Mes: juliol de 2022

Tornarem al Baish Aran per fer també una de les rutes més famoses. Es tracta de la Ruta a la Mina Victòria, amb inici i final a Arres de Sus (també podem escurçar l’itinerari i arribar-nos a la Bassa d’Arres, a Arres de Sus, per a començar-hi la caminada). Al llarg del camí anirem trobant les instal·lacions de la Mina Victòria. Feta la caminada anirem fins al mirador Guardader d’Arres, a 1,4km d’Arres de Sus en direcció nord-oest d’on es disposen unes grans vistes dels entorns. Seguidament anirem a visitar la població de Vilamòs, i també visitarem l’ecomuseu de la població (és una casa-museu on s’exposa la vida dels aranesos), en el qual hi ha l’oportunitat de realitzar una visita teatralitzada. I finalment, anirem a visitar el Mirador Guardader de Vilamòs, on es tenen unes grans vistes de la vall i del massís de l’Aneto.

Arribem a Arres de Sus des de Vielha per la carretera N-230 en direcció a Bossòst i França. Després de gairebé 6 km des de Vielha, arribem a una rotonda i prenem la primera sortida en direcció a “Arròs / Vilamós / Arres” per la carretera LV-5055. Deixem a la dreta el trencall a Arròs, continuem amunt i travessem Vilamós. Més endavant deixem el trencall a Arres de Jos a l’esquerra, nosaltres continuem a la dreta i arribem a Arres de Sus. Es pot aparcar a la mateixa plaça Major del poble.

Si féssim la caminada a partir de la Bassa d’Arres, s’ha de continuar el cotxe fins més amunt, passant del trencall d’Arres de Sus. L’aparcament de la bassa d’Arres, google el considera com l’aparcament de la Mina Victòria.

La ruta que farem avui serà la de la Mina Victòria i la bassa d’Arres. Descobrirem el passat miner de la Val d’Aran i gaudirem d’un dels paisatges més bonics del Mijaran. La dificultat de la ruta és baixa, la distància total son 5,5km, el desnivell acumulat son de 382m, i el temps total efectiu son 2h i 5 minuts. L’inici i el final el realitzarem des de la població d’Arres de Sus (Plaça Major), però com hem dit abans, per escurçar la ruta podem començar-la des de la Bassa d’Arres.

És una ruta semicircular de 5,5km de longitud que ens porta a visitar la Mina Victòria. La ruta comença a la plaça Major d’Arres de Sus i puja per un ample camí, entre prats i pastures, cap a la magnífica avetosa que envolta la Mina Victòria. Ens endinsem en el silenci i l’ombra de l’avetosa i descobrim les dures condicions de vida dels miners a l’Aran. Tornem al poble passant per la Bassa d’Arres, des d’on gaudim d’àmplies vistes panoràmiques cap a la vall de Luishon i les muntanyes araneses. És un itinerari fàcil de seguir i ben senyalitzat.

Comencem l’itinerari a la plaça Major d’Arres de Sus (0:00h – 1.310m)(1). A la mateixa plaça, al costat d’un safareig, trobem un cartell amb les indicacions cap a la bassa d’Arres i la mina Victòria. Agafem el carrer que puja fort per davant de l’església.

Al capdamunt del carrer, seguim a l’esquerra per un camí ample entre prats, deixant a la nostra dreta un dipòsit. Deixem el poble enrere i continuem pujant pel camí de carro. 

El camí, protegit per murs de pedra llicorella arrenglerats, guanya altura progressivament entre prats de dall i pastures. 

Travessem la pista que condueix a la bassa d’Arres diverses vegades i continuem amunt en direcció Nord. A mesura que anem guanyant altura, darrere nostre se’ns obren àmplies vistes cap a les carenes muntanyoses que separen la Vall d’Aran de França. 

Més amunt deixem els prats i ens endinsem en una esclarissada pineda de pi roig amb un sotabosc cobert de falgueres que a la tardor destaquen per les seves tonalitats ocres i torrades. 

Finalment arribem a la cruïlla amb l’itinerari de la Mina Victòria (0:35h – 1.510m)(2), en una clariana on trobem un pal indicador. Després, de tornada, arribarem a aquesta mateixa cruïlla. Ara agafem el camí de l’esquerra en direcció a la mina Victòria. 

Comencem a baixar tot endinsant-nos en un bosc ombrívol i frescal cobert de molses i nabius i poblat per pi roig. Més avall, el pi desapareix i apareix una magnífica avetosa, ombrívola i humida. 

Seguim l’ample camí, passem una barrera que impedeix el pas als vehicles i descendim cap a la mina. En aquest tram el camí transcorre pel vessant Nord. 

Trobem les primeres restes mineres, un edifici destinat a la casa del capatàs del que només en queden dempeus les parets.

Continuem avall, travessem una gran esllavissada i arribem a l’entrada de la galeria Sipeyre. 

Continuem, ara planers, passem per un enorme pedruscall i arribem a unes antigues vagonetes i a la sala de màquines de la Mina Victòria (1:00h – 1.396m)(3), on actualment hi ha el Centre de Visitants. 

Aquest edifici es va construir a mitjans del segle XX i s’hi va instal·lar el transformador elèctric. El corrent arribava des de Bòssost i des d’aquí s’alimentava tota la mina.

Continuem endavant uns metres més, fins a una cruïlla on tornarem després, i prenem el camí de l’esquerra que ens condueix fins a la casa dels obrers (seguint les indicacions cap a Bossòst). 

La casa dels obrers es va construir als anys 40 per allotjar als miners, hi havia una cantina i els dormitoris amb 60 llits. A banda i banda hi ha dos edificis més antics que també haurien servit com a dormitoris. 

Deixem de banda el camí de Bossòst que passa per davant de la casa dels obrers i retornem a la cruïlla anterior, on ara agafem el camí cap a la bassa d’Arres. A continuació pugem per un corriol que s’enfila per sobre de les restes de pedruscall de la mina. 

En aquest proper tram cal anar en compte, sobretot si anem amb canalla, ja que tot i que el camí està ben arranjat, passem per sobre d’unes esllavissades on un mal pas podria provocar una caiguda pel pendent. Anem guanyant altura seguint el corriol mentre gaudim d’una àmplia vista panoràmica cap a la zona francesa de Luishon i la serralada axial. 

Passem per la galeria Sacosta i pugem per un tram exposat, que està protegit per una barana de fusta, fins que arribem a un enorme esvoranc obert a la roca i apuntalat, on hi havia una explotació a cel obert. Aquest tipus d’explotació oberta només es podia fer quan les vetes del mineral arribaven fins a la superfície. 

Continuem l’itinerari i arribem a la balança Desaux, on encara és visible l’antiga infraestructura metàl·lica del transportador. Fins aquí arribaven les vagonetes amb el material que s’extreia de la galeria, es carregava al transportador i es transportava fins al rentador de Bossòst. 

Continuem endavant i visitem els nivells més alts de la mina, on trobem l’entrada al filó Nord-Est de la galeria Desaux. Encara s’hi veuen els rails de l’antiga via de vagonetes utilitzada per transportar el material que s’extreia de la mina. 

Passem un parell de filons més i deixem enrere la mina Victòria. Ara guanyem altura decididament pel mig de l’avetosa. 

Al cap de pocs minuts arribem a una clariana i a la bassa d’Arres (1:30h – 1.551m)(4). Aquesta bassa està situada en un bell paratge envoltat de bosc i amb extenses vistes. Al costat de la bassa hi ha un petit oratori i una zona amb taules i barbacoes. Aquest és un magnífic lloc per fer el nostre pícnic. 

Després d’una merescuda parada, comencem el descens cap a Arres de Sus. Seguim uns centenars de metres la pista fins que arribem a una cruïlla. Girem a la dreta i seguim la pista secundària en direcció a la mina Victòria i Arres de Sus. 

Passem una pineda esclarissada envoltada de prats i arribem a la cruïlla amb l’itinerari de la Mina Victòria (1:40h), on enllacem amb el camí d’anada. 

Prenem el camí de l’esquerra i desfem el camí que ja hem fet abans tot gaudint d’extenses vistes cap a la serralada axial i les muntanyes del sector francès de Luishon. 

Arribem al poble i baixem pel carreró de davant de l’església fins a la plaça Major d’Arres de Sus (2:05h – 1.310m)(1), punt d’inici i final de la nostra visita a la mina Victòria. 

Adjuntem els punts importants de pas de la caminada:

Hem de dir que durant l’estiu, si vols visitar la Mina Victòria, es fa un recorregut guiat amb inici i final des de la Bassa d’Arres i coincideix amb l’itinerari descrit, això sí, sense la inclusió del punt 1 (Plaça Major d’Arres de Sus). L’itinerari queda de la següent manera:

S’ha de reservar si es vol visitar la Mina, ja sigui per telèfon, e-mail o en el Museu de Vielha (visitat el primer dia). L’itinerari resultant queda amb una durada d’1 hora i mitja i un desnivell total de 300 metres. Per visitar la mina cal portar calçat recomanat, roba d’abric i aigua. També es pot visitar la Sala de Màquines i la Galeria Sacosta. La Sala de Màquines funciona com a Centre d’Interpretació i és on es venen les entrades. La Galeria Sacosta és visitable cada 20 minuts (un màxim de 10 persones d’aforament).

La Sala de Màquines (o Centre d’Interpretació) està obert cada dia d’estiu de les 11h a les 14:30h. Els preus son de 3€ per l’entrada general, i de 2€ per l’entrada reduïda (nens i jubilats).

L’itinerari de la Mina Victòria ens descobreix el funcionament d’una mina d’alta muntanya i la forma de vida dels miners. A les muntanyes de l’Aran, la riquesa en esfalerita, mineral del qual s’extreia el zinc, va afavorir l’obertura de nombroses explotacions mineres des de finals del segle XIX.

Un cop visitada la Mina Victòria i retornats ja sigui a la Plaça Major d’Arres o a la Bassa d’Arres, continuarem amb la nostra ruta del dia. Anirem a visitar el Mirador Guardader d’Arres, el qual s’ubica a 1,5km passat el poble d’Arres de Sus. És a dir, haurem d’entrar al poble, i des del seu centre, en direcció nord-oest arribarem al mirador.

Seguidament de visitar el mirador d’Arres, ens encaminarem cap al poble de Vilamòs, per tal de visitar-lo.  Del mirador al poble de Vilamòs hi ha 3,4km (uns 8 minuts en cotxe). Mirarem d’aparcar a prop del centre, tot i que Vilamòs no és un poble gaire gran.

El nucli de Vilamòs es troba situat a 1.200 metres d’alçada, en una vessant de la muntanya de Uishèra. Sembla ser que Vilamòs és considerat com el primer poble de la Val d’Aran. El nucli poblacional de Vilamòs està coronat per l’església de Santa Maria, d’origen romànic i del segle XII. La seva construcció en aquest període fa que sigui una de les més antigues de la Val d’Aran. Prop d’aquesta, també es troben l’ermita de Santa Bàrbara i la de Santa Llúcia.

Un cop aparcats i havent passejat una miqueta pel nucli del poble, anirem a trobar-nos amb la casa Ecomuseu Ço de Joanchiquet, en la que s’intenta recrear com era una casa i la vida en aquesta població de la Val d’Aran. Per això, han conservat el mobiliari i l’atmòsfera de principis del segle XX. Ço de Joanchiquet és considerada una casa de les més riques, no solament de Vilamòs, sinó també de tot el Baish Aran.

L’Ecomusèu Çò de Joanchiquet de Vilamòs (Can Joanchiquet) obre les portes el 1996. Es tracta d’una casa tradicional aranesa, coneguda com a auviatge o còto, on un pati tancat articula els diferents espais: casa familiar, estables, verger, hort, etc.

El primer amo conegut va ser Joan Aunòs, que hi visqué a la segona meitat del segle XVI. Els Aunòs habitaren la casa sense interrupció durant deu generacions, fins als anys seixanta del segle XX. Eren una família de pagesos benestants que gaudiren d’una posició social i política preeminent dins la comunitat aranesa. Alguns dels seus membres arribaren a ser síndics i consellers del Conselh Generau d’Aran, als segles XVII i XVIII. Al segle XVIII, l’antiga residència familiar s’amplia amb un nou edifici de dues plantes i teulada, i un segle després, al XIX, s’hi fan reformes parcials. Entre els segles XVIII i XIX es basteixen els estables.

Els horaris d’obertura del museu en els dies d’estiu son tots els dies de 11 a 14h i de 16 a 18h. Els preus son de 3€ l’entrada general i de 2€ l’entrada reduïda (menors de 16 anys i jubilats).

Si interessa, també hi ha la possibilitat d’efectuar una visita teatralitzada a l’ecomuseu, anomenada “Es croniques de Rufina”: Rufina Monge, en viu i en directe i sobretot sense embuts, ens mostra la realitat del dia a dia a casa seva. Rufina, dona de l’hereu i propietari de Joanchiquet, Sançi Aunós, sense televisió, sense marit i sense ningú que la pugui molestar, ha decidit donar una mica d’alegria a la seva vida obrint les portes de casa seva a mirades indiscretes… això sí, amb la mascareta posada i les mans desinfectades perquè la nostra amfitriona ens permeti l’entrada al seu món particular.

Els horaris de la visita son els dimecres dels dies d’estiu, a les 19h. El preu de l’entrada és de 8€.

Visitat l’ecomuseu (amb visita teatralitzada o sense), ens disposarem a continuar i finalitzar la ruta del dia. Agafarem ja el cotxe, per anar a visitar, als afores de Vilamòs, el Mirador Guardader de Vilamòs. Es troba a 850m del centre del poble, a la carretera LV-5055. Des del mateix, es tenen unes grans vistes de la Val i del massís de l’Aneto.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (36,00 kilòmetres, en 1 hora i 5 minuts):

Aparcarem el cotxe en el petit poblet d’Unha per a realitzar una de les més característiques caminades en la Val d’Aran, la Ruta d’Unha a Vielha pel sender de gran recorregut GR-211. Es tracta de la última etapa del GR-211 i que ens farà anar seguint el riu Garona i visitant varis nuclis dels municipis de Naut Aran i de Vielha e Mijaran. Un cop finalitzem a Vielha, per a tornar a Unha agafarem un autobús interurbà (n’hi ha cada hora) que ens hi portarà (o ens hi acostarà, ja ho veurem). Visitarem Unha i la seva església de Santa Eulàlia, la qual és la única església de la Vall que encara conserva les seves pintures murals romàniques originals (en l’absis central). Visitada l’església i el poble d’Unha, també visitarem el poble proper de Garòs.

Agafarem el cotxe per anar-nos-en fins al poblet d’Unha i aparcar-lo a l’aparcament habilitat en el nord-est del poble. Deixarem la visita del poble per després de la caminada, i ens centrarem sobre la mateixa.

La última etapa del GR-211 presenta un recorregut molt senzill, sempre de baixada, seguint la riba del riu Garona i creuant varis nuclis dels municipis de Naut Aran i de Vielha e Mijaran.

La ruta comença al poblet d’Unha i s’ha de prestar atenció a l’orientació, doncs el sender principal coincideix aquí amb la variant GR-211.4, que baixa per Pujo per anar a Tredòs i a la Vall de Ruda. El camí principal, per la seva banda, baixa fins a la riba del riu Garona per Salardú, capital del municipi de Naut Aran.

A continuació, el descens no abandona mai el Garona i de seguida passa per Gessa. Una altra variant, la GR-211.1, creua aquí el riu per anar fins a Vielha per l’altre marge. El camí principal es manté en la riba dreta i passa per el sector nou d’Arties abans d’arribar a Garòs entre pastures i cultius.

Més endavant, el sender creua el riu Garona per el pont de Casarilh i el torna a creuar de seguida per el de Escunhau. Aquestes dues poblacions pertanyen ja al municipi de Vielha e Mijaran. En aquest últim tram fins la capital de la Val d’Aran, el camí transita pels boscos de ribera del riu Garona.

Finalment, cal dir que la ruta que hem fet ha tingut una longitud de 9,92km, un desnivell (en descens) de 376 metres i un temps total de 2h i 30 minuts. És una ruta totalment senyalitzada i molt apta per a fer amb la família i els amics.

Ara anirem a buscar l’autobús perquè ens porti de tornada a Unha. L’autobús passa pels pobles centrals de la vall, per tant, el que tenim més proper a Unha és Salardú. L’autobús ens deixarà a Salardú i haurem de fer un petit desplaçament o caminadeta de 14 minuts, ja que entre Salardú i Unha hi ha poc menys d’1 kilòmetre:

De la parada del bus de Salardú (rotonda principal) fins a l’aparcament habilitat a Unha hi ha 950m que es poden fer perfectament a peu.

Horaris de pas d’entre setmana (també n’hi ha de dissabtes i festius). Podem observar que de l’estació de Vielha Central en surt un cada hora en punt aproximadament. El trajecte fins a Salardú és de 14 minuts. A l’estiu, els busos passen cada hora des de les 8:00h a les 19:00h aproximadament. Els preus oscil·len entre 2 i 4 euros.

Seguidament visitarem el petit poble d’Unha, un petit i encantador poblet de muntanya amb excel·lents vistes i on val la pena visitar l’església de Santa Eulària d’Unha.

Unha té una extensa història que ha arribat fins als nostres dies en forma de patrimoni romànic especialment, però no és lo únic.

Com hem dit anteriorment, Unha posseeix un ric patrimoni romànic, del que en destaca l’Església Parroquial de Santa Eulàlia, que data del segle XII. Crida l’atenció el seu petit tamany i la seva planta irregular, que conta amb tres naus de diferents formes plenes d’arcs de mig punt i de pilars circulars.

El Campanar és un peculiar element arquitectònic que data del segle XVIII. Té forma octogonal malgrat la seva base sigui quadrada i el bulb de la seva torre confereix al conjunt un toc oriental que contrasta amb la sobrietat romànica de la resta del poble.

En l’absis de l’església es poden trobar avui dia pintures romàniques i gòtiques. Entre elles es gaudeix avui dia de diferents representacions de Crist i de passatges bíblics.

És la única església de la Val que conserva les seves pintures murals romàniques originals (en l’absis central).

Seguidament a la visita de l’església, el campanar i les seves pintures, si donem una volta pel poble, ens toparem amb la casa senyorial Çò de Brastet, la qual data dels temps del Renaixement, fet que es pot veure encara en les seves finestres i portes. Encara està fortificada i és un element històric de gran bellesa.

Es troba a l’inici del carrer Major de la localitat d’Unha.

Finalment, i per tancar la visita a Unha, cal dir que s’hi troba la Mòla de Unha, un antic molí fariner restaurat. Avui dia està obert al públic i funciona com un museu. S’ha de reservar la visita, i es pot fer per e-mail i telèfon, però lo millor és que ho reserveu des del Museu de Vielha, tal com vàrem parlar el dia de Vielha. Conta amb un nombre de places limitades, i l’entrada en principi és gratuïta. Es visita únicament el dijous per la tarda, en modalitat de visita guiada (de 17 a 20h).

Un cop hem assaborit la petita màgia de la vil·la d’Unha, ens anirem a buscar el cotxe i anirem a visitar un altre dels pobles del Naut Aran, concretament l’últim poble del Naut Aran abans d’arribar al Municipi de Vielha e Mijaran. Estem parlant del poble de Garòs. Es troba a 5 kilòmetres d’Unha (uns 7 minuts amb cotxe). El poble també és molt bonic i té la distinció de Vil·la Florida. L’aparcament habilitat es troba a la part nord del poble i és allí on aparcarem. El poble està travessat pel popular Camin Reiau. La vil·la de Garòs forma part del terç d’Arties i Garòs. Es tracta d’una divisió territorial utilitzada en la vall d’Aran com a circumscripció per a les eleccions al Consell General de Aran. Arties i Garòs formen una entitat municipal descentralitzada, de la que Arties és la població principal. Garòs es troba a 5,2km de Vielha, ubicat en la vessant dreta del Garona, entre els barrancs de Cal i Sòlida, a 1.115m d’alçada. Té una població de 136 habitants.

La petita i bella localitat, mostra al viatger el tipisme propi de l’arquitectura de la Val. Un passeig per el seu casc urbà ens permetrà descobrir la bellesa del Pirineu i admirar l’Església de Sant Julià de Garòs, d’origen romànic, així com el seu cementiri. Petit, tranquil i lluminós, així és Garòs, per lo que des d’aquí només et puc recomanar la seva visita.

El més interessant del poble, en patrimoni, és l’església parroquial de Sant Julià de Garòs. Es tracta d’una església romànica del segle XII, reformada a fons en el segle XV. La seva nau central és la més antiga remuntant-se al segle XII i éssent l’absis gòtic del segle XV i les pintures de l’altar del segle XVI. En el seu interior es conserva un interessant Crist de talla, una imatge gòtica de la Verge i una creu processional de plata.

El campanar és de 1619 i és tant ample que sembla una torre de defensa. Té un rellotge adossat de 1714 que originalment estava en l’església de Santa Maria d’Arties.

Diuen que en l’església hi havia una calavera de 3 metres de longitud d’un guerrer anomenat “Gegant Mandrónius” que va lluitar en la vil·la aranesa de Betlàn contra la invasió dels romans.

Visitada l’església, no ens podem perdre passejar per la Plaça Major del poble, la qual és un encant, igual que la majoria de carrers de la població.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (20,10 kilòmetres, en 28 minuts):

Avui anirem a passar el dia al Baish Aran, en la zona de Bossòst, on primer visitarem l’Aran Park, que és un parc de fauna de la Val d’Aran, i després farem una caminada fins al Coll de Baretja, seguint una pista forestal un xic abans d’arribar al Col de Portilhon. Les vistes des del Coll de Baretja son realment espectaculars i val la pena fer la caminada només per això. Realitzada la caminada ens aturarem al Mirador de Bossòst, sobre el mateix poble, i finalment, aparcarem a Bossòst i el visitarem, entrant a l’Església de la Purificació. Som-hi doncs.

Sortim de Vielha en direcció a Bossòst i a l’Aran Park. Abans d’arribar al poble, agafarem el trencall a mà esquerra on també indica Col du Portilhon. Pujarem 6,2 kilòmetres per aquesta carretera (uns 9 minuts amb cotxe) fins arribar al Centre.

En el cor dels Pirineus, descobrirem la fauna salvatge de les muntanyes recorrent el parc de fauna de la Val d’Aran. El recorregut proposat, de una durada de 2 hores aproximadament, permet observar animals en semi-llibertat: ós, linx, nutries, llops, marmotes, voltors, grans cérvols, i altres ungulats de muntanya presents en el seu entorn natural.

El desnivell del recorregut és d’aproximadament uns 100 metres: la visita pot ésser realitzada sense grans dificultats per el públic de qualsevol edat. El camí, tot formigonat, fa possible l’accessibilitat de cotxets de nadons al parc. Per a les persones discapacitades en cadira de rodes, han de contactar amb el Parc.

A mig recorregut, podrem refrescar-nos en l’àrea de pícnic amb possibilitat de prendre menjar ràpid i begudes en el bar, així mateix, podem fer una pausa a la mini-granja d’on petits i grans poden gaudir del contacte amb animals domèstics.

Una quinzena d’espècies ens esperen a l’Aran Park: animals sorprenents, majestuosos, fascinants, intrigants, divertits… Anirem al seu encontre dins d’un entorn d’unes vint hectàrees, prenent-nos el nostre temps per observar-los i ens endinsarem en el cor de la seva intimitat. Si disposeu d’uns prismàtics no els oblideu, us permetrà veure més de prop als animals.

Els horaris d’obertura del parc son de 9:30h a 19h (durant els mesos centrals d’estiu), i els preus son de 15€ pels adults i de 11€ pels nens de 3 a 12 anys. 

Visitat el parc, serà el moment d’anar a buscar l’inici de la ruta que realitzarem a continuació. Per l’inici de la mateixa hem d’estar una mica concentrats, perquè la ruta s’inicia al peu de la carretera al Col de Portilhon. Hem de pujar uns 2km des de l’Aran Park, i a uns 350 metres del Col de Portilhon, hi ha una pista forestal a mà esquerra en una corba que és on deixarem el cotxe ja que hi ha una mica d’espai per aparcar.

La caminada la iniciarem seguint aquesta pista forestal, la qual ens durà seguint les traces de la frontera catalano-francesa. Primer de tot arribarem al Pla des Bruishes i després la pista enfilarà amb més pendent fins a arribar a trobar el Mirador de Còth de Baretja, que és limítrof entre els dos països.

La pista ens conduirà per dins d’un fantàstic bosc d’avets fins al Mirador de Còth de Baretja. Des d’aquest mirador es divisa tota la vall de Luchon i tot el Baish Aran arribant a Es Bordes, Vilamós, i el Còth de Varradòs.

La caminada té una dificultat moderada, és linial (tornarem pel mateix camí del qual hem vingut), i té una longitud (anar i tornar) de 7,77km, un desnivell de 508 metres i una durada total de 3 hores i 30 minuts. Si no podem arribar al Còth de Baretja, potser que també valgui la pena, perquè les vistes hi son per tot el camí i sobretot quan surts del bosc, en la seva part final.

Realitzada la caminada i retornats al vehicle, baixarem en direcció Bossòst però ens aturarem abans d’arribar-hi perquè a peu de carretera trobarem el Mirador de Bossòst. S’ubica en una corba una mica tancada a 3,2km del trencall de la caminada del Coll de Baretja. És fàcil veure’l. Les vistes que té son de tota la Val amb el poble de Bossòst a sota. Val la pena aturar-se.

Vist el mirador, ara sí, ens encaminem al poble de Bossòst, on aparcarem el cotxe a un aparcament habilitat prop de la zona esportiva, travessant a l’altra banda del riu. Bossòst és un poble bonic de la Val, i a part de passejar pel seu nucli històric, hi té un imprescindible de veure si o si. Es tracta de l’església de la Purificació. És un magnífic exponent del romànic del segle XII. Està oberta tot el dia de 10h a 20h.

L’església té una estructura amb planta basilical i 3 naus separades amb pilars de planta circular, rematat amb 3 absis llombards. Al costat hi ha una torre de planta quadrada rematada en pissarra. Té 2 pòrtics, al del nord hi ha un amb un timpà de marbre negre i esculpit un pantocràtor amb els símbols dels 4 evangelistes, el sol i la lluna. El pòrtic del sud té 2 arcs, un escacat i un crismó en el timpà.

Visitada l’església, ens fixarem en una construcció que hi ha al costat del riu Garona. Es tracta d’un rentador, el rentador de Bossòst,  que era un antic punt de trobada de les gents del poble, paral·lel al carrer Major.

I finalment, heu de saber que hi ha la Ruta de les 7 ermites Protectores, al voltant de Bossòst. És un recorregut on es visiten el total de les 7 ermites (també es diu que en són 6 en comptes de 7). En temps antics servien com a protecció contra la pesta. Foren construïdes a més, encarades al poble. Val la pena fer el recorregut, però nosaltres no el farem, ja que portem una bona carretada de kilòmetres caminats en el dia. Ho deixarem per un altre dia d’unes altres vacances.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (47,90 kilòmetres, en 56 minuts):

Avui ens en tornem a anar al Naut Aran, per fer una ruta que realment no es troba a la Val d’Aran, sinó a la veïna Vall d’Àneu, molt a prop del Port dera Bonaigua. És una bonica excursió per llacs d’origen glaciar. Després de l’excursió ens n’anirem a trobar amb una cascada de 125 metres d’alçada, el Salt de Comials o l’anomenada Cascada de Gerber. Seguidament ens n’anirem en direcció Salardú, passant pel Port dera Bonaigua. A Salardú visitarem el poble i entrarem a dos museus: a la Mòla de Salardú i al Pyren Museu de Salardú. Comencem

La ruta d’avui ens durà a la vall i als estanys de Gerber. Es tracta d’una bonica excursió pels estanys d’origen glacial de la vall de Gerber. La ruta té una dificultat baixa, una distància total de 6,6km, un desnivell acumulat de 290m, un temps total efectiu de 2h i 50 minuts, i té el mateix punt d’arribada com de sortida: l’Aparcament del Clot Gran o del telecadira de la Peülla. Per tant, amb el cotxe ens dirigirem a 2,9km després del Port dera Bonaigua, al Pallars Sobirà i ja a les Valls d’Àneu, que és on es troba aquest aparcament. Des de Vielha hi ha 25,9km (que es tarden a fer uns 31 minuts amb cotxe).

Us proposem realitzar una ruta molt agradable i sense cap dificultat on descobrirem els estanys de Gerber. L’itinerari comença a l’aparcament del Clot Gran, espai que es troba situat en una cota força elevada del port de la Bonaigua. Durant la ruta ens endinsarem de ple a la vall de Gerber, que recorrerem tot seguint un camí ben fressat i d’alta muntanya mentre anem descobrint els diferents estanys d’origen glacial que hi ha.

La vall de Gerber està situada al Pallars Sobirà (Lleida), a dins de la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i limita a l’Oest amb la Vall d’Aran. Ens trobem en un indret de l’Alt Pallars ideal per fer una agradable caminada en família on l’aigua és la gran protagonista.

Des de l’aparcament del Clot Gran (0:00h – 1.919m)(1) – anomenat també de la Peülla-, agafem el sender que baixa en direcció Oest-Sudoest i creua el riu de la Bonaigua a través d’un pontet de fusta. Just al costat del pontet, hi ha una senyal vertical que ens indica el camí de l’estany de Gerber.

La zona per on transcorre la ruta és una zona de ramaderia extensiva: serà fàcil trobar-hi ramats d’ovelles, vaques o cavalls. Seguim el camí i aviat girem en clara direcció Sud. Durant aquest primer tram d’excursió avancem per una zona força oberta on abunden els matolls de ginesta de muntanya i els nerets. Passem també pel costat d’algunes zones de tartera on hi veiem blocs de granit de totes les mides que formen un gran caos de roques. A davant nostre nostre podem observar-hi en tot moment els Tres Puis (2.608m) i el pic de la Xemeneia (2.825m). I a la nostra esquerra podem admirar tota la vall de la Bonaigua amb les ziga-zagues que fa la carretera del port de la Bonaigua. 

A poc a poc el camí va girant cap al Sud-Est i entrem en un bonic bosc de pi negre. La pujada és suau i agradable. Alternem trams boscosos amb algunes clarianes. 

Arribem a un punt on el camí comença a baixar ràpidament. Immediatament assolim al primer dels estanys de Gerber, l’Estanyera (0:35h – 2.020m)(2), un preciós estany arrodonit que està resguardat, al Sud, per una muralla rocosa. Ens trobem en un lloc excel·lent per a fer una parada, recuperar forces i gaudir del paisatge. 

Agafem el corriol que voreja l’Estanyera per la seva dreta i deixem enrere aquest estany. El camí alterna trams planers -per entre prats d’alta muntanya- i trams mes costeruts i pedregosos. Tenim a la nostra esquerra, en tot moment, el barranc del riu de Gerber. A mesura que anem avançant, la vall de Gerber es va obrint a davant nostre. 

Després d’una bona estona de caminada ens trobem una senyal vertical: “Estany de Gerber 30’ / Refugi Mataró 2h”.

Estem a tocar de la desembocadura del segon estany de Gerber, veiem com l’aigua es filtra per entre les roques que tenim a davant. Seguim avançant pel corriol, que primer baixa uns metres cap a l’esquerra i a continuació puja cap a la dreta. Immediatament arribem a l’Estanyera del Mig (1:10h – 2.124m)(3), un preciós estany d’aigües cristal·lines. Observem els Puis del Gerber (2.744m), cap al Sud i clarament reflectits sobre les aigües de l’estany. 

No ens cansem d’admirar la bellesa de l’indret mentre anem vorejant l’estany. Un cop arribem a l’extrem de l’estany, el camí gira lleugerament cap a la dreta i s’enfila per un tram pedregós i en fort pendent. 

Superem el tram de pujada i avancem per una zona més planera des d’on ja podem intuir el tercer dels estanys de Gerber. 

Efectivament, avancem una mica més i arribem a l’estany de Gerber (1:30h – 2.165m)(4), que apareix de sobte, tot encaixonat entre grans parets rocoses i alguns turonets. Es tracta d’un estany magnífic, molt més gran que els altres dos i d’un color blau intens. Ens trobem en un indret realment bonic enmig d’un veritable ambient d’alta muntanya. 

Des d’aquest estany realitzem la tornada desfent el mateix camí que hem fet de pujada. Arribem de nou a l’aparcament del Clot Gran (2:50h – 1.919m)(1), al port de la Bonaigua. 

Adjuntem els punts de pas importants de la ruta:

Finalitzada la ruta, ens n’anirem a trobar el Salt de Comials o l’anomenada Cascada de Gerber. Hi ha tres maneres d’arribar a la cascada. Nosaltres, pel fet d’haver realitzat la ruta senderista abans, triarem la que menor esforç ens produeixi:

• RUTA 1: Aparcar en el Refugi de Gerdar. Indicació del camí a través de la carretera vella. Enllaça amb la Ruta 2. Va fins al mirador de la cascada. Total longitud d’anada: 3,2km. És una bona caminada.
• RUTA 2: Enllaç amb la Carretera Vella en el tallafoc de les línies d’alta tensió. Fins el mirador de la cascada. Total longitud d’anada: 1,6km. També és una bona caminada.
• RUTA Nº3: Entrant en una corba de la Carretera C-28 entre els kilòmetres 52 i 53. Hi ha un petit espai per aparcar. Un cop aparcat el cotxe, hi ha 5 minuts de camí fins al Mirador de la cascada. Aquesta tercera opció és la que realitzarem. Adjuntem el plànol amb les 3 opcions:

Realment val la pena qualsevol de les 3 opcions explicades per visitar la cascada. Però amb una ruta senderista el dia d’avui ja estava ple per fer-ne una altra i hem optat per aquesta tercera opció, que és la més factible per culpa de les condicions en què venim.

Vista la cascada, ens n’anirem, ara sí, en direcció a la cima del Port dera Bonaigua. Hi serem de seguida, en uns 11 minuts (recorreguts 6,9 kilòmetres). Aparcarem en l’aparcament de l’estació d’esquí (el Parking Bonaigua) i anirem a explorar per veure les vistes que hi ha. El Port dera Bonaigua és una zona de pas entre muntanyes, a 2.076 metres d’altitud, limítrofa entre el Pallars Sobirà i la Val d’Aran, que uneix els pobles de Salardú amb València d’Àneu.

Empapats dels paisatges pirinencs des de dalt del Coll de la Bonaigua, continuarem la nostra ruta en cotxe fins a la població de Salardú, a 13,5km del port. Aparcarem el cotxe en un gran aparcament que hi ha al centre del poble. I allí començarà la nostra visita. Es tracta del quart poble de l’Alt Aran i que està travessat per el popular Camin Reiau. En destacarem les seves cases i la seva antiga església romànica medieval.

Salardú és la capital de l’Alt Aran, següent poble a Arties venint des de Vielha. El poble de Salardú està a 9,8km del poble de Vielha, a tant sols 3km de l’estació d’esquí de Baqueira. Es troba en la vessant dreta del Garona, en la confluència amb el riu Unhòla, a 1268m d’alçada. Té una població de uns 600 habitants, i es troba entre bells pics pirinencs com el Mauberme (2.880m), el Montardo (2.830m), el Barlonguèra (2.802m) i el Baciver (2.644m).

Un dels imprescindibles de veure a Salardú és la seva Església Romànica de Sant Andreu, i per suposat, passejar pels voltants o pels carrers del poble i recrear-te amb les diferents formes de les seves cases típiques dels Pirineus.

Lo més interessant del poble de Salardú és la seva església romànica de Sant Andreu. Parlem d’una església romànica del segle XIII. El campanar del segle XV és un dels més bonics de la Vall i té un caràcter fortament defensiu.

I és que no només l’església estava fortificada, la seva situació a l’entrada de la Vall la convertia en estratègica des de l’època medieval. Inclús on avui es troba l’església abans existia un Castell del que només hi queden les restes.

Menció especial fem amb aquesta talla del segle XII encara que la trobem en l’interior de l’església de Sant Andreu de Salardú. És conegut amb el nom de Santa Creu. Al llarg dels segles es varen forjar llegendes entorn a ell i es va convertir en un símbol de protecció per el poble i tota la Val d’Aran, sobretot en temps difícils de pestes, guerres i hecatombes varies. Actualment la festa de la Santa Creu se celebra el dia 3 de maig. És una de les talles que millor ha conservat la policromía original, dins del cercle denominat Taller de Erill.

El peregrinatge associat a la veneració del Crist de Salardú podria explicar l’existència de l’excepcional conjunt pictòric renaixentista, situat en la capçalera de l’església de Sant Andreu. Les pintures del presbiteri son les més antigues (1540) i també les de major qualitat. Està representat a Déu Pare rodejat dels evangelistes i, en els murs laterals, el martiri de Sant Andreu i la decapitació de Sant Joan Baptista.

Més tardà (de 1584 en endavant) és l’extens programa iconogràfic pintat en els murs del primer tram de l’església, on a més d’una àmplia representació de sants, hi podem trobar les Virtuts, escenes de la vida de María i de Sant Andreu.

Aquestes pintures, amagades durant molt de temps, foren recuperades a finals del segle XX, després d’un llarg procés de restauració.

Passejar i admirar la Plaça Major de Salardú, és un altre dels imprescindibles. Passejar per els carrers del poble i la seva plaça Major, és un encant, els seus carrers empedrats, teulades de pissarra o fonts i abeuradors del bestiar. La Plaça Major centra tot el nucli antic de Salardú i en ella s’hi troba una bonica font.

Així doncs, donarem una passejada fins la Plaça Major, en la qual s’hi ubica el Refugi Rosta, edifici on s’hi ubica el Pyren Museu, un original i únic museu que et sorprendrà amb una extensa col·lecció que abarca dos segles (XIX i XX), de fotografies, llibres, expedients, mobles, mapes, eines i un llarg etcètera. Compta amb 8 sales expositives. Et recomanem que entris en aquest museu.

El museu està obert de dilluns a dissabte de 10:30h a 13:30h i de 16:30 a 19:30h. Els preus son de 5€ per l’entrada general, i de 3,75€ per l’entrada reduïda (famílies, majors de 65 anys, etc…).

I per finalitzar la nostra visita a Salardú, ens aproparem fins a la Mòla de Salardú. Una visita que sempre satisfà als més curiosos. Es tracta d’un molí fariner de 1613 inclòs en els Museus de la Val d’Aran. D’aquesta petita construcció de pissarra, fusta i pedra arriben fins als nostres dies elements com el enclau, materials, objectes i part de l’estructura originals. Creiem que és interessant la seva visita.

Els horaris d’accés durant els mesos d’estiu son de dimarts a diumenge, de 11h a 14h, i els preus de 1,5€ l’entrada general i 1€ l’entrada reduïda (menors de 16 anys, jubilats,…).

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (102,00 kilòmetres, en 2 hores i 6 minuts):

Retornarem al Naut Aran per fer una bonica ruta d’Alta Muntanya pels Lacs deth Clòt der Os, això sí, l’acostament el farem amb telecadira, anomenat igual que els llacs “Telecadira dels Lacs deth Clòt der Os”. Concretament son dos llacs i la caminada és considerada de dificultat fàcil. Un cop finalitzada la caminada i retornats al pla de Beret, anirem fins al poble de Baquèira, i pel camí ens aturarem a un dels millors miradors de tota la Vall d’Aran, el Guardader de Beret. Arribats a Baquèira anirem a buscar el telecadira “El Bosque”, i pujarem fins a mitja muntanya per a contemplar les vistes. Quan retornem a Baquèira, ja a la tarda, ens acostarem al poble de Vilac, al Miei Aran, per visitar-lo. Som-hi.

El primer que farem serà dirigir-nos (un altre cop) al Pla de Beret. Aparcarem en el mateix aparcament que ho férem per anar a Montgarri, i a peu, travessarem la carretera del Pla de Beret per anar a buscar el telecadira de “Lacs deth Clòt der Os“.

L’entrada al telecabina que també t’inclou el telecabina “El Bosque” de Baquèira té un import per persona de 20€. Des d’aquí aconsellem pujar en ambdós.

El telecadira tarda uns 10-15 minuts per arribar a dalt, i les vistes no cal dir que són espectaculars. En tot moment veus el massís de l’Aneto i la seva glacera.

Comencem la caminada fent un acostament d’uns 20 minuts fins al primer dels llacs. La caminada té un total de temps efectiu d’1 hora aproximadament, i un desnivell total d’uns 160 metres, però no és dura, és força planera. El desnivell està al començament, quan puges per anar a buscar el primer dels llacs.

Voregem el primer dels llacs, per la banda contrària del camí marcat, que és on es tenen les visuals més boniques, al nostre entendre.

Al final del llac tornem a creuar cap a la banda correcta del camí senyalitzat. No ho hem dit, però la totalitat del camí està senyalitzat amb balises de color taronja.

I arribem al segon dels llacs deth Clòt der Os, un llac similar al primer i ubicat a una cota un xic inferior de l’altre.

Després del segon llac passem per paratges igual de bells que els anteriors, però on s’observa que en algun hi devia haver un llac. Ara son una zona d’aiguamolls.

I finalment, el camí va girant i girant per arribar al tram de l’acostament que surt del telecadira. Hem completat una ruta circular i ens tornem a dirigir al telecadira per baixar.

Penseu que és una caminada fàcil per alta muntanya, per tant, no us descuideu d’un bon calçat, aigua i força crema solar, perquè pràcticament no passes per cap zona ombrívola. Amb prou feines es veu algun arbre.

També hem de dir, que varem veure moltes famílies amb nens fent la caminada, i aixó us ho recomanem, de fer-la amb nens. És una caminada que els pot iniciar en el món de l’alta muntanya, i la seva durada i desnivell no son cap obstacle.

Tornem a baixar pel telecadira dels Lacs deth Clòt der Os, i anem a buscar el cotxe en l’aparcament del Pla de Beret. Ens dirigim al poble de Baquèira. De camí, però, ens aturarem a un dels millors miradors de tota la Vall d’Aran i en concret de la seva part alta (Naut Aran). El Mirador s’anomena “El Guardader de Beret“, i es troba en la carretera C-142B (carretera principal que va al Pla de Beret), a 4 kilòmetres del Pla de Beret, en una corba de 180º. Les vistes que hi tens son espectaculars. Val la pena aturar-s’hi.

Aparquem el cotxe en un tram d’un carril que ja serveix per estacionar els cotxes que es volen aturar per anar al mirador. Hi arribem a peu creuant amb cura la carretera del Pla de Beret.

Tornem al cotxe i ens arribem a l’aparcament de Baquèira per anar a buscar a peu, el telecadira del “Bosque”. Ens durà a mitja muntanya, de la cota 1.500 ens passarà a la cota 1.800, i també tindrem unes grans visuals de la Val d’Aran i de la seva zona alta.

Us recomanem que dineu abans de pujar al telecadira, ja que segurament ja en serà hora de dinar. Hi ha un restaurant a la cota 1.500 de Baquèira, al costat de l’estació inferior del telecadira.

Per dalt (cota 1.800) es poden fer algunes caminades, però no n’hi ha cap de senyalitzada. Nosaltres varem estar una estona per estirar les cames i veure les vistes i varem tornar a baixar per el mateix telecadira.

Quan vulguem, un cop descansats, tornarem a agafar el cotxe creuant la vall d’Aran fins arribar a la sortida de Vielha, on d’allí ens dirigirem al poble de Vilac, que és un bonic poble amb la distinció de Vila Florida. Aparcarem a l’entrada del poble, prop de la rotonda, i a part de passejar pels carrers del poble, visitarem el monument més imprescindible del mateix, l’església de Sant Feliu de Vilac. Hi destaca el seu campanar gòtic.

La vil·la de Vilac, cap d’un antic municipi, està situada a 1.047m d’alçada, als vessants del pla de Mont, dominant l’aiguabarreig del riu Sallent amb la Garona, a uns 3km de Vielha. A ponent del nucli, enlairat a la dreta de la Garona, hi ha la notable església parroquial de Sant Feliu, d’origen romànic. El poble conserva alguns edificis civils de tipus renaixentista.

Està situada als afores del nucli, al lloc de l’antic castell, del qual el campanar era una torre de defensa. És d’origen romànic (segles XII-XIII) reformat en èpoques posteriors.

Visitats Vilac i la seva església, donarem la jornada per finalitzada i tornarem a Vielha. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (44,10 kilòmetres, en 57 minuts):

 

I tornant al Naut Aran, ens espera una altra de les jornades mítiques de la Val d’Aran, com és la visita i la ruta al Circ de Colomers. La ruta del Circ de Colomers és una de les excursions més conegudes en el Parc Nacional d’Aigüestortes des de la Val d’Aran. A la tarda, visitarem el poble d’Arties, amb la seva església de Santa Maria i piscines termals públiques de la localitat.

Ens dirigim cap a Salardú, i concretament cap a l’aparcament dels Banhs de Tredòs, el qual es troba a 17,6km de la capital Vielha. A partir de la carretera N-230 al seu pas per Salardú, hem d’agafar un trencall a mà dreta que en uns 8 kilòmetres (uns 17 minuts en cotxe) ens portarà cap a aquest aparcament.

Des d’aquest aparcament surten taxis 4×4 que ens porten a un altre aparcament més a prop del Circ de Colomers, l’aparcament de la Montanheta. Si no utilitzem el servei de taxis, hi ha 2 hores a peu fins al refugi de Colomers. Si l’utilitzem “només” hi ha uns 40 minuts fins al refugi.

Un cop a l’aparcament dels Banhs de Tredòs tindrem reservat un taxi 4×4 que ens durà a l’aparcament de la Montanheta. Hem de tenir clar que l’últim taxi de tornada és a les 17:30h. Els preus del taxi son de 4€ per viatge i per persona.

La ruta del Circ de Colomers és una de les excursions més conegudes en el Parc Nacional d’Aigüestortes des de la Val d’Aran. Es tracta d’un recorregut circular per el que anirem gaudint dels llacs de la zona envoltats d’un paisatge espectacular. A mode de curiositat, aquests llacs es varen formar a partir d’uns glaciars, que varen erosionar el terreny formant així els grans estanys que podem trobar-hi avui dia.

La ruta també s’anomena dels 7 llacs, encara que nosaltres només en veurem 4, degut a que farem el recorregut curt (es completa en unes 3 hores). Si decideixes de fer el recorregut llarg, tindràs que emprar solament 6 hores sense tenir en compte el temps d’aproximació a l’inici de la ruta.

Els detalls de la ruta son els següents: 7 kilòmetres de distància (recorregut curt dels llacs). Si es vol fer l’aproximació a peu i no en taxi, el total és de 15 kilòmetres. El temps és de 6h 30 minuts (pujant en taxi i baixant caminant) i amb vàries aturades llargues en els llacs. El desnivell acumulat és de 600 metres. També tingues en compte d’agafar crema solar ja que no hi ha ombres, i tampoc hi ha fonts, o sigui que porta força aigua.

La ruta del Circ de Colomers comença com hem dit, en l’aparcament de Bahns de Tredòs, doncs està prohibit accedir més amunt amb cotxe. L’aparcament està situat just al costat del balneari amb el mateix nom. Per arribar fins a l’inici de la ruta de Colomers podem fer-ho caminant (i afegir així 4 kilòmetres d’anada i 4 kilòmetres de tornada més a tot el recorregut) o bé agafar un dels taxis que ens pujaran un tros considerable fins la parada de taxis de Montanheta. Recomanem decidir pujar i baixar en taxi.

Els horaris del taxi son de les 9:00h a les 18:00h (amb aturada de 13:30h a 14:30h).

Si volem pujar caminant des de l’aparcament, tindrem que agafar la mateixa carretera per la que ho fan els taxis, situada just al darrere de la caseta d’informació. Als pocs metres, trobarem un desviament que indica “Camin dera Montanheta” i haurem de sortir de la carretera i començar a caminar per aquest camí, molt més bonic i agradable que l’asfalt. A partir d’aquí, el camí no té pèrdua. Solament tenim que anar seguint les senyals grogues fins al refugi de Colomers.

Quan arribarem a la parada de taxis de l’aparcament de Montanheta (o bé caminant o bé en el propi taxi), començarem una pronunciada pujada d’aproximadament 40-45 minuts per arribar fins al refugi de Colomers. Serà fàcilment reconeixible, doncs arribarem fins a la presa (que s’ha de creuar) i veurem l’antic refugi de Colomers a l’altra banda. El nou es troba a pocs metres de distància i també el veurem des de la presa.

Un cop arribem al Refugi de Colomers, podem aprofitar per a descansar una mica i reposar forces. Per seguir la nostra ruta, s’ha de continuar en direcció Estanh Mòrt si volem fer la ruta curta i en direcció Pòrt de Colomèrs si volem fer la llarga. El primer recorregut té senyals grogues i el segon, vermelles (al principi estan ambdós camins fusionats i veureu les senyals dels dos colors). Tal i com veureu en el mapa que més avall adjuntarem, les rutes es bifurquen un cop passem l’Estanh Mòrt. Com hem dit, nosaltres decidim fer la ruta “curta”.

Sortim de l’Estany Major de Colomèrs…

I arribem a l’Estanh Mòrt.

Un cop passem el preciós Estanh Mòrt, seguirem la nostra ruta en direcció a l’Estanh Long. Per arribar a ell primer passarem per l’Estanh des Gargolhes de Baish. No és el més bonic que trobarem en el camí, però la seva localització i les vistes que tindrem mentres baixem son sens dubte unes de les més boniques que ens trobarem en tot el recorregut.

Prosseguint el nostre camí i creuant un preciós rierol, arribem fins a un altre dels enclavaments més bonics de tota la ruta: el Lac des Cabidornats. Les seves ribes son un lloc perfecte per a descansar una mica i gaudir del paisatge. Potser veureu a gent banyant-se en algun dels llacs, encara que recordeu que està prohibit en tot el Parc Nacional d’Aigüestortes.

Després de vorejar el Lac des Cabidornats, seguirem per el sender fins l’últim llac del camí, el qual és el Lac Long, un altre preciós racó en el que nosaltres podem decidir aturar-nos a fer el pícnic del dia. Per a seguir, es segueix vorejant aquest llac i es remunta el camí fins arribar de nou a la presa, finalitzant així el recorregut circular. A partir d’aquí simplement tindrem que tornar per el camí que hem vingut i esperar el taxi en la zona indicada o bé baixar caminant.

Finalitzada la ruta del Circ de Colomers, i arribats a l’aparcament dels Banhs de Tredòs, enfilarem amb el cotxe per anar a visitar el poble d’Arties.

Curiosament el nom d’Arties, documentat des del segle XII, és d’origen basc i significa “pla entre dues aigües”, ja que el poble està situat entre dos rius.

Malgrat de que Arties ha sofert varies inundacions, encara avui podem admirar varies cases nobles, el castell i dues esglésies. En els voltants també hi ha dues ermites i uns antics banys termals.

El primer dels imprescindibles d’Arties és la seva església de Santa Maria.

L’església de Santa Maria d’Arties, dels segles XI i XIII, és d’estil romànic. La seva estructura la resumim en una planta basilical de 3 naus recoberta amb volta de canó i amb tres absis semicirculars en la capçalera, que s’ha conservat fins a l’actualitat. Sens dubte és el lloc més important que visitar a Arties.

S’accedeix per les seves dues portades (al nord i al sud) en les naus laterals. Té una torre campanar del segle XIII al XIV.

Per dins és una preciositat i és una obra del segon romànic, encara dotat de formes arquitectòniques llombardes del segle XII.

Posseeix una important col·lecció d’art que abasten del segle XII al segle XVIII, per exemple un retaule gòtic del segle XV, amb varies escenes bíbliques de la Verge Maria, que és una obra mestra.

Moltes de les finestres originals del temple han estat tapades i substituïdes per altres més modernes.

El segon dels imprescindibles és un altre edifici religiós, l’Església de Sant Joan.

L’església de Sant Joan, església gòtica de Sant Joan d’Arties, de principis del segle XIII al XV, amb un campanar octogonal. Actualment alberga la sala d’exposicions temporals del Musèu dera Val d’Aran.

I anem a un altre dels imprescindibles d’Arties, el Castell d’Arties o Entrasaigües.

Davant de l’església s’aixequen les restes del castell d’Arties o Entrasaigües. Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Els vestigis corresponen al portal nord del castell, documentat en 1283 durant aquells episodis bèl·lics amb França, encara que deu ésser anterior.

Ara anem al Parador de Turisme i la Casa Portolà.

El Parador d’Arties es va construir sobre la torre i la capella de la casa dels Portolà, del segle XVI. La casa Portolà fou bressol de la important família Portolà, on entre els descendents es troba Gaspar de Portolá Rovira (Balaguer 1717 – Lleida 1786) qui fou descobridor i el primer governador de Califòrnia. Per cert, Gaspar de Portolà està enterrat en l’església de Sant Pere de Lleida.

La va edificar Gaspar de Portolà i Pont a qui la seva majestat el Rei Felip IV va armar cavaller en 1664. La capella s’hi edificà en el 1678. En el seu interior es troba un retaule policromat dedicat a Sant Antoni amb l’escut d’armes de la família. Fou el besavi de Gaspar Portolà Rovira.

Ara anem fins a la Plaça Urtau.

La Plaça Urtau és la plaça principal d’Arties i destaquem el monument a la Vaca Bruna del Pirineu i per suposat, l’Ajuntament.

Un altre dels monuments a visitar, és el Monument al “Taro”.

Es tracta d’una escultura de bronze en homenatge a la Festa del Taro d’Artíes. És un homenatge que l’Ajuntament de l’Alt Aran va dedicar a una de les festes més singulars de tota la vall. Obra realitzada en 2004 per l’escultor Guillem Molinàs (Barcelona, 1968).

Les festes de la Crema deth Taro, es fan a la vigília de Sant Joan, una festa declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco, on els veïns traslladen Eth Taro encès per tot el poble, acompanyats de música i correfocs.

Caminant i passejant pel poble ens n’hem adonat de vàries cases “històriques” i varis racons que ens han agradat. Aquí va una mostra:

I finalment, creiem imprescindible fer una visita a les Piscines Termals d’Arties (Banhs d’Arties).

Les piscines, dissenyades pel japonès Arata Isozaki, son una experiència relaxant per el cos i la ment enmig de la naturalesa. Un complex lúdic-termal basat en les aigües sulfuroses que emergeixen en les immediacions de l’emplaçament a 39º de temperatura. Una experiència única, on poder desconnectar i relaxar-te sol o en família.

Les dues piscines, una de 5×6 metres i l’altra de 2×8 metres, estan situades junt als Banhs d’Arties, un antic complex amb tres fonts d’aigües termals sulfurades-sòdiques inutilitzat des dels anys 80.

Les aigües sulfurades son aquelles amb un important contingut de sofre, un mineral present en gran quantitat en la escorça de la terra i compleix diferents i importants funcions en el nostre cos. Al tractar-se d’una aigua àcida està recomanada per diferents afeccions dermatològiques, com la psoriasis, la dermatitis o problemes d’acné. A més, també ajudant a la nostra pell, permet eliminar toxines, uniformitza la seva pigmentació i calma eczemas i al·lèrgies. Per si fos poc, ajuda en la formació de queratina i col·làgen, millorant la fermesa i elasticitat de la nostra pell, a més de ser positiva per el cabell i les ungles.

Els horaris d’obertura entre mitjans de juliol i mitjans de setembre, son tots els dies de 10:30h a 21h, i els preus son de 8€ pels adults i 6€ pels nens. L’entrada inclou un gorro de bany i una beguda, en concret una llimonada. Les piscines es troben a 700 metres a l’oest d’Arties.

I fins aquí arribarem en la jornada d’avui. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (35,80 kilòmetres, en 58 minuts):

I retornarem a l’àrea del Baish Aran, però aquest cop no serà per fer-hi una caminada, sinó per practicar un dels esports d’aventura més divertits i autèntics: el ràfting. Tenim una reserva al poble de Les per practicar aquest esport. Seguidament visitarem el mateix poble de Les, així com la Factoria de Caviar Nacarii. Finalitzarem la jornada visitant el Mirador Guardader de Les, el qual es troba a sobre del poble.

Agafem el cotxe i ens dirigim a Les, ja que allí hi ha dues empreses d’esports d’aventura que practiquen el ràfting pel riu Garona. De Vielha a Les hi ha 19,30km (uns 20 minuts amb cotxe).

El ràfting és un dels anomenats esports d’aventura que més èxit popular ha aconseguit en tot el món. Aquest esport consisteix en el descens d’un grup de persones en un bot pneumàtic sense motor, per rius cabalosos i ràpids d’alta muntanya, en els quals l’embarcació navega arrossegada per la corrent. Els navegants intenten controlar el curs i la direcció ajudant-se de rems.

És un esport que entranya poc risc o dificultat, per lo què és apte per tot tipus de participants. Qualsevol persona sense una condició física especial pot practicar el ràfting. L’únic que se li demana a tot aquell que vulgui intentar-ho, son ganes de sentir emocions fortes, d’estar en contacte amb la naturalesa i d’apreciar el paisatge que podrà gaudir al llarg del recorregut.

El tram del riu Garona pel qual es fa ràfting és el tram comprès entre la població de Les i Pont de Rei. Té una durada aproximada de baixada de 1h i 15 minuts. Les dues empreses que ofereixen l’activitat son les següents:

• Deportur: Té diferents preus amb diferents circuïts. S’ha de reservar prèviament (internet, telèfon o e-mail). El tram a realitzar té una longitud de 9km, des de la sortida a la Central de Cledes de Les fins al seu final ubicat abans de l’embassament de Pont de Rei, en la frontera amb França. L’edat mínima per a poder-ho practicar son 6 anys, i la data de sortida es confirmarà 7 dies abans de realitzar l’activitat. Els preus son de 38€ per persona. Adjuntem el link: Deportur – rafting, parque de aventura, bunaglows, esquí, snowboa, , Valle de Aran – Deportur – rafting, parque de aventura, bunaglows, esquí, snowboa, , Valle de Aran

• Altisport Vielha: També s’ha de reservar prèviament. Hi ha varis trams per efectuar el ràfting. El Tram 1 es fa entre Les Bordes i Bossòst (9km) d’1 hora de durada, tractant-se d’un tram on els nens han de ser majors de 12 anys. El Tram 2 es fa entre Bossòst i Pont de Rey (10km) d’1 hora de durada, tractant-se d’un tram mig-familiar, amb nens a partir dels 6 anys. El tercer Tram és a la part francesa del Garona, de Saint Beat a Fronsac (9km) d’1 hora de durada, tractant-se d’un tram familiar amb nens a partir dels 6 anys. Hi ha dos horaris de sortida: per una banda, a les 10:30h (arribada final a les 13:30h aprox.); i per l’altra, a la tarda a les 15:30h (arribada final a les 18:30h aprox.). Els preus son de 38€ per persona. Adjuntem el link: Alti Sport Aventura – Deportes de aventura en el Valle d’Aran

Després de l’activitat del ràfting, anirem a visitar el poble de Les. Es tracta d’un poble travessat per el riu Garona i la carretera Nacional 230, col·lindant amb els pobles de Bossòst, el petit i màgic poble de Bausen i França. Com d’altres pobles de la vall comparteix l’encant de que és travessat per les aigües del riu Garona, especialment rellevant i protagonista de la història de la Val d’Aran. Aquest riu li dóna també aquest aire fresc que s’afegeix a la bellesa del poble. Les també amaga un secret, en el subsòl s’amaguen aigües termals amb propietats probablement beneficioses. Això fa que aquest poble sigui famós per les seves aigües medicinals ja utilitzades pels Romans.

Passejant per els seus carrers silenciosos, podem imaginar a Les en altres temps. Quan en l’any 1265 Jaume I d’Aragó durant la seva visita, es va hostatjar en el famós castell de Les. A dia d’avui tant sols queden les ruïnes del Castell, tanmateix la seva anomenada Torre de l’Homenatge es manté en peu per recordar-nos l’esplendor d’una altra època.

Els banys termals de Les ja coneguts des de l’antiguitat, és un dels punts d’interès del lloc. Aquests daten de l’època dels romans i eren utilitzats com a termes. Amb el pas dels anys es va transformar en balneari per les seves aigües sulfuroso-sòdiques. A mitjans del segle XX aproximadament fou tancat i actualment torna a estar en funcionament, encara que la ubicació és una altra:

Es tracta de les Thermes de la Baronia de Les. És un centre termal d’aigües sulfuroses que emanen aigües de més de 300m de profunditat a una temperatura de més de 30 graus. Com a conseqüència les aigües de Thermes de la Baronia de Les, poden curar el reuma, l’artrosis, a més de problemes de la pell i un sens fi de coses més.

Els horaris d’obertura son de dimarts a diumenge de 15h a 21h. Hi ha un passi per un circuït termal de 2 hores. També hi ha una tarifa especial per a famílies.

A Les també s’hi troba el Centre de producció ecològica de Caviar Nacarii: fan visites guiades al centre de producció de caviar i carn d’esturió. A més de conèixer el caviar Nacarii, un dels millors del món. En la visita també es pot realitzar una cata junt a una copa de cava.

Els horaris de la visita guiada son a les 12h del migdia i a les 16h de la tarda. La visita té una durada de 50 minuts a través d’un monogràfic en el que descobriran la seva història, els orígens, totes les etapes del cicle de la vida de l’esturió en estat salvatge i en captivitat, així com el procés d’elaboració del caviar. Recomanem la visita a famílies amb nens, perquè es poden veure els peixos ja que es visita tota la piscifactoria. Els preus per la visita guiada son de 10€ pels adults i 5€ pels nens de 7 a 13 anys.

Un altre dels imprescindibles de la visita a Les, és l’Església Parroquial de Sant Joan Baptista, la qual és una església eclèctica d’estil barroc construïda entre els anys 1790 i 1819. Amb el seu campanar de 32m d’estil romànic. Forma part del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Un altre dels llocs que no ens podem perdre de Les és la seva plaça de la Crema deth Haro. En la nit de Sant Joan i junt a l’església, el sacerdot del poble li cala foc per a purificar i allunyar als mals esperits. També els acabats de casar fan una ofrena floral com a ritu de fecunditat.

I finalment, l’últim dels atractius de Les, imprescindible de visitar, és la seva ermita de Sant Blai, ubicada darrere de era Baronia, un edifici noble del segle XVII. Les seves dimensions reduïdes, que inclouen un espai absidial de forma semicircular, semblen indicar que la capella actual devia formar part de l’encapçalament d’una construcció al seu moment més gran, o bé el resultat d’una reconstrucció a partir d’elements originals. L’edifici és del segle XII i d’estil romànic.

I un cop agafem el cotxe per marxar de Les, ens dirigirem a un mirador que hi ha sobre el poble, el Mirador Guardader de Les. Es troba a 2,2 kilòmetres del centre de Les, havent de vorejar el Camping Cauarca. Les vistes des d’allí son de la vall i la seva espectacularitat, amb el poble de Les als seus peus. Hi ha també en el mateix mirador, una zona de pícnic.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (46,20 kilòmetres, en 1 hora i 1 minut):

En el dia d’avui visitarem per primera vegada la regió del Baish Aran, per fer una altra de les rutes impressionants que té la Val: la ruta a la fageda de Carlac. L’inici i el final de la ruta son el poblet de Bausen, el qual està ancorat en el passat, i on descobrirem, al visitar-lo, que té dos cementiris i una trista història. La ruta a la fageda de Carlac ens mantindrà ocupats bona part del dia, on descobrirem una espectacular fageda en un meravellós paisatge. Comencem.

Ens dirigirem amb cotxe fins al nucli de Bausen, el qual està a quasi l’inici de la vall per la carretera N-230. Hem d’anar passat el poble de Les i un trencall a l’esquerra a prop del Pont dera Lana, ens farà enfilar muntanya amunt fins a Bausen. En total son 24,8 kilòmetres (uns 29 minuts amb cotxe). Però els últims 4 kilòmetres son per una carretera estreta i amb molts revolts. Hem d’anar en compte. La carretera ens porta a un petit espai d’aparcament a l’entrada del poble. Amb anterioritat al mateix, hi ha un altre espai d’aparcament per si el primer està ple. En el nostre cas, a l’anar-hi enmig del mes d’Agost, ens trobem que hem d’aparcar a la carretera. Hi ha moltíssima gent, també a la caminada.

Farem la ruta a la fageda de Carlac del municipi de Bausen. És una excursió preciosa – curta però amb desnivell – per la fageda mil·lenària de Carlac al Baish Aran. És una ruta de dificultat mitjana, amb una distància total de 6,5km, un desnivell acumulat de 350m, i un temps total efectiu de 2h i 30min. Com hem dit, la sortida i l’arribada son en el poble de Bausen.

Es tracta d’una ruta circular de 6,5km de longitud pel bosc de Carlac, situat a Bausen, al Baish Aran. La ruta comença al bonic poble aranès de Bausen, i s’endinsa a la fageda mil·lenària de Carlac i puja al coret de Pan, des d’on gaudim d’impressionants vistes del vessant Nord del massís de l’Aneto-Maladeta. Des del coll, descendim per una zona de pastures cobertes de falgars cap a les bordes de Sacrotz i retornem a Bausen. Es tracta d’un itinerari fàcil però amb un xic de desnivell.

Comencem la ruta a l’entrada del poble de Bausen (0:00h – 894m)(1), sota l’església de Sant Pèir, on hi ha un rètol indicador del GR-211.2 que seguirem en direcció a “Sant Roc, Carlac, Coret de Pan”.

El dia és espectacular: fa sol i més sol i potser un xic de calor per l’època que som. Pugem per unes escales fins a l’església i el cementiri de Bausen. 

Continuem amunt cap al carrer Major i seguim pel camí en direcció Est passant pel costat d’un alt mur de pedra seca, entre horts i cases. 

Aviat arribem a la petita ermita de Sant Roc (0:10h – 918m)(2).

En aquest punt deixem el camí per visitar un moment el Cementiri de Teresa. Primer ens atansem a un mirador i després continuem per un corriol que passa entre unes antenes i una creu de fusta i baixa cap a una petita esplanada envoltada d’escàrcies (robínies) on hi ha el cementiri amb la tomba de Teresa.

Sabies que… El poble de Bausen té dos cementiris? El cementiri parroquial, situat al costat de l’església de Sant Pèir, i el cementiri civil o de Teresa, situat a les afores del poble. La Teresa era una jove del poble que es va enamorar del Francisco, el seu cosí germà. Com que eren familiars, l’església no els va deixar casar i van fugir a França, on la Teresa, fruït d’una greu malaltia, va morir a l’edat de 33 anys. Quan van voler enterrar-la a Bausen, el rector no ho va permetre i en Francisco, amb l’ajuda dels veïns, va construir aquest cementiri solitari només per a ella.

Les vistes des del mirador que hi ha prop del cementiri son espectaculars.

Retornem a l’ermita de Sant Roc pujant per uns esglaons de fusta i reprenem el camí en direcció a Carlac.

Deixem Bausen enrere i seguim el sender que transcorre planer entre feixes cobertes de bardisses i bàlec tot resseguint un mur de pedra seca. Des d’aquí gaudim d’àmplies vistes cap a la vall de Toran i el poble de Canejan que s’alça a l’altre costat de la vall.

El camí empedrat va resseguint el vessant solell i travessa uns roquissars, tot girant progressivament cap al Nord, amb vistes a la zona francesa d’Occitània.

Ens endinsem en una ombrívola i frescal avellanosa i seguidament en un bonic bosc caducifoli poblat per tells i roures, el típic bosc dels engorjats i dels vessants ombrívols pirinencs i cantàbrics.

El camí va guanyant altura quasi imperceptiblement i s’endinsa a la fageda del vessant obac. Comencen a aparèixer els primers faigs mil·lenaris. 

Continuem avançant per la ombrívola i humida fageda de Carlac i travessem una zona enfangada per una passera de fusta. 

El camí, ample i de bon caminar, ens permet distreure’ns contemplant les formes retorçades i fantasmagòriques dels troncs dels faigs, i les molses i falgueres que entapissen el sotabosc.

Més enllà, travessem l’arriu de Carlac per primer cop a través d’un pontet de fusta i passem pel costat d’una enorme soca de faig en forma de drac. 

Arribem a les bordes de Carlac (1:15h – 1.083m)(3), que queden amagades a la nostra dreta, per sota del camí i entremig de la boscúria. 

Continuem guanyant altura, ara més decididament, fins que fem un gir marcat. 

Després d’aquest canvi sobtat de direcció, ascendim amb força pel mig de la fageda fins que arribem a un replà cobert d’avellaners i amb restes d’una construcció de pedra seca. 

Després d’un curt tram planer sota l’avellanosa, baixem uns metres i trobem altra vegada el riu.

Passem per una clariana des d’on gaudim de les magnífiques vistes i contrastos de colors dels vessants coberts de falgars i el bosc subalpí amb avets i arbres caducifolis del Clòt de Sacauva. A la tardor, als vessants assolellats i poblats pel falgar, se senten els brams del cérvol, que en aquesta època de l’any està en zel.

Continuem baixant, travessem l’arriu de Carlac (1:40h – 1.184m)(4) per un pont de fusta i continuem flanquejant pel bosc de Carlac. 

Sortim de l’ombrívol bosc i arribem al coret de Pan (1:55h – 1.175m)(5), des d’on gaudim de vistes espectaculars del massís de l’Aneto-Maladeta, el Baish Aran, el Montlude i la vall de Toran. 

Després d’admirar les meravelloses vistes, comencem a baixar seguint les marques del GR 211.2. 

A mig descens deixem enrere les marques grogues, que continuen cap a l’esquerra, i nosaltres baixem en fort pendent resseguint un mur de pedra seca entre falgueres i balegars que colonitzen les antigues pastures. 

El camí baixa precipitadament cap a les bordes de Sacrotz (2:10h – 1.090m)(6). 

Passem pel costat de les primeres bordes, algunes en estat ruïnós, i arribem a una cruïlla on deixem els senyals del GR 211 i enllacem amb l’itinerari marcat amb pintura groga, que seguim cap a la dreta. Baixem per un camí empedrat flanquejat per freixes. 

Una mica més avall, enllacem de nou amb el GR 211 i continuem davallant per l’ample camí fins a una nova cruïlla. Deixem enrere a la dreta el camí de la cabana del Vaquer i el Clòt de Vacanera i girem a l’esquerra en direcció a Bausen. 

Baixem plàcidament entre murs de pedra seca poblats per bardisses i vorejats per freixes, nogueres i castanyers, i arribem a les primeres cases del poble. 

Continuem pels carrerons estrets i tortuosos fins a l’entrada de Bausen (2:30h – 894m)(1), punt d’inici i final d’aquesta preciosa ruta per la fageda de Carlac, a la vall d’Aran. 

Adjuntem els punts importants de pas de la caminada:

Arribats a Bausen, seguim l’exploració del seu nucli urbà fins que ben aviat ho haurem fet tot, ja que és molt petit. Molts dels carrers ja els havíem vist al matí a l’inici de la caminada. Es tracta d’un autèntic poble de pedra, ancorat al passat. Actualment, a part de l’església de Sant Pèir, hi ha dos bars-restaurants que ens podrien oferir una mica de refrigeri. Amb la visita als dos cementiris i a l’església, donem fer finalitzada la nostra estada a Bausen i ens entornem a Vielha.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (49,40 kilòmetres, en 57 minuts):

Una altra de les rutes mítiques de la Val d’Aran i del Naut Aran: ruta fins al Santuari de Montgarri. Aparcarem en el Pla de Beret i enfilarem una excursió clàssica fins al Santuari i el poble abandonat de Montgarri. Un cop allí, dinarem de pícnic, i a la tarda, pujarem al telecadira Blanhiblar del Pla de Beret, d’on s’obtenen unes grans vistes des dels 2.200m d’alçada. Farem una passejada panoràmica d’1 hora anomenada “Mirador Panoràmic Pirineus”, i tornarem a baixar al Pla de Beret.

La primera incursió en el Naut Aran i és per fer una de les mítiques caminades de la Val d’Aran. Anirem a Montgarri, un santuari entre l’Aran i el Pallars. Descobrirem el santuari de Montgarri i el naixement del riu Noguera Pallaresa, un indret preciós entre la Val d’Aran i el Pallars Sobirà.

La caminada és d’una dificultat mitjana, amb una distància total de 10,6km, un desnivell acumulat de 205m i un temps total efectiu de 2h i 20min. El punt de sortida i el d’arribada son al Pla de Beret.

És una ruta circular de 10,6km de longitud que ressegueix el riu Noguera Pallaresa des del seu naixement al Pla de Beret fins al santuari de Montgarri, a l’extrem nord-oriental de la Val d’Aran, just al seu límit amb el Pallars Sobirà i el departament francès de l’Arieja. L’itinerari comença al pla de Beret, al costat de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret, a la divisòria d’aigües entre la conca atlàntica i la conca mediterrània. La ruta ressegueix la Noguera Pallaresa pel vessant solell, recorrent extenses zones de pastures, prats d’alta muntanya i pinedes de pi negre fins atènyer l’històric santuari de Montgarri. El retorn es fa pel vessant obac, envoltats d’un espès bosc subalpí. El recorregut transcorre per camins amples i pistes. És un itinerari fàcil de seguir, amb poc desnivell i distància moderada. Ideal per fer amb els més petits de la família.

Comencem l’itinerari a l’aparcament del Pla de Beret (0:00h – 1.845m)(1). Ens dirigim en direcció Nord cap a darrera d’una gran nau on trobem els senyals del sender de gran recorregut GR-211, que fa la volta a la Val d’Aran.

Travessem un petit torrent i continuem per una pista que ja no deixarem fins al santuari. La pista, ampla i còmoda, ens permet gaudir del paisatge del pla de Beret, format per extensos prats on a l’estiu pasturen grans ramats de cavalls i vaques. 

Anem perdent altura imperceptiblement, travessant diversos torrents que vessen les aigües al Noguera Pallaresa, que neix al pla de Beret, just a la divisòria d’aigües amb la conca atlàntica del Garona. 

Més avall ens endinsem al bosc de pi negre, típic de l’alta muntanya pirinenca i arribem a la cabana de Parros (0:35h – 1.790m)(2). 

Continuem baixant per la pista, ara per terreny obert. Després de creuar l’arriu Horcalh arribem a la borda Es de Cabau (0:45h – 1.730m)(3). 

Continuem entre pastures d’alta muntanya i ens trobem una creu (0:50h – 1.743m)(4), ja a les envistes del santuari de Montgarri. 

A partir d’aquí perdem altura més decididament i ens endinsem momentàniament al bosc abans de sortir a l’extensa esplanada de prats i pastures que envolta el santuari de Montgarri (1:05h – 1.645m)(5). 

Des del santuari també podem visitar les restes de l’antic poble de Montgarri, ara abandonat. Per fer-ho, hem de creuar el riu i agafar la pista que surt a mà esquerra i baixa pel costat dret orogràfic del riu. Avancem en paral·lel al curs del Noguera Pallaresa aigües avall i, al cap d’uns 500m, arribem a les restes del poble.

Després de conèixer Montgarri i el seu Santuari, ens prenem alguns moments de relax i també per dinar de pícnic, a l’entorn del Santuari.

Continuem la nostra excursió des del santuari. Farem el camí de tornada al pla de Beret pel vessant obac de la vall. Des del santuari creuem el riu Noguera Pallaresa. Deixem de banda el camí de l’esquerra que ens conduiria fins a les restes del poble abandonat de Montgarri i ens enfilem en direcció Sud pel mig del bosc, seguint un corriol que ens condueix fins a un aparcament a la pista (1:18h – 1.707m)(6) que comunica el pla de Beret amb Alòs d’Isil. 

Agafem la pista cap a la dreta (Sud-Oest) i emprenem la tornada al pla de Beret per aquesta via, apta per a vehicles. 

La pista, que ressegueix l’obaga, va recuperant a poc a poc el desnivell que hem perdut a l’anada. Durant força estona avancem pel mig del bosc, a l’ombra dels arbres. Resseguim el vessant obac del Cap de Dossau i retornem sense presses, contemplant el paisatge forestal d’alta muntanya. 

Més amunt, el bosc deixa pas a les pastures i arribem a les pistes d’esquí de l’estació de Baqueira-Beret i a l’aparcament del pla de Beret (2:20h – 1.845m)(1), punt d’inici i final d’aquest itinerari fins al santuari de Montgarri. 

Adjuntem els punts importants de pas de la caminada realitzada:

Finalitzada la caminada, anirem a buscar el telecadira “Blanhiblar”, el qual també es troba al mateix Pla de Beret. El seu aparcament es troba a 500 metres al sud de l’aparcament de Beret que hem fet servir per la caminada a Montgarri.

A l’estiu, des de finals de juliol a finals d’agost, el telecadira de Blanhiblar està obert de les 10h a les 18h. És una manera diferent de viure la muntanya sense neu. Els preus son de 13€ pels adults i 8€ pels nens.

Si vols portar la teva bicicleta, un adult pot gaudir d’un dia de diversió per 25€, mentres que el ticket infantil té un valor de 15€.

En el cas que vulguis degustar el menú amb plats típics de la cuina aranesa, seràs benvingut al Restaurant Pla de Beret per un ticket que inclou també el preu del telecadira, el qual té un valor de 31€ pels adults i 18€ pels nens fins als 11 anys.

Una vegada arribem a dalt trobem unes vistes molt boniques de Baqueira, Val de Ruda i l’Aneto. També hi ha un bar on es pot prendre qualsevol cosa.

Ens trobem a 2.245m i podem escollir fer una de les quatre rutes que se’ns proposa: 3 son a peu i una és en bicicleta.

• Ruta 1: Ruta a peu. Mirador Val d’Aran: Es tracta d’una ruta que es realitza en només 30 minuts de caminada, la qual et posa enfront a les millors vistes de tota la Val d’Aran. El camí comença des de la part superior del telecadira.
• Ruta 2: Ruta a peu. Mirador Panoràmic dels Pirineus: Es tracta d’una ruta en la que descobriràs la major part dels pics del Pirineu, entre ells el Montarto, l’Aneto i el Parc Natural de Posets-Maladeta. Aquest tram es completa en 1 hora, per ésser un punt de major dificultat i alçada.
• Ruta 3: Ruta a peu o amb bicicleta. Mirador Roques d’en Macià: És una excursió fantàstica que es completa en 2 hores (a peu) i pot realitzar-se en bicicleta. El trajecte d’aquesta ruta és des de la pista d’esquí del Blanhiblar fins a arribar al Pla de Beret.
• Ruta 4: Ruta a peu. Uelhs deth Garona: És el recorregut més llarg de tots, surt des de l’àrea superior del telecadira i presenta una ruta fins el Mirador Panoràmic Pirineus. Recorre el Pla de Beret, i gaudiràs de la zona del naixement del riu Garona. Aquesta ruta es completa en aproximadament unes 3 hores i et porta de tornada a l’estació inferior del telecadira.

Com hem dit en anterioritat, la nostra intenció és realitzar la ruta nº2 (Mirador Panoràmic dels Pirineus). Si estiguéssim molt cansats per la caminada anterior a Montgarri, ho podríem deixar en la ruta nº1 (Mirador Val d’Aran).

Realitzada la visita al mirador panoràmic dels Pirineus, ens en tornarem amb el telecadira al Pla de Beret a buscar el cotxe i enfilar el camí de tornada a Vielha.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (45,80 kilòmetres, en 1 hora i 6 minuts):

Avui és el primer dia sencer que passem a la Val d’Aran, i serà un dels primers plats forts, ja que la intenció que tenim és fer dues rutes pel Miei Aran. Pel matí farem una bonica ruta a la Vall de Varradòs i el Saut deth Pish. Es tracta del salt d’aigua més important i emblemàtic de la Val d’Aran. És una caminada curta que surt des del Plan des Artiguetes. Quan finalitzem la mateixa, a 1km de l’aparcament del Plan des Artiguetes hi ha l’àrea de pícnic de Cuveishic, on hi dinarem de pícnic. A la tarda farem la ruta de l’Artiga de Lin i veurem els Uelhs deth Joèu. La Vall de l’Artiga de Lin és un dels paratges més bells de la Val d’Aran al qual es pot accedir fàcilment. A l’entrar a la vall s’observa una rica vegetació i un sens fi de barrancs que vessen generosament les seves aigües al riu Joeu. L’”Hont deth Gresilhon” convida a aturar-se i refrescar-se. També visitarem el Centre d’Interpretació de l’Artiga de Lin.

Avui començarem anant a explorar el Saut deth Pish a la vall de Varradòs. Es tracta del salt d’aigua més important i emblemàtic de la Val d’Aran. A 5 kilòmetres de Vielha baixant per la carretera N-230 cap a França hi trobem el Pont d’Arròs. En aquest punt (a mà dreta), neix la pista forestal asfaltada que en aproximadament 12 kilòmetres arriba fins al Plan des Artiguetes, on trobem una zona habilitada per aparcar-hi el cotxe.

La caminada és realment una passejada, té dificultat baixa, una distància total de 1,2km, un desnivell acumulat de 90m, i un temps total efectiu de 45 minuts, amb el mateix punt d’arribada com de sortida, el Plan des Artiguetes.

És una curta caminada a la vall de Varradòs per contemplar l’impressionant salt d’aigua del Saut deth Pish. El punt d’inici de la ruta es troba al Plan des Artiguetes des d’on, en pocs minuts, s’arriba als salts d’aigua. Una passejada pels voltants de la bonica cascada i del refugi ens permet descobrir l’increïble paisatge de la zona on destaquen el magnífic bosc de Siesso i el petit llac de muntanya de Varradòs.

El Saut deth Pish està format per dues cascades, la principal i la més espectacular d’uns 15-20 metres d’altura, i l’inferior d’uns aproximadament 5 metres. Les aigües de les cascades provenen subterràniament en gran part de l’estany Long de Liat situat a uns kilòmetres més al nord. Les aigües arriben a través d’un curs carstificat que acaba sortint a la superfície a la font d’Era Pila, al barranc de Siesso.

La pujada per la bonica i estreta vall de Varradòs ens introdueix en uns paratges plens de frondosos boscos de faigs i avets: l’aigua corre pel fons de la vall i pels innumerables barrancs que hi ha. Durant la tardor, aquesta vall es tenyeix d’uns colors espectaculars, just abans que els arbres caducifolis perdin les fulles per encarar l’hivern. Si durant la pujada mirem al sud, podrem gaudir d’unes vistes excepcionals del massís de la Maladeta i del pic més alt dels Pirineus, l’Aneto. 

Comencem l’itinerari a peu a l’aparcament del Plan des Artiguetes (0:00h – 1.556m)(1). La pista continua uns quilòmetres més, encara que ara ja només és apta per vehicles tot terreny, fins arribar al coll de Varradòs a uns 2.000m d’altitud des d’on es pot accedir amb la vall del riu Unhòla i arribar fins a Bagergue.

Creuem el pont de Varradòs i just després prenem a l’esquerra el camí senyalitzat que ens portarà fins a la base de la cascada del Saut deth Pish. 

Un petit pont de fusta ens permet superar el riu Varradòs per entre el bosc. Al cap d’un parell de minuts ja podem gaudir de les increïbles vistes dels dos salts d’aigua i dels prats i boscos que hi ha al seu voltant. 

A mesura que ens hi apropem ens anem impregnant cada vegada més de l’espectacularitat d’aquest racó.

El camí, que està cuidat i ben condicionat, avança paral·lelament a l’aigua que baixa provinent de la cascada.

Aviat arribem al mirador de la cascada principal del Saut deth Pish (0:15h – 1.585m)(2), un espai habilitat per observar la majestuositat de la cascada de ben a prop i sense cap tipus de perill. Aquest vistós i esplèndid salt d’aigua sorprèn sempre tant per la quantitat d’aigua que porta com per la seva considerable altura.

Des del mirador continuem amunt passant pel costat del cuidat refugi del Saut deth Pish, actualment un centre d’educació ambiental. 

Pels més atrevits, just al costat del refugi comença un curt camí que, en fort pendent, ens porta fins a dalt d’aquesta segona cascada. El camí sinuós i una mica irregular comença pujant en clara direcció Nord per remuntar el turó que s’eleva al costat de l’inici de la cascada. 

Un cop s’ha guanyat el fort desnivell, el camí gira a l’esquerra (en direcció Oest) i tot fent una lleugera baixada arriba fins a l’inici de la cascada del Saut deth Pish (0:25h – 1.600m)(3). Ens trobem ara al punt a on s’origina la cascada, des d’on gaudim també d’unes boniques vistes de l’entorn, ara des d’una altra perspectiva. 

Desfem un tros el camí que hem fet, però no baixem (dreta) pel camí empinat que hem pres just al costat del refugi. Continuem recte uns metres més per entrar de ple al bonic bosc d’avets i faigs, conegut com a bosc de Siesso. Val la pena deixar-nos perdre per aquest bosc per gaudir del paisatge excepcional que ens ofereix i d’una vegetació exuberant que segons l’època de l’any en que ens trobem canvia clarament de colors.

Prenem qualsevol dels diversos camins (de vegades una mica desdibuixats segons l’època de l’any) que baixen a la nostra dreta pel vessant de la muntanya i pel mig del bosc i ens deixen altra vegada ben a prop del refugi. Després, un curt descens pels prats del voltant del refugi fins a l’estany de Varradòs (0:38h – 1.567m)(4). Es tracta d’un tranquil llac de muntanya on podrem descansar i aprofitar per menjar. Aquest és un entorn idíl·lic només pertorbat per la gran quantitat de visitants que rep.

Des de l’estany només haurem de tornar pel mateix camí pel qual hem pujat, per arribar novament al Plan des Artiguetes (0:45h – 1.556m)(1), lloc on hem començat aquesta curta passejada que ens ha descobert un bonic racó amagat al bell mig de la Vall d’Aran. 

Adjuntem els punts importants de pas:

Finalitzada la caminada, ens donem compte d’un nou camí que porta per nom “Palanca de Mont”. És una ruta d’1,5km remuntant el riu Varradòs des del seu estany.

Un cop realitzada la caminada i explorats els entorns del Saut deth Pish, ens n’anirem fins a l’àrea de pícnic de Cuveishic, la qual està a 1km de l’aparcament del Plan des Artiguetes. Aneu en compte que l’accés a l’àrea de pícnic està força amagat i es tracta d’un camí de carro força empedrat com per fer-lo amb un vehicle utilitari. Potser és millor que hi anem a peu des de l’aparcament des Artiguetes.

Es tracta d’una àrea de pícnic condicionada amb 4 taules, 1 barbacoa i varis bancs. Aquest espai ens pot servir també per a descansar i menjar tranquil·lament mentres contemplem el bonic paisatge de la vall de Varradòs. El riu de Varradòs, també el tenim molt accessible.

Quan vulguem, un cop dinats i descansats, tornarem a agafar el cotxe i desfarem la ruta feta per la vall de Varradòs per anar a sortir al Pont d’Arròs. D’allí trencarem en direcció a Es Bordes on hi ha el trencall cap a l’Artiga de Lin.

A la tarda farem la ruta de l’Artiga de Lin i els Uelhs deth Joèu. És una excursió al meravellós paratge dera Artiga i al naixement del riu Joèu. La caminada té una dificultat baixa, una distància total de 3km, un desnivell acumulat de 90m i un temps total efectiu de 1h i 10min.

Es tracta d’una excursió circular que dura poc més d’1 hora i ens descobreix un dels paisatges més impressionants i sorprenents de la Val d’Aran. El petit circuït que us proposem ens porta a peu fins a les esplèndides fonts del riu Joèu (Uelhs deth Joèu): Tot seguit, remuntant per un camí ben definit fins al Plan dera Artiga, passem pel costat del refugi de l’Artiga de Lin. Allà, ens desviem una mica per anar a veure la bonica cascada de Pomèro. La baixada la fem per la pista forestal asfaltada fins que trobem altre cop l’aparcament dels Uelhs deth Joèu.

El paratge de l’Artiga de Lin és considerat per molts el racó natural més bonic de la Val d’Aran. La Vall de l’Artiga de Lin, formada per frondosos boscos i plena d’aigua que sorgeix d’innumerables racons, és d’una gran bellesa. A la capçalera de la Vall, al Plan dera Artiga el paisatge s’adorna d’escarpades muntanyes que atorguen a l’indret un gran ambient d’alta muntanya. Entre elles, hi trobem la Forcanada o Malh des Pois, el Malh dera Artiga i la Tuca Blanca de Pomèro, totes elles delícies pels més muntanyencs.

L’itinerari, que està senyalitzat, transcorre per un lloc ideal per acostar-s’hi amb família i amb nens petits. Les zones humides i una mica assolellades de la vall son riques en maduixes. La ruta es pot realitzar indistintament en els dos sentits de la marxa. Fins i tot, tenim l’opció de començar-la al Plan dera Artiga, on podem arribar en cotxe si continuem recte aproximadament 1km més després de deixar enrere l’aparcament dels Uelhs deth Joèu. Durant algunes èpoques de l’any, l’indret és molt freqüentat i la pista molt transitada; per aquest motiu recomanem, sobretot si veniu amb nens petits, que pugeu fins a l’Aparcament de l’Artiga de Lin en cotxe i feu el recorregut només en el seu primer tram fins als Uelhs deth Joèu i, de tornada, desfeu el mateix camí d’anada.

Atenció: des de mitjans del mes de juliol fins a mitjans del mes de setembre hi ha restriccions al trànsit motoritzat per la pista d’accés al paratge de l’Artiga de Lin en els seus últims 3 kilòmetres. Durant aquest període funciona el servei del tren turístic de l’Artiga de Lin per la qual cosa cal estacionar els vehicles a l’aparcament que trobem just abans de l’ermita de la Mare de Déu de l’Artiga de Lin i al costat del Centre d’Interpretació de l’Artiga de Lin. L’horari de funcionament del trenet és de 10h a 17h aproximadament. Els bitllets es poden adquirir al Centre d’Interpretació de l’Artiga de Lin. Els preus son de 2€ pels adults i 1€ pels nens de 3 a 11 anys. La segona opció és fer aquests 3 kilòmetres a peu, tenint una durada extra de 45 minuts aproximadament.

El tren turístic ens deixarà a l’aparcament dels Uelhs deth Joèu. Des de l’aparcament dels Uelhs deth Joèu (0:00h – 1.393m)(1) baixem caminant en direcció al riu per un petit tram de camí que en un parell de minuts ens deixarà just davant de les fonts del riu Joèu.

A mesura que avancem entremig del bosc cada cop sentim més a prop el brogit de les aigües de la cascada.

Arribem a davant dels Uelhs deth Joèu (0:02h – 1.370m)(2), una sorollosa surgència d’aigua que s’obre pas per entre les roques recobertes de molsa d’una gran tartera que es troba situada enmig d’un entorn ric en vegetació. L’aigua surt d’entre les roques de la muntanya cap a l’exterior amb força i energia.

D’on vénen les aigües del Riu Joèu? L’origen de les aigües del riu Joèu va ser discutit durant molt de temps. Ja al segle XVIII alguns científics aventuraven que podien venir dels gels de la Maladeta que, aleshores, a través del Forat d’Aigualluts, alimentaven el riu Joèu i el riu Garona. Després de moltes prediccions i hipòtesis, va ser finalment Norbert Casteret, l’any 1931, qui va poder demostrar que era la Maladeta qui servia les aigües al Joèu. Va muntar una expedició amb la seva mare, la seva muller i unes amigues i van vessar al Forat d’Aigualluts un colorant anomenat fluoresceïna. Van partir l’expedició en dos, uns van anar veure el riu Éssera i ell i la seva mare van baixar fins als Uelhs deth Joèu. Allí varen poder comprovar que les aigües brollaven d’un preciós color verd, demostrant així que eren, doncs, els gels de l’Aneto i la Maladeta els qui aportaven cabal al riu Joèu.

Un mirador a escassa distància de la cascada ens permet contemplar còmodament aquest meravellós espectacle de la naturalesa. En aquest indret és on neix el riu Joèu que, generosament més endavant, desembocarà les seves aigües al riu Garona, un dels rius més importants de França que fa d’eix vertebrador de la Val d’Aran fins a la frontera.

Per continuar la nostra ruta passem per un pont metàl·lic que ens permet creuar els primers metres del riu Joèu.

El petit sender voreja la cascada i comença a pujar per entre el bosc d’avets i de faigs entre ufanoses falgueres i altres tipus de vegetació. El camí està ben cuidat, però a vegades es presenta relliscós per la humitat ambiental, per tant, us recomanem donar la mà als nens. Al llarg del recorregut anem trobant bancs, panells informatius, escales i baranes de fusta. Aquesta és una zona molt concorreguda sobretot durant els mesos d’estiu. Molts turistes vinguts d’arreu s’acosten fins a la vall de l’Artiga de Lin per admirar-ne la seva singularitat. 

Després de pujar durant una estona per entremig del bosc, el camí esdevé més ample i definit. Trobem una senyalització que ens indica que hem de prendre el camí de la dreta i, per tant, deixar enrere la pista que surt cap a la nostra esquerra. A partir d’aquí, el camí és més pla i es fa més relaxadament. 

Passem per entre un arc de pedra. Trobem un banc de fusta que ens pot servir per descansar i observar relaxadament l’entorn del meravellós bosc de l’Artiga de Lin, que té el seu major apogeu a la tardor i a la primavera. 

Al cap de pocs minuts arribem al portal de pedra (0:20h – 1.470m)(3) que ens permet accedir al pla de l’esquerra de l’Artiga de Lin. Des d’aquest punt tenim unes vistes impressionants de tot el circ de l’Artiga de Lin amb la gran extensió de prats, el Barranc des Pois i el coll dels Aranesos (Còth des Aranesi). Val la pena que parem un moment i contemplem aquest bonic paratge. 

Entre les escarpades muntanyes que podem observar, ens sorprenen per la seva majestuositat el Malh dera Artiga (2.710m) i el Tuc de Neres (2.582m). Més al fons, el Malh des Pois (2.881m), també conegut com la Forcanada, s’alça majestuosament per sobre del coll dels Aranesos. Seguim pel camí que avança suaument en direcció Sud.

Travessant el pont de les Garonetes (0:25h – 1.468m)(4) creuem la vall i el riu del Barranc des Pois. 

Seguim la pista i aviat arribem a la cabana d’Artiga de Lin (0:30h – 1.480m)(5), situada a la banda esquerra de la pista. 

Continuem avançant per la pista una mica més fins que arribem al pla de la dreta de l’Artiga de Lin i al refugi de l’Artiga de Lin (0:35h – 1.470m)(6). El refugi, que disposa de 28 places, va ser construït sota criteris d’eficiència energètica i és propietat del Conselh Generau d’Aran (més informació: http://artigadelin.com). Unes taules al costat del refugi i uns panells explicatius ens conviden a fer una parada aquí. Una mica per sota de la pista també trobem una àrea de pícnic amb bancs i taules per poder menjar i descansar. 

Des d’aquest punt tenim unes boniques vistes del circ de muntanyes de l’Artiga de Lin, una zona contigua a la vall de Benasc. I és que a l’Artiga hi conflueixen tres valls amb els seus corresponents rius i barrancs que donen accés a tres populars colls que la separen de la vall de Benasc: el barranc de Pomèro amb el port de la Picada, el Barranc dera Ribèra amb el Còth deth Hòro i el Barranc des Pois amb el Còth des Aranesi.

L’extensió d’esplèndids prats de l’Artiga de Lin encara continua servint de pastura pel bestiar. De fet, les artigues són boscos que s’han talat per obtenir pastures pels ramats. Són moltes les flors que donen color als prats de l’Artiga de Lin. Entre elles cal anar en compte amb la família dels acònits, unes plantes molt boniques de color blau violeta que són molt verinoses.

Al costat del refugi un pal indicador ens marca la direcció (Nord-Oest) que hem de prendre per arribar fins a la cascada de Pomèro. Des d’aquest mateix punt, surten els camins que van cap a la cabana de Pomèro (45min) i fins al port de la Picada (2:30h-3h). Nosaltres prenem el camí poc fresat que en uns 10min ens ha de deixar a la cascada de Pomèro. 

Val la pena fer aquesta petita passejada per veure aquest salt d’aigua. Depenent de l’època de l’any en que ens hi acostem el salt anirà més o menys carregat d’aigua. 

Al cap de pocs minuts ja podem veure de ben a prop la cascada de Pomèro (0:45h – 1.490m)(7) amb les seves aigües precipitant-se barranc avall. 

Desfem el camí que hem fet i tornem al refugi de l’Artiga de Lin. 

Just al costat del refugi trobem el pàrquing de l’Artiga de Lin. En cas de no fer l’itinerari circular podem pujar fins aquest punt en cotxe. 

Agafem la pista asfaltada de baixada i caminant uns 15min tornem a estar altre cop a l’aparcament del Uelhs deth Joèu (1:10h – 1.393m)(1), on tenim el cotxe aparcat. 

Finalitzada la caminada, adjuntem els punts importants de pas:

Un cop tornats amb el tren turístic a l’aparcament de l’Ermita de la Mare de Déu de l’Artiga, visitarem el Centre d’Interpretació de l’Artiga de Lin. Es tracta d’una visita gratuïta interactiva que utilitza l’audiovisual i les noves tecnologies. L’objectiu és oferir als visitants un coneixement profund del valor natural d’aquesta zona única de la Val d’Aran. Mitjançant un recorregut interactiu el visitant passa per diferents espais que descriuen, des de les glaciacions que van modelar la Ribera de l’Artiga fa 50.000 anys, fins la fauna i la flora autòctones.

El naixement i els Uelhs deth Joèu, la història de l’Ermita de l’Artiga de Lin i de l’antic Hospital, la ruta de Es Bordes, històries de pastors, traficants, excursionistes i refugiats, son alguns dels principals atractius d’aquest màgic indret, una de les rutes utilitzades pels que aconseguien escapar dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. També es descriuen curiositats dels insectes autòctons i les diverses rutes de senderisme que es poden realitzar pels voltants.

Vist el Centre, tornarem a Vielha per acabar de visitar el centre històric o si ho preferim, entornar-nos-en a l’hotel i descansar.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (52,20 kilòmetres, en uns 1 hora i 30 minuts):