| Producte de la millor ubicació d’Aínsa que de Biescas en relació amb l’accessibilitat de la totalitat del Parc Nacional d’Ordesa i el Monte Perdido, ho aprofitarem i accedirem en el dia d’avui a un nou emplaçament del Parc Nacional, el Cañón de Añisclo. És un dels paratges més espectaculars d’Aragó, un profund congost esculpit durant milions d’anys per la intensa acció erosiva del riu Bellós. Hi farem una ruta a peu i explicarem les diferents possibilitats de fer senderisme que hi ha en l’emplaçament. Un cop explorat i realitzada la ruta, anirem a visitar el poble de Boltaña, el qual té un castell del segle XI, i el poble abandonat de Jánovas. La cosa promet. Som-hi. |
Parlem del Cañón de Añisclo: les seves nombroses i vertiginoses cascades, el seu frondós bosc i la sensació d’estar en un lloc únic, foren raons més que suficients per a ésser inclòs en el Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido en el 1982.
En la població d’Escalona veuràs el desviament que indica “Cañón de Añisclo”. Per aquesta carretera arribaràs fins a l’aparcament de San Úrbez (Ereta de Biés) passant per un estret congost conegut com el Desfiladero de las Cambras. Un camí de ferradura baixa fins al vertiginós pont de San Úrbez, que s’eleva 30 metres sobre el riu. A prop, hi ha l’ermita de San Úrbez, sant i pastor que va viure en aquesta cova en el segle VIII.
| La carretera que va d’Escalona a San Úrbez és de sentit únic en temporada alta, normalment en Setmana Santa i a l’estiu, fins a mitjans d’octubre. Per sortir del cañón tens dues possibilitats: seguir la carretera de Buerba i Vió, que retorna a Escalona, o bé seguir la que es dirigeix a Sarvisé per Fanlo. Ambdues son de doble sentit. I fins fa ben pocs anys, s’ha hagut de regular el trànsit per aquest carril de circulació de la carretera a San Úrbez, prohibint-lo. A partir de mitjans de juliol fins a finals d’Agost, l’accés a la zona de San Úrbez (Ereta de Biés), en el Cañón de Añisclo, només es podrà realitzar a peu, o amb un bus llançadora gratuït des de l’aparcament de Vió. L’autobús surt des de l’aparcament de Vió junt al punt d’informació. Els horaris son des de les 8:30h (primer autobús des de Vió) fins les 20h (últim autobús des de San Úrbez). La freqüència de pas és de cada 30 minuts. Així doncs, queda prohibit durant els mesos centrals de l’estiu, la circulació per la carretera del Cañón de Añisclo. |
A Escalona hi ha un Centre de Visitants, ubicat en el carrer major de la localitat. L’horari del mateix és de 9h a 14h i de 16:15h a 19h. L’entrada és gratuïta i podem entrar perquè ens resolguin petits dubtes que podem arribar a tenir.
I ara sí, anem a lo què ens interessa: des de l’entorn de San Úrbez pots fer varies rutes de senderisme:
- Ereta de Biés – San Úrbez – Puente río Bellós – Rio Aso – Ereta de Biés: Des de l’aparcament de la Ereta de Biés es segueix la carretera per arribar al pont de San Úrbez, suspès trenta metres en un estret sobre les aigües del riu Bellós. A prop hi ha l’ermita dedicada a San Úrbez, sant i pastor que va viure en aquesta cova en el segle VIII. Deixant el camí principal, a mà esquerra, una senda baixa al pont del riu Bellós. Es guanya alçada i es passa junt a diversos miradors, arribant al riu Aso, que es despenja en forma de belles cascades. Finalment, es surt del camí principal i es continua fins a l’aparcament. Horari: 45 minuts (anar i tornar). Desnivell: 50 metres.
2) Ereta de Biés – San Úrbez – La Ripareta: Seguint l’itinerari 1 fins a l’ermita de San Úrbez, es prossegueix per la pista forestal que discorre al llarg del riu Bellós. En el pont de Sangóns canvia de vessant – al marge orogràfic de la dreta -. La pendent es torna cada cop més pronunciada, deixant a l’esquerra el camí que puja al poble de Sercué. Molt més endavant, en la Ripareta –confluència del barranc de la Pardina amb el riu Bellós- el camí torna a l’alçada del riu. El retorn es realitza per el mateix camí. Es recomana molta precaució al treure el cap al riu en alguns punts. Horari: 3 hores (anada). Desnivell: 440 metres. Més endavant proposem una variant.
3) Ereta de Biés – San Úrbez – Sercué – Ereta de Biés: Se surt des de l’aparcament de la Ereta de Biés i s’arriba a San Úrbez, continuant la marxa fins al pont de Sangons. De seguida neix el camí a l’esquerra cap al poble deshabitat de Sercué, camí que va guanyant alçada amb una forta pendent a l’inici. Abans d’arribar a Sercué, a mà esquerra, un sender condueix a les restes d’una antiga guixeria, on es fabricava guix per a la construcció de les vivendes. Traspassada la collada del Portillo, Sercué mostra l’avançat deteriorament d’un lloc que va quedar buit quan va veure marxar als seus habitants en un èxode rural propi d’aquestes muntanyes de l’Alt Aragó. Val la pena la visita de l’església d’origen romànic. Des de la part baixa del poble es baixa cap al barranc de Viandico, lloc recollit amb el bonic pont de pedra de las Espuciallas. El camí surt a la carretera de Buerba a Fanlo. Seguint-la cap a l’esquerra es passa junt a la desviació que porta a Buerba i Vió. Seguint la carretera, una indicació –Cañón de Añisclo- senyala una drecera que en cinc minuts permet arribar a l’aparcament des d’on s’ha sortit. Horari: 3-4 hores (anada i tornada). Desnivell: 220 metres.
Nosaltres proposem qualsevol d’aquestes 3 caminades, amb una petita variant pel què respecta a la caminada nº2. Nosaltres l’escurçaríem a la meitat, que el total de l’horari fos (anada i tornada) unes 3 hores. Es tractaria que un cop s’hagi entrat al Cañón de Añisclo, caminar-lo fins que faci una hora aproximadament i tornar pel mateix camí.
Hi ha molts altres llocs recomanables en l’entorn, com la Cueva del Molino de Aso o la Cueva del Moro, el Mirador de Buerba, o les properes localitats de Puyarruego, Vió, Nerín o Fanlo. En el punt d’informació d’Escalona t’informaran sobre aquestes i moltes altres rutes de senderisme per el sector de Añisclo, adequades al teu nivell de dificultat.
Finalitzada la caminada escollida, anirem a buscar el bus llançadora que ens durà a l’aparcament de Vió, però abans, a mig recorregut aproximadament, ens hem de fixar en la carretera i en una corba molt oberta, en la qual hi ha un mirador, el Mirador del Cañón de Añisclo. Les vistes del congost son superespectaculars. Val la pena aturar-se si és possible a tirar algunes fotografies.
Un cop a Vió, agafarem el cotxe i ens dirigirem al poble de Boltaña, que està a 34,2km (tardarem uns 46 minuts ja que les carreteres son estretes…). Hem de desfer tot el camí fet des d’Aínsa…
Finalment, arribem a Boltaña, el qual és un poble situat en un altiplà a les ribes del riu Ara. El Casc Antic de Boltaña et convida a viatjar al passat. En el pla s’aixeca la nova població, com a mostra del desenvolupament que la localitat ha adquirit en els últims anys.
L’arquitectura tradicional ha aconseguit mantenir-se pràcticament intacta amb el pas del temps, el que atrau a molts a perdre’s per els seus carrerons estrets.
A més de cases de pedra centenàries, el casc antic de Boltaña alberga tresors com la bella col·legiata de San Pedro, d’estil gòtic i construïda en el segle XIV sobre una petita església romànica.
En la part més elevada de la localitat encara queden restes del castell del segle XI i del seu recinte emmurallat.
En els voltants de la localitat hi trobaràs magnífics paratges en els que gaudir de la naturalesa en estat pur. Entre els itineraris senderistes, et recomanem el que discorre entre Boltaña i la deshabitada població de Jánovas, seguint el curs del riu Ara, o el camí que comunica Boltaña amb Aínsa.
La intenció del dia d’avui és visitar el seu casc antic i si tenim moltes ganes, pujar fins a dalt del castell, el qual exerceix de mirador amb unes grans vistes.
Visitada Boltaña, ens n’anirem a trobar el poble deshabitat de Jánovas, on també hi ha un bonic mirador per veure. De Boltaña a Jánovas hi ha uns 8,8km (es fan amb uns 11 minuts).
La petita localitat de Jánovas fou brutalment expropiada en els anys 50 del segle XX per a la construcció d’un embassament que mai fou dut a terme. Quan quaranta anys després es va desestimar el projecte, els veïns varen iniciar un periple legal per a recuperar el què era seu, tornant-li de mica en mica la vida a un lloc que mai l’hagués hagut de perdre.
Jánovas era, a mitjans del segle XX, un dels municipis més destacats de la Vall de l’Ara. Tanmateix, tot es va tòrcer quan en el 1951 aleshores) un projecte per a construir un embassament en la vall, el qual inundaria varies localitats.
Una dècada després varen començar les expropiacions. Els veïns no volien abandonar les seves cases, així que el règim franquista va realitzar tot tipus d’abusos: varen dinamitar vivendes, van tirar a terra la porta de l’escola per treure a la força a professors i alumnes, es talaren arbres dels voltants… Tot això, per suposat, amb l’ajuda de la Guardia Civil.
A això també hi va col·laborar de forma activa l’actual Iberdrola. L’empresa, la qual sol acollir en el seu consell d’administració a polítics del PP i PSOE quan es retiren de la política, va tallar la llum i l’aigua a una població que va resistir heroicament fins al 1984.
El lloc fou deteriorant-se amb el pas del temps, però als responsables del projecte se’ls hi feu de nit. L’obra no va acabar de materialitzar-se, lo que va permetre que en l’any 2001 es publiqués en el BOE un informe en el que se senyalava el brutal impacte que tindria en el medi ambient de la vall. Per fi, en el 2005, es va desestimar de manera oficial l’infame projecte.
Així, en el 2008 va començar la reversió dels béns expropiats. Des de llavors, poc a poc s’està recuperant el poble. Fins fa ben poc semblava un poble abandonat, però lo únic que hi hagué aquí fou un desnonament. El cor dels veïns mai se n’anà d’allí, i la millor mostra d’això és que des de l’any 2019 torna a haver-hi energia elèctrica.
La principal institució implicada en la recuperació del poble és la Fundación San Miguel de Jánovas, que promou dia a dia la rehabilitació d’un municipi que mai es va haver d’expropiar.
Un cop arribem a la desviació de Jánovas, aquesta ens portarà fins a l’entrada del poble. Allí, en un gran baixador de terra, podrem deixar el nostre vehicle i iniciar la visita a Jánovas.
Jánovas és un d’aquests llocs en els que amb els ulls oberts és possible gaudir d’una experiència fascinant. El conjunt arquitectònic resultant després d’una època d’esplendor, dècades d’abandonament i la seva posterior recuperació fa que sigui un lloc fascinant.
Per tot arreu, veureu cases en ruïnes que conviuen amb altres en reconstrucció. Per sort, també veureu altres que han recuperat (i inclús superat) el vigor d’abans.
Us recomanem caminar per les diferents entrades i sortides del poble, així com recórrer tants carrers com pugueu. Això si, tingueu en compte dues coses: que és un lloc en reconstrucció, amb lo qual s’ha de prestar atenció a les indicacions en matèria de seguretat; i que és un lloc privat i amb una historia molt sensible darrere, per lo que teniu que ésser molt respectuosos i només accedir a aquells llocs que siguin públics.
En l’entrada del poble us espera la taula comunal, un dels primers treballs de recuperació que portaren a terme els veïns de Jánovas. Es tracta d’un lloc de reunió i de presa de decisions, en el qual es reuneixen per concretar els treballs de rehabilitació. En la taula es poden fer donatius per contribuir amb el projecte.
Un dels llocs més emblemàtics de Jánovas és la Placeta Escoles, on s’han dut a terme algunes de les obres més ambicioses en la recuperació del poble. Per exemple, allí està la Casa Castillo, on va residir Francisca Castillo, l’última veïna il·lustre de la localitat.
Una altra de les primeres reconstruccions que s’han dut a terme és la del Forn Veïnal. El que fóra un dels llocs clau de la vida en aquesta zona del sud dels Pirineus d’Osca ja està de nou en peu, convertint a Jánovas en un museu etnogràfic de primer nivell.
A les afores del poble hi ha la Parròquia o Església de San Miguel, sens dubte l’edifici més destacat de Jánovas. És una construcció del segle XVI, encara que està sobre l’emplaçament d’un temple romànic encara més antic. Encara que no sigui recomanable pujar al campanar per motius de seguretat, val la pena entrar al seu interior per a gaudir de les pintures de les parets.
Junt a l’església hi ha una enorme creu de pedra que també és l’orgull dels seus veïns. També en les afores de Jánovas, encara que just a l’altra cantó, hi ha un sorprenent pont penjant del segle XIX. No se’n conserven molts d’aquesta època a Espanya, lo que fa que el poble encara sigui més especial. Això sí, s’ha d’anar amb compte ja que està un xic deteriorat i pot ésser perillós passar-hi.
El pont serveis per passar per sobre del riu Ara. Abans era imprescindible, ja que era molt freqüent que tingués crescudes i fes que el seu pas fos molt complicat per el seu cabal. Precisament, sota el pont i al llarg de tot el riu al seu pas per Jánovas hi ha una bona zona de bany, per lo que amb molt de compte podreu donar-vos una remullada en els mesos càlids de l’any.
Per acabar, als peus de la N-260 hi ha el Mirador de Jánovas. Encara que tradicionalment era el lloc en el que baixar-se junt a la carretera i gaudir de les vistes del poble, avui en dia la panoràmica queda molt eclipsada per els grans arbres que hi ha entremig. Tanmateix, només ens sembla un motiu més per baixar fins al poble i gaudir d’ell sobre el terreny.
Un cop visitat el poble de Jánovas, donarem per finalitzada la jornada del dia. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (85,00 kilòmetres, en 1 hora i 52 minuts):