I havia arribat l’últim dia de les vacances (a excepció pel viatge de tornada). Vam decidir tornar a l’arxipèlag de la Maddalena, però, en una de les illes que ens va faltar per veure, la Illa de Caprera.
La nostra intenció era agafar el ferri cap a la Maddalena i embarcar-nos amb el cotxe, i un cop allí anar fins a la illa de Caprera, que està unida amb un pont a la Maddalena, i buscar una cala verge i salvatge, com la Platja del Relitto, a la part sud de l’illa.
| Vam desestimar la platja més famosa de l’illa, la Cala Cotticio “Tahiti” per les condicions del camí per arribar-hi a peu. Des de l’oficina de turisme no ens van recomanar fer el camí des de l’aparcament a la platja, perquè hi estaríem molta estona (molta estona de sol), per la falta de protecció del camí i per l’estat del mateix, que no és propici per arribar-hi amb una família amb nens. Així doncs, vam buscar una alternativa, i n’hi ha moltes, i vam trobar la Platja del Relitto que també és molt maca i s’hi pot arribar més fàcilment. |
Ens vam presentar d’hora al Port de Palau, per agafar el ferri de la companyia “Delcomar” que surt cada mitja hora aproximadament. Crec recordar que vàrem agafar el de les 9:30h. Vam embarcar el cotxe i vam navegar fins al port del centro storico de La Maddalena, en total un recorregut de 15 minuts de ferri. El preu del ferri anar i tornar embarcant amb el cotxe son uns 7,90€ pels adults anar i tornar, 6,60€ per nens de 4 a 11 anys anar i tornar, i 16,20€ pel cotxe anar i tornar. Per tant, ens va costar tot uns 46,50€.
Desembarcats a La Maddalena, no vam ni baixar del cotxe, sinó que vam circular cap a l’Illa de Caprera i en 10 minuts estàvem al pont creuant cap a l’illa. Per dins l’illa de Caprera ens vam començar a trobar molt de trànsit, cotxes aparcats als vorals, carreteres estretes, aparcaments de les platges plens, etc… però finalment, sobre uns 7 kilòmetres al sud de l’illa, vam trobar un lloc per deixar el cotxe. Des d’allà fins a la Spiaggia del Relitto vam haver de caminar uns 10 minuts (hi havia uns 700 metres de distància). No hi havia asfalt, tot era per camins de carro, en principi ben arreglats perquè els cotxes hi poguessin circular. La platja del Relitto, situada a la part sud de l’illa, pren el nom de l’esquelet d’un antic buc de mercaderies que es va encallar aquí a conseqüència d’un incendi a bord. La presència de les restes semi-submergides fan que sigui encara més pintoresc el banyar-se en aquestes aigües cristal·lines de matisos verd esmeralda, turquesa i blau. Tot al voltant de la platja, naturalment enclavada entre les roques de la badia, s’estén també la màquia mediterrània fent que el paisatge sigui encara més bonic i salvatge.
Malgrat estar ple, no hi havia les aglomeracions que vam trobar dies enrere a la de Tuerredda o a la Pelosa. Era una platja molt tranquil.la, encantadora, i que ens va donar la oportunitat d’estrenar la nova pilota de volei que ens havíem comprat ahir a Palau. L’aigua era súper clara i els tons del mar increïbles. Així que va ésser veritat que les platges més maques de l’illa son a l’arxipèlag de la Maddalena, tot i que hi ha varies excepcions, com per exemple, la Pelosa, etc…
El nostre viatge s’acabava. Després de dinar de pícnic vam començar a planificar la tornada a La Maddalena, però teníem molt de temps. L’últim ferri de la Maddalena sortia a les 19:30h…
| Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (54,40km amb 2h 21min). També hi ha sumats el temps del ferri, d’anar i tornar. |