Autor: admin

Caminada a Aritzakun

Des del Puerto de Otsondo, surt la pista asfaltada que ens portarà en 6,6Km al Collado Inzulegui, punt d’inici de la nostra caminada fins al poble abandonat d’Aritzakun. Aritzakun és un dels pocs paradisos naturals que continuen quasi verges. Es tracta d’una vall perduda, que gràcies al seu difícil accés, ha mantingut durant segles la bellesa i la puresa de la naturalesa salvatge.

Endinsar-nos a Aritzakun sense conèixer-lo pot ésser una aventura que pot resultar molt enriquidora per a alguns, per als que no ho consideren recomanable, es pot visitar a través d’un recorregut preparat per a això.

La Vall del Baztán va ésser pionera a l’hora de abalisar i crear varis PR (petits recorreguts), per al gaudi dels senderistes. Tots de gran bellesa, entre ells destaca el d’Aritzakun, un recorregut variat per paratges solitaris, verds i amb abundants regates, que no deixa indiferent a ningú. Es tracta d’una caminada circular de 13,8 kilòmetres i un desnivell de 600 metres. Durant el recorregut es pot gaudir de panoràmiques de la costa de Lapurdi, de les transparents aigües de la regata d’Aritzakun, coneixent l’escola, el frontó, el denominat Minetako zokoa, a més de varis monuments megalítics entre les collades de Eskozko i Antsestegi.

Vistes des del Gorramendi

Continuant amb la pista anterior uns 3 o 4 kilòmetres més, arribarem a un balcó panoràmic espectacular a prop del Gorramendi. És on es tenen les millors vistes de la Vall del Baztán. Ens hi hem estat una bona estona. Era com estar en el cel. No pots fer res, et paralitza…

La Vall del Baztán està ubicada al nord de Navarra, en l’arrancada per l’oest de la serralada Pirinenca. És comunament apreciada per el seu idíl·lic paisatge, el seu verd mantell esquitxat de pobles i caserius, la suavitat del seu clima, la gastronomia, i la seva secular importància com a enclavament històric i cultural.

Bressol del mil·lenari euskera, terra d’artesans, “agotes”, indians, palaus senyorials, aventurers i contrabandistes, l’anomenada Suïssa navarra alberga tresors naturals com extenses fagedes, crestes escarpades, intricats barrancs, regates cristal·lines, estacions prehistòriques i racons deliciosos com les apartades valls de Aritzakun i Urritzate, indiferents al discórrer del temps sota de l’ombra del sentinella Alkaxuri, esvelta piràmide que algú batejà com la més bella cima de Euskal Herria.

Situat al nord de la península ibèrica, en ple cor de Euskal-Herria, la nostra vall llinda amb la fita francesa, i és amb els seus 376,81km2 el més extens dels 265 municipis navarresos, i una de les valls pirinenques per antonomàsia, tant per tradició i cultura com per el seu intricat relleu, avantsala d’altres (Alduides, Salazar, Roncal,…) no menys impressionants.

En ell s’hi inclouen els 14 tradicionals llocs i la Vil·la de Maya/Amaiur, agregada al 1.969, varis barris i agrupacions de caserius, i nombroses bordes disseminades, sumant els 8.000 habitants actuals (9.234h en 1900, 9.680 en 1930, 8.670 en 1970, i 8.300 en 1982). Això equival a una densitat de població de 20,72hab/km2. Es tracta, per tant de la típica vall de emigració i èxode rural, com tants d’altres.

Les 15 localitats que conformen la Vall es troben agrupades en 4 quarters diferents:

• Baztangoiza: Erratzu, Azpilkueta, Arizkun y Amaiur
• Elizondo: Elizondo, Elbete y Lekaroz
• Erberea: Irurita, Gartzain, Arraioz y Oronoz
• Basaburua: Ziga, Aniz, Berroeta y Almandoz

A grans trets el territori de Baztan és una depressió intramuntanyosa oberta entre els massissos antics de Cinco Villas i Quinto Real. Estesa de NE a SO, té aproximadament 15km de llargada i entre 1 i 3 d’amplada i es prolonga cap a l’est per dos petits diverticles, el d’Erratzu/Izpegi i el de Elizondo-Beartzun-Berdariz. En quan a l’entorn natural i paisatgístic, la Vall ha estat, i segueix estant malgrat de la desforestació soferta al llarg del temps, sinònim de boscos i amplis espais verges, tenint en el veí Parc Natural de Bertiz un clar exemple. És, darrera la impressionant Selva de Irati, la major i millor conservada massa forestal de Navarra, i encara de la península sencera.

Adjuntem el plànol de la vall del Baztàn:

Ainhoa està classificat com un dels pobles més bonics de França. Aquest poble, construït en l’edat Mitja com etapa de descans per als peregrins, és una filera de cases antigues de colors, rodejat de verdes vessants. El poble es va construir en el segle XIII al voltant d’un dels eixos transfronterers del camí de Santiago. El poble fou pensat com a lloc d’acollida, d’allotjament i d’abastiment per els peregrins que es dirigien a Santiago de Compostel.la. El carrer principal és una avinguda ampla vorejada d’admirables cases a entramats del segle XVII i XVIII, les façanes dels quals estan adornades de boniques pedres de talla aparent.

Hi ha un camí per a fer a peu, senyalitzat amb un cavall blau (una pottoka blava), que uneix els quatre pobles de la zona. El recorregut discorre tranquil entre prats i boscos, no és exigent i s’adapta bé a famílies o per a gent no massa entrenada. Com la realització del circuït complet suposa més de 12 hores, el tram més popular és el que uneix les coves d’Urdax-Urdazubi, amb Zugarramurdi i les Coves de Sare.

Catalogat com un dels pobles més bonics de França, Sare es situa entre mar i muntanya, al peu del famós mont basc “La Rhune”. Sare és un poble d’uns 2.500 habitants, està rodejat de muntanyes (La Rhune té 905 metres), enclavat en la Navarra amb 32km de frontera comú, s’ubica a 14km del mar (Sant Joan de Luz). A través de la seva història (Guerres Carlistes i Mundials) i de les seves activitats passades (contraban), Sare sempre ha tingut relacions privilegiades amb les diferents províncies d’ambdós parts de la frontera.

Tren de Larrún (La Rhune)

És la muntanya més alta de la zona, a la cima de la qual hi puja un tren cremallera, d’estil alpí. L’ascensió és bucòlica i en dies clars, la panoràmica que es divisa des del cim és espectacular: tota la costa des de les Landes fins a Biscaia, els Pirineus, etc…

Horaris: De 8:20 a 20:10h, 1 tren cada 40min. Preus: Adult 20€ / Nens 13€.

Etxola Parc Animalier

Parc amb animals autòctons i també exòtics. És un parc familiar privat creat en 1.999. No és un zoològic ni una granja, és un lloc on s’exhibeixen i es crien mascotes. El seu objectiu és fer que les persones descobreixin o redescobreixin alguna cosa diferent. En total son més de 250 animals i una vintena d’espècies.

Tarifa única: 5€. Horaris Juliol-Agost: 10-19h.

En el mateix municipi de Sare, es troben altres atraccions que també val la pena visitar: – Coves de Sare: Coves prehistòriques totalment diferents a les de Zugarramurdi: amb estalactites, estalagmites, un muntatge de llum i so. La visita ha d’ésser guiada sempre. El tema és la prehistòria, donat que en ella es van trobar restes prehistòriques. Horaris: Tots els dies de 10-18h.Preus: Adult 9€ / Nens 5€. – Ortillopitz: el Museu del Caseriu Basc. Ortillopitz proposa travessar els segles per a comprendre millor la tradició basca. La casa basca és molt més que un bé o que una arquitectura, és una memòria, una història, … La porta s’obre, entra i sent: la frescor, els olors, l’atmosfera, el mobiliari, tot està aquí, la impressió de que anem a trobar-nos amb el armador a la volta de la porta. Visita guiada a les 10:00h. Visites lliures de 11:00h a 17:00h. Dissabtes tancat. Visita lliure: 6€. Visita guiada: 10€. – Museu del Pastís Basc: Ingressa a un lloc molt especial: un museu artesanal vivent, on el pastisser i l’equip et guiaran a través d’una experiència gourmet única. A través de les històries del Xef durant la visita de descoberta, coneixereu tot sobre el pastís basc i els seus orígens. Durant els tallers pràctics, podrà dominar la seva recepta. T’esperen deliciosos pastissos fets per un equip de persones apassionades i altres descobriments. La visita descoberta dura 45 minuts. Preus: 9€ adult / 7€ nens. Famílies amb 2 fills: 29€

Urdax, Urdazubi en euskera: Aigua i pont. Ubicat en un entorn privilegiat, en la porta del Reino de Navarra, la vil·la d’Urdax és el complement ideal als boscos i muntanyes confrontants, a l’especial combinació dels seus llocs i les seves gents, a un lloc on s’uneixen història, naturalesa, tradició, gastronomia, art i esport. A la frontera amb França, en el seu pas fronterer de Dantxarinea, i separada del Valle del Baztán per el port d’Otsondo, varis ponts medievals de pedra salven el pas del riu Ugarana que travessa la localitat i en la depressió es troba enclavada la localitat.

Coves de Ikaburu

La història d’Urdax es remunta a la Prehistòria, tal com ho testifiquen els gravats i diverses restes trobades en dos de les coves que existeixen en Urdax. El famós espeleòleg francès, Norbert Casteret, va descobrir en 1.930 “un bell abric sota les roques”, Berroberria i “una cova amb gravats”, Alkerdi. Els gravats ubicats al fons del corredor en la cova d’Alkerdi, estan realitzats sobre una colada estalagmítica; veiem un visó i un cérvol, segurament el tercer sigui un cavall.

La seva datació correspondria al Magdalenià superior, fa uns 13.000 anys. Recentment s’han descobert varis visons més.

Així mateix en aquestes coves es trobaren diverses restes arqueològiques en pedra i os, alguna d’aquestes peces amb gravats, dipositades i custodiades a dia d’avui en el Museu de Navarra. En l’actualitat no podem visitar aquests gravats, per motius de conservació.

La Villa d’Urdax

La vil·la va néixer cap al segle XV sota el domini del Monestir de Sant Salvador i en l’any 1.774 va aconseguir la seva segregació i fou declarada lliure. Un dels principals encants de la Vil·la d’Urdax és l’estil arquitectònic predominant en les seves construccions, el qual combina de forma harmoniosa el caràcter senyorial amb el tradicional.

En els carrers de la vil·la es distingeixen les cases blasonades construïdes pels indians (veïns del lloc que emigraren en el segle XIV a Amèrica i varen tornar enriquits, construint sumptuoses mansions). Entre els seus grans atractius destaquen l’antic monestir de Sant Salvador del segle IX, el molí construït a començaments del segle XVIII, les magnífiques coves d’Ikaburu, l’exposició d’art i totes les delícies del turisme rural i cultural, un turisme de qualitat garantit.

La població es reparteix entre el nucli de la vil·la i set barris de caserius: Alkerdi, Landibar, Leorlas, Tejería, Iribere, Larrainta i la coneguda zona comercial de Dantxarinea.

Casc urbà

La vil·la d’Urdax es distingeix per el canal que travessa el centre urbà i que alimenta l’antic Molí fariner, així com per les seves cases blasonades o cases dels indians. Son cases construïdes per habitants del lloc que emigraren a les amèriques (indians) en busca de fortuna i que després d’aconseguir-ho, van tornar al seu lloc d’origen i varen construir varies cases que imprimeixen un caràcter solemne i senyorial al centre urbà, presidit per el Monestir de Sant Salvador.

Molt propera a França, al nord del Valle del Baztán, entre paisatges verd-blavosos, es situa Zugarramurdi, el famós “Poble de les Bruixes”. Un paisatge conformat per bells caserius, vaques pasturant i el típic entramat urbà pirenaic perfectament custodiat per l’església de l’Assumpció. Es tracta d’un poble d’allò més animat, amb serveis i atractius que bé mereixen una visita per si sols.

En el poble s’hi troben dues atraccions que per si soles ja mereixen una visita:

• Cova de Zugarramurdi
• Museu de les bruixes

Cova de Zugarramurdi

A tant sols 400 metres del poble, donant un agradable passeig per el bosc que l’acull, hi trobaràs l’accés a la gruta. No esperis grans estalactites ni pintures rupestres perquè aquesta no és aquest tipus de cova. Aquesta és una cova que, segons la llegenda, fou escenari d’aquelarres on cents de persones  adoraven al mateix diable. Es necessitava molt espai per a celebrar-los, i això és justament el què ofereix aquesta cova. Grans galeries excavades per el transcórrer de les aigües del Orabidea al llarg dels segles.

Les seves dimensions son impressionants: un túnel natural de 120 metres de llarg amb alçades de fins a 12 metres i dues galeries elevades. El lloc perfecte –ampli però allunyat de qualsevol control- per a deixar-se portar per el desenfrenament pagà al voltant d’una foguera.

El mite de Zugarramurdi es va consolidar en el 1.610, quan el Tribunal de la Inquisició de Logronyo va investigar a 40 dones acusades de bruixeria per els seus veïns. D’elles, 11 foren condemnades a morir a la foguera, i un panell amb els seus noms les recorda a l’entrada de la cova.

Tot aquest bagatge converteix la visita a la Cova de Zugarramurdi en una experiència de lo més intrigant, que podràs complementar amb la visita al Museu de les Bruixes.

L’entrada a la cova ens costa a tots quatre uns 16€, i els horaris son de 10:30h a 19:30h cada dia.

Museu de les Bruixes

Et recomanem que abans d’entrar a la cova, passis pel museu de les bruixes, així tindràs la ment ben disposada per a la fantasia. El museu és un espai que explora els orígens socioculturals de les llegendes sobre la bruixeria i el paper de la Inquisició en el seu tràgic esdevenir. Personatges de la mitologia local, com Mari i Aker, la pràctica de ritus pagans i el paper de les dones com a sanadores t’ajudaran a comprendre millor el què va significar la cova per els habitants de Zugarramurdi.

L’entrada al Museu ens costa a tots quatre uns 16€, i els horaris son de dimarts a diumenge de 11:00h a 19:30h.

Durant tot el nostre viatge a Navarra, vam estar allotjats a Zugarramurdi. Vam decidir allotjar-nos al poble i fer d’aquest el centre d’operacions del viatge, ja que volíem veure atraccions a banda i banda de la frontera. Ens va semblar el destí més idoni per passar els 15 dies. Ens vam allotjar a l’alberg del poble, anomenat “Graxiana Aterpea”, i el recomanem plenament ja que va complir amb totes les previsions d’espai, netedat, menjars, etc… En definitiva, la relació qualitat-preu és molt bona. L’allotjament disposa de 68 places repartides entre 9 habitacions d’alberg i 4 confortables habitacions de casa rural amb TV i bany. En el Restaurant que hi ha, es proposa una àmplia selecció de productes i menjar típic de la zona.

El Valle de Xareta és una terra que amaga històries d’aquelarres i contrabandistes en un enclavament natural bucòlic i d’una gran bellesa. El Valle de Xareta envolta d’encant a Ainhoa, Sara, Zugarramurdi i Urdazubi-Urdax, quatre pobles que degut a la seva proximitat i la seva història comú, formen la “Comarca de les Bruixes”.

El Valle de Xareta el conformen 4 municipis, ubicats a banda i banda de la frontera: Zugarramurdi i Urdax a Navarra, i Sara i Ainhoa a Aquitània (França). Encara que sobre el paper els successius tractats de límits volguessin dibuixar la divisió, en la realitat els límits entre països i pobles es perden entre les muntanyes, prats verds, rierols plens d’encant i frondosos boscos de faigs, roures, castanyers i pins.

No és d’estranyar, per tant, que Xareta signifiqui en basc “Terra Arbrada”.

Entrar en aquesta comarca suposa descobrir paisatges màgics, pobles plens d’història i llegendes, cuidada arquitectura, antics camins de comerciants, peregrins i contrabandistes, que donen fe de les històriques i estretes relacions que els habitants de Xareta han mantingut des de fa segles.

Son quatre pobles que comparteixen una mateixa cultura i idioma, i que actualment segueixen treballant per millorar la seva oferta a través de projectes comuns.

Aquesta tranquil.la i màgica àrea muntanyosa és ideal per a passar una jornada o varis dies de descans i oci visitant els seus nombrosos espais patrimonials i recursos turístics.

Molts dels habitants de les quatre localitats que conformen el territori Xareta estan units per vincles familiars, el què va originar una xarxa de camins i carreteres secundàries sense tindre en compte els posts fronterers. D’aquesta manera Xareta es convertiria en un emplaçament clau per el contraban. En la frontera amb França, en el pas fronterer de Dantxarinea, es troba la localitat d’Urdazubi-Urdax, un enclavament molt propici per a la pràctica del contraban. És al lloc on en l’actualitat es troba el centre comercial per excel·lència de la zona: Dantxarinea, que rep diàriament a multitud de clients de tot el País Basc-Francès, de la zona de les Landas, arribant visitants inclús de la zona de Burdeos i Toulouse.

Aquest és el mapa de la Vall de Xareta: