Avui volem anar a passar el dia a la Côte d’Emeraude, la costa verda esmeralda, la qual és probablement, la costa més impressionant de Bretanya situada entre Cancale i el Cap Fréhel. Ho farem en dos dies, avui volem visitar Saint-Malo i Cancale, i deixem per un altre dia el cap Fréhel.
La Costa Esmeralda és un nom inventat en 1890 per Eugène Herpin, historiador francès, que va quedar impressionat per el color del mar d’aquesta part nord-oriental de la costa bretona. La bonica Costa Esmeralda de Bretanya és definitivament una part de França que hem posat en la nostra llista.
Recomanem començar aquest viatge per la localitat de Saint-Malo. Aquesta històrica ciutat portuària emmurallada de Bretanya, també coneguda com la casa del corsari, ofereix una vista increïble de les platges veïnes des de les seves muralles.
Saint-Malo està a prop de Dinan, només a 39 minuts amb cotxe (hi ha uns 34 kilòmetres). Decidim aparcar el cotxe als aparcaments dels molls del port i així estem al costat de la ciutat emmurallada i a prop de l’oficina de turisme.
Dir que Saint-Malo és una ciutat marinera és quedar-se molt curt. Aquesta ciutat bretona ha existit i existeix per i per el mar. Les seves grans marees, les majors d’Europa, regulen el ritme de la seva vida. La riquesa que la feu prosperar en èpoques diferents sempre va arribar del mar. I la seva història està inevitablement lligada a la del mar. Pescadors de Terranova, armadors, navegants, descobridors i…corsaris! Sí, a més de marinera, Saint-Malo és la ciutat corsària de França per antonomàsia.
Saint-Malo es va convertir en una de les ciutats més pròsperes de França en els segles XVII i XVIII. I, malgrat el duríssim cop que li va donar la Segona Guerra Mundial –els bombardejos de la qual arrasaren el 80% del seu casc històric-, es tornà a aixecar i avui llueix de nou l’esplendor de la seva època de gloria corsària. Et portem pels llocs més bonics i imprescindibles que veure a Saint-Malo:
El casc històric des del Fort National: el primer que veure a Saint-Malo
La muralla, els forts, i els bastions que rodegen i protegeixen Saint-Malo son el seu tret més característic. Al capdavall, una ciutat en posició tant estratègica, en l’entrada d’un estuari en la costa nord de França, tenia que estar ben protegida. Ho va estar des de l’Edat Mitja, encara que en el casc històric només hi queda la petita Torrassa de l’Homenatge del castell per a recordar-ho.
Després del gran incendi de 1661, el famós arquitecte Vauban va dibuixar la seva flamant muralla, expandint el terreny de la ciutadella fortificada, i una nova línia de defensa. Més tard, seguint els seus plànols, es van aixecar sis forts en els illots propers. Dos d’ells poden visitar-se avui en dia quan la marea està baixa: el Fort del Petit Bé i el Fort Nacional. Des d’aquest últim –anomenat també Fort Reial- hi ha unes boniques vistes del casc històric de Saint-Malo, amb les seves cases de granit gris i els seus sostres a dues aigües tant pronunciats. Una bona forma de començar la visita a la ciutat.
Les portes monumentals de la muralla: Saint-Vincent i la Grand-Porte
Després de visitar un dels forts, toca anar cap a la muralla i travessar-la per una de les seves sis portes. Les més espectaculars son dues. D’elles, la més transitada avui, per la seva posició, és la Porta de Saint-Vincent, de 1708, amb els escuts de fusta de Saint-Malo i Bretanya.
L’altra fou la porta principal en el seu dia i la més antiga que es conserva: la imponent Grand-Porte, del segle XV. En l’interior fixa’t en l’estàtua de la Verge, també del segle XV –bé, és una còpia, la original està a la catedral-, considerada protectora de Saint-Malo.
El castell: Fortalesa de França i Bretanya per protegir-se…de Saint-Malo
Si has entrat per la porta de Saint-Vincent, tindràs al costat la gran Place Chateaubriand. Aquí és on es troba l’imponent castell de la ciutat, flanquejat per les seves quatre torres, símbol del poder dels ducs de Bretanya primer i dels reis de França després. És d’origen tardomedieval –segle XV- encara que fou “retocat” per Vauban. Ara en ell es troben l’ajuntament de Saint-Malo i el Museu d’Història de la ciutat.
El castell de Saint-Malo no fou construït per protegir-se dels atacs exteriors per part de possibles conquistadors, sinó més bé dels interiors llançats per rebels. Perquè? Doncs perquè els ciutadans de Saint-Malo han tingut sempre aquest esperit rebel i independent, tant sota domini bretó com francès.
El castell fou assetjat per els propis habitants de la ciutat en 1590 i Saint-Malo es va declarar “República Independent”, república que durà quatre anys. Sembla que és d’aquesta època una frase que es va convertir en lema de la ciutat: “Ni Français, ni Breton, Malouin suis” –ni francès, ni bretó, soc de Saint-Malo-.
Recórrer el camí de ronda: un imprescindible que fer a Saint-Malo
Al costat del castell està l’accés al camí de ronda, amb els seus 1754 metres de recorregut i les seves boniques vistes cap als bastions, el casc històric, els forts i el mar. Una de les millors la tindràs des de la torre Bidouane, però no hauries de deixar de recórrer tot el camí de ronda.
En la part meridional de la muralla –del bastió Saint-Philippe al bastió Saint-Louis- ens trobem amb les “cases corsàries”. Eren les cases dels rics armadors i corsaris de l’època daurada de la ciutat. Això sí, les façanes de granit que veuràs des del camí han estat reconstruïdes després de la Segona Guerra Mundial. Una d’elles, el Hôtel Magon o Hôtel Asfeld, s’ha conservat intacta després de la guerra i es pot visitar.
El fort de Grand Be i la tomba de Chateaubriand
Enmig del recorregut per el camí de ronda, vam aturar-nos per baixar a la platja de Bon Secours, amb la seva gran piscina natural, i caminar fins la illa del Grand-Bé. De nou, només és possible amb marea baixa. Allà, una simple llosa dirigida cap al mar i coronada per una creu de granit marca la tomba de François-René de Chateaubriand, l’escriptor considerat el fundador del romanticisme en la literatura francesa i nascut a pocs passos del castell de Saint-Malo. En la illa també hi ha boniques vistes cap al mar i la ciutadella emmurallada.
Una volta pel casc històric en busca del teu racó preferit
El camí de ronda acaba en la Grand-Porte, des d’on va començar el nostre passeig per la ciutat intramurs. El casc històric és bastant petit, així que vam recórrer pràcticament tots els seus carrers. Queden 182 de les 865 cases anteriors als bombardejos aliats. El 60% dels edificis va quedar totalment arrasat i el 20% molt danyat. Tot i així, la reconstrucció ha fet miracles: pràcticament no et donaràs compte de la diferencia.
Pots anar buscant alguns dels edificis originals. Com la capella de Saint-Aaron, del segle XVII, en el punt més alt del casc històric en el lloc en el que, segons la tradició, el mateix sant va construir la primera ermita. O l’Hôtel André Désilles, també del segle XVII, avui biblioteca municipal. O les poques cases d’entramat de fusta que varen sobreviure a l’incendi de 1661, en la rue Pélicot. Molt a prop està la Maison Internationale des Poètes et des Ecrivains, construïda també amb fusta reutilitzant materials de vaixells. El pati de la casa natal de Chateaubriand és un altre dels exemples que queden de construcció en fusta.
Entre totes les cases del casc històric, la nostra favorita és la Maison Houssaye, del segle XV, amb la seva torre circular i el seu petit balcó d’entramat de fusta. Malgrat ésser tant bonica, no hi havia ningú per aquesta zona quan hi vam anar. Si no hi ha botigues…Es diu també “casa dels holandesos” perquè aquí s’allotjaren els reis holandesos en una visita, o “casa de la duquessa Ana”, perquè la duquessa s’hauria allotjat aquí durant la construcció del castell. Fixa’t en les cantonades amb les seves estatuetes de músics tocant instruments típics bretons.
La Catedral de Saint-Vincent: un altre dels llocs a visitar a Saint-Malo
Entre tots els edificis del casc històric de Saint-Malo n’hi ha un que no pots passar per alt: la catedral de Saint-Vincent. La seva gran agulla és visible des de quasi tots els punts de la ciutat. Les seves obres varen començar en el segle XII, acabaren en el segle XVIII i el què es veu ara és quasi tot fruit de la restauració després dels bombardejos de la Segona Guerra Mundial. De fet, només es va reobrir en el 1978!
Si notes alguna raresa en la catedral de Saint-Malo és perquè el cor no està alineat amb la nau, alguna cosa molt poc usual. Es deu a que està construïda directament sobre la roca i segueix la seva forma natural.
Dins de l’església, en el terra, un mosaic indica el lloc en el que el bisbe de Saint-Malo va beneir a Cartier abans del seu viatge. A més, en una capella del deambulatori hi trobaràs la tomba del descobridor i també la del corsari Duguay-Trouin. Altres detalls en els que fixar-te: les restes del claustre medieval, les vidrieres contemporànies, les campanes originals recuperades després de l’esfondrament del campanar en la guerra i l’original de l’estàtua de fusta de la Verge de la Grand-Porte, del segle XV.
L’Etoile du Roy: la visita a una fragata corsaria del segle XVIII
Fora de la ciutat emmurallada, molt a prop de l’oficina de turisme, no vam poder deixar de fixar-nos en la gran fragata corsària atracada en el port: els seus 47 metres d’eslora i els seus cridaners colors no passen desapercebuts. De fet, ja l’havíem vist des de dalt la muralla. Però sentim decebre’t: no és original, i…tampoc és francesa. Es va construir a Turquia per a una pel·lícula, va aparèixer també en una sèrie anglesa i és la còpia d’una fragata britànica del segle XVIII, el HMS Blandford. Ara és un museu i es pot visitar per dins. Nosaltres no vàrem entrar. Això si, aquí se suposa que hi cabien 240 persones i 20 canons!
Les platges de Saint-Malo i les majors marees d’Europa
El casc històric de Saint-Malo està rodejat de platges. Des de les més petites Plage de Bon Secours amb la seva piscina natural, i la contigua Plage du Mole, enganxades a la muralla, fins la Plage des Bas-Sablons, al sud, cap a Aleth. Però la més gran és la del nord, que va canviant de nom: plage de l’Éventail prop de la muralla, llavors Grande Plage du Sillon, i més a l’est, Plage de la Hoguette i Plage Rochebonne. En total, uns 3km de sorra i passeig marítim en la badia de Mont Saint-Michel que conviden a ésser caminats.
El primer que ens va cridar l’atenció varen ésser les esculleres, fetes amb troncs de roure del segle XIX per a protegir el dic –sota el passeig marítim- de la força del mar. Com si d’icebergs es tractés, a sota de la sorra hi ha més fusta de la que es veu per sobre! Al capdavall, cal protegir-se de les onades i de les majors marees d’Europa, que en la Badia de Mont Saint-Michel poden arribar, fins a 16 metres !
Els barris més allunyats i la posta de sol des de la platja
Si vas caminant i allunyant-te del centre històric, arribaràs fins a l’antic poble de Paramé, avui barri de Saint-Malo, on està el Grand Hôtel des Thermes, amb les seves termes marines i centre de talassoteràpia. Termes que donaren un altre període de esplendor a la ciutat a finals del segle XIX, quan en els seus voltants es construïren unes 700 vil·les, una cinquantena de palauets per els viatgers, fins i tot un Gran Casino –esfondrat en 1937- i dues línies de tramvia.
El següent barri, antic poble, és Rothéneuf. Aquí estan la Pointe de la Varde, la casa-museu de Jacques Cartier i sobre tot, les Rochers Sculptés de Rothéneuf. 300 figures de guerrers, pirates i monstres marins esculpits directament a la roca de la platja en 1870.
El dia a Saint-Malo té d’acabar amb una posta de sol en la platja: serà una imatge que no oblidaràs fàcilment. I un moment de tranquil·litat després de passejar per un casc històric sempre ple de turistes.
El barri de Saint-Servan
L’origen de Saint-Malo no es troba en el lloc que ocupa avui el seu casc històric. Per buscar-lo, s’ha d’anar un xic més al sud, cap a l’antic poble de Saint-Servan que, com Paramé, es va unir a Saint-Malo en els anys 60 del segle passat. Allí, en la desembocadura del riu Rance, en la península d’Alet, és d’on s’establí el primer assentament romà en el segle I. L’actual centre de Saint-Malo no fou ocupat fins al segle XII. Durant la visita a Saint-Malo vam agafar el petit tren de color blanc, i vam recórrer bona part del casc històric. El tren es diu el Vagabond, el tren turístic de la ciutat corsària amb sortida a la Porte Saint-Vincent, prop de l’oficina de turisme, als peus de les muralles i el castell. Una visita guiada de 30 minuts en la que t’informen sobre la Companyia de les Índies Orientals, corsaris famosos i grans viatgers, la magnífica badia de Saint-Malo i el fenomen de les majors marees d’Europa, la catedral Saint-Vincent, la Porte Saint-Pierre, i la reconstrucció de la ciutat corsària després de la Segona Guerra Mundial.
El preu pels adults és de 7,00€, i pels nens de 5,00€
Igualment, vam anar a dinar a un restaurant típic i vam menjar els típics musclos amb patates. A mi em van agradar.
Finalitzada la visita turística per Saint-Malo, vam anar a buscar el cotxe per dirigir-nos al poblet de costa Cancale. Hi ha uns 15,6km que son uns 24 minuts en cotxe. L’itinerari és per l’interior i per les carreteres D301, D155 i D76. Quan arribem a Cancale, aparquem a un aparcament habilitat al costat del passeig marítim, a prop de la platja. La intenció, a part de visitar el poblet de pescadors, és anar a veure el mercat d’ostres típic del poble, i si pot ésser, provar-ne i tot.
Cancale és un port pesquer i centre ostrícola, especialment conegut per les seves ostres planes que fan les delícies dels amants dels productes del mar. Ubicat a la badia del Mont Saint-Michel, Cancale és un centre turístic on és un plaer deambular pels molls i espigons del petit port de la Houle; passejar per el sender dels Aduaners; prendre el sol a les seves platges; i assaborir les seves famoses ostres. Des de la cima de la torre de l’església, hi ha una magnífica vista sobre Cancale, el seu port, les seves platges i la badia del Mont Saint-Michel.
El poblet en si no té res d’important per visitar, només passejar per el seu passeig marítim i el petit port, i anar fins a la punta del Port de la Houle, des d’on es tenen unes grans vistes del poble i de la badia. En canvi, el mercat d’ostres és una altra història. Es tracta d’un mercat de 8 productors d’ostres de Cancale i els seus entorns. Cadascun té la seva paradeta i hi pots comprar cada dia de 9h a 17h. I parlant de vistes, la nostra visita a Cancale ens va arribar en un dia de sol i bon temps, i des d’allà mateix s’albirava la silueta del Mont Saint-Michel en la llunyania de la badia del mateix nom.
Es feia tard i teníem ganes d’anar a veure algun punt paisatgístic dels entorns, i així ho vam fer. Ens vam dirigir amb el cotxe a la Pointe du Grouin i vam anar a aparcar en un lloc habilitat ubicat a 650 metres de la punta. Vam caminar aquests 650 metres i ens vam trobar amb un hotel, dos restaurants, i una caseta de lavabos públics i finalment, un far. Aquest penyal rocós, l’últim paratge abans d’abordar la badia del Mont Saint-Michel, és un magnífic lloc per observar la costa. Després d’un agradable passeig, la seva bellesa et deixa sense respiració gràcies a una de les vistes panoràmiques més singulars de la província d’Ille-et-Vilaine.
La punta de Grouin s’estén en un marc majestuós entre Cancale i Saint-Malo. Hem aparcat el cotxe i agafat un sender que s’obre entre la petita vegetació abans d’arribar a les roques retallades i als impressionants penya-segats.
Des de la punta, la mirada abasta un impressionant decorat que s’estén des del cap Fréhel fins a Granville, passant per la badia del Mont Saint-Michel que es troba a 25 kilòmetres. En l’horitzó, també observem les illes Chausey. Els més afortunats podran veure una colònia de dofins que solen nadar entre aquestes aigües. Amb la marea baixa, apareix un corriol que condueix fins a una cova en el penya-segat. Situada enfront, la illa de Landes és una reserva ornitològica i botànica. Des de la punta de Grouin, la ruta i el sender dels aduaners avancen seguint una costa canviant. Aquest sender que voreja el litoral arriba fins la ancorada del Verger. Nosaltres hi arribem amb cotxe, son uns 10 minuts des de la punta de Grouin (uns 4,90Km) fins a la Plage du Verger. El paisatge és meravellós i la platja verge i salvatge. Val la pena fer-hi una ruta a peu, però nosaltres l’hem fet amb cotxe.
Se’ns fa tard i ja és hora de tornar a Dinan, que demà serà un altre dia molt intens.
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (98,00km amb 1h 55min). |
