I finalment acabem la road-trip amb la tornada del cotxe a l’aeroport de Montréal. L’últim dia farem el desplaçament de Québec City fins a l’aeroport Internacional Pierre Elliott Trudeau de Montréal. El vol d’anada el vàrem tenir directe des de Barcelona, i el vol de tornada el farem amb una escala d’1 hora i 40 minuts a l’aeroport de Toronto (Pearson Internacional).
Els vols de tornada amb una escala des de Montréal solen sortir a la tarda, a partir de les 19h aproximadament. Per tant, si és així (no us confieu i mireu bé els horaris), tindrem bastant temps abans d’arribar a l’aeroport.
Hem de contar que des de Québec City fins a l’aeroport de Montréal hi ha uns 275 kilòmetres que es fan en unes 3 hores. Per tant, si sortim a primera hora del matí, encara tenim bastant temps per aturar-nos si ens interessés.
I pot ésser interessant que podem fer alguna aturada entre Québec City i Montréal. Hem de saber que entre les dues ciutats hi ha encara les antigues traces del Chemin du Roy, l’històric camí reial que unia Québec amb Montréal.
El Chemin du Roy circula paral·lel a la carretera 138. Junt al seu sinuós traçat s’aixequen petites finques que conserven les demarcacions estretes i allargades del segle XVII, quan les propietats tenien accés a la riba del riu Sant Llorenç per així transportar les mercaderies fins a la ciutat de Québec. Encara es veuen els vells forns públics, així com els magatzems usats antigament per a guardar mercaderies.
Podem recórrer un tram del camí, i fixar-nos en el nostre mapa, en el qual s’hi indiquen els parcs i els miradors panoràmics:
Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat i el temps (275,00km i 3 hores). En principi en el mapa no hi ha marcat el o els trams del Chemin du Roy que puguem fer:
I fins aquí ha arribat el nostre viatge per el Québec. Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.
I en el nostre últim dia sencer al Québec, anirem a explorar el Parc Nacional Jacques-Cartier. Es tracta de la millor escapada que pots fer segons els propis habitants de Québec. Lo cert és que hi ha activitats per a tots els gustos: des de caminades a passejos en bici o caiac, i inclús escalada o acampada. La nostra intenció serà anar primer al Centre de Visitants del Parc, i llavors fer un trekking que sigui característic del Parc Nacional.
Parc National Jacques Cartier
El Parc Nacional Jacques-Cartier es troba a 50 kilòmetres al nord del centre de Québec City (uns 45 minuts de cotxe). Has d’arribar-hi per la carretera 73. Ens dirigirem al Sector Centre del parc, que és on hi ha el Centre de Découverte et de Services (Centre d’Interpretació del Parc). Allí ens informarem sobre el tipus d’activitats i caminades que es poden fer pel Parc, i n’escollirem una per realitzar-la durant el dia.
Més de 100 kilòmetres de rutes de senderisme ens mostraran els paisatges més pintorescs del parc. Mentres caminem junt a un riu turbulent o a través d’un grup de bedolls groguencs, el sender pot obrir-se a una vista excepcional. El Parc Nacional de la Jacques-Cartier alberga una de les valls glaciars més boniques del Québec, l’espectacular Vallée de la Jacques-Cartier. El riu Jacques Cartier, tranquil en alguns llocs i turbulent en altres, ha obert una canal de 550 metres de profunditat en l’altiplà. Un bosc de coníferes domina els alts altiplans i els arbres de fulla caduca poblen les valls profundes. Aquí, la naturalesa és a la vegada inspiradora i serena. Adjuntem el link del parc i el mapa del Sector Central on hi ha el Centre d’Interpretació: Parc national de la Jacques-Cartier – National Parks – Sépaq (sepaq.com)
A priori, hem fet una mica de revisió en xarxes de la tipologia de senders i caminades, i ens quedem amb la caminada “Sentier des Loups” (camí dels llops). És una caminada moderada de 10 kilòmetres de pujada i baixada (5km en pujada i 5km en baixada), i amb un desnivell positiu de 480 metres. El camí puja per la muntanya Sautauriski i ofereix una gran vista del sud amb vistes a la vall del riu Jacques-Cartier. A l’estiu fas senderisme, i a l’hivern fas raquetes de neu.
L’accés a l’inici del camí és fàcil, ja que hi pots conduir (és al kilòmetre 16 del camí del Parc Nacional). Hi ha un petit estacionament en el començament del sender (aproximadament hi caben entre 15 i 20 cotxes).
En definitiva, és una ruta que talla la respiració, per lo bella i també perquè pot arribar a ésser un xic dura. Ja fa temps que volíem fer una ruta d’aquestes tots quatre. Es veuen les fractures més cridaneres del massís de Laurentian: els espectaculars valls de Jacques-Cartier i Sautauriski.
És una caminada molt interessant i un xic accidentat el camí, amb moltes roques i arrels. En particular, en l’últim kilòmetre, el terreny es converteix en la seva majoria en obstacles, camins estrets i angles més difícils. És bastant divertit, però es requereix precaució (si les condicions son humides has d’estar més atent). S’hi ha d’anar d’hora, perquè l’aparcament s’omple fàcilment en els dies centrals de l’estiu.
Un cop realitzada la caminada (preveiem que a dalt de tot dinarem de pícnic), ens en tornarem al nostre allotjament de Québec City i en funció de l’hora que sigui, acabarem de visitar les atraccions o llocs que ens faltin visitar, o simplement passejarem pel Vieux-Québec.
Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat i el temps (113,00km i 1 hora i 56 minuts):
Segon dia a Québec City, en el qual tenim la intenció de que sigui un dia força complet. Preveiem visitar fins a un màxim de 4 atraccions. Bé, realment n’explicarem 4 d’atraccions, però les possibilitats de visitar-les totes 4 son nul·les, perquè seria de bojos. Us n’expliquem 4 i en podríeu visitar 2 o com a molt, 3. Començaríem per una de les atraccions més imprescindibles si vas al Québec, com és fer una excursió a les Montmorency Falls, unes cascades impressionants que es troben a uns 15km de la ciutat de Québec. La segona atracció proposada és la Basílica de Sainte-Anne-de-Beaupré, ubicada 30km a l’est de la ciutat. És sens dubte l’edifici religiós més bonic i visitat del Québec i és que és senzillament molt bonica. La tercera atracció proposada és molt a prop de l’anterior: es tracta del Sainte-Anne-Canyon, un espai natural visitable amb camins, ponts penjants i cascades, amb moltes altres activitats. Finalment, la quarta atracció seria fer una ruta per l’Illa d’Orleans, que és com estar submergit en el Québec més autèntic a escassos kilòmetres de la ciutat. Bé, doncs, comencem a exposar-vos les 4 atraccions.
Montmorency Falls
Si hi ha una excursió imprescindible a fer a prop de Québec City, aquesta és l’excursió a les Montmorency Falls, unes cascades impressionants que es troben a uns 15 kilòmetres de la ciutat. Són més altes que les del Niàgara! Per arribar-hi, hi ha dues formes: pots anar-hi amb cotxe i aparcar a qualsevol dels dos pàrkings que hi ha (un a dalt i l’altre a baix), o pots anar-hi en el bus 800 (el bitllet costa 3,5$ i s’ha de pagar en metàl·lic, ja que el conductor no dona canvi), el qual tarda uns 40 minuts en arribar.
Com que tenim el cotxe de lloguer, encara (fins que el tornem a Montréal), sortirem amb ell rumb cap a l’est en busca de la carretera A440 (Dufferin-Montmorency), que segueix la riba nord del riu Sant Llorenç. Arribarem a la carretera 138 i prendrem la sortida en direcció “Boischatel”. D’aquí, arribarem al Montmorency Falls Parking (pàrking de la part alta de la cascada), on hi estacionarem el cotxe. El preu de l’aparcament de la part alta de la cascada és de 3,70$.
Les cascades estan ubicades en el límit entre el districte de Beauport i Boischatel, a uns 12km del cor de l’antiga ciutat de Québec. L’àrea que rodeja les cascades està protegida dins del Parc de les Cascades de Montmorency (en francès: Parc de la Chute-Montmorency). Accedir-hi té un cost, malgrat tot: l’entrada normal per les cascades és de 7,39$ pels adults (majors de 18 anys), i gratuït pels nens menors de 18 anys. Les cascades es troben en la desembocadura del riu Montmorency, on cau sobre les ribes del penya-segat cap al riu Sant Llorenç, enfront a l’extrem occidental de la Île d’Orleans. Les cascades tenen 83m d’alçada.
Al voltant de 970.000 visitants a l’any visiten les Cascades de Montmorency. Hi ha escales que permeten als visitants veure les cascades des de varies perspectives diferents. Un pont penjant sobre la cresta de les cascades dóna accés en ambdós costats del parc. També hi ha un petit telefèric que transporta passatgers entre la base i la cima de les cascades.
A l’estiu, el parc alberga una competència internacional de focs artificials amb les cascades com a teló de fons. Durant els mesos d’estiu, les cascades emeten una brillantor groguenca degut a l’alt contingut de ferro en el llit d’aigua.
Aquestes son les atraccions que et trobes si vols visitar les Cascades Montmorency:
Passeig sota la cascada: La base de la cascada Chute Montmorency mai ha estat tant atractiva. Es completa la major part del circuït encantador, dissenyat per fer encara més atractiu el sector al peu del lloc patrimonial Parc de la Chute-Montmorency. S’han completat tres seccions del circuït perquè els visitants puguin experimentar plenament el poder i la majestuositat de la cascada. Passant sobre el riu, l’antic creuament ferroviari ha estat reemplaçat per una passarel·la llarga i ampla que proporciona un accés peatonal òptim i una sèrie de plataformes en varis nivells, que permeten als visitants asseure’s a sota i contemplar la cascada, una de les joies naturals més belles de Québec. Es tracta d’un meravellós mirador! En el cantó est de la conca de la cascada, la passarel·la de formigó ha estat completament renovada, ampliada i elevada, amb un jardí mineral que voreja la passarel·la. En el cantó oest, un nou camí de fusta ofereix una sensació completament diferent, mentres els visitants passegen per una àrea boscosa. Ideal per a caminants que vulguin apropar-se a la cascada i veure-la des d’aquest nou angle.
Circuït panoràmic: El millor lloc per començar la nostra visita és l’Estació. Pots deixar el teu vehicle en l’estacionament principal al peu de la cascada. A continuació, amb el mapa Parc de la Chute-Montmorency ubicat en l’Estació, descobriràs el recorregut del circuït panoràmic, t’aturaràs en varis magnífics miradors per observar les cascades que se submergeixen en el riu Sant Llorenç i coneixeràs més sobre les característiques històriques i geològiques del recinte.
El telefèric: La cascada domina el paisatge, però a l’altra banda, la vista del riu St. Lawrence, Île d’Orléans i la ciutat de Québec serà igual de bonica. Obriu bé els ulls i gaudiu d’aquest moment! La pujada només et comportarà uns minuts. Els horaris del telefèric durant l’estiu son de 9 a 18:30h. Els preus son de 14,57$ pels adults (anar i tornar), 7,18$ pels nens de 6 a 17 anys (anar i tornar). Hi ha una tarifa familiar de 27,61$ (anar i tornar).
Manoir Montmorency: Manoir Montmorency fou completament destruït per un incendi en el 1993. Durant la reconstrucció, es va tenir molta cura de respectar l’arquitectura anglesa original i el seu elegant estil campestre. També pots menjar-hi (horaris de 9 a 18:30h).
Plataforma d’observació “La Baronne”: Des de la terrassa del Manoir, hi ha un passeig marítim al llarg del penya-segat que condueix al pont penjant. En el camí, pots aturar-te en la plataforma d’observació de “La Baronne” per admirar el paisatge.
El pont penjant: És una visita obligada en el teu circuït. Sentiràs la cascada rugint intensament sota els teus peus. Una experiència increíble per a joves i adults per igual!
La falla de Boischatel: La cascada i la falla de Montmorency son producte de la tensió causada per el canvi continental, un fenòmen que data de fa milers d’anys. Pots comprovar la falla, que té més de 43 kilòmetres de llarg. És realment impressionant!
L’hort: L’hort és un lloc magnífic per a fer un pícnic i gaudir de l’aire lliure. Tingues en compte que aquest lloc va formar part de la nostra història. El 31 de juliol de 1759 va tenir lloc aquí mateix un gran enfrontament entre britànics i francesos. Encara avui es poden trobar restes del reducte de Wolfe. També pots veure Wolfe House, construïda al voltant de 1818. Aquesta casa de camp representa un estrany exemple sobrevisquent de l’arquitectura domèstica del règim francès. La integració de tècniques angleses, com l’ús de grans vidres en les finestres, dona testimoni de la seva construcció uns 60 anys després de la Guerra de la Conquesta. Classificat com a edifici patrimonial, té un valor històric innegable.
L’escala panoràmica: Agafant-se al flanc del penya-segat, aquesta impressionant escala conta amb no menys de 487 graons. Varis atletes entrenen aquí, però no deixis que això et desanimi. Hi haurà àmplies oportunitats per alguns merescuts descansos durant el seu ascens. En la part inferior, hi ha un promontori de formigó, un lloc ideal per gaudir d’ésser esquitxat per la rosada de la cascada i sentir tot el seu poder.
I parlant de cascades, aquestes no son les úniques. Al voltant de la ciutat de Québec es poden visitar moltes altres cascades, com les de Chaudière, les del fabulós canyó Sainte-Anne, les de Jean-Larose, les de Delaney i les de Kabir Kouba. Aquests salts poden ser l’objectiu d’un passeig o l’inici de llargues caminades a través de densos boscos d’arbres caducifolis.
Basílica de Sainte-Anne-de-Beaupré
La Basílica de Sainte-Anne-de-Beaupré es troba situada a 30km a l’est de la ciutat de Québec. És sens dubte l’edifici religiós més bonic i visitat del Québec. A dins ens esperen un sense fi de vidrieres, escultures i mosaics.
S’hi arriba per la carretera 138, on ens trobarem de sobte enfront a un extens descampat amb un ampli estacionament situat junt a una església d’aspecte imponent. La seva construcció molt poc té a veure amb la semi-despoblada naturalesa que la rodeja. Es tracta, com hem dit, del bellíssim santuari i basílica Sainte-Anne-de-Beaupré, un dels llocs més sagrats i venerats de tot el Canadà catòlic.
Dedicat a la mare de la Verge María, aquest santuari fou construït originalment en el segle XVII per iniciativa d’uns mariners que, en el 1650, varen sobreviure a una temible tempesta que feu naufragar la seva embarcació en el riu Sant Llorenç. Els supervivents varen aconseguir arribar a la riba del riu després d’haver resat a Santa Ana, a la que més tard li varen dedicar una capella en aquest mateix lloc.
Des de 1876, Santa Ana és la patrona de la província de Qébec i la neorromànica església rep anualment a més de 800.000 fidels de tot Nordamèrica. La basílica fou acabada en els anys 1920 i guarda l’húmer del braç de la santa, una relíquia donada per el papa Juan XXIII en el 1960.
Junt al santuari de Sainte-Anne-de-Beaupré hi ha una atracció molt original: el Cyclorama de Jerusalem. Amb 14 metres d’alçada i 110m de circumferència, és el segon major ciclorama de pintures del món, després del de Moscú. Presenta panells molt detallats sobre els últims tres dies de la passió de Crist. Les pintures panoràmiques foren realitzades entre 1878 i 1882 a Múnich, i es van transportar fins a Sainte-Anne i allí s’allotgen en un edifici construït expressament per a exhibir-les.
Sainte-Anne Canyon
Aquesta tercera atracció és molt a prop de l’anterior, ja que ambdues es troben en el mateix municipi. Oberta de maig a octubre, el canó de Sainte-Anne és un congost espectacular i costerut, tallat pel riu Sainte-Anne-du-Nord, a 6km a l’est de Beaupré. El riu cau sobre una cascada de 74 metres a dins del propi canó.
Descobreix l’espectacular canó excavat en la roca de 1.200 milions d’anys per una caiguda de 74 metres. Creua tres ponts penjants… un d’ells a 60 metres d’alçada! També pots fer activitats com sobrevolar l’abisme a 50km/h amb l’AirCanyon, i resoldre endevinalles en el teu camí i fer fantàstics descobriments! Un passeig per a tota la família… inclosa la mascota de la família!
Els senders paisatgístics del canó permeten que tota la teva família gaudeixi d’un passeig per la naturalesa. Els senders segurs i de fàcil accés permeten a les famílies joves i els seus fills passejar en pau, en les vores nord i sud del canó.
Recarregar les piles, posar a treballar tots els sentits, sentir els càlids rajos de sol, respirar profundament, escoltar els ocells o meravellar-se amb el canvi de les estacions… Son alguns dels petits plaers i beneficis que poden aportar-te caminar per el bosc.
Amb els seus senders i tres ponts penjants, un dels quals es troba a 60 metres sobre el congost, no trobaràs un millor lloc per a banyar-te en la naturalesa.
Descobreix la força del riu Sainte-Anne-du-Nord que va donar forma a aquesta roca de 1200 milions d’anys. Amb els seus 74 metres de caiguda i inclús superant l’alçada del Niàgara, l’espectacular canó et sorprendrà. Varis punts d’observació et permetran descobrir el Canó Sainte-Anne, literalment pas a pas.
Els horaris d’obertura del canó son pels mesos d’estiu, de 9 a 18h. Els preus per accedir-hi son de 14$ pels adults, 9$ pels nens entre 6 i 17 anys. Llavors hi ha combinacions depenent del tipus d’activitat que vulguis realitzar en l’interior del canó (per exemple, si vols realitzar l’Aerocanyon, val tot plegat uns 25$ pels adults i uns 20$ pels nens entre 6 i 17 anys).
Aquestes son les activitats que es poden realitzar a dins del canó:
Aerocanyon: Fàcil i accessible per a tota la família; aquesta exclusiva atracció en un parc natural de Canadà et farà viure moments inoblidables. Aguanta la respiració, sobrevolaràs el canó a 50km/h! Tindràs una gran vista del canó; el riu Sainte-Anne, el desnivell de 74 metres i el sot gegant. Mai has vist la naturalesa així! Estaràs còmodament assentat en aquesta cadira motoritzada per a dos, i volaràs sobre l’abisme; sorprès d’estar amb els peus a 90 metres del terra! El vol d’anada i tornada de quasi 400 metres et portarà a través del bosc i t’oferirà una vista increïble del sot i el remolí de la cascada que retumba fins les profunditats del canó.
Senders i ponts penjants: Des del pont Mestachibo fins a les profunditats de l’abisme que ofereix el pont Laurent, passant per el vertiginós pont McNicoll de 60 metres d’alçada; els tres ponts penjants t’oferiran una vista única i igualment espectacular. És teu per a descobrir-lo!
La llegenda dels Petraminis: Entra en el món de Petraminis i descobreix com aquestes petites criatures han donat forma a la història del Canó de Sainte-Anne, aquest colós d’aigua i pedres. Ajuda’ls a trobar els colors de l’arc iris trencat pels gegants. Una aventura virtual que tindràs que conquerir amb el teu dispositiu mòbil.
Cerca del tresor d’històries de pedra: Trencaclosques gegant, Hunt ans Seek, Sudoku i contes encantats; desentranya els enigmes i els emocionants jocs creats pels esperits del bosc en un camí ubicat al llarg del riu Saint-Anne. Personatges més grans que la vida et guiaran en el teu viatge!
I fins aquí la visita. Ja us n’heu fet una idea de lo què és l’entrada al Canó Sainte-Anne. Ara heu de valorar si teniu temps per fer-la i/o si val la pena pagar el preu de l’entrada.
Île d’Orléans
Es tracta de la quarta activitat del dia, o millor dit, d’una altra excursió que val molt la pena ja que és com estar submergit en el Québec més autèntic a escassos kilòmetres de la ciutat.
A pocs kilòmetres de Montmorency, un pont uneix la riba sud del Sant Llorenç amb la petita illa d’Orleans. Una llegenda diu que Jacques Cartier, el navegant francès que va descobrir la regió en el 1534, la va anomenar Illa de Baco, el déu del vi, per l’abundància de petites fruites fosques que li semblaren grans de raïm i que en realitat eren nabius. Creuarem el pont i ens trobarem enmig d’un paisatge silenciós, bucòlic, amb casetes de sostre vermell i portes blaves o grogues rodejades de bosc, minúscules galeries d’art i negocis d’artesania de fusta, ceràmica i metall en llocs on un menys s’ho espera. Això és l’Île-d’Orléans.
Fes un recorregut per l’Île d’Orléans i pren-te el temps per apreciar els seus paisatges rurals i tresors gourmet. Amb les seves cases pairals que daten del segle XVII, la illa és un veritable guardià del patrimoni de l’Amèrica Francesa.
Inspirant-se en l’ambient illenc, els artistes s’expressen a través de tots els materials i no dubten en destacar creacions de tot tipus mentres que els artesans locals aprofiten la terra fèrtil. Des de mitjans de juny fins a mitjans d’octubre, el bullici de les botigues i els quioscs està en el seu apogeu a mesura que els colors del paisatge canvien amb les estacions.
Per gaudir millor del paisatge, agafa el Chemin Royal en sentit contraria les agulles del rellotge per creuar els 6 encantadors pobles de l’illa, quasi tots classificats entre els més bells de Québec. Aquí tens algunes suggerències de parades, però no dubtis en deixar que la teva curiositat et guia entre la multitud de punts d’interès:
1) Vinya Ste-Petronille: A més de gaudir d’una visita de les cascades de Montmorency, pots fer una degustació seguida d’una visita a les vinyes. Si estem de visita a l’estiu, ens quedem a gaudir de la bellesa del lloc i acompanyem la nostra cata de vins amb una pizza cuinada al foc de llenya de la seva flamant pizzería napolitana en la terrassa.
2) Fàbrica de xocolata Île-d’Orléans: Ja sigui per admirar les cases opulentes d’aquesta punta de l’illa, per a passejar per el carrer Horatio-Walker i tenir una vista magnífica de la ciutat de Québec o simplement per gaudir d’una xocolata, totes les raons son bones per a fer-hi una aturada, en la Xocolateria de l’île d’Orléans.
No et perdis la posta de sol a Sainte-Pétronille amb una vista espectacular de la ciutat de Québec i el magnífic riu Saint-Lawrence!
3) Escull tu mateix les maduixes de l’île d’Orléans: Ens aturarem en l’únic camp de maduixes orgàniques de l’illa per a recollir les pròpies maduixes famoses de l’Île d’Orléans, des de finals de juny fins a mitjans de juliol. Varies granges de l’illa ofereixen maduixes per a recollir i altres fruites petites com gerds, nabius i groselles negres, a més de vendre les seves collites en quioscs al llarg del camí en temporada.
4) Parc marítim de Saint-Laurent amb bot de rems: Cap a 1830, la parròquia de Saint-Laurent contava amb una vintena de bots de rems i algunes drassanes familiars. Una visita al parc marítim permet descobrir aquesta era de la construcció naval de fusta, així com l’autèntic cobert per a bots del segle XIX.
5) Mermelada Tigidou: Produïdes exclusivament a partir de baies de l’île d’Orléans, les melmelades de Confituterie Tigidou son una autèntica delícia per el paladar, mentres que la decoració, inspirada en els anys 20, és molt “instagrameable”.
6) Mansió Mauvide-Genest: Una joia de nova França construïda en el 1734, aquesta imponent mansió és una de les últimes cases senyorials que queden en el Québec. Una visita guiada et permetrà descobrir la història de Jean Mauvide i Marie-Anne Genest, la arquitectura de la seva sumptuosa mansió i els artefactes que testifiquen la vida en el segle XVIII.
7) Saint-Jean-de-l’Île-d’Orléans: Una aturada obligatòria en aquest encantador poble amb una filera de cases neoclàssiques que daten de mitjans del segle XIX. Ens encanta caminar per la riba des de l’església que domina el paisatge amb el seu sostre vermell. Llavors ens aturarem per visitar la Vinaigrerie du Capitaine i menjar algo en l’elegant fleca i el bar de refrescs La Midinette.
8) El Senyoriu de l’île d’Orléans: Els cinc jardins i l’enorme bosc de lavanda del Seigneurie de l’Île son un secret ben guardat de l’illa. De juny a octubre es pot realitzar una visita gratuïta i obtenir una àmplia gamma de productes elaborats a base d’oli essencial de lavanda.
9) Observatori de Saint-François-de-l’Île-d’Orléans: Des de lo alt de la torre d’observació d’aquesta àrea de descans municipal es poden admirar les illes de l’arxipèl·lag, Cap Tourmente i l’estuari del riu Sant Llorenç. Curiosament, és a aquesta altura on l’aigua dolça es troba amb l’aigua salada, afavorint una diversitat de peixos.
10) Formatges de la Illa d’Orleans: Submergeix-te en el segle XVII i prova el primer formatge elaborat a Amèrica. Els treballadors de Fromages de l’Isle d’Orléans et donen la benvinguda vestits amb trajos de l’època. Hi trobaràs formatge fresc La Faiselle, formatge per rostir Paillasson de l’Isle d’Orléans, Grain de l’Isle, formatge cheddar La Conquête i moltes altres delícies locals.
11) Casa Drouin: Maison Drouin és una de les primeres vivendes del segle XVII i la única casa autèntica accessible al públic. Aquesta casa és ara un Centre d’Interpretació de la història de l’Île d’Orléans i et permetrà apreciar la riquesa del patrimoni.
No molt lluny d’aquí, la Maison de nos Aïeux recorre la història de les 300 famílies fundadores de França, que llavors es dispersaren per Amèrica. Aquestes dues atraccions es troben en la parròquia més antiga de l’illa, que ofereix una magnífica vista de Côte-de-Beaupré i Mont Sainte-Anne.
12) Microcerveseria Île d’Orléans – Pub Le Mitan: La magnífica terrassa de l’única microcerveseria de l’illa és agradable per prendre un descans. Podràs degustar les seves cerveses anomenades en honor als avant-passats que varen marcar la història de l’illa.
13) Barraca de sucre Relais des Pins: Île d’Orléans és un destí d’elecció per gaudir d’un dinar en la barraca de sucre. Els nombrosos arbusts de sucre donen la benvinguda als visitants principalment en primavera, encara que alguns estan oberts a grups amb reserva prèvia en tot moment. Oberta tot l’any, la boutique Relais des Pins ofereix productes d’auró i incús caramels de neu a l’estiu.
14) Recollir pomes: Després d’un estiu ple de baies, les pomes son populars en setembre i octubre. Varies hortes es transformen en paradís per a les famílies amb entreteniments, jocs inflables i passejos en tractor. En la Cidrerie Verger Bilodeau, pots degustar varies sidres i productes derivats de la poma, inclòs el deliciós pastís de poma de Madame Bilodeau!
15) Vinyes de la Illa de Baco: Prenent el seu nom del nom “Illa de Bacchus” donat a l’illa d’Orléans per Jacques Cartier degut a l’abundància de vinyes silvestres que es va trobar allí en aquell moment, la vinya Isle de Bacchus és pioner en la història de la viticultura al Québec. Descobreix la magnífica bodega d’aquesta casa de 300 anys i aprofita la terrassa bistró per a degustar la fruita del seu “terroir”.
16) Cassis Monna & Filles: Descobreix el món de la producció de grosella negra al Québec en aquest ecomuseu de la indústria del licor. Degusta molts productes derivats d’aquesta petita fruita, com la famosa crème de cassis, que ha guanyat moltes medalles, o els gelats imprescindibles en temporada.
17) Espai Fèlix-Leclerc: Primer un centre d’interpretació dedicat a descobrir l’obra i la memòria de Fèlix Leclerc, també és un lloc que ofereix actuacions d’artistes de Québec i la cançó francesa. Per un moment de rejoveniment, pren el camí esquitxat de la poesia d’aquest artista que estima a la illa.
Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat i el temps (164,00km i 2 hores i 49 minuts). Hem fet una hipòtesis de visita de les 4 atraccions exposades:
I finalment som a la capital del Québec i podrem gaudir de la visita en aquesta ciutat de conte. Québec, fundada en el 1608, és la única ciutat emmurallada de Nordamèrica i Patrimoni Mundial de la UNESCO. Els seus petits carrerons son ideals per passejar i recórrer les seves muralles, té fabulosos museus com el Museu de la Ciutat i el Museu de les Civilitzacions de Québec. En aquesta ciutat hi passarem 4 nits seguides, que tot i fer altres activitats pels entorns, sempre podrem trobar temps per acabar de visitar allò que més ens interessi. El primer dia, el dia d’avui, el destinarem al 100% a la seva visita, no només del Centre Històric, que és preciós, sinó també d’edificis i atraccions que estan a prop del centre. Comencem.
Durant el matí
La ciutat de Québec, fundada per el navegador Samuel de Champlain en el 1608, és el cor de la francofonia de tot el continent. Declarada Patrimoni de la Humanitat en el 1985, el seu casc antic recorda els pobles de Normandía o Bretanya per els seus carrers estrets, flanquejats d’acollidors restaurants i comerços. Des del mirador Terrasse Dufferin és possible fer-nos una composició de la ciutat. Allí s’erigeix el Château Frontenac, on entre l’agost de 1943 i setembre del 1944 els aliats, encapçalats per Churchill i Roosevelt, planificaren les últimes ofensives de la Segona Guerra Mundial.
Es veuen també les fortificacions de La Citadelle, el convent de les ursulines i el seminari Saint-Joseph, ambdós del segle XVIII. Sobre les teulades es distingeixen la catedral de Notre Dame i el Parlament o Assemblée Nationale. En el cantó oposat destaca la gran taca verda del Parc des Champs-de-Bataille, escenari en el 1759 d’una batalla entre anglesos i francesos. Fora de les muralles que circumden el casc antic s’extén la Ciutat Baixa, amb la seva Rue du Petit-Champlain, plena de boutiques i cafès encantadors, i la Place Royale, epicentre de la cultura francesa a Nordamèrica.
Abans de començar amb la visita, hem de tenir en compte que el barri antic, el Vieux-Québec, està dividit en 2. Per una banda, hi ha la Haute Ville (a dalt d’un turó) i la Basse Ville (al costat d’un pont vell i on està el barri de Petit Champlain). En ambdues parts hi trobaràs carrerons amb molt d’encant, on et donarà la sensació d’haver fet un viatge en el temps. Pren-te el teu temps per a recórrer el Vieux-Québec. El casc històric és una mica més gran que el de la seva veïna Montréal (veïna en termes canadencs), així que et portarà una bona estona descobrir tots els seus racons.
No et perdis el Quartier du Petit-Champlain, on els carrers estan ancorats en el temps, sobretot al segle XVII.
I per anar d’una part de la ciutat a l’altra, ho podràs fer en un funicular que trepa per l’empinat turó. Encara que el nostre consell és que vagis caminant a través de les Escalier Casse-Cou, que literalment significa “l’escala trencacolls”, una de les més antigues del país, amb vistes meravelloses sobre el Carrer du Petit Champlain. L’horari de funcionament del funicular és de les 9 a les 22h, i el preu per viatge és de 4$ pels adults.
Els carrers principals, plens d’edificis històrics, palaus, petits negocis i restaurants son:
En la part alta: La Rue Saint-Jean (l’heu de recórrer tant en la part vella, a l’est de la Porte Saint-Jean, com a l’altre cantó), i la Rue Saint Louis.
En la part baixa: les més boniques son la Rue du Petit Champlain i la Rue du Trésor.
La Place Royale és un dels nostres llocs preferits. Aquesta petita placeta amaga una història curiosa: fou just aquí on, en el 1608, Samuel de Champlain va fundar Québec City. No et perdis el mural que relata la història de la regió i l’església de Notre-Dame-des-Victoires, de les més antigues de Nordamèrica, que va començar a construir-se en el 1687.
I passem cap a l’Haute Ville, on sí que hi ha un lloc que ens va deixar sense respiració. Aquest lloc és el Château Frontenac, un enorme edifici que corona la zona més alta de la ciutat i que, encara que s’assembli amb un castell, és un hotel (per cert, diuen que el més fotografiat de tot el món!). Fou construït en el 1893 per la companyia Canadian Pacífic Railway en la sèrie d’hotels que es varen aixecar al llarg de tot Canadà amb la intenció de fomentar el turisme interior. Allotjar-s’hi no és econòmic, però pots visitar-lo per dins sense problema i veure una petita part del luxe d’aquest hotelàs, a la teva bola o amb un tour guiat amb anglès (Visita guiada por el castillo de Frontenac de Quebec (civitatis.com)).
Els preus de la visita a l’hotel son de 17,7$ pels adults i 8,8$ pels nens de 6 a 16 anys.
Prop d’aquí s’hi troba la Terrasse Dufferin, un passeig de fusta encaramat en el penya-segat que ofereix l’oportunitat d’estirar les cames mentres obtens unes vistes precioses de la ciutat baixa i del riu Sant Llorenç. A l’hivern s’hi habilita un tobogan sobre la neu gratis per el que vulgui rememorar els seus anys d’infantesa (ull perquè s’arriben fins als 70km/h), mentres que en primavera i estiu hi trobaràs molts artistes de carrer, així que l’ambient està garantit.
Si continuem caminant més enllà de la Terrasse Dufferin, veuràs que hi ha una passarel·la que puja i voreja la Citadelle du Quebec, una fortificació militar activa i una de les dues residències oficials del governador de Canadà (que seria el representant de la Reina Isabel II). Des de fora es pot arribar a veure una miqueta, encara que si vols pots visitar-la per dins. L’entrada costa 18$ pels adults i 6$ pels nens de 11 a 17 anys. L’horari d’obertura per accedir a l’interior és de 10h a 17:30h. Les visites es fan guiades i tenen una durada de 1h (també es fan visites nocturnes). Algo curiós que pots veure de forma gratuïta (de juny a octubre) és el canvi de guàrdia (cada dia a les 10am).
Migdia
La Ciutadella es troba en un dels extrems de les muralles que rodegen la ciutat antiga. Perquè ull, Quebec City és la única ciutat emmurallada d’Amèrica del nord. El millor és que hi ha parts habilitades per caminar sobre d’elles, o crear per portes que, abans, eren la única forma d’accedir a la ciutat. La porta que agrada més és la Porte Saint-Jean, que sembla un autèntic parc urbà, amb un bonic prat on estirar-se a fer una becaina i des d’on hi ha unes vistes immillorables de la Plaça de Youville d’una banda, i el casc històric de l’altra.
Altres portes maques son la Porte Kent, la Porte Saint-Louis o la Porte Prescott a l’altra banda de la ciutat i amb un aspecte més nou.
I molt a prop d’aquí es troba la Catedral de Notre-Dame, la més antiga de tot Canadà (1647), encara que el foc la va arrasar en dos ocasions (la segona d’elles en el 1922 causat per el Ku Klux Klan) i va tenir que ésser reconstruïda. Destaquen les seves dues torres assimètriques en la façana, les seves vidrieres en l’interior i una cripta històrica. El cert és que des de fora no crida especialment l’atenció. L’horari de visita és de les 7:30h a les 18h.
Molt a prop de la Catedral hi ha una sorpresa pels amants dels llibres: la Maison de la Littérature. Es tracta d’una antiga església reconvertida en biblioteca i centre cultural, amb una gran varietat de llibres i altre material interactiu. Recomanem una visita en el seu interior.
Un dels edificis amb més història de la ciutat és l’Hôtel-Dieu, que es tracta ni més ni menys que del primer hospital en tota Amèrica del Nord, fundat en el 1637. Avui en dia segueix funcionant i és un dels hospitals més importants de Canadà.
I per finalitzar amb les visites a llocs històrics, millor que ens apropem al Convent de les Ursulines, fundat al 1639. Es tracta de la Institució educativa per a dones més antiga d’Amèrica del Nord. Avui hi trobem la Capella i el Museu de les Ursulines. L’escola de les ursulines també està en funcionament.
Durant la tarda
Arribats en aquest punt, t’aconsellem 2 museus per visitar en el Centre de la ciutat de Québec. Per una banda, la nostra primera opció seria el Museu de la Civilització, on pots aprendre més sobre la història de Quebec i les diferents civilitzacions de Canadà, d’una forma interactiva i entretinguda. Els horaris d’obertura del museu son de 10 a 17h, excepte els dilluns, que està tancat. Els preus son de 20$ pels adults amb edats entre 35 i 64 anys, 15$ pels adults entre 18 i 34 anys i 7$ pels nens d’11 a 17 anys.
La nostra segona opció, agradarà als amants de l’art, ja que parlem del Musée National des Beaux-Arts, que conta amb una col·lecció de quasi 40.000 obres (des del segle XVII fins a l’actualitat). Els horaris d’obertura son de 10 a 17h excepte els dilluns que tanquen. Els preus son de 25$ pels adults, 15$ pels adults de 18 a 30 anys, i 7$ pels nens de 13 a 17 anys.
Un edifici bastant cridaner és el Parlament du Québec, que ofereix un tour de 45 minuts gratuït per a conèixer més sobre la política de Canadà i de la regió de Québec. Facis o no el tour, apropa’t encara que sigui a veure l’edifici i fixa’t en la font que hi ha just enfront d’ell, s’anomena Fountaine de Tourny i pertanyia a la ciutat de Burdeus, a França.
Després de visitar el Parlament et pots relaxar en el parc Plaines d’Abraham, el pulmó verd de la Ciutat de Québec. Sembla mentida, però el que avui és un recés de pau, en el seu dia fou el camp de batalla que va veure la derrota dels francesos a mans de l’exèrcit britànic.
És el moment per passejar: ara pel Port Vell, des d’on hi ha boniques vistes de la ciutat en lo alt. Assegura’t de prendre algo en el famós Café du Monde amb vistes al riu Sant Llorenç, i acabar en el petit Mercat del Port Vell. També, i perquè no, puja a un vaixell i dona un passeig per el riu Sant Llorenç (enllaç: Paseo en barco por Quebec – Reserva online en Civitatis.com), i millor si és al capvespre!(enllaç: Paseo en barco nocturno por Quebec – Reserva en Civitatis.com).
Segueix la ruta fins la bonica Gare du Palais, l’estació principal de trens. Fou construïda per la companyia del Canadian Pacífic Railways, que si tens bona memòria, ja sabràs que es va ocupar de l’hotel Château Frontenac, de fet se li dona un aire des de fora. Per dins l’edifici, la cosa inclús millora!
Capvespre
Potser serà el millor moment per veure la ciutat des de l’altra banda del riu. El millor que pots fer és pujar en el ferry que va a Lévis (la ciutat que queda a l’altra banda del riu). Un cop desembarquis arriba’t a La Terrasse de Lévis, un mirador panoràmic de Québec, perfecte per veure la ciutat des d’una altra perspectiva. El ferry surt cada 20 o 30 minuts, i el preu és de 9,15$ per vehicle, 3,85$ pels adults, i 2,60$ pels nens de 6 a 15 anys.
Si t’agrada la cervesa artesanal, apropa’t a la Brasseríe Griendel. Un altre lloc on prendre na cerveseta és el Ninkasi Saint-Jean.
I si busques el millor “Poutine” la cosa està entre Poutineville Snack Bar Saint-Jean i Chez Ashton.
Esperem que les atraccions i plans proposats us hagin fet servei per passar un dia completament increïble a la capital del Québec.
Per veure les atraccions proposades només cal que aneu en l’article general del viatge, on hi ha un mapa de google maps amb totes elles marcades.
Donarem per finalitzada la nostra visita a la península de Gaspé. Avui recorrerem els kilòmetres necessaris per arribar a la capital del Québec, la ciutat de Québec City. Farem uns 555 kilòmetres fins a Québec City, això és un xic menys d’unes 6 hores conduint. Per tant, la ruta d’avui serà bastant panoràmica, gaudint dels paisatges per on anem passant.
Sortim de Carleton-sur-Mer i de la badia de Chaleur per la carretera 132 que ens acabarà de tancar el bucle que havíem obert amb l’exploració de la península de la Gaspésie.
Passarem pel Parc Nacional de Migasha, i els seus fòssils amb 380 milions d’anys, els quals posen el final perfecte a aquest viatge per les meravelles naturals del Québec de la península de Gaspé.
Mica en mica deixarem enrere la península de Gaspé, per molts, un dels llocs més bells de Nordamèrica. Recorrem la zona interior, coneguda com la Vall de Matapedia, una àrea profundament rural.
En el kilòmetre 244 de la ruta d’avui, enllaçarem amb la carretera 132 que vé de la costa i tancarem el cercle. Ens tornem a trobar el riu Sant Llorenç i el remuntarem. Succeirà a l’alçada de Rimouski, la població de la qual ja vàrem estar-hi una nit per anar al Parc Nacional du Bic. Realment farem un tros de la carretera que ja vàrem fer en pujada, només uns 60 kilòmetres fins a Trois-Pistoles (on vàrem desembarcar del ferry provinents de Tadoussac).
Oficialment ja no estem dins de la Gaspésie, però la carretera 132 continua sense canviar de nomenclatura.
Passarem per Rivière-du-Loup, el qual pot ésser un bon lloc per aturar-nos, estirar les cames i menjar una mica.
Passejarem entre les seves mansions del segle XIX, l’Ajuntament, l’Església de San Patrici i el Presbiteri. Si tenim temps i ganes, pujarem fins al Parc de la Creu Lluminosa, des del qual es tenen unes belles vistes de la ciutat, del riu Sant Llorenç i de les illes Les Pelerins.
I ja només ens faltaran uns 208 kilòmetres fins a Québec City (unes 2 hores i quart de recorregut amb cotxe). Entrarem a Québec City des de l’Autovia A20 (Route Transcanadienne). Ens dirigirem al barri del casc històric, anomenat Old Québec (o Vieux-Québec), en el qual hi tindrem el nostre allotjament i podrem descansar del viatge.
Pràcticament, un cop assentats i reposats, només tindrem una mica de temps per recórrer el Vieux-Québec i anar a buscar algun lloc per sopar.
Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat i el temps (559,00km i 6 hores i 5 minuts):
I continuem amb la nostra ruta per la península de Gaspé, aquest cop arribant fins al poble de Carleton-sur-mer, on ens acostarem a un mirador amb vistes espectaculars de l’entorn. La jornada fins a Carleton serà passant per un seguit de pobles amb encant, on si volem, ens hi podem anar parant. El recorregut és d’uns 200 kilòmetres (menys de 3 hores de cotxe).
Sortim de Percé encara una mica astorats per les experiències que vàrem tenir en el dia anterior. Avui farem bàsicament un recorregut de costa, pobles de pescadors i platges, per la carretera litoral panoràmica 132. De seguida, al cap de 10 kilòmetres, passarem pel poble de l’Ansé-a-Beaufils, el qual és famós per les seves vistes a la badia i a la roca Percé.
Més endavant, passarem per Port-Daniel, un poble acadià amb un marcat accent celta i amb la Ruta del Capità Fournier.
Passats Port-Daniel, i a poc menys d’1 hora per arribar a Carleton, passarem pel poble de Bonaventure. El mateix es considera com el cor de la cultura acadiana. En ell s’hi troba el “Québec Acadian Museum”, un museu que és principalment un lloc d’història i etnologia, que relata la fascinant vida dels acadians de Québec. El museu s’ha convertit en un veritable lloc públic on moltes activitats culturals i educatives promouen el descobriment i l’intercanvi d’aquest ric patrimoni acadià. Heus aquí una sortida cultural única per a fer en la Gaspésie!
Enfront a la Baie-des-Chaleurs i la porta d’entrada a Bonaventure, un poble fundat en el 1760 per acadians que fugiren de la deportació, el Musée Acadien du Québec està ubicat en un edifici de 1914 que originalment albergava una acadèmia per a nens i una cooperativa d’estalvi i crèdit. Fou en 1990 després de la seva restauració, quan l’edifici va trobar la seva vocació actual.
El Musée Acadien du Québec, explica l’epopeia d’un poble extraordinari. Un lloc d’història i etnologia, el Museu mostra la rica herència cultural dels acadians que escolliren el Québec com la seva llar. Descobreix les tres sales d’exposicions, les activitats d’interpretació, així com les botigues i tallers que mostren les creacions d’artistes i artesans de la regió.
Al mateix temps, el Museu s’ancora en la realitat cultural de la regió organitzant exposicions temporals, conferències, cinema i activitats diverses. A més, el Museu és responsable del Directori del Patrimoni Acadià.
I arribem al municipi de Carleton-sur-mer, a poc menys de 3 hores d’haver sortit de Percé, i també, depenent de les aturades que haguem pogut fer. Ens dirigirem al Mirador Mont Saint-Joseph, el qual es troba a 14,5 kilòmetres a l’est de la població.
El mirador està dins el Parc Regional du Mont Saint-Joseph. Dominant una de les badies més boniques del món, el Mont Saint-Joseph gaudeix d’una posició geogràfica única; amb els seus 555 metres de desnivell i a tant sols 5km de la costa, ofereix un lloc accessible per a la pràctica d’activitats a l’aire lliure. Respectant el paisatge i amb una preocupació per l’armonia, el Parc Regional Mont Saint-Joseph ofereix activitats, allotjaments i serveis de qualitat que faran les delícies dels visitants i residents per igual. Mont Saint-Joseph és un lloc de reunió, amb encant històric, que és l’orgull de la gent de Carleton-sur-Mer.
Es tracta de la vista més espectacular de la Baie-des-Chaleurs! Vine i gaudeix d’un mirador orientat al sud i que ofereix una magnífica vista dels ciments de la muntanya i la badia de Chaleur. És el lloc perfecte per menjar algo en família, admirar la posta de sol, fer ioga matinal o declarar el teu amor a la teva estimada!
La gran terrassa del mirador és el lloc de reunió perfecte. En la temporada d’estiu, consulta el calendari del Parc per estar al dia de les activitats que allí s’hi organitzen. Adjuntem el link: Belvédère – Mont Saint-Joseph (montsaintjoseph.com)
Des del mirador es veuen perfectament les divisions quadriculades de les finques dels primers colonitzadors.
Visitat el mirador, anirem a buscar el nostre allotjament a Carleton-sur-Mer. Carleton-sur-Mer, ciutat fundada en el 1765 pels acadians, és un poble molt tranquil amb alguns hotels que conviden a gaudir d’aquesta costa.
En ell també s’hi troben unes maresmes on es troba un dels fars més antics de la Gaspésie, el Phare de Carleton. Podem aprofitar i realitzar un passeig per la platja de la població.
Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat i el temps (212,00km i 2 hores i 54 minuts):
Continuem amb la ruta i arribarem fins a l’icona de la península de La Gaspésie: la Roca Percé o Rocher Percé. Aquesta mole pètria emergeix com un gegantí navili enfront al petit poble de Percé, al que està unit per una estreta llengua de terra. Mils d’anys d’erosió a causa del vent i de l’onatge varen excavar un enorme arc natural en la roca i el varen convertir en un atractiu per artistes i turistes des dels anys 1930. Els vaixells que naveguen entorn a la Rocher Percé descobreixen una colònia de foques grises i es dirigeixen llavors a la Illa de Saint-Bonaventure, els penya-segats i platges de la qual son la llar de més de 100.000 “alcatraços” atlàntics. Tant la roca com l’illa formen part del mateix Parc Nacional, el “Île-Bonaventure-et-du-Rocher-Percé National Park”.
Percé, la Rocher Percé i l’Illa de St-Bonaventure
Sortirem amb moltes ganes de Gaspé, i la ruta aquest cop no se’ns farà gens feixuga, ja que la població de Percé es troba “únicament” a 62km (uns 48 minuts amb cotxe) de Gaspé. Tant bon punt arribem a la localitat, ens dirigirem al seu port per contractar la típica sortida a la roca i a l’illa de Saint-Bonaventure, per veure la colònia d’ocells.
L’empresa de creuers que et donen una volta per l’illa es diu “Les Croisières Julien Cloutier”. Tenen una peculiaritat, i és que no accepten reserves “on line” ni telefòniques. Tot s’ha de fer per taquilla, i és per això que nosaltres és el primer que farem. L’empresa i els creuers estan en funcionament des de mitjans de maig fins a mitjans d’octubre.
Els vaixells de Croisières Julien Cloutier, ens portaran a descobrir les meravelles de la costa de Gaspé. Hi ha tantes belleses naturals concentrades en un sol lloc, és impressionant! Le Rocher Percé, que presenta els seus penya-segats fràgils a la força del temps, la illa Bonaventure, que protegeix els seus tresors i què dir de la costa de Percé amb els seus monticles i muntanyes, que et farà descobrir una geologia única.
Visitar Percé sense visitar les seves aigües és perdre’s la profunda essència d’un poble de pescadors. Durant cents d’anys, mariners de tot el món han vingut a admirar la seva bellesa. Ara és el teu torn.
L’oferta de l’empresa de creuers no és només el Tour de Rocher Percé i la Illa de Bonaventure, sinó també tenen creuers per l’observació de mamífers marins i creuers privats a disposició de qui ho demani.
Les sortides es fan de mitjans de maig fins a mitjans d’octubre. Es tracta d’un creuer comentat amb varies sortides al dia.
Des del flamant moll de Percé, els vaixells ens duran per el mític Rocher Percé, emblema turístic de Québec. Aquest mastodont de 5 milions de tonelades, ubicat molt a prop de la costa, testimoni de mil·lenis, ens explica la història a través dels seus estrats de pedra calcària plens de fòssils. Hem de dir que és extremadament perillós caminar fins a Rocher Percé. Els penya-segats de Le Rocher s’estan desmoronant sota l’embestida dels elements i perden al voltant de 1 tonelada de roca per dia! El creuer és la manera de descobrir Rocher Percé amb total seguretat.
Després, el creuer ens mostrarà els acolorits penya-segats de la illa de Bonaventure. Situada prop de la costa de Percé, aquesta misteriosa illa et sorprendrà amb la seva fauna, flora i història. Més de 250.000 aus marines vénen a niar durant la temporada d’estiu, inclosa la colònia d’”alcatraços” més gran d’Amèrica del Nord i la més accessible del món. En cap altre lloc podrem observar tant de prop a aquestes majestuoses aus.
Al voltant d’aquesta singular illa, incursiona una colònia de foques grises. Amb els seus ulls curiosos i el seu llarg nas, sedueixen a tots els passatgers.
A més d’aus i foques, aquest creuer té reservades altres sorpreses. Les balenes, els peixos lluna, les tortugues llaüt o els taurons peregrins poden creuar-se en el seu camí. Amb la naturalesa, els capitans poden testificar que cada creuer és únic.
Tots els vaixells s’aturen per uns moments en el moll del Parc Nacional Illa Bonaventure. Llavors serà possible, per aquells que desitgin portar l’aventura més enllà, d’aturar-se en l’illa per caminar per els senders. Vàries voltes durant el dia et portaran de tornada a Percé un cop finalitzada la teva visita.
El creuer té una durada d’anada i una durada de tornada:
Anada: al voltant d’1 hora des del moll de Percé fins al moll de la illa de Bonaventure
Tornada: Uns 15 minuts des del moll de l’illa Bonaventure fins al moll Percé.
Cal dir que no s’accepten mascotes a bord dels vaixells. I com hem dit abans, no hi ha data ni hora en el bitllet. Tot el què has de fer és comprar un bitllet en una de les taquilles del poble de Percé, llavors anar al moll de Percé amb els bitllets a la mà, almenys de 10 a 15 minuts abans de la sortida escollida.
Les taquilles funcionen tots els dies de 8:00h a 16:30h.
Els horaris son els següents: sortides amb aturada a l’illa de Bonaventure a les 9:00h, 11:00h i 12:30h. Hi ha una sortida sense desembarcar a l’illa a les 14:00h. Tornada a Percé a les 10:00h, 12:00h, 13:30h, 15:00h i 16:00h. L’horari està subjecte a canvis sense previ avís.
Els preus son de 45$ pels adults, 22$ pels nens de 6 a 15 anys, i gratuït pels infants de 0 a 5 anys.
La intenció que tenim és poder desembarcar en l’illa de Bonaventure, i passar-nos-hi el temps necessari per a visitar-la bé. Pel tipus de creuer i horaris, això serà possible, per tant, ho recomanem.
Un cop arribats a l’illa de Bonaventure, farem una petita ruta per la mateixa per anar a veure la colònia d’”alcatraços”. A l’illa, hi ha disponibles i senyalitzades 4 caminades. Aquí les anunciem:
Les Mousses: Dificultat intermitja. Longitud de 7km (anar i tornar) i durada de 2h i 30 minuts
Les Colonies: Dificultat intermitja. Longitud de 5,6km (anar i tornar) i durada de 1h i 30 minuts. Aquesta és accessible amb cotxets de rodes grans.
Le Pagét: Dificultat intermitja. Longitud de 7,4km (anar i tornar) i durada de 2h
Le Chemin du Roy: Dificultat intermitja. Longitud de 9,4km i durada de 3h.
Com podeu comprovar, les 4 caminades tenen una dificultat similar, tot i que nosaltres escollirem la segona (Les Colonies), ja que és la més curta i accessible. Hi ha una zona de pícnic habilitada a l’illa (“Relais des fous”), que és on preveiem poder dinar, després d’haver fet un tros de la ruta.
Percé, Geoparc mundial de la UNESCO
Un cop retornats a terra de l’excursió amb el creuer, disposarem de la resta del dia per gaudir del poble de pescadors de Percé. Es tracta d’un centre turístic de primer ordre, famós per l’extraordinària bellesa del seu entorn. Ideal per passejar, no t’hauries de perdre l’arribada dels pescadors, quan netegen la pesca del dia en el moll mateix.
També hauries de saber que Percé forma part de la xarxa mundial de Geoparcs de la UNESCO. Els Geoparcs Mundials de la UNESCO son àrees geogràfiques on els llocs i paisatges d’importància geològica internacional es gestionen d’acord amb un concepte global de protecció, educació i desenvolupament sostenible.
El Geoparc té vàries atraccions a Percé, i segons el nostre criteri, la més espectacular de totes (a part del paisatge, evidentment), és la ubicació d’una plataforma de vidre suspesa. Una experiència que no et pots perdre. Ara, tot té un preu per això. Adjuntem el link del geoparc: Accueil – Géoparc de Percé (geoparcdeperce.com)
Des de juny de 2017, els visitants i excursionistes poden accedir a la plataforma de vidre suspesa del Geoparc. Ja sigui per a posar a prova el vertigen o gaudir de l’impressionant vista de Percé i els seus voltants.
La plataforma acristallada suspesa en voladís d’un penya-segat de Mont Sainte-Anne és un projecte ambiciós que es va inaugurar donant accés als excursionistes, com hem dit, en el mes de juny de 2017.
La plataforma està enfilada en el penya-segat a una alçada de 200 metres, creant un efecte vertiginós i oferint una vista impressionant. La plataforma atraurà als amants de les emocions fortes.
A més, la plataforma permet un agradable aturada per els senderistes que desitgin prendre’s un moment de descans. En l’àmbit de la plataforma, també hi ha l’inici d’una famosa tirolina, o sigui, que ja ho sabeu.
Els preus per accedir a la plataforma son de 11,25$ pels adults i 8,25$ pels nens. Per llançar-te per la tirolina, els preus son de 14,25$ pels adults i 10,25$ pels nens. També s’ha de pagar per visitar el pavelló experiencial del Geopark (anomenat Tektonik), uns 15,25$ pels adults i 10,25$ pels nens.
Per arribar a la plataforma es pot fer a peu realitzant una caminada que et portarà de 30 a 45 minuts, més o menys. També hi ha un servei de transport amb sortida del pavelló experiencial del Geopark (Tektonik): aquest servei costa uns 7$ pels adults i 6$ pels nens.
Adjuntem un mapa de google maps amb la ubicació del pavelló experiencial i amb la ubicació de la plataforma:
I fins aquí amb les activitats i atraccions del dia, ja que si les volem fer totes o gairebé totes, serà un dia molt complet.
Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat i el temps (65,40km i 1 hora):
I d’un parc nacional a un altre parc nacional. Ahir vàrem deixar el Parc National de la Gaspésie i avui arribem al Parc Nacional de Forillon. Al matí, però, farem la ruta que ens hi portarà, uns 203 kilòmetres (2 hores i 50 minuts de la carretera panoràmica 132). Arribarem al Centre de Visitants, i realitzarem una nova sortida per el nou parc. Aquest cop la sortida serà una ruta molt senzilla, i posteriorment anirem a visitar la localitat de Gaspé, que és on passarem la nit.
Recorregut per la carretera panoràmica 132 fins al Parc Nacional
Sortim des de Sainte-Anne-des-Monts i seguirem la carretera panoràmica de la costa (carretera 132), i al cap de 40 minuts passarem per la població de Mont Saint-Pierre, on si tenim sort, veurem una gran quantitat d’ala deltes o ultralleugers, ja que és típic d’aquesta zona a l’estiu.
Vint minuts després, passarem per la bonica badia de Gros-Morne, on hi ha uns magnífics penya-segats. La carretera panoràmica 132 els va vorejant, sota unes espectaculars proteccions anti-esllavissades.
I quan estiguem a punt de finalitzar aquesta ruta fins al Parc, ens trobarem a un poble anomenat Cap des Rosiers. El motiu és la gran quantitat de roses salvatges que creixen a la seva zona, les quals donen nom al poble. També hi ha un altre atractiu, a part de les vistes, que és l’enorme far del poble, el qual està ubicat en un gran emplaçament.
I finalment arribarem al Parc Nacional de Forillon, on en el qual ens dirigirem cap al seu Centre de Visitants. El Parc es troba a l’extrem oriental de la península de la Gaspèsie, i una característica que son els seus espectaculars penya-segats i el famós far de Pointe au Pere. En el Parc Nacional les muntanyes Apalatxes es precipiten a l’oceà en vertiginosos penya-segats. Des del parc es poden fer passejos en vaixell o rutes en caiac de mar, i inclús practicar busseig.
La nostra intenció, però, és una altra: volem fer una ruta senzilla que acaba amb la pujada a una torre d’observació, amb unes vistes d’infart.
Parc Nacional de Forillon
En aquest cas anirem al Centre de Visitants (entrada pel sector nord) ja tenint clar d’entrada, la ruta que volem realitzar: el Mont Saint-Alban Trail, el qual ens donarà accés a la torre d’observació anomenada Mont Saint-Alban Observation Tower.
Del mateix Centre de Visitants (havent entrat pel sector nord), tornarem a agafar el cotxe per anar fins a l’aparcament habilitat per la ruta en qüestió, el qual es troba 3,9km parc endins. L’aparcament es diu: Cap Bon-Ami Parking Lot. Des del centre de visitants fins a l’aparcament del Cap Bon-Ami passarem per dos càmpings i les vistes del recorregut seran espectaculars, així com des del Cap Bon-Ami.
Les característiques del trekking son les següents: 3,6km (anar a la torre i tornar); durada de 1h1/2 o 2h (anar a la torre i tornar); desnivell: 245m. També hi ha la possibilitat de continuar amb el trekking i fer una volta circular (serien 7,8km i una durada d’unes 3 o 4 hores).
Visita Cap-Bon-Ami, és simplement magnífic! Escolta i escoltaràs milers d’aus marines niant en els penya-segats. Mira com es submergeixen en l’aigua en busca de menjar. Vols una vista panoràmica des de dalt? Doncs puja a lo alt de la torre mirador de Mont-Saint-Alban per admirar el mar, els penya-segats i el bosc fins on arriba la vista.
Encara que els primers kilòmetres son bastant empinats, et sorprendran les impressionants vistes que es tindran en diferents punts al llarg d’aquest sender del bosc boreal. Un cop que hagis arribat a la torre d’observació, a 285m d’alçada, et deixaràs portar per l’excepcional bellesa del mar i els penya-segats que es troben a sota.
Hi ha una ruta d’ascens que és un xic més suau que la ruta explicada. Aquesta ruta d’ascens més suau comença en la platja de Petit-Gaspé, on també hi ha un aparcament habilitat per fer la ruta fins a la torre. L’aparcament es diu “Mont Saint-Alban Trail Parking Lot”, i està ubicat a 12,6km del Centre de Visitants, entrant al parc per l’accés sud i dirigint-nos cap a la platja de Petit Gaspé.
Observa de prop les increïbles vistes del mar, les platges de còdols i els penya-segats, on les foques, les aus marines i les balenes son la principal atracció.
En definitiva, nosaltres aconsellem fer la ruta del Mont Saint-Alban Trail des del pàrking del Cap Bon-Ami i no des de la Plage de Petit-Gaspé, perquè es tenen millors vistes dels penya-segats i dels entorns. Ara, cadascú que faci el què cregui convenient. Us deixem l’enllaç amb la pàgina del parc nacional: Parc national Forillon (pc.gc.ca)
Per complementar la informació i documentació, existeixen a més a més, tres caminades de dificultat fàcil, a realitzar, des del Centre de Visitants del Sector Nord. Us les passem a anunciar:
Prélude-à-Forillon: 0,5km circular (uns 15 minuts), amb el terreny completament pla.
La Taïga: Punt de sortida a Penouille, a 1km del Centre de Visitants del Sector Nord. 3km (anar i tornar); una durada de 1h o 1h1/2. Sense desnivell.
Du Banc: 4km (anar i tornar); una durada de 1 a 2h. Sense desnivell
Finalitzada l’experiència de pujar a la torre d’observació (i finalitzada la caminada associada), serà l’hora de dirigir-nos al poblet on tenim l’allotjament. No és altre que Gaspé.
Gaspé
Es tracta d’un poblet de pescadors, amb botigues d’artesania i records. Es troba a 35 minuts en cotxe des del Centre de Visitants, seguint la carretera panoràmica 132.
Gaspé és força gran, de fet. Ja no és un poble. S’ha convertit en una ciutat on hi viuen unes 15.000 persones. Gaspé és el lloc on Jacques Cartier va prendre possessió de Nova França en nom del rei de França, Francesc I, el 24 de juliol de 1534.
A part de la passejada per el poble i la seva zona marítima, Gaspé té una atracció que la fa força interessant. Es tracta del Museu de la Gaspésie, un museu on explica les petites i grans històries de la península. Totalment recomanable. Els horaris d’accés pels mesos d’estiu son de 9 a 17h, i els preus son de 20$ pels adults i 5$ pels nens de 6 a 17 anys. Possiblement, quan arribem a Gaspé, el museu ja estarà tancat, però aquí queda dit.
Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat i el temps (249km i 3h i 25min):
Avui durant el matí recorrerem 220km entrant a la bonica península de La Gaspésie. Recorrerem la carretera 132, la qual recorre tot el litoral i permet conèixer varis parcs naturals i localitats de cultura acadiana. El nostre objectiu serà arribar al Parc National de la Gaspésie, un dels parcs nacionals més espectaculars. En ell s’hi troben les muntanyes més altes del Quebec i estan surcades per senders variats i interessants. Anirem fins al seu Centre de Visitants per informar-nos i corroborar-ho. Passarem la nit a la principal població d’accés a la reserva faunística, que és Sainte-Anne-des-Monts. Comencem.
Recorregut per la carretera panoràmica 132 fins al Parc Nacional
Sortim de Rimouski tant aviat com ens sigui possible, i passarem al cap de 30 minuts per la localitat de Grand Metis, la qual conté una joia a dins seu. Es tracta dels Jardins de Metis, un dels jardins més bonics de tot el país. Pocs jardins s’han creat en condicions atmosfèriques tant dures. Ubicats a 300km al nord-oest de la ciutat de Québec, els jardins creats per Elsie Reford es troben entre els més septentrionals d’Amèrica del Nord.
El parc va ésser creat entre 1926 i 1958 per una horticultora d’avantguarda, Elsie Reford. Els jardins que va crear son un lloc històric nacional de Canadà. Unes 3.000 espècies i varietats de plantes, inclosa la famosa rosella blava de l’Himalaya, es distribueixen en una quinzena de jardins.
La visita als jardins pot durar fàcilment unes 2 o 3 hores, per tant, desestimem la seva entrada, però ho expliquem perquè sapigueu que existeixen. Els horaris d’accés durant els mesos d’estiu son de 8:30 a 20h, i els preus son de 22$ pels adults i 11$ pels nens de 14 a 17 anys.
Seguirem amb la nostra ruta ara passant per la localitat de Matane, en la qual arriba un ferry des de l’altra riba del riu Sant Llorenç, concretament des de Baie-Comeau. El poble en sí és ben bonic, també té una bonica platja, i un lloc encantador seria visitar la seva Oficina de Turisme, la qual es troba situada en un dels fars històrics de la regió: el “Phare de Matane”.
Matane es considera l’inici del recorregut per la bonica península de La Gaspésie. Aquest territori que s’endinsa en el golf del riu Sant Llorenç està entapissat per més de 800km² de boscos i la seva costa està vorejada per penya-segats que en alguns punts superen els 500 metres d’alçada.
Com hem dit, la carretera 132 recorre tot el litoral i permet conèixer varis parcs naturals i localitats de cultura acadiana. Es tracta de descendents dels colons francesos que foren expulsats dels territoris britànics en 1755, els acadians estan emparentats amb els “cajuns” de Louisiana i, com aquells, parlen un particular dialecte del francès.
Passat Cap-Chat, on el seu perfil el dominen els moderns molins de vent, arribarem ja a la localitat que és el principal accés al Parc Nacional de La Gaspésie. Estem parlant de Sainte-Anne-des-Monts. Serà un bon moment per anar-nos-en al nostre allotjament i prosseguir amb la ruta del dia, carregats amb menys pes, per suposat.
Com hem dit, Sainte-Anne-des-Monts és el principal accés a la reserva faunística de les muntanyes “Chic-Choc”, un espai entapissat de boscos en els que habiten óssos (que poden caçar-se) i llacs amb abundant pesca.
Hem sortit de Rimouski ben d’hora i al cap de 220 kilòmetres (unes dues hores i quaranta minuts) ja hem arribat i aparcat en el Centre de Visitants del Parc Nacional de la Gaspèsie. Tenim tot el que queda de dia per gaudir d’aquest impressionant parc. El mateix disposa de 140km de rutes panoràmiques per fer-les a peu, rutes per fer amb bicicleta, canoes, pesca,… El parc ofereix moltes activitats, a més d’un centre d’informació, pantalles amb audio-visuals, i una botiga, que et permetran aprendre més de la seva espectacular flora i fauna, així com de la seva història geològica.
Parc Nacional de la Gaspèsie
El Parc Nacional de la Gaspésie ocupa gran part de la zona muntanyosa de la península. Està presidit per l’imponent Mont Jacques-Cartier, que assoleix els 1.270 metres d’alçada, però conta amb altres destacades cimes com el Mont Albert o el Mont Ernest-Laforce. En total, acumula més de 25 pics per sobre dels 1.000 metres d’alçada i pot presumir d’una gran varietat de rutes de senderisme per tots els nivells de dificultat.
Una de les rutes preferides dels visitants és la que ens porta a la cima del Mont Jacques-Cartier. El camí d’anada i tornada ens suposarà unes tres hores i mitja a través de paisatges alpins i magnífiques vistes. Una altra ruta més senzilla ens porta al Mont Ernest Laforce, assotat habitualment per forts vents, en un camí circular d’unes dues hores. I en la més completa descobrirem el Mont Xalibu a través de zones boscoses, llacs de muntanya i inclús alguna cascada en el camí.
Una de les dades d’identitat d’aquest parc és la seva variada fauna, que inclou ants i una de les poblacions de caribús més grans d’Amèrica. El caribú és un imponent mamífer, inclús més gran que el ren, i podràs veure’l, amb una mica de sort, en alguna de les rutes de senderisme. Tindràs més probabilitats de fer-ho a primera hora del matí o a última hora de la tarda en les immediacions dels llacs quan baixen a menjar i a beure aigua.
Si t’agrada acampar, trobaràs quatre opcions de càmpings dins del parc. El més freqüentat es troba molt a prop del Centre de Visitants, però és recomanable buscar lloc en algun més remot com el que està situat junt al llac Cascapédia. També és possible reservar cabanes per fins a 8 persones i alguns refugis de muntanya.
El parc està obert tot l’any, però el període de disponibilitat dels serveis varia segons el sector. El Centre de Visitants (Centre de Descobriment i Visitants) es troba en el Sector Mont-Albert (en la ruta 299) i està obert des de mitjans de juny fins a principis de setembre, tots els dies de 8 a 20h, amb horari reduït en temporada baixa. La tarifa per entrar al parc és de 9$ per dia per adult, i gratuït pels joves de 17 anys o menys.
Passem a descriure-us 4 tipus de caminades de senderisme que es poden fer en el parc, amb unes característiques diferents en quan a la dificultat, on escollirem la que més s’adeqüi a les nostres necessitats en el moment que estiguem allí “in situ”:
1. Passeig Tour-du-Mont-Albert: Distància (anada i tornada) de 17,8km (en bucle); temps (anada i tornada) de 6 a 8 hores; nivell de dificultat és Expert; desnivell és de 870 metres.
El Mont Albert té un ecosistema únic, amb el seu clima sever, la seva tundra alpina i el seu terra rogenc ric en serpentina, un estrany mineral ataronjat amb un alt contingut de calci i magnesi. La cima és un vast altiplà on a vegades es poden veure ramats de caribús pasturant.
Amb 17,8km (6 a 8 hores) i amb un desnivell positiu de 870 metres, la caminada Tour-du-Mont-Albert està classificada com a Expert, però és una caminada que no oblidareu fàcilment! Ofereix una combinació d’empinades pujades, miradors amb vistes excepcionals i senders que segueixen a rierols.
El sender puja constantment des del principi. Una tercera part del camí va cap amunt, i el mirador Belvedere de la Saillie ofereix la primera vista espectacular de la vall del riu Sainte-Anne a continuació. Llavors, el sender continua pujant cap a la cima de Mont-Albert, on els excursionistes poden descansar en la parada de descans de Rabougris abans de continuar cap a Belvedere du Versant. Després, un sender encara més pintoresc però no menys difícil segueix Ruisseau du Diable a través de la bonica vall Vallée du Diable, on pots tornar a descansar en la parada de descans Serpentine just abans d’arribar al Lac du Diable. Llavors, el camí segueix per Rivière Sainte-Anne fins al Centre de Visitants. Aquesta caminada és imprescindible si el vostre nivell de condició física ho permet.
La caminada es fa sortint del Centre de Visitants i Descobriment del Parc Nacional de la Gaspèsie, i està disponible des de mitjans de juny fins a finals de setembre.
2. Mont Jacques-Cartier:Distància (anada i tornada) de 8,2km; temps (anada i tornada) de 4 a 5 hores; nivell de dificultat és difícil; desnivell és de 465 metres.
Si només planeges fer una caminada en l’àrea i esteu en bona forma física, hauria de ser la del Mont Jacques Cartier. Amb 8,2km d’anada i tornada, o de 4 a 5 hores de caminada, aquesta excursió és perfecta pels que desitgin veure caribús salvatges i els agradin els desafiaments. Un canvi total d’escenari garantit!
Un sender rocós condueix directament a la cima del segon pic més alt del Québec i un lloc excepcional per l’albirament de caribús. La cima, que sol estar coberta de neu inclús a l’estiu, ofereix un espectacular paisatge de tundra alpina a més de 1.000 metres d’alçada.
En la part superior, pots realitzar la caminada educativa gratuïta “Vivez le Grand Nord” amb un guarda del parc (naturalista), la qual dura al voltant de 45 minuts (només disponible en alguns dies).
Un servei de transport surt del Centre de Visitants i Descobriment a les 9h del matí (s’arriba a l’inici del sender sobre les 10h). La mateixa llançadora surt de Mont Jacques-Cartier a les 16h (arribada al Centre de Visitants a les 17h). Aquest és un camí de roca desafiant però ben mantingut i té un desnivell de 465 metres.
La caminada és possible des de finals de juny fins a finals de setembre. Altres sortides disponibles des del Campament Mont Jacques-Cartier en la Ruta 16.
3. Lac-aux-Americains: Distància (anada i tornada) de 2,6km; temps (anada i tornada) de 1h i mitja; nivell de dificultat és fàcil; desnivell a superar son uns 80 metres.
Si viatgeu amb nens (com el nostre cas) i busqueu una caminada curta, us recomanem aquesta caminada del Lac-aux-Americains. A 2,6km (anada i tornada), aquesta caminada fàcil dura un xic més d’1 hora. El Lac-aux-Americains es troba en el centre d’un circ glaciar i és un lloc excepcionalment bonic. Has de veure’l.
La caminada és possible des de principis de maig fins a finals de novembre. Sortida des de l’estacionament de Lac-aux-Americains en la Ruta 16.
4. Mont Ernest-Laforce: Distància (anada i tornada) de 4,6km; temps (anada i tornada) de 2 hores; nivell de dificultat és Intermig; desnivell a superar és de 155 metres.
Aquest sender, classificat com a Intermig, és perfecte per les famílies que desitgin introduir als seus fills en les alegries del senderisme. Amb una longitud de 4,6km i un desnivell positiu de 155 metres, el sender condueix a la cima del Mont Ernest-Laforce, on tindràs una vista espectacular de 360º del Mont Albert i les muntanyes circumdants. Et prendrà al voltant de 2 hores completar el camí circular, que comença en l’estacionament de Mont Ernest-Laforce, en el sector de Monts-McGerrigle. Mantingues els ulls ben oberts, ja que estàs en el cor de l’hàbitat dels “alces”!
I fins aquí la descripció d’aquestes 4 caminades de diferents característiques. Cal dir, que amb les condicions que estem, nosaltres escollim la 3ª opció o la 4ª opció si som molt optimistes. Penseu que potser que arribem al Centre de Visitants a prop del migdia. Les caminades a fer a partir d’aquestes hores no poden ésser gaire complicades…
Per complementar la informació i documentació, existeixen dues caminades de dificultat fàcil, a realitzar, des del Centre de Visitants. Us les passem a anunciar i adjuntem l’enllaç amb la pàgina del parc (Parc national de la Gaspésie – National Parks – Sépaq (sepaq.com)):
La Chute Sainte-Anne: Caminada a unes cascades. 1,7km anar i tornar (uns 30 minuts), amb el terreny completament pla.
La Lucarne: Vistes de la vall Rivière Sainte-Anne. 2,5km anar i tornar (circular)(1h), amb uns 80m de desnivell
Doncs així, feta la corresponent caminada o caminades (mai se sap), només ens quedarà anar-nos-en a l’allotjament de Sainte-Anne-des-Monts a descansar (retrocedirem uns 27 minuts amb cotxe).
Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat i el temps (259km i 3h i 1min):
En el dia d’avui canviarem totalment d’àmbit i el primer que farem serà agafar un ferry que ens durà a l’altra riba del riu Sant Llorenç. Un cop allí, visitarem el Parc Nacional-du-Bic per intentar veure foques, perquè allí és habitual que n’hi hagin. Tant si ho aconseguim com si no, anirem a passar la nit en el proper poble de Rimouski.
Ferry a la riba est del Riu Sant Llorenç
El primer que farem en aquest dia serà acomiadar-nos de Tadoussac i els seus entorns, i conduir 39 kilòmetres cap al nord per anar a buscar un ferry a la població de Les Escoumins. Aquest ferry ens durà a l’altra riba del riu Sant Llorenç, concretament a la població de Trois-Pistoles.
El ferry s’ha de reservar telefònicament, ja que si no es fa, hi ha el perill de no poder embarcar, ja que hi ha molt poques sortides al dia. Durant els mesos de Juliol i Agost, el màxim nombre de sortides per dia és de únicament 3. I a nosaltres ens interessarà que sigui la sortida del matí, per tal d’aprofitar bé el dia.
Els preus son de 54$ pel vehicle, 24,5$ pels adults i 15,75$ pels nens de 5 a 11 anys. En el nostre cas, on les dues nenes ja computen com dos adults, ens costarà el ferry un total de 152$.
Un cop arribats a Trois-Pistoles, ens dirigirem directament a l’accés al Parc Nacional du Bic, el qual per arribar-hi haurem de recórrer un total de 42,6km (uns 33 minuts amb cotxe).
El Parc National-du-Bic
El Parc National-du-Bic està situat en l’estuari marítim del riu Sant Llorenç. Els seus caps, badies, cales, illes i muntanyes han estat sempre el millor exponent del parc. L’ambient del parc és únic. Pensa en els sons i olors del mar i la carícia de la brisa marina, Imagina una posta de sol, reconeguda com una de les més belles del món. Les aus marines fan els seus nius allí. Plantes estrafolàries floreixen en caps rocosos. Les foques prenen el sol a prop de la riba. És bonic, tranquil i relaxant…
Es tracta d’un parc nacional que ofereix un entorn únic propici per el senderisme, bonics descobriments i postes de sol increïbles.
Amb una superfície de 33,2km², conta amb una desena de badies i 25km de camins (11 senders per a tots els nivells). Els seus illots, les seves escarpades costes i la seva colònia de foques son les veritables característiques del parc. El preu per entrar és de 8,90$ pels adults (majors de 18 anys), i gratuït pels nens de 17 anys. El Parc està inclòs en la Tarja Anual de Parcs Nacionals de Québec. Més informació sobre el parc: Parc national du Bic – Parcs nationaux – Sépaq (sepaq.com)
Accedirem al parc per la seva entrada oest i de seguida arribarem al seu Centre de Visitants més conegut. També pararem al Centre de Visitants per a conèixer de primera mà les possibles rutes de senderisme. I sobre tot les hores de les marees perquè aquestes influeixen en el programa del dia. De fet, varies caminades com la Île aux Amours, Tour Cap à l’Orignal i Grand-Tour son només accessibles durant la marea baixa. Per tant, per optimitzar la nostra decisió, ens basarem en les marees, o quasi.
A part de les possibles caminades que puguem realitzar, allí també hi haurà la possibilitat de contractar una sortida amb caiac de mar, que seria una de les formes més excel·lents de trobar-nos a les foques.
Caiac de mar
De fet, ja ho teníem planificat i reservat: una sortida amb caiac de mar des del Centre de Visitants del parc. El Parc Nacional de Bic ens ofereix la possibilitat de navegar en caiac de mar per el magnífic riu St-Lawrence i observar la fauna marina que allí habita. Una experiència memorable garantida!
Contractarem la sortida amb l’empresa “Aventures Archipel”, la qual té l’experiència suficient i contrastada d’oferir excursions guiades en caiac en el Parc Nacional de Bic. L’objectiu és fer-nos descobrir el Parc junt al mar. És un lloc tant majestuós com tranquil. Durant la sortida, que tindrà una durada de 2h i 15 minuts, tindrem l’oportunitat d’admirar el paisatge muntanyós en una atmosfera única: a vegades els rajos de sol il·luminen el riu, altres vegades és la boira que tot ho cobreix i li dona un aire misteriós a l’escenari.
Alternatives a la sortida amb caiac de mar
El senderisme és l’alternativa a la sortida amb caiac de mar. Una excursió de senderisme que podríem fer és anar fins a “Le Pic Champlain”. En total son 6km (anada i tornada) de senderisme de nivell mig que porta fins a un gran mirador. El mirador ofereix un magnífic panorama, en particular sobre Anse à Mercier, Anse à Capelans i el riu Sant Llorenç.
Pic Champlain és el pic més alt del parc (346m). La pujada gradual no és molt difícil, i si és necessari, hi ha un servei de transport que et permet arribar al mirador des de l’estacionament (val uns 9,50$ anar i tornar, o 5,50$ l’anada, per un adult). No és possible pujar amb vehicle propi perquè no hi ha aparcament en la part superior.
Aquesta caminada també la podem fer després de l’excursió amb caiac de mar.
Una altra caminada que es pot fer en el parc és “La Pinede” que també inclou a dos miradors. El primer ofereix una vista de Anse à Mouille Cul i el segon de Île aux Canards, Île Ronde i Anse à l’Orignal. Encara que la caminada de La Pinède és més curta (5,5km) que la caminada de Pic Champlain, presenta més dificultat. La pujada és més empinada però les vistes que ofereix també valen molt la pena.
Aquestes dues caminades ens permetran guanyar alçada i tenir unes vistes impressionants de tot el Parc du Bic.
Durant la tarda: Pointe aux Épinettes, Cap caribou, La Ruta del Nord i el Tour de Cap à l’Orignal
Per a un pícnic, ens hem de dirigir a Pointe aux Épinettes. Clarament no és l’únic lloc per anar de pícnic, però definitivament és el millor lloc, amb Cap Caribou, per observar… les foques!!! El Parc-du-Bic és la llar de més de 250 foques comunes. Visibles principalment a l’agost i setembre, tenen els seus hàbits en el parc: Cap Caribou en marea baixa i Pointe aux Épinettes en marea mitja i alta. Si t’hi fixes veuràs una bona colla de foques, ja sigui prenent el sol en les roques o refrescant-se amb un bany. Les foques comuns son l’emblema del parc. Es reprodueixen i muden aquí en el parc.
Després d’admirar les foques i quan la marea comenci a baixar, podem realitzar alguna de les caminades senzilles que hem explicat anteriorment. També hi ha alternatives, com per exemple, agafar el Chemin du Nord per caminar per el Tour du Cap à l’Orignal. Son 5,5km de recorregut accidentat, bona part dels quals es troben al peu d’un enorme penya-segat.
Es tracta d’una caminada més difícil amb alguns paisatges d’”escalada” (grimpada) a través de les roques. No és fàcil, però en última instància és molt agradable i canvia amb respecte a altres caminades en el parc. Al final de Cap à l’Orignal està Anse à Mouille Cul. Des d’allí, és possible continuar pels penya-segats seguint Le Grand-Tour (8,7km) o tornar seguint Le Contrabandier (fàcil).
En el capvespre (posta de sol): Raoul Roy Belvedere i Havre du Bic
Tant si hem fet dues activitats (caiac i senderisme), com si només n’hem pogut fer una (caiac o senderisme), al final del dia, arribarem fins al final del Parc du Bic. Més concretament en el Belvedere Raoul-Roy. Ubicat al principi o al final del camí “Les Murailles”, domina Saint-Fabien-Sur-Mer. Des d’aquest mirador, la vista del Parc du Bic i del riu Saint-Laurent és increïble. Especialment al capvespre, els colors canvien i la vista és encara més bonica. I a 300 metres del primer, hi ha un segon petit Belvedere Raoul-Roy: Doncs 15 o 20 minuts abans de que es pongui el sol, la vista és absolutament magnífica!
Finalment, un cop s’ha post el sol, ens dirigirem a Le Havre du Bic, per a descobrir els illlots del Parc du Bic il·luminats per els últims rajos de sol. Un espectacle molt bonic i una forma genial d’acabar amb aquest dia de visita al Parc du Bic.
Què més es pot fer en el Parc du Bic? A més de senderisme i caiac de mar, també és possible practicar ciclisme (15km de ciclovies), geocatching o inclús surf de rem. A l’hivern, també hi ha moltes activitats: esquí de fons (8,2km de senders), raquetes de neu (35km de senders senyalitzats), motos de neu, senderisme en la neu (13,10km de senders), esquí nòrdic (28km de senders), fatbike o tobogan!
On admirar la posta de sol? A Anse à Mercier, Baie-du-Ha, o el sector Havre-du-Bic. Tots ells orientats al sol, oferint així magnífics paisatges. Tanmateix, el nostre lloc preferit per admirar la posta de sol sobre el Parc du Bic és el segon mirador Raoul-Roy Belvedere. Esplèndid!
Ja només ens quedarà anar a dormir en el nostre allotjament, ubicat a la població de Rimouski, ubicat a 22,5km a l’est, seguint la carretera A20.
Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat i el temps (258km i 4h i 40min):
En el mapa de google maps anterior, hi ha una equivocació: no mostra el ferry que hem agafat durant el dia, que va de la població de Les Escoumins a la de Troix-Pistoles. Ens fa una volta circular més llarga que no hem fet, i per això hi ha molts més kilòmetres i temps destinat que els realment executats.