| I arriba el nostre últim dia de la roadtrip, el dia que arribem a Vancouver. El viatge, per això, continuarà uns pocs dies més. En el dia d’avui també farem un munt de kilòmetres i continuarem la ruta seguint amb la Highway 3 fins a les immediacions de Hope, i d’allí continuarem amb la Highway 1 (Trans-Canada Highway) fins a Vancouver. |
Carretera desde Penticton a Hope
La última etapa d’aquest meravellós roadtrip per les Rocoses la iniciarem a Penticton, una eclèctica ciutat que a les 8 de la tarda, i encara havent-hi un sol esplèndid, es converteix en un lloc semi-fantasma. Per arribar a Vancouver se’ns presentaven dues opcions: unir-nos per el nord a la Highway 5, o seguir per la Highway 3, una ruta panoràmica una mica més llarga. L’elecció no va ser difícil. Així que prendrem aquesta bonica ruta que creua primer els camps de fruiters i vinyes que ja havíem conegut el dia anterior, per canviar rotundament de paisatge i tornar-se més agrest i salvatge. Les finques fructícoles es converteixen en ranxos de cavalls, els prats en roca agresta i els llacs en una vall erosionada per la força del riu Similkameen.
El paisatge segueix éssent bonic, d’una altra forma. A nosaltres ens va encantar. Encara que les aturades no fossin destacables, vàrem poder gaudir de l’entorn de forma més distreta i relaxada que la resta de la ruta, on teníem apuntats mil i un llocs.
El primer lloc on pararem serà el Yellow Lake, a 29km de Penticton, amb vistes al llac Yellow.
Durant la ruta vam veure una església super estranya sobre un turó, a la que hi vàrem voler arribar però un rètol amb un punt de mira dibuixat i un “Propietat Privada” ens varen treure totes les ganes.
Passem per un poble, Hedley, d’aquells que semblen sortits d’una pel·lícula de l’oest, amb un edifici de Trading Post meravellós que et convidava a comprar els seus “souvenirs estranys”.
I arribem al mirador conegut com “Victims of the Hope Slide”, on vam conèixer la trista història d’aquesta catàstrofe: en l’any 1965 un terrible corriment de terres va acabar amb la vida de 4 persones. Des d’allí dalt encara es poden veure les roques mal assentades en la vessant de la muntanya. El mirador es troba a 18km del poble de Hope. A google hi posa “Hope Slide, BC”.
Els Túnels d’Othello
La sorpresa feliç del dia la vàrem tindre en aquesta aturada; els Túnels d’Othello. Es tracta de 4 túnels excavats en la roca per el pas del ferrocarril Pacific Railway. Dit així no sembla res de l’altre món, però si et diem que aquests túnels es troben salvant les dificultats del Coquihalla Canyon (ara es diu Coquihalla Canyon Provincial Park), i que entre ells hi ha zones obertes des d’on pots treure el cap per comprovar-ho… la cosa canvia una mica, no? Doncs espera que hi ha més… jo personalment em vaig autoconvèncer per visitar-los després de conèixer que aquí es va rodar una mítica escena de la pel·lícula Rambo Acorralado! Els 4 trams de túnels tenen una longitud diferent, el primer és el més llarg, i de veritat que l’experiència és sensorial. En la meitat del túnel, on la llum d’ambdues sortides tot just s’endevina a la distància, només sents els teus propis passos sobre la grava i l’esclafit de les goteres al tocar amb el terra.
Aquest lloc es troba a uns 10 kilòmetres del poble de Hope.
Carretera de Hope a Vancouver
Si passes per aquest punt i encara et sobra temps per fer alguna visita més, o vens del nord per la Highway 1, al nord de Hope (a uns 55km al nord) es creua el Fraser Canyon que ha de ser bastant impressionant. Allí hi ha el Hell’s Gate Airtram, un telefèric que creua el riu Fraser d’un costat a l’altre. El preu del telefèric inclou la visita a un museu i el pas per un pont penjant (30,99$ pels adults, i 28,99$ pels joves). Els horaris d’obertura del telefèric son de les 10h a les 16h.
Des de Hope a Vancouver és una tiradeta d’uns altres 150 kilòmetres. A 36 kilòmetres després de passar Hope, arribem a un aparcament a prop de la Highway 1, on deixarem el cotxe i caminarem cap a unes cascades: les cascades de Bridal Veil Falls, a prop del poble de Bridal Falls. La caminada fins a les cascades son uns 500 metres, on trobarem una plataforma d’observació. Val la pena fer el camí i aturar-nos a veure-les.
A prop del poble, i a la mateixa Highway 1, hi ha una desviació que amb 16 kilòmetres et porta fins a Harrison Hot Springs, a la vora del llac de Harrison Lake. Hi ha una zona de bany, una llacuna interior, una zona d’esports aqüàtics, jocs, etc… I també hi ha un balneari, anomenat Harrison Hot Spring Resort. Per si no n’hem tingut prou.
La carretera s’eixampla a mesura que ens anem acostant a Vancouver, i el tràfic augmenta. Ja tenim ganes de tornar el cotxe sa i estalvi, però això no serà fins demà, ja que el primer dia que estarem a Vancouver l’aprofitarem per visitar amb el cotxe algunes atraccions a les afores.
Aquest de les Muntanyes Rocalloses ha estat un gran roadtrip, un d’aquests èpics que recordarem per sempre i que no ens importaria repetir. Qui sap, sempre hi ha una raó per tornar als llocs…
I finalment arribem al centre de Vancouver i anirem a buscar el nostre allotjament, on passarem les properes 4 nits abans d’agafar el vol de tornada a Barcelona.
| Et proposem un Hotel de 3 estrelles, el “GEC Granville Suites Downtown”, ubicat a 900 metres del centre de Vancouver. El preu que surt és per les 4 nits… |
Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (440km i 5h i 41min):