| I tornarem a endinsar-nos a la meravella del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido, aquest cop per la zona de Bielsa, ens endinsarem al Valle de Pineta. Deixarem el cotxe al pàrking de l’oficina d’informació de la vall (a prop del Parador Nacional) i farem una caminada per mirar d’arribar als Llanos de La Larri passant per les cascades del Cinca. Combinarem a dues de les caminades més conegudes d’aquesta zona del Parc. Feta la caminada, donarem dues opcions: una tornar a Aínsa i acabar de visitar el poble; i l’altra, anar-nos-en fins al poble de Graus, a la Comarca de La Ribagorza, per visitar-lo. És un bonic poble amb un casc antic declarat Conjunt Històric-Artístic. Bé, comencem. |
Sortirem d’Aínsa cap al nord, seguint la carretera local A-138 i realitzant uns 34,6km fins arribar a la població de Bielsa (uns 33 minuts aproximadament). A Bielsa hi tenim el Centre de Visitants, ubicat a la “Casa Larraga”, ubicada a la plaça Major del poble. Els horaris d’obertura del centre son de 9 a 14h i de 16:15 a 19h durant els mesos d’estiu. A Bielsa, trencarem cap a la carretera de la vall de Pineta (trencall a l’esquerra) i ens endinsarem a la vall seguint el riu Cinca. Al cap d’uns 13,7 kilòmetres de Bielsa (a uns 19 minuts en cotxe) arribarem al lloc on estacionarem el vehicle. Es tracta de l’aparcament de la Vall de Pineta. Hi ha una oficina d’informació del parc, la qual obre de 8:30h a 20h. Des d’aquí començarem amb la ruta de senderisme.
La nostra idea és fer una ruta combinant la nº1 i la nº2 de la vall. La caminada que en surt és la caminada de la Cascada del Cinca i cascades de Lalarri. És una excursió circular al circ de Pineta per a visitar les diferents cascades de la vall. És una caminada de dificultat mitja, amb una distància total de 7km i un desnivell acumulat de 500 metres, amb un temps total efectiu de 4h i 10 minuts. S’arriba i se surt del mateix lloc, l’aparcament de la vall de Pineta.
És una excursió molt bonica i completa que ens introduirà en la capçalera de l’immensa vall de Pineta, descobrint-nos la gran cascada del riu Cinca i llavors l’escalonada cascada de Lalarri, emplaçada en la meitat del bosc. Sortint des de l’aparcament on està ubicat el centre de interpretació del Parc Nacional pujarem per la pista que remunta la vall per, després de creuar un rierol, desviar-nos per el sender que inicia el camí cap al Balcón de Pineta. Així arribarem a l’espectacular salt d’aigua de 200 metres de caiguda vertical per on es precipiten les aigües del riu Cinca, que neix en el glaciar de Marboré. De tornada visitarem la poderosa cascada de Lalarri i baixarem seguint els diversos salts d’aigua del riu Lalarri en el seu camí cap al fons de la vall.
Comencem la ruta en l’aparcament de la vall de Pineta (0:00h – 1.279m)(1). Travessem l’esplanada fins a unes construccions que hi ha en l’extrem (lavabos i centre d’interpretació del parc nacional) i prenem la pista que surt des de l’oficina del parc i que es dirigeix cap a l’oest.
El camí és ample i ben fresat i ens condueix per el fons de la vall. Més endavant ens trobarem una bifurcació a la dreta. Nosaltres seguim recte cap amunt, direcció Oest.
Uns 150 metres més amunt ens trobarem amb una cadena que prohibeix la circulació als vehicles. Descartem un sender poc fresat que es desvia a la dreta i seguim cap amunt, per un camí agradable que ara transita enmig d’avellaners, faigs i bedolls.
Poc després sortim del bosc i ja veiem davant nosaltres l’imponent circ de Pineta. Sentim el fragor de les aigües del Cinca, que baixen a la nostra dreta. La pendent es fa més pronunciada i el camí comença a donar una volta per guanyar alçada. Estem en la zona coneguda com el Felqueral. La vall es tanca i ja intuïm un barranc que tindrem que vorejar.
Abans d’arribar al barranc trobem, a la nostra Esquerra, una Font d’aigua molt fresca que ens serà molt útil si ens hem oblidat d’omplir la cantimplora.
A continuació creuarem el barranc per un pont sobre el riu Cinca (0:45h – 1.430m)(2). Val la pena aturar-se a contemplar com baixa el riu, el gran protagonista de la nostra excursió. En aquest punt, conegut com el barranc de los Churros, el Cinca té ja un cabal important encara que no està molt lluny del seu naixement, que es troba en el glaciar de Marboré, a 1.420m per sobre de nosaltres però a sols 3,5km de distancia en línia recta.
Seguim caminant per l’ampla pista, deixant a l’esquerra un desviament que sembla remuntar el barranc per la seva riba Esquerra (orogràfica) però que mor aviat. Uns 100m més endavant el camí fa un gir marcat cap a l’esquerra seguint la lloma. Ens endinsem en una ombrívola i fresca fageda amb increïbles exemplars centenaris. Aviat ens trobarem amb un creuament de camins on una senyal indicadora ens marcarà clarament el camí a seguir.
Prenem el desviament cap a la cascada del Cinca (0:50h – 1.420m)(3). El sender puja amb decisió entre els faigs. Aquest tram es fa molt agradable ja que, encara que la pendent sigui forta, estem protegits del sol i la pluja gràcies a les copes dels arbres.
Aviat sortim a uns prats sense arbres i després tornarem a entrar en el bosc. En aquests Prats podem trobar vegetació pròpia de la zona subalpina com l’epilobi o el lliri pirinenc. Al sortir del bosc per segona vegada, prop de la cota 1.600m, ens trobem amb un abeurador per ús del bestiar i la fauna salvatge. Hi ha un salze solitari que ens ofereix un xic d’ombra. Des de l’abeurador ja veiem el fabulós salt d’aigua del Cinca, cada vegada més imponent. A la dreta s’alcen les muralles que culminen amb el panoràmic Balcó de Pineta, gran Terrassa fruit de la morrena d’un antic glaciar penjada que recollia els gels del Soum de Ramond, el Monte Perdido, el Cilindro, los Astazou, el Tucarroya i el pico de Pineta.
Sortint del bosc ens sorprèn la proximitat i la magneficiència de les parets que formen el circ de Pineta.
Continuem cap amunt i la pendent es suavitza. Sortim del bosc definitivament i caminem entre roques, seguint sempre les diferents fites que ens van indicant els passos més segurs. Uns metres més amunt ens trobem amb un creuament de camins (1:30h – 1.628m)(4).
Deixem enrere a la dreta el sender que marxa cap al barranc de Montaspro i el camí que puja cap al Balcón de Pineta, i nosaltres girem cap a l’esquerra per flanquejar la tartera en direcció Sud-Oest. Estem en la base d’una lloma que s’apropa al curs superior del barranc de los Churros. Ja sentim el soroll de la cascada. Anem fent llaçades per guanyar alçada i, un cop a dalt, ja tenim davant nostre la impressionant cascada del Cinca (1:50h – 1.690m)(5). L’espectacle de la naturalesa és meravellós! Ens hem de quedar una estona a contemplar aquesta joia de l’erosió. Si no hi ha crescudes i la roca no està molla podem baixar fins la llera del riu, sempre amb precaució, ja que el terreny és bastant descomposat. Una vegada junt a l’aigua, l’escenari és encara més grandiós. Ens fonem amb la cascada. Un pont metàl·lic permet crear a l’altra banda del riu i accedir a un camí que progressa per una repisa que cau al buit, en direcció Est, seguint el contrafort meridional de la vall de Pineta. Aquest camí és un dels més atractius de la zona i rep el nom de Faja de la Tormosa. No es recomana transitar per aquest camí a menys que es tingui experiència en alta muntanya.
Refem els nostres passos fins a l’abeurador, la fageda i el creuament de la pista. Des d’aquest punt, continuem el nostre itinerari en direcció Nord-Est.
Aviat voregem el barranc de la Vispeta, que més amunt rep el nom de barranc de Montaspro. Seguim pujant per la pista mentres gaudim del joc de llum i colors del fullatge dels faigs, que ens fan ombra i ens resguarden de la pluja.
A mesura que avancem sentim un rumor d’aigua que ve d’un nou barranc que tenim a uns 500m. Superada aquesta distancia, descartem un sender que es desvia cap a la dreta, amb una senyal on s’indica Cascadas de Lalarri y Pradera de Pineta (és per on retornarem al punt d’inici de la ruta) i de seguida arribem a la cascada de Lalarri (3:20h – 1.480m)(6). Aquest segon salt d’aigua, si bé no és tant alt com el del Cinca, cau de forma esgraonada fins al fons de la vall. Sorprèn la coloració rogenca que presenten les roques metamòrfiques, sens dubte molt riques en òxid de ferro. Hi ha un pont que travessa el barranc i ens podem quedar una estona, gaudint de l’espectacle aqüatic i de les vistes cap a l’agrest vall de Pineta, amb les seves vertiginoses parets de roca.
Tornem per on hem vingut fins al desviament senyalitzat que acabem de passar, que ara ens queda a la nostra Esquerra. Deixem la pista i iniciem el descens per el camí que va seguint les màgiques cascades de Lalarri.
En aquest camí haurem d’anar molt amb compte ja que la bellesa de l’entorn a vegades farà que ens despistem i que no prestem atenció al terreny, que aquí sempre és humit i abrupte. Vigila, ja que tenim que esquivar moltes arrels de faigs i de pi vermell. Mentres anem baixant ens trobarem a petits miradors per contemplar les diverses cascades. Més avall ja no hi ha miradors i si volem veure el riu haurem d’apropar-nos a ell amb molta cura, ja que les roques sempre estan mullades. Passada una petita esclusa el relleu es suavitza i sortim del bosc. Hem arribat al fons de la vall i aviat arribarem al puente Barranco de los Churros (03:50h – 1.296m)(7), que es troba molt a prop de la confluència del riu Lalarri (que he manat seguint mentres baixàvem) amb el riu Cinca.
Anem resseguint el riu Cinca per la seva riba dreta en un tram molt senzill i bonic, gaudint de la vegetació de ribera que creix en aquest sorral ple de còdols i sediments. Mig kilòmetre més avall ens tornem a trobar amb el creuament de camins per on hem passat a l’inici de la nostra excursió.
Des d’aquí ja només ens queda caminar 5 minuts per arribar a l’aparcament de la Vall de Pineta (04:10h – 1.279m)(1), punt i final del recorregut.
Adjuntem els punts de pas de la caminada, amb les seves coordenades, temps i alçada:
I finalitzada la caminada, proposem dos activitats per tal que n’escolliu una: la primera seria anar a Aínsa i acabar de visitar el poble; i la segona seria anar-nos-en fins al poble de Graus, a la comarca de la Ribagorza, i visitar-lo.
Per tant, aquí i ara explicarem aquesta segona visita, perquè la primera ja la vàrem explicar en dies anteriors.
A Graus s’hi arriba per la carretera local A-139, en direcció sud. Es troba a 98,3km de l’aparcament de la Vall de Pineta (aproximadament a 1 hora i 28 minuts en cotxe). Des d’Aínsa queda a menys d’1 hora. Graus és un bonic poble amb un casc antic declarat Conjunt Històric-Artístic. Diguem que Graus té una colla d’imprescindibles per veure, i aquí els anunciarem. Els 10 llocs imprescindibles que no pots perdre’t de la Vil·la son:
- L’Església parroquial de San Miguel: Conserva restes romàniques, encara que al llarg dels segles es va modificar en la seva majoria, sobretot durant el segle XVIII. El seu interior alberga el crist que va deixar Sant Vicenç Ferrer en el seu viatge cap a França fa més de 600 anys. Entre el seu tresor hi destaquen les taules gòtiques que formaven part de l’antic retaule i que en l’actualitat estan dipositades en el Museu Diocesà Barbastro-Monzón.
- Basílica de Nostra Senyora de la Peña: Situada en un alt dominant les teulades de la vil·la. L’accés al recinte resulta impressionant i des d’allí podem observar magnifiques vistes sobre els rius Ésera i l’Isábena. És un temple gòtic del segle XVI, amb una sola nau coberta per volta de creueria i exteriors tant sobris com l’aparença massissa.
- Plaza Mayor o de España: De forma rectangular i amb soportals en els seus quatre costats per aixoplugar el mercat setmanal, crida l’atenció per els colors de les seves façanes, algunes decorades amb pintures al·legòriques com la Casa del Barón i la Casa Heredia. L’Ajuntament és la típica construcció renaixentista a Aragó, realitzat en maó cara vista i la Casa Bardaxí, d’estil neoclàssic, va veure néixer a varis fills il·lustres.
- Casa de Joaquín Costa: Aquí va passar bona part de la seva vida Joaquin Costa, el “León de Graus”, fins la seva mort en 1911. Podem veure un gran monument erigit en el seu honor en el centre de la localitat. Altres personatges destacats que tenen relació amb Graus son: Ramiro I, el primer Rei d’Aragó que fou ferit de mort en la Batalla de Graus; Baltasar Gracián que va estar en el Col·legi de la Companyia de Jesús; la família Torquemada que va disposar del títol de Justicia Major del Comptat de Ribagorza; i l’escultor Felipe Coscolla, que va néixer en el poble a 1.880.
- Puente de Abajo: Sobre el curs fluvial, el pont romànic denominat “de Abajo” era el lloc on es rebia als gaiters de Caserras en l’inici de les seves festes patronals, en honor a Santo Cristo i a San Vicente Ferrer, declarades d’interès turístic per la seva profusió d’actes tradicionals (dansaires, Albades, capgrossos, moixiganga,…).
- Hospital de San Lorenzo, Convento de Santo Domingo i Convento de la Compañía de Jesús
- Puertas de Chinchín, Linés i Baró. Restes de la muralla, aixecades en el segle XVII. Son les úniques restes que es conserven del recinte emmurallat de Graus.
- Cases pairals: Les més importants son les dels llinatges de Fantón, Solano, Oliván, Oncino i Mur.
- Palacio de Don Rodrigo Mur: En el que podem observar en la seva façana gravada, l’apassionada inscripció: “Rodrigo ama a Marica”.
- Gastronomia de Graus: En el capítol gastronòmic hem de citar el mercat de la trufa, la seva excel·lent llonganissa i el seu tradicional torró.
I fins aquí la visita a Graus, un poble màgic amb molt d’encant i que val la pena visitar en una tarda. Bé, com Aínsa.
Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (199,00 kilòmetres, en 3 hores):