Mes: juny de 2022

I tornarem a endinsar-nos a la meravella del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido, aquest cop per la zona de Bielsa, ens endinsarem al Valle de Pineta. Deixarem el cotxe al pàrking de l’oficina d’informació de la vall (a prop del Parador Nacional) i farem una caminada per mirar d’arribar als Llanos de La Larri passant per les cascades del Cinca. Combinarem a dues de les caminades més conegudes d’aquesta zona del Parc. Feta la caminada, donarem dues opcions: una tornar a Aínsa i acabar de visitar el poble; i l’altra, anar-nos-en fins al poble de Graus, a la Comarca de La Ribagorza, per visitar-lo. És un bonic poble amb un casc antic declarat Conjunt Històric-Artístic. Bé, comencem.

Sortirem d’Aínsa cap al nord, seguint la carretera local A-138 i realitzant uns 34,6km fins arribar a la població de Bielsa (uns 33 minuts aproximadament). A Bielsa hi tenim el Centre de Visitants, ubicat a la “Casa Larraga”, ubicada a la plaça Major del poble. Els horaris d’obertura del centre son de 9 a 14h i de 16:15 a 19h durant els mesos d’estiu. A Bielsa, trencarem cap a la carretera de la vall de Pineta (trencall a l’esquerra) i ens endinsarem a la vall seguint el riu Cinca. Al cap d’uns 13,7 kilòmetres de Bielsa (a uns 19 minuts en cotxe) arribarem al lloc on estacionarem el vehicle. Es tracta de l’aparcament de la Vall de Pineta. Hi ha una oficina d’informació del parc, la qual obre de 8:30h a 20h. Des d’aquí començarem amb la ruta de senderisme.

La nostra idea és fer una ruta combinant la nº1 i la nº2 de la vall. La caminada que en surt és la caminada de la Cascada del Cinca i cascades de Lalarri. És una excursió circular al circ de Pineta per a visitar les diferents cascades de la vall. És una caminada de dificultat mitja, amb una distància total de 7km i un desnivell acumulat de 500 metres, amb un temps total efectiu de 4h i 10 minuts. S’arriba i se surt del mateix lloc, l’aparcament de la vall de Pineta.

És una excursió molt bonica i completa que ens introduirà en la capçalera de l’immensa vall de Pineta, descobrint-nos la gran cascada del riu Cinca i llavors l’escalonada cascada de Lalarri, emplaçada en la meitat del bosc. Sortint des de l’aparcament on està ubicat el centre de interpretació del Parc Nacional pujarem per la pista que remunta la vall per, després de creuar un rierol, desviar-nos per el sender que inicia el camí cap al Balcón de Pineta. Així arribarem a l’espectacular salt d’aigua de 200 metres de caiguda vertical per on es precipiten les aigües del riu Cinca, que neix en el glaciar de Marboré. De tornada visitarem la poderosa cascada de Lalarri i baixarem seguint els diversos salts d’aigua del riu Lalarri en el seu camí cap al fons de la vall.

Comencem la ruta en l’aparcament de la vall de Pineta (0:00h – 1.279m)(1). Travessem l’esplanada fins a unes construccions que hi ha en l’extrem (lavabos i centre d’interpretació del parc nacional) i prenem la pista que surt des de l’oficina del parc i que es dirigeix cap a l’oest.

El camí és ample i ben fresat i ens condueix per el fons de la vall. Més endavant ens trobarem una bifurcació a la dreta. Nosaltres seguim recte cap amunt, direcció Oest.

Uns 150 metres més amunt ens trobarem amb una cadena que prohibeix la circulació als vehicles. Descartem un sender poc fresat que es desvia a la dreta i seguim cap amunt, per un camí agradable que ara transita enmig d’avellaners, faigs i bedolls.

Poc després sortim del bosc i ja veiem davant nosaltres l’imponent circ de Pineta. Sentim el fragor de les aigües del Cinca, que baixen a la nostra dreta. La pendent es fa més pronunciada i el camí comença a donar una volta per guanyar alçada. Estem en la zona coneguda com el Felqueral. La vall es tanca i ja intuïm un barranc que tindrem que vorejar.

Abans d’arribar al barranc trobem, a la nostra Esquerra, una Font d’aigua molt fresca que ens serà molt útil si ens hem oblidat d’omplir la cantimplora.

A continuació creuarem el barranc per un pont sobre el riu Cinca (0:45h – 1.430m)(2). Val la pena aturar-se a contemplar com baixa el riu, el gran protagonista de la nostra excursió. En aquest punt, conegut com el barranc de los Churros, el Cinca té ja un cabal important encara que no està molt lluny del seu naixement, que es troba en el glaciar de Marboré, a 1.420m per sobre de nosaltres però a sols 3,5km de distancia en línia recta.

Seguim caminant per l’ampla pista, deixant a l’esquerra un desviament que sembla remuntar el barranc per la seva riba Esquerra (orogràfica) però que mor aviat. Uns 100m més endavant el camí fa un gir marcat cap a l’esquerra seguint la lloma. Ens endinsem en una ombrívola i fresca fageda amb increïbles exemplars centenaris. Aviat ens trobarem amb un creuament de camins on una senyal indicadora ens marcarà clarament el camí a seguir.

Prenem el desviament cap a la cascada del Cinca (0:50h – 1.420m)(3). El sender puja amb decisió entre els faigs. Aquest tram es fa molt agradable ja que, encara que la pendent sigui forta, estem protegits del sol i la pluja gràcies a les copes dels arbres.

Aviat sortim a uns prats sense arbres i després tornarem a entrar en el bosc. En aquests Prats podem trobar vegetació pròpia de la zona subalpina com l’epilobi o el lliri pirinenc. Al sortir del bosc per segona vegada, prop de la cota 1.600m, ens trobem amb un abeurador per ús del bestiar i la fauna salvatge. Hi ha un salze solitari que ens ofereix un xic d’ombra. Des de l’abeurador ja veiem el fabulós salt d’aigua del Cinca, cada vegada més imponent. A la dreta s’alcen les muralles que culminen amb el panoràmic Balcó de Pineta, gran Terrassa fruit de la morrena d’un antic glaciar penjada que recollia els gels del Soum de Ramond, el Monte Perdido, el Cilindro, los Astazou, el Tucarroya i el pico de Pineta.

Sortint del bosc ens sorprèn la proximitat i la magneficiència de les parets que formen el circ de Pineta.

Continuem cap amunt i la pendent es suavitza. Sortim del bosc definitivament i caminem entre roques, seguint sempre les diferents fites que ens van indicant els passos més segurs. Uns metres més amunt ens trobem amb un creuament de camins (1:30h – 1.628m)(4).

Deixem enrere a la dreta el sender que marxa cap al barranc de Montaspro i el camí que puja cap al Balcón de Pineta, i nosaltres girem cap a l’esquerra per flanquejar la tartera en direcció Sud-Oest. Estem en la base d’una lloma que s’apropa al curs superior del barranc de los Churros. Ja sentim el soroll de la cascada. Anem fent llaçades per guanyar alçada i, un cop a dalt, ja tenim davant nostre la impressionant cascada del Cinca (1:50h – 1.690m)(5). L’espectacle de la naturalesa és meravellós! Ens hem de quedar una estona a contemplar aquesta joia de l’erosió. Si no hi ha crescudes i la roca no està molla podem baixar fins la llera del riu, sempre amb precaució, ja que el terreny és bastant descomposat. Una vegada junt a l’aigua, l’escenari és encara més grandiós. Ens fonem amb la cascada. Un pont metàl·lic permet crear a l’altra banda del riu i accedir a un camí que progressa per una repisa que cau al buit, en direcció Est, seguint el contrafort meridional de la vall de Pineta. Aquest camí és un dels més atractius de la zona i rep el nom de Faja de la Tormosa. No es recomana transitar per aquest camí a menys que es tingui experiència en alta muntanya.

Refem els nostres passos fins a l’abeurador, la fageda i el creuament de la pista. Des d’aquest punt, continuem el nostre itinerari en direcció Nord-Est.

Aviat voregem el barranc de la Vispeta, que més amunt rep el nom de barranc de Montaspro. Seguim pujant per la pista mentres gaudim del joc de llum i colors del fullatge dels faigs, que ens fan ombra i ens resguarden de la pluja.

A mesura que avancem sentim un rumor d’aigua que ve d’un nou barranc que tenim a uns 500m. Superada aquesta distancia, descartem un sender que es desvia cap a la dreta, amb una senyal on s’indica Cascadas de Lalarri y Pradera de Pineta (és per on retornarem al punt d’inici de la ruta) i de seguida arribem a la cascada de Lalarri (3:20h – 1.480m)(6). Aquest segon salt d’aigua, si bé no és tant alt com el del Cinca, cau de forma esgraonada fins al fons de la vall. Sorprèn la coloració rogenca que presenten les roques metamòrfiques, sens dubte molt riques en òxid de ferro. Hi ha un pont que travessa el barranc i ens podem quedar una estona, gaudint de l’espectacle aqüatic i de les vistes cap a l’agrest vall de Pineta, amb les seves vertiginoses parets de roca.

Tornem per on hem vingut fins al desviament senyalitzat que acabem de passar, que ara ens queda a la nostra Esquerra. Deixem la pista i iniciem el descens per el camí que va seguint les màgiques cascades de Lalarri.

En aquest camí haurem d’anar molt amb compte ja que la bellesa de l’entorn a vegades farà que ens despistem i que no prestem atenció al terreny, que aquí sempre és humit i abrupte. Vigila, ja que tenim que esquivar moltes arrels de faigs i de pi vermell. Mentres anem baixant ens trobarem a petits miradors per contemplar les diverses cascades. Més avall ja no hi ha miradors i si volem veure el riu haurem d’apropar-nos a ell amb molta cura, ja que les roques sempre estan mullades. Passada una petita esclusa el relleu es suavitza i sortim del bosc. Hem arribat al fons de la vall i aviat arribarem al puente Barranco de los Churros (03:50h – 1.296m)(7), que es troba molt a prop de la confluència del riu Lalarri (que he manat seguint mentres baixàvem) amb el riu Cinca.

Anem resseguint el riu Cinca per la seva riba dreta en un tram molt senzill i bonic, gaudint de la vegetació de ribera que creix en aquest sorral ple de còdols i sediments. Mig kilòmetre més avall ens tornem a trobar amb el creuament de camins per on hem passat a l’inici de la nostra excursió.

Des d’aquí ja només ens queda caminar 5 minuts per arribar a l’aparcament de la Vall de Pineta (04:10h – 1.279m)(1), punt i final del recorregut.

Adjuntem els punts de pas de la caminada, amb les seves coordenades, temps i alçada:

I finalitzada la caminada, proposem dos activitats per tal que n’escolliu una: la primera seria anar a Aínsa i acabar de visitar el poble; i la segona seria anar-nos-en fins al poble de Graus, a la comarca de la Ribagorza, i visitar-lo.

Per tant, aquí i ara explicarem aquesta segona visita, perquè la primera ja la vàrem explicar en dies anteriors.

A Graus s’hi arriba per la carretera local A-139, en direcció sud. Es troba a 98,3km de l’aparcament de la Vall de Pineta (aproximadament a 1 hora i 28 minuts en cotxe). Des d’Aínsa queda a menys d’1 hora. Graus és un bonic poble amb un casc antic declarat Conjunt Històric-Artístic. Diguem que Graus té una colla d’imprescindibles per veure, i aquí els anunciarem. Els 10 llocs imprescindibles que no pots perdre’t de la Vil·la son:

• L’Església parroquial de San Miguel: Conserva restes romàniques, encara que al llarg dels segles es va modificar en la seva majoria, sobretot durant el segle XVIII. El seu interior alberga el crist que va deixar Sant Vicenç Ferrer en el seu viatge cap a França fa més de 600 anys. Entre el seu tresor hi destaquen les taules gòtiques que formaven part de l’antic retaule i que en l’actualitat estan dipositades en el Museu Diocesà Barbastro-Monzón.

• Basílica de Nostra Senyora de la Peña: Situada en un alt dominant les teulades de la vil·la. L’accés al recinte resulta impressionant i des d’allí podem observar magnifiques vistes sobre els rius Ésera i l’Isábena. És un temple gòtic del segle XVI, amb una sola nau coberta per volta de creueria i exteriors tant sobris com l’aparença massissa.

• Plaza Mayor o de España: De forma rectangular i amb soportals en els seus quatre costats per aixoplugar el mercat setmanal, crida l’atenció per els colors de les seves façanes, algunes decorades amb pintures al·legòriques com la Casa del Barón i la Casa Heredia. L’Ajuntament és la típica construcció renaixentista a Aragó, realitzat en maó cara vista i la Casa Bardaxí, d’estil neoclàssic, va veure néixer a varis fills il·lustres.

• Casa de Joaquín Costa: Aquí va passar bona part de la seva vida Joaquin Costa, el “León de Graus”, fins la seva mort en 1911. Podem veure un gran monument erigit en el seu honor en el centre de la localitat. Altres personatges destacats que tenen relació amb Graus son: Ramiro I, el primer Rei d’Aragó que fou ferit de mort en la Batalla de Graus; Baltasar Gracián que va estar en el Col·legi de la Companyia de Jesús; la família Torquemada que va disposar del títol de Justicia Major del Comptat de Ribagorza; i l’escultor Felipe Coscolla, que va néixer en el poble a 1.880.

• Puente de Abajo: Sobre el curs fluvial, el pont romànic denominat “de Abajo” era el lloc on es rebia als gaiters de Caserras en l’inici de les seves festes patronals, en honor a Santo Cristo i a San Vicente Ferrer, declarades d’interès turístic per la seva profusió d’actes tradicionals (dansaires, Albades, capgrossos, moixiganga,…).

• Hospital de San Lorenzo, Convento de Santo Domingo i Convento de la Compañía de Jesús
• Puertas de Chinchín, Linés i Baró. Restes de la muralla, aixecades en el segle XVII. Son les úniques restes que es conserven del recinte emmurallat de Graus.

• Cases pairals: Les més importants son les dels llinatges de Fantón, Solano, Oliván, Oncino i Mur.

• Palacio de Don Rodrigo Mur: En el que podem observar en la seva façana gravada, l’apassionada inscripció: “Rodrigo ama a Marica”.

• Gastronomia de Graus: En el capítol gastronòmic hem de citar el mercat de la trufa, la seva excel·lent llonganissa i el seu tradicional torró.

I fins aquí la visita a Graus, un poble màgic amb molt d’encant i que val la pena visitar en una tarda. Bé, com Aínsa.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (199,00 kilòmetres, en 3 hores):

Avui anirem a explorar els entorns del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido. Anirem fins al poble de Tella, el qual és un poble amb molt d’encant. Farem una petita ruta a peu d’1 hora de durada, que es diu “la ruta de las 3 ermitas”. Després visitarem a fons el poble de Tella, veurem la Casa de la Bruja (museu de la bruixeria)), el museu i la cueva del Oso, i el famós dolmen de Tella, un dels exemples de cultura megalítica dels Pirineus. Bé doncs, comencem.

Ens dirigirem amb el cotxe cap al nord d’Aínsa, per la carretera local A-138. A l’alçada de la pedania “Hospital”, prendrem un trencall a mà esquerre que ens portarà fins al poblet de Tella. En total, des d’Aínsa hem estat uns 32 minuts (son uns 25,6km). Aparcarem el cotxe a l’entrada de la població de Tella.

Estem a punt per començar la Ruta de las ermites de Tella, la qual és un interessant passeig de caràcter històrico-cultural en el que visitarem les tres ermites de Tella.

La dificulta la caminada és baixa, el temps total efectiu de caminada és d’1 hora, i la distància total és de 2,3km, amb un desnivell acumulat de 80m. El punt de sortida i d’arribada és l’església de San Martín de Tella.

Lo millor de la ruta és la possibilitat de visitar una església i tres ermites precioses recorrent menys de 3 kilòmetres. També val la pena per aturar-se un moment durant la ruta, oblidar-nos del rellotge i deixar-nos captivar per un entorn meravellós.

Comencem la ruta en l’entrada del poble de Tella. El camí que ens portarà a descobrir les tres ermites comença enfront a l’entrada principal de l’església de San Martín (0:00h – 1.339m)(1). Aquesta església parroquial fou edificada durant els segles XVI i XVII, però fou modificada posteriorment.

La ruta està totalment senyalitzada i durant el recorregut anirem trobant varis panells interpretatius que ens informaran de l’itinerari, de les ermites i de la seva historia.

Des de Tella, podem veure les ermites de la Virgen de la Peña i de la Virgen de Fajanillas (al fons). El camí és fàcil i està molt ben senyalitzat. Deixem enrere la població. Avancem en direcció Oest (en lleugera tendència cap a la dreta), per un camí flanquejat per Prats i per algunes construccions de pedra.

El camí està ben mantingut i conservat. Caminem fins a un petit llom de terra on abunda el boix i altres arbusts fins a introduir-nos en un bonic bosc de pi roig (també anomenat pi silvestre). Les escorces ataronjades del pi roig s’aixequen per sobre d’un sotabosc que està dominat per el ginebre comú i el boix.

El boix i el pi roig, dues espècies que resisteixen bé les baixes temperatures de la zona. Aprofitem alguna clariana entre la densa pineda per observar, a la nostra dreta, les muntanyes que ens separen de la vall de Pineta.

Després d’uns minuts arribem a una senyalització “Ermitas / San Juan y Pablo (s.XI)”. En aquest punt, el bosc s’aclareix i al fons a la dreta ja podem veure la primera ermita de la ruta, la més antiga del conjunt.

Prenem el petit camí de la dreta i arribem a la ermita de los Santos Juan y Pablo (0:20h – 1.348m)(2). Aquesta ermita fou construïda en el segle XI seguint la tradició arquitectònica de les valls pirinenques i és un dels millors exemples del romànic a Aragó. Gràcies a un manuscrit de l’època (Museu Diocesà de Barbastre) sabem que fou consagrada en 1018 per el bisbe Borrell de Roda de Isábena. L’absis i la petita cripta rectangular (s’accedeix a ells baixant per una escala que hi ha junt a la paret sud) son els elements arquitectònics més antics del temple, ja que la resta corresponen a èpoques posteriors. L’ermita es troba situada als peus de la roca de la Peña de San Juan, també coneguda com Puntón de las Brujas. Aquesta ubicació no és casual: es creu que fou el propi bisbe que la va manar edificar just aquí per eliminar les supersticions populars que anunciaven la presencia de bruixes en la zona.

Continuem amb la marxa i retornem al creuament de camins on hi ha la indicació cap a les dues ermites que ens queden per visitar (“Ermitas”). Desfent uns metres el camí. Al costat de la petita collada ja veiem l’ermita de Fajanillas. Hi ha un panel interpretatiu enfront de l’ermita de Fajanillas.

Seguim avançant i arribem a una petita collada. Des d’aquest punt prendrem un sender que puja en direcció Nord-Est fins l’ermita de la Virgen de Fajanillas (0:30h – 1.382m)(3). L’origen de l’ermita és romànic (segle XII), com ho acredita el seu absis –que té forma semicircular-, però la resta del temple pertany al segle XVI (la nau quadrada i la torre). Segons alguns historiadors, l’ermita era, originàriament i fins la construcció de l’actual església de San Martín, la capella parroquial de Tella. Des d’aquesta ermita, ja podem veure, al Sud, la següent ermita que visitarem.

Desfem el camí fins arribar novament a la collada i des d’aquest punt pugem en direcció Sud-Oest, i per pendents suaus, fins al monticle on s’aixeca la més “jove” de les ermites de Tella (segle XVI). Durant la pujada, gaudim de boniques vistes sobre el poble de Tella (Esquerra) i les muntanyes que el rodegen.

Ens trobem amb la ermita de la Virgen de la Peña (0:40h – 1.396m)(4) situada a sobre d’una bonica talaia natural. En la seva façana hi destaca la portalada, en arc de mig punt format per dovelles, que dóna pas a una única nau. Podem gaudir d’aquesta ermita gràcies a la restauració que es va realitzat en 1995.

Uns metres per damunt de l’ermita, a dalt del turó, hi ha una taula d’orientació que ens ajuda a reconèixer i precisar les vistes de les que gaudim des d’aquest mirador privilegiat. A l’Est, la Punta Llegra (2.267m) s’alça imponent sobre la vall del Cinca.

Baixem del turó fins a la collada gaudint d’una excepcional perspectiva de l’ermita dels Sants Juan y Pablo.

Des de la collada, agafarem un vell camí que està protegit per murs de pedra i rodejat de Prats. Passem per el costat de rosers silvestres, heures i també pomers i altres arbres plantats per l’home. Arribem a les primeres cases de Tella.

Creuem tot el casc urbà i arribem a l’església de San Martín (1:00h – 1.339m)(1) on finalitzem aquest passeig per els voltants de Tella.

Resum dels punts importants de pas, amb els corresponents temps i coordenades:

Finalitzada la caminada, ens quedarem a visitar al poble de Tella, i entrarem en els dos museus que té. El primer és la Casa de la Bruja: es tracta d’un museu sobre la bruixeria, ubicat en la calle Iglesia nº14. Tella és considerat com el poble de les bruixes. L’entrada al museu és gratuïta i els horaris en els mesos d’estiu son de 9h a 14h i de 16:15h a 19h.

El poble de Tella, un dels llocs preferits per les bruixes per a celebrar els seus aquelarres i encanteris, acull avui en dia un museu, ubicat en l’antiga Casa de la Maestra dedicat a la bruixa on es recullen diverses històries relacionades amb l’habitual presència de bruixes en la població, i fins i tot es té constància de la Danza d’as Bruxas que encara avui es balla en el poble.

En la Casa de la Bruja de Tella ens endinsarem en el món màgic del Pirineu i la etnobotànica de l’Alt Aragó, mitjançant uns panells explicatius que ens parlen del món de la bruixeria, les plantes i el seu ús, així com llegendes de la zona, elements protectors que utilitzaven la gent de l’entorn, el significat que tenien per l’home elements naturals com l’aigua o les tempestes; i llegendes sobre la formació de muntanyes com el Monte Perdido i la Brecha de Rolando.

Un cop visitat, entrarem en el segon museu del poble, el Museo y la Cueva del Oso. Primer s’entra al museu i després es visita la cova de l’ós. En aquest cas, s’ha de reservar prèviament i a més “on-line”. També es pot reservar trucant al telèfon 608.104.525.

A 1600 metres d’alçada, en les portes del Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido, es troba el jaciment d’ós de les cavernes més alt d’Europa occidental.

Vine a conèixer l’Espai Interpretatiu de l’ós de les cavernes (Cueva de los Osos y Museo de Tella) on pots descobrir com va viure aquesta espècie desapareguda fa 9.000 anys en l’àmbit pirinenc i com s’han excavat les seves restes en aquest jaciment datat de fa 30.000 anys.

El Museu de l’Ós de les Cavernes de Tella es troba en la planta superior de la Casa del Molino de Tella. Pot ser un bon punt de partida per la visita a la cova. En una superfície d’uns 75 metres quadrats, l’exposició mostra alguns dels aspectes més importants del jaciment, les tècniques d’excavació i estudi i per suposat, les conclusions a les que s’ha arribat durant la investigació. L’espai està compartimentat en varis blocs expositius.

La visita a la Cova comença en el Museu de l’Ós. Des d’allí ens desplaçarem amb els nostres vehicles particulars. A uns 1,3km, prop del dolmen megalític, s’ha d’agafar una pista forestal sense asfaltar, que és apta per a turismes, però circulant amb precaució. A uns dos kilòmetres arribarem a la zona de pàrking senyalitzada amb una P. Allí deixarem els vehicles i esperarem a que arribi el guia, que ens conduirà per un camí peatonal fins la cova.

La visita al museu i a la cova s’estima en una durada de 2 hores i mitja. Els preus son de 12€ pels adults i 5€ pels nens entre 6 i 12 anys. Els menors a 6 anys entren gratuïtament. Els horaris son entre les 10h i les 18h, segons es disposi per la pàgina web.

I finalment, no podem marxar de Tella sense haver vist el seu Dolmen, un dels millors exemples de cultura megalítica dels Pirineus. Es troba a les afores del poble.

La seva cambra és rectangular amb obertura cap al sud-est, el dolmen es composa d’una llosa en la part de la coberta i sis lloses en forma vertical, que s’ubiquen cap als costats i en la part nord i sud. En la seva obertura posseeix una llosa a forma d’entrada.

L’emplaçament del dolmen és un lloc ideal per el descans i la meditació degut a l’imponent paisatge natural, adornat per prats verds, congostos, gargantes i muntanyes. La presència humana aquí, fou mil·lenària i d’això en dóna testimoni el dolmen.

Un cop visitat el poble de Tella i els seus museus, donarem per finalitzada la jornada del dia. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (54,30 kilòmetres, en 1 hora i 11 minuts):

Producte de la millor ubicació d’Aínsa que de Biescas en relació amb l’accessibilitat de la totalitat del Parc Nacional d’Ordesa i el Monte Perdido, ho aprofitarem i accedirem en el dia d’avui a un nou emplaçament del Parc Nacional, el Cañón de Añisclo. És un dels paratges més espectaculars d’Aragó, un profund congost esculpit durant milions d’anys per la intensa acció erosiva del riu Bellós. Hi farem una ruta a peu i explicarem les diferents possibilitats de fer senderisme que hi ha en l’emplaçament. Un cop explorat i realitzada la ruta, anirem a visitar el poble de Boltaña, el qual té un castell del segle XI, i el poble abandonat de Jánovas. La cosa promet. Som-hi.

Parlem del Cañón de Añisclo: les seves nombroses i vertiginoses cascades, el seu frondós bosc i la sensació d’estar en un lloc únic, foren raons més que suficients per a ésser inclòs en el Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido en el 1982.

En la població d’Escalona veuràs el desviament que indica “Cañón de Añisclo”. Per aquesta carretera arribaràs fins a l’aparcament de San Úrbez (Ereta de Biés) passant per un estret congost conegut com el Desfiladero de las Cambras. Un camí de ferradura baixa fins al vertiginós pont de San Úrbez, que s’eleva 30 metres sobre el riu. A prop, hi ha l’ermita de San Úrbez, sant i pastor que va viure en aquesta cova en el segle VIII.

La carretera que va d’Escalona a San Úrbez és de sentit únic en temporada alta, normalment en Setmana Santa i a l’estiu, fins a mitjans d’octubre. Per sortir del cañón tens dues possibilitats: seguir la carretera de Buerba i Vió, que retorna a Escalona, o bé seguir la que es dirigeix a Sarvisé per Fanlo. Ambdues son de doble sentit.   I fins fa ben pocs anys, s’ha hagut de regular el trànsit per aquest carril de circulació de la carretera a San Úrbez, prohibint-lo. A partir de mitjans de juliol fins a finals d’Agost, l’accés a la zona de San Úrbez (Ereta de Biés), en el Cañón de Añisclo, només es podrà realitzar a peu, o amb un bus llançadora gratuït des de l’aparcament de Vió. L’autobús surt des de l’aparcament de Vió junt al punt d’informació. Els horaris son des de les 8:30h (primer autobús des de Vió) fins les 20h (últim autobús des de San Úrbez). La freqüència de pas és de cada 30 minuts. Així doncs, queda prohibit durant els mesos centrals de l’estiu, la circulació per la carretera del Cañón de Añisclo.

A Escalona hi ha un Centre de Visitants, ubicat en el carrer major de la localitat. L’horari del mateix és de 9h a 14h i de 16:15h a 19h. L’entrada és gratuïta i podem entrar perquè ens resolguin petits dubtes que podem arribar a tenir.

I ara sí, anem a lo què ens interessa: des de l’entorn de San Úrbez pots fer varies rutes de senderisme:

1. Ereta de Biés – San Úrbez – Puente río Bellós – Rio Aso – Ereta de Biés: Des de l’aparcament de la Ereta de Biés es segueix la carretera per arribar al pont de San Úrbez, suspès trenta metres en un estret sobre les aigües del riu Bellós. A prop hi ha l’ermita dedicada a San Úrbez, sant i pastor que va viure en aquesta cova en el segle VIII. Deixant el camí principal, a mà esquerra, una senda baixa al pont del riu Bellós. Es guanya alçada i es passa junt a diversos miradors, arribant al riu Aso, que es despenja en forma de belles cascades. Finalment, es surt del camí principal i es continua fins a l’aparcament. Horari: 45 minuts (anar i tornar). Desnivell: 50 metres.

2) Ereta de Biés – San Úrbez – La Ripareta: Seguint l’itinerari 1 fins a l’ermita de San Úrbez, es prossegueix per la pista forestal que discorre al llarg del riu Bellós. En el pont de Sangóns canvia de vessant – al marge orogràfic de la dreta -. La pendent es torna cada cop més pronunciada, deixant a l’esquerra el camí que puja al poble de Sercué. Molt més endavant, en la Ripareta –confluència del barranc de la Pardina amb el riu Bellós- el camí torna a l’alçada del riu. El retorn es realitza per el mateix camí. Es recomana molta precaució al treure el cap al riu en alguns punts. Horari: 3 hores (anada). Desnivell: 440 metres. Més endavant proposem una variant.

3) Ereta de Biés – San Úrbez – Sercué – Ereta de Biés: Se surt des de l’aparcament de la Ereta de Biés i s’arriba a San Úrbez, continuant la marxa fins al pont de Sangons. De seguida neix el camí a l’esquerra cap al poble deshabitat de Sercué, camí que va guanyant alçada amb una forta pendent a l’inici. Abans d’arribar a Sercué, a mà esquerra, un sender condueix a les restes d’una antiga guixeria, on es fabricava guix per a la construcció de les vivendes. Traspassada la collada del Portillo, Sercué mostra l’avançat deteriorament d’un lloc que va quedar buit quan va veure marxar als seus habitants en un èxode rural propi d’aquestes muntanyes de l’Alt Aragó. Val la pena la visita de l’església d’origen romànic. Des de la part baixa del poble es baixa cap al barranc de Viandico, lloc recollit amb el bonic pont de pedra de las Espuciallas. El camí surt a la carretera de Buerba a Fanlo. Seguint-la cap a l’esquerra es passa junt a la desviació que porta a Buerba i Vió. Seguint la carretera, una indicació –Cañón de Añisclo- senyala una drecera que en cinc minuts permet arribar a l’aparcament des d’on s’ha sortit. Horari: 3-4 hores (anada i tornada). Desnivell: 220 metres.

Nosaltres proposem qualsevol d’aquestes 3 caminades, amb una petita variant pel què respecta a la caminada nº2. Nosaltres l’escurçaríem a la meitat, que el total de l’horari fos (anada i tornada) unes 3 hores. Es tractaria que un cop s’hagi entrat al Cañón de Añisclo, caminar-lo fins que faci una hora aproximadament i tornar pel mateix camí.

Hi ha molts altres llocs recomanables en l’entorn, com la Cueva del Molino de Aso o la Cueva del Moro, el Mirador de Buerba, o les properes localitats de Puyarruego, Vió, Nerín o Fanlo. En el punt d’informació d’Escalona t’informaran sobre aquestes i moltes altres rutes de senderisme per el sector de Añisclo, adequades al teu nivell de dificultat.

Finalitzada la caminada escollida, anirem a buscar el bus llançadora que ens durà a l’aparcament de Vió, però abans, a mig recorregut aproximadament, ens hem de fixar en la carretera i en una corba molt oberta, en la qual hi ha un mirador, el Mirador del Cañón de Añisclo. Les vistes del congost son superespectaculars. Val la pena aturar-se si és possible a tirar algunes fotografies.

Un cop a Vió, agafarem el cotxe i ens dirigirem al poble de Boltaña, que està a 34,2km (tardarem uns 46 minuts ja que les carreteres son estretes…). Hem de desfer tot el camí fet des d’Aínsa…

Finalment, arribem a Boltaña, el qual és un poble situat en un altiplà a les ribes del riu Ara. El Casc Antic de Boltaña et convida a viatjar al passat. En el pla s’aixeca la nova població, com a mostra del desenvolupament que la localitat ha adquirit en els últims anys.

L’arquitectura tradicional ha aconseguit mantenir-se pràcticament intacta amb el pas del temps, el que atrau a molts a perdre’s per els seus carrerons estrets.

A més de cases de pedra centenàries, el casc antic de Boltaña alberga tresors com la bella col·legiata de San Pedro, d’estil gòtic i construïda en el segle XIV sobre una petita església romànica.

En la part més elevada de la localitat encara queden restes del castell del segle XI i del seu recinte emmurallat.

En els voltants de la localitat hi trobaràs magnífics paratges en els que gaudir de la naturalesa en estat pur. Entre els itineraris senderistes, et recomanem el que discorre entre Boltaña i la deshabitada població de Jánovas, seguint el curs del riu Ara, o el camí que comunica Boltaña amb Aínsa.

La intenció del dia d’avui és visitar el seu casc antic i si tenim moltes ganes, pujar fins a dalt del castell, el qual exerceix de mirador amb unes grans vistes.

Visitada Boltaña, ens n’anirem a trobar el poble deshabitat de Jánovas, on també hi ha un bonic mirador per veure. De Boltaña a Jánovas hi ha uns 8,8km (es fan amb uns 11 minuts).

La petita localitat de Jánovas fou brutalment expropiada en els anys 50 del segle XX per a la construcció d’un embassament que mai fou dut a terme. Quan quaranta anys després es va desestimar el projecte, els veïns varen iniciar un periple legal per a recuperar el què era seu, tornant-li de mica en mica la vida a un lloc que mai l’hagués hagut de perdre.

Jánovas era, a mitjans del segle XX, un dels municipis més destacats de la Vall de l’Ara. Tanmateix, tot es va tòrcer quan en el 1951 aleshores) un projecte per a construir un embassament en la vall, el qual inundaria varies localitats.

Una dècada després varen començar les expropiacions. Els veïns no volien abandonar les seves cases, així que el règim franquista va realitzar tot tipus d’abusos: varen dinamitar vivendes, van tirar a terra la porta de l’escola per treure a la força a professors i alumnes, es talaren arbres dels voltants… Tot això, per suposat, amb l’ajuda de la Guardia Civil.

A això també hi va col·laborar de forma activa l’actual Iberdrola. L’empresa, la qual sol acollir en el seu consell d’administració a polítics del PP i PSOE quan es retiren de la política, va tallar la llum i l’aigua a una població que va resistir heroicament fins al 1984.

El lloc fou deteriorant-se amb el pas del temps, però als responsables del projecte se’ls hi feu de nit. L’obra no va acabar de materialitzar-se, lo que va permetre que en l’any 2001 es publiqués en el BOE un informe en el que se senyalava el brutal impacte que tindria en el medi ambient de la vall. Per fi, en el 2005, es va desestimar de manera oficial l’infame projecte.

Així, en el 2008 va començar la reversió dels béns expropiats. Des de llavors, poc a poc s’està recuperant el poble. Fins fa ben poc semblava un poble abandonat, però lo únic que hi hagué aquí fou un desnonament. El cor dels veïns mai se n’anà d’allí, i la millor mostra d’això és que des de l’any 2019 torna a haver-hi energia elèctrica.

La principal institució implicada en la recuperació del poble és la Fundación San Miguel de Jánovas, que promou dia a dia la rehabilitació d’un municipi que mai es va haver d’expropiar.

Un cop arribem a la desviació de Jánovas, aquesta ens portarà fins a l’entrada del poble. Allí, en un gran baixador de terra, podrem deixar el nostre vehicle i iniciar la visita a Jánovas.       

Jánovas és un d’aquests llocs en els que amb els ulls oberts és possible gaudir d’una experiència fascinant. El conjunt arquitectònic resultant després d’una època d’esplendor, dècades d’abandonament i la seva posterior recuperació fa que sigui un lloc fascinant.

Per tot arreu, veureu cases en ruïnes que conviuen amb altres en reconstrucció. Per sort, també veureu altres que han recuperat (i inclús superat) el vigor d’abans.

Us recomanem caminar per les diferents entrades i sortides del poble, així com recórrer tants carrers com pugueu. Això si, tingueu en compte dues coses: que és un lloc en reconstrucció, amb lo qual s’ha de prestar atenció a les indicacions en matèria de seguretat; i que és un lloc privat i amb una historia molt sensible darrere, per lo que teniu que ésser molt respectuosos i només accedir a aquells llocs que siguin públics.

En l’entrada del poble us espera la taula comunal, un dels primers treballs de recuperació que portaren a terme els veïns de Jánovas. Es tracta d’un lloc de reunió i de presa de decisions, en el qual es reuneixen per concretar els treballs de rehabilitació. En la taula es poden fer donatius per contribuir amb el projecte.

Un dels llocs més emblemàtics de Jánovas és la Placeta Escoles, on s’han dut a terme algunes de les obres més ambicioses en la recuperació del poble. Per exemple, allí està la Casa Castillo, on va residir Francisca Castillo, l’última veïna il·lustre de la localitat.

Una altra de les primeres reconstruccions que s’han dut a terme és la del Forn Veïnal. El que fóra un dels llocs clau de la vida en aquesta zona del sud dels Pirineus d’Osca ja està de nou en peu, convertint a Jánovas en un museu etnogràfic de primer nivell.

A les afores del poble hi ha la Parròquia o Església de San Miguel, sens dubte l’edifici més destacat de Jánovas. És una construcció del segle XVI, encara que està sobre l’emplaçament d’un temple romànic encara més antic. Encara que no sigui recomanable pujar al campanar per motius de seguretat, val la pena entrar al seu interior per a gaudir de les pintures de les parets.

Junt a l’església hi ha una enorme creu de pedra que també és l’orgull dels seus veïns. També en les afores de Jánovas, encara que just a l’altra cantó, hi ha un sorprenent pont penjant del segle XIX. No se’n conserven molts d’aquesta època a Espanya, lo que fa que el poble encara sigui més especial. Això sí, s’ha d’anar amb compte ja que està un xic deteriorat i pot ésser perillós passar-hi.

El pont serveis per passar per sobre del riu Ara. Abans era imprescindible, ja que era molt freqüent que tingués crescudes i fes que el seu pas fos molt complicat per el seu cabal. Precisament, sota el pont i al llarg de tot el riu al seu pas per Jánovas hi ha una bona zona de bany, per lo que amb molt de compte podreu donar-vos una remullada en els mesos càlids de l’any.

Per acabar, als peus de la N-260 hi ha el Mirador de Jánovas. Encara que tradicionalment era el lloc en el que baixar-se junt a la carretera i gaudir de les vistes del poble, avui en dia la panoràmica queda molt eclipsada per els grans arbres que hi ha entremig. Tanmateix, només ens sembla un motiu més per baixar fins al poble i gaudir d’ell sobre el terreny.

Un cop visitat el poble de Jánovas, donarem per finalitzada la jornada del dia. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (85,00 kilòmetres, en 1 hora i 52 minuts):

Avui és el dia que canviem d’allotjament. Passarem del poble de Biescas al poble d’Aínsa. Durant el dia, però, continuarem amb la visita dels entorns de la Vall d’Ordesa, i proposem accedir a una vall de l’entorn d’Ordesa: la vall de Bujaruelo i/o la vall de Otal. Després de triar entre una de les dues valls, visitarem l’escollida i farem un pícnic en la mateixa. Ja a la tarda, ens arribarem al poble del nou allotjament, Aínsa, i el visitarem a fons. Així doncs, comencem.

Proposem dues opcions de vall per a visitar en el dia d’avui, totes dues molt properes a la vall d’Ordesa. Una, és la vall de Bujaruelo, i l’altra, la vall d’Otal. Per tal d’escollir-la correctament, exposarem la visita en cadascuna d’elles.

Comencem per la vall de Bujaruelo. Ens arribarem amb el cotxe al poble de Torla i el passarem de llarg en direcció al Puente de los Navarros. Allí, prendrem el desviament a mà esquerra en direcció a la Vall de Bujaruelo i de referència agafarem el pont romànic de San Nicolás de Bujaruelo. El parking autoritzat es troba a uns 100 metres abans d’arribar-hi, en l’emplaçament del Refugi de Bujaruelo.

En total, des de Torla hi ha uns 9,1 kilòmetres que es fan amb uns 26 minuts de cotxe. La carretera està asfaltada fins al Puente de los Navarros, i després es converteix en una pista mig asfaltada fins al parking. Deixarem el cotxe i ens posarem a explorar la vall de Bujaruelo. A 100 metres de l’aparcament hi ha l’ermita i el pont romànic de San Nicolás de Bujaruelo.

La idea és fer una ruta curta d’exploració de la vall. La ruta té uns 3,4km de longitud, un desnivell acumulat de 55 metres, i un temps total efectiu de caminada de 50 minuts. Tant l’inici com l’arribada es fan des del Refugi de Bujaruelo.

L’itinerari comença en el refugi de Bujaruelo, just al costat del pont de San Nicolás de Bujaruelo. Primer remuntarem la vall de Bujaruelo per el marge dret del riu Ara (Sud-Oest) fins al pont d’Oncins seguint una àmplia i còmoda pista de terra. Un cop en el Puente de Oncins, passarem al marge esquerre del riu (Nord-Est) i retornarem a San Nicolás de Bujaruelo seguint un tram del sender de llarg recorregut GR-11. Finalment, ja en l’entorn de Bujaruelo, tornarem a creuar el riu Ara a través del bonic pont romànic de Bujaruelo.

Aquesta ruta pels voltants de Bujaruelo és una de les rutes ornitològiques que proposa el CEDESOR (Centre per el Desenvolupament del Sobrarbe i La Ribagorza). Junt al pont de San Nicolás de Bujaruelo, punt d’inici de la ruta, i repartits al llarg del recorregut, hi ha varis panells que ens parlen de les aus pròpies d’aquesta zona: el trencalòs, el trencapinyes, la merla, l’àguila reial, la perdiu nival,… La ruta transcorre per la riba del riu Ara i sempre estem envoltats de muntanyes que superen els 2.000 metres d’alçada. Creuem agradables prats de muntanya i boscos d’on predominen els pins, els freixes, els boixos, els teixos i els serbals. El refugi, el pont romànic i l’ermita de San Nicolás de Bujaruelo donen el contrapunt històric a aquesta ruta: Bujaruelo era fa cents d’anys un concorregut punt de pas de peregrins, comerciants, viatgers i pastors que creuaven els Pirineus a través del port de Gavarnie (també anomenat port de Bujaruelo).

L’itinerari és adequat per fer amb nens: el camí és fàcil i presenta varis atractius (flora i fauna, paisatges de gran bellesa, espais per descansar i jugar). La ruta es pot realitzar en ambdós sentits de la marxa. Nosaltres optarem per avançar primer per la pista de terra del marge dret del riu Ara (aigües avall) fins al Puente de Oncins i, des d’aquest punt, retornar per el sender GR-11 del marge esquerre del riu (aigües avall). Si opteu per fer la ruta en l’altre sentit, en el punt d’inici, en el refugi de Bujaruelo, haureu de creuar el pont romànic i remuntar la vall de Bujaruelo per el sender GR-11.

El refugi de Bujaruelo és un antic hospital de peregrins que fou construït en el segle XII per l’ordre dels Hospitalaris de San Juan. La vall de Bujaruelo fou, durant segles, un dels passos més concorreguts per part de peregrins, comerciants i pastors que volien creuar els Pirineus. De fet, en els estatuts de la Mancomunitat de la Vall es diu que les instal·lacions de Bujaruelo (refugi, ermita i pont) han de conservar-se com a “refugi hospitalari durant els mesos d’hivern i primavera” al trobar-se a mig camí entre Torla i França, per lo “escarpat de les horroroses ventoleres de la serralada pirenaica per el port de Gavarnie”, i per a “evitar les desgràcies de cada hivern”.

També hi ha l’opció d’allargar la ruta si és que tenim moltes ganes de caminar. Es pot allargar la ruta per tota la vall i aconseguir un recorregut d’uns 15 kilòmetres. Cadascú com li vagi bé, es pot fer una ruta “a mida”.

Bé, aquesta és la primera de les opcions que us proposem pel dia d’avui. La segona és la visita a la vall de Otal, i la idea seria similar a l’opció 1: aparcar al mateix lloc (al refugi de Bujaruelo) i acostar-nos a peu fins la vall. Es tracta d’una excursió fins al Circ d’Otal, als peus de la Sierra de Tendeñera, des de Bujaruelo. Lo bonic de la caminada és l’entrada a la mateixa vall d’Otal, la qual presenta una forma molt característica, ja que és una vall impressionant en forma de “U”.

La ruta presenta una dificultat mitja, amb una distància total de 13,5 kilòmetres, un desnivell acumulat de 315 metres i un temps total efectiu de 3h 15 minuts, amb el punt de sortida i arribada al mateix refugi de Bujaruelo. Aquesta és una caminada una mica més exigent que l’opció 1, però també es pot fer el contrari, escurçar-la, si interessa, fer-la “a mida” de cadascú.

Es tracta d’un passeig de 13,5km de longitud (anada i tornada) fins al circ d’Otal, en la capçalera de la vall d’Otal, des del refugi de Bujaruelo. Primer l’itinerari remunta la vall de Bujaruelo fins al desviament de la pista de Otal per una còmoda pista. A continuació prendrem la pista d’Otal que puja fent àmplies llaçades fins a la collada d’Otal, punt en el que se’ns obre tota la perspectiva sobre aquesta vall d’origen glaciar. Finalment recorrem la bonica vall fins a la seva capçalera per un camí senzill i fàcil. La tornada es realitza per el mateix itinerari. Tanmateix, si ho preferim, podem fer drecera per varis camins, i un camí ens permet anar des del desviament de la pista de Otal fins al refugi de Bujaruelo per el marge oriental del riu Ara.

La ruta fins al circ d’Otal ens permet endinsar-nos en el bonic i a la vegada desconegut vall d’Otal. Aquesta vall té la seva capçalera a occident, als peus de la serra de Tendeñera, i està rodejada de muntanyes com el propi pic de Tendeñera, la Peña de Otal, el pic Turbón o la Peña de Ordiso, que podem admirar al llarg de l’itinerari. El principal atractiu de la ruta és la captivadora estampa pirenaica que ens ofereix la vall d’Otal: enmig del marcat perfil en forma de “U” que ens ofereix aquesta vall d’origen glaciar, hi trobarem marmotes, vaques, flors silvestres, prats, petits boscos i el petit rierol de Otal. Una petita meravella.

L’itinerari és adequat per fer amb nens: el camí és fàcil i presenta varis atractius (flora i fauna, paisatges de gran bellesa, espais per descansar i jugar). De tornada, en el desviament de la pista de Otal i el pont d’Oncins, es pot optar per anar cap a aquest pont (200 metres des del desviament) i tornar a San Nicolás de Bujaruelo per l’altre marge del riu Ara (el camí està en bon estat, ben senyalitzat en tot moment i creua una sèrie de prats molt bonics situats a les ribes del riu).

I així finalitza l’exposició de les dues rutes com les dues opcions que podem fer durant la major part del dia (n’hem de triar una). El següent pas de la nostra ruta és anar fins al poble on ens allotjarem tota la setmana, Aínsa, i visitar-lo. Així doncs, recorrerem els 54,3 kilòmetres que ens separen (es fan amb una hora i 12 minuts des del parking del refugi de Bujaruelo), i aparcarem a un aparcament habilitat als afores del casc històric d’Aínsa (direcció Nord-Oest).

A 589 metres d’alçada i amb 2.000 habitants, Aínsa posseeix una situació privilegiada entre el Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido, el Parc Natural de los Cañones i la Sierra de Guara i el Parc Natural Posets-Maladeta.

Aínsa ofereix una interessant oferta turística i comercial. La part comercial i moderna, clarament diferenciada, sorgida entorn al creuament de carreteres i el Casc Antic Medieval, declarat Monument Històric Artístic. En l’actualitat el municipi inclou uns altres 22 pobles, que ens ofereixen mil racons màgics.

En quan a la seva història, es data l’any 724 com el de la Reconquesta d’Aínsa sota el comandament de Garci Ximeno. Després d’organitzar-se militarment, els cristians que havien fugit del domini musulmà, varen arribar fins a Aínsa escometent la reconquesta. Segons la llegenda de la Cruz de Sobrarbe, la batalla fou guanyada amb l’ajuda d’una creu lluminosa apareguda sobre una carrasca; senyal que va animar a les tropes cristianes a reconquerir la ciutat. La victòria és commemorada encara en els nostres dies com la festa bianual de “La Morisma”.

Al llarg de la història a Aínsa li foren atorgats nombrosos privilegis per els diferents monarques, com el concedit per Alfons I en l’any 1124: el dret de celebrar fires, el d’adouanes, el d’escollir la seva pròpia justícia, etc…

La Plaça Medieval sembla ser dels segles XII-XIII, els de major auge de la vil·la. Fou escenari de nombroses fires i mercats. Les seves dimensions i el seu caràcter medieval, la converteixen en una de les més belles del país i possiblement la única que conserva les seves construccions originals.

L’element més característic son els seus porxos. El seu estil és típicament romànic, amb els seus arcs de mig punt, encara que n’hi ha alguns d’ogivals, de forma que és difícil trobar dos arcs iguals. Les cases de la plaça són d’estructura semblant, i les seves teulades originalment de llosa han estat substituïdes per teula àrab. Sota els porxos de la plaça es troben dues premses de vi comunals.

La resta de vivendes s’articulen entorn a dos carrers que sortint de la Plaza Mayor es fusionen en la Plazeta de San Salvador (que deu el seu nom a una antiga església de la que solament queden alguns vestigis), la Calle Mayor (anomenada també Gonzalo I) i la Calle de Santa Cruz.

L’església parroquial està sota l’advocació de Santa Maria. És un dels temples més excel·lents de tota la comarca del Sobrarbe, caracteritzant-se per la seva sobrietat i nuesa. La seva construcció es va iniciar a finals del segle XI i es va haver d’acabar en la segona meitat del segle XII. La torre va exercir un doble paper: religiós i militar. Aquest últim donat al seu òptim emplaçament i la seva considerable alçada.

El Castell és un impressionant conjunt emmurallat, originalment vorejat per un fossar que únicament es podia salvar creuant el pont llevadís que donava accés al descomunal pati d’armes franquejat per 4 torrasses, de les quals hi destaca el de la Torre de l’Homenatge (segle XI). Cal ressaltar l’entramat d’arcs de mig punt que sustenten el passeig de ronda i les dimensions d’aquesta fortalesa.

La Cruz Cubierta és un templet de planta circular construït en l’any 1655 com a monument commemoratiu de la batalla de la reconquesta d’Aínsa als musulmans. L’interior acull la creu sobre la carrasca, símbol de la comarca de Sobrarbe, primer quarter de l’escut d’Aragó.

Les Muralles es conserven en la seva major part emmascarades per les vivendes que s’hi adossaren per la seva cara interior. Encara es pot admirar cinc de les set portes que existiren en els dos recintes emmurallats: Portal de Abajo, Portal de Afuera, Portal Alto, Portal de Tierra Glera i Portal del Callizo.

A Aínsa hi ha 3 museus que valen la pena la seva visita:

• L’Ecomuseo de la fauna pirenaica: Audiovisuals, maquetes, recreació del sòl alpí,… És un museu interactiu i interpretatiu de la fauna dels Pirineus. Està ubicat a dins del castell d’Aínsa. Els seus horaris d’obertura son de 10:30h a 14:30h i de 15:30h a 20:30h. Els preus son de 5€ per persona.
• Espai del Geoparc dels Pirineus: Per conèixer com varen sorgir els Pirineus i la seva evolució en el temps. És un museu interactiu i interpretatiu. També està dins del recinte del castell d’Aínsa. També hi ha una oficina de turisme. Els horaris d’obertura son de dimecres a diumenge de 9:30h a 14h i de 16:30h a 19:30h. L’entrada és gratuïta.
• Museu d’oficis i arts tradicionals: És una recopilació d’objectes entorn a la temàtica de varis oficis tradicionals, avui perduts. Està ubicat a la Plaça Sant Salvador, 4. L’entrada val uns 2,5€ per persona.

Un cop visitada Aínsa, donarem per finalitzada la jornada del dia. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (88,8 kilòmetres, en 2 hores i 11 minuts):

I ja som en el segon dia de la nostra visita a la Vall d’Ordesa. El dia d’avui serà radicalment oposat amb el d’ahir. Si ahir fèiem un trekking pel fons de la vall d’Ordesa, avui contractarem una excursió amb 4×4’s perquè ens portin per les alçades de la vall d’Ordesa. Coneixerem els millors miradors i ens delectarem amb les seves impressionants vistes panoràmiques. A la tarda, un cop haguem finalitzat la ruta, anirem a visitar el poble de Broto, molt a prop de Torla, i ens acostarem a una de les millors cascades de la zona, la cascada del Sorrosal. Així doncs, comencem.

Hi ha varies companyies de 4×4’s que fan aquesta ruta dels Miradores de Ordesa, o sigui que en principi el què hem de fer amb una mica d’antelació, és contractar l’excursió, per no quedar-nos penjats.

L’empresa “Ordesa Taxi S.C.” és el servei oficial autoritzat per realitzar visites interpretatives al Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido en vehicle 4×4. Recorrerem la Vall d’Ordesa al complet, per lo alt i des d’un extrem a l’altre visitant als seus miradors fins arribar a veure el fons de la vall: Cola de Caballo, refugi de Góriz i Monte Perdido.

L’ajuntament de Torla ha concedit aquesta autorització en exclusiva a Ordesa Taxi, tenint en compte el seu coneixement del parc i el respecte que li professen. És l’únic servei que realitza la seva sortida des de Torla i recorre la ruta completa fins arribar als miradors d’Ordesa.

Descobrirem les seves valls, muntanyes, i pics. Coneixerem la seva flora i fauna, quin és el seu hàbitat, on trobar-los, quins son els millors llocs per avistar-los i poder capturar les millors instantànies o simplement empapar-se del seu aroma, bellesa i calma.

El gran coneixement del parc és degut a que tots els seus guies son oriünds, unit amb els seus 20 anys d’experiència faran d’aquesta visita algo inoblidable.

L’idioma no és cap problema ja que les excursions es poden realitzar en castellà, anglès i francès. L’empresa té 6 cotxes tot-terreny amb una capacitat per cadascun de 8 passatgers.

L’empresa fan varies rutes d’aproximació, i una d’elles és la que volem fer nosaltres, la dels Miradors d’Ordesa. Aquesta ruta, en temporada alta, té un cost de 45€ per adult i 40€ per nen menor a 10 anys. Déu n’hi do els preus! Has de reservar per e-mail o trucant al telèfon 630.418.918. És convenient reservar amb antelació, ja que hi ha les places contades.

En aquesta excursió podràs gaudir de tota la vall d’Ordesa al complet, des dels 2.200 metres d’alçada, i d’un extrem de la vall a l’altre. Veurem la famosa Cola de Caballo, el Refugio de Góriz, Monte Perdido, la Brecha de Rolando, el Taillón, la cascada de Cotatuero… Farem parada en cinc miradors, en els que després d’un petit passeig el guia ens anirà explicant tot el què es pot veure: pics, animals, plantes, etc… A més, porten ulleres de llarga vista amb trípode per anar-nos ensenyant les coses més interessants.

La excursió durarà 4 hores, sortint de Torla. Les sortides son a les 10h i a les 16h (amb prèvia cita). Creuarem el riu Ara per el Pont Romànic de la Glera i accedirem obrint una barrera a la pista d’accés restringit i regulat per el Parc Nacional. Pujarem per un bosc mixte de muntanya fins als Llanos de Diazas. En aquest punt anomenat “cruceta” efectuarem la primera de les parades, passant per l’ermita de Santa Ana per a fotografiar la panoràmica de la Vall del Ara o Broto, que ens permet contemplar al nord la cresta del Vignemale i Sierra Tendeñera.

La segona parada és en el Molar, des de la que tenim una àmplia perspectiva de la Vall de Bujaruelo, la Pradera de Ordesa, el Tozal del Mallo i el circo de Carriata.

Arribarem a la tercera parada, en el pas de Punta Acuta, on se’ns mostra el Valle de Vio, on s’aprecien les cinc cadenes muntanyoses del pre-Pirineu: Peña Montañesa, Sierra de Guara, en dies clars es pot apreciar el Moncayo, a Ordesa la cascada de Cotatuero, El Casco, tota la zona de Marboré i parets de Fraucata, del Gallinero i de Mondarruego. En aquesta parada és fàcil veure flor de neu (edelweiss).

La quarta parada (Mirador de O Tito Basto) està situada en un lapiaç impressionant on apareix majestuosa la Brecha de Rolando i la Cascada de Cotatuero amb el Taillón, falsa Brecha o dedo de Rolando, el Casco i la Torre de Marboré.

En la cinquena parada (Mirador de Ziarrazils), que és al final del recorregut, és necessari donar una passejada de 15 minuts per observar el fons del Circo de Soaso, amb les Gradas de Soaso i la famosa Cola de Caballo. El Monte Perdido com a teló de fons, l’impressionant Macizo de las Tres Sorores (el Cilindro, Monte Perdido i el Soum de Ramond) i el Refugio de Góriz. Des d’aquest mirador es pot avistar amb facilitat a sarris (isards).

En el cas de persones que tinguin alguna discapacitat o lesió, substituirem aquest últim mirador per un altre en el que es camina solament 50 metres, amb unes vistes que no son exactament les mateixes però si molt similars.

Tots els vehicles disposen de ulleres de llarga vista (“catalejos”), el que ens permet avistar la fauna en el seu hàbitat, així com muntanyencs en les cimes més emblemàtiques del Parc, Brecha de Rolando, Clavijas de Cotatuero, cima de Monte Perdido, escaladors en el Tozal del Mallo, etc…

Un cop finalitzada la ruta, ja podem dir que hem observat les vistes més espectaculars de la Vall d’Ordesa. Segur que se’ns quedaran gravades en la retina per sempre més. No us ho podeu perdre.

Per cert, l’empresa “Ordesa Taxi S.C.” no és l’única empresa que realitza visites als miradors d’Ordesa amb 4×4. N’hem trobat dues més, per si us interessa:

• Compañía Guías de Torla – Ordesa:Reserves al 974.486.422 o al mail de la web (Miradores de Ordesa – Guías de Torla Ordesa – Guías de montaña (guiasdetorlaordesa.com))

• Miradores de Ordesa 4×4: Reserves al 654.197.717 o al e-mail de la web (Excursiones 4×4 por Ordesa | Miradores de Ordesa

Finalitzada l’aventura amb 4×4, continuarem la nostra ruta del dia i ens n’anirem fins al poble de Broto, ubicat a 4,4km de Torla (a 8 minuts en cotxe). Aparcarem al Parking Ferrata, ubicat al costat de l’Hotel la Posada. Des de l’aparcament surt un sender, paral·lel al Barranco de Sorrosal, que ens portarà fins a la cascada del Sorrosal, en uns aproximadament 5 minuts. Aquest és un dels atractius de Broto. L’altre, és visitar una antiga presó.

La Cascada del Sorrosal, ubicada en el barranc del mateix nom, és un afluent del riu Ara. Es troba junt a la localitat de Broto i pot accedir-se a ella en només 5 minuts per un còmode sender que surt des de la pròpia localitat de Broto. Les vistes son espectaculars i es pot arribar fins la mateixa base de la cascada. Pels més atrevits, i sempre amb l’equipació adequada, existeix una via ferrata que puja fins la part superior de la cascada i remonta un tram de barranc. També és possible realitzar el descens de la cascada mitjançant rappel. Hi ha varies empreses d’esports d’aventura que inclouen aquestes activitats a la cascada. Us n’anunciarem dues (adjuntem els enllaços):

• Empresa Agua i Nieve: barranquismo, rafting y vías ferratas en Torla-Ordesa, en pirineos y Huesca (aguaynieve.com)
• Empresa Lurra Adventure: Barranco SORROSAL | Lurra Adventure (lurra-adventure.com)

Visitada la cascada, ens n’anirem al poble de Broto a passejar pels seus carrers, sabent que hi ha una atracció més on podem anar: es tracta d’una presó històrica que es pot visitar. Per fer-ho, ens hem d’apuntar a l’oficina de turisme del poble (està ubicada a l’Avenida de Ordesa, 1). Els horaris de l’oficina son de les 9h a les 20h aprox. De l’oficina a la presó hi ha uns 160 metres (uns 2 minuts a peu). La presó està ubicada al Carrer Santa Cruz, 5. Els horaris de la visita a la presó son de les 17:30h a les 21h, i el preu de la visita és gratuït. Com hem dit, ens hem d’inscriure a l’Oficina de Turisme, ja que les visites guiades les organitza l’Ajuntament de Broto.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (55,9 kilòmetres, en 1 hora i 15 minuts):

I arriba un dels dies més esperats de les vacances. El primer dia de la visita a la Vall d’Ordesa!!! La intenció d’avui és fer un trekking per la Vall d’Ordesa fins a la cascada Cola de Caballo, i dinar de pícnic per la ruta. Quan finalitzem la mateixa, la intenció és visitar el poble de Torla.

De bon matí ens dirigirem cap al poble de Torla. Hi ha uns 25,5 kilòmetres (uns 35 minuts amb cotxe) per arribar-hi. Al poble s’hi troba, entre d’altres coses, el Centre de Visitants del Parc Nacional d’Ordesa, que el seu aparcament serà el lloc on deixarem el cotxe. És un parking gratuït.

Deixarem el Centre de Visitants per la tornada, juntament amb la visita del poble. Ara hem d’anar per feina i anar a buscar el bus que ens portarà a la Pradera de Ordesa, que és el lloc on iniciarem el trekking. En temporada alta les sortides del bus son cada 15 o 20 minuts des del Parking de Torla, excepte entre les 6h i les 8h. En aquest període, només surt un autobús de pujada a les 6h, 6:30h, 7h, 7:30h i a les 8h. Com hem dit, el primer bus surt a les 6h del matí, i l’última pujada cap a la Pradera es fa a les 19h. L’última baixada des de la Pradera és a les 22h.

La capacitat màxima de la Vall d’Ordesa és de 1.800 persones simultànies. El servei de transport públic es suspendrà quan s’arribi en aquest nombre, per raons de conservació del Parc Nacional.

Els bitllets per pujar a l’autobús es poden adquirir a la caseta situada en l’aparcament, en els establiments de Torla on ens trobéssim allotjats, i els bitllets de baixada també es troben en el Restaurant de la Pradera de Ordesa. L’horari de la taquilla per la venda de bitllets en temporada alta és de 5:45h a 21:30h. No es pot reservar ni és possible la venta “on-line”. El preu del bitllet d’anada i tornada és de 5€. Els nens menors a 10 anys no paguen, és gratuït per ells (s’ha de presentar el DNI). El bitllet simple d’anada o tornada és de 3€. Es recomana adquirir el bitllet de forma anticipada per evitar aglomeracions en la taquilla del parking.

L’autobús Torla-Ordesa és un servei d’anada i tornada al Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido. Aquest servei és ofert en Setmana Santa i del període de juny a setembre, període en el que s’incrementa l’interès turístic de la zona. El parking està junt al Centre de Visitants del Parc Nacional, a Torla, i és gratuït. L’autobús uneix aquest parking amb la Pradera d’Ordesa, que és on pujarem per tornar. L’autobús surt de Torla en sentit pujada i segueix fins a completar el viatge cap a la Pradera d’Ordesa. Tot el recorregut es realitza amb el mateix bitllet. En la pujada es fan tres aturades: Hotel Abetos, Hotel Ordesa i Camping San Antón. No té parada en el Puente de los Navarros. L’accés a l’autobús en aquestes parades intermitges és únicament per passatgers, no per gossos, sempre i quan l’autobús tingui places i s’hagi comprat el bitllet prèviament. En la baixada, a petició del passatger, existeixen parades, només per baixar-se (passatgers i gossos) durant tota la jornada en sentit Torla en el Puente de los Navarros, Camping San Antón, Hotel Ordesa, Hotel Abetos, Torla poble i Torla aparcament. En la resta de l’any, l’accés de vehicles particulars a la Pradera de Ordesa no està restringit. En certs caps de setmana quan l’aparcament de La Pradera està complet es pot accedir al Parc Nacional mitjançant el servei de taxis de Torla (telèfon: 630.41.89.18). Per accedir a l’interior de la Vall d’Ordesa a peu, es pot utilitzar l’antic camí de Torla a Ordesa, anomenat Turieto Bajo o Turieto Alto. Ambdós arriben a la Pradera d’Ordesa en aproximadament dues hores.

Un cop arribem a la Pradera d’Ordesa (el trajecte amb bus dura uns 20 minuts, hi ha uns 8,5 kilòmetres), és allí on començarà el nostre trekking. Cal dir, però, que la Pradera de Ordesa està molt ben acondicionada i si necessitem alguna cosa hi ha un restaurant i l’oficina d’informació de la Vall d’Ordesa (horari de 8h a 18h). Ara sí, estem a punt d’iniciar la ruta més popular del Valle de Ordesa: des de la Pradera de Ordesa fins la Cola de Caballo. Les característiques de la caminada son les següents: dificultat és notable; la distància total (anar i tornar) és de 17,5km, l’altitud mínima és a 1305m, i la màxima és a 1755m; el desnivell acumulat és de 500m; i el temps total efectiu de caminada és de 5h i 40 minuts.

És un itinerari de 17,5km de longitud (anada i tornada) fins la cascada de la Cola de Caballo, en el Parc Nacional d’Ordesa y Monte Perdido. L’itinerari comença a la Pradera d’Ordesa i segueix el camí GR-11 que va remuntant la vall d’Ordesa per el marge Nord del riu Arazas fins arribar al circ de Soaso, on es troba el popular salt d’aigua de la Cola de Caballo. Durant la primera part del recorregut, fins poc abans d’arribar a les Grades de Soaso, avancem per una còmode pista que remunta la vall creuant boscos de pins, faigs i algun prat. Des de les grades de Soaso i fins la Cola de Caballo (en la capçalera del circ de Soaso), avancem per un camí més estret que remunta la vall creuant amplis prats de muntanya. La tornada es realitza pel mateix itinerari.

La ruta fins la Cola de Caballo per el camí clàssic de la vall d’Ordesa és una de les excursions més populars i conegudes dels Pirineus. Aquest itinerari ens permet endinsar-nos en el llarg i espectacular vall d’Ordesa, que en el 1997 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i constitueix un espai natural d’una bellesa excepcional. Durant el recorregut podrem admirar les espectaculars parets de la vall, excavades per l’erosió d’un antic glaciar, gaudir dels diversos salts d’aigua que presenta el riu Arazas: la cascada de Arripas, la cascada del Estrecho, las Gradas de Soaso,… i conèixer la gran riquesa natural de la vall. Donada la seva popularitat, aquesta ruta sol estar molt concorreguda, sobre tot durant els mesos d’estiu.

Iniciem el recorregut en l’enclavament conegut com a Pradera de Ordesa (0:00h – 1.305m)(1), que és el punt de sortida de diferents itineraris per la coneguda vall de Ordesa. En l’extrem oriental de l’aparcament de la Pradera d’Ordesa hi ha varis panells indicadors. Nosaltres seguirem la indicació de “Cola de Caballo”. Durant tot el recorregut avançarem per el fons de la vall d’Ordesa seguint el camí de llarg recorregut GR-11 i les seves marques vermelles i blanques.

Comencem a caminar per una pista de terra en bon estat en direcció est. Anem remuntant la vall entre boscos i clars. Tenim el riu Arazas a la nostra dreta.

La còmoda i ampla pista comença a pujar suaument. En un gir pronunciat cap a l’esquerra, ens trobem amb un mirador sobre la cascada d’Arripas (a la nostra dreta).

Seguim avançant i arribem al desviament cap a les cascades (1:05 – 1.458m)(2). Nosaltres hem de seguir avançant pel camí de l’esquerra, en direcció a la “Cola de Caballo”. El camí que surt cap a la dreta és una alternativa al camí clàssic que hem fet fins aquí i ens permetria retornar a la Pradera de Ordesa per el marge esquerre (sud) del riu Arazas així com apropar-nos a varis miradors que hi ha sobre les cascades de l’Estrecho i de la Cueva – agafant un sender d’anada i tornada que comença uns metres més avall -, i de Arripas. És una bona alternativa si de volta volem variar una mica l’itinerari i no repetir el tram que ja hem fet fins aquí per el camí clàssic. Ara seguim, doncs, el camí de l’esquerra que puja muntanya amunt.

Aviat arribarem al mirador superior de la cascada de l’Estrecho (1:20h – 1.531m)(3). La cascada de l’Estrecho és un dels salts més rellevants del riu Arazas al llarg del seu recorregut per la vall d’Ordesa.

El camí segueix guanyant alçada fent còmodes llaçades. Avancem ara per l’interior d’una bonica fageda i arribem a una petita cabana (1:30h – 1.573m)(4). L’amalgama de colors que les fulles dels faigs ens ofereixen és espectacular. Seguim avançant i deixem enrere a mà Esquerra el camí que puja cap al circ de Cotatuero i la Faja Racón.

Sortim de la fageda i la pista es fa més estreta. Aviat arribem a la cova de Frachinal, un tram on el camí transcorre mig cobert per la roca de la muntanya.

Continuem avançant i arribem a les Grades de Soaso (2:15h – 1.687m)(5), una bonica successió de petites cascades esgraonades.

Ens trobem a varis miradors que ens permeten admirar aquesta meravella natural des de varies perspectives.

Superem les Grades de Soaso fent varies esses i entrem en la part alta de la vall d’Ordesa. Davant nostre, al fons, ja podem observar l’espectacular capçalera de la vall d’Ordesa, l’anomenat circ de Soaso.

En aquesta zona és habitual de trobar-nos ramats de vaques pasturant durant els mesos d’estiu.

Continuem remuntant la vall, en direcció Nord-Est, per el marge dret del riu Arazas. Podem admirar les magnífiques parets que defineixen la vall, que té una marcada forma de “U”, i les diverses faixes, petites cornises horitzontals que hi ha en les parets verticals de la vall i que son degudes a la diferent duresa de les diverses capes rocoses que varen quedar al descobert per l’acció de l’antic glaciar. Creuem un petit pont metàl·lic que ens ajuda a superar un rierol que recull les aigües de la muntanya i les condueix cap al riu i a continuació deixem enrere, a mà esquerra, una cabana de pastors.

Cada cop estem més a prop del nostre objectiu, el circ de Soaso. I si la meteorologia ho permet, per sobre del circ de Soaso podem observar els contraforts de les anomenades Tres Serols o Tres Sorores: el Cilindre de Marboré (3.325m), el Monte Perdido (3.348m) i el pico Añisclo (3.257m).

Finalment arribem a la Cola de Caballo (3:00h – 1.755m)(6), un bonic salt d’aigua que corona la vall d’Ordesa i que deu el seu nom a la similitud que existeix entre la forma amb la que cau l’aigua de la cascada i la cua d’un cavall. La Cola de Caballo és un lloc molt conegut i concorregut, especialment durant els mesos d’estiu. El seu fàcil accés i el fet de ser punt de pas de la ruta cap al Refugi de Góriz (i del GR-11) fa que nombrosos excursionistes coincideixin en aquest lloc tant bonic i emblemàtic. Des d’aquí, als peus del Circ de Soaso, podem veure com el GR-11 continua amb el seu avanç i puja per entre les grans roques del circ cap al refugi de Góriz.

Per tornar a la Pradera de Ordesa (5:40 – 1.305m)(1), punt d’inici i final d’aquesta ruta per la vall d’Ordesa, tindrem que seguir el mateix itinerari. Per aquells que ho desitgin, recordem que en el desviament de les cascades tenim la opció de fer el tram cap a la Pradera de Ordesa per el marge esquerre (Sud) del riu.

Adjuntem un quadre amb els diferents punts de pas de la ruta, així com els terminis de pas i les alçades:

Un cop retornats a la Pradera de Ordesa, anirem a buscar el nostre autobús de tornada que ens portarà fins a l’aparcament del Centre de Visitants de Torla, el qual visitarem. L’horari d’obertura del Centre és de 9h a 14h, i de 16:15h a 19h.

Aquest centre està dedicat a la muntanya, agafant com a referent les muntanyes d’aquest Parc però fent extensibles els valors naturals i culturals associats a aquest espai a totes les del món. En alguns moments el Parc serveix com a exemple, i en altres ocasions son altres muntanyes o àrees muntanyoses, les que serveixen per explicar un concepte associat al Parc.

El Centre conta amb tres àmbits expositius diferenciats, així com en una sala de projecció, i una sala dedicada al “bucardo”, cabra montesa pròpiament pirenaica, els últims exemples de la qual varen viure en la Vall d’Ordesa.

Situat en el mateix edifici es troba el punt d’informació de Torla que permet l’atenció al visitant i al mateix temps compleix com oficina de coordinació i gestió administrativa del parc en el seu sector d’Ordesa.

Vist el centre, només ens queda la visita el poble de Torla, el qual és un poblet típic de muntanya amb molt d’encant, amb una Plaça Major i Ajuntament i l’Església de Sant Salvador del segle XVI.

Cases amb grans portons, teulades de pissarra, i també les seves típiques xemeneies espanta bruixes en cada casa, son un gran reclam per el turisme. Així que val la pena passejar per aquest poble i gaudir de cada casa i del seu ambient muntanyenc com a conseqüència de la seva ubicació.

Veurem sobretot botigues de material de muntanya, a més de botigues de souvenirs, per lo general plenes de turistes comprant algun record.

L’enclavament Torla Osca és perfecte, en ple pulmó dels Pirineus, a la dreta del riu Ara i just en front podem veure l’impressionant Mondarruego de 2.850m d’alçada.

També recomanem visitar l’església del Salvador que a més d’església sembla que feia funcions de Castell i sobretot de Casa Abadia. Té un jardí a la seva entrada i és en aquesta església on es troba a més, el Museu Etnològic.

Ha estat un dia força dur pel tema de la caminada, i així és com posem el punt i final en el dia d’avui. La resta, serà tot relax i descans en la tornada a Biescas.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (50,7 kilòmetres, en 1 hora i 6 minuts):

I avui és un nou dia que ens passarem explorant aquesta increïble vall de Tena. Avui anirem a la part alta, i al país veí, França. Pujarem al tren turístic més alt d’Europa (això és lo què diuen), el tren d’Artouste, que ens durà a les immediacions del Lac d’Artouste i d’un gran paisatge com és la vall d’Ossau. En els entorns del Lac d’Artouste farem un pícnic, i després, a la tarda, quan ja haguem retornat, ens decidirem a triar una opció de tres propostes que tindrem: per una part, la visita al poble i els entorns de Sallent de Gállego; per una altra part, podem anar al Balneari de Panticosa (si és que no hi hem anat); i finalment, per última part, podem anar a visitar Lanuza i el seu embassament (si és que tampoc no hi hem anat). Nosaltres farem la tria d’una de les tres opcions. Comencem.

Per agafar el tren d’Artouste ens hem de dirigir cap al nord, creuant la frontera amb França, a 39,2km de Biescas (uns 43 minuts amb cotxe). Arribarem a l’estació d’Artouste, però realment no és l’estació de tren, sinó que és on compres els bitllets per anar-hi. Per arribar a l’estació de tren has d’agafar un telecabina que t’hi porta. Des de dalt, sobre els 2000 metres d’alçada, surten els trens que t’acostaran al lac d’Artouste.

El telecabina que has d’agafar surt de la cota 1250m aproximadament, i et puja a una altra estació superior a 1.900m. El trajecte dura uns 15 minuts. Llavors has d’agafar el tren.

El tren d’Artouste et porta a fer un viatge a les cimes de les muntanyes amb més de 10 kilòmetres de vies. Es tracta del tren més alt d’Europa sobre vies estretes, on descobriràs vistes excepcionals dins d’una naturalesa salvatge i preservada. El viatge amb tren dura uns 55 minuts, i es fa a cotes d’uns 2.000 metres.

En funció del tipus de bitllet que compris tindràs més temps o menys a aprofitar en el llac d’Artouste. És a dir, hi ha el bitllet “Descubrimiento”, el qual hauràs de tornar amb el tren després d’1 hora i 20 minuts de temps lliure en el llac. Podràs estar-t’hi molt més si agafes el bitllet “Escapada”.

De l’estació de tren final fins al Lac d’Artouste hi ha uns 20 minuts a peu, això també s’ha de tenir en compte. També s’ha de tenir en compte que el bitllet l’has de comprar per internet i amb força antelació perquè si no et pots quedar sense. Et recomanen arribar 45 minuts abans a l’estació de baix del telecabina respecte a l’hora de sortida del tren. L’horari dels trens en temporada alta és cada mitja hora i surten a les 8:30h fins a les 17h. Els preus son de 25€ per adult i 18€ pels nens de 4 a 12 anys (el tipus de bitllet “Descubrimiento”), i de 32€ per adults i 28€ per nens de 4 a 12 anys (el tipus de bitllet “Escapada”).

Creiem que els preus son massa abusius i només agafarem el bitllet “descubrimiento”, tenint 1 hora i 20 minuts lliure un cop arribem a l’estació final de tren.

Adjuntem la pàgina de l’empresa per si encara teniu dubtes: El Tren de Artouste – Été

La veritat és que el viatge amb el tren d’Artouste és una passada. Passes per autèntics penya-segats i el paisatge és magnífic, d’alta muntanya. Val la pena fer-lo. Una altra cosa és la sobreexplotació que n’han fet d’aquest lloc (tema de les diferents tarifes, etc…).

Un cop arribes a l’estació final d’Artouste, et proposen 8 recorreguts senyalitzats per fer un trekking, i per a tots els nivells d’exigència, però la nostra intenció (i pensem que només tindrem 1h i 20 minuts), és anar a veure el Lac d’Artouste i no moure’ns gaire del mateix.

Un cop arribem a l’estació final del tren, ens encaminarem per anar fins al Lac d’Artouste, el qual és un llac artificial (té una presa, com els embassaments). Està, com hem dit, a uns 20 minuts a peu de l’estació. Lo més maco de tot és que a part de descobrir el llac, també descobreixes la Vall d’Ossau.

Aquesta és la ruta de senderisme que sol fer la majoria dels visitants (de l’arribada de l’estació de tren fins al llac). És una ruta fàcil, encara que amb un desnivell força pronunciat, doncs el llac es troba a 1997m d’alçada. Gran part del camí son una espècie d’escales de pedra llaurades a la roca.

Al final del camí t’espera el Lac d’Artouste, d’aigües de blau turquesa. En aquesta zona el bany està prohibit, així ho indiquen varis cartells. Com hem dit abans, hi ha varies rutes de senderisme disponibles en la zona, amb diferents nivells de dificultat.

Un cop hem visitat el llac, tornarem a agafar el tren i d’aquí, seguidament agafarem el telecabina de baixada. La nostra intenció, ara, és triar una de les tres opcions proposades:

• Sallent de Gállego: Visita del poble i dels entorns
• Balneari de Panticosa
• Lanuza i el seu embasament

Passem a descriure la visita al poble de Sallent de Gállego. Agafarem el cotxe i tornarem per la mateixa carretera, ara en territori aragonès, que hem vingut. Farem uns 22,7km des de l’estació inferior d’Artouste (uns 30 minuts amb cotxe). Aparcarem en un parking habilitat en l’entrada del poble, al costat de l’aparcament d’autocaravanes. Sallent de Gállego és, des del segle XIII, la vil·la més important del Valle de Tena, i encara que fa temps que les seves torres fortificades varen desaparèixer, encara conserva els seus carrerons estrets i tortuosos, un vell pont de pedra, una deliciosa església gòtica de principis del segle XVI, i nobles casones amb sostres de pissarra. Segur que el poble t’encantarà ja que és un dels millors pobles que veure en la Valle de Tena.

El primer que has de fer quan arribis a Sallent de Gállego, és dedicar-te a passejar pels seus carrers, ja que hi ha molt per veure al poble. Amb això, hi trobaràs unes imatges de postal, amb els seus carrers empedrats, l’arquitectura de les seves cases i amb el riu Aguas Límpias travessant d’extrem a extrem la localitat. Son varis els ponts que l’atravessen, però entre ells hi destaca el pont medieval del segle XVI al que els habitants denominen Puente del Paco. Val la pena contemplar aquest trosset d’història.

Un altre dels llocs que tens que veure a Sallent de Gállego, és l’església de Nostra Senyora de la Asunción, ubicada en la part alta del poble. Data del segle XVI i té una arquitectura gòtica, encara conserva restes d’una ermita romànica. En el seu interior hi podràs contemplar un retaule plateresc del segle XVI i una talla de la Verge de les Neus, patrona de Sallent de Gállego.

Una altra de les coses que has de fer a Sallent de Gállego, sobretot a l’estiu, és gaudir de l’ambient de la seva plaça. És un dels llocs més transitats i populars de la localitat. Es troba en un punt estratègic, entre el riu Aguas Límpias i el frontó convertit en rocòdrom. Al seu voltant es troben alguns dels millors restaurants i hotels a Sallent de Gállego.

Un cop visitat el poble, us proposem anar a veure una cascada als afores del mateix. S’anomena la cascada “El Salto”. Farem una passejada fins a El Salto. Son un total de 40 minuts, amb un desnivell de 84 metres i 2,2km de distància. El punt de sortida és al final del passeig de Fermín Arrudi.

Es tracta d’un passeig de 2,2km de longitud (anada i tornada) fins la cascada de El Salto. Des del final del passeig Fermín Arrudi agafarem un camí que segueix la vall del riu Aguas Límpias en direcció Nord. Creuarem el barranc de Pondiellos i anirem guanyant alçada suaument per l’interior d’un bosc. Un últim tram en descens ens porta fins als peus de la cascada de El Salto. L’itinerari fins a El Salto ens permet conèixer el salt d’aigua més rellevant del riu Aguas Límpias en el seu recorregut des de l’embassament de la Sarra (Nord) fins a l’embassament de Lanuza (Sud), ja a Sallent de Gállego. També és una ruta ideal per conèixer millor la vegetació d’aquesta zona dels Pirineus: varis panells ens expliquen les característiques dels arbres i arbusts de la regió.

El camí és fàcil i està ben senyalitzat. L’itinerari és adequat per fer amb nens, tant sols s’ha de tenir precaució en l’últim tram de baixada abans d’arribar a la cascada: el camí és estret i hi ha algunes pedres grans. Els panells amb informació dels arbres i arbusts que ens anirem trobant al llarg del recorregut es troben en mal estat de conservació.

La segona de les opcions per fer a la tarda, és visitar el Balneari de Panticosa (l’explicació la pots recuperar del dia anterior), i la tercera opció és visitar el poble de Lanuza i fer una ruta suau de trekking per la riba del seu embassament (l’explicació també la pots trobar en el dia anterior). Així doncs, donarem per finalitzada la ruta del dia.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (107 kilòmetres, en 2 hores i 24 minuts). Adjuntem les opcions una darrera l’altra, com si les haguéssim fet en el mateix dia:

La idea que tenim del dia d’avui és passar-nos-el en la seva pràctica totalitat explorant racons naturals en la Valle de Tena. Donarem la opció de fer dues sortides matinals (o una o l’altra), entre la visita als Llacs de Panticosa o la visita al Valle de la Ripera. A la tarda, també donem la opció de realitzar una activitat a escollir entre tres propostes que us farem: la visita al Balneario de Panticosa, la visita a Lanuza i el seu embassament, i la visita al Complexe de San Juan de la Peña. Com veieu, hi ha moltes opcions per triar, ja que els dies que ens passem a la zona no donen per fer-ho tot. Comencem.

Primer de tot explicarem la opció de realitzar la visita als llacs de Panticosa, o sigui que ens dirigirem cap al telecabina de l’estació d’esquí de Panticosa, a uns 16,4km de Biescas (uns 19 minuts en cotxe cap al nord, per la carretera A-136).

Pujarem al telecabina de Panticosa i un cop dalt us explicarem les opcions que tenim. Gaudirem d’un passeig panoràmic en el telecabina de Panticosa, un viatge de 15 minuts en el que et sorprendran les vistes i les agrestes muntanyes d’aquesta vall. Des de la zona d’arribada comencen diferents excursions per fer en bicicleta o a peu.

Els horaris de funcionament del telecabina son de 9:30h a 17h. Els preus de pujada i baixada son de 18,50€ pels adults i 9,5€ pels nens (nascuts entre 2007 i 2017). Els nascuts a partir del 2018 pugen gratuïtament. Ara bé, hi ha la opció de pujar amb una entrada combinada amb el menjar: Opció Combi Menú val 25,5€/persona i inclou el telecabina i un menú al Restaurante Petrosos que hi ha a la cima (el menú d’adult és força complet, ja que inclou 2 plats i postres). També hi ha l’opció de fer un combinat amb un Pack Familiar (2 adults i 2 nens): el preu és de 71,00€ per tots (telecabina i menjar). També, si fas la reserva “on-line”, tindràs un descompte d’un 10% aprox.

Un cop arribem a dalt, podem iniciar la nostra excursió. Hi ha tres tipus diferents d’opcions (a més de la btt i de les empreses de 4×4’s), que ara us anunciarem:

• Excursió als llacs de Sabocos i d’Asnos
• Ruta de los Miradores: Mirador de Panticosa, Mirador de Sabocos i Mirador de los Valles.
• Ascensió al pic Yandel.

Ens inclinarem més per triar l’excursió als llacs de Sabocos i d’Asnos. Es tracta d’una excursió panoràmica, amb una durada prevista segons mapes de 45 minuts fins a l’ibón de Sabocos i de 55 minuts fins a l’ibón d’Asnos (ja veureu com la realitat varia un xic). Es preveu estar-hi el mateix per tornar al telecabina.

Els ibons d’Asnos i Sabocos ubicats a les immediacions del domini esquiable de l’Estació d’Esquí de Panticosa, son els dos únics ibons presents en la Serra de Tendeñera. El seu fàcil accés agafant el telecabina de Panticosa els converteixen en un lloc molt popular i freqüentat a l’estiu per famílies amb nens. Malgrat de lo humanitzat que es troba aquest entorn, els ibons encara conserven tota la seva bellesa i les vistes del Valle de Tena segueixen sent espectaculars.

Un cop agafem el telecabina, aviat arribarem al Puntal de Petrosos, ubicat a 1848 metres d’alçada i punt final del trajecte del telecabina on baixarem i iniciarem la ruta a peu. Per els que triïn pujar en bus 4×4, la parada es troba a escassos 200 metres en direcció cap a les pistes d’esquí.

Gran part del recorregut es realitza per la pròpia pista que utilitza el bus 4×4, si bé existeixen varies dreceres que podem anar prenent durant l’ascensió. En aquest primer tram les vistes del Valle de Tena son magnifiques.

Aviat arribarem a una bifurcació de camins on se’ns plantejarà la possibilitat de continuar cap a l’ibón d’Asnos o el de Sabocos. Nosaltres agafarem direcció Sabocos. Més endavant arribarem al Mirador de Sabocos que es troba a escassos metres de la pista.

Ibon de Sabocos

Prosseguirem la nostra marxa i arribarem finalment a l’àrea de serveis de Sabocos. En aquest punt podem prendre la pista que surt a la nostra dreta o bé continuar recte per el camí que neix uns metres més endavant. Els dos camins ens conduiran ràpidament a l’Ibón de Sabocos (uns 35 minuts des de l’inici de l’excursió).

L’ibón de Sabocos és un llac d’origen glaciar ubicat a 1905m d’alçada i rodejat pels pics del Verde (2295m) i Peña Sabocos (2757m). Situat en el massís de Tendeñera, es caracteritza per les seves imponents parets calcàries on nien espècies significatives com el Trencalòs.

Si prenem la pista de la nostra dreta passarem per la Collada de Sabocos des d’on apareixerà davant nosaltres l’ibón de Sabocos.

Seguirem ara direcció oest (cap a la nostra Esquerra) per un camí que voreja l’ibón i que ens portarà en pocs minuts fins al Refugi de Sabocos.

Al voltant de l’ibón ens trobarem amb extenses prades on poder descansar encara que les ombres brillin per la seva absència.

Junt a l’ibón ens trobarem amb el Refugi de Sabocos, petita construcció i únic element que ens proporcionarà una mica d’ombra.

En dies calorosos no podem evitar de prendre un petit bany.

Visitat l’ibón de Sabocos posarem rumb ara fins a l’ibón d’Asnos. Per això tornarem en direcció a l’àrea de serveis de Sabocos i abans d’arribar a aquesta ens trobarem a la nostra esquerra amb una petita senda que puja en direcció Est i que ens portarà fins la pista d’accés a l’ibón d’Asnos.

Ibón d’Asnos

En uns 20 minuts des de l’ibón de Sabocos arribarem a l’Ibón d’Asnos, ubicat a 2060m d’alçada, i rodejat per els pics de Peña Roya (2578m) i Mandilar (2211m). En aquest ibón hi habita la truita assalmonada típica d’aquests llocs, o espècies endèmiques com el Tritó Pirinenc. A primera hora del matí, pots tenir la sort de veure a sarris, marmotes i cabirols que habiten en la zona.

A escassos metres de l’ibón d’Asnos es troba la parada del Bus 4×4 per lo què ens trobarem en aquest punt a multitud de famílies amb nens i persones grans que han preferit utilitzar aquest servei de transport.

Des de l’ibón d’Asnos podem pujar fins la Collada del Bozuelo. Si bé les vistes del Valle de Tena no son molt interessants des d’aquest punt sí que val la pena pujar per les vistes que tenim del propi ibón de Asnos.

I l’excursió s’acaba amb el retorn al telecabina de Panticosa.

Si haguéssim triat l’excursió als Miradors, les durades de la mateixa segons mapes son de 3 minuts fins al Mirador de Panticosa, 35 minuts fins al Mirador de Sabocos, i 1h i 15 minuts fins el Mirador de los Valles. La seqüència de la caminada és així: es tracta de recórrer els diferents miradors que l’estació de Panticosa té situats estratègicament. El més accessible és el Mirador de Panticosa, el qual està ubicat a poc més de 3 minuts del final del telecabina, té unes vistes impressionants del Valle de Tena. I a més, podreu veure pastant a vaques, ovelles i cavalls.

Des d’aquí i si esteu animats, podem anar fins al Mirador de Sabocos. Això et portarà uns 20 minuts. Està a meitat de camí dels ibones Sabocos i de los Asnos, i des d’allí podràs observar des d’una altra perspectiva el Valle de Tena. I si ets amant de la fotografia podràs immortalitzar la gran diferència cromàtica de la vegetació entre valls.

Si les cames et responen, et proposem que arribis fins al Mirador de los Valles. La durada aproximada és de 50-55 minuts, però valdrà la pena. Des d’aquest últim mirador podràs gaudir d’una panoràmica impressionant. Un paisatge “de postal” on pots veure tots els pobles de la vall i tots els “tresmils” de la zona del Balneari de Panticosa, la zona de Bujaruelo, el Vignemale,… i si tens sort amb el dia (i no hi ha núvols) algo que pocs saben: pots veure… el Moncayo!

Per l’excursió al pic Yandel, es preveu una durada d’1 hora ascendint (i uns 50 metres de desnivell).

I passem a la segona opció del matí: la visita al Valle de la Ripera, molt a prop de les rutes de Panticosa. Adjuntem en un mapa la seva ubicació en relació amb els ibons i miradors de Panticosa:

Es tracta de pujar en un trenet turístic anomenat “tren de Panticosa el Sarrio” o “tren de alta montaña el Sarrio”. El trenet ens portarà a l’inici de la vall de la Ripera i allí podem gaudir d’un dia a la muntanya fent alguna de les rutes de senderisme senyalitzades que hi ha. El trenet està en funcionament dels inicis de juny fins a mitjans d’octubre. Durant la temporada alta hi ha més sortides del trenet (finals de juliol i agost) que en la resta de la temporada. Adjuntem el link de la pàgina web del trenet perquè pugueu mirar quins son els horaris del mateix: Tren de Panticosa – Tren de Alta Montaña El Sarrio (Panticosa)

Els preus d’anar i tornar son de 19€ pels adults i 15€ pels nens de 3 a 12 anys (contractar només l’anada val 13€ els adults i 9€ als nens de 3 a 12 anys). Per comprar el bitllet ho pots fer “on-line” o a la botiga que tenen a Panticosa (calle San Miguel, 39). Pots escollir els horaris d’anada i tornada que desitgis. També dir que el preu del bitllet inclou l’audioguía durant el viatge i el mapa de rutes senyalitzades. La durada del trajecte és d’uns 50-55 minuts des de Panticosa.

Amb el tren d’”alta muntanya” El Sarrio de Panticosa podràs arribar al desconegut i meravellós Valle de la Ripera on t’espera una preciosa xarxa de rutes senyalitzades per a nens i adults. En la Ripera, a més de fer senderisme i gaudir del paisatge, podràs descansar en les taules de pícnic i refrescar-te en els gorgs de la vall.

La mateixa empresa del trenet fa un altre viatge turístic des de la localitat de Tramacastilla. Aquest viatge és fins a l’ibón de las Paules. És un recorregut molt similar amb el que farem nosaltres.

Un cop hagis arribat al Valle de la Ripera, tindràs a la teva disposició la xarxa de senders senyalitzats per a tots els nivells. Les sis rutes senyalitzades tenen el seu inici en la parada d’arribada del trenet a La Ripera. El Mapa de Senders Senyalitzats que t’hauran entregat en el trenet, t’ajudarà a gaudir de l’excursió.

Passem a descriure les rutes senyalitzades que podem fer des de la Ripera:

Ruta 1: Ruta a Panticosa

Ruta de durada 1h i 50 minuts (anada). Distància de 6km (anada). Desnivell en baixada de 370m. Dificultat: fàcil (sender familiar). Ruta senyalitzada.

Sortim des de la mateixa parada del trenet seguint les senyals del camí a Panticosa. El sender discorre al principi junt al riu per endinsar-se poc després en un preciós bosc mixte autòcton. A continuació el paisatge s’obre podent gaudir de meravelloses vistes. Es passa per una font natural i poc després junt a un refugi on es pot fer una parada per a descansar. Allí mateix hi ha una antiga caseta tradicional de pastors.

Ja hem recorregut més de la meitat del sender que es dirigeix de nou cap al riu. Justament a sota el pont que el creua hi ha una encantador gorg on poder prendre’s un meravellós bany en els dies de calor. Finalment, el camí arriba a Panticosa.

Ruta 2: Ruta a la Cascada de Tendedera

Ruta de durada 40 minuts (anada). Distància de 1,9km (anada). Desnivell (pujada) de 110m. Dificultat: fàcil (sender familiar). Ruta senyalitzada.

En poc més de mitja hora podràs arribar fins a la bonica cascada del Salt de Tendedera, el cabal de la qual depèn de la neu i pluja caigudes durant l’hivern. El camí discorre per el centre de la Vall de la Ripera a través d’una pista molt fàcil de caminar i amb poc desnivell de pujada. En el recorregut podràs gaudir de tota la bellesa i esplendor de la vall caminant cap a les muntanyes rocoses del Rincón del Verde. Durant el camí es passa per un refugi de pastors que treballen amb el seu bestiar en els mesos d’estiu. Així, quasi amb tota probabilitat podràs veure ramats de vaques, cavalls i ovelles de races autòctones dels Pirineus. Una preciosa excursió familiar que arriba enfront a la cascada i des d’on les vistes son inoblidables.

Ruta 3: Ruta al Rincón del Verde

Fins al Mirador Rincón dero Berde hi ha 1h, 2,8km i 200m de desnivell. Fins al Refugio dero Berde hi ha 1h i 25min, 3,8km i 380m de desnivell. I fins al Mirador Ibón de Sabocos hi ha 2h 20min, 6km, i 570m de desnivell. Dificultat: Fàcil i mitja muntanya. Ruta senyalitzada.

Ruta que s’endinsa per paisatges veritablement inoblidables. S’haurà d’agafar el camí senyalitzat i arribar primer fins la cascada de Tendedera. La pista continua per introduir-se un xic després en el cor del Rincón dero Berde, arribant així a un dels entorns de muntanya més espectaculars dels Pirineus. Un primer desviament senyalitzat porta al Mirador del Rincón dero Berde des del que gaudiràs d’unes vistes que recordaràs per sempre. Tornant al camí, arribaràs al Refugio dero Berde. Des d’aquesta encantadora cabana podràs continuar el camí passant per una collada amb meravelloses vistes a tota la vall de Tena. I una mica més endavant arribaràs al Mirador de l’Ibón de Sabocos, podent contemplar des de l’alçada aquest ibón tant bonic.

Ruta 4: Ruta a la Cabaña de Tendedera

Ruta de durada 1h i 45 minuts (anada). Distància de 4,3km (anada). Desnivell (pujada) de 450m. Dificultat: mitja. Ruta senyalitzada.

L’excursió a la petita Cabaña de Tendedera és una encantadora i sorprenent ruta amb paisatges inoblidables. El camí comença en la parada d’arribada del trenet en la Ripera, agafant el camí cap a la Cascada de Tendedera. Després de passar la cascada i seguint el sender cap al Rincón del Verde, s’agafa la desviació senyalitzada a mà esquerra direcció a la Cabaña de Tendedera. En la pujada les vistes del Valle de la Ripera i del Rincón del Verde son impressionants. A més, s’arriba a veure inclús el pic Midi d’Ossau a França! Després de passar per uns preciosos gorgs, s’arriba a la Cabaña de Tendedera ubicada en un entorn de muntanya totalment intacte i natural.

Ruta 5: Ruta al Dedo de Yenefrito

Ruta de durada 1h i 15 minuts (anada). Distància de 2,3km (anada). Desnivell (pujada) de 285m. Dificultat: fàcil (sender familiar). Ruta senyalitzada.

El Dedo de Yenefrito és una de les formacions més especials del Valle de Tena. Es tracta d’una roca amb forma de dit ubicada en l’encantadora vall de Yenefrito a la que s’accedeix fàcilment des de la parada del trenet en La Ripera. Després d’agafar el camí des del creuament senyalitzat, i a través d’una pujada molt còmoda que discorre junt al barranc, s’arriba en aquest lloc que es converteix en un preciós mirador natural des d’on gaudir de meravelloses vistes. Des d’aquí podràs veure el poble de Panticosa, la Sierra de la Partacua i tot el fantàstic entorn que rodeja a aquesta roca plena de màgia. Continuant el camí cap amunt, podràs arribar a l’ibón de Catieras.

Ruta 6: Ruta al Ibón de Catieras

Ruta de durada 2h i 40 minuts (anada). Distància de 5,2km (anada). Desnivell (pujada) de 725m. Dificultat: mitja-alta (sender de mitja muntanya). Ruta senyalitzada.

L’Ibón de Catieras és possiblement un dels llacs de muntanya més bonics i millor conservats dels Pirineus. Per arribar-hi des de la parada del tren en La Ripera, hauràs de seguir les senyals per arribar al valle de Yenefrito. Després de passar junt al Dedo de Yenefrito, poc després es passa junt a una cabana. El camí continua fins a una bifurcació en la que s’haurà de prendre el camí a l’esquerra per a creuar el riu. Després de creuar el riu, s’encara una forta pujada per un tram sense senda. Poc després es recupera el camí que s’haurà de continuar per arribar a aquest ibón tant especial.

I fins aquí la descripció de les 6 possibles rutes a realitzar des del Valle de la Ripera. Amb quina ens quedem? Depèn de les ganes i de les condicions físiques de cadascú, però així d’entrada, jo em quedaria amb la ruta 3 al Rincón del Verde…

Finalitzat el trekking, explicarem les tres opcions per acabar de triar-ne una. Les tres propostes son: la visita al Balneario de Panticosa, la visita a Lanuza i el seu embassament, i la visita al Complexe de San Juan de la Peña.

Comencem per la visita al Balneario de Panticosa. El mateix està a 7,6 kilòmetres del poble de Panticosa (uns 13 minuts amb cotxe per la carretera local A-2606).

La nostra intenció és entrar al Balneari, concretament a l’edifici “Termas de Tiberio”. L’edifici ha estat dissenyat per Belén Moneo i Jeff Brock, creant un lloc de formes suaus i arrodonides, dissenyat per integrar-se amb la naturalesa que el rodeja, un espai en el que la Llum i l’Aigua es fonguin creant una atmosfera relaxant i reparadora. Tots els espais del Balneari de Panticosa estan dissenyats per al relax i aprofitament de l’aigua curativa.

En el Balneari de Panticosa es poden distingir tres parts ben diferenciades: La zona de Cabines és el lloc on es realitzen els tractaments, dissenyats expressament per el benestar i la bellesa; un total de 26 cabines de tractaments equipades amb la última tecnologia, on cada detall està pensat perquè l’harmonia de les estances aportin una sensació de benestar.

En la planta de piscines, l’Aigua adquireix tot el protagonisme, amb instal·lacions com la Piscina Exterior des de la que es poden observar les estrelles submergides en Aigua Termal, zona de descans i relax, amb vistes a la muntanya després dels tractaments, al costat la Platja de sorra natural, un autèntic Igloo on pujar la pressió arterial, la Piscina d’Hidromassatge, Cortines d’Aigua, Piscina Aromàtica, Sauna Finlandesa, Bany Turc i Hammam. Uns espais ideats per relaxar-se i trobar el benestar físic i mental on es desbloqueja l’energia i s’allibera l’esperit, una experiència sensitiva inoblidable.

La nostra idea és comprar una entrada que ens serveixi per les Termas de Tiberio. L’entrada més econòmica son 40€ per persona i pots estar a la zona d’aigües un total de 75 minuts (pels nens de 3 a 11 anys l’entrada val 15€). Ho trobo un pèl car i descompensat. Els horaris d’accés a l’estiu son de les 11:30h a les 24:00h. En fi, ens ho pensarem, i sinó, tenim dues propostes més per a realitzar per la tarda.

Anem per la segona, la visita a Lanuza i el seu embassament. Lanuza és un poble amb història, amb grans vistes del pantà i dels seus entorns. Es troba a uns 8,2km del poble de Panticosa (uns 13 minuts amb cotxe), cap al nord.

Lanuza va tenir que ésser deshabitat perquè en els anys 70 es va prendre la decisió de construir un embassament per a regular el riu Gállego, el què es va traduir en la formació d’un pantà. Degut a això i al perill d’inundar el poblat, el terreny fou deshabitat i els seus 200 habitants es varen dispersar en els pobles propers. La carretera que donava accés a Lanuza va quedar tancada i així els seus carrers acabaren d’abandonar-se. Tanmateix, el pronòstic fou erroni i el nivell del pantà fou menor a l’anticipat, per lo que no tot el poble va quedar sota de l’aigua.

L’esperança va renéixer en els antics ciutadans i per amor a la seva localitat, varen lluitar per tenir les seves cases un altre cop. D’aquesta manera, pagant, i a principis dels anys 90, poc a poc foren recuperant el terreny i les construccions. El temps va deteriorar els béns i varen tenir que començar de zero. Però ho han anat aconseguint amb esforç i afecte, convertint-se en un exemple de sentit de pertinença per els altres pobles.

També ens interessaria visitar una zona habilitada per el bany en el pantà, anomenada Embarcador Suscalar. A part de poder-nos banyar al pantà, s’hi poden practicar tot tipus d’activitats nàutiques. L’horari d’obertura de l’embarcador és de 9h a 19h.

Ubicat a les afores de Lanuza (a 1,9 km del poble), fou construït per servir especialment a les persones que decideixin realitzar alguna de les activitats o esports a l’aire lliure disponibles en les seves rodalies. Pots simplement portar el teu banyador, gorra, crema solar i calçat d’aigua, la resta dels equips i complements es lloguen en l’embarcador. La seguretat és el primer, així que és una regla utilitzar l’armilla salvavides en tot moment; i a més, conta amb un vaixell de salvament per respondre davant de qualsevol eventualitat. No es pot reservar amb anticipació per participar en una activitat, a menys que es tracti d’un grup de més de 15 persones.

Una altra de les atraccions que fer a prop de Lanuza i concretament per una riba del pantà, és una ruta de trekking: Camino natural del embalse de Lanuza. La dificultat de la ruta és baixa, té 6,5km (anar i tornar), temps total efectiu de 1h i 50 minuts, desnivell acumulat de 85m, i punt de sortida i arribada és el pont sobre el riu Gállego, a Sallent de Gállego. La visita al poble de Sallent de Gállego la deixarem pel dia de demà, que també ens acostarem en aquesta zona.

Es tracta d’un passeig de 6,5km de longitud (anada i tornada) fins a la presa de l’embassament de Lanuza, des de Sallent de Gállego. L’itinerari voreja l’embassament de Lanuza per el seu marge occidental (O) a través d’un camí que no presenta cap dificultat i que està ben senyalitzat en tot moment.

L’itinerari per el Camí Natural de l’embassament de Lanuza ens ofereix boniques panoràmiques de l’embassament, de la Peña Foratata i de Sallent de Gállego. De fet, durant el recorregut, podrem gaudir d’una de les estampes més clàssiques i conegudes de la vall de Tena: l’embassament en primer terme, Sallent de Gállego i la majestuosa Peña Foratata al fons. Però aquest també és un bon itinerari per conèixer amb tranquil·litat la vegetació de la zona i relaxar-nos en les diverses zones de descans que trobarem al llarg del camí.

Lo millor d’aquesta ruta son les diferents panoràmiques de la Vall de Tena que anirem descobrint al llarg del camí. També, el fet de caminar per la riba de l’embassament de Lanuza enmig d’un entorn natural de gran bellesa. L’itinerari és adequat per fer-lo amb nens. El camí és fàcil i està ben senyalitzat. Recomanem fer aquesta ruta quan el nivell de l’aigua del pantà és elevat (les vistes son molt més boniques): Des de la presa és possible tornar a Sallent de Gállego per la riba oriental € de l’embassament seguint el camí PR-HU 92. Tanmateix, aquest sender coincideix en bona part d’aquest tram amb la carretera que arriba fins a Lanuza.

Amb la construcció del pantà, en el 1976, el poble de Lanuza fou expropiat i va quedar abandonat. Ara el poble està en procés de rehabilitació: alguns veïns han recuperat les seves cases, hi ha un hotel i aquí se celebra el festival Pirineos Sur. L’estampa més coneguda i emblemàtica de la Valle de Tena és l’embassament de Lanuza, Sallent de Gállego i la doble cima piramidal de la Peña Foratata (2292m i 2341m), elevant-se fins més de 1000 metres per damunt del poble i del propi embassament.

I arribem a la última opció de l’activitat de la tarda: la visita al Complex de San Juan de la Peña. Aquesta visita ja la vàrem descriure dos dies enrere i aniria bé que la recuperéssim per si la voleu fer. Fins aquí hem arribat en el dia d’avui. Ja teniu força rutes per descobrir, dues de matí i tres de tarda, déu n’hi do.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (166 kilòmetres, en 3 hores i 5 minuts). Adjuntem les opcions una darrera l’altra, com si les haguéssim fet en el mateix dia:

Avui ve un dels plats forts de les vacances. Es tracta de la visita al Valle de Aragón, amb la combinació perfecta de caminada per la natura i exploració de la ciutat principal, com és Jaca. Al matí agafarem un telecadira a l’estació d’Astún, per enfilar-nos a les muntanyes i fer una ruta pels ibons d’Astún. N’hi ha un total de 7, per si els volem fer tots (alguns d’ells estan ja al territori veí, França). Ens endurem un bon pícnic per poder menjar de ruta. A la tarda anirem a veure una cova al poble de Villanúa, i finalitzarem la jornada visitant la ciutat de Jaca. Comencem.

Agafarem el cotxe i ens dirigirem al Valle de Aragón, a l’estació d’esquí d’Astún. Des de Biescas hi ha uns 58,5 kilòmetres que es fan amb uns 50 minuts aprox. Arribarem i aparcarem el cotxe al telecadira “Truchas” de l’estació. El trajecte dura uns 10 minuts, i està en funcionament des de principis de juliol fins a finals d’agost, en un horari continu de 9:30h a 17:00h (última pujada, ja que l’última baixada es fa a les 17:30h). Els preus son de 11€ pels adults de 15 a 64 anys, i 7€ pels nens de 6 a 14 anys. Hi ha l’opció de reservar un pícnic (entrepà més beguda). Si interessés reservar un pícnic se li ha de sumar uns 5€ al bitllet de cadascú.

El telecadira Truchas ens deixa directament al primer dels ibons, l’ibón de Truchas, després de salvar un desnivell de 420 metres. Ens deixa a una alçada de 2.100m.

L’ibón de Truchas conta amb un bar-braseria per menjars, per si us interessa, ja que nosaltres farem un pícnic. Des d’ell es tenen unes impressionants vistes dels entorns.

El camí s’inicia aquí i es dirigeix al segon dels ibons, l’ibón d’Escalar (anomenat també ibón de les granotes), el qual es troba a uns 20 minuts de l’anterior. Un cop admirat l’ibón de Truchas ens hi dirigirem. Pel camí podrem admirar l’estació d’esquí d’Astún, amb unes magnífiques vistes de la vall de Canfranc.

A partir d’aquest segon ibón, la pista es converteix en un camí ascendent que culminarem arribant a la frontera amb França, a la Collada dels monjos (a 2169 metres). Des d’aquest punt les vistes a la preciosa vall francesa i a l’increïble Midi d’Ossau et deixaran sense paraules.

A partir d’aquí, el camí es va complicant i es requereix una mica més de forma física. Al cap d’una bona estona, començarem a baixar per endinsar-nos a França. Al final del descens trobarem una bifurcació. Si vols arribar al tercer dels ibons, el Lac Casterau, a 2227m, tindràs que prendre el camí que es dirigeix cap a la dreta.

Si encara ens queden ganes de continuar amb la ruta dels ibons d’Astún tindrem que caminar uns altres 20 minuts per arribar al Lac Bersau (2096m), i uns altres 30 minuts més per arribar al Lac Gentau (1955m), des del que obtindràs una espectacular panoràmica del pic du Midi d’Ossau.

L’últim esforç de la ruta ens portarà en uns 6 minuts fins al petit Lac Miey (a 1949 metres), i l’últim de la ruta dels ibons, el Lac Romassot, es troba a uns 14 minuts de l’anterior.

Un cop haguem gaudit d’aquesta preciosa excursió i de tots aquests llacs d’origen glaciar, tocarà tornar al telecadira. El camí de tornada es fa per el mateix sender per el que he manat.

Us adjuntem les distàncies i els temps entre els diferents ibons:

Amb aquest quadre de distàncies i temps cadascú podrá controlar una mica més el què s’estigui disposat a realizar.

Retornats al telecadira, baixarem i anirem a buscar el cotxe per continuar la nostra ruta, en direcció al poble de Villanúa, on s’hi troba l’espectacular cova de las Güixas. Està a uns 20 minuts del telecadira d’Astún (a uns 18,4km).

La visita a la cova es realitza pel seu centre d’Interpretació, i té una durada de 1 hora. És imprescindible reservar “on-line” la visita a la cova, ja que només s’accepta aquest tipus de reserva.

La cova de “Las Güixas” és una cova condicionada per a la seva visita, ubicada als peus de la muntanya de Collarada. Es tracta d’una cova de dissolució enfonsada en roca calcària que es va començar a formar durant les últimes glaciacions del Quaternari. En el seu interior, l’aigua, poc a poc, ha anat configurant un espectacular escenari subterrani, adornant-ho pacientment amb belles formes calcàries: estalactites, estalagmites, columnes, colades,… Unes altres precioses estructures ens delecten en el seu interior, com la xemeneia, un forat que comunica amb l’exterior, generat per el col·lapse del sostre de la cova al quedar-se sense recolzament i caure pel seu propi pes. Aquest és un lloc màgic en la cova, utilitzat per les bruixes per a celebrar els seus aquelarres.

En l’actualitat la cova està activa i segueix evolucionant i canviant per l’acció de l’aigua. Des de fa milers d’anys, s’ha ocupat la cova per a diferents finalitats. Diversos grups humans s’han refugiat en aquest lloc des del Neolític fins a almenys el 300d.C., com demostren les restes arqueològiques recuperades del seu interior.

Molt de temps després, entre els segles XV i XVIII, es va utilitzar la cova per les bruixes com expliquen les llegendes de la zona i sembla que també va servir de presó o refugi de soldats en diferents guerres. En l’actualitat l’habiten algunes comunitats de rat-penats, i és gràcies a això que ha motivat la inclusió de la cova com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC), dins de la Xarxa Natura 2000 europea.

L’itinerari ens proposa un recorregut guiat per professionals de l’educació ambiental amb els que descobrirem els secrets d’aquest món subterrani, familiaritzant-nos amb la història geològica de la cova, aprenent les característiques de la fauna que habita el seu interior i coneixent les històries dels seus habitants. La duració total de la visita és d’aproximadament 1 hora.

Les visites son sempre guiades i comencen al Centre d’Interpretació a les hores determinades. És imprescindible passar pel Centre d’Interpretació a validar l’entrada a taquilla 15 minuts abans del començament de la visita.

El Centre d’Interpretació “Subterrània” es troba al poble, al Camino de la Fuente, 1. El Centre d’Interpretació va ésser inaugurat l’any 2009, i conta amb innovadors mètodes audiovisuals i didàctics, que mitjançant amenes projeccions i panells ens revelaran tots els secrets de la cova.

Les visites guiades a la cova durant els mesos d’estiu oscil·len entre les 10:15h i les 19h aprox. Els preus son de 9€ per l’entrada general, i de 7,5€ l’entrada reduïda (a aplicar als nens entre 4 i 14 anys).

Visitada la cova i el seu Centre d’Interpretació, continuarem la nostra ruta i ens n’anirem fins a Jaca, que es troba únicament a 15 minuts amb cotxe des de la cova (uns 14,4 kilòmetres). La visita a Jaca ens ocuparà unes horetes.

La ciutat de Jaca, primera capital del Regne d’Aragó i actual capital de la comarca de la Jacetània, està situada al nord-est de la província de Osca, sobre un altiplà en el marge esquerre del riu Aragón. El seu origen fou el poble íber “iaccetano”, que va habitar en el mateix lloc cap al segle III a.C. fins la conquesta romana. Al llarg de la història, sempre va tenir gran importància per trobar-se en el camí per creuar els Pirineus.

Avui en dia, Jaca és una de les ciutats més importants del Pirineu aragonès, referent per a escriptors i historiadors, i sempre en creixement després de l’enderroc de la muralla medieval a principis del segle XX. Conserva un casc antic amb varies construccions interessants. Els seus imprescindibles son:

Ciutadella Castell de Sant Pere

Es tracta d’una fortalesa de planta pentagonal perfecta construïda a finals del segle XVI, sota el regnat de Felip II per assegurar la frontera davant dels francesos. És una construcció única a Europa, amb un magnífic estat de conservació, doncs finalment mai no es va veure embolicada en cap contesa, llevat d’un petit episodi en el 1814 durant la Guerra de la Independència; es poden apreciar baluards en cadascuna de les seves cantonades, un fossar amb un pont de tres arcs per l’accés,…

I també una preciosa porta monumental d’entrada amb l’escut de Felip II, en la que encara es conserva el mecanisme del pont llevadís que va tenir en els seus inicis.

En el seu interior hi ha un gran pati central amb varis edificis i l’església de Sant Pere, construïda en el segle XVIII. A més, alberga el Museu de Miniatures Militars, amb milers de figuretes de plom que mostren la evolució dels uniformes i les armes al llarg de la historia de la humanitat.

El més cridaner és la colla de cérvols que viuen en el fossar des de 1974, i que és la gran atracció dels més petits.

La Ciutadella fou declarada Monument Històric-Artístic en el 1951 i restaurada en el 1968. Es pot visitar per lliure o amb visites guiades i teatralitzades.

Hi ha una entrada per visites al teu aire de 8€ per la general i de 5€ per la reduïda (nens de 7 a 16 anys). Veus el Castell i tots els espais expositius de la ciutadella!! En canvi, la visita guiada té una durada de 45 minuts i accedeixes també a tots els racons expositius. El preu de la mateixa és de 9€ la general i 6€ la reduïda.

Adjuntem l’enllaç per veure el plànol i la informació turística de la ciutadella: plano-guia-ciudadela-de-jaca.pdf (ciudadeladejaca.es)

Dins la ciutadella també hi ha altres tipologies de visites, sobretot enfocades als nens:

• Ecociudadela: Programa d’educació ambiental en el que podràs conèixer als cérvols que viuen en el fossar del Castell i interactuar amb aquells que tenen imprompta humana. El preu és de 6€ pels nens a partir d’1 any.

• Animalandia: Activitat d’educació ambiental per a tota la família amb el format d’un Escape Room. Es desenvolupa en diferents espais de la fortalesa no inclosos en el circuït de visita habitual. Els preus son de 8€ pels nens a partir de 2 anys.
• La Memoria de la piedra: Visita teatralitzada a la Ciutadella de Jaca. Un espectacle que ens remunta a finals del segle XVI, quan Felip II va ordenar la construcció d’aquesta fortalesa. Els preus son de 12€ l’entrada general, i 10€ l’entrada reduïda.
• Pequevisitas: Viu una aventura històrica amb Pequevisites. Visita la Ciutadella i el Museu de Miniatures Militars d’una manera didàctica, divertida i autoguiada, a través de dos reptes. Preu de 2€ sense incloure l’entrada.

Catedral de Sant Pere

És el monument més important de la ciutat i un dels exemples més notables de tot el romànic espanyol. Construïda en el segle XI, té molt a veure amb les peregrinacions compostelanes, ja que Jaca és la primera gran ciutat per la que passa el Camí de Santiago aragonès.

Hi destaquen el seu bonic pòrtic, sota el que dormien els peregrins, i el característic “escacat” jaquès, que consisteix en tacs decoratius a diferents nivells i que s’estendria a altres temples romànics del Camí.

A l’entrada del pòrtic es pot veure una vara jaquesa tallada en la pedra, al costat de la porta; la vara jaquesa era la unitat de mesura patró del comerç jaquès, i equivalía a uns 77 centímetres. Es troba aquí perquè en l’actual plaça de la catedral es celebrava el mercat en l’Edat Mitjana.

En el seu interior hi ha precioses capelles i retaules. Fou declarada Monument Nacional en el 1931 i Bé d’Interès Cultural en el 1985. A més, des de 1993 és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco dins de la categoria Camins de Santiago de Compostela: camí Francès i Camins del Nord d’Espanya.

Adossat a la catedral hi trobem un claustre barroc reconstruït a finals del segle XVII sobre el primitiu romànic, que actualment alberga el Museu Diocesà.

Museu Diocesà d’Art Sacre

És el què més us sorprendrà de tot el què veureu, és un veritable tresor. Té una impressionant col·lecció de pintura mural medieval que es troba entre les millors del món; està formada per frescos traslladats des de diversos temples de la Jacetània i altres indrets d’Aragó que estaven en estat ruïnós. Destaca una enorme sala amb pintures de Baigüés, a Saragossa, procedents de l’església parroquial dels sants Julián y Basilisa i que daten de finals del segle XI.

Us cridarà l’atenció una petita sala de la primera planta anomenada “Secretum”, de planta quadrada i decorada en tons grisos, del segle XVI, que va servir per guardar documents importants i monedes.

La col·lecció es completa amb meravellosos capitells, escultures i objectes litúrgics des del segle XI fins el XVI. També es pot sortir al jardí del claustre, en el que es té una bonica perspectiva de la catedral.

El recomanem moltíssim, ja que és una veritable joia en el cor de Jaca sobre el que podríem escriure molt. Aquest museu es va inaugurar en 1970 i té la seva entrada des de l’interior de la catedral.

Torre del Rellotge

Construcció gòtica que data del segle XV i que també és anomenada torre de la Presó perquè va funcionar com a tal des del segle XVII fins a mitjans del segle XX. Antigament, el rellotge va tenir tres campanes que ara estan exposades en el pati de l’Ajuntament. Conserva unes boniques finestres gòtiques.

Ajuntament

Bonic exemple de l’estil plateresc aragonès, data del segle XVI. Destaquen la portada amb l’escut de la ciutat i les finestres que el flanquegen, protegides amb reixes de ferro forjat. En el seu interior, a més de les campanes de la Torre del Rellotge, hi ha un famós còdex: El Llibre de la Cadena, manuscrit del segle XIV que reuneix decrets, estatuts, donacions,…des del segle X.

Palau Episcopal

D’estil renaixentista, es va construir en el segle XVII i es va reformar en el XVIII. En el seu interior estan els retrats de tots els bisbes de la seu jaquesa des del segle XVI fins a l’actualitat.

Muralla

La muralla medieval fou construïda en el segle XI per ordre del rei Sancho Ramírez i ampliada en el segle XII; es va enderrocar a principis del segle XX per ordre d’Alfons XIII per raons d’higiene i per a poder realitzar l’eixample de la ciutat. Tenia 23 torrasses i 8 portes d’accés. Actualment es conserva un mur adossat al monestir de Santa Cruz de les monges Benedictines, que també es troba tancat; el seu absis fou construït utilitzant l’única torrassa de la muralla que es manté.

Call Jueu

Jaca va tenir una de les comunitats jueves més importants del Regne d’Aragó, gràcies al rei Sancho Ramírez, que els va equiparar als cristians i els va permetre desenvolupar activitats d’artesania i comerç. Originàriament, el call jueu s’estenia per els carrers de l’Àngel i del Llop (actual Escoles Píes), posteriorment també els carrers Ferrenal i Cambras.

Ermita de Sarsa

Es tracta d’una petita ermita romànica de finals del segle XII, l’emplaçament original de la qual no era l’actual, sino el poblat medieval de Villar de Sarsa, avui desaparegut; es va traslladar en la dècada dels 70 (segle XX) per evitar el seu enrunament. No queden més que algunes restes, però es poden apreciar un bonic absis i un arc amb decoració de boles jaqueses en la porta d’entrada.

Església de Nostra Senyora del Carme

Aquest temple data del segle XVII i és la única construcció que queda de l’antic convent de Nostra Senyora del Carme que els Carmelites Descalços fundaren a Jaca. És impressionant la seva magnífica portada manierista de dos pisos; destaca la Verge del Carme, patrona del mar i l’Armada, rodejada per sants carmelites. És difícil que estigui l’església oberta.

Altres monuments que es poden veure a Jaca son:

• El ja mencionat Monestir de Santa Cruz de les monges Benedictines. En l’interior de l’església de San Salvador i San Ginés hi ha el sarcòfag de doña Sancha, filla de Ramiro I i germana de Sancho Ramírez, que data del segle XII i està esculpit amb fantàstics relleus.
• L’església de Santiago, aixecada en el segle XI i reconstruïda en el segle XVII per l’Ordre Dominica. Té un famós capitell procedent del claustre de la catedral.
• El fort de Rapitán, del segle XIX, ubicat en les afores sobre la muntanya del mateix nom i que forma part del conjunt defensiu de la ciutat juntament amb la Ciutadella. Actualment és seu cultural i sala de concerts.
• El pont de San Miguel, també en les afores, construït en el segle XV sobre el riu Aragón. Fou declarat Monument Històric-Artístic en el 1943.

També inclourem dins d’aquesta llista de monuments, el Pavelló de Gel de Jaca, ja que es tracta del pavelló de gel més modern del país. Els preus per accedir-hi i patinar son de 9€ pels adults, i 7€ pels nens (de 5 a 14 anys inclosos). Els preus son amb el lloguer de patins inclosos. Els horaris son de les 17h a les 20:30h.

Ja veieu, si en teniu ganes podem acabar el dia patinant a la pista de gel del pavelló. Així donaríem la jornada per finalitzada.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (123 kilòmetres, en 1 hora i 54 minuts):

Ja som en el nostre primer dia sencer d’aquestes vacances. Avui descobrirem la fascinant Valle de Tena, i alguna de les seves atraccions estrella. La intenció és fer un petit trekking pel matí fins a l’Ibón de Piedrafita, on aparcarem el cotxe al parking del Parc Faunístic Lacuniacha, a 2 kilòmetres de Piedrafita de Jaca. Feta la caminada anar i tornar i visitat el parc, ens llançarem amb una de les tirolines més llargues d’Europa, la Tirolina Valle de Tena, ubicada a la Hoz de Jaca. En el cas que no féssim l’activitat de la tirolina, una altra opció que tenim és anar a visitar San Juan de la Peña, el que fou el monestir més important d’Aragó durant l’Alta Edat Mitjana.

Sortim de Biescas en direcció Piedrafita de Jaca, on anirem a trobar l’aparcament del Parc Faunístic de Lacuniacha. Hi arribem en uns 20 minuts (recorrent 14,3 kilòmetres). Aquí hi comença el trekking fins a l’Ibón de Piedrafita. Es tracta d’un senzill recorregut d’unes dues hores de durada i 270 metres de desnivell fins a un dels ibons més accessibles de la Vall de Tena.

L’ibón de Piedrafita s’ubica als peus de la imponent i escarpada Peña Telera, que amb els seus 2.762 metres d’alçada és, després de la Peña Retona, el pic més alt de la Serra de la Partacua. L’accés a l’ibón es realitza en la seva major part per pista forestal actualment tallada al tràfic. La ruta té una distància de 6km (anar i tornar) i és lineal, és a dir, es torna pel mateix camí que farem servir per arribar-hi.

Des de la zona de l’aparcament agafarem la pista forestal, tallada al trànsit, i pujarem per la mateixa. En el recorregut trobarem un parell de dreceres senyalitzades que ens permetran escurçar lleugerament el major recorregut traçat per la pista.

Durant el recorregut gaudirem d’unes bones vistes de les serralades que conformen la Vall de Tena. A la nostra esquena la Serra Tendeñera.

Continuant per la pista aviat apareixerà davant nostre la Peña Telera.

Transcorreguts uns 45 minuts de marxa per la pista, arribarem a un torrent anomenat Barranco del Boj, que baixa directament des de l’ibón de Piedrafita. Agafarem el camí que puja en paral·lel al barranc. A la nostra dreta deixarem el Refugi de las Planas o Refugi de Telera.

Remuntant el barranc durant uns 800 metres arribarem finalment a l’ibón de Piedrafita.

Després d’una bona estona explorant els entorns de l’ibón, prendrem el camí de tornada per la pista forestal.

També hi hauria la possibilitat d’allargar la caminada i fer-la arribar fins a l’Arco Natural de Piedrafita. De l’ibón a l’arc és tot pujada, i llavors la caminada es converteix en un trekking de 8,54km, amb un desnivell de 514 metres, i passa a ser una ruta circular. Adjuntem el mapa:

Fem la caminada que fem, arribarem al Parque Faunístico de Lacuniacha (que és on tenim el cotxe) i el visitarem. Es tracta d’un parc en un terreny muntanyós amb rutes per veure 15 espècies animals diferents en semi-llibertat. És un dels atractius de la Valle de Tena, i els horaris d’estiu son tots els dies de les 11h a les 19h, i els preus son de 16€ pels adults i 14€ pels nens.

Lacuniacha és un “bioparc” de 30 hectàrees on podrem trobar una representació tant de flora com de fauna de les espècies que viuen o varen viure en algun moment en el Pirineu. Tots els animals que viuen en el parc han nascut en captivitat, provenen de centres de recuperació, o han estat rescatats de llocs on no rebien les cures necessàries per el seu benestar.

Lacuniacha no vol ser una barrera pels animals que viuen en llibertat als voltants del parc, i per aquest motiu, les valles que tanquen els recintes, estan preparades perquè la fauna autòctona pugui entrar i sortir del Parc sense problemes. D’aquesta forma, el visitant podrà gaudir d’esquirols, talps, aus i altres animals que viuen en llibertat en les immediacions del Parc.

Durant el recorregut de 4 kilòmetres i mig del camí de muntanya, gaudirem d’un agradable passeig, on podrem observar al voltant de 120 individus, de les 15 espècies diferents que viuen a Lacuniacha.

Lacuniacha està ubicada en l’antic bosc de “La Pinosa”, un paratge natural en el què tot just s’hi ha intervingut. En el parc hi trobarem un itinerari botànic amb les 21 espècies vegetals més destacables de la zona, en el que podrem trobar panells informatius amb les característiques de les plantes.

Lacuniacha forma part de la Reserva de la Biosfera Ordesa-Viñamala, única Reserva de la Biosfera en territori aragonès. La Reserva de la Biosfera Ordesa-Viñamala és una de les millors representacions dels ecosistemes de muntanya del Pirineu. Alberga espècies de flora i fauna singulars dins del context regional i internacional, moltes d’elles amb algun grau d’amenaça, la conservació del qual és fonamental per el manteniment de la diversitat biològica.

També hem de dir, que molt a prop de Lacuniacha s’hi troba una de les fagedes més importants de la vall, anomenada el Bosque de Betato. La seva visita també es podria combinar amb l’excursió a l’ibón de Piedrafita. Es tracta d’una fageda mística i plena d’encants, amb un bon grup de caminades per a fer.

En funció del temps que ens quedi, optarem per anar a fer l’activitat de la tirolina a la Vall de Tena, o anar a visitar el Monastir de San Juan de la Peña. Ara i aquí us explicarem les dues atraccions.

També hi ha una tercera atracció, no tant turística, però, i molt encaminada als nens i a la gent gran. Es tracta d’un tren turístic anomenat Tren Valle de Tena, el qual surt del mateix poble de Piedrafita de Jaca i té una durada de recorregut de 2h a 2h i quart. No es pot reservar i en els mesos centrals de l’estiu hi ha 3 sortides diàries (a les 11:30h, 16h i 18:30h). Per tenir plaça has d’anar-hi amb un mínim de 20 minuts d’antelació. Els preus son de 18€ els adults (nens de 9 anys en endavant), i 12€ els nens de 4 a 8 anys.

El Tren Turístic Valle de Tena t’ofereix la possibilitat de realitzar una bonica excursió en tren en la que et descobrirà l’inigualable paisatge de La Partacua. El tren surt de Piedrafita de Jaca i porta un conductor professional i una audioguia amb les explicacions dels llocs, les tradicions, la flora i la fauna, la història i els secrets de cada racó de la vall. Ho trobem un pèl car per lo què és.

Així doncs, ens n’anem a buscar l’empresa per llançar-nos amb una de les tirolines més impressionants del continent. Hem d’anar fins a Hoz de Jaca (que és el poble on tenen les oficines). Està ubicat a 8 kilòmetres de Piedrafita de Jaca, que es fan amb uns 14 minuts aproximadament. L’empresa es diu com l’atracció: Tirolina Valle de Tena. Es tracta de la tirolina doble més alta i més llarga d’Europa, bé, o això és lo què diuen. Es pot saltar de dia o de nit. Per reservar es pot fer per la web de l’empresa (Salto Tirolina diurna (turitop.com)). Pots reservar un salt entre les 10:30h i les 20:30h (en el cas que vulguis saltar de dia). Els preus son de 20€ per cada salt. A la web veiem que els adults paguen el mateix que els menors de 18 anys. La tirolina està ubicada a una alçada de 120 metres sobre el Pantano de Búbal, i conta amb 950 metres de recorregut.

És una tirolina extrema, però apta per a tots els públics. Es pot arribar a velocitats de 90km/h. A més, també està preparada per persones amb qualsevol tipus de discapacitat, física o sensorial. És la única tirolina d’Espanya adaptada a persones amb minusvalíes.

En el Mirador de Hoz de Jaca s’hi troba la torre des de la que farem el salt fins a recórrer els 950 metres que ens separen de l’arribada, a l’altre cantó de l’embassament. Hi ha un aparcament al costat del mirador. És imprescindible dirigir-se a l’oficina de Hoz de Jaca 10 minuts abans del salt, per a les verificacions prèvies.

En el cas que no vulguem o puguem saltar amb la tirolina, teníem previst la possibilitat de visitar el Monestir de San Juan de la Peña, ubicat a 1 hora del mirador de la Hoz de Jaca (a uns 61,4km en cotxe). Es tracta d’un complex de dos monestirs, un del segle X i l’altre del segle XVII, amb un claustre romànic i tombes reials. El millor accés per arribar al conjunt monumental és a través de la carretera N-240 (Jaca/Pamplona), agafant el desviament al poble de Santa Cruz de la Serós. Una carretera de muntanya que surt del poble ens porta fins al Monestir Vell,  kilòmetres, i des d’allí és necessari recórrer 1,5km més fins al Monestir Nou. Tot el conjunt es troba en un entorn de gran bellesa: el Paisatge Protegit de San Juan de la Peña i Monte Oroel. Gaudeix d’aquest espai únic.

L’atracció principal és un monestir rupestre d’espectacular emplaçament, joia del romànic i primer panteó real d’Aragó. Construït a l’empara de la roca a principis del segle X, és un lloc màgic que combina història, cultura i naturalesa com cap altre.

Amb la teva entrada tindràs accés al Monestir Vell i al Monestir Nou, situats a 1,5km l’un de l’altre. També se’t permetrà visitar l’interior de l’església romànica de Santa Maria, ubicada en la veïna localitat de Santa Cruz de la Serós. Tens la possibilitat, també, de realitzar una visita guiada en el Monestir Vell. La resta d’espais es visiten per lliure.

Els imprescindibles de la visita, per tant, son:

• El Monestir Vell, del segle X
• El Monestir Nou, del segle XVII
• El Centre d’Interpretació del Monestir
• El poble de Santa Cruz de la Serós

En l’interior del Monestir Vell de San Juan de la Peña sobresurt el magnífic claustre. Construït en el segle XII, és un meravellós exemple de l’art romànic i conta amb una amb una valuosa galeria de capitells tallats. Destaquen també l’església preromànica, les pintures de Sant Cosme i Sant Damià, del segle XII, el denominat Panteó de Nobles, l’església superior consagrada en el 1094, i la capella gòtica de Sant Victorián.

A tot això hi ha que afegir altres edificis posteriors als segles medievals, entre els que cal assenyalar el Panteó Reial, en el que descansen les restes dels primers Reis d’Aragó. És d’estil neoclàssic i fou erigit en l’últim terç del segle XVIII.

Els autèntics orígens del monestir es perden en la foscor dels temps alt-medievals i se li ha suposat refugi d’eremites, encara que les dades històriques ens condueixen a la fundació d’un petit centre monàstic dedicat a Sant Joan Baptista en el segle X, del que sobreviuen encara alguns elements.

Arruïnat a finals del mateix segle X, fou refundat sota el nom de San Juan de la Peña per Sancho el Mayor de Navarra en el primer terç del segle XI. Fou aquest monarca qui va introduir en ell la regla de Sant Benet, norma fonamental en la Europa Medieval. Al llarg d’aquest segle, el centre es va ampliar amb noves construccions al convertir-se en panteó de reis i monestir predilecte de la incipient monarquia aragonesa que el va dotar amb nombrosos béns.

Visitat el Monestir Vell, completarem la visita apropant-nos al Monestir Nou, en el que s’hi troben dos Centres d’Interpretació, un dedicat al propi Monestir i l’altre al Regne d’Aragó.

Com a conseqüència d’un terrible incendi esdevingut en l’any 1675 en el Monestir Vell de San Juan de la Peña, es va prendre la decisió de construir un nou Monestir. El seu emplaçament es va escollir en un lloc pròxim, el conegut com a “Llano de San Indalecio”, una bella prada assentada sobre la gran roca que reunia condicions idònies per començar una nova vida. D’estil barroc, és conegut com a Monestir Nou i el seu interior alberga l’església i el Centre d’Interpretació del Monestir.

La traça de l’edifici constitueix un dels exemples més perfectes i evolucionats de l’arquitectura monàstica en l’Edat Moderna, per la seva simetria, per la multiplicació dels seus claustres i per l’organització racional que posseïa el projecte original, el qual, lamentablement, mai es va poder realitzar en la seva totalitat.

Centre d’Interpretació del Monestir: Assentat sobre les ruïnes del Monestir Nou, un sorprenent espai del segle XXI ens mostra els diferents aspectes del conjunt de San Juan de la Peña, des dels seus orígens fins que els monjos van tenir que abandonar el monestir en el segle XIX.

En el seu interior, una original estructura fa que el visitant, caminant per un terra de cristall, pugui veure sota els seus peus les diferents dependències de lo que fou el Monestir: les habitacions de servei, la cuina, la “botica”, el refectori, la bodega i la despensa… totes elles ambientades amb figures de monjos a tamany natural, mobles, utensilis, etc., per a poder comprendre les enormes dimensions d’aquest conjunt monàstic.

Centre d’Interpretació del Regne d’Aragó: Es troba en un modern espai interactiu integrat en l’església barroca del Monestir Nou. A través de grans pantalles mòbils adaptades a l’arquitectura del temple, un espectacular audiovisual ens narra les claus de l’origen del Regne i la Corona d’Aragó. La narració, de 45 minuts de durada, ens endinsa en la història i les arrels d’Aragó des dels seus orígens i explica com San Juan de la Peña fou un emplaçament clau per el destí de la terra d’Aragó.

El Monestir, juntament a l’exuberant naturalesa que l’envolta i les dues esglésies de Santa Cruz de la Serós, conformen el conjunt monàstic de San Juan de la Peña.

Esglésies de Santa Cruz de la Serós: L’església de Santa Maria fou monestir femení en els segles XI i XII, i entre els seus murs varen viure les dones de la noblesa aragonesa. Aresa, Urraca i Sancha, filles del rei Ramiro I, van ser les seves més cèlebres habitants. L’església està oberta tots els dies i la seva visita està inclosa al comprar l’entrada del Monestir de San Juan de la Peña.

L’ermita de San Caprasio, ubicada a l’entrada del poble, és un bell exemple de romànic llombard del segle XI.

S’aconsella comprar l’entrada per a visitar el recinte “on line”. També se’n venen a taquilles fins a completar l’aforament. Durant els mesos centrals d’estiu (juliol i agost), l’horari del Monestir Vell és de 10h a 14h i de 15h a 20h (diferents hores per la visita guiada, consultar-ho a la web del monestir); l’horari del Monestir Nou és de 10h a 20h, i per l’església de Santa Maria de Sta. Cruz de la Serós és de 10h a 14h i de 15h a 20h. Hi ha una entrada general a 12€, i una entrada reduïda (nens de 6 a 14 anys,…) a 7,5€. Els nens menors a 6 anys entren gratuïtament.

Cal dir que hi ha també servei de llançadora entre els dos Monestirs (només en temporada alta). Quan aquest servei està en funcionament, els visitants no poden desplaçar-se amb el seu vehicle d’un monestir a l’altre.

A part de la visita al Complex dels Monestirs, hi ha la possibilitat de realitzar una ruta panoràmica a peu pels entorns. La mateixa té una durada de 1h i 45 minuts, 3,6km, desnivell de 160m, i és de caràcter circular. La sortida és des del “Llano de San Indalecio”, passes pel “Mirador de Santa Teresa”, després pel “Mirador de San Voto” i per últim pel “Balcón de los Pirineos”.

Adjuntem la informació del Complex de San Juan de la Peña, amb els corresponents 2 enllaços (Maquetación 1 (monasteriosanjuan.com)), i (visitasanjuan.pdf (monasteriosanjuan.com)).

També adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (141 kilòmetres, en unes 2 hores i 39 minuts). Contarem la visita a San Juan de la Peña com una visita més, i no com una alternativa a les tirolines: