Autor: admin

Finalment ha arribat el dia que visitarem la capital de les Illes Fèroe, Tórshavn. Amb els seus poc més de 20.000 habitants (incloent els pobles que la rodegen), Tórshavn és una de les capitals més petites del món. Aquest poble-capital d’orígen víking té l’encant d’unir aquests dos aspectes tant contradictoris. Una ànima de poble, alimentada per la proximitat dels feroesos, i la modernitat que esperes d’una capital nòrdica.

Encara que hagis vingut a Illes Fèroe per la naturalesa que desprèn, Tórshavn també mereix una visita. El centre històric té molt d’encant. És el lloc amb més vida i més varietat d’oferta gastronòmica i cultural de les Illes Fèroe. I, sobre tot, per la seva posició estratègica en el centre del país, és el lloc ideal com a “base d’operacions” i també és on més oferta hotelera hi ha.

Avui no serà necessari agafar el cotxe, ja que tot el què s’ha de veure a Tórshavn està a poca distància. El centre del poble es desenvolupa al voltant de la petita península de Reyni, que divideix el port en dues parts: la oriental (el Eystaravág), i la occidental (el Vesteravág).

El nom Tórshavn té orígen víking: significa “port de Thor”, el déu víking del tro.

Undir Riggi

Lo més característic de Tórshavn son les casetes de fusta de la península de Reyni que és l’àrea del casc històric, o Undir Riggi.

Aquestes casetes negres (cobertes de quitrà), amb les seves finestres blanques i les seves cobertes amb gespa, son una de les senyes d’identitat de les Illes Fèroe. Els locals encara hi viuen: els veuràs tornant de la compra o et toparàs amb els tricicles dels seus nens.

Malgrat dels incendis que ha sofert, moltes de les cases de fusta de Tórshavn, un parell de dotzenes en el centre històric, son originals. Les més antigues es remunten a l’Edat Mitjana i moltes son dels segles XVI i XVII.

Tinganes

Dins del casc històric (undir riggi) es troben els edificis vermells de Tinganes, els quals son l’antiga llar del parlament de Illes Fèroe, el Løgtingið. En aquesta àrea, sobre les grans roques planes de la punta de la península, fou on els víkings, en el segle IX, varen establir el seu parlament original. Aquí es reunien a cada estiu per aprovar lleis, resoldre disputes i conflictes o emetre judicis.

Tinganes, on fins el 1870 es reunia el parlament feroès, és un dels llocs de reunió parlamentària més antics del món. Des de 1870 el Løgtingið es va traslladar a un edifici més modern en el nord de la ciutat i els de Tinganes, protegits, hostatgen altres oficines públiques.

En les roques al final de la península hi ha un gravat que es coneix com el “rellotge de sol” i que es diu que és de l’època dels víkings. En realitat, sembla que no és un rellotge de sol sinó una brúixola.

La Catedral de Tórshavn

En la península de Reyni, camí de Tinganes, pots aturar-te en la catedral de Tórshavn (en feroès “Havnar Kirkja” o “Dómkirkjan”). No podràs evitar topar-te amb la “gran” església de fusta pintada de blanc i amb sostres de pissarra. Malgrat ésser del segle XVIII, és la segona més antiga de les Illes Fèroe. Es porta més de 6 segles amb la més antiga, la qual la vàrem veure ahir, a Kirkjubøur (església de San Olav del segle XII).

Una cosa és certa: no és fàcil de trobar-te la catedral oberta. Pregunta en la propera oficina de turisme per els horaris (es troba a 350m al nord de la catedral). Per internet diuen que els horaris son tots els dies de 10:00 a 16:00h (excepte els diumenges que no obre fins a les 13:00h). Adjunto la seva pàgina web.

Skansin

Darrera l’Eystaravág, la part oriental del port, es troba Skansin, el fort construït per a protegir la ciutat. El reconeixeràs per el far. No queda molt del fort original, però hi ha boniques vistes cap a la veïna illa de Nólsoy. A més d’ésser un lloc de pícnic en els dies de bon temps.

L’heroi feroès Magnus Heinason va manar construir el fort a finals del segle XVI. Després de moltes incursions de pirates, estava clar que feia falta protegir el ric port i el centre comercial de la ciutat. Això sí, la fortificació original no va arribar a durar ni un segle: en el 1677 fou destruïda per pirates francesos.

Durant la ocupació britànica en la Segona Guerra Mundial, el fort fou seu de la Royal Navy. Els dos canons que segueixen enfrontant-se al mar avui en dia es varen utilitzar a bord del buc de guerra HMS Furious per a defensar la illa d’un atac alemany. A Skansin també hi ha quatre canons de bronze danesos del segle XVIII.

El passeig marítim de Vágsbotnur

A l’altre cantó de la península, encarat al Vesteravág, està el passeig marítim de Vesteravág. Un dels llocs més animats de la ciutat, amb les seves botigues, cafeteries, restaurants i pubs, ubicats en molts casos, en edificis d’antics magatzems o oficines del port. Si disposes de temps, aturar-se a una terrassa a veure la posta de sol des d’aquí és una molt bona opció. Al llarg de la Vesteravág per el matí es poden comprar peixos i aus recent capturats. Segons la temporada, també es venen patates, remolatxa o ruibarbre de petits productors. Aquí és també on s’ubica la fira en les festes de San Olav.

En el mateix passeig marítim s’hi ubica el famós mercat de peix (Sølutorgið), en unes estructures metàl·liques preparades (tipus marquesines).

Galeria Nacional de les Illes Fèroe (Listasavn Føroya)

Un dels dos museus més importants de les Illes Fèroe. S’exposen diferents obres d’artistes locals. Prop de la Galeria Nacional està el parc Platasjan, on es troba l’estàtua de Tarira, una criatura llegendària creada per l’escriptor local William Heinesen. És una de les moltes escultures que pots trobar a la ciutat. A l’oficina de turisme hi ha fins i tot un tour que et descobreix unes quantes.

Els horaris d’obertura del museu durant els mesos d’estiu son tots els dies de 11:00h a 17:00h, i els preus son de 90DKK pels adults i entrada gratuïta pels nens i joves fins a 20 anys. Adjunto la seva pàgina web.

El museu es troba a 1,1km al nord de l’Oficina de Turisme de la ciutat. S’hi pot arribar amb una passejada o amb el bus urbà si es vol. Es pot demanar a la mateixa oficina de turisme quina línia i a on s’ha d’agafar.

En aquest cas, la parada més propera a l’Oficina de Turisme és “Steinatún (Suður)” i hi passen 3 línies de bus (la nº1, la nº2 i la nº4) que ens portarien a la parada més propera del Museu, a “R.C.Effersøes gøta/Tjaldursvegur”, en 8 minuts. Cada 20 minuts passa un bus. La xarxa de busos urbans son gratuïts a Tórshavn.

La Vesturkirkjan

El contrast entre casetes de fusta amb segles d’història i edificis contemporanis al més pur estil nòrdic és lo més atractiu de Tórshavn.

Si t’allunyes una mica del centre, aniràs a topar amb dos edificis contemporanis molt interessants. Un d’ells és la “Vesturkirkjan”, una església on la seva coberta en forma de punxa destaca sobre tota la ciutat. La seva gran façana de panells de vidre deixa filtrar la llum en l’interior, on es pot pujar a una galeria per admirar-la des de dalt. Això sí, en aquest cas també els horaris son limitats. Informa-te’n a l’oficina de turisme. Adjunto la seva pàgina web.

Per arribar a la Vesturkirkjan hi ha uns 800 metres des de l’Oficina de Turisme (uns 11 minuts a peu). Si voleu agafar el bus, heu d’anar a la parada “Steinatún (Norður)”, agafar el bus de la línia 1 o 5 i en 2 minuts et portarà cap a la parada “Vesturkirkja”. Passen busos cada 12 minuts. És la forma més ràpida d’arribar-hi. La xarxa de busos urbans son gratuïts a Tórshavn. L’entrada a l’església és gratuïta (però s’accepten donacions).

The Nordic House

És l’altre dels edificis contemporanis que criden molt l’atenció i mereixen una visita. The Nordic House és la seu d’un centre cultural d’intercanvi entre les Illes Fèroe i altres països nòrdics. Uneix la modernitat del cristall amb lo tradicional dels sostres de gespa i l’edifici està inspirat…amb un turó d’elfs!

L’entrada a l’edifici és gratuïta, i els horaris d’obertura son durant els mesos d’estiu de 9:00h a 17:00h (excepte dissabtes que obren de 10h a 17h i diumenges que obren de 12h a 17h). Adjunto la seva pàgina web. Per arribar-hi hi ha 1,8km de distància a peu (uns 25 minuts). Creiem que el millor mitjà de transport per fer-ho son els busos de la ciutat. Com sempre, des de la parada més propera a l’oficina de turisme, “Steinatún (Suður)” podem agafar els busos de la línia 1 i 4 que ens portaran en 3 minuts a la parada de “Tórsbreyt” i d’aquí encara hi ha uns 5 minuts caminant fins l’emplaçament. Els busos passen cada 9 minuts. La xarxa de busos urbans son gratuïts a Tórshavn.

Museu Nacional (Tjóðsavnið)

Finalment arriba, segons el nostre criteri, el museu més important a visitar a Tórshavn. Es tracta d’un museu que alberga tres àmbits: per una banda, un edifici principal amb una exposició permanent, per una altra, un museu a l’aire lliure a prop de l’anterior, i finalment una Estació Ballenera que està oberta els caps de setmana durant l’estiu. L’objectiu és que obtinguis una experiència memorable de la naturalesa, la cultura i la història de les Illes Fèroe. Recomanem visitar els tres ambients. Adjunto la seva pàgina web on trobareu els tres àmbits.

L’exposició permanent del Museu Nacional ofereix una experiència de la geologia, la botànica, la zoologia, l’arqueologia, la vida popular i la història de les Illes Fèroe, la col·lecció completa dels llegendaris bancs de Kirkjubøur del segle XV, una varietat de vestits nacionals i troballes interessants de la era vikinga. També es pot experimentar un viatge a través de la història natural i geològica de les Illes Fèroe amb la seva vida de mamífers i aus i l’orígen geològic volcànic de les illes.

De l’1 de Maig al 30 de setembre, l’exposició permanent està oberta cada dia de les 10h a les 17h. Es troba al poble de Hoyvík (als afores de Tórshavn), a la direcció Brekkutún nº6.

Per visitar l’Open Air Museum, hi ha una passejada molt bonica per fer entre l’edifici de l’exposició permanent i les granges, com s’observa en la fotografia (uns 16 minuts a peu – un total de 1,3km). L’edifici de les granges està ubicat en una bonica vall verda i val molt la pena arribar-hi caminant.

L’Open air Museum consta d’una granja, la granja de Hoyvíksgarður, la qual està ubicada en una bonica vall verda als afores de Tórshavn, a poca distància a peu de la sala d’exposicions del Museu Nacional. Aquí pots experimentar una antiga granja feroesa amb les seves cases, estables i voltants. La llegenda diu que la granja estava situada originalment a Kúrdalur, però fou traslladada a la seva ubicació actual per el granger que es feu càrrec de la granja en el 1772.

L’horari d’obertura és el mateix que per l’exposició permanent. L’entrada general per ambdos espais (en realitat son tres espais: falta l’Estació Ballenera) son uns 80DKK pels adults i gratuïta als nens fins als 18 anys. L’entrada és vàlida per una setmana i es pot utilitzar una vegada per museu, lo què li brinda temps i flexibilitat per explorar i gaudir els llocs al nostre ritme.

Per arribar fins al complex del museu, farem servir la xarxa pública de busos de la ciutat de Tórshavn, la qual és completament gratuïta. El museu es troba a 3,5km del centre de Tórshavn, i per agafar l’autobús anirem fins a la parada “Steinatún (Suður)” a buscar un autobús de les línies 1 i 3, el trajecte de les quals fins a la parada “Vegurin Langi/Brekkutún” (la més propera al museu) és de 13 minuts. Passen busos cada 10 minuts.

Finalment, tot això és lo què ha donat de si la visita a Tórshavn i entorns, i encara ens cal dir una última cosa: A l’oficina de turisme de Tórshavn disposen de la “Tórshavn Welcome Card”, la qual és una tarja-abonament de 2 dies amb accés als museus, aquari i la pileta pública. També té descomptes en varis establiments de la ciutat. Nosaltres no l’hem adquirit ja que realitzem la visita a Tórshavn en un mateix dia. El seu preu és de 95DKK per persona i surt a compte si vols veure varis museus. La nostra intenció és solament entrar al Museu Nacional.

Tórshavn és el centre cultural de les Illes Fèroe, aquí és on es reuneix quasi tot el país en les grans ocasions. Com en la festa gran: l’Ólavsøka. Les festes son al final de Juliol, i val la pena visitar la capital per aquestes dates.

A l’estiu hi ha molts concerts en la capital feroesa, tant de música local com internacional. Pots informar-te en l’oficina de turisme.

Els preus dels restaurants en Illes Fèroe son molt alts. És complicat gastar-se menys de 70 euros per persona, sense vi.

La mini-capital feroesa també mereix una visita abans de llançar-te a descobrir els paisatges de les illes.

Adjuntem en un mapa de google maps, les atraccions visitades en el dia d’avui:

Avui és el nostre segon dia a l’allotjament de Tórshavn, i el dia d’avui promet ésser súper complet, ja que a la illa de Streymoy hi ha moltíssimes coses per visitar. La nostra intenció del dia d’avui és veure un dels imprescindibles de les illes, la visita als penya-segats de Vestmanna, al nord-oest de la illa de Streymoy, en el quals s’hi arriba amb barca des del mateix poble de Vestmanna. Seguidament després ens aturarem a dos poblets, Kvívik i Leynar, per observar uns assentaments víkings (Kvívik) i una platja de sorra negra (Leynar). La ruta continuarà fins a l’antiga carretera d’accés a Tórshavn, la Oyggjarvegur, la qual és considerada una de les millors carreteres panoràmiques del país. Ens hi entretindrem a parar en tots els miradors i racons, per finalitzar a l’antiga capital de les illes Kirkjubøur. La visita a la capital Tórshavn la deixarem per el dia de demà. Doncs, comencem.

Ens dirigim al poble de Vestmanna per anar a buscar el nostre vaixell de l’excursió que hem reservat fa uns dies. Des de Tórshavn hi ha uns 37,5km (uns 34 minuts amb cotxe). Anirem fins al “Vestmanna Tourist Centre”, el qual és el punt de trobada de la ruta als penya-segats. Per reservar la ruta als penya-segats varem haver-ho de fer on-line a la web: www.puffin.fo/en

L’excursió en vaixell als penya-segats d’aus i grutes prop de Vestmanna és una de les atraccions turístiques més antigues de les Illes Fèroe. En aquest recorregut de dues hores, ens aproparem a aus exòtiques, veurem ovelles pasturant en el què semblen ser camps verticals a varis 100 metres sobre el nostre cap, i navegarem cap a grutes profundes i al voltant de piles marines independents de gran altura, tallades i motllurades per la naturalesa a través de milions d’anys.

El guia a bord ens explicarà com aquests penya-segats per a ocells solien servir com a font d’aliment en els vells temps, i com els feroesos encara avui reuneixen a les seves ovelles en les inaccessibles i empinades vessants de les muntanyes.

Es tracta d’un recorregut en la naturalesa real, i per tant, el patró, que és responsable de la seguretat i la comoditat, pot canviar l’itinerari de tant en tant degut a les condicions climàtiques i del mar, etc…

També s’ha de tenir en compte que el clima a les Illes Fèroe pot ésser molt diferent d’un lloc a un altre.

Això també significa que no es pot estimar el temps a Vestmanna mirant el temps, per exemple, a Tórshavn.

Nosaltres hem escollit el “The Classic Tour”, el qual com s’ha dit, dura unes dues hores, i té un preu de 398DKK pels adults i per nens de 2 a 13 anys uns 165DKK. Les sortides en els dies de temporada alta, poden arribar a ser unes 4 per cada dia. A nosaltres ens interessa la sortida de les 10:30h.

Un cop tornem al Vestmanna Tourist Centre, hem de tenir en compte que dins d’aquest edifici també hi ha un museu, un museu de cera realista. Pots comprar l’accés al museu a preu reduït al comprar les entrades per els passejos en vaixell. La nostra intenció, però, no està en visitar aquest museu. Adjunto, de totes maneres, la pàgina web del Centre, on veureu l’empresa de les sortides amb vaixell i el museu de cera (anomenat “Saga Museum”).

Continuarem la ruta fins al poble de Kvívík, el qual es troba a 12km (12 minuts en cotxe) de Vestmanna, en la mateixa costa. Aquí, només ens aturarem per contemplar les restes dels antics assentaments víkings, concretament el què veurem son restes de 2 edificis del període víking, els quals es troben en un bon estat de conservació, i indiquen la forma de vida dels primers habitants de les illes Fèroe.

La nostra ruta continuarà cap al poble veí de Leynar. Ens aturarem a prop de la platja Leynasandur per anar-hi a peu i observar la seva bellesa. És una platja de sorra negra molt bonica.

Vista la platja i trepitjada la seva sorra, la nostra ruta continuarà cap a l’inici de la carretera panoràmica de l’antiga carretera d’accés a Tórshavn (carretera nº10). En total té uns 20km de longitud i passa per sobre de les muntanyes de Tórshavn. El seu inici està a una gasolinera a 4,4km de Leynar (gasolinera Effo Gas Station), on hi ha el trencall on s’inicia la Oyggjarvegur.

Ja als inicis de la carretera, quan portem 5km de la mateixa, ens aturarem a un dels seus millors miradors, el mirador del fiord Kollafjørður. Les vistes son meravelloses.

Continuarem la nostra ruta i seguidament, a 1,1km de l’anterior mirador, a mà dreta, hi ha un trencall on s’inicia un nou tram panoràmic cap a la vall de Mjørkadalur. Es tracta d’una carretera panoràmica de 3,7km de longitud, amb grans vistes sobre la vall, la qual està ubicada a la carena est de la muntanya Sornfelli (749m), i també es poden fer grans caminades i excursions. Avui no serà el cas. En aquesta vall és famosa la única presó que hi ha a les illes Fèroe.

Un cop retornats de Mjørkadalur a la carretera Oyggjarvegur, anirem a trobar a un altre mirador, aquest sobre el punt kilomètric 6,8km. Es tracta del mirador del fiord de Kalbarsfjørður. Aquest potser és el mirador que té les millors vistes.

La carretera és preciosa, enllaça miradors amb miradors, i la recorrerem tranquil·lament, sabent-la gaudir com es mereix. Per finalitzar amb les atraccions panoràmiques més importants, arribarem a un altre trencall a mà dreta en el punt kilomètric (mesurat des del nord, com tots els altres) 10,2km. Es tracta d’una nova carretera molt singular, de 3,5km de longitud, amb grans vistes sobre la vall de Nordradalur amb la illa Koltur de fons. La seguirem fins a trobar el petit poble disseminat de Nordradalur.

Les corbes de la carretera s’adapten al seu subsòl. És un dels exemples de bellesa més impactants. Finalment, arribarem al poblet de Nordradalur i girarem cua un altre cop fins a la carretera Oyggjarvegur, la qual ens durà definitivament fins a les rondes de circumval·lació de Tórshavn. D’aquí, agafarem una carretera cap a l’antiga capital de les Illes Fèroe anomenada Kirkjubøur. Del trencall de Nordradalur fins a Kirkjubøur hi ha 20,4km (uns 20 minuts de cotxe).

Kirkjubøur està ubicat a la costa occidental de la illa de Streymoy, i és la població de més al sud de la mateixa. En el 2012 contava amb 74 habitants. Durant l’Edat Mitjana fou seu episcopal de les illes Fèroe i actualment és el lloc històric més important de l’arxipèl·lag.

S’hi troba la catedral de San Magnus, la qual fou concebuda cap al 1300 per ésser el major temple de l’arxipèl·lag. És una construcció gòtica inacabada, per lo que no té finestres, sostre ni torre. Adjunto la pàgina web del monument.

Just al costat de la catedral, es troba l’edifici conegut com Kirkjubøargarður, un vell edifici de fusta del segle XI que fou residència episcopal, escola, domini reial i actualment residència de l’influent família Patursson, encara que també funciona com a museu. Com podeu imaginar, es tracta de la casa de fusta més antiga del món, anomenada també Roykstovan, i habitada per la mateixa família durant 17 generacions.

La part més antiga de l’edifici està oberta al públic. L’horari d’obertura és cada dia de 9:00h a 17:00h excepte els caps de setmana que obren de 14:00h a 17:00h. El preu per entrar és testimonial, tot i que no hem sabut veure quan val. Adjunto la seva pàgina web.

El tercer monument del poble és la petita església de San Olaf, que data del segle XII i és la més antiga de les Illes Fèroe que encara està en ús. La seva “silleria” medieval de pedra tallada es troba avui en el Museu Nacional de les Illes Fèroe a Tórshavn i constitueix un dels majors tresors artístics medievals de les illes.

Kirkjubøur és candidata per ingressar a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Amb aquestes visites donem la jornada per finalitzada i retornarem a la capital Tórshavn, per acabar el dia.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (114km i 2h 9min):

Avui és el nostre primer dia sencer a l’allotjament de Tórshavn, i la nostra intenció és fer l’imprescindible de l’imprescindible primer de tot, perquè així ja estarà fet, és a dir, la nostra intenció d’avui és anar a visitar la Illa de Mykines i fer-hi un trekking.

Un dels punts ben marcats en el nostre viatge a Illes Fèroe és Mykines. Segurament, de les divuit illes que formen l’arxipèl·lag, Mykines sigui la més famosa, encara que a poca gent li soni el seu nom. És aquí on habita la colònia més gran de “frarets” (“puffins”) de les Illes Fèroe i on s’alça el far més fotografiat del país. Alguns dels nostres paisatges favorits de Illes Fèroe varen sortir d’aquesta petita illa. Verds turons surcats per estrets camins esquitxats d’ovelles, contra un dels cels més blaus que trobem en tot l’arxipèl·lag: t’agradin o no els “frarets”, hi ha molt més a veure a Mykines.

Mykines és l’illa més occidental de l’arxipèl·lag i pertany a la regió de Vágar. Els seus poc més de 10 kilòmetres quadrats de superfície donen recer a una desena de persones en un únic llogaret, travessat per l’únic riu de l’illa. A l’estiu, però, s’omple de famílies que ocupen les cases dels seus avant-passats buscant la tranquil·litat.

Visitem la illa el vuitè dia del nostre viatge, així que ja estem acostumats als turons, als penya-segats i a les praderies. A lo què no estem acostumats és a què no hi hagin cotxes: a Mykines només hi ha quads per els treballs agrícoles. Més pau dins d’un país en el que l’estrès no sembla haver-hi arribat…

Per anar a Mykines hi ha dues formes d’arribar-hi: en helicòpter, des de l’aeroport de Vágar, i en ferry, des del port de Sørvágur, també en l’illa de Vágar. No volíem deixar passar la ocasió de volar en helicòpter i així farem el viatge d’anada a Mykines. Ens presentarem a l’aeroport de Vágar per a l’ocasió. Malgrat que les Illes Fèroe, en general, siguin un país bastant car, aquest servei d’helicòpter està subvencionat pel govern, bàsicament als residents de les illes. Pels turistes no hi ha descompte ni subvenció i el preu del bitllet en adult és de 435DKK (uns 58,31€). La durada del vol és de poc més de deu minuts, però segurament, seran els deu minuts més sorprenents, gaudint dels paisatges que havíem vist en fotografies o vídeos des d’una perspectiva totalment diferent.

L’helicòpter és petit (disposa de 12 places), així que serà convenient reservar amb temps per no quedar-se a terra. Pots veure els horaris en la pàgina oficial d’Atlantic Airways, la companyia aèrea de bandera del país que també s’ocupa del servei d’helicòpter. Adjuntem l’enllaç aquí.

En l’horari es veu que en els mesos d’estiu, només hi ha vols en dimecres, divendres i dissabte. També s’observa que només es pot reservar amb 1 setmana d’antelació !!!

El viatge de tornada, per a provar totes les opcions, la farem en ferry. Des del petit port de Mykines fins al port de Sørvágur. Tampoc és recomanable reservar gaire just. Podeu veure els horaris del ferry en la pàgina oficial del servei de transports d’Illes Fèroe. Adjuntem aquí l’enllaç.

El trajecte amb ferry té una durada d’uns 45 minuts, i a més d’oferir un altre angle per gaudir dels penya-segats, ens acosta a l’illot de Tindhólmur.

El preu del viatge és de 120DKK per anar i tornar, per persona. S’ha de reservar a la web específica de Mykines, Mykines.fo.

Verdes praderies estenent-se per les vessants dels turons, ovelles que semblen formar part del paisatge, el petit llogaret de Mykines travessat per l’únic rierol de l’illa amb les seves cases de teulades cobertes de gespa, cents de mils d’aus, un preciós far de color blanc… no està malament per només deu kilòmetres quadrats.

Un cop a la illa, ens trobarem, a més a més de lo què hem dit, amb restes del passat “bèl·lic” de l’illa. Durant la Segona Guerra Mundial, l’arxipèl·lag fou ocupat per les tropes britàniques on varen construir-hi un radar i un petit refugi per el farer. També ens trobarem amb el monument als pescadors que varen morir a finals del segle XVI: tots els homes treballadors de Mykines moriren en el mar al “trobar-se” amb una sobtada tempesta.

Només arribar a l’illa, començarem el nostre passeig cap a l’illot de Mykineshólmur (literalment “Illa de Mykines”), connectat a Mykines a través d’un pont. El passeig s’ha de realitzar amb un guia local, de fet, des de fa poc temps que és obligatori fer-lo amb un guia local. Actualment no és possible fer-ho per lliure. En l’import que pagarem al guia hi està inclòs també l’import d’una taxa per a fer la caminada. L’obligatorietat d’entrar amb un guia és per ajudar a preservar l’espai natural (Mykines és una zona de protecció especial).

Això ho fan perquè el camí del trekking travessa una zona de nidificació dels “frarets”, entre altres aus, i que quan camines te’n trobes amb milers d’ells en època de cria (de juny a principis de setembre).

Per tant, heu de saber que el preu de l’excursió de senderisme és de 400DKK (53,62€ !!!) per cada viatger major de 15 anys. Si reserves i pagues el tour en la pàgina www.hiking.fo a més tardar al dia anterior, el preu és de 400DKK. Hi ha un reembolsament complet si es cancela degut al mal temps. Si ho pagues a l’arribada a Mykines, el preu és de 500DKK. Els nens menors de 15 anys entren gratis. Per protegir la naturalesa, les aus i la vida silvestre, aquest recorregut només està obert pels turistes entre les 10: h i les 17:00h i el nombre de turistes també és limitat.

Tota aquesta informació la trobarem i la podem gestionar des de la pàgina web Hiking.fo.

Referent al trekking, pot tenir una longitud entre 7-8km d’anada i tornada, l’alçada màxima a assolir és de 125m sobre el nivell del mar, i es pot fer durar fins a 5 hores si volem, però amb dues hores i mitja ho podríem fer bé. Es tracta de la ruta nº13 del catàleg de rutes senyalitzades de les Illes Fèroe.

El trekking continua fins a l’estret pont penjant, l’Atlantic Bridge, que uneix Mykines amb Mykineshólmur. Aquest illot està deshabitat, excepte per els cents de mils d’aus que hi arriben cada temporada per a criar. Abans, també hi vivia el farer (una de les postals més típiques d’Illes Fèroe és el far de Mykineshólmur), però fa anys que està automatitzat.

És difícil no quedar enamorats dels “frarets”. Amb les seves plomes blanques i negres i la seva forma maldestre de caminar, recorden als pingüins. Amb els seus pics acolorits que semblen enganxats als seus petits caps, tenen un aire als tucans. Amb el seu vol agitat, s’assemblen a gegantins col·librís. Una barreja explosiva però fascinant.

Un petit paradís dins d’un altre paradís. Això és Mykines, la illa dels “frarets” en Illes Fèroe.

Realment, en un dia com aquest, si el temps acompanya, és quan més gaudeixes de la natura i de l’aire lliure, i et poden passar volant les hores que tinguis fins a agafar el ferry de tornada.

Finalment arribarà l’hora de tornar amb el ferry (hi ha únicament tres viatges de tornada des del petit port de Mykines cap a Sorvagur, un a les 10:00h, l’altre a les 14:00h i l’últim a les 18:00h). Al fer-ho tindrem la sensació que s’haurà acabat com una “aventura celestial”.

Un cop arribats al port de Sørvágur, agafarem el cotxe i ens en tornarem a la capital, Tórshavn, finalitzant la nostra jornada en el dia d’avui.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (98,30km i 1h 35min):

En el dia d’avui farem el trasllat en el nou allotjament on hi passarem la resta de la segona setmana que estem de viatge.

Tal com vàrem dir en anteriors punts de l’article, per a la segona setmana aconsellem allotjar-nos a l’illa de Vágar o a la mateixa capital Tórshavn. Hem triat Tórshavn, perquè disposa de més oferta turística d’apartaments i cases de vacances. La contractació la farem per plataformes com “booking” o “airbnb”, que és on tenen el gruix de l’oferta.

Avui visitarem una nova illa, la illa de Streymoy, la illa de la capital Tórshavn i la illa més gran de les Illes Fèroe, però anirem a veure atraccions a la part nord de l’illa. En veurem 3 d’imprescindibles. Primer de tot, veurem la icònica imatge del poble ideal de les Illes, Saksun, amb les seves casetes amb cobertes de gespa, la seva església, el seu fjord, la seva muntanya i una llacuna,…com una imatge somniada. Després visitarem la cascada més alta de les Fèroe, d’uns 140 metres d’alt, i intentarem apropar-nos-hi al màxim des de la carretera. I finalment, visitarem un dels pobles més bonics i impactants de les illes, Tjørnuvík, el qual està en un grandiós emplaçament envoltat per un amfiteatre de muntanyes, cascades i torrents. Comencem doncs.

Farem la última sortida de Klaksvík, amb el cotxe carregat amb les maletes i accessoris del viatge, i ens endinsarem en la més gran de les illes, Streymoy, fins al poble de Saksun. Son un total de 49km a recórrer (uns 48 minuts de cotxe), creuant pel mig la totalitat de l’illa d’Eysturoy.

Abans mateix d’arribar a Saksun, hem d’anar amb compte amb la carretera, perquè hi ha un trencall abans d’arribar al poble que es dirigeix a l’aparcament de la platja de Saksun. Després de veure el poble ja decidirem si hi anem. Es tracta de l’inici de la caminada que duu a la platja de Saksun, superant la llacuna i el fjord. És una ruta que només es pot fer en marea baixa i dura uns 45 minuts l’anada.

Un kilòmetre abans d’arribar al poble de Saksun ens trobem amb una bifurcació: la carretera de l’esquerra porta a l’aparcament de la caminada a la platja de Saksun, i la carretera de la dreta porta cap al poble de Saksun. Nosaltres primer anirem al poble, o sigui, agafarem la carretera de la dreta.

Si t’agraden els llocs amb aura salvatge aquest lloc t’encantarà. Estem a l’antic poble de Saksun, amb tot just 14 habitants, 5 casetes de sostres de gespa, una església de fusta, muntanyes, un fiord i una llacuna… ah, i una interessant granja i assecador de carn de xai (que es pot visitar i visitarem) entre dos llacs: el Saksunarvatn i el Pollurin. Aquest últim és especial per dues raons; la primera és que serveix de desaigüe a una de les cascades més altes del país (Gellingará) i l’altra és que culmina en una preciosa platja de sorra negra enclaustrada entre muntanyes verdes. És una de les estampes més boniques de tot l’arxipèl·lag.

Els elevats turons que flanquegen el llogaret i la boira que amb freqüència cobreix el fiord, emboliquen Saksun en un raig de misteri molt especial. En l’antiguitat, la platja formada en la petita badia servia com a port natural, però després d’una forta tempesta en l’any 1600, la sorra va bloquejar el fiord impedint el pas de les embarcacions. A més de tot això, que resulta no ésser poc, apareixen desenes d’ovelles pastant sobre esmunyedisses vessants aclaparades per centenars de rierols d’aigües cristallines. Per tant pintorescs motius amuntegats en tant diminut espai, considerem que Saksun pot ser un dels poblets més bells en tot el continent i un dels llocs del que millor record podràs guardar.

Com hem dit abans, a Saksun hi ha un museu ubicat en una antiga granja. S’anomena “Dúvugarðar”, i és un museu dedicat a la vida rural des de l’Edat Mitjana fins el segle passat, ubicat en una granja original de 300 anys. Els horaris d’obertura del museu son de 10:00h a 16:00h, i el preu per entrar son 30DKK pels adults (els nens entren gratis). Adjunto el seu enllaç.

Visitat el poble des de tots els angles, posicions i alçades, podem anar a fer un petit trekking fins a la platja negra de Saksun. Ara, ens hem d’assegurar que hi hagi marea baixa perquè si no no podrem passar.

Anar des de l’aparcament a la platja son uns 45 minuts i tornar uns altres 45 minuts. Veuràs que amb un entorn així, el temps passa ràpid. També hem de comentar que es tracta d’una caminada on s’ha de pagar una taxa per fer-la, concretament s’ha de pagar 75DKK per persona, això si, et deixen pagar-ho amb targeta de crèdit a la porta de la vall.

Ens despedim de Saksun i agafem el cotxe per anar a veure la Cascada de Fossá. Haurem de tornar enrere per la mateixa ruta fins a l’encreuament de la carretera nº10 (a Hvalvik) i agafar la via principal en direcció a Haldarsvík o Tjørnuvík. Des de Saksun tot just hi ha 20 kilòmetres (uns 24 minuts de cotxe). Com veus, les distàncies son molt curtes i amb un cotxe de lloguer pots fer varies rutes en un sol dia.

La cascada de Fossá és un doble salt d’aigua que es troba entre els majors atractius naturals de l’arxipèl·lag. Quan condueixes per les carreteres de les Illes Fèroe hi ha dues constants, dos tipus de companyes que et guien per el camí: les ovelles i les cascades. Surten darrere de cada corba… Si en destaquem una (de cascada), que sigui la més alta, la cascada més alta de les Illes Fèroe, Fossá!

Està encaixonada junt a una corba tancada en la carretera que voreja l’estret de Sundini. A vegades pots estar de sort i veure-la amb un excés de cabal…

Sortejant entre penyals, és possible trepar sobre la torba humida i relliscosa per arribar a la base de la cascada. Possiblement es tracta de la més superba d’entre tantes cascades que trobem a l’arxipèl·lag. El seu doble salt d’aigua és senzillament espectacular.

Visitada la cascada segurament hem acabat xops pel vapor d’aigua que desprèn el seu entorn. Agafem el cotxe i acabem de fer els 7,6km que falten fins a Tjørnuvík, vorejant l’estret de Sundini. Arribem a l’entorn de Tjørnuvik, un poble encaixonat entre les aigües d’un fiord i les parets quasi verticals (i plenes de salts d’aigua) del turó “Hægstafjall”, éssent un dels llocs més bonics de les illes.

Tjørnuvík es troba en la punta nord de la illa de Streymoy, i està envoltat de desenes i possiblement centenars de cascades. Tjørnuvík es troba ubicat al fons d’una bonica badia i encaixonat al peu d’un escarpat amfiteatre verd fluorescent. Sens dubte, el context on es troba el converteixen en un dels pobles més bells que trobarem en el nostre viatge.

Aquest petit poblet de 70 habitants, on en l’any 1956 varen trobar restes d’un cementiri víking, conta també amb una preciosa platja de sorra negra. Des d’ella, en dies clars les vistes arriben fins als llegendaris pilars de roca Risin i Kellingin (El Gegant i la Bruixa), ubicats en l’extrem nord de la illa de Eysturoy. Si estem de sort i no hi ha temporal, allí els trobarem, imponents i pacients enfront a nosaltres, semblant haver-se quedat petrificats amb el pas del temps.

Pels amants del senderisme, un conegut camí de set kilòmetres puja sobre les muntanyes més elevades on es troba encaixonat el poblet. La ruta, creua a l’altra cantó del turó fins arribar a Saksun. La totalitat de la ruta és gratuïta. Val la pena iniciar el camí i explorar els seus entorns, des d’on es precipiten centenars i centenars de petites i no tant petites cascades. El relaxant so de les cascades el converteix en un fantàstic lloc per a reflexionar. Des del camí a Saksun (nº9 del catàleg de senders senyalitzats de les Illes Fèroe) tindrem unes grans vistes des de les altures.

Quan ens sembli bé, serà l’hora de marxar d’aquest lloc tant idíl·lic. Agafarem el cotxe i tornarem per la mateixa carretera 594, vorejant l’estret de Sundini i tenint al costat la illa de Eysturoy. La nostra intenció serà arribar fins al pont que uneix les dues illes per tenir unes vistes espectaculars des de sobre del mateix pont. La idea també seria que fóssim a prop del capvespre, i així podríem contemplar una posta de sol des de sobre el pont mateix.

El pont es troba a 13,7km del poble de Tjørnuvík (uns 15 minuts amb cotxe), i quan hi arribem el creuarem, un cop per veure les vistes, i dos cops perquè hem d’agafar la carretera nº10 per continuar amb la nostra ruta per la illa de Streymoy, ja que avui anem a l’allotjament de la capital Tórshavn.

Ens queden 38,6km per arribar a la capital (uns 34 minuts amb cotxe), on després de la carretera nº10 enllaçarem amb la nº50, creuant dos fjords, el de Kollafjørður i el de Kaldbakfjørður.

El primer que farem un cop arribem a Tórshavn, serà anar a buscar el nostre allotjament, que en aquest cas serà un apartament (amb disponibilitat de cuina), com el de Klaksvík. Un cop instal·lats, anirem a comprar menjar en un dels supermercats indicats amb anterioritat en aquest article (Bonus o Pe).

Veiem que els supermercats Bonus estan ubicats a les rondes de circumval·lació de la capital, i al centre no n’hi ha cap. Si ens va bé ens acostarem a un dels tres supermercats Bonus que hi ha a la perifèria, concretament ens anirà millor (per la carretera que arribarem des del nord) el supermercat ubicat a Hoyvíksvegur nº67:

També hi ha la possibilitat de canviar de supermercat i anar-nos-en al centre de Tórshavn amb un de la cadena Pe, el qual està bastant a prop del centre, concretament a 650m de la catedral de Tórshavn, en la direcció Sigmundargøta nº1:

Els horaris d’obertura son de les 8:00h a les 23:00h (el Bonus anterior era de les 9:00h a les 22:00h). Aquest obre dues hores més al dia.

Un cop comprat el menjar, anirem a l’oficina de turisme de Tórshavn, la qual està ubicada al centre de la ciutat, a 350m al nord de la Catedral, a la direcció Niels Finsens gøta nº17.

Ens aprovisionarem del plànol de la ciutat i de possibles rutes si fes falta, tot i que tenim molt clar el què volem fer.

La jornada d’avui, la deixarem aquí.

Adjuntem la ruta amb cotxe realitzada avui, amb la inclusió del supermercat i oficina de turisme visitats, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix, en un plànol de google maps (133km i 2h 23min):

El dia que encetem té la intenció d’ésser la continuació del dia anterior, un passeig entre carreteres panoràmiques i grans vistes del paisatge espectacular de les illes Fèroe. La intenció d’avui és tornar a la illa d’Eysturoy, i molt a prop de les carreteres del dia anterior, agafar una altra carretera panoràmica fins al poble impronunciable de Oyndarfjørður, i un cop allí, fer una caminada senyalitzada del catàleg de les illes Fèroe fins al poble d’Elduvík (caminada d’anar i tornar). Després de la visita al poble, farem la caminada de tornada a Oyndarfjørður i d’allí anirem a veure un museu a l’aire lliure a la mateixa illa d’Eysturoy. Vaja, creiem que el dia d’avui també promet.

Agafem el cotxe fins l’illa d’Eysturoy, i ens acostarem a la carretera panoràmica anomenada “Oyndarfjarðarvegur”, la qual és la nº643. Fins a l’inici de la carretera hi ha uns 25km (23 minuts amb cotxe des de Klaksvík). El trencall on s’inicia la carretera està a prop del final del fjord Skálafjørður.

Es tracta d’una carretera panoràmica de 10km de longitud que finalitza en el poble d’Oyndarfjørður (el qual es troba en el petit fjord del mateix nom).

La carretera passa per una vall molt bonica, i es va obrint pas fins a trobar el petit fjord de Oyndarfjørður.

Abans d’arribar a Oyndarfjørður, arribarem al trencall per anar al poble de Hellur. Si anem bé de temps (horari i metereològic) ens hi podem acostar per la seva visita. Un cop arribem al poble d’Oyndarfjørður, aparcarem el cotxe en algun aparcament habilitat, i explorarem el mateix poble. De seguida farem, ja que no és molt gran, tot i que té un alberg, un museu i un supermercat.

Anirem a preparar la caminada nº6 del catàleg de les caminades senyalitzades de les Illes, la qual surt del mateix poble i ens conduirà fins a Elduvík, en el fjord veí i conegut en el dia d’ahir (Funningsfjørður).

La caminada té una durada de 2 hores (una hora per anar i una altra per tornar). Té una longitud de 7-8km (anar i tornar) i s’assoleix una alçada màxima de 145m. Està considerada de dificultat fàcil i apta totalment per fer amb nens de qualsevol edat.

Avui farem senderisme per l’antic camí que uneix els dos pobles ubicats a dos fjords diferents. La ruta comença a l’antiga botiga de Oyndarfjørður. S’ha de caminar uns 50 metres cap a l’edifici de l’escola, girar a l’esquerra i caminar uns 500 metres fins arribar a una cleda en lo més alt del poble.

Allí, on el camí torna a girar a la dreta, s’ha d’entrar en el prat de gespa. Caminarem uns 100 metres costa amunt fins al mur de pedra a la nostra dreta i llavors girarem a l’esquerra seguint el camí.

Després d’uns minuts arribaràs a les fites. Un cop que hagis caminat al voltant d’1km, arribaràs a Elduvíkslíð, la vessant coberta d’herba entre els dos pobles. A l’esquerra veuràs les muntanyes Middagsfjall i Tyril, i a la dreta tindràs una bonica vista cap al nord de l’illa de Kalsoy.

El terreny en Elduvíkslíð és bastant empinat, però el camí és el bo. Més endavant, es té una vista del petit poble de Funningur que es troba encaixat entre les altes muntanyes a l’altra banda del fjord.

Una de les muntanyes és Slættaratindur que amb els seus 880m és la muntanya més alta de les illes Fèroe.

Després d’uns 3 km, l’encantador poble d’Elduvík apareix davant. Elduvík és un antic assentament. No se sap exactament quants anys té, però segons documents històrics data de 1350-1400, però els entesos diuen que pot ésser anterior i tot. Elduvík ha conservat gran part de les seves antigues i encantadores característiques.

En els vells temps no hi havia església en el poble, i per tant, totes les cerimònies religioses importants, inclosos els funerals, havien de tenir lloc a Oyndarfjørður.

Quan arribes al poble, veus una roca plana en el costat dret de la carretera. S’anomena Líksteinur (pedra cadáver). Aquí és on la gent d’Elduvík es despedia dels seus éssers estimats, i el seus taüts es portaven a Oyndarfjørður. La primera església a Elduvík es va establir a 1951.

En l’extrem occidental del poble, hi ha un magnífic congost anomenat Elduvíksgjógv, que val la pena una visita.

Un cop hem explorat i finalitzat l’estada a Elduvík, será hora de reprendre la ruta i fer tot el tram de tornada. Passarem per on hem passat a l’anada, i en qüestió d’1 hora arribarem a Oyndarfjørður.

Agafarem el cotxe i desfarem tota la carretera panorámica i posarem rumb al poble de Norðragøta, el qual dista uns 22km d’Oyndarfjørdður (uns 22 minuts amb cotxe).

Un cop arribem al poble de Norðragøta anirem a buscar el museu que es troba localitzat al costat del port i de l’església del poble. No té pèrdua, ja hi hem arribat.

El museu s’anomena History Museum (en feroés Blásastova), i es tracta d’un museu de cases a l’aire lliure, on s’exposa la cultura i la forma de vida dels avant-passats de les illes. Cal tenir en compte que el museu tanca en dimecres i dijous.

El preu de l’entrada és de 75DKK pels adults i pels nens menors de 14 anys val uns 10DKK. En la página web sembla que hi ha un error en els horaris, ja que diu que l’horari d’obertura és de 14h a 16h. Ens informarem a les corresponents oficines d’informació i turisme. Si fos així, seria difícil poder-hi entrar ja que aquest horari et parteix la jornada.

També cal dir, que si no podem veure aquest museu, en tenim un d’igual o millor als entorns de la capital Tórshavn per poder veure.

Retrocedeix en l’història quan visitis aquesta autèntica casa de camp feroesa del segle XIX i les altres parts del poble històric de Norðragøta, inclosa l’església de 1833.

Blásastova et brinda l’oportunitat única de veure una antiga comunitat de llogaret feroés complet amb antigues cabanes de grangers, antigues cabanes de pescadors i una antiga església. El museu ofereix una visió única de la cultura i la forma de vida en les Illes Fèroe en els segles passats. Els grups (mínim de 20 persones), poden reservar el dinar tradicional de les Illes Fèroe.

Un cop visitat el museu donarem la jornada per finalitzada i ens en tornarem a Klaksvík, per pasar-hi les últimes hores d’aquesta primera semana de viatge.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (71,40km i 1h 10min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m42!1m12!1m3!1d5258.596322824919!2d-6.593588173847655!3d62.22602689916042!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m27!3e0!4m5!1s0x48bc3f1a5ab4b589%3A0xc2f04655c5f6c057!2zS2xha3N2w61r!3m2!1d62.2271922!2d-6.5779064!4m3!3m2!1d62.2110918!2d-6.863030299999999!4m5!1s0x48bc22af4a9f8dd5%3A0x18f5c92d840961a2!2zT3luZGFyZmrDuHLDsHVy!3m2!1d62.2763293!2d-6.8554189!4m4!1s0x48bc3c80a1001a19%3A0xef5bb6243df14d0a!3m2!1d62.197741!2d-6.7397221!4m4!1s0x48bc3f9ec417dfa5%3A0xa605132d2141ccb4!3m2!1d62.2276032!2d-6.5839745999999995!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1645196939535!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

En el dia d’avui, deixarem enrere les illes del Nord i visitarem una de les illes centrals, la illa d’Eysturoy. Serà una jornada una mica completa ja que tenim previstes moltes coses per explorar. L’objectiu principal és recórrer amb el cotxe la zona dels poblets d’Eidi, Gjógv i Funningur, meravellant-nos amb les grans vistes i panoràmiques que ens oferiran des de la mateixa carretera, i aprofitar algun dels miradors naturals que el paisatge ens donarà, per gaudir-lo encara més.

Començarem dirigint-nos al poble d’Eiði, el qual està a 44,2km de Klaksvík (uns 41 minuts), i està ubicat a la punta nord-oest de l’illa d’Eysturoy. Es tracta d’un poble pintoresc i amb un gran atractiu com és un camp de futbol encaixonat a la vora del mar.

Ens aturarem a Eiði per veure aquesta atracció i per donar una volta pel poble, amb la intenció d’explorar, si el temps atmosfèric ens deixa, la ruta fins als penya-segats d’Eiði. Es tracta d’una ruta de 2,15km anada, els quals es fan amb 1h de temps, i uns 273m de desnivell. Per fer la ruta, recomanen que hi vagis un dia que faci molt poc vent, ja que sinó és molt incòmode suportar segons quines rauxes de vent.

Un cop aparcat el cotxe a Eiði, anirem a trobar-nos amb el camí, el qual surt de les cases més altes del poble. La ruta és fàcil de seguir, ja que està marcada amb fites i posts de color groc. Hi ha unes excel·lents vistes del poble de Tjørnuvík (a la illa contigua de Streymoy), si el temps ho permet.

Aquesta fantàstica caminada va del poble d’Eiði fins a les dues piles marines anomenades Risin i Kellingin, les quals també estan associades a una llegenda.

Risin og Kellingin (Risin i Kellingin) son dues piles de mar enfront a la costa nord de la illa d’Eysturoy prop del poble d’Eiði. El nom Risin og Kellingin significa el Gegant i la Bruixa, i es relaciona amb una vella llegenda sobre els seus orígens. El Gegant (Risin) és la pila de 71m més llunyana de la costa, i la bruixa (Kellingin) és la pila de 68m punxeguda més propera a la terra, de peu amb les cames separades. La llegenda explica com, una vegada, els gegants d’Islàndia varen sentir enveja i decidiren que volien les Illes Fèroe. Llavors, el gegant i la bruixa (la seva esposa segons algunes versions de la història) foren enviats a les Illes Fèroe per portar-les de tornada. Arribaren a la muntanya més al nordoest de Eiðiskollur, i el gegant es va quedar en el mar mentre la bruixa trepava per la muntanya amb una corda pesada per lligar les illes juntes per a poder empènyer-les sobre l’esquena del gegant. Però, quan va lligar la corda a la muntanya i va tibar d’ella, la part nord de la muntanya es va partir. Altres intents també foren infructuosos, i lluitaren durant la nit, però la base de la muntanya era ferma i no varen poder moure-la. Si el sol brilla sobre un gegant o una bruixa, aquests es converteixen en pedra. I així fou que mentres continuaven lluitant no van notar que passava el temps i quan va clarejar, un raig de sol va aturar els seus esforços convertint-los tots dos amb pedra en el mateix acte. Han estat allí des de llavors, mirant amb nostàlgia a través de l’oceà cap a Islàndia.

La caminada ens porta el més a prop possible dels dos farallons, per tant, si es va amb nens petits, cal anar amb compte. També és molt habitual que bufin grans rauxes de vent o que s’hi posi la boira i no ens deixi veure res, però, en fi, s’ha de provar.

Ja de tornada, agafarem el cotxe per fer una de les carreteres panoràmiques de més bellesa de les Illes Fèroe. Agafarem el cotxe per fer els tretze kilòmetres de carretera que hi ha entre Eiði i Gjógv, però això si, parant-nos contínuament allà on la naturalesa i les vistes ho requereixin.

El primer mirador que trobarem és a 3km d’haver iniciat la carretera, és a dir, a 3km del poble d’Eiði. Es tracta del mirador dels illots de Risin i Kellingin. Aquest és un dels millors llocs per contemplar-los. L’altre (a part de la caminada realitzada) és des del poble de Tjørnuvík, a l’illa d’Streymoy.

Continuarem per la mateixa carretera fins arribar a una esplanada que serveix com a aparcament, 7km després d’haver-la iniciat. Es tracta ni més ni menys de l’aparcament on s’atura la gent que vol pujar fins la muntanya més alta de les illes Fèroe, el Slættaratindur (amb una cota de 880m). Com podeu suposar, nosaltres no farem aquesta ascensió (per falta de temps i també no cal dir-ho per no desgastar-nos molt en el dia d’avui), però sí que podem aturar el cotxe i contemplar la muntanya i fer un tros de camí si ens vé de gust.

El nom d’Slættaratindur significa en feroès “la cima plana”. L’ascensió en si mateixa no representa cap dificultat, segons el catàleg de caminades de les Illes (és la caminada nº8). L’ascensió es pot fer en qüestió de dues hores o dues hores i mitja, des del mateix aparcament en la carretera que estem ubicats.

Continuem la nostra ruta passant el trencall del poble de Funningur (el qual visitarem a la tornada), i a pocs metres d’allí, un cop haguem fet dues corbes tancades, es troba l’indret per deixar el cotxe i anar-nos-en a veure un mirador natural anomenat Hvíthamar.

El seu nom significa “cresta de la muntanya”, i és un dels millors miradors de totes les illes Fèroe. Ara, arribar-hi requereix un petit esforç físic, ja que per assolir la cresta de la muntanya hem de pujar pel dret durant uns 15 o 20 minuts. Es tracta també d’una caminada que últimament s’ha fet una mica popular gràcies a les xarxes socials. Cal dir que de moment, però, la caminada és gratuïta. Hem de deixar el cotxe en el punt on “Google Maps” diu “Hvithamar Trailhead“:

Hvíthamar és un mirador sobre el poble de Funningur. La popular atracció es troba a un curt passeig costa amunt des del pas de muntanya Gjáarskarð. Des de la cresta (mirador), tindràs una gran vista del fiord Funningsfjørdur i les muntanyes circumdants. També hi ha una vista impressionant cap al nord cap a l’illa de Kalsoy.

En dies amb el cel clar, també es tenen vistes de la cima de la muntanya més alta Slættaratindur. Aquí pot ésser un bon lloc per fer un pícnic, si és que ja som a l’hora de dinar, i si el temps acompanya… El paisatge és grandiós i abarquem unes vistes de 360º. Val la pena haver fet aquest tros de pujada per arribar fins aquí. A vegades costa de trobar, ja que no hi ha cap indicació. Ens orientem pel google maps. La ruta per arribar a Hvíthamar també es troba al wikiloc:

Abans de marxar d’aquest lloc, ens “empaparem” de les seves vistes.

Al baixar de Hvíthamar continuarem la nostra ruta fins a un altre dels imprescindibles del viatge, el poble de Gjógv. Només hi ha 3,5km d’esplèndida carretera, i arribem a una altra de les meravelles de les Illes Fèroe. Es tracta d’un poble de cinquanta habitants, amb les seves casetes de fusta i teulades de gespa i peix penjat per assecar, però el més espectacular de tot és el seu emplaçament. Es troba al voltant d’una gorja de doscents metres de llarg que s’obre a l’oceà. Això és Gjógv, i creiem que no falten més explicacions…s’ha de veure.

A part d’explorar el poble, també ho farem de l’engorjat, ja que hi ha uns camins que el voregen. Les vistes des d’aquests camins son molt espectaculars:

Si estem amb ganes i volem, hi ha l’opció de fer una minicaminadeta també panoràmica, des del camí superior de l’engorjat. En el “Google Maps” s’indica el seu inici com “Gjógv Loop Trailhead“:

Veurem que hi ha una tanca pel ramat, una porta i una bústia amb el nº50, indicant doncs que per crear la tanca cal pagar 50 corones daneses o feroeses (son un total de 6,5€). Si ens interessa, pagarem aquest import i farem la caminada, la qual son uns 40 minuts en pujada fins a dalt d’un penya-segat. Les vistes que es tenen de Gjógv i dels entorns son espectaculars. Val molt la pena. La caminada també es troba al wikiloc:

Es tracta d’una fantàstica excursió per el penya-segat de Gjógv, tallat en vertical sobre el mar. El camí discorre per un verd, inclinat i relliscós turó, des del que podem veure, tant el poble de Gjógv com el mar. Com veieu, avui és el dia de les mini-rutes panoràmiques!!!

Com veieu, hem d’anar vorejant la tanca del ramat, i evitar acostar-nos massa al precipici!

I si encara no en tenim prou, agafarem el cotxe i ens acostarem, per la mateixa carretera que hem vingut, fins al trencall de Funningur. Des d’aquest trencall encara resten 3,5km per arribar al poble. Aquests 3,5km son com una d’aquestes carreteres tant impossibles com els paisatges feroesos. Però, corba rere corba, s’arriba al poble de Funningur. I no acaba aquí, sinó que la carretera panoràmica segueix vorejant el fiord, concretament el Funningsfjørdur.

Abans d’arribar a Funningur, però, ens aturarem a peu de carretera ja que hi ha un mirador natural (concretament a 1,6km abans d’arribar al poble de Funningur). Les vistes del poble, de la carretera i del fiord son espectaculars i val la pena fer l’aturada.

Ens aturarem a Funningur el temps que necessitem, però l’espectacle està en la carretera panoràmica, la qual segueix pel costat del fiord, passat Funningur. La seguirem i farem els 6,6km que resten per acabar el fiord, tenint en tot moment, unes vistes al·lucinants.

Un cop arribem al final del fjord, donarem la jornada per finalitzada, i tornarem per aquestes belles i plàcides carreteres fins al nostre allotjament de Klaksvík, enduent-nos els paisatges i panoràmiques molt endins nostre. Des del final del fjord de Funningur fins a Klaksvík, hi ha un total de 30km (que es fan amb 28 minuts de cotxe).

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (108,00km i 2h):

Avui recorrerem dues de les illes Fèroe del Nord, les illes de Viðoy i de Kunoy. Primer ens presentarem al poble de Viðareiði (capital de Viðoy), on a part de visitar-lo, iniciarem un trekking majestuós fins els penyasegats Villingadalsfjall, prop del cap Ennisberg. És un altre dels imprescindibles de les Illes Fèroe. Avui, però, la ruta serà un xic més dura i per tant, deixarem llibertat per si no la poguéssim acabar, arribar fins on s’arribi ja serà suficient. Després, amb el cotxe, travessarem un petit pont per entrar a l’illa de Kunoy i arribar-nos al seu poblet capital, Kunoy, el qual està ubicat en un gran emplaçament.

Comencem, doncs, dirigint-nos cap al nord, cap a Viðareiði. Es troba a 18,70km de Klaksvik (uns 22 minuts amb cotxe). Anirem a buscar l’inici de la caminada a Villingardalsfjall. La caminada comença a Uppi í Garð (punt nº12 del plànol del poble). Té una durada total de unes 3 a 4 hores, i la distància és d’uns 6km. S’arriba fins a la cota 841m sobre el nivell del mar. La caminada no és apta per a nens petits menors de set o vuit anys.

També hem de dir que és una caminada on s’ha de pagar una taxa per fer-la, en aquest cas hem de pagar 200DKK per persona i dipositar els diners a la bústia que trobarem junt a la porta que condueix al camí d’accés.

La gent de Viðareiði dissuadeix als turistes de realitzar aquesta caminada sense un guia, perquè segons ells, pot ésser perillosa. El paisatge és força empinat, i el camí pot presentar alguna dificultat, a part de la boira que pot aparèixer en qualsevol moment.

Nosaltres ens hem mentalitzat que si les coses comencen a ésser difícils, farem marxa enrere i tornarem per el mateix camí.

Per curiositat, per la contractació d’un guia per fer aquesta caminada només cal entrar a la pàgina “hiking.fo”, on veiem que ens costaria 73€ per cap. Una autèntica passada.

Aparcarem el cotxe junt a l’hotel de la població i començarem a caminar des de Uppi í Garð (a la part nord de Viðareiði). Es puja per la carretera i surts per la porta cap als jardins. Es tracta de la ruta nº1 del catàleg de caminades de les illes Fèroe que et donen a l’Oficina de Turisme.

En quasi tot el camí fins a la cima, la ruta està marcada amb tubs de plàstic blau que sobresurten del terra.

El primer tram és d’herba, però poc a poc el recorregut es torna més rocós i apareixen penya-segats. S’ha d’anar amb compte amb les pedres soltes, especialment si es va amb grup.

En una part de la ruta costa amunt, hi ha un antic mur de pedra. El mur es va aixecar per evitar que el ramat es dirigís a les zones escarpades de les muntanyes.

Quan queden uns 100 metres de desnivell fins a la cima, s’arriba a un petit altiplà amb una fita i unes roques punxegudes. Una de les pedres es diu Kona Per (Esposa de Per). Hi ha una història sobre un solter de Viðareiði que fou objecte de burles per no tenir esposa, i els homes que es burlaven d’ell proclamaren que la roca era la seva esposa.

Els túmuls condueixen a l’escarpat penya-segat Enniberg. A vegades es diu entre els feroesos que Enniberg, amb els seus 754 metres, és el promontori més alt d’Europa (de fet, del món) enfront al mar obert. No se sap amb certesa si això és cert, però de totes maneres és fabulosament bonic i empinat.

No has de seguir les fites. En el seu lloc, continua escalant en la mateixa línia que abans. En alguns llocs hi ha petits túmuls, però després d’uns minuts veuràs un túmul amb una vara que marca “Torratindur”, que està en la cima de Villingardalsfjall. Ja hi has arribat.

La vista des de dalt és espectacular. A més de Malinsfjall, es veu més al sud que en qualsevol de les altres boniques muntanyes de Viðoy. A l’oest tens l’orgullosa Kunoyarnakkur, la més septentrional de les sis muntanyes de Kunoy que supera els 800 metres d’alçada. Kunoyarnakkur és un destí popular pels aventurers, però es recomana no fer el viatge sense un guia local.

Al baixar pel mateix camí, has d’anar amb compte ja que la superfície rocosa és relliscosa.

Un cop retornats a Viðareiðdi, anirem a donar un tomb pel poble.

Els penya-segats d’aus al nord i l’exhuberant praderia verda en la vall, varen jugar el seu paper en la creació de Viðareiði com la capital històrica del Nord de les Illes.

El poble fou mencionat per primer cop als voltants de 1350-1400. Però està clar que hi ha hagut assentaments aquí per molt més temps enrere. Fins al 1934, totes les illes del Nord eren una parròquia i la seva seu estava a Viðareiði. La tercera muntanya més alta de les Illes Fèroe, Villingardalsfjall (844m), domina el poble fins al nord, i al sud Malinsfjall (751m) s’eleva cap al cel. En el 2017, es va plantar una arbreda commemorativa per homenatjar als que caigueren pels penya-segats, els que es perderen en el mar, i altres que varen perdre la vida en la dura naturalesa feroesa.

Un dels llocs a destacar és la seva església. L’església actual fou consagrada en el 1892, però hi ha hagut esglésies anteriors en la mateixa ubicació. L’església està feta de pedres. Cada home carregava 24 pedres a l’any durant dos anys. En el mur nord de l’església hi penja un plat d’altar, un dels tresors més antics de l’església en les Illes Fèroe. La Royal Navy britànica va donar una església de plata a la gent del poble en reconeixement a la ajuda dels seus habitants en el rescat de la tripulació del bergantí naufragat Marwood, en el 1847. Si voleu entrar a veure-la per dins, us heu de posar en contacte amb “Visit Nordoy”.

Un cop explorat el petit poblet, agafarem el cotxe per anar a una altra de les illes del Nord, Kunoy. El seu nom significa “illa de les dones” i es contraposa al nom de l’illa veïna de Kalsoy, la qual significa “illa dels homes”. Anirem fins al poble del mateix nom, Kunoy. Hi ha uns 25,5km (uns 27 minuts) de carretera per gaudir dels paisatges de les illes del Nord.

Un cop arribem i aparquem el cotxe en el nucli principal d’edificacions, farem una passejada d’aproximació per veure la totalitat del poble i els seus entorns immediats. La passejada dura aproximadament una mitja hora i és una excel·lent forma d’experimentar el poble i gaudir de la bonica vista sobre el fiord i la illa de Kalsoy. La passejada et porta a l’església, als diferents barris del poble i a través de la plantació d’arbres (sí, hi ha una altra plantació d’arbres a part de Klaksvík). La passejada és la nº14 de les atraccions del plànol del poble.

El poble és conegut per estar ben protegit en tot tipus de clima, i per la plantació que decora el paisatge obert.

Kunoy fou mencionat per primera vegada en el 1350-1400, però s’estima que els orígens del poble encara fossin més antics. Té una Central Elèctrica inaugurada en el 1952, i el poble fou un dels primers en les Illes Fèroe per disposar d’energia elèctrica. El túnel que travessa l’illa es va obrir en el 1987, ja que durant molts anys enrere, el ferry navegava entre Kalsoy, Kunoy i Klaksvik. Un cop obert el túnel, d’un dia per l’altre, el poble ja no era un poble en una illa perifèrica, sinó que estava connectat amb la regió central de les illes del Nord.

El Kunoy Park, el bosc més famós de les illes Fèroe, segons diuen. El nom en feroès és “Viðarlundin” (la Plantació). Els arbres foren plantats en el 1905 i és una fita per el poble. La plantació ha sofert devastadores tempestes, però segueix essent un adorn per el paisatge. La zona sota la plantació és molt rica i fèrtil.

Un cop hem explorat el poble de Kunoy, serà l’hora de tornar cap a Klaksvík i donar la jornada per finalitzada.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (55,90km i 1h):

Ja que som a la capital de les Illes Fèroe del Nord, avui en recorrerem una, la més occidental. Es tracta de l’illa de Kalsoy (que ahir la varem veure tant bé amb el trekking que vàrem fer), en la qual no s’hi arriba en carretera, sino amb ferry, i anirem fins al seu extrem nord per fer una altra caminada panoràmica, la Ruta al Far de Kallur. Posteriorment visitarem els pobles de Trøllanes i Mikladalur, on en aquest últim s’hi troba una estàtua metàl·lica amb una gran llegenda al darrere. I per finalitzar el dia, tornarem amb ferry fins a Klaksvík. Així doncs, comencem.

Avui anem a passar el dia a l’illa de Kalsoy, i hem de tenir en compte els horaris del ferry que hi porta, ja que el bitllet ja l’haurem reservat amb la màxima antelació possible. Si no és el cas, haurem de mirar de ser-hi bastant més d’hora de la sortida per trobar lloc, ja que el ferry que anirem és bastant petit.

Es tracta de la línia 56, de Klaksvík a Siðradalur, en un trajecte de 20 minuts, i amb un nombre total de places de 12 (!). En la web diu que no es pot reservar plaça amb anterioritat, o sigui que ens haurem de presentar una bona estona abans. Adjunto els horaris des de la seva pàgina web (ssl.fo).

Ens presentarem a la terminal de ferri de Klaksvik, ubicada al vial Stangavegur, a la part nord del port, a prop del centre. Si ja tenim el bitllet, arribarem com a mínim 15 minuts abans, que és el mínim que et recomanen per anar amb ferry. Com veiem en els horaris, de dilluns a divendres hi ha una correcta freqüència de Ferrys, però dissabte i diumenge minva molt. També veiem que els dies que hi ha més freqüència son dilluns, dimecres i divendres. Mirarem d’agafar el ferry de les 8:00h del matí. El preu del ferry és de 160DKK pel cotxe i el conductor, 40DKK per cada persona extra, i 20DKK pels nens de 7 a 15 anys, fent un total de 260DKK (és a dir, uns 34,85€).

El paisatge que discorre entre klaksvík i Syðradalur és realment preciós, sobretot si el dia és clar i es pot gaudir de la perspectiva de les diferents muntanyes de les illes circumdants.

Un cop hem arribat a Syðradalur, recorrerem la única carretera que té l’illa en direcció nord. Farem uns 16,60km (uns 20 minuts en cotxe) per arribar a Trøllanes que és el poble on comença la nostra caminada. La conducció per la carretera serà anant amb molt de compte, ja que la mateixa no té línia divisòria producte de la seva estretor.

Un cop arribem a Trøllanes, mirarem d’aparcar el cotxe a algun espai habilitat per això, o sinó, mirarem de deixar-lo en algun lloc que no obstrueixi el pas de ningú ni de cap propietat privada. Per iniciar la caminada ens dirigirem al nord-oest del poble i mirarem d’enllaçar amb els camins que duen al Far. Hem de dir que aquesta caminada és un dels imprescindibles a fer a les illes Fèroe, per tant, a l’estiu, segur que ens hi trobem a més gent. També hem de dir que la caminada disposa d’una taxa a abonar, concretament es tracta de 200DKK pels adults, 100DKK pels nens de 13 a 17 anys, i gratis pels menors de 13 anys. Trobaràs la caminada i les tarifes a la pàgina web de “hiking.fo“.

El diminut i privilegiat poble de Trøllanes és l’inici del sender que ens conduirà fins al far. No resulta difícil de trobar-hi el camí, ja que molts senderistes el realitzen. És important seguir el camí marcat (en moltes ocasions per les petjades que deixen altres excursionistes) i deixar-se portar per les impressionants vistes que emmarquen el camí. En moltes ocasions la caiguda en vertical fins a l’oceà és de varis centenars de metres. Aquest factor, junt amb el fet de saber que estàs en un lloc remot, fa que la sensació d’estar en un lloc únic es multipliqui.

La ruta d’anada dura 1 hora aproximadament. A l’arribar a les proximitats del Kallur Lighthouse, el verd dels penya-segats es fon amb la boira espessa que s’acumula en la cima de la muntanya que es troba en un dels extrems de l’illa. El sender vertiginós en el que es troba ubicat el far de Kallur acaba en l’enorme i gegantina paret vertical d’aquesta muntanya, tallada quasi a la perfecció per la naturalesa i que bloqueja els núvols que arriben del nord. Aquests núvols, que moltes vegades es confonen amb boira, voletegen per sobre el far, otorgant-li una àurea de misteri i soledat fascinants.

En aquest paratge inhòspit, el petit far de Kallur s’alça com un autèntic gegant en la fi del món. Lo més impressionant és creuar un estret congost que condueix a un petit monticle en el que les vistes del far son impressionants. Des del braç del congost, al que s’accedeix fent exercicis d’equilibrisme lluitant contra el vent i l’abisme que s’obre a cada costat, es pot gaudir d’una panoràmica incomparable. La vista del far de Kallur deixa sense esma. Al sud està el penya-segat de la muntanya Borgarin de 537m d’alçada- A l’oest es veu l’illa d’Eysturoy i a l’est es veu el cantó nord de les illes de Kunoy i Viðoy.

El camí de retorn a Trøllanes és el mateix que el d’anada, però amb un parell de sorpreses que reconforten al final del camí.

En el petit poble de Trøllanes és famós en totes les Illes Fèroe per les llegendes de trolls que allí habiten. Segons expliquen les històries populars, la petita vall on s’ubica Trøllanes era la llar de nombrosos trolls, que varen evitar aquestes terres fins que una dona, Giðja els va foragitar en nom de la religió cristiana.

Més enllà de curiositats i llegendes, Trøllanes és famós per la seva antiga forja (la qual segueix en actiu i es poden comprar artilugis de metall fets a mà per els locals). En realitat, es tracta d’un petit museu anomenat “The Blacksmith on Trollanes: Economusée“. Adjunto la seva pàgina web.

També és famós per trobar-s’hi el kiosk de la fi del món. Aquest petit local és un simple contenidor reaprofitat com a botiga en la que es poden comprar records de la illa de Kalsoy. També és el lloc ideal per a reprendre forces després de l’excursió i meravellar-se per última vegada d’aquest lloc remot i increïble.

El far de Kallur és un dels llocs més singulars de tot l’Atlàntic Nord. La seva ubicació privilegiada, rodejat de penya-segats de cents de metres d’alçada, el converteixen en un lloc icònic en les Illes Fèroe. Però com tot lloc privilegiat, es troba amagat darrera diversos obstacles que s’han de superar amb determinació. La recompensa final val la pena: trobar-se a la vora de l’abisme i amb unes vistes úniques de la muntanya de Borgarin, de la illa d’Eysturoy, i de les illes Kunoy i Viðoy.

Finalitzat el trekking i l’exploració del poble de Trøllanes, ens dirigirem per la carretera cap al sud, fent uns 6km, fins al poble de Mikladalur.

En el poble de Mikladalur, en la mateixa illa de Kalsoy, hi ha una estàtua dedicada a la Kópakonan. Es tracta d’una “selkie”, criatures mitològiques del nord d’Europa que son foques en el mar, però al sortir es “treuen” la seva pell per transformar-se en dones. Tenen la seva versió feroesa: la Kópakonan, que literalment significa dona foca.

L’estàtua està ubicada aquí perquè és on es troba una llegenda que la té com a protagonista. Aquí, resumint molt, fou on un granger, enamorat, li va robar a una Kópakonan la seva pell. Els dos es varen casar i tenir fills, però el granger tenia que mantenir tancada amb clau la pell de foca de la seva esposa. Un dia, es va oblidar de la clau i la selkie va retornar al mar com a foca i es va casar amb un elefant marí, amb el que va tenir més fills. Quan el granger i els seus companys varen matar a l’elefant marí i a les seves cries, en una de les seves caceres habituals, va caure sobre ells i tota la illa de Kalsoy la maldició de la selkie. Encara avui hi ha homes que moren en el mar i en les muntanyes de l’illa a causa de la maldició, segons la llegenda.

Llegendes a part, la “selkie” es troba en un lloc preciós, amb les illes del nord de fons. I per lo vist, en els dies de forta tempesta, quan està rodejada d’onades, la seva imatge és realment esglaiadora.

Una visita al petit poblet de Mikladalur farà que la jornada d’avui tingui aquest final (sense contar amb el posterior viatge del ferry des de Syðradalur.

Contes fascinants, naturalesa encantadora, l’estàtua de la dona foca, el molí-casa i la ferreria a Norðnástova. Aquestes son algunes de les coses que pots experimentar a Mikladalur.

La gent ha viscut a Mikladalur des del començament de l’Edat Mitjana. En el 1949 es va iniciar la construcció d’un moll de desembarcament, i la connexió per carretera es va establir en el 1981. Aquesta connexió fou un canvi significatiu per la gent de Mikladalur. Abans d’això, tenien que baixar a terra en el desembarcador i caminar per l’esquerda empinada i estreta. La vall, amb el seu impressionant tamany, sempre ha atret a viatgers i en els últims anys l’estàtua de la Dona Foca només s’ha afegit a l’atracció.

Un cop visitat Mikladalur, anirem a buscar el ferry de tornada a Klaksvík, el qual surt de Syðradalur, i així finalitzarà la nostra jornada en el dia d’avui.

Adjuntem la ruta realitzada avui amb el cotxe, mitjançant un mapa de google maps, amb la indicació de totes les atraccions i el kilometratge realitzat i el temps destinat al mateix (36,00km i 43min):

Ens llevem al primer dia sencer a les Illes Fèroe, i som a la capital de les Illes del Nord, Klaksvík, ubicada a l’illa de Borðoy. La intenció del dia d’avui és fer una caminada al matí on poguem posar de referència la ciutat de Klaksvík i els seus entorns, i per la tarda, visitar la ciutat de Klaksvík. Farem una part de la ruta nº3 de les rutes i caminades senyalitzades del catàleg de les illes Fèroe. Es tracta d’una ruta que ens portarà a un mirador, Klakkur, on experimentarem una magnífica vista de les boniques illes del nord.

Primer de tot, agafarem el cotxe per anar fins al punt d’inici de la ruta, que en el nostre cas no serà el centre del poble (ruta del catàleg), sinó ja a mitja muntanya (emplaçament de Hálsur), en un espai on hi arriba el cotxe i es pot aparcar. Aquest punt es troba a 3,7km del centre del poble. Hem adaptat la ruta del catàleg per fer-la més panoràmica. Hem reduït considerablement la durada de la mateixa.

Un cop aparcats a Hálsur, començarem la caminada cap a Klakkur que ens ocuparà uns 45 minuts com a molt. En el “Google Maps” ja ens marca “Klakkur Trailhead”. La caminada té una longitud d’uns 4-5km (anar i tornar) i pujarem un desnivell fins arribar a la cota de Klakkur, els 413m sobre el nivell del mar (calculem que farem una mica més de 100 metres de desnivell en l’anada).

La caminada passa en la seva major part per camins de gespa, i en tot moment es tenen de referència la ciutat de Klaksvík i els seus entorns.

Ves amb compte quan arribis a la cima de Klakkur, ja que la pujada final és una mica empinada. La vista des de dalt és excel·lent. A l’oest, Leirvík, Gøtunes i Mjóvanes. Mirant més al sud es veu Nólsoy si la visibilitat és bona. La illa de Kalsoy jau al nord com una llarga serp en el mar.

També, al nord, observem la illa de Kunoy, la qual és la més alta del país (existeixen sis muntanyes de més de 800 metres). Cap a l’est es veu Haraldsund i Klaksvik, els quals s’extenen a sota.

Quan baixes de Klakkur, veus  Halgafelli enfront a tu i llavors Háfjall. A l’altre cantó de Klaksvík, veus Myrkjanoyrafjall i Kjølin (se l’anomena la “quilla”), anomenada així perquè s’assembla a la “quilla” de un vaixell volcat. La ruta finalitza en el mateix aparcament d’on ha començat.

Adjuntem el mapa de la ruta, tot i que la sortida l’hem realitzat des del punt 2 (Hálsoy):

Un cop recuperats de l’esforç de la caminada, i havent dinat de pícnic, anirem a visitar el poble de Klaksvík, el qual té uns 5.000 habitants. En funció d’on tinguem l’allotjament hi ha la possibilitat d’aparcar-hi el cotxe i agafar el bus local. La línia 1, que opera cada dia, és la més eficaç, perquè recull la pràctica totalitat de l’espai edificat:

En el cas que tinguem un allotjament força cèntric, el bus no farà falta perquè les atraccions a visitar estan a prop del centre, també.

Klaksvík és coneguda com la capital pesquera de les Illes Fèroe, però aquesta indústria és només una part de lo que Klaksvík té per oferir.

Klaksvík és la segona ciutat més gran de les Illes Fèroe i la història de la ciutat es remonta a l’era vikinga (800-1050). I fins a mitjans del segle XIX, la ciutat estava formada únicament per llogarets dispersos. Al 1856 es va crear una base per el desenvolupament comercial a Klaksvík, que es va convertir en el centre comercial i cultural de les Illes del Nord en els següents segles. L’indústria pesquera segueix activa a Klaksvík, i la ciutat alberga algunes de les majors empreses pesqueres del país- Klaksvík també ha fomentat artistes famosos, així com músics i bandes. Pots reconèixer als seus habitants per una característica pronunciació arrossegada de la lletra A, que difereix d’altres dialectes de les Illes Fèroe, i alguns inclús veuen a Klaksvík com el centre d’una Cultura de les Illes del Nord.

Començarem la visita a Klaksvík per un dels seus monuments estrella, l’església moderna consagrada el 1963 Christianskirkjan, la qual es troba al centre de la ciutat a 200m del seu port.

L’església Christianskirkjan, del 1963, és una fita arquitectònica a Klaksvík. L’església fou dissenyada amb la inspiració de la catedral de Kirkjubøur i la tradició de construcció de cases flotants feroeses. Dins de l’església pots admirar el retaule “El Gran Sopar”(1901) de Joakim Skovgaard, i en el soterrani de l’església es pot gaudir de l’obra d’art de “Jesus de Natzaret” de Edward Fuglo i Sjúrður Sólstein.

A dos-cents metres de l’església, en direcció al port, es pot visitar una de les cerveseries més famoses de les illes Fèroe, per no dir la més famosa, anomenada Føroya Bjór. L’horari d’obertura de la mateixa és de 10:00h a 17:00h. En la seva web expliquen el procés d’elaboració de les seves cerveses (Forsíða – Föroya Bjór (bjor.fo)).

Empresa fundada en el 1888, Føroya Bjór és una cerveseria familiar de Klaksvík. El carner és el símbol de l’empresa que ha desenvolupat la tradició feroesa de refrescs i cervesa durant els últims 129 anys. En la nova botiga, pots aconseguir molta informació sobre la història de la cerveseria i el treball actual, així com destil·lar whisky. Durant l’estiu, regularment s’organitzen visites a la cerveseria. T’has de posar en contacte amb la botiga o amb l’oficina de turisme per obtenir més informació.

Un cop visitada la cerveseria, ens acostarem a l’únic museu que hi ha a Klaksvík, el Norðoya Fornminnissavn, el qual està a 800m de l’església en direcció al port. Es tracta del “Museu de les illes del Nord” com així diu el seu nom, i està ubicat en l’antiga botiga del Monopoli Comercial Reial Danès des de 1838. En el museu hi trobaràs eines de treball, una vella farmàcia, històries i interessants objectes del passat. El Monopoli Comercial Reial Danès fou abolit en el 1856, però la casa roman quasi sense alterar. Les parets traspuen història, tanta que es diu que la vella botiga està encantada.

Després de donar una volta pel seu important port pesquer de la ciutat, ens mirarem d’acostar a l’anomenat “Klaksvik Park”, el qual és un parc públic on s’hi troba un dels pocs boscos de les illes Fèroe. Es troba a uns 1300m de l’església i s’hi pot anar amb bus urbà, o a peu, fent una agradable passejada i coneixent més la ciutat.

El nom del parc és “Viðarlundin Uti i Grøv”, i és un fèrtil oasis amb vistes a la badia de Borðoyavík. Els arbres foren plantats en la dècada de 1980 i proporcionen resguardar-se del vent i dotar al lloc d’una atmosfera que és molt diferent de l’accidentat paisatge feroès. Addicionalment, hi ha restes interessants encara no excavades que es consideren de la època vikinga.

Aquí segurament t’entraran ganes de quedar-t’hi una bona estona. També dependrà del temps que disposis. Pràcticament aquí donem la jornada per finalitzada en el dia d’avui, havent realitzat una caminada panoràmica i la visita a la ciutat de Klaksvík.

Adjuntem en un mapa de google maps, les atraccions visitades en el dia d’avui:

La forma més ràpida i còmoda d’arribar a les Illes Fèroe des d’Espanya o Catalunya, és amb els vols directes d’Atlantic Airways. El vol des de Barcelona, per exemple, opera des d’abril fins a octubre (els vols de Palma son solament a l’estiu, i els vols a Las Palmas de Gran Canaria son solament a l’hivern, de desembre a març).

Nosaltres tenim previst contractar els vols directes amb Atlantic Airways, i durant el més d’Agost opera des de Barcelona amb dimecres. Per tant, marxarem un dimecres cap a les illes Fèroe i tornarem en dimecres cap a Catalunya.

El vol d’anada és a les 14:20h a l’Aeroport del Prat (BCN) i arribada a les 17:10h a Vágar (FAE). Com veieu la durada del vol és d’unes 3 hores.

El cost aproximat del vol anar i tornar per tots quatre en classe “low” (baixa), ens va costar un total de 2.677,08€ (669,27€ per cap).

Un cop arribem a l’aeroport de Vágar (ubicat al centre de la illa del mateix nom), anirem a buscar el cotxe de lloguer el qual haurem reservat prèviament. En l’aeroport de Vágar hi ha vàries empreses de lloguer de cotxes presents. La central de lloguer de cotxes es troba aproximadament a 100m a la nostra esquerra al sortir de l’edifici de la terminal.

Tal com hem dit en l’article corresponent, llogarem el cotxe a través del link de “Rentalcars”, el qual sempre ens ha funcionat de meravella.

Fent una simulació, preveurem el lloguer d’un cotxe compacte per 4 persones tipus “Toyota Yaris”. El lloguer ens costa un total de 1.365,54€ pels 14 dies (de dimecres a dimecres). El preu inclou kilometratge gratis, exenció de danys per col·lisió, protecció contra robatoris, el 25% de l’IVA i la tarifa d’aeroport.

Doncs ha arribat l’hora de pujar al vehicle i fer la corresponent ruta fins al nostre primer allotjament, en el qual hi estarem 1 setmana.

Abans, però, no estarà de més que passem per l’oficina d’informació i turisme de l’aeroport, per tal d’informar-nos de la viabilitat del nostre viatge i de si hi ha alguna qüestió que ens pugui afectar, com talls en carreteres, previsió del temps, disponibilitat d’un bon mapa de carreteres, etc…

La ruta que farem per arribar a l’allotjament de Klaksvik serà espectacular, essent un total de 76,70km (previsió de 1 hora i 11 minuts de cotxe) per arribar-hi. Passarem per el llac més gran de les illes, creuarem tres túnels submergits a l’oceà (i una rotonda submarina), i creuarem un total de 4 illes (contant la de Vágar (ubicació aeroport) i la de Borðoy (on Klaksvík és la capital).

El primer que farem un cop arribar a Klaksvík, serà anar a buscar el nostre allotjament, que en aquest cas serà un apartament (amb disponibilitat de cuina). Un cop instal·lats, anirem a comprar menjar en un dels supermercats indicats amb anterioritat en aquest article (Bonus o Pe). Veiem que tenim un supermercat Bonus molt a prop del centre de Klaksvik, en la ubicació “Oman Eid, nº9”. Els horaris d’obertura son de les 9:00h a les 22:00h.

Un cop comprat el menjar, anirem a l’oficina de turisme de Klaksvik, la qual està ubicada al centre de la ciutat, al costat del port (700 Biskupsstodgota, 11), a 850m del supermercat Bonus. Ens aprovisionarem del plànol de la ciutat i de possibles rutes si fes falta, tot i que tenim molt clar el què volem fer.

En funció del temps que tinguem farem una cosa o una altra. La jornada d’avui, la deixarem aquí.

Adjuntem la ruta amb cotxe realitzada avui, amb la inclusió del supermercat i oficina de turisme visitats, en un plànol de google maps: