Categories
ESCÒCIA

4. Fort William: Kilchurn Castle o Dunstaffnage Castle + CTRA. A828 + Castle Stalker (Vistes) + Glencoe Valley (Centre Visitants + CTRA. A82) + Glen Etive Valley

El dia d’avui serà un dia en el que descobrirem moltíssims paisatges i diversos per l’interior i l’oest d’Escòcia. La intenció és acabar amb la visita a la vall de valls escoceses, la mítica vall de Glencoe. Sortirem des del nostre allotjament a la zona del Loch Lomond i anirem en direcció a Inveraray, el qual és un poblet de cases blanques a la riba del Loch Fine i amb un castell molt espectacular, l’Inveraray Castle. Inveraray està més o menys a 1 hora del Loch Lomond, seguint la carretera A82 que voreja la riba oest del Loch i la A83 que ens endinsa cap a Inveraray. Si volem podem fer una aturada per visitar-lo, però la següent parada serà més apropiada.

Trencarem cap al nord per la carretera local A819 i en qüestió de 20 minuts el veurem. El què veurem? Doncs un castell en ruïnes molt evocador, el Kilchurn Castle, ubicat a la riba del Loch Awe. La intenció és aparcar a peu de carretera a l’aparcament habilitat, i acostar-nos a peu al castell. Les vistes i perspectives del conjunt son espectaculars. A més, l’accés és gratuït.

També hi ha l’opció de parar un cop arribem a l’alçada del castell al mateix Loch Awe, per tenir-lo frontal. El castell de Kilchurn és una estructura en ruïnes en una península rocosa a l’extrem nord-est del Loch Awe. Va ésser construït a mitjans segle XV com a base dels Campbells de Glenorchy, que van ampliar tant el castell com el seu territori a la zona durant els propers 150 anys.

Des de l’aparcament habilitat fins a les ruïnes hi ha uns 10 minuts a peu (unes 0,5 milles).

Visitades les ruïnes i l’emplaçament, continuarem amb la nostra ruta per la carretera A85 fins a trobar el Loch Linhe, on amb 33 minuts de recorregut (20,5 milles) des del Kilchurn Castle ens trobarem a un altre castell, el Dunstaffnage Castle, el qual també està en runes, i està considerat com un dels castells més antics del país. La intenció és visitar-lo si abans no ho hem fet amb el Kilchurn Castle. En el cas d’haver visitat el Kilchurn Castle, no serà necessària la visita en aquest, i podrem continuar conduint en direcció nord cap a Fort William. El castell de Dunstaffnage és un castell parcialment en ruïnes, a 4,8km al nord-oest de la ciutat d’Oban. Està situat en una plataforma de roca conglomerada, en un promontori al sud-oest de l’entrada al llac Etive, vorejat en tres dels seus costats pel mar.

Els horaris d’obertura pels mesos d’estiu son de 10h a 16h tots els dies excepte dijous i divendres, i el preu per entrar és de £6,00 pels adults, £3,60 pels nens, i £17,00 el passi familiar de 4.

En el cas que el visitem, què es veu i què es pot fer?

  • Puja als merlets per apreciar la magnífica posició estratègica de la fortalesa
  • Admira el mur cortina, un dels restes de castells més antics d’Escòcia.
  • Troba la capella Dunstaffnage molt especial del segle XIII amagada entre els arbres.
  • Ingressa a la porta d’entrada de tres pisos construïda al voltant de l’any 1500 (pis superior tancat)
  • Admira la poderosa fortalesa dels MacDougalls, construïda abans de 1240 sobre una enorme roca. Va ésser capturat per Robert the Bruce en 1308, i va romandre en mans reals fins al 1469.

Seguirem la nostra ruta per la carretera panoràmica A828, la qual està considerada com una preciosa carretera de la costa oest del país.

En realitat, estem conduint junt a llacs: primer, el Loch Creran, i més endavant, el Loch Linhe. En el camí cap a Fort William, segur que us parareu varies vegades en miradors i cafeteries per apropar-vos als llacs i gaudir de les vistes.

Però, si solament paressis un cop, pots fer-ho a Portnacroish per veure el Castle Stalker. Aquest castell, construït al voltant de 1446 per la família Stewart, s’aixeca en el llac i hi ha dues formes d’acostar-t’hi:

  • Passar de llarg Portnacroish i parar en la cafeteria Castle Stalker View (a l’esquerra de la carretera). Com el nom indica, des d’allí es veu el castell, i hi ha un caminet que baixa a la riba i t’acosta una mica més.
  • Arribar fins a l’aparcament que hi ha prop de l’aigua. Tens que creuar Portnacroish, i el desviament que tens que prendre està a l’esquerra, just després de la caseta blanca de dos pisos del restaurant “The Old Inn”. És una mica confús, ja que en aquesta zona hi ha varies cases amb camins privats, però, encara que hagis de donar un parell de voltes, no té pèrdua.

Per fora, la imatge del Castle Stalker emergint entre les aigües del Loch Laich és imponent, una d’aquestes postals que Escòcia ens regala. Per la seva situació, recorda una mica al castell de Eilean Donan, encara que aquí no hi ha passarel.la ni forma d’acostar-t’hi a no ser que portis barca i rems.

La única forma d’accedir a l’illa i a l’interior del castell és en una de les visites guiades que s’organitzen de març a octubre. Ha de ser una experiència molt bonica, encara que és de gestió privada i ofereixen poques places al dia, per lo que et recomanem reservar l’entrada amb molta antelació. Si t’has de conformar amb veure’l des de lluny, el Castle Stalker no t’ocuparà molt temps. Una parada ràpida, però que sens dubte val la pena.

Continuem per la carretera de la costa (A828) que no s’aparta del Loch Linhe. El paisatge és tant calmat i pintoresc que el trajecte fins al poble de Glencoe, d’uns 20 minuts, passa en un sospir.

Aquí, val molt la pena que et desviïs a la dreta per la A82 i creuis la vall de Glencoe, les seves muntanyes i rierols. És un dels paratges naturals més impressionants d’Escòcia, i val la pena recorre’l més o menys fins la pista d’esquí, donar mitja volta i retornar per el mateix camí (son uns 20 minuts en cada sentit). Això és el què farem. Entrarem a la vall de Glencoe i primer de tot anirem a treure el cap al Centre de Visitants, el qual està a 5 minuts de cotxe del poble de Glencoe.

Res et prepara per la magnitud de Glencoe. Potser hagis vist aquesta vall glaciar de les Highlands d’Escòcia en fotografies, o potser en alguna pel.lícula. Però, quan veus en directe la silueta de les seves abruptes muntanyes, la vall s’engrandeix de cop, i la mirada no dóna per escombrar tota la seva extensió. Avui contemplarem alguns dels paisatges més espectaculars d’Escòcia.

Glencoe és el punt àlgid de moltes rutes per les Highlands i una delícia per a qualsevol visitant: amants de la natura, excursionistes que recorren la West Highland Way o els mil i un camins que creuen la vall… I també per als conductors, ja que la carretera A-82 creua la vall i dóna forma a un dels viatges en cotxe més evocadors del país. Son a penes 20 minuts, però segur que es converteixen en més, perquè no podràs deixar d’aturar-te junt a la calçada per a tirar fotos.

Glencoe està a uns 30 minuts de Fort William, la zona de l’allotjament d’avui, per això el dia de demà també està previst que hi traguem el cap.

Amb un carril en cada direcció i un tràfic pausat, la A-82 aviat es veu embolicada en un paisatge formidable i extrany. Més enllà de la ruta marcada s’amaguen altres valls, altres cascades, altres rierols i altres pendents: verdes en primavera, de color coure a la tardor, i despullades i cobertes de neu a l’hivern.

Conduint per Glencoe, cada pocs metres hi trobaràs algun petit sortint o aparcament per a parar i gaudir del panorama.

Aquests son alguns dels llocs que et trobaràs durant la ruta per Glencoe (els adjuntarem en un mapa de google maps al final de l’article):

  • Bidean nam Bian i les Tres germanes de Glencoe: la muntanya Bidean nam Bian, que en el seu punt més alt arriba als 1150 metres, és la llar de les tres guardianes de la vall, les Three Sisters, tres crestes punxegudes que veuràs alçar-se una al costat de l’altra. Son Gearr Aonach (cresta curta), Aonach Dubh (cresta negra) i Beinn Fhada (cresta llarga). Hi ha un aparcament molt concorregut junt a la carretera des d’on podràs contemplar-les.
  • Buachaille Etive Mòr: Amb la seva forma piramidal, és una altra de les muntanyes més emblemàtiques de Glencoe i et dóna la benvinguda des de l’est.
  • El Resort Glencoe Mountain: atrau a esquiadors a l’hivern, i durant la resta de l’any ofereix altres esports de muntanya i excursions. Té un telecadira que pots agafar si t’interessa veure la vall des de lo més alt.
  • King’s House Hotel: I els seus cérvols. Aquesta remota posada rodejada de muntanyes s’alça entre les muntanyes de Glencoe des del segle XVII. No tens que desviar-te gaire per arribar-hi, i és un lloc magnífic per asseure’t a prendre alguna cosa i entrar en calor. Serveixen plats abundants i molt bons per unes 10 lliures. Els cérvols s’acosten aquí a vegades en busca de les sobres de verdures que els hi deixen enfront la posada. Recorda que son animals salvatges, i és millor no donar-los-hi de menjar.
  • El Centre de Visitants: està en l’extrem oest de la vall, i és útil per aconseguir informació sobre rutes i camins. Té aparcament gratuït i una cafeteria que està bé per refugiar-te si fa mal temps.
  • Les excursions entre naturalesa i pics a Glencoe son moltes: Entra a “Walkhighlands” per veure-les totes segons el nivell de dificultat. Una de les més sorprenents és la del “Lost Valley of Glencoe (Coire Gabhail)”, encara que és exigent. Des del poble també pots pujar a la cima del Pap of Glencoe (742 metres) per veure la vall i el Loch Leven.
La massacre de Glencoe
Avui en dia, la major part de la naturalesa indomable de Glencoe és propietat del National Trust for Scotland, que la preserva perquè en la vall hi sigui regnant la soledat. Però, entre el silenci ressona una història de quan la vall estava habitada per clans: la història de la massacre de Glencoe. L’episodi va tenir lloc a les 5 de la matinada del 13 de febrer de 1692, encara que tenim que retrocedir una mica per entendre el context. Després de la Revolució Gloriosa de 1688, Guillem de Orange va derrotar al monarca catòlic Jacob II i es va coronar rei Guillem III d’Anglaterra. A Escòcia, com a Irlanda, va trobar una gran oposició: per molts habitants de les Highlands, Jacob II seguia sent el monarca legítim, i varen lluitar per restablir-lo en lo que es coneix com a aixecaments o rebel.lions jacobites (a Glenfinnan pots veure el monument en el seu honor).
Després d’una dura derrota, en 1691 el rei Guillem III es va oferir a perdonar als clans de les Highlands per haver-se revoltat, amb una condició: tenien que jurar-li lleialtat abans de l’1 de gener de 1692. Des de l’exili, Jacob II va donar permís als clans, però el missatge no va arribar fins a mitjans de desembre. El 31 de desembre de 1691, el cap del clan MacDonald va arribar a la fortalesa de Fort William per a formalitzar el seu jurament. Allí va descobrir que en realitat tenia que haver anat al poble d’Inveraray, a on arribà varis dies després. Era massa tard: entre tots els clans que no havien fet el jurament a temps (o no havien mostrat cap intenció de fer-lo), varen escollir als MacDonald per a castigar-los i així donar exemple. Les tropes, capitanejades per el capità Robert Campbell, del clan Campbell, van arribar a les terres dels MacDonalds a Glencoe, i aquests els varen rebre, donant-los-hi la benvinguda sota la llei de hospitalitat (mentrestant estiguin sota un mateix sostre, amfitrió i convidat no s’alçaran en armes un en contra de l’altre).
Però aquesta vegada no es compliria: la matinada del 13 de febrer, en un dels pics de Glencoe es va encendre una foguera. Era la senyal. En la foscor, i entre la neu, els membres del clan MacDonald es varen veure emboscats i foren massacrats en les valls de Glencoe. Entre l’atac i els dies posteriors a la intempèrie, es creu que més d’un centenar de MacDonald varen morir. La massacre de Glencoe es recorda amb cruesa, en especial, perquè els MacDonald havien ofert la seva hospitalitat a les tropes i als Campbell. Però, encara que l’enemistat entre tots dos clans ja existia abans, qui va maquinar l’atac a les Highlands i als seus habitants fou el govern. Guillem III es va rentar les mans acomiadant als responsables, encara que, com sol succeir (segur que et sona la història), tots varen seguir ocupant alts càrrecs.

I així, entre el record d’una massacre en la neu i les boniques imatges de les valls dibuixades fins a l’infinit on sembla impossible que alguna vegada s’hagi vessat sang, ens acomiadem de Glencoe fins la pròxima vegada.

La vall de Glen Etive

Molt a prop de la muntanya Buachaille Etive Mòr, agafarem el creuament cap al sud per recórrer Glen Etive, una altra vall preciosa i on es poden veure més cérvols. Recorrerem el camí fins al Loch Etive i un cop al Loch, donarem mitja volta i ens en tornarem.

Sortint de la vall de Glen Etive, tornarem a travessar Glencoe per anar-nos-en en el nostre allotjament, el qual estarà entre el poble de Glencoe i el de Fort William.

Si no trobem allotjament a Glencoe en buscarem al poble de Fort William, que segur que n’hi trobarem.

Adjuntem un mapa del google maps amb la ubicació de tots els imprescindibles anomenats a la vall de Glencoe:

https://www.google.com/maps/d/u/3/edit?mid=1cUYNSbjOdofaYl5F41OFLFIUAZ6yo2Z5&usp=sharing

Igualment, adjuntem el recorregut realitzat en el dia d’avui mitjançant un mapa de google maps, amb els accessos, distàncies i llocs marcats. Estan també les principals fites del dia on s’observen els atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (174 milles amb 5h i 5min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m64!1m12!1m3!1d235506.36903696845!2d-5.228574107025477!3d56.742717523655564!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m49!3e0!4m5!1s0x4888530d818bc933%3A0xdfa9ce7acdb84713!2sBalloch!3m2!1d56.002716!2d-4.580081!4m5!1s0x48890cb1c22a7ecd%3A0x6205e858db5cca57!2sInveraray!3m2!1d56.2317854!2d-5.075410199999999!4m4!1s0x488917512956c30d%3A0x54a5802f46ab1a46!3m2!1d56.407253!2d-5.0176622!4m4!1s0x48895debef978459%3A0x3c75119aec8ae54c!3m2!1d56.4521952!2d-5.439831!4m4!1s0x4889445629e72f81%3A0x6024e90100b16363!3m2!1d56.5758209!2d-5.3791462!4m4!1s0x488930d2075fa719%3A0xd8478ed030bf9d03!3m2!1d56.671369!2d-5.082217099999999!4m4!1s0x4889260eadf3a917%3A0x5f71bd8471b931a7!3m2!1d56.632461!2d-4.827887!4m4!1s0x48893959755c0111%3A0x10569232b00947c5!3m2!1d56.5620471!2d-5.074599!4m5!1s0x48893323371c031b%3A0xcda03ee308544821!2sFort%20William!3m2!1d56.819817!2d-5.1052178999999995!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1639070358827!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]
Categories
ESCÒCIA

3. Loch Lomond: Callander (Bracklinn Falls) + Inchmahome Priory + Excursió Conic Hill + Rowardennan o Balloch Castle Country Park + Luss

La intenció del dia d’avui és entrar de ple en el Parc Natural del Loch Lomond i els Trossachs, o sigui que ens llevarem d’hora per aprofitar bé el dia.

Sortirem de Stirling en direcció a Doune i Callander (si a Doune el vas veure en el dia d’ahir –el Doune Castle-, ves directament a Callander). El poble de Callander està a 27 minuts de Stirling, arribant per la carretera A84 (havent fet unes 15,7 milles). Aquest poble marca l’entrada al Parc del Loch Lomond i els Trossachs, i a les Highlands, per lo que és un destí abocat en el turisme. A més de cafeteries i botigues, hi trobaràs un centre d’informació turístic i algun supermercat, per si vols carregar provisions (al llarg del dia només pararem en un altre poble amb supermercats).

Si vols estirar les cames, et recomanem l’excursió fins a les cascades “Bracklinn Falls” i el seu pontet de fusta. Hi ha una ruta circular més extensa (unes 2h 30min), però des de l’aparcament habilitat de les cascades, pots arribar al pont i tornar en uns 25 minuts per un camí ben senyalitzat. L’aparcament habilitat de les Bracklinn Falls es troba a 0,7 milles (3 minuts amb cotxe) de distància del centre del poble. T’ho marcarem tot en un plànol del google maps al final de la jornada.

Adjuntem el mapa de la caminada així com el de la versió circular més extensa:

Una altra atracció molt popular que hi ha a Callander, és la botiga “Trossachs Woollen Mill”, en les afores del poble, que té un parell de Highland Coos, les típiques vaques peludes d’Escòcia. Et recomanem saltar-te-la, ja que no té molt d’interès i a més, sol estar plena de busos d’excursions.

Sortint de Callander i al cap de 1,4 milles, haurem de trencar a mà esquerra per la carretera A821 en direcció al Loch Katrine. És moment d’endinsar-nos en els Trossachs. La següent parada és el bucòlic Loch Katrine (per molts, el llac més bonic del parc, encara que el Loch Lomond, el major llac, sol emportar-se el protagonisme). Per el camí, la petita carretera que condueix fins al moll del est del llac, el Trossachs Pier, voreja els llacs Loch Venachar i Loch Achray. Si ja tens gana, pensa que en el moll del Loch Katrine hi trobaràs una cafeteria, a més d’un centre de visitants i banys. El Loch Katrine es va convertir en un destí freqüentat en la era victoriana gràcies al poema “The Lady of the Lake” del director escocès Walter Scott, que transcorre entre les seves ribes.

Tu també pots surcar les aigües a bord d’un dels creuers del Loch Katrine: l’històric vaixell de vapor Sir Walter Scott o el seu company contemporani, el Lady of the Lake. Els creuers d’1 hora et portaran fins a la meitat del llac i de volta al Trossachs Pier. Consulta els horaris amb antelació i tingues en compte que durant l’hivern, només naveguen un parell de cops per dia. Si prefereixes no fer el creuer, pots disfrutar de les vistes del Loch Katrine i els paisatges que l’envolten a peu. Demana un mapa a informació turística, i des del moll, camina per la riba nord fins que les cames aguantin. Mitja volta i seguim amb la ruta per el Loch Lomond i els Trossachs.

Duke’s Pass i excursió per The Lodge

La següent parada és el poble d’Aberfoyle. Per arribar a ell, agafa l’evocador Duke’s Pass, una carretera que baixa entre boscos emmarcats per les muntanyes dels Trossachs. Et trobes en el Queen Elizabeth Forest Park, un parc dins dels Trossachs, ideal per passejar entre boscos espessos.

Una mica abans d’arribar a Aberfoyle, ens aturarem en l’aparcament del centre de visitants The Lodge. Just al costat es troba Go Ape, un parc de circuïts i tirolines en els arbres. Però, la nostra proposta és fer una petita excursió pel bosc. El Waterfall Trail (40 minuts anada i tornada) et portarà fins a una sorprenent cascada entre arbres, i si encara et queda temps, amb l’Oak Coppice Trail (1h15min anar i tornar) t’endinsaràs encara més en la tranquil.litat de la zona, entapissada de molsa i alts troncs. Aquest és un dels llocs màgics per disfrutar de la tardor a Escòcia.

Aberfoyle

Després del passeig, arribarem al poble d’Aberfoyle, una de les bases típiques per els viatgers que estan de ruta per el Loch Lomond. Si tinguéssim més temps, des d’aquí pots fer varies excursions per el Loch Ard i els voltants.

Aparca darrera del centre de visitants de Visit Scotland, on pots recollir mapes o comprar algun record. També pots aprofitar per anar al supermercat o entrar en calor amb un cafè i un tros de pastís en una de les cafeteries del poble. La nostra intenció és anar a prop d’Aberfoyle, a les ribes del llac Menteith, a 4,6 milles d’Aberfoyle (uns 9 minuts amb cotxe), i anar a visitar la Inchmahome Priory, runes d’una abadia en una illa al mig del llac Menteith. L’aparcament pel cotxe i el ferry es troben a la riba est del llac, amb les corresponents indicacions ho trobarem fàcilment. Els horaris d’obertura de l’abadia i del funcionament del ferry son a partir de les 10h fins les 14:45h, i els preus son de £28,80 per tots quatre (amb la E.P. surt gratuït).

Per nosaltres és una visita imprescindible i molt mística, com demostren les diferents fotografies.

Un cop visitades les runes de l’abadia, tornarem a agafar el cotxe i ens desplaçarem fins a la població de Balmaha, situada a 17,7 milles d’aquí (uns 29 minuts amb cotxe).Malgrat ser un poble diminut, Balmaha té molt de moviment: per allí passa la ruta senderista “West Highland Way” i és habitual veure excursionistes amb la motxilla a l’esquena. Quan arribis a Balmaha, deixa el cotxe en l’aparcament de Conic Hill i apropa’t a contemplar el Loch Lomond des del petit port, on et rebrà una estàtua de l’escalador i naturista Tom Weir. Des del moll salpa el waterbus, una de les embarcacions que connecten els pobles del Loch Lomond. En el cas de Balmaha, la ruta et porta fins al poblet de Luss, en la riba oposada.

La raó de la visita a Balmaha és fer la ruta per pujar a Conic Hill, el mirador més conegut del Loch Lomond. L’excursió et portarà unes 2:30h – 3h (anada i tornada), amb unes vistes precioses del llac i de les seves mil i una illes com a recompensa. Si no et veus amb forces d’arribar a la cima, no et preocupis: a més o menys un terç del camí ja gaudiràs d’una panoràmica que valdrà la pena. Però comencem la caminada: la mateixa comença des de l’enorme aparcament en el centre de Balmaha, que també té un centre d’informació i de visitants. El camí està senyalitzat i surt de la part de darrera de l’aparcament a prop d’un panell d’informació. Immediatament es divideix en una unió en T; aquí girar a la dreta per una pista, i en el següent encreuament girar a l’esquerre per un camí; aquesta secció de la caminada està marcada pels símbols “Thistle” del “West Highland Way”.

El camí puja a través dels arbres abans de sortir del bosc a través d’una petita porta, amb Conic Hill a la vista de front. El camí puja abruptament amb trams de graons de fusta, apuntant a l’espai entre Conic Hill i el seu veí més proper.

Ens mantenim en el camí principal, ja que gira entre els dos turons. Un cop que arribi al coll, un petit desviament a l’esquerra revela la primera vista clàssica de les moltes illes en el Loch Lomond.

Retorna al camí principal del “West Highland Way”; ara gira per trepar pel flanc nord de Conic Hill.

Ignora un camí erosionat que puja per la cresta després de 250m aprox.; és millor romandre en el camí “West Highland Way” al llarg del flanc del turó fins que un camí molt més clar es bifurqui a la dreta i es dirigeixi abruptament cap a la cresta. En aquest punt, les vistes de Loch Lomond i els turons de l’altra cantó son magnífiques.

Des de la cresta, el punt més alt està a l’esquerra, al que s’hi arriba per un camí que es manté en el cantó esquerre. Les muntanyes agrupades al voltant de l’extrem superior de Loch Lomond inclouen els Alps Arrochar i el Ben Lomond en una vista bastant sensacional.

La ruta de tornada més simple és tornar sobre els mateixos passos, sense dificultats amb les magnífiques vistes per endavant.

Abans de sortir de Balmaha, assegura’t de visitar la estàtua de Tom Weir, el famós amant de la naturalesa, escriptor i locutor que va ajudar a popularitzar la naturalesa escocesa per a tanta gent.

Finalitzada la ruta i el descens de Conic Hill, serà el moment d’anar a buscar l’allotjament.

Com que la intenció del dia era de finalitzar amb la pujada a Conic Hill, l’allotjament es preveu que es busqui com més a prop millor de Balmaha. Es preveu trobar allotjament des de Balmaha fins al poble de Balloch, en unes dotze milles de recorregut.

Un cop allotjats, la nostra intenció serà visitar atraccions del Loch Lomond, com per exemple Rowardennan. Rowardennan és un emplaçament a la mateixa riba del llac que Balmaha que dista de la mateixa unes 7 milles, per una carretera single track des de Balmaha (preveiem que la ruta duri uns 21 minuts aprox.). Les vistes des de Rowardennan son espectaculars i bé que mereix la pena haver-hi arribat.

Si en comptes de Rowardennan es prefereix fer una altra cosa, et proposo que visitis el poble de Balloch i el seu Balloch Castle Country Park. Balloch és un poble assentat junt al riu Leven a pocs metres de la riba sud del Loch Lomond. És un destí molt popular per varies raons: té estació de tren amb connexió directa a Glasgow, conta amb varies atraccions (com un aquari i un parc d’aventures en els arbres, anomenat TreeZone), i a més, des d’allí salpen els creuers per el llac de la companyia “Sweeney Cruise Co.”. La intenció és visitar el Balloch Castle Country Park, el qual és un parc per passejar que està dotat de grans vistes al llac i molta naturalesa.

Tant si hem anat a Rowardennan com a Balloch, l’última etapa del dia que et proposo és la visita al poble de Luss, que seria ideal per anar-hi a sopar o després de sopar, quan es faci fosc. Luss està a la riba oest del Loch Lomond, i està a 9 milles de Balloch per la carretera A82. Està considerat com un dels pobles més bonics d’Escòcia.

Aparca en el centre de visitants i camina fins al moll, des d’on salpen el waterbus i els creuers de Cruise Loch Lomond. Luss enamora per les seves casetes, idèntiques però quallades de diferents flors. Algunes son residencies i altres alberguen a botigues de records. Si t’interessa una parada per recarregar energies, et recomanem l’acollidora cafeteria “Coach House”. Luss també és popular per culpa d’una sèrie de televisió (fou l’escenari principal de la sèrie “Take the High Road”).

Uns dels imprescindibles a visitar son l’Església del poble, el cementiri, i una gran creu que hi ha al costat. Si la visita es realitza ja quan és fosc, encara tindrà potser més encant i molt de misteri. Les vistes des d’aquí també son espectaculars. Ara sí que podem dir que la jornada s’ha acabat i que demà serà un altre dia.

Adjuntem el recorregut realitzat en el dia d’avui mitjançant un mapa de google maps, amb els accessos, distàncies i llocs marcats. Estan també les principals fites del dia on s’observen els atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (90,2 milles amb 3h i 3min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m64!1m12!1m3!1d14969.947532181104!2d-4.6526375395985795!3d56.10009756905589!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m49!3e0!4m5!1s0x488857d73c437831%3A0xfbf01f3702d576ad!2sStirling!3m2!1d56.1165227!2d-3.9369028999999998!4m4!1s0x4888f31470d1a469%3A0xb8805e510e5955b7!3m2!1d56.247786999999995!2d-4.2009938!4m4!1s0x4888fa15026c78ed%3A0xb0da7c91948f776!3m2!1d56.2337217!2d-4.4288864!4m4!1s0x4888f764a8c1d701%3A0x3251d3407fb768e!3m2!1d56.182422599999995!2d-4.3854253!4m5!1s0x4888f68431b2eff1%3A0xbf337d9603aaf0d0!2sParking%20lot!3m2!1d56.1805294!2d-4.2835695!4m4!1s0x488855b04ec7f081%3A0x249acc3f0cc984e3!3m2!1d56.084756899999995!2d-4.5391929!4m4!1s0x4889002fc5a66f9d%3A0xafa7c87e921ace3!3m2!1d56.1519863!2d-4.6422944!4m4!1s0x4888533735ecf3bd%3A0x1b805907b681a5e9!3m2!1d56.0127698!2d-4.5833145!4m5!1s0x4889aa87fc342b0d%3A0x5fcd5fdbd8fb6f3e!2sLuss!3m2!1d56.101490999999996!2d-4.6422516!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1639068991647!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]
Categories
ESCÒCIA

2. Stirling: Stirling (Old Town + Wallace Monument) + Doune Castle + Bannockburn Battle o Dollar Glen & Campbell Castle

Avui ens passarem el dia visitant Stirling i els seus entorns. La intenció és visitar la ciutat durant el matí, i al migdia-tarda visitar els entorns. Comencem, doncs, amb la visita a la ciutat de Stirling. Stirling està a mig camí entre Edinburgh i Glasgow, i s’aixeca en la frontera invisible que separa les Terres Baixes de les ondulacions de les Highlands. És una aturada imprescindible en qualsevol ruta per Escòcia, la ciutat et rebrà amb la imponent imatge del castell, t’embolicarà amb la seva història, i et banyarà amb la calma del riu Forth i els seus camps i t’enamorarà amb les vistes des del Wallace Monument.

Aquí descobrirem Stirling amb 10 visites imprescindibles per realitzar en un sol dia:

  1. El Castell de Stirling (la visita la varem realitzar el dia anterior, el de la nostra arribada a Escòcia): Recordes la imatge que teníem de petits de les fortaleses? Fossars, muralles, reis,… Així és el Castell de Stirling, una de les fortaleses més espectaculars d’Escòcia, guardià a dalt d’un turó volcànic. Entra en el castell i transporta’t per unes hores al segle XVI. Recorre les muralles, disfruta de les vistes, imagina la vida en el fastuós palau del rei Jacob V (on Mary, Queen of Scots fou coronada reina amb apenes uns mesos d’edat), entra en les cuines,… I meravella’t davant de la recreació dels tapissos de la Caça de l’Unicorni. Si visites la fortalesa amb nens, no t’oblidis de passar per les criptes, amb exposicions interactives molt divertides.

L’entrada en el castell de Stirling val £14,00 pels adults, i £8,40 pels nens dels 5 als 15 anys. Hi ha un passi familiar per £40,00 (2 adults i dos nens). L’entrada està inclosa en la tarja Explorer Pass d’Escòcia. Els horaris del castell son de les 9:30h a les 18:00h durant els mesos d’estiu.

2) Argyll’s Lodging i Mar’s Wark: Amb l’entrada al castell de Stirling tens inclosa la visita gratuïta a la llar senyorial Argyll’s Lodging, a uns metres de la fortalesa. Era habitual que la noblesa construís residencies prop del castell per estar pròxims a la cort, i aquesta llar del segle XVII és un bon exemple d’això. Encara que és interessant, només es pot recórrer en una visita guiada, per la que, si només disposes d’1 dia a Stirling, la pots passar per alt.

Una mica més endavant, fixa’t en el Mar’s Wark, un altre palau que encara transmet grandesa tot i que lo únic que sobreviu sigui la façana, repleta de gàrgoles, figures i escuts. La va construïr el guardià del castell de Stirling, el poderós Earl of Mar, al voltant de 1570.

3) L’església Holy Rude: Junt al Mar’s Wark, pots entrar a l’església Holy Rude. Fundada en el 1129 (encara que les parts més antigues que sobreviuen daten del segle XV), és el segon edifici més antic de Stirling, després del castell. Allí hi va tenir lloc la cerimònia de coronació del fill de Mary, Queen of Scots, el rei Jacob VI d’Escòcia (qui acabaria éssent també Jacob I d’Anglaterra i unint, així, les corones d’ambdos països). No te’n vagis sense passar per el cementiri de l’església. Què tindran els cementiris escocesos per a desprendre tant encant? Passeja per el Old Town Cemetery, i segur que et trobaràs alguna tomba curiosa.

4)    La Old Town i els seus carrers: La Stirling medieval s’extenia a l’empara del Castell, l’encarregat de defensar la ciutat. I a mesura que vagis descendint per el turó, aniràs descobrint la Old Town, la ciutat vella de Stirling, els habitants de la qual la coneixen com a Top of the Town (“en lo alt de la ciutat”). Recorre els seus carrerons empedrats i fixa’t en els edificis, alguns d’ells construccions medievals que encara mostren escuts i inscripcions.

Molt a prop s’aixeca la Mercat Cross, una columna coronada amb l’estàtua d’un unicorni que potser hagis vist en altres localitats d’Escòcia. En el passat, indicava que la ciutat tenia permís del rei per allotjar un mercat i comerciar, i per tant, un cert estatus.

També en l’entramat de la ciutat vella hi trobaràs la Stirling Old Town Jail, una antiga presó que cada estiu obre com a atracció turística i explica la història del lloc a través d’actors.

5) A la caça del llop: Una curiositat que ens crida l’atenció i que no podia faltar aquí son els llops. Si prestes atenció, et toparàs amb representacions d’aquest animal per tota la ciutat: en escuts, en gravats en llars antigues, en escultures,… Quina relació hi ha entre Stirling i els llops? Explica la llegenda que, allà per el 855, uns prínceps de Northumbria es varen establir en el turó d’on avui s’hi aixeca el castell. Poc després, els vikings van arribar al lloc i de nit van començar ascendint per el turó per a sorprendre als prínceps en la foscor…Amb la mala sort de que, sense voler, un d’ells va trepitjar a un llop que dormia en el terra. Els gemecs de l’animal alertaren la resta de la manada i quan els prínceps es van despertar i anaren a l’encontre dels vikings, aquests ja fugien turó avall, espaordits. A partir d’aquest moment, el llop es va convertir en l’animal protector de Stirling. Veritat o llegenda. Ens agrada anar a la cacera d’aquest animal per els carrers de la ciutat!

6) De compres a Stirling: Després d’un matí recorrent Stirling, toca descansar amb un cafè o omplir l’estómac. Estàs molt a prop del centre de la ciutat: al voltant de King Street i Murray Place hi trobaràs tot tipus de botigues i restaurants. Si et vé de fust d’anar de compres, pots visitar el gegantí Centre Comercial The Thistles. Un racó curiós d’aquest lloc és “The Bastion – Thieves Pot”, les restes subterrànies d’una presó del segle XVI que formava part de la muralla de Stirling. Es baixa des de l’interior del centre comercial, i encara que és només una habitació i no està gaire cuidada, és gratis, i una curiositat més de la ciutat.

A més de The Thistles, pots visitar les galeries victorianes “The Stirling Arcade”, un bonic edifici que també combina botigues i restaurants.

7) Mote Hill i la pedra de les decapitacions:  Si tens pensat visitar el monument a Wallace, comprova com vas de temps i si vols, salta fins al punt 9 d’aquest article. Si encara et queda temps, continuem explorant aquesta guia de Stirling. Dirigeix-te al nord per a pujar al modest turonet de Mote Hill (hi ha uns 5 minuts només). Entre arbusts i conills que corretegen, en la cima s’alça la “Beheading Stone”, la pedra de les decapitacions. Com hauràs endevinat pel seu nom, aquesta pedra va servir com a lloc d’execució de varis personatges importants en el segle XV. Malgrat de la historia de Mote Hill, avui en dia l’entorn és de tot menys lúgubre, amb el riu Forth i el Wallace Monument al fons.

8) El pont de Stirling: Després de baixar del turó, en pocs minuts arribaràs a un dels llocs més emblemàtics de Stirling: el “Old Stirling Bridge”. Aquest pintoresc pont de pedra data de finals del segle XV, encara que aquest tram del riu Forth era un lloc de pas estratègic entre les Terres Baixes i les Highlands, i abans ja havien existit varis ponts de fusta. Un d’ells fou el protagonista de la Batalla del pont de Stirling en 1297, en el marc de les Guerres de Independència entre anglesos i escocesos. Els escocesos, capitanejats per William Wallace i Andrew de Moray, estaven en clara inferioritat, tant en nombre com en experiència.

Però es col.locaren en el cantó nord del riu Forth i varen esperar a que els anglesos ataquéssin de la única forma possible: creuant l’estret pont i, per tant, en petits nombres. Així fou com arribaren a guanyar la batalla, i com William Wallace (a qui avui en dia molts coneixen per la peli Braveheart) es va catapultar a la categoria d’heroi. Per desgracia, pocs anys després Wallace va trobar un final macabre: en 1305, el varen executar, varen dividir el seu tronc en 4 parts i les varen enviar a Stirling, Perth, Newcastle i Berwick perquè les exposéssin a mode d’advertència. A uns kilòmetres al sud de Stirling pots visitar l’escenari d’una altra contesa clau per la història d’Escòcia, la Batalla de Bannockburn, liderada per el rei Robert the Bruce.

9) Pujar al monument a Wallace: Com a homenatge a aquest personatge escocès, a prop d’aquí, a dalt del turó de Abbey Craig, s’alça el cèlebre Wallace Monument. Per arribar al monument des del centre de Stirling, tens dues opcions:

  • A peu: Si fa bon dia i no t’importa caminar uns 25 minuts, el trajecte des de l’Old Stirling Bridge és per una carretera bastant tranquil.la i amb vorera.
  • En bus local: Hi ha varis busos urbans de First que surten del centre de Stirling, paren també molt a prop de l’Old Stirling Bridge i et deixen a les taquilles del Wallace Monument en 10 minuts. El bitllet costa sobre £2,40 (el preu i els horaris actualitzats pots consultar-los a Traveline Scotland), i a bord retornen canvi.

Escullis la opció que escullis, arribaràs al peu del turó d’Abbey Craig, on es troben la taquilla, la botiga de records i la cafeteria del monument. L’entrada al monument a Wallace no està inclosa a la Explorer Pass. Però si abans has visitat el castell de Stirling, guarda el ticket i et faran un petit descompte. L’horari d’obertura del monument durant els mesos estivals és de 9:30h a 18:00h, i els preus son de £10,75 pels adults i £6,75 pels nens fins a 15 anys. Hi ha un passi familiar per tots quatre a £28,25.

Després de comprar la teva entrada, és el moment de pujar el turó. Pots fer-ho en el bus gratuït del monument, encara que et recomanem pujar a peu: son només 10 minuts costa amunt entre boscos preciosos. Des dels peus de la torre, les vistes de la ciutat son boniques (i gratuïtes), però al nostre entendre, val la pena comprar entrada i pujar els 246 esglaons de l’escala de cargol. Des de l’observatori del monument a Wallace, just per sota de la corona de la torre, disfrutaràs d’unes vistes espectaculars de Stirling en 360º. La imatge del riu Forth serpentejant entre els camps, amb la ciutat i el Castell darrera, és de postal.

Des de dalt també podràs contemplar els turons veïns dels Ochil Hills, i si el dia és clar, el Loch Lomond i els Trossachs (una zona que mereix una excursió per si sola) i inclús els turons dels Pentlands, molt a prop d’Edinburgh. I per no quedar-te sense alè amb tantes escales, al llarg de l’ascens trobaràs tres pisos amb petits museus dedicats a William Wallace i a la història d’Escòcia. El Wallace Monument és una visita turística, sí, però també una de les millors coses que fer a Stirling!

10) L’abadia de Cambuskenneth: Si visites Stirling a l’estiu, al baixar del monument a Wallace encara disposaràs d’unes hores de llum. Et proposem dirigir-te a un lloc molt menys conegut de la ciutat: la bonica abadia de Cambuskenneth. Per arribar-hi, t’esperen uns 30 minuts a peu per una carretera tranquil.líssima que voreja el riu Forth i ofereix miradors improvitzats com el Wallace Monument de fons. Al cap de poc, t’endinses en el poblet de Cambuskenneth, poblat de casetes pintoresques.

Al final del poble s’aixequen les ruines de la Cambuskenneth Abbey, una abadia aixoplugada en un meandre del riu Forth que des del segle XII va tenir forts llaços amb la reialesa escocesa i amb el castell de Stirling. Allí descansen el rei Jacob III i la seva esposa, Margarita de Dinamarca. La torre de l’abadia segueix en peu, i encara que de dia obre, no té especial interès, ja que no es pot pujar al pis superior. Però passejar per el recinte de l’abadia i el seu petit cementiri és un respir molt agradable i una proposta original de què veure a Stirling.

Des de l’abadia, és fàcil retornar a la ciutat: en 20 minuts a peu arribaràs a les estacions de tren i bus. I fins aquí la nostra guia de Stirling en un dia.

Adjuntem el mapa turístic de Stirling amb els monuments més importants:

stirling-tourist-map.jpg (1588×1123) (ontheworldmap.com)

Adjuntem també, en un mapa de google maps, tots els imprescindibles de la ciutat d’Stirling:

https://www.google.com/maps/d/u/3/edit?mid=1gW7lxGNbnxX9q_3akkwZSdIz5l2D-Nr4&usp=sharing

Un cop visitades les atraccions de Stirling, agafarem el cotxe per veure el què ens depara els entorns d’aquesta meravellosa ciutat. La primera intenció que tenim és anar a visitar un altre dels castells memorables i famosos, el Doune Castle, el qual el trobarem a 15 minuts en cotxe des del centre de Stirling (a 8,6 milles), agafant la autopista M9 i sortint a la següent sortida, agafant la carretera local B824 en direcció a Doune. Es tracta d’un castell amb pati del segle XIV ubicat en el poble de Doune, amb una impressionant porta d’entrada de 30 metres d’alçada i un dels grans salons millor conservats d’Escòcia. Fou construït per al regent d’Albany. La impressionant torre de l’homenatge combina les dependències domèstiques, inclús l’esplèndid Lord’s Hall amb el seu paravent de roure tallat, la galeria dels músics i la xemeneia doble. Aquest espai es va utilitzar com a lloc de rodatge per la producció de la BBC de Ivanhoe i els Monty Python i el Sant Grial.

A més d’aparèixer en gran mesura en Monty Python i el Sant Grial, el castell de Doune també es va utilitzar per el castell conegut com Winterfell en el capítol pilot de la galardonada sèrie de televisió “Joc de Trons”, així com el Castle Leoch en “Outlander”.

Si entrem al castell descobrirem com es preparaven els grans banquets en el servei de cuina i disfrutarem de les impressionants vistes del riu Teith i Ben Lomond des dels merlets.

Es pot accedir al pati i al soterrani del castell, inclosa l’exhibició, a través d’un túnel empinat i empedrat (però parcialment entramat de fusta). Els visitants poden tocar una sèrie d’elements de pedra, com el pou en el pati. L’horari d’obertura del castell és durant els mesos d’estiu de 9:30 a 17:30h (actualment està tancat per culpa de la Covid), i els preus d’accés son de £9 pels adults, £5,40 pels nens i el passi familiar de 4 a £26,00 (amb la Explorer Pass és gratuït).

Visitat el castell de Doune, i si encara disposem de temps, podem anar a visitar l’emplaçament i museu d’una batalla històrica, o un altre castell ubicat en un lloc espectacular, prop de Stirling. Descriurem les dues visites i així cadascú es farà a la idea de quina és la que li convé. O sigui, que som-hi per anar a veure la Bannockburn Battle. El seu centre de visitants està al Sud de Stirling a uns 6 minuts (son unes 2,2 milles). La Batalla de Bannockburn (24 de juny de 1314) fou una significativa victòria escocesa en la Guerra de la Independència d’Escòcia, tractant-se d’una batalla decisiva en la Primera Guerra d’Independència (1296-1328).

La visita consisteix en submergir-se en la galardonada experiència “Battle of Bannockburn” mentrestant presenciem de prop una recreació digital de la batalla. Es descobreix com s’involucraren guerrers, patges, cavallers i civils d’ambdues bandes del conflicte i quin paper varen exercir. Descobreix més sobre els dos reis rivals, les tàctiques dels quals en 1314 varen canviar el rumb de la història d’Escòcia per sempre. Segueix els passos de Robert the Bruce en el parc conmemoratiu que hi ha a fora, i veuràs el lloc on va elevar el seu estandart reial. L’experiència de la Batalla de Bannockburn et situa en el centre de l’acció perquè puguis descobrir més sobre aquest esdeveniment crucial en la història d’Escòcia.

En l’exterior, el disseny del parc al voltant del centre permet als visitants apreciar el paisatge circumdant i els monuments conmemoratius restaurats, inclosa la icònica estàtua de Robert the Bruce de Pilkington Jackson, fosa en bronze brillant.

L’entrada a l’experiència de la Batalla de Bannockburn es fa solament per franges horàries reservades prèviament. Els horaris d’obertura en els mesos d’estiu son de 10h a 17h, i els preus son de £7,5 pels adults i el passi familiar a £20.

Si optem per la visita de l’atracció alternativa a la Batalla, ens dirigirem al “Dollar Glen & Campbell Castle”, els quals es troben a 29 minuts en cotxe de Stirling (recorrent unes 13,6 milles).

Apropa’t a la fortalesa de les Terres Baixes d’un poderós clan de les Terres Altes. Aquesta imponent fortalesa a dalt de Dollar Glen, va pertànyer als comptes Campbell de Argyll, una important família de la Escòcia Medieval. Es recomana reservar amb anticipació per a garantir l’entrada. Els horaris d’obertura estivals son tots els dies excepte dijous i divendres, de10h a 16h, i els preus son de £6 pels adults i £3,60 pels nens, amb un passi familiar de 4 membres a £17,00.

Et proposem una passejada circular per Dollar Glen que inclou la visita al castell. Ens dirigirem al poble de Dollar, a 25 minuts del centre de Stirling. Un cop aparquem el cotxe al poble, la caminada comença des del centre de Dollar i agafa el camí junt al riu al costat del Dollar Museum, amb indicacions de Dollar Glen i Castle Campbell.

La caminada té un recorregut de 3,25km i una durada de 1h 30minuts cap a 2 hores, amb un desnivell a salvar de 184m. El camí condueix a un parc amb bancs de pícnic i una bonica vista sobre el riu que corre cap al camp de golf en el cantó oposat. Ingressem al bosc i ens mantenim a l’esquerra per a creuar un pont. Des d’aquí el camí ascendeix de manera constant per una sèrie d’escales a través del bosc mixte que conté una gran proporció de roures.

A mesura que la pendent disminueix, el camí corre al llarg del bosc, amb el camp de golf en el cantó més llunyà de la tanca. De seguida un mirador amb un banc ens desvia a la dreta per veure el Castle Campbell. El castell data de principis del segle XV quan es coneixia com a Castle Glume, encara que més tard es va convertir en un bastió dels Comptes d’Argyll, que canviaren el nom a Castle Campbell. Ara, gestionat per Historic Scotland, està obert tot l’any.

Continuem per el camí, passem per una porta i descendim. Al final val la pena travessar la porta de la dreta per desviar-nos cap al mirador de Windyedge, on es pot veure un canó de caixa excavat en la roca en la confluència de rierols. Tornem al camí principal i continuem riu amunt, creuant un pont abans de pujar una pendent. A meitat de camí, agafem el camí de l’esquerra que ens condueix a un pont. Creuem aquí i seguim el camí que després puja abruptament en zig-zags.

En la part superior hi ha una bona vista del castell i baranes per a protegir els caminants del penyasegat que hi ha més enllà. Segueix el camí estret a l’esquerra, en lloc del camí més ample que es dirigeix directament cap a la cresta. El camí segueix el congost de “Burn of Sorrows” i de seguida s’arriba a un encreuament. Gira a la dreta aquí per creuar el pont en una cascada doble i segueix l’espectacular camí de l’altre costat. Vagi en compte amb els nens prop de les empinades caigudes. Després d’una porta, el camí descendeix a la carretera just a sobre de Castle Campbell.

Agafa el camí de l’esquerra just després de la porta del castell mentrestant mires cap al castell. Aquest descendeix una sèrie d’escales de formigó fins al terra de l’encanyissat. Creua un pont i segueix l’aigua corrent avall, plena de troncs d’arbres i altres runes naturals. Després d’un llarg tram d’escales cap avall i abans de pujar més graons, pots desviar-te una mica més endavant cap a la trobada dels dos congostos en un mirador. Mantingueu-vos a la dreta en qualsevol altre creuament i de seguida s’arriba al púlpit de John Knox, un mirador de pedra que sobresurt sobre l’aigua on es diu que va predicar en el segle XVI.

Segueix el camí clar costa avall, passa una vella nevera a la dreta i de seguida arriba al pont creuat en el camí cap amunt. Roman en aquest cantó de l’aigua per a tornar a ingressar al parc i tornar a la carretera a Dollar.

A l’arribar a Dollar anem a buscar el cotxe i finalitzem la jornada d’aquesta manera, havent passejat i caminat per aquesta vall.

Us adjuntem en un plànol de google maps els imprescindibles anunciats dels afores de Stirling, on es veuen els accessos i ubicacions:

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m42!1m12!1m3!1d84581.51894317512!2d-3.9453411651532666!3d56.146137700710156!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m27!3e0!4m5!1s0x488857d73c437831%3A0xfbf01f3702d576ad!2sStirling!3m2!1d56.1165227!2d-3.9369028999999998!4m4!1s0x48888bd24de4fcbf%3A0x5599d30a61b7fb39!3m2!1d56.185198899999996!2d-4.0499458!4m4!1s0x488862ea57d7eb67%3A0xc5e1b9ed277cb2b!3m2!1d56.0924549!2d-3.9351212999999996!4m4!1s0x48862b5968726ba9%3A0xcb3c6958ca2631ef!3m2!1d56.171859299999994!2d-3.6703975!4m4!1s0x48862a9f044023d9%3A0x58ebd8e456336968!3m2!1d56.1749729!2d-3.674797!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1639067927906!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Categories
ESCÒCIA

1.    Vol BCN – EDI + Stirling: Stirling Castle + Old Town

Procurarem que el vol des de l’aeroport de Barcelona cap a l’aeroport d’Edinburgh, quedi pel matí, si pot ésser. La intenció és que a la tarda ja estiguem a Escòcia, concretament a Stirling.

L’aeroport d’Edinburgh està a les afores d’Edinburgh, a 8 milles del centre de la capital. És un aeroport d’una sola terminal. Aquí us adjunto els plànols:

Començant per la terminal i les dependències que hi ha abans de la seguretat:

Dependències de després de la seguretat:

I finalment, l’emplaçament dels cotxes de lloguer a l’aeroport, el qual està a pocs passos de l’edifici de la Terminal a través de la passarel.la coberta junt a l’aparcament de varis pisos:

Una vegada disposem del cotxe de lloguer, ens desplaçarem en direcció a Stirling, començant per agafar la autopista M9. El recorregut fins a Stirling és de uns 37 minuts (29,50 milles), i durant el transcurs del mateix farem una aturada en una atracció que s’ho val: els Kelpies, els quals son dues enormes escultures eqüestres al costat de la carretera. La veritat és que impressionen i ens els volem mirar de més a prop. Agafarem la sortida nº5 de la M9 i ho farem en direcció a Falkirk, desviant-nos ràpidament per anar al parc “The Helix Home of the Kelpies”, que està ubicat a 2 milles del trencall de Falkirk. Adjuntem el mapa de google maps perquè pugueu veure l’accés al parc:

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m26!1m12!1m3!1d142871.24747252907!2d-3.697914840613447!3d55.97773583828781!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m11!3e0!4m4!1s0x4887c5063bc83365%3A0x61cc90ad84bbbb53!3m2!1d55.9452913!2d-3.3545876!4m4!1s0x48887977108eb923%3A0x3c856e4052cabcf7!3m2!1d56.019239999999996!2d-3.7556841999999997!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1639065805293!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]
En la mitologia celta, el “kelpie” és un cavall aquàtic que viu en els mars i llacs de les Highlands. És la criatura aqüàtica més perillosa de la mitologia escocesa, i pot canviar de forma i transformar-se indistintament en un home ben plantat o un cavall. Si, mentrestant té forma de cavall, algú el monta i s’apropa a l’aigua, el kelpie torna la seva pell adhesiva per atrapar al genet i es submergeix en les aigües profundes amb la seva víctima. Seguidament la devora, deixant només el fetge, que surt a flotació. En la seva forma humana, el kelpie es reconeix a vegades perquè té algues enredades en els cabells. Tot i així, no hi ha forma infal.lible de distingir-lo, i antigament, els habitants de les Highlands desconfiaven de qualsevol estrany que es trobés a prop de l’aigua.

Es tracta de les estàtues eqüestres més grans del món. El parc és visitat per una majoria àmplia de turistes. Compta amb un centre de visitants, botiga de souvenirs, bars, espai per aparcar, etc…

De seguida proseguirem amb el viatge, continuant per la autopista M9 fins a les inmediacions properes de Stirling.

A Stirling buscarem el nostre allotjament per dues nits, i com més al centre millor.

Un cop allotjats, anirem a visitar el casc històric i el Castell de Stirling, el qual és una de les fortaleses més fascinants d’Escòcia. El majestuós castell de Stirling, aixecat en un turó que controla la frontera entre les Highlands i les Terres Baixes, compta amb tots els ingredients per ser una fortalesa fascinant. El guardià d’aquesta ciutat ha estat testimoni d’assetjaments i disputes per la independència, de la coronació de reis i reines, de fastuosos banquets i celebracions,…

Si ens acompanyes et proposem visitar el castell de Stirling a través de 10 curiositats, i et recomano que reservis 2h i mitja o 3h per la visita al castell:

  1. Desenes de rostres t’observen des del sostre: En el castell de Stirling podràs contemplar un dels tresors artístics d’Escòcia: les Stirling Heads (els caps d’Stirling). Es tracta de desenes de rostres que el rei Jacob V va encarregar tallar en fusta de roure al voltant de 1540. Representen reis, nobles, personatges mitològics, emperadors romans,… Durant més de dos segles, varen impressionar als visitants des dels sostres de les estances reials, però en el 1777, després d’un enrunament, els varen enretirar i varen acabar en diferents mans.

Malgrat que alguns rostres es varen perdre, fa pocs anys els supervivents es varen restaurar i es varen retornar a casa seva. Avui en dia els pots contemplar en una exposició del palau. A més, al mateix temps el Stirling Castle va encarregar que es tallaren rèpliques dels rostres, que avui decoren de nou el sostre de l’estància del rei, i pintats de colors vius. En els originals, es varen descobrir rastres de pintura esborrats per els segles, però veient les reproduccions a tot color és fàcil imaginar lo cridaners que van haver de ser.

2) L’enorme catapulta que va atemorir al castell: El castell de Stirling ha estat escenari d’incontables batalles i assetjaments entre anglesos i escocesos, per lo que al llarg dels segles els seus ocupants visquéren més d’un moment de pànic. Un d’ells va tenir lloc en 1304, durant l’assetjament a la fortalesa per part d’Eduard I d’Anglaterra i les seves tropes durant les “Guerres de Independència”. Per causar el major dany possible al castell, el rei va idear una arma monstruosa, el Warwolf (el “llop de guerra”), que es considera el major trabuquet que s’hagi construït mai. Diuen que, quan els escocesos varen comprendre la magnitud de l’enorme catapulta, van intentar rendir-se. Però el monarca estava decidit a provar el trabuquet, va mantenir l’assetjament i va acabar enderrocant bona part de la muralla.

3) El vol de l’alquimista: En temps de la cort renaixentista de Jacob IV, en el castell de Stirling abundaven els alquimistes. L’italià John Damian es trobava al comandament de l’equip d’alquímia. Cansat de no obtindre resultats, i temerós de perdre el favor del rei, en el 1507 Damian va trobar una altra forma d’impressionar el monarca: va decidir que aixecaria el vol des de la muralla del castell. Segons descriu un poema satíric, l’italià es va col.locar unes ales fetes de plomes i va saltar…. precipitant-se al buit. Per sort, no va caure des de gaire alçada, i només es va trencar una cama. Avui en dia pots trobar una placa al costat de la muralla que marca el lloc del vol de l’alquimista en el castell de Stirling.

4) La pilota de futbol més antiga del món: Imagines un partit de futbol en el pati o en els jardins del castell de Stirling? En els anys 70, en el castell de Stirling es va fer una troballa històrica: darrere un panell de fusta de les estances de la reina es va descobrir la pilota de futbol més antiga del món (de les que han sobreviscut fins als nostres dies). Es tracta d’una pilota elaborada a partir de cuir i vísceres de porc entre 1540 i 1570, encara que els registres indiquen que molt abans, en el 1497, el rei Jacob IV ja hauria comprat varies pilotes. Avui en dia, la pilota segueix a la ciutat i la pots veure exposada en el Smith Art Gallery and Museum.

5) Aquí coronaren a la reina Mary, Queen of Scots: Després de la mort del seu pare, Jacob V, la reina Mary, Queen of Scots va accedir al tro amb tant sols sis dies d’edat. Amb apenes sis mesos, la van prometre en matrimoni amb el fill del rei Enric VIII d’Anglaterra. Però, poc després la mare de Mary, Maria de Guisa, es va oposar al matrimoni. La decisió no va caure gens bé a Enric VIII, qui va començar amb el que es coneix com el “rough wooing” (el festeig a l’anglesa). És a dir, simple i clarament: casar a Mary amb el seu fill a la força. La reina havia nascut en el palau de Linlithgow, però, per vetllar per la seva seguretat, aviat es varen traslladar al castell de Stirling. Fou allí on, el 9 de setembre de 1543, varen coronar a Mary com a reina d’Escòcia. La petita tan sols tenia 9 mesos d’edat. Durant la seva infància, va passar llargues temporades en el castell, fins que als 5 anys la varen enviar a França.

6) Els primers focs artificials d’Escòcia: Avui en dia, els focs artificials exploten en el cel escocès al llarg de tot l’any: durant la nit de Guy Fawkes, durant el festival d’Edinburgh, durant les celebracions del Hogmanay,… Però, el primer espectacle de focs artificials del que es té constància en Escòcia es remonta a 1566 i va tenir lloc en el castell de Stirling. Fou amb motiu del bateig de Jacob VI d’Escòcia i I d’Anglaterra, el fill de Mary, Queen of Scots. El monarca va néixer en el castell d’Edinburgh, però el varen batejar en el Stirling Castle.

7) Un banquet servit en un vaixell: En 1594, el rei Jacob VI manà construïr de pressa la capella reial del castell per a poder batejar al seu primer fill i hereu al tro, el príncep Enric frederic. L’edifici es va completar en tant sols set mesos, a temps per el bateig. L’ocasió es va celebrar amb magnificiència, i en el great Hall, el gran saló, va tenir lloc un banquet de lo més fastuós i sonat. Tant, que el plat de peix es va servir a bord d’un enorme vaixell de fusta que contava inclús amb els seus propis canons! La Great Hall del castell de Stirling és imponent, però imaginar-la adornada per el banquet i amb un vaixell gegant apropant-se als comensals ens impressiona encara més.

8) La caça de l’Unicorni: Per apropar-nos a l’aspecte que el castell de Stirling tenia en el segle XVI, en el 2002 Historic Scotland va encarregar a varis teixidors que recreéssin els set tapissos de “La caça de l’unicorni”. Aquests tapissos es van confeccionar al voltant de 1495-1505 en els Països Baixos i mostren la persecució i caça d’un unicorni. Sembla ser que la fortalesa de Stirling contava amb tapissos semblants, també protagonitzats per unicornis. Els originals estan exposats en el museu de “els Cloisters” a Nova York, però avui en dia podràs disfrutar d’aquesta preciosa i intrincada obra també en el castell escocès. S’ha de dir que l’unicorni és l’animal nacional d’Escòcia, amb la mitologia i la història que això representa.

9) La donzella de verd: Com a qualsevol castell escocès, al de Stirling no li falten aparicions espectrals i llegendes del més enllà. El seu fantasma més conegut és la Green Lady, la donzella de verd. Diuen que la jove era una de les donzelles de Mary, Queen of Scots, quan la reina va retornar de França. Una nit, mentres Mary dormia, la donzella es va despertar i va veure, alarmada, com les flames provocades per una espelma devoraven el llit de la reina. La jove va aconseguir despertar a la reina i salvar-li la vida, però ella no es pogué escapar. Des de llavors, diuen que la Green Lady ronda per el castell de Stirling vestida com aquella nit, amb un camisó de color verd.

10) Dos herois escocesos en un mateix pla: Una de les imatges més representatives del castell de Stirling t’espera abans d’entrar, en l’esplanada. Davant teu veuràs l’estàtua del rei Robert the Bruce, i més enllà, en l’horitzó, la torre del monument a William Wallace. Dos herois escocesos en un mateix pla. Ambdos van aconseguir victòries històriques molt a prop de la fortalesa: William Wallace, en la batalla del pont de Stirling, en el 1297, i el futur rei Robert I, en la batalla de Bannockburn, en 1314. Son ells també, els que custodien l’entrada al castell d’Edinburgh. Nosaltres, per conèixer més sobre William Wallace, demà anirem a visitar el Wallace Monument, a Stirling també. El rei Robert the Bruce està enterrat en l’abadia de Dunfermline, a Fife, però diuen que el seu cor descansa en l’abadia de Melrose, en els Borders d’Escòcia.

I fins aquí les curiositats del castell de Stirling, encara que la fortalesa guarda incontables històries. Visitada la fortalesa, anirem a donar un volt pel casc històric esperant l’hora de sopar i finalitzar així, la jornada d’avui, la primera a Escòcia.

Adjuntem el mapa de la fortalesa de Stirling:

stirling-castle-orientation-map.pdf (stirlingcastle.scot)

Categories
ESCÒCIA

Viatge a Escòcia en 15 dies

Pot semblar Escòcia una regió o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil escollir entre tanta naturalesa i pobles i ciutats amb encant. La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones d’Escòcia i veure-les a fons, sense cap necessitat de voler veure tot el país o el màxim d’ell. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.

Es tracta d’una ruta per Escòcia de 15 dies, visitant 8 grans regions:

A mode introductori, adjuntem el detall del viatge i el programa dels dies amb les atraccions que visitarem i amb tot el què donarà de si. A dins de cadascun dels dies hi ha la informació dels mateixos:

  1. VOL BCN – EDI + STIRLING: STIRLING CASTLE + OLD TOWN
  2. STIRLING: STIRLING (OLD TOWN + WALLACE MONUMENT) + DOUNE CASTLE + BANNOCKBURN BATTLE o DOLLAR GLEN & CAMPBELL CASTLE
  3. LOCH LOMOND: CALLANDER (BRACKLINN FALLS) + INCHMAHOME PRIORY + EXCURSIÓ CONIC HILL + ROWARDENNAN o BALLOCH CASTLE COUNTRY PARK + LUSS
  4. FORT WILLIAM: KILCHURN CASTLE o DUNSTAFFNAGE CASTLE + CTRA. A828 + CASTLE STALKER (VISTES) + GLENCOE VALLEY (CENTRE VISITANTS + CTRA. A82) + GLEN ETIVE VALLEY
  5. ISLE OF SKYE: GLENCOE VALLEY (EXCURSIÓ) + GLENNFINNAN (MONUMENT + VIADUCTE) + SILVER SANDS OF MORAR + FERRY A SKYE
  6. ISLE OF SKYE: FAIRY POOLS + TALISKER BAY + DUNVEGAN CASTLE + CORAL BEACH + NEIST POINT LIGHTHOUSE + ST. COLUMBA ISLAND
  7. ISLE OF SKYE: TROTTERNISH LOOP (OLD MAN OF STORR + LEALT FALLS + BROTHER’S POINT + KILT ROCK,…) + QUIRAING (MINI-EXCURSIÓ) + FAIRY GLEN + SKY MUSEUM OF ISLAND LIFE
  8. ROUTE NORD COAST 500: EILEAN DONAN CASTLE + ROUTE NORD COAST 500 (ATURADES A MIRADORS + BEALACH NA BA + VICTORIA FALLS + THE FALLS OF MESACH)
  9. INVERNESS: ROGIE FALLS + CROMARTY + CAMINADA FAIRY GLEN FALLS + CHANONRY POINT + FORTROUSE CATHEDRAL + INVERNESS
  10. INVERNESS: INVERNESS + URQUHART CASTLE + INVERMORISTON FALLS + FORT AUGUSTUS + FALLS FOYERS + DORES + CLAVA CAIRNS o CULLODEN BATTLEFIELD
  11. FIFE (EAST NEUK): AVIEMORE o HIGHLAND FOLK MUSEUM + PITLOCHRY + DUNKELD + SAINT ANDREWS (CITY CENTER + CATHEDRAL + CASTLE +…)
  12. EDINBURGH: FIFE (CRAIL + ALTRE POBLE) + ABERDOUR CASTLE o DUNFERMLINE ABBEY + CULROSS + ROSSLYN CHAPEL
  13. EDINBURGH: EDINBURGH OLD TOWN
  14. EDINBURGH: EDINBURGH NEW TOWN
  15. EDINBURGH: EDINBURGH STOCKBRIDGE + DEAN VILLAGE + VOL EDI-BCN

Tant en el viatge d’anada com en el de tornada, ens mourem gràcies a l’avió, que fa el viatge dels aeroports de Barcelona i Edinburgh i a l’inrevés. El cotxe el llogarem a l’arribar a Edinburgh, i el tindrem per la resta de jornades del viatge, excepte per Edinburgh (el cotxe el tindrem 12 dies), on serà necessari moure’ns amb cotxe, ja que és la manera més econòmica i pràctica de viatjar durant els esmentats dies i per veure les atraccions que volem veure. Per Edinburgh ens mourem a peu i si fa falta, amb transport públic (autobús).

Durant els 15 dies del viatge hem contractat una tarja abonament que es diu Explorer Pass. Es tracta d’un abonament per entrar gratuïtament a 70 de les propietats d’Històric Scotland (empresa pública encarregada de gestionar el patrimoni històric d’Escòcia), i no només això, sinó també tens entrada gratuïta al programa d’esdeveniments diürns d’Històric Scotland, durant tot l’any. També tens entrada prioritària al castell d’Edinburgh i al castell de Stirling. També un 20% de descompte en audio-guies en el castell d’Edinburgh.

La tarja s’activa en el seu primer ús i es poden visitar varis llocs en un sol dia. Aquesta tarja l’hem contractada per 14 dies (hi ha la versió de 3 i 7 dies), amb un preu de £45 pels adults, £29 pels nens i £90 en la versió familiar. Si fem comptes veurem que entrant únicament als castells d’Edinburgh, de Stirling i de Urquhart (en el llac Ness) ja tens amortitzada la tarja. Per tant, surt a compte comprar-la, perquè entrarem a més atraccions d’Històric Scotland.

Categories
TERRA ALTA

4. Terra Alta i Baix Ebre: Via Verda i Santuari de la M.D. de la Fontcalda + Mirador al cim de Caro + Tortosa

Érem conscients que era l’últim dia d’aquesta aventura a la Terra Alta. El dia anterior ens va deixar un regust agredolç al veure el Poble Vell de Corbera d’Ebre, i aquest matí miraríem de girar la truita.

Una de les coses que quan planificàvem el viatge pensàvem era que la Terra Alta hi ha una via verda molt famosa. Bé, doncs, havia arribat el dia que n’aniríem a descobrir una part. Concretament aniríem a descobrir el tram de l’Estació de Bot fins al Balneari de la Fontcalda, que és un total de 6 kilòmetres que es realitzen amb 1 hora i 15 minuts a peu.

Via Verda al seu pas per la Terra Alta
Es tracta d’un curt tram de la via verda que passa i travessa la Terra Alta i que s’anomena Via Verda de Val de Zafán. La via verda aprofita el tram de l’antic traçat del ferrocarril del Val de Zafán, i recorre espectaculars paratges entorn de la Serra de Pàndols i el Parc Natural dels Ports de Tortosa-Beseit. La Terra Alta és un territori agrest que deixa pas als 25,8 kilòmetres de via verda del Baix Ebre que va des del Pinell de Brai fins a Tortosa. Amb un recorregut de 23,6 kilòmetres, la via verda de la Terra Alta transcorre pels termes municipals d’Arnes, Horta de Sant Joan, Bot, Prat de Comte, i el Pinell de Brai.

Vàrem decidir de fer un tram curt a peu fins al Balneari de la Fontcalda, on també és Santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda. La Fontcalda, entre Bot i el Pinell de Brai, és un conjunt d’edificis que acompanyen a una ermita en una zona de fonts termals. La seva ubicació està dins d’un paratge natural de gran bellesa i construccions geològiques quasi úniques al món, que destaquen per la disposició vertical dels sediments.

La via verda es pot recórrer a peu i en bicicleta

En poc més d’1 hora vàrem arribar a la Fontcalda i vàrem visitar primer el santuari, i després vàrem anar a veure d’on surten les aigües medicinals.

Arribant al Santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda
Santuari de la M.D. de la Fontcalda

A sota mateix del Santuari hi ha les fonts d’aigua calenta populars per a banyar-s’hi ubicades en una zona engorjada plena de rutes senderistes i ciclistes.

Fonts de la Fontcalda
Fonts de la Fontcalda

Vàrem passar l’estona als engorjats on hi ha les fonts d’aigua calenta, i ens en vàrem entornar fins a l’estació de Bot, per continuar amb la ruta del dia.

Canviaríem de comarca i ens desplaçaríem cap al sud, en direcció a Tortosa, on teníem previst dinar, però abans, volíem acomiadar-nos dels Ports anant fins al Mirador del cim de Caro. Es tracta d’una de les vistes més espectaculars dels Ports, i és una carretera panoràmica que puja des de Roquetes fins a una cota de més de 1400 metres d’alçada (1.441m).

De l’aparcament de l’estació de Bot fins al mirador vàrem tardar una hora i 15 minuts, recorrent un total de 59,50km. Havíem “escalat” amb el cotxe fins al cim del Mont Caro, ens havíem aturat per la carretera a tirar alguna foto, i havíem vist isards o cabres autòctones, i les vistes que teníem a davant nostre justificaven aquesta escapada.

Fauna autòctona del lloc
Mirador del cim de Caro

Es divisava tot el Baix Ebre amb la seva capital Tortosa, i la silueta del Delta de l’Ebre. Era un dia força clar, però no es veia tant nítid com desitjàvem, ja que hi havia una mica de calitja en l’ambient.

Vistes des del Mirador
Vistes des del Mirador

Ens hi haguéssim estat hores i hores contemplant l’immens paisatge, però vàrem haver de marxar que ja teníem gana per dinar, i ens vàrem dirigir al centre de Tortosa. Era el primer cop que anàvem a Tortosa, no hi havíem anat mai, i ens va semblar una ciutat propera i amable. Vàrem passejar per el seu centre històric i poca cosa més ens va donar temps per fer.

Això sí, us anunciem un total de 5 imprescindibles per realitzar a Tortosa en 1 dia de temps:

  1. Catedral i Nucli Antic: Una bona forma de començar a descobrir Tortosa és passejar pel seu nucli antic: per l’acolorit i ple d’encant carrer de la Rosa, i arribar així a la plaça de la Cinta, que limita amb l’encisador portal del Romeu. Tot seguit podem fer una visita a la catedral de Santa Maria (l’accés es troba a Porta de Palau), que també compta amb l’exposició permanent, un museu per comprendre la importància històrica que ha tingut Tortosa.

2. Reials Col.legis: El conjunt dels Reials Col·legis de Tortosa es converteix en una parada obligatòria per tots els que visiten la ciutat, ja que es converteixen en una autèntica joia monumental que roman aliena al pas del temps. El seu claustre renaixentista és una petita meravella única a tot Catalunya. Al conjunt dels Reials Col·legis també es troba l’Espai Sant Domènec, exposició permanent de la ciutat i la Festa del Renaixement, a l’església de Sant Domènec, amb l’imponent armari-arxiu de la ciutat, també del segle XVI.

3. Call Jueu: Al segle X la comunitat jueva de Tortosa era ja significativa. Tortosa, durant segles, va ser una de les més importants comunitats jueves catalanes, i, durant molts anys, de les més destacades de tota la Corona. Es conserva encara una part d’aquell ambient de l’aljama, amb el seu traçat urbà i entramat de carrerons estrets i blancs, que no hauria de passar desapercebut per al visitant.

4. Castell de la Suda: Per obtenir una magnífica vista de la ciutat, del massís dels Ports i de tot el territori en conjunt, una bona proposta és visitar el castell de la Suda, des d’on l’espai privilegiat regala una formidable panoràmica de l’entorn. El Castell (a una part del qual hi ha el Parador de Turisme) va ser declarat bé cultural d’interès nacional i és un potent testimoni arquitectònic de la ciutat andalusina. Compta amb l’únic cementiri àrab descobert de tot Catalunya.

5. Parc Modernista i Riu Ebre: Passar la tarda a la vora del riu, o fins i tot navegant-hi amb el llagut Lo Sirgador, és una opció molt recomanable per al visitant que tot just descobreix Tortosa per primer cop. L’antic pont del ferrocarril, de color roig, es converteix en una via idònia per gaudir d’un passeig a peu o amb bicicletes i observar les vistes de la ciutat amb el riu a la seva falda. També es pot fer una passejada pel parc municipal, a la vora del riu, que és una mostra més del modernisme a la ciutat.

Aquests son els nostres 5 imprescindibles que et recomanem que realitzis, en un dia, a Tortosa. Nosaltres només vàrem tenir un parell d’hores i no vam fer res més que passejar pel casc històric de la ciutat.

Adjuntem el plànol turístic de la ciutat, on podras trobar els imprescindibles d’abans, així com la seva descàrrega en format pdf:

https://www.tortosaturisme.cat/wp-content/uploads/2018/03/planol-turisitc-cat-es-1.pdf

També adjuntem l’itinerari del dia mitjançant un mapa de google maps amb la ruta planificada i cadascun dels atractius de la mateixa, on s’observen les distàncies entre els llocs i els accessos als mateixos, fent un total de kilòmetres i temps recorreguts de 313 kilòmetres i 5 hores i 3 minuts:

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m49!1m12!1m3!1d559017.9950743442!2d0.6933490901713593!3d41.238042275512164!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m34!3e0!4m5!1s0x12a0eaa1378a8119%3A0xbb964a322d155912!2sHorta%20de%20Sant%20Joan!3m2!1d40.953840799999995!2d0.31544099999999997!4m4!1s0x12a0c3f5af0c89f9%3A0x813ae895c17e60e2!3m2!1d41.0071839!2d0.3847542!4m4!1s0x12a0c31e995dc4ff%3A0x9caa76e418ec9f1!3m2!1d41.0011309!2d0.4286756!4m4!1s0x12a0ed844cbebc65%3A0x9f0ad2ac11c7c33a!3m2!1d40.8031095!2d0.3441727!4m5!1s0x12a0e4a4887de549%3A0x4750f0d9aa735b5c!2sTortosa!3m2!1d40.8125777!2d0.5214423!4m5!1s0x12a4580a3de3fc01%3A0xf15a294ccdca803d!2sManresa!3m2!1d41.7292826!2d1.8225154!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1638180243122!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

I aquí s’acaba la nostra escapada a Horta de Sant Joan i la Terra Alta, entre d’altres indrets. El camí cap a Manresa és un xic llarg i vàrem haver d’invertir-hi una mica de temps des de Tortosa, unes 2 hores i 9 minuts, per un total de 191 kilòmetres recorreguts.

I fins aquí ha arribat la nostra escapada a la Terra Alta. Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.

Salut, i ens veiem de ruta…

Categories
TERRA ALTA

3. Miravet i la Terra Alta: Descens de Móra d’Ebre a Miravet en caiac + Castell de Miravet + Corbera d’Ebre (Centre d’Interpretació 115 Dies + Poble Vell de Corbera d’Ebre)

Aquest era un dia per a l’aventura, ja que havíem contractat una excursió amb caiac des de Móra d’Ebre a Miravet, amb l’empresa “Rogles Aventura”. Es tracta de la ruta més demanada, i està catalogada com la millor ruta de l’Ebre. Les principals raons son l’arribada al preciós poble de Miravet amb el seu castell templer al fons; i el fet que com més al nord, de més corrent es gaudeix i per tant es pot passejar més quilòmetres amb menys esforç. Ens vàrem desplaçar en cotxe fins a Móra d’Ebre, havent-hi uns 40 minuts (42,40km).

Baixada de l’Ebre amb caiac

És la ruta de mig dia més completa, ja que ofereix una mica de tot: un paisatge espectacular, corrent suficient del riu; pobles per aturar-nos, illes al riu, com la del Galatxo o el tradicional pas de barca de Miravet.

Baixada de l’Ebre amb caiac

El punt de sortida és l’embarcador de Móra la Nova, i ens pararem a esmorzar i banyar-nos en alguna illa propera a Benissanet; després prosseguim amb el caiac fins l’emblemàtica Miravet: coronada pel castell de Miravet, de gran valor històric, sobretot en l’època dels templers, encara que és d’origen àrab. El corrent del riu Ebre ens bressola riu avall i gaudim de la calma de la exuberant vegetació de ribera.

Miravet al fons

Alguns contrastos curiosos dels que vàrem gaudir: sortir dels peus del castell de Móra d’Ebre i arribar als peus del castell de Miravet; l’illa del Galatxo de sortida i les illes de Miravet en arribar; sortint des de grans ponts i arribant a l’històric pas de barca de Miravet encara en funcionament (l’únic que funciona sense ús d’energia elèctrica).

És en general un tram que discorre allunyat de la carretera i això ho fa particularment silenciós i màgic. La durada de la ruta és d’unes 2h a 2h 30 minuts, depenent del ritme i del cabal del riu. Nosaltres vàrem fer-la guiada, i el preu de la mateixa son de 25€ per persona, incloent el transport de retorn i les corresponents assegurances.

Arribant a Miravet

Les principals atraccions que es veuen des del caiac:

  • Restes del castell àrab (segle XII) a Móra d’Ebre
  • Històric pont d’arcades a Mora d’Ebre, reconstruït després de la destrossa de la Guerra Civil
  • Illa del Galatxo: ideal per veure aus i també peixos per la poca fondària i claredat de l’aigua
  • Illa de Xano: no sempre s’hi pot accedir, però està tota la vora arbrada i fa molt goig des del riu
  • Als peus del turó de l’important assentament iber d’aquest territori: Lo Castellet de Banyoles. És el port natural dels ibers.
  • Punt dels pontoners a la Batalla de l’Ebre
  • Viles de Ginestar i de Benissanet a banda i banda del riu. Conegudes per la fruita dolça (préssec, cirera,…)
  • Illes de Miravet i Pas de barca de Miravet. L’únic que encara funciona només amb la força del corrent del riu.
  • Illa del Tamarigar. Veritable biòtop, ple de diferents espècies de tamarius.
  • Vila de Miravet i castell templer al fons.
Arribats a Miravet

L’arribada a Miravet amb les vistes del seu castell imponent son de lo millor de la jornada. A l’arribar vàrem ajudar a descarregar i carregar el material, i ens vam haver d’esperar perquè un de nosaltres anés amb el transport contractat fins al cotxe i arribés a Miravet amb el mateix i trobés aparcament. L’espera va valdre molt la pena, perquè teníem aquestes vistes del castell espectaculars.

Vàrem tornar a menjar de pícnic a Miravet, agafant forces per la tarda per poder visitar el castell. De baix al poble al castell hi ha uns 15 minuts en pujada, això si, amb unes vistes imponents dels entorns de Miravet i del mateix poble.

Poble de Miravet amb el seu castell

El castell de Miravet, una fortalesa imponent envoltada per una muralla de 25 metres d’alçada que sembla sorgir de les roques i situada sobre un turó, domina el curs de l’Ebre i les terres del voltant.

Aquesta posició estratègica ha fet que s’hi succeïssin els assentaments des de la prehistòria i li ha suposat tenir un paper important en diferents conflictes.

Vistes de l’Ebre des de la pujada al castell de Miravet
Pujant al castell

Avui encara es poden apreciar part de les estructures d’una fortalesa andalusina sobre la qual es va aixecar el castell templer, immediatament després de la conquesta d’aquestes terres per part de Ramon Berenguer IV. El castell va ser donat a l’ordre del Temple, que el va convertir en la seu de la província templera de Catalunya i Aragó, durant el que seria el període de més poder i esplendor de la història de Miravet. La fi d’aquesta etapa va significar també l’episodi més dramàtic de la seva història, amb un setge de més d’un any, que va precedir a la desaparició de l’ordre del Temple.

El Castell de Miravet
Arribant al castell

Malgrat que, posteriorment, el castell va ser remodelat per adaptar-lo a les exigències defensives que comporta l’aparició de l’artilleria, l’aspecte i les estructures que ens han arribat son essencialment obra dels templers. Així, Miravet s’ha convertit en un dels millors exemples de l’arquitectura militar catalana dels segles XII-XIII.

El castell de Miravet
Església romànica del castell de Miravet
 

Adjuntem el mapa turístic del poble de Miravet, amb la seva ruta al castell marcada:

http://www.turismemiravet.cat/wp-content/uploads/2018/06/Planol-turIsitic-2021-1-scaled.jpg

Cal dir que a part del castell, ens va sorprendre la bellesa del poble vell de Miravet, i ens vàrem quedar una estona més a contemplar-lo millor. També vàrem veure que a part del poble vell, hi ha un barri sencer (La Raval dels Canterers) que els seus negocis estan dedicats i encaminats a la ceràmica tradicional.

Quan vam marxar de Miravet vam tenir la sensació de que haguéssim pogut estar-nos-hi molta més estona, i quedarà pendent per un pròxim viatge, ja que nosaltres ja havíem planificat el dia d’avui i anàvem tard. A més, no ens podíem perdre la pròxima aturada de la nostra ruta: Corbera d’Ebre.

De Miravet a Corbera d’Ebre hi ha uns 23,6km (uns 20 minuts de cotxe). La intenció de parar a Corbera era per visitar el Poble Vell i el principal Centre d’Interpretació de la Batalla de l’Ebre, ubicat en el carrer Freginals, 18-24. Per aquí vàrem començar, per pagar l’entrada al centre d’interpretació “115 dies” i visitar-lo a fons. Els horaris son de dimarts a diumenge de 10 a 14h, i el preu son uns 4€ per persona.

C.I. 115 dies
C.I. 115 dies

“115 dies” és un centre d’interpretació que forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya i ofereix una visió del que van suposar els combats a l’estiu de 1938, l’enfrontament més important de la Guerra Civil: la Batalla de l’Ebre. Amb materials i documents de l’època, el discurs expositiu fa èmfasi en els aspectes bèl·lics de la batalla (els preparatius, el pas del riu, etc…) i les seves conseqüències polítiques (la derrota del Govern de la República en el seu últim gran esforç militar per defensar la legalitat democràtica davant les forces feixistes).

El nom correspon als 115 dies que hi va haver entre el 25 de juliol i el 16 de novembre de 1938. Aquestes son les dates en què va començar i va acabar la campanya més cruenta de la Guerra Civil, la Batalla de l’Ebre. L’escenari van ser les terres del Matarranya, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta. S’hi van enfrontar les millors unitats militars de l’exèrcit popular de la República i de l’exèrcit franquista. La batalla es va desenvolupar bàsicament amb xocs d’infanteria –que van provocar un nombre molt elevat de baixes-, amb suport de l’aviació, i va acabar amb una victòria decisiva de les tropes franquistes, que gaudien d’un nombre més elevat d’efectius humans i d’armament, gràcies al suport de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista.

Visitat el Centre, ens en vàrem anar a visitar el Poble Vell, que està a l’altra banda de la carretera enfilat en un turonet. L’horari d’obertura del poble vell (està clos en el seu conjunt) és de dimarts a diumenge de 10h a 14h, i els preus son de 3€ l’entrada lliure, i 5€ la visita guiada, que en aquest cas és molt aconsellable. Pregunteu per la visita guiada.

El Poble Vell fou l’antiga ubicació de Corbera d’Ebre. El conjunt està agrupat a l’entorn de l’església parroquial de Sant Pere, completament destruït durant la Batalla de l’Ebre a la Guerra Civil Espanyola. S’estén sobre un tossal de 337 metres d’alçada. Les runes de Corbera van ésser declarades Bé cultural d’interès nacional el 1992, per la Generalitat de Catalunya i constitueixen un monument a la Pau. El nucli vell de Corbera d’Ebre forma un conjunt a part de la nova població, damunt d’una petita elevació de terreny. És format per pocs carrers amb cases ensorrades de maçoneria i teules, algunes de les quals serveixen per tancar el bestiar. S’hi conserven alguns portals adovellats de mig punt, alguns arcs medievals aprofitats, algun porxo i panys de carreus amb mènsules motllurades. Ja fora del petit nucli, destaca l’església vella de Sant Pere, d’estil neoclàssic, actualment també en runes. És un edifici fet en carreus ben tallats, de planta basilical amb nau central, i dues de laterals, de quatre trams i absis, que no sobresurten a l’exterior. Les voltes (desaparegudes) eren d’aresta i en algun lloc amb cúpula o mitges cúpules. Durant la guerra civil no es destruí del tot, però en va quedar abandonada i s’anà enrunant.
Església vella de Sant Pere
Poble vell enrunat amb l’església vella de Sant Pere al fons

El Poble vell de Corbera d’Ebre quedà completament destruït l’any 1938, durant la cruenta batalla de l’Ebre, a la guerra civil espanyola. Des del 1995 és una mena de museu a l’aire lliure amb una exposició permanent d’escultures inspirades en les lletres de l’abecedari –“Abecedari de la Llibertat”- 28 en total repartides per diferents racons, de vint-i-cinc artistes diferents fetes amb les més diverses tècniques i materials. Representen l’efecte de les guerres, així com advocar per la pau mundial: la simbolització de la fraternitat.

Poble vell de Corbera
Poble vell de Corbera

Davant de l’església, a la plaça, s’aixeca la “Bota” obra de Joan Brossa. L’any 2000, va ésser erigit el “Monument a les Brigades Internacionals”, obra de José Luis Terraza, de ferro i pedra. L’any 2011 s’enllestí la tercera (i per ara la darrera) fase de rehabilitació de l’església de Sant Pere, el símbol del Poble Vell, església barroca amb un campanar de base quadrangular i tres cossos, i molt malmesa a causa de la batalla.

Poble vell de Corbera
Poble vell de Corbera

Finalment, l’abril de 2018 s’inaugurava un relleu, obra de l’escultora Mar Hernandez, que recorda al comandant Robert Hale Merriman i al batalló A. Lincoln.

Era tard i s’estava enfosquint el dia. Vàrem triar el moment a marxar un cop vista tota aquella barbàrie que van propiciar els bombardejos de l’aviació franquista durant la batalla de l’Ebre. Et quedaves sense paraules i amb un sentiment i sensació de respecte molt profund. Un cop vist allò, vàrem decidir anar-nos-en a l’Hotel i finalitzar la jornada per avui.

Adjuntem el plànol turístic de Corbera d’Ebre amb els seus imprescindibles marcats:

https://www.corberaebre.cat/wp-content/uploads/2020/09/planol-corbera-2.jpg

Adjuntem el mapa de google maps amb la ruta planificada del dia i amb cadascun dels atractius de la mateixa, on s’observen les distàncies entre els llocs i els accessos als mateixos, fent un total de kilòmetres i temps recorreguts de 106 kilòmetres i 1 hora i 57 minuts:

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m45!1m12!1m3!1d117902.68814612548!2d0.39827714407785264!3d41.02422169906634!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m30!3e0!4m5!1s0x12a0eaa1378a8119%3A0xbb964a322d155912!2sHorta%20de%20Sant%20Joan!3m2!1d40.953840799999995!2d0.31544099999999997!4m3!3m2!1d41.0932648!2d0.6443068!4m4!1s0x12a0df552f11ab23%3A0x25cff8490b3faddd!3m2!1d41.037327499999996!2d0.5995024999999999!4m4!1s0x12a0db1c551ea79f%3A0x9d8f120e424478e9!3m2!1d41.076319999999996!2d0.4767068!4m4!1s0x12a0db1dec25fe33%3A0xb8ad1ec73290e56!3m2!1d41.077815699999995!2d0.4748553!4m3!3m2!1d40.9538069!2d0.3153804!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1638178888812!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Categories
TERRA ALTA

2. Els Ports i la Terra Alta: Ruta als Estrets d’Arnes + Arnes + El Pinell de Brai (Celler Cooperatiu Modernista + Centre d’Interpretació de les Veus del Front)

Era el primer dia sencer que passaríem a Horta de Sant Joan, i teníem moltes ganes de començar-lo. Havíem decidit d’anar a fer una caminada pels Ports, que no ens representés moltes dificultats, però sí que fos molt paisatgística i visual: la Ruta als estrets d’Arnes era la nostra caminada.

Vàrem agafar el cotxe i vàrem sortir per la carretera local T-334 cap al sud de la població. A l’enllaç amb la carretera T-333, és on hi ha el trencall. Un rètol que diu “Els Ports” i que ens acostarà a l’aparcament de l’àrea Recreativa de la Franqueta, que és allà on deixarem el cotxe, al cap de 22 minuts havent recorregut uns 12,60Km.

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m26!1m12!1m3!1d24133.017674296585!2d0.2951942364459145!3d40.88005462188092!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m11!3e0!4m4!1s0x12a0eaa06529f84b%3A0xf309ad17c5ca1a8e!3m2!1d40.9575402!2d0.31617999999999996!4m4!1s0x12a0eca5546ed22b%3A0x148dfb3e8e9586af!3m2!1d40.8675433!2d0.3092175!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1638124373434!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Arribem a un paisatge típicament de muntanya, format per un abrupte laberint de bosc i roques al voltant d’un meravellós congost. Els Estrets d’Arnes és un dels paratges més bells del massís dels Ports. L’espai inclou més de 450 hectàrees de cingles i barrancs enmig de pinedes, matolls i prats, en l’extrem més occidental del Parc Natural dels ports. El riu Estrets, artèria principal de l’espai, discorre sinuós saltant de bassa en bassa entre formacions rocoses que formen unes curioses parets.

Els estrets d’Arnes
Els estrets d’Arnes

La caminada pels estrets és una de les excursions més populars dels Ports, donada l’espectacularitat de les formacions rocoses entre les que s’encaixa el riu i la baixa dificultat del recorregut. Els Estrets, juntament amb la Gronsa i les Roques de Benet, és una de les zones catalogades com d’interès geològic de Catalunya, i ha estat declarada refugi de fauna salvatge per la Generalitat, a iniciativa de la Fundació Territori i Paisatge que n’és la propietària de la finca.

Els Estrets d’Arnes
Els Estrets d’Arnes

Els Estrets és un dels llocs més visitats dels Ports on el riu obre pas al bonic congost de roca conglomerada amb cingles a dreta i esquerra.

En aquest indret tenim al nostre davant la Mola dels Viarnets, on està prohibida l’escalada per la presència de Voltors. El Voltor és un animal protegit, ja que va ser molt perseguit per la seva espectacularitat i dificultat per caçar-lo. És fàcil veure’l sobrevolar o veure com accedeix als nius que hi formen a la Mola.

Els Estrets d’Arnes
Els Estrets d’Arnes

Baixarem durant uns 20 minuts per una senda que forma la conducció d’aigua d’Horta, i un cop a baix el riu ens acompanya durant tota l’excursió sense desnivell fins arribar al Toll Blau. Es tracta d’un petit embassament on a l’estiu s’hi fa molt agradable el bany.

Cal estar molt atent perquè és fàcil veure la Cabra Hispànica passejant-se per l’entorn, també està protegida i molt ben recuperada.

Els Estrets d’Arnes
Els Estrets d’Arnes

Si continuem l’excursió trobarem l’aqüeducte que creua el riu. Si creuem l’aqüeducte arribarem a l’àrea recreativa de La Franqueta, que és d’on hem sortit a l’inici de la caminada.

El total de la caminada son uns 4,8km d’anada i els mateixos de tornada, per tant hem fet uns 9,6km, amb uns 70 metres de desnivell, més o menys realitzada en un parell d’hores. Al final acabem fent un pícnic a l’àrea de la Franqueta que disposa de taules i condicionament.

Acabat el pícnic i el descans necessari, ens n’anem a visitar un mirador que està en el mateix camí d’anada a l’Àrea de la Franqueta, es tracta del Mirador de les Roques de Benet. A 7,8km (16 minuts) de l’Àrea de la Franqueta en direcció a Horta es troba aquest mirador, que ens mostra l’espectacularitat d’aquest conjunt petri anomenat les Roques de Benet.

Mirador de les Roques de Benet
Mirador de les Roques de Benet
En principi havíem planejat la possibilitat d’incloure una altra caminada en aquesta sortida a la Terra Alta. La caminada que havíem inclòs era l’excursió a “Les Roques de Benet”, la qual comença en la cruïlla de les “eres”, amb 1 hora d’anada i 1 de tornada i un desnivell de 300 metres en pujada. Finalment, a última hora la vàrem descartar. Les Roques de Benet o Roques d’en Benet, de 1.017 metres, estan situades al centre de tot el conjunt de muntanyes, separades del municipi d’Horta de Sant Joan per una gran plana. Atreuen la mirada i son punt de referència de tot el territori. Aquestes impressionants roques, son una de les formacions muntanyoses més característiques i emblemàtiques del Parc Natural dels Ports. Les seves parets verticals de conglomerat s’aixequen gairebé 300 metres i cauen a plom sobre un sòcol calcari. El camí per pujar-hi està indicat i és apte per a tothom que tingui una mínima forma física. Des del cim del Castell, a 1017m, es gaudeix d’una visió a vol d’ocell fantàstica de tota la plana que tenim al davant i de les muntanyes que l’envolten.

Seguint la ruta a partir del mirador, anàrem a trobar un altre poblet medieval molt semblant a Horta de Sant Joan, es tracta del poblet d’Arnes. Arnes es troba a uns 8,3km d’Horta, cap al sud-oest, a prop de la frontera amb Aragó. Hem de desfer tot el recorregut realitzat per anar a l’Àrea de la Franqueta i un cop arribar a la  carretera local T-333 agafar el trencall a mà esquerra seguint-la fins a Arnes. Arnes es localitza en un turó al costat del riu Algars. El terme és molt accidentat perquè part d’aquest l’ocupen els Ports. A la zona més plana hi trobem els rius Algars i Estrets, que conflueixen a l’Ullal de la Rosa. El 1992 es declara Arnes bé d’interès cultural en la categoria de conjunt històric.

Plaça de la Vila, Ajuntament i Església de Santa Maria Magdalena
Plaça de la Vila i Ajuntament

L’ajuntament d’Arnes és l’edifici més rellevant del municipi i un dels primers d’estil renaixentista de Catalunya que data de l’any 1584 i va ser construït per Joan Vilabona de Queretes.

L’església parroquial, dedicada a Santa Magdalena, és d’estil barroc. Fou edificada sobre les runes d’una església gòtica al 1693. Consta de tres naus i té capelles laterals i un campanar de torre. Les restes de l’església anterior es poden veure al carrer Sant Antoni.

Església de Santa Magdalena
Carrers d’Arnes

L’ermita de Santa Madrona (segles XVI-XV) consta d’una sola nau de planta rectangular, absis poligonal de tres costats i un cor. En un dels costats de l’absis s’hi va construir posteriorment la sagristia. Vàrem estar passejant pel casc històric d’Arnes fins a tenir-lo apamat, i l’espai que més ens va impressionar i agradar va ser la Plaça de la Vila, amb l’Ajuntament. Els carrers més propers a la plaça de la Vila també tenen el seu encant.

Carrers d’Arnes
Carrers d’Arnes

Per l’hora que era tampoc ens vàrem trobar res obert, però cal dir que a la població es troben dos atractius:

  • Centre d’Interpretació de la Mel: És un espai de divulgació i exposició de la mel i la seva cultura. Està obert en diumenges i festius i per entrar val 2€ per persona.
  • El Molí de l’Oli: Es tracta d’un punt d’informació del Parc Natural dels Ports. Està obert de dimarts a diumenge de 9:30h a 13:30h i la seva entrada és gratuïta.

Adjunto el plànol d’Arnes que ens va servir per a realitzar la ruta pel mateix poble:

https://arnes.altanet.org/sites/arnes/files/recursos/la_ruta_de_les_bruixes_catala._marzo_2018.pdf

Havent visitat Arnes vàrem anar per la següent atracció de la ruta del dia, que no era sinó el famós Celler Cooperatiu Modernista del Pinell de Brai. Hi vàrem reservar una entrada amb tast de vins de la D.O. Terra Alta.

De l’edifici n’hi diuen la “Catedral del Vi”. Per arribar al Pinell de Brai s’han de recórrer 26,9km des d’Arnes, en direcció nord-est, seguint la carretera local T-333 i enllaçant amb la N-230b que ens acosta a la població. Vàrem tardar uns 30 minuts des d’Arnes.

Façana del Celler Cooperatiu Modernista
Façana del Celler Cooperatiu Modernista

El Celler Cooperatiu de Pinell de Brai és un edifici modernista situat al municipi de Pinell de Brai que fou encarregat a Cèsar Martinell i Brunet, un deixeble directe d’Antoni Gaudí. Per la resolució d’alguns elements constructius ha afavorit que al celler se’l conegui amb el nom de Catedral del Vi. Un dels atractius és la façana, que és una façana monumental per la composició i els elements arquitectònics que la formen, està estructurada en tres cossos, i ordenada en tres nivells: la part baixa és formada per un basament alt de pedra que inclou les portes i les finestres baixes de ventilació, emmarcades amb pedra; el segon nivell és de maçoneria arrebossada amb les obertures emmarcades amb maó vist; aquests dos nivells queden separats pel fris de ceràmica vidriada obra de Nogués, amb al·legories relatives a la vinya i a l’olivera i la seva transformació. El tercer nivell de coronament és la potent cornisa de la teulada amb una mena de pinacles de maó, que coronen diversos punts de la teulada.

Interiors del Celler Cooperatiu Modernista
Interiors del Celler Cooperatiu Modernista

L’interior del celler és monumental i espectacular. El celler i el molí d’oli és format per tres naus, la central de doble amplada. Aquesta i la lateral de llevant es destinen a l’emmagatzematge de vi; la nau lateral de ponent es destina a l’elaboració i l’emmagatzematge d’oli. A la part posterior de la nau central hi ha una quarta nau amb la sala de màquines coberta amb encavallades de fusta, i al darrere, a nivell més elevat, les tremuges, el moll de recepció del raïm i el dipòsit de l’aigua.

Detalls del Celler Cooperatiu Modernista
Interiors del Celler Cooperatiu Modernista

Les naus principals son cobertes amb arcs equilibrats parabòlics d’obra de maó aplantillat per a suport de la coberta. Les cobertes son a dues aigües amb teula de diferent tipus, segons la nau. La imatge de la nau, amb els arcs i les cobertes també ens quedarà gravada en la retina.

Arcs i cobertes del Celler Cooperatiu Modernista
Interiors del Celler Cooperatiu Modernista

La visita la vàrem contractar sense guia, lliure. Els horaris del lloc son de 10 a 19h, i els preus de 6,9€ pels adults i de 3,2€ pels nens. Realment va valdre la pena, per l’edifici en qüestió.

Hi ha un altre edifici, del mateix arquitecte, edificat a Gandesa, el Celler Cooperatiu de Gandesa, que es podia visitar i realitzar la visita amb degustació. Vàrem preferir anar a la Catedral del Vi de Pinell de Brai. L’edifici de Gandesa també és un dels imprescindibles. És un edifici modernista de la mateixa importància que el de Pinell de Brai.

Finalitzada la visita a la Catedral del Vi, ens en vàrem anar cap al centre del poble de Pinell de Brai per a trobar un dels centres d’interpretació de la guerra civil i la batalla de l’Ebre en concret. Es tracta d’un dels centres d’interpretació que forma part dels Espais de la Batalla de l’Ebre, i explica la importància dels missatges i la propaganda durant els episodis de la Guerra Civil que es van desenvolupar a les Terres de l’Ebre.

Les Veus del Front” és un dels centres d’interpretació que forma part dels Espais de la Batalla de l’Ebre. Es tracta d’un muntatge expositiu i audiovisual que explica la importància dels missatges i la propaganda durant els episodis de la Guerra Civil que es van desenvolupar a les terres de l’Ebre.

Analitza també les línies de comunicació entre l’Exèrcit Popular de la República i l’exèrcit franquista i la incidència dels mitjans de comunicació en la creació d’opinió a la rereguarda i al conjunt del país. Es troba al carrer Major, nº4 de Pinell de Brai i el seu horari en Setmana Santa era de 10h a 14h, i el preu de 4€ per persona. Hi ha una entrada combinada amb altres Centres d’Interpretació que està a 8€ per persona.

C.I. Les Veus del front
C.I. Les Veus del front
A la Terra Alta hi ha un total de 5 centres d’interpretació de la Batalla de l’Ebre, els quals estan ubicats a:  

– C.I. Hospitals de Sang: Ubicat al poble de Batea, al carrer Major, 27.
– C.I. Soldats a les trinxeres: Ubicat al poble de Vilalba dels Arcs, al carrer Rossinyol, 8
– C.I. Veus del Front: Ubicat al poble de Pinell de Brai, al carrer Major, 4.
– C.I. Internacionals a l’Ebre: Ubicat al poble de La Fatarella, al carrer Sunyer, 3.
– C.I. 115 dies: Ubicat a Corbera d’Ebre, al carrer Freginals 18-24. Aquest és el centre d’interpretació més important, que es combina amb una visita del Poble Vell de Corbera destruït per les bombes.

Un cop visitat el Centre d’Interpretació del Pinell de Brai, ens en vàrem tornar a Horta de Sant Joan, ja que s’acostava l’hora de sopar.

Us adjuntem un mapa de google maps amb la ruta planificada del dia i amb cadascun dels atractius a la mateixa, on s’observen les distàncies entre llocs i els accessos als mateixos, fent un total de kilòmetres i temps recorreguts de 1h 56minuts i 82,5km:

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m52!1m12!1m3!1d223.96228722531723!2d0.31537061383919157!3d40.95376548850388!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m37!3e0!4m5!1s0x12a0eaa1378a8119%3A0xbb964a322d155912!2sHorta%20de%20Sant%20Joan!3m2!1d40.953840799999995!2d0.31544099999999997!4m4!1s0x12a0eca5546ed22b%3A0x148dfb3e8e9586af!3m2!1d40.8675433!2d0.3092175!4m4!1s0x12a0eadea2a6d0e9%3A0x1f3be7af0a872238!3m2!1d40.9223368!2d0.3148427!4m5!1s0x12a09456481ec053%3A0x33852010bd9f799b!2sArnes!3m2!1d40.9110458!2d0.26141739999999997!4m4!1s0x12a0dc3dc4187a27%3A0xa831ce6e39bf9a3d!3m2!1d41.0165076!2d0.5126246!4m4!1s0x12a0dd885bdbf459%3A0x5e80d743d577311b!3m2!1d41.015738999999996!2d0.5145225!4m3!3m2!1d40.953798!2d0.31537299999999996!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1638125414350!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]
Categories
TERRA ALTA

1. Horta de Sant Joan: Casc Històric + Museu Picasso + Convent de Sant Salvador + Olivera Lo Parot

Un dels motius o raons per la que vam fer el viatge, fou per la visita a Horta de Sant Joan, ja sigui per tot lo què havíem vist o llegit. Teníem clar que l’allotjament dels 4 dies tenia que ésser al poble de Horta de Sant Joan, i així va ser.

Ens vam allotjar a l’Hotel Miralles, un hotel de 3 estrelles, amb una relació qualitat-preu molt òptima. A més, vam contractar el règim de mitja pensió i en vam estar molt contents. L’hotel és molt confortable i el menjar valia molt la pena. El recomanem al 100%. És un gran hotel amb una gran història. Es tracta d’un hotel familiar de 45 habitacions equipades amb bany complet, calefacció i algunes amb aire condicionat, totes elles amb televisió de plasma i wifi gratuït. T’ofereixen un tracte proper i familiar, un restaurant amb una cuina casolana i propostes d’activitats per a gaudir de l’estada amb ells. Adjuntem el seu enllaç: Hotel i habitacions – Hotel Miralles – Terra Alta
Hotel Miralles

I aquí les vistes des de la nostra habitació, amb el convent de Sant Salvador i la muntanya de Santa Bàrbara:

Vistes des de l’habitació de l’hotel

Vam arribar a Horta abans del migdia. La ruta que vàrem fer va ser passant per Lleida, arribant-hi per l’Eix Transversal (C-25) i la A-2, i continuant de Lleida cap al sud per mitjà de la comarcal C-12 que ens duria ben bé fins a l’entrada de la Terra Alta, i aquí continuant per la N-420, la local TV-353 i arribant a Horta per la carretera local T-334. Vàrem tardar unes dues hores i mitja a fer tota la ruta, i vam fer un total de 211km.

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m27!1m12!1m3!1d541724.88408968!2d0.7100112907720191!3d41.40372241513501!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m12!3e0!4m5!1s0x12a4580a3de3fc01%3A0xf15a294ccdca803d!2sManresa!3m2!1d41.7292826!2d1.8225154!4m4!1s0x12a0eaa06529f84b%3A0xf309ad17c5ca1a8e!3m2!1d40.9575402!2d0.31617999999999996!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1638123640502!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Crec que val molt la pena de fer la ruta per Lleida, ja que així veus uns paisatges diferents, més de la Catalunya profunda, i passes per poblacions que sempre les havies sentit a dir però mai sabies on eren, com Maials, Flix o Ascó.

Un cop allotjats i dinats a l’Hotel Miralles, vàrem anar a descobrir el casc històric d’Horta de Sant Joan. L’Hotel estava a fora del casc històric i per entrar al mateix teníem de caminar una miqueta, uns 250 metres fins a arribar a la Plaça de Catalunya, que era com l’enllaç de la nova ciutat amb el casc històric. Entrar al casc històric d’Horta era com fer un viatge en el temps, descobrir l’autenticitat d’un poble medieval que et farà viure l’experiència d’un viatge als orígens. Els orígens de la població d’Orta (com es coneixia el municipi fins al segle XIX) es remunten a molts segles enrere. Pensem que hi ha indicis arqueològics que parlen d’un assentament iber, però tal com la coneixem avui, s’assembla més a l’Orta medieval del segle XII, on la població comptava amb un castell i un recinte emmurallat. És en aquella època que va néixer la vila medieval que ha arribat fins a l’actualitat.

Plaça de l’Església d’Horta de Sant Joan
Plaça de Sant Salvador d’Horta de Sant Joan

Encara es conserven els carrerons estrets i concèntrics que envoltaven el desaparegut castell. L’itinerari pel centre històric permet contemplar diversos edificis gòtics (l’església parroquial de Sant Joan Baptista), renaixentistes (l’Ajuntament, la Casa Clúa, la Casa Pitarch o la Casa del Delme), i gaudir de magnífiques vistes sobre la muntanya de Santa Bàrbara.

Carrerons estrets i concèntrics
Església Parroquial de Sant Joan Baptista

El petit comerç associat al turisme, l’agricultura de secà, la ramaderia i les petites empreses de construcció, constitueixen la forma activa a Horta de Sant Joan. Nosaltres ens vàrem enamorar dels seus carrers i places, així com de la pedra de les seves façanes i les teulades rogenques. Igualment ens vàrem enamorar de la Plaça de Sant Salvador i la Plaça de l’Església d’Horta, per els seus espais porxats, i la ubicació de recorreguts i edificis, construint un àmbit homogeni, compacte i molt bonic.

Ajuntament

Horta de Sant Joan, el poble de la Terra Alta que inspira a un jove Picasso, marcant-lo per sempre, és una vila que neix sobre un relleu accidentat en un paisatge privilegiat, entre la Serra dels Pesells i el Parc Natural dels Ports.

La millor manera de conèixer el poble és passejant-hi i fixar-nos en els petits detalls de les seves cases i carrers. I sí que ho vam fer, no sé quanta estona, però ho vàrem fer, fins que vam decidir d’anar a veure el Museu Picasso, el qual tenia uns horaris una mica estranys, obria de 10:30 a 13:30h i la tarda de les 16h a les 19h.

El Museu Picasso d’Horta vol ser un homenatge permanent a Picasso i pretén recollir la reproducció, el més fidel possible, de totes les obres que l’artista va crear a Horta o pensant a Horta i amb les quals va immortalitzar aquest poble. Aquí ens trobem una mostra fefaent dels llaços profunds que uneixen aquesta terra amb el gran artista, llaços que ell mateix va sintetitzar en la cèlebre frase de: “Tot el què sé ho he après a Horta”.

En el 1898, Pablo Picasso amb només 16 anys va ser convidat a Horta pel seu company d’estudis Manuel Pallarès per acabar de curar-se de l’escarlatina. Aquí va començar una relació de l’artista amb el municipi que li va acompanyar tota la vida. El Museu està ubicat a la vora del casc històric, a l’edifici de l’antic hospital.

Museu Picasso d’Horta
Museu Picasso d’Horta

Val la pena la seva entrada per veure les obres que Picasso va crear sota la influència d’Horta de Sant Joan, sobretot els seus croquis i dibuixos primerencs, abans de la seva etapa cubista. Ho vàrem trobar molt interessant.

Un cop visitat el Museu Picasso, vàrem anar a veure una joia d’edifici, el convent de Sant Salvador, ubicat a uns 2 kilòmetres a l’est d’Horta de Sant Joan, fundat al 1543 i ara desocupat, únicament visitable amb molta antelació els diumenges de 11 a 13 hores. Vàrem voler anar-hi bàsicament per veure l’edifici, però sobretot, per veure les increïbles vistes del poble d’Horta de Sant Joan vist des de fora.

Camí cap al Convent

El camí per arribar-hi era un camí de carro molt ben arreglat, i passaves pel mig d’àrees plenes d’oliveres. El campanar de l’església de Sant Joan Baptista despunta sobre tota la roca, esvelta, enmig d’un pla, envoltat de muntanya, naturalesa i camps de secà. Fàcil és poder transportar-se a moments de pau i tranquil·litat. Des de fora i des del camí del convent, veiem Horta i pensàvem que formava part d’un oasi de serenor en tocar del Parc Natural dels Ports.

De seguida vàrem arribar a l’edifici del Convent, el qual llueix una gran escalinata de pedra. La vàrem pujar i ens vàrem estar en el seu porxo berenant, imaginant com devia ésser la vida en temps antics, i degustant a poc a poc el pas del temps quan s’està a gust.

Vistes des del porxo del Convent de Sant Salvador
Convent de Sant Salvador
Convent de Sant Salvador

Durant la tornada, les vistes d’un poble encimbellat en un turonet com Horta de Sant Joan, eren increïbles i se’ns van quedar gravades a la retina durant molt de temps.

Vistes d’Horta de Sant Joan

Abans que es fes fosc, vàrem voler anar a veure un altre atractiu, diferent a tot, però que val molt la pena de veure. Es tracta d’una olivera anomenada “Lo Parot”, la qual és una olivera mil·lenària (!!!) ubicada als afores d’Horta de Sant Joan. Està declarada arbre monumental, té una alçària de 8 metres i un perímetre de la soca de 15 metres. Els vilatans asseguren que és l’arbre més vell de Catalunya, amb 2000 anys de vida. Es tracta d’una olivera (Olea europeae) d’una varietat desconeguda avui en dia, que es caracteritza per tenir les fulles i el fruit una mica més allargats que la varietat anomenada “empeltre”, cultivada tradicionalment a tota la comarca.

Lo Parot
Lo Parot

Havíem d’ésser conscients que estàvem davant d’un ésser viu mil·lenari, i que poques vegades n’havíem tingut la oportunitat. El monument estava protegit per una tanca i sembla ser que és molt respectat.

Així es va acabar la jornada, assaborint des d’un poble medieval com Horta fins a una olivera mil·lenària. Fou un dia molt especial i rodó.

Adjuntem en un mapa de google maps, els imprescindibles visitats a Horta de Sant Joan i als entorns del mateix:

https://www.google.com/maps/d/u/3/edit?mid=1Wet-wawTF_5BgfUNVUCX2QzayGwsoSQV&usp=sharing
Categories
TERRA ALTA

Escapada a la Terra Alta en 4 dies

Era un viatge pendent de fa molt de temps. Sempre dèiem que havíem d’anar a la Terra Alta i al Parc Natural dels Ports, però mai trobàvem l’ocasió, fins a aquesta Setmana Santa.

La zona dels Ports i la Terra Alta poden semblar una regió o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una quantitat de llocs per a visitar. La intenció del viatge ha estat escollir els millors emplaçaments de la Terra Alta i veure’ls i explorar-los a fons, sense cap necessitat de voler veure absolutament tota la comarca o el màxim d’elles. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.

Es tracta d’una escapada majoritàriament a la Terra Alta, de 4 dies, visitant 4 zones o regions:

A mode introductori, adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que vàrem visitar. A dins de cadascun dels dies hi ha la informació dels mateixos:

  1. HORTA DE SANT JOAN: CASC HISTÒRIC + MUSEU PICASSO + CONVENT DE SANT SALVADOR + OLIVERA LO PAROT
  2. ELS PORTS I LA TERRA ALTA: RUTA ALS ESTRETS D’ARNES + ARNES + EL PINELL DE BRAI (CELLER COOPERATIU MODERNISTA + CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE LES VEUS DEL FRONT)
  3. MIRAVET I LA TERRA ALTA: DESCENS DE MÓRA D’EBRE A MIRAVET EN KAYAK + CASTELL DE MIRAVET + CORBERA D’EBRE (CENTRE D’INTERPRETACIÓ 115 DIES + POBLE VELL DE CORBERA D’EBRE)
  4. TERRA ALTA I BAIX EBRE: VIA VERDA I SANTUARI M.D. DE LA FONT CALDA + MIRADOR AL CIM DE CARO + TORTOSA

En la totalitat del viatge, serà necessari moure’ns amb cotxe propi, ja que és la manera més econòmica i pràctica de viatjar durant els esmentats dies, i per veure les corresponents atraccions.