| El dia d’avui és el primer dia sencer de les nostres vacances, i serà un plat fort. Donarem dues opcions per escollir-ne una com a activitat central del dia. Per una banda, la opció 1 seria anar a visitar La Reserva Natural de Neouvielle, la qual és un lloc encantador, sent un paradís pels senderistes i pels naturalistes. Hi faríem un trekking anomenat la Ruta Circular dels Llacs de Neouvielle, una ruta amb unes vistes espectaculars. La segona opció és anar a visitar els Llacs de Bastan, accedint a ells des del Col de Portet, i també fer-hi un trekking. Els llacs de Bastan son tres bonics llacs d’origen glaciar. Es van generar per les masses de gel que en el seu dia cobrien aquesta zona de la Vall d’Aure i que actualment representen un dels entorns naturals més bonics del Pirineu Francès. Ambdues caminades valen molt la pena. Haurem d’escollir. I finalment, a la tarda, ens acostarem amb cotxe cap al Lac de Cap Long, un llac artificial a 2161m que s’arriba per una carretera de 23 kilòmetres i més de 1.300 metres de desnivell. Les vistes des de la carretera i un cop a dalt, també son espectaculars. Comencem, doncs. |
Primer exposarem la primera de les opcions, la de la visita a la Reserva Natural de Néouvielle: Aquest espai natural de muntanya es troba entre la Vall d’Aure a l’oest, i les Valls de Gavarnie a l’est. La reserva es va crear en el 1936 degut a l’excepcional riquesa del seu entorn. 70 llacs, més de 570 espècies d’algues, una diversitat de l’entorn aquàtic, on es poden trobar els pins negres més alts d’Europa (a 2600m d’alçada), la presència d’animals endèmics dels Pirineus (el “desmán” i el “euproctus”). La reserva, protegida per les crestes i orientada cap al sud, gaudeix d’un microclima més càlid i més sec, ideal per a l’eclosió de la vida i la biodiversitat. Aquest paisatge, que va sorgir fa 300 milions d’anys i el gel l’ha tallat durant milers d’anys, és una font inesgotable de meravelles.
La ruta que explicarem és la Ruta circular als Llacs de Néouvielle, amb inici des del llac d’Orédon. Per arribar al Lac d’Orédon hem de fer uns 30 minuts de cotxe per la carretera local D929 (uns 19,5 kilòmetres), la qual ens portarà des de la cota 821m de Saint-Lary fins la cota 1.902m del Lac d’Orédon. Allí hi aparcarem el cotxe i és on comença la nostra caminada.
Es tracta d’una excursió circular de 11,1km de longitud, amb un desnivell acumulat de 515 metres i un temps total efectiu de 4h i 15 minuts. La ruta comença en l’aparcament del llac de Orédon. Des del llac de Orédon seguim un camí que puja fent llaçades fins als llacs de Les Laquettes. Rodegem aquests llacs i continuem l’ascens per un sender ben marcat fins al llac de Aubert. Continuem la ruta fins al llac de Aumar, que rodegem per el seu costat septentrional. En aquest tram el camí no és evident i s’han de superar alguns punts passant per entre les roques de la riba del llac. Un cop arribem a l’extrem Sud-Est del llac de Aumar, deixarem aquest llac enrere i seguirem un camí que avança per la vessant de la muntanya en direcció Sud-Est fins arribar a la collada de Estodou. Finalment farem la baixada fins el llac de Orédon, punt d’inici i final de la ruta, passant per l’interior d’un frondós bosc.
El punt d’inici de la ruta és l’aparcament del llac de Orédon (0:00h – 1.857m)(1). Si estacionem el vehicle en el tram de carretera que hi ha abans d’arribar a l’aparcament, s’hauran de seguir uns metres per la carretera, que va rodejant el llac, fins arribar a l’aparcament. Al costat de l’aparcament hi ha un centre d’informació de la Reserva Natural de Néouvielle, banys, una zona on es pot fer bivac i varis panells amb informació del llac de Orédon i els camins i senders de la reserva. També hi ha, uns 100m abans d’arribar a l’aparcament (al Sud), un bar, restaurant i hostal anomenat “Chalet Refuge du Lac”, que està obert durant tot l’estiu.
Començarem el recorregut prenent un camí que surt de l’extrem Nord de la zona d’aparcament i que rodeja el llac de Orédon, que tenim a la nostra esquerra. El llac d’Orédon és un llac d’origen natural que fou ampliat amb la construcció d’una presa (1884) amb l’objectiu de regular l’abastiment d’aigua del departament de Gers i produir energia hidroelèctrica. Si mirem cap a l’esquerra en direcció Oest, podem observar també la presa del llac de Cap de Long (2.160m), la més espectacular de la reserva, amb 100 metres d’alçada, i que fou construïda amb la mateixa finalitat. També podem observar, a l’esquerre de la presa, a dalt, el Grand Pic o Cylindre d’Estaragne (2.995m) i els pics de Estaragne (3.009m). I a la dreta de la presa, el pic de Hèche Castet (2.568m).
El camí va girant poc a poc fins a l’esquerra agafant una clara direcció Oest. Ens endinsem en un bonic bosc de pi negre.
Aviat arribarem a una cascada (1.883m – 0:15h)(2) del torrent que baixa des dels llacs de Les Laquettes fins al llac de Orédon. A partir d’aquest punt el camí comença a fer llaçades per la vessant de la muntanya. El terreny és pedregós. Estem en un dels trams més exigents de tota la ruta: en els pròxims 1,4 kilòmetres guanyarem més de 200 metres de desnivell. El camí és evident, però en algun punt sembla que es divideixi, nosaltres hem de seguir sempre el camí que puja muntanya amunt fent llaçades, i sense allunyar-nos massa del torrent d’aigua.
Arribarem a un punt on ens trobarem la carretera que uneix el llac de Orédon i el llac de Aubert, a la nostra dreta. La deixarem enrere a la dreta i seguirem una senyal de color groc (“Lac d’Aubert”) que ens indica el camí.
Arribem a una petita collada i la pujada acaba. A mà Esquerra, en direcció Oest, s’obre la vall de Les Laquettes. Seguim avançant en aquesta direcció i aviat arribarem al llac oriental de Les Laquettes (0:50h – 2.080m)(3), la primera massa d’aigua d’aquesta zona pantanosa. Endavant a l’esquerra, a mitja distancia, veiem el pic de Hèche Castet (2.568m). I començant en aquest pic, veiem la llarga cresta de Laquettes que arriba fins a l’espectacular piràmide triangular del pic de Ramougn (3.011m), un pic proper al pic de Néouvielle (3.091m), que no veiem perquè queda just darrera.
Rodegem el llac per la dreta, deixant-lo sempre a la nostra esquerra. El camí avança en tot moment per la riba. Aviat arribem a la llengua de terra que separa les dues masses d’aigua principals de Les Laquettes. Estem en un prat petit i tranquil des d’on podem admirar la gran varietat d’arbres, plantes i flors que hi ha en la Reserva Natural de Néouvielle.
Seguim remuntant la vall i ens trobem amb el llac occidental de Les Laquettes (1:10h – 2.081m)(4).
Avancem en direcció Nord-Oest rodejant el llac per la dreta. En algun punt el camí s’allunya una mica del llac i guanya alçada per superar més fàcilment les roques que hi ha en la riba. Més endavant el camí recupera la riba del llac i finalment arribem al seu extrem.
Veiem ja la presa del llac de Aubert davant, que és fins a on tenim que pujar ara. Prenem el camí que puja cap al llac de Aubert i que està marcat amb fites de pedres. Superem el desnivell sense dificultats i arribem just als peus del mur de contenció. En aquest punt girem a la dreta i seguim el camí que primer rodeja la paret i llavors puja uns metres fins a arribar al nivell del llac.
Rodegem el bonic llac de Aubert per el seu marge oriental i després de 120m arribem a l’aparcament del llac de Aubert (1:35h – 2.152m)(5). A l’esquerra, en direcció Oest, tenim l’espectacular pic de Ramougn (3.011m), el pic de Néouvielle (3.091m), a la seva dreta la cresta de Espade i, a continuació, al Nord-Oest, la collada de la Hourquette d’Aubert, que separa la zona del llac de Aubert de la zona del llac Nère, que està situat a l’altra banda de la muntanya. A la dreta de la Hourquette d’Aubert, veiem el pic de Madaméte (2.661m) i, a continuació, ja en direcció Nord, la collada de la Madaméte, punt de pas del sender de llarg recorregut GR-10. Hi ha alguns panells que ens ajuden a identificar les muntanyes de l’entorn.
Ens dirigim a l’extrem nord de l’aparcament del llac de Aubert i prenem el camí que surt en direcció Nord fent una lleugera pujada.
Aviat creuarem un rierol. És el torrent que baixa des del llac de Aumar fins el llac de Aubert. Seguim guanyant alçada a poc a poc i arribem a un creuament on hi ha una senyal indicadora. Endavant cap a l’esquerra hi ha el camí que puja cap a la Hourquette d’Aubert i endavant cap a la dreta està el camí que va cap al llac de Aumar, la collada de Madaméte i la collada de Estoudou. Nosaltres hem de prendre el camí de la dreta, cap al llac de Aumar.
Després de 200m arribem al tranquil llac de Aumar (1:50h – 2.188m)(6), un llac d’origen glaciar que té una superfície de 25 ha. En aquest punt, just a la riba del llac, ens trobarem una altra senyal indicadora. Nosaltres tenim d’anar cap a l’esquerra, en direcció Nord: primer tenim que anar fins la capçalera del llac i llavors rodejar-lo per la riba oposada a la que ens trobem ara. El camí que surt cap a la dreta ens portaria directament cap a l’extrem Sud-Est del llac de Aumar rodejant el llac pel seu marge Sud-Oest (és una bona alternativa si no volem passar per el marge Nord-Est, que requereix passar per alguns punts sense camí i per entre grans roques; tanmateix, el recorregut per el marge Nord-Est –el que nosaltres us proposem- és d’una gran bellesa, i sens dubte, l’esforç s’ho val).
Avancem, doncs, en direcció Nord, amb el llac de Aumar a la nostra dreta, i després de fer uns 300 metres arribem a la capçalera del llac de Aumar (2:00h – 2.189m)(7). En aquest punt ens separem del camí (GR-10) que segueix muntanya amunt (Nord) cap a la collada de Madaméte. Nosaltres hem de rodejar tot el llac per el seu marge Nord-Est fins l’altre extrem.
Creuem un corriol i comencem a donar la volta al llac. Avancem per un camí que té alguns trams difusos. En alguns punts tindrem que ajudar-nos amb les mans, avancem per la riba del llac per entre grans blocs de pedra.
Durant aquest tram de recorregut gaudim d’unes vistes meravelloses, les aigües cristal·lines del llac de Aumar en primer terme i el massís de Néouvielle al fons: la piràmide del pic de Romougn (3.011m), el pic de Néouvielle (3.091m), la cresta de Espade,… Aquest és un lloc d’una bellesa excepcional.
Seguim avançant i veiem la carretera que uneix el llac de Orédon i el llac de Aubert a l’altre marge del riu. Just abans d’arribar a l’extrem del llac deixem enrere a mà Esquerra un camí que puja per la vessant de la muntanya. Aquest camí puja fins la collada d’Aumar i llavors baixa per l’altre vessant de la muntanya cap al llac de Ile i el llac de Ours. Nosaltres seguim per la riba del llac de Aumar.
El camí gira i finalment arribem a l’extrem Sud-Est del llac de Aumar (2:40h – 2.199m)(8). Des d’aquí hem de seguir el camí que puja a l’esquerra, en direcció Sud-Est, fins a una petita collada herbosa (deixant el llac de Aumar just al nostre darrere). Des d’aquest punt i fins la collada d’Estadou anirem veien les marques vermelles i blanques del sender de gran recorregut GR-10.
Després de superar la petita collada herbosa, el camí avança per el costat d’un rierol i creua alguns prats on hi ha àrees vallades per el ramat.
A continuació avancem per a dalt d’una llengua de terra. Arribem a un punt on s’obren a mà dreta les vistes del llac de Orédon, que ens queda a sota, i de les muntanyes que el rodegen per el Sud i per l’Oest: el pic de Bugatet (2.875m), el pic Méchant (2.946m), el Cylindre d’Estaragne (2.995m) i els pics d’Estaragne (3.009m). També podem veure la carretera que puja fins el llac de Cap de Long.
Seguim avançant i creuem un torrent d’aigua. Deixem enrere la llengua per la què avançàvem i passem a la vessant de la muntanya. El camí és estret però evident. Creuem varis rierols que baixen cap al llac de Orédon. Arribem a un punt des del que ja podem veure, a la nostra dreta i a sota, la zona d’aparcament i el llac de Orédon en tota la seva magnitud.
Continuem avançant i arribem a una bifurcació. Nosaltres hem de seguir el camí de l’esquerra. Una placa de color groc que hi ha en un arbre ens indica el camí.
Finalment arribem a la collada de Estodou (3:30h – 2.215m)(9). La collada d’Estodou és un punt de pas del sender de llarg recorregut GR-10 i permet comunicar la zona dels llacs de Orédon, Aubert i Aumar amb el llac de l’Oule, que queda en l’altra vessant de la muntanya.
Uns 20 metres abans del canvi de vessant de la collada, prendrem un sender clar i evident que surt cap a la nostra dreta, en direcció Est. Una senyal de color groc ens indica el camí: ”Lac d’Orédon”. Avancem per aquest sender i aviat ens endinsarem en un bosc espès. El camí comença a baixar ràpidament fent llaçades. En algun punt s’ha de superar algun tronc caigut i alguna roca gran. Per entre les rames dels arbres, a vegades, podem veure les aigües color turquesa del llac de Orédon al fons de la vall.
Finalment el descens s’acaba i el camí desemboca en una pista asfaltada. Girem a l’esquerra en direcció al Chalet Refuge du Lac, que hi arribarem després de fer uns 100 metres per aquesta pista.
L’establiment disposa de servei de bar i restaurant durant els mesos d’estiu. Per acabar la ruta, s’ha de baixar per unes escales que hi ha just a la dreta de les places d’aparcament del Chalet Refuge du Lac. Aquestes escales ens porten fins a la carretera d’accés a l’aparcament del llac de Orédon, ja a nivell de l’aigua.
Girem a la dreta i fem els 200 metres que ens separen de l’aparcament del llac de Orédon (4:15h – 1.857m)(1), punt d’inici i final d’aquesta preciosa ruta circular per un dels espais naturals de major bellesa dels Pirineus.
Adjuntem els punts importants de pas de la caminada, amb les seves coordenades, alçada i temps assolit:
| Per finalitzar amb la ruta proposada per la Reserva Natural de Néouvielle, us indiquem que existeixen variacions per escurçar la caminada circular exposada als Lacs de Néouvielle: Una opció seria finalitzar l’ascens de la caminada al Llac d’Aubert i tornar fins al Llac d’Orédon. Una altra opció seria que l’inici i final de la caminada fos el mateix Llac d’Aubert. Les dues versions escurcen força la caminada proposada. |
Ara procedirem a explicar l’altra opció alternativa d’activitat central del dia, la qual és una ruta pels Llacs de Bastan. L’inici de la caminada seria des del Col de Portet, a 2.215m d’alçada. Arribaríem al col mitjançant un telefèric des de l’aparcament d’Espiaubé.
Els Llacs de Bastan son tres bonics llacs d’origen glaciar. Es varen generar per les masses de gel que en el seu dia cobrien aquesta zona de la vall d’Aure, i que, actualment, representen un dels entorns naturals més bonics del Pirineu Francès.
La ruta és circular i té una longitud de 12,31km, una durada de 5h, dificultat mitjana, i 282m de desnivell. Els llacs es troben junt a la Reserva Natural de Néouvielle i el Parc Nacional dels Pirineus. El recorregut ens porta per tres llacs de gran bellesa dins la Vall d’Aure que, en algunes vegades, ens traslladen a un paratge de fantasia i conte per la grandesa del paisatge.
Com hem dit, primer hem d’arribar a Col de Portet. Agafarem la carretera D123 des de Saint-Lary en direcció a la comuna de Soulan. Superada la vil·la d’Espiaube, hem de desviar-nos cap al Col de Portet per una carretera de muntanya no apta per a persones amb aprensió a les alçades.
Heu de tenir en compte que l’ascens a Col de Portet (alçada de 2.215m) està tancat des de les 10 del matí fins a les 4 de la tarda. Fora d’aquest horari només es pot pujar i baixar amb el telefèric de cabines que surt de l’aparcament de Espiaube (alçada de 1.600m). Així doncs, ens hem de dirigir a la cota 1900 de l’estació de Saint-Lary (a Espiaube).
Un cop superada la diferencia d’alçada i ubicats a l’aparcament de Col de Portet, prendrem el sender cap al Refuge et lacs de Bastan. Creuarem l’estació d’esports d’hivern per unes praderies de muntanya seguint una senda senzilla, però amb un traçat molt clar –de fet, el recorregut està adaptat per a cadires de rodes especials de muntanya-.
Quan portem caminant uns 2,7km, veurem des de dalt el Llac de l’Oule. Ubicats en la vessant de la muntanya apreciarem les dimensions de la llacuna i la bellesa de l’entorn en la que s’ubica. Des d’aquest emplaçament es veu a la perfecció el caràcter sobri de les muntanyes del Pirineu, però suavitzades amb amplis boscos de coníferes i verdes praderies. Un lloc perfecte per a fer un recés i contemplar el paisatge.
Només 1km més endavant ens trobarem amb una bifurcació de camins. Si seguim les senyals blanques i vermelles del GR-10, baixarem cap al primer llac: Lac de Bastan inférieur. Però, de moment, anem a continuar de front –a la tornada anirem en aquest llac-.
Prosseguim la ruta per un camí amb el mateix traçat com el que seguíem fins ara fins a arribar en el segon llac: Lac du Milieu (llac del mig). Aquest llac és per nosaltres el més bonic dels tres. Té petites illes i penínsules, rodejades de praderies verdes, boscos de pins i imponents formacions muntanyoses. De moment, ens conformem amb veure’l des del camí perquè continuarem pujant fins al tercer llac, el Lac de Bastan supérieur. Per això, des del Refugi de Bastan reprenem la ruta per una senda que serpenteja muntanya amunt fins arribar al llac superior dels Llacs de Bastan. Es tarda uns 15 minuts, però val la pena –encara que no és tant fotogènic com l’anterior-.
La tornada a l’aparcament podem realitzar-la pel mateix camí o desviar-nos a veure el llac mitjà i el llac inferior. Si ens decantem per la segona opció, un cop en el Refugi de Bastan tenim que abandonar la pista principal. Però abans, podem plantejar-nos prendre un piscolabis, un refresc o inclús dormir en aquest lloc. Les vistes cap al llac mitjà de Bastan hipnotitzen i dónen ganes de quedar-se en aquest lloc per sempre. Si no és eternament, almenys, sí que és possible pernoctar fent bivac o bé en el Refugi de Bastan. Així, podreu veure les estrelles i veure clarejar en un entorn natural com pocs.
Junt a la terrassa del refugi hi surt un sender estret i pedregós que ens permet aproximar-nos al Llac mitjà i gaudir amb el seu entorn. Vorejarem aquest llac per la dreta sense pressa fins enllaçar amb la pista principal. Però, de seguida la abandonem per la dreta per baixar cap al Llac inferior –estem en la bifurcació inicial del GR-10-. Un cop en el llac inferior, el circumval·larem per el cantó esquerre i només un terç del mateix. Quan deixem enrere l’embassament d’aigua, pujarem lleugerament per la vessant de la muntanya fins a veure una senyalització vertical que ens informa de la direcció correcta a seguir per anar a Col de Portet (temps: 1h i 30 minuts).
Però existeix una variable que és anar cap al Lac de l’Oule (temps 30 minuts) per el GR-10 i llavors pujar per les pistes de l’estació d’esquí de Saint-Lary-Soulan fins a l’aparcament. Nosaltres crec que anirem directament a l’aparcament, per tant, continuarem recte des de l’indicador fins a enllaçar amb el camí preferent que no abandonarem fins arribar a l’inici de la ruta.
I d’aquestes dues opcions de caminada n’escollirem una perquè sigui l’activitat central del dia d’avui. Hem de contar que per dinar ens emportarem un pícnic per a poder-lo gaudir envoltats d’aquests paisatges increïbles.
Un cop finalitzem la nostra caminada (opció 1 o opció 2), estarem a l’aparcament amb el cotxe i ens acostarem al Lac de Cap Long, a la zona de Néouvielle. Si hem escollit l’opció 1, hi serem molt a prop (únicament haurem de fer uns 10 minuts de cotxe, uns 4,8 kilòmetres); en canvi, si hem escollit la opció 2, haurem de fer més kilòmetres, ja que haurem de baixar fins a Saint-Lary i tornar a pujar aquest cop per la carretera D929. En total son uns 37,6 kilòmetres que es fan amb 1 hora i 7 minuts… Això també ho hem de tenir en compte per a triar la nostra caminada del dia…
Aparcarem el cotxe a l’aparcament habilitat, al principi de la presa. Les vistes de la vall i de la mateixa presa son espectaculars. Farem la presa a peu, fins a l’altre extrem per tal de contemplar-la el màxim de bé possible. La presa fa de longitud uns 750 metres, i els fa amb dues traçades.
La presa de Cap de Long té una profunditat de 131 metres i una superfície de 110 ha, sent una de les més grans dels Pirineus, amb un volum d’aigua de 67 milions de metres cúbics. La presa fou construïda entre 1950 i 1953 sobre l’emplaçament del petit llac de Oustallat i de l’antic llac de Cap de Long.
Visitat l’embassament i la presa, retornarem a Saint-Lary per acabar de passar la resta de la jornada.
Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (119 kilòmetres, en unes 3 hores i 22 minuts). Posarem les dues opcions com si fossin dues activitats seguides: