| Som a Estíria i a la seva capital, Graz. Vam arribar el dia anterior i marxarem per la tarda del present dia cap a Viena. O sigui que ens hi passarem un total de 24 hores com a molt. Hem previst una ruta de 24 hores per Graz, començant per l’Schloss Eggenberg, un palau imprescindible de visitar del segle XVII. La nostra ruta continuarà fins arribar al Centre Històric, on ja no ens mourem d’allí i acabarem de passar-hi el dia. |
| Índex: 1. De Schloss Eggenberg a Murinsel Graz 2. De la Torre del Rellotge (Uhrturm) a la Graz Cathedral 3. Del Mausoleum Kaiser Ferdinands II a Herrengasse 4. De Hauptplatz a Òpera Haus Graz |
Només tens poc temps però no vols perdre’t els punts destacats de Graz? Repte acceptat! Amb l’itinerari que et proposo de punts d’interès, pots aprofitar al màxim el teu dia a la segona ciutat més gran d’Àustria! Una cosa és segura: només calen uns quants passos per enamorar-se dels patis romàntics de la ciutat, els carrers empedrats i les teulades de teules. El resultat després de 24 hores: un amor que perdura.
El nucli de tot plegat és el Casc Històric de Graz (l’Innere Stadt), on s’aprecia el seu encant romàntic i històric, reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. T’explicaré una ruta detallada per recórrer-la amb un mapa al final, sense utilitzar el cotxe. En el dia anterior vam arribar al nostre allotjament anomenat Limehome Graz, Argos by Zaha Hadid, uns apartaments increïbles amb molt bones ofertes d’allotjament.
1. De Schloss Eggenberg a Murinsel Graz
Sortim del nostre allotjament i ens dirigim a les afores de la ciutat per començar la ruta en un lloc molt especial, el Schloss Eggenberg. Es troba a 4 kilòmetres del centre històric i hi anirem amb transport públic, amb el tramvia nº1 (també s’hi pot anar amb el tramvia nº7). L’agafarem a la parada “Kaiser-Josef-Platz/Oper” i baixarem 12 parades després a “Schloss Eggenberg”. El trajecte és d’uns 20 minuts. El preu del bitllet (dura 1 hora) és de 3,20€ pels adults. El preu del bitllet de 24h és de 7€ pels adults. Per tant, pels dos viatges que hem de fer avui, no surt a compte el de 24h i sí pagar-los individualment. Adjunto la pàgina web del transport de Graz, amb les tarifes.
Schloss Eggenberg
És un palau del segle XVII amb visites per les seves senyorials sales amb sostres revestits amb panells pintats i jardins paisatgístics. El 2025 es commemora el 400è aniversari de la decisió del primer príncep d’Eggenberg d’ampliar l’antiga finca familiar i convertir-la en una residència prestigiosa. Aquesta és una raó suficient per dedicar una exposició a aquest edifici excepcional en tots els sentits, que ofereix una vista nova i sense obstacles del palau i de tots els seus habitants. Aquest Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO és el centre de l’exposició “Steiermark Schau 2025”, i una innovadora exposició multimèdia transportarà els visitants a un món aparentment llunyà. La gran exposició d’aniversari transforma les sales d’estat en espais d’exposició únics. Submergeix-te en el món de la família Eggenberg i experimenta el Patrimoni Mundial de la UNESCO sota una nova llum.
A part de l’exposició que hem parlat, el Palau d’Eggenberg també conta amb varis museus en el seu interior:
- Museu Arqueològic: El Museu Arqueològic exposa més de 1.200 objectes que, com a “traces de vida”, serveixen com a punts de partida per a preguntes que han preocupat la gent durant mil·lennis. Entre els punts destacats de l’exposició permanent hi ha objectes de renom mundial del període Hallstatt, com ara el carro de culte Strettweg i la màscara Kleinklein, així com la troballa més valuosa del període romà d’Estíria, el got de plata de Grünau.
- Armari de Monedes: El Gabinet de Monedes del Palau d’Eggenberg explica històries memorables de monedes d’Estíria: des del tàler de pantera de la casa de la moneda de Graz fins a la moneda de cap espessa dels celtes, des de la moneda d’or de Flavia Solva que es va convertir en una joia fins a la joia de la medalla renaixentista de l’arxiduc Carles II d’Àustria Interior.
- Galeria Antiga: Obres d’art gòtiques excepcionals donen testimoni de les creences i la cosmovisió de l’Edat Mitjana. Obres mestres dels períodes Renaixement i Barroc parlen de guerres i privacions, així com de la magnífica alegria de viure de principis de l’època moderna. Descobreix la col·lecció de mestres antics més valuosa d’Estíria.
Els horaris d’obertura del Schloss Eggenberg amb totes les exposicions interiors i museus és de dimarts a diumenge de 10 a 18h (dilluns tancat). El Parc i els Jardins de Palau tenen un horari d’obertura més ampli durant l’estiu, cada dia de 8 a 19h. El preu de l’entrada és de 15€ pels adults i inclou accés a l’exposició principal, als museus i al Parc. Pels nens i joves menors a 19 anys l’entrada és lliure. Adjunto la seva pàgina web perquè tingueu més informació. Amb la tarja “Graz Card” hi entres gratuïtament.
| Si només vols entrar al Parc i als Jardins de Palau, és possible amb una entrada de 2€ pels adults. Per visitar l’exposició a les Sales d’Estat, també necessiteu una entrada amb franja horària, que podeu reservar en línia o a les taquilles del recinte. Aquesta entrada us assegura l’accés a la franja horària. La durada de l’estada és il·limitada. Feu servir la pàgina web adjunta per reservar l’entrada amb franja horària. |
Visitat el Palau (volíem veure els Salons d’Estat i els interiors dels espais) i els seus jardins, tornem a agafar el tramvia nº1 a la mateixa parada per baixar ja a prop del centre històric, a la parada de “Südtiroler Platz / Kunsthaus” (unes 9 parades amb un trajecte inferior als 15 minuts).
Kunsthaus Graz
Estem davant del Museu d’Art Contemporani, un altre dels imprescindibles de la ciutat, però en aquest no hi entrarem ja que no podríem completar en 24 hores la ruta pels principals punts turístics de la ciutat. El Museu es troba a la vora del riu en un edifici blau amorf amb exposicions innovadores. L’edifici desprèn una mostra barrejada de meravella, entusiasme i incredulitat. L’espectacular arquitectura del Kunsthaus de Graz no deixa a ningú indiferent.
Si bé no és habitual que els edificis urbans tradicionals existents s’assentin tan perfectament al costat d’una nova arquitectura impressionant, amb l’entorn d’aquest museu d’art contemporani a Graz sens dubte és així. El Kunsthaus flota com un misteriós globus blau entre les teulades del centre històric de la ciutat. Anomenat “alienígena amable” pels seus creadors, la seva màgia fascinant atrau els visitants.
La construcció biomòrfica, tant en forma com en material, contrasta conscientment amb les cases amb teulades a dues aigües que l’envolten i les seves teulades de teules vermelles, però, amb gran respecte, s’acosta als edificis més antics. 1.066 elements de vidre acrílic formen la pell de l’amic extraterrestre. A la nit, envia senyals lluminosos o missatges escrits des de la seva “façana BIX” fins a l’altra banda del riu. Aspira la llum del dia des del nord a través dels seus “broquets” a la part superior. L'”agulla” és una plataforma d’observació envidrada, que s’estén sobre l’Eisernes Haus i la Kunsthaus a la façana est.
La base transparent del Kunsthaus allotja un restaurant i una sala multimèdia. La cinta transportadora, una cinta mòbil inclinada, atrau els visitants a l’interior de l’alienígena. Que en les seves dues plantes ofereix condicions força favorables per a diferents tipus d’exposicions. Tot i que el Kunsthaus es permet el luxe de mostrar exclusivament art de les últimes quatre dècades.
| Per cert: no tots els broquets estan dirigits cap al nord. Un d’ells mira cap a l’est. Porta la Torre del Rellotge, el punt de referència tradicional de Graz, al Kunsthaus, com a exposició, per dir-ho d’alguna manera. |
Els horaris d’obertura del museu son de dimarts a diumenge de 10 a 18h. Els preus son de 12€ pels adults i entrada gratuïta pels menors de 19 anys. Amb la tarja “Graz Card” hi entres gratuïtament. Pots reservar l’entrada online a la seva pàgina web que ara adjunto.
Murinsel Graz
A poc més de 200 metres caminant per la riba del riu pel carrer Lendkai, ens trobem a un altre dels imprescindibles. Es tracta d’una illa artificial amb un disseny modern, cafeteria, teatre i una cridanera il·luminació nocturna. És una illa o un vaixell? No és fàcil de dir amb aquesta extravagant construcció d’acer de l’artista estadounidenc Vito Acconci.
L’illa del Mur va ser encarregada com a part del paper de la ciutat com a Capital de la Cultura el 2003. El que està clar és la seva funció com a enllaç entre el riu i la ciutat, un lloc meravellós per prendre un cafè o gaudir d’un còctel. Amb el riu Mur que giravolta alegrement a banda i banda, des del Murinsel es pot apreciar una perspectiva completament nova de la ciutat de Graz.
L’illa ha retornat el riu Mur a la gent de Graz. Fins fa uns anys, el riu havia estat contaminat per aigües residuals i afluents industrials. Per tant, el fet que el Mur s’hagués enfonsat 12 m més endins al seu llit després de la seva regulació al segle XIX gairebé no molestava a la gent. Ara, el riu que connecta i divideix la ciutat torna a tenir bona qualitat d’aigua i s’ha tornat atractiu.
Robert Punkenhofer, nascut a Graz, va inspirar l’artista novaiorquès Vito Acconci a dissenyar una illa artificial accessible. El projecte es va realitzar com una construcció reticular d’acer de 47 m de llarg. La forma corba i retorçada es pot associar amb una closca mig oberta. A la seva part oberta, bancs blaus en forma d’ona formen un amfiteatre per a esdeveniments de tota mena. Sota la cúpula de vidre refredada per aigua, una cafeteria en blau i blanc ofereix l’oportunitat de gaudir de la proximitat a Mur, una sensació nova fins i tot per als locals. Entre la cafeteria i l’amfiteatre, un laberint tridimensional fet de cordes i un tobogan prometen una “aventura a l’illa” per a nens.
El que s’anomena illa, de fet és un vaixell. Està subjectat per una àncora i, a més, està estabilitzat per les dues passarel·les que el connecten a la riba del riu. Fins i tot té llums de navegació. Com a avís per a altres vaixells que possiblement s’endinsin a Mur. Però com que brilla d’un blau intens a la nit, l’illa de Mur no es pot ni es passarà per alt de totes maneres.
| Per cert: després de l’any de la “Capitalitat Cultural”, l’illa s’hauria venut a una altra ciutat d’un altre riu. Tanmateix, els habitants locals s’han enamorat d’ella i, per tant, romandrà ancorada al riu. Probablement durant els propers 50 anys. I una inundació que passa una vegada cada segle no la destruirà. Això és el que ens prometen les anàlisis fetes per la Universitat Tecnològica de Graz. |
Adjunto la seva pàgina web. La cafeteria està oberta de dimarts a diumenge de 10 a 18h (dilluns tancada). Travessem el Murinsel Graz per arribar ja al Barri Històric, a l’Innere Stadt.
2. De la Torre del Rellotge (Uhrturm) a la Graz Cathedral
La primera part del recorregut que volem fer per aquest barri antic Patrimoni de la Humanitat és pujant al Turó de Schlossberg i visitar la torre del rellotge i baixar després per la zona sud-est per anar a trobar la Catedral de Graz.
Uhrturm
Però alguna cosa no va del tot bé aquí. Què té d’estrany la cara de la torre del rellotge de Graz? Un emblema defectuós de la ciutat? De cap manera! Qualsevol que hi faci una ullada més atenta ho detectarà fàcilment; aquí el temps té una prioritat diferent. Les hores compten més que els minuts, i amb raó, perquè la zona sota la torre del rellotge és màgica i, si us gireu i deixeu que la vostra mirada vagui pels jardins i la ciutat, també sabreu per què.
La torre medieval fortificada va adquirir la seva forma actual al voltant de 1560. I la seva característica galeria de fusta com a caserna de bombers. Tres campanes sonen des de la Torre del Rellotge. Tres escuts d’armes decoren les parets.
Una torre en aquest punt del turó es va esmentar per primera vegada al segle XIII. Quan la fortalesa va ser reconstruïda a mitjans del segle XVI, la torre va rebre la seva forma actual. Les agulles de les enormes esferes del rellotge sovint confonen la gent. Està espatllat el rellotge? No. El fet que originalment només hi hagués agulles llargues per a les hores, que es podien veure des de la distància, i que les dels minuts s’afegissin més tard va provocar l'”intercanvi” de les agulles. Els mecanismes del rellotge, fabricats per Michael Sylvester Funck el 1712, encara funcionen, però s’han accionat electrònicament des de mitjans del segle XX.
La campana de foc (1645) és una de les tres campanes que encara pengen a l’exterior de la Torre del Rellotge. La campana més antiga de Graz (1385) toca les hores. L'”Armesünderglocke” o “campana dels pobres desgraciats” (cap al 1450) sonava durant les execucions. Anys més tard, recordava als participants el toc de queda, cosa que li va valer el títol de “Lumpenglocke” (campana dels malfactors). A tres cantonades de la torre hi ha escuts d’armes, que antigament decoraven les portes i les muralles de la fortalesa de Schlossberg: la Pantera d’Estíria amb la corona del Ducat d’Estíria al cap (cap al 1570), l’àguila simple com a escut d’armes del futur emperador Ferran I (1552) i l’àguila doble amb les inicials de Maria Teresa (segona meitat del segle XVIII).
En temps de guerra, l’imponent “Bürgerbastei” (bastió dels burgesos) que portava la Torre del Rellotge havia de ser defensat pels residents de Graz, d’aquí el seu nom. Avui dia és una esplendor de flors i plantes força meridionals. I hi ha bancs. Per relaxar-se i gaudir de la gran vista de la ciutat i més enllà.
| Per cert: a prop de la Torre del Rellotge, uns quants graons carrer avall, un gos de pedra vigila. Segons una llegenda, va ser el lladruc d’un gos el que va salvar el 1481 la filla de l’emperador, Cunigunda, de ser segrestada pel rei hongarès Maties Corví, la proposta de matrimoni del qual havia estat rebutjada. |
Turó de Schlossberg
Aquí hi havia un castell construït originalment al segle X, al cim d’un turó amb vistes sobre la ciutat, on es pot accedir amb un funicular o amb un ascensor.
Hi ha quatre maneres d’arribar al cim de l’Schlossberg, de 473 metres d’alçada: amb el funicular de l’Schlossberg , amb l’ ascensor de vidre que puja per l’interior de la muntanya o a peu pujant les escales de l’Schlossbergstiege i per la Karmeliterplatz.
Fa més de 1.000 anys, el petit fort que s’alçava en una cornisa rocosa va donar nom a la ciutat. Derivat de la paraula eslava “Gradec”, Graz significa “petit castell”. Després de 1544, segons els plànols dibuixats per Domenico dell’Allio, es va ampliar fins a convertir-se en una enorme fortalesa renaixentista, que ara figura al Llibre Guinness dels Rècords com la fortificació més forta de tots els temps. Fins i tot Napoleó va ser impossible de capturar a principis del segle XIX; no va ser fins al 1809, quan havia ocupat Viena i amenaçava de destruir la capital austríaca, que Graz es va rendir. Gairebé totes les fortificacions van ser enderrocades; només es va permetre que es conservessin el campanar i la torre del rellotge, rescatats pels ciutadans de Graz i així salvats.
El Schlossberg atrau la gent. A la primavera amb el verd fresc, els primers raigs càlids de sol, a l’estiu amb arbres ombrívols i espectacles a l’aire lliure, a la tardor amb la resplendor de colors, i a l’hivern podeu escapar-hi de la rutina avorrida de la ciutat. I tot això en pocs minuts. Des del 1894, el funicular del Schlossbergbahn ha dominat perfectament el pendent d’aproximadament del 60%, últimament amb nous vagons d’observació. Al cim del turó hi ha molt per descobrir.
El campanar data del segle XVI. A dins hi ha la “Liesl”, la campana més pesada de Graz. Una cisterna, el Türkenbrunnen (pou turc), de 94 m de profunditat, i el poderós bastió Stallbastei van ser construïts per Domenico dell’Aglio. Va ser un dels principals arquitectes del nord d’Itàlia que a mitjans del segle XVI van erigir noves muralles de la ciutat de Graz i una fortalesa de 400 m de llargada a Schlossberg. Ningú va poder prendre aquesta fortalesa. Ni tan sols Napoleó. Tanmateix, després d’una victòria sobre els Habsburg el 1809, Napoleó va exigir la demolició de la fortalesa.
Una gran quantitat de diners pagada als francesos pels burgesos de Graz va poder evitar que la Torre del Rellotge i el Campanar fossin destruïts. Trenta anys més tard, el baró de Welden va transformar l’antic turó de la fortalesa en el parc romàntic amb les seves plantes meridionals, que encara és avui. Els 260 esglaons de la Schlossbergtreppe us porten cap avall. Igual que l’ascensor de vidre que acaba al sistema de túnels de Schlossberg. Aquest últim va ser construït durant la Primera Guerra Mundial com a refugi antiaeri per a la gent de Graz.
Avui dia no només alberga un ferrocarril en gruta per als més petits, sinó també el “Dom im Berg”, una sala d’esdeveniments i exposicions equipada amb infraestructura tècnica d’última generació, i tot això al centre d’una roca.
| Per cert: segons la llegenda, va ser el mateix diable qui va crear Schlossberg. Havia promès a la gent de Graz que faria més alta la seva muntanya local, el Schöckl. És clar, a canvi de la primera ànima que pugés a l’Schöckl, més alt. Quan sobrevolava Graz amb una roca enorme d’Àfrica a les mans, va veure una processó. Era el Diumenge de Pasqua. En què no tenia cap poder sobre els humans. I per tant no podia conquerir cap ànima. En una ira (in)justa, Satanàs va llançar la roca sobre la ciutat. La roca es va trencar en dues parts. Avui dia la més petita és Austein amb el seu Calvari. La més gran és Schlossberg. |
Ara explicaré tres de les formes que hi ha per pujar o baixar al Turó de l’Schlossberg (nosaltres per pujar vam fer servir el funicular i per baixar vam anar fins a Karmelitenplatz (a peu):
- Schlossbergbahn: Funicular
- Schlossberglift: Ascensor
- Escales en zig-zag de Schlossberg. Escales
Schlossbergbahn
Es tracta d’un funicular empinat que puja als passatgers per el turó de Schlossberg, amb vistes panoràmiques a la ciutat. El funicular de Schlossbergbahn us porta fins al turó de Schlossberg en qüestió de minuts. Amb el seu pendent del 60% i el sostre de vidre, el funicular ofereix unes vistes esplèndides del nucli antic. Puja al turó de Schlossberg cada 15 minuts i amb més freqüència els dies de molta activitat.
| Informació útil: tots els bitllets per a la zona 1 de Graz Linien són vàlids per al funicular de Schlossbergbahn. Horari d’obertura: de diumenge a dijous: de 9.00 a mitjanit, divendres i dissabte: de 9.00 a 2.00, festius: de 9.00 a mitjanit. |
Adjunto la seva pàgina web. Les tarifes son de 3,20€ per hora pels adults (7€ pel bitllet de 24h), i 1,60€ pels nens de 6 a 14 anys (3,20€ pel bitllet de 24h). Hi ha un bitllet combinat amb l’ascensor. Amb la Graz Card és gratis.
Schlossberglift
Ascensor per pujar directament a la torre del rellotge (Uhrturm). També hi ha bitllet combinat amb el funicular. Si busqueu una manera encara més ràpida d’arribar al cim del turó de Schlossberg, no busqueu més enllà de l’ascensor de Schlossberg. Les cabines de vidre de l’ascensor us ofereixen unes vistes estranyes de l’interior il·luminat de la muntanya. Afanyeu-vos a veure-la: el trajecte només dura aproximadament un minut! Al cim, us rep el punt de referència de la ciutat. Des de la Torre del Rellotge, teniu unes vistes magnífiques de la ciutat i del sud d’Estíria.
L’entrada a l’ascensor de Schlossberg es troba a la plaça Schlossbergplatz, on també hi ha el tren de conte de fades i l’extraordinari espai per a esdeveniments Dom im Berg. Un trajecte amb l’ascensor de Schlossberg costa 2,50 € per als adults. Hi ha bitllets amb descompte per 1,80 € disponibles per a nens de 6 a 14 anys, així com per a persones amb discapacitat. Tingueu en compte que els bitllets per al transport públic Grazer Linien no són vàlids per a l’ascensor de Schlossberg.
| El nostre consell: si preferiu una alternativa més plena d’acció, us recomanem que baixeu pel tobogan interior més llarg del món fins al centre de la ciutat. El tobogan de 170 metres està obert a tots els visitants amb una alçada mínima d’1,30 metres. |
L’horari d’obertura de l’ascensor és de dilluns a diumenge de 8 a 00:30h. Adjunto la seva pàgina web. Amb la Graz Card és gratis.
| Dom im Berg Situat dins de l’Schlossberg es troba el Dom im Berg, un espai d’aspecte futurista, l’arquitectura del qual és única en el sector d’esdeveniments de Graz. Amb una superfície total de 733 metres quadrats i una alçada d’11 metres, el Dom im Berg ofereix espai per a una àmplia varietat d’esdeveniments : concerts de tots els gèneres (els panells especials de les parets proporcionen una acústica excel·lent), conferències, balls, representacions teatrals, discoteques, etc. La música electrònica, en particular, ha trobat un lloc al Dom im Berg, on els visitants troben l’escenari perfecte per ballar fins a altes hores de la matinada. El 2019, el Dom im Berg es va equipar amb un sistema de so Ambisonics d’última generació, que ofereix als visitants una experiència sonora en 3D. Gràcies a la sala principal transformable amb el seu escenari variable, la creativitat de l’organitzador no té límits. Adjunto la seva pàgina web. |
Escales en zig-zag de Schlossberg (Schlossbergsteig)
Escales en zig-zag per pujar a la cima de la muntanya Schlossberg. Surten o arriben a la Schlossbergplatz. El Schlossbergsteig, un sender que puja pel costat oest del Schlossberg, és ara un punt de referència impressionant de Graz. Cinc escales apilades amb un total de 260 esglaons connecten Schlossbergplatz amb la Torre del Rellotge.
La construcció de la pujada va començar a la primavera de 1914 per iniciativa de l’Associació d’Embelliment de la Ciutat. Després de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, les obres de construcció es van aturar fins que van ser completades pels pioners del 27è Regiment d’Infanteria de Graz el 1916. Pel que sembla, els presoners de guerra no van participar en l’obra. La inauguració cerimonial, coneguda com el “Camí de la Guerra”, va tenir lloc l’1 de juny de 1918. Del 1924 al 1928, es va ampliar per incloure el “Camí del Jubileu” al llarg dels penya-segats occidentals.
| Ferrocarril de conte de fades de Graz El Tren dels Contes de Fades et porta a les profunditats del turó del castell, on t’esperen els teus contes de fades preferits i les noves històries, on podràs despertar els gegants amb pessigolles, xerrar amb els animals del bosc dels contes de fades, volar cap a les estrelles, explorar coves de lladres i tresors, fer brillar les pedres i fer ressonar els cristalls de gel. El trajecte dura aproximadament 30 minuts. L’horari d’obertura al Juliol i Agost és de dilluns a diumenge, el primer viatge a les 9:30h i l’últim viatge a les 18h. Viatges cada mitja hora i hora completa. Adjunto la seva pàgina web, on trobaràs els preus i les diferents combinacions que hi ha. |
Havent-nos empapat de les vistes de Graz des del Turó de Schlossberg i des dels voltants de la Torre del Rellotge, decidim baixar i marxem cap a la Karmelitenplatz a través d’un passeig per la “Am Fusse des Schlossberges” que ens porta en uns 400 metres fins la plaça.
Höfbackerei Edegger-Tax
Des de Karmelitenplatz trenquem cap al carrer de Sporgasse, un dels més interessants del casc històric. A la confluència amb el carrer Hofgasse continuem per aquest últim i a 200 metres de Karmelitenplatz ens trobem la nostra propera atracció: Höfbackerei Edegger-Tax.
Ens trobem davant de Hofbäckerei Eddeger-Tax, el forn de pa més antic de Graz. Aquest establiment del segle XVII té una façana espectacular i un aroma irresistible. No és d’estranyar que sigui un dels preferits dels viatgers que el descriuen com “extraordinari” (i estem d’acord). Es troba al carrer Hofgasse nº6. Adjunto la seva pàgina web. Els seus horaris d’obertura son de dilluns a divendres de 7 a 18h, i dissabte de 7 a 12:30h. El diumenge està tancat.
Sentireu la tradició imperial i reial tan bon punt creueu el portal de fusta històric i únic . Forma part de Graz tant com la Torre del Rellotge. L’aroma del pa acabat de fer omple l’aire, les boletes de mató demanen ser devorades i els croissants mariden perfectament amb el cafè . Aquestes delícies encara es preparen a mà a la fleca Edegger-Tax Court , utilitzant el coneixement i l’experiència dels segles passats.
Doppel Wendeltreppe
Travessem la totalitat del carrer Hofgasse dirigint-nos al seu nº15. A dins del Burg ens trobem una Escala de cargol doble. Separació i reconciliació. Fins i tot l’arquitectura oficial pot amagar sorpreses. El Burg de Graz, seu oficial del govern regional, és una autèntica joia. Segles de reconstrucció han donat lloc a elements interessants de les èpoques gòtica, renaixentista i Biedermeier. Particularment sorprenent és l’escala de cargol doble, que sembla gairebé una il·lusió òptica. Aquesta “escala de la reconciliació” consta de dues escales de cargol oposades, que es fusionen breument a cada pis, es separen i després es tornen a unir.
AEIOU – aquestes són les cartes que l’emperador Frederic III havia escrit en totes les coses que posseïa i en tots els edificis que havia construït. Així, el Burg de Graz també té inscrit “AEIOU” en diverses façanes. El 1438, Frederic, aleshores duc d’Estíria, va decidir erigir una nova residència a Graz. Al mateix temps, va construir l’església de la cort de Sant Ägydius, l’actual catedral, i fins i tot la va connectar a la seva ala d’allotjament, que ja no existeix, al Burg. Durant dècades no va quedar clar què significaven les lletres AEIOU, que es poden trobar en molts edificis històrics de tota Àustria. No va ser fins al març de 2023 que un historiador alemany va resoldre aquest misteri AEIOU: AEIOU significa “Amor Electis Iniustis Ordinor Ultor”. Aquestes paraules estan incrustades en escrits contemporanis sobre Frederic III i en una frase més llarga en llatí: «En, amor electis, iniustis ordinor ultor; Sic Fridericus ego mea iura rego», que bàsicament significa «Estimat pels escollits, temut pels injustos».
El fill de Frederic, l’emperador Maximilià I, va continuar les obres de construcció del Burg. I va deixar a la posteritat una de les principals escales gòtiques d’Europa. Una escala de doble cargol: dos trams d’escales, que corren en direccions oposades, s’uneixen per uns esglaons a cada pis, es tornen a separar, es tornen a unir… L’obra mestra arquitectònica de 1499 sovint s’ha interpretat com un símbol d’eternitat. La gent de Graz l’anomena “escala de la reconciliació”. Si aneu per camins separats, us reunireu.
L’horari d’obertura és cada dia de 7:30 a 20h, i l’entrada és gratuïta. Així de fàcil és veure aquestes escales.
| Per cert: totes les residències dels Habsburg s’anomenaven “Hofburg”. Com que a Graz ja existia un castell (burg) més antic, va ser rebatejat com a “Schloss” (palau). Així és com va rebre el nom de Schlossberg. |
Graz Cathedral
I a 100 metres de les escales, travessant Hofgasse i agafant el primer a l’esquerra (Bürgergasse) ens topem amb la Catedral de Graz. L’arquitectura eclesiàstica reial-imperial corona el centre històric de la ciutat. Sens dubte, no us podeu perdre la catedral en cap viatge turístic per Graz. No us deixeu enganyar per l’exterior relativament sobri. El “Gottesplagenbild”, una relíquia inspiradora d’esplèndida pintura al fresc gòtica, encara es troba en excel·lent estat avui dia. Dins de la catedral, hi ha una multitud de tresors eclesiàstics i històrics en general que esperen ser descoberts.
La catedral actual recorda els dies en què Graz era una ciutat imperial. L’emperador Frederic III va erigir l’església juntament amb la seva nova residència a Graz. Al llarg de la història, la catedral va patir molts canvis. Les obres de construcció del tribunal i l’església parroquial en estil gòtic tardà es van iniciar el 1438, com a església jesuïta va ser reformada en estil barroc a finals del segle XVII i principis del XVIII. Des del 1786 ha estat la catedral, és a dir, l’església del bisbe i principal dels catòlics a Estíria.
L’exterior de la catedral té un aspecte molt sobri avui dia. En el període gòtic, però, les façanes estaven cobertes de pintures. Se n’ha conservat un fresc, l’anomenat Gottesplagenbild (“Les plagues de Déu”). Fa referència a un any d’horrors que va patir Graz el 1480. La ciutat va ser afectada per tres plagues que es consideraven el càstig de Déu: llagostes, guerra i la pesta negra. La pintura s’ha de veure com una súplica a Déu per al perdó i la reconciliació. El pintor Thomas von Villach va disposar la Santíssima Trinitat, els sants i la jerarquia dels àngels, així com les tres plagues, com un drama impressionant que demostra la ira de Déu i la súplica de misericòrdia, tot subratllat per “globus” medievals.
L’interior de la catedral combina harmoniosament l’arquitectura gòtica amb el mobiliari barroc. Els frescos de l’església daten de l’època de l’emperador Frederic III. Entre ells: un fragment que mostra Sant Cristòfor, clarament recognoscible com Frederic portant la corona ducal d’Estíria. Els jesuïtes, que van ser propietaris de l’església durant gairebé 200 anys, la van fer moblar en un magnífic estil barroc pels millors artistes locals i estrangers. L’esplèndid altar major va ser dissenyat per Georg Kraxner. Però també el púlpit, les cadires del cor i els bancs són d’una qualitat impressionant. L’orgue de la catedral es va construir el 1978. En els serveis i concerts d’orgue es toquen tots els 5.354 tubs i es treuen els 73 registres.
| Per cert: una obra mestra del mobiliari original de l’església ha tornat recentment a Graz, després de molts anys de renovació a Viena. Per la seva qualitat i mida (274×272 cm), la pintura “Kreuzigung im Gedräng” (Crucifixió) de Conrad Laib està considerada una de les millors pintures sobre taula del gòtic tardà dels països de parla alemanya. |
L’entrada a la Catedral és gratuïta. Adjunto la seva pàgina web perquè dispongueu de més informació.
3. Del Mausoleum Kaiser Ferdinands II a Herrengasse
Finalitzada la visita a la Catedral, visitarem un mausoleu al costat de la mateixa i després explorarem el cor del centre històric de Graz.
Mausoleum Kaiser Ferdinands II
Un lloc de descans imperial al costat del Dom. Cúpules turqueses destaquen contra el cel blau sobre el Mausoleu i, juntament amb el Dom i l’església Katharinenkirche, defineixen una de les magnífiques vistes de la ciutat. Gairebé et podries haver endut les terres del sud, atès com aquest conjunt encanta qualsevol visitant amb més que un toc d’estil florentí. Aquí a Graz, l’emperador Ferran II va fer que el seu artista de la cort, Giovanni Pietro de Pomis, dissenyés la impressionant tomba.
L’horari d’obertura per les visites és de dimarts a diumenge de 9 a 18h. També es poden fer visites guiades a l’hivern amb cita prèvia; sol·liciteu-les a través del Museu Diocesà: T +43/316/8041-890. Adjunto la pàgina web.
L’anomenada Stadtkrone (“Corona de la Ciutat”) de Graz comprèn edificis tan importants com la Catedral , el Burg , l’Antiga Universitat i l’actual Seminari (antic col·legi jesuïta) . Però és la cúpula del Mausoleu la que també corona visualment la ciutat.
El 1614, Ferran va encarregar al pintor i arquitecte de la seva cort italiana que construís un mausoleu i una església adjacent de Santa Caterina al costat de l’actual catedral. Es convertiria en un dels edificis més importants de principis del segle XVII a Àustria. La cúpula ovalada sobre la capella del sepulcre va ser la primera d’aquest tipus construïda fora d’Itàlia. La façana de Santa Caterina està composta amb petits detalls rics i demostra el gust del temps al llindar del Renaixement i el Barroc. Com a estàtua a dues aigües, Santa Caterina d’Alexandria mira cap a l’antic col·legi jesuïta que hi ha davant, on el 1585 es va fundar la Universitat de Graz. Al cap i a la fi, Santa Caterina és venerada com a patrona de les universitats.
El 1619, Ferran va ser escollit emperador i va deixar Graz per anar a Viena. Les obres de construcció del mausoleu es van aturar. Així, el 1637, Ferran va ser enterrat en una tomba a mig acabar i plena de corrents d’aire. Només el seu nét, l’emperador Leopold I, va encarregar a un jove artista de Graz que fes l’interior. El jove artista es va convertir més tard en el famós arquitecte barroc austríac Johann Bernhard Fischer von Erlach.
La volta està dominada per un impressionant sarcòfag de marbre vermell. És el lloc de descans final de la mare de Ferran, Maria de Baviera. Només una placa senzilla a la paret indica la tomba de l’emperador Ferran.
| Per cert: una pintura interessant a la volta de canó de Santa Caterina il·lustra l’alleujament de Viena dels turcs el 1683. Dalt del cel, l’emperador Leopold I és glorificat com el gran derrotador dels infidels. Tot i que havia fugit dels turcs a Passau a temps i havia tornat a Viena només després de la seva retirada… |
Glockenspiel
Visitada la joia del Mausoleu Kaiser Ferdinands II, ens dirigim a la plaça de Glockenspielplatz, únicament a poc més de 100 metres de les escales del Mausoleu. Aquí, a la plaça Glockenspielplatz nº4, hi ha un famós carilló. El Glockenspiel de la plaça homònima de Graz marca el camí. Una dolça donzella i un noi corpulent vestit amb vestit tradicional fan piruetes tres vegades al dia (11.00, 15.00 i 18.00) al gablet de l’edifici de la plaça Glockenspielplatz. Les alegres 24 campanes del mecanisme toquen tres melodies diferents. Un espectacle encantador i romàntic incomparable. Encantats i cadascun amb una vitalitat i un somriure a la cara, els afortunats espectadors comencen a ballar quan l’última nota s’esvaeix.
El 1884, el productor de begudes espirituoses Gottfried Maurer va comprar una casa a l’aleshores plaça “Fliegenplatzl”. En els seus viatges al nord d’Alemanya i Bèlgica, l’empresari va conèixer els carillons i en va instal·lar un a casa seva a Graz. La vigília de Nadal de 1905, les 24 campanes de la torre de la teulada de ferro van sonar per primera vegada. El 1929, Gottfried Maurer va llegar el carilló a la ciutat de Graz, amb la condició que continués existint. Durant la Segona Guerra Mundial, les campanes van deixar de sonar. Es van utilitzar per fabricar armes i no es van renovar fins al 1956.
Així doncs, el carilló de Graz torna a tocar les seves tres melodies, tres vegades al dia. Però no sempre són les mateixes. Ja que les posicions dels 800 passadors d’acer del canó es poden canviar. Cinc vegades a l’any es poden escoltar noves melodies. Cançons populars alpines i de iodel alternen amb nadales i melodies agradables de compositors contemporanis. Però sempre les finestres amb arcades del gablet s’obren per mostrar una parella ballant amb vestits tradicionals d’Estíria. El punt culminant de l’espectacle és el gall daurat aixecant les ales. És una còpia del gall que Gottfried Maurer va veure a l’ajuntament de Munic.
En el seu temps, Gottfried Maurer va ser un estrateg publicitari força intel·ligent. No només el carilló atreia la gent a la seva botiga de vins. Les façanes art nouveau de la casa i de l’edifici adjacent, que també pertanyia a l’empresari, amb diversos temes de relleus i mosaics, estimulen l’espectador a beure una mica de vi. Fins i tot el ballarí del carilló aixeca la seva copa a la gent. Això és ideal per a l’anomenat “triangle de les Bermudes” on es troba el carilló. Molts participants s’hi han perdut en algun dels nombrosos restaurants, cafeteries i bars…
| Per cert: des del 1998 hi ha un segon carilló a Graz. A diferència del carilló tradicional purament mecànic descrit anteriorment, les campanes del carilló de Mariahilfer Kirche, a la riba dreta del riu Mur, estan controlades per ordinador. A més, l’organista hi pot tocar música en directe mitjançant un teclat. |
Sporgasse
Continuem recte per el carrer Fäbergasse (travessant la Fäberplatz) i sortim en uns 200 metres a Sporgasse. La major part de Sporgasse és un espai per a vianants conegut sobretot per les nombroses gelateries que s’hi troben. A més de gelats, també s’hi poden trobar sabates, rellotges, joies, moda italiana, vestits tradicionals i molt més.
Herrengasse
I finalment arribem a Herrengasse. Herrengasse i Sporgasse es pot dir que son les dues artèries principals del casc antic, dos carrers peatonals que tenen molta bellesa i història. Herrengasse és el principal carrer comercial de Graz. A la secció entre Jakominiplatz i Hauptplatz, podeu trobar una gran varietat de botigues, moltes d’elles ubicades en edificis esplèndids.
El carrer és un paradís per als amants de les compres, tant si busqueu sabates, productes cosmètics o roba. La zona que envolta Herrengasse acull diversos carrerons i carrerons més petits que també són ideals per anar de compres. Per exemple, heu explorat les botigues de Landhausgasse, Stubenberggasse, Hans-Sachs-Gasse, Färbergasse, Tummelplatz, Joanneumring, Kaiserfeldgasse, Reitschulgasse, Dietrichsteinplatz, Gleisdorfergasse o Eisernes Tor?
I a Herrengasse, ens trobem amb tres atractius que bé mereixen una visita:
- Gemaltes Haus: Al nº3
- Landeszeughaus: Al nº16
- Pati de Landhaus: Al nº16. És la mateixa finca que l’anterior.
Herzogshof (Gemaltes Haus)
Un tatuatge mural al carrer Herrengasse? I tant! A la façana de l’edifici Herzoghof, al centre de Graz, els déus grecs i romans es troben. L’edifici va ser pintat per primera vegada l’any 1600. El pintor barroc Johann Mayer va aplicar els frescos “divins” el 1742, i des de llavors se l’ha conegut com la “casa pintada”. Si us preneu un moment per submergir-vos en les imatges, gaudiu d’una intensa sensació d’immersió enmig de l’enrenou urbà.
Fins a la segona meitat del segle XV, els Habsburg van dur a terme les seves tasques oficials com a prínceps d’Estíria en aquesta casa. L’administrador de l’edifici estava exempt de pagar impostos per instal·lar la “cadira del príncep”. Herzogshof es menciona per primera vegada el 1360. Va ser en aquesta casa on els ducs d’Estíria van donar terres als seus súbdits en feu. Quan es va completar el Burg de Graz poc després del 1450, el nou edifici es va utilitzar per a aquesta cerimònia. A partir de l’any 1600, un germà del llavors príncep d’Estíria i futur emperador Ferran II va viure a la casa. Va ser en aquella època que va ser pintada per primera vegada. Per ni més ni menys que el pintor de la cort de Ferran i futur arquitecte del Mausoleu, Giovanni Pietro de Pomis.
La casa va canviar sovint de mans fins que va passar a mans d’un canviador. Franz von Lathurner va encarregar a l’artista Johann Mayer de Vorau que tornés a pintar al fresc la façana. No ha quedat res de la pintura original de de Pomis. Amb el pas del temps, la identitat de les figures representades a la façana va caure en l’oblit. Fa només uns anys es podien identificar com a déus grecoromans. La zona inferior amb els déus populars Bacus (déu del vi), Vulcà (déu dels artesans) i Vesta (deessa de la llar) és la més propera a la gent. Per sobre d’ells, en la jerarquia de déus i a la façana, hi ha Apol·lo (déu de la llum), Júpiter (rei dels déus) i Plutó (déu del món subterrani). El regne dels déus es complementa amb Mercuri (déu dels comerciants i viatgers), Mart (déu de la guerra), Minerva (deessa de la guerra i les arts) i Esculapi (déu de la medicina) a la fila superior. Herois de la mitologia grega i romana també formen part del programa.
Amb els seus frescos que cobreixen més de 220 m², és a dir, tota la façana, la Gemaltes Haus és única a Àustria.
| Per cert: el 1382 una delegació de Trieste va arribar a Herzogshof, a Graz. El poble de Trieste va demanar protecció als Habsburg per escapar de l’ocupació de Venècia. Fins al final de la Primera Guerra Mundial, Trieste va romandre formant part de l’imperi Habsburg. |
Landeszeughaus
Passejant arribem a la finca d’Herrengasse 16. Es tracta del Museu de l’armeria d’Estíria. És un museu que alberga històric armament militar que es troba en una armeria construïda en el 1811. A l’armeria Landeszeughaus de Graz, es troben en fila les armadures i les armes dels valents guerrers de l’Edat Mitjana. L’entorn històric especial i la gran quantitat d’objectes de col·leccionista fan que la visita a l’armeria de Graz sigui una delícia que no us podeu perdre. Meravelleu-vos amb les increïbles 32.000 exposicions distribuïdes en quatre plantes, on molts visitants, grans o petits, es deixen portar per somnis de sagues heroiques de temps passats.
L’horari d’obertura del museu durant l’estiu és de dimarts a diumenge de 10 a 18h (dilluns tancat). Es fan visites guiades a les 11h (alemany), 12:30h (anglès) i 14h (alemany). El preu de l’entrada és de 12€ pels adults i entrada gratuïta pels menors de 19 anys. Amb la Graz Card entres gratis. Adjunto la seva pàgina web. Nosaltres no hi vam entrar perquè no disposàvem de temps per complir amb la nostra ruta de 24 hores.
L’edifici estret té cinc plantes d’alçada i uns 50 m de llargada. La façana està embellida per dues estàtues barroques impressionantment voluptuoses de Giovanni Mamolo que representen Mart (déu de la guerra) i Minerva (deessa de la guerra i les arts). Així doncs, avui dia, l’única armeria originalment conservada del món conté unes 32.000 peces exposades. Armes històriques i equipament militar que daten de finals del segle XV a principis del XIX. Més de 3.300 armadures i cascos, més de 7.800 armes petites, unes 5.400 armes de personal, 2.400 espases, sabres i similars: tot el que es necessitava per a la guerra antigament, ho trobareu a l’armeria.
A més de la gran quantitat d’armes per a soldats senzills, són especialment impressionants les magnífiques armadures de la noblesa i les armadures de cavall completament conservades de principis del segle XVI. Tanmateix, els aproximadament 50 canons pesants de la planta baixa de l’armeria van ser retirats quan s’acostaven les tropes de Napoleó i més tard venuts a un fundidor de campanes. Avui, la informació turística de Graz ha trobat una nova seu a la planta baixa de l’armeria.
| Per cert: quan vegeu tanta massa de ferro vell, us preguntareu per què tots aquests braços no s’oxiden. A part de la cura professional, els sostres de fusta, els terres i els panells de paret en són els responsables: la fusta absorbeix la humitat. |
Pati de Landhaus
A Herrengasse 16, també, ens trobem amb el meravellós pati renaixentista del Palau Grazer Landhaus. Quin lloc tan perfecte per a una festa! La idea inevitable si entres al Landhaushof de Graz. Gaudir de l’entorn renaixentista d’aquest lloc acollidor evoca immediatament imatges acolorides de gent gaudint de les festes. Aquí, a l’estiu, les flors decoren les magnífiques arcades i, durant l’Advent, el cèlebre pessebre de gel troba un escenari perfecte. Entremig, concerts, teatre i, de fet, tota mena de festivitats tenen lloc a l’esplèndida atmosfera del pati del Landhaus. Pots accedir al pati en qualsevol moment del dia.
La Grazer Landhaus (Casa Rural de Graz) a Herrengasse va ser construïda entre 1527 i 1531 com el primer edifici renaixentista a la capital d’Estíria ,
Graz . La seva ala principal es va construir a partir de 1557 segons els plànols de l’arquitecte Domenico dell’Allio . L’antiga seu dels Estats és un dels edificis renaixentistes més importants de l’Europa Central. Els trets característics inclouen les finestres d’arc ornamentades , les arcades airejades i el pati porticat de tres pisos. El saló rural barroc és ara la sala de reunions del Parlament Estatal d’Estíria , i nombrosos esdeveniments tenen lloc al pati porticat.
4. De Hauptplatz a Òpera Haus Graz
Hauptplatz
La confluència dels carrers Herrengasse i Sporgasse, dóna lloc a la plaça central principal de Graz, anomenada Hauptplatz. És una plaça històrica amb edificis medievals al seu voltant. La Hauptplatz (plaça principal) i l’Ajuntament son el cor de la ciutat. Al centre de la Hauptplatz hi ha la font de l’arxiduc Joan.
Vestida d’un blanc brillant, la núvia entra a la plaça davant de l’ajuntament, el Rathaus, enmig d’una cascada de flors i arròs. Just davant, hi ha un animat espectacle de hip-hop. Les parades del mercat ofereixen sucs i salsitxes amb mostassa: escenes del cor de la ciutat, la Hauptplatz de Graz, situada entre magnífics edificis coronats per l’ajuntament de Graz. És un teló de fons impressionant per a l’enrenou colorit de la ciutat i un punt central tant per a visitants com per a residents. Des d’aquí podeu arribar a totes les atraccions de Graz en un tres i no res.
Plaça Principal – Plaça Principal
A l’Edat Mitjana, Graz era un centre important de comerç, on se celebraven fires i mercats setmanals. A la plaça del mercat només hi vivien els burgesos, principalment comerciants. L’arquitectura de la filera esglaonada de cases a l’oest de la Hauptplatz, interrompuda per carrerons estrets, recorda l’Edat Mitjana. Sota les arcades de fusta, els comerciants exposaven els seus productes. Es poden veure arcades de maçoneria a les dues cases Luegg. Gràcies a la seva magnífica façana d’estuc de finals del segle XVII, el Luegg, a la cantonada de Sporgasse, crida l’atenció. En aquest sentit, competeix amb l’ajuntament que domina la part sud de la Hauptplatz.
Des del 1878, un monument/font s’ha alçat per sobre de les parades del mercat, atraient salsitxes calentes, productes làctics, fruita, gelats o oli de llavors de carbassa. El monument està dedicat al “príncep d’Estíria” l’arxiduc Joan (1782-1859). No sense raó, el monument es va erigir en una posició tan destacada a Graz. L’arxiduc Joan va iniciar múltiples iniciatives que van tenir un efecte positiu durador en el desenvolupament d’Estíria. La font mostra els Habsburg envoltats de quatre figures femenines. Simbolitzen els rius Mur, Enns, Drava i Sann, que fluïen per Estíria a les seves antigues fronteres.
El 2002, la Hauptplatz va ser redissenyada per l’arquitecte de Graz, Markus Pernthaler. L’àmplia zona buida davant de l’ajuntament ofereix espai per a diversos esdeveniments, com ara per promoure la vida pública a la plaça. A la nit, una llum indirecta amable i càlida accentua les impressionants façanes acolorides de la Hauptplatz. Per cert: com a centre de la vida pública, la Hauptplatz —fins a finals del segle XVIII— també va ser important per executar sentències en públic. Per delictes menors, la gent hi era exposada a la picota, tancada en una gàbia o havia de muntar en un “ase” de fusta. Fins i tot les execucions tenien lloc a la Hauptplatz. Només les persones de rang superior tenien privilegis: eren decapitades dins l’ajuntament…
Ajuntament
La història de l’ajuntament il·lustra la importància creixent de la segona ciutat més gran d’Àustria. Cap al 1550, l’administració de la ciutat es va traslladar a un ajuntament força humil d’estil renaixentista a Hauptplatz, que, per cert, també servia de presó. L’edifici va ser substituït el 1803 per un ajuntament nou i més gran d’estil clàssic. Al segle XIX, l’enorme creixement de la població i la creixent confiança dels ciutadans van conduir a la construcció de l’ajuntament actual, que va ser projectat pels arquitectes vienesos Wielemans i Reuter. Es va completar el 1893. Totes les cases del bloc s’haurien d’haver destruït per fer lloc a l’edifici historicista alemany d’estil antic. Tanmateix, aquest objectiu no es va aconseguir. A Herrengasse encara es troben tres cases estretes aparentment encaixades a l’enorme edifici de l’ajuntament. Els seus propietaris s’havien negat a “sacrificar” les cases pel nou ajuntament. La qual cosa avui es pot considerar un símbol “sòlid” de la tossuderia suposadament típica del poble d’Estíria.
La façana principal de l’ajuntament es va simplificar radicalment al segle XX. Però les estàtues retirades dels nínxols i de l’entrada principal tornen actualment com a còpies: al·legories de l’ofici, les arts, la ciència i el comerç, i protagonistes importants de la història austríaca. A dins, l’interior d’alta qualitat de la sala de sessions de dues plantes probablement il·lumina la tasca de l’ajuntament. S’ha conservat un sostre artesonat, una galeria, panells, fins i tot el llum de sostre i el rellotge de paret del mobiliari original de finals del segle XIX.
Tot i que molts llocs romàntics de Graz han estat aprovats com a llocs per a casaments per les autoritats de la ciutat, només a la sala de casaments de l’ajuntament, gràcies a una càmera web , els vostres amics i familiars de tot el món poden presenciar la cerimònia de casament en directe.
| Per cert: al concurs d’arquitectura per a la construcció d’un nou ajuntament celebrat el 1886 també hi va participar el nadiu de Graz, Georg Hauberrisser el Jove. El seu projecte per a Graz no es va dur a terme. Però un altre ajuntament li va donar fama: el de Munic. |
Després de veure els principals carrers i la plaça Hauptplatz amb l’Ajuntament de la ciutat, només ens quedava afinar alguns detalls de la ruta. Voldríem acabar la mateixa a l’edifici de l’Òpera Haus de Graz, passant pels apartaments Argos Graz on ens allotgem.
Argos Graz
A poc menys de 10 minuts de la plaça de l’Ajuntament (Hauptplatz), ens trobem una bogeria d’edifici avantguardista dissenyat per Zaha Hadid que és excepcionalment minimalista i sostenible en acer, vidre i plàstic. Està ubicat a Burggasse nº15.
Planejat per l’excepcional arquitecta Zaha Hadid i realitzat pel promotor del projecte WEGRAZ, ARGOS és una visió, un concepte, un teló de fons i una llar. Per a tothom qui busca alguna cosa especial. Per a aquells que volen escapar del dia a dia durant una estona i per a aquells que han vingut a quedar-s’hi més temps. ARGOS combina la comoditat de tenir “les teves pròpies quatre parets” amb el servei d’un hotel. ARGOS ofereix trobades màgiques amb el disseny, les experiències i la vida.
Òpera Haus Graz
I a 100 metres de l’edifici Argos Graz ens trobem a l’edifici de l’Òpera de Graz. Així finalitza la nostra ruta en el dia d’avui. Hem fet una pinzellada de la ciutat en 24 hores i hem acabat a 100 metres del nostre allotjament. Al costat de l’imponent edifici blanc del carrer Ringstrasse, que voreja el centre de Graz, l’escultura “Lichtschwert” representa la protecció dels drets humans. Alhora, contrasta de manera impressionant amb l’Òpera veïna i és una prova de la consciència cultural de la ciutat. Antigament el teatre de la ciutat, l’Òpera és ara un escenari esplèndid per a produccions impressionants a Graz, des del teatre musical fins al ballet. Forma part de la Ruta de l’Emperador (Teatres Històrics d’Europa).
Es tracta del segon teatre d’òpera més gran d’Àustria. Trampolí per a carreres musicals. “Teatre d’Òpera de l’Any” el 2001. Atributs remarcables per al teatre de la carretera de circumval·lació. Inicialment, l’òpera actual era el teatre municipal i no servia exclusivament música. Així doncs, es va inaugurar amb el drama “Wilhelm Tell” de Schiller el 16 de setembre de 1899. A petició de l’ajuntament, els arquitectes vienesos Fellner i Helmer, famosos pels seus projectes teatrals, van dissenyar l’edifici a l’estil del mestre d’obres barroc Johann Bernhard Fischer von Erlach. (Va néixer a Graz, però no hi va construir cap edifici.)
L’explosió d’una bomba durant la Segona Guerra Mundial va provocar la demolició del pòrtic original i una simplificació de la façana. A l’interior, però, l’espaiós saló d’escales i l’auditori amb les seves llotges, l’estuc luxós, parcialment daurat, i les pintures del sostre d’estil barroc han romàs intactes. A mitjans dels anys vuitanta, es va afegir al teatre de l’òpera una ampliació molt sensible dissenyada per Gunther Wawrik.
Ara un pont envidrat connecta la zona de l’escenari amb el moll d’escena recentment erigit. No només els 1.800 membres del públic que acollien l’auditori van quedar impressionats per les actuacions. A la temporada teatral del 2000/01, l’Òpera de Graz va oferir les millors actuacions dels països de parla alemanya. Això és el que van concloure els 50 crítics de teatre quan van seleccionar l’Òpera de Graz com a “Òpera de l’Any”.
Entre els grans músics que han treballat al teatre de l’òpera, van saltar a la fama especialment el compositor Robert Stolz (director musical als 20 anys) i el director d’orquestra Karl Böhm. Tots dos també van néixer a Graz.
Una cosa fascinant de Graz, la interacció entre el modernisme i la tradició, queda il·lustrada per l’escultura “espasa de llum” al costat del teatre de l’òpera. Originalment es va fer per al festival “steirischer herbst” el 1992. Per celebrar el 500è aniversari del descobriment d’Amèrica, es va representar l’òpera “Amerika” de Roman Haubenstock-Ramati al teatre de l’òpera. L’artista de Graz Hartmut Skerbisch es va inspirar en el llibret basat en un text de Franz Kafka per crear aquesta “Estàtua de la Llibertat” amb espasa i globus terraqui. Fa 54 m d’alçada, exactament igual que el seu model a Nova York.
| Per cert: fins i tot al segle XIX, l’economia era un gran patrocinador de les arts. Va ser la caixa d’estalvis local qui va renunciar al reemborsament d’un préstec i, per tant, va finançar tot el projecte teatral. |
Malauradament no es fan visites turístiques a l’interior del teatre de l’Òpera de Graz. Ens hem de conformar amb els exteriors o si més no, comprar les entrades d’algun dels espectacles per gaudir de l’arquitectura interior. Adjunto la seva pàgina web.
Adjunto el mapa de Google Maps amb la ubicació dels imprescindibles del dia a Graz, així com del recorregut peatonal realitzat:
Vist Graz, ens queda el viatge cap a Viena. El trajecte és d’uns 205 kilòmetres i finalitzarà a l’Aeroport de Viena per tal de tornar el cotxe de lloguer. D’allí, ens desplaçarem amb transport públic fins al nostre allotjament de Viena (Pension Gross), a punt per visitar la ciutat durant els pròxims tres dies. A l’Aeroport agafarem el tren que en un trajecte de 23 minuts ens portarà a l’estació “Praterstern”. Aquí baixarem i agafarem el metro (línia U2) per fer un trajecte de 4 minuts de “Praterstern” a “Schottentor U”, on amb una passejada de 5 minuts arribem al nostre allotjament.
Adjunto el mapa de Google Maps amb el recorregut realitzat amb cotxe (205 kilòmtres / 2 hores i 14 minuts):
Adjunto un mapa de Google Maps amb el trajecte des de l’Aeroport de Viena fins al nostre allotjament a prop de l’Innere Stadt de la ciutat: