Avui tornarem a estar de ruta pel sud d’Islàndia, avançant en direcció est (com el dia d’ahir). La nostra intenció és dormir en el Càmping que pertany al Parc Natural de Skaftafell, el qual pertany al Parc Nacional de Vatnajökull. Ens aturarem a autèntiques atraccions de la naturalesa, com son el Camp de lava d’Eldhraun, el congost de Fjaðrárgljúfur, la cascada Systrafoss, les columnes basàltiques de Dverghamrar, i un cop a dins del Parc Natural de Skaftafell, realitzarem un parell de caminadetes per anar a veure les atraccions que configuren la cirereta al pastís del dia d’avui: la cascada Svartifoss i la llengua glaciar del Vatnajökull anomenada Skaftafellsjökull. Déu n’hi do amb els noms. Comencem.
Sortim des de Vík i el paisatge és immens, platges enormes de sorra negra, camps de lava gegants, turons i petites valls verdes, i finalment, al cap de 45 minuts d’haver sortit, arribem a l’aparcament del Camp de lava d’Eldhraun. Està a la mateixa Ring Road. Hem de dir que avui no ens desviarem de la Ring Road. La seguirem completament.
Eldhraun Lava Field
El vast camp de lava de Eldhraun (“Lava de foc”), en el sud de les terres altes d’Islàndia, es va crear en una de les majors erupcions registrades en la història i és una de les més grans del seu tipus en el món. Els cràters Lakagígar també es varen crear durant aquesta erupció.
L’erupció va durar de 1783 a 1784 i es coneix com Skaftáreldar (els incendis del riu Skaftá). Aquest fou un esdeveniment catastròfic per Islàndia i més enllà. A Islàndia, va conduir a malalties, males collites i desastres.
L’erupció també va afectar a Europa. A Gran Bretanya, aquell estiu se’l va conèixer com a Sand-Summer producte de la pluja de cendres i es creu que la boirina en l’aire i el bloqueig de la llum solar van poder contribuir a la Revolució Francesa.
Malgrat l’efecte abismal que va tenir l’erupció, aquest camp de lava de 565km2 és avui un dels més sorprenentment atractius d’Islàndia.
L’àrea presenta un dels sistemes de tubs de lava més magnífics del país, ubicat al nord del llac Laufbalavatn. Allí s’hi han trobat més de 200 coves, que s’estenen per més de cinc kilòmetres.
A la Ring Road no només hi ha un aparcament per contemplar el camp de lava, sinó varis.
Seguidament trobarem el trencall per anar a veure un dels congostos més famosos del país, el Fjaðrárgljúfur, el qual presenta un fàcil accés des de la Ring Road, mitjançant un desviament poc asfaltat de 3,6km (carretera 206) fins a un aparcament habilitat. Aparcarem aquí i caminarem mitja hora cap al nord, seguint el camí que recorre el congost. La durada de la caminada serà aproximadament d’1 hora (mitja hora d’anada i mitja hora de tornada).
És una senzilla passejada per les parets verticals del congost que sembla tret d’un quadre. El camí discorre entre miradors fins a arribar a una bonica cascada. És un altre dels llocs on ens costarà de marxar.
Un cop a l’autocaravana, passem pel poble anomenat Kirkjubæjarklaustur, on hi ha dues atraccions més, potser no tant imprescindibles com les que hem vist, però déu n’hi do. Per una banda, hi ha l’aparcament a la cascada Systrafoss, la qual és una bonica cascada doble que neix a un llac superior Systravatn.
A prop de Systrafoss, a 2km a les afores del poble, ens trobarem l’aparcament al Kirkjugólf. L’aparcament està a la carretera 203 i per arribar a Kirkjugólf s’ha de caminar uns 400 metres. La traducció literal del lloc és “terra d’església”. La seva denominació es deu als basalts incrustats sobre la superfície que recorda al terra d’una antiga catedral.
Continuant per la Ring Road, a 11km, ens trobem amb la cascada Foss á Síðu, la qual es precipita des d’una alçada de 30 metres sobre un penya-segat de basalt. Una particularitat d’aquest bonic salt d’aigua, és que a vegades, els forts vents del sud fan retrocedir el llit de la cascada penya-segat amunt.
Al costat de la cascada, en la Ring Road, s’hi troba l’aparcament de Dverghamrar. Son formacions de columnes basàltiques de sis costats anomenades Roques dels Nans. Aquest estrany i bell paisatge fou moldejat a finals de l’Edat de Gel.
L’accés és molt fàcil, des de l’aparcament ens trobem un camí amb graons que porten directament a Dverghamrar. L’estampa d’aquestes columnes basàltiques i la cascada Foss a Síðu al fons és inigualable i ni la pluja, vent i fred li poden restar ni una mica de bellesa.
I des d’aquí ens desplaçarem per la Ring Road cap al Parc Natural de Skaftafell. Amb uns 40 minuts hi arribem. Allà també podrem deixar l’autocaravana en el Càmping on passarem la nit, però abans, com hem dit, farem un parell de passejades per anar a veure dues atraccions, una cascada i una llengua glaciar.
Anirem directament al Càmping perquè l’aparcament és de pagament (uns 700ISK –uns 5€). Després entrarem al seu Centre de Visitants, on ens donaran informació actualitzada del parc i de les dues caminades que volem fer.
Càmping del Parc Nacional de Skaftafell
El glaciar Vatnajökull és el glaciar més gran d’Europa, i forma part del Parc Nacional Vatnajökull. És el Parc Nacional més extens d’Europa i que engloba tres parcs en un: el glaciar Vatnajökull, el Parc Nacional Jökulsárgliúfur, i el Parc Nacional de Skaftafell, amb una de les cascades més boniques d’Islàndia, Svartifoss.
L’arribada al Parc Nacional Skaftafell és fàcil, ja que es troba al peu de la Ring Road. L’entrada al Parc Nacional és gratuïta (no així el seu parking).
Una de les cascades més conegudes d’Islàndia és Svartifoss, que significa “cascada negra”, i està situada dins del Parc Nacional de Skaftafell.
L’accés fins la cascada és relativament senzill. El camí comença en el Centre de Visitants del Parc Nacional, on també s’hi troba un restaurant. El passeig cap a Svartifoss és d’uns 45 minuts aproximadament, en el qual es van veient altres boniques cascades.
Svartifoss és, sense dubte, una de les cascades més boniques d’Islàndia. Una cascada emmarcada entre un conjunt de columnes basàltiques, i que a l’hivern, fa un contrast increïble amb la neu. Aquestes columnes basàltiques en forma d’hexàgon és la forma en que se solidifica el magma quan es refreda amb certa rapidesa.
Arribats al Centre de Visitants un altre cop, iniciarem la passejada per arribar a la llengua glaciar Skaftafellsjökull. És una de les llengües més accessibles del glaciar Vatnajökull.
Skaftafellsjökull
El camí fins aquesta llengua del glaciar més gran d’Europa, és senzill i pràcticament pla. La ruta comença també en el Centre de Visitants, i en menys de 20 minuts s’arriba a la llengua Skaftafellsjökull.
Mapa amb la ubicació de la llengua Skaftafellsjökull i el Centre de Visitants (Skaftafellsstofa)
La glacera ens ofereix unes vistes impressionants, que ens faran quedar una bona estona asseguts sobre la riba del llac, contemplant aquesta estampa de postal.
Del Centre de Visitants, ens han informat de 9 rutes diferents per fer en el Parc Natural de Skaftafell. La que hem fet ara per la llengua glaciar Skaftafellsjökull és la S1, una ruta circular senzilla de 3,7km de longitud. I així és com acabarem la jornada en la nostra ruta d’avui.
Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 161km en un temps de 2h 36min):
Igualment, hauríem d’adjuntar els supermercats que ens anéssim trobant, però és que avui és un dels pocs dies que no ens en trobarem cap. És bo que ho tinguem en compte.
I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:
I arriba el quart dia de la ruta. Avui serà un dia força complet, ja que la intenció que tenim és recórrer el sud del país seguint les principals atraccions que ens hi trobarem. La costa sud d’Islàndia és un paradís pels amants de les cascades. Les cascades de Gluggafoss, Seljallandfoss, Gljúfrabúi, Skogafoss i Kvernufoss es troben en les immediacions de la Ring Road i son cascades molt accessibles, per lo què son una visita imprescindible en qualsevol viatge a Islàndia. Realment d’imprescindibles imprescindibles n’hi ha 4: Seljallandfoss, Gljúfrabúi, Skogafoss i Kvernufoss. També tenim previst un petit trekking que surt de la mateixa cascada de Skógafoss, ja veureu. Entre les atraccions imprescindibles n’anirem anunciant d’altres perquè també ho podeu tenir en compte. I acabarem el dia a prop dels entorns de la ciutat de Vík, visitant una zona de penya-segats (Dyrhólaey) i la platja negra més famosa de l’illa (Reynisfjara). Comencem doncs,
La primera atracció que ens trobem no és un dels imprescindibles, però us l’anunciem perquè sapigueu que es troba per la zona: Es tracta de l’enclavament de “Keldur Turf House”, un museu a l’aire lliure en el poble de Keldur. És una granja amb casetes de sostre de turba, i es considera que és un lloc històric, a més és una de les granges amb gespa millor conservades i més grans del sud del país. Des de la cabana hi ha un túnel subterrani que es creu que data del segle XII o XIII i probablement fou construït durant una època de conflicte.
Trobarem aparcament en el poble de Keldur, a 18min de Hella. Es pot visitar de 10h a 17h, i els preus son de 1.200ISK (8,52€) pels adults (els nens fins a 18 anys entren gratuïtament).
A prop de Keldur hi trobem la primera de les cascades, però no és un imprescindible, tot i que val la pena acostar-s’hi. Es tracta de la cascada Gluggafoss (també l’anomenen Merkjásfoss), la qual també és una de les cascades desconegudes d’Islàndia. Per arribar a la cascada ens hem de desviar uns 20 minuts de la Ring Road, agafant la carretera 261 a Hvolsvöllur. La carretera per arribar-hi està en bones condicions, menys l’últim tram que està sense asfaltar. Però podem deixar el cotxe a la carretera i caminar un parell de minuts més. En la zona també hi ha un parell de taules de pícnic per a menjar.
Des d’aquí també s’obtenen unes bones vistes a la glacera Eyfjallajökull, ubicada sobre el volcà del mateix nom i que en el 2010 es va fer famós a Europa per l’erupció que va omplir el cel de cendres.
Un cop arribem a Gluggafoss es pot remuntar fàcilment el curs del riu fins a arribar a la base de la cascada, un racó increïble on habitualment es pot gaudir d’un petit arc iris.
Continuem la ruta i arribem a les primeres cascades imprescindibles que segur que us sonaran. Primer de tot arribem a l’aparcament de Seljalandfoss, la qual és una de les cascades més conegudes i visitades d’Islàndia. Està a prop de la capital, a un costat de la Ring Road, i es pot travessar la cascada per darrera d’ella.
Per arribar-hi s’ha de prendre la sortida 249 de la Ring Road i deixar el cotxe en l’aparcament que és de pagament (ens costarà uns 700ISK –son uns 5€). Aquí hi ha banys i també un lloc per menjar.
Seljalandfoss té una alçada de 60 metres, i com hem dit, el seu major atractiu és que es pot passejar per darrera d’ella. Això sí, us empapareu d’aigua, per lo que recomanem portar impermeable i calçat antilliscant, i vigileu amb la càmera de fotos.
Per la part dreta de la cascada hi ha un camí circular en què s’obté una vista 360º. És realment increïble poder passejar darrere Seljalandfoss.
Visitada Seljalandfoss anirem a veure la cascada Gjlúfrabúi (també coneguda com Glufrafoss), la qual és com si fos la seva germana petita. Es troba a uns 500 metres de distància cap a l’esquerra i realment val la pena anar a veure-la. És un camí junt a la muntanya d’uns 15 minuts per el que es van succeint nombroses cascades.
També s’hi pot arribar amb cotxe, seguint la carretera 249, fins que arribeu a una petita cabana. És una espècie d’alberg amb cuina, banys i alguns llits. Però, nosaltres recomanem anar-hi caminant i gaudir del meravellós paisatge.
Aquesta cascada es troba entre una petita entrada o esquerda en la roca per la que pots entrar-hi, saltant sobre les pedres del riu. Encara que et pots mullar una mica els peus, és realment impressionant la caiguda de l’aigua. Des de fora sembla que la cascada estigui amagada, i així és, està amagada en un canó.
Quan acabem la visita, anirem a incorporar-nos a la Ring Road, per no haver-la de deixar en la resta del dia. A uns 20 kilòmetres cap a l’est, ens trobarem un mirador i un museu sobre el volcà Eyjafjallajökull. És una casa ubicada tocant a la Ring Road, on s’ha de pagar entrada i et passen un documental sobre el volcà i el què va representar l’erupció de 2010. Creiem que val la pena entrar-hi o com a mínim parar-se a contemplar el mirador del volcà.
Seguim per la Ring Road per anar a trobar-nos amb un trencall a mà esquerra, que en 3 kilòmetres ens conduirà fins a un aparcament. Es tracta de la piscina natural més antiga del país. Des de l’aparcament haurem de caminar encara 1 kilòmetre per arribar-hi. S’anomena Seljavallalaug Hot Spring, i et pots banyar gratuïtament a les seves aigües. Aquest emplaçament té un encant únic, tal vegada el camí fins arribar a ella és lo què la fa més especial. Com a dada curiosa, comentar que molts islandesos varen aprendre a nadar en ella.
En l’actualitat, l’accés a Seljavallalaug és lliure. I si volem que segueixi éssent així, hem de cuidar-la amb excessiva delicadesa i fer sempre un bon ús. No hi ha un manteniment diari, per això mateix, nosaltres som qui la visitem i la gaudim, hem d’esforçar-nos en mantenir-la neta i cuidada.
Retornant a la Ring Road, ara sí que som a prop d’una de les cascades més famoses del país, la Skógafoss. Skógafoss és possiblement una de les cascades més conegudes d’Islàndia. I no és per menys, ja que té una caiguda perfecta d’aigua. Amb una amplada de 25 metres i una alçada de 62 metres, és un dels llocs més visitats d’Islàndia. Es troba al costat de la Ring Road i a tant sols 25 minuts de Seljalandfoss.
L’accés està perfectament senyalitzat i es pot arribar amb cotxe fins a l’aparcament que hi ha a pocs metres de la cascada. La desviació per arribar a la cascada és la mateixa que permet accedir al Museu Etnològic de Skógar (anomenat Skógasafn), el qual ja explicarem més endavant.
Skógafoss és una de les cascades més boniques que podem veure, i si tens sort, pots arribar a gaudir del perfecte arc iris en la mateixa cascada.
Explica la llegenda que Þrasi Þórólfsson, colon d’aquestes terres, va amagar un cofre amb or en una cova darrera de la cascada, la densa cortina d’aigua de la qual la protegeix. Quan el sol il·lumina la cascada es diu que brilla l’or de Þrasi. En moltes ocasions s’ha intentat trobar el cofre, aconseguint-se en un d’ells de lligar l’extrem d’una corda a una nansa, però al tirar d’ella només es va recuperar la nansa, que en l’actualitat es troba en la porta de l’església de Skógar en el museu etnològic.
A la dreta de la cascada Skógafoss hi ha unes escales que permeten veure-la des d’un mirador en la part superior i que marquen l’inici/la fi d’un dels trekkings més famosos d’Islàndia, el Fimmvorduhals Trailhead.
Es tarda uns 15 minuts en arribar fins a dalt, i les vistes son realment precioses.
Un cop vista i havent pujat al mirador superior, ens disposarem per iniciar la caminada d’un tram del camí Fimmvorduhals Trailhead, que comença en el mateix mirador. Us proposem anar una mica més enllà que la cascada i descobrir la bellesa que hi ha darrera d’ella, seguint el riu Skógaá.
Seguint el riu, de seguida quedareu atrapats per els paisatges de somni que començareu a veure. Espectaculars durant tot el recorregut en els seus 360º. El camí no té pèrdua, està marcat amb estaques blaves i segueix el curs del riu. La ruta és molt agraïda perquè en els 2,6km que farem, no pararem de veure salts d’aigua i petites cascades. En aquest tram de 2,6km que caminarem, veurem un total de 10 salts d’aigua diferents!
El primer:
El segon:
El tercer:
I l’últim:
I ara us deixem amb les ganes perquè descobriu vosaltres la resta. Sabreu que haureu fet 2,6km perquè la última estaca de color blau que heu de trobar porta el nº44. També us diem que les coordenades de l’última cascada son: 63.548571, -19.495458. Amb aquestes indicacions és impossible perdre’s.
Quan hi arribeu, si voleu continuar el camí, no hi ha problema. La ruta que us proposem forma part d’una ruta més llarga que arriba fins a Porsmörk, i que se sol fer en 3 dies. Així que teniu camí fins que vosaltres decidiu donar la volta.
Nosaltres retrocedirem per on haurem vingut. S’ha de tenir clar que et queden per davant encara 2,6km de tornada. Els paisatges verds no t’abandonen en tot el camí. De tornada, es divisa la costa a la llunyania mentres cada vegada t’acostes més a ella.
El camí no està massa transitat. La majoria de la gent es mata a pujar les escales del mirador i torna a baixar sense realitzar aquesta preciosa ruta. El total de la ruta és d’unes 2h (anar i tornar). I això sí, un cop arribes al mirador un altre cop, toca tornar a baixar les escales de la “mort” (aquesta vegada amb les cames més cansades).
Vistes des del mirador de la cascada
Un cop realitzat el trekking, encara ens quedarà una cascada imprescindible per veure, però abans, heu de saber que hi ha un museu amb tot el seu interès, molt a prop d’Skógafoss. En el mateix poble d’Skógar, hi ha el Museu Etnològic d’Skógar. És una col·lecció de patrimoni cultural i arquitectònic d’Islàndia. S’exhibeixen un total de 18.000 peces en 6 històrics edificis i en 3 museus. És a dir, el museu és la suma de 3 museus que fa uns anys anaven per separat: el Folk Museum; l’Open Air Museum; i el Technical Museum. Ara van junts, com es mostra en aquest croquis.
Composició del museu i dels seus edificis
Recomanen reservar el museu amb antelació. Els horaris d’obertura durant els mesos d’estiu son de 9h a 18h. I els preus son de 2.300ISK (16,33€) i pels nens de 12 a 17 anys 1.400ISK (9,94€).
Al costat mateix del museu hi ha l’aparcament per anar a veure la cascada Kvernufoss. El camí per anar-la a trobar remunta el riu fins uns 900 metres. Calculem que s’ha de caminar entre 10 i 15 minuts.
El riu Kverná aboca les seves aigües a Kvernufoss, aigües que tenen el seu origen en les vessants meridionals del famós volcà Eyjafjallajökull. Kvernufoss, a diferència de moltes cascades islandeses i a l’igual que a Seljalandsfoss, et permet caminar per el seu interior, contemplar-la i fer fotos amb les seves espectaculars vistes des de dins o una parada per menjar i reposar forces, tot això des de darrere de la seva cortina d’aigua. És imprescindible portar roba impermeable. Les botes de muntanya son obligatòries ja que el tram per la vall és un xic complicat i relliscós.
Visitada la cascada hauríem d’anar a veure els imprescindibles de Vík, però farem un parèntesi i explicarem un parell d’atraccions més que hi ha per la zona.
Si tornem a la Ring Road, trobarem un trencall a mà esquerra que ens durà ben a prop de la glacera Myrdalsjökull. Es tracta de la carretera 221, la qual no està asfaltada però és transitable. Farem uns 4,7 kilòmetres fins arribar al parking de la glacera. Concretament, la llengua glaciar que veiem es diu Sólheimajökull.
Encara que el Sólheimajökull no sigui la glacera més espectacular d’Islàndia, la seva relativa proximitat a Reykjavík i el seu senzill accés, fan que sigui un dels més visitats de l’illa. A més, compta amb l’al·licient extra d’una petita llacuna glaciar que, sense ésser rival de l’espectacular Jökulsárlón, no deixa de tenir el seu interès.
El glaciar és una de les llengües per les que descarrega el Myrdalsjökull que, amb 535 kilòmetres quadrats de superfície, és el quart més extens de l’illa. La llengua del Sólheimajökull mesura aproximadament 11 kilòmetres de llarg i entre un i dos d’ample. Neix aproximadament a 1350 metres d’alçada, per a baixar fins a un centenar de metres sobre el nivell del mar. La primera medició de la glacera es va realitzar en el 1930. Des de llavors, ha retrocedit pràcticament dos kilòmetres. La llacuna glaciar és fruit d’aquest retrocés, doncs va començar a formar-se en una data tant recent com el 2011. Actualment s’estima la seva profunditat en 60 metres.
Es tracta d’una de les glaceres més accessibles que hi ha, i també es poden contractar excursions a la mateixa, com per exemple, un trekking. Les empreses que ho porten a terme son vàries, entre elles Civitatis, Arctic Adventures, Arcanum, Icelandic Mountain Guides, etc… Es tracta de trekkings d’unes 3 hores de durada i enfocats principalment a principiants en el gel. Els preus son vora els 67 o 68€ per persona. Aquí us adjunto un d’aquests trekkings: Trekking por el glaciar Sólheimajökull – Civitatis.com
Tornant a la Ring Road, de seguida ens trobarem un aparcament un xic especial. Es tracta d’un aparcament per deixar el cotxe i anar a veure un avió abandonat.
L’avió és de l’any 1973, i sobrevolava Islàndia quan el pilot va haver de fer un aterratge forçós perquè perdia combustible. De tots els llocs que podia escollir del sud d’Islàndia, va anar a escollir el millor de tots: la gegantina platja de sorra negra de Sólheimasandur. Pels voltants de la zona només hi ha glaceres, cascades i penya-segats.
No hi van haver víctimes ni ferits. El què va passar després és que no es va treure i com que no molestava a ningú es va quedar allí convertint-se en l’avió abandonat d’Islàndia que tanta gent visita per a treure fotos i pujar-les a Instagram.
L’avió està a 4km de l’aparcament (1 hora d’anada i 1 hora de tornada). El camí està senyalitzat des de l’aparcament, però les condicions climatològiques del lloc son bastant dolentes, en concret bufa un fort vent que dificulta poder caminar amb comoditat. Per tant, abans de començar la caminada, valora amb sensatesa si val la pena. Nosaltres només t’aconsellem que facis aquesta caminada només si veus que et sobra temps en el teu viatge i no has de sacrificar altres llocs de l’illa.
Ara si, estem a punt d’arribar a les immediacions de Vík, i el primer que farem serà anar als penya-segats de Dyrhólaey. Vík (anomenat realment Vík í Mýrdal) és un dels pobles més grans del sud d’Islàndia, i això que només compta amb uns 300 habitants. Vík es troba rodejat per muntanyes i per l’Oceà Atlàntic. Conta amb uns dels paisatges més increïbles d’Islàndia, com son els penya-segats Dyrhólaey o la increïble platja de sorra negra de Reynisfjara amb les seves sorprenents columnes de basalt.
El primer que visitarem seran els penya-segats de Dyrhólaey, molt reconeixibles pel seu característic sortint de roca de 120 metres de longitud i amb dos arcs. És un paradís pels fotògrafs d’aus i de paisatges. Un lloc màgic sobre tot al capvespre i a la sortida del sol.
Aquest espectacular arc de pedra es troba a l’extrem oest de la platja de Kirkjufjara. S’hi accedeix per la carretera 218, i l’últim tram no està asfaltat i s’ha de pujar per una pista de terra i pedra de fort pendent. Després de pujar per aquesta pista, s’arriba a un aparcament proper al far que hi ha.
Aquest far fou construït a principis del segle XX, i està situat en l’extrem de l’arc de pedra de Dyrhólaey. Ja no està habitat i funciona de forma autònoma. Actualment és una espècie de casa rural que la poden llogar grups de fins a 5 persones.
Far de DyrhólaeyVistes des del far en direcció a l’oest
Dyrhólaey és realment una illa que s’ha unit a la resta d’Islàndia per les platges i zones de maresmes que la rodegen. Des de dalt, els penya-segats ens presenten el salvatge oceà Atlàntic, i darrera nosaltres, veurem el casquet de la glacera Mýrdalsjökull.
La zona és una reserva natural protegida que està tancada de maig a juny per afavorir la nidificació de les aus que visiten Islàndia. Centenars i centenars de “frarets”(puffins), gavines àrtiques, i moltes altres aus que es reprodueixen entre maig i juny, justament la època en la que l’entrada a la reserva natural està prohibida.
Tocant el mar sota els penya-segats, i bastant amagada, hi ha la platja de Kirkjufjara, també de sorra negra. És quasi inaccessible per dalt dels penya-segats.
Aquest és un dels llocs que podries passar-t’hi hores i hores, i mai trobaries el moment de marxar. Aquest moment ara ha arribat i ens n’anem a aparcar a l’aparcament de la gran platja de sorra negra de Reynisfjara. Per arribar-hi hem de fer una gran volta per la Ring Road i anar a buscar la carretera 215 que ens durà a l’aparcament de la platja de Reynisfjara. L’aparcament és de pagament i ens demanaran 500ISK (3,55€).
Reynisfjara és possiblement la platja més famosa d’Islàndia. Es troba en la vall de Myrdalur, a prop de la glacera Mýrdalsjökull. Sota d’aquesta glacera, dorm un dels volcans més virulents del món: el Katla. Els experts diuen que registra nivells d’activitat molt elevats. Si entrés en erupció, la neu es fondria i inundaria la ciutat de Vík.
Des de la platja de Reynisfjara, es pot observar les formacions rocoses conegudes com els tres trolls (Reynisdrangur). Son 3 formacions basàltiques en el mig del mar. El més alt mesura 66 metres i la llegenda popular els atribueix a 3 trolls (Skessundrangar, Landdrangar i Langhamrar) els quals a l’ésser sorpresos per el sol quedaren convertits en pedra.
Sens dubte, lo més sorprenent de la platja son les formacions de basalt de 66 metres d’alçada, anomenades Hálsanef, i una cova anomenada Hálsanefshellir. Realment increïble.
Formacions anomenades HálsanefFormacions de basalt que formen la cova Hálsanefshellir
Realment espectacular. És hora de continuar amb la nostra ruta. Abans de marxar de Vík i anar a buscar el nostre càmping, val la pena que ens acostem a l’església de Vík.
Sens cap mena de dubte, l’església de Vík és una de les més famoses del país, amb la seva arquitectura típica islandesa amb teulada vermella, que ressalta entre els verds turons.
L’església està oberta al públic i a l’estar ubicada a dalt de tot d’un turó, proporciona unes de les més impressionants vistes de Vík í Mýrdal.
Des del mateix emplaçament, es tenen unes vistes enormes sobre la glacera Mýrdalsjökull. El casquet glaciar cobreix un volcà actiu anomenat Katla. La caldera volcànica té un diàmetre de 10km i el volcà erupciona normalment cada 40-80 anys.
Des de Vík mateix, es realitzen, durant tot l’any, unes excursions per anar a visitar una cova de gel en el volcà Katla, a la glacera Mýrdalsjökull. La durada és de 4h i se surt de la gasolinera N1 del centre de Vík. És un tour guiat amb anglès, i els paisatges son bestials durant tot el trajecte. És l’única excursió que pots anar a visitar una cova de gel a l’estiu. La major part d’excursions de coves de gel es fan únicament a l’hivern. Adjuntem l’excursió: Cueva de hielo en Katla y Senderismo en el glaciar | Sali… (guidetoiceland.is)
Ara si, ha arribat el moment d’anar a buscar el nostre càmping, el qual està en un lloc amb uns entorns espectaculars. Està als afores de Vík í Mýrdal, prenent una carretera de grava de 16 kilòmetres a mà esquerra i passant per un paisatge volcànic increïble. L’entorn directe del càmping és d’un verd intens impressionant.
Camping ÞakgilEntorns del càmping Þakgil
Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 188km en un temps de 3h 31min):
Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:
KJARVAL HELLA SUPERMARKET
Gamli Suðurlandsvegur 1
HELLA
KRÓNAN SUPERMARKET
Austurvegur 4
HVÖLSVOLLUR
KR.- (KRONAN) SUPERMARKET
Vík 1
VÍK
I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:
El dia d’avui és un dels nostres preferits d’aquesta ruta per Islàndia. Tanmateix, només el podràs fer si fas el viatge entre la meitat de juny i la meitat d’agost. La resta de l’any, les carreteres per arribar-hi estan tallades per la neu. Es tracta de la regió de “Landmannalaugar”: son les muntanyes més conegudes de la regió de les Terres Altes d’Islàndia. Els colors de les muntanyes, els camps de lava i els paisatges inhòspits son l’encant de la zona.
Per arribar a Landmannalaugar ho farem mitjançant una excursió organitzada, ja que les carreteres només son accessibles amb 4×4 i s’han de creuar rius. El nivell d’exigència en la conducció 4×4 és mig-alt, i nosaltres no el tenim, per tant, aconsellem contractar l’excursió. L’aventura comença des de l’autobús ja que els camins polsegosos per els que circules son emocionants. Un cop allí, hi ha varies rutes de senderisme per fer. Es tracta d’escollir una ruta que segurament serà de les més boniques que haurem fet mai. Segurament serà una de les experiències més increïbles d’aquest viatge.
Hem contractat l’excursió d’anada i tornada amb bus amb l’empresa “Reykjavík Excursions”. L’autobús que ens hi durà surt de Reykjavík, però té una parada a Hella (on estem ara), i així no hem de matinar gaire. L’autobús surt de Reykjavík a les 6:30h del matí, i passa per Hella a les 8:45h, que serà l’hora que haurem d’estar a punt. Passa per la parada ubicada davant del supermercat Kjörbúðin (ho marcarem en el mapa de google maps que adjuntarem al final del dia).
Arribarem a Landmannalaugar a les 11:15h, i tornarem a pujar a l’autobús a les 15:45h. És a dir, disposarem de 4 hores i mitja per realitzar el trekking (i tot lo què vulguem) a Landmannalaugar. Adjuntem els horaris:
Com veiem en els horaris, tornarem a ser a Hella a les 18:00h de la tarda. Els preus son de 10.499ISK pels adults (uns 75€ aprox.) i de 5.250ISK pels nens (uns 37,30€ aprox.). Com podeu observar, els preus d’aquesta excursió son una mica cars, però seria molt pitjor si la féssim des de Reykjavík o si contractéssim un paquet d’excursió més guia. Nosaltres hi anirem amb la forma més econòmica possible.
Landmannalaugar és una zona muntanyosa que pertany a la Reserva Natural de Fjallabak. Degut a la gran activitat volcànica que caracteritza aquest lloc, els seus paisatges son senzillament espectaculars: vasts deserts de lava, muntanyes multicolor, llacunes de color turquesa, fumaroles, tolles de sofre i un sense fi de paisatges de surrealista composició que ens traslladaran en cos present a un planeta estrany i desconegut.
De camí a bord de l’autobús podrem contemplar l’impressionant volcà Hekla, l’apel·latiu del qual significa “l’encaputxat” degut al núvol que sol cobrir la seva corona. Aquest impressionant estratovolcà, amb els seus 1491 metres d’alçada, s’ha convertit en el més actiu i un dels més perillosos d’Islàndia.
Volcà Hekla, de camí a Landmannalaugar
Un cop arribats a Landmannalaugar, és possible escollir entre nombroses caminades on poder gaudir dels seus sorprenents i estrafolaris paisatges. La nostra opció és completar la Ruta de Laugahraun, que entre solfatares i dipòsits de sofre puja fins al mirador de Brennisteinsalda. Es tracta d’una caminada panoràmica d’unes 3h de durada, i surt de darrere del punt d’informació del Càmping (hi ha un càmping a Landmannalaugar). El primer tram de la ruta es fa seguint unes estaques de color vermell, i quan el trajecte ja és de baixada, les estaques a seguir seran de color blanc. No té pèrdua. Adjuntem les característiques de la ruta, que està al wikiloc:
Es tracta d’una caminada circular d’uns 6,83km i de dificultat fàcil. Això sí, conta amb uns 300 metres de desnivell aproximadament, ja que puges al cim de Brennisteinsalda (anomenada la “muntanya ardent”). Es tracta d’una senzilla i preciosa ruta que des del refugi (i càmping) de Landmannalaugar puja fins al cim de Brennisteinsalda, des d’on es poden gaudir de vistes privilegiades sobre les muntanyes de colors de la zona de Landmannalaugar.
Quan hem agafat el camí (darrera del punt d’informació del Càmping: senyalització Laugavergur, Hrafntinnusker), aquest immediatament circula pel bell mig del camp de lava de Laugahraun. Quan s’arriba a l’extrem del camp de lava (creuament amb el camí de Sudurnamur) es gaudeix del contrast de paisatge amb la zona que no ha estat coberta pel camp de lava.
Camp de lava de Laugahraun
En aquest creuament girem a l’esquerra per anar circulant paral·lels al camp de lava, per la seva part exterior i d’on gaudirem de les primeres vistes del cim de Brennisteinsalda.
Iniciem les primeres rampes fins a assolir una zona de fumaroles sulfuroses i deixem enrere el creuament de Graenagil. Poc després prenem el desviament del camí a la dreta que ja ens duu directament als peus del cim on, en un altre encreuament de camins, deixem el de Laugavegurinn (a l’esquerra) i ja iniciem l’atac final al cim, per pendents més o menys pronunciats però sense cap mena de dificultat.
En poca estona assolirem el cim del Brennisteinsalda des d’on les vistes de les muntanyes de colors de Landmannalaugar i del camp de lava de Laugahraun son senzillament espectaculars. Al davant nostre també tenim la curiosa muntanya negra de Bláhnúkur.
El Breinnsteinsalda
Per a baixar ho fem per el mateix camí de pujada fins al punt del creuament de camins prop de Graenagil. Seguim el camí (que costa de trobar al seu inici) que ens porta fins al fons de la vall, a tocar del riu. Si seguíssim les estaques grogues ens durien a l’ascensió clàssica al Bláhnúkur, però nosaltres ja ens desviem en direcció al camí de Graenagil, entre el camp de lava i el riu.
Aquest tram de camí és preciós, és d’una bellesa fantàstica entre el riu i les roques del camp de lava. Sense cap dificultat ens retornarà a la zona del refugi i del càmping de Landmannalaugar.
Camí de Graenagil
Un cop acabat el trekking, hi ha la possibilitat de prendre un bany termal en les tolles naturals de Landmannalaugar, les aigües de la qual procedeixen d’una font i es temperen amb les despreses de glaceres pròximes. Segur que ens anirà molt bé el bany després del trekking realitzat.
I prenent el nostre bany, ja se’ns farà l’hora de la recollida del bus per poder gaudir del viatge de tornada molt més tranquils i relaxats.
Si us interessa fer l’excursió a Landmannalaugar completament contractada (transport + trekking) amb un guia de parla espanyol, t’adjuntem l’enllaç on la pots concertar. Es tracta de l’empresa Civitatis, que a part del guia i el transport, l’excursió tindrà una durada de 12h (ja que surt de Reykjavík), ocupant-te de 8h del matí a 20h del vespre, on el preu aproximat és de 155€ per persona: Excursión a Landmannalaugar desde Reikiavik – Civitatis.com
Per altra banda, si lo del bus ja us està bé, però també voleu contractar el trekking amb un guia, aquí us deixo l’enllaç de l’empresa Get Your Guide, on quedes amb el guia a les 11:30h a prop del Punt d’Informació del Parking. L’excursió son 4 hores de trekking per Landmannalaugar i el preu aproximat és de 94€ per persona: Islandia: tour de senderismo de 4 horas por Landmannalaugar | GetYourGuide
Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia amb autocaravana, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 900m en un temps de 2min), per anar del càmping a la parada de bus del supermercat:
Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:
KJARVAL HELLA SUPERMARKET
Gamli Suðurlandsvegur 1
HELLA
I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui (el mateix que el dia anterior):
CAMPING: GADDSTADAFLATIR CAMPING
Gaddstaðaflatir
HELLA
Aquest càmping de Hella està adherit a la tarja abonament “Càmping Card”, per tant, ho hem de tenir en compte.
I comença el nostre primer dia sencer a Islàndia. Avui visitarem el Golden Circle (Cercle Daurat) d’Islàndia, que està compost per tres atraccions imprescindibles, com son el Parc Nacional Þingvellir, l’àrea geotermal de Haukadalur (amb el geyser Strokkur), i la cascada Gullfoss. És la ruta turística més clàssica dels viatgers que arriben al país atrets per la seva meravellosa naturalesa. A més de la seva proximitat amb la capital Reykjavík, és una manera perfecta per a poder contemplar en una jornada tres dels paisatges naturals dels que es composa la illa: parcs naturals amb paisatges increïbles, zones geotermals i imponents cascades.
Li dedicarem un dia sencer als llocs típics del Cercle Daurat, i entre les seves atraccions n’anunciarem d’altres que es troben per la zona per si es té temps i es vol fer una escapada.
Hem passat la nit en el Camping del Parc Natural de Þingvellir i per aquí començarem la visita, ja que és el lloc amb més espais diferents a visitar. Lo més recomanable és aparcar el cotxe en qualsevol parking habilitat del parc (son de pagament) i donar un bonic passeig descobrint els racons que us explicarem. Si es disposa de temps, dedicar-li un matí complet al Parc Nacional de Þingvellir seria lo seu.
El Parc Nacional de Þingvellir és de gran importància i interès turístic per dues principals raons: per la seva riquesa geològica i la seva riquesa històrica.
La formació de la vall de Þingvellir és degut al moviment tectònic entre les plaques nord-americana i euroasiàtica. S’estima que cada any aquestes dues plaques s’allunyen al voltant d’uns 2cm, el fet que provoca l’aparició de terratrèmols. I aquests a la seva vegada provoquen la creació de noves fissures i esquerdes en la vall.
En aquesta vall, es va reunir el Alþing, el primer parlament del món del què es té coneixement, en l’any 930. Þingvellir fou catalogat com a Parc Nacional en el 1930 i en el 2004 fou inclòs en el llistat de Patrimoni Mundial de la Unesco.
Per organitzar la visita al Parc, primer de tot passarem per el Centre d’Interpretació situat a Leirar, al costat del càmping. Anirem a aparcar en el seu aparcament (taxa de 500 corones -ISK-, és a dir, 3,55€), al centre ens facilitaran un mapa i una petita explicació del parc, i amb el mapa a la mà començarem la visita del mateix. Estem a la part nord i la intenció és recórrer el parc de nord a sud i finalitzar a prop del llac Þingvallavatn, que és el llac més gran d’Islàndia.
Mapa del Parc
El primer que ens trobarem serà una de les esquerdes, la esquerda Almannagjá, la qual és la més profunda i espectacular, amb una longitud de 7,7km i una profunditat de 40m. Deixa a la vista la unió de les plaques tectòniques. És increïble poder recórrer a peu el camí de l’esquerda.
Canó Almannagjá, Cercle Daurat d’Islàndia
La segona falla o esquerda, anomenada Hrafnagjá, està situada en el cantó oposat, i és major en longitud (11km) però menys profunda, amb 30m. Entre les dues falles o esquerdes, es troba la vall de Þingvellir.
Ens acostem a un dels llocs més impactants del Parc, que és quan el riu Öxará forma una bonica cascada al precipitar-se sobre la falla Allmannagjá. La cascada es diu Öxarárfoss. No és molt cabalosa, però el paisatge creat és espectacular.
Aquest riu finalment desemboca en el llac Þingvallavatn.
Anem baixant cap al sud, i ens trobem ara amb el canó Langistigur. Des de la cascada Öxarárfoss surt un sender que hi porta, un tranquil passeig, menys conegut per els visitants i en el que es poden treure boniques fotos del lloc.
Canó Langistigur
Ara ens trobarem amb un dels llocs històrics del Parc, el Lögberg, la Roca de la Llei (amb la seva bandera islandesa onejant al vent). Es tracta d’un dels llocs més emblemàtics de Þingvellir. És la zona on es reunia el Parlament Islandès des de l’any 930. La ubicació de la roca permetia als oradors difondre molt bé la seva veu.
Lögberg
En la Roca de la Llei fou on en el 1944 Islàndia va declarar la seva independència de Dinamarca. Avui en dia, aquest lloc pertany al Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.
Baixant més al sud, arribarem al Mirador Hakið, d’on es tenen unes espectaculars vistes del parc de Þingvellir i del llac Þingvallavatn, així com d’una església que hi ha, l’església de Þingvallakirkja.
Vistes des del mirador Hakið
Estem arribant a les immediacions del llac Þingvallavatn, el qual és d’origen volcànic i com hem dit, és el més gran d’Islàndia. En la seva riba nord es troba el Parc Nacional de Þingvellir. En el meravellós enclavament en el que es troba el llac es poden realitzar molts tipus d’activitats, entre les que destaca la pesca.
Llac Þingvallavatn
Ens acostarem a la fissura de Silfra, la qual està formada entre les plaques tectòniques euroasiàtica i nord-americana. Silfra és una de les majors fissures que existeixen a Þingvellir, i començà éssent una cova subterrània. Sens dubte, un dels reclams d’aquesta zona és la de practicar busseig/snorkel en les aigües cristallines de Silfra. L’atractiu del lloc no és l’albirament de peixos, ja que tot just hi ha vida marina, sinó el poder bussejar literalment entre dos continents. A més les aigües cristallines permeten una visibilitat molt bona.
Arribarem en la plana de la vall i a les ribes del riu, ens trobarem a una de les poques construccions de la zona: una església de fusta de mitjans del segle XIX, anomenada Þingvallakirkja. Aquesta coqueta església ens recorda que Islàndia va assumir el cristianisme com a religió entorn a l’any 1000; i que en aquesta zona fou construïda una de les primeres esglésies de l’illa.
Església de Þingvallakirkja i granja Þingvallabær
Juntament a l’església se situa una granja construïda en el 1930 en commemoració dels 1000 anys d’existència de l’Alþing. És l’actual residència d’estiu del primer ministre islandès. S’anomena Þingvallabær.
Ens trobarem a més falles o esquerdes en el Parc. Aquí en la zona de la plana ens trobarem a tres esquerdes més petites, les quals se les coneix com les esquerdes de les monedes, per la estúpida idea dels visitants de tirar-hi monedes durant anys. Es tracta de les esquerdes de Flosagjá, Peningagjá i Nikulasargjá.
Esquerda de Flosagjá
L’aigua cristallina d’aquestes esquerdes fa que es pugui observar el fons amb major claredat, produint un bonic efecte.
I anirem a acabar la visita al Centre de Visitants del Parc Nacional de l’àrea de Hakið, el qual és com una espècie de museu on hi ha exposicions interactives del Parc Natural, al costat de l’aparcament P1. Per accedir al Centre s’hi ha d’anar entre les 9 i les 18h i té un import de 1.000ISK pels adults (els nens de 0 a 18 anys els hi surt gratis), que al canvi surt aprox. uns 7,1€ per adult.
Ja només ens quedarà fer el camí a l’inversa i retornar a la nostra autocaravana. Calculem que amb un mínim de 2 hores es pot fer el recorregut, però lo ideal és passar-hi el matí.
El proper atractiu de la ruta del Cercle Daurat és l’àrea geotermal de la vall de Haukadalur. Abans, però, us anunciarem 3 atraccions noves que es poden fer (o alguna d’elles) entre el camí del Parc Nacional i la zona geotermal.
Primer de tot, ens podem dirigir cap a la carretera 36 cap al sud, i agafarem el trencall cap a l’esquerra per la carretera 35 que ens durà al cràter anomenat Kerið. El cràter Kerið es diferencia d’altres cràters per les tonalitats rogenques que rodegen la seva caldera. Combinades amb el negre de les cendres i el verd de la molsa, formen un paisatge increïble. La caldera té al voltant de 6500 anys d’antiguitat, i està composta per roca volcànica vermella i té unes mides de 170×270 metres i una alçada de 55 metres. A l’interior del cràter hi ha un llac, el qual té una profunditat d’entre 7 i 14 metres. Es passa més de mig any totalment congelat.
Hi ha un camí habilitat per donar la volta completa al cràter per la part superior de la caldera i també es pot baixar fins al llac.
El Kerið és de propietat privada, per això s’ha de pagar una entrada d’uns 400ISK (uns 3€ aprox.) per ajudar en la conservació del lloc. Es paga en una caseta situada al costat de l’aparcament, i per suposat, es pot pagar amb tarja. És una de les poques atraccions d’Islàndia en la que s’ha de pagar.
La segona i tercera atraccions son dues cascades. La segona, s’anomena Bruarfoss (foss significa cascada en islandès), i és una de les cascades amb els colors més bonics que s’han vist, uns preciosos blaus turquesa.
És una de les cascades menys conegudes del país, i és per això que no és tant fàcil d’arribar-hi. La veritat és que val la pena visitar-la. A diferència del cràter Kerið (que és una visita ràpida perquè l’aparcament està al costat), la cascada Bruarfoss té l’aparcament a 1h 30min de la seva ubicació. S’ha de deixar el cotxe a un aparcament habilitat a la carretera 37, anomenat “Bruarfoss Waterfall Official Parking”. De l’aparcament hi parteix un camí que discorre paral·lel al riu Brúarà, i en el que ens trobarem amb freqüents cascades del mateix blau turquesa. És un camí estret i a vegades una mica difícil de seguir, però s’observen paisatges meravellosos i amb el soroll de l’aigua de fons. Al cap d’1h 30min de seguir el camí s’arriba a la cascada. Si disposeu de temps i esteu per la zona, val la pena visitar-la.
I tal com hem dit abans, la tercera atracció és una altra cascada, anomenada “Faxifoss”. És encara menys coneguda que la Bruarfoss, però l’accés és molt fàcil. S’ha d’arribar al seu aparcament que es troba en la carretera 35. La cascada es veu des del mateix aparcament. Tots els accessos que hem dit estan convenientment asfaltats. La cascada Faxifoss és una cascada longitudinal molt interessant.
I ara si que arriba el moment que accedirem a l’àrea geotermal de la vall de Haukadalur, per entendre i contemplar un geiser. El lloc és súper turístic, té aparcament i centre de visitants.
La vall de Haukadalur està ubicada a mig camí entre el Parc Nacional de Þingvellir i la cascada de Gullfoss. És una àrea geotèrmica formada per piscines de fang, fumaroles, dipòsits d’algues i els seus famosos geisers que broten amb força de l’interior de la terra.
En aquesta vall es troba el que va donar nom a la resta de geisers: el Geysir. És el geiser més antic conegut i per això es va utilitzar el seu nom per denominar un tipus de font d’aigües termals. L’activitat de Geysir no és regular, i ha estat anys sense produir cap esclat. De totes formes, en el passat va haver-hi moments en els que va llançar aigua fins als 122 metres d’alçada, considerant-se el gèiser més alt. En els últims anys, el gran Geysir va deixar d’emanar aigua degut a les pedres que se li tirava per part dels turistes.
El geiser Strokkur, ubicat a 400 metres de Geysir, sí que té una activitat regular i per tant en l’actualitat és la major atracció turística de la Vall de Haukadalur. Strokkur llança aigua fins als 30 metres d’alçada amb una freqüència més o menys regular, i el llançament és sorprenent. Sense cap mena de dubte, és una de les visites imprescindibles d’Islàndia.
Strokkur fou mencionat per primera vegada l’any 1789, després de que un terratrèmol desbloquegés el conducte del geiser. Al llarg dels anys, i degut a altres terratrèmols produïts en la zona, aquest geiser s’ha bloquejat i desbloquejat en diverses ocasions.
Visitat l’Strokkur, anirem a veure la següent de les atraccions del Cercle Daurat, que és el cas de l’exhuberant cascada Gullfoss. Disposa de dos aparcaments amb accés des de la carretera 35. Els dos aparcaments estan al cantó oest de la cascada. Un està més avall que l’altre. El seu nom està compost per “gull” que significa or, i “foss” que significa cascada. Existeixen varies teories que ens diuen d’on prové aquest nom: una d’elles és que el seu nom prové del to daurat que en varies ocasions tenyeixen les aigües de la cascada al capvespre. Una altra teoria, és que un agricultor de la zona amb molt d’or, va posar el seu tresor en un cofre i el va llançar a la cascada perquè ningú gaudís de la seva riquesa un cop mort.
Cascada Gullfoss
Gullfoss a vegades és comparada amb les Cascades del Niàgara d’Estats Units degut a la seva força i brutalitat. La veritat és que la visita a aquesta cascada no deixa a ningú indiferent, fent d’ella una visita imprescindible en la illa. Gullfoss i els seus entorns foren declarats en el 1979 reserva natural per a preservar la zona.
A més de la seva indubtable grandesa, la cascada Gullfoss significa molt per Islàndia, ja que el seu actual estat, lliure de la mà de l’ésser humà, és fruit de la incessant lluita dels ecologistes de la zona. En el 1907, una empresa anglesa va voler aprofitar la força d’aquesta cascada per construir una central hidroelèctrica. I degut al refús que es varen trobar per part dels islandesos, el pla es va cancel·lar. Anys més tard, la cascada fou llogada a inversors estrangers que volien obtenir energia de la mateixa. Sigríður, la filla d’un agricultor de la zona va intentar amb totes les seves forces anul·lar aquesta inversió, i al final ho va aconseguir quan el 1929 es va anul·lar el contracte.
Sigríður és considerada la primera ecologista d’Islàndia degut a la lluita constant per protegir la cascada.
I amb la cascada Gullfoss finalitzen els imprescindibles de les atraccions del Cercle Daurat. Nosaltres, però, us afegirem dues atraccions més a modo indicatiu.
Per una part, estem molt a prop d’una piscina geotèrmica alternativa a la Blue Lagoon anunciada en l’anterior dia: en el poble de Flúðir es troba la Llacuna Secreta (Secret Lagoon), la qual és una zona de banys que fou creada en 1891. Des de finals del segle XIX les aigües termals de la font de Hverahólmir, s’utilitzaren primer per a la gent local, i ara per tots els turistes que s’acosten al poble de Flúðir. Les aigües termals arriben als 41ºC i encara que la Llacuna Secreta cada vegada és més coneguda, no hi ha tanta gent com en la Llacuna Blava. El preu de l’entrada també és més econòmic: el preu base per adults està a les 3.000ISK (uns 21,30€ per persona) i els nens fins a 14 anys entren gratuïtament. Els horaris d’accés son de les 12 a les 20h.
La Secret Lagoon està formada per una sola piscina rodejada de la font termal. Els geisers sorgeixen periòdicament i donen un espectacle increïble mentres estem ficats a la piscina. La Llacuna Secreta té un metre de profunditat i conté un volum de prop de 1 milió de litres que es mantenen entre els 36 i els 41ºC.
Creiem que ens vindrà més de gust el bany a la Secret Lagoon que no pas a la Blue Lagoon. La butxaca també ho agrairà.
I un cop relaxats, serà qüestió d’anar a buscar l’autocaravana per anar-nos-en al poble de Hella, que és on tenim el càmping i on començarà la jornada l’endemà. Abans d’arribar a Hella, però, ens podem aturar en una nova atracció, en aquest cas, cascada, anomenada “Urriðafoss”.
Urriðafoss és la major cascada del riu Thjorsa amb una caiguda d’aigua d’uns 6 metres. El riu Thjorsa és el més llarg d’Islàndia amb 230km i constitueix la zona de major explotació hidroelèctrica d’Islàndia. La cascada Urriðafoss es troba molt a prop de la Ring Road. Un cop passem el poble de Selfoss, s’ha d’agafar una desviació per la carretera 302, i en menys de cinc minuts arribarem a l’aparcament per a poder visitar la cascada. És molt senzill arribar-hi, quasi no hem de desviar-nos de la carretera principal.
És una de les cascades menys conegudes d’Islàndia, per lo que segurament no ens trobarem amb quasi ningú, i podrem gaudir de la tranquil·litat contemplant la cascada i intentant veure algun salmó saltant.
I fins aquí haurà arribat la jornada del dia d’avui. Déu n’hi do de les atraccions que hi ha, si es volen fer totes, donen per un altre dia, segurament.
Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 197km en un temps de 2h 53min):
Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:
BÓNUS SUPERMARKET
Larsenstræti 5
SELFOSS
NETTÓ SUPERMARKET
Austurvegur 42
SELFOSS
SAMKAUP STRAX (BOTIGA DE QUEVIURES)
Dalbraut 6
LAUGARVATN
SAMKAUP STRAX (BOTIGA DE QUEVIURES)
Skeiða og Hrunamannavegur
FLÚÐIR
KRÓNAN SUPERMARKET
Austurvegur 4
HVÖLSVOLLUR
KJARVAL HELLA SUPERMARKET
Gamli Suðurlandsvegur 1
HELLA
I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:
CAMPING: GADDSTADAFLATIR CAMPING
Gaddstaðaflatir
HELLA
Aquest càmping de Hella està adherit a la tarja abonament “Càmping Card”, per tant, ho hem de tenir en compte.
Com hem vist anteriorment, un cop solucionat el tema del vol, ja ens hi podem posar perquè aquí comença el nostre viatge a Islàndia, un recorregut de dues setmanes a través de la carretera Ring Road en autocaravana.
Un cop arribem a l’aeroport internacional de Keflavík (KEF), anirem a buscar l’autocaravana en el mateix aeroport, i començarà la nostra “road trip”. Pel tema del menjar i d’anar a comprar als supermercats, al final del dia ja us direm quins son els més propers i les seves respectives indicacions.
En el dia d’avui, visitarem la península de Reykjanes (on es troba l’aeroport, a uns 50km al sud-oest de la capital Reykjavík). Serà una bona manera d’introduir-nos en la nostra ruta circular pel país. La península de Reykjanes compta amb molts atractius turístics però està fora del circuït turístic principal, per això nosaltres la trobem molt interessant.
La intenció d’aquesta visita és fer una ruta circular per la península, començant pel far de Garður i acabant a les immediacions del llac Kleifarvatn, havent visitat tot un seguit de fenòmens i atraccions que només es poden trobar a Islàndia. Les atraccions amb més renom que visitarem i que al nostre entendre son les més imprescindibles, son les fumaroles de Gunnuhver, els penya-segats de Valahnúkamól i els entorns del volcà Fagradalsfjall. La resta, les pots anar visitant si vas bé de temps. En fi, comencem!
La zona del far de Garður està al nord-oest de la península, i es composa per dos fars i uns quants vaixells disposats a terra ferma. És un bon lloc per caminar i veure el mar.
Després d’una breu parada, ens dirigirem al sud del poble de Hafnir, on es troba un pont situat sobre la falla que separa la placa Euroasiàtica de la Nord-Americana. El lloc es diu Bridge America – Europe, i es pot observar la característica falla, la qual es separa uns centímetres cada decenni. El pont, no cal dir-ho, és simbòlic, lo important és veure la falla de separació entre plaques tectòniques. Hi ha un aparcament al costat de la carretera de circumval·lació (carretera 425), i fins al lloc del pont s’ha de caminar uns 180 metres.
Continuarem el rumb fins a un dels imprescindibles de la península de Reykjanes, les fumaroles de Gunnuhver: es tracta d’una àrea geotermal propera a l’extrem sud-occidental de la península de Reykjanes. Però també és la denominació del gran volcà de fang que s’ubica prop del seu centre, en lo què anteriorment era una tranquil·la tolla geotermal. A causa d’un terratrèmol, la tolla va desaparèixer, per a convertir-se en el major volcà de fang d’Islàndia. Un monstre de 20 metres de diàmetre que continua escopint a l’atmosfera una sorprenent quantitat de sofre i aigua vaporitzada.
Per arribar a Gunnuhver amb cotxe, hi ha dos aparcaments, el de més a l’est i el de més a l’oest. Diguem-ne que entremig dels dos és on es situa el centre de l’àrea geotermal. Està convenientment senyalitzat i hi ha passarel·les de fusta per accedir a alguns llocs, però ens hem de moure amb precaució. Hem de pensar que el terreny, en moltes zones, arriba a temperatures superiors als 100 graus centígrads!
La nostra intenció és caminar per les passarel·les d’un aparcament a l’altre. A veure si ho aconseguim.
Gunnuhver és la única zona geotermal d’Islàndia que està alimentada per aigua del mar. El vapor d’aigua que escup està carregat de sals i minerals que tenyeixen el terreny amb una curiosa paleta de colors. Tens la sensació d’estar en un altre planeta. Les tonalitats del terreny, els tant estranys com repugnants olors i el continuat soroll provocat per les escapades de vapor, s’uneixen a la tènue boirina que flota sobre el terra per a crear un entorn irreal, radicalment diferent d’aquell al que estem acostumats. S’ha de dir que les fumaroles de Gunnuhver son les més grans del país.
I no ens mourem gaire de Gunnuhver. Des de l’aparcament oest farem un kilòmetre i mig de pista acostant-nos al mar, fins a trobar-nos de cara amb la zona dels penya-segats de Valahnúkamól. Es tracta d’una zona amb uns penya-segats impressionants, on a prop hi ha el far Reykjanesviti.
Penya-segats de Valahnúkamól
El paisatge d’Islàndia en aquesta part de la península és completament agrest i impactant. Ens costa marxar dels llocs, perquè aquest tipus d’espectacle enganxa.
Continuem la ruta i passarem de llarg una de les atraccions actuals del país: la Blue Lagoon. La llacuna blava. Es tracta d’un dels llocs més visitats del país. És una zona termal amb aigües a 39ºC de clors blau clars. Quan planifiques un viatge a Islàndia, el dilema acaba arribant en algun moment: Visito la Llacuna Blava d’Islàndia? Per una banda, saps que la Blue Lagoon és un dels llocs que podem veure més importants, i no anar-hi sembla un pecat mortal. Però per altra banda, has vist quan costa i dius: Però a Islàndia no hi havien aigües termals gratuïtes? Això sembla una “turistada!”.
En aquest apartat t’explico quins son els pros i els contres de la Blue Lagoon d’Islàndia, per ajudar-te a prendre la decisió de si val la pena visitar-la.
Els Pros de la Blue Lagoon:
La seva situació és perfecta. Està a prop de l’aeroport i de Reykjavík, així que segur que en algun moment del teu viatge t’agafa de camí.
Les instal·lacions son de spa de 5 estrelles: bar, restaurant, massatges, tractaments, mascaretes, productes de fang… Inclús hi ha un hotel per si el vols disposar.
L’aigua amb minerals de la Llacuna Blava és ideal per a la teva pell.
Pots posar-te mascareta per el teu cos mentres et banyes.
Hi ha un bar dins de la Blue Lagoon perquè demanis les begudes que vulguis sense sortir de l’aigua.
Els Contres de la Blue Lagoon d’Islàndia:
És molt cara. El preu de l’entrada bàsica d’adult comença a partir dels 57 euros per persona !!! (varia segons el canvi de corones a euros).
Has de reservar amb setmanes d’antelació per a poder entrar. No es venen entrades “in situ”.
És molt turística. Encara que la Blue Lagoon és gran, pot ser que notis sensació de massificació. Sobretot si ho compares amb la gent que t’has trobat en la resta del país.
Poca gent local. La gent local prefereix altres llocs per banyar-se. La Llacuna Blava està més enfocada al turista.
Perquè tots ens entenguem: la Blue Lagoon és la versió islandesa d’un balneari o un centre wellness a l’aire lliure. Allí hi trobaràs massatges, mascaretes, bones instal·lacions i aigües medicinals que li aniran molt bé a la teva pell. És el que busques? Si és així, segur que t’agradarà.
Ara bé, la Llacuna Blava no és un lloc enmig de la naturalesa en el qual banyar-te tu sol mentres gaudeixes del silenci i dels paisatges. Per a llocs salvatges i naturals en tenim d’altres. I llocs com la Blue Lagoon, però més econòmics, també existeixen. Més endavant ens en trobarem, i hi anirem.
Per tant, posarem rumb a la pròxima estació de la ruta, un “petit” trekking pels voltants d’un volcà que fa pocs anys (concretament al 2021) va entrar en erupció, el Fagradalsfjall. Hi ha cinc aparcaments habilitats per deixar-hi el cotxe (dos dels quals a la mateixa carretera 427), però a nosaltres només ens interessa l’aparcament anomenat “Volcano Parking B”, el qual és el segon aparcament que ens trobem a la mateixa carretera.
Hi ha 3 rutes possibles per a fer (la A, la B i la C) que accedeixen a diferents punts panoràmics. La millor de totes és la Ruta C, la qual és una caminada que surt de l’esmentat aparcament i té 5 kilòmetres d’anada i 5 kilòmetres de tornada. Té uns 220m de desnivell i per a realitzar-la en total son necessàries 3h o 3h i mitja.
Aquesta excursió es va posar de moda quan el volcà es trobava encara actiu i escupia lava del cràter contínuament. És una caminada controlada perquè tot això es pogués veure.
La caminada està completament senyalitzada i és fàcil de seguir: se surt de l’aparcament i s’ha de passar tres emplaçaments, el primer de tots es diu “Nattahagi”(el nº3 del mapa), després “Lanihryggur”(el nº4 del mapa) i finalment “Stóri Hrútur”(el nº5 del mapa). És des d’aquest últim que veus l’esquerda del volcà i per on sortia la lava.
Vistes des de l’emplaçament indicat durant el temps que va estar actiu. Era increïble la mà de gent que hi havia
Un cop finalitzada la caminada (haguem arribat on haguem arribat), la nostra intenció és anar a visitar un nou lloc de fumaroles, l’àrea de Krísuvík, la qual és una petita zona geotermal, amb petits pous de fang de color gris. L’aparcament està ubicat al costat de la carretera 42, i també és gratuït, com tots els que ens hem trobat en el dia d’avui.
Hi ha una instal·lació de 150 metres de passeres de fusta preparades. Les fumaroles no son tant espectaculars com a Gunnuhver, però cada lloc té el seu encant. Hi ha diferents camins marcats per si es vol fer senderisme. No serà el nostre cas.
I ara sí que un cop haguem visitat la zona, serà el moment de tornar a l’autocaravana i realitzar el trajecte fins al càmping ubicat on la nostra ruta de demà comença (al Parc Nacional de Þingvellir), una mica més al nord. Durant el camí, pararem a veure les vistes del llac Kleifarvatn (està a 4,6km de Krisuvík), les quals son espectaculars, sobretot si som vora el capvespre…
Vistes del llac Kleifarvatn
Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 190km en un temps de 3h 12min):
Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:
BÓNUS SUPERMARKET
Tungata 1
KEFLAVÍK
NETTÓ SUPERMARKET
Iðavellir 14
KEFLAVÍK
BÓNUS SUPERMARKET
Fitjar 260
REYKJANESBÆR
NETTÓ SUPERMARKET
Krosmói 4
REYKJANESBÆR
NETTÓ SUPERMARKET
Víkurbraut 60
GRINDAVÍK
BÓNUS SUPERMARKET
Tjarnarvellir
HAFNARFJÖRÐUR
BÓNUS SUPERMARKET
Bjarkarholt
MOSFELLSBÆR
NETTÓ SUPERMARKET
Sunnukriki
MOSFELLSBÆR
I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del primer dia:
És un dels somnis viatgers que he tingut sempre. Una ruta per Islàndia! Me l’he imaginat un munt de vegades, he mogut cel i terra consultant centenars de blogs, i és com si quasi hi hagués estat. Però no. Segur que no hi ha res comparable a l’emoció que t’agafa quan t’apropes en aquests paisatges que et tallen la respiració.
Això és Islàndia. També és el teu somni viatger, veritat? Les imatges que ens arriben son increïbles. La naturalesa és en estat pur i salvatge…
En aquest article et detallaré pas a pas com organitzar una ruta per Islàndia en dues setmanes. Un recorregut meravellós per la famosa carretera circular anomenada Ring Road. Un tros de viatge, sí senyor.
Un cop visitis l’illa, segur que tots els teus viatges a partir d’aquell moment no tornaran a ser iguals. Alguna cosa haurà canviat. Pot ser que ho comparis tot amb Islàndia.
El país t’ofereix cascades, platges, glaceres, penya-segats, valls, muntanyes, volcans i… aurores boreals!
A Islàndia tot és descomunal, tot és immensament gran.
Islàndia és coneguda com la terra del gel i el foc. Un lloc esglaiador, on els paisatges cobren vida i evolucionen de forma contínua degut als moviments sísmics, l’erupció dels seus volcans i el desgel de les glaceres que les oculten.
És una fantàstica opció on podràs observar la força amb la que la mare naturalesa modela paisatges dotant-los d’una bellesa sobrenatural.
Entre ells, hi trobarem profunds congostos esculpits durant mil·lenis, i nombrosos volcans, alguns d’ells situats entre els més virulents de l’hemisferi nord. Infinites cascades, glaceres, llacunes recobertes per icebergs, formacions estranyes de roca, deserts de lava, penya-segats, fiords banyats per aigües braves, geisers, tolles de fang i una infinitat de monuments naturals que broten inesperadament gràcies a l’obra mestra de la creació.
Per tot això, i perquè pugueu seleccionar els llocs més espectaculars que voleu visitar, he redactat aquest article sobre Islàndia, on a més dels llocs més coneguts, hi trobarem també alguns de fora l’itinerari habitual. Som-hi!!!
Pot semblar Islàndia una regió o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil escollir entre tanta naturalesa i pobles amb encant.
La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones d’Islàndia i veure-les a fons, sense cap necessitat de voler veure tot el país o el màxim d’ell. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.
Es tracta d’una ruta per Islàndia de 15 dies, durant els mesos estivals, fent la ruta complerta per la illa, per la Ring Road. Adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que volem visitar:
Si selecciones cadascun dels dies els podràs anar veient a tots, un per un. A més, al final de cada dia et deixaré el recorregut pels llocs amb un mapa de google maps. I aquí mateix et deixo el mapa principal amb el marcatge de tots els llocs i atractius que pots visitar, amb colors diferents segons el dia:
Una ruta per Islàndia en 14 dies és el temps ideal per donar la volta a la illa sense presses. Hi ha tants llocs a veure a Islàndia que la planificació és crucial en aquest viatge. Cada etapa té que estar molt ben estudiada per saber on pots dormir cada dia i per optimitzar el temps.
Amb aquest article et vull ajudar a organitzar aquest viatge inoblidable. T’exposarem les atraccions que podrem visitar cada dia, l’allotjament que et recomanem, els kilòmetres que hauries de conduir cada dia, etc… En definitiva, t’ho posarem fàcil perquè no et col·lapsis amb els preparatius.
Veuràs que en la planificació diària hi ha les atraccions que pots arribar a veure en el dia. Es tracta d’això, de les atraccions que pots arribar a veure, no les que veuràs, que és molt diferent. He pensat en posar-te les atraccions que hi ha per la zona i que tu puguis prioritzar a través dels meus comentaris. Aquí també prioritzarem quines son les més importants i quines valen més la pena que d’altres.
A part del detall del programa de viatge, t’adjuntaré alguns dels principals consells per viatjar per lliure per Islàndia. Corresponen a 5 grans camps:
Vols
Transport
Allotjaments
Sanitat i assegurança de viatge
Àpats
Vols
La clau és buscar els vols amb molta antelació. Com més t’apropis a les dates, més probabilitats tindràs de que els preus es dupliquin i augmentin. El nostre viatge és per els mesos estivals (juliol i/o agost), per tant, amb molta antelació fes una cerca exhaustiva dels millors preus a la plataforma de Skyscanner
Els vols més econòmics des de Barcelona a l’Aeroport de Keflavík (Reykjavík) seran els operats per les línies Vueling i/o Fly Play (la qual és una companyia aèria islandesa de baix cost amb seu a Reykjavík, la capital. Opera amb una flota d’avions de la família Airbus A320neo amb un hub a l’aeroport internacional de Keflavík).
A nosaltres quatre (dos adults i dues nenes de 12 i 15 anys), el vol d’anada i tornada amb els extres ens surt a uns 1.750€ aprox.
2. Transport
Aquí ve una de les principals decisions: com et penses moure per la illa? Personalment ho tenim molt clar. Un cop hem vist el tipus de viatge i el tipus d’atraccions, creiem que el millor sistema per moure’s per Islàndia és llogant una furgoneta camper o una autocaravana pels 4. Aquesta també és la opció barata: t’estalvies els costos d’allotjaments i menjars en restaurants. T’adjunto un quadre amb els sumatoris de cadascuna de les opcions i veuràs que aquesta opció és la més econòmica (en el quadre els preus son per dia):
Opcions
Llogar cotxe, allotjaments en apartament i menjars en restaurant
Llogar cotxe, allotjaments en apartament i combinar menjars en restaurants amb menjars a supermercats o gasolineres, per abaratir el preu
Llogar camper, allotjaments en camping i fer-nos el menjar
Llogar autocaravana, allotjaments en camping i fer-nos el menjar
Cotxe de lloguer pels 4
138,60€/dia
138,60€/dia
Camper de lloguer
280,00€/dia
Autocaravana de lloguer
360,00€/dia
Apartaments
170,00€/dia
170,00€/dia
Campings
50,00€/dia
50,00€/dia
Comprar menjars al súper i fer-nos-el
60,00€/dia
60,00€/dia
Anar de restaurants econòmics
320,00€/dia
Combinar restaurants i menjar de súper o gasolinera
240,00€/dia
Total
628,60€/dia
548,60€/dia
390,00€/dia
470,00€/dia
Com veieu, l’opció més econòmica és la de llogar una furgoneta camper, i la segona més econòmica, la de llogar una autocaravana.
Dins de l’opció de si o camper o autocaravana, nosaltres també ho teníem clar: havia d’ésser una autocaravana pel tema de la comoditat, ja que a l’ésser una família de 4 no és el mateix que estiguem en una camper o en una autocaravana (tema de l’espai, del bany o dutxa, etc…).
Hi ha moltíssimes companyies de lloguer de cotxes, furgonetes camper i autocaravanes. Us deixo uns quants enllaços perquè ho intenteu:
El vehicle no cal que sigui 4×4, ja que per fer la volta a la illa i veure els principals atractius les carreteres son òptimes a l’estiu (a l’hivern, amb la neu i el glaç seria una altra cosa). Les visites on es requereix que el vehicle tingui les prestacions de 4×4 les contractarem, perquè s’ha de tenir molta experiència en conducció de 4×4 per arribar a fer-les (travesses rius, carreteres sense senyalització, etc…). No val la pena llogar un vehicle 4×4 per a fer les excursions a les terres altes (Landmannaulagar, o l’excursió del volcà Askja) ja que les condicions son perquè siguis un especialista amb aquest tipus de conducció.
3. Allotjaments
Hotels, apartaments, albergs, granges,… qualsevol opció d’allotjament a Islandia és cara, i els llocs més econòmics volen ràpid. Per reservar allotjament, un cop més et recomano que ho facis amb molta antelació i comparis preus. Més encara si viatges en temporada alta:
Amb una autocaravana al nostre poder, no fa falta buscar allotjaments, ni tampoc reservar els càmpings, ja que a Islàndia n’hi ha tants, que no es recomana la reserva (a més els càmpings tampoc te la fan). A Islàndia està prohibida l’acampada lliure, per tant, ens tocarà anar de càmping cada dia. En l’explicació de la planificació dels dies ja anirem indicant quines possibilitats de càmping hi ha per cadascun dels dies.
S’ha de dir que existeix una tarja de càmpings d’Islàndia que et pot interessar si utilitzes els càmpings durant una setmana o més. Se’n diu “Càmping Card” i val per a 2 adults i 4 nens de fins a 16 anys. És una bona opció si viatges en parella o en família. Costa 159€ (preu de l’any 2022) i té un mes de validesa. El problema és que no serveix per a tots els càmpings. Menys de 40 càmpings d’Islàndia estan adherits a la Càmping Card, per lo què potser et toqui conduir un xic fins al següent càmping que l’accepti. Es pot comprar en qualsevol càmping adherit.
4. Sanitat i assegurança de viatge
Malgrat no pertànyer a la Unió Europea, a Islàndia té validesa la Targeta Sanitària Europea. Per altra banda, creiem que és necessari viatjar amb assegurança de viatge. La pròpia ambaixada espanyola a Islàndia recomana viatjar amb assegurança privada si és que es realitzaran activitats a l’aire lliure. Pots contractar la teva assegurança amb qualsevol de les companyies de confiança que tinguis. Un extra a tenir en compte és que inclogui cobertura Covid: despeses d’anul·lació en cas de resultar positiu, despeses d’hotel per a possibles quarantenes o tancament de frontera, proves PCR en destí i més.
5. Àpats
La nostra intenció és fer-nos els àpats en la cuina de la nostra autocaravana, ja que menjar a fora és quasi prohibitiu. Per tant, anirem de supermercats. Per nosaltres, els supermercats més òptims a Islàndia, que tenen una bona relació qualitat i preu son aquests tres:
Els tres son bones opcions per comprar menjar a un preu relativament assequible i de bona qualitat. A dins de la planificació del dia també hi posarem els supermercats que ens anem trobant pel camí. Pràcticament a totes les zones de l’illa en disposarem d’algun, ja ho veureu.
