| En el dia d’avui tornarem a fer una ruta per dins el Parc Nacional d’Ordesa i el Monte Perdido. Ens endinsarem a la Garganta d’Escuaín, i farem dues petites rutes panoràmiques: una des del poble de Revilla fins al mirador de Angonés, amb vistes a la Garganta i a Escuaín; i l’altra des del poble d’Escuaín fent una ruta pels seus miradors. La primera ruta té una durada d’1 hora i la segona d’uns 20 minuts, i ens permetran veure i entendre la particularitat del paisatge de l’àrea d’Escuaín i la seva garganta. Finalment, a la mateixa comarca del Sobrarbe, anirem a veure les ermites i el castell de Samitier. |
Per veure i visitar la Garganta d’Escuaín, tant hi pots anar per el poble d’Escuaín, com pel poble de Revilla. Cada poble està a un costat de la garganta, per tant, si ho vols veure tot, és millor anar als dos pobles. I això és el què farem. Començarem l’excursió d’avui anant primer a veure el poble de Revilla, el qual s’hi arriba a través del poble de Tella (que ja el vàrem visitar en un dia anterior). Agafem el cotxe i ens arribem fins a Revilla. Des d’Aínsa hi ha uns 29,1km (uns 40 minuts amb cotxe). Has de trencar a la carretera A-138 a l’alçada de la pedania d’Hospital i anar en direcció a Tella. De Tella a l’aparcament de la població hi ha 9 kilòmetres.
Aparcarem a l’aparcament que indica “Aparcamiento Miradores de Revilla”. I d’allà començarem la caminada.
Hem de tenir en compte que per informació turística ens podem dirigir al Centre de Visitants de Tella que fan un horari en els mesos d’estiu de 9h a 14h i de 16:15h a 19h. També, per més tard, a Escuaín hi ha una oficina d’informació turística que fa uns horaris de 8:30h a 20h.
La caminada té per nom “De Revilla fins al Mirador de Angonés”. El recorregut de la caminada, presenta un escàs desnivell, i segueix una faixa sobre el riu Yaga i acaba en un mirador penjat sobre el barranc d’Angonés i la surgència d’Escuaín. El camí comença en una corba molt pronunciada, poc abans d’arribar al poble de Revilla (en l’aparcament que hem dit).
Després de passar el barranc de Consusa –que encara es troba fora del Parc Nacional- es passa per sota de la paret que alberga als seus peus les restes de lo que fou l’ermita de San Lorenzo, amb inscripcions i símbols religiosos. Seguint el camí principal es troba el primer mirador (mirador de San Lorién), des del qual es contempla, de front, el poble d’Escuaín.
Si es continua la marxa, s’arriba a un segon grup de miradors, en el límit del Parc. S’obre sobre la confluència del barranc d’Angonés –que neix en el circ de la Sarra- i la garganta del riu Yaga. Al fons, sobre el marge esquerre del riu, es distingeix la cascada de la Fuente de Escuaín, magnífica surgència originada per els processos del modelat kàrstic.
La caminada té una durada de 30 minuts anada, i un desnivell de 50 metres únicament. És apta per a fer-la amb família i nens petits.
I realitzada la caminada, tornarem a agafar el cotxe i ens n’anirem al poble d’Escuaín, que el tenim allí davant però per arribar-hi s’ha de fer una volta… S’ha de tornar enrere fins a la carretera A-138 i a l’alçada d’Escalona entrar a mà dreta en direcció Escuaín. Hi ha 34,2km però es fan amb uns 59 minuts!!! Les carreteres son estretes i de força corbes.
Un cop arribem a Escuaín, aparcarem en l’aparcament habilitat del poble, i anirem a començar la petita ruta pels miradors. La ruta es diu “Escuaín – Proas de O Castiello – Escuaín”. Té una durada de 20 minuts i un desnivell d’uns 30 metres. Ja ho veieu, és com una passejada…
Des de la caseta d’informació, en el poble d’Escuaín, s’ha de seguir el camí que en direcció nord-est recorre els miradors de O Castiello. Diverses proes naturals de roca treuen el cap a la verticalitat de la garganta del riu Yaga. Les vistes son espectaculars. Es retorna al poble a l’alçada de la central fotovoltaica per donar sortida per el Punt d’Informació del Parc Nacional –amb temàtica centrada en el trencalòs i les aus rapinyaires- i la font d’entrada.
Com podeu observar, les vistes de la garganta d’Escuaín son al·lucinants, i imprescindibles de veure des de la ruta explicada. Es tracta de 20 minuts on s’observen autèntiques meravelles naturals.
Finalitzada la caminada, ens dirigirem fins al pròxim punt de la ruta del dia, que és el poble de Samitier, a la mateixa comarca del Sobrarbe i a 15 minuts amb cotxe des d’Aínsa, cap al sud (carretera A-138). A Samitier aparcarem el cotxe al poble.
Es tracta d’un entretingut i fàcil passeig realitzat majoritàriament per pista fins al conjunt religiós-militar del segle XI format per una torrassa defensiva coneguda com a Castillo de Samitier i una ermita romànica dedicada als Santos Emeterio y Celedonio. Aquestes fortificacions es troben en lo alt d’un promontori que gaudeix de magnífiques vistes de l’Embalse de Mediano i la Peña Montañesa en un primer pla, amb els Pirineus de fons on destaquen entre altres els massissos de Monte Perdido i Cotiella. Als nostres peus discorre el riu Cinca que en un estret i vertical congost conegut com los Estrechos de Entremon connecta els embalses de Mediano i El Grado. A la meitat del recorregut d’ascens ens trobarem amb l’ermita gòtica de Nostra Senyora de Waldesca, que data del segle XVI. Totes les construccions es troben obertes al públic.
El recorregut surt de la pròpia localitat de Samitier. Si continuem pel poble per el carrer principal ens trobarem a la nostra Esquerra un camí que neix i on es troba una petita Font. Continuem per aquest camí i de seguida ens trobarem amb panells informatius de l’itinerari a seguir.
En uns 20 minuts arribarem a l’ermita de Waldesca, del segle XVI i recentment restaurada a la qual podrem accedir.
Passada l’ermita de Waldesca i a mesura que anem pujant per la pista van apareixent davant nostre magnifiques vistes dels Pirineus i el seu entorn. En aquest punt hem de girar en la pista de l’esquerra per dirigir-nos al Castillo de Samitier, encara que també podrem fer un parèntesis en l’excursió i continuar recte per pujar fins al Castillo Moro. Les vistes sobre l’Embalse Mediano son magnifiques.
La pista finalitza en un magnífic mirador dels Estrechos de Entremon.
L’últim tram del recorregut es realitza per un camí que en forta ascensió ens porta fins la porta de l’Ermita de San Emeterio y Celedonio.
Per accedir a la torrassa defensiva, curiosament s’ha de travessar l’ermita per el seu interior ja que aquesta construcció ocupa totalment la cresta del promontori sobre el que s’alça aquest conjunt religiós-militar.
Finalitzada la visita, adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (124,00 kilòmetres, en 2 hores i 51 minuts):