Autor: admin

Biarritz és una ciutat plena de llocs imprescindibles de visitar en un viatge com aquest. Aquesta ciutat costanera del País Basc Francès fou lloc d’estiueig de la burgesia europea. Caserius d’estil basc i villes de luxe s’alcen sobre les platges d’on els amants del surf demostren les seves habilitats sobre la taula.

Biarritz és una ciutat basco-francesa molt coqueta. Les casetes de la Grande Plage vesteixen a ratlles de colors. El Rocher de la Vierge s’erigeix com el mirador per excel·lència. I les vistes al Golf de Biscaia son hipnòtiques, capaces de contagiar de pura calma al més inquiet.

Qui ho diria que a principis del segle XIX Biarritz era un petit poblet de pescadors. Ara, en canvi, llueix aquest aire ostentós i romàntic de la Belle Époque. Prova d’això és l’Hotel du Palais, que Napoleó III manà construir amb forma de E en honor a la seva dona, la emperadriu Eugenia de Montijo. I ara sí, prepara’t per a visitar Biarritz en un dia. Amb calma i sense rellotge, que és com millor es coneix una ciutat:

• Rocher de la Vierge, una de les millors panoràmiques a veure a Biarritz: Caminar sense rumb fixe per el Passeig Marítim de Biarritz és un privilegi. El Rocher de la Vierge o Roca de la Verge, és un símbol de la ciutat. S’hi accedeix a través d’una passarel.la amb la inestimable companyia de gavines que voletegen la zona. Al fons veuràs l’estàtua de la Verge María, beneïda per el capellà de Biarritz en 1.865, i les vistes del Golf de Biscaia, amb la Grand Plage a un costat i la costa basca a l’altre.

• Cloche du Plateau de l’Atalaye: Un altre lloc amb vistes fabuloses, a meitat de camí entre el Port dels Pescadors i el Port Vell. Servia antigament com a lloc d’observació de balenes. Des de aquí també s’esperava pacientment la tornada dels pescadors i es vigilava amb atenció la possible arribada de naus enemigues. Al final de la passarel.la, en el dic de Gamaritz, fixa’t en la roca que porta el mateix nom. Es troba enmig del mar i té una creu blanca a sobre. Menuda panoràmica!
• Rocher du Basta: Una altra preciosa roca unida a la costa per una passarel.la. Està menys atapeïda que el Rocher de la Vierge, i des d’aquí també tens unes magnífiques vistes del Golf de Biscaia. Es troba a escassos metres del Casino, de la piscina municipal i de la Grande Plage, així que no te’n vagis sense veure-la.
• Casino de Biarritz: Edifici d’estil art déco que té una ubicació immillorable junt a la Grande Plage. L’edifici, construït en 1.929, fou declarat monument històric en 1.992. Té varies sales per a jugar al pòquer, a la ruleta o al black jack, entre altres molts jocs. També compta amb varis restaurants, un teatre i una piscina.
• Hotel du Palais: Aquest hotel de 5 estrelles el va manar construir Napoleó III per a la seva dona, la emperadriu Eugenia de Montijo. Era lloc d’esbarjo de la burgesia europea, així que et pots imaginar el luxe que es respira en cada cantonada. Fou construït en el 1.854 i conta amb dues grans piscines, un spa, un hammam i tot tipus de serveis per oblidar-se de l’estrès.
• Grande Plage: És la platja més famosa de Biarritz. Biarritz és una ciutat molt turística, així que no esperis trobar platges buides i salvatges. Però si busques un lloc on passar el dia a la platja i després omplir l’estómac en algun dels molts restaurants del passeig marítim, aquesta ciutat t’agradarà. Els capvespres en la Grande Plage, la platja principal de Biarritz, i les casetes a ratlles de colors sobre la sorra fan de Biarritz un lloc molt evocador.

• Platja de Miramar: És la continuació de la Grande Plage de camí cap al Far de Biarritz. És una platja més tranquil.la des de la que pots observar la Roche Ronde o Roca Rodona dintre del mar. En aquesta zona hi ha moltes escoles de surf i bodyboard, així que si t’agraden aquests esports, estàs de sort!
• Platja del Port Vell: No és la platja més extensa de Biarritz, però si la més propera al port i a altres llocs d’interès com el Rocher de la Vierge. És una platja familiar per estar més resguardada del vent. Aquí els nens campen al seu aire i els pares poden gaudir del dia de platja sense por a les grans onades. Està categoritzada com a platja sense tabac.

• Platja de la Costa dels Bascos: És accessible solament quan no hi ha marea alta. És una platja preciosa rodejada de penya-segats, amb unes vistes fabuloses de les costes espanyoles. La seva sorra fina i les seves grans onades la converteixen en una altra opció recomanable en Biarritz si t’agrada el surf.
• Capella Imperial de Biarritz: La manà construir la emperadriu Eugenia de Montijo en el 1.864, i està dedicada a la Verge mexicana de Nuestra Señora de Guadalupe. El més curiós és que es barregen els estils hispà-morisc i romà-bizantí. Del seu interior el què més m’ha agradat son els tons daurats i blaus, els mosaics i rajoles, i la fusta policromada del sostre. Aquest monument és pura història i val la pena conèixer-lo.

• Far de Biarritz: Llueix imponent a 73 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Fou construït en 1.834 i es troba en el cap Hainsart. El Far de Biarritz separa la costa de Les Landes de la costa rocosa del País Basc i des de la seva part superior les vistes panoràmiques son superbes.
• Port dels Pescadors: Està molt proper a la Rocher de la Vierge i al Plateau de l’Atalaye, així que et recomano que t’acostis a aquesta zona pesquera de dia i tornis quan hagi caigut el sol. La seva il·luminació li dóna un aire molt especial. Aquest port fou construït en 1.780, encara que llavors era només una espècie de cala pavimentada. El port es va inaugurar finalment en 1.865, darrera la construcció de dos dics, un d’ells de 30 metres de longitud. És un lloc molt pintoresc per veure.

• Església Ortodoxa de Biarritz: Preciosa església construïda en 1.892 i per a la seva decoració es portaren elements de San Petersburg. Fou edificada sota el lideratge de la comunitat russa de Biarritz i el zar Alexandre III. A part de la seva imponent cúpula, crida l’atenció l’estil bizantí i el seu petit jardí.

• Església de Santa Eugènia: Es diu així per la dona de Napoleó III, la emperadriu Eugenia de Montijo. S’acabà de construir en el 1.903 i és d’estil neogòtic. Les vidrieres son al·lucinants. I la cripta també. Es troba molt a prop del Port de Pescadors.

• Monument als caiguts: Monument als caiguts en la primera i segona Guerra Mundial
• Museu del Mar: Prop de la Rocher de la Vierge i la Platja del Port Vell. És un aquari marí i està dins d’un edifici art déco preciós. Aquí pots veure milers d’espècies marines, la piscina de foques, la cova dels taurons, i un llarg etcètera de peixos i invertebrats del Golf de Biscaia.

Adjuntem la documentació gràfica que ens va servir per visitar la ciutat i buscar els seus imprescindibles:

Port de muntanya imprescindible de visitar per les seves meravelloses vistes panoràmiques. El Port d’Ispegy és un pas pirinenc d’una alçada de 672 metres sobre el nivell del mar, ubicat en la frontera franco-espanyola. Concretament, connecta les localitats de Saint Étienne de Baigorri i Erratzu (en la Vall del Baztán). El pas de muntanya, amb una orientació d’est a oest, té una longitud d’un xic més de 8 kilòmetres, amb una mitja del 6,4%. El desnivell a superar supera per poc els 500 metres.

Les Aldudes és un poblet disseminat que fa de capçalera de la Vall de Baigorri. El lloc durant molt de temps ha estat conegut per la seva agricultura i ramaderia, sobre tot des de que fou fundada en el segle XVI. Malgrat la seva modesta grandària, el poble de Aldudes conserva encara un patrimoni arquitectònic i cultural interessant.

Alguns llocs que han de descobrir-se en el poble de Aldudes:

• Capella de la Asunción: inclosa en l’inventari general del patrimoni cultural. Construïda en el segle XIX, té vàries escultures enumerades per el Ministeri de Cultura.
• Església de Nostra Senyora: En part data del segle XVII, té un bonic rosari de l’emperador Maximilià.

• Plaça de l’església i l’ajuntament: Es poden veure les restes de la cultura basca. En l’entrada del pòrtic de l’església es solia jugar a pilota entre el segle XIX i la dècada de 1.950.

• Dues granges dels segles XVIII i XIX, on s’observa l’arquitectura típica basca: la de Iguchkaguerrea i la Joalginenborda.

En el departament de Pirineus Atlàntics, en la província de Baixa Navarra, en el cor del País Basc i a 8 kilòmetres de la frontera espanyola, Saint Étienne de Baigorri ha conservat el seu encant i autenticitat. Ubicada en la vora de la verda vall de Aldudes, a ambdós costats del riu Nive de Baigorri, el bonic poble de Saint Etiènne de Baigorri et convida a descobrir les seves cases tradicionals basques i l’esplèndida església de San Esteban, adornada amb un retaule barroc, un orgue Rémy Mahler i tres plantes de galeries de fusta.

Visita l’església de Saint Etienne del segle XVII, i a l’altra banda del pont del riu Nive, i del segle XVII, el Castell de Etxauz, amb les seves quatre magnífiques torres de cantonada, sala d’armes i magnífiques escales. Descobriràs la rica història del Regne de Navarra a través del castell de Etxauz, la tradició de les cases basques segons les llindes gravades, l’església típica, la seva galeria de tres pisos i el seu meravellós orgue barroc. Segueix els passos dels habitants d’abans navegant per les velles pedres del pont romà.

Els atractius de Saint Étienne de Baigorri que et recomanem visitar, son els següents:

• Descobrir la cima de la vall, amb els seus tres pobles: Banca, Aldudes i Urepel. Naturalesa, cultura, tradicions, i autenticitat defineixen aquest país.
• El pont d’estil romà.
• L’església catalogada com a Monument Històric, el seu clàssic retaule barroc i el seu òrgue Rémy Mahler,…
• Les cases tradicionals
• El castell Etxauz, bastió de la familia Etxauz (segle XII i reconstruït en el segle XVI). No és visitable.
• Els nombrosos barris del poble: barri de Urdos, Guermiette (cases del segle XVII)

Un dels dies que més il·lusió ens feia era aquest. Havíem reservat una baixada en ràfting per el riu Nive, a prop de Bidarray. Això estava a uns 38 minuts de Zugarramurdi. Bidarray és un municipi de la Baixa Navarra, un dels set territoris que formen Euskal Herria, al Departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

L’empresa a qui ho teníem contractat era “Cocktail Aventure”, una empresa francesa. Estava tot molt ben organitzat i ens vam sentir molt ben tractats. Ho recomanem tant a grans com a petits.

Primer de tot ens varen fer unes classes per donar-nos alguna noció de com fer servir les pales i de com moure’ns a sobre de la barca. Després, ens varen carregar a tots en un autobús i ens van fer baixar un tros més amunt del riu Nive. Des de un nivell d’iniciació, el Nive és una de les rutes de ràfting més boniques del País Basc. Des de Ossès fins al bonic poble de Bidarray, gaudirem d’un descens de 7km cap al magnífic paisatge. És un total de 2 hores de descens.

El preu de la baixada és de 30€ pels adults i 20€ pels nens. Ho varem reservar on line, i s’ha de fer amb temps.

És un bonic poble medieval, concretament és la capital de la Baixa Navarra dins el Departament dels Pirineus Atlàntics. Saint Jean Pied de Port és una parada habitual per els peregrins del Camino de Santiago ja que per molts, és el punt de partida del camí francès. També és una visita interessant per el seu encantador casc històric, al que mereix la pena dedicar almenys un parell d’hores. T’expliquem el què veure en un dels pobles més bonics de la regió basco-francesa, i que també ha estat catalogat com un dels més bonics de França.

Saint Jean Pied de Port és un lloc molt fàcil de veure ja que el casc antic s’estén majorment al voltant d’un carrer principal que creua la població des de la Porta de Santiago fins a la Porta d’Espanya. Fer un passeig pel poble et permetrà descobrir els seus carrers empedrats, les seves casetes de conte amb les típiques façanes amb acolorides bigues de fusta i xamfrans de pedra, així com donar un agradable passeig a les ribes del riu Nive i contemplar les vistes de la població des de la ciutadella. Aquests son els principals llocs que pots visitar-hi:

• Puerta de Santiago: Comencem la visita per la Porta de Santiago (Porte de Saint-Jacques). Per la seva situació fronterera, Saint Jean Pied de Port fou població fortament emmurallada i que actualment conserva gran part del seu sistema defensiu. La Porta de Santiago és una de les principals portes que es conserven de la muralla original i constitueix el principal accés per els peregrins que vénen de la veïna localitat de Saint Jean le Vieux. La Porta de Santiago fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en el 1.998 com part dels Camins de Santiago de Compostela a França.

• Citadelle de Mendiguren: Després de travessar la Porta de Santiago, girem a la nostra esquerra i un carrer en forma de costa ens porta directes a la Citadelle de Mendiguren. Es tracta d’una important fortificació construïda durant el segle XVII i posteriorment reforçada seguint el model de fortaleses dissenyades per el famós arquitecte de fortificacions Vauban. La Citadelle de Mendiguren es va constituir com un dels sistemes defensius més importants per a les tropes franceses en la defensa de la frontera amb Espanya. Actualment, la ciutadella s’utilitza com a escola municipal i les visites estan restringides als dilluns i dimecres dels mesos de juliol i agost. Per adquirir l’entrada haureu d’informar-vos en la oficina de turisme de la localitat. En qualsevol cas, val la pena pujar fins l’entrada de la ciutadella i creuar la Porte du Roy. Des d’allà podràs contemplar una magnífica panoràmica del poble i del paisatge de turons i camps verds que el rodegen.

• Rue de la Citadelle: Descendim de la fortalesa i continuem el passeig per la Rue de la Citadelle, la artèria principal de la localitat francesa. Es tracta d’un carrer pintoresc empedrat que travessa la localitat entre la Porte de Saint-Jacques i la Porte de Notre-Dame. En ells hi trobaràs desenes de botigues i restaurants en ambdós cantons, així com un bonic conjunt de cases que conserven la arquitectura típica de la zona. En la majoria de cases figura l’any de la seva construcció. A més, en algunes de les llindes de les portes encara es poden llegir inscripcions de segles passats. Pel camí, pots aturar-te a la Presó del Bisbe, antiga presó del segle XVIII i que actualment acull una exposició sobre el Camí de Santiago.

• Muralles de Saint Jean Pied de Port: Abans de creuar la Porta de Notre-Dame i deixar enrere el recinte emmurallat, et recomanem pujar a les muralles medievals construïdes en el segle XIII. Pujar a les muralles és gratuït i l’accés el trobaràs juntament a les portes de Santiago, Navarra i França. El passeig no et portarà molt de temps i et permetrà obtenir una visió completa del poble. I perquè no, també et permetrà sentir-te com un autèntic soldat francès fent guàrdia davant del possible atac de les tropes espanyoles.

• Iglesia de la Asunción de la Virgen: Es tracta d’una església d’estil gòtic ubicada junt a la Porta de Notre-Dame, prop del riu Nive. La seva construcció se l’ha atribuït al rei navarrès Sancho VII en commemoració de la victòria de Las Navas de Tolosa, en 1.212. Està considerat l’edifici gòtic més important del País Basc Francès. A destacar especialment la portada gòtica del segle XIV.
• Porta de Notre-Dame i Pont d’Eyheraberry: Seguim la visita creuant la Porta de Notre-Dame que passa per sota del campanar i seguidament creua el Pont d’Eyheraberry. Aquest és un dels racons que més ens va agradar. Per la seva situació juntament al riu Nive i sota la torre del campanar, la Porta de Notre-Dame és possiblement la porta més destacada del conjunt monumental. Sota de la porta encara es poden observar els antics bancs de pedra d’on esperaven els peregrins per a ésser atesos. El Pont d’Eyheraberry, per la seva part, és un bonic pont de pedra sobre el riu Nive que uneix el nucli medieval amb el barri de l’Espagne. La millor instantània del conjunt la faràs des del pont nou junt a la carretera principal.

• Rue d’Espagne: Per acabar la visita a Saint Jean Pied de Port, deixem enrere el recinte medieval i continuem el passeig per la Rue d’Espagne situada a l’altra banda del pont de Eyheraberry i en direcció a Espanya. Aquest animat carrer ple de comerços fou el producte de l’expansió del poble com a conseqüència de la ampliació del sistema defensiu a finals del segle XVII. En ambdós cantons del carrer podràs veure bonics exemples de cases amb l’arquitectura típica de la zona. Al finalitzar la Rue de l’Espagne sortirem de la localitat per la Puerta de España (Porte de l’Espagne). Des d’aquí, la majoria de peregrins posen rumb a Roncesvalles.

Adjuntem la documentació gràfica on hi ha alguna ruta marcada:

Si només poguessis visitar un poble de l’interior del País Basc Francès, llavors hauria d’ésser Espelette/Ezpeleta. Els seus carrers semblen sostrets d’un quadre, amb les tradicionals cases basques alineades a ambdós costats de la vorera, moltes de elles mostrant orgulloses el producte d’exportació número u del poble, el “Pimiento de Ezpeleta”. Aquests pebrots estan penjats amb orgull de les façanes per el seu assecatge, convertint així aquesta escena en el símbol del poble.

Ezpeleta és un pintoresc poble d’interior conegut per els seus pebrots vermells secs. És un plaer passejar pels seus carrers i gaudir del singular paisatge, creat per les boniques cases amb els pebrots penjant de les seves façanes i balcons. Ezpeleta està plena de botigues que venen no només els famosos pebrots sinó també molts més productes locals com la xocolata i el formatge. Encara que sigui un poble tranquil, pot convertir-se en un lloc bastant concorregut, sobretot a l’estiu (i així ho corroborem, ja que ens hi vam trobar).

A nosaltres ens agrada sortir de l’itinerari turístic, per això vam anar a passejar fins a l’església. Aquesta part del poble és passada per alt per molts visitants, ja que no hi ha botigues ni gent, i això afegeix encant en aquest lloc. A més, un petit rierol flueix a través de l’àrea verda juntament a l’església, convertint-lo en un racó més tranquil, i d’alguna manera, més autèntic.

A part del propi poblet en si, i el passeig dels seus carrers, existeixen dues atraccions més per tenir motius de venir a visitar-lo:

• Castell dels Barons d’Ezpeleta: Es troba situat junt a la zona de vianants d’Ezpeleta. Ha sigut renovat recentment i alberga en l’actualitat l’Ajuntament (Mairie en francès) a més d’altres facilitats. Es tracta d’un edifici bonic, especialment en l’interior, que està obert al públic i val la pena de visitar. La oficina de turisme d’Ezpeleta està situada en la segona planta del castell. El tercer pis alberga exhibicions temporals i permanents. Una exhibició permanent molt interessant és l’anomenada “Pimientos alrededor del mundo”, la qual, com el seu nom indica, mostra informació de pebrots al voltant del món acompanyada per moltes i interessants fotografies. L’horari d’obertura és de dilluns a divendres de 8:30 a 12:30h i de 14 a 18h. Dissabtes de 9:30 a 12:30h. Preu de l’entrada: gratuïta

• Iglesia de San Esteban: A un parell de minuts a peu del carrer principal d’Ezpeleta es troba l’església de Sant Esteban. Construïda en el segle XVI, posseeix proporcions massives i murs gruixuts perquè fou erigida també com a fortalesa. Encara que el seu exterior és auster, en el seu interior destaca un bonic altar barroc i mobiliari del segle XVII. L’interior de l’església està formada per una sola nau. Galeries de fusta s’estenen al llarg de les parets laterals i posterior de l’edifici. En el cementiri també hi destaquen les làpides funeràries basques tradicionals.

En el viatge als valles de Xareta i Baztán, també es va donar la possibilitat d’ampliar l’àrea d’acció, i es va creure convenient de poder visitar altres emplaçaments propers, però darrera la frontera francesa. Vam creure convenient que la regió francesa d’Iparralde també formés part de la nostra llista d’imprescindibles. Iparralde o País Basc del Nord és el conjunt de territoris històrics del País Basc sota administració francesa. A Iparralde el constitueixen les tres províncies històriques de la Baixa Navarra, Lapurdi i Zuberoa. La totalitat dels imprescindibles que hem triat a Iparralde, formen part de Lapurdi o la Baixa Navarra, per una qüestió geogràfica, ja que estan més a prop del nostre centre logístic ubicat a Zugarramurdi. La intenció era visitar els territoris o atractius que no sobrepassessin de 1 hora de viatge amb cotxe des de Zugarramurdi, i en vam trobar varis.

A Pamplona és obligatori anar-hi en qualsevol viatge o ruta que es faci per Navarra o voltants. Pamplona és una ciutat còmoda, acollidora, moderna, verda, segura i amb una àmplia oferta gastronòmica basada en el producte local. Destaca pels seus serveis sanitaris i compromís per la salut i benestar dels seus habitants i visitants.

Pamplona és San Fermín però també ho és el seu recinte emmurallat, esquitxat de parcs i jardins, és la primera ciutat del Camí de Santiago, és la seva prestigiosa gastronomia i acull multitud de festes i esdeveniments.

Nosaltres vam tenir molt poc temps per visitar Pamplona, pràcticament ni un parell d’hores. I què es pot fer en un parell d’hores a Pamplona? Doncs això. Ens vàrem centrar en passejar pel casc històric de la ciutat. Aquestes son les atraccions que vàrem visitar:

• Plaza del Castillo: Considerada el cor de la ciutat. En ella s’hi ha celebrat mercats, tornejos, concentracions polítiques o inclús “corridas” de braus fins al 1.844. El seu nom prové del castell ubicat en la zona de la baixada de Javier entre els segles XIV i XVI.

D’aquí ens en vam anar per la calle Estafeta fins als exteriors de la plaça de braus.

• Plaza de toros: inaugurada en l’any 1.922 i coneguda internacionalment pels “encierros” de San Fermín, es tracta de la segona plaça de braus més gran d’Espanya i quarta del món, amb capacitat per un total de 19.721 espectadors. Es pot visitar sota una visita guiada de dimarts a diumenge de 11 a 18:30h. Dilluns tancat. El preu de la visita individual per adult inclou el servei de guia, una audioguia i 6,00€. Els nens menors a 13 anys no paguen.

• Calle Estafeta: Vam agafar el carrer Estafeta, el qual és possiblement un dels carrers més coneguts en tot el món, ja que per ella passa l’encierro dels San Fermins. El seu nom li ve perquè en el segle XVIII va estar aquí la primera estafeta de correus de Pamplona. Vam continuar la ruta pel carrer Mercaderes, i després per la calle Cúria, amb una mica de pujada, des de la qual s’insinuen les vistes de la catedral de Pamplona.

• Catedral de Santa Maria La Real: Construïda durant els segles XIV i XV on abans va haver-hi un temple romànic. Darrera de la seva façana neoclàssica (obre culminant de Ventura Rodriguez), s’amaga un magnífic temple medieval amb una imponent nau central de 26,8 metres d’alçada i un claustre considerat universal del gòtic. L’entrada a la catedral és gratuïta. Es pot visitar el Museu, de 10:30 a 19:00h (horari de primavera i estiu). Diumenges tancat. Preu: Adults 5,00€ i nens 3,00€.

Vam baixar per Cúria i Mercaderes i vam arribar a:

• Plaza del Ayuntamiento: presidida per l’Ajuntament de Pamplona, és el lloc des del que es llença el “chupinazo” que dóna inici a les festes de Sant Fermín cada 6 de juliol.

• Casa Consistorial: en la seva façana es barregen el Barroc tardà i el Neoclàssic (segle XVIII), encara que la resta de l’edifici data del segle XX. El seu origen es remunta a 1.423, quan Carlos III va ordenar la seva construcció en el fossar d’on confluïen els burgs medievals.

Era hora de començar a marxar, i el cotxe el teníem a l’aparcament públic “Rincón de la Aduana”, per tant vam començar a tirar fent una mica de ruta per la Calle Mayor.

• Calle Mayor: és un carrer franquejat de palaus barrocs i renaixentistes, i va sorgir al pas dels peregrins del Camino de Santiago com a eix principal del burg de San Cernín. Al centre de la calle Mayor, hi ha el Centro de Interpretación del Camino de Santiago Ultreia, el qual és un espai destinat al coneixement i divulgació de la ruta xacobea i la seva història.
  • Per la mateixa calle Mayor, a prop de l’ajuntament hi ha la “Belena de Portalapea”, on es poden contemplar restes de l’estructura medieval del burg de San Cernín.
  • Al costat hi ha el Palacio del Condestable y Museo de Sarasate: és una casa palatina que fou construïda entre 1.550 i 1.560 per Luis de Beaumont, conestable de Navarra. El palau fou seu episcopal durant 150 anys i Ajuntament provisional altres 8 anys, des de 1.752. En l’actualitat, és un espai cultural.
  • A mig carrer hi ha un palau renaixentista, el Palacio de Redín i Cruzat, del segle XVII.
  • Més endavant, un altre palau, en aquest cas barroc, el Palacio de Ezpeleta, del segle XVIII.
  • Finalment, arribem a la Plaza Recoletas, on s’observa la Fuente del Obelisco, una font construïda per commemorar la portada d’aigua a la ciutat, instal·lada al 1.788 i dissenyades pel pintor de la Corte Luis Paret y Alcázar, juntament amb altres 3 (son un total de 4 fonts).

• Iglesia de San Lorenzo: Ja en el Paseo del Doctor Arazuri hi ha aquesta església, famosa perquè en ella està instal·lada la capella de San Fermín. L’actual façana data de 1.901 i fou dissenyada per Florencio Ansoleaga. L’interior, té planta de creu grega inscrita en un quadrat. Crida l’atenció el joc geomètric de les seves cúpules i la llanterna que corona la part superior.

• Jardines de la Taconera: Abans d’agafar el cotxe vam fer un petit pícnic en aquests jardins, ideals per passejar. És el parc més antic de Pamplona (del segle XVI). Fou a partir de 1.830 quan es va transformar en una de les zones més romàntiques i exòtiques de la ciutat, amb diferents espècies de flors i arbres com la sequoia gegant o la sòfora japònica entre d’altres, amb camins, bancs i fonts. Té boniques vistes i en els seus fossars conviuen en semi-llibertat cérvols, ànecs, gallines, i galls d’indi. Té dos portals del segle XVII: el de San Nicolás i el de la Taconera.

Acabat el pícnic ens vam dirigir (uns 200 metres a peu) a l’aparcament per treure el cotxe.

Adjuntem la documentació gràfica que es tracta del plànol del casc històric de Pamplona, on hi ha varies rutes marcades. Nosaltres en vam fer una de nova, adaptant petites coses de totes:

La visita als embalses de Leurtza també és un imprescindible de Navarra. Es tracta de dos embassaments que es varen construir a començaments del segle XX. La seva explotació es destina a la producció elèctrica a través de la canonada de pressió que, després de salvar en una curta distància un desnivell superior a 250 metres, alimenta la central ubicada riu avall. Per realitzar aquesta obra es va construir una pista d’accés des de Urrotz, avui camí rural asfaltat des de la dècada dels 80, i es va habilitar una pedrera d’extracció de pedra, els restes de la qual s’observen en la vora dreta de l’embassament inferior. També hi havia un projecte, no arribat a realitzar, de canalitzar les aigües de la veïna regata de Anizpe fins a Leurtza.

Avui Leurtza és un lloc on els valors mediambientals i naturals estan protegits, en convivència amb usos humans tant diversos com la explotació hidroelèctrica, la activitat ramadera, l’ús forestal, la caça, la pesca, la recol·lecció de bolets i activitats d’oci com el senderisme, el muntanyisme o la plàcida observació i gaudi de la naturalesa.

Aparcament i serveis

Hi ha dos zones d’aparcament, un panell informatiu accessible i amb textos en Braille. Hi ha també una Àrea Recreativa amb taules i una font, i un inodor en la zona de serveis.

Sender adaptat

El sender que rodeja l’embassament inferior, amb una longitud d’uns 2km, ha sigut adaptat en la seva totalitat per a persones amb visibilitat reduïda mitjançant travesses de fusta a l’esquerra i diversos indicadors en Braille. Per persones amb mobilitat reduïda o amb cadira de rodes, el traçat ha sigut adaptat però en l’entorn de la presa inferior hi ha pendents superiors al 8%.

Sender interpretat

Aquest és el que vam fer nosaltres. Es tracta d’una volta al perímetre dels 2 embassaments, fent un total de 3,5Km i 60 metres de desnivell. És el sender de color magenta del següent plànol:

Adjuntem el mapa del lloc, amb els corresponents senders senyalitzats: