Autor: admin

L’emplaçament de Ziga, integra, junt amb els d’Aniz, Berroeta i Almandoz, el quarter històric-administratiu de Basaburua. El primer que crida l’atenció a Ziga, i no és per menys, és l’impressionant edifici parroquial de San Lorenzo, construït en alt, en situació preeminent com presidint la Vall. És coneguda com la “Catedral del Baztán”, per la seva magnificència. Aquesta església amb planta de creu llatina realitzada amb pedra de carreu sorprèn per la severitat de les seves línies. Davant del valuós conjunt de peces de pintura i retaules antics, un oli que més modernament la pintora local Ana Mari Marín va cedir desinteressadament a la Parròquia local, i que representa la processó que anualment la gent del poble fa fins a Egozkue, en honor a Sant Miquel.

En algun nomenclàtor es mencionen com a barris els del caseriu de Euzkia i Euzkua (Egoskue), i el de Zuraurre, que varen tenir fa molt temps més importància i població. Des de Zuraurre hi ha camí de carro directe a Irurita i Gartzain, i en les seves proximitats es troba el “Mirador de Baztán”, lloc de parada obligatòria més que aconsellable, des del que es divisa immillorable panorama de la part central de la Vall. Ziga és avui un poble amable i acollidor de còmode accés des de que en 1.924 es construís la nova carretera des de la general.

Adjuntem el mapa del poble de Ziga:

Vam fer una ruta per el poble de Irurita i pels seus voltants i barris perifèrics, seguint les indicacions dels plànols de l’oficina de turisme. Vam fer un recorregut marcat amb traces de color vermell en el plànol:

1. Iglesia de San Salvador: De grans dimensions, fou construïda en el segle XVIII. Destaca en el seu interior el ric retaule i la talla de la Verge del Rosari.
2. Palacio Jauregia: A l’antiga torre medieval se li va afegir en el segle XVIII una construcció barroca: aquesta joia arquitectònica ha sigut recentment restaurada i pot ser visitada.
3. Plaza del Rebote: Rodejada de poderosos caserius en aquesta plaça es practica el joc de “laxoa”, o guant, la modalitat més antiga de la pilota basca.
4. Plaça: És un bon exemple d’arquitectura popular i palatina. Destaquen el Palacio Gastón Iriarte i el Jauregia, també anomenat Palacio del Marqués de Casa Torre en estil gòtic.
5. Casa-torre Dorrea: És un dels dotze palaus més antics del Reino de Navarra. El seu aspecte és clarament defensiu. És especialment cridanera l’escala d’accés del segle XVII.
6. Barrio de Apote: Després de l’ascensió, descansarem en un banc oportú, on podrem admirar la bonica vista del barri de Apote i els seus enormes caserius.

Adjuntem la ruta que vam seguir:

Al centre del poble hi ha un establiment que vam freqüentar sobretot pels dinars. Es tracta del Restaurante Olari, un restaurant familiar amb menjar casolà i productes de la zona. Relació qualitat preu molt bona. El recomanem totalment.

Vam fer una ruta per el poble de Gartzain i pels seus voltants i barris perifèrics, seguint les indicacions dels plànols de l’oficina de turisme. Vam fer un recorregut marcat amb traces de color vermell en el plànol:

1. Iglesia de San Martín: El seu element més característic és la seva capçalera coberta en l’interior per una imponent volta en “contxa” semicircular de carreu vermellós.
2. Caserius: Hi ha alguns d’especial interès com el Palacio Oyar, junt a l’església. És un superb edifici, amb la seva portalada de mig punt, la seva escala i un balcó amb mènsules.
3. Barri de Aintzano: En aquest petit barri de boniques vistes es troba el Palau de Iturbide, un dels primers solars nobles de Baztán, d’aspecte molt similar al de un caseriu.
4. Rentador: Ubicat en el barri d’Ariztegi, entre els seus grans caserius està el rentador, una petita construcció etnogràfica recentment rehabilitada.
5. Ermita del Pilar: També en el barri de Ariztegi, és un temple d’origen medieval reconstruït en Auzolan, és a dir, amb ajuda de tots.
6. Camí Xubiondo: El camí, en el seu tram final, és un paratge de singular bellesa, amb el bosc, el petit rierol i els murs de pedra plens de molsa.

Adjuntem la ruta que vam seguir:

Vam fer una reserva al Baztán Abentura Park, a Elizondo mateix (barri Beartzun). És un parc que inclou gran varietat d’activitats que faran les delícies de grans i petits, ideal per famílies, grups d’amics, comiats de solter/a… També organitzen activitats per a centres escolars, associacions, entitats, etc… Vam reservar el Circuït de tirolines gegants (Canoping). Es tracta d’un circuït de 4 tirolines de 300 a 460 metres de llarg cada una i més de 120 metres d’alçada amb vistes espectaculars. A partir de 8 anys. Ho van fer la Carla i la Júlia. El preu de l’activitat és de 17,00€ cadascuna.

A part d’això, el parc també té altres activitats, com les següents: – Circuït de tirolines txikis (Canoping): Circuït de 4 tirolines de 40-45-50 i 65 metres de llarg cadascuna i a 20 metres d’alçada sobre la regata Beartzun. A partir de 4 anys – Cañón-Aquapark natural: Aquapark natural amb tobogans aquàtics, salts a pous, ràpels, via ferrada,… a més ens permet baixar el “cañón” uns 200 metres amb salts, tobogans, etc… A partir de 8 anys. – Via ferrada gran de 200 metres amb vistes espectaculars: Aquesta activitat és una modalitat esportiva que consisteix en anar pujant una roca natural ajudat d’unes grapes incrustades en la paret de la roca i amb una línia de vida que permet anar en tot moment totalment assegurat. A partir de 8 anys. – Mega pèndol: Per als més valents, la plataforma situada a 100m d’alçada ens permet realitzar un salt espectacular amb un vol de prop de 140 metres. A partir de 15 anys. És un parc que val molt la pena, el recomanem. És imprescindible reservar amb antelació.

És la capital del Valle del Baztán, i vam recórrer-la varies vegades. En una d’elles vam recórrer-la segons les indicacions i un plànol de l’Oficina de Turisme, fent el recorregut marcat amb traces de color verd en el plànol:

1. Ajuntament de Baztán: Edifici construït en el segle XVII. Mostra de la façana de cadirat. Davant del mateix es conserva un “botarri” que servia per a realitzar la sacada en el joc de “laxoa”.
2. Un racó amb encant: Des d’aquest racó descendim entre les cases Errotazanenea i Iturriotz, travessem un petit portell i en la riba del riu contemplem una perspectiva original de la presa i del pont.
3. Barri de Txokoto: Al voltant del carrer Braulio Iriarte, o carrer del sol, s’estén el barri amb edificacions de caràcter popular. Des del pont Muniartea es fotografien les més típiques estampes d’Elizondo
4. Baztango Museoa: Ubicat a l’edifici Puriosenea (s. XV-XVI), d’estructura de caseriu i façana de cadirat. Conserva en el seu interior continguts prehistòrics (Menhir de Soalar), etnogràfics i pictòrics –Col·lecció Ciga-.
5. Cases d’Indians: La petjada de grans fortunes procedents d’Amèrica queda patent en diferents edificis del carrer Santiago: Justoenea i Manuelenea… I També en la font monument dedicada a Jaime Urrutia.
6. Palaus barrocs: Al carrer Jaime Urrutia se li confereix cert sabor aristocràtic gràcies a alguns dels exemples més significatius de l’arquitectura palatina baztanesa Arizkunenea, Arotzenea, Istekonea.
7. Barri Antzanborda: Bonic conjunt de cases. Destaca l’escut de la casa Dendarieta que a més del escacat i el casc de guerrer, mostra un gall, un gos i un cavaller amb l’espasa enarborada.
8. Parròquia de Santiago: Traslladada de lloc a conseqüència de les inundacions sofertes en 1.913. Destaca: la vidriera de la casa Maumejean, la talla de Santiago (s.XVI) en la portada i la torre original (s.XVIII)

Adjuntem el mapa del recorregut o ruta que vàrem seguir:

La documentació gràfica que disposàvem també incloïa un plànol d’Elizondo, el qual adjuntem:

Vam fer una ruta per la localitat d’Elbete, seguint les indicacions dels plànols de l’oficina de turisme. Vam fer un recorregut marcat amb traces de color vermell en el plànol. Vam començar a l’església del poble, la qual és el nº1.

1. Església: Està construïda en el segle XVI, el seu actual aspecte procedeix del segle XVIII. En l’exterior compta amb un ampli processionari que rodeja tot l’edifici, on també es poden contemplar varies esteles discoïdals.
2. Safareig públic: presenta un safareig, una font de la que hi surt un “caño” que subministra aigua al dipòsit del safareig, i un abeurador adossat al lateral.
3. Palacio Jarola (segle XVII): Serveix de model arquitectònic per a la posterior construcció de la casa consistorial de la Vall. Destaca el seu doble aler tallat i la seva façana de cadirat. Es diu que era visitat per Ramón de Valle Inclán.
4. Lloses: aquest tipus de tancament es troba al llarg dels camins que surten dels assentaments rurals principalment ramaders. Elbete presenta uns estupends exemples de lloses clavades de pedra arenosa vermellosa que s’utilitza per evitar l’entrada del ramat.
5. Puente Errotabide: Aquesta imponent construcció comunica dos petits molins. El seu actual aspecte es deu a les feines de reconstrucció que van tenir que fer a causa de les importants inundacions de 2.014.
6. Molí: antigament pertanyia a 31 cases de la localitat. Construcció de petites dimensions que a més de la maquinària pròpia albergava una petita cuina i un lloc de descans per el moliner.
7. Presa: Forma part del complex pont i molí. La presa originàriament abastia al molí d’aigua. En la seva part dreta s’aprecia una escala que facilita el pas de peixos corrent amunt.
8. Berenador: Després d’aquest recorregut què millor que un petit descans contemplant una panoràmica de les localitats d’Elizondo i Elbete a l’ombra en aquest petit berenador.

Adjuntem el mapa del recorregut o ruta que vàrem seguir:

És una de les poblacions històricament més transcendents de la Vall, tant pel seu important desenvolupament social i econòmic al llarg dels segles, com per el port i senyoriu dels seus nobles edificis, les seves tradicions ancestrals gelosament conservades, i la nodrida aportació de personatges rellevants al curs de la història. Per anar a Arizkun, haurem de continuar, un cop traspassats Elizondo/Elbete, per la carretera NA-121b en direcció a França durant 4km, per agafar qualsevol dels dos encreuaments a la nostra dreta, que ens indiquen la seva ubicació. A més del nucli, compta Arizkun amb multitud de barris de no menor importància.

En el segle XVIII era el nucli més poblat de Baztán. En quan a edificis il·lustres, cal destacar la casa Iturraldea, i la gran casona de Lamiarrita. En quant al convent de Arizkun, en el que perduren algunes monges clarisses de clausura, presenta una grandiosa portada del s.XVIII en pedra de vàries talles, relleus i fornícules, i posseeix un curiós orgue neoclàssic. Costum remarcable ha estat sempre portar alguna dotzena d’ous frescos a aquestes religioses, perquè preguessin en favor del bon temps, tant per part del treballador del camp com per la parella de nuvis que anava a contraure matrimoni.

A Arizkun, vam trobar dues atraccions més, a part del mateix poble:

• Ordoki Zalditegia: Hípica amb cavalls
• Casa Museo Santxotena

Ordoki Zalditegia

Es tracta d’una hípica, a l’entrada del poble pel barri d’Ordoki. Vam reservar una ruta d’1 hora i tres cavalls. En aquest cas, em vaig quedar sense pujar, fent de fotògraf. Els horaris d’atenció al públic de la hípica son de 10-14h i de 16-19h. Els preus son 22€ un passeig a cavall d’1 hora.

Casa Museo Santxotena

Sentir la conjugació d’art i naturalesa, entre boscos de roures i faigs. Sentir la mitologia dels seus personatges ancestrals, sentir l’arbre, la fusta i la seva força desbordant de sensualitat. L’obra escultòrica de Santxotena és màgia al tacte en escriptura poètica, el parèntesis d’un temps suspès destinat a la contemplació, a fer-nos més lliures. Però també és expressió mental i comprensió estètica des de diferents punts de partida. És racionalisme, expressionisme, informalisme, i queda reflectit en pur realista.

Xabier Santxotena neix en una família tradicionalment vinculada a l’artesania de fusta i des de molt jove es va sentir atret per l’escultura. En 1970 va conèixer a Jorge Oteiza del que fou destacat deixeble. Posteriorment va cursar estudis en la Escola d’Arts i Oficis de Vitòria-Gasteiz, entre lo primitiu i lo culte, entre lo natural i lo polit. Des de les seves primeres creacions va adoptar la fórmula de les sèries o famílies de obres. Ha realitzat multitud de peces singulars com fonts, cascades d’aigua, escultures per exteriors en acer, ciment o bronze per institucions o museus. Actualment en el seu taller de Artziniega (Àlava), molt a prop de Bilbao, es dedica exclusivament a l’escultura i la poesia.

Horaris del 15 de juliol al 30 d’agost, de dimarts a dissabte de 11-14h i de 16:30-19:30h. Diumenges de 11-14h. Dilluns tancat. Preu entrada a Casa-Museu ens costa a tots quatre, uns 15€.

Aquí en Arizkun, vam anar a menjar varis cops a l’”Asador Ordoki”, ubicat a la barriada Ordoki. La relació qualitat-preu del local estava molt bé, i el menjar és molt recomanable, i per butxaques de tot tipus. Si busques més econòmic, aquí el trobaràs més econòmic.

 

Situat a 280m sobre el nivell del mar i a l’abric del Port d’Otsondo (602m) i del massís de Gorramendi, aquest preciós i aïllat lloc de Baztán és el més proper a la fita francesa, i fou l’últim en entrar a formar part de l’organigrama polític de la vall, al gener de 1.969, ja que fins aleshores era un municipi independent.

Trobem el poble seguint la NA-121b, cap al Port d’Otsondo/França, una vegada traspassats els encreuaments d’Arizkun, Erratzu i Azpilikueta, tenint que desviar-nos uns pocs metres de la carretera general per passar per sota del seu característic portell en arc de mig punt, que ens dóna la benvinguda. Estem davant d’un exemple típic de poble-carrer-camí, estant quasi totes les seves cases, casones i palaus alineats paral·lelament al llarg del seu llarg carrer principal, en una costa que ve de la mateixa muntanya i quasi finalitza en ella mateixa.

Es tracta d’edificis variats, i diferents als de la resta de la Vall. N’hi ha amb amples alers que s’encarreguen de recordar el clima i la pluviositat de la geografia d’on està; varies cases tenen la façana d’entramat amb la fusteria ricament adornada; moltes tenen boniques balconades frontals. En quant a les entrades, aquestes solen ésser de mig punt i de llinda, encara que també aquí les hi ha de porxades, subjectes per pilars o per arcades discontínues, i fins a quadrades, directament obertes en el mur. En fi, el conjunt integrat per totes aquestes cases i casones dóna a aquesta vella Vil·la, tants anys independent, un aire distintiu ple de personalitat i solera, difícil d’ubicar. Un monument ubicat en lo més alt del poble, en el monticle de Gaztelua, ens recorda la heroica gesta en l’any 1.522 dels últims defensors del “Vell Regne” de Navarra contra la annexió a la Corona castellana, que només varen rendir les seves armes després d’aguantar assetjats, exhaustes i sense a penes queviures ni municions, molt més temps del previst per les tropes de l’emperador Carles.

Abans de visitar Amaiur vam reservar per veure el seu molí tradicional. A l’entrada de la localitat, abans de creuar el característic Arc d’Amaiur, es troba el molí, a mà esquerra. El molí ha sigut rehabilitat i avui recorda al visitant la seva activitat passada. Es situa en la planta baixa d’una coqueta casa rural. Els grups que ho desitgin poden conèixer en profunditat el molí i el seu funcionament gràcies a les visites guiades que s’organitzen a més de degustar els exquisits talos (coques de farina). Si els particulars desitgen accedir al molí, poden fer-ho també en l’horari de degustació de talos. En el molí, es ven a més la farina que produeix, bé de blat de moro, bé de blat. Junt al molí comença un senzill passeig de 1,5km que travessa la presa i el canal del molí i arriba fins al mític monòlit ubicat en el monte Gaztelu. La visita al molí ha d’ésser guiada, de Juliol a Setembre, els dimarts, dimecres, divendres, dissabtes i diumenges, a les 12h. Possibilitat de reservar amb antelació a les 10h i a les 16h.

Des de l’àrea de pícnic (merendero) del Port d’Otsondo, arranca una carretera secundària molt i molt estreta que ens porta en direcció “Orabidea”. Es tracta d’una ruta d’uns 11,20km que porta fins a un aparcament habilitat al costat del restaurant “Etxebertzeko Borda”. Si voleu anar-hi a menjar, reserveu el dia abans, perquè nosaltres vam provar d’anar-hi el mateix dia i va ésser impossible. Estaven col·lapsats de gent. L’aparcament també pot ésser que us el trobeu ple, en funció de l’hora que hi aneu.

La caminada comença a la mateixa casa. És un sender fàcil que ens permet conèixer el Molí de l’Infern (“Infernuko Errota”). Al llarg del recorregut ens acompanyarà el dolç soroll de la regata de l’Infern i boniques fagedes. El molí és espectacular i està situat sobre una cascada, entre els municipis de Baztán i Etxalar. Tradicionalment, les gents de la zona hi portaven a moldre el blat de moro recollit en els seus camps.

El molí fou construït en la època carlista, i va exercir un paper important per els soldats dispersos de la zona, ja que acudien a ell per aprovisionar-se de farina. Durant la guerra civil va ésser l’únic de la zona que va romandre en funcionament, de forma clandestina.

Durant molts anys va pertànyer a la Vil·la de Etxalar i a Baztán, i va estar en situació de total abandó, en estat ruïnós, fins que fou adquirit per la família Argarate, propietària també del restaurant Etxebertzeko Borda, emplaçat en les seves rodalies, que el va rehabilitar completament. Actualment representa un lloc de gran interès històric i cultural, accessible tant desde Etxebertzeko Borda com des d’Etxalar, i donada la seva proximitat suposa un agradable passeig, molt recomanable, abans o després de un àpat en el restaurant del mateix nom.

Aparquem el cotxe en el mateix Puerto de Otsondo. Des d’aquí comença una caminada que passa per diferents búnquers abandonats. Es tracta d’un sender que permet conèixer el Centre de Resistència d’Otsondo. Un cop finalitzada la Guerra Civil, Franco manà construir 6.000 búnquers en el Pirineu per a frenar una hipotètica invasió des de França (anomenada Línia P). Avui dia, els búnquers d’Otsondo son un magnífic mirador del que veure la costa de Lapurdi.