Autor: admin

El castell de Peyrepertuse està a 17km del poble de Cubières (28 minuts amb cotxe). Hem d’arribar al poble de Dulhac-Jos-Peyrepertuse que està als peus de la muntanya del castell.

Peyrepertuse, ocupada des de l’antiguitat, acull un petit conjunt fortificat. La fortalesa es mencionà per primera vegada en 1020 en el testament de Bernard Taillefer, compte de Besalú, territori català. A partir de 1162 pertany a la línia de defensa del Regne d’Aragó enfront als senyors occitans.

La construcció del recinte baix de forma triangular data de mitjans del segle XIII. Però, durant la creuada albigense no exerceix un gran paper fins que el seu destí s’inverteix. En 1240 va passar en mans del rei de França que el va convertir en una peça mestra de la seva línia de defensa enfront a l’Aragó. Louis IX i els seus successors volgueren afirmar aquí tot el seu poder. Les “obres d’art del rei” el converteixen en una obra d’innovació i adaptació: una joia de l’arquitectura militar medieval que, a finals del segle XIII, desafia amb orgull al Regne d’Aragó.

El seu interès estratègic desapareix en 1659 amb el tractat dels Pirineus, però fins la Revolució Francesa alguns homes seguien velant per aquesta preciosa nau convertida en un lloc fantasma…

Els horaris d’obertura durant el juliol i l’agost son de 9h a les 20h. Els preus son de 7,00€ pels adults i 4,00€ pels nens de 6 a 12 anys.

Per arribar al castell hi ha una pujada d’uns 15-20 minuts des de la recepció, ubicada als peus del promontori. Un cop comprada l’entrada et donaran fulletons amb el teu idioma, i sinó vols, es pot llogar una audioguia (4 idiomes, entre ells el castellà). També es poden fer visites guiades al castell. L’aparcament és gratuït i des de l’edifici de la recepció surt una estructura metàl·lica que és un mirador pels entorns, ja que queda penjada al buit. Nosaltres ens hi vam acostar i es veuen unes grans vistes de l’entorn. Inclús es veu el proper castell on anirem, el de Queribús.

Les gorges de Galamús son un congost i pas de muntanya natural d’uns 2 kilòmetres que permetia l’accés cap a Catalunya des de la zona de l’Aude. Obert a la roca i en llocs difícils i sovint amb el riu Aglí que ve del puig de Bugarag (1240m) a la vora, té com a lloc principal del recorregut l’ermita de Sant Antoni de Galamús, que és almenys del segle VII; la capella de la gran cova fou construïda el 1782 després d’un suposat miracle; és dedicada a Sant Antoni el Gran, nascut a Egipte el 251 i eremita a Tebes (Luxor).

És un lloc natural classificat de notable interès turístic – disposa d’autobusos i aparcament i a l’estiu l’accés hi és a peu- que es troba als termes de Cubières (Aude) i de Sant Pau de Fenolhet.

Les gorges fan de frontera entre el departament de l’Aude i el departament de Pyrénées Orientales.

Vàrem agafar el cotxe i vàrem anar a Cubiéres. D’allí agafem la carretera local D10 que ens portarà a les gorges i als seus llocs d’aparcament habilitats. De Cubiéres a Sant Pau de Fenolhet hi ha 9,40km (uns 21 minuts en cotxe).

Aquesta ruta la vam iniciar el dia que vàrem marxar de l’allotjament de Carcassonne.

Un cop visitades i traspassades les gorges de Galamús, vàrem anar als castells càtars de Peyrepertuse i Queribús, per acabar de completar la jornada del matí.

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m24!1m8!1m3!1d39362.819962207075!2d2.4573856266255376!3d42.83781439069724!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m13!3e0!4m5!1s0x12afdf8a1923c2ed%3A0x756a7db74fd3fac4!2zQ3ViacOocmE!3m2!1d42.862578899999995!2d2.4614569!4m5!1s0x12b01f7689644967%3A0x4078821166764c0!2sSant%20Pau%20de%20Fenollet!3m2!1d42.810758!2d2.502815!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1637234376953!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Es tractava d’anar a descobrir l’emplaçament de Lastours: relacionat amb castells, el poble, el mirador i alguns bonics racons naturals.

En el segle XII hi havia en aquesta muntanya (per llavors eren terres dels senyors de Cabaret), 3 castells enfilats a mitja vessant: Quertinheux, Surdespine i Cabaret. 3 pobles fortificats, els castres, s’estenien a sota d’ells fins arribar al rierol de Grésilhou. Al final de la creuada contra els albigesos, aquest conjunt fortificat va quedar destruït: el rei de França volia esborrar fins el record d’aquest poderós senyoriu protector d’heretges. Així, doncs, manà construir 4 fortaleses reials a la cresta, marcant el domini francès sobre aquesta terra occitana. És per lo tant, la memòria dels habitants que foren expulsats dels seus poblets, el què la teva visita veurà ressorgir.

Construïts en lo alt d’una base rocosa a 300 metres sobre el nivell del mar, els castells treuen el cap orgullosament a l’Orbiel (riu de oliveres) i al rierol de Grésilhou en un paisatge salvatge estarrufat de xiprers.

La vil.la medieval de Cabaret

El castrum de Cabaret és l’exemple perfecte dels pobles medievals del sud que resistiren als Creuats durant la Creuada contra els Albigesos. Avui es revelen les restes de les cases, amb estables, ferrers, tallers d’artesans, carrers empedrats… així com molts objectes de la vida quotidiana.

El nou circuït de visita

Aquest circuït ofereix un enfoc original del lloc a través del desenvolupament d’un circuït acabat de crear: vistes inèdites dels castells, paisatges, panorames, mines antigues, cavitats naturals o estructures construïdes fan que aquest sender sigui encara més atractiu. Un paisatge obligatori en una petita cova permet apreciar la frescor dels llocs. Un redescobriment del lloc en perspectiva.

Exposició arqueològica

Les exposicions evoquen la vida domèstica (olles, càntirs, gerros, vasos, ganivets,…) i també son testimonis de diverses activitats: treball del ferro, artesania tèxtil, l’agricultura, el comerç.

Le Belvédére, un panorama incomparable

Situat a 2km del poble de Lastours, el Bélvedére permet als seus visitants que tenen pressa i amb mobilitat reduïda, per a tenir un accés a una vista excepcional dels 4 castells (a només 2 minuts a peu per un camí petit i fàcil).

Es tracta d’un mirador ubicat en una situació estratègica. L’esperó rocós sembla partir el paisatge, avançant cap a la Muntanya Negra, que defensa. Aquesta cresta de roca s’eleva rodejada de valls escarpats i profunds, per on discorren el Grésilhou i l’Orbiel

Exposició “Lastours, des mondes à découvrir”

Organitzat en torn a tres centres temàtics “geologia, botànica, zoologia”, aquesta exposició ens prepara per a descobrir l’entorn natural preservat de la muntanya dels castells.

Pel temps que teníem i per les condicions climatològiques (temperatures molt altes), vam decidir anar al mirador de Le Belvédére a visitar el conjunt i prou.

Els horaris d’obertura durant els mesos d’estiu son de 9h a 20h. Els preus de la visita son de 8€ pels adults i de 3,5€ pels nens de 6 a 15 anys. Hi ha la possibilitat d’un passi familiar de 2 adults i 2 nens, per 20€. Si únicament es va al Belvédére, el preu és de 3€ pels adults i gratuït pels nens de 6 a 15 anys.

Les Châteaux de Lastours estan molt a prop d’altres imprescindibles que hem anomenat, com el Gouffre Géant de Cabrespine, la Grotte de Limousis, o la Cascade de Cubserviés. Seria important tenir això en compte per a poder organitzar una visita conjunta.

La cascada de Cubserviés està al municipi de Roquefère, a 30,30km de Carcassonne al nord (uns 46 minuts en cotxe), i a prop de les 2 atraccions subterrànies (Grotte de Limousis i Gouffre Géant de Cabrespine). Estan a la barriada de Cubserviés, un petit nucli aglomerat de casetes, en lo alt d’un pic rocós. El cotxe s’ha de deixar al carrer i s’ha d’agafar un corriol que baixa fins a la cascada.

Gaudeix d’un panorama impressionant sobre el vall de Rieutort, en el cor de la Montagne Noire (Muntanya Negra). També es poden veure des del bonic poble de Roquefère.

L’altiplà de Sambrès domina aquesta part de la Montagne Noire amb la seva coberta de coníferes. Drena varis rierols que es troben i formen el Rieutort. El riu entra en una falla en la roca per a formar la cascada de Cubserviés.

La cascada està composada per varis salts i mesura quasi 90 metres d’alçada. La part visible arriba als 35 metres. La vista des del petit poblet de Cubserviés ofereix un espectacle encantador, però la cascada es pot veure des del promontori de Cubserviés. Per apreciar tota la riquesa d’aquest entorn únic, surt a caminar! Hi ha caminades de 14 a 16km pels entorns, que passen per la cascada.

Aquesta atracció està a 31 minuts en cotxe des de l’allotjament de Carcassonne (uns 24km).

Visita

L’Avenc gegant de Cabrespina, amb les seves dimensions excepcionals, et permet admirar el que el món subterrani ofereix més màgic i espectacular. Descobreix 3 maneres de visitar-lo amb seguretat:

• Visita de 50 minuts a l’avenc
• Escalada a la cova
• Navegació fluvial pel riu subterrani

Nosaltres ho tenim clar. Reservarem la visita a l’avenc de 50 minuts, a peu. Per les altres dues modalitats em sembla que no estaríem en gaire bona forma física.

L’Avenc gegant de Cabrespina és una de les 10 coves més maques d’Europa, amb una profunditat de 250 metres i un volum de 1.600.000 m³. Té la particularitat d’incloure diverses formacions inigualades a dia d’avui.

La visita a l’avenc, guiada i comentada, s’efectua des d’uns balcons que el sobrevolen a 200 metres del fons. L’avenc s’ha condicionat per tal que permeti descobrir totes les meravelles que conté d’una manera diferent, sempre amb la màxima seguretat. La temperatura és constant durant tot l’any : 14 °C. Porteu una peça d’abrigar.

Hem visitat aquesta meravella de la naturalesa i hem descobert una de les cavitats més grans del món que forma part de les cavernes més boniques d’Europa. És coneguda per la riquesa de les seves cristal·litzacions: aragonites, cortines, columnes, cascades.. .són les estrelles de la visita.

Accés

Per arribar a l’avenc, la ruta està senyalitzada des de l’A61: sortida de Carcassona Oest cap a Masamet o sortida de Carcassona Est cap a Masamet. Des de la ciutat fortificada medieval o de Carcassona, continueu cap a Masamet. Després, seguiu la senyalització. Avenc gegant de Cabrespina

Els preus per l’entrada a l’avenc son de 12,90€ pels adults i 11,40€ pels nens de 13 a 17 anys, i 7,40€ pels nens de 5 a 12 anys. Es disposen audioguies amb català, entre molts d’altres idiomes. A l’hora de fer la reserva, per telèfon o per internet, t’assignen un horari de visita.

Molt a prop del Gouffre Géant de Cabrespine, hi ha unes coves, la Grotte de Limousis, les quals també son un imprescindible a visitar, en el cas de no poder veure el Goffre Géant, o si es vol, veient les dues coves (una gruta i un avenc). La Grotte de Limousis està situada a 20km al nord de Carcassonne, passant per una bonica carretera que rodeja vinyes i garrigues. En un recorregut d’un kilòmetre de llarg, podrem descobrir 5 sales extraordinàries (Colonnes, Bal, Lac Vert, Disques, Grand Lac) i 2 llacs. La primera sala es contempla aixecant la mirada: de fet, en el seu sostre, modelat per l’aigua, és el que atrau tota la atenció. Un pont suspès per damunt d’un mirall d’aigua clara et portarà fins al final: la “llum” d’aragonita de 4 metres d’alt i 10 metres d’ample amb un bonic joc de llums… Una meravella de la naturalesa! Els horaris de juliol i agost son: visites cada 45 minuts des de les 10:15h a les 14:00h i de les 14:00h a les 18:00h entrades segons demanda. Pots fer visites per lliure i visites guiades, com vulguis. Els preus per visitar la cova són de 10,90€ pels adults, 9,20€ de 12 a 17 anys, i 6,90€ de 5 a 11 anys. Reserva prèvia, també per internet hi ha la possibilitat.

Situada entre Narbona i Perpinyà, la Réserve Africaine de Sigean compta amb més de 3800 animals en més de 300 hectàrees.

És un Parc d’animals de semi-llibertat, en el que l’espai ofert als animals es prou vast com per que els animals continuïn essent salvatges i mostrin plenament els seus comportaments naturals.

La Réserve Africaine de Sigean obre al públic el 8 d’abril de l’any 1974.

Al llarg dels anys, la Réserve Africaine de Sigean no ha cessat d’engrandir-se i els seus ramats comporten cada cop més espècies que són objecte de programes europeus de cria (EEP).

L’única coacció per assegurar la reeixida d’aquestes cries és d’escollir espècies amb la capacitat d’adaptar-se al clima llenguadocià caracteritzat per un bon assolellament i hiverns generalment no gaire rigorosos.

Avui dia, a la Réserve Africaine de Sigean, es crien prop de 900 Mamífers, 600 Rèptils i 2000 Ocells. Evidentment, aquestes xifres són només una avaluació. És impossible de fer un inventari permanent de les espècies que viuen en total llibertat.

Visita

La visita de la Réserve Africaine de Sigean comença per un recorregut amb cotxe, d’una durada d’1h aproximadament, seguit d’una passejada a peu de 2h30min.

En un circuit de 7,5km travessareu amb el vostre cotxe els tres parcs de la Brossa africana on viuen els Búfals nans, Impales, Zebres, Springboks, Estruços, Girafes… ; continuareu cap al parc dels Óssos tibetans i el del Lleons i acabareu pels parcs de la Sabana africana on descobrireu els Rinoceronts blancs, Sitatungues, Facoquers, Ases de Somàlia…

Després d’aparcar el cotxe als aparcaments situats al centre de la Réserve Africaine de Sigean, la passejada a peu us portarà cap als estanys on es reprodueixen de forma regular Flamencs, Pelicans, Cigonyes blanques…

Descobrireu els nombrosos parcs d’observació dels Antílops africans, Ximpanzés, Guepards, Licaons…

El vivari i la casa del Al·ligàtors us introduiran al món misteriós dels rèptils…

Compteu com a mínim entre tres i quatre hores de visita, tot i que aconsellem venir a passar el dia sencer !

L’obertura del parc en els mesos d’estiu és de les 9h fins a les 19h. El preu per accedir al recinte a peu i en cotxe és de 32,00€ pels adults, i 23,00€ pels nens de 4 a 14 anys.

Adjuntem els documents gràfics que ens serviren per orientar-nos i anar pel parc:

Carcassonne era un dels destins que hi teníem més ganes, per tot el què s’ha escrit i publicat i tot lo què hem sentit, per tant estàvem a punt per visitar les diferents parts de Carcassonne:

• La Cité Medieval: 2500 anys d’història. Situada a la ribera dreta de l’Aude, la Ciutat Medieval encara habitada, consta de 52 torres i 3 kilòmetres de muralles. Accessible de dia i de nit, per la Porta Narbonesa i la Porta de l’Aude, una gran part de la ciutat es visita lliurement.
• La Bastida de Sant Lluís: Lloc patrimonial notable. La Bastida fou construïda en l’any 1260, sota el regnat de Saint-Louis, segons un pla quadrangular organitzat entorn a una plaça central, actual plaça Carnot. Destaca la riquesa arquitectural del conjunt, tant per les cases senyorials com pels edificis religiosos.
• El Canal del Midi: Un assoliment tecnològic. Descobreixi la obra excepcional de Pierre-Paul Riquet realitzada en el segle XVII per unir l’Atlàntic amb el Mediterrani, en vaixell de lloguer o recreatiu, a peu o en bici al llarg de les seves ribes, en un entorn bucòlic i tranquil entre rescloses, ponts i aqüeductes.
• Illa i ribes del riu Aude: un lloc de recuperació natural. Una de les més belles vistes de la ciutat medieval passant per el pont vell, la illa i les ribes del riu Aude, pulmons verds de la ciutat i espai de transició natural cap a la Bastide Saint Louis, seduirà als visitants en busca de tranquil·litat i frescor.

Quan els viatgers parlem de Carcassonne normalment ens referim a la Cité de Carcassonne (o simplement Cité), la petita ciutadella medieval situada immediatament al sud-est de la ciutat de Carcassonne, en la ribera oposada del riu Aude. En la ciutadella hi viuen avui en dia unes 50 persones i es pot accedir a ella lliurement les 24h per qualsevol de les seves dues portes principals: Porte Narbonnaise a l’est i Porte de l’Aude a l’oest.

La majoria de visitants entren al recinte per la Porta de Narbona, ja que és allí on s’hi ubiquen els grans aparcaments per a turismes i autobusos. A més, aquesta entrada està al mateix nivell que la ciutadella, de manera que s’eviten les petites rampes de pujada que sí es trobaran els que arribin per la Porta de l’Aude.

Muralles

La ciutat fortificada de Carcassonne compta amb 3 kilòmetres de muralles, repartits entre el perímetre exterior i l’interior, que discorren sempre en paral·lel i de forma concèntrica. La muralla exterior, protegida per un fossar en les zones més dèbils, fou construïda en el segle XIII poc després de caure en mans de la reialesa Francesa. La muralla interior, per la seva part, inclou vestigis d’època gal-romana (segles III-IV), ampliacions posteriors i grans reformes del segle XIII.

Ambdues muralles estan separades per les llices, un terreny aplanat d’uns 20 metres d’ample que rodeja tota la ciutadella i que és de lliure accés. Aquest espai, construït per a facilitar la defensa de la ciutat, va servir en el segle XVII per a construir les cases dels habitants més pobres, però fou buidat amb la gran rehabilitació de Viollet-le-Duc. El passeig per les llices ofereix unes bones vistes de l’entorn i en alguns trams es pot pujar per la muralla per a atalaiar l’horitzó des dels merlets.

Donat que aquest passeig es pot fer a qualsevol hora, us recomanem deixar-lo per el final i potser, reduir-lo a una zona concreta en funció de les forces que us quedin i el temps que us sobri. En quant a la muralla interior, l’accés solament és possible previ pagament, com veurem més endavant al parlar del Castell Comtal.

Portes i torres

Un dels elements més sorprenents de la Ciutadella de Carcassonne son les seves 52 torres; 14 en la muralla exterior i 38 en la interior. Les torres exteriors son circulars i a més d’ésser més petites, originalment no tenien sostre per a facilitar l’atac sobre d’elles en el cas de ser preses per l’enemic. Les interiors, en canvi, tenen forma de ferradura per l’exterior i plana per l’interior. 17 d’aquestes torres es remunten a temps gal-romans i es distingeixen per els seus sostres aplanats.

La Ciutadella de Carcassonne tenia quatre entrades: una en cada punt cardinal, totes elles amb la seva gran porta i una barbacana. Amb diferència, la que millor es conserva (o millor es va restaurar) és la Porta de Narbona, construïda cap al 1280. Avui en dia és el principal punt d’accés a la ciutadella. Amb el seu pont llevadís, el seu fossar i els seus dos imponents torrasses, resulta difícil imaginar una carta de presentació millor.

L’altra gran porta del recinte és la Porta de l’Aude, encara que la seva barbacana fou parcialment destruïda a principis del segle XIX per construir l’església de Saint-Gimer. Imprescindible acostar-se per a contemplar les vistes del riu i de la moderna Carcassonne. En quan a la resta de torres, destaquen la Tour St-Nazaire, la Tour du Trésau, la Tour de la Justice o la Tour de l’Évêque, algunes de les quals es poden visitar en el recorregut de les muralles interiors.

Castell de Carcassonne

El castell de la Cité o Castell Comtal fou construït per ordre de Bernard Aton IV Trencavel cap al 1130, redissenyat per la reialesa francesa uns cent anys després i completament restaurat durant la gran reforma de Viollet-le-Duc. La visita al castell és de pagament i inclou l’accés a la muralla gal-romana (nord) i la muralla medieval (oest) amb les seves respectives torres. Amb el ticket s’entrega un fulletó en castellà si voleu. Hi ha audioguies disponibles (de pagament). Per evitar cues en el castell pots comprar on line les entrades.

Al recinte s’hi accedeix a través de la barbacana i el pont de pedra que desemboca en el Pati d’honor, presidit per la Gran Torre de l’homenatge. Des d’allí es pot iniciar una visita explorant les sis sales obertes al públic, on destaquen una gran maqueta de Carcassonne, el retaule de la Passió, la sala dels arcs, estàtues del segle XIII, una font del segle XII, un sarcòfag paleocristià, pintures de diferents èpoques i el vídeo explicatiu sobre l’evolució de la ciutadella des dels seus inicis fins a la restauració del segle XIX.

La segona part de la visita consisteix en un agradable passeig per el Camí de Ronda, que voreja el perímetre rectangular del castell. Des dels seus diferents miradors es poden observar els dos patis del castell, les seves torres, l’interior de la ciutadella i els paisatges que s’estenen cap a l’oest. Des del camí de ronda s’accedeix també al museu lapidari. Després de realitzar aquest recorregut s’han de recuperar els tickets de l’entrada, perquè la visita continua.

En el pati del Midi hi trobarem un punt de control on haureu de mostrar de nou les vostres entrades. Allí comença el passeig per la muralla medieval oest, que ens portarà per la Torre de la Justícia (relacionada amb l’Inquisició), la Torre del Bisbe i la Porta de Saint-Nazaire, entre altres. A més, per el camí podrem contemplar el Teatre Deschamps, de 1908, que només és visible des de la muralla, i admirar la basílica de Saint-Nazaire des d’un punt de vista diferent.

Però encara hi ha més. Per finalitzar la visita al castell cal tornar fins a l’entrada, travessar el pont, girar a mà dreta per el Pati d’honor i presentar de nou els tickets en el punt d’accés a la muralla gal-romana nord. A més d’oferir noves panoràmiques de l’exterior i l’interior de la ciutadella, per aquest cantó de la muralla podrem visitar la Torre del Trésau i gaudir de la bellesa de la Porta de Narbona des d’un angle fantàstic.

L’Horari en els mesos d’estiu per accedir al Castell és de 9:30h a 18:30h, i el preu de l’entrada és de 9,50€ pels adults, i pels menors de 18 anys, és gratuït.

Basílica de Saint-Nazaire

Una altra de les visites imprescindibles de Carcassonne és la de la seva Église Saint-Nazaire, una basílica construïda entre els segles XII i XIII. Saint-Nazaire actuà com a catedral de Carcassonne fins al 1801, any en què la seu del bisbe es va traslladar a la ciutat Baixa. Les parts més antigues de l’església son d’estil romànic, encara que la major part del conjunt és d’estil gòtic (finals del segle XIII) i la seva flamant aparença actual se la deu moltíssim a la gran restauració del segle XIX.

Les vidrieres de la basílica, algunes de les quals es remunten al 1280, són l’element artístic més notable del temple. També destaquen l’orgue de 1637, el pòrtic i els 8 capitells romànics, el cor gòtic, la tomba del bisbe Pierre de Rochefort i l’anomenada “Pedra del Setge”, baix-relleu que representa el lloc de Toulouse durant la creuada albigesa en el segle XIII.

Museu de l’Inquisició

Encara que és una visita que pot decebre (bastant cara, petita i una mica antiquada), Le musée de l’Inquisition à Carcassonne no deixa de ser un lloc amb bastant ganxo turístic. L’exposició, a través de documents antics, il·lustracions, representacions amb maniquins, etc… es centra en la creuada contra els càtars, encara que també engloba altres períodes de fanatisme i persecucions religioses. Els objectes més populars del museu son els aparells de tortura.

L’horari per accedir al museu durant els mesos d’estiu és de 10h a 20h, i els preus son de 10,50€ els adults i 7,50€ pels nens menors de 14 anys.

Racons de la Ciutadella

Si hi ha una cosa que tots els visitants tenen que fer a Carcassonne, aquesta és passejar per els seus carrers més animats per a perdre’s llavors pels racons més allunyats de la gentada. Entre els llocs simbòlics que ens toparem es troba el Grand Puits (Gran Pou), d’on es diu que els visigots varen amagar el Tresor del Temple de Salomó (encara que les excavacions allí sempre han estat en va). També existeix un Petit Puits i es pot visitar el Museu de l’Escola, de preu econòmic i bastant entranyable.

Altres llocs que veure a Carcassonne

Encara que la ciutadella acapara quasi tota l’atenció dels turistes, hi ha més coses que veure a Carcassonne. Sortint de la ciutat fortificada per la Porta de l’Aude (a l’oest) es pot visitar l’església de Saint Gimer, una de les tres esglésies dissenyada per el Viollet-le-Duc a mitjans del segle XIX. Una mica més avall us suggerim travessar el Pont Vell, d’època medieval, i després caminar cap al Pont Neuf per obtenir una de les millors panoràmiques de la ciutadella.

Durant els dies de l’estiu, fan cada dia al Chateau Comtal un espectacle nocturn de llum i so (s’anomena “La Cité des Pierres Vivantes”). Hi vam anar un dia i la veritat és que val la pena. També valdria la pena haver-ho entès… Aquell dia vam tindre imatges nocturnes de tots els racons de la Cité, i de tota ella.

El preu per accedir a l’espectacle nocturn és de 14,00€ els adults i 11,00€ els nens.

Al passar quatre dies a la regió de Carcassonne, disposàvem de més temps al tenir més dies per visitar-ho. En un altre dia, vam anar a donar un passeig per la Bastida de Sant Lluís, construïda en 1260 després de la rendició del vescomte Trencavel per reallotjar als habitants de la ruïnosa ciutadella. Totalment emmurallada en el seu moment, avui està rodejada de grans boulevards. Es poden visitar els antics baluards, varis palaus, el mercat, la Catedral de Saint Michel (segle XVI), la Plaça Carnot, etc…

Per últim, Carcassonne és un dels molts llocs d’on podrem gaudir d’una de les grans obres d’enginyeria: el Canal du Midi (1666-1681), declarat Patrimoni de la Humanitat. Dissenyat per Pierre-Paul Riquet, el Canal del Migdia s’uneix a Toulouse al Canal del Garona, per a formar l’anomenat “Canal dels dos Mars”, en referència a l’Atlàntic i el Mediterrani. En el port de Carcassonne podrem reservar passejos en vaixell, encara que també és possible recórrer el lateral caminant o en bicicleta.

Durant els dies que vàrem estar a la regió de Carcassonne (visitant el departament de l’Aude), ens vam allotjar en un apartament bastant cèntric, a Allé d’Iena, 47, a tocar de la Bastide de Saint Louis, de la mateixa Carcassonne. L’apartament era petit pels 4, però estava ben equipat i tenia de tot. Ens hi vam estar un total de 4 dies i 4 nits. Per la falta d’espai, no us el recomanem. Per una parella si.

Adjuntem el material gràfic que vàrem fer servir per descobrir la Cité i la Bastida de Carcassonne, amb diferents rutes marcades:

L’Aude és un departament francès de la nova regió d’Occitània, que pren el nom del riu Aude, que neix al massís pirinenc del Carlit i desemboca a la Mediterrània després de recórrer 220 km. El departament està format per tres districtes: el Districte de Carcassonne; el Districte de Limós; i el Districte de Narbona. La capital de l’Aude és Carcassona, i les ciutats principals son Narbona i Limós.

El poble medieval de La Couvertoirade està ubicat en ple cor de la Causse de Larzac, en una naturalesa salvatge i preservada. Del seu passat templer i hospitalari conserva un conjunt fortificat extraordinari. Torres i camí de ronda de les muralles, portes fortificades, castell templer de finals del segle XII, església-fortalesa del segle XIV, carrerons empedrats amb cases de pedra típiques, i velles mansions com la casa de la Scipione i l’Hotel de Grailhe, fan de La Couvertoirade un lloc de visita imprescindible i obligada.

Un poble enmig de les Causses

En les immediacions del poble, en ple cor del Causse du Larzac, ens quedem sorpresos per dues torres que sorgeixen d’un caos de roques. Entrarem per l’antiga porta fortificada en un entramat de carrerons, passadissos coberts i cases del segle XV. Pujarem al camí de ronda de les muralles i dominarem el poble classificat entre “els més bonics de França”. Admirarem la naturalesa circumdant excepcionalment ben conservada. Unes paradetes i botiguetes artesanals animen el poble.

L’únic castell templer de França

El castell, construït en el segle XIII, segueix sent l’únic testimoni de la presència dels templers en La Couvertoirade. Depenia de la Comandància de Sainte-Eulalie-de-Cernon. El castell està construït sobre un promontori rocós que es classifica com a monument històric. Es conserven lo què havia sigut una masmorra i les restes de la fortificació original: la barbacana.

L’església

S’accedeix a l’església de Saint-Christophe per una escala tallada en la mateixa roca. Construïda en part pels templers, i després pels germans Hospitalaris, posseeix vitralls contemporanis que ens sorprendran: firmats per el mestre vidrier Claude Baillon, tenen la particularitat de ésser figuratius, cosa rara quan es tracta de vitralls contemporanis.

Del molí al forn

El molí de vent del turonet del Rédounel és l’únic del seu gènere en tot l’Aveyron que ha estat restaurat. Pujant en aquest turó, tindrem una bonica vista panoràmica de La Couvertoirade.

El forn “banal” del poble (en l’Edat Mitjana, forn que pertanyia al senyor local i del que els habitants tenien l’usdefruit), abandonat durant molt de temps, ha estat restaurat i posat de nou en funcionament. Un cop a la setmana, podrem degustar pa, “fouaces” i altres especialitats locals. Fins i tot pot ocórrer que, en algunes ocasions, el molí es transformi en “teatre de butxaca”.

Altres atraccions a veure

• El “Don de l’Eau” (la “donació de l’aigua”): petit abeurador que permetia als habitants de La Couvertoirade oferir aigua potable a visitants sense tindre que obrir les portes del poblat.
• El cementiri i les seves esteles discoïdals.
• La lavogne, basalt natural empedrat.

Adjuntem la documentació gràfica que disposàvem per realitzar la visita a La Couvertoirade:

Vam fer la visita en el dia de desplaçament del canvi de regió: el dia que passàvem d’Albi a Carcassonna, juntament amb la visita a les coves de Roquefort Société, i al Viaducte de Millau.

El viaducte de Millau està ubicat a l’autovia A75 al seu pas per Millau, a 37 minuts en cotxe de Roquefort-sur-soulzon (uns 33,40Km). La nostra intenció va ser visitar el viaducte com l’obra d’enginyeria que és.

El Viaducte de Millau és un pont atirantat multicable a l’autopista A-75 (Clarmont d’Alvèrnia – Montpeller) que salva la vall del riu Tarn a prop de la localitat de Millau (Llenguadoc). El viaducte cobreix una distància total de 2464 m mitjançant 6 llums de 342 m i dues més de 204 m (les extremes). Fou inaugurat pel president de la República Francesa, Jacques Chirac, el 14 de desembre de 2004 i obert al trànsit dos dies després. Amb la construcció d’aquesta estructura es van batre dos rècords del món:

1. La segona pila (comptant des de Clarmont d’Alvèrnia) és la pila més alta del món: 334 m.
2. La rasant de la carretera just a sobre del riu Tarn (entre les piles 2 i 3) és la rasant de carretera situada a més altura respecte a terra: 270 m, lleugerament més alta que la del New River Gorge Bridge als Estats Units. De tota manera, cal tenir en compte que no és el rècord absolut en ponts, ja que hi ha una passarel·la de vianants també als Estats Units, Royal Gorge Bridge, amb una altura superior: 321 m.

El projecte fou fruit de la col·laboració de diversos enginyers de camins, canals i ports del grup SETRA, dirigits per Michel Virlogeux, que van estudiar, durant anys diverses solucions. Les 5 solucions finalistes foren posteriorment depurades paisatgísticament per diverses enginyeries i estudis d’arquitectura, i finalment va ser escollida l’opció depurada per l’enginyeria anglesa Ove-Arup i l’estudi d’arquitectura de Norman Foster. El projecte constructiu va ser desenvolupat per l’estudi GREISCH, encapçalat per l’enginyer Jean Marie Crémer.

La construcció del pont fou a càrrec de la Compagnie Eiffage du Viaduc de Millau, consorci compost per les empreses Eiffage TP, encarregada dels elements de formigó, Eiffel per als d’acer i Enerpac, encarregada dels suports hidràulics. Gairebé 3000 persones van treballar en la construcció de l’estructura, que va costar 394 milions d’euros i va durar 36 mesos.

El pont serà de peatge, en principi, fins a l’any 2080, sota concessió de la Compagnie Eiffage du Viaduc de Millau, que va finançar les obres. Les seves tarifes seran variables segons l’època de l’any. Les 7 piles són de formigó i presenten una secció en caixó variable, que es desdobla en dos caixons, passada ja mitja altura, que acaben convergint al seu cap. D’aquesta manera es minimitzen els moviments de la pila al cap, requeriment fonamental per l’efectivitat de l’atirantament. Al peu, la secció mesura aproximadament 17 metres en el sentit longitudinal del pont i 27 en el seu sentit transversal. Així, la inèrcia de la pila enfront d’accions longitudinals al tauler arriba a la mitjana dels 910 m4. Les piles, s’eleven gairebé 89 m per sobre de la rasant, d’on surten 11 tirants per costat.

El tauler és d’acer estructural S355J2G3 i té una amplada de 32 m i un cantell constant de 4,20 m. La secció és tricel·lular amb una àrea de 1.152 m² i la seva flexió transversal és reduïda mitjançant unes gelosies transversals d’acer que es van succeint periòdicament. La plataforma alberga dos carrils per sentit, de 3,5 m d’amplada, dues vorades de 3 m d’amplada i una mitjana de 4,5 m travessada pels tirants.

El traçat en planta presenta una lleugera curvatura per permetre als ocupants dels vehicles una bona panoràmica del pont. En alçat, la calçada presenta un pendent constant del 3,025 % (baixada en direcció Clermont-Ferrant).

La barrera de peatge té 18 vies amb coberta CERACEM, material procedent de les tecnologies del Formigó Especial Industrial (Béton Spécial Industriel: BSI)

La plantilla present en el lloc durant la construcció fou, de 600 persones en períodes punta.

Espai d’informació

L’espai d’informació del Viaducte de Millau està situat als afores de Millau, just a sota del Viaducte de Millau, el tercer pont més alt del Món. Des d’aquest espai es pot veure el viaducte des de baix, també es pot veure un vídeo de com van construir-lo, també es poden veure unes maquetes de diferents maneres que el volien construir i també hi ha la botiga oficial del Viaducte de Millau.

Vam fer la visita en el dia de desplaçament del canvi de regió: el dia que passàvem d’Albi a Carcassonna, juntament amb la visita a les coves de Roquefort Société, i al poble de La Couvertoirade.