Autor: admin

Avui és un dia que ens aixequem amb moltes ganes. Serà el nostre primer creuer per Sardegna (i l’únic). Seria el segon si haguéssim pogut visitar el Golf d’Orosei i les seves platges. Ens hem de presentar ben d’hora al port de Palau ja que el nostre creuer surt a les 10h del matí. Ens vàrem presentar a les 9:15h del matí.

El creuer l’hem contractat amb l’empresa “Elena Tour Navigazioni”, la qual és una empresa familiar i ecològica que organitza excursions amb vaixell a La Maddalena de Sardegna. Passejos en vaixell en el Parc Nacional de l’Arxipèlag de La Maddalena amb les illes més belles i salvatges, un destí imperdible per agregar a les teves vacances a Sardegna. Viu amb nosaltres una experiència inoblidable al millor preu amb sortides des de Palau. Admira la vuitena meravella del món, les seves platges de sorra fina i blanca i un mar cristal·lí. Descobriràs itineraris complets, visitaràs la illa de La Maddalena i el seu magnífic Parc Nacional: la illa de Spargi amb Cala Corsara, la illa de Budelli amb la famosa Platja Rosa, les piscines naturals i el Porto Madonna (port de la verge), Caprera amb cala Coticcio “Tahiti”, i Santa Maria.

L’itinerari del creuer d’Elena Tour és l’itinerari bàsic anomenat Itinerario 1, amb el següent programa:

Sortida de Palau, davant de l’estació marítima, a les 10:00h del matí

• Primera escala: en el Centre Històric de la illa de La Maddalena per visitar-la lliurement

Sortida de la Maddalena (a l’Ufficio Postale) a les 11:30h

• Segona escala: bany a la platja de Cala Corsara, a la illa de Spargi
• Tercera escala: bany des del vaixell en la piscina natural (Porto della Madonna), en la illa de Budelli. Pausa per esmorzar i successiva visió de la famosa platja rosa
• Quarta escala: bany a la platja a Cala Santa Maria, illa de Santa Maria

Tornada a les 17:30h sobre la costa de Punta Sardegna i Porto Raphael.

Aquest itinerari es fa tots els dies de la temporada d’estiu. Els preus son de45,00€ els adults, i 35,00€ els nens de 4 a 10 anys, i els bebès de 0 a 3 anys han de pagar 15,00€.

Un cop el vaixell va sortir, vam anar en direcció al port del centre històric de l’illa de La Maddalena. El viatge va durar un quart d’hora i a les 10:15h ja atracàvem al port. Teníem una mica més d’1 hora per fer turisme pel casc històric de la Maddalena.

La ciutat, la única de l’arxipèlag, conta amb onze mil habitants. El seu port està orientat a Palau, de la qual queda a 15 minuts en vaixell. En els carrerons del centre s’alcen palaus de finals del segle XVIII i l’església parroquial de Santa Maria Magdalena. En la sagristia és possible visitar el Museu Diocesà d’Art Sacre, a on s’exposa el tresor de la santa patrona, que comprèn el crucifix i dos canelobres de plata donats per l’almirall Nelson (1804). És el lloc de la memòria històrica de la ciutat. Bàsicament el què vam poder fer en aquesta hora i poc va ésser passejar pels seus carrers, mirar botigues i entrar a l’església. Poc més.

Tornem a embarcar-nos i ara en direcció a la illa d’Spargi, a banyar-nos a la Cala Corsara. Es diu que antigament era un refugi de pirates, motiu del seu nom. Però quin refugi! Ens vàrem enamorar a primera vista d’aquest lloc màgic, seduït per la seva naturalesa salvatge i per el contrast de colors entre el verd de la vegetació que envaeix les roques de granit i els infinits tons del mar que van des del blau turquesa fins al blau esmeralda, passant per el blau clar i el blau intens. És Cala Corsara, una petita badia meravellosa en la costa meridional de la Illa de Spargi, una de les perles més brillants del parc nacional de l’arxipèlag de La Maddalena, escollida la platja més bonica d’Itàlia en 2016 en un famós lloc de vacances i considerada una de les set platges de tota Itàlia de visita obligada per la revista nord-americana Forbes en 2018. Per sort, aquest paradís terrenal només és accessible en barca i estem segurs de que quan arribis, no podràs resistir-te al desig de capbussar-te en les seves aigües cristal·lines i nedar fins a la seva riba, d’on gaudiràs de la més absoluta tranquil·litat i d’unes vistes espectaculars. Bé, vam gaudir de les vistes, però a mig mes d’agost no vam poder gaudir de la tranquil·litat perquè la Cala estava envaïda de turistes, que tots fèiem el mateix.

La cala es composa de quatre platges de sorra blanca finíssima, quasi impalpable, rodejades de petites dunes a on creixen ginebres, ginestes, roses i “azuzenes” de mar. Alguns esculls de granit presenten formes molt curioses, originades per l’erosió mil·lenària del vent i del mar. El més famós, és la Roca de la Bruixa, en el cantó occidental de la cala. Si en comptes de relaxar-te estirat al sol prefereixes submergir-te, estàs en el lloc ideal per practicar esnòrquel o submarinisme i descobrir uns fons marins plens de sorpreses, que et permetran tirar unes fotos impressionants. En el baix de Cala Corsara jeuen les restes d’una nau romana de 35 metres del segle II a.C,: part de la seva càrrega, trobada en el 1939, s’exposa en el Museu Arqueològic Naval Nino Lamboglia de La Maddalena.

Spargi és la tercera illa més gran de les seixanta que formen part del parc creat en 1994. Aquesta illa paradisíaca, deshabitada degut a la seva naturalesa granítica i abrupta i al fet de que el seu interior, cobert de màquia mediterrània, és quasi inaccessible, amaga moltes altres perles. Quan ja en vam tenir prou, vam tornar a embarcar i dirigir-nos cap a la Illa de Budelli, per fer un bany a les piscines naturals, en el mig del mar. Abans, però, ens van indicar que estàvem passant pel costat de la Spiaggia Rosa, una de les més famoses platges de l’arxipèlag, ara protegida dels turistes i que ningú s’hi pot banyar ni trepitjar la seva sorra.

La platja Rosa de la illa de Budelli, és una de les més boniques del món, i deu al seu nom al color de la sorra, rica de petits fragments de corall, granit i petxines i esquelets de mol·luscs. L’espectacular color es deu a uns microorganismes de color rosa l’hàbitat del qual son les praderes de posidònia. Quan moren, el seu esquelet, o petxina, és arrossegat fins a la riba, on es desfà per l’acció de l’aigua i del vent. En el segle XX, l’ús de la platja com a ancoratge i l’agitació irregular del mar feren retrocedir la posidònia i es va modificar la composició de la sorra. Però en 1998 es promulgaren normes per la conservació integral de la platja i es va prohibir desembarcar en ella (i així, evitar que la gent s’emportés sorra), banyar-se i fondejar. Gràcies a aquestes mesures, avui la platja ha recuperat plenament el seu color rosat. L’espectacle és increïble: una mar d’aigües netíssimes que trenca contra la sorra vermellosa i darrera, la vegetació mediterrània, que regala colors i perfums que et fan sentir com al paradís. Un paradís on el 1964 el genial director Michelangelo Antonioni va ambientar part de la famosa pel·lícula “El desert vermell”. Ara sí, vam parar al mig del mar i ens vam anar capbussant, a les piscine naturalli, ubicades prop del porto della Madonna, a la illa de Budelli. Aquí ens donàrem compte de la transparència de l’aigua del mar, totalment neta i nítida, amb vistes de la sorra blanca al seu fons. Realment, és com un tros de paradís poder-se banyar en aquests llocs.

I ens faltava una quarta escala, per tornar-nos a banyar a la platja de Santa Maria, a la illa de Santa Maria, la qual és l’illa més allunyada de les que farem avui en l’excursió. L’illa de Santa Maria queda molt a prop de la de Budelli. Vam parar a l’illa de Santa Maria i ens van indicar que disposàvem fins a les 17:30h per poder-nos banyar i prendre el sol.

L’illa de Santa Maria és la única habitada de forma permanent de l’arxipèlag, a més de les principals de La Maddalena i Caprera. Es troba entre Razzoli i Budelli, de les que està separada per estrets i braços de mar poc profunds. Per exemple, el Passo degli Asinelli divideix la illa de la primera i té una profunditat de 50cm.

Les restes d’un antic monestir construït per els monjos benedictins, abans d’establir-se permanentment en l’arxipèlag en el segle XII, forma part de la residència del pastor que viu i treballa en aquesta illa. El nom de l’illa deriva de la Verge que donà nom a l’església adjunta al monestir.

En la costa sud de l’illa, s’obre la platja més famosa i bonica de l’illa, la Cala de Santa Maria, amb més de 200 metres de sorra blanca i molt fina i aigües cristallines. Darrera de la platja es troba el Padule, un petit pantà d’aigua salobre d’on nien moltes espècies d’aus. Des del far de Punta Filetto, accessible per un sender que surt des de la cala Santa Maria, es pot gaudir d’una preciosa vista de l’arxipèlag i l’estret de Bonifaci. La veritat és que la Cala de Santa Maria també ens va sorprendre per el color i el to de les aigües i no se’ns va fer gens pesat esperar fins a l’hora d’embarcar, al contrari, nosaltres hi haguéssim estat més temps.

I va arribar el moment de marxar de l’illa de Santa Maria i navegar fins a la tornada a Palau. El creuer s’estava acabant, i tot i així ens explicaven el nostre pas per la Punta Sardegna i el Porto de San Raphael, així com les formes capritxoses d’algunes formacions rocoses…

L’excursió va valdre la pena, ja que tampoc no hi ha cap més altra possibilitat per fer-la. Cada companyia la fa a la seva manera, però nosaltres vam escollir aquest itinerari perquè el vam trobar molt correcte. Potser haguéssim escollit l’itinerari del dissabte de la mateixa empresa “Elena Tours”, el qual es diu “Maxi Tours” i que afegeix una quinta escala a la Cala Cotticio de la illa de Caprera. El preu, però, també és més car. També vam pensar que a la illa de Caprera hi podríem arribar amb cotxe. Bé, això serà un altre dia.

Tornats a Palau, vam anar a descansar a l’Stazzo (allotjament), perquè demà tornarà a ésser un dia força intens.

Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (24,00km amb 37min).

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m27!1m8!1m3!1d38405.231295317826!2d9.30390255992214!3d41.17651888678295!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m16!3e0!4m5!1s0x12d95ea010d8fe99%3A0x99e832684e6b2f00!2sSan%20Pasquale!3m2!1d41.1689346!2d9.2764033!4m4!1s0x12d943860f7b4793%3A0x2f2406d1884d2fd7!3m2!1d41.1813326!2d9.3862121!4m3!3m2!1d41.168926!2d9.2764098!5e1!3m2!1sca!2ses!4v1636892392313!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Arribem pel migdia a San Pascuale, i al començament de la tarda ja estem instal·lats en el nou allotjament. Hem decidit que avui farem una volta per algunes atraccions de Palau, i també ens pararem a Palau, per confirmar el creuer que tenim contractat per l’arxipèlag de la Maddalena.

El primer lloc que anem és la Roccia dell’Orso, un monument fet per les forces de la naturalesa a prop de Palau. Sovint, a Sardegna, les roques estan modelades per les forces de la naturalesa i acaben adquirint trets d’éssers vius o formes estranyes: en l’extrem nord, n’hi ha una molt famosa…

Segons Victor Berard, escriptor estudiós d’Homer, el cap d’Orso és l’únic lloc del Mediterrani que es pot identificar amb la terra dels “lestrigones”, els gegants caníbals protagonistes del desè llibre de la Odisea, que, provocant greus pèrdues a Ulisses, l’obligaren a fugir. L’heroi va atracar aquí, prop de la font d’Artacia (ós), buscant menjar i aigua per la tripulació, que, després de desembarcar, fou devorada per els esmentats gegants. Un aura de llegenda rodeja aquest cap que s’alça enfront el parc de l’arxipèlag de la Maddalena i que pren el seu nom d’una espectacular escultura natural que s’assembla de manera extraordinària a un ós, el cap de la qual sembla indicar el mar.

És la Roca de l’Ós, monument natural visitat per milers d’excursionistes que s’alça sobre una elevació de granit, a més de 120 metres d’alçada, i vigila el poble de Palau, famosa localitat turística ubicada en una ensenada de la Gallura septentrional, prop de la Costa Esmeralda. Està a poc més de cinc kilòmetres i s’hi arriba recorrent un camí panoràmic de mig kilòmetre (deu minuts de lleugera pendent), que surt del fort del cap de Orso, una de les moltes fortificacions militars construïdes en el segle XIX a Palau, entre les que destaca les bateries de Monte Altura (que també hi anirem a visitar-les) i de Talmone. Des de la cima del promontori, es domina tot el parc de l’arxipèlag, al que també pertany l’àrea al voltant d’aquesta obra d’art feta per la naturalesa, una de les formacions rocoses més particulars d’Itàlia. La roca de granit, esculpida durant milions d’anys per agents atmosfèrics, és llisa, quasi excavada en la superfície, amb un característic color groc-rosat.

El promontori de l’ós és conegut des de temps immemorials. Els antics mariners varen veure la forma d’un ós i des de llavors, ha conservat aquest nom. El primer testimoni històric és el geògraf grec Ptolomeo (segle II d.C.) qui, a més de donar les seves coordenades, narra la por que provocava en els mariners perquè creien que podia atraure als vaixells com si fos un gran imant. No és casualitat que, en el tram de mar que està al davant, s’hagin trobat restes de naus de diverses èpoques, el que també confirma un intens tràfic comercial en aquestes parts. La roca sempre ha sigut un punt de referència, clarament visible des del mar i citada per els navegants que s’aventuraven en la costa de Gallura i l’estret de Bonifaci.

El territori del cap de Orso també és interessant des del punt de vista arqueològic degut a algunes tombes en cavitat i a una indústria lítica del Neolític. El nuraghe “Luchia” i les tombes de gegants de “Li Mizzani” i de “Sajacciu” son els altres llocs més famosos del municipi de Palau.

La visita a la Roca de l’Ós costa uns 3,00€ per persona (2,00€ els nens de 12 a 18 anys, gratuït pels nens menors d’11 anys), i si aparques a l’aparcament autoritzat de la Roca de l’Ós, et claven 3,00€ més (només pel vehicle). L’horari d’accés és de les 9h fins que es pon el sol.

Visitada aquesta meravella de la naturalesa, ens dirigim a la Fortalesa Monte Altura, a prop de Palau (a 3,90Km del centre de Palau). Es tracta d’una veritable ciutadella fortificada construïda en 1887 per el control i protecció de la costa nord-est de Sardegna. A finals del segle XIX, la costa nord de Sardegna que domina l’arxipèlag de La Maddalena estava ocupada per una sèrie d’estructures militars fortificades que, junt amb les ubicades en les illes, havien de ser decisives.

En els anys coneguts com els de les Grans Fortificacions, tres grans bateries militars s’aixequen en el territori de Palau: Monte Altura, Capo d’Orso i Baragge. La bateria de Monte Altura, ubicada al nord-oest de Palau, en una posició enormement panoràmica, és fàcilment accessible a través de la carretera que condueix a Porto Rafael. Des de dalt, la vista s’estén sobre les illes circumdants fins a Còrcega. La obra, en excel·lent estat, està oberta a visites guiades: durant la temporada d’estiu acull concerts i esdeveniments culturals.

La Fortalesa de Monte Altura està situada en una vessant de granit amb vistes a Palau, en una esplèndida posició amb vistes a l’arxipèlag de la Maddalena i Còrcega. És un dels forts construïts en el segle XIX per protegir la costa nord de Sardegna, una zona considerada de gran importància estratègica. Construït en 1887-1889 amb el granit de Monte Altura, llavors ostentava el títol de la fortalesa més bella d’Europa. Després de la Segona Guerra Mundial va romandre en desús durant un llarg període, fins al 1990, època a partir de la qual es va iniciar la seva posada a punt en valor cultural. Rodejada d’imponents murs, es tracta d’una estructura de gran interès des del punt de vista arquitectònic i mediambiental: testimoni significatiu de la tècnica de la obra de paleta i la arquitectura militar del segle XIX.

Els nombrosos edificis que trobem en el seu interior, alguna vegada foren habilitats per albergar  oficials, suboficials, i dormitoris per a militars. Però també quadres, tallers i magatzems. També hi havia jardins i jardins cultivats. En definitiva, una autèntica ciutadella militar ubicada sobre un gran turó de pedra molt dura, per formar una de les majors fortaleses construïdes en el segle XIX.

L’entrada a la Fortalesa durant els mesos d’estiu és de 10:15h a 12:15h i de 17:15h a 19:15h, en règim de visita guiada obligatòria. Té una durada aproximada de 45 minuts. El preu de l’entrada és de 5,00€ pels adults i de 2,50€ pels nens de 12 a 18 anys (gratuït pels nens de menys 11 d’anys).

Hi ha una tercera atracció a Palau, el Museu Etnogràfic, que alberga una col·lecció d’objectes pertanyents a la cultura agro-pastoral del “stazzo”, la típica casa rural i hàbitat de Gallura. Visitar el museu és una oportunitat per tornar sobre una forma de vida molt llunyana, una cultura material que és la memòria d’una civilització, els valors de la qual estan relacionats amb la vida quotidiana, la terra i la tradició.

El museu etnogràfic està ubicat a la Via Nazionale, 111, de Palau.

L’obertura del museu en els mesos d’estiu és de 10h a 12h del matí. Els preus son de 2,50€ pels adults i 2,00€ pels nens de 12 a 18 anys (gratuït pels nens de menys d’11 anys).

Finalment, cal dir, que hi ha un bitllet combinat entre les tres atraccions (Roca de l’Ós, Fortalesa, i Museu etnogràfic), que et surt per 7,00€ pels adults, i 4,00€ pels nens entre 12 i 18 anys (gratuït els menors d’11 anys). Realment, si ho vols visitar tot, et surt a compte. Nosaltres ho vam visitar tot excepte el Museu Etnogràfic, que no ens va donar temps (amb uns altres horaris més amplis, l’haguéssim visitat).

Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (227,00km amb 3h 50min).

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m38!1m8!1m3!1d736150.6216322521!2d8.817766526372985!3d40.68990709846204!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m27!3e0!4m5!1s0x12de44f6b8df3857%3A0xe74880c77296a21f!2sBaunei!3m2!1d40.0317514!2d9.6632721!4m5!1s0x12d95ea010d8fe99%3A0x99e832684e6b2f00!2sSan%20Pasquale!3m2!1d41.1689346!2d9.2764033!4m4!1s0x12d943ab96d97e27%3A0xa1239dea3fed5653!3m2!1d41.172446699999995!2d9.4161764!4m4!1s0x12d95d2b8ebddcf3%3A0xf79008eb7337a2fe!3m2!1d41.184636999999995!2d9.3636365!4m3!3m2!1d41.168914199999996!2d9.2764302!5e1!3m2!1sca!2ses!4v1636891390147!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Deixem Baunei pel matí i ja ens dirigim a l’últim dels allotjaments, a San Pascuale, prop de Palau. Sortim de Baunei per la carretera SS125 en direcció nord (Strada Orientale Sarda). A l’alçada de Dorgali ens desviem cap a l’interior per la carretera SP38 que anirà a buscar la carretera principal SS131dcn que ens porta fins a Olbia. Voregem Olbia i agafem la carretera SS125 que ja ens durà a les immediacions de Palau, concretament al trencall cap a San Pascuale, a mà esquerra. Del trencall a San Pascuale hi arribem amb la SS133bis.

L’allotjament de San Pascuale és una casa típica sarda, anomenada “Stazzo”. La casa té 2 plantes (planta baixa i planta pis), i nosaltres ocuparem la planta pis. La casa està al mig del camp, i s’hi arriba per un camí de carro mal arreglat. Malgrat això, la resta son coses positives: tenim dues habitacions dobles, una cuina molt ben equipada, unes vistes que s’allarguen fins al mar, etc… La persona que ens ha donat les claus és la filla de qui viu en la planta baixa, o sigui que tot queda en família. Tot molt acollidor. Ho recomanem totalment. Vam trobar aquest allotjament per Tripadvisor.

Com hem dit anteriorment, hem variat la planificació de dos dies, el dia de la marxa des de Cagliari, és a dir, el dia que arribem a Baunei, i l’endemà, el dia que marxem de Baunei:

• Dia que arribem a Baunei: Deixem de fer lo planificat i ens quedem pel poble durant la tarda. Cap al vespre, anem a veure el poble del costat, Santa Maria Navarrese, que està de festa.
• Dia que marxem de Baunei: Deixem de fer lo planificat (una volta pel Golfo di Orosei) i marxem cap al nou allotjament de San Pascuale, tenint més temps per visitar Palau i els entorns.

Com hem dit, després de voltar Baunei agafem el cotxe i ens plantem al poble del costat, Santa Maria Navarrese, el qual està a 8,8km de Baunei (tardem uns 13 minuts per arribar-hi), on a l’arribar veiem que hi ha moltíssima gent, i veiem gent vestida d’època. Llavors ens n’adonem que estan de festa.

Santa Maria Navarrese és un poble petit, d’uns 1450 habitants. És una mica turístic, però no tant com els llocs que hem anat. Arribem a Santa Maria Navarrese encantats per els romàntics carrers enfront a la costa, vorejats per el turquesa de l’aigua, entre bancs que conviden a la contemplació i espelmes blanques que destaquen en el mar.

L’església de Santa Maria de Navarra, que data del segle XI, i la Torre Espanyola, construïda en el segle XVII per a protegir les costes, representen la memòria històrica del poble. Des del sortint enfront el golf fins l’ombra dels pins, dominada per la torre, us heu de deixar encantar per la vista que dóna al port. La llegenda atribueix el nom de l’antiga església a la princesa de Navarra, qui ordenà la seva construcció per expressar agraïment a la Verge Maria. El millor lloc per contemplar les vistes és el mirador ubicat al final de la Via Pedralonga del poble. Des d’ell es tenen unes grans vistes del port, del poble, i de l’entorn costaner.

Com hem dit, el poble estava de festa, i nosaltres ens hi afegim, amb calma, però ens hi afegim. Per tot arreu veiem gent vestida d’època, així com carruatges i cavalls. També hi ha tota una avinguda plena de paradetes tipus paradetes de records, d’artistes i artesans, etc…

Donem un volt pel poble i després anem a sopar a un restaurant de la Via Lungomare, a prop del mar. Un cop acabem de sopar, ens en tornem a l’allotjament de Baunei, que demà serà un altre dia.

Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (169,00km amb 2h 39min).

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m35!1m12!1m3!1d528672.0899038616!2d9.038896516164382!3d39.63720488352378!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m20!3e0!4m3!3m2!1d39.218876099999996!2d9.1145372!4m5!1s0x12de44f6b8df3857%3A0xe74880c77296a21f!2sBaunei!3m2!1d40.0317514!2d9.6632721!4m4!1s0x12de45da013de97d%3A0xf15d64dbd93cf6f7!3m2!1d39.9899419!2d9.690066999999999!4m3!3m2!1d40.0317295!2d9.6632537!5e1!3m2!1sca!2ses!4v1636890448435!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Com hem dit anteriorment, vam haver de canviar la planificació. El dia de marxar de Baunei, teníem previst realitzar una ruta amb vaixell pel Golf d’Orosei, on es troben de les millors platges i coves que té Sardegna. La nostra intenció hagués sigut contractar el dia abans un vaixell tipus “catamarà” a Cala Gonone. Hi ha moltes empreses que ho fan. Heus aquí unes quantes: Boat Day Tours; Palmasera Boat Rental; Azzurra; Cielomar; Lampu. Son creuers que surten aproximadament de Cala Gonone a les 10h del matí, i arriben a la tarda sobre les 18h. No s’inclou les entrades als llocs ni el menjar (que ens haguéssim portat un pícnic). Durant el dia visites 3 o 4 platges i si vols alguna gruta, com la Gruta de Bue Marino. Les platges que visites son de lo millor de l’illa, com Cala Goloritzé, Cala Mariolu, Cala Luna, Piscine di Venere, etc… El preu del creuer (sense entrades ni menjar) oscil.la entre els 190€ i 250€ per tots quatre.

Us deixem algunes fotografies de les platges del golf d’Orosei, perquè les gaudiu. Val molt la pena, creiem, el creuer que no vam poder fer:

Ha arribat el dia de marxar de Cagliari cap al nord, o centre-nord, a Baunei. A última hora tenim una mala notícia, una de les nenes, la Júlia, es va començar a trobar malament i abans de marxar hem estat buscant un hospital o un metge a Cagliari. No ens n’hem sortit, i anirà automedicada fins a Baunei, si pot ser. Allà ho tornarem a provar amb lo del metge.

Marxem de Cagliari tristos per això, i perquè han estat uns dies molt bons i positius per nosaltres. Sortim en direcció oest per la Viale Marconi, que es transforma un cop deixat Cagliari amb la carretera SS125, després amb la SS554, la SS554bis, la SS125var, i abans d’arribar a Villasimius la carretera ja tira cap al nord. Quan portem una mica més de mig camí, la carretera es transforma un altre cop amb la SS125 (és la carretera Orientale Sarda), i més endavant tornem a agafar la variant de la mateixa, la SS125var. Passat Bari Sardo agafem un altre cop la carretera SS125 que ja definitivament ens porta al centre de Baunei. Arribats a Baunei, quedem amb la persona de l’allotjament, la qual ens diu que l’apartament està a la Via Roma, nº179 de Baunei.

L’allotjament de Baunei és un apartament, o millor dit, una casa de poble, tota per nosaltres 4. Està en molt bon estat i l’espai és molt gran. La recomanem totalment. La persona que ho porta és molt acurada i ens dóna molta confiança. Li diem lo de la Júlia i ens assenyala on hem d’anar perquè la vegi un metge. Ens indica com el CAP del poble. Un cop allotjats anem a que ens visitin la Júlia i a partir d’aquell moment tot anirà sobre rodes. Això si, la planificació del mateix dia i de l’endemà la modificarem una mica, adaptant-nos a lo que la Júlia necessita, una mica més de tranquil·litat. L’apartament l’hem contractat amb Tripadvisor. Consta de 3 habitacions dobles, un menjador, una cuina i un bany, tot en una casa de poble amb força metres quadrats. Potser és el millor apartament que hem tingut a aquestes vacances. I només el tindrem una sola nit…

Un cop allotjats i havent passat pel metge, anem a donar un volt per Baunei, un poble petit ubicat en la falda d’una formació muntanyosa, fent com de balcó natural cap a l’interior de l’illa. Les vistes son molt bones des de Baunei:

I arriba l’últim dia de la nostra estança a Cagliari. La intenció del dia d’avui és recórrer la costa est de Cagliari i arribar-nos fins a les platges de Villasimius, que ens han dit que valen molt la pena. Sortim de Cagliari per la platja del Poetto, la Via Lungo Saline que va paral·lela al mar. Anirem a Villasimius per una carretera paral·lela a la costa i així tindrem molt bones vistes de la mateixa. Després de travessar el Poetto anem per la Viale Lungomare del Golfo i ja deixem enrere la ciutat de Cagliari. La carretera passa a denominar-se SP17 i ja no la deixarem fins a Villasimius. És la carretera que en qüestió de poc més d’1 hora ens portarà a la platja de Porto Giunco. Per arribar a l’aparcament de la platja és millor entrar per darrera l’estagno di Notteri. Primer de tot travessarem Campulongu per la Via delle Aquile, tirarem a mà dreta per la Via degli Oleandri que ens apropa al port esportiu de Villasimius, i d’aquí agafarem la Via del Giunchi per arribar a l’estagno di Notteri. Aparcarem als aparcaments habilitats a mà esquerra per la Via dei Ginepri. D’aquí a la sorra de la Spiaggia de Porto Giunco hi ha aproximadament un kilòmetre, caminant per la vora de l’estagno di Notteri. Les vistes, a mida que ens acostem a la platja cada cop son més espectaculars. I finalment hi arribem. Arribem a un racó del Carib a Sardegna, a una perla de la costa sud-est, a 45 kilòmetres de Cagliari, una franja espectacular de sorra finíssima i un mar tranquil que es confon amb el cel. A qualsevol que passi per Villasimius, famós centre turístic en el sud-est de l’illa, es queda bocabadat: una llarga extensió de sorra suau i blanquíssima amb tons rosats aportats per fragments de granit, entre una llacuna (estagno di Notteri) i el mar de color blau clar, que adquireix una infinitat de matisos a mesura que s’allunya de la costa. Porto Giunco és una platja tropical enmig del Mediterrani, una de les més famoses de l’illa i la més bonica d’Itàlia, segons afirmen els usuaris de Tripadvisor i nombroses revistes especialitzades: els seus colors semblen estar pintats per un artista i han inspirat a directors i agències de publicitat per a rodar pel·lícules i anuncis.

La platja és tant gran que sempre trobaràs un lloc tranquil per prendre el sol. El fons del mar, molt poc profund i de sorra, és ideal per a famílies amb nens. La posició de la cala contribueix a crear aquest escenari encantador: ubicada entre promontoris que son una defensa natural contra els vents, els seus visitants tenen la sensació d’arribar a un racó privilegiat del món, ideal per banyar-se amb tota tranquil·litat. La platja està vorejada per dunes cobertes de ginebres, llentiscles i màquia mediterrània, que perfumen l’aire. És accessible per un sender que creua un bosc d’eucaliptus i que surt d’un ampli aparcament al que s’arriba en pocs minuts des del centre de la ciutat anant en direcció al modern port turístic. El sender voreja la llacuna de Notteri, que resplendeix tranquil·lament darrera de la platja, a on viuen flamencs rosats i altres aus migratòries. En el passat estava poblada de joncs, d’aquí el nom de la platja, també coneguda com dels Dos Mars, perquè és una llengua de sorra entre dos miralls d’aigua.

Un lloc de somni que ofereix tot tipus de serveis, a més d’hotels i apartaments, que et deixarà un record inoblidable. Al llarg de la platja et trobaràs “xiringuitos” i locals nocturns. Quan el sol descendeix lentament en l’horitzó, la platja s’il·lumina amb torxes: és el moment perfecte per prendre un aperitiu acompanyat de música. També és un destí ideal per a surfistes i pels amants de l’esnòrquel i del busseig, ja que, sota les seves aigües, és fàcil veure bancs de peixos confiats seguint les corrents càlides. Els aficionats al senderisme poden pujar al promontori del sud-oest, en el cim del mateix, com un guardià de la badia, s’alça la imponent Torre de porto Giunco que, amb els seus nou metres d’alçada, fou construïda en el segle XVII pels espanyols per a defensar-se dels atacs dels pirates. Des d’allà, es gaudeixen d’unes vistes impressionants. Val la pena pujar fins a la torre, per uns corriols que hi ha a la mateixa muntanya. En total son uns 15-20 minuts de pujada. Les vistes des de dalt valen molt la pena, paraula.

El “Giunco” és la perla més brillant de l’àrea marina del cap Carbonara, 86km² de territori i mar protegits en els quals hi ha molts llocs que mereixerien sortir en un anunci o en una pel·lícula. Sota l’aigua, espectaculars escenaris: pinacles granítics i esquerdes acolorides per el groc de les margarites del mar i per el vermell de les gorgònies. I també hi ha derelictes de diferents èpoques. En la superfície, promontoris, caletes, platges, llacunes i vegetació exuberant. Porto Giunco és la part més occidental d’un llarg tram de costa que comença en Simius, platja urbana d’un kilòmetre de sorra blanca i fina. Al nord, acaba amb el promontori de Porto Luna, que el separa d’una altra joia de Villasimius, Punta Molentis, una ensenada amb una característica forma d’arc d’inconfusible encant. Altres belleses de la vessant oriental del cap Carbonara, extrema punta sud-est de Sardegna, son is Traias, Rio Trottu i Manunzas. Davant de la costa s’alcen les illes dei Cavoli i de Serpentara. A l’oest del promontori, es succeeixen altres platges estupendes: primer, Porto sa Ruxi; després, Campus i Campulongu; prop del poble, la particular platja del Riso, que es diferencia de les altres pels seus grans de sorra, similars als de l’arròs. Per últim, just als peus del cap, les dues encantadores i tranquil·les platges de cala Caterina, esquitxades d’esculls de granit, amb aigües cristal·lines amb reflexes de llum del sol brillant. Al final d’un intens dia de platja en un d’aquests paradisos, per la nit res millor que passejar tranquil·lament per els carrers del poble, tafanejant en les seves botigues. I per sopar, un dels restaurants on provar les especialitats locals.

Ens va costar molt marxar de Villasimius, però ho teníem que fer i així va ésser. Va arribar l’hora de marxar cap a Cagliari, i com vam dir en l’apartat de Cagliari, aquella mateixa nit vam anar a sopar de restaurant i després a una geladeria com a comiat del sud de l’Illa, que tant ens ha agradat. Quan planificàvem el viatge teníem dubtes de si incloure el sud de l’illa en el mateix viatge o no. Creiem que hem encertat completament. El sud de l’illa també és magnífic, té el seu encant específic.

Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (114,00km amb 2h 21min).

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m28!1m12!1m3!1d121984.46143163244!2d9.225151676576099!3d39.18658166855857!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m13!3e0!4m3!3m2!1d39.218876099999996!2d9.1145372!4m3!3m2!1d39.1169979!2d9.5116364!4m3!3m2!1d39.218872999999995!2d9.1144765!5e1!3m2!1sca!2ses!4v1636889753932!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Aquest era un altre dia de platja. Ja en teníem ganes, sobretot després del dia d’ahir que ens vam “patejar” tot Cagliari de dalt a baix. La intenció d’avui és de visitar els llocs més interessants de costa a l’oest de Cagliari.

Començarem per anar directament a una de les platges amb més renom de la illa, la Platja de Tuerredda, ubicada quasi a la punta de més al sud de l’illa, a 1 hora de Cagliari (58,30Km). Sortim de Cagliari per la SS195 i ja no la deixarem fins a la vora de Chia. Anem veient la orografia de la costa, anem passant platges, pobles i ciutats, i cada cop les vistes son millors, fins a Chia, que comença la carretera panoràmica que farem després de la platja. A Chia la carretera canvia i agafarem la SP71 que ens durà fins al trencall de la platja, en la qual trobarem uns espais per aparcament increïblement gegants. Ens recorda una mica al dia de la Pelosa, per el volum de cotxes i gent que veiem. Com sempre, hi hem anat lo més d’hora possible. Vam aparcar el cotxe en l’aparcament habilitat i vam anar caminant a la platja, i la imatge podria ésser la de la Pelosa, perquè quasi no hi havia lloc per deixar la tovallola.

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m26!1m12!1m3!1d198256.98843350873!2d8.879975951426946!3d39.06625918755978!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m11!3e0!4m4!1s0x12e7340f09c580e9%3A0xcf1bc71e3f83e2e6!3m2!1d39.2188638!2d9.114738!4m4!1s0x12e6e7378d569d7f%3A0xfe8af765f15074f0!3m2!1d38.8946095!2d8.8131483!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1636888383962!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

La Spiaggia di Tuerredda és una de les més belles del sud de Sardegna. Es troba a l’oest de Cagliari, entre Capo Malfatano i Capo Spartivento, passada Nora i prop de Chia i Domus de Maria. Tuerredda és considerat un dels millors llocs de busseig a Sardegna. Protegida per l’onatge per una badia en forma de mitja lluna i la illa homònima de Tuerredda, la platja té un altre punt d’interès en el capo Spartivento, on es distingeix la figura del far.

La platja de Tuerredda és per molts una de les deu platges més famoses de la costa sud de Sardegna. Situada a l’oest de Pedra Longa i Sa Pinnetta i prop de la platja de Su Giudeu, la seva bellesa natural és impressionant. Resguardada del vent, la platja en forma de V s’estén aproximadament mig kilòmetre. La platja està orientada al sud-est i ofereix agradables vistes de l’Isola di Tuerredda, ubicada a 150 metres de la costa. La petita illa es pot visitar nedant o en canoa. Al lluny, es poden veure els promontoris de Capo Malfatano i Torre di Capo Malfatano, una torre de vigilancia del segle XVI. Tuerredda és una platja famosa i una de les millors platges per a bussejar a Sardegna, per lo que pot estar plena en temporada alta, com ens va passar a nosaltres.

En la platja hi ha varis serveis: hi ha bar, restaurant, “xiringuito” i possibilitat de llogar para-sols, hamaques i gandules, botes a pedals, motos d’aigua, i passejos en vaixell. La platja també està equipada amb una àmplia zona d’aparcament també per a autocaravanes. Vam estar força estona a la platja, fins que vam decidir anar a realitzar el següent punt de la planificació del dia, recórrer una carretera panoràmica. És la carretera SP71, que ja n’hem fet un tros abans, de Chia fins al trencall de la platja de Tuerredda. La intenció és arribar fins al poble de Teulada, passant per tota la costa sud de Sardegna. És una mitja hora d’anada i una altra mitja de tornada, amb una carretera d’un carril per sentit, però amb moltes corbes. Vam anar passant per multitud de platges i cales, com la Spiaggia di Piscinni, Spiaggia di Campionna, Spiaggia Sa Canna, etc…, però el tram de costa que més ens va agradar és al voltant de la platja de Tuerredda, les vistes del Capo Malfatano amb la seva torre i els entorns.

Es tracta d’una pintoresca carretera (“strada Panoramica” en italià). És una de les més belles de l’illa. S’estén al llarg de la costa sud-est amb impressionants vistes panoràmiques. També anomenada Strada Panorámica de la Costa del Sur, la carretera passa per varies platges d’aigües cristallines. Al llarg del camí ens trobarem amb els següents llocs que per nosaltres son els preferits:

• Spiaggia di Cala Piscinni, pots estacionar just al costat de l’entrada. Molt acollidor per els nens.
• La platja de Torre di Pixinni, és una platja de còdols i una de les nostres preferides, ja que quan hi vas, és com estar quasi sol
• La platja de Tuerredda, i les seves aigües de color turquesa
• La platja de Su Giudeu, és tant gran que sempre trobaràs un lloc lliure
• La platja de Cipolla, és una altra bonica platja de sorra amb boniques formacions rocoses al voltant i l’aigua súper clara.
• El far de Capo Spartivento: prendre el camí des de Cala Cipolla per arribar fins allí. La vista sobre tota la costa és impressionant.

Quan vam deixar la carretera a prop de Chia (i vam agafar una altra carretera, la SS195), vam anar a trobar el pròxim punt de la planificació prevista, que era l’Àrea Arqueològica de Nora, ubicada a 20 minuts del trencall de la nova carretera, en una península que fa que l’àrea arqueològica quedi més embellida i espectacular. L’antiga ciutat de Nora està situada en un promontori, el cap de Pula, separat de la terra ferma per un istme que s’estén en dues puntes: Sa Punta’e Su Coloru i la Punta del Coltellazzo, enfront a la illeta del mateix nom. L’antiguitat de la fundació de Nora és mantinguda per la coneguda Estela de Nora, que data del segle IX-VIII a.C., on és mencionat per primera vegada el nom de Sardegna:

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m26!1m12!1m3!1d3505.6363781231307!2d9.014595809733883!3d38.98500537008124!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m11!3e0!4m4!1s0x12e72748633b45f5%3A0x1c52ad1eed2eaf5b!3m2!1d38.9912656!2d9.0122535!4m4!1s0x12e72991cb5c13ed%3A0xe360e16c668349d7!3m2!1d38.9859027!2d9.0160431!5e1!3m2!1sca!2ses!4v1636888769307!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

“Shrdn”. Però, la fase de població més antiga fins ara constatada data del segle VII a.C. i és documentada per alguns nivells ressaltats en les excavacions encara en curs, per sota del fòrum romà de l’època cesariana.

Els barris poblats de l’assentament fenici s’articulen en dos grups principals: el primer, adjacent a la platja. El segon grup és de l’alçada de Tanit. Entre el teatre i l’alçada de Tanit, sorgeix un temple anònim les estructures del qual, a primera vista, semblen de l’època romana, però que, darrera d’un atent anàlisis, mostren característiques relatives a l’orientació i a la planta que redirigeixen a la època púnica.

La conformació del promontori sobre el que sorgeix Nora, ha afavorit, des del seu naixement, la utilització de diferents estructures temporals que s’utilitzaven en funció dels vents, inclús si el port estava situat en la ensenada. A aquest respecte, gràcies a les prospeccions subaquàtiques, s’han identificat embarcadors i molls.

Amb la conquesta romana de Sardenya, en l’any 238 a.C., es va iniciar el procés de romanització de l’illa. A l’informar-nos explícitament sobre l’estatut adquirit per la ciutat de Nora, trobem la inscripció d’una base de estàtua dedicada a Quintus Minucius Pius, que atribueix en aquest personatge el títol de “quattorvir iure dicundo”. Això demostra que Nora havia aconseguit el rang de “municipium”, segurament en la primera meitat del segle I d.C. (aquesta és la data de la base), però probablement ja en la època augustea. Les estructures visibles avui en dia pertanyen, en la seva majoria, a aquesta fase. De fet, fou a partir del segle I d.C. quan Nora va conèixer un notable desenvolupament urbanístic i un creixement de la presència humana en el seu territori, tal i com testimonien les ciutats, les necròpolis i els pobles que la investigació arqueològica posa de relleu.

En resum, es tracta de les restes d’una de les ciutats històriques més importants de l’illa, Nora. Els fenicis van construir la ciutat en el segle VIII a.C. en el promontori del Capo di Pula oferint una excel·lent posició geogràfica que permetia aprofitar-se d’una completa visió. Posteriorment s’hi assentà una vil·la cartaginesa.

La ciutat púnica havia d’ésser rica i en les excavacions s’han trobat prop de 40 espais rics de ceràmica local i importada de Grècia. La ciutat púnica no està del tot localitzada per la inclusió de la ciutat romana en ella. Aquesta ciutat romana es convertiria en una de les poblacions més grans de l’illa. Nora va arribar a ésser capital de la província romana de Sardinia. Avui en dia, gran part d’ella apareix submergida sota les aigües.

Desafortunadament, la zona no està molt ben conservada. Les visites son totes guiades i els horaris de visita son durant els mesos d’estiu de 9h a 20h, i l’entrada té un preu de 5,50€ pels adults, i 2,50€ pels menors de 14 anys.

Vam fer la visita guiada (a més recomanem fer-la en un lloc així, de la seva importància i amb tantes restes), i ens en vam entornar cap a Cagliari.

Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (161,00km amb 3h 12min).

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m44!1m12!1m3!1d188469.68717985853!2d8.824965629196923!3d39.057909457729494!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m29!3e0!4m4!1s0x12e7340f09c580e9%3A0xcf1bc71e3f83e2e6!3m2!1d39.2188638!2d9.114738!4m4!1s0x12e6e74832c049a3%3A0x8a7970bdf832d8e1!3m2!1d38.8965712!2d8.8150105!4m3!3m2!1d38.9573184!2d8.7421557!4m4!1s0x12e6e7378d569d7f%3A0xfe8af765f15074f0!3m2!1d38.8946095!2d8.8131483!4m4!1s0x12e72991cb5c13ed%3A0xe360e16c668349d7!3m2!1d38.9859027!2d9.0160431!4m3!3m2!1d39.218876099999996!2d9.1145372!5e1!3m2!1sca!2ses!4v1636889237710!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Un cop instal·lats, vam anar a conèixer aquesta ciutat de Cagliari. Cagliari és la ciutat més important i poblada de l’illa amb 150.000 habitants que arriben a 430.000 en l’àrea metropolitana. És la principal porta d’accés a Sardegna i un port important pels creuers en el Mediterrani. Cagliari es defineix perquè té barris històrics amb vistes al mar, carrers comercials i llocs panoràmics, com l’impressionant Bastió de Santa Croce, on és possible passar una velada romàntica després d’una ardent posta de sol.

A continuació et mostro la ruta que vàrem fer a Cagliari on tots els imprescindibles a veure hi son presents:

• El Bastió de San Remy: Aquest és el lloc ideal per començar una visita turística per Cagliari, i per aquí vam començar. Si puges per les escales de marbre de Passeggiata Coperta o prenent l’ascensor des de la Piazza della Constituzione podràs pujar al Bastió de San Remy.

Aquest lloc ofereix unes vistes fantàstiques de la ciutat, ideal per ubicar els llocs que hauries de visitar durant el teu passeig per Cagliari: el port, el barri Marina, i el turó de la Basílica de Nostra Signora di Bonaria. Nosaltres vam arribar al bastió des de dalt, del nostre barri del Castello, on tenim l’allotjament, i les vistes son les primeres que vam veure i ja ens va fascinar la ciutat. En aquell moment de l’estiu, però, les escales del bastió estaven amb obres i no s’hi podia passar, o sigui que vam tenir d’anar a fer una volta cada cop que pujàvem i baixàvem.

• La Torre dell’Elefante: Vam seguir la Via Università i vam arribar en aquesta torre medieval. La torre fou construïda en tres cares amb pedra calcària blanca; l’altre cara estava oberta, seguint l’estil tradicional pisà. Presenta quatre pisos de galeries de fusta. L’entrada estava fortament defensada amb tres portes i dues reixes. La torre també té una porta que, juntament amb la de la Torre di San Pancracio, segueix sent l’entrada principal al barri del Castello. La seva alçada és de aproximadament 31 metres, i des del cantó de la Via Camino Nuovo arriba fins als 42 metres. Hi ha un repeu en la paret de la torre que presenta una petita escultura d’un elefant (elegit com a símbol pisà).

• El Bastió de Santa Croce: Travessant la Porta de l’Elefant arribem a la via Santa Croce, on comença un altre dels bastions de la ciutat. Son impressionants les vistes que hi ha des d’aquí. A la tarda ja hi comença a haver-hi força ambient de gent jove a les terrasses que hi ha instal·lades en aquest bastió. De nit és un lloc ple de vida.

• Il Castello: És el barri més antic de la ciutat. Per el bastió de Santa Croce l’estem vorejant, però ara el que farem serà entrar-hi de ple. Entrarem per els carrerons estrets. És un lloc ideal per perdre’s a donar un passeig, doncs té un encant i un estil molt especial. En aquest barri hi trobaràs carrerons estrets, passatges arquejats, costes i trams de graons. Com un dels 4 districtes històrics, reagrupa els principal llocs per veure en la ciutat, com la Catedral de Cagliari o el Bastió de Saint Remy. Aquest districte situat en un turó solia albergar nobles sards i gent adinerada.

Fortificada amb el pas del temps, sobre tot per els pisans, aragonesos i espanyols, ha servit de quarter general de les autoritats militars, religioses i civils. Després de la Segona Guerra Mundial, els locals de les principals institucions de Sardegna foren traslladades aquí. Descobrir els seus estrets carrers a peu és molt agradable (l’accés en cotxe és només per a residents). Com els districtes dominen Cagliari i el mar, podràs gaudir de bonics miradors al llarg de les muralles. També trobaràs nombrosos cafès i restaurants. Les millors coses per veure en el districte de Cagliari Castello son (a més dels llocs dels que parlarem més endavant o ja hem parlat):

• El Giardino Sotto Le Mura: situat a sota de les muralles, és un lloc ideal per descansar una mica a l’ombra. Des d’allí, també pots agafar l’ascensor cap al baluard de Saint Remy.

En la part nord del districte de Castello, també hi trobaràs uns altres dos llocs per visitar a Cagliari:

• Un amfiteatre romà amb 10.000 seients
• El jardí botànic: Amb més de 2.000 espècies de plantes de tot el món, és un dels més coneguts d’Itàlia.

Com el districte de Castello està situat en la cima d’un turó, tindràs que pujar escales per arribar fins allí. Si no pots o simplement les vols evitar, tindràs que agafar l’ascensor darrera de la Piazza Yenne per arribar al bastió de Saint Remy.

• Piazza Palazzo: Passejant pels carrerons estrets del districte d’Il Castello arribem a la magnífica Piazza Palazzo. Aquesta és la plaça principal del districte de Castello. La plaça deu el seu prestigi a la importància històrica i artística dels edificis que la dominen. La plaça té una planta rectangular aproximadament allargada, disposada enfront a la llarga façana del Palau Reial del segle XVIII, seguida de la elevació més simple del Palau Arzobispal i la façana de la Catedral, amb la torre del segle XIII. El cantó sud està tancat per l’antic Palazzo di Città, l’Ajuntament de Cagliari fins el 1906, mentre que al nord la plaça està vorejada per una àrea, resultat de la destrucció d’alguns edificis durant els bombardejos de 1943, encara esperant un allotjament adequat. El cantó oest està tancat per una terrassa, que dóna a la Via Canelles subjacent, connectada a la plaça per dues escales i un petit camí. Enfront a la catedral, la sèrie d’edificis en via Canelles s’interromp per a deixar espai a la vista de la plaça subjacent de Carlo Alberto, connectada a via Canelles, i després a la Plaza Palazzo, a través d’uns pocs trams d’escales. Piazza Palazzo va aconseguir la seva grandària actual només després de la demolició d’alguns edificis.

• El Palau Reial o Palau del Vice Regio: era la residència del virrei de Sardegna i avui és la seu de la prefectura. Per només 1,5€ es poden visitar algunes habitacions. L’edifici havia sigut construït originàriament en el segle XIV i es va convertir en la seu del virrei des de 1337, a instàncies de Pedro IV d’Aragó. Al llarg dels segles, l’edifici va sofrir varies modificacions i ampliacions. Particularment definitives foren les restauracions del segle XVIII; en 1730 es va construir la gran escala que condueix al pis principal, les habitacions del qual foren restaurades en 1735. La façana oest, amb el portal principal en línia amb l’escala, fou arreglada cap al 1769, com ho demostra la inscripció en la porta del bisell de la finestra que dóna al balcó central. Entre 1799 i 1815 el palau fou la residència oficial de la família reial i la cort, en l’exili de Torí ocupada per Napoleón.

En 1885 el palau va passar a ésser propietat de la Província, que va establir la seva oficina de representació i va supervisar la restauració de l’interior, amb la finalitat d’adaptar-se a la nova funció. En el 1893 va començar el treball de decoració en la sala del Consell, per Domenico Bruschi per els frescos i dell’Angeletti per els estucs. L’obra es va completar en 1896.

• Catedral de Santa Maria: Una altra atracció imprescindible de Cagliari. El monument, construït en el segle XIII s’anà deteriorant amb el pas del temps. Però, la façana refeta en els anys 30 va mantenir l’estil pisà original. En l’interior, l’estil barroc domina amb molts frescos i escultures. En la cripta es troben les relíquies dels 179 màrtirs trobats durant les excavacions prop de la Basílica de San Saturnino, així com algunes tombes pertanyents a la Casa de Saboya.

És recomanable visitar el Museu de la Catedral (“Museo del Duomo”) situat a prop, en la Via del Fossario. La peça més famosa del museu és sens dubte, el tríptic de Climent VII. A Cagliari, també es poden visitar altres esglésies a més de la catedral:

• La Chiesa di San Michele, construïda en honor a Charles V
• La Chiesa di Santa Anna, en el barri de Stampace
• La Chiesa di Sant’Efisio dedicada a la patrona de Cagliari
• La Chiesa di Sant Sepolcro
• La Chiesa di San Lucifero en el barri de Villanova.

• El Palau de Cittá: Com que el Palau de Cittá es troba en la mateixa plaça que la Catedral de Santa Maria, es pot visitar immediatament o després. Construït en el segle XIV, albergava l’ajuntament i avui serveix de petit museu. L’exposició permanent presenta una col·lecció d’objectes, tèxtils i pintures de Sardegna i les exposicions temporals solen estar dedicades a l’art contemporani o a la fotografia. El museu està obert tots els dies excepte els dilluns, de 10 a 21h a l’estiu i tanca a les 18h a l’hivern. El preu de l’entrada és d’uns 5,00€.

• Torre di San Pancrazio: Ja sigui per la Via Martini o per la Via Canelles, arribem a la Piazza Indipendenza, on es troba la Torre di San Pancrazio. Aquesta torre del segle XIV és un dels emblemes de la ciutat, per aquesta raó s’ha tornat un lloc imprescindible de visitar a Cagliari. Aquesta torre representa un dels llocs més alts (té 130 metres d’alçada) i és un dels millors punts de la ciutat per a contemplar bones panoràmiques d’ella. A més, aquesta torre és summament important en la història de Cagliari ja que fou construïda per impedir els atacs dels àrabs i dels genovesos. Posteriorment, la Torre de San Pancrazio es va utilitzar com a presó, però degut a les nombroses fugues hagué de clausurar-se. Actualment serveix com a entrada directa al castell de la ciutat. Es pot visitar la torre per veure les vistes, i per pujar-hi té un preu de 3,00€.

• Cittadella dei Musei: Arribem en aquest espai que és un complex de 4 museus. El museu que vam visitar i recomanem és el Museu Arqueològic Nacional. Si t’agrada aprendre més sobre la història, aquest museu és una visita imprescindible. És el principal museu arqueològic de Sardenya. Alberga una enorme col·lecció d’objectes des del Neolític fins la època romana, incloent per suposat, la civilització nuràgica, els famosos nuraghes tant emblemàtics de l’illa. En el museu també es poden veure les famoses estàtues dels Gegants de Mont’e Prama de 2m d’alçada: representen arquers i guerrers. Al voltant de 400 caçadors, guerrers, i deesses de bronze també estan exposats. El Museu és realment un gran lloc per aprendre més sobre la història de Sardegna al llarg dels segles. Recentment restaurat, està molt ben fet i molt ben estructurat. Les explicacions estan disponibles en anglès i italià. Aquest edifici es troba a la Piazza Arsenale, 1, i obre de dimarts a diumenge de 9h a 20h i el seu preu és de 9,00€ pels adults i gratuït pels nens fins als 18 anys d’edat. La resta de museus del complex son:
  • La Pinacoteca Nazionale: un museu d’art amb una rica col·lecció de pintures, incloent algunes realitzades per artistes sards.
  • El Museu d’Art Siamese: un sorprenent museu dedicat a l’art asiàtic que barreja porcellana xinesa, armes tailandeses i escultures birmanes.
  • La Collezione delle Cere Anatomiche di Clemente Susini: La seva col·lecció de 80 estàtues que revelen tots els detalls del cos humà (realitzades per un famós anatomista) és impressionant. Un museu molt sorprenent i original per visitar en Cagliari.

• El Port i el Barri de Marina: En el barri de marina es troba l’antiga via romana, lloc on avui en dia s’ubica el Port de Cagliari. En aquest lloc també trobaràs l’Ajuntament de la ciutat, la Piazza Yenne i els bastions del barri de Castello al fons. En el barri de Marina hi ha el carrer Via G Manno (més coneguda com a Costa) un lloc ple de botigues i vida comercial.

• L’amfiteatre romà de Cagliari: Construït en el segle II d.C., és un lloc imprescindible de conèixer si visites la ciutat. Amb un aforament de 10.000 espectadors, aquest amfiteatre era el nucli que regia la vida social dels ciutadans durant el domini romà. Allí es realitzaven els populars combats de gladiadors i també les execucions per penes capitals. Per arribar a l’amfiteatre hauràs de pujar el turó del Buon Cammino. Has de saber que l’únic que es conserva és la part excavada en la roca, però val la pena estar allí per l’energia que circula en aquest lloc. Durant l’estiu, l’amfiteatre és utilitzat per a donar concerts i realitzar multitud d’esdeveniments. No deixis de visitar-lo.

• Mercat de San Benedetto: Aquest és el mercat més gran d’Itàlia (i un dels mercats coberts més grans d’Europa) i serà una de les experiències més interessants que viuràs a Cagliari, així que no t’ho perdis. Està ubicat en la via Coccu Ortu. Obre tots els dies excepte diumenges, de 7h a 14h, i rep a una gran quantitat de gent, entre venedors, turistes i compradors. En ell podràs observar el mercadeig dels sards i trobar productes de tot tipus. És sense dubte un lloc que no has de perdre’t a Cagliari, a on podràs gaudir d’una barreja d’olors, colors i sabors que no se t’esborraran en la vida.

• Visitar el Castell de San Michele: Situada en el punt més alt de la ciutat, aquesta fortificació fou construïda en el segle XIV per albergar a l’alta noblesa de la illa. Es tractava d’un fort molt sòlid amb guàrdia militar constant que els permetria viure a fora de perill dels invasors i els pirates que solcaven aquests mars. Actualment ha estat convertit en un centre d’art i cultura molt interessant de visitar. Has de saber, però, que de l’estructura original del castell es conserven tant sols un parell de torres i la muralla, la resta ha sigut remodelat, encara que intentant imitar la seva autèntica arquitectura. És un lloc que no hauries de deixar de visitar a Cagliari.

• La platja de Poetto: No oblidis relaxar-te a Poetto Beach durant la teva estança a Cagliari. És la platja més propera a la ciutat. Pots agafar el teu cotxe per arribar allí, hi ha espais d’aparcament disponibles al llarg de la platja (quan més lluny arribis del començament de la platja, més probable és que trobis un lloc). L’altra opció és agafar un autobús des de Piazza Matteotti: et portarà allí en pocs minuts. La platja de Poetto, amb els seus 7 kilòmetres de longitud, és una de les més llargues de Sardegna i Itàlia. Ho trobaràs tot per passar un dia de relaxació: bars, restaurants, venedors de tot tipus i clubs de platja privats per a llogar hamaques i para-sols. El lloc és el favorit de les famílies gràcies als seus nombrosos equips i aigües poc profundes. Al final de la platja, es troba el Sella del Diavolo, un petit cap rocós: ideal per un passeig de 2 hores (anada i tornada). És molt agradable caminar i la vista de la badia és increïble.

• Monte Urpinu: Vam agafar el cotxe i ens vam apropar al Monte Urpinu per el Viale Europa. Vam parar a dalt de tot que hi ha com un mirador, i quines vistes! Es veu tot Cagliari des del casc històric sobre un turonet fins al mar i la Platja de Poetto. Vam gaudir una bona estona de les vistes.

A part dels llocs imprescindibles que hem vist, també vam fer una activitat: vam pujar amb un trenet turístic que ens va donar una volta per el casc històric de la ciutat. Això ho vam fer en el primer dia de Cagliari, quan encara no havíem pres al pols a la ciutat. El tren es diu “trenino Cagliaritano” i surt des de la Piazza del Carmine (prop de l’Ajuntament), a l’estiu des de les 10h del matí a les 19h (més o menys un viatge per hora). La volta dura uns 45 minuts, i els preus son de 8,00€ per persona. Passa per quasi tots els imprescindibles que hem vist, sobretot els del casc històric.

L’últim dia a Cagliari, també vam fer un acomiadament a la ciutat anant a un restaurant i a una geladeria de la Piazza Yenne. És una ciutat que ens va anar agradant cada dia que l’anàvem descobrint.

Adjuntem la documentació gràfica que ens ha servit per orientar-nos per Cagliari aquests dies que ens hem allotjat allà:

Era l’hora d’anar cap a la capital de la Sardegna. Ens vam llevar amb aquest desig, ja en teníem ganes de veure com era Cagliari. I així ho vam fer. De Gúspini a Cagliari hi ha 69,20Km que els vam fer en 51 minuts. I ara venia lo més difícil, que era trobar l’allotjament, ja que havíem quedat a un carrer del barri antic de Cagliari, i no sabíem com anar-hi en cotxe. Finalment, vam poder mal-aparcar provisionalment el cotxe en una placeta, i ens hi vam acostar a peu. Ja estàvem a l’apartament.

L’apartament estava a la Via Corte d’Appello, 59, al barri de Castello, que és el casc històric de Cagliari. El vàrem reservar amb Booking. En cotxe no s’hi arriba perquè és un carrer molt estret, i després de descarregar hem de deixar el cotxe a un lloc habilitat, a uns 400 metres, a la via Camino Nuovo on hi ha aparcaments habilitats per això. Teníem por que l’apartament fos tipus Alghero, i no va ser així. Era un primer pis (i l’escala era normal) i l’apartament era bastant gran, tenia dos habitacions dobles, un bany, un estar i una cuina. Devia ésser el típic pis de la zona, i a nosaltres ja ens anava bé. Potser era una mica massa vell i s’haurien d’haver renovat alguns elements, com les aixetes o els focs de la cuina, però ja ens estava bé. Teníem espai, que és lo què volíem. El què no teníem eren vistes, ja que donava al mateix carrer que era súper estret.

Despertar en un bed and breakfast que t’agradi, i esmorzar en el mateix, ens va fer molta il·lusió perquè a l’Alghero no ho vam poder fer, degut a les males condicions de l’allotjament. Estàvem tant contents que la senyora de l’allotjament ens va regalar algun pot de melmelada que ella feia. La intenció del dia d’avui era anar a una de les millors platges de la zona i com no, de l’illa: Cala Domestica.

De Gúspini a Cala Domestica hi havien 45,10Km i varem tardar 1 hora a fer-los. Varem passar per llocs panoràmics amb unes grans vistes i vem descobrir més l’illa. Vam sortir de Gúspini per la carretera SS126 i al cap de 35 minuts vam canviar a una SP83 la qual ens va portar fins a la costa i aquí vam seguir com si fos una carretera panoràmica, anava intercalant platges, badies, cales i algun penya-segat, fins que vam arribar al trencall de Cala Doméstica. Vam decidir que a la tornada pararíem i faríem les corresponents fotos. L’aparcament de Cala Domestica estava força apartat de la platja, i això era bastant comú a l’illa. Suposo que ho fan per millorar el medi ambient i per separar clarament els usos del cotxe respecte de l’oci i el bany. Per l’hora que era hi havia molta gent, però a diferencia del dia de la Pelosa, com que aquí la platja és molt ampla, la gent no s’anava acumulant els uns sobre els altres.

Cala Domestica és una de les platges més reconegudes de la costa oest de Sardegna, situada a pocs kilòmetres al sud de Buggerru. L’ensenada de la platja està protegida per dos penya-segats que protegeixen la seva riba i les petites dunes que van creixent cap a l’interior.

És una platja molt animada a l’estiu i perfecta per la tardor que és quan es queda tranquil.la. En el passat fou el lloc d’embarcament del mineral extret en les mines a cel obert del territori, fins que es va dissenyar la galeria de Porto Flavia, ubicada uns kilòmetres al sud. Encara es poden distingir alguns vells edificis, magatzems i dipòsits en els voltants de Cala Domestica.

A la dreta de la platja un petit camí ens condueix a la Caletta (o petita Cala Domestica), una petita cala més aïllada encara. En l’altre extrem de Cala Domestica, a l’esquerra mirant al mar, es troba la torre aragonesa utilitzada per vigilar la costa. L’aparcament és bastant gran, inclús apte per a autocaravanes, i en l’època estival hi ha un kiosk-bar amb música.

Vam estar tot el temps que vam necessitar, fins que vam dir que ja n’hi havia prou. Vàrem agafar el cotxe i vam anar cap a la segona atracció del dia, el Tempio di Antas. Teníem que desfer una mica del recorregut realitzat, o sigui que ens ho vàrem agafar amb calma, i vam anar seguint a la costa per una ruta panoràmica, Ens vam parar en algun punt a fer una foto, entre Portixeddu i Buggerru. La costa i el color de l’aigua de mar estaven increïbles. A Portixeddu es va acabar la carretera panoràmica de la costa i es va tornar interior fins que vam agafar el trencall per la SS126, que ens portaria fins a l’aparcament del complex del Tempio di Antas. En total, des de Cala Domestica vam tardar uns 42 minuts amb cotxe (fent un total de 33,00Km).

El Tempio di Antas està ubicat en una àrea arqueològica conjuntament amb més jaciments, entre ells una vil.la nuràgica, unes pedreres romanes, una calçada romana i alguna cosa que em descuido. L’entrada valia per visitar tot el conjunt, no només el temple.

El temple fou construït com a santuari nuràgic, i també va estar actiu en la època precolonial, púnica i romana, però no hi ha testimonis d’una fase fenícia. Des de l’inici de l’Edat de Ferro, en el segle IX a.C., el lloc tenia una funció funerària, lligada al culte als avantpassats. En la època púnica, el santuari coneix dues fases de construcció: la primera, aproximadament en l’any 500 a.C., just després de la conquesta cartaginesa de l’illa; la segona, de marca púnic-hel·lenística, al voltant de l’any 300 a.C. Les lleugeres petjades de les dues fases, han estat identificades sota de l’escala monumental de l’època romana. Els diferents elements arquitectònics donen testimoni de que el temple, en la època púnica, tenia una notable importància.

L’estructura actualment visible del temple, va sorgir en l’època romana: una primera planta fou augusta, mentre que la segona fase de reestructuració, va sorgir en el segle III d.C. (com indica la inscripció llatina col·locada per sobre de les quatre columnes, dient que l’edifici estava en un greu estat de deteriorament en el que es va reorganitzar la seva restauració sota el govern de l’emperador Caracalla). El monument, construït amb la pedra calcària local, presenta una grada d’accés a un podi. La grada, de la que solament queden tres nivells, en part reconstruïts, es componia originalment de nombroses plantes pavimentades. El temple, es subdivideix longitudinalment en pronaos, cel.la i “adyton” bipartit. El pronaos, amb una profunditat de 6,6m, conta amb quatre columnes en la part frontal i una a cada cantó. Les columnes presenten un fust llis (aproximadament 8m d’alçada reconstruïts), bases àtiques i capitells iònics. La cel.la, d’aproximadament 11 metres de profunditat, presenta pilars adossats a les parets, mentre que el paviment conserva el revestiment de mosaic blanc en tota la seva superfície. En el mur del fons de la cel.la, apareixen dues portes que donen a dos minúsculs forats quasi quadrats (el “adyton” bipartit) proveïts de dues cisternes quadrangulars. L’àrea sacra entorn al temple, des de sempre considerada part integrant de l’anterior temple púnic, ha estat interpretada recentment com una part afegida d’una època posterior a Caracalla.

L’horari d’obertura del recinte en els mesos d’estiu és de les 9:30h a les 19:30h, i el preu per entrar és de 4,00€ pels adults i 3,00€ pels nens de 6 a 12 anys.

Bé, doncs, després de tanta cultura, ens convenia tornar a Gúspini i anar a donar un volt per la ciutat, i això és el què vam fer.

Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (118,00km amb 2h 43min).

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m36!1m12!1m3!1d139418.19346717643!2d8.409216914567354!3d39.452699981664864!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m21!3e0!4m5!1s0x12e77b1ee9be1879%3A0xce6fc424551491c3!2sGuspini!3m2!1d39.539310199999996!2d8.627334399999999!4m4!1s0x12e7995eed1d25a9%3A0x4c3f10d21ffdacf4!3m2!1d39.3723829!2d8.3821885!4m4!1s0x12e77590554b91d3%3A0x6300f344636a6cee!3m2!1d39.3939954!2d8.5001962!4m3!3m2!1d39.5392672!2d8.6273311!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1636830898412!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]