| En el dia d’avui acabarem d’explorar les múltiples possibilitats que ofereixen les valls del sud de Saint-Lary-Soulan, i proposarem dues rutes senderistes per tal d’escollir-ne una. Per una banda, hi ha la Ruta a la Vall de la Géla, la qual és una bonica vall d’origen glaciar en la capçalera de la Vall d’Aure. Per l’altra banda, tenim una ruta a les granges de Moudang, per la impressionant vall de Moudang. Escollida una com a activitat central del dia, un cop finalitzada anirem cap al Nord de Saint-Lary a un parc de jocs pels nens, el Parc de Loisirs de la Demi Lune, i després anirem a visitar el poblet de Arreau, a 12km de Saint-Lary, un poblet de muntanya amb molt d’encant. Som-hi doncs. |
Anem a explicar la Ruta a la Vall de la Géla: Descobrirem la bonica vall d’origen glaciar de la Géla en la capçalera de la Vall d’Aure en el Parc Nacional dels Pirineus. Es tracta d’un itinerari molt recomanable per a fer en família, de 7 kilòmetres de longitud (anada i tornada) i 315m de desnivell positiu d’ascensió progressiva que ens porta fins la cabana de la Géla des d’un punt de la carretera D173 d’accés a la boca nord (França) del túnel de Bielsa. La dificultat és baixa, i el temps total efectiu és de 2h. Sortirem del mateix cantó de la carretera i seguirem un camí ben marcat que va remuntant la vall en paral·lel al riu Neste de la Géla –sempre per el seu costat dret orogràfic (riba Est)- fins que arribem a la vella cabana de la Géla i al bonic altiplà que forma l’ampla vall homònima. Tornarem al punt d’inici desfent el mateix camí.
L’itinerari comença en la mateixa carretera D173 (0:00h – 1.400m)(1), prop de la marcada corba que fa la carretera que comunica Aragnouet amb el túnel transfronterer de Bielsa-Aragnouet. En el punt d’inici de la ruta, a peu de carretera, hi trobarem varies senyalitzacions i panells interpretatius i un tancat metàl·lic per el bestiar. Un dels panells fa menció al proper Parc Nacional dels Pirineus, en el que entrarem durant la ruta.
Prendrem un camí ben marcat que surt en pujada vall amunt. Anem endinsant-nos poc a poc en el bell, ample i extens vall de la Géla caminant per la seva obaga, flanquejant la vessant Nord del pic de Bourgade i gaudint d’un mosaic paisatgístic que combina l’ombra d’un bosc altimontà planifoli amb inclinats i assolellats prats de pastura. Una senyal ens avisa de la possible caiguda provocada d’allaus durant l’hivern, el què ens recorda que en aquesta vall la pràctica de raquetes de neu o esquí de muntanya s’ha de realitzar amb la màxima previsió i precaució i utilitzant sempre ARVA, pala i sonda.
Com sol passar en els Pirineus i especialment en valls molt explotades històricament tant per la ramaderia com per la silvicultura, en la Géla advertim el fort contrast que existeix entre la obaga, per on caminem, i la solana, en l’altra riba de la Neste de la Géla, que es presenta molt més pelada de vegetació.
La ruta es ideal per a fer en família, encara que el desnivell acumulat positiu és considerable, d’uns 300m.
A mesura que guanyem alçada, la vall es comprimeix lleugerament, moment en el que passem a caminar just per la banda del riu. L’estretor ens anuncia tímidament el paisatge meravellós que ens espera més endavant. Ja apunta al Sud-Oest la fabulosa cresta que connecta el pic de la Géla (2.851m) amb el pic de Troumouse (3.085m), que destaca per tenir un marcat estrat inferior de roca calcària blanquinosa i grisosa del període Devònic (fa entre 714 i 354 milions d’anys) i que forma part del mantell de corriment de Gavarnie i un estrat superior d’un color marró fosc torrat, format per roques metamòrfiques com pissarres i esquists. Aquesta ciclòpia i abismal muralla ens mantindrà badocs a mesura que anem fent el camí, i haurem d’entendre que els llacs de Barroude (i tota la vall de la Géla) no son més que les cubetes del que fou un glaciar de circ –el circ de Barroude- que en el màxim glacial (fa uns 45.000 anys) connectava amb tres circs glacials veïns: Pinarra (Est), Barrosa (Sud) i el grandiós Tromouse (Oest) a través de les collades de la Géla i de la Sède, que el gel sobrepassava.
Seguim l’agradable camí prop de la Neste de la Géla, ara més pla, i aviat ens trobarem amb un pont (0:40h – 1.720m)(2) amb senyalitzacions cap a Barroude i el port de Barroude (creuant el pont –dreta-) i el port Vieux (recte), ambdós ports de muntanya fronterers entre França i Espanya. En aquest punt entrem en el Parc Nacional dels Pirineus. Un panell ens explica la normativa del Parc Nacional.
El camí s’apropa fins a tocar el riu, la Neste de la Géla.
Intuïm que ja queda molt poc perquè el panorama de la capçalera de la vall se’ns obri completament.
La Neste de la Géla comença a recollir les aigües en el circ de Barroude.
Seguim recte per l’esquerra orogràfica del riu entre prats, ens trobem immersos en un paisatge completament pelat. Seguim un meandre que fa el riu i de cop la vall s’obre i ens regala una visió esglaiadora: davant de nosaltres un gran pla verd amb pantans i en segon terme les estribacions septentrionals del pic de Port Vieux (2.723m) i del Soum de Barroude (2.674m), tancant la composició la magnètica muralla bicolor de Barroude. Davant nostre, la vall s’obre i ens ofereix vistes impressionants.
Ja veiem molt a prop de nosaltres una construcció que destaca enmig de la immensitat verda. De seguida arribem a la cabana de la Géla (1:00h – 1.715m)(3). Actualment, aquesta cabana és utilitzada a l’estiu pels pastors que guarden el ramat que pasta per a tota la vall. Molt a prop d’aquesta cabana veiem les restes d’una segona cabana que es va enfonsar en l’estiu de 2014. De la cabana de la Géla surt un camí a l’esquerra (Nord-Est) fins a una tercera cabana construïda a l’estil tradicional de la zona, amb parets de pedra seca i un sostre cobert amb gespa que aprofita la pendent de la vessant, buscant al màxim (i aconseguint-ho) la simbiosis amb l’entorn. Des dels seus voltants tenim unes vistes privilegiades de la capçalera de la vall de la Géla i podem imaginar-nos la dura vida que feien els pastors temps enrere, així com els soferts miners que extreien ferro, galena i coure.
Havent gaudit amb la bellesa d’aquesta allargada vall de marcada erosió glacial i explotada durant segles per la mineria i el pastoralisme, tornarem al punt d’inici en la carretera D173 (2:00h – 1.400m)(1) desfent el mateix camí realitzat en la pujada.
Adjuntem els punts importants de pas:
I aquesta és la caminada de la primera opció proposada. Ara explicarem la caminada de la segona opció que proposem: es tracta de la ruta a les Granges de Moudang a la vall de Moudang. És una caminada semblant a la primera exposada, per tant, l’elecció segur que serà difícil.
Es tracta d’una preciosa i senzilla ruta per a tots els públics que ens portarà fins al meravellós entorn de les Granges de Moudang, prop dels 1.500 metres d’alçada. Aquest conjunt de granges agrupades, eren antigament utilitzades amb finalitats ramaderes, en els nostres dies estan quasi en desús, amb el consegüent deteriorament de les granges, que ara han estat restaurades. Encara hi ha algun ramat que pastura a l’estiu per aquí, el què permet mantenir les pastures al voltant de les granges en bon estat.
La caminada té uns 12,43 kilòmetres i és lineal (anar i tornar), 460 metres de desnivell, i es preveu realitzar en un màxim de 3 hores i mitja. És potser una mica més exigent que la caminada anterior a la Vall de la Géla.
S’inicia la caminada en el Pont du Moudang, una zona recreativa habilitada molt agradable. Volem realitzar un passeig tranquil sense molta dificultat, així que aquesta ruta sembla ésser un pla perfecte. Ens endinsem en el bosc a través d’una pista i de seguida prendrem una desviació a mà esquerra.
Anirem ascendint per una pista que travessa un frondós bosc fins arribar a una zona de tirolines muntades sobre el canó del riu que discorre a l’esquerre del camí. Quasi no podem veure el riu, per la frondositat del bosc que tenim al voltant i per la profunditat del barranc per el què discorre, però podem sentir el so de l’aigua.
Seguim avançant en continu ascens per la pista a través del bosc sense possibilitat de pèrdua, fins que de sobte la vall s’eixampla i apareixen davant nostre unes vistes precioses. A partir d’aquí el camí pràcticament planeja i anem admirant el paisatge a mesura que ens anem acostant al nostre objectiu.
Al final de la pista i després de creuar un pont, ens trobem a les Granges de Moudang. Es troben agrupades i tancades per impedir l’accés a personal aliè, ja que deuen servir de graners i refugis. Després d’una bona estona admirant un entorn tant bucòlic, decidim tornar al punt de partida per el mateix lloc per el què hem vingut.
Doncs heus ací que ja hem explicat ambdues caminades que passen pel centre de cada corresponent vall, ambdues bastant semblants. La nostra intenció, com cada dia, era endur-nos el dinar i fer un pícnic a l’entorn d’aquesta naturalesa tant màgica i impactant.
Després, a la tarda, tenim previst anar a un parc de jocs en el poble de Lanemezan: Parc de Loisirs de la Demi Lune. Es troba a uns 40 kilòmetres de Saint-Lary (es fan en uns 43 minuts).
El Parc ofereix tot tipus d’activitats per a nens i adults en un entorn natural arbrat. S’ofereixen dues tarifes:
- Entrada general al parc: 3€ per persona
- Entrada general al parc amb activitats il·limitades: 13€ per persona
Els horaris de les activitats a l’estiu son de les 12:45h a les 19:00h. Adjuntem el mapa de les activitats al parc:
Les activitats son pels nens i pels adults: tirolines, pedals, ponys, trampolins, mini-golf, una àrea de jocs aquàtics,… Bé, crec que no ens ho acabarem pas. Ara, això sí, ens ho mereixem.
Un cop finalitzada la diversió en el parc d’oci, anirem fins al poble de Arreau, ubicat a 12 kilòmetres al nord de Saint-Lary, per tal de visitar-lo.
L’encantador poble de Arreau ens espera per a descobrir la seva forma de viure 100% pirinenca i el seu excepcional patrimoni en la Vall d’Aure. Visitarem els seus nombrosos edificis amb la seva arquitectura protegida, passejarem per les ribes riques en flors, igualment per els seus carrerons medievals i admirarem les casetes d’entramat de fusta amb els sostres de pissarra. Arreau és el punt de trobada entre dos rius importants, el Nestes d’Aure i el Louron: aquests dos rius li donen un encant únic i son l’origen de la seva prosperitat històrica. Des de l’Edat Mitjana, aquesta ciutat de 700 habitants ha estat una cruïlla comercial i la capital emblemàtica de les “Vuit Valls”.
Lloc emblemàtic d’Arreau, el “Halle-Mairie” ha estat un lloc ple de vida des de la seva creació. Construït en 1932 per substituir la sala de fusta del segle XVI, aquest magnífic edifici alberga el mercat setmanal dels dijous sota la sala de la planta baixa. Prova les especialitats dels productors locals i coneix als vilatans que t’ajudaran a descobrir els secrets del poble. La planta pis està ocupada pels serveis de l’Ajuntament. Amb les seves falses safates de fusta en les parets exteriors i el seu campanar decorat amb un rellotge a tres cares, l’arquitectura de la sala està perfectament integrada en l’estil “Aurois” i s’integra en els edificis medievals.
Veritable testimoni de la prosperitat del poble durant l’època medieval, descobreix la Maison des Lys, un notable edifici gòtic del segle XVI classificat com a Monument Històric. Les nombroses flors de lliri en la seva façana d’entramat de fusta, atrauen la mirada des de lluny. Foren tallades per els rics propietaris, en homenatge al rei Lluis XI de França. Acosta’t a la casa per veure la seva base de marbre gris pirinenc, que serveix de suport a les dues plantes amb mènsules.
La notable arquitectura pirinenca i els nombrosos edificis històrics del poble de Arreau son reconeguts i protegits: en el 1995 es va crear una zona de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Urbà i Paisatgístic (ZPPAUP) que ara abarca a tot el territori municipal. Contempla el castell de Nestes a les ribes del riu del mateix nom. Aquesta antiga serradora del segle XVII simbolitza el final del Neste du Louron i marca la seva unió amb el Neste d’Aure. En el seu interior, descobreix la Oficina de Turisme Pyrénées2vallées i el Museu dels Cagots. Aquesta última traça la vida d’aquesta minoria perseguida fins al segle XIX per la superstició. Museu obert tots els dies. A 200m més endavant, per Saint-Exupère, creuaràs el Castell de Ségure i la seva imponent torre quadrada del segle XVI. Fou construït sobre la roca, substituint l’antiga torrassa 400 anys més antiga. Aquest edifici històric de la ciutat alberga actualment la seu de la Communauté de Communes Aure Louron.
Passejant pels carrers d’Arreau, no podràs deixar de visitar la capella de Saint-Exupère, classificada com a Monument Històric. El seu gran campanar gòtic del segle XVI domina el reste d’edificis del poble. A l’arribar per el carrer Saint-Exupère, l’entrada romànica de 6 columnes et convida a entrar. Admires el seu timpà decorat. Llavors descobreixes el seu nàrtex seguit de la seva estreta però esplèndida nau amb les seves vidrieres, el seu colorista sostre i les seves estàtues. La capella fou un cop utilitzada com a lloc d’encontre per els representants de la Vall d’Aure. Està dedicada a Saint-Exupère, patró del poble que fou bisbe de Toulouse a principis del segle V. Una escola del segle XVI colinda amb la capella, construïda en el suposat lloc de naixement de Saint-Exupère. Si desitges descobrir altres edificis religiosos, visita l’església de Notre-Dame d’Arreau en el camí de tornada a la sala. Situada en el centre del poble, aquesta església romànica impressiona per el seu campanar quadrat. Està declarada Monument Històric des de 1989.
Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (105 kilòmetres, en unes 1 hora i 55 minuts). Cadascuna de les opcions donades, es col·locaran en el mapa una darrera l’altra: