Categories
ISLÁNDIA

4. SUD D’ISLÀNDIA (DE HELLA A VÍK): KELDUR TURF HOUSE + GLUGGAFOSS + SELJALLANDFOSS + GLJÚFRABÚI + SKOGAFOSS + TREKKING SKOGAFOSS + KVERNUFOSS + DYRHÓLAEY + REYNISFJARA

I arriba el quart dia de la ruta. Avui serà un dia força complet, ja que la intenció que tenim és recórrer el sud del país seguint les principals atraccions que ens hi trobarem. La costa sud d’Islàndia és un paradís pels amants de les cascades. Les cascades de Gluggafoss, Seljallandfoss, Gljúfrabúi, Skogafoss i Kvernufoss es troben en les immediacions de la Ring Road i son cascades molt accessibles, per lo què son una visita imprescindible en qualsevol viatge a Islàndia. Realment d’imprescindibles imprescindibles n’hi ha 4: Seljallandfoss, Gljúfrabúi, Skogafoss i Kvernufoss. També tenim previst un petit trekking que surt de la mateixa cascada de Skógafoss, ja veureu. Entre les atraccions imprescindibles n’anirem anunciant d’altres perquè també ho podeu tenir en compte. I acabarem el dia a prop dels entorns de la ciutat de Vík, visitant una zona de penya-segats (Dyrhólaey) i la platja negra més famosa de l’illa (Reynisfjara). Comencem doncs,

La primera atracció que ens trobem no és un dels imprescindibles, però us l’anunciem perquè sapigueu que es troba per la zona: Es tracta de l’enclavament de “Keldur Turf House”, un museu a l’aire lliure en el poble de Keldur. És una granja amb casetes de sostre de turba, i es considera que és un lloc històric, a més és una de les granges amb gespa millor conservades i més grans del sud del país. Des de la cabana hi ha un túnel subterrani que es creu que data del segle XII o XIII i probablement fou construït durant una època de conflicte.

Trobarem aparcament en el poble de Keldur, a 18min de Hella. Es pot visitar de 10h a 17h, i els preus son de 1.200ISK (8,52€) pels adults (els nens fins a 18 anys entren gratuïtament).

A prop de Keldur hi trobem la primera de les cascades, però no és un imprescindible, tot i que val la pena acostar-s’hi. Es tracta de la cascada Gluggafoss (també l’anomenen Merkjásfoss), la qual també és una de les cascades desconegudes d’Islàndia. Per arribar a la cascada ens hem de desviar uns 20 minuts de la Ring Road, agafant la carretera 261 a Hvolsvöllur. La carretera per arribar-hi està en bones condicions, menys l’últim tram que està sense asfaltar. Però podem deixar el cotxe a la carretera i caminar un parell de minuts més. En la zona també hi ha un parell de taules de pícnic per a menjar.

Des d’aquí també s’obtenen unes bones vistes a la glacera Eyfjallajökull, ubicada sobre el volcà del mateix nom i que en el 2010 es va fer famós a Europa per l’erupció que va omplir el cel de cendres.

Un cop arribem a Gluggafoss es pot remuntar fàcilment el curs del riu fins a arribar a la base de la cascada, un racó increïble on habitualment es pot gaudir d’un petit arc iris.

Continuem la ruta i arribem a les primeres cascades imprescindibles que segur que us sonaran. Primer de tot arribem a l’aparcament de Seljalandfoss, la qual és una de les cascades més conegudes i visitades d’Islàndia. Està a prop de la capital, a un costat de la Ring Road, i es pot travessar la cascada per darrera d’ella.

Per arribar-hi s’ha de prendre la sortida 249 de la Ring Road i deixar el cotxe en l’aparcament que és de pagament (ens costarà uns 700ISK –son uns 5€). Aquí hi ha banys i també un lloc per menjar.

Seljalandfoss té una alçada de 60 metres, i com hem dit, el seu major atractiu és que es pot passejar per darrera d’ella. Això sí, us empapareu d’aigua, per lo que recomanem portar impermeable i calçat antilliscant, i vigileu amb la càmera de fotos.

Per la part dreta de la cascada hi ha un camí circular en què s’obté una vista 360º. És realment increïble poder passejar darrere Seljalandfoss.

Visitada Seljalandfoss anirem a veure la cascada Gjlúfrabúi (també coneguda com Glufrafoss), la qual és com si fos la seva germana petita. Es troba a uns 500 metres de distància cap a l’esquerra i realment val la pena anar a veure-la. És un camí junt a la muntanya d’uns 15 minuts per el que es van succeint nombroses cascades.

També s’hi pot arribar amb cotxe, seguint la carretera 249, fins que arribeu a una petita cabana. És una espècie d’alberg amb cuina, banys i alguns llits. Però, nosaltres recomanem anar-hi caminant i gaudir del meravellós paisatge.

Aquesta cascada es troba entre una petita entrada o esquerda en la roca per la que pots entrar-hi, saltant sobre les pedres del riu. Encara que et pots mullar una mica els peus, és realment impressionant la caiguda de l’aigua. Des de fora sembla que la cascada estigui amagada, i així és, està amagada en un canó.

Quan acabem la visita, anirem a incorporar-nos a la Ring Road, per no haver-la de deixar en la resta del dia. A uns 20 kilòmetres cap a l’est, ens trobarem un mirador i un museu sobre el volcà Eyjafjallajökull. És una casa ubicada tocant a la Ring Road, on s’ha de pagar entrada i et passen un documental sobre el volcà i el què va representar l’erupció de 2010. Creiem que val la pena entrar-hi o com a mínim parar-se a contemplar el mirador del volcà.

Seguim per la Ring Road per anar a trobar-nos amb un trencall a mà esquerra, que en 3 kilòmetres ens conduirà fins a un aparcament. Es tracta de la piscina natural més antiga del país. Des de l’aparcament haurem de caminar encara 1 kilòmetre per arribar-hi. S’anomena Seljavallalaug Hot Spring, i et pots banyar gratuïtament a les seves aigües. Aquest emplaçament té un encant únic, tal vegada el camí fins arribar a ella és lo què la fa més especial. Com a dada curiosa, comentar que molts islandesos varen aprendre a nadar en ella.

En l’actualitat, l’accés a Seljavallalaug és lliure. I si volem que segueixi éssent així, hem de cuidar-la amb excessiva delicadesa i fer sempre un bon ús. No hi ha un manteniment diari, per això mateix, nosaltres som qui la visitem i la gaudim, hem d’esforçar-nos en mantenir-la neta i cuidada.

Retornant a la Ring Road, ara sí que som a prop d’una de les cascades més famoses del país, la Skógafoss. Skógafoss és possiblement una de les cascades més conegudes d’Islàndia. I no és per menys, ja que té una caiguda perfecta d’aigua. Amb una amplada de 25 metres i una alçada de 62 metres, és un dels llocs més visitats d’Islàndia. Es troba al costat de la Ring Road i a tant sols 25 minuts de Seljalandfoss.

L’accés està perfectament senyalitzat i es pot arribar amb cotxe fins a l’aparcament que hi ha a pocs metres de la cascada. La desviació per arribar a la cascada és la mateixa que permet accedir al Museu Etnològic de Skógar (anomenat Skógasafn), el qual ja explicarem més endavant.

Skógafoss és una de les cascades més boniques que podem veure, i si tens sort, pots arribar a gaudir del perfecte arc iris en la mateixa cascada.

Explica la llegenda que Þrasi Þórólfsson, colon d’aquestes terres, va amagar un cofre amb or en una cova darrera de la cascada, la densa cortina d’aigua de la qual la protegeix. Quan el sol il·lumina la cascada es diu que brilla l’or de Þrasi. En moltes ocasions s’ha intentat trobar el cofre, aconseguint-se en un d’ells de lligar l’extrem d’una corda a una nansa, però al tirar d’ella només es va recuperar la nansa, que en l’actualitat es troba en la porta de l’església de Skógar en el museu etnològic.

A la dreta de la cascada Skógafoss hi ha unes escales que permeten veure-la des d’un mirador en la part superior i que marquen l’inici/la fi d’un dels trekkings més famosos d’Islàndia, el Fimmvorduhals Trailhead.

Es tarda uns 15 minuts en arribar fins a dalt, i les vistes son realment precioses.

Un cop vista i havent pujat al mirador superior, ens disposarem per iniciar la caminada d’un tram del camí Fimmvorduhals Trailhead, que comença en el mateix mirador. Us proposem anar una mica més enllà que la cascada i descobrir la bellesa que hi ha darrera d’ella, seguint el riu Skógaá.

Seguint el riu, de seguida quedareu atrapats per els paisatges de somni que començareu a veure. Espectaculars durant tot el recorregut en els seus 360º. El camí no té pèrdua, està marcat amb estaques blaves i segueix el curs del riu. La ruta és molt agraïda perquè en els 2,6km que farem, no pararem de veure salts d’aigua i petites cascades. En aquest tram de 2,6km que caminarem, veurem un total de 10 salts d’aigua diferents!

El primer:

El segon:

El tercer:

I l’últim:

I ara us deixem amb les ganes perquè descobriu vosaltres la resta. Sabreu que haureu fet 2,6km perquè la última estaca de color blau que heu de trobar porta el nº44. També us diem que les coordenades de l’última cascada son: 63.548571, -19.495458. Amb aquestes indicacions és impossible perdre’s.

Quan hi arribeu, si voleu continuar el camí, no hi ha problema. La ruta que us proposem forma part d’una ruta més llarga que arriba fins a Porsmörk, i que se sol fer en 3 dies. Així que teniu camí fins que vosaltres decidiu donar la volta.

Nosaltres retrocedirem per on haurem vingut. S’ha de tenir clar que et queden per davant encara 2,6km de tornada. Els paisatges verds no t’abandonen en tot el camí. De tornada, es divisa la costa a la llunyania mentres cada vegada t’acostes més a ella.

El camí no està massa transitat. La majoria de la gent es mata a pujar les escales del mirador i torna a baixar sense realitzar aquesta preciosa ruta. El total de la ruta és d’unes 2h (anar i tornar). I això sí, un cop arribes al mirador un altre cop, toca tornar a baixar les escales de la “mort” (aquesta vegada amb les cames més cansades).

Vistes des del mirador de la cascada

Un cop realitzat el trekking, encara ens quedarà una cascada imprescindible per veure, però abans, heu de saber que hi ha un museu amb tot el seu interès, molt a prop d’Skógafoss. En el mateix poble d’Skógar, hi ha el Museu Etnològic d’Skógar. És una col·lecció de patrimoni cultural i arquitectònic d’Islàndia. S’exhibeixen un total de 18.000 peces en 6 històrics edificis i en 3 museus. És a dir, el museu és la suma de 3 museus que fa uns anys anaven per separat: el Folk Museum; l’Open Air Museum; i el Technical Museum. Ara van junts, com es mostra en aquest croquis.

Composició del museu i dels seus edificis

Recomanen reservar el museu amb antelació. Els horaris d’obertura durant els mesos d’estiu son de 9h a 18h. I els preus son de 2.300ISK (16,33€) i pels nens de 12 a 17 anys 1.400ISK (9,94€).

Al costat mateix del museu hi ha l’aparcament per anar a veure la cascada Kvernufoss. El camí per anar-la a trobar remunta el riu fins uns 900 metres. Calculem que s’ha de caminar entre 10 i 15 minuts.

El riu Kverná aboca les seves aigües a Kvernufoss, aigües que tenen el seu origen en les vessants meridionals del famós volcà Eyjafjallajökull. Kvernufoss, a diferència de moltes cascades islandeses i a l’igual que a Seljalandsfoss, et permet caminar per el seu interior, contemplar-la i fer fotos amb les seves espectaculars vistes des de dins o una parada per menjar i reposar forces, tot això des de darrere de la seva cortina d’aigua. És imprescindible portar roba impermeable. Les botes de muntanya son obligatòries ja que el tram per la vall és un xic complicat i relliscós.

Visitada la cascada hauríem d’anar a veure els imprescindibles de Vík, però farem un parèntesi i explicarem un parell d’atraccions més que hi ha per la zona.

Si tornem a la Ring Road, trobarem un trencall a mà esquerra que ens durà ben a prop de la glacera Myrdalsjökull. Es tracta de la carretera 221, la qual no està asfaltada però és transitable. Farem uns 4,7 kilòmetres fins arribar al parking de la glacera. Concretament, la llengua glaciar que veiem es diu Sólheimajökull.

Encara que el Sólheimajökull no sigui la glacera més espectacular d’Islàndia, la seva relativa proximitat a Reykjavík i el seu senzill accés, fan que sigui un dels més visitats de l’illa. A més, compta amb l’al·licient extra d’una petita llacuna glaciar que, sense ésser rival de l’espectacular Jökulsárlón, no deixa de tenir el seu interès.

El glaciar és una de les llengües per les que descarrega el Myrdalsjökull que, amb 535 kilòmetres quadrats de superfície, és el quart més extens de l’illa. La llengua del Sólheimajökull mesura aproximadament 11 kilòmetres de llarg i entre un i dos d’ample. Neix aproximadament a 1350 metres d’alçada, per a baixar fins a un centenar de metres sobre el nivell del mar. La primera medició de la glacera es va realitzar en el 1930. Des de llavors, ha retrocedit pràcticament dos kilòmetres. La llacuna glaciar és fruit d’aquest retrocés, doncs va començar a formar-se en una data tant recent com el 2011. Actualment s’estima la seva profunditat en 60 metres.

Es tracta d’una de les glaceres més accessibles que hi ha, i també es poden contractar excursions a la mateixa, com per exemple, un trekking. Les empreses que ho porten a terme son vàries, entre elles Civitatis, Arctic Adventures, Arcanum, Icelandic Mountain Guides, etc… Es tracta de trekkings d’unes 3 hores de durada i enfocats principalment a principiants en el gel. Els preus son vora els 67 o 68€ per persona. Aquí us adjunto un d’aquests trekkings: Trekking por el glaciar Sólheimajökull – Civitatis.com

Tornant a la Ring Road, de seguida ens trobarem un aparcament un xic especial. Es tracta d’un aparcament per deixar el cotxe i anar a veure un avió abandonat.

L’avió és de l’any 1973, i sobrevolava Islàndia quan el pilot va haver de fer un aterratge forçós perquè perdia combustible. De tots els llocs que podia escollir del sud d’Islàndia, va anar a escollir el millor de tots: la gegantina platja de sorra negra de Sólheimasandur. Pels voltants de la zona només hi ha glaceres, cascades i penya-segats.

No hi van haver víctimes ni ferits. El què va passar després és que no es va treure i com que no molestava a ningú es va quedar allí convertint-se en l’avió abandonat d’Islàndia que tanta gent visita per a treure fotos i pujar-les a Instagram.

L’avió està a 4km de l’aparcament (1 hora d’anada i 1 hora de tornada). El camí està senyalitzat des de l’aparcament, però les condicions climatològiques del lloc son bastant dolentes, en concret bufa un fort vent que dificulta poder caminar amb comoditat. Per tant, abans de començar la caminada, valora amb sensatesa si val la pena. Nosaltres només t’aconsellem que facis aquesta caminada només si veus que et sobra temps en el teu viatge i no has de sacrificar altres llocs de l’illa.

Ara si, estem a punt d’arribar a les immediacions de Vík, i el primer que farem serà anar als penya-segats de Dyrhólaey. Vík (anomenat realment Vík í Mýrdal) és un dels pobles més grans del sud d’Islàndia, i això que només compta amb uns 300 habitants. Vík es troba rodejat per muntanyes i per l’Oceà Atlàntic. Conta amb uns dels paisatges més increïbles d’Islàndia, com son els penya-segats Dyrhólaey o la increïble platja de sorra negra de Reynisfjara amb les seves sorprenents columnes de basalt.

El primer que visitarem seran els penya-segats de Dyrhólaey, molt reconeixibles pel seu característic sortint de roca de 120 metres de longitud i amb dos arcs. És un paradís pels fotògrafs d’aus i de paisatges. Un lloc màgic sobre tot al capvespre i a la sortida del sol.

Aquest espectacular arc de pedra es troba a l’extrem oest de la platja de Kirkjufjara. S’hi accedeix per la carretera 218, i l’últim tram no està asfaltat i s’ha de pujar per una pista de terra i pedra de fort pendent. Després de pujar per aquesta pista, s’arriba a un aparcament proper al far que hi ha.

Aquest far fou construït a principis del segle XX, i està situat en l’extrem de l’arc de pedra de Dyrhólaey. Ja no està habitat i funciona de forma autònoma. Actualment és una espècie de casa rural que la poden llogar grups de fins a 5 persones.

Far de Dyrhólaey
Vistes des del far en direcció a l’oest

Dyrhólaey és realment una illa que s’ha unit a la resta d’Islàndia per les platges i zones de maresmes que la rodegen. Des de dalt, els penya-segats ens presenten el salvatge oceà Atlàntic, i darrera nosaltres, veurem el casquet de la glacera Mýrdalsjökull.

La zona és una reserva natural protegida que està tancada de maig a juny per afavorir la nidificació de les aus que visiten Islàndia. Centenars i centenars de “frarets”(puffins), gavines àrtiques, i moltes altres aus que es reprodueixen entre maig i juny, justament la època en la que l’entrada a la reserva natural està prohibida.

Tocant el mar sota els penya-segats, i bastant amagada, hi ha la platja de Kirkjufjara, també de sorra negra. És quasi inaccessible per dalt dels penya-segats.

Aquest és un dels llocs que podries passar-t’hi hores i hores, i mai trobaries el moment de marxar. Aquest moment ara ha arribat i ens n’anem a aparcar a l’aparcament de la gran platja de sorra negra de Reynisfjara. Per arribar-hi hem de fer una gran volta per la Ring Road i anar a buscar la carretera 215 que ens durà a l’aparcament de la platja de Reynisfjara. L’aparcament és de pagament i ens demanaran 500ISK (3,55€).

Reynisfjara és possiblement la platja més famosa d’Islàndia. Es troba en la vall de Myrdalur, a prop de la glacera Mýrdalsjökull. Sota d’aquesta glacera, dorm un dels volcans més virulents del món: el Katla. Els experts diuen que registra nivells d’activitat molt elevats. Si entrés en erupció, la neu es fondria i inundaria la ciutat de Vík.

Des de la platja de Reynisfjara, es pot observar les formacions rocoses conegudes com els tres trolls (Reynisdrangur). Son 3 formacions basàltiques en el mig del mar. El més alt mesura 66 metres i la llegenda popular els atribueix a 3 trolls (Skessundrangar, Landdrangar i Langhamrar) els quals a l’ésser sorpresos per el sol quedaren convertits en pedra.

Sens dubte, lo més sorprenent de la platja son les formacions de basalt de 66 metres d’alçada, anomenades Hálsanef, i una cova anomenada Hálsanefshellir. Realment increïble.

Formacions anomenades Hálsanef
Formacions de basalt que formen la cova Hálsanefshellir

Realment espectacular. És hora de continuar amb la nostra ruta. Abans de marxar de Vík i anar a buscar el nostre càmping, val la pena que ens acostem a l’església de Vík.

Sens cap mena de dubte, l’església de Vík és una de les més famoses del país, amb la seva arquitectura típica islandesa amb teulada vermella, que ressalta entre els verds turons.

L’església està oberta al públic i a l’estar ubicada a dalt de tot d’un turó, proporciona unes de les més impressionants vistes de Vík í Mýrdal.

Des del mateix emplaçament, es tenen unes vistes enormes sobre la glacera Mýrdalsjökull. El casquet glaciar cobreix un volcà actiu anomenat Katla. La caldera volcànica té un diàmetre de 10km i el volcà erupciona normalment cada 40-80 anys.

Des de Vík mateix, es realitzen, durant tot l’any, unes excursions per anar a visitar una cova de gel en el volcà Katla, a la glacera Mýrdalsjökull. La durada és de 4h i se surt de la gasolinera N1 del centre de Vík. És un tour guiat amb anglès, i els paisatges son bestials durant tot el trajecte. És l’única excursió que pots anar a visitar una cova de gel a l’estiu. La major part d’excursions de coves de gel es fan únicament a l’hivern. Adjuntem l’excursió: Cueva de hielo en Katla y Senderismo en el glaciar | Sali… (guidetoiceland.is)

Ara si, ha arribat el moment d’anar a buscar el nostre càmping, el qual està en un lloc amb uns entorns espectaculars. Està als afores de Vík í Mýrdal, prenent una carretera de grava de 16 kilòmetres a mà esquerra i passant per un paisatge volcànic increïble. L’entorn directe del càmping és d’un verd intens impressionant.

Camping Þakgil
Entorns del càmping Þakgil

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades i/o anunciades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 188km en un temps de 3h 31min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m70!1m12!1m3!1d2114.787071231146!2d-18.893159123994085!3d63.530986961358884!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m55!3e0!4m4!1s0x48d6e5cfb2965823%3A0x3008af7271d00c67!3m2!1d63.829237199999994!2d-20.4002719!4m5!1s0x48d6e7182d83b5c3%3A0x75ca2be95e33f169!2sKeldur%20Parking%20Area%2C%20Keldur%2C%20Isl%C3%A0ndia!3m2!1d63.822347699999995!2d-20.0786367!4m5!1s0x48d720071371e2a7%3A0xd99afc023c3e111d!2sGluggafoss%20(also%20called%20Merkj%C3%A1rfoss)%2C%20Isl%C3%A0ndia!3m2!1d63.721025499999996!2d-19.8937155!4m5!1s0x48d71eae803920fb%3A0x747fed2586f305d!2sSeljalandsfoss%20parking%20(pay%20and%20display)%2C%20St%C3%B3ridalur%2C%20Isl%C3%A0ndia!3m2!1d63.6160052!2d-19.9927591!4m5!1s0x48d73d24123b5ef5%3A0x5c29219717a714ec!2zRXlqYWZqYWxsYWrDtmt1bGwgSW5mbyBQb2ludCwgw55qw7PDsHZlZ3VyLCBJc2zDoG5kaWE!3m2!1d63.5425857!2d-19.668577499999998!4m4!1s0x48d73b9d6e8e04ed%3A0x568800213596c2df!3m2!1d63.5295!2d-19.5131612!4m4!1s0x48d73a726db6967d%3A0x10a7f16c5c8e42b7!3m2!1d63.530431!2d-19.370416!4m4!1s0x48d749b2488fd399%3A0x2725ca255462e772!3m2!1d63.3995957!2d-19.1268976!4m4!1s0x48d7492571dbd787%3A0x48213db44c41d1dd!3m2!1d63.404382!2d-19.0451971!4m4!1s0x48d0cb1ab4ac3deb%3A0x634ef5da648284d0!3m2!1d63.5309387!2d-18.888744499999998!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1647625503089!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:

KJARVAL HELLA SUPERMARKETGamli Suðurlandsvegur 1HELLA
KRÓNAN SUPERMARKETAusturvegur 4HVÖLSVOLLUR
KR.- (KRONAN)  SUPERMARKETVík 1VÍK

I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:

CAMPING: ÞAKGIL CAMPGROUNDSunnubraut 7VÍK
Categories
ISLÁNDIA

3. LANDMANNALAUGAR: VIATGE HELLA-LANDMANNALAUGAR + TREKKING LAUGAHRAUN, VONDUGIL I BRENNISTEINSALDA + VIATGE LANDMANNALAUGAR-HELLA

El dia d’avui és un dels nostres preferits d’aquesta ruta per Islàndia. Tanmateix, només el podràs fer si fas el viatge entre la meitat de juny i la meitat d’agost. La resta de l’any, les carreteres per arribar-hi estan tallades per la neu. Es tracta de la regió de “Landmannalaugar”: son les muntanyes més conegudes de la regió de les Terres Altes d’Islàndia. Els colors de les muntanyes, els camps de lava i els paisatges inhòspits son l’encant de la zona.

Per arribar a Landmannalaugar ho farem mitjançant una excursió organitzada, ja que les carreteres només son accessibles amb 4×4 i s’han de creuar rius. El nivell d’exigència en la conducció 4×4 és mig-alt, i nosaltres no el tenim, per tant, aconsellem contractar l’excursió. L’aventura comença des de l’autobús ja que els camins polsegosos per els que circules son emocionants. Un cop allí, hi ha varies rutes de senderisme per fer. Es tracta d’escollir una ruta que segurament serà de les més boniques que haurem fet mai. Segurament serà una de les experiències més increïbles d’aquest viatge.

Hem contractat l’excursió d’anada i tornada amb bus amb l’empresa “Reykjavík Excursions”. L’autobús que ens hi durà surt de Reykjavík, però té una parada a Hella (on estem ara), i així no hem de matinar gaire. L’autobús surt de Reykjavík a les 6:30h del matí, i passa per Hella a les 8:45h, que serà l’hora que haurem d’estar a punt. Passa per la parada ubicada davant del supermercat Kjörbúðin (ho marcarem en el mapa de google maps que adjuntarem al final del dia).

Arribarem a Landmannalaugar a les 11:15h, i tornarem a pujar a l’autobús a les 15:45h. És a dir, disposarem de 4 hores i mitja per realitzar el trekking (i tot lo què vulguem) a Landmannalaugar. Adjuntem els horaris:

Com veiem en els horaris, tornarem a ser a Hella a les 18:00h de la tarda. Els preus son de 10.499ISK pels adults (uns 75€ aprox.) i de 5.250ISK pels nens (uns 37,30€ aprox.). Com podeu observar, els preus d’aquesta excursió son una mica cars, però seria molt pitjor si la féssim des de Reykjavík o si contractéssim un paquet d’excursió més guia. Nosaltres hi anirem amb la forma més econòmica possible.

Landmannalaugar és una zona muntanyosa que pertany a la Reserva Natural de Fjallabak. Degut a la gran activitat volcànica que caracteritza aquest lloc, els seus paisatges son senzillament espectaculars: vasts deserts de lava, muntanyes multicolor, llacunes de color turquesa, fumaroles, tolles de sofre i un sense fi de paisatges de surrealista composició que ens traslladaran en cos present a un planeta estrany i desconegut.

De camí a bord de l’autobús podrem contemplar l’impressionant volcà Hekla, l’apel·latiu del qual significa “l’encaputxat” degut al núvol que sol cobrir la seva corona. Aquest impressionant estratovolcà, amb els seus 1491 metres d’alçada, s’ha convertit en el més actiu i un dels més perillosos d’Islàndia.

Volcà Hekla, de camí a Landmannalaugar

Un cop arribats a Landmannalaugar, és possible escollir entre nombroses caminades on poder gaudir dels seus sorprenents i estrafolaris paisatges. La nostra opció és completar la Ruta de Laugahraun, que entre solfatares i dipòsits de sofre puja fins al mirador de Brennisteinsalda. Es tracta d’una caminada panoràmica d’unes 3h de durada, i surt de darrere del punt d’informació del Càmping (hi ha un càmping a Landmannalaugar). El primer tram de la ruta es fa seguint unes estaques de color vermell, i quan el trajecte ja és de baixada, les estaques a seguir seran de color blanc. No té pèrdua. Adjuntem les característiques de la ruta, que està al wikiloc:

Es tracta d’una caminada circular d’uns 6,83km i de dificultat fàcil. Això sí, conta amb uns 300 metres de desnivell aproximadament, ja que puges al cim de Brennisteinsalda (anomenada la “muntanya ardent”). Es tracta d’una senzilla i preciosa ruta que des del refugi (i càmping) de Landmannalaugar puja fins al cim de Brennisteinsalda, des d’on es poden gaudir de vistes privilegiades sobre les muntanyes de colors de la zona de Landmannalaugar.

Quan hem agafat el camí (darrera del punt d’informació del Càmping: senyalització Laugavergur, Hrafntinnusker), aquest immediatament circula pel bell mig del camp de lava de Laugahraun. Quan s’arriba a l’extrem del camp de lava (creuament amb el camí de Sudurnamur) es gaudeix del contrast de paisatge amb la zona que no ha estat coberta pel camp de lava.

Camp de lava de Laugahraun

En aquest creuament girem a l’esquerra per anar circulant paral·lels al camp de lava, per la seva part exterior i d’on gaudirem de les primeres vistes del cim de Brennisteinsalda.

Iniciem les primeres rampes fins a assolir una zona de fumaroles sulfuroses i deixem enrere el creuament de Graenagil. Poc després prenem el desviament del camí a la dreta que ja ens duu directament als peus del cim on, en un altre encreuament de camins, deixem el de Laugavegurinn (a l’esquerra) i ja iniciem l’atac final al cim, per pendents més o menys pronunciats però sense cap mena de dificultat.

En poca estona assolirem el cim del Brennisteinsalda des d’on les vistes de les muntanyes de colors de Landmannalaugar i del camp de lava de Laugahraun son senzillament espectaculars. Al davant nostre també tenim la curiosa muntanya negra de Bláhnúkur.

El Breinnsteinsalda

Per a baixar ho fem per el mateix camí de pujada fins al punt del creuament de camins prop de Graenagil. Seguim el camí (que costa de trobar al seu inici) que ens porta fins al fons de la vall, a tocar del riu. Si seguíssim les estaques grogues ens durien a l’ascensió clàssica al Bláhnúkur, però nosaltres ja ens desviem en direcció al camí de Graenagil, entre el camp de lava i el riu.

Aquest tram de camí és preciós, és d’una bellesa fantàstica entre el riu i les roques del camp de lava. Sense cap dificultat ens retornarà a la zona del refugi i del càmping de Landmannalaugar.

Camí de Graenagil

Un cop acabat el trekking, hi ha la possibilitat de prendre un bany termal en les tolles naturals de Landmannalaugar, les aigües de la qual procedeixen d’una font i es temperen amb les despreses de glaceres pròximes. Segur que ens anirà molt bé el bany després del trekking realitzat.

I prenent el nostre bany, ja se’ns farà l’hora de la recollida del bus per poder gaudir del viatge de tornada molt més tranquils i relaxats.

Si us interessa fer l’excursió a Landmannalaugar completament contractada (transport + trekking) amb un guia de parla espanyol, t’adjuntem l’enllaç on la pots concertar. Es tracta de l’empresa Civitatis, que a part del guia i el transport, l’excursió tindrà una durada de 12h (ja que surt de Reykjavík), ocupant-te de 8h del matí a 20h del vespre, on el preu aproximat és de 155€ per persona: Excursión a Landmannalaugar desde Reikiavik – Civitatis.com

Per altra banda, si lo del bus ja us està bé, però també voleu contractar el trekking amb un guia, aquí us deixo l’enllaç de l’empresa Get Your Guide, on quedes amb el guia a les 11:30h a prop del Punt d’Informació del Parking. L’excursió son 4 hores de trekking per Landmannalaugar i el preu aproximat és de 94€ per persona: Islandia: tour de senderismo de 4 horas por Landmannalaugar | GetYourGuide

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia amb autocaravana, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 900m en un temps de 2min), per anar del càmping a la parada de bus del supermercat:

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m30!1m12!1m3!1d311.0730750331509!2d-20.40073584551363!3d63.829334720370355!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m15!3e0!4m4!1s0x48d6e552054031cf%3A0x95630aa384932cef!3m2!1d63.8347456!2d-20.401226599999998!4m4!1s0x48d6e5cfb2965823%3A0x3008af7271d00c67!3m2!1d63.829237199999994!2d-20.4002719!4m3!3m2!1d63.829589799999994!2d-20.4011!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1647616274048!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:

KJARVAL HELLA SUPERMARKETGamli Suðurlandsvegur 1HELLA

I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui (el mateix que el dia anterior):

CAMPING: GADDSTADAFLATIR CAMPINGGaddstaðaflatirHELLA

Aquest càmping de Hella està adherit a la tarja abonament “Càmping Card”, per tant, ho hem de tenir en compte.

Categories
ISLÁNDIA

2. GOLDEN CIRCLE (DE ÞINGVELLIR A HELLA): P.N.ÞINGVELLIR + VOLCÀ KERIÐ + BRUARFOSS + FAXIFOSS + GEYSIR + GULLFOSS + GAMLA LAUGIN (LLACUNA SECRETA) + URRIÐAFOSS

I comença el nostre primer dia sencer a Islàndia. Avui visitarem el Golden Circle (Cercle Daurat) d’Islàndia, que està compost per tres atraccions imprescindibles, com son el Parc Nacional  Þingvellir, l’àrea geotermal de Haukadalur (amb el geyser Strokkur), i la cascada Gullfoss. És la ruta turística més clàssica dels viatgers que arriben al país atrets per la seva meravellosa naturalesa. A més de la seva proximitat amb la capital Reykjavík, és una manera perfecta per a poder contemplar en una jornada tres dels paisatges naturals dels que es composa la illa: parcs naturals amb paisatges increïbles, zones geotermals i imponents cascades.

Li dedicarem un dia sencer als llocs típics del Cercle Daurat, i entre les seves atraccions n’anunciarem d’altres que es troben per la zona per si es té temps i es vol fer una escapada.

Hem passat la nit en el Camping del Parc Natural de Þingvellir i per aquí començarem la visita, ja que és el lloc amb més espais diferents a visitar. Lo més recomanable és aparcar el cotxe en qualsevol parking habilitat del parc (son de pagament) i donar un bonic passeig descobrint els racons que us explicarem. Si es disposa de temps, dedicar-li un matí complet al Parc Nacional de Þingvellir seria lo seu.

El Parc Nacional de Þingvellir és de gran importància i interès turístic per dues principals raons: per la seva riquesa geològica i la seva riquesa històrica.

La formació de la vall de Þingvellir és degut al moviment tectònic entre les plaques nord-americana i euroasiàtica. S’estima que cada any aquestes dues plaques s’allunyen al voltant d’uns 2cm, el fet que provoca l’aparició de terratrèmols. I aquests a la seva vegada provoquen la creació de noves fissures i esquerdes en la vall.

En aquesta vall, es va reunir el Alþing, el primer parlament del món del què es té coneixement, en l’any 930. Þingvellir fou catalogat com a Parc Nacional en el 1930 i en el 2004 fou inclòs en el llistat de Patrimoni Mundial de la Unesco.

Per organitzar la visita al Parc, primer de tot passarem per el Centre d’Interpretació situat a Leirar, al costat del càmping. Anirem a aparcar en el seu aparcament (taxa de 500 corones -ISK-, és a dir, 3,55€), al centre ens facilitaran un mapa i una petita explicació del parc, i amb el mapa a la mà començarem la visita del mateix. Estem a la part nord i la intenció és recórrer el parc de nord a sud i finalitzar a prop del llac Þingvallavatn, que és el llac més gran d’Islàndia.

Mapa del Parc

El primer que ens trobarem serà una de les esquerdes, la esquerda Almannagjá, la qual és la més profunda i espectacular, amb una longitud de 7,7km i una profunditat de 40m. Deixa a la vista la unió de les plaques tectòniques. És increïble poder recórrer a peu el camí de l’esquerda.

Canó Almannagjá, Cercle Daurat d’Islàndia

La segona falla o esquerda, anomenada Hrafnagjá, està situada en el cantó oposat, i és major en longitud (11km) però menys profunda, amb 30m. Entre les dues falles o esquerdes, es troba la vall de Þingvellir.

Ens acostem a un dels llocs més impactants del Parc, que és quan el riu Öxará forma una bonica cascada al precipitar-se sobre la falla Allmannagjá. La cascada es diu Öxarárfoss. No és molt cabalosa, però el paisatge creat és espectacular.

Aquest riu finalment desemboca en el llac Þingvallavatn.

Anem baixant cap al sud, i ens trobem ara amb el canó Langistigur. Des de la cascada Öxarárfoss surt un sender que hi porta, un tranquil passeig, menys conegut per els visitants i en el que es poden treure boniques fotos del lloc.

Canó Langistigur

Ara ens trobarem amb un dels llocs històrics del Parc, el Lögberg, la Roca de la Llei (amb la seva bandera islandesa onejant al vent). Es tracta d’un dels llocs més emblemàtics de Þingvellir. És la zona on es reunia el Parlament Islandès des de l’any 930. La ubicació de la roca permetia als oradors difondre molt bé la seva veu.

Lögberg

En la Roca de la Llei fou on en el 1944 Islàndia va declarar la seva independència de Dinamarca. Avui en dia, aquest lloc pertany al Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

Baixant més al sud, arribarem al Mirador Hakið, d’on es tenen unes espectaculars vistes del parc de Þingvellir i del llac Þingvallavatn, així com d’una església que hi ha, l’església de Þingvallakirkja.

Vistes des del mirador Hakið

Estem arribant a les immediacions del llac Þingvallavatn, el qual és d’origen volcànic i com hem dit, és el més gran d’Islàndia. En la seva riba nord es troba el Parc Nacional de Þingvellir. En el meravellós enclavament en el que es troba el llac es poden realitzar molts tipus d’activitats, entre les que destaca la pesca.

Llac Þingvallavatn

Ens acostarem a la fissura de Silfra, la qual està formada entre les plaques tectòniques euroasiàtica i nord-americana. Silfra és una de les majors fissures que existeixen a Þingvellir, i començà éssent una cova subterrània. Sens dubte, un dels reclams d’aquesta zona és la de practicar busseig/snorkel en les aigües cristallines de Silfra. L’atractiu del lloc no és l’albirament de peixos, ja que tot just hi ha vida marina, sinó el poder bussejar literalment entre dos continents. A més les aigües cristallines permeten una visibilitat molt bona.

Fissura de Silfra

Si us interessa realitzar aquesta emocionant activitat, aquí et deixo un enllaç en el que pots reservar tant busseig com snorkel (Esnórquel en la fissura de Silfra: aventura en grupo reducido | GetYourGuide).

Arribarem en la plana de la vall i a les ribes del riu, ens trobarem a una de les poques construccions de la zona: una església de fusta de mitjans del segle XIX, anomenada Þingvallakirkja. Aquesta coqueta església ens recorda que Islàndia va assumir el cristianisme com a religió entorn a l’any 1000; i que en aquesta zona fou construïda una de les primeres esglésies de l’illa.

Església de Þingvallakirkja i granja Þingvallabær

Juntament a l’església se situa una granja construïda en el 1930 en commemoració dels 1000 anys d’existència de l’Alþing. És l’actual residència d’estiu del primer ministre islandès. S’anomena Þingvallabær.

Ens trobarem a més falles o esquerdes en el Parc. Aquí en la zona de la plana ens trobarem a tres esquerdes més petites, les quals se les coneix com les esquerdes de les monedes, per la estúpida idea dels visitants de tirar-hi monedes durant anys. Es tracta de les esquerdes de Flosagjá, Peningagjá i Nikulasargjá.

Esquerda de Flosagjá

L’aigua cristallina d’aquestes esquerdes fa que es pugui observar el fons amb major claredat, produint un bonic efecte.

I anirem a acabar la visita al Centre de Visitants del Parc Nacional de l’àrea de Hakið, el qual és com una espècie de museu on hi ha exposicions interactives del Parc Natural, al costat de l’aparcament P1. Per accedir al Centre s’hi ha d’anar entre les 9 i les 18h i té un import de 1.000ISK pels adults (els nens de 0 a 18 anys els hi surt gratis), que al canvi surt aprox. uns 7,1€ per adult.

Ja només ens quedarà fer el camí a l’inversa i retornar a la nostra autocaravana. Calculem que amb un mínim de 2 hores es pot fer el recorregut, però lo ideal és passar-hi el matí.

El proper atractiu de la ruta del Cercle Daurat és l’àrea geotermal de la vall de Haukadalur. Abans, però, us anunciarem 3 atraccions noves que es poden fer (o alguna d’elles) entre el camí del Parc Nacional i la zona geotermal.

Primer de tot, ens podem dirigir cap a la carretera 36 cap al sud, i agafarem el trencall cap a l’esquerra per la carretera 35 que ens durà al cràter anomenat Kerið. El cràter Kerið es diferencia d’altres cràters per les tonalitats rogenques que rodegen la seva caldera. Combinades amb el negre de les cendres i el verd de la molsa, formen un paisatge increïble. La caldera té al voltant de 6500 anys d’antiguitat, i està composta per roca volcànica vermella i té unes mides de 170×270 metres i una alçada de 55 metres. A l’interior del cràter hi ha un llac, el qual té una profunditat d’entre 7 i 14 metres. Es passa més de mig any totalment congelat.

Hi ha un camí habilitat per donar la volta completa al cràter per la part superior de la caldera i també es pot baixar fins al llac.

El Kerið és de propietat privada, per això s’ha de pagar una entrada d’uns 400ISK (uns 3€ aprox.) per ajudar en la conservació del lloc. Es paga en una caseta situada al costat de l’aparcament, i per suposat, es pot pagar amb tarja. És una de les poques atraccions d’Islàndia en la que s’ha de pagar.

Des de Reykjavík, es fan excursions al Cercle Daurat i inclouen la visita al  cràter Kerið. Aquí adjunto aquesta: Reikiavik: tour de un día del Círculo Dorado y cráter Kerið | GetYourGuide

La segona i tercera atraccions son dues cascades. La segona, s’anomena Bruarfoss (foss significa cascada en islandès), i és una de les cascades amb els colors més bonics que s’han vist, uns preciosos blaus turquesa.

És una de les cascades menys conegudes del país, i és per això que no és tant fàcil d’arribar-hi. La veritat és que val la pena visitar-la. A diferència del cràter Kerið (que és una visita ràpida perquè l’aparcament està al costat), la cascada Bruarfoss té l’aparcament a 1h 30min de la seva ubicació. S’ha de deixar el cotxe a un aparcament habilitat a la carretera 37, anomenat “Bruarfoss Waterfall Official Parking”. De l’aparcament hi parteix un camí que discorre paral·lel al riu Brúarà, i en el que ens trobarem amb freqüents cascades del mateix blau turquesa. És un camí estret i a vegades una mica difícil de seguir, però s’observen paisatges meravellosos i amb el soroll de l’aigua de fons. Al cap d’1h 30min de seguir el camí s’arriba a la cascada. Si disposeu de temps i esteu per la zona, val la pena visitar-la.

I tal com hem dit abans, la tercera atracció és una altra cascada, anomenada “Faxifoss”. És encara menys coneguda que la Bruarfoss, però l’accés és molt fàcil. S’ha d’arribar al seu aparcament que es troba en la carretera 35. La cascada es veu des del mateix aparcament. Tots els accessos que hem dit estan convenientment asfaltats. La cascada Faxifoss és una cascada longitudinal molt interessant.

I ara si que arriba el moment que accedirem a l’àrea geotermal de la vall de Haukadalur, per entendre i contemplar un geiser. El lloc és súper turístic, té aparcament i centre de visitants.

La vall de Haukadalur està ubicada a mig camí entre el Parc Nacional de Þingvellir i la cascada de Gullfoss. És una àrea geotèrmica formada per piscines de fang, fumaroles, dipòsits d’algues i els seus famosos geisers que broten amb força de l’interior de la terra.

En aquesta vall es troba el que va donar nom a la resta de geisers: el Geysir. És el geiser més antic conegut i per això es va utilitzar el seu nom per denominar un tipus de font d’aigües termals. L’activitat de Geysir no és regular, i ha estat anys sense produir cap esclat. De totes formes, en el passat va haver-hi moments en els que va llançar aigua fins als 122 metres d’alçada, considerant-se el gèiser més alt. En els últims anys, el gran Geysir va deixar d’emanar aigua degut a les pedres que se li tirava per part dels turistes.

El geiser Strokkur, ubicat a 400 metres de Geysir, sí que té una activitat regular i per tant en l’actualitat és la major atracció turística de la Vall de Haukadalur. Strokkur llança aigua fins als 30 metres d’alçada amb una freqüència més o menys regular, i el llançament és sorprenent. Sense cap mena de dubte, és una de les visites imprescindibles d’Islàndia.

Strokkur fou mencionat per primera vegada l’any 1789, després de que un terratrèmol desbloquegés el conducte del geiser. Al llarg dels anys, i degut a altres terratrèmols produïts en la zona, aquest geiser s’ha bloquejat i desbloquejat en diverses ocasions.

Visitat l’Strokkur, anirem a veure la següent de les atraccions del Cercle Daurat, que és el cas de l’exhuberant cascada Gullfoss. Disposa de dos aparcaments amb accés des de la carretera 35. Els dos aparcaments estan al cantó oest de la cascada. Un està més avall que l’altre. El seu nom està compost per “gull” que significa or, i “foss” que significa cascada. Existeixen varies teories que ens diuen d’on prové aquest nom: una d’elles és que el seu nom prové del to daurat que en varies ocasions tenyeixen les aigües de la cascada al capvespre. Una altra teoria, és que un agricultor de la zona amb molt d’or, va posar el seu tresor en un cofre i el va llançar a la cascada perquè ningú gaudís de la seva riquesa un cop mort.

Cascada Gullfoss

Gullfoss a vegades és comparada amb les Cascades del Niàgara d’Estats Units degut a la seva força i brutalitat. La veritat és que la visita a aquesta cascada no deixa a ningú indiferent, fent d’ella una visita imprescindible en la illa. Gullfoss i els seus entorns foren declarats en el 1979 reserva natural per a preservar la zona.

A més de la seva indubtable grandesa, la cascada Gullfoss significa molt per Islàndia, ja que el seu actual estat, lliure de la mà de l’ésser humà, és fruit de la incessant lluita dels ecologistes de la zona. En el 1907, una empresa anglesa va voler aprofitar la força d’aquesta cascada per construir una central hidroelèctrica. I degut al refús que es varen trobar per part dels islandesos, el pla es va cancel·lar. Anys més tard, la cascada fou llogada a inversors estrangers que volien obtenir energia de la mateixa. Sigríður, la filla d’un agricultor de la zona va intentar amb totes les seves forces anul·lar aquesta inversió, i al final ho va aconseguir quan el 1929 es va anul·lar el contracte.

Sigríður és considerada la primera ecologista d’Islàndia degut a la lluita constant per protegir la cascada.

I amb la cascada Gullfoss finalitzen els imprescindibles de les atraccions del Cercle Daurat. Nosaltres, però, us afegirem dues atraccions més a modo indicatiu.

Per una part, estem molt a prop d’una piscina geotèrmica alternativa a la Blue Lagoon anunciada en l’anterior dia: en el poble de Flúðir es troba la Llacuna Secreta (Secret Lagoon), la qual és una zona de banys que fou creada en 1891. Des de finals del segle XIX les aigües termals de la font de Hverahólmir, s’utilitzaren primer per a la gent local, i ara per tots els turistes que s’acosten al poble de Flúðir. Les aigües termals arriben als 41ºC i encara que la Llacuna Secreta cada vegada és més coneguda, no hi ha tanta gent com en la Llacuna Blava. El preu de l’entrada també és més econòmic: el preu base per adults està a les 3.000ISK (uns 21,30€ per persona) i els nens fins a 14 anys entren gratuïtament. Els horaris d’accés son de les 12 a les 20h.

La Secret Lagoon està formada per una sola piscina rodejada de la font termal. Els geisers sorgeixen periòdicament i donen un espectacle increïble mentres estem ficats a la piscina. La Llacuna Secreta té un metre de profunditat i conté un volum de prop de 1 milió de litres que es mantenen entre els 36 i els 41ºC.

Creiem que ens vindrà més de gust el bany a la Secret Lagoon que no pas a la Blue Lagoon. La butxaca també ho agrairà.

I un cop relaxats, serà qüestió d’anar a buscar l’autocaravana per anar-nos-en al poble de Hella, que és on tenim el càmping i on començarà la jornada l’endemà. Abans d’arribar a Hella, però, ens podem aturar en una nova atracció, en aquest cas, cascada, anomenada “Urriðafoss”.

Urriðafoss és la major cascada del riu Thjorsa amb una caiguda d’aigua d’uns 6 metres. El riu Thjorsa és el més llarg d’Islàndia amb 230km i constitueix la zona de major explotació hidroelèctrica d’Islàndia. La cascada Urriðafoss es troba molt a prop de la Ring Road. Un cop passem el poble de Selfoss, s’ha d’agafar una desviació per la carretera 302, i en menys de cinc minuts arribarem a l’aparcament per a poder visitar la cascada. És molt senzill arribar-hi, quasi no hem de desviar-nos de la carretera principal.

És una de les cascades menys conegudes d’Islàndia, per lo que segurament no ens trobarem amb quasi ningú, i podrem gaudir de la tranquil·litat contemplant la cascada i intentant veure algun salmó saltant.

I fins aquí haurà arribat la jornada del dia d’avui. Déu n’hi do de les atraccions que hi ha, si es volen fer totes, donen per un altre dia, segurament.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 197km en un temps de 2h 53min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m65!1m12!1m3!1d4976.733873378172!2d-20.40290307298854!3d63.83179740516654!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m50!3e0!4m4!1s0x48d681cd762fb9b1%3A0xe86a67abeca77bb3!3m2!1d64.280262!2d-21.088179!4m4!1s0x48d68bb75befe35d%3A0x8ae816fb8958867d!3m2!1d64.041855!2d-20.8865643!4m5!1s0x48d699c5098c8507%3A0x4281567d6520afc7!2sBr%C3%BAarfoss%20Waterfall%20Official%20Parking%2C%20Reykholt%2C%20Southern%20Iceland%2C%20Isl%C3%A0ndia!3m2!1d64.2401699!2d-20.5238493!4m5!1s0x48d6bd6a7cada9bf%3A0xbec6f49b1f6ca291!2sFaxi%20Waterfall%20Parking%2C%20Reykholt%2C%20Southern%20Iceland%2C%20Isl%C3%A0ndia!3m2!1d64.2260284!2d-20.338793499999998!4m5!1s0x48d6a39c00e216f3%3A0x960b0610bcf18252!2sGeysir%20Parking!3m2!1d64.3132825!2d-20.2975915!4m4!1s0x48d6a53838c40b5d%3A0xf34e8241eeffed6c!3m2!1d64.3251027!2d-20.1251192!4m4!1s0x48d695f3fbcf3a03%3A0xba84220820d3b4a9!3m2!1d64.1378309!2d-20.309353299999998!4m5!1s0x48d6f3f26ac2d919%3A0xd46d65034ac092cf!2zVXJyacOwYWZvc3MgUGFya2luZywgw4FybmVzc8O9c2x1LCBJc2zDoG5kaWE!3m2!1d63.924731799999996!2d-20.6752868!4m4!1s0x48d6e5cfb2965823%3A0x3008af7271d00c67!3m2!1d63.829237199999994!2d-20.4002719!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1647615619821!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:

BÓNUS SUPERMARKETLarsenstræti 5SELFOSS
NETTÓ SUPERMARKETAusturvegur 42SELFOSS
SAMKAUP STRAX (BOTIGA DE QUEVIURES)Dalbraut 6LAUGARVATN
SAMKAUP STRAX (BOTIGA DE QUEVIURES)Skeiða og HrunamannavegurFLÚÐIR
KRÓNAN SUPERMARKETAusturvegur 4HVÖLSVOLLUR
KJARVAL HELLA SUPERMARKETGamli Suðurlandsvegur 1HELLA

I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del dia d’avui:

CAMPING: GADDSTADAFLATIR CAMPINGGaddstaðaflatirHELLA

Aquest càmping de Hella està adherit a la tarja abonament “Càmping Card”, per tant, ho hem de tenir en compte.

Categories
ISLÁNDIA

1.    VIATGE + REYKJANES (DE KEFLAVÍK A ÞINGVELLIR): VOL BARCELONA-KEFLAVÍK + PENÍNSULA DE REYKJANES (BRIDGE AMERICA-EUROPA + GUNNUHVER + VALAHNÚKAMÖL + FAGRADALSFJALL + KRISUVÍK)

Com hem vist anteriorment, un cop solucionat el tema del vol, ja ens hi podem posar perquè aquí comença el nostre viatge a Islàndia, un recorregut de dues setmanes a través de la carretera Ring Road en autocaravana.

Un cop arribem a l’aeroport internacional de Keflavík (KEF), anirem a buscar l’autocaravana en el mateix aeroport, i començarà la nostra “road trip”. Pel tema del menjar i d’anar a comprar als supermercats, al final del dia ja us direm quins son els més propers i les seves respectives indicacions.

En el dia d’avui, visitarem la península de Reykjanes (on es troba l’aeroport, a uns 50km al sud-oest de la capital Reykjavík). Serà una bona manera d’introduir-nos en la nostra ruta circular pel país. La península de Reykjanes compta amb molts atractius turístics però està fora del circuït turístic principal, per això nosaltres la trobem molt interessant.

La intenció d’aquesta visita és fer una ruta circular per la península, començant pel far de Garður i acabant a les immediacions del llac Kleifarvatn, havent visitat tot un seguit de fenòmens i atraccions que només es poden trobar a Islàndia. Les atraccions amb més renom que visitarem i que al nostre entendre son les més imprescindibles, son les fumaroles de Gunnuhver, els penya-segats de Valahnúkamól i els entorns del volcà Fagradalsfjall. La resta, les pots anar visitant si vas bé de temps. En fi, comencem!

La zona del far de Garður està al nord-oest de la península, i es composa per dos fars i uns quants vaixells disposats a terra ferma. És un bon lloc per caminar i veure el mar.

Després d’una breu parada, ens dirigirem al sud del poble de Hafnir, on es troba un pont situat sobre la falla que separa la placa Euroasiàtica de la Nord-Americana. El lloc es diu Bridge America – Europe, i es pot observar la característica falla, la qual es separa uns centímetres cada decenni. El pont, no cal dir-ho, és simbòlic, lo important és veure la falla de separació entre plaques tectòniques. Hi ha un aparcament al costat de la carretera de circumval·lació (carretera 425), i fins al lloc del pont s’ha de caminar uns 180 metres.

Continuarem el rumb fins a un dels imprescindibles de la península de Reykjanes, les fumaroles de Gunnuhver: es tracta d’una àrea geotermal propera a l’extrem sud-occidental de la península de Reykjanes. Però també és la denominació del gran volcà de fang que s’ubica prop del seu centre, en lo què anteriorment era una tranquil·la tolla geotermal. A causa d’un terratrèmol, la tolla va desaparèixer, per a convertir-se en el major volcà de fang d’Islàndia. Un monstre de 20 metres de diàmetre que continua escopint a l’atmosfera una sorprenent quantitat de sofre i aigua vaporitzada.

Per arribar a Gunnuhver amb cotxe, hi ha dos aparcaments, el de més a l’est i el de més a l’oest. Diguem-ne que entremig dels dos és on es situa el centre de l’àrea geotermal. Està convenientment senyalitzat i hi ha passarel·les de fusta per accedir a alguns llocs, però ens hem de moure amb precaució. Hem de pensar que el terreny, en moltes zones, arriba a temperatures superiors als 100 graus centígrads!

La nostra intenció és caminar per les passarel·les d’un aparcament a l’altre. A veure si ho aconseguim.

Gunnuhver és la única zona geotermal d’Islàndia que està alimentada per aigua del mar. El vapor d’aigua que escup està carregat de sals i minerals que tenyeixen el terreny amb una curiosa paleta de colors. Tens la sensació d’estar en un altre planeta. Les tonalitats del terreny, els tant estranys com repugnants olors i el continuat soroll provocat per les escapades de vapor, s’uneixen a la tènue boirina que flota sobre el terra per a crear un entorn irreal, radicalment diferent d’aquell al que estem acostumats. S’ha de dir que les fumaroles de Gunnuhver son les més grans del país.

I no ens mourem gaire de Gunnuhver. Des de l’aparcament oest farem un kilòmetre i mig de pista acostant-nos al mar, fins a trobar-nos de cara amb la zona dels penya-segats de Valahnúkamól. Es tracta d’una zona amb uns penya-segats impressionants, on a prop hi ha el far Reykjanesviti.

Penya-segats de Valahnúkamól

El paisatge d’Islàndia en aquesta part de la península és completament agrest i impactant. Ens costa marxar dels llocs, perquè aquest tipus d’espectacle enganxa.

Continuem la ruta i passarem de llarg una de les atraccions actuals del país: la Blue Lagoon. La llacuna blava. Es tracta d’un dels llocs més visitats del país. És una zona termal amb aigües a 39ºC de clors blau clars. Quan planifiques un viatge a Islàndia, el dilema acaba arribant en algun moment: Visito la Llacuna Blava d’Islàndia? Per una banda, saps que la Blue Lagoon és un dels llocs que podem veure més importants, i no anar-hi sembla un pecat mortal. Però per altra banda, has vist quan costa i dius: Però a Islàndia no hi havien aigües termals gratuïtes? Això sembla una “turistada!”.

En aquest apartat t’explico quins son els pros i els contres de la Blue Lagoon d’Islàndia, per ajudar-te a prendre la decisió de si val la pena visitar-la.

Els Pros de la Blue Lagoon:

  • La seva situació és perfecta. Està a prop de l’aeroport i de Reykjavík, així que segur que en algun moment del teu viatge t’agafa de camí.
  • Les instal·lacions son de spa de 5 estrelles: bar, restaurant, massatges, tractaments, mascaretes, productes de fang… Inclús hi ha un hotel per si el vols disposar.
  • L’aigua amb minerals de la Llacuna Blava és ideal per a la teva pell.
  • Pots posar-te mascareta per el teu cos mentres et banyes.
  • Hi ha un bar dins de la Blue Lagoon perquè demanis les begudes que vulguis sense sortir de l’aigua.

Els Contres de la Blue Lagoon d’Islàndia:

  • És molt cara. El preu de l’entrada bàsica d’adult comença a partir dels 57 euros per persona !!! (varia segons el canvi de corones a euros).
  • Has de reservar amb setmanes d’antelació per a poder entrar. No es venen entrades “in situ”.
  • És molt turística. Encara que la Blue Lagoon és gran, pot ser que notis sensació de massificació. Sobretot si ho compares amb la gent que t’has trobat en la resta del país.
  • Poca gent local. La gent local prefereix altres llocs per banyar-se. La Llacuna Blava està més enfocada al turista.

Perquè tots ens entenguem: la Blue Lagoon és la versió islandesa d’un balneari o un centre wellness a l’aire lliure. Allí hi trobaràs massatges, mascaretes, bones instal·lacions i aigües medicinals que li aniran molt bé a la teva pell. És el que busques? Si és així, segur que t’agradarà.

Ara bé, la Llacuna Blava no és un lloc enmig de la naturalesa en el qual banyar-te tu sol mentres gaudeixes del silenci i dels paisatges. Per a llocs salvatges i naturals en tenim d’altres. I llocs com la Blue Lagoon, però més econòmics, també existeixen. Més endavant ens en trobarem, i hi anirem.

Per tant, posarem rumb a la pròxima estació de la ruta, un “petit” trekking pels voltants d’un volcà que fa pocs anys (concretament al 2021) va entrar en erupció, el Fagradalsfjall. Hi ha cinc aparcaments habilitats per deixar-hi el cotxe (dos dels quals a la mateixa carretera 427), però a nosaltres només ens interessa l’aparcament anomenat “Volcano Parking B”, el qual és el segon aparcament que ens trobem a la mateixa carretera.

Hi ha 3 rutes possibles per a fer (la A, la B i la C) que accedeixen a diferents punts panoràmics. La millor de totes és la Ruta C, la qual és una caminada que surt de l’esmentat aparcament i té 5 kilòmetres d’anada i 5 kilòmetres de tornada. Té uns 220m de desnivell i per a realitzar-la en total son necessàries 3h o 3h i mitja.

Aquesta excursió es va posar de moda quan el volcà es trobava encara actiu i escupia lava del cràter contínuament. És una caminada controlada perquè tot això es pogués veure.

La caminada està completament senyalitzada i és fàcil de seguir: se surt de l’aparcament i s’ha de passar tres emplaçaments, el primer de tots es diu “Nattahagi”(el nº3 del mapa), després “Lanihryggur”(el nº4 del mapa) i finalment “Stóri Hrútur”(el nº5 del mapa). És des d’aquest últim que veus l’esquerda del volcà i per on sortia la lava.

Vistes des de l’emplaçament indicat durant el temps que va estar actiu. Era increïble la mà de gent que hi havia

Un cop finalitzada la caminada (haguem arribat on haguem arribat), la nostra intenció és anar a visitar un nou lloc de fumaroles, l’àrea de Krísuvík, la qual és una petita zona geotermal, amb petits pous de fang de color gris. L’aparcament està ubicat al costat de la carretera 42, i també és gratuït, com tots els que ens hem trobat en el dia d’avui.

Hi ha una instal·lació de 150 metres de passeres de fusta preparades. Les fumaroles no son tant espectaculars com a Gunnuhver, però cada lloc té el seu encant. Hi ha diferents camins marcats per si es vol fer senderisme. No serà el nostre cas.

I ara sí que un cop haguem visitat la zona, serà el moment de tornar a l’autocaravana i realitzar el trajecte fins al càmping ubicat on la nostra ruta de demà comença (al Parc Nacional de Þingvellir), una mica més al nord. Durant el camí, pararem a veure les vistes del llac Kleifarvatn (està a 4,6km de Krisuvík), les quals son espectaculars, sobretot si som vora el capvespre…

Vistes del llac Kleifarvatn

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les atraccions visitades, en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 190km en un temps de 3h 12min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m67!1m12!1m3!1d2912.099698885132!2d-21.096234020059!3d64.27889939970807!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m52!3e0!4m5!1s0x4929fdfce2ab799f%3A0x27f88d0a15c328cd!2sKeflav%C3%ADkurflugv%C3%B6llur!3m2!1d63.9814869!2d-22.6281862!4m4!1s0x48d60001c7851265%3A0x8e4f97d950014458!3m2!1d64.0829911!2d-22.6938279!4m4!1s0x4929e4a06e7fc3e3%3A0x1f80d80d14d95994!3m2!1d63.8664621!2d-22.676092099999998!4m4!1s0x4929e51d96348293%3A0x59519af69531a28!3m2!1d63.818414999999995!2d-22.6870977!4m4!1s0x4929e44a6137df7b%3A0x430de79c66e4ab38!3m2!1d63.8125011!2d-22.715622099999997!4m4!1s0x48d61d66aff7df0d%3A0xf3747a894416f06e!3m2!1d63.879317099999994!2d-22.4495401!4m4!1s0x48d61de79e36abd9%3A0xf05105a8008430fe!3m2!1d63.854782199999995!2d-22.309181799999998!4m4!1s0x48d610b3c1c9ebef%3A0x58598ca6980bf4a9!3m2!1d63.895741099999995!2d-22.051772!4m4!1s0x48d611175e67dab3%3A0x2697c93575f42f10!3m2!1d63.930014199999995!2d-21.9945438!4m4!1s0x48d681cd762fb9b1%3A0xe86a67abeca77bb3!3m2!1d64.280262!2d-21.088179!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1647613918345!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Igualment adjuntem els supermercats que ens hem trobat pel camí (nom i l’adreça), amb la possibilitat en cadascun d’ells de poder-hi realitzar una compra:

BÓNUS SUPERMARKETTungata 1KEFLAVÍK
NETTÓ SUPERMARKETIðavellir 14KEFLAVÍK
BÓNUS SUPERMARKETFitjar 260REYKJANESBÆR
NETTÓ SUPERMARKETKrosmói 4REYKJANESBÆR
NETTÓ SUPERMARKETVíkurbraut 60GRINDAVÍK
BÓNUS SUPERMARKETTjarnarvellirHAFNARFJÖRÐUR
BÓNUS SUPERMARKETBjarkarholtMOSFELLSBÆR
NETTÓ SUPERMARKETSunnukrikiMOSFELLSBÆR

I per finalitzar, anunciem el càmping (nom i adreça) on ens allotjarem la nit del primer dia:

CAMPING: THINGVELLIR NATIONAL PARKNational Park Information Centre Bus Stop
Categories
ISLÁNDIA

Viatge a Islàndia en 15 dies

És un dels somnis viatgers que he tingut sempre. Una ruta per Islàndia! Me l’he imaginat un munt de vegades, he mogut cel i terra consultant centenars de blogs, i és com si quasi hi hagués estat. Però no. Segur que no hi ha res comparable a l’emoció que t’agafa quan t’apropes en aquests paisatges que et tallen la respiració.

Això és Islàndia. També és el teu somni viatger, veritat? Les imatges que ens arriben son increïbles. La naturalesa és en estat pur i salvatge…

En aquest article et detallaré pas a pas com organitzar una ruta per Islàndia en dues setmanes. Un recorregut meravellós per la famosa carretera circular anomenada Ring Road. Un tros de viatge, sí senyor.

Un cop visitis l’illa, segur que tots els teus viatges a partir d’aquell moment no tornaran a ser iguals. Alguna cosa haurà canviat. Pot ser que ho comparis tot amb Islàndia.

El país t’ofereix cascades, platges, glaceres, penya-segats, valls, muntanyes, volcans i… aurores boreals!

A Islàndia tot és descomunal, tot és immensament gran.

Islàndia és coneguda com la terra del gel i el foc. Un lloc esglaiador, on els paisatges cobren vida i evolucionen de forma contínua degut als moviments sísmics, l’erupció dels seus volcans i el desgel de les glaceres que les oculten.

És una fantàstica opció on podràs observar la força amb la que la mare naturalesa modela paisatges dotant-los d’una bellesa sobrenatural.

Entre ells, hi trobarem profunds congostos esculpits durant mil·lenis, i nombrosos volcans, alguns d’ells situats entre els més virulents de l’hemisferi nord. Infinites cascades, glaceres, llacunes recobertes per icebergs, formacions estranyes de roca, deserts de lava, penya-segats, fiords banyats per aigües braves, geisers, tolles de fang i una infinitat de monuments naturals que broten inesperadament gràcies a l’obra mestra de la creació.

Per tot això, i perquè pugueu seleccionar els llocs més espectaculars que voleu visitar, he redactat aquest article sobre Islàndia, on a més dels llocs més coneguts, hi trobarem també alguns de fora l’itinerari habitual. Som-hi!!!

Pot semblar Islàndia una regió o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil escollir entre tanta naturalesa i pobles amb encant.

La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones d’Islàndia i veure-les a fons, sense cap necessitat de voler veure tot el país o el màxim d’ell. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.

Es tracta d’una ruta per Islàndia de 15 dies, durant els mesos estivals, fent la ruta complerta per la illa, per la Ring Road. Adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que volem visitar:

  1. VIATGE + REYKJANES (DE KEFLAVÍK A ÞINGVELLIR): VOL BARCELONA-KEFLAVÍK + PENÍNSULA DE REYKJANES (BRIDGE AMERICA-EUROPA + GUNNUHVER + VALAHNÚKAMÖL + FAGRADALSFJALL + KRISUVÍK)
  2. GOLDEN CIRCLE (DE ÞINGVELLIR A HELLA): P.N.ÞINGVELLIR + VOLCÀ KERIÐ + BRUARFOSS + FAXIFOSS + GEYSIR + GULLFOSS + GAMLA LAUGIN (LLACUNA SECRETA) + URRIÐAFOSS
  3. LANDMANNALAUGAR: VIATGE HELLA-LANDMANNALAUGAR + TREKKING LAUGAHRAUN, VONDUGIL I BRENNISTEINSALDA + VIATGE LANDMANNALAUGAR-HELLA
  4. SUD D’ISLÀNDIA (DE HELLA A VÍK): KELDUR TURF HOUSE + GLUGGAFOSS + SELJALLANDFOSS + GLJÚFRABÚI + SKOGAFOSS + TREKKING SKOGAFOSS + KVERNUFOSS + DYRHÓLAEY + REYNISFJARA
  5. DE VÍK A SKAFTAFELL: ELDHRAUN LAVA FIELD + FJAÐRÁRGLJÚFUR + SYSTRAFOSS + DVERGHAMRAR + SVARTIFOSS + SKAFTAFELLSJÖKULL
  6. TREKKING GLACIAR (DE SKAFTAFELL A BJARNANES): TREKKING VATNAJÖKULL + FJALLSARLON + JÖKULSARLON + GLACIER LAGOON AMPHIBIAN BOAT TOURS + PLATJA DELS DIAMANTS
  7. RUTA FIORDS DE L’EST (DE BJARNANES A SEYDISFJÖRÐUR): HÖFN + HVALNES NATURE RESERVE BEACH + DJUPIVOGUR + FJARÐABYGGÐ + EGGILSTADIR + GULUFOSS + SEYÐISFJÖRÐUR
  8. DE SEYDISFJÖRÐUR A MÝVATN: HENGIFOSS + STUÐLAGIL CANYON + SELFOSS + DETTIFOSS + HAFRAGILFOSS + MÝVATN NATURE BATHS
  9. MÝVATN: VOLCÀ KRAFLA I CRÀTER VITI + LEIRHNJUKUR + HVERIR + NÁMAFJALL + GRJÓTAGJÁ + VOLCÀ HVERFJALL + DIMMUBORGIR + HÖFDI I KÁLFASTRÖND + SKÚTUSTAÐAGÍGAR
  10. HÚSAVÍK I ASBYRGI: HÚSAVÍK + TOUR PER VEURE BALENES + ASBYRGI CANYON
  11. AKUREYRI I PEN. TROLL (DE MÝVATN A BLONDUÓS): GODAFOSS + AKUREYRI + ÓLAFSFJARÐARVEGUR + SIGLUFJÖRÐUR + SIGLURFJARÐARVEGUR + STAÐARBJÖRG BASALT COLUMNS + GLAUMBÆR + SKAGAVEGUR + KETUBJÖRG CLIFFS I WATERFALLS + KÁLFSHAMARSVÍK
  12. PENÍNSULA VATSNES (DE BLONDUÓS A STYKKISHÓLMUR): VATNSNESVEGUR + HVÍTSERKUR + ILLUGASTADIR + SEAL BEACH PARKING + KOLUGLJUFUR + STYKKISHÓLMUR
  13. PENÍNSULA SNÆFELSNES (DE STYKKISHÓLMUR A REIKJAVÍK): BERSERKJAHRAUN + GRUNDARFOSS + KIRKJUFELL I KIRKJUFELLFOSS + ÓLAFSVÍK + PARC NACIONAL SNÆFELLSJÖKULL + VOLCÀ DE SNÆFELLSNES + SKARÐSVÍK BEACH + FAR DE ONDVERDARNES + FAR DE SVÖRTULOFT + SAXHÓLL CRATER + DJÚPALÓNSSANDUR + DRITVIK + MALARRIF LIGHTHOUSE + LÓNDRANGAR + ARNARSTAPI + BUÐAKIRKJA + BJARNARFOSS + YTRI-TUNGA 
  14. REYKJAVÍK: LAUGAVEGUR + HALLGRIMSKIRKJA + LLAC TJÖRNIN + PLAÇA AUSTURVÖLLUR + OLD HARBOUR + EL VIATGER DEL SOL + KOLAPORTIÐ + PERLAN + ARBÆR OPEN AIR MUSEUM + PISCINA TERMAL
  15. VIATGE: REYKJAVÍK + VOL KEFLAVÍK-BARCELONA

Si selecciones cadascun dels dies els podràs anar veient a tots, un per un. A més, al final de cada dia et deixaré el recorregut pels llocs amb un mapa de google maps. I aquí mateix et deixo el mapa principal amb el marcatge de tots els llocs i atractius que pots visitar, amb colors diferents segons el dia:

[googlemaps https://www.google.com/maps/d/embed?mid=1m7GOOI4LuvHFq9y2i_Zmd4hrb_439Bb2&ehbc=2E312F&w=640&h=480]

Una ruta per Islàndia en 14 dies és el temps ideal per donar la volta a la illa sense presses. Hi ha tants llocs a veure a Islàndia que la planificació és crucial en aquest viatge. Cada etapa té que estar molt ben estudiada per saber on pots dormir cada dia i per optimitzar el temps.

Amb aquest article et vull ajudar a organitzar aquest viatge inoblidable. T’exposarem les atraccions que podrem visitar cada dia, l’allotjament que et recomanem, els kilòmetres que hauries de conduir cada dia, etc… En definitiva, t’ho posarem fàcil perquè no et col·lapsis amb els preparatius.

Veuràs que en la planificació diària hi ha les atraccions que pots arribar a veure en el dia. Es tracta d’això, de les atraccions que pots arribar a veure, no les que veuràs, que és molt diferent. He pensat en posar-te les atraccions que hi ha per la zona i que tu puguis prioritzar a través dels meus comentaris. Aquí també prioritzarem quines son les més importants i quines valen més la pena que d’altres.

A part del detall del programa de viatge, t’adjuntaré alguns dels principals consells per viatjar per lliure per Islàndia. Corresponen a 5 grans camps:

  1. Vols
  2. Transport
  3. Allotjaments
  4. Sanitat i assegurança de viatge
  5. Àpats
  1. Vols

La clau és buscar els vols amb molta antelació. Com més t’apropis a les dates, més probabilitats tindràs de que els preus es dupliquin i augmentin. El nostre viatge és per els mesos estivals (juliol i/o agost), per tant, amb molta antelació fes una cerca exhaustiva dels millors preus a la plataforma de Skyscanner

(Skyscanner | Busca vuelos baratos, hoteles y coches de alquiler).

Els vols més econòmics des de Barcelona a l’Aeroport de Keflavík (Reykjavík) seran els operats per les línies Vueling i/o Fly Play (la qual és una companyia aèria islandesa de baix cost amb seu a Reykjavík, la capital. Opera amb una flota d’avions de la família Airbus A320neo amb un hub a l’aeroport internacional de Keflavík).

A nosaltres quatre (dos adults i dues nenes de 12 i 15 anys), el vol d’anada i tornada amb els extres ens surt a uns 1.750€ aprox.

2. Transport

Aquí ve una de les principals decisions: com et penses moure per la illa? Personalment ho tenim molt clar. Un cop hem vist el tipus de viatge i el tipus d’atraccions, creiem que el millor sistema per moure’s per Islàndia és llogant una furgoneta camper o una autocaravana pels 4. Aquesta també és la opció barata: t’estalvies els costos d’allotjaments i menjars en restaurants. T’adjunto un quadre amb els sumatoris de cadascuna de les opcions i veuràs que aquesta opció és la més econòmica (en el quadre els preus son per dia):

OpcionsLlogar cotxe, allotjaments en apartament i menjars en restaurantLlogar cotxe, allotjaments en apartament i combinar menjars en restaurants amb menjars a supermercats o gasolineres, per abaratir el preuLlogar camper, allotjaments en camping i fer-nos el menjarLlogar autocaravana, allotjaments en camping i fer-nos el menjar
Cotxe de lloguer pels 4138,60€/dia138,60€/dia  
Camper de lloguer  280,00€/dia 
Autocaravana de lloguer   360,00€/dia
Apartaments170,00€/dia170,00€/dia  
Campings  50,00€/dia50,00€/dia
Comprar menjars al súper i fer-nos-el  60,00€/dia60,00€/dia
Anar de restaurants econòmics320,00€/dia   
Combinar restaurants i menjar de súper o gasolinera 240,00€/dia  
Total628,60€/dia548,60€/dia390,00€/dia470,00€/dia

Com veieu, l’opció més econòmica és la de llogar una furgoneta camper, i la segona més econòmica, la de llogar una autocaravana.

Dins de l’opció de si o camper o autocaravana, nosaltres també ho teníem clar: havia d’ésser una autocaravana pel tema de la comoditat, ja que a l’ésser una família de 4 no és el mateix que estiguem en una camper o en una autocaravana (tema de l’espai, del bany o dutxa, etc…).

Hi ha moltíssimes companyies de lloguer de cotxes, furgonetes camper i autocaravanes. Us deixo uns quants enllaços perquè ho intenteu:

El vehicle no cal que sigui 4×4, ja que per fer la volta a la illa i veure els principals atractius les carreteres son òptimes a l’estiu (a l’hivern, amb la neu i el glaç seria una altra cosa). Les visites on es requereix que el vehicle tingui les prestacions de 4×4 les contractarem, perquè s’ha de tenir molta experiència en conducció de 4×4 per arribar a fer-les (travesses rius, carreteres sense senyalització, etc…). No val la pena llogar un vehicle 4×4 per a fer les excursions a les terres altes (Landmannaulagar, o l’excursió del volcà Askja) ja que les condicions son perquè siguis un especialista amb aquest tipus de conducció.

3. Allotjaments

Hotels, apartaments, albergs, granges,… qualsevol opció d’allotjament a Islandia és cara, i els llocs més econòmics volen ràpid. Per reservar allotjament, un cop més et recomano que ho facis amb molta antelació i comparis preus. Més encara si viatges en temporada alta:

Amb una autocaravana al nostre poder, no fa falta buscar allotjaments, ni tampoc reservar els càmpings, ja que a Islàndia n’hi ha tants, que no es recomana la reserva (a més els càmpings tampoc te la fan). A Islàndia està prohibida l’acampada lliure, per tant, ens tocarà anar de càmping cada dia. En l’explicació de la planificació dels dies ja anirem indicant quines possibilitats de càmping hi ha per cadascun dels dies.

S’ha de dir que existeix una tarja de càmpings d’Islàndia que et pot interessar si utilitzes els càmpings durant una setmana o més. Se’n diu “Càmping Card” i val per a 2 adults i 4 nens de fins a 16 anys. És una bona opció si viatges en parella o en família. Costa 159€ (preu de l’any 2022) i té un mes de validesa. El problema és que no serveix per a tots els càmpings. Menys de 40 càmpings d’Islàndia estan adherits a la Càmping Card, per lo què potser et toqui conduir un xic fins al següent càmping que l’accepti. Es pot comprar en qualsevol càmping adherit.

4. Sanitat i assegurança de viatge

Malgrat no pertànyer a la Unió Europea, a Islàndia té validesa la Targeta Sanitària Europea. Per altra banda, creiem que és necessari viatjar amb assegurança de viatge. La pròpia ambaixada espanyola a Islàndia recomana viatjar amb assegurança privada si és que es realitzaran activitats a l’aire lliure. Pots contractar la teva assegurança amb qualsevol de les companyies de confiança que tinguis. Un extra a tenir en compte és que inclogui cobertura Covid: despeses d’anul·lació en cas de resultar positiu, despeses d’hotel per a possibles quarantenes o tancament de frontera, proves PCR en destí i més.

5. Àpats

La nostra intenció és fer-nos els àpats en la cuina de la nostra autocaravana, ja que menjar a fora és quasi prohibitiu. Per tant, anirem de supermercats. Per nosaltres, els supermercats més òptims a Islàndia, que tenen una bona relació qualitat i preu son aquests tres:

Els tres son bones opcions per comprar menjar a un preu relativament assequible i de bona qualitat. A dins de la planificació del dia també hi posarem els supermercats que ens anem trobant pel camí. Pràcticament a totes les zones de l’illa en disposarem d’algun, ja ho veureu.

Categories
ILLES FÈROE

15. VIATGE: VOL ILLES FÈROE – BARCELONA

I arriba el dia de marxar. Com podeu suposar, en funció de l’hora que sigui el viatge, tindrem més o menys temps per aprofitar el dia, però en principi no contem fer gran cosa, únicament carregar el cotxe de maletes i desplaçar-nos a l’aeroport de Vágar.

El viatge s’ha acabat, i aquí us adjuntem el retorn que haurem de fer amb el cotxe de lloguer, de la capital Tórshavn fins a l’aeroport de Vágar (uns 46,20km, que son uns 42 minuts amb cotxe). Allà, retornarem el cotxe de lloguer i agafarem el vol que ens durà a l’aeroport de Barcelona.

I fins aquí ha arribat el nostre viatge per les Illes Fèroe. Només resta dir que espero que hagueu disfrutat del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.

Salut, i ens veiem de ruta…

Categories
ILLES FÈROE

14. SUÐUROY: FERRY TÓRSHAVN-TVØROYRI + FAR AKRABERG + BEINISVORD + EGGJARNAR + SANDVÍK + FERRY TVØROYRI-TÓRSHAVN

I arriba l’últim dia sencer que passarem a les Illes Fèroe. El dia d’avui agafarem un ferry a Tórshavn per anar a passar el dia a l’illa de Suðuroy, l’illa més al sud de l’arxipèl·lag de les Fèroe. Farem el recorregut amb ferry de Tórshavn a Tvøroyri. Un cop a Tvøroyri, ens plantejarem si fem l’excursió pujant a l’emplaçament de Hvannhagi. Son dues hores que potser les trobarem a faltar. Anirem al punt més al sud de l’illa a veure el far Akraberg, i seguidament després anirem a veure autèntics penya-segats de l’illa, els de Beinisvørð. També anirem a un punt panoràmic per veure més vistes espectaculars, anomenat Eggjarnar, i acabarem visitant el poble de Sandvík, per tornar a agafar el ferry a Tvøroyri que ens retornarà a Tórshavn. És un dia molt complet ja que l’illa de Suðuroy està plena d’atraccions. Lo ideal seria que hi poguéssim passar la nit i estar-nos-hi un parell de dies, però, bé, comencem.

Anirem al port de Tórshavn per embarcar amb el cotxe. El ferry surt des de un extrem del port (de la seva part més oriental, Eystaravág).

Els horaris i preus del ferry els trobarem dins la pàgina www.ssl.fo . Hi ha poca freqüència de ferrys a la illa de Suðuroy, i ens haurem de conformar, si som entre setmana, agafant el ferry de les 11:30h el dia que passi (dilluns, dimecres i dijous), per no haver de matinar i agafar-ne un de molt més d’hora. Si som en cap de setmana podem agafar el ferry de les 11:00h si som en diumenge. Com veieu no hi ha una disponibilitat tant àmplia com en els ferrys a l’illa de Sandoy.

El trajecte dura unes 2h i 5 minuts (el ferry és el nº7), i els preus son de 225DKK pel vehicle i el conductor, 80DKK per els adults, i 40DKK pels nens entre 7 i 15 anys. És a dir, que en total ens costarà 425DKK (uns 55,25€). És una mica més car que el de Sandoy i el de Kalsoy, ja que té molt més trajecte a fer.

El viatge, com podeu suposar, és una passada. Son dues hores de passar pel costat de les illes del sud. Es veu Nolsoy, Sandoy, Skúvoy d’esquitllentes, Stóra Dímun, Lítla Dímun (la illa deshabitada) i finalment Suðuroy.

Hem arribat a Tvøroyri, i anirem a aparcar el cotxe al poble, perquè la nostra intenció, segons com hagi anat el viatge i els últims dies amb la climatologia, serà fer la caminada a l’emplaçament de Hvannhagi. En el cas que haguem decidit fer-la, aparcarem el cotxe a prop de l’hospital de Tvøroyri, que és d’on surt la ruta.

La caminada és d’anada i tornada, però hi ha un tram que es pot fer circular, té una durada de unes dues hores, una longitud de uns sis kilòmetres, i la màxima alçada a assolir és de 230m sobre el nivell del mar.

És una de les caminades més belles i experiències naturals úniques a les Illes Fèroe. Sortint de l’hospital de Tvøroyri, puja a Ovari Vegur i continua a l’esquerra en direcció a Trongisvágur. Un cop que hagis caminat aproximadament un kilòmetre i mig, s’arriba a la porta d’accés al camp exterior. Aquí hi ha un rètol que diu “Hvannhagi”. El camí comença. Segueix-lo, primer en línia recta i llavors gira lentament a la dreta costa amunt. Quan arribes a la cima i mires cap al nord-est, tens una vista magnífica de Lítla Dímun, Stóra Dímun i Sandoy.

Tvøroyri

Després de caminar uns 20 minuts, arribes a Grindin, que és a on baixes a Hvannhagi. Aquí comences a veure parts de la bonica Hvannhagi. Tens també vistes a altres illes més llunyanes, per exemple, Koltur i Vágar.

Els naturalistes, especialment els geòlegs, sempre estan encantats quan es menciona Hvannhagi. A la zona li’n diuen l’”Eldorado geològic”. El lloc està replet d’interessants fenòmens geològics. Entre les coses que s’han de veure hi ha unes pedres d’allaus gegants o roques que van rugir cap a Hvannhagi fa varis milers d’anys. La zona rocosa es diu Dysjarnar, La gent està treballant per obtenir Hvannhagi i tot de Suðuroy registrat com a geoparc.

També hi han altres que troben interessant Hvannagi per a les ovelles. Parts de Hvannhagi han estat durant anys utilitzades com a grans pastures per a les ovelles. Segueix el camí, que gira lentament a l’esquerra de la vall. I de repent es troba allí! El bonic llac circular, rodejat de l’herba més verda i empinades vessants de les muntanyes. No és d’extranyar que Hvannavatn i Hvannhagi hagin estat destins populars per a famílies i viatgers que vénen a Suðuroy des de fa generacions.

Quan estigueu llestos per tornar de la caminada, podem optar per tornar pel mateix camí que hem vingut, o podem passar per Frost gjógv, que és un congost ubicat més amunt que la part sud de la vall. S’ha d’anar amb compte amb les roques soltes en el congost, especialment si viatges amb grup. Llavors arribes a un “redil” al final del congost. Aquí, no hi ha un camí visible. Però una vegada que te n’hagis anat a pocs metres del “redil”, divisaràs el camí des de Tvøroyri d’on vares caminar cap a Grindin. Dirigeix-te cap al camí i torna a Tvøroyri.

La caminada ha estat molt espectacular, amb les vistes del llac, de les muntanyes encerclant el mateix, i de les illes que teníem davant nostre. Realment ha valgut la pena fer-la.

Un cop a Tvøroyri, anirem a buscar el cotxe i conduïrem fins a l’extrem sud de l’illa, en busca del far d’Akraberg. Hem de recórrer uns 32,5km (uns 33 minuts amb cotxe). Així tindrem la possibilitat de veure els paisatges de l’illa, fins que arribem al poble de Sumba, i la carretera es tranforma en un camí single track (son un kilòmetre i mig aproximadament de pujada) que puja cap dalt del turó del far. El camí continua fins a les inmediacions del far, però ens és extrany que a ple estiu deixin passar els cotxes fins ben bé a dalt del far. Suposem que aquest darrer tram està tallat i la gent s’hi ha d’acostar a peu. Així ho hem de preveure, i si no és així i els cotxes poden passar, doncs millor, menys ens desgastarem per altres caminades. Si s’ha de caminar estem parlant de 1km o 1,5km, només. El far està allà mateix.

Far Akraberg

El paisatge fins al far i un cop arribats al far, és simplement espectacular. El far es troba en un promontori a 94m sobre el nivell del mar, i encara es veu presència en el lloc com si hagués estat habitat fins fa molt poc. Lògicament, el far està controlat automàticament. Els penya-segats des d’aquí son impactants, com la major part de la illa de Suðuroy que hem vist.

Marxarem del far Akraberg per anar a un lloc encara més espectacular de l’illa, el qual és un dels imprescindibles a visitar si es va a l’illa de Suðuroy. Es tracta dels penya-segats de Beinisvørð. Estan molt a prop d’Akraberg. Hem d’agafar el cotxe i baixar al poble de Sumba i agafar l’antiga carretera que va al poble de Lopra (evitant el túnel que és per on hem arribat). Quan siguem a Sumba hem d’anar cap al nord per la Grýtingsvegur, que en uns 5km ens durà a la part més alta de les muntanyes que voregen la costa. Es tracta d’una carretera panoràmica espectacular. Ens aturarem allà on ens ho demani el cos, però si no, és imprescindible que ens aturem al punt kilomètric que fa 5km des del poble de Sumba. Allí hi ha una corba tancada i alguns espais que és on deixarem el cotxe uns minuts per anar a veure l’espectacle dels penya-segats.

Es tracta dels penya-segats més alts de l’illa de Suðuroy, i el punt més alt té 469m sobre el nivell del mar.

Les vistes des de dalt de tot dels penya-segats son espectaculars, inigualables. És un dels llocs imprescindibles per veure a les Illes Fèroe, ja ho hem dit abans. Les càmeres treuen fum ja que hi ha molt per fotografiar. Ens hi quedaríem hores i hores en un lloc així, però hem de continuar la ruta que ens portarà cap a una altra fita igual d’espectacular.

Acabarem de recórrer la carretera panoràmica fins a Lopra, la qual ha tingut una llongitud des de Sumba de 11km. No cal dir que és una de les carreteres panoràmiques més grandioses de les Illes. Un cop a Lopra, anirem en direcció al poble de Vágur, el qual està a 8km de distància. La carretera que uneix Lopra i Vágur es diu Liðarvegur, i a punt d’arribar al centre de Vágur, agafarem un trencall a mà esquerra que ens durà fins a Eggjarnar. La carretera es diu Eggjarvégur i té uns 2,6km fins a l’alçada dels penya-segats, que és on deixarem el cotxe i ens hi acabarem d’acostar a peu.

Les vistes son descomunals en les dues direccions dels penya-segats. És un lloc panoràmic magnífig, a l’alçada de l’anterior de Beinisvørð.

Si mirem en direcció a Vágur s’observa perfectament el seu llac elevat sobre l’oceà, el Vatnið, amb unes vistes que ens recorden el llac Sørvágsvatn des de Trælanipa (ho recordeu?). Bé, però no exagerem, només ens hi recorden una mica. Cada paisatge té la seva espectacularitat.

Estem donant-nos compte que la illa de Suðuroy té uns paisatges a l’alçada dels grans paisatges de les illes Fèroe, i no té res a envejar a cap de les altres illes de més al nord. Ha estat una sorpresa trobar-nos amb aquesta naturalesa a l’illa.

Quan ja estiguem “empapats” d’aquesta naturalesa salvatge, anirem a continuar la ruta, conduïnt fins al poble de més al nord de l’illa, Sandvík. Està a 34,4km d’Eggjarnar (uns 39 minuts amb cotxe). El poble està al costat d’un fiord poc profund.

El poble és diminut i està dins un paisatge grandiós. S’hi accedeix a través d’un llarg túnel, el “Sandvíkartunnilin”, de 1500m.

El poble era conegut anteriorment com a Kvalvík (badia de les balenes). Va canviar el seu nom per Sandvík (badia de sorra) el 1913, ja que hi havia massa confusions amb la tramesa de correu perquè hi havia un altre poble anomenat Kvalvík a Streymoy. Sandvík era el nom que ja havia tingut durant l’època vikinga. Lo més destacat del poble son la seva església, de 1840, i el memorial en record als joves morts al mar en l’any 1915.

Sandvíkfjorður

No ens quedarà gaire temps per exprémer ja que haurem d’anar a Tvøroyri a buscar el nostre ferry, que segons els horaris adjunts abans, estarà al sortir. De Sandvík a Tvøroyri hi ha 15,8km (uns 18 minuts amb cotxe), i el ferry surt dilluns i dimecres a les 18:45h, dijous i diumenge a les 17:30h, i dissabte a les 18:30h. La resta de dies els desestimem, ja que els horaris en ells son una mica “desordenats” i sense gaire criteri aparent.

Un cop embarcats en el ferry, donem la jornada per finalitzada, la qual ha estat molt intensa i agradablement sorprenent.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (231km i 6h), incloent el temps que passem al ferry (unes 4h i 10 minuts):

Categories
ILLES FÈROE

13. HESTUR I SANDOY: EMPRESA RIB62 EXPLORACIÓ HESTUR + CTRA. GAMLARÆT A SANDUR+ POBLES DE SANDOY (SANDUR + TREKKING FINS A SOLTUVÍK + DALUR + HÚSAVIK)

Realment creiem que serà insuperable el dia d’ahir i l’anterior també, però el viatge continua i dia rere dia ens anem superant i anem trobant motius i imatges espectaculars que engrandeixen l’àurea màgica que tenen les Illes Fèroe. El dia d’avui també pot ésser especial, perquè anirem a visitar dues illes que encara no hem vist. En una, Hestur, contractarem una empresa d’esports d’aventura que ens farà un tour d’exploració de coves i penya-segats a la mateixa illa. Seguidament a la seva finalització, des del mateix port de Gamlaræt (a 10km de Tórshavn, a la mateixa illa de Streymoy) agafarem una carretera que ens durà per un túnel submarí fins a la mateixa illa de Sandoy. Farem una ruta al nostre aire per la illa de Sandoy coneguent els seus poblets màgics, i finalment, quan sigui l’hora, retornarem amb la mateixa carretera travessant l’esmentat túnel en direcció a Tórshavn.

Ens han citat en el port de Gamlaræt sobre les 9h del matí, ja que vàrem contractar amb antel·lació un tour amb l’empresa RIB62, en el qual explorarem l’illa de Hestur. El tour té una durada de 1h i 30 minuts i té un cost de 520DKK per persona, tot i que reservant-ho per la web, al ser 4, ens devíen fer algun descompte perquè ens va costar un total de 1.782DKK (uns 445,50DKK per persona). Els tours es fan de dilluns a divendres només durant els mesos d’estiu, i es fan amb grups d’un màxim de 24 persones. La dificultat del mateix es considera “fàcil” i apte per a tothom.

Ens desplaçarem amb una llanxa motora i ens vestiran amb un vestit especial impermeable perquè no ens mullem.

De Tórshavn a Gamlaræt hi ha 10,1km (uns 12 minuts amb cotxe). Deixarem el cotxe a l’aparcament.

Aquest viatge d’anada i tornada des de Gamlaræt en Streymoy a la illa de Hestur, inclou visites turístiques per l’illa. Lentament ens aproparem el més possible a les aus sota el penya-segat, Loftið, la paret vertical del qual medeix uns 1.200 peus.

Hestur alberga “araos”, “frarets”, “araos negres”, cormorans, “fulmars” i “eiders”. També hi ha un parell de coves de foques.

Si fa bon temps, també navegarem cap a les coves, Álvagjógv i Klæmintsgjógv. Les direccions de les corrents i del vent decidiran en quina direcció naveguem al voltant de l’illa.

A part de les 9:00h del matí, es fan tours en altres hores, en funció de la demanda. Es preveuen fer-ne a les 11:20h, a les 13:30h, 16:00h i 18:00h. Nosaltres vàrem contractar a les 9:00h perquè ens donés el màxim de temps possible per després poguer fer la ruta fins a l’illa de Sandoy i disposar de temps per visitar algun dels seus poblets i inclús fer-hi un petit trekking.

La carretera a Sandoy s’inicia en el mateix port de Gamlaræt, on ens endinsem al túnel més nou de totes les illes, el Sandoyartunnilin, inaugurat al desembre de 2.023. Uneix l’illa de Streymoy i la de Sandoy. Son 10 kilòmetres d’extensió i un cost de 175 corones per cada sentit. És un xic cvar però la comoditat d’arribar en cotxe a una illa que fins fa pocs mesos semblava un somni llunyà, és tot un plaer.

El trajecte fins a Sandur son 19 kilòmetres passant pel túnel des del port de Gamlaræt (uns 24 minuts amb cotxe).

Sandoy, en feroès, significa illa de la sorra, fent referència a les platges que hi ha per tota la costa. Sandoy és l’illa menys muntanyosa de tot l’arxipèl·lag i l’única on hi ha la presència de dunes a les platges. Hi va haver consens polític per construïr aquest nou túnel submarí que hem passat, el “Sandoyartunnilin”, que actualment connecta l’illa de Sandoy amb les illes centrals de Fèroe. Les boques del túnel son Gamlaræt (Streymoy), a l’oest de Tórshavn, i a Traðardalur (al centre de l’illa de Sandoy, entre les poblacions de Skopun i Sandur). El túnel té una longitud de 10,7km. Les obres de construcció van començar el 2018 i van finalitzar al 2023, que és quan es va inaugurar.

Un cop arribem a Traðardalur, començarà un viatge que ens portarà, sense rumb definit, per les carreteres de l’illa visitant valls i poblets, així com totes les atraccions que ens puguin sorgir. La nostra intenció és visitar a 3 dels poblets de l’illa, començant per Sandur, el poble més gran de l’illa amb un xic més de 500 habitants. Arribarem a Sandur un cop recorreguts els 4,7km que el separen de Traðardalur. Aparcarem com més al centre millor. Anirem a veure l’església (Sandskirkja), la qual és de fusta i construïda al 1839.

Sandskirkja de Sandur

Visitat Sandur, tenim una proposta per fer des de Sandur mateix, que és un trekking fins a Søltuvík i tornar. Es tracta d’una de les caminades senyalitzades que hi ha en el catàleg turístic de les Illes Fèroe (caminada nº19).

La proposta tindria una durada de 2 hores i mitja o 3 hores, una longitud de 9-10km, i una alçada màxima a assolir de 121m sobre el nivell del mar. Es tracta d’una caminada de dificultat senzilla, amb un terreny pla la major part del camí, però puja lleugerament des de Gróthúsvatn a Gívrinarhol.

La caminada vol ésser una aventura en un paisatge especial ple d’història dramàtica on es pot inclús sentir l’alè de la bruixa en el teu coll.

La ruta comença en l’antiga escola de Sandur. Hem de seguir la carretera Undir Reynum, i continuar per el camí que diu Søltuvíkarvegur. En el cantó dret de la carretera, després d’uns 700 metres, tindràs el teu primer encontre amb la bruixa. Aquí, el Gívrinarspor (Petjada de la Bruixa) és visible en la pedra. Segons la llegenda, en un forat vivia una bruixa a l’oest de Gróthúsvatn. Un dia, un home va passar pel forat i va veure a la bruixa molint or en un molinet. En el terra, un nen jugava amb un pal daurat. L’home va agafar el pal d’or del nen i va fugir del lloc a cavall. La bruixa va parlar amb una bruixa veïna que va córrer darrere l’home. Ella va saltar a través de Gróthúsvatn, i encara pots veure la petjada del seu peu en la pedra.

A Gróthúsvatn, hi ha una pedra de quatre metres d’alçada que les dones de Sandur han decorat amb un teixit que es basa en la llegenda de la bruixa. La pedra té una circumferència de 18 metres, el què significa moltes hores de teixir.

Gaudeix de la vista de la bonica i tranquil·la Gróthúsvatn. La naturalesa serena del llac està en ple contrast amb les onades d’hivern. El mar no descansa durant l’estiu. Escolta el tro implacable de les onades contra les roques i sent el fresc aroma de la sal de l’aigua.

Sandur és un dels pobles més antics de les Illes Fèroe. Les últimes excavacions arqueològiques mostren que la gent ha viscut en el poble des dels anys 300-400. Des de Gróthúsvatn, el camí serpenteja costa amunt i després d’aproximadament 1 kilòmetre arribaràs a Gívrinarhol, un forat on vivia la bruixa. Des de Gívrinarhol pots mirar cap al sud-est i veure l’antic poble de Skarvanes, que fou un dels millors llocs en les Illes Fèroe per a cultivar cereals. També es pot veure Skúvoy. Aquesta fou la casa de Sigmundur Brestisson, el caciq de les Illes Fèroe que va portar el cristianisme a les Illes. Skúvoy és també on està la seva tomba situada. Des d’aquí, es té una bona vista de Stóra Dímun, Lítla Dímun i Suðuroy.

Des de Gívrinarhol i uns 300 metres més endavant, has de tenir cura ja que el terreny en el cantó esquerre de la carretera és empinat. Després d’un temps s’iguala de nou, i el terreny és pla.

Després d’uns tres kilòmetres, el so del mar es barreja amb cants d’ocells des dels prats i jardins. Primer com un lleuger xiuxiueig. Lentament, la bonica badia de Søltuvík es revela, rodejada d’una col·lecció de roques. Tant bonic com és, pot ésser igualment dur i despietat. En el novembre de 1895, es va produïr un naufragi en la zona. Un vapor britànic, el Principia, va quedar atrapat en una tempesta i es va desviar cap a la zona rocosa. El vaixell es va enfonsar i 28 persones s’ofegaren. Només 1 persona va sobreviure a la tragèdia. Se les va arreglar per aixecar-se en una escotilla de càrrega i va estar a la deriva en el mar durant 14 hores fins que fou rescatada a Kirkjubøur. Aquesta mateixa escotilla és avui utilitzada com a tauler de taula a Roykstovan en l’antiga granja a Kirkjubøur.

Memorial del Principia

Quan segueixes el camí fins a la platja, pots veure dues àncores del Principia, que els bussos recuperaren del fons de l’oceà en el 2001. En el lloc, també hi ha una pedra commemorativa en memòria dels morts.

Perquè caminar fins a Søltuvík quan pots conduïr? Saps la resposta quan hagis fet el viatge. Si vas conduïnt, trobaríes a faltar el soroll de les onades rugint, l’olor a aigua salada, herba i bruc, cants d’ocells, i per últim, l’alè de la bruixa al teu coll.

El camí de tornada es fa desfent el camí d’anada.

Un cop arribats a Sandur, anirem a buscar el cotxe i continuarem explorant la illa de Sandoy fins que nosaltres diguem prou. La intenció que tenim ara és visitar dos poblets de la costa est de Sandoy, Dalur i Húsavík. Primer farem 13,20km (uns 18 minuts amb cotxe) i visitarem Dalur, el qual es troba en un gran emplaçament.

Dalur

Dalur està situat al fons d’una àmplia vall modelada pel riu Storá. Dalur, de fet, significa “vall” en feroès. L’envolten muntanyes de 300 metres d’alçada, deixant-lo aïllat de la resta de l’illa. La petita carretera nº35 és l’única via que hi comunica. Des de Dalur es pot caminar cap al sud fins als penya-segats de Skorin, de 200 metres d’alçada, un gran lloc per visualitzar aus. L’església de Dalur és de fusta i es va construïr al 1957. Les làmpades de l’església son originàries del Parlament feroès. Al poble també hi ha un antic molí, propietat del Museu Nacional de les Illes Fèroe.

Visitat Dalur i el seu espectacular emplaçament, ens queda per veure el poble de Húsavík, a 5km de Dalur (8 minuts amb cotxe, per una carretera panoràmica espectacular, vorejant la costa).

Húsavík

El poble de Húsavík es troba en una petita vall surcada per un riu, junt a la costa sud-oriental de Sandoy, rodejat de muntanyes per el nord, oest i sud. El port de Húsavík, molt petit, es troba en el cantó sud de la petita badia. Té una àmplia platja de sorra, molt útil per la caça de calderons, activitat que se segueix realitzant de forma tradicional. Hem vist els pobles de Dalur i Húsavík, junt amb els seus espectaculars emplaçaments, i ja serà hora d’anar pensant en tornar per el túnel submarí de més nova creació. Del poble de Húsavík al port de Gamlaræt, hi ha 24km que es fan en poc més de 30 minuts. I d’allí uns 10 minuts més fins arribar a la capital Tórshavn.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (90,70km i 2h 11min):

Categories
ILLES FÈROE

12. VÁGAR: RUTA DRANGARNIR + CTRA DE BØUR A GÁSADALUR + CASCADA MÚLAFOSSUR + GÁSADALUR

I després del dia anterior a Vágar, n’hi ha un altre a la mateixa illa per acabar de conèixer-la més a fons. El dia d’avui serà també molt especial, perquè anirem a fer un trekking per veure de prop una de les formacions rocoses icòniques de les illes Fèroe, les dues roques Drangarnir. El trekking el farem amb un guia contractat i ens ocuparà la major part de les hores del dia. Quan finalitzi el trekking, anirem a veure un altre dels imprescindibles de l’illa de Vágar i de les Illes Fèroe, la cascada Múlafossur i el poble de Gásadalur, els quals comparteixen emplaçament. No hi haurà millor estampa per finalitzar la jornada.

Hem contractat un guia local mitjançant la pàgina web www.hiking.fo. Era un requisit previ per realitzar la caminada fins a les roques Drangarnir. La caminada començarà a les 11:00h en el port de Sørvágur (Bakkavegur), on hi ha la gasolinera Effo. La caminada acabarà en el mateix lloc. Adjuntem l’enllaç: Effo Petrol Station: Google Maps.

Des de Tórshavn hi ha 48,70km (uns 46 minuts amb cotxe). L’excursió durarà unes 5-6 hores, segons la web de l’empresa del guia. La guia que ens acompanyarà es diu Gutti Guttesen i el seu telèfon és el +298 22 30 72.

També s’ha de dir que es tracta d’una visita guiada en grup, i se solen fer, durant els mesos estivals, els dimecres, dissabtes i diumenges a les 11h.

Una de les vistes més singulars de les Illes Fèroe és “Drangarnir”. Drangarnir son dues piles de mar entre l’illa de Vágar i l’illot Tindhólmur. Els diferents noms de Drangarnir son Stóri Drangur i Lítli Drangur, que es poden traduïr com a pila marina gran i petita.

Ara és possible veure’ls amb els nostres propis ulls, en aquest recorregut amb un guia local. El recorregut comença a Sørvágur, i el guia et portarà per la seva terra fins al mirador de Drangarnir. Aquesta és una caminada de dificultat “moderada”.

D’acord amb la legislació de les Illes Fèroe, caminar en els camps interiors i exteriors requereix el permís dels propietaris. Només es permet caminar en aquesta àrea amb un guia. Caminar aquí sense guia pot ésser motiu de multa.

La cura de la naturalesa i de la fauna ovina i salvatge que viu en la zona no cultivada és fonamental. Aquestes àrees son, davant de tot, els camps d’alimentació i cría de les ovelles, altres animals i la vida silvestre en general. Per tant, és molt important que els viatges en aquesta àrea es realitzin per camins i s’organitzin per minimitzar al màxim la perturbació de les ovelles, la vida silvestre i la naturalesa.

Convé que no sigui un dia plujós perquè la veritat és que tota la primera part del recorregut és per un terreny bastant relliscós ja sense pluja. Si estigués moll d’haver plogut hi hauria el perill de caure.

Un cop s’arriba a la lloma des d’on es poden veure Drangarnir i Tindhólmur (a més de Mykines a la llunyania) ja podem tenir unes vistes espectaculars i aprofitar per prendre’ns un refresc o un tros del pícnic mentres observem el paisatge.

Des d’allí tenim una baixada també relativament “perillosa” fins a arribar a la mateixa base de Drangarnir. S’ha d’anar molt amb compte, per això hi va un guia.

Diuen que la ruta és un xic perillosa, per les condicions del camí, que pot ser bastant relliscós. Es tracta d’extremar les mesures i anar fent cas al guia…

Una vegada acabem el trekking, retornarem a la gasolinera de Sørvágur. La ruta que hem fet també està al wikiloc:

Com veiem es tracta d’una ruta d’uns 10km en total. El preu que ens demanarà pagar el guia seran 550DKK per cada persona. Entenem que ja s’inclou la taxa per realitzar la caminada en terreny privat.

Finalitzada la caminada, continuarem amb la nostra ruta prevista en el dia d’avui, i la pròxima visita és un altre dels imprescindibles que fer a Illes Fèroe: anar a veure la cascada Múlafossur en el poble de Gásadalur. Agafarem el cotxe i ens dirigirem fins al poble de Bøur, a la mateixa illa de Vágar. Hi ha uns 4,8km (uns 8 minuts en cotxe, pel tipus de carretera). De Bøur comença una carretera panoràmica que ens durà a Gásadalur, té un total de 5,5km i travessa un túnel de 1,4km. Abans d’arribar al túnel observem les vistes meravelloses del fiord de Sørvágsfjørður, i dels illots de Tindhólmur i Gashólmur (així com el realitzat a peu, Drangarnir). Cal dir que amb les últimes llums del dia son encara més sensacionals les vistes.

Vistes des de la carretera panoràmica de Bøur a Gásadalur

A Bøur mateix hi ha un mirador espectacular a peu de carretera on s’observen les illes i illots del davant darrera d’unes casetes típiques amb les teulades de gespa. Val la pena tirar la foto:

Vistes des de Bøur

El túnel que travessa la muntanya per arribar a Gásadalur es va acabar de construir el 2004!!, o sigui que abans, aquest poble era un dels més aïllats de les Illes Fèroe.

Per arribar al poble es feia servir el camí o la ruta dels carters (ruta entre Bøur i Gásadalur a peu), que pujava i baixava tota la muntanya. Avui és una sensacional ruta de trekking, i està seleccionada com una de les rutes del catàleg de les Illes Fèroe (ruta nº14). Té una dificultat de “moderada” perquè ha de superar uns 370 metres de desnivell. Es pot escurçar i fer-se des de la cascada de Skarðsáfossur. Des d’aquesta cascada la ruta té uns 4,2km d’anada, i una durada de 1h30min d’anada. Les vistes son increïbles sobre el fiord i la baixada sobre el poblet de Gásadalur i la cascada de Múlafossur. Hem desestimat la realització de la caminada per temes logístics, ja que n’haurem fet una altra d’igual dificultat el mateix dia. Si per temes varis no poguéssim fer la de Drangarnir, podríem fer aquesta, però això ja és una altra cosa. Adjuntem alguna fotografia de la ruta dels carters per veure la seva espectacularitat.
Antiga ruta dels carters, de Bøur a Gásadalur
Antiga ruta dels carters, de Bøur a Gásadalur, baixant a Gásadalur

Les Illes Fèroe son les illes dels paisatges més improvables. Fins i tot hi ha una cascada, la de Múlafossur, a Gásadalur, en la que a vegades, el vent aconsegueix doblegar el gran raig d’aigua i aquest es plega o inclús arriba a anar cap amunt. Però no fa falta que això passi per sentir que aquest lloc està encantat. Una gran cascada, una muntanya, un llogaret aïllat fins fa uns pocs anys, uns “frarets”, les mils de tonalitats de verd de les Illes Fèroe i… es fa la màgia!!!

Un cop hem travessat el túnel amb el cotxe, entrem en un paisatge completament màgic:

Aparcarem el cotxe al poblet de Gásadalur, i després d’una mica de visita al mateix, anirem a fer un recorregut circular de mitja hora que ens portarà per totes les atraccions del lloc. El poble és un poble típic ubicat als peus d’una muntanya.

Sortirem del poble a peu en direcció a la cascada i sobretot al seu punt de vista, el qual està ubicat a uns 750m del poble, molt a prop d’on baixa l’antic camí dels carters (que el veiem ben marcat a la muntanya que tenim a darrera).

És un dels punts icònics de les Illes Fèroe, i ens estarem una bona estona realitzant tot tipus de fotografies, amb la cascada, la cascada i el poble, o tot el paisatge el màxim d’obert possible.

Quan ja haguem fet tot un reportatge, serà l’hora de continuar amb la ruta a peu fins al poble i anar a buscar el cotxe per encarar el viatge de tornada a Tórshavn.

Vistes des del poble en direcció a la cascada i la muntanya, on s’observa la carretera que va cap al túnel

Ens despedirem del lloc màgic, guardant aquestes imatges a la retina, un cop marxem d’aquest “racó de cel” anomenat Illes Fèroe.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (117,00km i 1h 59min):

Categories
ILLES FÈROE

11. VÁGAR: LLAC SØRVÁGSVATN (MIÐVÁGUR – BØSDALAFOSSUR) + THE NIX + SANDAVÁGUR + TRØLLKONUFINGUR

És el primer dia que visitarem atraccions de la illa de Vágar, una de les illes més maques de les Fèroe. La intenció d’avui és començar fort, fent una caminada pels voltants del llac Sørvágsvatn fins als voltants de Bøsdalafossur i Trælanipa i tornant per una de les ribes del llac. Veurem una de les vistes més impactants i “impossibles” de les Faroe. Finalitzada la caminada veurem seguidament l’estàtua “The Nix”, i anirem a visitar el poble de Sandavágur, el qual té una església de postal. Sortint de Sandavágur en direcció al mar, veurem l’última de les atraccions del dia, els “dits de la dona troll” (Trøllkonufingur).

Ens dirigirem cap al poble de Miðvagur, el qual està a 39,8km de Tórshavn (uns 38 minuts amb cotxe), contemplant el paisatge meravellós d’aquestes carreteres, i creuant el túnel submarí que porta cap a l’illa de Vágar. Anirem a aparcar el cotxe a prop del punt on el google maps posa que s’inicia l’itinerari, als afores del poble, en la seva part sud (a 1 kilòmetre i 100 metres de l’església del poble). Adjunto la ubicació del punt:

Pocs paisatges et semblaran més desconcertants que el que rodeja el llac Sørvágsvatn, un lloc que no et pots perdre si vas a viatjar a les Illes Fèroe. Imagina un llac per sobre del nivell del mar que treu el cap en aquest últim per uns penya-segats i que, a l’altra banda, acaba amb una cascada sobre aquest mateix mar, l’Oceà Atlàntic. Dit així sembla impossible, el fruit d’una imaginació desbordant. Quan el vegis en persona, segueixes creient que és impossible i penses que estàs davant d’un dels dibuixos fantasmagòrics de Escher (aquests dibuixos en els que a dalt i a baix i a dreta i esquerra es confonen, com per art de màgia, gràcies a il·lusions òptiques).

El joc de colors –verds, blaus, turqueses, grisos, blancs…- es complementa amb el de formes –muntanyes, penya-segats, cases de fusta…-. Tot encaixa, res desentona en la imatge…excepte la pròpia imatge. Arribarà un moment en què et tinguis que pessigar per confirmar que és real, que existeix i que, lo millor, de veritat estàs allí davant. Sens dubte, un dels paisatges que veure a les Illes Fèroe. El llac, però, presenta un petit problema, ja que pot rebre fins a tres noms diferents. Dos son els seus noms principals: Sørvágsvatn i Leitisvatn, però gran part dels habitants de les illes Fèroe li diu simplement Vatnið, que significa literalment llac en feroès.

Un cop a la zona del llac, la idea és dirigir-se cap a la zona més espectacular i màgica. Per això hem arribat a Miðvágur (a menys de 10 minuts en cotxe de l’aeroport). Les indicacions per la ruta de senderisme que apareixen en la guia de senders de les Illes Fèroe (aquesta caminada hi forma part amb el nº15) es dónen des del sentit contrari de la carretera, des de Sandavágur. S’ha de girar a l’esquerra en el primer carrer després de l’església del poble (just en el creuament hi ha un aparcament on deixar el cotxe) i continuar dret uns 250 metres. Des d’aquell punt ja et trobaràs amb les senyalitzacions: s’ha de girar a la dreta i passar la porta que dóna inici al camí.

Per cert, no deixis de mirar a l’esquerra abans de passar la porta, ja que allí estarà el Trøllkonufingur, el dit de la dona troll (que veurem més tard a la tarda).

La ruta, segons el catàleg de les caminades de les Illes, té una durada d’unes dues hores i fas un total de cinc kilòmetres (anar i tornar). En realitat, si vols pujar a Trælanipa i travessar la cascada de Bøsdalafossur, segur que mínim perdràs 1 hora més.

La ruta de senderisme per el llac Sørvágsvatn és una ruta circular. Circular entre cometes, perquè hi ha uns 2,2km de distància per la carretera entre el punt d’origen i el del final, vagis en el sentit que vagis. Per suposat, pots anar i tornar per el mateix camí, però perds una part de les vistes.

La quantitat de turistes que recorren una de les rutes més famoses de les Illes Fèroe, ha portat a les autoritats a “posar-li preu” (taxa). La taxa d’accés per fer la caminada son 200DKK per persona (els nens de 0 a 14 anys no paguen, els hi surt la caminada gratuïta), això si ho vols fer per lliure. Cada dia, segons la temporada, s’organitzen tres tours guiats (i val 450DKK per persona, incloent un guia turístic i un fullet informatiu), a les 9h, 12h i 15h. Es pot demanar un dinar per 100DKK addicionals.

El començament de la caminada inclou un petit cobert on els visitants poden comprar begudes calentes, dolces i menjar tradicional feroès. També hi ha banys per si els necessites. Es pot pagar amb targeta de crèdit, si es vol.

Per obtenir més informació i reservar una caminada, has de visitar la web: www.tralanipan.fo.

Després de travessar la porta, desapareix la “civilització”. Només una petita casa de fusta es veu a l’altra banda del llac. L’asfalt deixa pas a la terra, el soroll de cotxes i humans deixa pas al dels ocells i ovelles i la realitat deixa pas a la ficció.

El camí superior, amb les seves vistes sobre el llac i la petita població de Miðvágur, et deixaran extasiat. Les aus, amb els seus cants, sembla que volen explicar-nos el què estem a punt de descobrir mentre salten i s’amaguen al nostre pas. Les Illes Fèroe no estan massificades i les aus encara no tenen problemes amb els quatre “bojos” que treuen el cap en el camí.

El camí porta fins a Trælanípa, un mur de roca que s’eleva 142 metres sobre el nivell del mar. El nom Trælanipa significa literalment “muntanya d’esclaus”. El seu nom data de la època dels vikings, quan aquests tiraven els esclaus des d’allí, o això es creu.

Abans de començar la pujada, ens trobarem per primera vegada amb els penya-segats. Creurem estar preparats per qualsevol cosa que arribi. La vista dels penya-segats ens donarà energia per a pujar la paret amb la idea de que la que hi hauria des de dalt seria encara més èpica. Sens dubte, ho és. Com es pot imaginar un llac per sobre del mar, separat d’aquest per uns penya-segats rocosos? És massa bonic per arribar a pensar-ho sense haver-ho vist i massa surrealista com per ésser capaç d’imaginar-ho.

Seguim pujant, amb la respiració entretallada per la vista i per l’esforç d’aquesta costa amunt sobre la gespa. Cada pas ens durà a descobrir una imatge més impactant.

Els petits turons serveixen de límit al llac contrastant el verd de la seva gespa amb el blau de l’aigua i del cel (si tens un dia clar). A l’esquerra es veu el final del llac, i de nou, l’oceà. A la dreta les cases de fusta de Miðvágur. Ens preguntarem si podria haver-hi alguna cosa més bonica. I les vistes s’amplien, ja que a les espatlles del llac s’obre el paisatge i es divisen les illes de Koltur, Hestur i Streymoy.

En dies clars també es poden veure les illes del sud: Sandoy, Skúvoy i Suðuroy.

Encara que sigui una cosa secundària, en lo alt de Trælanipa ens trobarem també amb restes d’uns edificis construïts per l’exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial (també varen construir l’aeroport en el qual arribes). Quan ets a dalt de tot, farem desenes o centenars de fotografies, i llavors ens vindrà de gust assentar-nos i admirar un paisatge que sabem que serà difícil de superar… o això creurem.

I la màgia no finalitza amb aquestes vistes… El final del llac que divisem a l’esquerra des de lo alt de Trælanipa sí que es troba amb el mar, malgrat la diferència d’alçades. El salt ho salva amb la cascada Bøsdalafossur. Et sabia a poc la imatge del llac traient el cap sobre el mar rodejat de penya-segats? No t’havia convençut? Doncs la cascada lluitant contra les onades sobre els penya-segats de l’altra banda del llac acabaran per convèncer-te. Inclús és possible creuar el llac per un camí de roques i veure la cascada des de l’altre angle.

Val la pena sortejar les roques i buscar el lloc més senzill per on travessar la cascada. Una vegada en el cantó contrari, cuidadosament és possible trepar entre els penyals fins assolir un altre penya-segat. Darrera d’ell, s’amaga una bonica escarpadura en forma de daga erosionada per el vent i la força del mar.

La tornada a Miðvágur es pot fer per el mateix camí o per la riba del llac. Si hem vingut pel camí, ens en tornarem per la riba del llac. A més, és des de la riba des d’on s’aprecia més el seu tamany. Per si sents curiositat, la seva profunditat mitja és de 2,5 metres encara que la màxima supera els 59 metres.

Per la riba del llac arribarem a un aparcament a la carretera nº11 que segueix fins al poble de Miðvágur, i d’aquí al lloc on hem aparcat el cotxe encara hi ha uns 2,2km…

Des del “port lacustre” de Vatnsoyrar (el poble que hi ha al final del llac, en la seva cara nord), hi salpa un petit vaixell turístic que fa el recorregut per el llac fins arribar al seu extrem sud, junt a la cascada Bøsdalafossur. Un cop a terra, a més de treure el cap al penya-segat, es pot pujar fins a Trælanipa per a gaudir de la vista.

Si esculls la opció d’anar en vaixell, lo millor serà preguntar en l’oficina de turisme per tenir la informació actualitzada de preus i horaris (també s’ha de tenir en compte que les condicions meteorològiques poden impedir que salpi el vaixell).

La durada de l’excursió amb vaixell és d’unes 3 hores (contant amb el temps que pots baixar i anar fins a Trælanipa). Per reservar i veure la resta de la informació, hi ha una pàgina web: www.lakeside.fo.

En un lloc tant especial no hi podien deixar de sorgir llegendes. Pensa, a més, que el clima hivernal fa que les onades del mar trepin pels penya-segats, que la boira cobreixi les muntanyes i que la llum quasi desaparegui (a l’hivern hi ha entre quatre i cinc hores de llum a l’arxipèl·lag).

La llegenda que ens interessa a nosaltres està protagonitzada per una terrible criatura que viu en el llac, el Nix (o Nykur), que així s’anomena, sovint agafa la forma de un bonic cavall. S’apropa a la gent, i quan aconsegueix que el montin, corre cap al llac ofegant al seu genet. Si veus que s’apropa un cavall mentres recorres el camí, no oblidis que si l’anomenes per el seu nom, perd tot el seu poder i desapareix. Un cop estiguem en el cotxe, ens acostarem a la riba nord del llac, prop del poble de Vatnsoyrar, on hi ha una gran escultura anomenada “The Nix” en honor a aquesta llegenda. La veritat és que l’emplaçament triat fan que l’escultura sigui espectacular. Val la pena acostar-s’hi. A més, hi han instal·lat uns projectors i quan es fa fosc s’il·lumina…

Després de tanta llegenda i trucs de màgia per part del paisatge, des d’aquí assegurem que el llac Sørvágsvatn és real, que aquest paisatge existeix, i que t’espera en les illes Fèroe.

Després de visitar al Nix, ens acostarem al poble de Sandavágur, el qual es troba a 3,4km del poble de Miðvágur, o sigui, molt a prop. Aparcarem en el centre on hi ha l’església, per a poder-la contemplar. Es tracta d’una església de fusta de postal. L’església és del 1917.

Un cop a Sandavágur, hem de saber que del poble surt el camí que ens portaria a una altra de les atraccions estrella de les illes Fèroe, els dits de la dona troll (anomenada Trøllkonufingur). El camí que surt del poble és asfaltat inicialment, és una carretera single track, i el podem fer amb cotxe, però al cap de 2,4km mesurats des de l’església, el camí d’asfalt s’acaba. Allí on s’acaba és com un mirador i és on comença el camí de terra per realitzar-lo a peu. Serà un bon moment per tenir-ho en compte i haver buscat aparcament.

De totes formes, i pel què ens han comentat últimament, hem de preveure que aquest camí durant l’estiu no es pot fer en cotxe, per tant, hauríem de deixar el cotxe en un aparcament habilitat en el poble. A google maps hi posa “Witges Finger Trail“, i es troba a 1,1km de l’església del poble.

El camí des de l’aparcament del poble fins a trobar-nos el primer mirador, són uns 1,3km que es fan en uns 40 minuts. Ah!, s’ha de dir que és una caminada gratuïta.

Com hem dit, el lloc on arribem és com un primer mirador, però les vistes a Trøllkonufingur no son del tot completes i hem de continuar caminant si volem descobrir millors vistes. Caminarem fins on creguem convenient de fer-ho, ja que no coneixem el camí, i es pot anar complicant. Tenim la seguretat que arribarem a algun lloc on es tindran molt bones vistes del Trøllkonufingur. Només es tracta de seguir la carena del penya-segat. La ruta està al wikiloc. Son 1,2km (600 anar i 600 tornar) des del primer mirador, amb 136m de desnivell. No cal que el fem tot, podem fer un tros, en funció de com estiguem de forces.

Com hem dit, seguirem la carena dels penya-segats fins on puguem arribar. Si fa molt vent, anirem més per “dins” de la muntanya, no tant exposats.

I vist el dit de la dona troll, serà el moment per donar la jornada per finalitzada i tornar a Tórshavn, amb la imatge gravada a la retina, de la costa plena de penya-segats, una altra de les imatges màgiques de les Illes Fèroe.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (96,80km i 1h 43min):