| Donarem la possibilitat d’allargar un dia més les vacances a Montenegro, però per anar fins a Croàcia, concretament per visitar la ciutat de Dubrovnik, la perla de l’Adriàtic. La nit del dia 15 en comptes de passar-nos-la a Kotor, ens la passarem a Dubrovnik, juntament amb la del dia 16. Així disposarem d’un dia sencer per visitar la ciutat de Dubrovnik. De Kotor a Dubrovnik hi ha 91,3 kilòmetres (1 hora i 47 minuts amb cotxe, i creuant una frontera). També hem de tenir en compte de canviar euros per la moneda utilitzada a Croàcia, les Kunes (més o menys 1 kuna és igual a 0,13 euros). |
“La llibertat no es ven ni per tots els tresors del món” (Inscripció sobre la porta de la fortalesa Lovrijenac. Un dels imprescindibles que veure a Dubrovnik)
Hi havia una vegada una ciutat de llum i pedra. Anomenada pels romans Ragusa, fou una petita i pròspera República independent en l’Adriàtic que va competir en poder amb Venècia. En la seva llarga història, la vetusta Dubrovnik ha sofert atacs i terratrèmols, encara que res com aquell matí de desembre de 1991, quan més de 2000 bombes varen caure sobre les teulades, destrossant murs i palaus durant la terrible guerra de Yugoslavia. Encara avui les empremtes de l’esdeveniment son visibles en el casc antic. Tanmateix, la ciutat de llum i pedra brilla de nou gràcies a l’amor dels seus habitants, que han retornat la bellesa a la seva vella joia emmurallada. Véns a descobrir-la?
Resulta impossible no enamorar-se de Dubrovnik. Malgrat l’excessiva invasió de turistes que ha sofert en els últims anys – en part gràcies o per culpa d’haver estat un dels principals escenaris de Joc de Trons – la seva façana de port antic trasllada només creuar la muralla a una altra època. Caminar els seus carrers deserts just abans de clarejar, amb el queixat de les gavines i les vistes a la vertical muntanya en la que s’encaixona és com trobar-se immersa en un encanteri. Màgia que es trenca – em temo – a allò de les 10 del matí quan desembarquen els creuers i autobusos turístics. Per això recomanem allotjar-se almenys un parell de nits en el centre: quan més es gaudeix aquesta ciutat és a deshores. Dubrovnik serà la nostra última aturada en aquest viatge de 15 dies per Montenegro, i malgrat a la menor tranquil·litat d’altres enclavaments en l’Adriàtic i els preus desorbitats, ens agradarà moltíssim.
La ciutat més turística de Croàcia disposa d’un gran port en el que atraquen ferris i creuers internacionals, a més d’un transitat aeroport. Nosaltres ens desplacem amb cotxe de lloguer des de Montenegro (haurem de mirar les clàusules a l’hora de firmar el contracte amb l’empresa del cotxe de lloguer). Un viatge bastant ràpid tenint en compte que s’ha de creuar la frontera de Croàcia amb Montenegro. Al cap de dues nits, farem el mateix camí a la inversa i anirem fins a l’aeroport de Podgorica, per agafar el nostre vol cap a Barcelona.
Viatge d’anada fins Dubrovnik (91,2Km en un total de 1h 50min):
Viatge de tornada fins a l’aeroport de Podgorica (158Km en un total de 2h i 49min):
| Hem escollit dos allotjaments de la plataforma “booking”, els quals compleixen les prestacions que hem indicat en anteriors apartats en quan a disposició de cuina, aparcament privat, condicions de cancel·lació gratuïta i distància menor a 1km des del centre de la ciutat: 1) Old Harbour City Center Apartment. Adreça: Od Tabakarije 15. DUBROVNIK. Preu: 139,00€/nit (total de 278,00€) 2) Apartments Near Old Town. Adreça: Brgatska 16, Ploce. DUBROVNIK. Preu: 140,00€/nit (total de 280,00€) |
Com podeu comprovar, es veu clarament la diferència de preus entre els allotjaments de Montenegro i els de Croàcia, en aquest cas Dubrovnik.
Benvinguda a la petita república marinera que feu ombra en el comerç del Mediterrani a la mateixa Venècia. Les seves massisses muralles, fortificades amb torres i bastions varen defensar la ciutat durant segles d’atacs de pirates i pobles enemics. El seu aspecte regi, esglésies, palaus i convents de pedra clara es varen convertir en el lloc preferit per a un escenari de pel·lícula, recreant la capital dels Set Regnes. Aquesta que quedarà reduïda a cendres per el foc del drac (perdó, spoiler).
Amb un pont de pedra sobre el fossar, l’entrada que dóna accés a la ciutat antiga ja llança una idea de lo que espera portes endins: una urbs de conte. El millor que veure a Dubrovnik comença al traspassar la Porta Pile.
La gran plaça Mikicevica amb la rodona font d’Onofre, del segle XV, son l’eix que vertebra i distribueix als visitants al llarg del casc històric. També des d’aquí es pot pujar les escales per a recórrer les muralles de Dubrovnik. En la plaça s’hi ubiquen l’antic convent de Santa Clara, edifici de 1290 que avui s’utilitza com a teatre 5D, i l’església de Sant Salvador, amb façana renaixentista en estil vèneto-dàlmata. El gran campanar gòtic pertany al convent franciscà l’interior del qual espera varies sorpreses: un museu amb obres d’art sacre, un preciós claustre de capitells romànics i una de les farmàcies més antigues d’Europa, en funcionament des de 1301 fins als nostres dies.
La millor forma de començar a explorar Dubrovnik és rodejar la muralla per complet, caminant el seu camí de ronda. Des de la part alta de la ciutat fins a la vora del rocós penya-segat que acaba en el mar, es contemplen les seves teulades, el port, les torres de les esglésies i també alguna casa en ruïnes, restes d’aquell nefast bombardeig de la última guerra. Quasi dos kilòmetres de recorregut per unes muralles del segle X. El preu per pujar a la muralla és de 30€ per persona; val la pena, encara que sigui tant car.
Una de les moltes torrasses que formen part de la muralla és la Torre Minceta, escenari de Joc de Trons a Dubrovnik. La torre més alta de la ciutat és en la ficció la Casa dels Eterns, on la Khaleesi rescata als seus tres dracs.
Ara ens encaminem a fer un passeig per el casc històric de Dubrovnik. Els peus de nou arran de terra. El centre històric de Dubrovnik és un museu a l’aire lliure per el que perdre’s entre edificis històrics, monuments, palaus, etc… I Botigues temàtiques de Joc de Trons, paradís per a frikis de la sèrie. El carrer Stradun és l’artèria principal de la ciutat, per on encaminar-se per a seguir visitant alguns dels seus llocs imprescindibles.
En la plaça de la Logia es concentrava la vida de la ciutat medieval: aquí s’anunciaven les festes i els edictes, així com s’executaven les sentències. En la plaça s’alça un símbol de Dubrovnik: l’estàtua del paladí Orlando – heroi que va defensar la ciutat en un atac turc segons la llegenda -. A l’esquerra de la plaça, el palau Sponza, un dels principals edificis històrics que veure a Dubrovnik. D’estil venecià, fou construït en el 1312 com a Casa de la Moneda; després fou palau de Duanes. Avui les seves estances atresoren l’arxiu de la ciutat, antiga república independent de Dubrovnik.
Aquest conjunt monumental es completa amb la torre del Rellotge, la logia de les campanes –encarregades d’alertar la població en cas de perill o atac- el palau de la Gran Guardia, i l’església de Sant Blai, en estil barroc venecià. Sense sortir de la plaça de la Logia també podem admirar la façana de l’Ajuntament de Dubrovnik en estil renaixentista (encara que fou construït en el 1863) i el teatre de la ciutat.
Un elegant pòrtic renaixentista dóna la benvinguda al palau dels Regidors, on es reunia el gran Consell, òrgan de govern de la ciutat-república. Passejar per les seves sales i salons nobles és una delícia, encara que el més famós és el bell pati obra d’Onofre de la Cava, amb una esplèndida escala exterior. Les estances del palau avui son seu del Museu de Dubrovnik. En ell es poden admirar pintures i retrats de personatges il·lustres, monedes de la vella Ragusa, així com documents i objectes que formen part de la història de l’antiga república. Una curiositat? Tots els rellotges de palau estan detinguts en una hora concreta: les 5:45h. Moment en que la ciutat fou envaïda per les tropes franceses. El preu per visitar el palau és de 30€ per persona. Ja hem avisat que no resulta una ciutat precisament barata per al turista!
Una de les places més acolorides de veure és la plaça de les herbes (el mercat de Dubrovnik), gràcies al mercat de flors, fruites i verdures que s’instal·la cada matí. El seu centre l’ocupa l’estàtua del poeta local Ivan Gundulic, instal·lada a finals del segle XIX.
D’aquesta plaça en direcció a l’església de Sant Ignasi es localitzen les escales històriques on es va rodar una de les escenes més famoses de Joc de Trons: el passeig de la vergonya de Cersei. Tot un espectacle presenciar els milers de fotografies que es prenen a diari en aquesta escalinata acompanyades de la paraula “Shame”.
La Catedral de Dubrovnik, dedicada a Santa Maria la Major, és el temple religiós més important que veure a Dubrovnik. S’alça sobre les ruïnes d’una catedral més antiga, destruïda per un terratrèmol. La seva magnífica cúpula es va finalitzar en el 1713. El seu interior concentra una extensa col·lecció d’art, des de pintures d’artistes italians, dàlmates i flamencs, el políptic de l’Assumpció de Tiziano i el tresor de la catedral: 200 relicaris antics entre els que destaca el del cap de Sant Blai, treball bizantí en filigrana d’or i esmalt, joia de la orfebreria del segle XII. L’entrada a la catedral és gratuïta, en canvi per accedir al tresor val unes 10 kunes per persona (poc més d’1 euro). Enfront de la catedral s’hi localitza un altre edifici religiós: el palau Episcopal, on es pot accedir a l’antic port de Dubrovnik.
El Convent i Museu dels dominics (més art!!!) alberga una excel·lent col·lecció, incloent obres de l’anomenada escola de Ragusa. No ens hem de perdre el bell claustre gòtic, obra del florentí Maso di Bartolomeo en el segle XV. A un costat son visibles els abeuradors per els cavalls que van fer els soldats de Napoleón: el convent es va convertir en quartel durant l’ocupació francesa.
Entorn al carrer Zudioska (barri jueu de Dubrovnik) es varen instal·lar els jueus sefardites que foren expulsats d’Espanya en el segle XVI. El laberint de carrerons i cases s’embulla aquí més que en altres parts de la ciutat vella, tenint com a cor la Sinagoga, oberta al culte. En el seu interior hi ha el Museu hebreu, on s’explica la història dels jueus de la ciutat.
Potser la visita més impactant i nota discordant en aquest passeig històric –hòstia amb la realitat- sigui fer el recorregut per l’exposició de fotografies sobre la guerra, en el Museu Fotogràfic. Impressiona visualitzar encara que sigui de forma impresa aquestes runes, aquestes llengües de foc, la destrucció de la que fou presa el país sencer, tot just fa unes dècades. Un conflicte que encara avui dia segueix present en la vida dels croats.
I sortim de la calor de les muralles en la cerca del millor capvespre a Dubrovnik, i d’unes vistes d’infart!!! Anem fins a dalt del pic Srd, la paret vertical a espatlles de la ciutat, de 412 metres d’alçada, on s’ubica el restaurant Panorama. Es tracta del millor mirador de Dubrovnik. El mar, les siluetes rocoses de les illes en l’horitzó i tot Dubrovnik a vista d’ocell a tant sols una hora caminant per un sender –això sí costa amunt- o bé en telefèric o taxi. El preu del Dubrovnik Cable Car és de 200 kunes (26 euros aprox.) per bitllet d’adult per anar i tornar, i 50 kunes (7,5€) pel bitllet de nens entre 4 i 12 anys anar i tornar. L’horari de funcionament del telefèric en els mesos d’estiu és de les 9h del matí a les 24h de la nit. Ja que tenim cotxe de lloguer, potser serà millor passar-nos-hi quan arribem o quan marxem de la ciutat.
A l’altra banda de la porta principal de la muralla es localitza el Barri de Pile, un pintoresc barri que, per trobar-se extramurs, solen haver-hi molts menys turistes. Si es visita Dubrovnik més d’un dia, val la pena de donar-hi una volta per Pile. En ell hi trobarem el palau Pucic, el parc Gradac amb vistes als murs de la ciutat. La fortalesa de Lovrjenac s’alça imponent sobre un sortint rocós, així com la petita església de Santa María de Dance. En aquest barri, a més, es poden localitzar petites caletes on capbussar-se, com la platja de Sulic.
El mar Adriàtic que rodeja Dubrovnik està esquitxat d’illots i illes. Antics amagatalls de navegants i pirates, avui son petits oasis de boscos mediterranis i aigües turqueses i transparents. Les illes més properes a Dubrovnik son les illes Elafiti, amb pobles de pescadors, ermites i cales de còdols. A elles diàriament surten vaixells per a fer excursions des del port. Altres illes populars per visitar des de Dubrovnik: Lokrum, la illa de Mljet –parc nacional i on segons la llegenda Ulisses va quedar encallat atrapat pels encants de la ninfa Calipso- o la illa verge de Lastovo. Per cert, la de Lokrum –el seu antic monestir benedictí- també fou usada en Joc de Trons per a recrear la ciutat de Qarth. Una mica més allunyada però molt popular, on el més sensat és pernoctar-hi, és l’Illa de Korcula, plena de monuments. Tota una costa per a perdre’s-hi, la de Dubrovnik!!!
I fins aquí la descripció de les atraccions que es poden veure amb una mica més d’un dia a Dubrovnik, que és el temps que tindríem aproximadament, per a fer-hi una visita.
Per finalitzar, adjuntem un mapa de google maps amb el marcatge dels imprescindibles de Dubrovnik i voltants:
Si voleu més informació, us adjunto el link de la pàgina web oficial de Turisme de Dubrovnik (Home ES » Visit Dubrovnik) i la de Turisme de Croàcia (Croatia.hr | Welcome to official website of the Croatian National Tourist Board!).