| Un dels racons més bonics de la Costa Brava és sens dubte el preciós poble de Begur. Aquest petit municipi posseeix un dels paisatges més característics de la zona gràcies als seus múltiples monuments del seu casc antic, els seus paisatges en un entorn privilegiat i les seves boniques platges i cales d’aigües cristal·lines. En aquest article us explicarem què veure a Begur, és a dir, quins son els llocs més bonics d’aquesta localitat del Baix Empordà que no us podeu perdre… Encara que Begur es pot visitar en un dia, aquest és un destí perfecte per a passar-hi varis dies de vacances gaudint de les seves platges i fent excursions d’un dia als bonics pobles dels voltants del municipi. O sigui, sempre que puguis, et recomanem passar varis dies en la zona. En total hem classificat uns 25 llocs imprescindibles per veure, dels quals un total de 18 llocs imprescindibles estan en el mateix municipi de Begur. Primer descriurem els del mateix municipi i després els que es trobin fora del mateix. |
1. CASTELL DE BEGUR
La imatge més coneguda de Begur és, sens dubte, l’emplaçament del seu castell medieval, avui en runes, el qual presideix el municipi. Encara que cal destacar que només es conserva la muralla i part de la torre principal que té una forma cilíndrica. Està situat en ple centre del casc urbà, a dalt de tot d’una muntanya; en realitat és la part més alta de tot el poble, amb la qual cosa és molt fàcil de localitzar. Ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, i el castell està documentat a principis del segle XI, sent d’origen medieval.
S’hi accedeix a peu, des de l’aparcament des Garrigar, mitjançant una rampa pavimentada de 280 metres de llarg amb un desnivell de 30 metres. Aquest mirador ofereix una panoràmica de 360º que permet obtenir una visió única del nucli de Begur, així com també de la resta de la comarca i de la costa.
Documentat a principi del segle XI, com hem dit, és d’origen medieval i el primer senyor feudal que es coneix fou Arnust de Begur, documentat a principi del segle XI. L’any 1607 els propietaris del castell van vendre els seus drets al municipi de Begur. El 1810 el castell va patir l’última destrucció durant les guerres napoleòniques.
2. ESGLÉSIA DE SANT PERE I SANTA REPARADA
Després de deixar el cotxe en algun dels nombrosos aparcaments que rodegen la població (no et recomanem entrar amb el cotxe al centre històric), sobre tot en temporada alta, pots començar la visita al centre històric per la Plaça de la Vila.
Aquesta popular plaça, rodejada de terrasses on prendre alguna cosa o menjar, es troba presidida per l’Església de Sant Pere i Santa Reparada, un temple consolidat a principis del segle XVII en estil gòtic tardà, que és un altre dels llocs que visitar a Begur més bonics.
L’edifici original (molt més petit) data de l’any 1199, però s’amplià entre els anys 1600 i 1624, seguint les directrius de l’estil gòtic. Durant el segle XVIII es modificà la seva estructura interna per tal de crear un nou espai dedicat a Santa Reparada, patrona de Begur. L’exterior de l’edifici és modest, i al mur de la cara nord hi trobem “Es Pedrís Llarg” (ja ho explicarem en un altre apartat).
3. TORRES DE DEFENSA
Des de la Plaça de la Vil·la pots pujar per el bonic carrer Pi i Ralló, ple de restaurants, galeries d’art i botigues originals, fins arribar a la Torre de Sant Ramon, una de les torres de defensa que veure a Begur més boniques. Va ser construïda al segle XVI per a la defensa de les escomeses pirates que assetjaven la Mediterrània. L’accés a aquestes torres es feia mitjançant una escala de fusta al seu interior. Així es dificultava l’accés als atacants.
Aquesta torre forma part de les sis que es conserven i que es varen construir en el segle XVI perquè els locals es refugiessin i repel·lessin els atacs dels pirates que navegaven pel Mediterrani. Encara que per a nosaltres, la de Sant Ramon és la més fotogènica, val la pena apropar-se a observar les altres:
- Torre Hermanac de Can Pi: Va ser edificada al segle XVI tot i que al segle XIX es va incorporar a un mas. A l’any 1577 es va concedir una llicència reial per edificar diverses torres a Begur i així poder defensar la població dels atacs pirates. El carrer Bonaventura, on es troba aquesta torre, era conegut com el carrer de les torres fins a l’any 1906.
- Torre de Can Marquès: Tot i que està incorporada a un mas edificat en el segle XIX, la torre es va aixecar al segle XVI, com hem dit abans. A la part de dalt, s’hi guardaven pedres i altres objectes per llançar als enemics en moments de setge.
- Torre Pella i Forgàs: Edificada també en el segle XVI, construïda sobre la roca natural i destaquen els motius arabescos de les finestres. Va ser propietat del polític, advocat i historiador begurenc Josep Pella i Forgas (1852-1918).
- Torre de mas Mauri de Vall: D’aquesta torre, construïda al segle XVI, només es conserven dempeus set metres. El gruix del mur és de 1,30m i de totes les torres del poble, és la que té un diàmetre major en la seva base (4,10m) pel que se suposa que era la més alta. Al seu costat hi havia un forn de calç, per proveir-los, i per això es va anar destruint tot el què falta de torre. Actualment la torre ha estat incorporada a la casa i convertida en part d’una estança. La torre en si es troba ubicada al carrer del Raval.
- Torre de Mas d’en Pinc: Aquest mas és l’exemple perfecte del que havien estat, durant els segles XVI i XVII, els conjunts formats per masia (habitatge, quadres, corral,…) i torre de defensa. Com a detall especial d’aquesta torre, no té porta exterior, i només s’hi pot accedir pel primer pis de la masia. En l’actualitat el propietari del mas és l’Ajuntament de Begur. Va ser restaurant l’any 1986, com a centre cultural, dedicat a la recerca i estudi del flamenc, en honor a la gran “bailaora” Carmen Amaya, que hi va passar els darrers dies de la seva vida. Avui en dia la masia és seu de la Fundació Nereo, entitat que preserva el medi ambient i que organitza cursets, jornades i altres accions relacionades amb el mar.
4. CASES INDIANES
Al llarg del carrer Bonaventura Carreras hi ha algunes de les cases indianes més boniques de Begur, com can Sora, Can Pi i altres com el Casino Cultural. Hem de recordar que aquests palaus o cases senyorials foren construïdes durant el segle XIX per locals que van fer fortuna a les Amèriques, sobretot a Cuba, i tornaren al seu poble per a passar la resta de la seva vida. Les cases d’indians més importants que es troben a Begur son les següents:
- Can Sora: A la porxada es conserven frescos de paisatges romàntics. Va ser construïda entorn al 1870 quan la família Cama-Martí va tornar enriquida de l’Havana. A l’interior de la porxada es conserven frescos que representen paisatges romàntics de les terres americanes. A la reixa de la porta es poden veure les inicials JC que corresponen a Josep Cama Rovira, primer propietari de l’immoble.
- Casa Bonaventura Caner Bataller: La composició arquitectònica de la casa és neoclàssica. Va ser construïda l’any 1866 pel begurenc Bonaventura Caner Bataller, que va emigrar a Cuba l’any 1845. En retornar a Begur va invertir part de la seva fortuna en la indústria surera. La composició arquitectònica de la casa és neoclàssica amb uns pilastres de pedra a la planta baixa que continuen en els pisos superiors.
- Can Pi: Pere Pi Carreras, juntament amb el seu germà petit Josep, van emigrar cap a Cuba on van obrir una botiga de queviures, negoci que complementaven amb importacions i exportacions relacionades amb la indústria del suro. Aquesta casa manté viu un dels trets més característics de les cases indianes del carrer Bonaventura Carreras, el costum de tenir un hort a la part sud.
- Mas Carreras: És una casa majestuosa d’estil indià. Va ser construïda a la segona meitat del segle XIX per Josep Carreras Frigola, comerciant de Begur que va emigrar a Santiago de Cuba el 1831. És una casa majestuosa d’autèntic estil indià amb habitacions molt àmplies i curiosament adornades. Al seu interior hi havia una torre del segle XVI que es va enderrocar quan es va construir la casa.
- Casa Térmens: Va ser edificada l’any 1869. Era propietat de Santiago Mauri Carreras, el qual va obrir una botiga de teixits a Santiago de Cuba destinada a proveir a l’exèrcit espanyol. Cal destacar les motllures de la planta baixa, i els pilastres acanalats del primer pis i les baranes de ferro dels balcons.
- Casa Vicenç Ferrer Bataller: Casa d’estil modernista. Construïda entorn el 1887 per l’indià Vicenç Ferrer Bataller que va emigrar a Cuba el 1856, on es va dedicar a la indústria del tabac i al comerç de farines. L’ornamentació de la casa, les baranes i les reixes son modernistes amb esgrafiats i dibuixos que fan referència a motius naturals.
- Casa Pere Roger: Fou comprada el 1859 per Pere Roger i Puig a l’indià Josep Carreras Frigola. Pere Roger va emigrar a Cuba, on va fundar una fàbrica de tabac a la zona de Santiago de las Vegas. A les parets i sostres interiors es conserven dibuixos i frescos de temàtica i estil plenament indians, i a la porxada que dóna al pati hi ha frescos de temàtica marina.
- Casa Ramon Silvestre Darder: Va ser construïda el 1887 per Ramon Silvestre Darder. En Ramon, juntament amb els seus germans Josep i Joan, van emigrar a Cuba entre el 1835 i el 1840. Era habitual que l’indià deixés petjada a la casa, les inicials del seu nom apareixen a la llinda de les portes, a les reixes o balconades.
- Casa Paco Font: Es considera la darrera casa d’indians construïda a Begur, que data de principis del segle XX. Fou edificada sota la influència del modernisme, present en el trencadís que decora els marcs de les portes i finestres. Era propietat de Francesc Font, que l’any 1889 va emigrar a Ponce (Puerto Rico) per motius militars, com a voluntari.
- Casa Pere Cortada Sabater: En Pere Cortada va néixer l’any 1815 i va iniciar l’aventura americana a mitjans dels anys 30, juntament amb el seus germans Manuel i Josep. La destinació va ser Santiago de las Vegas i Matanzas, on es van dedicar als negocis. D’aquesta casa en destaquen les pintures murals, que decoren les portes de tota la planta noble.
- Casa del senyor Puig: Edificada sota la influència estètica indiana. Va ser construïda l’any 1872 per Sebastià Puig Carreras que, tot i no “fer les amèriques”, va edificar la casa sota la influència estètica indiana. La façana està pintada amb frescos que reprodueixen un paisatge ultramarí on predominen els colors blaus i ocres.
- Casa Josep Pi Carreras: Casa d’estil neoclàssic. Edificada el 186 per Josep Pi Carreras. Ell i el seu germà Pere van obrir a l’Havana una botiga de queviures anomenada La Industrial i una fleca. A la part posterior de la casa es conserva una galeria amb vistes al jardí.
- Casa de Josep Forment: Josep Forment, que va emigrar a l’Havana l’any 1845, la va construir l’any 1866 en retornar a Begur amb una posició social notable. A la barana del balcó es poden veure les inicials JFP, que corresponen a Josep Forment Pi. La façana és d’estil neoclàssic, amb uns carreus a la planta baixa i unes pilastres que recorren els dos pisos superiors.
- Casa de la Vila: Casa construïda el 1902, moment en què ja s’havia produït el retorn massiu de begurencs d’Amèrica. Tot i no tenir constància que el seu propietari fos indià (que hagués fet les amèriques), la casa recull diversos elements d’estètica indiana com ara motius florals a les portes o decoracions de gruix pintades.
- Can Petu (Casa Pere Pont): En Pere Pont Puig, promotor de la casa, va emigrar a Ponce (Puerto Rico) on es va dedicar al comerç. En retornar a Begur es va fer construir, l’any 1889, una casa senyorial per viure amb la seva esposa Joaquima Carreras i la seva família.
5. MAS D’EN PINC
En el 1961 Carmen Amaya va comprar el Mas d’en Pinc on es va establir. Gran amant i apassionada per la Costa Brava, va participar activament en la vida del poble fins que una malaltia renal que patia des de petita va acabar amb la seva vida.
Carmen Amaya va néixer el 2 de novembre de 1913 arran de mar, al Somorrostro de Barcelona. La seva vida, però, està envoltada de misteri i llegenda, com correspon a tots els mites. Va començar a ballar de ben petita a les tavernes de Barcelona acompanyada del seu pare, el Chino. Balladora genial, dona de temperament, Carmen Amaya va tenir una vida intensa i apassionada, i va convertir-se en una llegenda del flamenc. Després de voltar per Europa i Amèrica i ballar en els millors teatres, cabarets i sales de ball, retorna a casa convertida en un mite.
El 18 de novembre, el dia abans de la seva mort, l’Ajuntament l’anomena filla adoptiva de Begur i acorda donar el nom de “Passeig Carmen Amaya” al carrer que va de l’ermita de Sant Ramon fins al mas d’en Pinc.
L’Ajuntament va comprar el mas d’en Pinc el 1965. Actualment el Mas d’en Pinc és un espai obert al públic amb una petita exposició-homenatge a la “bailaora”. La resta de l’edifici és ocupat per l’Àrea de Medi Ambient, la qual coordina espais que actuen com a seu d’entitats dedicades a Medi Ambient, Territori i Cultura.
6. CASC HISTÒRIC DE BEGUR
A l’abric del seu castell medieval, corallers, pescadors, indians i surotapers han protagonitzat brillants pàgines d’una història que es reflecteix a cada carrer, a cada casa i a cada racó del poble.
La imatge més coneguda de Begur és sens dubte el castell medieval que presideix el municipi, però trobem també altres indrets interessants per visitar, com les nombroses cases indianes (edificis d’estil colonial, construïts per begurencs que el segle XIX emigraren a “les Amèriques” fugint de la crisi econòmica del moment, i que retornaren posteriorment amb una important fortuna), les torres de defensa del segle XVI (llegat del temps en que els pirates navegaven pel Mediterrani i construïdes pels begurencs com a mitjà de refugi contra els seus assalts), l’església (edifici d’estil gòtic dedicat a Sant Pere) o altres edificis històrics com el Casino Cultural o les Escoles Velles.
Aquí anomenem els altres monuments històrics que formen part del casc antic:
- Carrer del castell: Antic carrer medieval d’accés al castell. Segons la tradició, els veïns del carrer havien d’oferir un vas d’aigua als senyors feudals del castell quan hi passaven. Això era considerat com un autèntic tribut de vassallatge.
- Carrer de Vera: El carrer dels corallers. Vera és una localitat d’Almeria on molts begurencs anaven a buscar corall des del segle XIV fins al segle XIX. El corall era una de les activitats econòmiques més importants de la població. Les cases d’aquest carrer, conjuntament amb les del carrer Sant Antoni, son senzilles i d’estètica molt modesta.
- Casino Cultural: Va se inaugurat l’any 1870 i fou construït per iniciativa dels indians, d’aquí que es conegués com a Casino dels Senyors o Casino Vell. Representa la fusió dels dos antics casinos de la població: El Bagurense i La Unión. Arquitectònicament cal destacar la monumentalitat de l’edificació: grans finestrals i portes resseguits per motllures, i les parets exteriors de pedra sense treballar.
- Centre Artístic Begurenc: El Centre Artístic va aplegar la vida social i cultural del poble, des dels darrers anys del segle XIX, fins l’esclat de la Guerra Civil. Va ser fundat per la família Forgas Estrabau i pels obrers de la Fàbrica Forgas. El 1918 Marià Frigola Forgas llogava la sala de ball i el teatre per a fer cinema mut. El cinema va seguir actiu fins el 1978.
- Ermita de Sant Ramon: Les primeres notes documentals de la construcció de l’ermita son del segle XVIII. Durant la Guerra Civil (1936-1939) va ser completament destruïda, i el 1951, gràcies a una iniciativa privada, se’n va iniciar la reconstrucció intentant reproduir l’antiga edificació.
- Es cantó d’es Peix: Abans que s’inaugurés el mercat municipal l’any 1963, el mercat es feia a la plaça de la vila i en aquest indret es col·locaven les parades de peix. Cada dia al matí, entre dos quarts de vuit i les vuit, arribaven les dones carregades amb cistells de peix que anaven deixant sobre les taules de fusta que hi havia preparades. En aquest indret també s’explicaven totes les xafarderies i anècdotes de Begur i la seva gent.
- Escoles Velles: Aquest edifici es va convertir en escola pública l’any 1961 i va funcionar com a tal fins a mitjans dels anys 70, moment en què es van inaugurar les escoles actuals als afores de la població.
- Es pedrís llarg: Aquest banc de pedra allargat, que recorre la façana lateral de l’església, es coneix popularment com es pedrís llarg. Pel seu emplaçament, és un mirador perfecte de la vida social del poble i ha estat, per a diverses generacions de begurencs, un lloc on parar-hi la fresca i fer-hi tertúlia. Les seves pedres arrodonides i gastades pel pas dels anys així ho testimonien.
- Plaça Forgas: En aquesta plaça hi estava la fàbrica Forgas, dedicada a la indústria surera, que havia aglutinat diferents tallers de taps establerts a Begur. Va arribar a tenir més de 600 treballadors durant els primers anys del segle XX. En el recinte de l’antiga fàbrica, la “bailaora” Carmen Amaya va oferir un dels seus últims espectacles el 24 d’agost de 1963.
7. NUCLI D’ESCLANYÀ
Esclanyà és un nucli de població situada al sector sud-oest del terme municipal de Begur. El 2014 tenia 980 habitants.
Fins a les darreries de l’edat mitjana fou una possessió dels senyors de Cruïlles. El poble s’estructura al voltant de l’església de Sant Esteve d’Esclanyà, esmentada documentalment l’any 1280. L’església conté elements propis de diferents èpoques del romànic des del segle X, la qual cosa permet indicar l’existència d’un temple anterior.
El castell d’Esclanyà, conegut popularment com la torre d’Esclanyà, és una edificació del segle XIV. En l’actualitat es conserva la gran torre de planta rectangular, d’època romànica amb uns merlets a la banda nord.
Tradicionalment l’economia d’Esclanyà es fonamentà en el cultiu de les vinyes i els olivers. La producció de rajoles representà la principal activitat industrial.
8. FIRA DELS INDIANS
La fira celebra la intensa relació entre Cuba i Begur, que té el seu origen en l’emigració de molts begurencs a l’illa al llarg del segle XIX. En retornar al poble, aquells que havien prosperat en els seus negocis, construïen ostentoses cases que encara avui decoren els carrers de Begur. Eren els populars “americanos”, que pretenien recrear l’estil de vida de Cuba i que van deixar-nos un divers llegat cultural.
El primer cap de setmana de setembre, Begur es transforma per reviure aquell període històric que ha deixat una profunda petjada en la vil·la i en la seva identitat. Els carrers i places de Begur acullen un mercat de productes d’ultramar, mostres d’oficis i actuacions musicals. La Fira s’obre amb la inauguració oficial per part d’autoritats polítiques i persones vinculades al món indià.
Durant el transcurs de la Fira es programen diverses activitats musicals. El divendres, primer dia de la Fira, en el fantàstic marc del pati de les Escoles Velles, acompanya als begurencs cada any una figura estel·lar diferent, com han estat: Lucrecia, Chano Domínguez, Pepe Rubianes o Moncho, entre d’altres.
Els ritmes caribenys, amb grups cubans de renom internacional, com ara Barnahabana o la Máquina del Sabor, asseguren la gresca i la diversió del públic més exigent.
Tampoc hi falten les havaneres ni els espectacles de carrer, amb recreacions de l’època indiana. Tot això es complementa amb un seguit d’activitats culturals: exposicions, visites guiades, entrevistes, conferències, documentals o taules rodones, que analitzen i divulguen aquest llegat dels “americanos”.
9. BEGUR EN FLOR
Durant 3 dies a l’últim cap de setmana de Maig, es celebra la corresponent edició de Begur en Flor (en el 2022 es celebrava la vuitena edició), on un any més els carrers, places i racons del municipi s’engalanen de decoració floral, actuacions musicals en directe, exposicions fotogràfiques, cantada de corals, visites guiades…i molt més!
Ho organitza l’Associació de Comerç i Turisme de Begur, i aquest és el seu enllaç: Programa completo (begur.cat)
Algunes de les activitats requereixen inscripció prèvia i tota la informació sobre l’esdeveniment es pot consultar al web www.acitbegur.com.
10. PLATJA D’AIGUABLAVA
Aquest apartat és per descriure la que és per nosaltres, la millor platja del municipi de Begur, la platja d’Aiguablava, considerada també com una de les millors platges de la Costa Brava.
Coneguda per la seva sorra fina i daurada, aquesta platja es caracteritza per les diferents tonalitats de blau i la tranquil·litat de les seves aigües, que juntament amb la seva poca profunditat i els diferents serveis que ofereix com banys i restaurants, la fan ideal per passar un divertit dia amb els més petits de la família.
L’únic inconvenient, com la majoria de platges i cales de Begur, és que a l’estiu s’omple el seu aparcament de l’entrada i si no arribes a primera hora serà quasi impossible trobar-hi algun forat.
La platja té uns 80 metres de llargada i 40 metres d’amplada, i està recoberta de sorra fina. Hi trobem serveis de dutxes, WC, WC per persones de mobilitat reduïda, servei de bany assistit per la Creu Roja, vigilància-socorrisme, accés per a persones de mobilitat reduïda, guingueta-terrassa-bar, serveis d’oci, centre de submarinisme, aparcament per a persones de mobilitat reduïda, i aparcaments.
11. SA TUNA
Sa Tuna és una de les cales més conegudes de Catalunya. La seva bonica platja amb les seves cases antigues de pescadors i els seus boscos de pins que sobresurten fins a la mateixa riba del mar Mediterrani, l’han convertit en objecte de desig de molts amants de les platges boniques.
A Sa Tuna hi ha un aparcament de pagament durant els mesos d’estiu, encara que es pot intentar deixar el cotxe més amunt, quan comencen les urbanitzacions de cases i apartaments.
Sa Tuna és una de les postals típiques de la Costa Brava. Té fàcil accés, alguns restaurants per menjar-hi un bon peix o prendre simplement un vermut i unes vistes i un entorn superbs.
La platja és de sorra gruixuda o directament de còdols i pedres, i té 80 metres de longitud per uns 25 metres d’ample. A la dreta de la platja hi trobem les antigues cases de pescadors, avui restaurades i que li donen aquesta personalitat pròpia en aquesta cala. Aquestes cases tenen unes vistes privilegiades del mar i de la Punta d’es Plom, el braç natural que s’endinsa per la part esquerra de la cala i que serveix de barrera natural a l’onatge, alguna cosa molt apreciada per la gent que va en llanxa o barca i pot atracar en aquest petit port natural.
A la dreta de Sa Tuna hi ha la Cova de Sant Pau, una alta gruta que regala unes ombres generoses per els calorosos dies d’estiu i on inclús es celebren Havaneres.
Si busqueu encara més calma i exclusivitat podeu visitar la cala s’Eixugador, que parteix de la zona dreta de Sa Tuna i que es dirigeix cap a l’inici de la Punta d’es Plom. És una cala salvatge i d’aigües cristal·lines, rodejada de pins i a la que solament s’hi pot arribar en vaixell o per el camí de ronda des de Sa Tuna.
12. PLATJA FONDA
Platja Fonda pertany al municipi de Begur, i està situada en una zona natural amb un grau d’ocupació mig a l’estiu. Està formada per una sorra gruixuda i grisosa, i té una longitud de 160 metres i una amplada de 35 metres. Degut a la gran paret del darrere i la seva ubicació, rep molta ombra al llarg del dia. Aquest amagatall natural ha aconseguit romandre verge i conservar una puresa primitiva que rarament es troba en altres llocs de la Costa Brava.
El seu accés és limitat, ja que hem de baixar per una llarga escala, que encara que està en bon estat, és una mica empinada. Però podrem accedir amb el cotxe i aparcar en un aparcament, de pagament en els mesos d’estiu, i continuar a peu uns 200 metres més fins a les escales de baixada.
Per el nord, ens trobem amb el Cap de Begur, un imponent sortint i per el sud, amb el Cap de Rubí. Per aquest cantó i gràcies al camí de ronda podrem arribar fins al port de Fornells. Aquest cantó ofereix també uns punts de salt, que els joves utilitzen com a trampolí natural.
13. PLATJA DE SA RIERA
Sa Riera té nom de paradís i això és el que és aquesta preciosa cala, una de les visites obligades en qualsevol ruta per la Costa Brava.
En realitat Sa Riera és un antic nucli de pescadors on encara queden cases que treuen el cap al mar on es practicava aquest antic ofici. Actualment aquestes cases conviuen amb apartaments i vil·les de luxe que treuen les seves façanes per un frondós bosc de pins i que solen tenir unes vistes de somni de tota la cala.
A Sa Riera també s’hi pot arribar amb cotxe i aparcar en una zona blava o bé en autobús durant els mesos d’estiu.
Sa Riera és la cala més gran de Begur, amb quasi 250 metres de longitud i setanta d’amplada. És de sorra granada i té tot tipus de serveis com dutxes, restaurants i una zona més amplia per a jugar a voley-platja i altres esports estiuencs.
En la seva part nord i just al costat, està la Cala del Rei, una minúscula cala que gràcies a la seva roca, té un toc d’exclusivitat difícil d’igualar.
En la seva part sud i tocant a les cases de pescadors està la petita cala Port des Pi, a la que s’arriba caminant en tot just un parell de minuts des de la mateixa Sa Riera.
Junt a les cases de pescadors, estan les barques de pescadors que li donen un toc molt acolorit a la platja. Convé perdre’s per els carrers que hi ha darrere per captar aquest ambient pescador i de litoral de l’enclavament.
14. PLATJA DE ILLA ROJA
Donar-te un bany relaxant al capvespre en les aigües transparents i tranquil·les de l’espectacular Platja de Illa Roja, és una altra de les coses que fer a Begur imprescindibles.
Aquesta platja de sorra fina i de 180 metres de longitud rep el nom per el color vermellós de la sorra i la gran roca situada en la seva meitat, que li donen un aspecte únic i que l’han convertit en una de les millors platges nudistes del món.
Aquí et recomanem fer el Camí de Ronda Nord ja que tindràs les millors vistes d’aquesta platja i que condueix, en uns 20 minuts, fins a Sa Riera, la platja més gran i accessible de Begur.
15. CAMÍ DE RONDA D’AIGUABLAVA A PLATJA FONDA (CAMÍ SUD)
A la part sud, hi ha el camí de ronda que enllaça les paradisíaques platges d’Aiguablava, Fornells i Platja Fonda. És un camí de ronda de gran espectacularitat i bellesa que permet descobrir aquest indret tan meravellós de litoral de Begur! Si sortim d’Aiguablava, trobarem el camí a la nostra esquerra mirant el mar. Primer arribarem a les diferents cales de Fornells per finalitzar a Platja Fonda, cala de gran bellesa que encara es manté verge.
Aquest camí de 2,5 kilòmetres (té una durada d’unes 2 hores anar i tornar, de dificultat mitja), comença pujant unes escales situades en el lateral esquerre d’Aiguablava i discorre vorejant l’escarpada costa mediterrània, passant per cales de roca com la de Ses Orats i la d’en Malaret fins arribar a Fornells, que destaca pel seu petit port esportiu i les seves barques de pesca.
Des de Fornells pots continuar el camí de ronda, creuant un petit túnel excavat a la roca, que et portarà fins a una fotogènica piscina privada ubicada sobre les roques i a la bonica cala N’Estàsi. A pocs metres d’aquesta cala es troben les escales que baixen fins la Platja Fonda, una cala verge situada als peus d’un alt penya-segat i amb vistes al Cap de Begur, que és una meravella.
16. CAMÍ DE RONDA DE SA TUNA A AIGUAFREDA (CAMÍ EST)
A la part més central, hi ha el meravellós camí que enllaça les cales de Sa Tuna i Aiguafreda. Es tracta d’un camí que s’uneix a través de diversos trams amb escales i d’altres més planers. La majestuositat del paisatge és molt destacable. Com a la majoria de cales, el camí s’agafa des d’un lateral on ja es veuen les escales que segueixen el sender.
Per el cantó esquerre a Sa Tuna, comença el Camí de Ronda Est que et portarà en uns 20 minuts (1,5 kilòmetres) a Aiguafreda, una cala d’aigües turqueses, perfecta per practicar snorkel o busseig. Les dues cales disposen d’un aparcament a prop, encara que és més habitual que s’ompli el de Sa Tuna, per lo que pots aparcar a Aiguafreda i fer aquest fàcil camí de ronda al revés.
17. CAMÍ DE RONDA DE PLATJA SA RIERA A PLATJA DEL RACÓ (CAMÍ NORD)
A la part nord, trobem el camí de ronda que enllaça la Platja de Sa Riera amb la Platja del Racó. Es tracta d’un camí que recorre la costa i que s’inicia a Sa Riera. A la mateixa platja mirant el mar, a la part esquerra es troben unes escales que són l’inici del camí. És un camí fàcil amb escales en determinats trams. Primer arribem a la imponent Cala de la Illa Roja i finalment arribem a Platja del Racó.
La distància que es recorre en un sentit son 1,6 kilòmetres, i el temps que es tarda anar i tornar és 1 hora.
18. RUTA DELS MIRADORS
Es tracta d’una ruta pels 17 miradors que té Begur en el seu Municipi. Es pot fer la ruta sencera de forma seguida, o es pot fer per trams, com desitgem. La ruta dels miradors de Begur és un recorregut per 17 punts diferents, tots ells d’una gran bellesa que ens permeten per una banda, contemplar el poble des de diferents perspectives i per altra banda, contemplar diferents zones del nostre impressionant litoral.
La ruta es pot realitzar en qualsevol època de l’any. La majoria de miradors estan envoltats d’un entorn natural de bellesa incalculable, que ens permet gaudir i fotografiar paisatges impressionants del poble de Begur.
Aquesta ruta de gran valor paisatgístic, es pot realitzar amb cotxe, en la majoria de miradors destacats. Algun altre mirador, però, només és possible l’accés a peu i això ens permet endinsar-nos en plena natura i gaudir d’un meravellós i preuat paisatge. Aquest és l’ordre de la ruta dels miradors:
- Mirador Castell de Begur: Ja el vàrem explicar en un dels llocs imprescindibles de veure a Begur.
- Mirador de Sant Ramon: Situat davant l’ermita de Sant Ramon, al nucli de Begur. Les primeres notes documentals de la construcció de l’ermita son del segle XVIII, i fou reconstruïda al 1951 reproduint l’antiga edificació després de la seva destrucció durant la Guerra Civil. Es recomana l’accés a peu des de la plaça del poble tot resseguint els carrers del casc antic de Begur. Aquest mirador ens permet visualitzar la platja de Sa Riera, amb el rerefons de les Illes Medes, massís del Montgrí i Pirineus.
- Mirador de la Torre del Mas d’en Pinc: El mirador es troba situat a la torre del mas d’en Pinc, seu de l’àrea de medi ambient de l’Ajuntament de Begur. Es tracta d’una masia tradicional catalana composta de diferents volums, un pati interior i una torre de defensa contra la pirateria del segle XVII. L’any 1961 l’artista flamenca Carmen Amaya s’estableix al mas fins a la data de la seva mort el 19 de novembre de 1963, actualment el mas disposa d’una exposició permanent dedicada a l’artista. Des d’aquest mirador s’obté una visió menys habitual de la vessant nord del castell de Begur.
- Mirador del Passeig Carmen Amaya: El mirador del passeig Carmen Amaya es troba situat al bell mig del massís de Begur en l’indret anomenat Sa Roca d’en Pinc, dins l’àmbit de l’Espai d’Interès Natural (EIN). El mirador ens mostra una bella panoràmica tant de la vall com de la platja de Sa Riera amb el massís del Montgrí, la platja de Pals i les Illes Medes de fons. Des d’aquest punt, també es pot contemplar el Cap de Creus i la Serra de l’Albera.
- Mirador de Carmen Amaya: Aquest mirador és un homenatge a la “bailaora” Carmen Amaya i la seva estreta relació amb Begur, localitat que li oferí el recolliment i descans que l’artista necessitava entre gira i gira. Fou en aquest punt, on l’artista oferí el seu darrer ball al 1963 per recaptar diners per finançar la il·luminació del castell de Begur. Amb el sobrenom de “La Capitana” s’establí al Mas d’en Pinc, actualment propietat de l’Ajuntament de Begur. Aquest mirador, situat a la Plaça Forgas, accessible a peu, disposa d’una zona d’aparcament just al costat i ofereix una agradable panoràmica de la vessant sud tant del casc antic de Begur i del Castell. Conté una estàtua de Carmen Amaya.
- Mirador del Poeta Joan Vinyoli: Situat al Passeig de Sa Miranda, aquest mirador està dedicat al vincle que s’establí entre el poeta Joan Vinyoli i el poble de Begur a partir de l’estiu de 1954. En paraules del propi Vinyoli: “El lloc important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital, va ser Begur”. Aquest mirador, ens permet accedir-hi tant a peu com en cotxe, i ens ofereix una visió propera de la vessant occidental del nucli i el Castell de Begur. Més al nord es dibuixa el Massís del Montgrí, les Illes Medes i el Cap de Creus de fons.
- Mirador de Lluis Miró i Plaja: Lluís Miró i Plaja fou nomenat fill predilecte de Begur per l’empremta que va deixar a una part del jovent de Begur mitjançant la mítica “quadra”. Aquest mirador, situat en el paratge d’Es Molí de Vent, ofereix una visió del costat occidental del poble i el castell. Més enllà es poden contemplar les Illes Medes, el Cap de Creus i el Massís del Montgrí amb el Canigó de fons.
- Mirador de Son Moles: El mirador més elevat de Begur, a gairebé 300 metres sobre el nivell del mar, ofereix la panoràmica més espectacular dels paisatges de la nostra comarca amb una visió de 360º. A part de contemplar el castell de Begur i una part del nucli, la visió recorre l’orografia del país des del massís del Montseny, passant per les Guilleries, muntanyes de l’Alta Garrotxa, el Canigó i la serra de l’Albera arribant al Cap de Creus.
- Mirador de la Font de la Salut: Mirador situat a la zona coneguda amb el nom de Font de la Salut, paratge on es trobava la font que en temps passats, a causa del seu bon cabal permetia tant rentar com regar. Aquest mirador ofereix una impressionant vista de la zona sud del municipi, des de la badia d’Aiguablava fins la serra de cadiretes al fons.
- Mirador del Puig de Sa Guàrdia: Mirador situat en una derivació del sender de gran recorregut (GR) que discorre per la Serra de Sa Guàrdia. L’accés al mirador es realitza exclusivament a peu, amb dificultat moderada. S’hi accedeix pel tram final del carrer Puig de la Guarda, on es troba la senyal de GR. Cal deixar el cotxe en aquest punt i seguir per aquest sender durant 5 minuts en direcció Sa Tuna. La vista que ens ofereix el GR-92 fins arribar al mirador ja presenta una bellesa excepcional, rodejat de natura. El mirador ens permet contemplar la badia d’Aiguablava, el nucli de Fornells i si alcem la mirada aquesta es perd fins la Serra de Cadiretes i les Gavarres al sud.
- Mirador de Sa Riera: Aquest mirador està situat a la pèrgola del començament del camí de ronda que comunica la platja de Sa Riera amb la platja de l’Illa Roja. Per accedir-hi s’ha de creuar tota la platja de sa Riera en direcció nord. El mirador ens ofereix una panoràmica sencera de la platja així com de les cases pintoresques que la rodegen, amb el massís de Begur de fons.
- Mirador del Puig Rodó: Mirador situat al bell mig del massís de Begur, dins l’àmbit de l’Espai d’Interès Natural (EIN). Es pot accedir amb cotxe fins al final del carrer, en una ruta inhòspita que ressegueix les muntanyes del sector d’Aiguafreda. En l’arribada en cotxe al final del carrer, la vista que s’obre davant nostre és espectacular, possiblement una de les més extraordinàries de Begur. Des d’aquest mirador podem contemplar la cala de l’Illa Roja amb els seus espectaculars penya-segats d’alt valor geològic, així com els camps d’arròs de Pals, els quals ofereixen una lluminositat especial en l’època d’inundació.
- Mirador de Sa Tuna: Aquest mirador està situat al tram del GR-92 de Sa Tuna en direcció sud, a 300 metres a peu del nucli de Sa Tuna, just sobre la cala de s’Eixugador. El camí és de pujada, sense cap dificultat, i ofereix al visitant una passejada tranquil·la sota els pins. Des d’aquí es poden contemplar els penya-segats de la vessant nord del Cap de Begur, l’Alt de Sant Pau, el qual ofereix la condició de port natural al conjunt de la cala, així com la impressionant edificació del Cap Sa Sal i el puig Rodó d’Aiguafreda.
- Mirador de Sant Josep: Partint del mirador de Sa Tuna, i continuant el GR-92 en direcció sud, arribem al Mirador de Sant Josep, a 200 metres de distància de l’anterior i amb un desnivell de més de 60 metres. Es tracta d’un sender complicat, gens fàcil, que premia als visitants més agosarats amb una de les fotografies més excepcionals de l’orografia de la nostra costa. Darrera l’edifici del Cap Sa Sal sobresurten les Illes Medes amb el Cap de Creus de fons. El mirador també ens permet visualitzar la major part del pintoresc nucli de pescadors de Sa Tuna, l’Alt de Sant Pau i els escarpats del Cap de Begur amb l’edifici del Semàfor, el darrer guardià de la costa begurenca.
- Mirador de Puig d’en Malaret: El Puig Malaret ofereix una visió inèdita de la part oriental del nucli de Begur amb els carrers de Sant Antoni i Vera així com del Castell, amb les Illes Medes, el Cap de Creus, el Massís del Montgrí i el Canigó de fons. Està ubicat al punt més elevat de la urbanització de la Borna, la qual s’hi accedeix des de Sa Tuna o bé per la carretera del Semàfor.
- Mirador de Fornells i d’Aiguablava: Històric mirador situat a l’esplanada de la corba denominada popularment com la paella, a la carretera GIP-6532, que ens dirigeix a les cales de Fornells i Aiguablava. Aturar-nos en aquest mirador i contemplar la benvinguda que ens ofereix la badia d’Aiguablava és la millor manera de descobrir les cales i platges d’aquest meravellós paratge.
- Mirador del Puig des Comal d’Aiguablava: El mirador més meridional de Begur, situat al Puig des Comal d’Aiguablava, en la ruta que connecta Fornells i Aiguablava amb Aigua Xelida i Tamariu a través del carrer de la Cova del Bisbe. Situat en el punt més elevat del carrer, abans de començar el descens direcció a Aigua Xelida, aquest mirador ens ofereix una espectacular vista de la costa més brava, amb la vessant sud del Cap de Begur, el nucli de Fornells i el Puig de Son Ric de fons.
19. CALA D’AIGUA XELIDA
Es tracta d’un espai associat a Josep Pla i que ha guanyat fama paulatinament des de mitjans del segle passat. Allunyada de la massificació que sol imperar en la zona, s’adscriu al petit nucli de Tamariu, i aquest forma part del conegut municipi de Palafrugell. En tot cas, un enclavament encantador i que dona moltes opcions d’ésser gaudit.
Val la pena senyalar que lo que es considera Aigua Xelida és en realitat la suma de varies caletes més petites: Sorellera, En Gotes, Fonts i la central, Grans. Totes elles es situen al final d’una llengua de mar que crea un bonic passadís. Així, la cala queda escortada per les puntes de Bancs i d’Esguarda. Encara que al voltant s’hagin edificat urbanitzacions i les noves construccions estiguin suposant una sèria amenaça per l’entorn, la postal és idíl·lica.
Sorra daurada i roques s’uneixen en els poc més de 25 metres d’extensió d’Aigua Xelida, una longitud que contrasta amb les kilomètriques platges de Palamós o Empuriabrava, per exemple. Així, la tonalitat concorda amb els ocres habituals de la Costa Brava. La ocupació s’ha anat incrementant amb el temps i sol ésser alta a l’estiu. Lo petita que és la platja ajuda a que s’ompli ràpid. Per tant, convé portar refrigeris al lloc si es vol passar el dia allí, sempre sent responsable i deixant-ho tot net. Els serveis son mínims, només amb aparcament i accés. L’aigua, com indica literalment el seu nom, sol estar freda.
Josep Pla va deixar constància en el 1956 de la seva visió de la platja en la seva obra “Aigua Salada. El relat Un Viatge Frustrat”, basat en la seva pròpia vida, passa per la cala d’Aigua Xelida. Més tard seria part de la recopilació “Aigua de Mar”. A més d’inspirar lletraferits, aquest petit canó marítim és perfecte per la pràctica del busseig. La verticalitat continua sota l’aigua, deixant racons de gran interès. Així mateix, a prop hi ha varies coves marines a les que es pot accedir amb una canoa. La Cova del Bisbe, amb una formació que recordava a la figura d’un bisbe, o a l’extensa Cova d’En Gispert, en son les més conegudes.
20. PALS
El poble de Pals, ubicat en la comarca del Baix Empordà, és un dels més bonics de la Costa Brava. Amb una població propera als 2.500 habitants, aquesta petita vil·la medieval sol rebre un bon nombre de turistes cada cap de setmana. Encara que no té monuments o museus de gran renom, els seus preciosos carrers empedrats, les seves muralles i els seus edificis gòtics son un reclam més que suficient per a justificar una visita. En aquest article us parlarem dels principals llocs a veure de Pals.
El topònim de pals té el seu origen en el nom llatí Palus (lloc pantanós). El poble, junt al seu castell de Montaspre (montis aspero), es menciona per primera vegada en l’any 889 en un precepte del rei Odón de França. Durant segles, diferents reis varen cedir el castell i la vil·la als bisbes de Girona, a diverses famílies nobles, als comptes de Barcelona, als barons de Cruïlles, etc… Durant la guerra civil catalana el castell va quedar destruït i avui només es conserven la Torre de les Hores, les muralles i algun element estructural.
Encara que Pals és un poble de llarguíssima tradició arrossera (documentada des del segle XV), avui en dia la principal activitat econòmica de la localitat és el turisme.
Segons diferents historiadors, Cristòfol Colon no hauria sortit del port de Palos de la Frontera, sinó de la vil·la reial de Pals.
Gran part de l’encant de Pals es concentra en la seva vil·la medieval, dominada per la presència d’edificis gòtics. L’itinerari proposat per l’oficina de turisme (aquesta hauria de ser la vostra primera aturada) no té pèrdua i està perfectament senyalitzat. De fet, els 10 llocs de major interès turístic compten amb un rètol informatiu amb breus textes en quatre idiomes, il·lustracions i mapa. En total, es recomana reservar un mínim de 1 hora i 15 minuts per a visitar Pals.
La primera parada del recorregut és Ca la Pruna, una casa fortificada del segle XV convertida avui en Casa de Cultura. En el seu interior es poden veure diferents tipus d’exposicions (pintura, eines del camp, utensilis de farmàcia, etc…). Seguint el carrer de la Creu arribareu a la Plaça Major, on es troben l’Oficina de Turisme i l’Ajuntament. Un dels elements més destacats és l’arc gòtic que dóna accés al Carrer Major, on podreu contemplar unes sepultures medievals (s.VII-VIII) excavades en la pedra.
Des del carrer Major ens hem de desviar a la dreta per veure la Torre de les Hores, una torre romànica (segle XI-XII) de 15 metres d’alçada. El vestigi més antic del desaparegut Castell de Pals deu el seu nom al fet d’haver estat utilitzada com a rellotge des de fa segles. Rodejant l’església per la seva dreta s’arriba al rètol del Castell. Com hem dit, només queden unes poques petjades de la seva existència, com el pati d’armes on s’ubica l’entrada a la casa de la família Pi i Figueras.
Una de les joies de Pals és la seva Església de Sant Pere, documentada ja en el segle XI. Reconstruïda en el 1478 amb restes del castell, aquesta església amb barreja d’estils arquitectònics destaca per la seva capçalera i la seva nau (segle XV), el portal occidental (segle XVII) i el campanar. Molt a prop de la porta principal hi trobarem les ruïnes de la Torre d’en Ramonet, de 8 metres. Des d’aquí s’han de seguir les muralles per arribar al Pedró, o mirador de Josep Pla, des d’on obtindreu unes boniques vistes de l’entorn.
L’últim punt d’interès d’aquesta ruta és l’antic Hospital de Pals, al qual s’hi arriba realitzant una agradable caminada per el Passeig Arqueològic del Doctor Pi i Figueras. El recorregut que hem descrit en aquest article abasta quasi tots els carrers del casc antic de Pals, de reduïdes dimensions, però us suggerim que doneu una volta per aquells que s’hagin quedat fora del circuït i us cridin l’atenció, doncs tots i cadascun dels racons d’aquest poble son una delícia.
Encara que el nucli urbà de Pals és bastant petit, l’extensió del municipi és sorprenentment gran. De fet, el seu territori s’estén inclús fins al mar (a quasi 6 kilòmetres del centre), on s’hi ubica l’extensa Platja de Pals (dividida en Platja Gran, al sud; i Platja del Grau, al nord). En la zona hi ha restaurants i una bona oferta d’activitats lúdiques. En la part sud, podeu visitar la Torre Mora, construcció del segle XV en l’entorn del qual varen habilitar una zona de pícnic i jocs infantils.
21. PERATALLADA
La vil·la de Peratallada és una de les poblacions més visitades de la Costa Brava i de tota la província de Girona. La seva peculiar ubicació, a sobre d’un basament de roca sorrenca, i el seu entramat de carrerons medievals, el converteixen en un dels pobles més bonics de Catalunya. En aquest article us expliquem què veure a Peratallada.
La presència d’un castell a Peratallada està documentada en el segle XI, encara que és probable que ja existís allí una fortalesa molt anterior. En quan al nom, es menciona per primera vegada en el segle X i dona bona idea del seu significat: “Petra Scissa” o “Petra Taiata” (pedra tallada). La baronia dels Peratallada, fortificada entorn al castell, va viure la seva màxima esplendor en plena Edat Mitjana, quan es va convertir en una important població de pas entre Girona i el comptat d’Empúries.
En el segle XIII, el llinatge dels Peratallada es va quedar sense descendència i es va barrejar amb la casa dels Cruïlles. De fet, un dels personatges històrics més importants del poble és Berenguer de Cruïlles, qui arribaria a ser bisbe de Girona i el primer president de la Generalitat de Catalunya. En els nostres dies, Peratallada conta amb menys de 250 habitants i el seu principal motor econòmic és el turisme. En el 2008 fou declarada Bé Nacional d’Interès Cultural.
L’encant de Peratallada es reparteix per tots i cadascun dels seus carrers. En pocs pobles hem vist tal proporció de bellesa per metre quadrat. No hi ha racons lletjos, no hi ha cases que “sobrin”, no hi ha lloc que no sembli dissenyat per a la foto.I malgrat tot, no resulta artificial. La única nota negativa, i d’això no té culpa el poble, és la gran quantitat de turistes que poden concentrar-se en temporada alta o els caps de setmana. Però anem al gra: parlem dels principals llocs que veure a Peratallada…
Una visita clàssica podria començar en l’Església de Sant Esteve, un temple romànic de dues naus (segles XII-XIII) que es troba just en les afores de la vil·la. Des d’allí, s’ha de creuar la carretera per topar-nos amb el Portal de la Verge, on va haver d’existir un pont llevadís i on s’ubicava la imatge sagrada que li dona nom. Abans d’entrar al poble podeu donar una petita volta per admirar les restes de les muralles, el fossar i la Torre Nord (visible des del lateral dret).
El Portal de la Verge ens introduirà a Peratallada per el Carrer de la Roca, on entendreu de seguida el perquè del topònim. En molts trams d’aquest carrer la roca viva té absolut protagonisme, donant forma a l’estructura d’algunes cases i a la pròpia via. Després de passar sota un arc de pedra, sense deixar el Carrer de la Roca, ens trobarem a mà esquerra la Torre de les Hores, i a mà dreta, rodejant per l’aparcament, la única torre de planta circular.
En el creuament amb el Carrer d’en Vas (on hi ha un preciós arc), us suggerim que seguiu pel Carrer de Jaume II per anar rodejant el castell i poder veure millor la seva Torre de l’Homenatge, amb més de 10 metres d’alçada i els típics merlets quadrats en lo més alt. Aquest carrer desemboca en el Carrer del Forn. Agafeu-la cap a l’esquerra per arribar a la Plaça del Castell, on es troben el castell i l’Oficina de Turisme.
El castell-palau de Peratallada, del que es té notícia des de l’any 1065, és potser el més decepcionant de la visita al poble. La façana principal, almenys, no té molt de particular. Només algunes finestres geminades i les seves imponents dimensions ens recorden el passat noble d’aquesta construcció, rehabilitada entre 1964 i 1975. Desgraciadament, es tracta d’un espai privat només disponible per a casaments, esdeveniments d’empresa i similars.
Des de les rodalies de l’Oficina de Turisme s’ha de passar per sota d’un altre arc per arribar a la Plaça de les Voltes, un dels racons més bonics que cal veure a Peratallada. Aquesta plaça va poder estar completament porxada en altres temps, però avui només es conserven els arcs de la cara nord. Tot i així, manté un fantàstic ambient medieval i és un bon lloc on parar a prendre alguna cosa.
Per finalitzar la visita podeu passar per sota dels porxos i sortir al Carrer Major, on hi trobareu cafeteries, restaurants, geladeries, una magnífica “magdaleneria”, botigues de roba i souvenirs, etc… Abans de donar per finalitzat el passeig, la nostra principal recomanació és que us deixeu portar per els carrerons i exploreu al vostre aire. Hi ha racons preciosos per tot arreu!
22. CALELLA DE PALAFRUGELL
Es tracta d’un dels pobles més bonics de la Costa Brava. Situat en una ubicació privilegiada, en una costa rocosa i rodejada per petites cales d’aigües cristal·lines, aquest antic poble mariner ha sabut conservar tot el seu encant gràcies a mantenir en perfecte estat la part antiga que es caracteritza per els carrers estrets i les cases de pescadors de façanes blanques que estem segurs que t’enamoraran només arribar. A més d’ésser un destí de vacances de sol i platja, Calella de Palafrugell és també perfecte per fer rutes de senderisme pels Camins de Ronda i per suposat, provar la deliciosa gastronomia en el que predominen els arrossos, el peix i el marisc.
L’atracció més coneguda de Calella de Palafrugell, és la Platja de Port Bo, coneguda com la platja de les barques i una de les millors platges de la Costa Brava. Sobre la sorra gruixuda de la platja descansen les petites i acolorides barques dels pescadors, mentres que enfront del mar es troben les cases de pescadors que enamoren pels seus preciosos arcs voltats, coneguts com “les voltes”.
Aquesta zona també és perfecta per a menjar-te una bona paella, un suquet de peix o un arròs caldós en algun dels restaurants més recomanats amb vistes al mar, com “La Blava” o “Sol i Mar”.
Tingues en compte que si viatges a principis de juliol en aquesta platja es realitza la popular cantada d’havaneres que reuneix a turistes de tot el món per escoltar aquestes cançons que fan referència als mariners i emigrants en els seus viatges a Cuba.
Darrera de la Platja de Port Bo s’hi troba un petit entramat de carrers que formen la part més bonica del casc antic i un dels llocs que cal veure a Calella de Palafrugell imprescindibles. Aquests carrers estrets com el de les Voltes i la Gravina, rodejats de cases blanques de dos pisos amb cobertes inclinades de teula i decorades amb flors, t’enamoraran a primera vista i es convertiran en un dels teus llocs preferits del poble. Un altre dels punts destacats del casc antic és l’Església de Sant Pere, construïda entre 1884 i 1887, que destaca per la seva senzillesa i la seva torre quadrada.
Separada de la Platja de Port Bo per una formació rocosa coneguda com “La Trona”, des d’on es llancen a l’aigua els més intrèpids, la Platja del Canadell és una altra de les platges a visitar més boniques. En aquesta platja familiar de més de 200 metres de sorra gruixuda i aigües cristal·lines, es conserven els antics porxos on es guardaven les barques i eines dels pescadors, que es caracteritzen per les seves portes pintades de diferents colors. A més, conta amb un preciós Passeig Marítim amb antigues cases de pescadors i indians com la del escriptor Josep Pla.
Una altra de les millors coses a fer a Calella de Palafrugell, és gaudir de les vistes de la Platja del Canadell i de Port Bo, des del Mirador de Manel Juanola i Reixach, un farmacèutic de Palafrugell creador de la fórmula de les famoses Pastilles Juanola. Aquesta terrassa situada als peus de la coneguda com a “Casa Rosa”, en un sortint rocós, té als seus peus una petita cala que sembla una piscina natural i és perfecta per els nens més petits. A més, aquesta zona té varis bancs per seure a esperar el capvespre amb la refrescant brisa del mar o simplement llegir un llibre amb vistes al Mediterrani.
La Punta dels Burricaires, situada entre la platja de Port Pelegrí i la cala de La Platgeta, és el millor mirador que cal veure a Calella de Palafrugell. Des d’aquesta llengua de roca que s’endinsa varis metres al mar i culmina en un seient circular en el que oneja la bandera de Catalunya, tindràs la millor ubicació per fer autèntiques fotos de postal de la Platja de Port Bo i de tot el conjunt de cases blanques que formen el poble i que ja s’han convertit en una de les postals principals d’aquest preciós poble.
Recórrer el camí que va de la Platja del Canadell a la població costanera de Llafranc, considerat un dels Camins de Ronda de la Costa Brava més bonics, és una de les millors coses a fer a Calella de Palafrugell. Aquest passeig de 1,5 kilòmetres que podràs recórrer en uns 20 minuts, discorre per un ampli passeig i et portarà vorejant la rocosa costa mentres gaudeixes d’unes fantàstiques vistes al Mediterrani, fins a arribar a Llafranc, un bonic poble mariner de cases blanques i un xic més tranquil que el seu famós veí.
Visitar els Jardins de Cap Roig, ubicats a 3 kilòmetres del centre, és una de les coses a fer en la Costa Brava més imprescindibles i un dels llocs més bonics que cal veure a Calella de Palafrugell. Aquests Jardins Botànics, ubicats en un dels caps més icònics de la costa catalana, meravellen per el contrast del color vermellós de les seves roques amb les diferents tonalitats de blaus de l’aigua, que és un dels més impressionants de tot el Mediterrani. Els artífexs d’aquest màgic racó de 17 hectàrees amb prop de 1000 espècies de tot el món i varies escultures d’art contemporani, foren el matrimoni format per el coronel rus Nicolai Woevodsky i l’aristòcrata anglesa Dorothy Webster, que feren d’aquest lloc un dels més visitats de Catalunya. A més dels seus fantàstics miradors i jardins, un altre dels punts més destacats dels jardins és el Castell de Cap Roig, on cada estiu es munta un auditori a l’aire lliure en el que es realitza un dels festivals de música més prestigiosos del món, en el que actuen grans estrelles nacionals i internacionals com Elton John o Lady Gaga entre altres molts. L’horari de visita és tots els dies d’abril a setembre de 10h a 20h, la resta de mesos tanca a les 18h. Preu: 10 euros per persona.
Una de les grans raons per les que cada estiu aquest poble s’omple de turistes, son les seves petites platges i cales envoltades d’un entorn natural o urbà difícils de trobar en altres racons del món. A més de la de Port Bo i del Canadell, altres platges i cales a visitar a Calella de Palafrugell son la d’En Calau, Port Pelegrí, La Platgeta, Sant Roc, Els Canyers i el Golfet, de la que parlarem en un altre apartat. Totes aquestes platges d’aigües cristal·lines i un ric fons marí, son de fàcil accés caminant des del centre del poble, de manera que no tindràs problemes en trobar la teva preferida segons el nivell de tranquil·litat que estiguis buscant o si viatges amb nens.
Una altra de les millors coses a fer a Calella de Palafrugell és acostar-te caminant o en cotxe al Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda, situat a poc més de 2 kilòmetres del centre. Aquest complex ubicat en un dels penya-segats més alts (175 metres) i amb increïbles vistes de la Costa Brava, està format per les restes d’un antic poblat iber del segle VI a.C., una torre de vigilància de l’any 1445, una ermita, un potent far i un hotel amb unes fantàstiques vistes al Mediterrani. Un bon moment per a pujar a Sant Sebastià és al capvespre per gaudir de la posta de sol i aprofitar per quedar-te a sopar en el restaurant El Far.
La Cala el Golfet, situada en una petita badia als peus dels jardins de Cap Roig, i allunyada del centre del poble, és una altra de les joies que cal veure a Calella de Palafrugell. Aquesta pintoresca platja rodejada de vegetació salvatge i pronunciats penya-segats rocosos, és perfecta per gaudir d’un bany més relaxat i practicar un bon snorkel en les seves aigües transparents, que segurament, et regalarà uns moments únics i inoblidables. Per arribar a aquesta cala verge, que no disposa de cap servei, pots aparcar en la urbanització del Golfet situada en la part alta, i baixar per unes escales. Una altra opció més interessant si t’agrada caminar, és fer el Camí de Ronda que va des de Calella de Palafrugell i que trigaràs a recorre’l uns 40 minuts.
23. PALAU-SATOR
El municipi de Palau-Sator està situat a la mateixa comarca del Baix Empordà, a la plana al·luvial empordanesa, pròxim a la costa i en la part dreta del riu Daró.
Coneixem la primera referència de la seva existència i el possible origen del seu nom, gràcies a un document de l’any 994, en el que es fa menció a l’Església de Sant Pere i a la gran Torre de Palau, aquesta última amb el topònim de “saTor”, sinònim arcaic de torre, referida a la mateixa de l’antic castell, que encara avui destaca en la població.
El poble rural de Palau-Sator dedica la seva principal activitat a l’agricultura i la ramaderia, principalment al cultiu d’hortalisses, cereals i blat de moro junt a la cria de bestiar i aus de corral. El nucli de la vil·la, manté a dia d’avui la seva arquitectura medieval. Del seu recinte emmurallat lleugerament inclinat, destaquem l’entrada per el carrer del Portal, on predomina l’enorme Torre de les Hores, de 20 metres d’alçada, que formava part de l’antic castell de Palau-Sator. La torre, de construcció romànica i datada en els segles X i XI, té un gran arc apuntat emparedat, varies espitlleres i està coronada per una espadanya. El seu nom li ve donat perquè allí es va col·locar des del seu inici el rellotge públic.
L’Església parroquial de Sant Pere de Palau-Sator en canvi, es va construir fora dels murs. La seva edificació es correspon amb el període romànic del segle XIII, està formada per una sola nau d’absis semicircular i quatre capelles laterals, dos a cada costat. Posteriorment en els segles XVI i XVII, s’hi varen adossar el cor i les sagristies. Del seu interior podem destacar una làpida medieval esculpida i una creu processional de plata del segle XVI, en el seu altar major residia un retaule barroc de 1707 però lamentablement fou destruït en el 1939.
En el recinte medieval també hi podem observar altres restes del castell, una torre cilíndrica atalussada amb espitlleres per armes de foc, i les cases construïdes a dins, que foren edificades en els segles XVII i XVIII.
Com a curiositat comentar que entre els carrers del Portal i de la Mosca i en la plaça de la “casa de lo comú”, es varen trobar en el 1970 les restes d’una necròpolis baix-romana o alt-medieval, que fou enterrada posteriorment.
També us cridarà l’atenció, les dues fonts que fan la funció d’abeuradors situades ja fora de la muralla. El conjunt històric del nucli de Palau-Sator fou declarat en abril de l’any 2017, Bé Cultural d’Interès Nacional.
Molt pròxim a la Torre de les Hores, està situat el Museu Rural del Mas Pou, inaugurat en el 1995, on s’exposa una col·lecció d’útils que utilitzaven els pagesos i altres oficis relacionats amb aquestes feines.
24. VULPELLAC
El lloc de Vulpellac és esmentat des de l’any 894 amb el nom de “Volpeyliacho”, que pocs anys després (904 i 911) s’escriu com “Vulpiliaco”. Durant els segles XIII i XIV hi tenien drets senyorials els comptes d’Empúries, el bisbe de Girona i el priorat de Sant Miquel de Cruïlles. Des de mitjans del segle XIV apareixen com a senyors del lloc els Sarriera, els quals van reformar l’antic castell per convertir-lo en un gran casal renaixentista.
El castell i l’església conformen el nucli inicial del poble. Al seu voltant es van anar arrecerant les cases, envoltades d’una muralla fortificada. Durant els segles XVII i XVIII comencen a desenvolupar-se alguns carrers extramurs, com el carrer Nou. Poc més o menys el conjunt conserva l’estructura urbana d’aquella època i un bon nombre d’edificis interessants per la seva tipologia tardo-gòtica o renaixentista o pels elements arquitectònics originals que s’han conservat. Moltes d’aquestes cases han estat acuradament restaurades i s’han transformat en segones residències.
25. MONELLS
Monells, un petit poble ubicat a la comarca del Baix Empordà a 26 minuts en cotxe de Begur, enamora a primera vista per les seves cases empedrades i el preciós Paratge Natural de les Gavarres que el rodeja. Famós per ser el lloc en el que es varen rodar varies escenes de la divertida pel·lícula “Ocho apellidos catalanes”, aquest poble és perfecte per passar unes dues hores recorrent els seus estrets carrerons i prendre alguna cosa en la seva bonica plaça central.
Després de deixar el cotxe en l’aparcament municipal, junt al riu Rissec, pots començar la visita a Monells per el fotogènic carrer dels Arcs. En aquest carrer podràs observar la influència de l’arquitectura gòtica amb varis esvelts arcs de pedra, començant per el de l’entrada, que et conduiran fins la Plaça de l’Oli, que és el següent punt que et recomanem veure en aquesta visita.
En la irregular Plaça de l’Oli, que destaca per les seves arcades i les seves enfiladisses que contrasten amb el color groguenc de la pedra, se celebrava un mercat medieval fins als segles XIV i XV, quan aquest es va traslladar a la Plaça de Jaume I. Aquí et recomanem prendre’t el teu temps, passejar per tots els racons i sobretot, intentar retrocedir en el temps per imaginar-te com podia ser aquesta petita localitat en aquesta època.
Des d’aquesta plaça de Monells pots accedir per el preciós passatge del Doctor Oliva a la Plaça Jaume I, o pujar per el carrer Vilanova fins la zona del Castell, del que només es conserven un tram de muralla, però que també et recomanem visitar.
La Plaça Jaume I és la principal joia que veure a Monells i on es rodaren varies escenes de la pel·lícula “Ocho apellidos catalanes” amb Dani Rovira i Clara Lago com a protagonistes. La plaça està rodejada de bonics edificis de pedra amb porxos que ofereixen ombra a varies terrasses de bars com “El Roure Blanch” i “Ca l’Arcadi”, que surt en la pel·lícula i on pots gaudir d’un bon esmorzar o picar alguna cosa abans de menjar.
La última aturada de la ruta per Monells és en l’Església de Sant Genís, situada fora del centre històric, en el barri de la Riera. Aquest edifici religiós, que barreja l’estil gòtic i barroc, té el seu origen en el segle XI i en la seva gran nau interior destaca la clau de volta de la capçalera, on apareix un xai esculpit.
| I per finalitzar, adjuntarem la totalitat de les atraccions explicades mitjançant un mapa de google maps: |
