| Avui anirem a explorar els entorns del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido. Anirem fins al poble de Tella, el qual és un poble amb molt d’encant. Farem una petita ruta a peu d’1 hora de durada, que es diu “la ruta de las 3 ermitas”. Després visitarem a fons el poble de Tella, veurem la Casa de la Bruja (museu de la bruixeria)), el museu i la cueva del Oso, i el famós dolmen de Tella, un dels exemples de cultura megalítica dels Pirineus. Bé doncs, comencem. |
Ens dirigirem amb el cotxe cap al nord d’Aínsa, per la carretera local A-138. A l’alçada de la pedania “Hospital”, prendrem un trencall a mà esquerre que ens portarà fins al poblet de Tella. En total, des d’Aínsa hem estat uns 32 minuts (son uns 25,6km). Aparcarem el cotxe a l’entrada de la població de Tella.
Estem a punt per començar la Ruta de las ermites de Tella, la qual és un interessant passeig de caràcter històrico-cultural en el que visitarem les tres ermites de Tella.
La dificulta la caminada és baixa, el temps total efectiu de caminada és d’1 hora, i la distància total és de 2,3km, amb un desnivell acumulat de 80m. El punt de sortida i d’arribada és l’església de San Martín de Tella.
Lo millor de la ruta és la possibilitat de visitar una església i tres ermites precioses recorrent menys de 3 kilòmetres. També val la pena per aturar-se un moment durant la ruta, oblidar-nos del rellotge i deixar-nos captivar per un entorn meravellós.
Comencem la ruta en l’entrada del poble de Tella. El camí que ens portarà a descobrir les tres ermites comença enfront a l’entrada principal de l’església de San Martín (0:00h – 1.339m)(1). Aquesta església parroquial fou edificada durant els segles XVI i XVII, però fou modificada posteriorment.
La ruta està totalment senyalitzada i durant el recorregut anirem trobant varis panells interpretatius que ens informaran de l’itinerari, de les ermites i de la seva historia.
Des de Tella, podem veure les ermites de la Virgen de la Peña i de la Virgen de Fajanillas (al fons). El camí és fàcil i està molt ben senyalitzat. Deixem enrere la població. Avancem en direcció Oest (en lleugera tendència cap a la dreta), per un camí flanquejat per Prats i per algunes construccions de pedra.
El camí està ben mantingut i conservat. Caminem fins a un petit llom de terra on abunda el boix i altres arbusts fins a introduir-nos en un bonic bosc de pi roig (també anomenat pi silvestre). Les escorces ataronjades del pi roig s’aixequen per sobre d’un sotabosc que està dominat per el ginebre comú i el boix.
El boix i el pi roig, dues espècies que resisteixen bé les baixes temperatures de la zona. Aprofitem alguna clariana entre la densa pineda per observar, a la nostra dreta, les muntanyes que ens separen de la vall de Pineta.
Després d’uns minuts arribem a una senyalització “Ermitas / San Juan y Pablo (s.XI)”. En aquest punt, el bosc s’aclareix i al fons a la dreta ja podem veure la primera ermita de la ruta, la més antiga del conjunt.
Prenem el petit camí de la dreta i arribem a la ermita de los Santos Juan y Pablo (0:20h – 1.348m)(2). Aquesta ermita fou construïda en el segle XI seguint la tradició arquitectònica de les valls pirinenques i és un dels millors exemples del romànic a Aragó. Gràcies a un manuscrit de l’època (Museu Diocesà de Barbastre) sabem que fou consagrada en 1018 per el bisbe Borrell de Roda de Isábena. L’absis i la petita cripta rectangular (s’accedeix a ells baixant per una escala que hi ha junt a la paret sud) son els elements arquitectònics més antics del temple, ja que la resta corresponen a èpoques posteriors. L’ermita es troba situada als peus de la roca de la Peña de San Juan, també coneguda com Puntón de las Brujas. Aquesta ubicació no és casual: es creu que fou el propi bisbe que la va manar edificar just aquí per eliminar les supersticions populars que anunciaven la presencia de bruixes en la zona.
Continuem amb la marxa i retornem al creuament de camins on hi ha la indicació cap a les dues ermites que ens queden per visitar (“Ermitas”). Desfent uns metres el camí. Al costat de la petita collada ja veiem l’ermita de Fajanillas. Hi ha un panel interpretatiu enfront de l’ermita de Fajanillas.
Seguim avançant i arribem a una petita collada. Des d’aquest punt prendrem un sender que puja en direcció Nord-Est fins l’ermita de la Virgen de Fajanillas (0:30h – 1.382m)(3). L’origen de l’ermita és romànic (segle XII), com ho acredita el seu absis –que té forma semicircular-, però la resta del temple pertany al segle XVI (la nau quadrada i la torre). Segons alguns historiadors, l’ermita era, originàriament i fins la construcció de l’actual església de San Martín, la capella parroquial de Tella. Des d’aquesta ermita, ja podem veure, al Sud, la següent ermita que visitarem.
Desfem el camí fins arribar novament a la collada i des d’aquest punt pugem en direcció Sud-Oest, i per pendents suaus, fins al monticle on s’aixeca la més “jove” de les ermites de Tella (segle XVI). Durant la pujada, gaudim de boniques vistes sobre el poble de Tella (Esquerra) i les muntanyes que el rodegen.
Ens trobem amb la ermita de la Virgen de la Peña (0:40h – 1.396m)(4) situada a sobre d’una bonica talaia natural. En la seva façana hi destaca la portalada, en arc de mig punt format per dovelles, que dóna pas a una única nau. Podem gaudir d’aquesta ermita gràcies a la restauració que es va realitzat en 1995.
Uns metres per damunt de l’ermita, a dalt del turó, hi ha una taula d’orientació que ens ajuda a reconèixer i precisar les vistes de les que gaudim des d’aquest mirador privilegiat. A l’Est, la Punta Llegra (2.267m) s’alça imponent sobre la vall del Cinca.
Baixem del turó fins a la collada gaudint d’una excepcional perspectiva de l’ermita dels Sants Juan y Pablo.
Des de la collada, agafarem un vell camí que està protegit per murs de pedra i rodejat de Prats. Passem per el costat de rosers silvestres, heures i també pomers i altres arbres plantats per l’home. Arribem a les primeres cases de Tella.
Creuem tot el casc urbà i arribem a l’església de San Martín (1:00h – 1.339m)(1) on finalitzem aquest passeig per els voltants de Tella.
Resum dels punts importants de pas, amb els corresponents temps i coordenades:
Finalitzada la caminada, ens quedarem a visitar al poble de Tella, i entrarem en els dos museus que té. El primer és la Casa de la Bruja: es tracta d’un museu sobre la bruixeria, ubicat en la calle Iglesia nº14. Tella és considerat com el poble de les bruixes. L’entrada al museu és gratuïta i els horaris en els mesos d’estiu son de 9h a 14h i de 16:15h a 19h.
El poble de Tella, un dels llocs preferits per les bruixes per a celebrar els seus aquelarres i encanteris, acull avui en dia un museu, ubicat en l’antiga Casa de la Maestra dedicat a la bruixa on es recullen diverses històries relacionades amb l’habitual presència de bruixes en la població, i fins i tot es té constància de la Danza d’as Bruxas que encara avui es balla en el poble.
En la Casa de la Bruja de Tella ens endinsarem en el món màgic del Pirineu i la etnobotànica de l’Alt Aragó, mitjançant uns panells explicatius que ens parlen del món de la bruixeria, les plantes i el seu ús, així com llegendes de la zona, elements protectors que utilitzaven la gent de l’entorn, el significat que tenien per l’home elements naturals com l’aigua o les tempestes; i llegendes sobre la formació de muntanyes com el Monte Perdido i la Brecha de Rolando.
Un cop visitat, entrarem en el segon museu del poble, el Museo y la Cueva del Oso. Primer s’entra al museu i després es visita la cova de l’ós. En aquest cas, s’ha de reservar prèviament i a més “on-line”. També es pot reservar trucant al telèfon 608.104.525.
A 1600 metres d’alçada, en les portes del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido, es troba el jaciment d’ós de les cavernes més alt d’Europa occidental.
Vine a conèixer l’Espai Interpretatiu de l’ós de les cavernes (Cueva de los Osos y Museo de Tella) on pots descobrir com va viure aquesta espècie desapareguda fa 9.000 anys en l’àmbit pirinenc i com s’han excavat les seves restes en aquest jaciment datat de fa 30.000 anys.
El Museu de l’Ós de les Cavernes de Tella es troba en la planta superior de la Casa del Molino de Tella. Pot ser un bon punt de partida per la visita a la cova. En una superfície d’uns 75 metres quadrats, l’exposició mostra alguns dels aspectes més importants del jaciment, les tècniques d’excavació i estudi i per suposat, les conclusions a les que s’ha arribat durant la investigació. L’espai està compartimentat en varis blocs expositius.
La visita a la Cova comença en el Museu de l’Ós. Des d’allí ens desplaçarem amb els nostres vehicles particulars. A uns 1,3km, prop del dolmen megalític, s’ha d’agafar una pista forestal sense asfaltar, que és apta per a turismes, però circulant amb precaució. A uns dos kilòmetres arribarem a la zona de pàrking senyalitzada amb una P. Allí deixarem els vehicles i esperarem a que arribi el guia, que ens conduirà per un camí peatonal fins la cova.
La visita al museu i a la cova s’estima en una durada de 2 hores i mitja. Els preus son de 12€ pels adults i 5€ pels nens entre 6 i 12 anys. Els menors a 6 anys entren gratuïtament. Els horaris son entre les 10h i les 18h, segons es disposi per la pàgina web.
I finalment, no podem marxar de Tella sense haver vist el seu Dolmen, un dels millors exemples de cultura megalítica dels Pirineus. Es troba a les afores del poble.
La seva cambra és rectangular amb obertura cap al sud-est, el dolmen es composa d’una llosa en la part de la coberta i sis lloses en forma vertical, que s’ubiquen cap als costats i en la part nord i sud. En la seva obertura posseeix una llosa a forma d’entrada.
L’emplaçament del dolmen és un lloc ideal per el descans i la meditació degut a l’imponent paisatge natural, adornat per prats verds, congostos, gargantes i muntanyes. La presència humana aquí, fou mil·lenària i d’això en dóna testimoni el dolmen.
Un cop visitat el poble de Tella i els seus museus, donarem per finalitzada la jornada del dia. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (54,30 kilòmetres, en 1 hora i 11 minuts):