Autor: admin

Aquesta d’avui és una etapa de transició. De transició per la mateixa West Coast fins a la zona de les glaceres. Començarem per un punt fort, les Hokitika Gorge. El paisatge fins arribar allí ja solament val la pena. Seguirem per la SH 6, passant pel mirador del Llac Mahinapua. Continuarem passant per atraccions i atractius prop de la carretera SH 6: Ross Historic Goldfields, Whataroa, Waitangi Taona River Bridge, i el poble d’Okarito. Passarem la nit al poble de Franz Josef, als peus del primer del glaciar que ens trobem.

Índex: 1. Hokitika Gorge 2. Llac Mahinapua 3. Ross Historic Goldfields 4. Waitangi Taona River Bridge

1. Hokitika Gorge

Sortim ben d’hora d’Arthur’s Pass National Park en direcció a la costa oest, per la carretera SH 73. Hem d’arribar a Hokitika que està en la mateixa costa. Des de Kumara fins a Hokitika hi ha 20 kilòmetres de distància (son uns 15 minuts de trajecte). A Hokitika agafarem el trencall a l’esquerra que ens durà fins a l’aparcament de la garganta en uns 30 minuts aproximadament.

Coneguda per ser una de les parades obligatòries en la Costa Oest de Nova Zelanda, ja només el trajecte per arribar a la Garganta Hokitika és un espectacle que t’endinsa per paisatges poc comuns en aquesta zona del país. Després dels 35 kilòmetres que et separen de la carretera principal, arribaràs a un parking en el que pots deixar la teva autocaravana i des d’on hauràs de recórrer un curt sender de no més de 15 minuts, que transcorre entre un bosc i inclús en el que hauràs de travessar un pont penjant per gaudir d’unes aigües turquesa, que provenen d’un glaciar i son realment espectaculars.

La Hokitika Gorge o garganta de Hokitika és un d’aquests llocs que veus en fotografies, videos o en Instagram i penses: no pot ser real, té que portar-hi un filtre. Doncs, res de filtres. En aquest cas és tal qual com t’ho ensenyem. Encara que com sempre, malgrat d’haver-la vist en fotos, sorprèn molt més en persona.

En aquest punt del riu Hokitika podràs fer un petit trail d’uns 15 minuts, però tingues en compte que és una zona preciosa en la que voldràs parar a gaudir del lloc i a fer fotos tota l’estona, així que reserva almenys 1 hora per a fer la visita completa.

Durant el trail passaràs per un viewpoint amb molt bones vistes del bosc, del riu turquesa i de les roques que l’envolten, creuaràs un pont de corda, i podràs apropar-te a l’aigua i baixar a les roques per gaudir d’aquest preciós lloc molt més a prop i fer-hi unes fotos fantàstiques.

Aquesta zona és un lloc super important geològicament ja que està just en l’Alpine Fault o falla Alpina, que separa les plaques tectòniques Australiana i Pacífica. No som geòlegs, però per lo què vam poder llegir, el color de l’aigua és fruit d’una activitat geològica bastant intensa i es deu a que en l’aigua del riu a més hi ha pols de roca i gel de glacera desfeta.

I aquesta barreja fa que l’aigua es vegi d’aquest blau turquesa tant impressionant.

2. Llac Mahinapua

Després de la visita a la garganta Hokitika desfem el camí amb l’autocaravana fins a Hokitika i fins a retrobar-nos amb la carretera de la costa SH 6. Al cap de 11,1 kilòmetres del poble de Hokitika ens trobem amb el Llac Mahinapua. A més de per el llac en sí (i les vistes) aquest lloc és interessant perquè té un campsite del DOC que està genial si vols quedar-t’hi a passar la nit per aquí.

És un lloc preciós i té banys i dutxes solars.

3. Ross Historic Goldfields

A 15 kilòmetres del llac Mahinapua ens trobem al petit poble de Ross, amb el Ross Historic Goldfields. Es tracta del Centre d’Informació i Patrimoni Ross Goldfields, ubicat en l’extrem sud de Aylmer Street i és un lloc únic per conèixer la història de la mineria de l’or i informació regional. Pots llogar o comprar una safata d’or i dirigir-te a l’àrea de búsqueda d’or del DOC a Jones Creek, on es va descobrir or per primera vegada en el 1865, i encara es descobreixen algunes “motes” estranyes en l’actualitat. Adjunto l’enllaç.

El centre compta amb un petit museu on es troba una rèplica de la “pepita d’or” més gran de Nova Zelanda, Hon Roddy. Aquesta fou descoberta a Ross en el 1909. També hi ha el DVD guardonat “Ross Gold Town”, que reprodueix contínuament nombrosos models, artefactes, fotografies i articles de diaris antics. També hi ha innumerables documents d’investigació disponibles que es relacionen amb l’extens passat de Ross, inclosos registres de mineria i cementiris. També es poden comprar souvenirs.

Whataroa

El poblet de Whataroa es troba a 77,3 kilòmetres del Ross Historic Goldfields (un poc més d’1 hora de trajecte). Es tracta d’un petit municipi en el sud de Westland. Està ubicat en planícies al·luvials a l’oest del riu Whataroa. La carretera SH 6 passa pel mig de Whataroa en la seva ruta de Ross a Franz Josef. És un poble ideal per fer-hi una parada tècnica.

Les vistes i l’emplaçament del poble és molt bonic. En la intersecció del riu Whataroa amb la carretera SH 6 apareixen alguns ponts i miradors força espectaculars, com el de la foto (Whataroa River Lookout).

4. Waitangi Taona River Bridge

A 5 minuts del centre del poble de Whataroa en direcció a la mateixa carretera SH 6, ens trobem amb Waitangi Taona River Bridge. Es tracta d’un pont sobre el riu de la reserva Waitangi. Les vistes del riu, del poble i de les muntanyes son excel·lents. Val la pena aturar-s’hi.

Okarito

A 18,3 kilòmetres del pont anterior, ens trobem ja a la costa i en un poblet anomenat Okarito. Envoltat de fenòmens naturals i una llacuna costanera molt bonica, el poble està en un molt bon emplaçament i val la pena arribar-s’hi ja que també és un bon lloc per a fer una parada tècnica abans d’arribar a Franz Josef. Les vistes dels entorns son espectaculars.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les principals atraccions visitades, en un mapa de google maps (hi hem destinat un total de 4 hores i 30 min, en un trajecte final de 326,00 kilòmetres):

I per finalitzar, anunciem el càmping on ens allotjem la nit d’aquest dia, en aquest cas es tracta, del Franz Josef Top 10 Holiday Park, al poble del primer glaciar que ens trobarem, Franz Josef.

I en el nostre catorzè dia arribarem a la famosa Costa Oest de l’Illa Sud de Nova Zelanda. Hi arribarem per la carretera Great Cost Road (SH 6), que és la carretera més bonica de la West Coast. Abans d’arribar-hi però, passarem pel Buller Gorge Scenic Reserve, un congost al·lucinant, i donarem la possibilitat de visitar Karamea i les Oparara Basin, per la carretera SH 67, cap al nord. Si continuem per la carretera de la costa, ens trobarem amb el Cape Foulwind, Tauranga Bay, Paparoa National Park, Pancake Rocks i després, ja per la tarda, ens desviarem fins a l’Arthur’s Pass National Park, per fer-hi un petit trekking i passar-hi la nit.

Índex: 1. Buller Gorge Scenic Reserve 2. Karamea i Oparara Basin 3. Cape Foulwind 4. Tauranga Bay 5. Pancake Rocks 6. Arthur’s Pass National Park

1. Buller Gorge Scenic Reserve

Després d’una nit preciosa dormint en el preciós Llac Rotoiti, podem rumb a la West Coast i més endavant la zona dels glaciars. Avui iniciem l’aventura per la West Coast o costa oest de la illa sud, una de les zones més meravelloses i impressionants del país.

És una etapa intensa, però realment interessant, perquè a més de les carreters costaneres de la West Coast, que son flipants, visitem un lloc com les Pancake Rocks. I entre paisatges preciosos i pobles interessants a la tarda pujarem fins a l’Arthur’s Pass National Park, un parc nacional ubicat en el cor dels Alps del Sud de l’illa, molt popular per a fer rutes de senderisme. Si tenim temps en farem alguna, i si no, amb les vistes ens conformarem.

Glenhope Scenic Reserve

Sortint dels Nelson Lakes creuarem la Glenhope Scenic Reserve. I el paisatge és realment preciós.

Aquesta reserva natural és coneguda sobretot per dues coses: per la mineria i la búsqueda d’or, i per albergar una històrica cabana (Booth’s Cottage) que fou la llar d’una família dedicada precisament a aquesta activitat. Pots trobar més informació aquí.

Murchison

De camí a la West Coast per la State Highway 6 ens trobem amb el poble de Murchinson, un lloc perfecte per fer una parada tècnica: hi ha gasolinera i unes quantes cafeteries. El poble es troba a 45 minuts del nostre allotjament en la passada nit.

Buller Gorge Scenic Reserve

Deixant enrere Murchinson ens endinsem en el congost del Riu Buller, una zona que ens recorda molt, salvant les distàncies, a algunes zones de la Forgotten World Highway.

En aquesta zona la carretera discorre tota l’estona per la riba del riu Buller i el paisatge és preciós. Aquest tram es divideix en Upper Buller Gorge i Lower Buller Gorge i en varis punts de la carretera et trobaràs ponts molt bonics i súper fotografiables. A més de gaudir del camí per la pròpia carretera, en aquesta zona hi ha un fotimer d’opcions d’esports d’aventura i en els vorals de la calçada t’aniràs trobant nombroses empreses de rafting, tirolina, hiking, etc…

Si com nosaltres no tens temps per aturar-te aquí i fer qualsevol d’aquestes activitats, pots anar parant en tots els viewpoints que et trobaràs pel camí. Ah, per cert, aquí a Buller Gorge es troba el pont penjant més llarg de Nova Zelanda, anomenat Buller Gorge Swingbridge. Aquí és obligatori parar-s’hi (es troba a l’inici, a la part més alta del Upper Buller Gorge).

2. Karamea i Oparara Basin

Arribats en aquest punt, ens trobem en la confluència de la carretera principal SH 6 amb la carretera que puja fins al Kahurangi National Park (carretera SH 67). Si disposeu de més temps o més dies, us recomano que féu una escapada fins a aquest parc natural. No és molt turístic i val molt la pena arribar-s’hi. Nosaltres detallarem una mica com seria si el visitéssim.

A Westport anem seguint la SH 67 en direcció al Parc Nacional Kahurangi. Ja fa unes dues hores que hem sortit dels Nelson Lakes.

Platja Little Wanganui

Es troba a 90,3 kilòmetres de Cape Foulwind (un trajecte de 1 hora i 30 minuts). És una bonica platja, però no t’acostis massa a la riba perquè el mar és molt perillós en aquesta zona.

Karamea

Es troba a 17,4 kilòmetres de Little Wanganui. Karamea es troba al final d’una carretera sense sortida entre turons boscosos i el mar de Tasmània. La ciutat atén a excursionistes i aventurers que busquen assaborir la naturalesa salvatge de Nova Zelanda. Les formacions d’arcs de pedra calcària son una característica especial de la zona. Pots caminar fins a l’Arc de Oparara, que s’extén sobre el riu Oparara, o aventurar-te més per trobar l’Arc de la Porta de Moria. Per veure les coves i l’arc de Honeycomb Hill, hauràs de reservar una visita guiada. Karamea està a prop de l’entrada sud de Heaphy Track, una caminata de varis dies per el Parc Nacional Kahurangi. Les caminates d’un dia inclouen Fenian Track, Mount Stormy i el primer tram de Wangapeka Track. En el poble de Karamea hi viuen 650 habitants, té un Centre d’Informació Turística, i molta varietat d’opcions d’allotjament des de campings a albergs de luxe. També supermercat, ferreteria, galeria i pub històric.

Oparara Basin

En la nostra opinió es tracta d’un tresor amagat de Nova Zelanda, un dels llocs que pot agradar més de l’illa sud. Oparara Basin es troba ubicada a 20 kilòmetres al nord de Karamea, en la costa oest de l’illa sud i pertany al Parc Nacional de Kahurangi. El paisatge està compost per coves, túnels i arcs de roca calcària de més de 35 milions d’anys d’antiguitat i és un lloc perfecte per amants de l’espeleologia i la naturalesa i també per a senderistes. Pots fer alguna ruta de senderisme pel teu compte o fer un tour amb un guia local per entrar a algunes de les coves més antigues.

Nosaltres us proposem que feu una excursió guiada i gaudireu moltíssim aprenent d’un guia local sobre la fauna i la flora del parc nacional i també que exploreu la cova Honeycomb Hill on podreu veure ossos de Moa i cucs que brillen en la foscor, com a Waitomo.

Per reservar excursions guiades amb guies locals a Oparara Basin i veure algunes coves a les que només hi pots entrar acompanyats d’aquests guies tens que entrar en aquesta pàgina web: Kahurangi National Park Guided Tours.

3. Cape Foulwind

Com hem dit abans, la nostra prioritat era arribar el més aviat possible a la West Coast. I així ho fem, de la Lower Buller Gorge ens arribem a Cape Foulwind (uns 16 kilòmetres, 13 minuts de trajecte). La història de Cape Foulwind es remunta a l’any 1642 quan Abel Tasman va arribar aquí i li va posar el nom de “Punta Rocosa” per la seva especial orografia. Però aquest no va durar molt, el temps que va tardar James Cook en arribar aquí en el 1770 i després de veure l’ambient del lloc, el va anomenar Cap Foulwind, traduït com “Ventboig”.

Un dels grans motius d’arribar en aquest punt de la Costa Oest de Nova Zelanda era fer el Cape Foulwind Walkway, d’unes dues hores més o menys, que recorre alguns dels paisatges més impressionants de la zona, inclosa la badia de Tauranga, on es pot veure una colònia de foques. El principal problema és amb el temps meteorològic, ja que durant molts dies no és gaire agradable i plou. No us podeu perdre un sender que ens porta des del parking fins al far que es troba a uns 10 minuts caminant.

Algo molt important, sobretot en aquesta zona del país, és portar repel·lent i prendre precaucions contra les sandflies, unes petites mosquites de la sorra, que en comptes de picar, mosseguen i son extremadament molestes. Un cop finalitzada la visita tornem pel camí del far a la autocaravana i recorrem els 5 kilòmetres que ens separen de Tauranga Bay, la colònia de foques que hi ha en aquesta zona del cap i que com no podia ésser d’una altra forma, no ens volem perdre.

Si disposeu de més temps, val la pena explorar la zona fent el camí de Cape Foulwind Walkway, com hem dit abans.

4. Tauranga Bay

Tornem a deixar l’autocaravana en el parking habilitat per això i recorrem un sender d’aproximadament 10 minuts, fins que arribem al primer mirador, en el que es pot veure la colònia de foques. Inicialment imaginàvem que seria més difícil veure-les, però res més allunyat de la realitat, les tenim a pocs metres i a més hi ha moltíssimes cries. Gaudim del moment com nens.

Som a mig matí quan donem per finalitzada la visita a la Badia Tauranga i continuem la nostra ruta per la Costa Oest de Nova Zelanda, dirigint-nos al següent punt de la ruta que no és altre que les famoses Pancake Rocks, a 60 kilòmetres de la Badia de Tauranga. En aquest punt de la ruta, és quan comences a recórrer la Gran Carretera de la Costa, un tram de la carretera SH 6, que recorre alguns dels paisatges més increïbles de Nova Zelanda, que estem segurs, et deixaran amb la boca oberta encara que no tinguis un dia assolellat. L’únic que has de saber i tenir en compte és que no hi ha gasolineres en pràcticament 120 kilòmetres i tampoc caixers automàtics, per lo què és molt important fer aquest tram de la Costa Oest de Nova Zelanda amb el dipòsit ple.

Es tracta de la carretera més bonica de la West Coast. Com et dèiem, recórre-la és una experiència única en la West Coast de Nova Zelanda, ja que la carretera discorre paral·lela a la costa, sent un espectacle pels sentits, inclús en dies de pluja i mal temps. Per solcar el Paparoa National Park i arribar fins a les Pancake Rocks. Paisatges impressionants.Lonely Planet la qualifica com una de les 10 millors carreteres costaneres del món. Oficialment transcorre pel tram entre Westport i Greymouth (uns 102 kilòmetres que es fan en una hora i mitja de trajecte). Et trobes varis miradors i t’aconsellem que et paris a tots.

Paparoa National Park

El Paparoa National Park és una de les joies de la West Coast. El paisatge és brutal: bosc costaner, penyasegats, platges d’aquestes que no pararies mai de fotografiar, congostos de pedra calcària, coves i rierols subterranis, etc…

5. Pancake Rocks

Que curiosa que és la naturalesa a vegades. I si no que els hi diguin a aquestes costaneres roques amb forma de torre de “tortitas”. Les Pancake Rocks, com es coneix comunment al Dolomite Point, és una zona de la West Coast en la que el mar i el vent han erosionat la roca formant aquestes curioses formacions en forma de pancake.

La visita, que a més és completament gratuïta, és un passeig circular d’uns 45 minuts (tenint en compte totes les fotos que voldràs fer) per la vora dels penyasegats gaudint de les vistes, dels pancakes i de la força del mar colpejant contra les roques.

Abans de visitar-lo, siguem sincers, crèiem que seria la típica turistada per intentar atraure als viatgers a uns penyasegats clàssics. Però res més lluny de la realitat. El lloc mola moltíssim: les formacions son precioses i el passeig es fa súper entretingut. De veritat, les Pancake Rocks valen molt la pena i son, sense cap dubte, un dels nostres imprscindibles de Nova Zelanda.

Entre Westport i Greymouth hi ha Punakaiki i les seves famosíssimes Pancake Rocks, un dels llocs que veure en la Costa Oest de Nova Zelanda més importants. Un cop hi arribis, et recomanem deixar el teu cotxe o autocaravana en l’aparcament i apropar-te al centre de visitants, on inclús pots prendre un cafè o menjar algo en la cafeteria/restaurant, per entendre una mica més del lloc en el que et trobes. Aquesta zona de la Westcoast té moltíssims atractius, entre ells varis senders, encara que el seu principal atractiu son les Pancake Rocks, el punt que visiten tots els turistes i que també serà el que farem nosaltres. Aquestes roques, son famoses per les seves formes i respiradors, provocats al llarg de cents d’anys d’erosió que han fet que es formin capes de pedra calcària, pràcticament perfectes, amb forma de pancake, d’aquí vé el seu nom.

La ruta es fa a través d’algunes passarel·les i camins senyalitzats, que et porten a les zones més importants de les Pancake Rocks, i no dura més de 20 minuts. Tingues en compte que per veure aquesta atracció turística en el seu màxim esplendor, és important arribar quan hi ha marea alta, moment en el que l’aigua surt disparada pels forats provocats per l’erosió, regalant un espectacle únic.

Pots consultar l’horari de les marees tant en el centre de visitants com en la pàgina de Metservice. Visitades les Pancake Rocks, decidim seguir la ruta per la costa Oest de Nova Zelanda, amb l’objectiu posat a Greymouth a 45 kilòmetres, on farem una parada tècnica.

Greymouth

Poble ideal per a fer-hi una parada tècnica. Com hem dit, es troba a 45 kilòmetres de les Pancake Rocks.

6. Arthur’s Pass National Park

De Greymouth continuem per la SH 6 fins a Kumara, on agafarem el trencall a mà esquerra per la SH 73 que ens durà a Arthur’s Pass National Park. El Centre de Visitants del Parc es troba a 77,9 kilòmetres de Kumara (una hora i 3 minuts de trajecte aproximadament).

És un parc nacional situat en el cor dels Alps del Sud. Aquest parc connecta la costa est i oest de l’illa sud de Nova Zelanda i és molt popular per fer senderisme en els mesos d’estiu. En principi, el què hem pensat és anar a conèixer el Centre de Visitants del Parc i ells ens informaran de les rutes de senderisme que es poden fer per la zona.

La nostra intenció és fer una ruta de dificultat fàcil, de poca durada i amb molt bones vistes, ideal per fer amb família. Veiem que en el Parc hi ha molts tipus de ruta. Adjuntem l’enllaç amb la informació del Parc Nacional

Ens informen que aquest Parc Nacional té molt bones rutes per muntanyencs experimentats, però no per “principiants” com nosaltres. Tenen rutes de 2 o 3 hores de dificultat difícil, que la veritat, no estem ara per fer-les, ja que portem una càrrega a sobre d’alguns dies ja, i la nostra intenció era fer una cosa lleugera i prou. En aquest cas, ens recomanen que anem a visitar la cascada Devils Punchbowl Waterfall, ubicada a 1,8 kilòmetres del Centre de Visitants. Té una pujada de 100 metres (desnivell), i la durada del recorregut és d’uns 45 minuts anada. Veiem que la ruta s’acosta bastant a lo què hem demanat, i ens adaptem.

Així doncs, amb l’autocaravana aparcada a l’aparcament del Centre de Visitants, i per l’hora de la tarda en què som, ens animem a fer la caminada fins a la cascada. A l’alçada de l’Arthur’s Pass Walking Track surt el nostre camí ben senyalitzat. Seguim el camí de grava en bon estat i aviat creuarem el primer pont (Bealey River).

Llavors, el camí serpenteja per el canó a través del bosc de faigs fins arribar a la plataforma d’observació de la cascada Devils Punchbowl. Encara que hi ha alguns graons, no hi ha res de què preocupar-se i la pista sembla ben bé un breu passeig d’oci, que és lo què realment buscàvem.

Sol ploure molt en aquest lloc. Això fa que el bosc i la cascada siguin encara més misteriosos. La caiguda del Devils Punchbowl brolla amb molt de poder. La caminada ha estat com un descans refrescant del nostre viatge per carretera per la costa oest.

Des d’aquí, jo et recomano dues rutes més. Per una banda, una amb molta exigència, la Avalanche Peak Route, i encara que les vistes des de la cima de la muntanya son precioses et pot semblar un xic extrema, només te la recomano si ets un muntanyenc experimentat i sense por a les altures. Per altra banda, hi ha una mini-ruta molt suau, anomenada Bealey Spur Track, la qual son només 600 metres de pujada, amb uns 60 metres de desnivell i des de dalt es tenen unes grans vistes del Parc Nacional. L’aparcament de la mini-ruta es troba a 5,2 kilòmetres del nostre allotjament.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les principals atraccions visitades, en un mapa de google maps (hi hem destinat un total de 5 hores i 12 min, en un trajecte final de 379,00 kilòmetres):

Adjuntem el trekking realitzat a prop del Centre de Visitants d’Arthur’s Pass, fins a la cascada Devils Punchbowl Waterfalls, en un mapa de google maps:

I per finalitzar, anunciem el càmping on ens allotjem la nit d’aquest dia, en aquest cas es tracta, del Klondyke Corner Campsite, al costat del Bealy River i de la carretera SH 73, a 8 kilòmetres del Centre de Visitants en direcció al centre del municipi de Arthur’s Pass. També es troba a 2 kilòmetres del centre del Parc Nacional, en la confluència dels dos rius, el Bealey River i el Waimakariri River.

El dia d’avui el dedicarem completament a explorar Golden Bay, una badia situada en la costa Nord-Oest de l’Illa Sud de Nova Zelanda. Començarem el dia visitant Te Waikoropupu Springs, les aigües més cristal·lines del món, o això és el què diuen. Després ens acostarem a conèixer la meravellosa platja de Wharariki Beach, i caminarem fins al Cape Farewell Track. Ja a mitja tarda, ens en tornarem cap a Nelson i d’allí farem la carretera Wai-Ti Valley Road, que ens portarà als Nelson Lakes. Passarem la nit al Lake Rotoiti.

Índex: 1. Te Waikoropupu Springs 2. Wharariki Beach 3. Cape Farewell Track 4. Wai-Ti Valley Road 5. Nelson Lakes

1. Te Waikoropupu Springs

Com hem dit, aquest dia el dedicarem íntegrament a explorar Golden Bay, una badia situada en la costa nord-oest de l’Illa Sud de Nova Zelanda. Començarem el dia visitant Te Waikoropupu Springs, les aigües més cristal·lines del món. I llavors ens acostarem a conèixer la meravellosa platja de Wharariki Beach, per nosaltres la platja més bonica i salvatge que haguem vist fins ara. Abans de posar els nostres ulls a Golden Bay, gaudirem d’un viatge per carretera increïblement panoràmic. A menys de 20 minuts de Kaiteriteri, gaudim de les vistes de la carretera SH 60 al seu pas per Takaka Hills, conegut també com “muntanya de marbre”. Hi ha miradors senyalitzats al llarg del camí.

En la zona, si disposes de temps, no et pots perdre les meravelles subterrànies de Harwoods Hole (176 metres de profunditat) i les coves de Ngarua.

Les fonts de Te Waikoropupu (també conegudes com Pupu Springs) son les fonts d’aigua dolça més grans de Nova Zelanda i les fonts d’aigua freda més grans de l’hemisferi sud, amb un índex de claredat de 75m, lo que significa que també contenen una de les aigües més clares mai mesurades. Les fonts es troben a l’altre cantó del turó, prop de la ciutat de Takaka, i son un “wahi tapu” (lloc sagrat) per la tribu maorí local. Pots fer un passeig tranquil pels passadissos i llegir els panells interpretatius al llarg del camí. Hi ha una caminada circular de 45 minuts.

Es troben a 61 kilòmetres de Kaiteriteri (1 hora i 10 minuts de trajecte). Adjunto l’enllaç de l’emplaçament.

2. Wharariki Beach

A mesura que la carretera condueix cap a l’oest, les fabuloses vistes de Golden Bay et mantindran entretingut. L’enorme badia de sorra és famosa per les seves vieires. Collingwood és l’últim assentament de qualsevol tamany abans de Farewell Spit, una llarga llengua de sorra de 34 kilòmetres de llarg que envolta els trams superiors de la badia. L’arenal és un santuari d’aus i uns aiguamolls d’importància internacional i està molt protegit. Triguem uns 25 minuts a arribar a Collingwood. Hi ha una empresa que es diu Farewell Spit Eco Tours, a Collingwood, que et poden portar en un viatge inoblidable al far històric, la colònia d’alcatraços i al punt més septentrional de la Illa Sud, el Cap Farewell.

En el cantó del cap Farewell del mar de Tasmania es troba la platja Wharariki, un lloc bonic i salvatge on el vent i les onades han creat enormes formacions rocoses i de dunes de sorra. Les corrents son perilloses, per lo què no es recomana nedar, per lo què la millor experiència a Wharariki és sens dubte una caminada a cavall, encara que també molts opten per fer un curt passeig de 20 minuts cap a la platja per capturar les extraordinàries formacions rocoses amb la càmara.

Si t’interessa fer una passejada a cavall pels entorns i la platja de Wharariki, t’has de posar en contacte amb l’empresa “Cape Farewell Horse Treks”, ubicada a Collingwood.

Es tracta d’una platja de sorra, famosa per la seva formació rocosa en forma d’arc, a la que s’hi accedeix per un dels tres coneguts senders que hi ha. Un passeig fàcil per la costa més espectacular de la regió, passant per terres de cultiu i boscos.

Uns quants dies a Golden Bay simplement no son suficients i et recomanem prendre’t un temps per submergir-te en tot lo què hi ha per oferir-te. Hi ha moltes botigues d’artesania local i menjar artesanal, cascades i passejos per la naturalesa, llocs de rodatge de “El Senyor dels Anells” i, si et sents més aventurer, inclús pots gaudir del teu propi sopar a Anatoki Salmon.

El camí cap a Wharariki Beach passa per prats agrícoles i a través d’una secció de bosc costaner, abans d’arribar a la bonica costa assotada pel vent. El millor moment per visitar-la és durant la marea baixa, quan pots caminar al llarg de la platja i contemplar costes espectaculars, cavernes, illes i enormes dunes de sorra al llarg del camí. De Collingwood a Wharariki Beach hi ha uns 28,30 kilòmetres (uns 33 minuts de trajecte). Els últims 6 kilòmetres fins al gran aparcament de la platja (Wharariki Beach Carpark) son de grava i en principi la via està en bon estat. De l’aparcament surt el sender que ens porta a la platja, en uns 15 minuts hi som (1 kilòmetre de longitud).

3. Cape Farewell Track

La nostra intenció és, un cop coneguda la platja, continuar pel mateix camí que ens ha de portar al Cape Farewell. Se’n diu Cape Farewell Track. Son 1,7 kilòmetres d’anada i la tornada la fem pel mateix camí. En total, contem que hi ha 1 hora i mitja anar i tornar, per un camí amb unes vistes espectaculars de platges, formacions rocoses i penyasegats. En el 2020, es va establir l’Ecosantuari Wharariki en les 2,5 hectàrees més al nord del cap, envoltat per una tanca a prova de depredadors per a protegir aus marines, plantes nadiues estranyes, cargols gegants i “geckos”. A prop del Cape Farewell també hi ha un aparcament destinat a tot tipus de vehicles. Si t’interessa desestimar la caminada de Wharariki Beach fins al cap, pots anar a aparcar en aquest aparcament, també amb accés per una pista de terra i grava.

4. Wai-Ti Valley Road

Hem de tenir en compte que la nostra intenció pel dia d’avui també està en la tornada “cap a les zones més civilitzades”, en aquest cas, cap als Nelson Lakes. Això, desfent tota la ruta del dia d’avui i part de la del dia d’ahir fins a Nelson, allargant fins al Llac Rotoiti, és d’un mínim de 3 hores i quart. No ens allargarem més en aquesta descoberta que hem realitzat avui de la platja Wharariki i del Cape Farewell, i agafarem el camí de tornada fins a l’aparcament on tenim l’autocaravana. El camí de retorn és superespectacular i té el seu timing. Passat Nelson, seguint per la SH 6, seguirem fins a Belgrove, on trencarem  per la carretera Wai-Ti Valley Road que ens durà en qüestió de uns 40 minuts fins al Lake Rotoiti, que és on anem avui a allotjar-nos (enmig dels Nelson Lakes).

Els últims kilòmetres de la nostra etapa d’avui discorren per la Wai-Ti Valley Road, una carretera preciosa amb unes vistes impressionants a les cimes de les muntanyes nevades del sud. Estava clar que un trosset de l’illa sud s’anava a quedar per sempre en els nostres cors viatgers. I és que hi ha paisatges que sabem que no es poden trobar en cap altre lloc del món. Avui n’hem tingut una bona mostra.

5. Nelson Lakes

I amb les últimes llums del dia arribem al Llac Rotoiti, ja dins del Nelson Lakes National Park. I quin capvespre! Realment impressionant. Fou, sense cap mena de dubte, un dels millors capvespres de tot el viatge. Podríem haver-nos quedat hores i hores asseguts en aquest moll de fusta mirant a l’horitzó, inclús quan ja no hi havia pràcticament llum.

En aquesta zona del llac Rotoiti hi ha varis campsite bonics per quedar-se. Nosaltres vam triar a Jetty Campground, que està bastant a prop i té unes vistes del llac molt espectaculars.

Dins del Nelson Lakes National Park, hi ha moltes rutes de senderisme per fer. De les mateixes, ens decantaríem per la que puja al Mount Robert. Es tracta d’una ruta circular que en realitat uneix dues rutes (Paddy’s Track i Pinchgut Track). Recomanen començar a fer la pujada per Paddy’s Track i acabar per fer la baixada per Pinchgut Track. Son 9 kilòmetres, la ruta és circular i es tarda al voltant de 5 hores. Per si teniu ganes i temps. Us deixo la web oficial del Mount Robert per si voleu més informació.

A prop, a la població de St. Anaud, hi ha el Centre de Visitants dels Nelson Lakes. Val la pena entrar-hi i documentar-se amb la informació que disposen. Adjunto l’enllaç amb la pàgina del Parc Nacional. L’horari d’obertura del Centre de Visitants és de 8:00h a 16:30 hores.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les principals atraccions visitades, en un mapa de google maps (hi hem destinat un total de 5 hores i 36 min, en un trajecte final de 336,00 kilòmetres):

També adjunto el recorregut realitzat a peu des de l’aparcament de la platja de Wharariki Beach fins al Cape Farewell (recorregut d’anada, el de tornada és el mateix), en un mapa de google maps:

I per finalitzar, anunciem el càmping on ens allotjem la nit d’aquest dia, en aquest cas es tracta, del Jetty Campground, al poble de St. Anaud, a la vora del llac Rotoiti (Nelson Lakes).

Avui començarem el dia pujant-nos en el Ferry que ens ha de portar de Wellington a Picton, ja en l’illa Sud!. Un cop a Picton ens dirigirem a uns dels Parca Nacionals més bonics de Nova Zelanda, Abel Tasman National Park, però pel camí encara ens queden un fotimer d’atraccions a gaudir en aquesta roadtrip. Passarem per la carretera panoràmica Queen Charlotte Reserve Drive, pel Pelorus Bridge Scenic Reserve, i per la ciutat de Nelson. Un cop arribats al Parc Nacional Abel tasman, anirem a fer un tram de la ruta de senderisme costanera “Abel Tasman Coast Track”. Passarem la nit a Kaiteriteri.

Índex: 1. Ferry de Wellington a Picton 2. Queen Charlotte Reserve Drive 3. Pelorus Bridge Scenic Reserve 4. Abel Tasman National Park

1. Ferry de Wellington a Picton

Avui comencem el dia amb el Ferry de Wellington a Picton, amb el que farem el trajecte per mar que ens separa de l’Illa Sud i amb el que finalitza la ruta per la Illa Nord d’aquest viatge a Nova Zelanda, que tants comentaris increïbles ens ha regalat, durant quasi dues setmanes. Abans de començar amb els detalls d’aquest trajecte, volem ressaltar lo important que és, sobretot si véns en temporada alta o temporada mitja, reservar aquest ferry de l’Illa Nord a l’Illa Sud amb algo de temps. Això és simplement per la disponibilitat de les places d’aquesta època de l’any, en la que s’esgoten molt ràpid o únicament queden les places més cares, per lo que si tardes molt en reservar, acabaràs pagant pràcticament el doble o el triple de lo què costen realment.

Amb el Ferry de Wellington a Picton aquesta és la forma més adequada de creuar d’una illa o l’altra sobretot si estàs realitzant aquest viatge a Nova Zelanda en autocaravana. Aquesta ruta de Wellington a Picton és operada únicament per dues companyies de ferry: Interislander i Bluebridge. En resum:

• Interislander: Sortides des de Wellington a les 2:00am, 6:15am, 8:45am, 1:00pm, i 4:00pm. Preu a partir de 523NZD (287,65€).
• Bluebridge: Sortides des de Wellington a les 2:00am, 8:15am, 1:30pm, i 8:30pm. Preu a partir de 429,58NZD (236,27€)

En el nostre cas, al final optem per la companyia Bluebridge (pots reservar-ho des d’aquí), ja que és la que més ens encaixa per horaris, disponibilitat i preus. Aquesta companyia té un ferry de Wellington a Picton que surt a les 8:15h del matí, una hora perfecta si vols aprofitar el dia complet ja en la Illa Sud de Nova Zelanda. Tingues en compte que tens que estar una hora abans per a fer el check in, passant abans per una petita guixeta, en la que et dónen unes etiquetes amb les que t’indiquen on has de posar-te per poder accedir en el ferry. Segons l’empresa amb la que vagis a realitzar el trajecte de Wellington a Picton, tindràs que anar a una zona o altra de la ciutat, ja que ambdues surten des de diferents zones del port. El ferry és super còmode i té restaurant, cafeteria, sala de cinema, cabines, zona per treballar amb endolls, taules, cadires i wifi gratis. Encara que tot el trajecte és una meravella, la última part, en la que t’endinses en la Illa Sud, és un veritable espectacle pels sentits. Si surts a fora, tingues en compte que segons el dia, pot fer bastant fred, per lo què és important portar algo d’abric. En cas de que et maregis, una bona recomanació és prendre una pastilla pel mareig una hora abans de l’embarc.

Tal i com hem comentat anteriorment, puntuals a les 7:30h del matí accedim al ferry de Wellington a Picton i després de deixar la nostra autocaravana en la zona de baix del ferry, accedim a la zona dels seients, on ens acostem a la cafeteria per demanar l’esmorzar i després d’un cafè i alguna pasta, passar les següents 3 hores i mitja gaudint d’uns paisatges únics, que ens recorden lo increïble que és aquest país i la sort que tenim d’estar realitzant aquest viatge.

Son les 11:45h quan arribem al final del trajecte en ferry de Wellington a Picton i comencem la que serà la nostra ruta per la Illa Sud de Nova Zelanda dirigint-nos a la Queen Charlotte Drive, de la que diuen és una de les carreteres panoràmiques més boniques del país i un dels llocs a veure a Nova Zelanda imprescindibles.

Picton

Picton és un lloc genial per a una parada tècnica abans de seguir la ruta perquè té de tot. Nosaltres hem aprofitat per posar gasolina i fer algunes compres abans de seguir amb el camí cap al nostre destí d’aquesta etapa: Abel Tasman National Park. Picton és una ciutat petita entorn al port i envoltada de muntanyes i forma part de l’àrea coneguda com Marlborough Sounds, una zona de fiords (antics valls que han estat ocupats per les aigües de l’Oceà Pacífic). Prop de Picton hi ha el “Queen Charlotte Track”, un trekking de varis dies que recorre la zona dels fiords de Marlborough Sounds.

Blenheim

Un cop a Picton, hem de saber que estem en la regió vinícola de Marlborough, on s’hi troba a prop el poble de Blenheim (a uns 25 minuts en cotxe). És la localitat més coneguda de la regió vinícola de Marlborough. És un lloc perfecte també per a fer una parada tècnica perquè té de tot: restaurants, gasolineres i supermercats. Si tens intenció de dedicar una part del teu viatge a Nova Zelanda a explorar la versió vinícola del país, Blenheim pot ser una bona base per explorar aquesta regió.

Regió vinícola de Marlborough

Potser que no ho sàpigues, però Nova Zelanda és un país amb una gran cultura de vins. I la regió de Marlborough és una de les zones més importants de producció de vins del país. De fet, a Marlborough es produeixen les tres quartes parts de la producció total de Nova Zelanda. Si ets amant del vi, estic segur de que ho gaudiràs moltíssim visitant alguna de les bodegues de la zona i catant totes les varietats de raïm que dóna aquesta terra. Hi ha 35 bodegues obertes al públic i que ofereixen visites i cates. Existeix inclús un Marlborough Wine Trails del que pots obtenir més informació aquí. Nosaltres no teníem temps per anar a explorar aquesta zona, així que vam sortir de Picton en direcció a la carretera panoràmica “Queen Charlotte Drive”.

Si disposes de temps i t’interessa la zona de Picton així com els seus Marlborough Sounds, pots anar al Centre de Visitants de Picton (I-Site), així com hi arribis perquè et recomanin alguna ruta en els entorns. Jo te’n recomanaria dues. Per una banda, el Tirohanga Track (una ruta de 1h 30min). Es tracta d’un trekking en el que puges a un mirador des del que tindràs unes vistes molt boniques a la ciutat de Picton i a Waipapa amb els fiords de fons. Aquesta ruta es pot començar des de 2 punts diferents per lo que o aconsegueixes un transport que et retorni a l’inici, o tindràs que començar i acabar en el mateix punt.

L’altre ruta que et recomano és la de “Snout Track” d’una durada de 3 hores. Amb aquesta ruta tindreu vistes a les badies dels fiords de Picton. Es tracta d’una ruta no circular que surt de l’Snout Track Car Park. La primera parada de la ruta és en un alt, el mirador “Queen Charlotte View”, però podreu continuar fins baixar a la punta del braç de terra en “The Snout”. Arribar fins aquí son 8,2 kilòmetres. Es tarda unes 2 hores i 10 minuts en anar i tornar.

2. Queen Charlotte Reserve Drive

Entre Picton i Havelock pots recórrer una sinuosa carretera de 40 kilòmetres, a través de bosc nadiu, en el que podràs gaudir d’unes vistes úniques i uns paisatges que estem segurs, no et defraudaran, inclús en els dies més ennuvolats. Tingues en compte que al llarg dels 40 kilòmetres hi ha dotzenes de miradors, per lo què et recomanem prendre’t-ho amb calma i contar amb 3 hores mínim per poder recórre-la amb tranquil·litat i gaudir-la al màxim, inclús agafant-te el teu temps per menjar enfront a algun dels seus impressionants paisatges.

A més d’increïbles paisatges, la Queen Charlotte Drive destaca per passar per petites localitats en les que l’art és el seu màxim protagonista i on podràs trobar peces d’artesania realment interessants, que pots emportar-te a casa com un dels records més especials del teu viatge. Recorda que tota la carretera discorre entre boscos, és bastant estreta i transcorre entre infinitat de corbes tancades, per lo què és molt important estar alerta i conduïr amb precaució.

En els 40 kilòmetres únicament es pot aparcar en els miradors, ja sigui per admirar el paisatge o per fer una aturada per menjar. En cap cas aquests espais estan habilitats per a poder pernoctar, encara que hi hagi espai suficient. En la zona únicament hi ha alguns càmpings en els que sí es pot dormir, però sempre i quan estigui permès ja que quan el risc d’incendi és molt alt, aquests càmpings tanquen i no et pots quedar a dormir. En la Queen Charlotte Drive hi ha miradors cada pocs metres, per lo que si no vols parar en tots, et recomanem més o menys tenir una idea de la zona que estàs visitant i parar en un o dos de cada tram. Aquesta és una carretera que solen fer també molts ciclistes. Tinga-ho present, ja que la carretera té moltíssimes corbes i no és massa ampla. Encara que està considerada com una de les carreteres més escèniques del país, en el nostre cas després de recórre-la, creiem que no és un imprescindible com a tal i que si ja has fet un recorregut per els llocs que veure en la Península de Coromandel, per exemple, probablement aquesta no et resulti tant increïble com l’anterior. Malgrat això, si tens temps després de fer el trajecte del ferry de Wellington a Picton, creiem que és una forma perfecta d’endinsar-te en la Illa Sud de Nova Zelanda.

Gaudim de la Queen Charlotte Drive durant pràcticament tres hores, que també aprofitem per menjar en un dels miradors, però quan arribem a Havelock, el punt final de la carretera, decidir continuar fins a Nelson, veient que tenim temps suficient i així avançar una mica la ruta que teníem prevista en el dia d’avui, després del ferry de Wellington a Picton i el recorregut d’aquesta carretera.

Quasi al final del camí entre Picton i Havelock es troba aquest mirador: Cullen Point. Per arribar fins a ell s’ha de fer una caminata d’uns 10 minuts fins lo més alt d’un turó. És veritat que des d’aquí s’obtenen unes vistes brutals, però no son tant diferents a lo què has anat veient al llarg del camí. La veritat és que ens les esperàvem una mica més impressionants.

A més del trail senzill per pujar al mirador, si tens temps, pots fer el Coastal Loop Track, un trail d’una hora (3,5 kilòmetres) que recorre la zona més a fons.

3. Pelorus Bridge Scenic Reserve

Des de les afores de Havelock fins al següent punt d’interès la carretera discorre al costat del riu Pelorus, per lo què els paisatges també valen molt la pena.

A uns 20 kilòmetres de Havelock es troba el Pelorus Bridge, un peculiar pont de color verd des del que s’obtenen unes precioses vistes. En aquesta zona es poden fer varis trekkings súper bonics, però nosaltres, només vam voler i poder fer el més curt de tots.

Son només 5 minuts i arribes a un pont penjant de fusta i corda sobre el riu realment preciós. El passeig val moltíssim la pena.

I arribem a Nelson, on ens aturem a prendre un cafè i estirar les cames i com no podia se d’una altra forma, ens vam apropar fins a un dels seus llocs més pintorescs, que no és altre que la seva famosa joieria. Coneguda pel seu bon temps i un bell entorn, Nelson és el lloc perfecte en el que fer una parada o inclús pernoctar després de fer el trajecte del ferry de Wellington a Picton. Encara que és una ciutat que conta amb varis atractius, en el nostre cas al ser únicament una parada tècnica, decidim aparcar en el carrer principal i després passejar una estona i prendre un cafè, ens apropem fins a la joieria Jens Hansen, on es va forjar realment l’Anell Únic de la pel·lícula “El Senyor dels Anells” i on pots veure una petita joieria, en la que en els seus aparadors es veu aquesta peça i inclús varies rèpliques que pots comprar en or i plata per un bon feix de dòlars novazelandesos.

Nelson, a part de ser el lloc perfecte per a una parada tècnica abans d’endinsar-nos en l’Abel Tasman National Park, a Nelson hi ha varis punts d’interès, a part de la joieria:

• Església de Christ Church: És una església súper curiosa amb una torre súper alta
• Tahunanui Beach: Si t’agraden les platges boniques, no pots deixar de parar en aquesta.

• Founders Heritage Park: L’entrada a aquesta espècie de parc temàtic novazelandès costa 10NZD per persona. Allí hi trobaràs una recreació d’un clàssic poble de Nova Zelanda. Nosaltres no ho vam visitar per prioritats i falta de temps, però la veritat és que té bona pinta.
• Monument del Centre de Nova Zelanda: Es suposa que en aquest punt és el centre exacte de Nova Zelanda, així que a més d’un mirador preciós, aquí hi ha un monument súper curiós per a celebrar-ho.

Després d’una breu visita al poble de Nelson, tornem a la nostra autocaravana i podem camí al Parc Nacional Abel Tasman.

4. Abel Tasman National Park

De Nelson hi ha una horeta amb autocaravana fins al Parc Nacional, seguint la ruta SH 60. Quan vam decidir viatjar a Nova Zelanda teníem en ment muntanyes, llacs i ovelles, lo què no esperàvem era poder gaudir de platges paradisíaques. Lo millor per a conèixer el parc nacional és fer algun tram del sender de varis dies Abel Tasman Coast Track. Si no tens temps de fer la ruta completa o has arribat tard per reservar el càmping, et recomano que agafis una barca en l’oficina de turisme de Marahau que et porti fins a la platja de Anchorage i des d’allí pots fer la volta caminant fins a Marahau.

Aquesta ruta, la Abel Tasman Coast Track, discorre per la costa i creua badies envoltades de boscos tropicals, platges de sorra blanca i penyasegats amb aigües transparents. Recorre uns 60 kilòmetres (en un sentit) entre Maharau i Wainui. Recomanen fer-la en 3-5 dies. Com en totes les “Great Walks”, s’ha de reservar els refugis amb bastant antelació. Al no ser circular, hi ha empreses de watertaxi que ofereixen el trasllat entre els punts d’inici i final del trekking. Hi ha alternatives de trekkings de 1 dia així com activitats organitzades d’excursions amb caiac que es poden combinar amb una part final de trekking.

Nosaltres vam arribar amb l’autocaravana a Marahau, i des d’allí vam agafar un Water Taxi que ens va portar fins a Anchorage. Nosaltres ja anàvem equipats per la ruta i pel seu pas per platges i badies. Et recomano que et posis el banyador, la roba i les sabates de caminar. Des d’Anchorage pots tornar caminant a Marahau realitzant 15 kilòmetres del popular sender Abel Tasman Coast Track i parant-te en les platges que més t’agradin a fer-te una capbussada i gaudir de les vistes. Els punts d’interès d’aquesta ruta adaptada en 1 dia son:

• Observation Beach
• Apple Tree Bay
• Marahau Beach Camp

Nosaltres hem fet la ruta adaptada de l’Abel Tasman Coast Track en 1 dia des de Anchorage Bay fins al Marahau Beach Camp, en unes 3 hores i mitja (son uns 15 kilòmetres de camí costaner de bon caminar).

Vam agafar el Water Taxi de l’empresa Abel Tasman Aqua Taxi de Marahau. Adjunto l’enllaç. Ens costa 52NZD pel viatge d’anada a Anchorage Bay.

Faltava poc per arribar al capvespre, i la nostra intenció un cop realitzat el trekking, era anar a veure des de Marahau mateix, la roca “Apple Split”. La veritat que el nom se l’ha guanyat perquè té forma de poma partida quasi perfecta. Hi ha vegades que et porten en watertaxi a veure-la, però no fou el nostre cas així que ens vam apropar a visitar-la pel nostre compte. L’inconvenient, és que no hi ha una zona habilitada d’aparcament a prop (o nosaltres no la vam veure) i en la baixada cap a la platja està prohibit aparcar. Nosaltres vam deixar l’autocaravana aparcada de forma “regular” per les cases de l’entorn, i vam baixar corrents a la platja. La baixada a la platja és bastant pronunciada i, per tant, la pujada és dura a la tornada.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les principals atraccions visitades, en un mapa de google maps (hi hem destinat un total de 7 hores i 21 min – contant el temps que hem estat en el ferry -, en un trajecte final de 281,00 kilòmetres):

I per finalitzar, anunciem el càmping on ens allotjem la nit d’aquest dia, en aquest cas es tracta, del Kaiteriteri Recreation Reserve, al poble de Kaiteriteri, a 9,5 kilòmetres al sud de l’aparcament de Marahau.

Avui és el dia que fem de camí a Wellington. Des del Mount Taranaki hi ha uns 350 kilòmetres, que corresponen aproximadament a unes 5 hores de viatge. Ens llevem a primera hora i fem el trajecte fins Wellington amb el desig que ens quedin prou hores per poder visitar la capital de Nova Zelanda.

Índex: 1. De Camí a Wellington 2. 14 coses a fer a Wellington

1. De Camí a Wellington

De camí cap a la capital de Nova Zelanda, Wellington, si poguéssim fer-lo d’una sola tirada, millor. Ja que el què val la pena d’avui és la visita que podem fer a Wellington. De camí, però ens pararem a 2 o 3 llocs a estirar les cames i fer alguna foto.

Hawera

El poble de Hawera és un bon lloc per fer una parada tècnica: té bastants restaurants i gasolineres. El problema és que encara està a prop de la zona del Mount Taranaki. Concretament es troba a 30,4 kilòmetres de Stratford. Els següents kilòmetres després de Hawera son bastant avorrits i tardem una hora aproximadament fins el proper punt d’interès de la ruta d’avui, la Platja de Kai Iwi.

Platja de Kai Iwi

De preciosa sorra negra i amb un onatge impressionant, la platja de Kai Iwi es troba a uns pocs kilòmetres abans del poble de Whanganui. Es troba a 80,9 kilòmetres de Hawera.

En aquesta carretera cap a Wellington hi ha vàries platges boniques per veure, però considerem que és més important obtenir temps per poder visitar com es mereix a la capital de Nova Zelanda. Ja no ens aturarem més fins a prop de Wellington, concretament al Queen Elizabeth Park.

Queen Elizabeth Park

Des de la platja de Kai Iwi fins al següent punt en el que parem, hem recorregut 165 kilòmetres en aproximadament unes dues hores. I arribem al Queen Elizabeth Park quan ja som a ple migdia. El Queen Elizabeth Park és un parc enorme amb una platja gegant inclosa situat a uns 45 kilòmetres al nord de la ciutat de Wellington. De fet, des d’algunes zones de la platja es pot albirar la illa sud de Nova Zelanda.

Aquest parc, ple de aiguamolls i dunes, és genial per a fer esport, venir amb animals o montar amb bici. De fet, hi ha un fotimer d’activitats disponibles que es poden fer aquí. Té inclús un museu del tramvia! Visitar el Parc és completament gratis i obre des de les 8:00 hores fins al capvespre (les portes es tanquen automàticament).

2. 14 coses a fer a Wellington

Coneguda com la capital cultural de Nova Zelanda, Wellington és en moltes vegades visitada durant sols unes hores (com ara nosaltres), com a pont entre la Illa Nord i la Illa Sud, ja que és des del seu port des d’on surten els ferris entre les illes. Encara que com hem dit en vàries ocasions, per nosaltres les ciutats de Nova Zelanda no eren onjectius principals del viatge, sí que creiem que hi ha un parell de visites que si tens una tarda o un matí, no et pots perdre. En un dia complet podràs empapar-te a tope de la ciutat i de pràcticament tota la oferta d’oci que té per oferir: museus, galeries i parcs, sobre tot. A més, si tens més dies disponible en la zona, hi ha un fotimer de plans que es poden fer en els entorns, com visitar el East Harbour Regional Park.

Wellington està situada al sud de l’illa Nord, en una privilegiada ubicació per ser un dels principals ports del país, i serveix com a nexe d’unió entre ambdues illes. És molt coneguda per ser una ciutat super ventosa. Per què et facis a la idea, a Wellington tenen una mitja de 172 dies a l’any de vents forts. Més enllà d’això Wellington és una ciutat super interessant, amb un ambient genial i amb molt d’oferir al viatger. És una llàstima que no hi poguem passar més hores, perquè Wellington és una ciutat super acollidora. Passem a redactar les principals 14 coses a veure i fer a Wellington en un dia:

1. Mirador del Mount Victòria

A l’est de la ciutat i una mica allunyat del centre, es troba el Mont Victòria, una petita muntanya d’algo menys de 200 metres des de la que s’obtenen unes vistes brutals de la ciutat. Es pot pujar quasi fins a dalt amb l’autocaravana, i hi ha un pàrking super ampli just al costat, així que si no et vé de gust pujar caminant, no tens perquè fer-ho.

Sense cap mena de dubte, aquí a dalt es troben les millors vistes de Wellington. I a més és un lloc perfecte per veure el capvespre. Si ets aventurer i viatges a Wellington amb més temps, en el Mount Victoria hi ha un fotimer de trails i passejos interessants que es poden fer. Pots donar-los-hi un cop d’ull aquí.

2. Passejar pel carrer Cuba

El carrer Cuba és un dels carrers amb més ambient de Wellington i està ple de botigues i restaurants. És un d’aquests llocs amb un rotllo especial, així que perdre’t per ella, sobretot per la zona peatonal.

És un carrer super acolorit i quan passegis per allí no et pots perdre la font Bucket, ni el pas de peatons arc-iris, ni el Fidel’s Cafe.

3. Visitar els edificis del Parlament de Nova Zelanda

Saps que Nova Zelanda fou el primer país del món que va aprovar el sufragi femení? Fou en l’any 1893 i va succeïr en aquest curiós conjunt d’edificis, que barreja una part super clàssica i una altra molt més moderna (i actual, que òbviament no existia a finals del segle XIX).

Si vols visitar els edificis del Parlament per dins i aprendre una mica més sobre la història política del país pots fer-ho amb una visita guiada gratuïta. En principi no fa falta que reservis, però pots donar-li un cop d’ull als horaris aquí. Això sí, si viatges en temporada alta i tens intenció de fer la visita en les hores de major afluència, com el mig dia, si que recomanen reservar des d’aquí. A més del centre de visitants del Beehive (l’edifici que té forma de rusc), podràs visitar algunes exposicions o assistir a alguna sessió del plè.

4. Museu Te Papa Tongarewa

Diuen que el Museu Nacional de Nova Zelanda és un dels millors museus del país. Obre de 10:00 a 18:00h, i hem llegit que val molt la pena. I a més és gratuït. La visita al museu és interessant sobretot si estàs interessat a conèixer més sobre la història dels maorís, la seva cultura i les seves tradicions. Si com nosaltres tens poc temps, una visita de 2 hores et permetrà conèixer les seves sales més importants i emportar-te una idea d’aquest museu, considerat com un dels millors del país. Les sales més importants son les de història nacional i medioambiental, a més de la planta dedicada a l’art nacional, que tenim que dir, és la que més ens va agradar i estem segurs, que no et deixarà indiferent. És aquesta planta, per temes de drets i sobretot de respecte, que està prohibit fer fotos, per lo que esperem que puguis veure’l i després explicar-nos què t’ha semblat.

5. Wellington Cable Car

Al principi del post t’hem explicat que en el Mont Victòria és on estan les millors vistes de la ciutat, però és veritat que tenen una competència molt dura. A una altra banda de la ciutat, a l’oest del centre, es troba el funicular de Wellington, que puja com si d’un coet es tractés (no per la velocitat, sino per la pendent, entén-me) des de Lambton Quay fins a Kelburn.

El Wellington Cable Car, que té més de 100 anys d’història, és perfecte per salvar el desnivell entre la zona del port i el jardí botànic de la ciutat, del que et parlaré a continuació. Puja amb una freqüència de 10 minuts i costa 6NZD per persona si compres només el ticket d’anada. 11NZD si decideixes agafar anada i tornada. Es pot comprar el ticket sense problema allí, però si ho prefereixes pots comprar-lo online. A més del Botanic Garden, en lo alt del turó es troben el Cable Car Museum i el Space Place, perfecte si ets amant de l’astronomia o si viatges amb nens.

6. Passejar pel jardí botànic i gaudir de les vistes des de dalt

Si puges amb el funicular a aquesta part alta de la ciutat, el Botanic Garden et quedarà totalment a mà, així que pots apropar-te a visitar-lo i a fer un passeig per allí. Les vistes des d’allí son genials. Visitar-lo és gratis i podràs gaudir d’un fotimer de plantes de tot el món, inclosos els tulipans si visites la ciutat en primavera.

7. Antiga Catedral de St. Paul

Passa com la Catedral de Cartró de Christchurch, que et cridarà l’atenció i et passarà el mateix que amb l’antiga catedral de St. Paul, o Old Paul’s, com la conèixen els novazelandesos.

Visitar aquesta curiosa catedral és gratis, però es poden fer visites guiades que sí son de pagament (5NZD per persona). La catedral, que és de fusta, fou construïda per l’església anglicana a mitjans del segle XIX. Quan nosaltres vam visitar Wellington es trobava tancada perquè l’estaven reforçant pels possibles terratrèmols, però hem vist l’interior en fotos i els seus arcs de fusta son preciosos.

8. Weta Workshop

Aquest és un d’aquests llocs a Wellington als que tens d’anar-hi sí o sí, si ets amant de les pel·lícules com “El Senyor dels Anells”, “El Hobbit”, “King Kong” o “Thor”. I és que aquest és el taller de l’empresa que es va encarregar dels efectes especials i l’atrezzo d’aquestes pel·lícules. Hi ha un fotimer d’activitats i tours diferents (amb diferents preus) que es poden fer durant la visita, així que lo millor és que els hi dónis un cop d’ull a tots aquí. Està un xic allunyat del centre per lo què tindràs que anar-hi o amb el teu vehicle o en transport públic.

9. Passejar pel Wellington Waterfront

Hem començat parlant de que Wellington és una ciutat portuària, per lo que té varis passejos interessants a la vora del mar.

El més conegut és el Wellington Waterfront i si el recorres podràs visitar també els entorns del Museu de Wellington (que també pots visitar si vols conèixer una mica més de la història de la ciutat) i el Frank Kitts Park, un lloc perfecte per, per exemple, fer un pícnic.

10. Old Bank Arcade, un dels edificis més antics de la ciutat

T’imagines anar-te’n de compres dins d’un edifici que sembla tret d’una altra època? Doncs a Wellington pots. Aquest edifici és l’antiga seu del Banc de Nova Zelanda que en l’actualitat ha estat un espai reconvertit per l’oci dels seus visitants, així que en el seu interior et trobaràs botigues, bars i restaurants.

Si ja solament per fora et crida l’atenció, espera a veure’l per dins, perquè serà com canviar de segle.

11. Visitar el preciós cementiri de Bolton Street

Que ens encanten els cementiris és un fet. Així que sempre que ens assabentem que en alguna de les ciutats que visitem hi ha un cementiri bonic, no podem evitar afegir-lo als nostres mapes per visitar-lo. I això vam fer amb el de Bolton Street a Wellington. El cementiri de Bolton Street porta obert des de l’any 1840 i és d’estil colonial, però lo què ens agrada especialment és com està integrat amb la natura que l’envolta i ens recorda una mica al de Père Lachaise de Paris.

12. Courtenay Place

Wellington és una ciutat super animada, i tos els voltants del carrer Cuba tenen molt d’ambient quan es pon el sol, però Courtenay Place especialment.

Així que si t’agrada la marxa i vols prendre’t una copa i escoltar música en directe abans de retirar-te per la nit, aquesta pot ser una bona zona.

13. Oriental Bay

Si t’ha agradat el passeig per el Wellington Waterfront estic segur de que aquesta zona de la ciutat també t’agradarà moltíssim.

Està una mica més allunyada del centre (queda prop del Mont Victoria) i des d’allí podràs anar-hi caminant fins el Clyde Quay Wharf, en el que podràs fer un milió de fotos a les acolorides casetes dels pescadors.

14. East Harbour Regional Park

Si tens temps de sobres durant la teva visita a Wellington pots escapar-te a aquest enorme espai verd a l’altre banda del Wellington Harbour. A més de per la seva naturalesa, aquest lloc és especial per la seva història: en aquesta zona varen viure maorís durant molt de temps i fou part de les rutes més importants dels colons anglesos cap al nord de l’illa. En el parc hi ha nombrosos senders, boscos nadius, platges i molt bones vistes de l’estret de Cook en algunes zones.

Nosaltres, després d’aprofitar la major part del dia per visitar el què vam poder de Wellington i passejar per la seva zona més cèntrica, ens vam retirar a Capital Gateway Motor Inn, el nostre allotjament del dia d’avui, ubicat a 10,1 kilòmetres al nord del centre de la capital, on passarem la nit somniant ja amb la segona etapa d’aquest impressionant país.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les principals atraccions visitades, en un mapa de google maps (hi hem destinat un total de 4 hores i 10 min, en un trajecte final de 320,00 kilòmetres):

També adjuntem les principals atraccions visitades de la ciutat de Wellington, en un altre mapa de google maps (no oblideu que també teniu el mapa en la pàgina principal del viatge a Nova Zelanda, on es mostren totes les atraccions del mateix):

I per finalitzar, anunciem el càmping on ens allotjem la nit d’aquest dia, en aquest cas es tracta, del Capital Gateway Motor Inn, ubicat a 10,1km al nord des del centre de Wellington.

Després d’un dia tant intens físicament com el d’ahir, avui farem un dia d’autèntica road-trip, on en la primera part del mateix transitarem la Forgotten World Highway, un dels trajectes més bonics del país, i ens aturarem a pràcticament totes les seves atraccions, com Tangarakau Gorge, Moki Tunel, el poble de Whangamomona, Awahou Scenic Reserve, Pohokura Saddle i Strathmore Saddle. Arribarem als volts del mount Taranaki, un dels cons volcànics més perfectes del món, un dels altres imprescindibles a Nova Zelanda. Anirem a buscar els millors miradors amb les millors vistes del volcà, i farem una petita caminada per anar a buscar-ne algun (de mirador).

Índex: 1. Forgotten World Highway: De Taumarunui a Whangamomona 2. Forgotten World Highway: De Awahou Scenic Reserve a Strathmore Saddle 3. Mount Taranaki: Els millors miradors 4. Mount Taranaki: Trekking a North Egmont Visitor Center

1. Forgotten World Highway: De Taumarunui a Whangamomona

Una ruta pels llocs que veure en l’Autopista del Món Oblidat (Forgotten World Highway) és a lo què dedicarem mitja jornada d’avui, abans de dirigir-nos cap al Mount Taranaki, on al seu voltant hi passarem la nit. Molt més descansats després d’haver fet el Trekking Tongariro Alpine Crossing, un dels millors trekkings del món, i haver descansat moltes hores al Taumarunui Holiday Park, el nostre allotjament a Taumarunui, és quan ens posem en marxa per iniciar la conducció de l’Autopista del Món Oblidat, que comença aquí, a Taumarunui. Tingues en compte que en els 150 kilòmetres de la ruta no hi ha gasolineres ni supermercats. Coneguda per ser un dels trajectes més bonics del país, la Carretera del Món Oblidat son 155 kilòmetres de la carretera SH 43, entre Taumarunui i Stratford, en la que podràs gaudir de paisatges increïbles, entre els que hi destaquen turons ondulants a més de zones en les que la vegetació sembla cobrir-lo tot, obrint-se en part al voltant de la carretera.

A més dels paisatges, l’Autopista del Món Oblidat passa per alguns “pa maorís” o pobles fortificats, mines ja abandonades i fins i tot una república independent anomenada Whangamomona. Tingues en compte que encara que tota la carretera estigui ben conservada, en alguns trams és estreta i hi ha 10 kilòmetres sense asfaltar. Malgrat això, es pot circular perfectament inclús anant en autocaravana, per lo que no t’has de preocupar. Després d’aquesta breu introducció, passem a explicar-te quins son per a nosaltres els llocs que veure en l’Autopista del Món Oblidat imprescindibles.

Taumarunui

Com hem dit, és el poble on hem disposat del nostre allotjament aquesta nit passada. És un poble perfecte per fer-hi una parada tècnica. Hi ha un mirador molt bonic on es veu tot el poble, anomenat Te Peka Lookout. El poble és famós per ser l’inici o començament de la ruta que farem en el dia d’avui.

Okahukura Scenic Reserve Hi ha la possibilitat d’entrar a la carretera fent un desviament pels pobles de Matiere i Ohura. Hi ha viatgers que així ho han fet, i sembla que també és una carretera preciosa, i plena de corbes. En aquesta desviació per la Ohura Road creues la Okahukura Scenic Reserve, que és com una selva enmig de la muntanya realment preciosa. Realment, allargues en 1 hora aproximadament la durada de la Forgotten World Highway, però sembla que val la pena, ja que veus uns paisatges també super bonics.

Tangarakau Gorge

Sens cap mena de dubte, en aquesta garganta estan alguns dels paisatges més impressionants de tota la nostra ruta per Nova Zelanda. Hi ha algunes zones sense asfaltar i tindràs la sensació d’estar recorrent la fi del món, però realment val la pena. A més, en aquesta zona hi ha un pont que creua el riu Tangarakau des del que s’obtenen unes vistes precioses. A 55,6km de Taumarunui.

Moki Túnel

A 68 kilòmetres de Taumarunui ens trobem el Moki Tunel, que també és conegut com “el forat de Hobbit”, tal i com pot veure’s en la entrada. Havíem llegit que en la zona dels laterals poden veure’s alguns crancs gegants fossilitzats. Els vam buscar, però no els vam trobar, així que no podem assegurar que això sigui cert.

En el seu interior el camí és completament de terra i només hi cap un cotxe d’amplada.

Tahora Scenic Reserve

Després de creuar aquest curiós forat per a hobbits, tornem al paisatge de muntanyes amb mantells verds que portem veient tots aquests dies. I durant els següents 20 kilòmetres solquem la Tahora Scenic Reserve.

Whangamomona

A 19 kilòmetres de Moki Túnel, en la mateixa carretera del Món Oblidat, es troba Whangamomona, la única República Independent de Nova Zelanda. Tot va començar en l’any 1988 quan el consell va decidir que la petita localitat de Whangamomona hauria de dividir-se en dos: el districte de Taranaki i el de Manawatu-Wanganui. Després de moltes discussions sense que s’arribés a cap acord, els habitants varen decidir declarar Whangamomona com a república independent, declarant inclús un president, que al llarg dels anys ha passat d’humà a animal. Sí, com has llegit. I és que en els últims anys, el president de Whangamomona ha estat un animal.

Té tant sols 40 habitants i està format per unes poques cases, però allí hi trobaràs el Whangamomona Hotel, en el que si et vé de gust, a més de prendre algo i recarregar piles, podràs posar en el passaport el segell d’aquesta república independent i recòndita. Encara que no podem negar que és una parada curiosa i una de les coses que fer en l’Autopista del Món Oblidat, no creiem que sigui necessari estar-hi molt més que uns minuts en el seu carrer principal, per tal de conèixer-lo.

2. Forgotten World Highway: De Awahou Scenic Reserve a Strathmore Saddle

Awahou Scenic Reserve

Els últims 60 kilòmetres de la Forgotten World Highway fins a Stratford, transcorren entre corbes i verds paisatges. També hi trobaràs alguns miradors interessants, com el Whangamomona Saddle.

Pohokura Saddle

A 19 kilòmetres de Whangamomona apareix el següent punt de parada en la ruta de la Carretera del Món Oblidat. Aquest mirador, que rep el nom d’un cap maorí, és el lloc perfecte per fer una parada i gaudir de les increïbles vistes de les valls verdes envoltades de turons ondulants.

Strathmore Saddle

A 22 kilòmetres de Pohokura Saddle es troba Strathmore Saddle, la penúltima parada de la ruta per aquesta carretera i el que era per nosaltres un dels punts clau del dia, ja que degut a la seva increïble ubicació, des d’aquí es tenen unes vistes úniques dels volcans Tongariro, Ruapehu, Ngaurahoe i Taranaki.

Stratford

I en els últims kilòmetres de la Forgotten World Highway, quan estem arribant a Stratford, ens torna a sorprendre un Taranaki tímid, però el tornem a veure. Stratford, a més del final de la Forgotten World Highway, és un lloc perfecte per fer una parada tècnica perquè té de tot: gasolineres, bars, restaurants, supermercats,… A més, també és la base d’operacions perfecta per explorar els voltants del Mont Taranaki.

Consells per recórrer l’Autopista del Món Oblidat

El més recomanable és sortir amb el dipòsit ple, carregant-lo a Taumarunui o a Stratford, segons d’on vinguis. Calcula unes 4 hores amb parades, sempre que el temps estigui clar i puguis gaudir de les vistes. A més de les parades que nosaltres hem fet, existeixen moltes més parades, inclosos varis senders. En el cas de tenir un dia extra, pots trobar varis fulletons amb les rutes disponibles en els Isite (Oficines de Turisme) de la zona. Després de l’experiència tenim que dir que potser esperàvem més d’aquesta carretera, ja que per lo què havíem llegit era una de les més boniques de la Illa Nord de Nova Zelanda. Efectivament és bonica i si vols anar fins al Mont Taranaki des del Tongariro i tens aquestes 3 o 4 hores, pot ser una gran oportunitat per gaudir de les vistes i algunes parades curioses.

3. Mount Taranaki: Els millors miradors

Conegut per ser un dels cons volcànics més perfectes del món, el Mont Taranaki, de 2.518 metres d’altura és un dels llocs que veure a Nova Zelanda imprescindibles. Explica la llegenda maorí que el Taranaki fou obligat a fugir després de que part de la seva tribu descobrís que era amant de Pihanga, una muntanya del Llac Taupo, que a la seva vegada era amant del Mont Tongariro. En aquesta fugida, el Taranaki fou deixant un rastre, el riu Whanganui, seguint el seu camí fins la seva ubicació actual, en la que es troba la majoria de dies ocult darrera els núvols, perquè ningú pugui veure la seva tristesa i les seves llàgrimes.

La veritat és que la llegenda no pot ésser més bella. Encara que no us faci bon temps, creiem que aquesta és una parada imprescindible, encara que et recomanem mirar el temps abans de venir i sobretot controlar les càmares web online que hi ha en la zona, des de les que podràs anar comprovant a temps real si es veu o no el Mont Taranaki. En el cas de que sigui visible, segons lo què hem pogut llegir i lo què ens han recomanat, els millors llocs són:

• Carrer Kent Road, molt a prop de New Plymouth. El millor moment és a primera hora del matí i per la tarda, moments en els que si el dia és clar, els núvols solen també aclarir el volcà. Aquesta és la ubicació famosa que pot veure’s a Instagram, en la que es veu una carretera i el Taranaki de fons.

• Mamgamahoe Lake, també molt a prop de New Plymouth. Les fotos que hem pogut veure a Instagram son impressionants i sens dubte, en els dies clars, ha de ser una autèntica meravella i un dels grans moments del viatge.

Si ho mireu bé en un mapa de carreteres, hi ha una carretera circular que voreja el Mount Taranaki. Recórre-la pot ser un autèntic espectacle pels sentits. De New Plymouth a Stratford, son 85 kilòmetres que es recórren en 1 hora i 30 minuts. Després, a part, hi ha la carretera SH 45 que també el circumval·la, però per la costa. Els trams de la carretera circular de sentit de New Plymouth a Stratford són:

• Mangorei Road (New Plymouth)
• Baker Road
• Carrington Road
• Saunders Road
• Wiremu Road
• Opunake Road
• Celia Street (Stratford)

Com hem dit, també hi ha la carretera SH 45 anomenada Surf Highway. Comença a New Plymouth i acaba a Hawera. En el camí podràs gaudir d’increïble vistes al mar i platges amb bones onades per a fer surf i parar en petits posts costaners a prendre cafè. El més bonic de tots és Opunake. És una ruta de 106 kilòmetres que es triga 1 hora i 30 minuts a recórre-la.

Com acabem de dir, un dels millors llocs per parar i fer una parada tècnica és el petit poble de Opunake. És un poble costaner situat en la regió de Taranaki. És molt popular entre surfers i és parada obligatòria si estàs recorrent la carretera Surf Highway 45. Val la pena fer un passeig per el poble per a veure els seus graffitis, gaudir de la platja i inclús fer la caminada Opunake Walkway de set kilòmetres.

4. Mount Taranaki: Trekking a North Egmont Visitor Center

El Mont Taranaki és la muntanya més escalada de Nova Zelanda i el parc nacional de Taranaki té moltíssims senders per a gaudir dels diferents tipus de vegetació de la zona: selves tropicals, arbusts subalpins, camps d’herbes, i arbres rimy i kamahi en les altures baixes. Tenim que reconèixer que després d’haver realitzat el sender Tongariro Alpine Crossing no ens quedaven forces per recórrer a peu el Parc Nacional del Mont Taranaki, però ens vam quedar amb moltes ganes de caminar fins als Pouaki Tarns per a tenir una de les vistes més boniques i fotogèniques al mont Taranaki al clarejar.

Ara bé, pel temps que ens quedava encara va ser possible fer algun trekking fàcil al voltant del Taranaki. Vam buscar en la pàgina web del Parc i vam veure que hi ha un total de 9 caminades amb una durada inferior a 1 hora i de dificultat fàcil, pels volts del Mount Taranaki. Adjuntem la pàgina del Parc aquí. Finalment, vam decidir d’anar al Centre de Visitants de la zona nord del volcà, anomenat “North Egmont Visitor Center”, que actua com a centre de visitants principal del Parc. Es troba a 16,4 kilòmetres al nord des de la carretera de circumval·lació 3. Al costat del Centre hi ha la Viewing Platform, amb unes grans vistes dels entorns. Als voltants del Centre de Visitants també hi ha 4 caminades amb durada inferior a 1h. Son les següents:

• Viewing Platform: 4 minuts anada
• Ambury Monument: 10 minuts anada
• Nature Walk Loop: 15 minuts circular
• Connett Loop Walk: 40 minuts circular.

Vam decidir, a part de visitar el Centre de Visitants, de passejar fins a la Viewing Platform i fer el Nature Walk Loop, que son només 15 minuts de caminadeta circular amb grans vistes del Taranaki.

Stratford Plateau Carparks: Es tracta d’un aparcament amb unes vistes espatarrants de la muntanya. Es troba a 18,6km de Stratford. Al costat hi ha la Mount Egmont Viewing Platform, i alguna caminada més amb durada inferior a 1 hora. Aquesta era l’alternativa per si en el primer Centre de Visitants feia mal temps i no podíem veure el Mount Taranaki. Tampoc va fer falta ni vam tenir temps d’anar al segon.

Després de les petites passejades realitzades al North Egmont Visitor Center, ja era qüestió d’anar-nos-en al nostre allotjament per la nit d’avui, ubicat al voltant del Mount Taranaki, concretament al Lake Rotokare.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les principals atraccions visitades, en un mapa de google maps (hi hem destinat un total de 57 min, en un trajecte final de 77,90 kilòmetres):

I per finalitzar, anunciem el càmping on ens allotjem la nit d’aquest dia, en aquest cas es tracta, del Lake Rotokare, un espai de reserva natural amb possibilitat d’acampada, a 22 minuts de Stratford.

I ha arribat un dels “highlights” del viatge. El dia que fem el Trekking Tongariro Alpine Crossing. Es tracta d’un trekking que discorre per la zona de 3 volcans actius: el Ruapehu, el Ngauruhoe, i el Tongariro.

Índex: 1. Trekking Tongariro Alpine Crossing 2. Com arribar a l’inici del Tongariro Alpine Crossing 3. Etapes del Tongariro Alpine Crossing 4. Consells i conclusions per fer el Tongariro Alpine Crossing

1. Trekking Tongariro Alpine Crossing

El Trekking Tongariro Alpine Crossing a Nova Zelanda, era un dels principals motius d’aquest viatge a Nova Zelanda i per fi ha arribat el dia en el que coneixerem aquest increïble lloc, considerat per molts com el trekking d’un dia més bonic del món. Després d’esmorzar ben d’hora, serà el moment de posar camí a Ketetahi, el punt del final del trekking Tongariro, on es troba el punt de trobada, des d’on el shuttle que vam reservar, ens porta en 30 minuts a Mangatepopo, la porta d’entrada al trekking. A partir d’aquest punt i coneixent tots els dubtes que vam tenir nosaltres al decidir fer o no el Trekking Tongariro, volem explicar tots els detalls d’aquesta caminata, a més de com ha estat per nosaltres l’experiència de gaudir d’un dia del trekking més famós de Nova Zelanda.

El primer que creiem important, és conèixer una mica on es situa el Tongariro Alpine Crossing o Trekking Tongariro a Nova Zelanda. Aquesta localització, famosa pel rodatge de moltes pel·lícules, entre les que hi destaca “El Senyor dels Anells”, que la féu encara més coneguda, està ubicada en el Tongariro National Park, i ocupa una extensió de terra de quasi 800km² de l’Illa Nord de Nova Zelanda. La seva zona més famosa, que és per la que discorre el trekking, son tres volcans actius: el Ruapehu, el Ngauruhoe i el Tongariro. Tots ells es poden veure en els dies clars des de diferents punts de la caminata, a més de llacs d’aigües de colors impossibles i paisatges que semblen d’un altre món.

El mont Ruapehu és el més alt de tots amb 2797 metres i també està considerat com un dels volcans més actius del món, sobretot després de l’erupció de 1953 quan una de les vores va col·lapsar, arrossegant tot el què es trobava en el seu camí, inclòs un pont per el que passava un tren, provocant la mort de 150 persones. Actualment aquest volcà segueix actiu, a l’igual que els seus veïns, per lo que encara que sembli una broma ja t’adverteixen que en cas d’alarma, no t’aturis i continuis el camí lo més ràpid possible, sense mirar enrere. El Tongariro, amb 1967 metres és el mont més baix, però també un dels més famosos del que a més, rep el nom el parc. Actualment segueix actiu i la última erupció important fou en l’any 2012 i feu que el trekking quedés suspès durant quasi un any.

I per últim, en la zona nordest del Ruapehu es pot veure el Mont Ngauruhoe de 2.287 metres, conegut també com el Mont del Destí en la pel·lícula “El Senyor dels Anells”. Amb una forma cònica perfecta, aquesta és una de les vistes més impressionants del Trekking Tongariro, siguis o no fan de la trilogia i per suposat, un dels llocs que veure a Nova Zelanda imprescindibles.

Et deixem les dades més bàsiques del trekking Tongariro, perquè ja des d’un inici puguis conèixer els aspectes més bàsics i determinar si encaixa en el teu viatge:

• Durada: De 6 a 8 hores.
• Distància a recórrer: 19,4 kilòmetres. No és circular
• Dificultat: encara que tothom (o la majoria), considera aquest trekking difícil, nosaltres després de l’experiència més que difícil, diríem que és esgotador en la última part, ja que son varies hores de baixada continuada, en la que els genolls i les cames sembla que no podran donar més. Sí que hi ha alguna etapa cansada o la del Cràter Vermell, en la que el descens es complica per ser molt relliscós.

2. Com arribar a l’inici del Tongariro Alpine Crossing

Després d’aquesta petita introducció, volem explicar-te com arribar al Tongariro Alpine Crossing i on comença i acaba el trekking Tongariro, ja que per experiència sabem que no és fàcil entendre-ho si no has llegit sobre aquest tema. El primer que s’ha de saber és que aquest trekking no és circular, per lo què necessitaràs un transport que et porti des del punt de final al punt de l’inici, en el que hauràs deixat el teu vehicle.

Com pots veure, el trekking no és circular, per lo què com comentàvem, sempre que vulguis contar amb el teu vehicle, hauràs:

• Buscar allotjament (punt D) en la zona d’inici o final del trekking. Això no és imprescindible, però segons la nostra experiència és molt recomanable tenint en compte que el més idoni és començar a primera hora del matí i quan acabis, lo únic que necessitaràs és una dutxa i descansar. Nosaltres ens allotjem en el Tongariro Holiday Park, que és un dels allotjaments a Tongariro més recomanats.
• Anar en el teu vehicle des del teu allotjament al Punt C (Ketetahi), que és el final del trekking, per quan acabis, tenir la autocaravana.
• Reservar un shuttle que et porti des del Punt C (Ketetahi) al Punt A (Mangapopo), per començar el Tongariro Alpine Crossing.
• Tingues en compte que hi ha varies companyies per realitzar aquest trasllat i és recomanable reservar-les amb algo d’antelació. Nosaltres vam optar per Mountain Shuttle, ja que aquesta ens oferia parking vigilat i sabent que en els últims temps s’han donat alguns casos de robatori, preferim optar per ells. Totes elles conten amb vàries sortides, normalment entre les 6 i les 10 del matí, que et permeten realitzar el trekking perfectament.
• Com pots veure en la foto, un cop acabis el trekking, arribaràs al Punt C (Ketetahi), on tindràs la teva autocaravana, que hauràs deixat per el matí. Tingues en compte que la companyia Mountain Shuttle té el pàrking a 1 kilòmetre del parking oficial Mangapopo, creuant la carretera SH47.

Una altra de les opcions és optar per reservar un shuttle en el teu allotjament, la majoria d’ells el tenen, que et portarà a les hores disponibles (solen tenir varies opcions pel matí) al Punt A (Mangapopo) i et recollirà en el Punt C (Ketetahi) per la tarda. Nosaltres valorem molt fer aquesta opció per evitar tenir d’agafar la autocaravana, el principal problema és que normalment tenen 2 úniques hores de recollida, les 14h i les 16:30h. Encara que en principi aquests horaris cumpleixen amb les previsions de durada del trekking, això ens feia anar pendents del shuttle i un horari, per lo què preferim optar per la primera opció, que ens permetria anar en tot moment lliures d’horaris.

Probablement estiguis preguntant-te el motiu per el que en tot moment estem plantejant el trekking Tongariro començant per Ketetahi i acabant per Mangapopo, quan aquest no és circular i es pot fer en els dos sentits. Doncs bé, hi ha dues raons fonamentals. Fer-lo al revés de com recomanem, implicarà un doble esforç, ja que les pendents son molt més considerables si fas el trekking al revés. A més, les vistes que tindries en aquest cas son molt pitjors, ja que els imprescindibles no els veuríes de front, sinó a la teva esquena.

Recorregut del Trekking Tongariro

Encara que tècnicament el Trekking Tongariro, que son 19,4 kilòmetres, no es divideix per etapes, perquè sigui més fàcil parlar sobre les localitzacions i les dificultats, nosaltres les hem dividit de la següent forma, en la que a més t’indiquem els temps que hem fet nosaltres, perquè puguis fer-te una idea del temps que pots tardar. La nostra intenció és començar el Trekking Tongariro ben d’hora, i si pot ser, millor quan comenci a clarejar. Podràs tenir la llum del dia i a mesura que avanci el matí els volcans es solen aclarir. A més, sortir tant d’hora et permetrà prendre’t el trekking amb certa tranquil·litat i contar amb hores suficients per a gaudir-lo al màxim. Aquesta és la relació d’etapes i temps:

• Etapa 1: Parking Mangatepopo a Soda Springs – 1:15 hores
• Etapa 2: Soda Springs a South Crater – 1:45 hores
• Etapa 3: South Crater a Red Crater – 45 minuts
• Etapa 4: Red Crater a Emerald Pools – 60 minuts. En aquest punt volem comentar que lo lògic és tardar uns 15-20 minuts, encara que nosaltres hem parat moltíssim per a fer fotografies.
• Etapa 5: Emerald Pools a Blue Lake – 20 minuts
• Etapa 6: Blue Lake a Ketetahi Hut – 1:15 hores
• Etapa 7: Ketetahi Hut al parking de Ketetahi – 1:30 hores
• Etapa 8: Parking Ketetahi a Parking Mountain Shuttle – 15 minuts

A més, des del camí principal del Trekking Tongariro, es poden fer algunes caminades o trekking “extra”:

• Soda Springs: 2 kilòmetres i uns 20 minuts. Pràcticament a l’inici del trekking
• Ascens al volcà Ngauruhoe o “Mont del Destí”: 6 kilòmetres i unes 3 hores de trajecte. Per lo què hem llegit és un trekking molt exigent i a més hi ha algunes zones en les que pràcticament es té que escalar.
• Ascens al Volcà Tongariro: Unes 2 hores de trajecte d’anada i tornada

En el nostre cas no vam realitzar cap d’ells, ja que això implicava afegir molt temps i esforç al trekking principal, per lo que vam preferir no arriscar-nos i completar el Tongariro Alpine Crossing. El què sí que vam haver d’afegir és el recorregut des del Punt A (Parking Ketetahi) al Parking de Mountain Shuttle, que va comportar afegir als 19,4 kilòmetres, un kilòmetre més.

3. Etapes del Tongariro Alpine Crossing

En aquest apartat, t’expliquem una mica més de cada una de les etapes del Tongariro Alpine Crossing.

Etapa 1: Parking Mangatepopo a Soda Springs – 1:15 hores. Dificultat: Fàcil

Aquesta es pot considerar la primera etapa del trekking sent la primera part molt plana, en la que inclús hi ha en algunes de les zones passarel·les. Aproximadament després de 15 minuts de marxa, pots desviar-te a l’esquerra per arribar a Mangatepopo Hut i els banys, a uns 5 minuts de caminata. En cas de no voler anar als banys, has de seguir el sender principal en el que veuràs com a mesura que avances, canvien totalment els paisatges.

És en aquesta etapa en la que en determinat punt podràs veure el famós rètol que t’adverteix perquè segueixis una sèrie de recomanacions a més de instar-te a abandonar el trekking si fa mal temps o no estàs suficientment preparat.

Etapa 2: Soda Springs a South Crater – 1:45 hores. Dificultat: Moderada (cansada)

Aquesta etapa, coneguda també com l’Escala del Diable, és una de les més empinades del trekking Tongariro, que puja de 1.400 a 1.600 metres sobre el nivell del mar. Com a recompensa a l’esforç, tenim que dir-te que les vistes en els dies clars son increïbles, poguent veure inclús el con del Taranaki si mires a l’oest.

Encara que tot el trajecte és segur, al ser bona part escales i algunes zones de lava, convé prendre’s-ho amb tranquil·litat per evitar caigudes o torçades de peu.

Etapa 3: South Crater a Red Crater – 45 minuts. Dificultat: Moderada (cansada)

La tercera etapa del Tongariro Alpine Crossing continua sent bastant cansada, ja que segueix sent una pendents important, encara que aquí el terra és bastant més compacte, per lo què és més fàcil avançar. A l’igual que en l’anterior etapa, si el dia és clar, podràs gaudir d’unes vistes impressionants del vall de Oturere, el desert Rangipo i les serralades de Kaimanawa per el final, arribar a l’impressionant Cràter Vermell, una de les vistes més impressionants del Creuament Alpí.

Encara que com dèiem anteriorment el sender és estable, els dies de molt vent s’ha d’anar amb compte ja que no hi ha cap tipus de protecció en la zona més alta i quan es camina pel sender principal de la cresta.

Etapa 4: Red Crater a Emerald Pools (Llacs Esmeralda) – 60 a 75 minuts. Dificultat: Difícil

Tal i com comentàvem anteriorment, passar aquesta etapa no hauria de portar-te més de 15-20 minuts, malgrat a la dificultat de la baixada en una pendent increïblement relliscosa. En el nostre cas hem parat entre una hora i hora i mitja ja que hem parat infinitat de cops per fer fotos i creiem que és lo adequat si vols gaudir d’un dels paisatges més impressionants del Tongariro. Un cop deixis enrere el Cràter Vermell, després de caminar uns metres, et trobaràs front a front amb els Llacs Esmeralda, probablement la imatge més coneguda del trekking, que estem segurs, alleugerirà i et farà oblidar qualsevol esforç anterior.

Un cop en aquest punt, comença la zona més dificultosa del trekking, ja que hauràs de baixar una cresta de bastant pendent, en la que el terra no és per a res estable. Arribats en aquest punt, encara que portis bastons, et recomanem anar avançant clavant primer el taló de les teves botes per després posar la resta del peu. D’aquesta forma aconseguiràs relliscar molt menys i refermar la teva petjada evitant caigudes i relliscades.

T’aconsellem prendre’t un temps en les zones amb millors vistes, per gaudir d’elles, ja que durant la baixada és difícil no mantenir la vista en els peus per evitar caure.

Etapa 5: Emerald Pools a Blue Lake – 20 minuts. Dificultat: Fàcil

El sender principal del Tongariro Alpine Crossing segueix vorejant el Cràter Central per llavors prendre una zona totalment plana fins al Llac Blau. Aquest és el llac Es Tapu, sagrat pels maorís, per lo què està prohibit tocar-lo, banyar-s’hi, menjar o beure en les seves ribes. En el cas que vulguis fer una parada per menjar algo, quéda’t en la part alta, des d’on tindràs unes vistes increïbles, però en tot moment et mostraràs respectuós amb les creences del lloc.

Abans d’arribar a la pujada que et porta al Llac Tapu, no deixis de girar-te. Al fer-ho podràs gaudir d’una de les vistes més impressionants amb el Tongariro i el Cràter Vermell en l’horitzó. A la teva dreta, una vegada t’hagis girat, podràs veure la impressionant llengua de lava provocada per la última erupció.

Etapa 6: Blue Lake a Ketetahi Hut – 1:15 hores. Dificultat: Fàcil (Molt cansada)

Després de passar una pujada curta i no molt empinada arribaràs al Cràter Nord, des d’on tindràs unes vistes impressionants del Mont Pihanga, el Llac Rotoaira i el Llac Taupo. En aquesta etapa, el 95% del camí és de baixada en zig-zag i discorre a través d’una zona protegida, per lo què és important no sortir del sender marcat o les passarel·les habilitades.

Aquesta etapa et porta fins al Refugi Ketetahi, on hi ha servei de banys. En el nostre cas considerem que la dificultat és fàcil, ja que no comporta cap risc, el problema és que amb el cansament acumulat i tant temps de baixada, els genolls i cames es carreguen tant que per moments sembla que no podràs seguir.

Etapa 7: Ketetahi Hut al parking de Ketetahi – 1:30 hores. Dificultat: Fàcil (Molt cansada)

A l’igual que l’etapa anterior, aquesta tampoc presenta dificultat, el principal problema és que el sender continua sent de baixada i en aquest punt ja és un autèntic trenca-cames. A mitja etapa creuaràs per la zona de Ketetahi Springs, que al ser privada no has de travessar, per després a mesura que avancis, recórrer els últims kilòmetres a través d’un increïble bosc, que finalitza en el parking de Ketetahi.

Etapa 8: Parking Ketetahi a Parking Mountain Shuttle – 15 minuts. Dificultat: Fàcil (Molt Cansada)

Aquesta última etapa únicament hauràs de fer-la si com en el nostre cas, has contractat el transport amb Mountain Shuttle i has deixat el teu vehicle en el parking vigilat que es troba a un kilòmetre del punt final del Trekking Tongariro. L’etapa discorre a través de la carretera totalment plana i la única dificultat és el cansament acumulat de les últimes hores baixant, que fan que les cames no responguin.

4. Consells i conclusions per fer el Tongariro Alpine Crossing

Després de les explicacions anteriors sobre el Tongariro Alpine Crossing i les etapes del trekking, volem deixar-te alguns consells per fer aquesta caminada que creiem, poden servir-te per organitzar-te millor i gaudir del que diuen, és el trekking d’un dia més bonic del món:

• El primer que creiem que has de fer abans d’enfrontar-te al Trekking Tongariro, és comprovar el temps i al ser possible anar monitoritzant-lo uns dies abans a través d’alguna aplicació com “Metservice”, que és la que utilitzen els allotjaments i serveis de shuttle. A més d’això, és recomanable si tens algun dubte, anar al Centre de Visitants o trucar per telèfon perquè ells et dónin l’última notícia meteorològica. No oblidis que encara que sembli increïble, el temps a Nova Zelanda canvia moltíssim en qüestió d’hores, però en el Tongariro, això passa en qüestió de minuts. Que hagis començat el trekking amb un sol increïble, no vol dir que a meitat del camí caigui una tempesta que faci d’aquest trekking el pitjor dels teus somnis. És per això que val la pena ser previngut i tenir en compte la previsió del temps.
• Tenint en compte lo anterior, és important portar algo d’abric, pantaló llarg, camiseta de màniga llarga, impermeable, gorro, guants i bufanda. Encara que hi hagi moments del dia en els que si fa sol, no els utilitzis, és probable que a primera hora i última hora els necessitis.
• A més de la roba, és important portar un calçat apte per aquest tipus de trekking. Nosaltres vam veure gent amb sandàlies i sabatilles d’esport. És perfectament factible fer-ho amb aquest calçat, però t’assegurem que si no tens experiència, probablement serà més fàcil que sofreixis una caiguda o relliscada.
• Recorda quen no hi ha cap tipus de serveis de begudes o menjars al llarg de tot el Trekking Tongariro. Tot lo què necessitis hauràs de portar-ho a la motxilla. Nosaltres et recomanem no carregar amb masses coses. Varis snacks (fruits secs o barretes energètiques) i un entrepà per esmorzar son suficients. A més és important portar aigua. Valora abans de carregar amb més o menys pes quan pots arribar a necessitar.

• Sempre que puguis, et recomanem començar el trekking a primera hora del matí, això et donarà marge per aturar-te a fer fotos i descansar a més de prendre’t la caminata amb més tranquil·litat.
• Com comentava anteriorment, per nosaltres la dificultat del Trekking Tongariro no està en algo tècnic, el principal problema és el cansament al que t’enfrontes sobretot en les dues últimes etapes, que són de baixada contínua, durant més de 3 hores i et rebenten literalment les cames. A nivell de dificultat, l’etapa del Cràter Vermell, al ser una baixada amb bastant pendent i en terreny inestable, és la més complicada, però res que no pugui fer-se amb tranquil·litat.
• Si tens vertigen, no et preocupis. En cap de les etapes passes per zones en les que aquest pugui jugar-te una mala passada. La única zona seria el Cràter Vermell, en el que més que per l’alçada, pot resultar-te problemàtic el descens per el terreny.
• Com també comentàvem a l’inici del post, et recomano que no facis aquest trekking al revés com l’hem fet nosaltres i el fa el 99% de la gent. Nosaltres vam veure a alguns viatgers fent-lo al contrari i l’esforç a més de ser el doble, les vistes que teníen eren totalment diferents, a trobar-se sempre a les seves esquenes les vistes i paisatges més impressionants.

• Una altra de les coses és tenir en compte que encara que en alguns blogs llegeixis que es pot aparcar en els marges de la carretera del Parking Ketetahi (punt final del trekking), això actualment no és així. Ara hi ha senyalització en la que t’indiquen que únicament es pot aparcar 4 hores en aquestes zones, per lo que si vas a fer el trekking, és impossible aparcar fora del parking habilitat.
• A més, està totalment prohibit fer nit en qualsevol dels parkings.

Conclusions del Trekking de Tongariro

Després de la nostra experiència, no podem més que recomanar fer el Trekking al Tongariro. El que si ens ha cridat l’atenció moltíssim és l’etiqueta de gran dificultat que hem vist li posen molts viatgers. Entenem que si el fas en un dia amb molt de vent o pluja, l’experiència ha de ser increïblement dura, però si el fas en un dia en el que el temps sigui estable, t’asseguro que qualsevol persona, que realitzi un mínim d’activitat física, pot realitzar-lo. És cansat, no ho negarem, sobretot la última part, en la que la baixada fa que les cames hi hagi moments que no les notis, però t’asseguro que a nivell dificultat, no es requereix cap tipus de tècnica. L’únic punt “crític” és la baixada del Red Cràter, en la que per la inestabilitat del terreny, lo més probable és que t’emportis alguna relliscada. Sabent-ho, és important anar a poc a poc, prenent precaucions i inclús si ho creus necessari, portar bastons perquè t’ajudin.

Resumint: No et direm que és fàcil. Però tampoc et direm que és difícil o impossible. Únicament et direm que es pot fer, més ràpid o més a poc a poc, sigui quin sigui el teu estat físic. I sobretot et direm: no deixis que ningú et digui que és impossible. No deixis que ningú et posi la por en el cos i et condicioni. Pensa que t’estan parlant les teves pors i aquestes únicament volen que no ho intentis.

I així, després de vuit hores d’intens trekking, arribem al Parking Ketetahi, des d’on recorrerem l’últim kilòmetre fins al pàrking vigilat de Mountain Shuttle, ens retrobem amb la nostra autocaravana amb la que emprendrem la ruta fins al nostre nou allotjament, a Taumarunui, on l’endemà començarem una altra ruta formidable.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les principals atraccions visitades, en un mapa de google maps (hi hem destinat un total de 57 min, en un trajecte final de 77,90 kilòmetres):

Adjuntem el recorregut a peu pel trekking del Tongariro Alpine Crossing, en un mapa de google maps (lògicament el kilometratge i el temps no és ben bé correcte):

I per finalitzar, anunciem el càmping on ens allotjem la nit d’aquest dia, en aquest cas es tracta, del Taumarunui Holiday Park.

Visitar la zona del Llac Taupo hi destinarem tot un dia de les nostres vacances a Nova Zelanda. Començarem veient 2 fenòmens naturals, com les cascades Huka Falls i els Cràters de la Lluna. La resta del dia veurem els atractius i farem algunes activitats del poble de Taupo.

Índex: 1. Huka Falls 2. Cràters de la Lluna 3. Taupo (10 coses a fer a Taupo)

1. Huka Falls

Un recorregut pels llocs a veure en el Llac Taupo és el pla que tenim el dia d’avui després de tenir ahir una jornada de lo més completa, que ens va portar a visitar Hobbiton i visitar les Coves de Waitomo, dos dels llocs que veure a Nova Zelanda imprescindibles. I després d’esmorzar, el primer que farem serà acostar-nos a Huka Falls, a només 2 kilòmetres d’on hem dormit avui (Reids Farm Hipapatua). Aquestes cascades, conegudes pels maorís com Kakanui o “gran massa d’escuma”, estan ubicades a pocs kilòmetres del llac Taupo, en el lloc d’estrenyiment màxim del Waikato, el riu més llarg de Nova Zelanda. Degut a aquest fenòmen, les aigües cauen d’una manera increíble des de 10 metres d’alçada, creant un estrèpit que es pot sentir inclús des del pàrking. Si tens la sort de venir durant un dia clar i amb sol, podràs gaudir a més de l’espectacle natural, de la visió d’unes aigües turquesa cristal·lines, que sorprenen inclús al més viatger.

Et recomanem fer un passeig per la zona, ja que encara que des del pont es té una perspectiva fantàstica, si t’allunyes una mica, les vistes resulten tant o més interessants a més de regalar-te una passejada de lo més agradable, per un altre dels llocs que veure en el Llac Taupo.

Tingues en compte que la visita a les Cascades Huka no et portarà més de 30 minuts, depenent dels miradors que vulguis fer i l’accés és gratuït. Al costat del parking, també gratuït, hi ha un servei de bany i un quiosc petit en el que poder comprar aigua o algo de menjar. Després d’aquesta visita seguim amb el nostre recorregut d’avui pels llocs que visitar en el Llac Taupo, dirigint-nos als Cràters de la Lluna, ubicats a només 3 kilòmetres de Huka Falls.

2. Cràters de la Lluna

Encara que inicialment aquest lloc pot semblar poc interessant després de fer una ruta pels llocs que veure a Rotorua, després de la nostra experiència, no podem més que recomanar-te fer aquesta visita, ja que és molt diferent a tot lo què puguis haver vist anteriorment, inclosa la zona de Rotorua. A més, el passeig discorre entre vegetació i probablement no et creuïs amb cap turista més, algo que fa encara més interessant aquesta visita de camí al Llac Taupo.

Menys coneguda que altres zones geotermals de Nova Zelanda, els Cràters de la Lluna es varen formar després de la construcció d’una central hidroelèctrica, que va provocar que baixés l’aigua subterrània, fent que sorgíssin piscines i respiradors que a dia d’avui, estan envoltats de vegetació donant al paisatge una visió realment impressionant.

El preu de l’entrada és de 10NZD per persona. L’horari és de 9:30 a 17:00h i hi ha aparcament habilitat per a cotxes i autocaravanes. La visita es realitza a través d’unes passarel·les i un sender circular que recorre les zones més famoses, des de les que en alguns punts s’arriba a veure el Llac Taupo al fons. La visita dura al voltant de 1 hora, fent parades per a fer fotos. Tenint això en conte creiem que aquesta visita és perfecta per incloure-la en els llocs que veure en el Llac Taupo. Adjunto l’enllaç amb els preus i horaris.

Després de la visita que tenim que confessar, ens deixa un sabor de boca increïblement dolç, a mig matí continuem la ruta pels llocs que veure en el Llac Taupo, dirigint-nos al Llac Taupo i a la ciutat de Taupo, que competeix amb Rotorua per ser la zona més turística de l’Illa Nord de Nova Zelanda.

3. Taupo (10 coses a fer a Taupo)

La nostra parada a Taupo ha estat en certa manera casual, ja que aquesta localitat està extremadament recomanada per quins volen fer algun esport extrem o a l’aire lliure, algo que nosaltres no venim buscant precisament en aquest viatge. Dit això, sí que et recomanem mirar amb detall les activitats que aquí es realitzen ja que si t’agraden els esports, passar aquí un parell de dies creiem que pot ser una experiència més que recomanable. És per això que nosaltres ens n’anirem a centrar en conèixer la zona més cèntrica de la ciutat i una part del Llac Taupo, a més de fer una parada en el seu famós Mc Donalds, considerat un dels més curiosos del món. A més de la parada en el Mc Donalds que et comentàvem, et recomanem passejar per alguns dels carrers paral·lels al Llac Taupo, per conèixer i tenir una altra visió de la localitat i una altra perspectiva de la ciutat novazelandesa. Aquestes que t’adjuntem ara, son les 10 coses a fer a Taupo i voltants:

1. Spa Thermal Park

Aquest enorme parc a les ribes del riu Waikato és un dels pulmons de Taupo. I com a bon parc, podràs gaudir d’un fotimer d’activitats en el seu interior, com fer senderisme, muntar en bicicleta o organitzar un pícnic.

A més, en l’interior del parc hi ha molts trails senyalitzats gràcies als quals podràs descobrir les ribes del riu i els voltants de Taupo. De fet, si et sembla, des d’aquest parc es pot anar caminant fins a les Huka Falls en un trail d’uns 3 kilòmetres aproximadament.

2. Otumuheke Stream

Fer-te un bany en les calentes aigües termals del Otumuheke Stream és una altra de les coses que et recomanem fer a Taupo. I segur que t’estaves preguntant perquè aquest parc es diu Spa Thermal Park. Doncs bé, aquesta zona de la illa nord de Nova Zelanda és coneguda per la seva gran activitat geotermal, així que és bastant habitual trobar fonts d’aigua termal, fangs bombollejants i valls fumejants.

En aquest cas, en l’Spa Thermal Park de Taupo, hi trobaràs el Otumuheke Stream, una petita font d’aigua termal just al costat del riu Waikato. El lloc agrada molt i podràs banyar-te completament gratis. A més l’entorn és preciós.

3. McDonald´s de Taupo

T’agradi més o menys aquesta cadena de menjar ràpid, si passes per Taupo, et recomanem no deixar de fer una aturada, encara que sigui únicament per veure el seu exterior. Fa falta alguna explicació a més de la foto?

Aquest MacDonalds és sens dubte un dels llocs més curiosos de Nova Zelanda. I és que just al costat del restaurant de menjar ràpid, la marca té una avioneta 100% real que fa les vegades de menjador. S’accedeix a ella des de l’interior del restaurant i podràs comprovar per tu mateix que no estàs davant una maqueta a tamany real. No, és una avioneta de veritat, i així ho testifica la seva cabina de pilots intacta. La resta de l’interior de l’avioneta ha estat restaurat per convertir-la en un mini menjador.

Nosaltres vam aprofitar per menjar-hi alguna cosa, però pots visitar-la sense problema encara que no vagis a menjar-hi res.

4. Obertura de la presa dels Aratiatia Rapids

En general, a mi m’agraden força les preses, així que quan ens vam assabentar-nos de que prop de Taupo n’hi havia una que obria les seves portes a determinades hores del dia, no vam dubtar en apropar-nos a veure l’espectacle.

Tots els dies entre 3 i 4 vegades al dia, depenent de l’època de l’any, la presa (situada en un dels extrems del llac Aratiatia) obre les seves portes i deixa passar una quantitat ingent d’aigua que inunda els Aratiatia Rapids per acabar desembocant en el riu Waikato. L’espectacle es pot veure des del propi pont que hi ha al costat de la presa o des d’algun dels dos viewpoints que hi ha en les ribes dels ràpids.

La veritat és que és una experiència super curiosa si t’agraden aquest tipus d’estructures.

5. Mine Bay – Roques tallades pels maorís

Una de les coses més curioses que fer a Taupo és muntar a bord d’un creuer per el llac i flipar amb les roques tallades pels maorís. Només son accessibles en vaixell, així que aquesta és la única manera de veure-les de prop (i això que medeixen uns 14 metres!). Ara bé, per acostar-t’hi també ho pots fer en caiac i en llanxa.

Aquestes talles fóren realitzades pels maorís en la dècada de 1970 en la badia de Mine, i representen al navegant maorí que va portar a les tribus a aquesta zona fa 1.000 anys. A més, el llac Taupo, que és el més gran del país, guarda altres molts secrets que aniràs descobrint si finalment fas aquesta activitat. Pots reservar el teu creuer aquí.

6. Saltar en paracaigudes gaudint de les precioses vistes del llac Taupo

És veritat que aquesta activitat només tindrà sentit per els més atrevits. Nosaltres no la vàrem fer perquè a part, és una activitat bastant cara, però per les fotos que hem vist val moltíssim la pena. Sobretot per les vistes del llac. Pots donar-hi un cop d’ull als preus de saltar en paracaigudes aquí.

7. Visitar el parc geotermal Orakei Korako

Com saps, aquesta zona de l’illa nord de Nova Zelanda és coneguda sobretot per la seva activitat geotermal. I aquest parc és una altra prova d’això: fangs bombollejants, aigües de colors impossibles, gèisers i inclús una cova geotermal que és única en el país. La visita a aquest parc costa 49 NZD per persona (nens 23NZD) i inclou un passeig en barca per el llac central del parc. Pots reservar la teva entrada per a Orakei Korako des d’aquí.

8. Waikarei Terraces

Si et vé de gust relaxar-te després d’algun dels trails o activitats que facis per la zona, el millor lloc és Waikarei terraces, un spa d’aigües termals preparat per què puguis gaudir al màxim de l’experiència geotermal.

A més del bany en les piscines termals, en aquest recinte podràs gaudir d’una experiència cultural maorí (que es paga a part) o d’un passeig autoguiat per les terrasses de silici sobre les que s’aboquen les aigües termals en el que podràs a prendre un xic més sobre l’activitat geotermal d’aquesta zona. L’entrada al balneari costa 27NZD per persona i un cop en l’interior podràs gaudir també d’altres tractaments com massatges o reflexologia. Adjuntem l’enllaç.

9. Museu de Taupo

Si no vols anar-te de Taupo (i de Nova Zelanda) sense saber una mica més sobre la cultura maorí, no pots deixar de visitar el museu de Taupo. En ell hi trobaràs innombrables peces d’art maorí i algunes reproduccions de cases i botigues típiques d’aquesta cultura. Visitar-lo costa 5NZD per persona. Adjunto l’enllaç aquí.

10. Mount Tauhara

És un volcà inactiu que arriba als 1.088 metres d’alçada sobre el nivell del mar. La caminata fins la cima del mont és molt bonica i et regala unes vistes espectaculars al llac Taupo.

Altres activitats a fer a Taupo i als seus entorns: – Fer-se una foto amb les lletres de #LoveTaupo – Visitar Huka Honey Hive i descobrir un xic més sobre com es fa la mel i les seves propietats – Passejar per el jardí botànic de Waipahihi Botanical Reserve – Fer Bungee Jumping sobre el riu Waikato – Visitar Lava Glass Glassblowing Studio per a flipar amb com es treballa el vidre allí – Gaudir montant en jetboat per les Huka Falls – Menjar en algun dels restaurants indis de la ciutat (n’hi ha molts i estan tots molt ben puntuats) – Fer ràfting per el riu Tongariro

I ha arribat l’hora de finalitzar la ruta pels llocs que veure en el Llac Taupo. Iniciem ja el nostre camí cap el Tongariro, on si segueix la bona previsió del temps, demà farem l’increïble trekking Tongariro Alpine Crossing. Arribarem allí després de recórrer els 75 kilòmetres (i una hora i quart de camí) que ens separen. Primer de tot, pel camí ens creuarem amb algun dels atractius que ara us volem ressaltar:

Llac Taupo

Ja el coneixem, però ara per la nostra ruta el creuarem de nord a sud (de la ciutat de Taupo a Turangi). Situat en la caldera d’un volcà, el Llac Taupo és el llac més gran de Nova Zelanda, format després de l’erupció del Oruanui fa quasi 27.000 anys. Amb orígen en el riu Waikato, aquest desemboca en el Llac Taupo, deixant tota la seva força en els ràpids i arribant a aquest amb total tranquil·litat, fent que Taupo sigui un lloc perfecte per gaudir de l’esport i el bon temps.

Te Ponanga Saddle Viewpoint

Passat el llac, passem per la població de Turangi, on es troba un mirador preciós, el Te Ponanga Saddle Viewpoint. Està ubicat a les afores del poble de Turangi des del que s’obtenen unes vistes impressionants tant del llac com dels verds prats del voltant.

I arribem al nostre allotjament d’avui a Tongariro. És un camping i es diu Tongariro Holiday Park, on soparem creuant els dits perquè el temps segueixi mantenint-se i ens permeti, demà, gaudir d’una de les jornades més increïbles d’aquest viatge.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les principals atraccions visitades, en un mapa de google maps (hi hem destinat un total de 1h i 24min, en un trajecte final de 87,00 kilòmetres):

També adjuntem les principals atraccions visitades de la ciutat de Taupo, en un altre mapa de google maps (no oblideu que també teniu el mapa en la pàgina principal del viatge a Nova Zelanda, on es mostren totes les atraccions del mateix):

I per finalitzar, anunciem el càmping on ens allotjem la nit d’aquest dia, en aquest cas es tracta, del Tongariro Holiday Park.

En aquest dia visitarem dos dels emplaçaments més famosos i importants de Nova Zelanda, per una banda, pel matí visitarem Hobbiton Movie Set Tours, el set de rodatge que es va utilitzar durant la gravació de la trilogia “El Senyor dels Anells”, i a la tarda veurem dues de les Waitomo Caves, la Glowworm Cave i la Ruakuri Cave, dues de les coves més conegudes per veure part de la població de cucs lluminosos endèmics de Nova Zelanda.

Índex: 1. Hobbiton Movie Set Tours 2. Bridal Veil Falls 3. Waitomo Caves (Glowworm Cave i Ruakuri Cave) 4. Omaru Falls

1. Hobbiton Movie Set Tours

Visitar Hobbiton a Nova Zelanda és probablement un dels objectius de la majoria de viatgers que recorren el País del Núvol Blanc. A més, segons la nostra experiència, poc importa que siguis o no fan de la trilogia de “El Senyor dels Anells” o hagis vist “El Hobbit”. Sigui quin sigui el teu cas, fer el tour per Hobbiton estem segurs que es convertirà en un dels teus moments en el país i un dels llocs que veure a Nova Zelanda imprescindibles. Per a nosaltres, el dia d’avui comença d’hora i amb alguns nervis i és que ha arribat el dia de visitar Hobbiton, un dels molts motius que teníem per recórrer la Illa Nord i fer aquest viatge de Nova Zelanda en autocaravana. Recordeu que hem dormit a Brock’s Place, una granja a només 2,5 kilòmetres del set de rodatge de Hobbiton, per així poder arribar més aviat pel matí, ja que la nostra visita és a les 9:30h del matí. El primer que has de saber és que Hobbiton a Nova Zelanda no és una altra cosa que el set de rodatge que es va utilitzar durant la gravació de la trilogia de “El Senyor dels Anells”. Aquest decorat, al finalitzar el rodatge es va desmuntar, per després tenir que tornar a reconstruïr-se de manera exacta, quan es va començar el rodatge de “El Hobbit”. Un cop finalitzat aquest, la familia Alexander, propietaria de la granja escollida per Peter Jackson, el director, com escenari, va arribar a un acord amb la productora per a poder mantenir aquest escenari i mostrar-lo a tots els visitants que volguéssin conèixer Hobbiton o “La Comarca”.

I fou així, després d’aquest acord, com va néixer Hobbiton Movie Set Tours, un dels llocs més visitats de Nova Zelanda i que ha estat tot un descobriment per a més d’un viatger que com nosaltres, arriba aquí per la fama que precedeix el lloc i després de l’experiència, surt totalment entusiasmat amb el tour i tot el què envolta a l’increïble món de Tolkien.

Entrades per a Hobbiton

Després d’aquesta petita introducció volem parlar sobre les entrades per visitar Hobbiton a Nova Zelanda. El què sí podem dir-te és que el Tour de Hobbiton no és precisament econòmic, ja que son al voltant de 120NZD per persona (uns 66€ per persona), depenent de quin tipus de tour escullis. El què sí que t’assegurem és que no te’n penediràs de cap dels dòlars que et gastis, ja que és una experiència única. Et deixo algunes dades bàsiques perquè puguis escollir l’entrada a Hobbiton que millor s’adapti a les teves necessitats:

• El primer a tenir en compte és que visitar Hobbiton a Nova Zelanda per lliure és algo impossible, per lo que la única opció és optar per el clàssic tour guiat diürn o un especial nocturn que inclou un sopar en el set de rodatge.
• Tots els tours son en anglès, encara que l’entrada disposen de fulletons explicatius del tour en espanyol, tailandès, xinès, francès, alemany, indonesi, italià, japonès, coreà i portuguès.
• El preu del tour per Hobbiton a Nova Zelanda depèn bàsicament d’una cosa: des d’on el facis. És important valorar aquest punt, ja que depenent d’ell, hauràs de realitzar tu el trajecte fins a Shire’s Rest café o no, que és el punt inicial del tour.
• Depenent de l’època de l’any, hi ha més o menys tours al llarg del dia, encara que tots tenen la mateixa durada, unes dues hores, encara que aquest temps es pot ajustar una mica, depenent del temps i la quantitat de grups que hi hagi.
• Lo més important, sobretot en temporada mitja i alta és reservar amb antelació. Nosaltres ho vam fer així.
• Pots reservar aquí el tour guiat per el set de rodatge de Hobbiton, sortint des de Shire’s Rest café. És un enllaç a Get Your Guide on es pot reservar el tour pel mateix preu que a la pàgina oficial del lloc. De totes maneres, a nosaltres ens agrada més anar a la pàgina oficial del lloc i reservar-ho des d’allí. És aquesta.

Què veure en la visita a Hobbiton

Encara que no volem desvelar-te molt sobre la visita a Hobbiton, ja que creiem que en part la màgia d’aquest lloc és no saber molt d’ell, sí que volem deixar-te algunes dades perquè sàpigues en què consisteix l’”excursió a La Comarca” i què és lo que veuràs al llarg del recorregut. La primera part del tour es realitza en autobús fent el trajecte des de Shire’s Rest Café, punt de trobada dels tours, fins al propi set de rodatge. Aquesta part dura uns 10 minuts i en ella a més de poder veure-hi un documental, el guia et va donant explicacions i explicant anècdotes sobre Hobbiton i el rodatge de les pel·lícules. Un cop en el set de rodatge, aquest es recorre pràcticament en una hora, sempre amb el guia que et porta a través dels diferents forats de hobbit, sempre relatant anècdotes, dades curioses del rodatge a més d’explicacions sobre la pel·lícula.

En contra del què pugui semblar, malgrat ser un  tour guiat, tindràs temps per a poder fer fotos, ja que el guia cuida molt aquest aspecte i sempre deixa moments per poder fer fotos, inclòs la zona dels forats de hobbit. Després d’aquesta hora de recorregut, el tour a Hobbiton finalitza en la Posada del Dragó Verd, en la que durant uns 15 minuts podràs gaudir de l’ambient i d’una cervesa amb alcohol o sense alcohol, inclosa en el preu de l’entrada.

Des d’aquí i després de quasi 2 hores de visita, tornaràs a agafar el autobús que et portarà de nou a Shire’s Rest Café, on està el pàrking, la botiga i una petita cafeteria restaurant i on acaba l’excursió a Hobbiton.

Curiositats sobre Hobbiton a Nova Zelanda

Encara que abans us deia que no us volia revelar molt sobre Hobbiton, sí que volem deixar-te vàries curiositats sobre aquest lloc perquè vagis obrint boca inclús abans de visitar-lo:

• Segons expliquen, el director Jackson estava buscant localitzacions per el rodatge de “El Senyor dels Anells” quan va veure la granja Alexander. Fou en aquest moment quan va saber que aquesta era la localització perfecta per a “La Comarca”: turons ondulants, en els que poguer ubicar-hi els forats dels hobbits.
• Jackson valorava moltes coses, però entre elles, va tenir preferència en que tots els arbres i plantes fóssin naturals de Hobbiton. Això va poder mantenir-ho quasi al 100%, ja que no va poder trobar cap cirerer amb les dimensions que volia per plantar-lo sobre la casa de Bilbo i Frodo Bolsón, per lo què va tenir que construïr-ne un d’acer i silicona amb més de 200.000 fulles, que s’enganxaren una a una. Com a curiositat, afegir que aquest famós arbre únicament surt en “El Senyor dels Anells”, ja que quan es va rodar “El Hobbit”, havia una diferència de varis anys i ja no es podia utilitzar un arbre amb les mateixes dimensions.

• Algo semblant va passar amb els arbres que estaven en La Comarca. Segons el llibre de Tolkien aquests eren cirerers, però en la granja hi havien pomers, així que Jackson per els rodatges, canviava les fruites i les fulles per recrear a la perfecció el llibre.
• Una altra de les curiositats és que les cases dels forats de hobbit es varen tractar amb vinagre, cola, molsa i pintura per a donar-li l’aspecte envellit que es veu en la pel·lícula i que quan t’apropis, podràs comprovar perfectament.

• D’igual forma, tots els detalls que podràs veure en el set de rodatge de Hobbiton estan fets a escala amb una perfecció i detall increïble. Et recomanem prendre’t un temps per observar la roba estesa, els carros, les hortalisses, etc…
• Encara que en la distància pugui semblar que tots els forats son iguals, si et fixes podràs veure com n’hi ha alguns que tenen diferents mesures. Això és perquè Gandalf semblés molt més alt que Frodo i Bilbo.
• Malgrat a que des de fora sembla que es pot entrar en les cases dels hobbits, únicament podràs fer-ho en una que a més està buida, ja que els interiors es varen gravar a Wellington i a Hobbiton únicament es gravaren els exteriors de les pel·lícules.
• On sí podràs veure l’escenari complet és en la Taverna del Dragó verd, en la que es conserven tots els detalls tal i com vas poder veure’ls en les pel·lícules.

Consells per visitar Hobbiton

• Encara que qualsevol hora del dia és bona per visitar Hobbiton a Nova Zelanda, sempre que puguis, et recomanem anar-hi a primera hora del matí o a última hora de la tarda. D’aquesta forma, evitaràs ajuntar-te amb molts grups organitzats que hi solen anar durant la meitat del dia.
• Si tens possibilitat, apropa’t a Shire’s Rest amb algo de temps per visitar la botiga i prendre algo en la cafeteria o inclús esmorzar. Els preus son molt ajustats i per lo què varem veure, la carta té molt bona pinta.
• Encara que vagis amb autocaravana no et preocupis. Hobbiton disposa d’un parking enorme en el que hi ha espais designats per autocaravanes.
• No oblidis que si optes per comprar les entrades a Hobbiton des de Shire’s Rest, hauràs d’anar-hi amb el teu vehicle fins allí. És a dir, tindràs que anar al punt de trobada que es troba a uns 16 kilòmetres de Matamata. En el cas de que no hi vulguis anar allí amb el teu vehicle, et recomanem optar per reservar les entrades a Hobbiton des de Matamata o qualsevol altre orígen.

Visitar Hobbiton i Waitomo el mateix dia Hem de dir que és totalment factible visitar Hobbiton i les Coves de Waitomo en un mateix dia. A més és recomanable si contes amb pocs dies i vols conèixer aquests dos llocs. Lo què sí que has de tenir en compte és programar les visites de tal forma que no se solapin a més de deixar temps suficient per fer el trajecte entre ambdós llocs que et portarà uns 90 minuts.

Després de dues hores de visita a Hobbiton i sortir amb un somriure d’orella a orella, recollim l’autocaravana de l’aparcament i anirem a fer alguna parada extra abans de conduïr cap a Waitomo.

2. Bridal Veil Falls

Abans de conduïr cap a Waitomo, volem fer una pausa en el nostre recorregut, i donar la possibilitat de visitar a dos atractius que estan relativament a prop de Hobbiton. Es tracta del poble de Raglan i de la cascada Bridal Veil Falls.

Raglan

Aquest poble és conegut per tenir 8 kilòmetres de costa plens de punts de surf i és segurament la zona surfera més popular de Nova Zelanda. Des del Shire’s Rest Cafe de Hobbiton fins a Raglan hem de conduïr 88,3 kilòmetres (un trajecte de 1 hora i quart). El punt més conegut és Manu Bay que apareix en la famosa pel·lícula de surf dels 60 The Endless Summer. Si vas per allí apropa’t a menjar al Rock it Cafe Raglan.

Bridal Veil Falls

A 15,9 kilòmetres al sud de Raglan (uns 17 minuts en cotxe), ens trobem a les cascades Bridal Veil Falls. Ja de per si el nom és bastant interessant, cascades “el Vel de la Núvia”. Si estàs per l’àrea de Raglan val la pena visitar aquestes cascades, ja que la zona és preciosa. És una cascada de 55 metres de caiguda ubicada en la Reserva Escènica de Waireinga, amb 4 miradors disponibles per contemplar-la.

3. Waitomo Caves (Glowworm Cave i Ruakuri Cave)

De la cascada Bridal Veil Falls fins a les Coves de Waitomo hi ha 104 kilòmetres (1 hora i mitja). Ja sabeu, si disposeu de més temps per incloure aquesta escapada a Raglan i a la cascada, es pot fer tot, creiem. I ara anem a explicar el segon dels imprescindibles del dia, les Waitomo Caves. La visita a les Waitomo Caves i els seus cucs lluminosos val moltíssim la pena. Visitar aquest lloc, en el que tens la sensació d’estar en un altre planeta, o millor, dins d’un espai completament oníric, és una altra de les experiències imperdibles de qualsevol viatge a Nova Zelanda.

I perquè son famoses aquestes coves? Perquè son la llar d’uns curiosos cucs que brillen en la foscor. Hi ha varis llocs a Nova Zelanda en els que es pot veure aquest espectacle de la naturalesa, però les coves de Waitomo, concretament la Glowworm Cave, son el més conegut per la gran concentració de cucs lluminosos que tenen.

Aquestes coves fóren explorades per primer cop en l’any 1887 per el cap maorí local Tane Tinorau acompanyat per un topògraf anglès, Fred Mace.

Els maorís locals ja sabíen de l’existència de les coves, però les cavernes subterrànies mai havien estat explorades extensament fins que Fred i Tane fóren a investigar. Quan van entrar a les coves, el seu primer descobriment fou la cova de Glowworm. Quan els seus ulls es van acostumar a la foscor, varen veure una multitud de llums que es reflexaven a l’aigua, i al mirar cap amunt, varen descobrir que els sostres estaven esquitxats de llums dels milers de cucs lluminosos que allí vivíen. Dos anys després, en el 1889, Tane Tinorau va obrir la cova als turistes perquè tothom pogués admirar aquesta meravella. El nombre de visitants es va disparar i el Cap Tane i la seva esposa Huti varen començar a escoltar els grups a través de la cova per una petita tarifa, fins que en l’any 1906, l’administració de la cova fou assumida pel govern.

En l’any 1989, quasi 100 anys després, la terra i la cova fóren retornades als descendents dels propietaris originals. I de fet, avui en dia, molts empleats de les coves son descendents directes del cap Tane Tinorau i la seva esposa. Però, perquè brillen aquests cucs? A veure, no som experts en biologia, però per lo què hem llegit, en la fase en la que aquests cucs son larva, emeten aquesta llum per atraure les preses de les que s’alimenten després. No em diguis que la naturalesa no és meravellosa. A més de la llum, en la visita podràs comprovar que tenen una espècie de fils que pengen per atrapar a aquestes preses. Aquest tipus d’insecte viu sobretot en llocs foscos i humits.

Altres coves de la regió

En la regió de Waitomo, a més de la Glowworm Cave, hi ha altres dues coves que també es poden visitar (pots visitar-les les tres en un dia sense cap problema), encara que son menys conegudes i menys espectaculars:

• Cova Ruakuri: La visita comença baixant una escala de cargol de 15 metres al voltant d’una tomba maorí per després recórrer més d’un kilòmetre i mig de coves amb cucs lluminosos, rius i cascades subterrànies, estructures de pedra calcària… Adjunto l’enllaç perquè puguis comprar i reservar l’entrada, veure els horaris, etc… La visita a la cova dura aproximadament 1 hora i 45 minuts. El preu de l’entrada és de 107NZD pels adults i 41NZD pels nens. L’horari d’obertura de la cova és de les 9:00 a les 17:00h.

A més d’aquesta opció per visitar la cova passejant, si ets un viatger aventurer tens la possibilitat de viure altres experiències molt més divertides i immersives:

• Ràfting de tres hores per la cova de Ruakuri
• Espeleologia durant cinc hores per la cova de Ruakuri

• Cova Aranui: En aquesta cova seca no hi ha cucs lluminosos, però sí una gran quantitat de formacions de calcària. Adjunto l’enllaç per veure els horaris, preus i fer la reserva. La visita a la cova dura 1 hora aproximadament, i els preus son de 75NZD pels adults i 34NZD pels nens.

Com arribar a Waitomo Caves

Les Waitomo Caves es troben a uns 75 kilòmetres al sud de Hamilton, i a algo més de dues hores al sud d’Auckland. Arribar-hi és súper senzill. Si com nosaltres véns de passar el matí a Hobbiton, reserva almenys un parell d’hores per fer aquest trajecte amb calma i no enganxar-te els dits amb l’hora d’entrada a les coves. També hi ha excursions per visitar Waitomo Caves si no estàs fent una ruta en camper. Pots contractar alguna d’aquestes excursions:

• Excursió d’un dia a les Waitomo Caves des d’Auckland
• Excursió d’un dia a les Waitomo Caves des de Rotorua

Quan costa visitar la Cova Glowworm Cave de Waitomo

Com quasi totes les activitats que fem a Nova Zelanda d’aquest tipus, la visita a aquestes coves és algo cara. Costen 75NZD per persona, lo què al canvi son algo més de 41,25€. La visita dura uns 45 minuts. Potser tens dubtes de si pagar-los o no, però la veritat és que en la nostra opinió val molt la pena (encara que la part més impressionant de la visita és la que menys dura). Com sempre, et recomano que reservis la visita amb antelació. I jo et proposo que ho facis directament a la pàgina web de l’emplaçament i no amb operadors com Get Your Guide o altres. Adjunto l’enllaç per reservar l’entrada, veure preus i horaris de la Glowworm Cave.

També hi ha la opció, tal com vam fer nosaltres, de treure una entrada combinada entre la Cova Glowworm i la Cova Ruakuri, que té un preu de 158 NZD pels adults (86,9€) i 71 NZD pels nens (39,05€).

Igual que t’hem explicat amb Hobbiton, no és possible realitzar una visita a les coves per lliure. La única forma de visitar les coves és amb un tour guiat en el que estaràs controlat en tot moment. I la veritat és que en aquest cas ho entenem, perquè estem segurs de que si no fos així, ja hauríem fet malbé aquest meravellós lloc. En l’exterior de la cova hi trobaràs un aparcament bastant ampli des del que hauràs d’apropar-te caminant a l’entrada de la cova, on comença la visita.

En temporada alta (de desembre a febrer), els tours guiats a les coves comencen a les 8:30h i van sortint cada 15 minuts fins a les 17:30 hores. A partir d’aquesta hora, hi ha altres dos tours per visitar les coves per la nit, un a les 18:00 i un altre a les 19:00h. En temporada baixa hi ha bastants menys opcions, així que revisa-ho bé abans de viatjar per a poder encaixar-lo bé en la teva planificació. La nostra recomanació és que evitis les hores centrals del dia en la mesura del possible, perquè, ja que hem llegit que es munten unes cues impressionants dins de la cova.

Com és la visita a les coves de Waitomo

Tota la visita a les coves es realitza caminant (excepte el tram que es fa en barca), però no et preocupis perquè és súper senzilla. El tour guiat, que és en anglès, dura en total uns 45 minuts i està dividit en dues parts. La primera part és la més llarga i transcorre entre galeries de pedra calcària i explicacions del guia sobre l’orígen d’aquest lloc.

No és que no sigui interessant, però aquesta part de la cova no és molt diferent a algunes coves d’aquest tipus que ja havíem vist a Europa. Les explicacions del guia et poden resultar en algun moment, un xic pesades. Però és que no teníem ni idea de lo què ens esperava, malgrat de que havíem vist moltes fotos. Un cop acabada la primera part de la visita baixes a una part de la cova que pràcticament no està il·luminada i puges a una barca quasi completament a les fosques. Ni llums, ni motors, ni res. Cap soroll. Silenci. I arribes a La Catedral.

El guia et condueix per l’interior de la cova fent força mentres tiba d’un sistema de cordes que estan penjades en el sostre. El silenci, les gotes d’aigua caure, la foscor, … i de sobte, mires al sostre i… màgia. De veritat, és com estar en un somni. O almenys aquesta és la sensació que vàrem tenir nosaltres. Ens va semblar una experiència molt bonica i molt recomanable. Llàstima que no duri més.

Consells per visitar Waitomo Caves

• Reserva les entrades amb antelació, sobretot si viatges entre desembre i març
• Mentalítza’t des de ja de que no podràs fer fotos.
• Gaudeix cada segon que passis montat en la barca perquè passa volant.

Com hem dit abans, es pot visitar Waitomo Caves i Hobbiton en el mateix dia. Només has de tenir en compte que per anar d’un lloc a un altre hauries de reservar almenys un parell d’hores per assegurar-te de que no arribaràs tard. Si no estàs fent el viatge en cotxe o en camper, també tens disponibles aquests tours en els que et portaran a ambdós llocs en el mateix dia: Excursió des de Auckland a Hobbiton i a les Waitomo Caves Excursió des de Auckland a les Waitomo Caves i a Hobbiton (amb dinar a la Taverna del Dragó Verd) Excursió des de Rotorua a Hobbiton i a les Waitomo Caves

Nosaltres, per la tarda, ens va donar temps per visitar les dues coves més importants de Waitomo Caves, com son la Glowworm Cave i la Ruakuri Cave, sempre havent comprat l’entrada amb antelació. El fet de combinar la visita a la cova Glowworms i a la cova Ruakuri, el temps que necessitaràs serà al voltant de 3 hores.

4. Omaru Falls

Visitades les dues coves (Glowworms i Ruakuri) de Waitomo, enfilem el camí que ens portarà a l’allotjament del Llac Taupo. Pel camí, però, passarem per alguns atractius que poden valer la pena per fer-hi una aturada.

Uns 20 minuts al sud de Waitomo, als afores del poble de Te Kuiti, i dins la Garganta Mangaokewa Gorge Scenic Reserve, et trobes aquest espectacular pont, el Waiteti Viaduct Railway Bridge, que uneix els 2 costats de la garganta per fer possible el pas del tren.

En qualsevol cas, i encara que no vegis el tren, aquest lloc val molt la pena i està a tant sols uns minuts de la ruta principal d’aquesta etapa.

Omaru Falls

A aproximadament una mitja hora del pont, i seguint la nostra ruta cap al sud per la State Highway 4, ens trobem una nova cascada en el nostre viatge: Omaru Falls. Per visitar-la s’ha de fer una ruta de 1,7 kilòmetres (anada i tornada) que surt des de l’aparcament. És una caminata senzilla i tardaràs aproximadament una mitja hora en anar i una altra mitja hora en tornar.

Al final del camí hi trobaràs un mirador des del que es pot observar aquesta caiguda d’aigua de 45 metres. En dies de pluja és realment espectacular.

I d’aquí ja enfilarem el camí cap al Llac Taupo, per la State Highway 30. Abans, però, et vull explicar una altra atracció que tenim a prop i que segurament no ens donarà temps per fer-la. Es tracta de la carretera State Highway 4. Els paisatges des de la mateixa son realment preciosos. En pocs viatges recordo haver vist una paisatges així de verds. Arbres preciosos, com si fóssin de conte, valls envoltades de muntanyes increïbles, formacions rocoses super diverses, en definitiva, paisatges d’aquests que et treuen la respiració.

La idea era conduïr fins al llac Taupo, i buscar l’Allotjament anomenat Reids Farm Hipapatua, el qual és un càmping enorme gratuït, al costat de Hukka Falls. I amb aquest panorama, fem nit al costat d’unes cascades increíbles i el Llac Taupo, la pròxima parada d’aquest increïble viatge a Nova Zelanda. De Omaru Falls a l’allotjament del Llac Taupo hi ha 122 kilòmetres, que son un trajecte de 1 hora i 37 minuts aprox.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les principals atraccions visitades, en un mapa de google maps (hi hem destinat un total de 5h i 40min, en un trajecte final de 391,00 kilòmetres):

I per finalitzar, anunciem el càmping on ens allotjem la nit d’aquest dia, en aquest cas es tracta, d’un càmping enorme gratuït ubicat al costat de Hukka Falls, a prop del Llac Taupo. S’anomena Reids Farm Hipapatua.

L’objectiu del dia d’avui és una ruta pels llocs que es poden veure a Rotorua. Començarem per visitar dues zones geotermals, la primera i més important anomenada Wai-O-Tapu Thermal Wonderland, i la segona Waimangu Volcànic Valley. Seguidament visitarem Redwoods Treewalk, un parc amb més de 50.000 hectàrees de secuoies i passarel·les, i anirem a visitar una vil·la maorí, on ens mostraran i aprendrem les costums i l’estil de vida tradicional maorí. Durant el dia, podem anar descobrint parts del poble de Rotorua, que també ens pot oferir altres atractius.

Índex: 1. Wai-O-Tapu Thermal Wonderland 2. Waimangu Volcanic Valley 3. Redwoods Treewalk 4. Maorí Village 5. Rotorua (8 coses a fer a Rotorua)

1. Wai-O-Tapu Thermal Wonderland

Una ruta pels llocs que veure a Rotorua és l’objectiu del dia d’avui, després de que ahir gaudíssim d’una jornada inoblidable coneixent alguns dels llocs a veure en la Península de Coromandel imprescindibles, com Cathedral Cove. Posarem rumb a Wai O Tapu que serà el primer camp geotermal que coneixerem en aquest viatge a Nova Zelanda. Rotorua és coneguda per ser la zona geotermal més activa del país. Rotorua és un dels llocs que veure a Nova Zelanda imprescindibles, algo que podem intuir si tenim en compte que és visitada cada any per més de 3 milions de viatgers. Aquest relativament petit tros de terra, fou ocupat per primera vegada al llarg del segle XIV, quan la canoa Te Arawa, de la que més tard va rebre el nom, toqués terra a Plenty amb un grup de maorís que varen viure en relativa pau fins que en el 1823 vàries tribus de Northland els varen envaïr. Després de diferents conflictes, més o menys delicats, Rotorua va començar a convertir-se en un lloc famós, degut al poder curatiu de les seves aigües i a les increïbles terrasses roses i blanques de Waimangu, que lamentablement varen desaparèixer després de l’erupció en el 1886 del volcà Tarawera.

El primer que has de tenir en compte quan arribis a la ciutat és decidir què visitar a Rotorua ja que existeixen diferents camps geotermals, amb diferents fenòmens geològics i inclús, en alguns, atraccions turístiques, enfocades a conèixer més la increïble cultura maorí. La major part d’elles son de pagament, encara que si tens un pressupost ajustat o no t’interessa el tema, en la mateixa ciutat de Rotorua pots anar a Kuirau Park, on pots entrar de manera gratuïta i veure alguns fenòmens geotermals com piscines de fang i dolls de vapor. Malgrat a que tens aquesta opció, et recomanem moltíssim fer un esforç i visitar mínim un dels camps geotermals de pagament. T’assegurem que l’experiència val molt la pena i estem segurs que no te’n penediràs. En el nostre cas, al tenir una única jornada en la ciutat i tenir previst un itinerari per conèixer lo millor de Rotorua en 1 dia, ens hem decantat per dos camps geotermals molt diferents entre sí, que ens permetran conèixer lo millor i a la vegada lo més turístic, d’aquesta impressionant zona de Nova Zelanda.

Wai-O-Tapu, un dels llocs que veure a Rotorua imprescindibles

Ubicat a 26 kilòmetres de Rotorua, visitar Wai-O-Tapu, el seu nom significa “aigua sagrada” en maorí, és una de les coses que fer a Rotorua imprescindibles. A més d’increïbles fenòmens, l’estar aquests ubicats en una petita zona, et permetrà fer la visita en menys d’un matí, algo perfecte per combinar aquesta visita a Rotorua amb alguna altra com Waimangu, amb la que es complementa perfectament. Una de les curiositats de Wai-O-Tapu és que per visitar-lo, hauràs d’accedir a 3 zones diferenciades, a les que has de traslladar-te en el teu vehicle, ja que estan separades per varis kilòmetres:

• Wai-O-Tapu: Aquesta és la zona més important i en la que es troben els principals atractius. Dins d’aquesta hi ha 3 senders que es poden recórrer i et porten a través d’unes passarel·les per els diferents fenòmens geològics.
• Géiser Ldy Knox: A quasi 2 kilòmetres de Wai-O-Tapu, aquest gèiser erupciona cada dia a les 10:15h del matí. El problema? S’activa amb sabó que introdueix el personal del camp. Encara que pot resultar interessant si mai has vist un gèiser, si ja n’has vist algun, arriba a ser una visita totalment prescindible i més si tenim en compte que si estàs ja en la zona de Wai-O-Tapu, hauràs d’interrompre aquesta durant una estona per veure-hi l’erupció.
• Mud Pool o piscina de fang: Aquesta és la zona més allunyada de l’entrada principal. Per nosaltres un imprescindible junt a la zona de Wai-O-Tapu ja que és un exemple perfecte de piscina de fang.

Què veure a Wai-O-Tapu Thermal Wonderland

Encara que abans hem fet un breu resum, creiem que val la pena conèixer una mica més sobre cadascun dels llocs que veure a Rotorua més impressionants perquè la teva visita sigui lo més completa possible:

Wai-O-Tapu

Podríem dir que aquesta és la zona més important de Wai-O-Tapu Thermal Wonderland i on es concentren els fenòmens més interessants i impactants. Aquesta a la seva vegada es divideix en 3 camins circulars, de diferents colors, que es poden recórrer un a continuació de l’altre a través de passarel·les. Encara que la primera (vermella) és la més impressionant, et recomanem fer les tres, ja que en tot el recorregut no tardaràs més de 1 hora, un xic més si et pares a fer fotos i és per a nosaltres un dels llocs que veure a Rotorua més fascinants.

Sender vermell

Aquest és el primer dels senders als que s’accedeix després de passar per les guixetes de Wai-O-Tapu. Com comentava anteriorment, és el més interessant, té 1,5 kilòmetres i es recorre en uns 30 minuts aproximadament. És aquí on es troba la famosa “Champagne Pool” o Piscina de Xampany, un impressionant gorg amb uns colors increïbles, que et faran sentir-te en un documental. Un altre dels punts destacables d’aquest sender és Devil’s Bath, un llac d’un color verd tant surrealista que estem segurs, hauràs de mirar vàries vegades per assimilar que l’estàs veient.

Sender Taronja

A continuació del sender vermell, molt a prop de la Champagne Pool, comença el sender taronja, en el que podràs veure diferents fenòmens geològics, menys cridaners que els anteriors, però que resulten totalment increïbles, tenint en compte la ubicació i formació dels mateixos. Aquest sender circular té 0,5 kilòmetres i es recorre en uns 10 minuts.

Sender Groc

L’últim dels senders que pots recórrer a Wai-O-Tapu és el sender groc, que travessa paisatges més amplis a través d’unes passarel·les fins arribar al famós Llac Verd, un dels llocs més bells de Rotorua, que estem segurs, t’entusiasmarà. Aquest sender és circular en uns de les seves parts, té 1 kilòmetre i es recorre en uns 30 minuts aproximadament.

Com pots veure, el recorregut dels tres senders de Wai-O-Tapu son 3 kilòmetres que es recorren en uns 75 minuts aproximadament. Això sí, tingues en compte que si t’agraden les fotos, probablement necessitis el doble per a recórre’ls.

Pots recórrer els senders com et convingui ja que hi ha pàrkings gratuïts en les 3 zones i et segellen perquè puguis accedir les vegades que vulguis al llarg del dia.

Gèiser Lady Knox

Com comentàvem anteriorment, malgrat ser una de les atraccions principals de Wai-O-Tapu i un dels llocs que veure a Rotorua més recomanats, pot ser que decepcioni una mica. Aquest gèiser, que erupciona cada dia puntualment a les 10:15h després de que l’activin amb sabó ecològic, és un dels llocs més visitats de Rotorua, per lo que és aconsellable arribar-hi 15 minuts abans de l’erupció (dura uns 60 minuts aproximadament), per a poder agafar lloc en les grades que l’envolten.

Si ja has vist algun gèiser de veritat, creiem que és una experiència totalment prescindible. Tingues en compte a més que necessites haver comprat el bitllet en les guixetes principals de Wai-O-Tapu Thermal Wonderland, per lo que no pots venir directament aquí a les 10:15h i després fer els 3 senders de Wai-O-Tapu. Crec que amb 30 minuts d’estada serà suficient, contant amb el temps que hi has de ser abans de l’erupció controlada i el temps per veure els 4 dolls, i així pots tornar ràpidament amb la visita dels senders que et quedin pendents a Wai-O-Tapu.

Mud Pool o piscina de fang

En contra de lo què hem comentat de Lady Knox, la Mud Pool o Piscina de Fang, creiem que és un dels llocs que no et pots perdre a Rotorua ja que en cap dels senders de la zona principal es pot veure un fenòmen com aquest. A l’igual que en les anteriors zones pots deixar el vehicle en el parking i després de caminar uns metres, arribaràs a la piscina de fang, que pots veure des de diversos miradors.

Tingues en compte que Mud Pool està en la carretera d’accés i sortida de Wai-O-Tapu Thermal Wonderland, per lo que pots fer la parada a la sortida, ja que aquesta no et portarà més de 15-20 minuts.

El preu de l’entrada a Wai-O-Tapu Thermal Wonderland és de 45,00NZD per persona (15,00NZD per nen) i inclou l’accés a Wai-O-Tapu, Gèiser Lady Knox i Mud Pool. Et deixo l’enllaç aquí perquè puguis comprovar horaris i preus, a més de reservar-ho també, si vols. Els horaris d’accés son tots els dies de 8:30h a 16:30h. En l’entrada et segellaran perquè puguis anar d’una zona a una altra i tornar a entrar en la principal sense tenir que tornar a pagar. El temps total de visita de les 3 àrees (inclosos els 3 senders de la zona de Wai-O-Tapu) és de més o menys unes 3 hores. En el cas que t’agradi la fotografia, calcula una o dues hores més.

En resum, et recomanaríem entrar a les 8:30h del matí, que és l’hora d’obertura, recórrer els 3 senders de Wai-O-Tapu, a les 9:45 o 10h anar al Gèiser Lady Knox i després a Mud Pool. D’aquesta forma evitaràs tenir que estar entrant i sortint de la zona principal i estalviaràs en temps.

Després de la visita de 3 hores a Wai-O-Tapu decidim que ha arribat el moment d’anàr-nos-en cap a Waimangu Volcanic Valley, el següent camp geotermal que visitarem a Rotorua, en el que també hi ha un petit restaurant.

2. Waimangu Volcanic Valley

Ubicat a 8 kilòmetres de Wai-O-Tapu Thermal Wonderland, la visita a Waimangu o “aigua negra”, nom amb el que se’l coneix a la zona per el color de les seves aigües, és una altra de les coses que fer a Rotorua que no et pots perdre. Encara que podríem dir que la zona és bastant jove, geològicament parlant, ja que aquesta va sorgir després de l’erupció del Tarawea en l’any 1886, aquesta alberga fenòmens geològics únics en el món a més d’estar ubicada en una zona envoltada de vegetació, que la fa una visita imprescindible a Rotorua, que a més complementa perfectament a la seva veïna Wai-O-Tapu.

Què veure a Waimangu Volcanic Valley

A l’igual que a Wai-O-Tapu Thermal Wonderland, Waimangu Volcanic Valley també té diferents zones diferenciades, que es poden recórrer a peu o en un autobús, que s’inclou en el preu de l’entrada. Amb una àrea molt més extensa que l’anterior camp geotermal que hem visitat, al llarg del recorregut podràs veure cràters, fumaroles, llacs i gèisers, envoltats de vegetació, algo que fa a aquest lloc, una visita increíblement recomanada, encara que ja hagis estat en una altra de les zones de Rotorua. Com comentàvem anteriorment, Waimangu es pot recórrer a peu o en un autobús que té 3 parades establertes, amb horaris fixos que pots consultar en les guixetes o en el plànol informatiu que et donaràn junt amb el ticket d’entrada. Tenint en compte que el camí d’anada és pràcticament en la seva totalitat de baixada, et recomanem fer tot el recorregut fins a la parada 2 de l’autobús caminant, per després, tornar a l’inici en bus. Com veus, la parada 3 de l’autobús ens la saltem i és que el tram de la parada 2 a la 3 és poc “interessant”, a més de portar al llac des del que surten els creuers que passen per les famoses terrasses blanques i roses, a dia d’avui desaparegudes després de l’erupció del Tarawera. Això et permetrà estalviar-te el camí de tornada, que té una pendent bastant pronunciada de pujada.

Centre de Visitants – Parada 1

Aquest és el primer tram que recorreràs a Waimangu i el que té una pendent més pronunciada, que en aquest cas, al ser de baixada, notaràs moltíssim menys. S’ha de dir que encara que els fenòmens geològics son els autèntics protagonistes, veuràs com t’oblides d’ells per moments i és que els paisatges de Waimangu, sobretot en aquesta primera etapa, son tant increïbles que ens atrevim a dir, inclús fan ombra als cràters que es comencen a veure a la llunyania.

Dins dels fenòmens que podràs veure, hi destaquen:

• Southern Crater: Amb el seu característic color marró, actualment està inactiu.

• Echo Crater o Frying Pan Lake: Encara que inicialment destaca per el seu color blau, és impressionant conèixer a través de les explicacions del tríptic que et dónen a l’entrada i els rètols, com aquest és un cràter i no un llac, com pot semblar a simple vista per la seva forma i ostenta el títol de major font termal del món.

• Cràter del Infern: Aquest és un dels llocs més famosos de Waimangu i no sense raó. Amb un color blau increíble, aquest cràter sofreix un fenòmen increïble i és que les seves aigües vessen al llarg de varis dies pel cràter, per després, tornar a retraure’s.

Parada 1 – Parada 2

Encara que en aquesta zona els fenòmens geotermals son menys, si tens temps, et recomanem recórrer la zona a peu, ja que a més de seguir éssent a nivell de paisatges espectacular, et permetrà passar per varis cràters i llacs més, que estem segurs, et sorprendran.

Parada 2

Uns metres abans d’arribar a la Parada 2 de l’autobús es troben les increïbles Terrasses de Marbre, un dels llocs més fascinants de Waimangu, en el que els colors blancs i marrons de les terrasses, semblen estar pintats a través de les mans d’un pintor.

Parada 2 – Parada 3

Com comentava anteriorment, aquesta és la part de Waimangu que et recomano no fer, ja que a més de no ésser un sender en el que hi puguis veure cap fenòmen geotermal, el final d’aquest és el Llac Rotohana, on pots fer un creuer que passa pel lloc en el que abans de l’any 1886 i l’erupció del volcà Tarawera, es trobaven les impressionants terrasses blanques i roses. En el nostre cas, després de buscar informació i veure que lo únic que veuríem seria el llac, vam decidir saltar aquesta part i des de la parada 2 agafar l’autobús per tornar a l’entrada.

Consells per visitar Waimangu

El preu de l’entrada és de 46NZD per persona i 94NZD si vols fer la visita més el creuer per el llac Rotohana que inclou la visita a lo què queda, que no és pràcticament res, de les terrasses volcàniques blanques i roses. Pots reservar la teva entrada anticipada a Waimangu, mirar preus i consultar els horaris, aquí. L’horari és de 8:30 a 17h i 18h en el mes de gener. La última entrada permesa és a les 15:30 i 16:30 al gener. La visita et durarà unes 2 hores i mitja, fent tot el recorregut d’anada caminant i la tornada en autobús. És aquest temps sense fer el creuer. A l’igual que en les altres zones geotermals de Rotorua, a Waimangu pots deixar-hi el teu vehicle, incloses autocaravanes en el parking gratuït. A més de banys en l’entrada, també els tenen en la zona de la Parada 2 de l’autobús, i servei de cafeteria/restaurant i botiga en el Centre de Visitants.

3. Redwoods Treewalk

Visitats els 2 parcs geotermals més importants de Rotorua, decidim anar a visitar a aquest passeig pels arbres a través d’una infinitat de ponts de fusta que és Redwoods Treewalk. T’aconsellem que ho visitis al capvespre, ja que és un dels moments més màgics del dia per visitar-lo, ja que pots gaudir-lo mentres és de dia i veure com es van encenent les llums mentres cau la nit. L’entrada per visitar aquest preciós lloc i fer el passeig per els ponts penjats dels arbres i les seves plataformes costa 40NZD per persona, però també pots comprar una entrada combo amb la que pots fer dues visites: una pel matí i una altra per la nit amb il·luminació. Aquesta segona opció costa 65NZD.

Adjunto l’enllaç perquè veieu horaris i preus, aquí. És una activitat super recomanable i a la gent li sol encantar. La nostra recomanació és que hi vagis al capvespre, perquè quan es fa de nit del tot hi ha moltíssima cua per entrar. A més, així pots veure’l també de dia i apreciar l’alçada dels arbres, que son enormes.

També us voldríem explicar que molt a prop de Rotorua, concretament a 27,3 kilòmetres (a 6,2 kilòmetres de Wai-O-Tapu) ens trobem amb Kerosene Creek, una zona d’aigües termals naturals amb una cascada, envoltada d’un dens bosc i senders primitius. Per arribar-hi s’ha de creuar una carretera de graveta d’uns dos kilòmetres i llavors, des de l’aparcament, caminar alguns metres fins a un lloc amb vàries piscines naturals d’aigua termal i cascades. No és que sigui un lloc especialment maco, però si et vé de gust fer-te una capbussada o un bany, aquest pot ser un bon lloc. Sobretot perquè és completament gratuït i l’aigua està calenteta.

4. Maorí Village

Visitar un poblat maorí era una de les coses que més curiositat ens despertava des de que vam escollir Nova Zelanda com a destinació. Havíem llegit moltíssim sobre això i sobre lo poc que queda de la forma de vida original d’aquesta cultura. I és que en l’actualitat els maorís que viuen a Nova Zelanda han adoptat les costums anglosaxones i, si omitim els seus trets o els seus cridaners tatuatges, son com “un més”. Així que la realitat és que tots els llogarets o poblats maorís que existeixen en l’actualitat en el país no són més que “decorats” preparats per atraure als turistes. Però no ens enganyem, malgrat això, ens venia molt de gust conèixer una mica més sobre la cultura maorí, encara que fos a través d’una turistada.

Una mica sobre la cultura maorí Els maorís son la cultura indígena de Nova Zelanda, és a dir, els pobladors d’aquestes illes abans de que arribéssin els anglesos en el segle XVIII. Aquest poble, originari de Hawaiki, en la Polinesia Oriental, va arribar a lo que avui coneixem com Nova Zelanda fa més de 1.000 anys (entre els anys 800 i 1300). De fet, no hi ha evidència antropològica de que aquestes illes estiguéssin poblades abans de que arribéssin els maorís.

Segons les llegendes dels maorís, varen migrar des de Hawaiki fins a Aotearoa (com es coneix a Nova Zelanda en maorí), en set vaixells i varen fundar les set tribus originàries. Després de nombrosos contactes amb els europeus (inclús es creu que hi va haver contacte amb mariners espanyols a principis del segle XVI) finalment en l’any 1840, després d’alguna que altra guerra entre les tribus maorís i els britànics, es va firmar el Tractat de Waitangi per el qual Nova Zelanda va passar a se una colònia britànica. En l’actualitat, el 14% del total de la població de Nova Zelanda son maorís i la seva cultura, el seu idioma i les seves costums atreuen a tots els visitants, inclosos nosaltres. I et resultarà inevitable aprendre algunes paraules en maorí durant la teva estança en el país, perquè, com és llògic, la majoria de rètols estan en ambdós idiomes (anglès i maorí). De fet, no pots deixar Nova Zelanda sense dir “Kia Ora” (una expressió que utilitzen per a moltes coses, però principalment per dir hola) un milió de vegades. “Hakas”, menjar “hangi”(cuinat sota terra), balls, càntics, tatuatges, tallats, teixits,… Són solament alguns dels exemples que mantenen viva aquesta cultura tant característica de Nova Zelanda.

Així que, després d’haver llegit i vist un fotimer d’informació sobre els maorís, teníem molt clar que no voldríem anar-nos-en del país sense endinsar-nos una mica més en la seva cultura i en les seves costums encara que fos d’una manera un tant artificial.

Visitar un poblat maorí: Tamaki Maori Village

Rotorua és un dels llocs de Nova Zelanda en els que més opcions per visitar un llogaret maorí hi ha, així que després de molt investigar vam trobar “Tamaki Maorí Village”, una de les millors puntuades. L’activitat comença a les 18:30h en el centre de Rotorua, en el punt de trobada. És una enorme cabana que simula le sales de reunions originals dels maorís. Allí es visiona un video introductori sobre la història dels maorís, les seves llegendes i la seva arribada a Nova Zelanda. No és molt llarg i és bastant entretingut, així que no crec que se’t faci pesat. Quan acaba, un autobús recull el grup (unes 50-60 persones) per portar-te al llogaret, que està a les afores de Rotorua. Ja durant el camí comences a fer-te una idea de lo que aniràs a viure. A l’arribar al llogaret es respira un clima molt curiós. Et demanen esperar en silenci a l’arribada dels maorís (que apareixen en canoa per un petit rierol) per començar després amb el ritual de benvinguda.

I no et vull descobrir coses importants, perquè crec que lo millor és que ho visquis tú, però a nosaltres ens va impressionar molt. Per a bé. I aquí ja vas coneixent un xic més sobre les costums maorís, sobretot sobre aquelles relacionades amb la salutació. Un cop finalitzat el ritual de benvinguda, toca endinsar-se en el poblat maorí i descobrir un xic més sobre la seva forma de vida (o la forma de vida que portaven quan encara eren la població majoritària a Nova Zelanda): com preparen el menjar, com fan les seves armes, com teixeixen, els seus balls, els “hakes”, els jocs,…

L’últim pas és parlar sobre la seva forma de cuinar en un “forn” que està sota terra i et mostren tots els aliments que podràs degustar més tard. Abans de sopar, toca gaudir de lo què a nosaltres més ens va agradar de visitar Tamaki Maori Village: els balls i les hakes. I després… a sopar! I és veritat que, malgrat de què és curiós saber que estàs sopant menjar que s’ha cuinat sota terra, aquesta ens va semblar la pitjor part, perquè el “banquet” es celebra en un saló enorme que poc o res té de maorí. El menú, que és de tipus buffet, es composa de boniato, patates, batata, “migues maorí” (o així vam voler anomenar-les nosaltres), amanida, blat de moro, gambes, musclos, peix en salsa, xai i pollastre amb diferents salses, totes molt bones.

De postre hi havia “merengue maorí”, pudding, natilles, fruita, tès i cafès. No tenim cap queixa sobre el sopar, però com et deia fa un moment, ens va semblar la part menys autèntica excepte perquè al final toquen i canten tots junts a modo d’acomiadament. Tingues en compte que si beus qualsevol cosa que no sigui aigua, com vi o cervesa, tindràs que pagar-la a part.

És recomanable visitar el poblat maorí de Tamaki Maori Village? La veritat és que per nosaltres fou una experiència molt divertida, sempre que la facis amb la ment molt oberta. Les persones que ho gestionen i que et van ensenyant la seva cultura en les diferents fases de l’activitat son com una família de veritat. Tant és així que el sopar és com el banquet d’un casament.

A més tots els maorís son súper amables i estan molt disposats a explicar-vos-ho tot, a fer-se fotos amb tu, etc… Nosaltres vam començar una mica escèptics i vam acabar amb un sabor de boca boníssim. No t’enganyarem, però visitar un poblat maorí a Nova Zelanda no és una activitat econòmica, però en la nostra opinió la inversió mereix molt la pena. Costa 260 NZD per persona i inclou el sopar hangi, és a dir, cuinat en la terra, i el transport d’anada i tornada des de Rotorua (la visita dura un total d’unes 4 hores).

Pots reservar de forma segura des d’aquí la visita al poblat maorí. El nostre consell és que ho facis amb antelació per evitar quedar-te sense plaça. A Rotorua hi ha una zona, Ohinemutu, en la que hi viuen bastants maorís. Pots visitar l’església del barri i passejar pels seus carrers, però òbviament això no té res a veure amb descobrir més sobre les costums i la cultura d’aquest poble. No pots fer aquesta visita per lliure, principalment perquè ja no queda cap poblat maorí original que visitar.

Consells per visitar el poblat maorí Tamaki Maori Village:

• Quan facis aquesta activitat has de tenir la ment molt oberta i assumir que aniràs a entrar en un “petit circ”. Si ho aconsegueixes, gaudiràs moltíssim més.
• Reserva aquesta activitat amb antelació per evitar quedar-te sense plaça.
• Llegeix tot el què puguis sobre els maorís abans d’anar-te’n a Nova Zelanda per comprendre molt millor tot lo què aniràs a veure.
• L’activitat es desenvolupa per complet en anglès, així que si no l’entens una mica potser et sigui complicat entendre les explicacions. En qualsevol cas, és una activitat bastant interactiva, així que també pots gaudir-la molt encara que no ho entenguis tot.

Altres poblats maorís que pots visitar també a Rotorua (es tracta d’altres tours amb altres propostes diferents de visita i preus):

• Te Puia: Entraràs a la cultura maorí a més de veure el famós gèiser “Pohutu” i més fenòmens geològics. Centre cultural maorí en una reserva geotèrmica amb un espectacular gèiser i un institut d’artesania.
• Whakarewarewa Maori Village
• Mitai Village

5. Rotorua (8 coses a fer a Rotorua)

Rotorua és, sense dubte, la capital geotermal i dels maorís de Nova Zelanda. Aquesta ciutat que sempre fa olor a ou podrit i que té la major població de maorís es troba en el centre de l’illa nord i és un imàn per a viatgers degut a que alberga algunes de les atraccions més importants del país. I és que a Rotorua i als sevs voltants hi ha un fotimer de coses per fer. No és que Rotorua sigui una d’aquestes ciutats plenes de monuments o museus. Rotorua és més una ciutat de “fer” que de “veure”. Així que la realitat és que li puguis dedicar tot el temps que vulguis, perquè els plans son quasi infinits.

Dit això, un dia ens sembla temps suficient per a descobrir les coses més importants de Rotorua: passejar pel centre de la ciutat i conèixer els seus parcs, flipar amb la seva activitat geotermal, visitar un dels llocs més impressionants del planeta: Wai-O-Tapu, o descobrir més sobre els maorís visitant un llogaret maorí (hem de dir que aquestes últimes dues coses ja les hem fet i explicat anteriorment). A Rotorua hi ha un milió de plans per fer, la majoria d’ells relacionats sobretot amb l’activitat geotermal i la cultura maorí. Rotorua, que és una de les localitats més visitades de l’illa nord de Nova Zelanda, és un poble bastant gran, així que pot ser una bona base d’operacions per explorar la zona. Aquestes son les 8 coses que fer a Rotorua:

1. Centre de Visitants:

El primer que proposem fer a Rotorua és visitar el seu Centre de Visitants, que es diu Rotorua Isite Visitor Information Centre, ubicat al 1167 de Fenton Street.

2. Visitar Kuirau Park i posar els peus en les seves aigües termals:

Si quan visites Rotorua no tens molt pressupost per anar a Wai-O-Tapu o a Te Puia, pots gaudir de l’activitat geotermal de la zona de forma gratuïta en un dels parcs més bonics que hem visitat a Nova Zelanda: el Kuirau Park. En aquest parc, a més de llacs fumejants, les aigües dels quals estan tremendament calentes, hi trobaràs preciosos jardins plens de flors, una zona de bany per els peus i alguna que altra piscina de fang bombollejant. I tot això sense pagar ni un sol dòlar.

3. Pujar al seu telefèric (Skyline Rotorua):

Molt a l’estil de la góndola de Queenstown, a Rotorua també podràs gaudir de les vistes de la ciutat i del llac i d’alguna esports d’aventura super divertits. També hi ha “luge”, així que no t’explico més.

Durant la pujada al mont Ngongotaha (i mentres gaudeixes amb el paisatge) podràs anar preparant-te per tot el què t’espera un cop a dalt: tres pistes de “luge”, varies rutes per fer amb bicicletes de muntanya, sessions d’observacions d’estrelles, senderisme, impressionants tirolines o el Sky Swing, una atracció no apta per als que tenen por a les altures. La realitat és que si et vé de gust i tens temps, pots passar allí un dia complet. La pujada en el telefèric (anada i tornada) costa 43NZD i llavors tindràs que anar sumant-li totes les activitats que vulguis fer un cop estiguis a dalt. Pots reservar les teves entrades amb antelació des d’aquí. L’horari de la góndola tots els dies és de 9:00 a 21:00h.

4. Visitar els preciosos Government gardens i fer-hi un milió de fotos:

Ja t’hem parlat fa un moment de Kuirau Park, però és que els Government Gardens no es queden enrere. Amb el Museu de Rotorua presidint, aquests son sens dubte uns altres dels jardins més bonics de Rotorua. L’edifici, que es va inaugurar en l’any 1908, va començar sent un spa i ara alberga el museu de la ciutat i una galeria d’art. Val la pena fer un passeig pels voltants i per la resta del parc.

Dins d’aquesta enorme extensió de verd et trobaràs un camp de cróquet, preciosos jardins d’estil anglès, unes vistes precioses del llac Rotorua i alguna que altra zona en la que gaudir de l’activitat geotermal com Sulphur Point. Si estàs buscant un bon capvespre, no et perdis el Hatupatu Scenic Point (és allà on tenim el parking de l’allotjament per passar la nit).

5. Passejar i menjar algo a Eat Street

Quasi tots els restaurants que et recomanaría a Rotorua per menjar, estan al mateix lloc: Eat Street. Per alguna cosa serà.

Si estàs buscant un lloc en el que recarregar piles després d’un apassionant dia entre aigües termals i cultura maorí aquesta és la millor zona per fer-ho. A més és un carrer peatonal per el que dóna gust passejar-hi.

6. Blue Lake & Green Lake

Si encara no t’has quedat impressionat/a amb tot el què es pot veure i fer a Rotorua, pots acostar-te a aquests dos llacs i gaudir d’alguna de les rutes de senderisme que es poden fer en els seus voltants.

T’avisem de que no podràs parar de fer fotos, si els visites.

7. Zona maorí de Ohinemutu

Si et vé de gust passejar per un barri en el que hi viuen maorís sense tenir que pagar per assistir a un espectacle teatralitzat, pots passejar-te per el barri de Ohinemutu i visitar l’església de Saint Faith. No t’esperis una zona diferent a la resta de Rotorua, perquè al final és un barri residencial (en el que hi viuen uns 260 maorís), però en aquesta part de la ciutat hi ha molt bones vistes del llac i la visita a l’església val la pena.

8. Polynesian Spa:

Ja us n’adonareu, però amb tant volcà a Nova Zelanda hi ha moltíssims llocs amb aigües termals i segur que al final caus en la temptació i t’apropes a fer-te un bany en algun d’aquests spa. El més famós de l’illa nord és el Polynesian Spa, que es troba a Rotorua. Tenen piscines amb aigües termals amb minerals naturals àcids i alcalins, i les vistes des de les piscines son molt boniques. Pots reservar una piscina privada i gaudir d’un bany súper relaxant amb vistes al llac de Rotorua. Adjunto el link aquí.

En el cas que contis amb més temps en la ciutat, et recomanem valorar visitar alguns dels atractius explicats en aquests 8 punts de Rotorua, ja que amb un sol dia, si visites Wai-O-Tapu, Waimangu, Redwoods Treewalk i un poblat maorí, ja no et queda temps per a res més. Després de la nostra experiència, si tornéssim, deixaríem dos dies per gaudir d’aquesta zona de Nova Zelanda, sempre que tinguis com a mínim 1 més de viatge. El primer dia per visitar un parell de camps geotermals, i el segon per conèixer la ciutat i visitar Redwoods, un bosc impactant.

I després d’haver gaudir al màxim de les visites a Wai-O-Tapu, Waimangu, Redwoods i el poblat maorí, posem camí a Matamata, la localitat en la que es troba Hobbiton, el lloc que visitarem demà pel matí, que es troba a 60 kilòmetres de Rotorua i a 1 hora de trajecte més o menys.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia, així com les principals atraccions visitades, en un mapa de google maps (hi hem destinat un total de 2h i 13min, en un trajecte final de 141,00 kilòmetres):

També adjuntem les principals atraccions visitades de la ciutat de Rotorua, en un altre mapa de google maps (no oblideu que també teniu el mapa en la pàgina principal del viatge a Nova Zelanda, on es mostren totes les atraccions del mateix):

I per finalitzar, anunciem el càmping on ens allotjem la nit d’aquest dia, en aquest cas es tracta, de Brock’s Place, una granja a tant sols 2,5 kilòmetres del set de rodatge de Hobbiton. Son 8NZD per persona i on gaudeixes d’unes vistes úniques, enfront als turons ondulants tant coneguts de “La Comarca”, que serveixen com a acomiadament perfecte d’un dia increïble recorrent alguns dels llocs més importants a veure a Rotorua.