Avui és un dels dies que em fa més il·lusió de les vacances. Ja sigui perquè anem a explorar més bé que a veure, ja sigui per aquesta sensació d’anar a fer alguna cosa que no sabem si podrem fer… La intenció d’avui és anar a passar el dia a la península de O Morrazo, i ens hem planificat una ruta amb un inici i un final. El problema és que no sabem com ens trobarem els camins per arribar als corresponents caps i puntes geogràfiques, però això és anar a l’aventura. Comencem! L’inici de la nostra ruta és a les immediacions del cabo Home, la punta més a l’oest de la península del Morrazo. Per arribar-hi hi ha la carretera local que t’acosta fins a Cangas, i llavors hi ha altres carreteretes secundàries que t’acosten a la zona del cabo Home, però al final passa lo què jo em temia: ens topem amb camins de carro. Amb molta precaució els explorem i veiem que es poden fer, mínimament estan en bon estat, el cotxe potser patirà una mica però arribarem allà on volíem arribar. Volíem arribar a una àrea d’aparcament de la zona del cabo Home, al costat de la Praia de Milide. Des d’aquesta zona baixarem del cotxe i explorarem els caps i els fars. Adjuntem petit mapa marcat en una P la zona d’aparcament, i marcats els 3 caps i fars que es troben en la zona del cabo Home.
Nosaltres al baixar del cotxe vam anar directament a la Praia de Milide, que és espectacular perquè hi arribes a través d’una pineda, és totalment salvatge, amb els seus contrastos d’ombres i clars, i la seva sorra blanca i les aigües cristal·lines. Ens hi haguéssim quedat hores, però no anàvem preparats per banyar-nos, únicament per explorar els caps i els fars. De la praia de Milide vam observar un corriol que se n’anava cap a la zona del Faro de Punta Robaleira, i el vam seguir.
| Érem conscients que estàvem davant d’un paratge excepcional, que mereix una atenció especial dins de l’article, ja que per mi és la zona més maca del Morrazo i potser també de les Rías Baixas |
Era el camí que ens portava al Faro de Punta Robaleira, un petit far de color vermell cridaner, que està ubicat en un gran paratge. Com els dos altres fars, està ubicat en un cap rocós, on les onades xoquen incessants i els vaixells de pesca s’hi acosten amb precaució. Vàrem veure algun vaixell, algun pescador, i també alguna creu col·locada sobre les roques.
D’aquí vam buscar i trobar el camí cap al Faro de Cabo Home, el qual és un far de color blanc amb vistes sobre l’Atlàntic i senders que porten fins a dos dels altres fars, ubicat en un cap rocós. En aquest far, el paisatge és magnífic. Per una banda veus la Costa da Vela que son una paret de penya-segats cap a la zona de Donón, i per l’altra veus els diferents caps rocosos amb els corresponents fars. Aquí ens hi haguéssim quedat tot el dia, però havíem de continuar, perquè teníem més atraccions per veure a la ruta prèviament planificada.
Vam anar a buscar el cotxe i vam sortir per un altre camí de carro, fent que el recorregut fos circular, és a dir, que no et pots creuar amb cap cotxe de cara. Crec que està molt ben arreglat i indicat tot per millorar el manteniment i que el medi ambient no se’n ressenti. Vàrem anar a sortir a l’aparcament de la “Caracola” de Donón, i ens hi vam aparcar per veure la nostra pròxima atracció. La intenció és pujar al “facho” de Donón, però abans observarem les vistes i el paisatge des de la Caracola, que és una escultura d’acer col·locada en aquest emplaçament.
Les vistes des d’aquí son espectaculars, però més ho serien des de la muntanya del “facho” de Donón, o sigui, que ens n’hi anem!!! No és gaire la pujada, en total de 20 a 30 minuts, el problema, però que tenim avui és la boira. De cop i volta se’ns ha emboirat el cel i des de dalt del mirador no es veu res de res.
| O “facho” de Donón és un punt singular al concentrar diversos valors patrimonials i paisatgístics. Està a la Costa da Vela, i posseeix una fantàstica perspectiva de les illes Cíes i Ons, i àmplies vistes sobre les bocanes de les ries de Pontevedra i Vigo. És una fita paisatgística, que sobresurt per la seva forma i concentra un ric llegat patrimonial destacant el facho (o far), petita construcció del segle XVII que va poder ésser un punt de vigilància. També és un antic Santuari Romà, que inclou un petit castro, i molts petroglifs. |
Vam esperar ben bé una mitja hora a veure si la boira se n’anava, però no vam aconseguir veure res i ens en vam anar a continuar la ruta. Llàstima, perquè des de dalt del mirador haguéssim vist des del Cabo Silleiro (a Baiona), passant per tota la bocana de la Ría de Vigo, les Illes Cíes, la Ría de Pontevedra amb les illes Ons, tota la Costa da Vela, Finisterre i sobretot la immensitat de l’Oceà Atlàntic.
El pròxim punt de la nostra ruta era un cruceiro, concretament s’havia d’anar al poble de O Hio a admirar el cruceiro davant de l’església del poble. Semblava una atracció no tant important, però a l’arribar a la placeta del cruceiro ja vàrem veure que es tractava potser del cruceiro més ben treballat i més bonic de tot Galícia, i així està considerat (com un dels més importants).
| La seva talla representa dramàticament els moments més significatius de la vida humana, des de la creació fins a la redempció, de forma simbòlica. La iconografia és barroca, i el propi simbolisme de les figures està molt discutit. Va ésser esculpit al 1872 per José Cerviño en una sola peça de granit. Està dividit en tres grans blocs de pedra que ens mostren la història de la cristiandat que comença en la base amb Adam i Eva consumant el pecat original, continua en el fust amb la imatge de la immaculada, i finalitza en la creu amb l’escenificació del desenclavament de Crist. |
Finalment ens quedava un emplaçament encara per acabar la ruta proposada: el Cabo Udra. És el cap que separa la ria de Pontevedra amb la petita ria d’Aldán, i ens mostra una naturalesa verge pels 4 costats. Per sort, hi ha un caminet que voreja el cap i passa per el mig de tanta naturalesa. És un recorregut circular que comença a l’aparcament de la praia do Ancoradoiro. En total vàrem estar entre 30 i 40 minuts caminant i observant el nostre entorn, un mar immens i tranquil, de moment. Quan vàrem acabar vam decidir passar-nos per Cangas, i visitar Cangas, però estàvem una mica cansats i no ho vam fer gaire a fons. Vam veure un poble tradicional sense cap atracció fora de sèrie, amb alguns carrers i places per a vianants a destacar, i res més. Vàrem passejar una mica i ens assentàrem en una placeta a prendre alguna cosa i després tornar cap a casa.
| De tornada, passem per una nova carretera per l’interior per tal de veure la Ría de Pontevedra des d’una altra visual. Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (123km amb 2h 50min). |
