| Avui serà un autèntic dia de road-trip, ja que marxarem de Tolmin a la Vall del Soca i del Parc Nacional de Triglav, passarem pel poble d’Idrija i la Vall de Vipava i ens allotjarem a Postojna, a punt per les visites de l’endemà. Al matí, abans de marxar de la Vall del Soca i del Parc Nacional de Triglav, anirem a fer una visita a l’Església-Memorial de l’Esperit Sant de Javorca, al poble de Zatolmin, al costat de Tolmin. |
| Índex: 1. Església-Memorial de l’Esperit Sant a Javorca 2. Idrija 3. Vall de Vipava |
1. Església-Memorial de l’Esperit Sant a Javorca
Molt per sobre del llit del riu Tolminka, hi ha un lloc sagrat de fusta, l’església commemorativa de l’Esperit Sant a Javorca, que porta l’etiqueta de Patrimoni Europeu. L’església commemora els defensors austrohongaresos caiguts al camp de batalla del Front d’Isonzo (1915–1917). Com a monument commemoratiu de la Primera Guerra Mundial més bonic de la zona de la República d’Eslovènia, va ser inclòs a la llista del patrimoni històric i cultural europeu particularment important el 2007 i va rebre l’etiqueta de Patrimoni Europeu el 2018.
Com arribar-hi?
A la cruïlla amb semàfors del centre de Tolmin, comenceu a seguir les indicacions cap a Javorca. Just darrere del poble de Zatolmin, arribeu a una carretera estreta de grava de 7 km de llargada (aproximadament 20 minuts amb cotxe) amb nombrosos punts de pas, que només és apta per a vehicles personals. Quan arribeu a l’aparcament sota Javorca, continueu a peu durant aproximadament 15-20 minuts per la carretera de formigó fins a arribar a l’església del Sant Esperit de Javorca.
En el període comprès entre finals de juny i finals d’agost, a la carretera local que va a l’església del Sant Esperit a Javorca (des de l’església de Sant Pere fins a la pastura de muntanya de Polog), hi haurà un tall complet de la carretera tots els dies de la setmana .
Durant aquest temps, podeu utilitzar el transport públic per accedir-hi. S’habiliten busos llançadora entre Tolmin i l’aparcament més proper a l’Església-Memorial de Javorca.
Com que el nombre de places al servei de transport públic és limitat, recomano que compris el bitllet en línia:
Els horaris dels busos llançadora els trobareu en aquest enllaç, així com els preus i la informació dels mateixos. Perquè en tingueu una idea, els autobusos surten cada dia des de l’Estació d’Autobusos de Tolmin cada 2 hores aproximadament començant per les 9:00h del matí. Tornen des de la Plaça d’Aparcament de Javorca també aproximadament cada 2 hores, el primer a les 9:35h. El trajecte tant d’anada com de tornada, dura uns 30 minuts.
El preu del bitllet és de 2€ per persona i trajecte. Els nens fins a 10 anys no paguen. Amb la tarja dels Alps Julians Card el transport a Javorca anar i tornar et surt gratuït.
Adjunto en un mapa de Google Maps el trajecte que fa l’autobús llançadora des de l’Estació d’Autobusos de Tolmin a Javorca:
Quan arribem amb autobús a l’aparcament de Javorca, seguim un camí de formigó que ens porta a l’església del Sant Esperit de Javorca durant uns 15-20 minuts de pujada.
Per tant, haurem d’aparcar el cotxe a prop de l’Estació d’Autobusos de Tolmin. Bé, en realitat, en el nostre cas, tenim l’allotjament molt proper (que ja ens inclou la plaça de parking) i no haurem de fer res, però si véns de fora, aquests son els millors plans per aparcar a prop de l’estació de busos de Tolmin (l’Estació es troba a Trg Maršala Tita 13, de Tolmin):
- Aparcament de pagament Tolmin 1: Aparcament de pagament que es troba al costat de l’Estació de Busos, anomenat “Kulturno društvo pihalni orkester Tolmin, Prešernova ulica 4a”. Està únicament a 75 metres de l’Estació d’Autobusos (caminar 1 minut).
Adjunto en un mapa de Google Maps la ubicació d’aquest aparcament de pagament, la de l’Estació d’Autobusos i la caminada que cal fer per arribar-hi:
- Aparcament de pagament Tolmin 2: Aparcament anomenat “Parkirišče Letališče”, de pagament, ubicat a 280 metres de l’Estació d’Autobusos de Tolmin (s’ha de caminar uns 4 minuts).
Adjunto en un mapa de Google Maps la ubicació d’aquest aparcament de pagament, la de l’Estació de Busos i la caminada que cal fer per arribar-hi:
- Aparcament gratuït a Tolmin: El pàrking és gratuït i es diu “Parkirišče pri Brajdi”. Es troba únicament a 350 metres de l’Estació d’Autobusos (s’ha de caminar uns 5 minuts).
Adjunto en un mapa de Google Maps la ubicació d’aquest aparcament gratuït, la de l’Estació de Busos i la caminada que cal fer per arribar-hi:
- Aparcament gratuït P3: Es tracta del parking que s’utilitza per la visita a les Gorges de Tolmin, el que està més a prop del poble. Es troba a 950 metres de l’Estació de Busos (cal una caminada d’uns 15 minuts aproximadament per dins de Tolmin).
Adjunto en un mapa de Google Maps la ubicació d’aquest aparcament P3, la de l’Estació de Busos i la caminada que cal fer per arribar-hi:
Església-Memorial de l’Esperit Sant a Javorca
Javorca és un memorial de reconciliació i un exemple únic de Secessió. L’església del Sant Esperit de Javorca va ser construïda per soldats austrohongaresos, mestres de diversos oficis. S’erigeix com a símbol d’una crida a la reconciliació i com a testimoni de la força connectiva d’unir la creació artística amb la construcció. Hi ha un campanar amb un rellotge solar, l’escut d’armes de la monarquia i la inscripció PAX (pau) sobre l’entrada. L’exterior està adornat amb escuts d’armes dels vint països que van formar Àustria-Hongria.
L’interior està decorat amb panells de roure, que simbolitzen les pàgines d’un llibre commemoratiu, amb 2.564 noms de soldats austrohongaresos caiguts que van morir als camps de batalla propers. Els seus noms van ser gravats a la fusta segons el sistema de la jerarquia militar.
Els plànols de l’església, que va celebrar el seu centenari de construcció el 2016, van ser creats per Remigius Geylinga, un pintor de Viena, que en aquell moment era tinent major. La construcció va ser dirigida per Géza Jablonszky, un tinent d’origen hongarès. Va ser completament renovada el 1934, a principis dels anys vuitanta, el 2005 i el 2016.
L’església del Sant Esperit a Javorca no només us entusiasmarà amb el seu missatge històric i la seva increïble construcció. Des de la terrassa al costat de l’església, hi ha una vista del poderós Rdeči rob, l’encantadora cadena de les muntanyes Tolmin-Bohinj. L’església és un dels punts seleccionats del famós sender del Camí de la Pau , que connecta monuments i restes de la Primera Guerra Mundial a la vall de Soča.
Des de principis del 2018, l’Església Memorial de l’Esperit Sant de Javorca es troba oficialment entre els gegants del Patrimoni Europeu, que emfatitzen els valors europeus comuns. El 2018, va rebre formalment un reconeixement especial de la Comissió Europea: el Segell de Patrimoni Europeu .
Horaris i preus
Els horaris d’obertura durant els mesos d’estiu son cada dia de 10:00 a 19:00 hores. Els preus per entrar al recinte son de 5€ pels adults i 2,50€ pels nens de 6 a 15 anys. Amb la tarja dels Alps Julians Card tens l’entrada gratuïta (també tenies el transport gratuït). El preu de l’entrada inclou la visita guiada. Hi ha una entrada combinada entre Javorca i les Gorges de Tolmin, està a 14€ pels adults durant els mesos d’estiu (10€ per la resta de mesos).Adjunto la pàgina web perquè disposis de més informació i puguis reservar les entrades.
Pont de Most Na Soci
Un cop hem tornat a l’Estació d’Autobusos de Tolmin, anirem a buscar el cotxe i seguirem amb la ruta del dia, que avui hi ha molt kilometratge per endavant. Agafarem la carretera principal de la vall, la nº102 en direcció a Idrija. En uns 50 minuts hi arribarem (hi ha uns 45 kilòmetres de distància entre les dues ciutats). Abans, però, ens aturarem al Pont de Most Na Soci.
En realitat es diu “Most čez reko Sočo (Most Na Soči)”, i és el pont vell de la localitat, ubicat a uns 160 metres endins a la població des de la seva carretera principal. És un dels elements més emblemàtics del petit poble . Per tant, si el volem veure, ens hem de desviar aquests 160 metres. Adjunto la seva ubicació.
Es tracta d’un pont grandiós que s’alça sobre el riu, on s’observa un bell panorama. Es troba a uns 6 kilòmetres de Tolmin, baixant la vall.
El nom del poble Most na Soči significa precisament “Pont sobre el Soča”, ja que històricament el pas sobre el riu ha estat clau per a la comunicació entre valls i rutes comercials de la regió.
Aquest pont tradicional ha format part de la vida comunitària durant segles, amb referències històriques que parlen d’un primer pont – possiblement de fusta o de maó – en aquest punt des de l’edat mitjana, i que la població va créixer al seu voltant.
La zona on es troba el pont era un punt estratègic i de trobada de rutes de comerç entre les valls del Soča i de l’Idrijca. Els estudis moderns indiquen que ja hi havia estructures de pont en aquest lloc al segle XIV, amb un projecte documentat de construcció d’un pont amb mà d’obra especialitzada. El pont actual, molt més modern, travessa el riu en un lloc on les riberes són estretes i abrupte, amb un arc semicircular molt característic de la zona.
Most na Soči és una població pintoresca de menys de 500 habitants amb un bonic entorn natural: just a sota del poble s’ha format un llac aquamarí artificial al riu Soča a causa de l’embassament del salt hidroelèctric de Doblar, que afegeix un toc paisatgístic espectacular al conjunt.
Si estàs a Tolmin o passejant per la vall del Soča, el pont és un excel·lent punt per fer una excursió curta, fer fotos de l’aigua turquesa del riu i gaudir de l’entorn natural i tranquil del sud-oest d’Eslovènia.
2. Idrija
I arribem a Idrija. Idrija, la ciutat patrimoni de la UNESCO amb la segona mina de mercuri més gran del món, és també una ciutat famosa per l’art de l’encaix original i la cuina i també pel seu patrimoni tècnic únic. Coneix la bellesa del camp d’Idrijsko i visita el geoparc global de la UNESCO. El ric patrimoni cultural i tècnic d’Idrija és un desafiament veritable per als investigadors de la història. L’entorn verd i les pintoresques muntanyes d’Idrija conviden a viure unes experiències actives i relaxar-se a la natura.
Aparcament a Idrija
A Idrija a simple vista veiem que hi ha poques superficies destinades a aparcament. Potser vol dir que no hi arriben gaires turistes, veurem. Hem escollit un aparcament estratègic que està tocant al Centre Històric de la població, i està al costat d’un Hipermercat de la casa Spar. L’adreça de l’aparcament és “Carl Jakoba ulica 1”. Adjunto la seva ubicació.
L’aparcament de Carl Jakoba Ulica 1 sembla ser majoritàriament gratuït o no subjecte a una tarifa de pagament habitual per cotxes de visita, especialment pensat per a vehicles més grans (autocaravanes). Des de l’aparcament hi ha solament 2 minuts fins al Túnel d’Antoni (Mina de Mercuri d’Idrija) i 8 minuts hi ha fins al Gewerkenegg Castle. Farem la visita a la ciutat d’Idrija completament a peu, perquè les distàncies entre un atractiu i un altre no superen els 10-15 minuts com a molt.
Mina de Mercuri d’Idrija
El primer que farem serà submergir-nos en l’exploració inoblidable del subsòl d’Idrija! Amagada sota els carrers de la ciutat s’hi troba la riquesa inestimable de la mina d’Idrija, que va impulsar el desenvolupament d’aquesta ciutat minera durant 500 anys. A través de Šelštev (l’edifici d’entrada), podeu entrar al carrer principal d’Antoni , gaudir de la brillantor de les llums de les mines que us mostren el rastre dels miners d’Idrija i passejar per la part més antiga de la mina d’Idrija. Amb sort, fins i tot podreu albirar l’elf entremaliat de la mina, Perkmandlc!
Una experiència per a tota la família, on pares i fills s’embarquen en una aventura inoblidable i aprenen sobre diverses professions mineres a través d’observacions, experiències, sensacions i descobriments a la mina. A través del treball miner real i la resolució de les tasques, trobareu el tresor de la cova i potser fins i tot coneixereu l’elf de la mina o del pou Perkmandlc. Aquesta experiència es duu a terme només en eslovè.
Ens interessa recórrer les galeries subterrànies de la mina i aprendre història. Volem fer una visita combinada:
- Visita guiada al “Carrer Principal d’Anthoni” (visita guiada de 1 hora i 30 minuts). L’entrada es troba al centre del nucli antic, a l’adreça Kosovelova ulica 3. Adjunto la ubicació. Des del nostre aparcament hi ha uns 2 minuts a peu (110 metres).
- Visita per lliure a la “Foneria de Mercuri” (visita de 1 hora i 15 minuts). La planta de fosa de Hg es troba a uns 1500m de distància del Carrer Principal d’Anthoni, a l’adreça Arkova Ulica 50. Adjunto la ubicació. Des del nostre aparcament hi ha uns 20 minuts a peu (1,4 kilòmetres).
Hi ha una entrada combinada a la “Mina de mercuri d’Idrija (carretera principal d’Anthony + fosa de mercuri)”. Adjunto la seva pàgina web. El seu preu en els mesos de juliol i agost és de 22€ pels adults i 9€ pels nens de 6 a 15 anys. Els horaris son els següents:
- Carrer Principal d’Anthony: La visita és guiada. Es fan tots els dies a partir de les 10:00h, cada hora. L’última visita és a les 16:00h.
- Fosa de Mercuri: Hi ha un horari d’obertura de l’exposició. Els mesos de juliol i agost s’obre cada dia de 10:00 a 18:00 hores.
Túnel d’Anthoni
Descobreix el misteriós món del mercuri al Túnel d’Antoni , l’entrada de mina més antiga que es conserva a Europa, excavada l’any 1500. Avui dia, els visitants entren al món subterrani de la segona mina de mercuri més gran del món a través del Túnel d’Antoni.
El vostre guia us portarà a través del món subterrani fins a túnels ocults, enriquits amb un preciós mineral de cinabri i gotes brillants de mercuri natiu. També visitareu una capella subterrània única. Vine i experimenta 240 milions d’anys d’història geològica.
La longitud del sender és de 1200 m. El punt més baix es troba a 96 m sota la superfície, o 22 m sota el nivell del túnel d’Antoni. Els visitants disposen de vestits i cascs de protecció. Recomanem portar calçat adequat. La temperatura a la mina és d’uns 13 °C. No es permet l’entrada a la mina turística de nens menors de tres anys ni de gossos.
Foneria de Mercuri
A la foneria de mercuri , aprendràs i experimentaràs la importància d’aquest metall líquid únic que va canviar el món a través d’experiments, animacions, vídeos i dispositius que funcionen a base de mercuri. Explora els seus usos versàtils en la ciència, la tecnologia, la indústria, la medicina, la cultura i la vida quotidiana, des de la prehistòria fins a l’actualitat.
A més de la moderna exposició interactiva, la foneria de mercuri també compta amb el forn rotatiu de mercuri més gran del món i l’únic forn de mercuri Čermak-Špirek conservat i restaurat del món.
També hi ha altres tipus d’entrades i de visites. També és interessant la possibilitat de visitar l’Estació de Compressió d’Idrija, on aprendreu sobre la història i la importància d’aquesta important instal·lació minera.
Castell Gewerkenegg
Ens dirigim per Kosovelova ulica y Prelovčeva ulica fins al Castell d’Idrija, anomenat Castell Gewerkenegg. Hi ha uns 350m (5 minuts a peu) des de Antonijev Rov.
El castell de Gewerkenegg no és un castell qualsevol, ja que mai no hi va haver cap família aristocràtica que s’hi instal·lés. Des de principis del segle XVI fins al final de la Segona Guerra Mundial, el castell sobre la ciutat va acollir l’administració de la mina, mentre que els seus soterranis ben construïts i vigilats també van servir com a magatzem segur per al valuós mercuri. Avui dia, el castell renaixentista acull les exposicions del Museu Municipal d’Idrija que presenten els cinc-cents anys d’història d’Idrija: la història dels èxits tècnics i les seves connexions amb l’Almadén espanyol, amb la mina de mercuri més gran del món , del feixuc treball miner i del refinament de la punta d’Idrija .
Dins del castell, el museu està organitzat en diverses seccions o àrees temàtiques que es poden considerar com a “tipus de museus” o col·leccions dins d’un sol museu permanent:
- Història de la mina i de la ciutat – L’exposició principal “Five Centuries of the Mercury Mine and the Town of Idrija” mostra la història dels 500 anys de mineria de mercuri i el desenvolupament del poble d’Idrija.
- Història del mercuri i mineria – Inclou objectes tècnics, eines, mapes, minerals i detalls de l’extracció i producció de mercuri, fins i tot una col·lecció de roques, fòssils i minerals.
- Exposició sobre el fil de puntes d’Idrija – Una secció dedicada a la història i a l’artesania de la punteta (punta de coixí), una de les tradicions més famoses de la regió.
- Seccions temàtiques diverses – Altres àmbits com documents històrics, figures de personatges locals, i col·leccions específiques (per exemple sobre els temps moderns i el paper d’Idrija en context europeu).
Totes aquestes col·leccions són part d’un únic museu que ocupa diferents sales i àrees del castell.
El Castell Gewerkenegg és una fortalesa renaixentista construïda entre els segles XV i XVI, servia principalment com a centre administratiu de la mina de mercuri d’Idrija, una de les més antigues i importants del món. Avui és un símbol històric local i allotja el Museu d’Idrija.
Història i arquitectura
El castell va ser erigit per ordre dels administradors miners, coneguts com a gewerken, d’aquí el nom Gewerkenegg (“fortalesa dels treballadors”). Tot i que inicialment tenia una funció defensiva, el seu disseny responia més a necessitats administratives i d’emmagatzematge. L’edifici té una planta quadrada amb quatre torres cantoneres i un pati interior, i combina elements gòtics i renaixentistes.
Paper en la mineria del mercuri
Durant segles, Idrija va ser un dels principals centres d’extracció de mercuri a Europa, comparable amb Almadén, a Espanya. El castell servia de residència per als administradors i de magatzem de documents, salaris i mercaderies relacionades amb la mina. La seva importància econòmica i tecnològica va contribuir al desenvolupament de la regió i a l’intercanvi científic europeu.
Museu i importància cultural actual
Avui el Castell Gewerkenegg acull el Museu d’Idrija, que documenta la història de la mineria del mercuri, la vida dels miners i l’artesania local, especialment els famosos encaixos d’Idrija. El museu és una destinació turística clau i preserva la memòria d’un patrimoni industrial únic, reconegut per la UNESCO.
Horaris i preus
L’horari d’obertura del castell durant els mesos d’estiu és cada dia de 9:00 a 19:00h. L’entrada al Castell Gewerkenegg (on s’hi troba el Museu Municipal d’Idrija) té un preu d’acord amb la tarifa oficial del Museu Municipal d’Idrija i varia segons tipus de visita:
Per una visita completa al castell + museu (sense guia)
- Adults: 10,00 €
- Pensionistes (seniors): 9,00 €
- Estudiants i joves: 5,00 €
- Nens menors d’edat: generalment amb tarifa reduïda o gratuïta segons edat (pre-school children free indica que nens petits no paguen)
Amb guia (opcional):
- Adults: 11,00 €
- Pensionistes: 10,00 €
- Estudiants/joves: 6,00 €
També es poden visitar exposicions individuals dins del castell a preus més baixos (per exemple 6–7 € per adults), però això seria només una única exposició, no la visita completa. Adjunto la seva pàgina web.
| Consell Sovint hi ha ofertes combinades amb altres museus del mateix Museu Municipal d’Idrija si visiteu més localitzacions el mateix dia (per exemple, un descompte si compreu entrades per a tres llocs diferents). |
Plaça de la Ciutat (Mestni Trg)
Idrija té quatre places al centre de la ciutat: la Plaça de la Ciutat (Mestni trg), la Plaça de St. Ahacij (Trg sv. Ahacija), la Plaça Aumeski i la Plaça Scopoli. A la Plaça de la Ciutat, la més nova, podem veure l’Ajuntament secessional de l’any 1898, on es troba la seu del municipi, la monumental Escola de Punta d’Idrija de l’any 1876, un monument, una biblioteca i altres elements. A l’Ajuntament hi ha al vestíbul i en una altra sala grafits d’artistes locals, que es van fer en el 500è aniversari de la ciutat i de la mina.
Les famoses puntes van portar, juntament amb el mercuri, la reputació d’Idrija a tot el món. El comerç de puntes va començar a desenvolupar-se a Idrija a finals del segle XVII. El document més antic conservat de puntes és de l’any 1696. L’Escola de Punta d’Idrija, sota l’administració d’Ivanka Ferjancic, va obrir les portes l’any 1876. El major auge de les puntes va experimentar des de l’últim quart del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial.
Podem menjar al restaurant i pizzeria Kut, on tenen una deliciosa especialitat local anomenada zlikrofi. Altres plats coneguts són la sopa smukavec, la zelsovka i el gerus, una beguda de mina antiga. Al costat de la biblioteca hi ha el pas a la plaça de Sant Ahacij.
Església de Sant Antoni
L’Església de Sant Antoni amb Calvari és una de les esglésies més visibles i populars del poble i forma part important del patrimoni religiós i cultural de la regió. En eslovè s’anomena “Cerkev svetega Antona s Kalvarijo”. Està ubicada sobre un turó empinat al nord-oest del centre d’Idrija. Des de Mestni Trg (Plaça de la Ciutat) hi ha un passeig d’uns -minuts a peu, salvant un desnivell d’uns 70-80 metres.
L’església data de 1678, bastida al final del segle XVII. L’interior segueix un estil barroc, típic de moltes esglésies eslovenes d’aquella època, amb detalls rics i decoració característica d’aquest període. A partir de 1766 es van construir les estacions del Via Crucis al turó que envolta l’església, creant un camí de peregrinatge des del poble fins al temple, amb representacions dels moments centrals de la Passió de Crist.
L’església es troba en un punt elevat a l’extrem d’un turó sobre la ciutat, per això se la considera un dels punts panoràmics i un lloc de visita popular per a turistes i fidels. No només és un lloc de culte, sinó també un símbol de la devoció local i de la tradició històrica d’Idrija, especialment vinculada als miners i a la comunitat local. Idrija és una ciutat famosa per la seva llarga història minera (especialment del mercuri) i pel seu centre històric ben conservat, que forma part del patrimoni cultural eslovè. L’església de Sant Antoni i el seu Calvari contribueixen a l’ambient històric i espiritual de la ciutat.
Kamšt
El «Kamšt» és un gran dispositiu de bombament accionat per aigua, que s’utilitzava per bombar l’aigua del pou de la mina de mercuri d’Idrija. Es troba a uns 800 metres a l’est del pàrking on tenim el cotxe, seguint pels carrers Carl Jakoba ulica y Prešernova ulica, en un edifici de pedra a Vodnikova ulica (a les afores de la ciutat d’Idrija). El nom prové de la paraula alemanya Wasserkunst i significa «art aquàtic». Consta d’una roda motriu de fusta, unes barres motrius horitzontals de fusta i acer, unes barres de bombament verticals i bombes de pistó. La característica especial del «Kamšt» és la seva enorme roda motriu amb un diàmetre de 13,6 m. Hi havia molts exemples de «Kamšt» que funcionaven amb finalitats mineres a Idrija. Només es conserva aquest, al pou de Josep, que es va instal·lar el 1790 i va funcionar durant més de 150 anys, fins al 1948.
Com funciona el “Kamšt”?
El dispositiu, que bombava aigua de les profunditats de la mina, funcionava amb energia hidràulica. Funcionava amb el corrent del riu Idrijca des del canal d’aigua, que es va construir a finals del segle XVI, en el moment de la gran modernització de la producció de la mina. Aquest canal de 3,5 km de llarg proporcionava un flux d’aigua constant i prou fort a diverses mines de la ciutat, especialment la “Kamšt”. L’aigua dels canals entrava per la canaleta de fusta que hi havia per sobre de la roda de fusta fins a les seves cavitats, fent-la girar a una velocitat de quatre a cinc vegades per minut. La rotació de l’eix de la roda motriu es transmetia a les barres de bombament, instal·lades al pou a la profunditat de la mina, a través del pou, la biela, les barres d’alimentació horitzontals de 75 m de llarg i dues palanques de tres braços. El bombament es duia a terme en tres etapes: de la primera a la segona i després a la tercera bomba de pistó als nivells XI, IX i III, i després dins del canal i fora. El sistema permetia bombar uns 300 litres d’aigua per minut des del nivell XI, a 283 m sota la superfície.
Hi havia dos treballadors de manteniment (kumštajgar) treballant al “Kamšt” alhora. Eren responsables del seu funcionament i, en particular, del greixatge de les peces giratòries i mòbils.
Perquè van construïr aquestes rodes “Kamšt”?
La penetració d’aigües subterrànies als pous de les mines era molt comuna i un problema important en el funcionament de les mines, i el bombament de l’aigua del pou era una de les tasques més difícils, més cares i també més perilloses. Durant tot el seu funcionament, la mina d’Idrija va invertir actius financers considerables per resoldre aquest problema: en la construcció i instal·lació de dispositius nous i més eficients. Van ser capaços de bombar l’aigua amb els cabrestants originals des d’una profunditat d’uns 40 m, fins i tot els cabrestants molt més potents només la podien elevar des d’una profunditat d’uns 100 m. Un progrés enorme en la tecnologia de bombament d’aigua va arribar en forma de les rodes “Kamšt”, bombes hidràuliques, que es van construir a Idrija des de principis del segle XVI. Es van instal·lar al pou d’Achatius (1533), al pou de Barbara (1604), al pou de Theresa (1736), al pou de Josep (1790), al pou de Francesc (1792) i al pou de Ferran (1836). Eren tan efectives que algunes d’elles van funcionar fins i tot després que la mina hagués començat a utilitzar energia de vapor per a aquest propòsit.
Amb els seus més de 13 m de diàmetre, la roda del kamšt d’Idrija del 1790 és la roda hidràulica de fusta més gran conservada d’Europa. El més antic era el Kamšt prop del Pou d’Ahacij, i fins avui només s’ha conservat el de la zona del Pou de Jožef, que està obert als visitants.
Abans d’anar-hi et pot ser útil passar pel TIC Idrija (oficina de turisme local) per confirmar horaris, idiomes dels guies i si cal fer reserva prèvia, especialment fora de temporada alta. En principi, en els dies d’estiu el seu horari és de dilluns a diumenge (tots els dies) de 9:00 a 17:00 hores. La visita es fa acompanyat d’un guia del Museu municipal d’Idrija, i sovint cal que es faci amb reserva o prenent la ruta des de la recepció del museu (Gewerkenegg Castle).
TIC Idrija i el Centre de Visitants
El TIC Idrija (Centre de Visitants del Geopark Idrija) es troba al centre del poble, molt a prop del Castell Gewerkenegg i la Plaça de la Ciutat (Mestni Trg). Es troba al carrer Prelovčeva 5.
El Centre de Visitants del Geoparc d’Idrija és un punt de partida ideal per explorar la regió d’Idrija. L’exposició “Escrit a les roques” presenta tots els llocs d’interès de la regió i el personal del Centre d’Informació Turística comparteix tota la informació necessària per fer que la resta de la vostra visita sigui el més fàcil i interessant possible.
A més del passat geològic i els processos que van crear el nostre món, l’exposició Escrit en roques presenta roques i fòssils, la flora i la fauna del geoparc, el món càrstic amb els seus fenòmens, el patrimoni cultural d’Idrija i el seu pintoresc paisatge. L’exposició se centra en els processos tectònics i el paper important que van tenir en la formació d’aquesta zona amb el seu famós jaciment de mercuri. Aquests processos –el més important és la falla d’Idrija– van tenir un efecte important sobre la natura, les roques, el sòl, el paisatge i, en conseqüència, la història i la forma de vida, i fins i tot el caràcter de la població local.
Amb aquesta presentació de la zona i dels llocs d’interès natural i cultural més importants, volen inspirar els visitants a continuar el seu viatge i explorar els meravellosos paratges de la regió d’Idrija, tant a la ciutat com al camp i a la natura.
Horaris i Preus
Els mesos de juliol i agost el centre està obert tots els dies de 9:00 a 18:00 hores. Els preus son de 5€ pels adults. Adjunto la seva pàgina web.
Tradició fabricació puntes
Deixa’t meravellar pels fils delicadament entrellaçats de la punta d’Idrija feta a mà! Idrija sempre ha estat reconeguda com un centre important de coneixement de la puntera que va difondre l’ofici de dissenyar i fer puntes d’art arreu del món. Juntament amb els coneixements tradicionals, a Idrija es desenvolupen nous enfocaments i productes innovadors que estan traslladant la punta als corrents de la moda i les artesanies contemporànies. La indicació geogràfica “Punta d’Idrija” garantia la qualitat de la punta de coixí produïda en una zona específica, mentre que l’habilitat de la punta de coixí es va atribuir un valor universal amb la seva inscripció a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO com a “Punta de coixí a Eslovènia”.
Escola de Punta d’Idrija
Activa sense interrupció des del 1876, l’Escola de Punta d’Idrija garanteix que les noves generacions aprendran el coneixement i el saber fer de la punta d’Idrija feta a mà. Respectant la tradició, la punta d’Idrija utilitzarà enfocaments juvenils per desenvolupar-se encara més. Però l’Escola de Punta d’Idrija és més que un simple institut educatiu: a les seves instal·lacions, podeu veure l’ exposició de la punta d’Idrija feta a mà pels seus alumnes, provar la fabricació de puntes per vosaltres mateixos,
comprar productes de qualitat amb punta d’Idrija i l’equipament per fer-los, o inscriure-us al concurs anual de punta d’Idrija.
L’Escola es troba al carrer Prelovčeva 2, entre Mestni Trg i el TIC d’Idrija, en ple centre històric. Adjunto la seva pàgina web on hi podràs veure tota l’informació, horaris de la botiga, horaris de l’exposició, etc…
Museu Municipal d’Idrija
El castell de Gewerkenegg acull l’exposició ” La punta d’Idrija: una història escrita en fil” que situa la punta d’Idrija en un context geogràfic i històric més ampli, portant el visitant des dels inicis de la fabricació de puntes en aquestes contrades fins als mètodes més contemporanis d’aplicació d’aquesta obra mestra de les bobines. Fins i tot us donarà la benvinguda una punta metàl·lica, mentre podreu descansar la vista sobre els entrellaçaments gairebé infinits de la punta més famosa de totes, el mantell de Jovanka.
I ha arribat l’hora que la nostra ruta continuï, cap a la Vall de Vipava, l’últim lloc on ens pararem abans d’arribar al nostre allotjament d’avui a Postojna. Ens acomiadem d’Idrija i el seu Centre Històric.
3. Vall de Vipava
Ens desplacem a la Vall de Vipava i en concret al petit poble de Slap. Des de la carretera principal 102, trencarem per carreteres secundaries i locals que ens faran arribar a la Vall de Vipava en poc menys d’1 hora. D’Idrija a Slap hi ha 40,80 kilòmetres per carreteres locals.
Sota els alts altiplans càrstics a la llum del sol entusiasma la imatge de la
Vall de Vipava, la bellesa capturada entre el món alpí, càrstic i mediterrani. Aquí maduren els nobles sabors de les particularitats del vi, s’estén l’embriagant olor de la fruita madurant i entre els turons verds brillen els pintorescos pobles de pedra. Quan a la vall bufa el vent Bora, convé refugiar-se en algun dels nombrosos cellers de vi i degustar les delícies que ofereix la terra de Vipava. I quan el sol somriu novament a la regió arriba el moment d’experimentar les aventures – caminant o amb bicicleta, durant totes les estacions de l’any. Aquesta bella dorment eslovena que desperta tota la seva bellesa ha estat descoberta també per l’editorial de viatges mundialment famosa, Lonely Planet, que va classificar aquesta vall entre les deu destinacions top d’Europa que val la pena visitar.
La Vall de Vipava, situada a l’oest d’Eslovènia prop de la frontera italiana, és una regió vinícola cèlebre pel seu paisatge verd, clima mediterrani i el fort vent bora. Destaca pels seus vins autòctons (zelèn, pinela), pobles medievals com Vipavski Križ, l’excursionisme a la meseta de Nanos i una gastronomia local rica. Famosa per la seva llarga tradició vitivinícola, produeix varietats autòctones com el zelèn i el pinela, a més del klarnica. Les visites a cellers (vinoteques) i osmice (tavernes tradicionals) són molt populars. La vall és una destinació ideal per als amants del vi, la història i la natura, oferint una experiència rural tranquil·la i autèntica a l’oest d’Eslovènia.
Slap
Hem reservat un tast de vins a l’empresa “Vino Zorz“, al centre del petit llogaret de Slap, en plena Vall de Vipava. La viticultura i la vinificació són una tradició per als Žoržev a Slap, recolzada pel coneixement de les tècniques modernes de criança. Les seves arrels es remunten al 1696.
La família Žorž s’ha dedicat a la vinificació i la viticultura durant 5 generacions, i tot va començar amb la compra d’un celler, que es va construir el 1696.
En aquella època, la vall de Vipava estava governada pels comtes Lanthieri, que encara avui són coneguts com uns dels terratinents més importants de l’època. Van construir mansions, castells i finques amb cellers, ja que també posseïen moltes vinyes. Tanmateix, les circumstàncies històriques van obligar la família Lanthieri a retirar-se de la vall de Vipava i, per tant, totes les meravelloses finques van passar a ser propietat de diferents propietaris. Estan orgullosos de posseïr un dels cellers més antics de la vall de Vipava i que la tradició de la vinificació i la viticultura continuï de generació en generació.
La granja és una de les granges familiars més grans de la vall de Vipava, ja que cultiven raïm en una superfície de 12 hectàrees, cosa que els aporta entre 50 i 60.000 litres de vi de primera qualitat anualment. Les seves vinyes estan plantades amb les varietats negres Merlot, Cabernet Sauvignon i Barbera. Les varietats blanques són: Pinot Gris, Sauvignon, Muscat, Malvasia, Riesling i Rebula, i les varietats autòctones Zelen i Pinela tenen un lloc especial a les seves vinyes .
Organitzen visites al seu Celler i tasts de vins. Si vols reservar una visita al seu celler i fer-hi una degustació, t’adjunto la seva pàgina web. Obren cada dia de maig a octubre , i els tasts de vins es fan a les 18:00h . És una presentació guiada que inclou 6 mostres de vins, un plat d’embotits i aperitius casolans, i una visita al seu antic celler. L’experiència completa dura aproximadament 1,5 hores i costa 35€ per persona. Tenen un deliciós suc de raïm casolà per als vostres fills.
Goče
Ens dirigim ara a Goče, un poble típic de la Vall de Vipava ubicat a 7,9 kilòmetres del poble de Slap (uns 12 minuts en cotxe), contemplant els magnífics paisatges de la Vall de Vipava.
Un cop aparquem a Goče, el poble és molt petit, passejarem pels seus carrers i observarem les antigues cases de pedra. Hem de ser conscients que estem visitant llocs fora de les rutes turístiques habituals.
Un assentament compacte amb carrers estrets, construït al voltant de l’església parroquial, s’alça al suau pendent dels turons de Vipava, entre les valls de Vipava i Branik. A la part més antiga del poble, al voltant de l’església, les cases estan disposades en quadrícula, en files contínues al llarg de dos llargs carrers paral·lels que s’adhereixen a l’església, amb carrers curts de construcció contínua que discorren transversalment entre ells. Gairebé totes les cases del poble presenten interessants elements arquitectònics esculpits.
Hi ha quatre rètols d’altar: altars processionals amb representacions en relleu de motius de la Passió de Jesús. Estilísticament, estan relacionats amb el portal del cementiri del poble; sobre la taula hi ha una extensió de pilar amb un parell de pilars jònics i pilastres jòniques, que suporten un marc amb un gablet segmentat interromput i una creu al mig, i hi ha un relleu figuratiu de pedra al tron.
Enmig de vinyes, a la carena que separa la vall de Vipava i la vall de Branica, es troba un dels pobles més pintorescos de la regió, amb vistes imponents. El poble de pedra de Goče, una joia arquitectònica, és un monument del patrimoni cultural eslovè. És un museu d’història vivent dedicat a la viticultura d’aquesta zona.
Els primers registres escrits del segle XIV indiquen que el poble existeix des de l’Edat Mitjana. El seu apogeu va començar a mitjans del segle XVIII, quan Goče va passar de la finca senyorial de Rihemberk a la finca senyorial de Vipava. Va ser una època de progrés econòmic i Europa estava presenciant un auge de la producció i el comerç, i els temps també eren millors per a la producció de vi. Situat en un lloc ideal enmig de fèrtils turons vinícoles, el poble de Goče es va convertir en un bulliciós centre vinícola, promocionat arreu i lluny pels seus magnífics raïms i vins de primera qualitat .
Goče és un assentament dens i un bon exemple d’arquitectura rural típica de la regió de Gorica. Les cases presenten gruixudes parets de pedra, les teulades estan cobertes amb teules i ocasionalment pissarres de pedra. Les cases més riques tenen patis tancats ( borjač ) als quals s’entra a través de portals de pedra magistralment tallats ( kalona ). Els carrerons del poble són realment especials. A part de dos carrers principals, tots els carrerons són extremadament estrets i normalment no superen l’ample d’un metre. Una altra característica distintiva és la fascinant petjada del poble que es pot distingir si s’escalfa el turó amb l’església de Santa Maria de les Neus sobre el poble. Les cases s’arreglen al llarg de dos carrers principals que es creuen en forma de creu de Sant Andreu (en forma de X) com a homenatge peculiar al patró del poble, Sant Andreu. L’església de Sant Andreu va ser construïda al segle XVII i compta amb un portal de pedra excepcional. Caminant des de l’església cap al cementiri, es poden admirar quatre santuaris de pedra amb relleus que representen escenes del Via Crucis, i una bonica entrada al cementiri amb la capella del cementiri.
El tresor més sorprenent de Goče (arquitectònicament i d’altra mena), però, es troba sota els vostres peus. Amagats del sol i del vent, els cellers, construïts amb cura amb pedra local i amb sostres voltats, emmagatzemen el preuat líquid del poble. El nombre de cellers és sorprenent; durant l’època d’apogeu, cada productor de vi en tenia dos, tres o més!
La història explica que a finals del segle XIX Goče tenia més cellers que edificis residencials. Al voltant de seixanta cellers han sobreviscut fins avui, alguns d’ells antics i encara sense il·luminació elèctrica. El vi s’emmagatzema en bótes de fusta i es deixa envellir gairebé idènticament a fa segles. Els tasts de vins en un entorn així creen una experiència extraordinària que és difícil d’expressar amb paraules.
I amb molta pau i tranquil·litat marxem de Goce i de la Vall de Vipava cap a la ciutat de Postojna, on tenim l’allotjament en el dia d’avui. Hi ha uns 33 kilòmetres, que es condueixen en uns 30 minuts, passant un tros per autopista eslovena.
Adjunto en un mapa de Google Maps la ruta peatonal realitzada per la població d’Idrija, amb el marcatge dels seus principals atractius:
Finalment, adjunto un mapa de Google Maps amb tota la ruta realitzada en cotxe en el dia d’avui, amb el marcatge dels principals monuments i atraccions, el seu kilometratge i el temps destinat a la mateixa (122,00 kilòmetres / 2 hores i 24 minuts):