Autor: admin

I comença el segon dia sencer a la zona del llac Mývatn. Avui us proposarem una ruta totalment imprescindible i espectacular: anirem fins a Húsavík a veure el museu de les balenes, i pujarem amb un vaixell d’una excursió contractada per veure balenes en l’oceà. Posteriorment, a la tarda, li farem una visita a un dels congostos més espectaculars d’Islàndia, el Asbyrgi Canyon, i així acabarà la nostra jornada en el dia d’avui.

Abans de començar, però, s’ha de dir que aquí en la zona de Myvatn hi ha la possibilitat de contractar una excursió al Volcà Askja. Es tracta d’una de les excursions més aventureres d’Islàndia: endinsar-se en les Terres Altes per arribar al volcà Askja. Aquesta zona està totalment deshabitada i els paisatges son d’estil lunar. Les carreteres que et porten a l’Askja son de tipus F, per lo què només son accessibles en 4×4 a l’estiu. A més, encara que hagis llogat un 4×4, és recomanable que ho facis a través d’una agència local perquè s’han de creuar rius. Per el camí faràs diverses parades quan passis per muntanyes i llocs d’interès. La recompensa arriba quan tens el volcà Askja davant teu: un cràter enorme amb un llac amb aigua calenta en el seu interior en el que banyar-te. Des de dalt del volcà, tindràs unes vistes espectaculars dels paisatges de les Terres Altes. Estaràs en el més remot d’Islàndia. L’excursió s’ha de reservar amb temps per assegurar-te plaça. L’excursió inclou el transport d’anada i tornada a l’Askja; banyar-te en el llac termal del volcà; i un guia amb anglès. Té una durada de 12 hores (sortida a les 8h del matí a Reykjahlið) i tornada al mateix lloc a les 20h. Una de les empreses que ho gestiona és Civitatis. Els preus son de 161,40€ pels adults, i 81€ pels nens de 6 a 12 anys. Adjuntem l’enllaç de l’excursió per si t’interessa: Excursión al volcán Askja, Lago Myvatn (civitatis.com)

Nosaltres creiem, que amb l’excursió que vàrem fer a Landmannaulagar ja vàrem poder contemplar una part de les Terres Altes islandeses. Si no fos per aquests preus tant desorbitats, clarament ens tornaria a interessar fer una excursió similar.

Així, doncs, anem cap a Húsavík, el qual és un pintoresc poble a 50 minuts del llac Mývatn. Té un petit port i una bonica església. El fet de que hi hagi tours per anar a veure balenes, et dónes compte amb aquesta tradició que està molt arrelada al poble.

Prèviament haurem reservat el tour amb una de les dues principals empreses que el fan: Gentle Giants; i North Sailing. El punt de trobada és al port, i fan diverses sortides al llarg del dia. Els preus son una mica més econòmics que les sortides de Reykjavík. Els tours tenen una durada de 3h. Per exemple, reservem amb Gentle Giants: els preus son de 10.79ISK (76,6€) pels adults i 4.490ISK (31,9€) pels nens de 7 a 15 anys. Els més petits de 7 anys els hi surt gratuït.

Embarca’t i uneix-te a l’excursió tradicional per veure balenes. Húsavík és considerada pels propis visitants com la capital d’Europa en quan a albirament de balenes. Es tracta d’una aventura única en la que podràs gaudir de les meravelles que ofereix la naturalesa en un entorn impressionant com és el de la badia Skjálfandi amb les magnífiques muntanyes de Vík al fons.

Les balenes arriben a la badia de Húsavík atretes per les aigües riques en plàncton. També arriben a aquesta badia i es poden observar orques, marsopes petites, balenes de nas d’ampolla del nord, balenes sei, balenes pilot, balenes fi, balenes geperudes, diferents espècies de dofins i, en certes ocasions, la balena blava!

Existeixen nombroses excursions en vaixell que s’organitzen amb l’objectiu d’albirar balenes. En general, encara que cap agència pot garantir al 100% l’albirament de balenes, els percentatges son alts i la majoria de la gent torna entusiasmada. Algunes empreses fins i tot ofereixen un segon viatge gratuït si no s’ha albirat cap balena.

Us aconsellem que porteu roba d’abric, ja que fa molt fred en alta mar, encara que sigui a l’estiu. La pròpia agència ens donarà uns bussos impermeables.

Hi ha excursions que solen incloure també l’observació de la colònia de “frarets”(puffins) que habiten l’illa Lundey. Hi ha centenars de “frarets”, alguns pescant o nedant en les aigües de la badia.

L’empresa Gentle Giants és la primera empresa que va començar a fer aquests tours i conta amb una gran experiència en la zona, per el que amb ells és més fàcil poder albirar balenes que amb altres empreses. Si voleu reservar aquesta excursió amb Gentle Giants, aquí et deixo l’enllaç: Húsavík: tour tradicional de observación de ballenas | GetYourGuide.

El nostre consell és que la millor època per l’albirament de balenes és des de mitjans d’abril a mitjans de setembre ja que és l’època en la que les balenes es troben en aquesta zona.

Realitzat el tour d’albirament de balenes, anirem a conèixer una mica millor el poble de Húsavík. O ho podem fer abans del tour, depèn de l’hora que el contractem. A Húsavík hi ha un museu que per nosaltres és molt interessant. Es troba en el port del poble. És el museu “Whale Museum Húsavík”, on et donen informació detallada i interessant sobre les balenes. Els horaris d’obertura son tots els dies de 9h a 18h.

El Museu és una organització sense finalitats lucratives, fundada en el 1997. L’objectiu del museu és transmetre informació sobre les balenes, l’ecologia marina i la interacció de les balenes i els humans al llarg de la història d’una manera entretinguda i interessant. Centrar-se en la col·laboració i el treball amb institucions educatives en el país i en l’estranger enforteix la base del museu.

El museu ofereix 1.600m² per l’exhibició de nombrosos esquelets de balenes diferents i dades fascinants sobre les balenes.

El Museu de Balenes, juntament amb el Centre d’Investigació de la Universitat d’Islàndia, formen el component educatiu dels viatges d’observació de balenes que es gaudeixen a Húsavík durant els mesos d’estiu.

Visitat el museu de les Balenes i vista la zona del port de Húsavík, serà el moment de continuar amb la nostra ruta. I ho farem dirigint-nos per la carretera 85 cap a l’est, circumval·lant la península on es troba Húsavík, perquè amb uns 50 minuts aproximadament estiguem a l’entrada del Congost d’Asbyrgi (Asbyrgi Canyon). L’objectiu de la visita és endinsar-nos amb el vehicle lo més possible, agafant la carretera 861 i aparcar al fons, al cap de 3,7km, en un parking habilitat. Però abans, a l’entrada on hi ha el càmping, també hi ha un centre de visitants del congost. Serà interessant poder-hi entrar i contrastar les diferents caminades que es poden arribar a fer per aquest lloc.

El congost d’Asbyrgi té una forma de ferradura amb unes espectaculars parets de fins a 100 metres d’alçada.

Asbyrgi és un gegant de 3,5km de llarg i més de 1km d’ample. En el seu extrem interior s’hi troba Botnstjörn, un petit estany, rodejat d’exuberant vegetació. I per últim una formació rocosa coneguda com Eyjan (la illa) s’eleva des del centre d’Asbyrgi fins 250m d’amplada.

La zona està poblada de bosc baix, i les espècies predominants son el bedoll, el salze i el freixe de muntanya. Varis milers de pins plantats recentment també prosperen. El fulmar boreal (Fulmarus glacialis), una au pròpia d’aquestes latituds, nia en els penya-segats, mentres que moltes altres aus prefereixen els boscos i prats.

El Congost d’Asbyrgi està format per dues o més “inundacions catastròfiques” causades per les explosions i erupcions volcàniques subglacials en el Vatnajökull (la massa de gel més gran d’Europa), una fa entre vuit i deu mil anys i la segona aproximadament fa tres mil anys. Des de llavors, la llera del riu s’ha mogut cap a l’est.

La llegenda d’Asbyrgi explica que Sleipnir (Sleipnir era un gegantí cavall de vuit potes del déu Odín) va posar la seva peülla allí i va deixar-hi una petjada gegant. Tanmateix, com que la petjada té 3x1km, anem a assumir que això és una mica improvable. Asbyrgi és part del Parc Nacional de Vatnajökull mantingut pel Servei Forestal d’Islàndia. En la zona, a part del Centre de Visitants i un càmping, hi ha una botiga de souvenirs i un restaurant.

Un cop aparcats, farem una petita ruta senderista d’aproximació al congost. Es tracta de la ruta anomenada A-1 Estany Botnstjörn (n’hi ha un total de 9 en el Congost). Té una distància de 1 sol kilòmetre i és una ruta circular, tenint algunes possibilitats per allargar-la una mica. La durada de la ruta és d’una mitja hora (més si ampliem les possibilitats). El punt de partida és l’aparcament dins el congost d’Asbyrgi (on hem deixat l’autocaravana), i la dificultat de la ruta és fàcil.

Hi ha varies rutes fàcils i interessants en la part inferior d’Asbyrgi, començant per l’aparcament. Un passeig per les escales de pedra condueix a una plataforma en el petit estany Botnstjörn.

També hi ha una bonica vista sobre l’estany en una plataforma situada per sota de la paret oest del barranc. La ruta a aquesta plataforma, des de l’aparcament és adequada per tot tipus de persones. A poques passes de la plataforma hi ha graons de pedra que condueixen fins a un petit turó amb una bonica vista sobre el congost d’Asbyrgi.

Si ens ha sabut a poc, hi han moltes més possibilitats de fer una bona caminada panoràmica. Si aquest dia fa bon temps i ens ve més de gust, en comptes de fer la caminada A-1, podem fer la caminada “A-8 Klappir”. Té una durada de 2,5 a 3h, una distància de 9km, la dificultat és mitja, i el punt de sortida és el Centre de Visitants, a prop de l’entrada al congost.

Aquesta ruta ofereix una excel·lent vista sobre Asbyrgi i el congost del riu Jökulsá. La ruta la començarem en el centre de visitants, des d’on hi ha dues opcions per a pujar al penya-segat:

• És més fàcil anar cap a l’est al llarg del camp de golf i un cop aquí cap al sud des d’on la ruta segueix la vora del congost.
• La ruta més difícil és caminar 700 metres al sud del Centre de Visitants, girar a l’esquerra en el creuament i pujar per el penya-segat des d’allí. Hi ha una corda de recolzament. Des d’allí el sender que porta al llarg de la vora oriental de Asbyrgi ens mostrarà algunes formes sorprenents llaurades en la roca fruit de les inundacions catastròfiques del Riu Jökulsá.

La vista sobre Asbyrgi és simplement impressionant. Ruta que dóna la volta a Klappir i va per el mateix camí. La ruta ofereix una excel·lent vista sobre Asbyrgi i es poden apreciar uns monticles únics a Klappir, formats per les inundacions catastròfiques en el riu Jökulsá.

Una altra ruta que està entre les dues que hem explicat, és a dir, en un nivell intermedi, però també té unes grans vistes, és la ruta “A-2 Turó de Eyjan a Asbyrgi”. Té una distància de 4,5km (anar i tornar), un temps de caminada de 1,5 a 2 hores, una dificultat fàcil (color blau), i el punt de partida és l’aparcament enfront a la casa del servei del càmping.

El camí a Eujan (“la illa”) a Asbyrgi comença en l’aparcament del càmping. El camí es dirigeix primer cap al nord i llavors puja per el penya-segat on és apte per l’ascens. S’hi han col·locat graons de fusta per facilitar l’accés. Quan pugis a Eyjan, el camí passa aviat per un vell monticle de pedra. Si es dóna la volta allí, el recorregut té 2 kilòmetres, però si se segueix el camí més al sud, s’arriba a la vora del penya-segat. Des d’allí hi ha una bonica vista sobre Asbyrgi. Aquesta ruta és un agradable passeig si es fa al capvespre, o de nit!

Doncs haguem fet la ruta que haguem fet, serà el moment de donar per finalitzada la jornada i entornar-nos-en al càmping de Reykjahlíð, per la carretera 85 (l’opció de retornar per la carretera 862 la posem en dubte, ja que presenta trams molt llargs sense asfaltar i no sabem les condicions en què està).

També cal dir que hi havia la possibilitat d’anar a veure la vall de Vesturdalur, prop d’Asbyrgi, que té l’accés per la carretera 862. La vall conté una magnífica xarxa de camins senyalitzats per fer senderisme, alguns dels quals recorren les més interessants formacions geològiques. Però hem desestimat la seva visita i hem proposat Asbyrgi, pel tema de l’accessibilitat que no està garantida, a l’haver-hi trams de carretera sense asfaltar (carretera 862).

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 237,00km en un temps de 3h 8min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m49!1m12!1m3!1d102.81701128141768!2d-16.919010285782146!3d65.64949591725635!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m34!3e0!4m4!1s0x48cd9e6a6c71df8b%3A0x4d79d0021e0d9302!3m2!1d65.6494818!2d-16.9186862!4m4!1s0x48cd42154de8a2c9%3A0x6ae0f84e345c2611!3m2!1d66.0463754!2d-17.343647!4m4!1s0x48cd42159e4b2c3b%3A0xff41ffc4343727f9!3m2!1d66.04686219999999!2d-17.3446694!4m4!1s0x48cd1bcf53143709%3A0xebccd5c9dbe4b006!3m2!1d66.0017337!2d-16.5130347!4m4!1s0x48cd19597f3321db%3A0x47ca8c6aa69ffc8e!3m2!1d66.0284848!2d-16.4871014!4m3!3m2!1d66.0466448!2d-17.3451176!4m3!3m2!1d65.6494622!2d-16.918799099999998!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1647693004133!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:

NETTÓ SUPERMARKET

Garðarsbraut 64

HÚSAVÍK

I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:

CAMPING: REYKJAHLÍÐ CAMPSITE

Hraunbrún

REYKJAHLÍÐ

Com vàrem comentar en el dia anterior, passarem 3 nits en el Càmping del poble de Reykjahlíð, a l’àrea de Mývatn. Per tant, avui és el primer dia sencer que passem en aquesta zona i durant el dia d’avui explorarem tota l’àrea geotermal de Mývatn. L’àrea que anem a explorar, sota el nostre criteri, bé mereix uns dos dies per visitar-la, ja que conta amb molts atractius per veure i moltes opcions pels amants del senderisme. Nosaltres ho volem fer en un dia, ja que el dia següent el dedicarem a fer altres activitats una mica més lluny de Mývatn. Per tant, aquest article del dia d’avui de Mývatn us el podeu prendre com un article enunciatiu o indicatiu de les activitats i atraccions que hi ha, i que cadascú s’ho munti en funció del temps que tingui, ja que son tants els punts a veure al voltant d’aquest llac de Mývatn que els anirem anunciant amb un ordre determinat.

Mývatn és una de les visites imprescindibles en el nord d’Islàndia. La zona que rodeja el llac Mývatn és un paradís pels geòlegs, ubicada en la dorsal meso-atlàntica, en la unió de les plaques tectòniques Euroasiàtica i Nord-americana. Provoca que l’activitat volcànica tingui una gran importància en la zona, a l’igual que passava a Þingvellir, si us en recordeu.

Camps de lava amb impressionants formacions, volcans amb increïbles cràters, fumaroles, solfatares, precioses grutes, banys termals,… És lo que ens trobarem en la nostra visita a Mývatn, zona protegida des de 1974.

També, és un paradís pels ornitòlegs, lloc de creuament de rutes migratòries, perfecte per l’albirament d’aus, especialment d’ànecs.

El llac Mývatn és un dels més grans d’Islàndia. La zona deu el seu nom al llac Mývatn, que traduït és “el llac de les mosques nanes”, i és que depèn de l’època de l’any que es visiti, les mosques seran un acompanyant en la vostra visita. Durant l’estiu, les ribes del llac estan plenes d’insectes, no només de mosques.

Tant el llac Mývatn com el riu Laxá, riu que neix en el llac, son zones protegides. Si t’interessa la pesca, el riu Laxá conta amb una gran població de truites, i de salmons.

La nostra visita a la zona del llac començarà pel nord i baixarà fins al mateix sud del llac, prenent la direcció de les agulles del rellotge per fer-ho més entenedor.

Des de la Ring Road, parteix la carretera asfaltada 863 cap al nord, i en 9 kilòmetres ets a l’aparcament del Volcà Krafla i el Cràter Viti. Es tracta d’una caldera volcànica activa i un cràter amb un llac de color blau-verdós en el seu interior. El camí que agafarem per la visita és el nº16 del mapa de camins que hem adjuntat i que ens donaran a l’oficina de turisme del llac Mývatn.

Mývatn és una de les zones volcàniques encara actives més importants d’Islàndia, un clar exemple és la caldera magmàtica del Krafla. La caldera volcànica de Krafla té aproximadament 10km de diàmetre. Aquesta caldera, encara activa, fou la culpable dels “focs de Mývatn”(Mývatnseldar”), un conjunt d’erupcions continuades que varen convertir la zona en autèntics camps de lava en el segle XVIII. Les erupcions se succeïren fins la última erupció en el 1984. A Krafla, ens trobem amb un dels cràters més coneguts d’Islàndia, el cràter Viti. Viti en islandès significa “infern”. Des del volcà Krafla, obtenim una de les millors imatges de Viti, creat en l’erupció de 1724. En el seu interior, un preciós llac de color blau-verdós. Hi ha un camí que dóna la volta al cràter, per a poder observar-lo des de tots els angles.

Per aprofitar l’energia emmagatzemada en la zona de Krafla, avui en dia hi ha una planta geotermal ubicada en l’entrada al parc de Krafla. Per arribar-hi, com hem dit, des de la carretera 1 (Ring Road) s’ha d’agafar la desviació per la carretera 863, i passada la planta geotermal de Kröflustöð, en 2km s’arriba a l’aparcament.

Visitat el cràter, tornarem per la mateixa carretera que hem vingut, i una mica abans de l’aparcament, n’hi ha un altre, anomenat “Leirhnjukur Parking”. Es tracta d’un sender que travessa la zona del cràter Leirhnjukur des d’on es veu la caldera del Krafla. Es tracta de la ruta senyalitzada nº13, i faran falta 1 hora i 30 minuts per recórrer-la, si ens ve de gust. Si és així, explorarem a peu part de l’esquinçada caldera volcànica repleta de cràters i respiradors de vapor. Es tracta d’un paisatge tant inhòspid com hipnòtic que sembla d’un altre planeta. A través de camins senyalitzats i adaptats és possible visitar Leirhnjúkur i admirar els seus petits llacs de bombolles amb l’aigua en l’estat d’ebullició, les seves fumejants fumaroles i les seves roques volcàniques cobertes de sofre i molsa. És imprescindible que no ens sortim dels camins marcats, perquè sinó ens podem trobar amb sorpreses desagradables (la zona continua activa i hi ha trams fora dels camins marcats en els que la terra pot arribar a cremar).

Tornarem a agafar el vehicle per desplaçar-nos uns kilòmetres al sud, vora la Ring Road (el parking està a 300 metres de la Ring Road), cap a l’est del llac Mývatn, per anar fins a la zona geotermal de Hverir. Hverir, als peus del turó Námafjall, és la major solfatara d’Islàndia. Solfatara es denomina al conjunt de fumaroles, fissures i pous de fang a altes temperatures, en un terreny volcànic on s’emeten gasos sulfurosos.

La plana en colors ocres i vermellosos repleta de pous de fang bullint, amb fumaroles i xemeneies de vapor; i una olor molt intensa a sofre. S’assembla a un paisatge lunar!

Un dels escenaris de la pel·lícula “L’arbre de la vida” de Terrence Malick és Hverir. Hi ha un camí de unes dues hores (anada i tornada) senyalitzat a on poder pujar a dalt del turó Námafjall, i d’on obtenir unes precioses vistes de tota la solfatara. Aquest és un dels camins imprescindibles a fer a Mývatn (es tracta del camí nº12 del mapa). Des de dalt es pot contemplar també el llac Mývatn. S’ha d’anar amb compte amb les relliscades en la pujada i baixada, ja que amb fang és molt relliscós.

Realitzada la visita a Hverir, anirem a trobar una altra atracció a prop, a 5,7km de Hverir, seguint la desviació de la carretera 860 cap al sud del llac, ens trobem l’aparcament de Grjótagjá. Grjótagjá és una falla en la qual s’hi ha creat una font d’aigua calenta en el seu interior.

Grjótagjá fou un conegut lloc termal fins les erupcions del volcà Krafla en els anys 1975 i 1985, que varen elevar la temperatura de l’aigua fins als 60 graus. Actualment, la temperatura de l’aigua està entre 43 i 46 graus, i encara que sigui temptador banyar-s’hi, el bany està prohibit.

Grjótagjá està molt a prop del llac Mývatn, en el costat est. Per arribar-hi també es pot agafar la carretera 848 (carretera que rodeja el sud i l’est del llac). En el mateix aparcament, es troba l’accés a la font a través d’unes relliscoses escales.

La nostra següent parada serà un altre volcà, el volcà de Hverfjall. Per accedir-hi, es fa des de la carretera 848 on hi ha un desviament a l’aparcament que es troba als peus del mateix volcà. Un camí de 500 metres puja fins la cima del volcà, tractant-se de la ruta nº7 del mapa de l’àrea de Mývatn.

Hverfjall és un gran con volcànic situat molt a prop del llac Mývatn. Aquest immens cràter es va formar fa uns 7200 anys en una explosió hidro-magmàtica originada en l’antic llac de Mývatn.

Té un diàmetre de quasi 1 kilòmetre i uns 100-150 metres d’alt. Des de lluny sembla un con truncat quasi perfecte.

El volcà es pot veure des de varis punts de la zona de Mývatn, però si el que voleu és pujar a la cima, com hem dit, hi ha un camí que porta fins al més alt. Des d’aquí les vistes del cràter i el llac Mývatn son impressionants!

Seguint la nostra ruta per les atraccions de l’àrea del llac de Mývatn, ara arribaríem a la zona de Dimmuborgir. Dimmuborgir (traduït significa castells foscos) és un ampli camp de lava volcànica erosionada amb curioses formacions situada en el cantó est del llac Mývatn. El seu accés és des de la carretera 848, on hi ha una desviació de 1,3km que condueix a l’aparcament de Dimmuborgir. Hi ha un Centre d’Informació, una botiga de souvenirs i un restaurant. I és que ens trobem en un dels imprescindibles de l’àrea de Mývatn, i potser que ens trobem a força gent.

La banda de metal noruega Dimmu Borgir deu el seu nom en aquest lloc.

Dimmuborgir es va formar per una explosió volcànica fa uns 2000 anys. Degut a les valls que es trobaven als voltants, la lava va aturar el seu avenç, creant un llac de lava. Al solidificar-se aquest llac, es varen formar aquestes particulars estructures en lo que avui en dia coneixem com a Dimmuborgir, un camp de formacions impossibles.

Des de l’aparcament surten varies rutes de senderisme per recórrer la zona (rutes del nº10 del plànol turístic), depenent de la durada i de les característiques formacions que es vulguin visitar. Perdre’s per els seus laberints és com ésser el protagonista d’un conte màgic. Explica la llegenda islandesa, que els Reis Mags (o Pare Nadal) d’Islàndia, son 13 petits elfs que habiten en una cova de Dimmuborgir. A aquests famosos personatges se’ls coneix com els Jólasveinarnir en islandès (o Yule Lads en anglès).

En quan a les rutes de senderisme, la de les més famoses és la ruta de l’església, que té un total de 2,3km de trajecte.

El nostre proper punt de la ruta, baixant per l’est del llac cap al sud, és la zona de Höfði i Kálfaströnd. L’aparcament està just a la carretera 848. De l’aparcament surt un camí que condueix directament a la riba del llac Mývatn. Uns 10 minuts trigues a recorre’l, però millor agafa’t el teu temps per apreciar la bellesa del lloc. Aquí també hi trobaràs formacions de roca volcànica, i el paisatge pot ésser més ric que a Dimmuborgir, perquè aquí combines aigua, vegetació i roca. Höfði és una de les aturades més boniques a les ribes del llac Mývatn que hi ha. Columnes de lava solidificada que semblen sorgir del llac i amb la vegetació a les seves ribes, com les ruïnes d’un castell o construcció antiga.

Höfði i Kálfaströnd és un dels paisatges més espectaculars de la zona. Hi ha moltíssims camins que recorren aquesta zona (caminades englobades dins el nº11 del mapa, vàries amb diferents longituds: n’hi ha de 1km, 2,2km, etc…), pels que necessitaràs més o menys 1 hora per fer-te’n a la idea, o si vols tenir una mínima perspectiva del lloc. És increïble la vegetació que es combina amb la lava i l’aigua. I el silenci, una constant en el nostre viatge a Islàndia, que està sent un actiu increïble per nosaltres que no som molt donats als llocs sorollosos.

I arribem finalment al sud del llac per la carretera 848, on ens trobarem l’aparcament de Skútustaðagígar, un altre dels imprescindibles a veure. Aquests impressionants i a la vegada enigmàtics “forats” formats en els voltants del llac Mývatn es formaren quan va fluir lava líquida fins el llac, desencadenant una sèrie d’explosions de gas. Conegudes com a pseudo-cràters, aquests turons varen adquirir aquestes formes quan l’aigua bullent del subsòl va quedar atrapada i va esclatar, formant petits cons i cràters.

Hi ha dues rutes senderistes per a poder realitzar i fer-te’n una idea de les característiques del lloc. Una ruta té una longitud de 1,6km, i l’altra de 2,9km (formen part de les caminades del nº18 del mapa de l’àrea de Mývatn).

I només ens queda una atracció per finalitzar la descripció de les atraccions de l’àrea de Mývatn. Es tracta d’un museu, el Museu Sigurgeir: És un museu d’història natural de les aus que ens podem trobar a Mývatn. Per accedir-hi has de vorejar el llac Mývatn per el nord-oest mitjançant la carretera 1 Ring Road, i trobaràs una desviació de 1,4km que et portarà a l’aparcament del museu. L’horari d’obertura del mateix és de 12 a 17h en els mesos estivals, i els preus per entrar son de 2.200ISK (15,62€) pels adults i 1.200ISK (8,52€) pels nens entre 7 i 14 anys. Els més petits els hi surt gratis.

El museu fou inaugurat el 2008, i és un dels museus d’història natural més bells del país. El museu conta amb uns 330 ocells dissecats i uns 500 ous. La galeria té 280 ocells i 300 ous en exhibició. El museu té totes les aus reproductores islandeses excepte 2. En les targetes d’informació estan els noms en varis idiomes i hi ha una exposició molt interactiva on prémer un botó fa encendre una llum per l’au en qüestió. Aquest pot ésser un joc ideal per les escoles, la família o altres grups.

I fins aquí, la ruta del dia d’avui, que ha estat merament enunciativa producte de les moltes atraccions que la zona del llac Mývatn disposa.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 76,00km en un temps de 1h 31min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m65!1m12!1m3!1d102.81725890258893!2d-16.91921402332172!3d65.64943346619259!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m50!3e0!4m4!1s0x48cd9e6a6c71df8b%3A0x4d79d0021e0d9302!3m2!1d65.6494818!2d-16.9186862!4m4!1s0x48cd0a9407c4b5c9%3A0x296c68b43ff47784!3m2!1d65.71760549999999!2d-16.757593699999997!4m4!1s0x48cd9f7516d38963%3A0x21965c85b95173!3m2!1d65.6417905!2d-16.806875299999998!4m4!1s0x48cd9ef0df2feebd%3A0x79e8f6d9c5fd9511!3m2!1d65.6262263!2d-16.883040599999998!4m4!1s0x48cd9ec6c6964e5b%3A0x75b143165b63e936!3m2!1d65.6024742!2d-16.874344999999998!4m4!1s0x48cd9f78a4dae14f%3A0x410a0cfeca70a945!3m2!1d65.591602!2d-16.912598!4m4!1s0x48cd9c09f56bbac9%3A0x9113626b492c1e18!3m2!1d65.5797924!2d-16.951017399999998!4m4!1s0x48cd9be3c1072bd5%3A0x25ec2cd52595c649!3m2!1d65.5675451!2d-17.035983899999998!4m4!1s0x48cd9dc98ab1aad1%3A0x4b7bed563a90ed65!3m2!1d65.628827!2d-16.9950577!4m3!3m2!1d65.649452!2d-16.918810999999998!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1647691768523!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:

KJÖRBÚÐIN SUPERMARKET	Kísilvegur	REYKJAHLÍÐ
VERSLUN SUPERMARKET	Kísilvegur	REYKJAHLÍÐ

I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:

CAMPING: REYKJAHLÍÐ CAMPSITE

Hraunbrún

REYKJAHLÍÐ

Avui encetarem un dia molt semblant amb el d’ahir, ja que farem un bon recorregut amb l’autocaravana fins arribar al nostre proper càmping, a la regió de Mývatn. Primer de tot anirem a veure una de les cascades més importants del país (i la tercera més alta), Hengifoss, per continuar amb un congost espectacular amb les parets de columnes de basalt. A la tarda, ens aproparem a una de les cascades més imponents d’Islàndia, la que té el major cabal, la Dettifoss, i des d’ella també en veurem dues més, la Selfoss i la Hafragilfoss. Acabarem el dia fent-nos un bany termal en la zona de Mývatn. Com veieu, avui és un dia que veurem moltes cascades del nord de l’illa.

Sortim de Seydisfjördur, travessem Egilsstadir i trencarem cap a l’esquerra (carretera 95) vorejant per la seva vessant sud-est el llac Lögurinn (també s’anomena Lagarfljót o Fljótið), el qual es troba en la vall de Fljótsdalur. Existeix una creença popular de que en el llac hi viu el Lagarfljotsormurinn, un monstre similar al del Llac Ness d’Escòcia. Les primeres referències a aquest estrany ser daten del segle XIV, encara que els albiraments des de llavors han estat poc freqüents. Malgrat això, s’ha arribat a gravar un vídeo en el que suposadament apareix. Si tens ganes de provar sort, pots intentar veure’l des del vaixell que realitza excursions per el llac.

Enllaçarem amb la carretera 931 per acabar de vorejar el llac, i passarem per un dels pocs boscos que es troben a Islàndia, el Bosc Hallormsstadhur. De fet, diuen que és l’únic bosc d’Islàndia. En ell, hi ha la possibilitat de fer moltes caminades, però no serà el cas ja que nosaltres ens volem aturar a l’aparcament de la cascada Hengifoss.

En  qüestió de 10 minuts arribarem a l’aparcament per veure la cascada Hengifoss que està ubicat en la punta sud-oest del llac. A part de la cascada Hengifoss, també se’n veu una altra abans, la Litlanesfoss. A l’aparcament d’ambdues cascades comença una ruta a peu d’uns 5km d’anada i tornada, que ascendeix cap al profund congost des d’on es precipita la cascada d’Hengifoss, que amb els seus 120 metres d’alçada és la tercera cascada més alta d’Islàndia.

El trekking té una durada de 2 hores anar i tornar, i té uns 215m de desnivell. Val la pena per contemplar aquestes dues forces de la naturalesa.

A mig camí es troba la cascada Litlanesfoss, un altre salt d’aigua de dimensions més reduïdes que l’anterior, que s’obre camí entre la multitud de columnes de basalt. Després de visitar ambdues cascades, retornarem a la Ring Road.

Per retornar a la Ring Road, vorejarem el llac per la vessant que ens queda (nord), per la carretera 931. Farem uns 52 kilòmetres de Ring Road, i tornarem a trencar a l’esquerra per desviar-nos cap a una de les atraccions més sorprenents del país. I a més, està molt de moda avui dia amb les xarxes socials. Es tracta del congost Stuðlagil Canyon. El desviament de la Ring Road s’ha de fer durant uns 18,8km, i la carretera no està asfaltada sinó que és de grava, o sigui que haurem d’anar amb compte.

Arribem a l’aparcament habilitat, que també compta amb banys i un càmping, i anirem a veure aquest congost esculpit entre columnes de basalt.

Temps enrere era un gran desconegut per els turistes, però degut a la seva espectacular fotogènia, en els últims anys s’ha convertit en un dels llocs més fotografiats d’Islàndia. També, gràcies a les xarxes socials.

Un altre dels llocs que ens costarà de marxar. I ja van… La ruta ha de continuar, i ara ens queda un bon tros fins a la primera de les cascades del nord d’Islàndia. Concretament, des d’Stuðlagil fins a l’aparcament de la cascada Dettifoss hi ha 128km (que es fan amb 1h i 44min). I tot per la Ring Road, on els canvis de paisatge així com les sorpreses dels mateixos, estan a l’ordre del dia.

Finalment, arribem al trencall per anar a l’aparcament de la cascada Dettifoss. Agafarem la carretera asfaltada 862 per arribar-hi.

També hi ha la possibilitat d’agafar la carretera 864 per arribar a les tres cascades del nord: Dettifoss, Selfoss i Hafragilsfoss. L’únic problema és que la carretera no està asfaltada i depèn de l’estat en què es trobi podem tardar més o menys per realitzar-la. No ens volem arriscar. Cal dir que les vistes a les 3 cascades també es tenen des de l’altra banda de les mateixes, i la sensació és que les vistes son molt similars, o sigui que abandonem la idea de fer la carretera sense asfaltar.

Amb uns 22 minuts ens plantem al gran aparcament habilitat per la cascada Dettifoss, el Dettifoss West Side Parking.

Dettifoss és la cascada més cabalosa d’Europa, amb un cabal mig de 200m³/s, i està situada en el curs del riu Fjöllum. Té una amplada de 100 metres i una caiguda de 44 metres. L’estrèpit de la cascada impressiona!

Com que hem decidit que no ens arrisquem per la carretera d’accés 864, l’accés que farem a l’aparcament serà per la carretera asfaltada 862, és a dir, pel cantó oest de la cascada.

Un cop a l’aparcament, hem de seguir el camí marcat amb pivots fins a la cascada. La ruta de l’aparcament fins a la cascada és d’aproximadament 1 kilòmetre de trajecte (uns 15-20 minuts a peu).

Amb molta cura per les pedres, anirem seguint els pivots i arribarem a la cascada! Davant de la impressionant cascada Dettifoss, només se sent l’estrèpit del riu amb tot el paisatge verd al seu voltant. Preciós! Des de la riba oest pots veure la cascada de front, mentres que des de l’altra riba es veu una mica més de costat però això sí, de més a prop.

Era l’hora d’anar a buscar la cascada Selfoss, que a l’igual que Dettifoss, es troba en el curs del riu Jokulsá a Fjöllum, 2 kilòmetres més amunt que la seva veïna Dettifoss. L’autocaravana està ben aparcada en l’aparcament de l’oest, i no l’hem de tocar. Tornarem a agafar el mateix camí cap a Dettifoss. Des d’aquest camí, a uns 600 metres, surt un altre camí cap a la cascada de Selfoss. Des d’aquest punt, en 1 kilòmetre s’arriba en aquesta increïble cascada.

I encara ens queda Hafragilsfoss, que junt a Dettifoss i Selfoss, forma part de les tres cascades del riu Jokulsá a Fjöllum, en el congost de Jökulsárgljúfur. Son tres caigudes, la primera és Selfoss, seguida de Dettifoss i finalment la germana petita Hafragilsfoss.

El nom Hafragilsfoss significa “cascada del congost de la cabra” i té una caiguda de 27 metres. Per accedir a la cascada, hem d’agafar l’autocaravana a l’aparcament de la cascada Dettifoss i recular una mica per la carretera 862. S’ha d’agafar un desviament en una corba molt pronunciada cap a l’esquerra (el desviament és cap a la dreta si tornem de Dettifoss). Si no es va atent, és fàcil no veure-ho. Un cop arribats a l’aparcament, ja quasi es veu la cascada. Aquest desviament té una longitud aproximada de 2,5km i la carretera no està asfaltada, s’ha d’anar amb cura…

I ara, un cop visitades i explorades les tres magnífiques cascades, és hora d’anar a l’àrea de Mývatn per premiar-nos amb un bon bany termal. Des de l’aparcament de la cascada Hafragilsfoss fins al balneari termal de Mývatn Nature Baths, hi ha 48km que es fan amb uns 43 minuts.

Es tracta d’un dels millors banys termals de tot Islàndia, quasi bé tant famós com la Blue Lagoon, però bastant més econòmic, i igual d’espectacular. Els horaris son de les 12h a les 22h, i els preus son de 5.900ISK (41,89€) pels adults, i 2.900ISK (20,59€) pels adolescents de 13 a 15 anys. Els menors de dotze anys entren gratuïtament.

En conjunt, el recinte mou al voltant de 3,5 milions de litres d’aigua amb una temperatura de 36 a 40ºC.

La llacuna en sí és una construcció feta per l’home, el seu fons està cobert de sorra i grava. Les característiques de l’aigua son úniques en molts sentits. Conté una gran quantitat de minerals, és alcalina i molt adequada per el bany. Degut a la seva composició química, les bactèries i la vegetació no desitjades no prosperen en la llacuna, el què fa que el clorur o qualsevol altre desinfectant sigui redundant.

L’aigua geotèrmica en Islàndia generalment conté una mica de sofre. Per aquesta raó heu d’evitar de portar joies de llautó o plata a l’aigua, ja que sinó es tornaran negres i poden danyar-se. Tanmateix, es considera que el sofre té un efecte positiu sobre l’asma i altres malalties respiratòries, i es considera que molts dels oligoelements en l’aigua tenen un bon efecte sobre el desenvolupament de problemes de la pell.

Quan sigui el moment i tinguem ganes de marxar, anirem al nostre càmping que serà com un campament base durant alguns dies.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 344km en un temps de 4h 59min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m46!1m12!1m3!1d3912.756039755662!2d-16.92191533893236!3d65.64887985558383!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m31!3e0!4m4!1s0x48cbff026e0675f7%3A0xe9bcbf7aee4d632b!3m2!1d65.2604585!2d-14.0111549!4m4!1s0x48ce9e5905e9c251%3A0xde3b77e04fd1359c!3m2!1d65.07338039999999!2d-14.880486099999999!4m4!1s0x48cc2929a669b0c7%3A0x212b6f39d3c6f3a9!3m2!1d65.1632468!2d-15.3098637!4m4!1s0x48cd065dfeaf43d3%3A0xf6fef75fc17ab944!3m2!1d65.811504!2d-16.4002363!4m4!1s0x48cd9f011f590387%3A0x1023994a32c08ded!3m2!1d65.6308975!2d-16.847520799999998!4m4!1s0x48cd9e6a6c71df8b%3A0x4d79d0021e0d9302!3m2!1d65.6494818!2d-16.9186862!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1647690335772!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:

KJÖRBÚÐIN SUPERMARKET	Kísilvegur	REYKJAHLÍÐ
VERSLUN SUPERMARKET	Kísilvegur	REYKJAHLÍÐ

I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:

CAMPING: REYKJAHLÍÐ CAMPSITE

Hraunbrún

REYKJAHLÍÐ

I arriba un dels dies amb més carretera per recórrer. I és que avui tenim pensat d’anar-nos-en a travessar els fiords de l’est d’Islàndia! La ruta d’avui comença al poble de Höfn (al costat de Bjarnanes) i acaba en el fiord més màgic, el Seydisfjörður. Recorrerem la pràctica totalitat dels fiords de l’est i ens pararem en els llocs més imprescindibles, com miradors, algun poblet, etc… Som-hi doncs.

Després d’esmorzar passegem una estona pel poble de Höfn (al costat del càmping de Bjarnanes). Höfn és un petit poblet de pescadors molt típic dels paisatges islandesos. L’accés pel poble es fa per la carretera 99. Es pot visitar el port (son especialistes en la pesca de llagostins), que és molt petit, i en tot moment tens unes vistes espectaculars del glaciar Vatnajökull.

De Höfn agafarem la Ring Road i quasi no la deixarem fins al final del dia. Val la pena aturar-nos un altre cop al cap de 45 minuts d’haver deixat Höfn, en l’emplaçament de Hvalnes Nature Reserve Beach, el qual és un lloc molt interessant, ja que és una impressionant platja de còdols negres en la que milers de cignes han establert la seva llar. Amb una llacuna immensa en el seu interior. Els entorns son espectaculars.

I la ruta continua fins al poble de Djupivogur, el qual oficialment és el poble que dóna l’entrada a la zona dels fiords de l’est. Djupivogur és un altre poblet de pescadors típic, amb un bonic port també petit. Hi ha en el mateix port, una oficina de turisme en un magatzem molt antic, anomenada “Langabuð”. Val la pena entrar-hi i contemplar com l’edifici encara presenta el seu interès original.

Sortint de Djupivogur entrem dins el primer dels varis fiords que ens anirem trobant, en aquest cas és el Berufjörður. El vorejarem completament, i quan haguem sortit del mateix i estiguem en un fiord més petit anomenat Stöðvarfjörður, ens aturarem en un petit museu que hi ha a la riba del fiord, anomenat Petra’s Stone Collection.

Es tracta d’un petit museu de minerals, el qual té molta història a darrere. Els horaris d’obertura son de 10 a 17h, i el preu és de 1.500ISK (10,65€) pels adults i nens majors de 14 anys. Pels menors és gratuït. Un cop visitat, continuarem el nostre “road trip” cap al tercer dels fiords, el Fáskrúðsfjörður.

Al fons d’aquest fiord ja no el vorejarem, sinó que entrarem en un túnel que ens portarà al següent fiord, el Reyðarfjörður, en el qual ens aturarem en el seu poble més gran, anomenat Fjarðabyggð. Es tracta d’un poblet ubicat en un gran emplaçament i que té unes fenomenals vistes del fiord. Estirarem les cames i contemplarem les vistes.

Ens trobem únicament a 30 minuts de la ciutat més gran a l’est del país, Egilsstadir. Si en tenim ganes i ens va bé de temps, podem escapar-nos a contemplar un dels millors fiords de la zona, el Mjóifjörður, en el poble amb el mateix nom. Aquest fiord es troba a 1 hora per carreteres de terra (transitables però de terra). Les vistes son espectaculars i de veritat val la pena el fet d’acostar-nos-hi.

El paisatge és immens, i la vall del fiord es va obrint a mesura que avancem fins al poble. Tant si ens hem acostat com si no, arribarem a Egilsstadir i ens pararem a fer-hi un passeig, ja que és la ciutat més gran de la zona. Va ésser fundada al 1947, i és un centre turístic dels més importants de l’est del país.

El què ens interessa, però, és el següent i últim fiord que anirem i que també hi passarem la nit perquè és on hi tenim el càmping: el fiord de Seydisfjörður. Està a 27 kilòmetres (una mitja hora) d’Egilsstadir, i la carretera d’accés al fiord és una carretera panoràmica (carretera 93) on ens haurem de parar varies vegades per les vistes i les atraccions que ens anirem trobant. Primer de tot ens trobem al sortir d’Egilsstadir, un mirador del poble d’Egilsstadir i dels seus entorns:

Continuant per la mateixa arribem al lloc on hi ha el canvi de paisatge i comencen les vistes del fiord.

A prop hi ha un petit aparcament per aturar-nos a contemplar una de les millors cascades del país, la Gulufoss Waterfall:

I en qüestió de pocs minuts arribem al poble de Seydisfjörður, que té el mateix nom que el fiord. Anem a aparcar l’autocaravana al càmping, i visitarem el poble i els seus entorns.

Té un bonic centre històric, amb una avinguda molt colorista (la Rainbow Road):

La imatge amb l’església al fons és de postal. I l’enclavament del poble en el fiord, també. Caminarem per la carretera a la vessant sud del fiord, i tindrem les millors vistes del poble i del fiord. Així donarem per finalitzat el dia panoràmic d’avui, enmig de la regió dels fiords de l’est.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 368km en un temps de 5h 58min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m71!1m12!1m3!1d2808.3084380984496!2d-14.016739776894472!3d65.25863524445245!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m56!3e0!4m5!1s0x48cfac585a9c079f%3A0xb0ee81c829dbe0ed!2zSMO2Zm4!3m2!1d64.24970259999999!2d-15.2020077!4m4!1s0x48ce5350dfcfbc7f%3A0xe68f87e6363924ab!3m2!1d64.3481673!2d-15.2577989!4m4!1s0x48cee2440e0d4869%3A0x804935f456b1886f!3m2!1d64.4056662!2d-14.5524306!4m5!1s0x48cec38f02292149%3A0x3b5e271b6c5b9d8b!2sDj%C3%BApivogur!3m2!1d64.656888!2d-14.290050899999999!4m4!1s0x48ceb56740dbf1b7%3A0xcce6f7703e207a13!3m2!1d64.8354696!2d-13.880521199999999!4m5!1s0x48ceae59916d5af7%3A0xcc70962238c11f74!2zRmphcsOwYWJ5Z2fDsA!3m2!1d65.033333!2d-14.216667!4m5!1s0x48c9563436519bf7%3A0xdd9bba56ecab97a4!2zTWrDs2lmasO2csOwdXI!3m2!1d65.2038199!2d-13.790213999999999!4m5!1s0x48cc04800da89ed3%3A0x95bf416b2c7c7f54!2sEgilssta%C3%B0ir!3m2!1d65.2668743!2d-14.3948468!4m4!1s0x48cbff8bee119f25%3A0x123fb989ff42ee16!3m2!1d65.2407772!2d-14.0528386!4m4!1s0x48cbff026e0675f7%3A0xe9bcbf7aee4d632b!3m2!1d65.2604585!2d-14.0111549!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1647689252969!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:

KJÖRBÚÐIN (BOTIGA DE QUEVIURES)	Djúpavogsvegur	DJÚPIVOGUR
KJÖRBÚÐIN FÁSKRÚÐSFJÖRÐUR (BOTIGA DE QUEVIURES)	Skólavegur 59	FÁSKRÚÐSFJÖRÐUR
KRÓNAN SUPERMARKET	Hafnargata 2	REYÐARFJÖRÐUR
BÓNUS SUPERMARKET	Miðvangur	EGILSSTAÐIR
NETTÓ SUPERMARKET	Kaupvangur 6	EGILSSTAÐIR
SAMKAUP STRAX (BOTIGA DE QUEVIURES)	Austurvegur	SEYDISFJÖRÐUR

I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:

CAMPING: SEYDISFJÖRÐUR CAMPING SITE

Ránargata 5

SEYDISFJÖRÐUR

Aquest càmping de Seydisfjörður està adherit a la tarja abonament “Càmping Card”, per tant, ho hem de tenir en compte.

Avui és un dels dies més emocionants d’aquest viatge per Islàndia. Coneixerem la zona dels glaciars. I res de veure el glaciar des de lluny… Caminarem per sobre d’ell. Segurament no hi ha millor activitat a Islàndia que aquesta. Es tracta d’una excursió amb guia apte per a tots els públics i no fa falta que hagis caminat amb grampons abans (de fet, nosaltres quatre no ho hem fet mai). La caminada la farem per sobre d’una llengua glaciar de la glacera més gran d’Europa: el Vatnajökull. Un cop finalitzada la caminada amb grampons, anirem a veure dues llacunes glaciars (una de petita anomenada Fjallsarlon i una de gran anomenada Jökulsarlon), on en la llacuna gran farem una sortida amb un vaixell amfibi. Finalitzarem el dia en la Platja dels Diamants, un dels atractius d’Islàndia. Som-hi.

No cal dir que aquesta activitat l’hem reservada amb molta antelació. Ho hem fet amb una de les empreses que se’n cuida, anomenada Arctic Adventures. El Punt de Trobada és el Parking del Parc Natural de Skaftafell. L’excursió té una durada de 3 a 4 hores. I fan diverses excursions durant el dia. En la nostra excursió, caminarem per sobre la llengua glaciar Falljökull. Els preus son de 76€ per persona (i els nens de 6 a 15 anys, 55€). Us adjuntem l’excursió, per si la voleu reservar vosaltres: Glacier Wonders: Skaftafell Glacier Hike Tour | Arctic Adventures

Aquí adjuntem altres excursions de caminar sobre el gel, que fan altres companyies, com aquesta, l’empresa Get Your Guide: Excursión de tres horas al Parque Nacional de Skaftafell | GetYourGuide

Abans d’iniciar pròpiament la ruta sobre el gel, el guia ens ensenyarà a caminar amb grampons. Un cop al glaciar, el seu silenci només és interromput pel cruixir del gel. La sensació és al·lucinant. Et sents molt petit enmig d’una naturalesa tant salvatge.

Com hem dit anteriorment, el glaciar Vatnajökull és el glaciar més gran d’Europa. La seva massa gelada supera a tots els demés glaciars d’Europa junts, inclosos els altres d’Islàndia. El seu espessor mig és de 400 metres! Però hi ha zones on la gruixària és de més de mil metres! La zona del Parc Nacional Skaftafell és una de les que ofereix més fàcil accés a la glacera.

És una excursió senzilla, però és necessari fer-la amb guia. Hi ha zones de la glacera que son perilloses, per perill de caiguda i a més és molt fàcil desorientar-se davant de la immensa massa de gel.

Com hem dit, l’excursió dura entre tres i quatre hores, durant les quals no podreu deixar de sorprendre-us davant de la immensitat i bellesa del glaciar. Una experiència que no oblidareu.

En aquest glaciar es va rodar la pel·lícula Interstellar, de Christopher Nolan. La veritat és que és un paisatge únic.

Si viatgeu a Islàndia durant els mesos d’hivern, a més de caminar sobre el glaciar podreu visitar les famoses coves de gel blau. Les coves del glaciar Vatnajökull son les coves més espectaculars del país (també se’n fan a altres glaciars d’Islàndia).

Després d’un matí inoblidable, ha arribat l’hora de marxar del Parc Natural de Skaftafell, i anar en direcció est fins a les dues llacunes glaciars que hem dit. Però abans, us anunciem un parell d’atraccions més que hi ha per aquesta zona, per tal de que tingueu el màxim d’informació possible i així podeu triar el què més us convé.

En primer lloc, heu de saber que sou molt a prop d’una altra llengua del glaciar Vatnajökull, la llengua anomenada Svínafellsjökull.

S’hi arriba per una carretera de 2,5km sense asfaltar. Per si us costa la conducció per aquesta carretera, us hem de dir, que hi ha un aparcament a l’inici de la mateixa, en la pròpia Ring Road, perquè pugueu deixar el vehicle i fer el trajecte a peu.

El fàcil accés que té aquesta llengua glaciar, és el què ho fa més atractiu per acostar-s’hi.

Després de visitar aquesta atracció, la nostra recomanació és que aneu fins al poble de Hof, i en el seu centre visiteu l’església. El poble de Hof està a 20 minuts del Centre de Visitants de Skaftafell, seguint la mateixa Ring Road cap a l’est.

La Hofkirkja és l’església del poble amb sostre de turba. És una església tradicional i una de les més antigues.

Ara ja podem continuar la ruta fins a la primera de les llacunes glaciars que ens trobarem a partir d’ara. Es tracta de la llacuna glaciar anomenada Fjallsarlon. L’aparcament de la mateixa es troba a 700 metres de la Ring Road. Té restaurant i botiga de souvenirs. En principi, es diu que no és tant maca ni tant turística com la que anirem a veure després (la Jökulsarlon), però ja va bé que sigui així.

El trencall a la Ring Road no està massa ben indicat, o sigui que presteu atenció i no us la passeu. Des de l’aparcament i caminant una estona, s’arriba al mirador de la glacera.

Hi ha una empresa que es diu “Iceberg Boat Tours” que fa un acostament a la llengua glaciar amb petites barques. Tenen diferents tours, i el més clàssic és el que més es fa: té una durada de 75 a 90 minuts (et passes 45 minuts en la barca), i de 5 a 7 minuts caminant fins al vaixell. Hi ha un màxim de fins a 10 persones per embarcació. Els preus son de 8.300ISK per adults (58,93€) i pels nens de 6 a 15 anys 4.100ISK (29,11€). Aquí us adjunto la sortida: Fjallsárlón Iceberg Lagoon – Iceberg Boat Tours & Restaurant (fjallsarlon.is)

Fjallsárlón és un llac d’origen glaciar, format també per el retrocés d’aquest. Un paisatge increïble d’icebergs flotant amb la llengua glaciar de fons. Realment impressionant, i també molt bona idea lo de l’acostament amb les embarcacions. El què destacaríem de Fjallsárlón és la tranquil·litat del lloc (en comparació amb el que veurem després).

Hi ha un camí senyalitzat que connecta els llacs de Fjallsárlón i Jökulsárlón, a través d’un paisatge preciós.

Vist Fjallsárlón, ja tenim ganes de veure un dels grans imprescindibles del viatge a Islàndia, la llacuna glaciar de Jökulsárlón.

Jökulsárlón és el llac glaciar més gran i visitat d’Islàndia. S’ubica en el sud-est de l’illa, en l’extrem sud de la glacera Vatnajökull. El llac està ple d’icebergs que s’han desprès de la llengua del glaciar (anomenada Breiðamerkurjökull). Junt al glaciar s’hi ubica la increïble Platja dels Diamants, un autèntic espectacle de la naturalesa. Sense cap mena de dubte, estem davant d’una de les millors visites que fer a Islàndia.

El llac està en contínua expansió, això és degut a que el glaciar està en retrocés. Des de 1890 fins al 1998, el glaciar va retrocedir 3,8km. Avui en dia trossos de glaciar segueixen caient sobre el llac convertint-se en icebergs. Aquests icebergs son empesos per la corrent del riu Jökulsá i creant un paisatge increïble. Un munt d’icebergs encadenats son empesos amb la corrent del mar.

La majoria dels icebergs son blancs, però n’hi ha alguns que son d’un color blau molt intens.

En el llac Jökulsárlón és possible veure foques nedant o tombades en els icebergs. En el 1967 es va construir un pont per a poder travessar el riu Jökulsá. Per aquest pont hi passa la carretera principal, la Ring Road. Entre el pont i la costa, havia una distància de 500 metres, tanmateix, en el 1998 la distància s’havia reduït fins als 350 metres.

El llac glaciar Jökulsárlón es crea degut al retrocés de la glacera, formant un llac o llacuna interior. En la època dels primers colons de l’illa, es creu que la vora de la glacera Breiðamerkurjökull, sortint del gran glaciar Vatnajökull, estava 20km al nord de on es troba avui. En la època de la “petita edat de gel”, el glaciar va avançar cap al mar fins que al 1890 es va quedar a 1km de la costa.

Entre 1920 i 1965, el glaciar fou retrocedint i deixant un llac de 190m de profunditat, el lloc on abans estava el glaciar. El llac va créixer des dels 8km² de 1975 fins als 15km² de 1998. Grans blocs de gel cauen de la vora del glaciar, que té una alçada d’uns 30 metres, deixant al llac amb un munt d’icebergs.

Hi ha varis aparcaments en les immediacions del llac. L’aparcament principal està situat anant per la Ring Road direcció Höfn passant el pont a l’esquerra. En l’aparcament principal, hi trobareu una petita botiga de souvenirs i on comprar alguna cosa de menjar, així com les casetes on ofereixen els diferents tours al voltant del llac. A l’hivern, no hi ha opció de fer tours de navegació per el llac.

En la llacuna pots contractar una sortida en un vaixell amfibi o en una llanxa tipus zodiac per acostar-te als icebergs. Es compra directament en la llacuna.

Nosaltres tenim la intenció de contractar la sortida amb vaixell amfibi: Es tracta d’una sortida que té una durada de 30 a 40 minuts. L’empresa que se n’encarrega es diu “Glacier Lagoon Amphibian Boat Tours”. El preu és de 6.000ISK (42,60€) pels adults i pels nens de 6 a 12 anys, la meitat, 3.000ISK (21,30€). Aquí us l’adjuntem: AMPHIBIAN GLACIER LAGOON BOAT TOURS | icelagoon.is

L’altra sortida, amb llanxa tipus zodiac, encara és bastant més cara. La fa l’empresa “Ice Lagoon Zodiac Boat Tours”, i té una durada d’1 hora i 45 minuts (passes 1 hora a la llanxa). Els preus son de 12.900ISK (91,59€) pels adults i pels nens de 6 a 15 anys, 7.900ISK (56,09€). Com veieu, molt més cara. També us l’adjuntem: ZODIAC BOAT GLACIER LAGOON TOURS | icelagoon.is

Al voltant del llac hi ha varis camins per a passejar i per a gaudir de les boniques vistes que ens ofereix Jökulsárlón.

I arribarà el moment que haurem de marxar de la llacuna, tot i que ens mourem pocs metres, concretament a l’altra banda de la carretera, a la platja dels diamants. La platja disposa de 2 aparcaments, un a cada costat de la riba del riu.

La platja dels diamants és sens dubte un dels majors atractius del país, i un dels llocs que més fascinen als turistes.

El llac Jökulsárlón està a escassos metres del mar, connectat el llac amb el mar a través del riu Jökulsá. Els icebergs que floten en el llac son empesos cap al mar degut a la corrent del riu. Contrasta la tranquil·litat de les aigües del llac en tota la seva extensió, amb el continu moviment dels icebergs que se situen a la sortida al mar. Un moviment continu degut a la corrent del riu i del mar.

Els icebergs, una vegada estan en el mar, son esclaus de la corrent del mateix mar, el que provoca una bonica estampa digna de postal quan hi ha marea baixa: Els icebergs es queden encallats al llarg de la platja dels diamants d’Islàndia.

I quan la marea puja, els icebergs son empesos fortament per l’onatge contra la sorra, deixant-los molt junts.

Si teniu la oportunitat de visitar el llac glaciar Jökulsárlón en diferents moments del dia, us ho recomanem! Veure la sortida del sol és espectacular. La millor zona per veure la sortida del sol a Jökulsárlón és en la platja dels diamants. Tot i que nosaltres, producte de la nostra ruta, ens va més bé veure el capvespre. Potser no serà el mateix que l’alba, però també tindrà la seva màgia. Realment passejar durant el capvespre per la platja dels diamants serà una cosa increïble, i molt fotogènica!

I per finalitzar amb la jornada, resta dir-vos que a l’hivern (quan no hi ha navegacions) surten la majoria de rutes a veure les coves de gel blau del glaciar Vatnajökull. I surten des de la llacuna glaçada Jökulsárlón. Hi ha varies empreses que ho fan. Els preus son una mica desorbitats. Us adjuntem un tour de l’empresa Get Your Guide: Lago glaciar de Jökulsárlón: tour de la cueva de hielo | GetYourGuide

I així finalitza la nostra jornada. Ah! Ens queda arribar al nostre càmping, i el càmping més proper cau a uns 50 minuts en cotxe recorrent la Ring Road cap a l’est, al costat del poble de Höfn.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 132km en un temps de 1h 56min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m51!1m12!1m3!1d11622.565448867654!2d-15.281787463861644!3d64.34009513592505!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m36!3e0!4m4!1s0x48d036a5536fa283%3A0x7621cf3d83e7791b!3m2!1d64.0066962!2d-16.868364!4m4!1s0x48d035d6ab39e023%3A0xbd8ab1795c673fe8!3m2!1d64.01552629999999!2d-16.9716248!4m4!1s0x48cc68c25833bbe3%3A0xae8521289dcb2a24!3m2!1d63.9069526!2d-16.7069047!4m4!1s0x48d029cf629a769f%3A0xc20a3dab67212931!3m2!1d64.01424469999999!2d-16.3831687!4m4!1s0x48cfd73ef209eaf5%3A0xca4bc928eb10c3e!3m2!1d64.0480353!2d-16.1797389!4m4!1s0x48cfd719a4fb06f3%3A0x4202e865f907845a!3m2!1d64.04433399999999!2d-16.1776622!4m4!1s0x48ce5350dfcfbc7f%3A0xe68f87e6363924ab!3m2!1d64.3481673!2d-15.2577989!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1647687945072!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:

NETTÓ SUPERMARKET

Miðbær, Litlabrú

HÖFN

I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:

CAMPING: TJALDSVÆÐIÐ MYLLULÆKUR

Þjóðvegur

BJARNANES

Aquest càmping de Bjarnanes està adherit a la tarja abonament “Càmping Card”, per tant, ho hem de tenir en compte.

Avui tornarem a estar de ruta pel sud d’Islàndia, avançant en direcció est (com el dia d’ahir). La nostra intenció és dormir en el Càmping que pertany al Parc Natural de Skaftafell, el qual pertany al Parc Nacional de Vatnajökull. Ens aturarem a autèntiques atraccions de la naturalesa, com son el Camp de lava d’Eldhraun, el congost de Fjaðrárgljúfur, la cascada Systrafoss, les columnes basàltiques de Dverghamrar, i un cop a dins del Parc Natural de Skaftafell, realitzarem un parell de caminadetes per anar a veure les atraccions que configuren la cirereta al pastís del dia d’avui: la cascada Svartifoss i la llengua glaciar del Vatnajökull anomenada Skaftafellsjökull. Déu n’hi do amb els noms. Comencem.

Sortim des de Vík i el paisatge és immens, platges enormes de sorra negra, camps de lava gegants, turons i petites valls verdes, i finalment, al cap de 45 minuts d’haver sortit, arribem a l’aparcament del Camp de lava d’Eldhraun. Està a la mateixa Ring Road. Hem de dir que avui no ens desviarem de la Ring Road. La seguirem completament.

El vast camp de lava de Eldhraun (“Lava de foc”), en el sud de les terres altes d’Islàndia, es va crear en una de les majors erupcions registrades en la història i és una de les més grans del seu tipus en el món. Els cràters Lakagígar també es varen crear durant aquesta erupció.

L’erupció va durar de 1783 a 1784 i es coneix com Skaftáreldar (els incendis del riu Skaftá). Aquest fou un esdeveniment catastròfic per Islàndia i més enllà. A Islàndia, va conduir a malalties, males collites i desastres.

L’erupció també va afectar a Europa. A Gran Bretanya, aquell estiu se’l va conèixer com a Sand-Summer producte de la pluja de cendres i es creu que la boirina en l’aire i el bloqueig de la llum solar van poder contribuir a la Revolució Francesa.

Malgrat l’efecte abismal que va tenir l’erupció, aquest camp de lava de 565km2 és avui un dels més sorprenentment atractius d’Islàndia.

L’àrea presenta un dels sistemes de tubs de lava més magnífics del país, ubicat al nord del llac Laufbalavatn. Allí s’hi han trobat més de 200 coves, que s’estenen per més de cinc kilòmetres.

A la Ring Road no només hi ha un aparcament per contemplar el camp de lava, sinó varis.

Seguidament trobarem el trencall per anar a veure un dels congostos més famosos del país, el Fjaðrárgljúfur, el qual presenta un fàcil accés des de la Ring Road, mitjançant un desviament poc asfaltat de 3,6km (carretera 206) fins a un aparcament habilitat. Aparcarem aquí i caminarem mitja hora cap al nord, seguint el camí que recorre el congost. La durada de la caminada serà aproximadament d’1 hora (mitja hora d’anada i mitja hora de tornada).

És una senzilla passejada per les parets verticals del congost que sembla tret d’un quadre. El camí discorre entre miradors fins a arribar a una bonica cascada. És un altre dels llocs on ens costarà de marxar.

Un cop a l’autocaravana, passem pel poble anomenat Kirkjubæjarklaustur, on hi ha dues atraccions més, potser no tant imprescindibles com les que hem vist, però déu n’hi do. Per una banda, hi ha l’aparcament a la cascada Systrafoss, la qual és una bonica cascada doble que neix a un llac superior Systravatn.

A prop de Systrafoss, a 2km a les afores del poble, ens trobarem l’aparcament al Kirkjugólf. L’aparcament està a la carretera 203 i per arribar a Kirkjugólf s’ha de caminar uns 400 metres. La traducció literal del lloc és “terra d’església”. La seva denominació es deu als basalts incrustats sobre la superfície que recorda al terra d’una antiga catedral.

Continuant per la Ring Road, a 11km, ens trobem amb la cascada Foss á Síðu, la qual es precipita des d’una alçada de 30 metres sobre un penya-segat de basalt. Una particularitat d’aquest bonic salt d’aigua, és que a vegades, els forts vents del sud fan retrocedir el llit de la cascada penya-segat amunt.

Al costat de la cascada, en la Ring Road, s’hi troba l’aparcament de Dverghamrar. Son formacions de columnes basàltiques de sis costats anomenades Roques dels Nans. Aquest estrany i bell paisatge fou moldejat a finals de l’Edat de Gel.

L’accés és molt fàcil, des de l’aparcament ens trobem un camí amb graons que porten directament a Dverghamrar. L’estampa d’aquestes columnes basàltiques i la cascada Foss a Síðu al fons és inigualable i ni la pluja, vent i fred li poden restar ni una mica de bellesa.

I des d’aquí ens desplaçarem per la Ring Road cap al Parc Natural de Skaftafell. Amb uns 40 minuts hi arribem. Allà també podrem deixar l’autocaravana en el Càmping on passarem la nit, però abans, com hem dit, farem un parell de passejades per anar a veure dues atraccions, una cascada i una llengua glaciar.

Anirem directament al Càmping perquè l’aparcament és de pagament (uns 700ISK –uns 5€). Després entrarem al seu Centre de Visitants, on ens donaran informació actualitzada del parc i de les dues caminades que volem fer.

El glaciar Vatnajökull és el glaciar més gran d’Europa, i forma part del Parc Nacional Vatnajökull. És el Parc Nacional més extens d’Europa i que engloba tres parcs en un: el glaciar Vatnajökull, el Parc Nacional Jökulsárgliúfur, i el Parc Nacional de Skaftafell, amb una de les cascades més boniques d’Islàndia, Svartifoss.

L’arribada al Parc Nacional Skaftafell és fàcil, ja que es troba al peu de la Ring Road. L’entrada al Parc Nacional és gratuïta (no així el seu parking).

Una de les cascades més conegudes d’Islàndia és Svartifoss, que significa “cascada negra”, i està situada dins del Parc Nacional de Skaftafell.

L’accés fins la cascada és relativament senzill. El camí comença en el Centre de Visitants del Parc Nacional, on també s’hi troba un restaurant. El passeig cap a Svartifoss és d’uns 45 minuts aproximadament, en el qual es van veient altres boniques cascades.

Svartifoss és, sense dubte, una de les cascades més boniques d’Islàndia. Una cascada emmarcada entre un conjunt de columnes basàltiques, i que a l’hivern, fa un contrast increïble amb la neu. Aquestes columnes basàltiques en forma d’hexàgon és la forma en que se solidifica el magma quan es refreda amb certa rapidesa.

Arribats al Centre de Visitants un altre cop, iniciarem la passejada per arribar a la llengua glaciar Skaftafellsjökull. És una de les llengües més accessibles del glaciar Vatnajökull.

El camí fins aquesta llengua del glaciar més gran d’Europa, és senzill i pràcticament pla. La ruta comença també en el Centre de Visitants, i en menys de 20 minuts s’arriba a la llengua Skaftafellsjökull.

La glacera ens ofereix unes vistes impressionants, que ens faran quedar una bona estona asseguts sobre la riba del llac, contemplant aquesta estampa de postal.

Del Centre de Visitants, ens han informat de 9 rutes diferents per fer en el Parc Natural de Skaftafell. La que hem fet ara per la llengua glaciar Skaftafellsjökull és la S1, una ruta circular senzilla de 3,7km de longitud. I així és com acabarem la jornada en la nostra ruta d’avui.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 161km en un temps de 2h 36min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m52!1m12!1m3!1d1469.93352441739!2d-16.970504347390072!3d64.0154305014094!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m37!3e0!4m4!1s0x48d0cb1ab4ac3deb%3A0x634ef5da648284d0!3m2!1d63.5309387!2d-18.888744499999998!4m5!1s0x48d0efd2713196c7%3A0xbe25d8ab267f6756!2zRWxkaHJhdW4gTGF2YSBGaWVsZCBwYXJraW5nLCDDnmrDs8OwdmVndXIsIElzbMOgbmRpYQ!3m2!1d63.7426944!2d-18.1720833!4m4!1s0x48d0e5f0594291dd%3A0xa420ecc17165b5bd!3m2!1d63.771279!2d-18.171815799999997!4m4!1s0x48d0e5ba64087d75%3A0x83514f5103a3d689!3m2!1d63.7868316!2d-18.0591048!4m4!1s0x48d0e548e89e26c9%3A0xc68d36eb6c9460ed!3m2!1d63.7978841!2d-18.0487807!4m4!1s0x48d0f9b8e180ef41%3A0x1fc7a90f8a2e56a5!3m2!1d63.8503476!2d-17.8601389!4m4!1s0x48d035d6ab39e023%3A0xbd8ab1795c673fe8!3m2!1d64.01552629999999!2d-16.9716248!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1647686904349!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Igualment, hauríem d’adjuntar els supermercats que ens anéssim trobant, però és que avui és un dels pocs dies que no ens en trobarem cap. És bo que ho tinguem en compte.

I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:

CAMPING: SKAFTAFELL CAMPING

Skaftafellsvegur

SKAFTAFELL

I arriba el quart dia de la ruta. Avui serà un dia força complet, ja que la intenció que tenim és recórrer el sud del país seguint les principals atraccions que ens hi trobarem. La costa sud d’Islàndia és un paradís pels amants de les cascades. Les cascades de Gluggafoss, Seljallandfoss, Gljúfrabúi, Skogafoss i Kvernufoss es troben en les immediacions de la Ring Road i son cascades molt accessibles, per lo què son una visita imprescindible en qualsevol viatge a Islàndia. Realment d’imprescindibles imprescindibles n’hi ha 4: Seljallandfoss, Gljúfrabúi, Skogafoss i Kvernufoss. També tenim previst un petit trekking que surt de la mateixa cascada de Skógafoss, ja veureu. Entre les atraccions imprescindibles n’anirem anunciant d’altres perquè també ho podeu tenir en compte. I acabarem el dia a prop dels entorns de la ciutat de Vík, visitant una zona de penya-segats (Dyrhólaey) i la platja negra més famosa de l’illa (Reynisfjara). Comencem doncs,

La primera atracció que ens trobem no és un dels imprescindibles, però us l’anunciem perquè sapigueu que es troba per la zona: Es tracta de l’enclavament de “Keldur Turf House”, un museu a l’aire lliure en el poble de Keldur. És una granja amb casetes de sostre de turba, i es considera que és un lloc històric, a més és una de les granges amb gespa millor conservades i més grans del sud del país. Des de la cabana hi ha un túnel subterrani que es creu que data del segle XII o XIII i probablement fou construït durant una època de conflicte.

Trobarem aparcament en el poble de Keldur, a 18min de Hella. Es pot visitar de 10h a 17h, i els preus son de 1.200ISK (8,52€) pels adults (els nens fins a 18 anys entren gratuïtament).

A prop de Keldur hi trobem la primera de les cascades, però no és un imprescindible, tot i que val la pena acostar-s’hi. Es tracta de la cascada Gluggafoss (també l’anomenen Merkjásfoss), la qual també és una de les cascades desconegudes d’Islàndia. Per arribar a la cascada ens hem de desviar uns 20 minuts de la Ring Road, agafant la carretera 261 a Hvolsvöllur. La carretera per arribar-hi està en bones condicions, menys l’últim tram que està sense asfaltar. Però podem deixar el cotxe a la carretera i caminar un parell de minuts més. En la zona també hi ha un parell de taules de pícnic per a menjar.

Des d’aquí també s’obtenen unes bones vistes a la glacera Eyfjallajökull, ubicada sobre el volcà del mateix nom i que en el 2010 es va fer famós a Europa per l’erupció que va omplir el cel de cendres.

Un cop arribem a Gluggafoss es pot remuntar fàcilment el curs del riu fins a arribar a la base de la cascada, un racó increïble on habitualment es pot gaudir d’un petit arc iris.

Continuem la ruta i arribem a les primeres cascades imprescindibles que segur que us sonaran. Primer de tot arribem a l’aparcament de Seljalandfoss, la qual és una de les cascades més conegudes i visitades d’Islàndia. Està a prop de la capital, a un costat de la Ring Road, i es pot travessar la cascada per darrera d’ella.

Per arribar-hi s’ha de prendre la sortida 249 de la Ring Road i deixar el cotxe en l’aparcament que és de pagament (ens costarà uns 700ISK –son uns 5€). Aquí hi ha banys i també un lloc per menjar.

Seljalandfoss té una alçada de 60 metres, i com hem dit, el seu major atractiu és que es pot passejar per darrera d’ella. Això sí, us empapareu d’aigua, per lo que recomanem portar impermeable i calçat antilliscant, i vigileu amb la càmera de fotos.

Per la part dreta de la cascada hi ha un camí circular en què s’obté una vista 360º. És realment increïble poder passejar darrere Seljalandfoss.

Visitada Seljalandfoss anirem a veure la cascada Gjlúfrabúi (també coneguda com Glufrafoss), la qual és com si fos la seva germana petita. Es troba a uns 500 metres de distància cap a l’esquerra i realment val la pena anar a veure-la. És un camí junt a la muntanya d’uns 15 minuts per el que es van succeint nombroses cascades.

També s’hi pot arribar amb cotxe, seguint la carretera 249, fins que arribeu a una petita cabana. És una espècie d’alberg amb cuina, banys i alguns llits. Però, nosaltres recomanem anar-hi caminant i gaudir del meravellós paisatge.

Aquesta cascada es troba entre una petita entrada o esquerda en la roca per la que pots entrar-hi, saltant sobre les pedres del riu. Encara que et pots mullar una mica els peus, és realment impressionant la caiguda de l’aigua. Des de fora sembla que la cascada estigui amagada, i així és, està amagada en un canó.

Quan acabem la visita, anirem a incorporar-nos a la Ring Road, per no haver-la de deixar en la resta del dia. A uns 20 kilòmetres cap a l’est, ens trobarem un mirador i un museu sobre el volcà Eyjafjallajökull. És una casa ubicada tocant a la Ring Road, on s’ha de pagar entrada i et passen un documental sobre el volcà i el què va representar l’erupció de 2010. Creiem que val la pena entrar-hi o com a mínim parar-se a contemplar el mirador del volcà.

Seguim per la Ring Road per anar a trobar-nos amb un trencall a mà esquerra, que en 3 kilòmetres ens conduirà fins a un aparcament. Es tracta de la piscina natural més antiga del país. Des de l’aparcament haurem de caminar encara 1 kilòmetre per arribar-hi. S’anomena Seljavallalaug Hot Spring, i et pots banyar gratuïtament a les seves aigües. Aquest emplaçament té un encant únic, tal vegada el camí fins arribar a ella és lo què la fa més especial. Com a dada curiosa, comentar que molts islandesos varen aprendre a nadar en ella.

En l’actualitat, l’accés a Seljavallalaug és lliure. I si volem que segueixi éssent així, hem de cuidar-la amb excessiva delicadesa i fer sempre un bon ús. No hi ha un manteniment diari, per això mateix, nosaltres som qui la visitem i la gaudim, hem d’esforçar-nos en mantenir-la neta i cuidada.

Retornant a la Ring Road, ara sí que som a prop d’una de les cascades més famoses del país, la Skógafoss. Skógafoss és possiblement una de les cascades més conegudes d’Islàndia. I no és per menys, ja que té una caiguda perfecta d’aigua. Amb una amplada de 25 metres i una alçada de 62 metres, és un dels llocs més visitats d’Islàndia. Es troba al costat de la Ring Road i a tant sols 25 minuts de Seljalandfoss.

L’accés està perfectament senyalitzat i es pot arribar amb cotxe fins a l’aparcament que hi ha a pocs metres de la cascada. La desviació per arribar a la cascada és la mateixa que permet accedir al Museu Etnològic de Skógar (anomenat Skógasafn), el qual ja explicarem més endavant.

Skógafoss és una de les cascades més boniques que podem veure, i si tens sort, pots arribar a gaudir del perfecte arc iris en la mateixa cascada.

Explica la llegenda que Þrasi Þórólfsson, colon d’aquestes terres, va amagar un cofre amb or en una cova darrera de la cascada, la densa cortina d’aigua de la qual la protegeix. Quan el sol il·lumina la cascada es diu que brilla l’or de Þrasi. En moltes ocasions s’ha intentat trobar el cofre, aconseguint-se en un d’ells de lligar l’extrem d’una corda a una nansa, però al tirar d’ella només es va recuperar la nansa, que en l’actualitat es troba en la porta de l’església de Skógar en el museu etnològic.

A la dreta de la cascada Skógafoss hi ha unes escales que permeten veure-la des d’un mirador en la part superior i que marquen l’inici/la fi d’un dels trekkings més famosos d’Islàndia, el Fimmvorduhals Trailhead.

Es tarda uns 15 minuts en arribar fins a dalt, i les vistes son realment precioses.

Un cop vista i havent pujat al mirador superior, ens disposarem per iniciar la caminada d’un tram del camí Fimmvorduhals Trailhead, que comença en el mateix mirador. Us proposem anar una mica més enllà que la cascada i descobrir la bellesa que hi ha darrera d’ella, seguint el riu Skógaá.

Seguint el riu, de seguida quedareu atrapats per els paisatges de somni que començareu a veure. Espectaculars durant tot el recorregut en els seus 360º. El camí no té pèrdua, està marcat amb estaques blaves i segueix el curs del riu. La ruta és molt agraïda perquè en els 2,6km que farem, no pararem de veure salts d’aigua i petites cascades. En aquest tram de 2,6km que caminarem, veurem un total de 10 salts d’aigua diferents!

El primer:

El segon:

El tercer:

I l’últim:

I ara us deixem amb les ganes perquè descobriu vosaltres la resta. Sabreu que haureu fet 2,6km perquè la última estaca de color blau que heu de trobar porta el nº44. També us diem que les coordenades de l’última cascada son: 63.548571, -19.495458. Amb aquestes indicacions és impossible perdre’s.

Quan hi arribeu, si voleu continuar el camí, no hi ha problema. La ruta que us proposem forma part d’una ruta més llarga que arriba fins a Porsmörk, i que se sol fer en 3 dies. Així que teniu camí fins que vosaltres decidiu donar la volta.

Nosaltres retrocedirem per on haurem vingut. S’ha de tenir clar que et queden per davant encara 2,6km de tornada. Els paisatges verds no t’abandonen en tot el camí. De tornada, es divisa la costa a la llunyania mentres cada vegada t’acostes més a ella.

El camí no està massa transitat. La majoria de la gent es mata a pujar les escales del mirador i torna a baixar sense realitzar aquesta preciosa ruta. El total de la ruta és d’unes 2h (anar i tornar). I això sí, un cop arribes al mirador un altre cop, toca tornar a baixar les escales de la “mort” (aquesta vegada amb les cames més cansades).

Un cop realitzat el trekking, encara ens quedarà una cascada imprescindible per veure, però abans, heu de saber que hi ha un museu amb tot el seu interès, molt a prop d’Skógafoss. En el mateix poble d’Skógar, hi ha el Museu Etnològic d’Skógar. És una col·lecció de patrimoni cultural i arquitectònic d’Islàndia. S’exhibeixen un total de 18.000 peces en 6 històrics edificis i en 3 museus. És a dir, el museu és la suma de 3 museus que fa uns anys anaven per separat: el Folk Museum; l’Open Air Museum; i el Technical Museum. Ara van junts, com es mostra en aquest croquis.

Recomanen reservar el museu amb antelació. Els horaris d’obertura durant els mesos d’estiu son de 9h a 18h. I els preus son de 2.300ISK (16,33€) i pels nens de 12 a 17 anys 1.400ISK (9,94€).

Al costat mateix del museu hi ha l’aparcament per anar a veure la cascada Kvernufoss. El camí per anar-la a trobar remunta el riu fins uns 900 metres. Calculem que s’ha de caminar entre 10 i 15 minuts.

El riu Kverná aboca les seves aigües a Kvernufoss, aigües que tenen el seu origen en les vessants meridionals del famós volcà Eyjafjallajökull. Kvernufoss, a diferència de moltes cascades islandeses i a l’igual que a Seljalandsfoss, et permet caminar per el seu interior, contemplar-la i fer fotos amb les seves espectaculars vistes des de dins o una parada per menjar i reposar forces, tot això des de darrere de la seva cortina d’aigua. És imprescindible portar roba impermeable. Les botes de muntanya son obligatòries ja que el tram per la vall és un xic complicat i relliscós.

Visitada la cascada hauríem d’anar a veure els imprescindibles de Vík, però farem un parèntesi i explicarem un parell d’atraccions més que hi ha per la zona.

Si tornem a la Ring Road, trobarem un trencall a mà esquerra que ens durà ben a prop de la glacera Myrdalsjökull. Es tracta de la carretera 221, la qual no està asfaltada però és transitable. Farem uns 4,7 kilòmetres fins arribar al parking de la glacera. Concretament, la llengua glaciar que veiem es diu Sólheimajökull.

Encara que el Sólheimajökull no sigui la glacera més espectacular d’Islàndia, la seva relativa proximitat a Reykjavík i el seu senzill accés, fan que sigui un dels més visitats de l’illa. A més, compta amb l’al·licient extra d’una petita llacuna glaciar que, sense ésser rival de l’espectacular Jökulsárlón, no deixa de tenir el seu interès.

El glaciar és una de les llengües per les que descarrega el Myrdalsjökull que, amb 535 kilòmetres quadrats de superfície, és el quart més extens de l’illa. La llengua del Sólheimajökull mesura aproximadament 11 kilòmetres de llarg i entre un i dos d’ample. Neix aproximadament a 1350 metres d’alçada, per a baixar fins a un centenar de metres sobre el nivell del mar. La primera medició de la glacera es va realitzar en el 1930. Des de llavors, ha retrocedit pràcticament dos kilòmetres. La llacuna glaciar és fruit d’aquest retrocés, doncs va començar a formar-se en una data tant recent com el 2011. Actualment s’estima la seva profunditat en 60 metres.

Es tracta d’una de les glaceres més accessibles que hi ha, i també es poden contractar excursions a la mateixa, com per exemple, un trekking. Les empreses que ho porten a terme son vàries, entre elles Civitatis, Arctic Adventures, Arcanum, Icelandic Mountain Guides, etc… Es tracta de trekkings d’unes 3 hores de durada i enfocats principalment a principiants en el gel. Els preus son vora els 67 o 68€ per persona. Aquí us adjunto un d’aquests trekkings: Trekking por el glaciar Sólheimajökull – Civitatis.com

Tornant a la Ring Road, de seguida ens trobarem un aparcament un xic especial. Es tracta d’un aparcament per deixar el cotxe i anar a veure un avió abandonat.

L’avió és de l’any 1973, i sobrevolava Islàndia quan el pilot va haver de fer un aterratge forçós perquè perdia combustible. De tots els llocs que podia escollir del sud d’Islàndia, va anar a escollir el millor de tots: la gegantina platja de sorra negra de Sólheimasandur. Pels voltants de la zona només hi ha glaceres, cascades i penya-segats.

No hi van haver víctimes ni ferits. El què va passar després és que no es va treure i com que no molestava a ningú es va quedar allí convertint-se en l’avió abandonat d’Islàndia que tanta gent visita per a treure fotos i pujar-les a Instagram.

L’avió està a 4km de l’aparcament (1 hora d’anada i 1 hora de tornada). El camí està senyalitzat des de l’aparcament, però les condicions climatològiques del lloc son bastant dolentes, en concret bufa un fort vent que dificulta poder caminar amb comoditat. Per tant, abans de començar la caminada, valora amb sensatesa si val la pena. Nosaltres només t’aconsellem que facis aquesta caminada només si veus que et sobra temps en el teu viatge i no has de sacrificar altres llocs de l’illa.

Ara si, estem a punt d’arribar a les immediacions de Vík, i el primer que farem serà anar als penya-segats de Dyrhólaey. Vík (anomenat realment Vík í Mýrdal) és un dels pobles més grans del sud d’Islàndia, i això que només compta amb uns 300 habitants. Vík es troba rodejat per muntanyes i per l’Oceà Atlàntic. Conta amb uns dels paisatges més increïbles d’Islàndia, com son els penya-segats Dyrhólaey o la increïble platja de sorra negra de Reynisfjara amb les seves sorprenents columnes de basalt.

El primer que visitarem seran els penya-segats de Dyrhólaey, molt reconeixibles pel seu característic sortint de roca de 120 metres de longitud i amb dos arcs. És un paradís pels fotògrafs d’aus i de paisatges. Un lloc màgic sobre tot al capvespre i a la sortida del sol.

Aquest espectacular arc de pedra es troba a l’extrem oest de la platja de Kirkjufjara. S’hi accedeix per la carretera 218, i l’últim tram no està asfaltat i s’ha de pujar per una pista de terra i pedra de fort pendent. Després de pujar per aquesta pista, s’arriba a un aparcament proper al far que hi ha.

Aquest far fou construït a principis del segle XX, i està situat en l’extrem de l’arc de pedra de Dyrhólaey. Ja no està habitat i funciona de forma autònoma. Actualment és una espècie de casa rural que la poden llogar grups de fins a 5 persones.

Dyrhólaey és realment una illa que s’ha unit a la resta d’Islàndia per les platges i zones de maresmes que la rodegen. Des de dalt, els penya-segats ens presenten el salvatge oceà Atlàntic, i darrera nosaltres, veurem el casquet de la glacera Mýrdalsjökull.

La zona és una reserva natural protegida que està tancada de maig a juny per afavorir la nidificació de les aus que visiten Islàndia. Centenars i centenars de “frarets”(puffins), gavines àrtiques, i moltes altres aus que es reprodueixen entre maig i juny, justament la època en la que l’entrada a la reserva natural està prohibida.

Tocant el mar sota els penya-segats, i bastant amagada, hi ha la platja de Kirkjufjara, també de sorra negra. És quasi inaccessible per dalt dels penya-segats.

Aquest és un dels llocs que podries passar-t’hi hores i hores, i mai trobaries el moment de marxar. Aquest moment ara ha arribat i ens n’anem a aparcar a l’aparcament de la gran platja de sorra negra de Reynisfjara. Per arribar-hi hem de fer una gran volta per la Ring Road i anar a buscar la carretera 215 que ens durà a l’aparcament de la platja de Reynisfjara. L’aparcament és de pagament i ens demanaran 500ISK (3,55€).

Reynisfjara és possiblement la platja més famosa d’Islàndia. Es troba en la vall de Myrdalur, a prop de la glacera Mýrdalsjökull. Sota d’aquesta glacera, dorm un dels volcans més virulents del món: el Katla. Els experts diuen que registra nivells d’activitat molt elevats. Si entrés en erupció, la neu es fondria i inundaria la ciutat de Vík.

Des de la platja de Reynisfjara, es pot observar les formacions rocoses conegudes com els tres trolls (Reynisdrangur). Son 3 formacions basàltiques en el mig del mar. El més alt mesura 66 metres i la llegenda popular els atribueix a 3 trolls (Skessundrangar, Landdrangar i Langhamrar) els quals a l’ésser sorpresos per el sol quedaren convertits en pedra.

Sens dubte, lo més sorprenent de la platja son les formacions de basalt de 66 metres d’alçada, anomenades Hálsanef, i una cova anomenada Hálsanefshellir. Realment increïble.

Realment espectacular. És hora de continuar amb la nostra ruta. Abans de marxar de Vík i anar a buscar el nostre càmping, val la pena que ens acostem a l’església de Vík.

Sens cap mena de dubte, l’església de Vík és una de les més famoses del país, amb la seva arquitectura típica islandesa amb teulada vermella, que ressalta entre els verds turons.

L’església està oberta al públic i a l’estar ubicada a dalt de tot d’un turó, proporciona unes de les més impressionants vistes de Vík í Mýrdal.

Des del mateix emplaçament, es tenen unes vistes enormes sobre la glacera Mýrdalsjökull. El casquet glaciar cobreix un volcà actiu anomenat Katla. La caldera volcànica té un diàmetre de 10km i el volcà erupciona normalment cada 40-80 anys.

Des de Vík mateix, es realitzen, durant tot l’any, unes excursions per anar a visitar una cova de gel en el volcà Katla, a la glacera Mýrdalsjökull. La durada és de 4h i se surt de la gasolinera N1 del centre de Vík. És un tour guiat amb anglès, i els paisatges son bestials durant tot el trajecte. És l’única excursió que pots anar a visitar una cova de gel a l’estiu. La major part d’excursions de coves de gel es fan únicament a l’hivern. Adjuntem l’excursió: Cueva de hielo en Katla y Senderismo en el glaciar | Sali… (guidetoiceland.is)

Ara si, ha arribat el moment d’anar a buscar el nostre càmping, el qual està en un lloc amb uns entorns espectaculars. Està als afores de Vík í Mýrdal, prenent una carretera de grava de 16 kilòmetres a mà esquerra i passant per un paisatge volcànic increïble. L’entorn directe del càmping és d’un verd intens impressionant.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 188km en un temps de 3h 31min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m70!1m12!1m3!1d2114.787071231146!2d-18.893159123994085!3d63.530986961358884!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m55!3e0!4m4!1s0x48d6e5cfb2965823%3A0x3008af7271d00c67!3m2!1d63.829237199999994!2d-20.4002719!4m5!1s0x48d6e7182d83b5c3%3A0x75ca2be95e33f169!2sKeldur%20Parking%20Area%2C%20Keldur%2C%20Isl%C3%A0ndia!3m2!1d63.822347699999995!2d-20.0786367!4m5!1s0x48d720071371e2a7%3A0xd99afc023c3e111d!2sGluggafoss%20(also%20called%20Merkj%C3%A1rfoss)%2C%20Isl%C3%A0ndia!3m2!1d63.721025499999996!2d-19.8937155!4m5!1s0x48d71eae803920fb%3A0x747fed2586f305d!2sSeljalandsfoss%20parking%20(pay%20and%20display)%2C%20St%C3%B3ridalur%2C%20Isl%C3%A0ndia!3m2!1d63.6160052!2d-19.9927591!4m5!1s0x48d73d24123b5ef5%3A0x5c29219717a714ec!2zRXlqYWZqYWxsYWrDtmt1bGwgSW5mbyBQb2ludCwgw55qw7PDsHZlZ3VyLCBJc2zDoG5kaWE!3m2!1d63.5425857!2d-19.668577499999998!4m4!1s0x48d73b9d6e8e04ed%3A0x568800213596c2df!3m2!1d63.5295!2d-19.5131612!4m4!1s0x48d73a726db6967d%3A0x10a7f16c5c8e42b7!3m2!1d63.530431!2d-19.370416!4m4!1s0x48d749b2488fd399%3A0x2725ca255462e772!3m2!1d63.3995957!2d-19.1268976!4m4!1s0x48d7492571dbd787%3A0x48213db44c41d1dd!3m2!1d63.404382!2d-19.0451971!4m4!1s0x48d0cb1ab4ac3deb%3A0x634ef5da648284d0!3m2!1d63.5309387!2d-18.888744499999998!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1647625503089!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:

KJARVAL HELLA SUPERMARKET	Gamli Suðurlandsvegur 1	HELLA
KRÓNAN SUPERMARKET	Austurvegur 4	HVÖLSVOLLUR
KR.- (KRONAN)  SUPERMARKET	Vík 1	VÍK

I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:

CAMPING: ÞAKGIL CAMPGROUND

Sunnubraut 7

VÍK

El dia d’avui és un dels nostres preferits d’aquesta ruta per Islàndia. Tanmateix, només el podràs fer si fas el viatge entre la meitat de juny i la meitat d’agost. La resta de l’any, les carreteres per arribar-hi estan tallades per la neu. Es tracta de la regió de “Landmannalaugar”: son les muntanyes més conegudes de la regió de les Terres Altes d’Islàndia. Els colors de les muntanyes, els camps de lava i els paisatges inhòspits son l’encant de la zona.

Per arribar a Landmannalaugar ho farem mitjançant una excursió organitzada, ja que les carreteres només son accessibles amb 4×4 i s’han de creuar rius. El nivell d’exigència en la conducció 4×4 és mig-alt, i nosaltres no el tenim, per tant, aconsellem contractar l’excursió. L’aventura comença des de l’autobús ja que els camins polsegosos per els que circules son emocionants. Un cop allí, hi ha varies rutes de senderisme per fer. Es tracta d’escollir una ruta que segurament serà de les més boniques que haurem fet mai. Segurament serà una de les experiències més increïbles d’aquest viatge.

Hem contractat l’excursió d’anada i tornada amb bus amb l’empresa “Reykjavík Excursions”. L’autobús que ens hi durà surt de Reykjavík, però té una parada a Hella (on estem ara), i així no hem de matinar gaire. L’autobús surt de Reykjavík a les 6:30h del matí, i passa per Hella a les 8:45h, que serà l’hora que haurem d’estar a punt. Passa per la parada ubicada davant del supermercat Kjörbúðin (ho marcarem en el mapa de google maps que adjuntarem al final del dia).

Arribarem a Landmannalaugar a les 11:15h, i tornarem a pujar a l’autobús a les 15:45h. És a dir, disposarem de 4 hores i mitja per realitzar el trekking (i tot lo què vulguem) a Landmannalaugar. Adjuntem els horaris:

Com veiem en els horaris, tornarem a ser a Hella a les 18:00h de la tarda. Els preus son de 10.499ISK pels adults (uns 75€ aprox.) i de 5.250ISK pels nens (uns 37,30€ aprox.). Com podeu observar, els preus d’aquesta excursió son una mica cars, però seria molt pitjor si la féssim des de Reykjavík o si contractéssim un paquet d’excursió més guia. Nosaltres hi anirem amb la forma més econòmica possible.

Landmannalaugar és una zona muntanyosa que pertany a la Reserva Natural de Fjallabak. Degut a la gran activitat volcànica que caracteritza aquest lloc, els seus paisatges son senzillament espectaculars: vasts deserts de lava, muntanyes multicolor, llacunes de color turquesa, fumaroles, tolles de sofre i un sense fi de paisatges de surrealista composició que ens traslladaran en cos present a un planeta estrany i desconegut.

De camí a bord de l’autobús podrem contemplar l’impressionant volcà Hekla, l’apel·latiu del qual significa “l’encaputxat” degut al núvol que sol cobrir la seva corona. Aquest impressionant estratovolcà, amb els seus 1491 metres d’alçada, s’ha convertit en el més actiu i un dels més perillosos d’Islàndia.

Un cop arribats a Landmannalaugar, és possible escollir entre nombroses caminades on poder gaudir dels seus sorprenents i estrafolaris paisatges. La nostra opció és completar la Ruta de Laugahraun, que entre solfatares i dipòsits de sofre puja fins al mirador de Brennisteinsalda. Es tracta d’una caminada panoràmica d’unes 3h de durada, i surt de darrere del punt d’informació del Càmping (hi ha un càmping a Landmannalaugar). El primer tram de la ruta es fa seguint unes estaques de color vermell, i quan el trajecte ja és de baixada, les estaques a seguir seran de color blanc. No té pèrdua. Adjuntem les característiques de la ruta, que està al wikiloc:

Es tracta d’una caminada circular d’uns 6,83km i de dificultat fàcil. Això sí, conta amb uns 300 metres de desnivell aproximadament, ja que puges al cim de Brennisteinsalda (anomenada la “muntanya ardent”). Es tracta d’una senzilla i preciosa ruta que des del refugi (i càmping) de Landmannalaugar puja fins al cim de Brennisteinsalda, des d’on es poden gaudir de vistes privilegiades sobre les muntanyes de colors de la zona de Landmannalaugar.

Quan hem agafat el camí (darrera del punt d’informació del Càmping: senyalització Laugavergur, Hrafntinnusker), aquest immediatament circula pel bell mig del camp de lava de Laugahraun. Quan s’arriba a l’extrem del camp de lava (creuament amb el camí de Sudurnamur) es gaudeix del contrast de paisatge amb la zona que no ha estat coberta pel camp de lava.

En aquest creuament girem a l’esquerra per anar circulant paral·lels al camp de lava, per la seva part exterior i d’on gaudirem de les primeres vistes del cim de Brennisteinsalda.

Iniciem les primeres rampes fins a assolir una zona de fumaroles sulfuroses i deixem enrere el creuament de Graenagil. Poc després prenem el desviament del camí a la dreta que ja ens duu directament als peus del cim on, en un altre encreuament de camins, deixem el de Laugavegurinn (a l’esquerra) i ja iniciem l’atac final al cim, per pendents més o menys pronunciats però sense cap mena de dificultat.

En poca estona assolirem el cim del Brennisteinsalda des d’on les vistes de les muntanyes de colors de Landmannalaugar i del camp de lava de Laugahraun son senzillament espectaculars. Al davant nostre també tenim la curiosa muntanya negra de Bláhnúkur.

Per a baixar ho fem per el mateix camí de pujada fins al punt del creuament de camins prop de Graenagil. Seguim el camí (que costa de trobar al seu inici) que ens porta fins al fons de la vall, a tocar del riu. Si seguíssim les estaques grogues ens durien a l’ascensió clàssica al Bláhnúkur, però nosaltres ja ens desviem en direcció al camí de Graenagil, entre el camp de lava i el riu.

Aquest tram de camí és preciós, és d’una bellesa fantàstica entre el riu i les roques del camp de lava. Sense cap dificultat ens retornarà a la zona del refugi i del càmping de Landmannalaugar.

Un cop acabat el trekking, hi ha la possibilitat de prendre un bany termal en les tolles naturals de Landmannalaugar, les aigües de la qual procedeixen d’una font i es temperen amb les despreses de glaceres pròximes. Segur que ens anirà molt bé el bany després del trekking realitzat.

I prenent el nostre bany, ja se’ns farà l’hora de la recollida del bus per poder gaudir del viatge de tornada molt més tranquils i relaxats.

Si us interessa fer l’excursió a Landmannalaugar completament contractada (transport + trekking) amb un guia de parla espanyol, t’adjuntem l’enllaç on la pots concertar. Es tracta de l’empresa Civitatis, que a part del guia i el transport, l’excursió tindrà una durada de 12h (ja que surt de Reykjavík), ocupant-te de 8h del matí a 20h del vespre, on el preu aproximat és de 155€ per persona: Excursión a Landmannalaugar desde Reikiavik – Civitatis.com

Per altra banda, si lo del bus ja us està bé, però també voleu contractar el trekking amb un guia, aquí us deixo l’enllaç de l’empresa Get Your Guide, on quedes amb el guia a les 11:30h a prop del Punt d’Informació del Parking. L’excursió son 4 hores de trekking per Landmannalaugar i el preu aproximat és de 94€ per persona: Islandia: tour de senderismo de 4 horas por Landmannalaugar | GetYourGuide

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia amb autocaravana, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 900m en un temps de 2min), per anar del càmping a la parada de bus del supermercat:

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m30!1m12!1m3!1d311.0730750331509!2d-20.40073584551363!3d63.829334720370355!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m15!3e0!4m4!1s0x48d6e552054031cf%3A0x95630aa384932cef!3m2!1d63.8347456!2d-20.401226599999998!4m4!1s0x48d6e5cfb2965823%3A0x3008af7271d00c67!3m2!1d63.829237199999994!2d-20.4002719!4m3!3m2!1d63.829589799999994!2d-20.4011!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1647616274048!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:

KJARVAL HELLA SUPERMARKET

Gamli Suðurlandsvegur 1

HELLA

I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui (el mateix que el dia anterior):

CAMPING: GADDSTADAFLATIR CAMPING

Gaddstaðaflatir

HELLA

Aquest càmping de Hella està adherit a la tarja abonament “Càmping Card”, per tant, ho hem de tenir en compte.

I comença el nostre primer dia sencer a Islàndia. Avui visitarem el Golden Circle (Cercle Daurat) d’Islàndia, que està compost per tres atraccions imprescindibles, com son el Parc Nacional  Þingvellir, l’àrea geotermal de Haukadalur (amb el geyser Strokkur), i la cascada Gullfoss. És la ruta turística més clàssica dels viatgers que arriben al país atrets per la seva meravellosa naturalesa. A més de la seva proximitat amb la capital Reykjavík, és una manera perfecta per a poder contemplar en una jornada tres dels paisatges naturals dels que es composa la illa: parcs naturals amb paisatges increïbles, zones geotermals i imponents cascades.

Li dedicarem un dia sencer als llocs típics del Cercle Daurat, i entre les seves atraccions n’anunciarem d’altres que es troben per la zona per si es té temps i es vol fer una escapada.

Hem passat la nit en el Camping del Parc Natural de Þingvellir i per aquí començarem la visita, ja que és el lloc amb més espais diferents a visitar. Lo més recomanable és aparcar el cotxe en qualsevol parking habilitat del parc (son de pagament) i donar un bonic passeig descobrint els racons que us explicarem. Si es disposa de temps, dedicar-li un matí complet al Parc Nacional de Þingvellir seria lo seu.

El Parc Nacional de Þingvellir és de gran importància i interès turístic per dues principals raons: per la seva riquesa geològica i la seva riquesa històrica.

La formació de la vall de Þingvellir és degut al moviment tectònic entre les plaques nord-americana i euroasiàtica. S’estima que cada any aquestes dues plaques s’allunyen al voltant d’uns 2cm, el fet que provoca l’aparició de terratrèmols. I aquests a la seva vegada provoquen la creació de noves fissures i esquerdes en la vall.

En aquesta vall, es va reunir el Alþing, el primer parlament del món del què es té coneixement, en l’any 930. Þingvellir fou catalogat com a Parc Nacional en el 1930 i en el 2004 fou inclòs en el llistat de Patrimoni Mundial de la Unesco.

Per organitzar la visita al Parc, primer de tot passarem per el Centre d’Interpretació situat a Leirar, al costat del càmping. Anirem a aparcar en el seu aparcament (taxa de 500 corones -ISK-, és a dir, 3,55€), al centre ens facilitaran un mapa i una petita explicació del parc, i amb el mapa a la mà començarem la visita del mateix. Estem a la part nord i la intenció és recórrer el parc de nord a sud i finalitzar a prop del llac Þingvallavatn, que és el llac més gran d’Islàndia.

El primer que ens trobarem serà una de les esquerdes, la esquerda Almannagjá, la qual és la més profunda i espectacular, amb una longitud de 7,7km i una profunditat de 40m. Deixa a la vista la unió de les plaques tectòniques. És increïble poder recórrer a peu el camí de l’esquerda.

La segona falla o esquerda, anomenada Hrafnagjá, està situada en el cantó oposat, i és major en longitud (11km) però menys profunda, amb 30m. Entre les dues falles o esquerdes, es troba la vall de Þingvellir.

Ens acostem a un dels llocs més impactants del Parc, que és quan el riu Öxará forma una bonica cascada al precipitar-se sobre la falla Allmannagjá. La cascada es diu Öxarárfoss. No és molt cabalosa, però el paisatge creat és espectacular.

Aquest riu finalment desemboca en el llac Þingvallavatn.

Anem baixant cap al sud, i ens trobem ara amb el canó Langistigur. Des de la cascada Öxarárfoss surt un sender que hi porta, un tranquil passeig, menys conegut per els visitants i en el que es poden treure boniques fotos del lloc.

Ara ens trobarem amb un dels llocs històrics del Parc, el Lögberg, la Roca de la Llei (amb la seva bandera islandesa onejant al vent). Es tracta d’un dels llocs més emblemàtics de Þingvellir. És la zona on es reunia el Parlament Islandès des de l’any 930. La ubicació de la roca permetia als oradors difondre molt bé la seva veu.

En la Roca de la Llei fou on en el 1944 Islàndia va declarar la seva independència de Dinamarca. Avui en dia, aquest lloc pertany al Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

Baixant més al sud, arribarem al Mirador Hakið, d’on es tenen unes espectaculars vistes del parc de Þingvellir i del llac Þingvallavatn, així com d’una església que hi ha, l’església de Þingvallakirkja.

Estem arribant a les immediacions del llac Þingvallavatn, el qual és d’origen volcànic i com hem dit, és el més gran d’Islàndia. En la seva riba nord es troba el Parc Nacional de Þingvellir. En el meravellós enclavament en el que es troba el llac es poden realitzar molts tipus d’activitats, entre les que destaca la pesca.

Ens acostarem a la fissura de Silfra, la qual està formada entre les plaques tectòniques euroasiàtica i nord-americana. Silfra és una de les majors fissures que existeixen a Þingvellir, i començà éssent una cova subterrània. Sens dubte, un dels reclams d’aquesta zona és la de practicar busseig/snorkel en les aigües cristallines de Silfra. L’atractiu del lloc no és l’albirament de peixos, ja que tot just hi ha vida marina, sinó el poder bussejar literalment entre dos continents. A més les aigües cristallines permeten una visibilitat molt bona.

Si us interessa realitzar aquesta emocionant activitat, aquí et deixo un enllaç en el que pots reservar tant busseig com snorkel (Esnórquel en la fissura de Silfra: aventura en grupo reducido | GetYourGuide).

Arribarem en la plana de la vall i a les ribes del riu, ens trobarem a una de les poques construccions de la zona: una església de fusta de mitjans del segle XIX, anomenada Þingvallakirkja. Aquesta coqueta església ens recorda que Islàndia va assumir el cristianisme com a religió entorn a l’any 1000; i que en aquesta zona fou construïda una de les primeres esglésies de l’illa.

Juntament a l’església se situa una granja construïda en el 1930 en commemoració dels 1000 anys d’existència de l’Alþing. És l’actual residència d’estiu del primer ministre islandès. S’anomena Þingvallabær.

Ens trobarem a més falles o esquerdes en el Parc. Aquí en la zona de la plana ens trobarem a tres esquerdes més petites, les quals se les coneix com les esquerdes de les monedes, per la estúpida idea dels visitants de tirar-hi monedes durant anys. Es tracta de les esquerdes de Flosagjá, Peningagjá i Nikulasargjá.

L’aigua cristallina d’aquestes esquerdes fa que es pugui observar el fons amb major claredat, produint un bonic efecte.

I anirem a acabar la visita al Centre de Visitants del Parc Nacional de l’àrea de Hakið, el qual és com una espècie de museu on hi ha exposicions interactives del Parc Natural, al costat de l’aparcament P1. Per accedir al Centre s’hi ha d’anar entre les 9 i les 18h i té un import de 1.000ISK pels adults (els nens de 0 a 18 anys els hi surt gratis), que al canvi surt aprox. uns 7,1€ per adult.

Ja només ens quedarà fer el camí a l’inversa i retornar a la nostra autocaravana. Calculem que amb un mínim de 2 hores es pot fer el recorregut, però lo ideal és passar-hi el matí.

El proper atractiu de la ruta del Cercle Daurat és l’àrea geotermal de la vall de Haukadalur. Abans, però, us anunciarem 3 atraccions noves que es poden fer (o alguna d’elles) entre el camí del Parc Nacional i la zona geotermal.

Primer de tot, ens podem dirigir cap a la carretera 36 cap al sud, i agafarem el trencall cap a l’esquerra per la carretera 35 que ens durà al cràter anomenat Kerið. El cràter Kerið es diferencia d’altres cràters per les tonalitats rogenques que rodegen la seva caldera. Combinades amb el negre de les cendres i el verd de la molsa, formen un paisatge increïble. La caldera té al voltant de 6500 anys d’antiguitat, i està composta per roca volcànica vermella i té unes mides de 170×270 metres i una alçada de 55 metres. A l’interior del cràter hi ha un llac, el qual té una profunditat d’entre 7 i 14 metres. Es passa més de mig any totalment congelat.

Hi ha un camí habilitat per donar la volta completa al cràter per la part superior de la caldera i també es pot baixar fins al llac.

El Kerið és de propietat privada, per això s’ha de pagar una entrada d’uns 400ISK (uns 3€ aprox.) per ajudar en la conservació del lloc. Es paga en una caseta situada al costat de l’aparcament, i per suposat, es pot pagar amb tarja. És una de les poques atraccions d’Islàndia en la que s’ha de pagar.

Des de Reykjavík, es fan excursions al Cercle Daurat i inclouen la visita al  cràter Kerið. Aquí adjunto aquesta: Reikiavik: tour de un día del Círculo Dorado y cráter Kerið | GetYourGuide

La segona i tercera atraccions son dues cascades. La segona, s’anomena Bruarfoss (foss significa cascada en islandès), i és una de les cascades amb els colors més bonics que s’han vist, uns preciosos blaus turquesa.

És una de les cascades menys conegudes del país, i és per això que no és tant fàcil d’arribar-hi. La veritat és que val la pena visitar-la. A diferència del cràter Kerið (que és una visita ràpida perquè l’aparcament està al costat), la cascada Bruarfoss té l’aparcament a 1h 30min de la seva ubicació. S’ha de deixar el cotxe a un aparcament habilitat a la carretera 37, anomenat “Bruarfoss Waterfall Official Parking”. De l’aparcament hi parteix un camí que discorre paral·lel al riu Brúarà, i en el que ens trobarem amb freqüents cascades del mateix blau turquesa. És un camí estret i a vegades una mica difícil de seguir, però s’observen paisatges meravellosos i amb el soroll de l’aigua de fons. Al cap d’1h 30min de seguir el camí s’arriba a la cascada. Si disposeu de temps i esteu per la zona, val la pena visitar-la.

I tal com hem dit abans, la tercera atracció és una altra cascada, anomenada “Faxifoss”. És encara menys coneguda que la Bruarfoss, però l’accés és molt fàcil. S’ha d’arribar al seu aparcament que es troba en la carretera 35. La cascada es veu des del mateix aparcament. Tots els accessos que hem dit estan convenientment asfaltats. La cascada Faxifoss és una cascada longitudinal molt interessant.

I ara si que arriba el moment que accedirem a l’àrea geotermal de la vall de Haukadalur, per entendre i contemplar un geiser. El lloc és súper turístic, té aparcament i centre de visitants.

La vall de Haukadalur està ubicada a mig camí entre el Parc Nacional de Þingvellir i la cascada de Gullfoss. És una àrea geotèrmica formada per piscines de fang, fumaroles, dipòsits d’algues i els seus famosos geisers que broten amb força de l’interior de la terra.

En aquesta vall es troba el que va donar nom a la resta de geisers: el Geysir. És el geiser més antic conegut i per això es va utilitzar el seu nom per denominar un tipus de font d’aigües termals. L’activitat de Geysir no és regular, i ha estat anys sense produir cap esclat. De totes formes, en el passat va haver-hi moments en els que va llançar aigua fins als 122 metres d’alçada, considerant-se el gèiser més alt. En els últims anys, el gran Geysir va deixar d’emanar aigua degut a les pedres que se li tirava per part dels turistes.

El geiser Strokkur, ubicat a 400 metres de Geysir, sí que té una activitat regular i per tant en l’actualitat és la major atracció turística de la Vall de Haukadalur. Strokkur llança aigua fins als 30 metres d’alçada amb una freqüència més o menys regular, i el llançament és sorprenent. Sense cap mena de dubte, és una de les visites imprescindibles d’Islàndia.

Strokkur fou mencionat per primera vegada l’any 1789, després de que un terratrèmol desbloquegés el conducte del geiser. Al llarg dels anys, i degut a altres terratrèmols produïts en la zona, aquest geiser s’ha bloquejat i desbloquejat en diverses ocasions.

Visitat l’Strokkur, anirem a veure la següent de les atraccions del Cercle Daurat, que és el cas de l’exhuberant cascada Gullfoss. Disposa de dos aparcaments amb accés des de la carretera 35. Els dos aparcaments estan al cantó oest de la cascada. Un està més avall que l’altre. El seu nom està compost per “gull” que significa or, i “foss” que significa cascada. Existeixen varies teories que ens diuen d’on prové aquest nom: una d’elles és que el seu nom prové del to daurat que en varies ocasions tenyeixen les aigües de la cascada al capvespre. Una altra teoria, és que un agricultor de la zona amb molt d’or, va posar el seu tresor en un cofre i el va llançar a la cascada perquè ningú gaudís de la seva riquesa un cop mort.

Gullfoss a vegades és comparada amb les Cascades del Niàgara d’Estats Units degut a la seva força i brutalitat. La veritat és que la visita a aquesta cascada no deixa a ningú indiferent, fent d’ella una visita imprescindible en la illa. Gullfoss i els seus entorns foren declarats en el 1979 reserva natural per a preservar la zona.

A més de la seva indubtable grandesa, la cascada Gullfoss significa molt per Islàndia, ja que el seu actual estat, lliure de la mà de l’ésser humà, és fruit de la incessant lluita dels ecologistes de la zona. En el 1907, una empresa anglesa va voler aprofitar la força d’aquesta cascada per construir una central hidroelèctrica. I degut al refús que es varen trobar per part dels islandesos, el pla es va cancel·lar. Anys més tard, la cascada fou llogada a inversors estrangers que volien obtenir energia de la mateixa. Sigríður, la filla d’un agricultor de la zona va intentar amb totes les seves forces anul·lar aquesta inversió, i al final ho va aconseguir quan el 1929 es va anul·lar el contracte.

Sigríður és considerada la primera ecologista d’Islàndia degut a la lluita constant per protegir la cascada.

I amb la cascada Gullfoss finalitzen els imprescindibles de les atraccions del Cercle Daurat. Nosaltres, però, us afegirem dues atraccions més a modo indicatiu.

Per una part, estem molt a prop d’una piscina geotèrmica alternativa a la Blue Lagoon anunciada en l’anterior dia: en el poble de Flúðir es troba la Llacuna Secreta (Secret Lagoon), la qual és una zona de banys que fou creada en 1891. Des de finals del segle XIX les aigües termals de la font de Hverahólmir, s’utilitzaren primer per a la gent local, i ara per tots els turistes que s’acosten al poble de Flúðir. Les aigües termals arriben als 41ºC i encara que la Llacuna Secreta cada vegada és més coneguda, no hi ha tanta gent com en la Llacuna Blava. El preu de l’entrada també és més econòmic: el preu base per adults està a les 3.000ISK (uns 21,30€ per persona) i els nens fins a 14 anys entren gratuïtament. Els horaris d’accés son de les 12 a les 20h.

La Secret Lagoon està formada per una sola piscina rodejada de la font termal. Els geisers sorgeixen periòdicament i donen un espectacle increïble mentres estem ficats a la piscina. La Llacuna Secreta té un metre de profunditat i conté un volum de prop de 1 milió de litres que es mantenen entre els 36 i els 41ºC.

Creiem que ens vindrà més de gust el bany a la Secret Lagoon que no pas a la Blue Lagoon. La butxaca també ho agrairà.

I un cop relaxats, serà qüestió d’anar a buscar l’autocaravana per anar-nos-en al poble de Hella, que és on tenim el càmping i on començarà la jornada l’endemà. Abans d’arribar a Hella, però, ens podem aturar en una nova atracció, en aquest cas, cascada, anomenada “Urriðafoss”.

Urriðafoss és la major cascada del riu Thjorsa amb una caiguda d’aigua d’uns 6 metres. El riu Thjorsa és el més llarg d’Islàndia amb 230km i constitueix la zona de major explotació hidroelèctrica d’Islàndia. La cascada Urriðafoss es troba molt a prop de la Ring Road. Un cop passem el poble de Selfoss, s’ha d’agafar una desviació per la carretera 302, i en menys de cinc minuts arribarem a l’aparcament per a poder visitar la cascada. És molt senzill arribar-hi, quasi no hem de desviar-nos de la carretera principal.

És una de les cascades menys conegudes d’Islàndia, per lo que segurament no ens trobarem amb quasi ningú, i podrem gaudir de la tranquil·litat contemplant la cascada i intentant veure algun salmó saltant.

I fins aquí haurà arribat la jornada del dia d’avui. Déu n’hi do de les atraccions que hi ha, si es volen fer totes, donen per un altre dia, segurament.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 197km en un temps de 2h 53min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m65!1m12!1m3!1d4976.733873378172!2d-20.40290307298854!3d63.83179740516654!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m50!3e0!4m4!1s0x48d681cd762fb9b1%3A0xe86a67abeca77bb3!3m2!1d64.280262!2d-21.088179!4m4!1s0x48d68bb75befe35d%3A0x8ae816fb8958867d!3m2!1d64.041855!2d-20.8865643!4m5!1s0x48d699c5098c8507%3A0x4281567d6520afc7!2sBr%C3%BAarfoss%20Waterfall%20Official%20Parking%2C%20Reykholt%2C%20Southern%20Iceland%2C%20Isl%C3%A0ndia!3m2!1d64.2401699!2d-20.5238493!4m5!1s0x48d6bd6a7cada9bf%3A0xbec6f49b1f6ca291!2sFaxi%20Waterfall%20Parking%2C%20Reykholt%2C%20Southern%20Iceland%2C%20Isl%C3%A0ndia!3m2!1d64.2260284!2d-20.338793499999998!4m5!1s0x48d6a39c00e216f3%3A0x960b0610bcf18252!2sGeysir%20Parking!3m2!1d64.3132825!2d-20.2975915!4m4!1s0x48d6a53838c40b5d%3A0xf34e8241eeffed6c!3m2!1d64.3251027!2d-20.1251192!4m4!1s0x48d695f3fbcf3a03%3A0xba84220820d3b4a9!3m2!1d64.1378309!2d-20.309353299999998!4m5!1s0x48d6f3f26ac2d919%3A0xd46d65034ac092cf!2zVXJyacOwYWZvc3MgUGFya2luZywgw4FybmVzc8O9c2x1LCBJc2zDoG5kaWE!3m2!1d63.924731799999996!2d-20.6752868!4m4!1s0x48d6e5cfb2965823%3A0x3008af7271d00c67!3m2!1d63.829237199999994!2d-20.4002719!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1647615619821!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:

BÓNUS SUPERMARKET	Larsenstræti 5	SELFOSS
NETTÓ SUPERMARKET	Austurvegur 42	SELFOSS
SAMKAUP STRAX (BOTIGA DE QUEVIURES)	Dalbraut 6	LAUGARVATN
SAMKAUP STRAX (BOTIGA DE QUEVIURES)	Skeiða og Hrunamannavegur	FLÚÐIR
KRÓNAN SUPERMARKET	Austurvegur 4	HVÖLSVOLLUR
KJARVAL HELLA SUPERMARKET	Gamli Suðurlandsvegur 1	HELLA

I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:

CAMPING: GADDSTADAFLATIR CAMPING

Gaddstaðaflatir

HELLA

Aquest càmping de Hella està adherit a la tarja abonament “Càmping Card”, per tant, ho hem de tenir en compte.

Com hem vist anteriorment, un cop solucionat el tema del vol, ja ens hi podem posar perquè aquí comença el nostre viatge a Islàndia, un recorregut de dues setmanes a través de la carretera Ring Road en autocaravana.

Un cop arribem a l’aeroport internacional de Keflavík (KEF), anirem a buscar l’autocaravana en el mateix aeroport, i començarà la nostra “road trip”. Pel tema del menjar i d’anar a comprar als supermercats, al final del dia ja us direm quins son els més propers i les seves respectives indicacions.

En el dia d’avui, visitarem la península de Reykjanes (on es troba l’aeroport, a uns 50km al sud-oest de la capital Reykjavík). Serà una bona manera d’introduir-nos en la nostra ruta circular pel país. La península de Reykjanes compta amb molts atractius turístics però està fora del circuït turístic principal, per això nosaltres la trobem molt interessant.

La intenció d’aquesta visita és fer una ruta circular per la península, començant pel far de Garður i acabant a les immediacions del llac Kleifarvatn, havent visitat tot un seguit de fenòmens i atraccions que només es poden trobar a Islàndia. Les atraccions amb més renom que visitarem i que al nostre entendre son les més imprescindibles, son les fumaroles de Gunnuhver, els penya-segats de Valahnúkamól i els entorns del volcà Fagradalsfjall. La resta, les pots anar visitant si vas bé de temps. En fi, comencem!

La zona del far de Garður està al nord-oest de la península, i es composa per dos fars i uns quants vaixells disposats a terra ferma. És un bon lloc per caminar i veure el mar.

Després d’una breu parada, ens dirigirem al sud del poble de Hafnir, on es troba un pont situat sobre la falla que separa la placa Euroasiàtica de la Nord-Americana. El lloc es diu Bridge America – Europe, i es pot observar la característica falla, la qual es separa uns centímetres cada decenni. El pont, no cal dir-ho, és simbòlic, lo important és veure la falla de separació entre plaques tectòniques. Hi ha un aparcament al costat de la carretera de circumval·lació (carretera 425), i fins al lloc del pont s’ha de caminar uns 180 metres.

Continuarem el rumb fins a un dels imprescindibles de la península de Reykjanes, les fumaroles de Gunnuhver: es tracta d’una àrea geotermal propera a l’extrem sud-occidental de la península de Reykjanes. Però també és la denominació del gran volcà de fang que s’ubica prop del seu centre, en lo què anteriorment era una tranquil·la tolla geotermal. A causa d’un terratrèmol, la tolla va desaparèixer, per a convertir-se en el major volcà de fang d’Islàndia. Un monstre de 20 metres de diàmetre que continua escopint a l’atmosfera una sorprenent quantitat de sofre i aigua vaporitzada.

Per arribar a Gunnuhver amb cotxe, hi ha dos aparcaments, el de més a l’est i el de més a l’oest. Diguem-ne que entremig dels dos és on es situa el centre de l’àrea geotermal. Està convenientment senyalitzat i hi ha passarel·les de fusta per accedir a alguns llocs, però ens hem de moure amb precaució. Hem de pensar que el terreny, en moltes zones, arriba a temperatures superiors als 100 graus centígrads!

La nostra intenció és caminar per les passarel·les d’un aparcament a l’altre. A veure si ho aconseguim.

Gunnuhver és la única zona geotermal d’Islàndia que està alimentada per aigua del mar. El vapor d’aigua que escup està carregat de sals i minerals que tenyeixen el terreny amb una curiosa paleta de colors. Tens la sensació d’estar en un altre planeta. Les tonalitats del terreny, els tant estranys com repugnants olors i el continuat soroll provocat per les escapades de vapor, s’uneixen a la tènue boirina que flota sobre el terra per a crear un entorn irreal, radicalment diferent d’aquell al que estem acostumats. S’ha de dir que les fumaroles de Gunnuhver son les més grans del país.

I no ens mourem gaire de Gunnuhver. Des de l’aparcament oest farem un kilòmetre i mig de pista acostant-nos al mar, fins a trobar-nos de cara amb la zona dels penya-segats de Valahnúkamól. Es tracta d’una zona amb uns penya-segats impressionants, on a prop hi ha el far Reykjanesviti.

El paisatge d’Islàndia en aquesta part de la península és completament agrest i impactant. Ens costa marxar dels llocs, perquè aquest tipus d’espectacle enganxa.

Continuem la ruta i passarem de llarg una de les atraccions actuals del país: la Blue Lagoon. La llacuna blava. Es tracta d’un dels llocs més visitats del país. És una zona termal amb aigües a 39ºC de clors blau clars. Quan planifiques un viatge a Islàndia, el dilema acaba arribant en algun moment: Visito la Llacuna Blava d’Islàndia? Per una banda, saps que la Blue Lagoon és un dels llocs que podem veure més importants, i no anar-hi sembla un pecat mortal. Però per altra banda, has vist quan costa i dius: Però a Islàndia no hi havien aigües termals gratuïtes? Això sembla una “turistada!”.

En aquest apartat t’explico quins son els pros i els contres de la Blue Lagoon d’Islàndia, per ajudar-te a prendre la decisió de si val la pena visitar-la.

Els Pros de la Blue Lagoon:

• La seva situació és perfecta. Està a prop de l’aeroport i de Reykjavík, així que segur que en algun moment del teu viatge t’agafa de camí.
• Les instal·lacions son de spa de 5 estrelles: bar, restaurant, massatges, tractaments, mascaretes, productes de fang… Inclús hi ha un hotel per si el vols disposar.
• L’aigua amb minerals de la Llacuna Blava és ideal per a la teva pell.
• Pots posar-te mascareta per el teu cos mentres et banyes.
• Hi ha un bar dins de la Blue Lagoon perquè demanis les begudes que vulguis sense sortir de l’aigua.

Els Contres de la Blue Lagoon d’Islàndia:

• És molt cara. El preu de l’entrada bàsica d’adult comença a partir dels 57 euros per persona !!! (varia segons el canvi de corones a euros).
• Has de reservar amb setmanes d’antelació per a poder entrar. No es venen entrades “in situ”.
• És molt turística. Encara que la Blue Lagoon és gran, pot ser que notis sensació de massificació. Sobretot si ho compares amb la gent que t’has trobat en la resta del país.
• Poca gent local. La gent local prefereix altres llocs per banyar-se. La Llacuna Blava està més enfocada al turista.

Perquè tots ens entenguem: la Blue Lagoon és la versió islandesa d’un balneari o un centre wellness a l’aire lliure. Allí hi trobaràs massatges, mascaretes, bones instal·lacions i aigües medicinals que li aniran molt bé a la teva pell. És el que busques? Si és així, segur que t’agradarà.

Ara bé, la Llacuna Blava no és un lloc enmig de la naturalesa en el qual banyar-te tu sol mentres gaudeixes del silenci i dels paisatges. Per a llocs salvatges i naturals en tenim d’altres. I llocs com la Blue Lagoon, però més econòmics, també existeixen. Més endavant ens en trobarem, i hi anirem.

Per tant, posarem rumb a la pròxima estació de la ruta, un “petit” trekking pels voltants d’un volcà que fa pocs anys (concretament al 2021) va entrar en erupció, el Fagradalsfjall. Hi ha cinc aparcaments habilitats per deixar-hi el cotxe (dos dels quals a la mateixa carretera 427), però a nosaltres només ens interessa l’aparcament anomenat “Volcano Parking B”, el qual és el segon aparcament que ens trobem a la mateixa carretera.

Hi ha 3 rutes possibles per a fer (la A, la B i la C) que accedeixen a diferents punts panoràmics. La millor de totes és la Ruta C, la qual és una caminada que surt de l’esmentat aparcament i té 5 kilòmetres d’anada i 5 kilòmetres de tornada. Té uns 220m de desnivell i per a realitzar-la en total son necessàries 3h o 3h i mitja.

Aquesta excursió es va posar de moda quan el volcà es trobava encara actiu i escupia lava del cràter contínuament. És una caminada controlada perquè tot això es pogués veure.

La caminada està completament senyalitzada i és fàcil de seguir: se surt de l’aparcament i s’ha de passar tres emplaçaments, el primer de tots es diu “Nattahagi”(el nº3 del mapa), després “Lanihryggur”(el nº4 del mapa) i finalment “Stóri Hrútur”(el nº5 del mapa). És des d’aquest últim que veus l’esquerda del volcà i per on sortia la lava.

Un cop finalitzada la caminada (haguem arribat on haguem arribat), la nostra intenció és anar a visitar un nou lloc de fumaroles, l’àrea de Krísuvík, la qual és una petita zona geotermal, amb petits pous de fang de color gris. L’aparcament està ubicat al costat de la carretera 42, i també és gratuït, com tots els que ens hem trobat en el dia d’avui.

Hi ha una instal·lació de 150 metres de passeres de fusta preparades. Les fumaroles no son tant espectaculars com a Gunnuhver, però cada lloc té el seu encant. Hi ha diferents camins marcats per si es vol fer senderisme. No serà el nostre cas.

I ara sí que un cop haguem visitat la zona, serà el moment de tornar a l’autocaravana i realitzar el trajecte fins al càmping ubicat on la nostra ruta de demà comença (al Parc Nacional de Þingvellir), una mica més al nord. Durant el camí, pararem a veure les vistes del llac Kleifarvatn (està a 4,6km de Krisuvík), les quals son espectaculars, sobretot si som vora el capvespre…

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 190km en un temps de 3h 12min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m67!1m12!1m3!1d2912.099698885132!2d-21.096234020059!3d64.27889939970807!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m52!3e0!4m5!1s0x4929fdfce2ab799f%3A0x27f88d0a15c328cd!2sKeflav%C3%ADkurflugv%C3%B6llur!3m2!1d63.9814869!2d-22.6281862!4m4!1s0x48d60001c7851265%3A0x8e4f97d950014458!3m2!1d64.0829911!2d-22.6938279!4m4!1s0x4929e4a06e7fc3e3%3A0x1f80d80d14d95994!3m2!1d63.8664621!2d-22.676092099999998!4m4!1s0x4929e51d96348293%3A0x59519af69531a28!3m2!1d63.818414999999995!2d-22.6870977!4m4!1s0x4929e44a6137df7b%3A0x430de79c66e4ab38!3m2!1d63.8125011!2d-22.715622099999997!4m4!1s0x48d61d66aff7df0d%3A0xf3747a894416f06e!3m2!1d63.879317099999994!2d-22.4495401!4m4!1s0x48d61de79e36abd9%3A0xf05105a8008430fe!3m2!1d63.854782199999995!2d-22.309181799999998!4m4!1s0x48d610b3c1c9ebef%3A0x58598ca6980bf4a9!3m2!1d63.895741099999995!2d-22.051772!4m4!1s0x48d611175e67dab3%3A0x2697c93575f42f10!3m2!1d63.930014199999995!2d-21.9945438!4m4!1s0x48d681cd762fb9b1%3A0xe86a67abeca77bb3!3m2!1d64.280262!2d-21.088179!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1647613918345!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:

BÓNUS SUPERMARKET	Tungata 1	KEFLAVÍK
NETTÓ SUPERMARKET	Iðavellir 14	KEFLAVÍK
BÓNUS SUPERMARKET	Fitjar 260	REYKJANESBÆR
NETTÓ SUPERMARKET	Krosmói 4	REYKJANESBÆR
NETTÓ SUPERMARKET	Víkurbraut 60	GRINDAVÍK
BÓNUS SUPERMARKET	Tjarnarvellir	HAFNARFJÖRÐUR
BÓNUS SUPERMARKET	Bjarkarholt	MOSFELLSBÆR
NETTÓ SUPERMARKET	Sunnukriki	MOSFELLSBÆR

I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del primer dia:

CAMPING: THINGVELLIR NATIONAL PARK

National Park Information Centre Bus Stop