Foix és una petita ciutat de 9.706 habitants, capital del Departament de l’Ariège. Podem dir que hi ha dos coses imprescindibles a veure a Foix, una és el castell medieval i l’altra és el casc històric de la vil.la. Nosaltres vam optar per veure’n ambdues.
Chateau de Foix
Des de l’alçada del seu pic rocós, el castell medieval de Foix domina les teulades del casc antic i la confluència del riu Ariège i de l’Arget, i conserva del seu passat d’inexpugnable plaça forta, les seves tres torres de matacà i les seves altes muralles.
Chateau de FoixChateau de Foix
Aquesta imponent fortalesa dels Comptes de Foix alberga actualment el museu departamental de l’Ariège, un espai que evoca la història del castell i del comptat de Foix per mitjà d’exposicions temàtiques i col·leccions medievals que reuneixen objectes de la vida quotidiana, armes i armadures. Des de l’alçada de la seva torre rodona, es pot gaudir d’un magnífic panorama de la ciutat, la vall de l’Ariège i les muntanyes dels entorns.
Chateau de FoixChateau de Foix
L’horari d’estiu és de 10h a 19h, i el preu és de 11,50€ pels adults i 8,00€ pels nens de 5 a 17 anys.
Casc Històric de Foix
Més avall, en el casc antic de Foix, aquest convida al passeig, amb els seus carrerons comercials i les seves belles places amb terrasses de cafès. Durant el recorregut, no podrem deixar de contemplar l’església abacial de Saint Volusien i els seus magnífics cadirats esculpits del segle XVII, així com el mercat de cereals d’estil Baltard.
Carrers de FoixCarrers de FoixCarrers de FoixCarrers de FoixCarrers de Foix
En el mes d’agost, en el Teatre de Verdure de Foix, es celebra un espectacle històric de llum i so. L’obra es diu “Foix Terre d’Histoire”. Està força treballada l’obra, ja que hi surten un total de 200 persones, entre actors i figurants. El primer cap de setmana de setembre, la ciutat està de festa: revetlla, balls, processó de torxes i concerts. L’animació està garantida!
Espectacle de llum i soEspectacle de llum i soEspectacle de llum i so
Durant els dies que vam estar a la regió de Foix (visitant el departament de l’Ariège), ens vam allotjar en un apartament o millor dit, en una casa aïllada, als afores de Foix, en el poble de Ferreries-sur-Ariège, en el carrer Chemin de Sutra. La casa és de planta baixa (cuina-menjador-estar) i dos plantes pis (habitacions i bany), per a 4 persones, i en molt bon estat i correctament equipada. La recomanem. Ens hi vàrem estar un total de 4 dies i 4 nits.
Casa-apartament a Ferreries-sur-Ariège
Adjuntem el material gràfic que vàrem fer servir per descobrir la ciutat de Foix, amb la ruta marcada del centre històric:
L’Arieja és un departament francès situat a la regió d’Occitània. El seu nom li ve del riu Arieja que el travessa. Limita al sud amb Catalunya (província de Lleida), Andorra i l’Alta Cerdanya (departament francès dels Pirineus Orientals), al nord-oest amb el departament de l’Alta Garona, i al nord-est amb el de l’Aude i el llac de Montbel.
Era hora d’anar a dormir d’hora, ja que el nostre ferri a Barcelona sortia del port de Porto Torres a les 7:45h del matí i hi teníem que ser 2 hores abans, a les 5:45h de la matinada. Això ens va portar a fer un càlcul mortal, ja que de San Pascuale a Porto Torres hi havia segons google maps, un total de 1h i 45 minuts, per tant, ens havíem de llevar a les 4:00h de la matinada.
Aquí mostrem un dels errors que vàrem fer en la planificació del viatge, que és el fet de tenir l’últim allotjament tant lluny de la sortida del ferri. El què haguéssim hagut de fer és reservar un allotjament o un hotel a l’última nit a prop del port de Porto Torres, per estalviar-nos llevar-nos tant d’hora. Però, en fi, ja estava fet. No érem els únics que havíem matinat, al ferri vam conèixer més casos com el nostre.
Així que vam creuar d’est a oest Sardegna de matinada, i amb algun ensurt pel mig (vam estar a punt de xocar amb un porc-senglar en una carretera local estreta i no il·luminada), finalment vam arribar a porto Torres. Vam sortir de San Pascuale per la carretera SP71 que ens va portar a una de més principal que passaria per la costa, la SP90 i no la deixaríem fins passat Castelsardo, aleshores agafaríem la SS200 que ens portaria a la SP48, després la SP25 i entraríem a Porto Torres per la mateixa reconvertida a Via Sassari. D’aquí en poc temps, ens vam plantar al Port. Va ésser fàcil arribar al port, només havies de seguir la cua de cotxes que hi anava.
Vam embarcar el cotxe al ferri i una de les coses que ens va fer més il·lusió fou veure com sortia el sol. Ho vam poder veure des del ferri. Era una forma d’acomiadar-nos de Sardegna i recordar-ho.
Comiat de SardegnaComiat de Sardegna
Us deixem el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (104,00km amb 1h 45min), des de San Pascuale a Porto Torres.
I havia arribat l’últim dia de les vacances (a excepció pel viatge de tornada). Vam decidir tornar a l’arxipèlag de la Maddalena, però, en una de les illes que ens va faltar per veure, la Illa de Caprera.
La nostra intenció era agafar el ferri cap a la Maddalena i embarcar-nos amb el cotxe, i un cop allí anar fins a la illa de Caprera, que està unida amb un pont a la Maddalena, i buscar una cala verge i salvatge, com la Platja del Relitto, a la part sud de l’illa.
Vam desestimar la platja més famosa de l’illa, la Cala Cotticio “Tahiti” per les condicions del camí per arribar-hi a peu. Des de l’oficina de turisme no ens van recomanar fer el camí des de l’aparcament a la platja, perquè hi estaríem molta estona (molta estona de sol), per la falta de protecció del camí i per l’estat del mateix, que no és propici per arribar-hi amb una família amb nens. Així doncs, vam buscar una alternativa, i n’hi ha moltes, i vam trobar la Platja del Relitto que també és molt maca i s’hi pot arribar més fàcilment.
Ens vam presentar d’hora al Port de Palau, per agafar el ferri de la companyia “Delcomar” que surt cada mitja hora aproximadament. Crec recordar que vàrem agafar el de les 9:30h. Vam embarcar el cotxe i vam navegar fins al port del centro storico de La Maddalena, en total un recorregut de 15 minuts de ferri. El preu del ferri anar i tornar embarcant amb el cotxe son uns 7,90€ pels adults anar i tornar, 6,60€ per nens de 4 a 11 anys anar i tornar, i 16,20€ pel cotxe anar i tornar. Per tant, ens va costar tot uns 46,50€.
Ferri a La MaddalenaFerri a La Maddalena
Desembarcats a La Maddalena, no vam ni baixar del cotxe, sinó que vam circular cap a l’Illa de Caprera i en 10 minuts estàvem al pont creuant cap a l’illa. Per dins l’illa de Caprera ens vam començar a trobar molt de trànsit, cotxes aparcats als vorals, carreteres estretes, aparcaments de les platges plens, etc… però finalment, sobre uns 7 kilòmetres al sud de l’illa, vam trobar un lloc per deixar el cotxe. Des d’allà fins a la Spiaggia del Relitto vam haver de caminar uns 10 minuts (hi havia uns 700 metres de distància). No hi havia asfalt, tot era per camins de carro, en principi ben arreglats perquè els cotxes hi poguessin circular. La platja del Relitto, situada a la part sud de l’illa, pren el nom de l’esquelet d’un antic buc de mercaderies que es va encallar aquí a conseqüència d’un incendi a bord. La presència de les restes semi-submergides fan que sigui encara més pintoresc el banyar-se en aquestes aigües cristal·lines de matisos verd esmeralda, turquesa i blau. Tot al voltant de la platja, naturalment enclavada entre les roques de la badia, s’estén també la màquia mediterrània fent que el paisatge sigui encara més bonic i salvatge.
Platja del RelittoPlatja del Relitto
Malgrat estar ple, no hi havia les aglomeracions que vam trobar dies enrere a la de Tuerredda o a la Pelosa. Era una platja molt tranquil.la, encantadora, i que ens va donar la oportunitat d’estrenar la nova pilota de volei que ens havíem comprat ahir a Palau. L’aigua era súper clara i els tons del mar increïbles. Així que va ésser veritat que les platges més maques de l’illa son a l’arxipèlag de la Maddalena, tot i que hi ha varies excepcions, com per exemple, la Pelosa, etc…
El nostre viatge s’acabava. Després de dinar de pícnic vam començar a planificar la tornada a La Maddalena, però teníem molt de temps. L’últim ferri de la Maddalena sortia a les 19:30h…
Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (54,40km amb 2h 21min). També hi ha sumats el temps del ferri, d’anar i tornar.
Avui és un dia que ens aixequem amb moltes ganes. Serà el nostre primer creuer per Sardegna (i l’únic). Seria el segon si haguéssim pogut visitar el Golf d’Orosei i les seves platges. Ens hem de presentar ben d’hora al port de Palau ja que el nostre creuer surt a les 10h del matí. Ens vàrem presentar a les 9:15h del matí.
El creuer l’hem contractat amb l’empresa “Elena Tour Navigazioni”, la qual és una empresa familiar i ecològica que organitza excursions amb vaixell a La Maddalena de Sardegna. Passejos en vaixell en el Parc Nacional de l’Arxipèlag de La Maddalena amb les illes més belles i salvatges, un destí imperdible per agregar a les teves vacances a Sardegna. Viu amb nosaltres una experiència inoblidable al millor preu amb sortides des de Palau. Admira la vuitena meravella del món, les seves platges de sorra fina i blanca i un mar cristal·lí. Descobriràs itineraris complets, visitaràs la illa de La Maddalena i el seu magnífic Parc Nacional: la illa de Spargi amb Cala Corsara, la illa de Budelli amb la famosa Platja Rosa, les piscines naturals i el Porto Madonna (port de la verge), Caprera amb cala Coticcio “Tahiti”, i Santa Maria.
Elena Tour Navigazioni
L’itinerari del creuer d’Elena Tour és l’itinerari bàsic anomenat Itinerario 1, amb el següent programa:
Sortida de Palau, davant de l’estació marítima, a les 10:00h del matí
Primera escala: en el Centre Històric de la illa de La Maddalena per visitar-la lliurement
Sortida de la Maddalena (a l’Ufficio Postale) a les 11:30h
Segona escala: bany a la platja de Cala Corsara, a la illa de Spargi
Tercera escala: bany des del vaixell en la piscina natural (Porto della Madonna), en la illa de Budelli. Pausa per esmorzar i successiva visió de la famosa platja rosa
Quarta escala: bany a la platja a Cala Santa Maria, illa de Santa Maria
Tornada a les 17:30h sobre la costa de Punta Sardegna i Porto Raphael.
Aquest itinerari es fa tots els dies de la temporada d’estiu. Els preus son de45,00€ els adults, i 35,00€ els nens de 4 a 10 anys, i els bebès de 0 a 3 anys han de pagar 15,00€.
Un cop el vaixell va sortir, vam anar en direcció al port del centre històric de l’illa de La Maddalena. El viatge va durar un quart d’hora i a les 10:15h ja atracàvem al port. Teníem una mica més d’1 hora per fer turisme pel casc històric de la Maddalena.
La MaddalenaIlla de La Maddalena
La ciutat, la única de l’arxipèlag, conta amb onze mil habitants. El seu port està orientat a Palau, de la qual queda a 15 minuts en vaixell. En els carrerons del centre s’alcen palaus de finals del segle XVIII i l’església parroquial de Santa Maria Magdalena. En la sagristia és possible visitar el Museu Diocesà d’Art Sacre, a on s’exposa el tresor de la santa patrona, que comprèn el crucifix i dos canelobres de plata donats per l’almirall Nelson (1804). És el lloc de la memòria històrica de la ciutat. Bàsicament el què vam poder fer en aquesta hora i poc va ésser passejar pels seus carrers, mirar botigues i entrar a l’església. Poc més.
Illa de La MaddalenaIlla de La Maddalena
Tornem a embarcar-nos i ara en direcció a la illa d’Spargi, a banyar-nos a la Cala Corsara. Es diu que antigament era un refugi de pirates, motiu del seu nom. Però quin refugi! Ens vàrem enamorar a primera vista d’aquest lloc màgic, seduït per la seva naturalesa salvatge i per el contrast de colors entre el verd de la vegetació que envaeix les roques de granit i els infinits tons del mar que van des del blau turquesa fins al blau esmeralda, passant per el blau clar i el blau intens. És Cala Corsara, una petita badia meravellosa en la costa meridional de la Illa de Spargi, una de les perles més brillants del parc nacional de l’arxipèlag de La Maddalena, escollida la platja més bonica d’Itàlia en 2016 en un famós lloc de vacances i considerada una de les set platges de tota Itàlia de visita obligada per la revista nord-americana Forbes en 2018. Per sort, aquest paradís terrenal només és accessible en barca i estem segurs de que quan arribis, no podràs resistir-te al desig de capbussar-te en les seves aigües cristal·lines i nedar fins a la seva riba, d’on gaudiràs de la més absoluta tranquil·litat i d’unes vistes espectaculars. Bé, vam gaudir de les vistes, però a mig mes d’agost no vam poder gaudir de la tranquil·litat perquè la Cala estava envaïda de turistes, que tots fèiem el mateix.
Cala CorsaraCala Corsara
La cala es composa de quatre platges de sorra blanca finíssima, quasi impalpable, rodejades de petites dunes a on creixen ginebres, ginestes, roses i “azuzenes” de mar. Alguns esculls de granit presenten formes molt curioses, originades per l’erosió mil·lenària del vent i del mar. El més famós, és la Roca de la Bruixa, en el cantó occidental de la cala. Si en comptes de relaxar-te estirat al sol prefereixes submergir-te, estàs en el lloc ideal per practicar esnòrquel o submarinisme i descobrir uns fons marins plens de sorpreses, que et permetran tirar unes fotos impressionants. En el baix de Cala Corsara jeuen les restes d’una nau romana de 35 metres del segle II a.C,: part de la seva càrrega, trobada en el 1939, s’exposa en el Museu Arqueològic Naval Nino Lamboglia de La Maddalena.
Spargi és la tercera illa més gran de les seixanta que formen part del parc creat en 1994. Aquesta illa paradisíaca, deshabitada degut a la seva naturalesa granítica i abrupta i al fet de que el seu interior, cobert de màquia mediterrània, és quasi inaccessible, amaga moltes altres perles. Quan ja en vam tenir prou, vam tornar a embarcar i dirigir-nos cap a la Illa de Budelli, per fer un bany a les piscines naturals, en el mig del mar. Abans, però, ens van indicar que estàvem passant pel costat de la Spiaggia Rosa, una de les més famoses platges de l’arxipèlag, ara protegida dels turistes i que ningú s’hi pot banyar ni trepitjar la seva sorra.
Spiaggia RosaSpiaggia Rosa
La platja Rosa de la illa de Budelli, és una de les més boniques del món, i deu al seu nom al color de la sorra, rica de petits fragments de corall, granit i petxines i esquelets de mol·luscs. L’espectacular color es deu a uns microorganismes de color rosa l’hàbitat del qual son les praderes de posidònia. Quan moren, el seu esquelet, o petxina, és arrossegat fins a la riba, on es desfà per l’acció de l’aigua i del vent. En el segle XX, l’ús de la platja com a ancoratge i l’agitació irregular del mar feren retrocedir la posidònia i es va modificar la composició de la sorra. Però en 1998 es promulgaren normes per la conservació integral de la platja i es va prohibir desembarcar en ella (i així, evitar que la gent s’emportés sorra), banyar-se i fondejar. Gràcies a aquestes mesures, avui la platja ha recuperat plenament el seu color rosat. L’espectacle és increïble: una mar d’aigües netíssimes que trenca contra la sorra vermellosa i darrera, la vegetació mediterrània, que regala colors i perfums que et fan sentir com al paradís. Un paradís on el 1964 el genial director Michelangelo Antonioni va ambientar part de la famosa pel·lícula “El desert vermell”. Ara sí, vam parar al mig del mar i ens vam anar capbussant, a les piscine naturalli, ubicades prop del porto della Madonna, a la illa de Budelli. Aquí ens donàrem compte de la transparència de l’aigua del mar, totalment neta i nítida, amb vistes de la sorra blanca al seu fons. Realment, és com un tros de paradís poder-se banyar en aquests llocs.
Piscine NaturalliPiscine Naturalli
I ens faltava una quarta escala, per tornar-nos a banyar a la platja de Santa Maria, a la illa de Santa Maria, la qual és l’illa més allunyada de les que farem avui en l’excursió. L’illa de Santa Maria queda molt a prop de la de Budelli. Vam parar a l’illa de Santa Maria i ens van indicar que disposàvem fins a les 17:30h per poder-nos banyar i prendre el sol.
L’illa de Santa Maria és la única habitada de forma permanent de l’arxipèlag, a més de les principals de La Maddalena i Caprera. Es troba entre Razzoli i Budelli, de les que està separada per estrets i braços de mar poc profunds. Per exemple, el Passo degli Asinelli divideix la illa de la primera i té una profunditat de 50cm.
Les restes d’un antic monestir construït per els monjos benedictins, abans d’establir-se permanentment en l’arxipèlag en el segle XII, forma part de la residència del pastor que viu i treballa en aquesta illa. El nom de l’illa deriva de la Verge que donà nom a l’església adjunta al monestir.
En la costa sud de l’illa, s’obre la platja més famosa i bonica de l’illa, la Cala de Santa Maria, amb més de 200 metres de sorra blanca i molt fina i aigües cristallines. Darrera de la platja es troba el Padule, un petit pantà d’aigua salobre d’on nien moltes espècies d’aus. Des del far de Punta Filetto, accessible per un sender que surt des de la cala Santa Maria, es pot gaudir d’una preciosa vista de l’arxipèlag i l’estret de Bonifaci. La veritat és que la Cala de Santa Maria també ens va sorprendre per el color i el to de les aigües i no se’ns va fer gens pesat esperar fins a l’hora d’embarcar, al contrari, nosaltres hi haguéssim estat més temps.
Cala de Santa MariaCala de Santa Maria
I va arribar el moment de marxar de l’illa de Santa Maria i navegar fins a la tornada a Palau. El creuer s’estava acabant, i tot i així ens explicaven el nostre pas per la Punta Sardegna i el Porto de San Raphael, així com les formes capritxoses d’algunes formacions rocoses…
L’excursió va valdre la pena, ja que tampoc no hi ha cap més altra possibilitat per fer-la. Cada companyia la fa a la seva manera, però nosaltres vam escollir aquest itinerari perquè el vam trobar molt correcte. Potser haguéssim escollit l’itinerari del dissabte de la mateixa empresa “Elena Tours”, el qual es diu “Maxi Tours” i que afegeix una quinta escala a la Cala Cotticio de la illa de Caprera. El preu, però, també és més car. També vam pensar que a la illa de Caprera hi podríem arribar amb cotxe. Bé, això serà un altre dia.
Tornats a Palau, vam anar a descansar a l’Stazzo (allotjament), perquè demà tornarà a ésser un dia força intens.
Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (24,00km amb 37min).
Arribem pel migdia a San Pascuale, i al començament de la tarda ja estem instal·lats en el nou allotjament. Hem decidit que avui farem una volta per algunes atraccions de Palau, i també ens pararem a Palau, per confirmar el creuer que tenim contractat per l’arxipèlag de la Maddalena.
El primer lloc que anem és la Roccia dell’Orso, un monument fet per les forces de la naturalesa a prop de Palau. Sovint, a Sardegna, les roques estan modelades per les forces de la naturalesa i acaben adquirint trets d’éssers vius o formes estranyes: en l’extrem nord, n’hi ha una molt famosa…
Segons Victor Berard, escriptor estudiós d’Homer, el cap d’Orso és l’únic lloc del Mediterrani que es pot identificar amb la terra dels “lestrigones”, els gegants caníbals protagonistes del desè llibre de la Odisea, que, provocant greus pèrdues a Ulisses, l’obligaren a fugir. L’heroi va atracar aquí, prop de la font d’Artacia (ós), buscant menjar i aigua per la tripulació, que, després de desembarcar, fou devorada per els esmentats gegants. Un aura de llegenda rodeja aquest cap que s’alça enfront el parc de l’arxipèlag de la Maddalena i que pren el seu nom d’una espectacular escultura natural que s’assembla de manera extraordinària a un ós, el cap de la qual sembla indicar el mar.
La Roca de l’Ós
És la Roca de l’Ós, monument natural visitat per milers d’excursionistes que s’alça sobre una elevació de granit, a més de 120 metres d’alçada, i vigila el poble de Palau, famosa localitat turística ubicada en una ensenada de la Gallura septentrional, prop de la Costa Esmeralda. Està a poc més de cinc kilòmetres i s’hi arriba recorrent un camí panoràmic de mig kilòmetre (deu minuts de lleugera pendent), que surt del fort del cap de Orso, una de les moltes fortificacions militars construïdes en el segle XIX a Palau, entre les que destaca les bateries de Monte Altura (que també hi anirem a visitar-les) i de Talmone. Des de la cima del promontori, es domina tot el parc de l’arxipèlag, al que també pertany l’àrea al voltant d’aquesta obra d’art feta per la naturalesa, una de les formacions rocoses més particulars d’Itàlia. La roca de granit, esculpida durant milions d’anys per agents atmosfèrics, és llisa, quasi excavada en la superfície, amb un característic color groc-rosat.
La Roca de l’ÓsLa Roca de l’Ós
El promontori de l’ós és conegut des de temps immemorials. Els antics mariners varen veure la forma d’un ós i des de llavors, ha conservat aquest nom. El primer testimoni històric és el geògraf grec Ptolomeo (segle II d.C.) qui, a més de donar les seves coordenades, narra la por que provocava en els mariners perquè creien que podia atraure als vaixells com si fos un gran imant. No és casualitat que, en el tram de mar que està al davant, s’hagin trobat restes de naus de diverses èpoques, el que també confirma un intens tràfic comercial en aquestes parts. La roca sempre ha sigut un punt de referència, clarament visible des del mar i citada per els navegants que s’aventuraven en la costa de Gallura i l’estret de Bonifaci.
La Roca de l’ÓsLa Roca de l’Ós
El territori del cap de Orso també és interessant des del punt de vista arqueològic degut a algunes tombes en cavitat i a una indústria lítica del Neolític. El nuraghe “Luchia” i les tombes de gegants de “Li Mizzani” i de “Sajacciu” son els altres llocs més famosos del municipi de Palau.
La visita a la Roca de l’Ós costa uns 3,00€ per persona (2,00€ els nens de 12 a 18 anys, gratuït pels nens menors d’11 anys), i si aparques a l’aparcament autoritzat de la Roca de l’Ós, et claven 3,00€ més (només pel vehicle). L’horari d’accés és de les 9h fins que es pon el sol.
Visitada aquesta meravella de la naturalesa, ens dirigim a la Fortalesa Monte Altura, a prop de Palau (a 3,90Km del centre de Palau). Es tracta d’una veritable ciutadella fortificada construïda en 1887 per el control i protecció de la costa nord-est de Sardegna. A finals del segle XIX, la costa nord de Sardegna que domina l’arxipèlag de La Maddalena estava ocupada per una sèrie d’estructures militars fortificades que, junt amb les ubicades en les illes, havien de ser decisives.
L’arxipèlag de la Maddalena des de la Fortalesa
En els anys coneguts com els de les Grans Fortificacions, tres grans bateries militars s’aixequen en el territori de Palau: Monte Altura, Capo d’Orso i Baragge. La bateria de Monte Altura, ubicada al nord-oest de Palau, en una posició enormement panoràmica, és fàcilment accessible a través de la carretera que condueix a Porto Rafael. Des de dalt, la vista s’estén sobre les illes circumdants fins a Còrcega. La obra, en excel·lent estat, està oberta a visites guiades: durant la temporada d’estiu acull concerts i esdeveniments culturals.
Fortalesa Monte d’Altura
La Fortalesa de Monte Altura està situada en una vessant de granit amb vistes a Palau, en una esplèndida posició amb vistes a l’arxipèlag de la Maddalena i Còrcega. És un dels forts construïts en el segle XIX per protegir la costa nord de Sardegna, una zona considerada de gran importància estratègica. Construït en 1887-1889 amb el granit de Monte Altura, llavors ostentava el títol de la fortalesa més bella d’Europa. Després de la Segona Guerra Mundial va romandre en desús durant un llarg període, fins al 1990, època a partir de la qual es va iniciar la seva posada a punt en valor cultural. Rodejada d’imponents murs, es tracta d’una estructura de gran interès des del punt de vista arquitectònic i mediambiental: testimoni significatiu de la tècnica de la obra de paleta i la arquitectura militar del segle XIX.
Els nombrosos edificis que trobem en el seu interior, alguna vegada foren habilitats per albergar oficials, suboficials, i dormitoris per a militars. Però també quadres, tallers i magatzems. També hi havia jardins i jardins cultivats. En definitiva, una autèntica ciutadella militar ubicada sobre un gran turó de pedra molt dura, per formar una de les majors fortaleses construïdes en el segle XIX.
Fortalesa Monte d’AlturaFortalesa Monte d’Altura
L’entrada a la Fortalesa durant els mesos d’estiu és de 10:15h a 12:15h i de 17:15h a 19:15h, en règim de visita guiada obligatòria. Té una durada aproximada de 45 minuts. El preu de l’entrada és de 5,00€ pels adults i de 2,50€ pels nens de 12 a 18 anys (gratuït pels nens de menys 11 d’anys).
Hi ha una tercera atracció a Palau, el Museu Etnogràfic, que alberga una col·lecció d’objectes pertanyents a la cultura agro-pastoral del “stazzo”, la típica casa rural i hàbitat de Gallura. Visitar el museu és una oportunitat per tornar sobre una forma de vida molt llunyana, una cultura material que és la memòria d’una civilització, els valors de la qual estan relacionats amb la vida quotidiana, la terra i la tradició.
El museu etnogràfic està ubicat a la Via Nazionale, 111, de Palau.
L’obertura del museu en els mesos d’estiu és de 10h a 12h del matí. Els preus son de 2,50€ pels adults i 2,00€ pels nens de 12 a 18 anys (gratuït pels nens de menys d’11 anys).
Finalment, cal dir, que hi ha un bitllet combinat entre les tres atraccions (Roca de l’Ós, Fortalesa, i Museu etnogràfic), que et surt per 7,00€ pels adults, i 4,00€ pels nens entre 12 i 18 anys (gratuït els menors d’11 anys). Realment, si ho vols visitar tot, et surt a compte. Nosaltres ho vam visitar tot excepte el Museu Etnogràfic, que no ens va donar temps (amb uns altres horaris més amplis, l’haguéssim visitat).
Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (227,00km amb 3h 50min).
Deixem Baunei pel matí i ja ens dirigim a l’últim dels allotjaments, a San Pascuale, prop de Palau. Sortim de Baunei per la carretera SS125 en direcció nord (Strada Orientale Sarda). A l’alçada de Dorgali ens desviem cap a l’interior per la carretera SP38 que anirà a buscar la carretera principal SS131dcn que ens porta fins a Olbia. Voregem Olbia i agafem la carretera SS125 que ja ens durà a les immediacions de Palau, concretament al trencall cap a San Pascuale, a mà esquerra. Del trencall a San Pascuale hi arribem amb la SS133bis.
L’allotjament de San Pascuale és una casa típica sarda, anomenada “Stazzo”. La casa té 2 plantes (planta baixa i planta pis), i nosaltres ocuparem la planta pis. La casa està al mig del camp, i s’hi arriba per un camí de carro mal arreglat. Malgrat això, la resta son coses positives: tenim dues habitacions dobles, una cuina molt ben equipada, unes vistes que s’allarguen fins al mar, etc… La persona que ens ha donat les claus és la filla de qui viu en la planta baixa, o sigui que tot queda en família. Tot molt acollidor. Ho recomanem totalment. Vam trobar aquest allotjament per Tripadvisor.
Com hem dit anteriorment, hem variat la planificació de dos dies, el dia de la marxa des de Cagliari, és a dir, el dia que arribem a Baunei, i l’endemà, el dia que marxem de Baunei:
Dia que arribem a Baunei: Deixem de fer lo planificat i ens quedem pel poble durant la tarda. Cap al vespre, anem a veure el poble del costat, Santa Maria Navarrese, que està de festa.
Dia que marxem de Baunei: Deixem de fer lo planificat (una volta pel Golfo di Orosei) i marxem cap al nou allotjament de San Pascuale, tenint més temps per visitar Palau i els entorns.
Com hem dit, després de voltar Baunei agafem el cotxe i ens plantem al poble del costat, Santa Maria Navarrese, el qual està a 8,8km de Baunei (tardem uns 13 minuts per arribar-hi), on a l’arribar veiem que hi ha moltíssima gent, i veiem gent vestida d’època. Llavors ens n’adonem que estan de festa.
Santa Maria Navarrese és un poble petit, d’uns 1450 habitants. És una mica turístic, però no tant com els llocs que hem anat. Arribem a Santa Maria Navarrese encantats per els romàntics carrers enfront a la costa, vorejats per el turquesa de l’aigua, entre bancs que conviden a la contemplació i espelmes blanques que destaquen en el mar.
L’església de Santa Maria de Navarra, que data del segle XI, i la Torre Espanyola, construïda en el segle XVII per a protegir les costes, representen la memòria històrica del poble. Des del sortint enfront el golf fins l’ombra dels pins, dominada per la torre, us heu de deixar encantar per la vista que dóna al port. La llegenda atribueix el nom de l’antiga església a la princesa de Navarra, qui ordenà la seva construcció per expressar agraïment a la Verge Maria. El millor lloc per contemplar les vistes és el mirador ubicat al final de la Via Pedralonga del poble. Des d’ell es tenen unes grans vistes del port, del poble, i de l’entorn costaner.
Port de Santa Maria Navarrese
Com hem dit, el poble estava de festa, i nosaltres ens hi afegim, amb calma, però ens hi afegim. Per tot arreu veiem gent vestida d’època, així com carruatges i cavalls. També hi ha tota una avinguda plena de paradetes tipus paradetes de records, d’artistes i artesans, etc…
Santa Maria NavarreseSanta Maria Navarrese
Donem un volt pel poble i després anem a sopar a un restaurant de la Via Lungomare, a prop del mar. Un cop acabem de sopar, ens en tornem a l’allotjament de Baunei, que demà serà un altre dia.
Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (169,00km amb 2h 39min).
Com hem dit anteriorment, vam haver de canviar la planificació. El dia de marxar de Baunei, teníem previst realitzar una ruta amb vaixell pel Golf d’Orosei, on es troben de les millors platges i coves que té Sardegna. La nostra intenció hagués sigut contractar el dia abans un vaixell tipus “catamarà” a Cala Gonone. Hi ha moltes empreses que ho fan. Heus aquí unes quantes: Boat Day Tours; Palmasera Boat Rental; Azzurra; Cielomar; Lampu. Son creuers que surten aproximadament de Cala Gonone a les 10h del matí, i arriben a la tarda sobre les 18h. No s’inclou les entrades als llocs ni el menjar (que ens haguéssim portat un pícnic). Durant el dia visites 3 o 4 platges i si vols alguna gruta, com la Gruta de Bue Marino. Les platges que visites son de lo millor de l’illa, com Cala Goloritzé, Cala Mariolu, Cala Luna, Piscine di Venere, etc… El preu del creuer (sense entrades ni menjar) oscil.la entre els 190€ i 250€ per tots quatre.
Us deixem algunes fotografies de les platges del golf d’Orosei, perquè les gaudiu. Val molt la pena, creiem, el creuer que no vam poder fer:
Cala GoloritzéCala GoloritzéCala MarioluCala MarioluCala LunaCala LunaGrotte del Bue MarinoGrotte del Bue Marino
Ha arribat el dia de marxar de Cagliari cap al nord, o centre-nord, a Baunei. A última hora tenim una mala notícia, una de les nenes, la Júlia, es va començar a trobar malament i abans de marxar hem estat buscant un hospital o un metge a Cagliari. No ens n’hem sortit, i anirà automedicada fins a Baunei, si pot ser. Allà ho tornarem a provar amb lo del metge.
Marxem de Cagliari tristos per això, i perquè han estat uns dies molt bons i positius per nosaltres. Sortim en direcció oest per la Viale Marconi, que es transforma un cop deixat Cagliari amb la carretera SS125, després amb la SS554, la SS554bis, la SS125var, i abans d’arribar a Villasimius la carretera ja tira cap al nord. Quan portem una mica més de mig camí, la carretera es transforma un altre cop amb la SS125 (és la carretera Orientale Sarda), i més endavant tornem a agafar la variant de la mateixa, la SS125var. Passat Bari Sardo agafem un altre cop la carretera SS125 que ja definitivament ens porta al centre de Baunei. Arribats a Baunei, quedem amb la persona de l’allotjament, la qual ens diu que l’apartament està a la Via Roma, nº179 de Baunei.
L’allotjament de Baunei és un apartament, o millor dit, una casa de poble, tota per nosaltres 4. Està en molt bon estat i l’espai és molt gran. La recomanem totalment. La persona que ho porta és molt acurada i ens dóna molta confiança. Li diem lo de la Júlia i ens assenyala on hem d’anar perquè la vegi un metge. Ens indica com el CAP del poble. Un cop allotjats anem a que ens visitin la Júlia i a partir d’aquell moment tot anirà sobre rodes. Això si, la planificació del mateix dia i de l’endemà la modificarem una mica, adaptant-nos a lo que la Júlia necessita, una mica més de tranquil·litat. L’apartament l’hem contractat amb Tripadvisor. Consta de 3 habitacions dobles, un menjador, una cuina i un bany, tot en una casa de poble amb força metres quadrats. Potser és el millor apartament que hem tingut a aquestes vacances. I només el tindrem una sola nit…
Apartament de Baunei
Un cop allotjats i havent passat pel metge, anem a donar un volt per Baunei, un poble petit ubicat en la falda d’una formació muntanyosa, fent com de balcó natural cap a l’interior de l’illa. Les vistes son molt bones des de Baunei:
I arriba l’últim dia de la nostra estança a Cagliari. La intenció del dia d’avui és recórrer la costa est de Cagliari i arribar-nos fins a les platges de Villasimius, que ens han dit que valen molt la pena. Sortim de Cagliari per la platja del Poetto, la Via Lungo Saline que va paral·lela al mar. Anirem a Villasimius per una carretera paral·lela a la costa i així tindrem molt bones vistes de la mateixa. Després de travessar el Poetto anem per la Viale Lungomare del Golfo i ja deixem enrere la ciutat de Cagliari. La carretera passa a denominar-se SP17 i ja no la deixarem fins a Villasimius. És la carretera que en qüestió de poc més d’1 hora ens portarà a la platja de Porto Giunco. Per arribar a l’aparcament de la platja és millor entrar per darrera l’estagno di Notteri. Primer de tot travessarem Campulongu per la Via delle Aquile, tirarem a mà dreta per la Via degli Oleandri que ens apropa al port esportiu de Villasimius, i d’aquí agafarem la Via del Giunchi per arribar a l’estagno di Notteri. Aparcarem als aparcaments habilitats a mà esquerra per la Via dei Ginepri. D’aquí a la sorra de la Spiaggia de Porto Giunco hi ha aproximadament un kilòmetre, caminant per la vora de l’estagno di Notteri. Les vistes, a mida que ens acostem a la platja cada cop son més espectaculars. I finalment hi arribem. Arribem a un racó del Carib a Sardegna, a una perla de la costa sud-est, a 45 kilòmetres de Cagliari, una franja espectacular de sorra finíssima i un mar tranquil que es confon amb el cel. A qualsevol que passi per Villasimius, famós centre turístic en el sud-est de l’illa, es queda bocabadat: una llarga extensió de sorra suau i blanquíssima amb tons rosats aportats per fragments de granit, entre una llacuna (estagno di Notteri) i el mar de color blau clar, que adquireix una infinitat de matisos a mesura que s’allunya de la costa. Porto Giunco és una platja tropical enmig del Mediterrani, una de les més famoses de l’illa i la més bonica d’Itàlia, segons afirmen els usuaris de Tripadvisor i nombroses revistes especialitzades: els seus colors semblen estar pintats per un artista i han inspirat a directors i agències de publicitat per a rodar pel·lícules i anuncis.
Platja de Porto Giunco, amb l’estagno Nottari darrera
La platja és tant gran que sempre trobaràs un lloc tranquil per prendre el sol. El fons del mar, molt poc profund i de sorra, és ideal per a famílies amb nens. La posició de la cala contribueix a crear aquest escenari encantador: ubicada entre promontoris que son una defensa natural contra els vents, els seus visitants tenen la sensació d’arribar a un racó privilegiat del món, ideal per banyar-se amb tota tranquil·litat. La platja està vorejada per dunes cobertes de ginebres, llentiscles i màquia mediterrània, que perfumen l’aire. És accessible per un sender que creua un bosc d’eucaliptus i que surt d’un ampli aparcament al que s’arriba en pocs minuts des del centre de la ciutat anant en direcció al modern port turístic. El sender voreja la llacuna de Notteri, que resplendeix tranquil·lament darrera de la platja, a on viuen flamencs rosats i altres aus migratòries. En el passat estava poblada de joncs, d’aquí el nom de la platja, també coneguda com dels Dos Mars, perquè és una llengua de sorra entre dos miralls d’aigua.
Platja de Porto GiuncoPlatja de Porto Giunco
Un lloc de somni que ofereix tot tipus de serveis, a més d’hotels i apartaments, que et deixarà un record inoblidable. Al llarg de la platja et trobaràs “xiringuitos” i locals nocturns. Quan el sol descendeix lentament en l’horitzó, la platja s’il·lumina amb torxes: és el moment perfecte per prendre un aperitiu acompanyat de música. També és un destí ideal per a surfistes i pels amants de l’esnòrquel i del busseig, ja que, sota les seves aigües, és fàcil veure bancs de peixos confiats seguint les corrents càlides. Els aficionats al senderisme poden pujar al promontori del sud-oest, en el cim del mateix, com un guardià de la badia, s’alça la imponent Torre de porto Giunco que, amb els seus nou metres d’alçada, fou construïda en el segle XVII pels espanyols per a defensar-se dels atacs dels pirates. Des d’allà, es gaudeixen d’unes vistes impressionants. Val la pena pujar fins a la torre, per uns corriols que hi ha a la mateixa muntanya. En total son uns 15-20 minuts de pujada. Les vistes des de dalt valen molt la pena, paraula.
Platja de Porto Giunco, des de la Torre di Porto Giunco
El “Giunco” és la perla més brillant de l’àrea marina del cap Carbonara, 86km² de territori i mar protegits en els quals hi ha molts llocs que mereixerien sortir en un anunci o en una pel·lícula. Sota l’aigua, espectaculars escenaris: pinacles granítics i esquerdes acolorides per el groc de les margarites del mar i per el vermell de les gorgònies. I també hi ha derelictes de diferents èpoques. En la superfície, promontoris, caletes, platges, llacunes i vegetació exuberant. Porto Giunco és la part més occidental d’un llarg tram de costa que comença en Simius, platja urbana d’un kilòmetre de sorra blanca i fina. Al nord, acaba amb el promontori de Porto Luna, que el separa d’una altra joia de Villasimius, Punta Molentis, una ensenada amb una característica forma d’arc d’inconfusible encant. Altres belleses de la vessant oriental del cap Carbonara, extrema punta sud-est de Sardegna, son is Traias, Rio Trottu i Manunzas. Davant de la costa s’alcen les illes dei Cavoli i de Serpentara. A l’oest del promontori, es succeeixen altres platges estupendes: primer, Porto sa Ruxi; després, Campus i Campulongu; prop del poble, la particular platja del Riso, que es diferencia de les altres pels seus grans de sorra, similars als de l’arròs. Per últim, just als peus del cap, les dues encantadores i tranquil·les platges de cala Caterina, esquitxades d’esculls de granit, amb aigües cristal·lines amb reflexes de llum del sol brillant. Al final d’un intens dia de platja en un d’aquests paradisos, per la nit res millor que passejar tranquil·lament per els carrers del poble, tafanejant en les seves botigues. I per sopar, un dels restaurants on provar les especialitats locals.
Ens va costar molt marxar de Villasimius, però ho teníem que fer i així va ésser. Va arribar l’hora de marxar cap a Cagliari, i com vam dir en l’apartat de Cagliari, aquella mateixa nit vam anar a sopar de restaurant i després a una geladeria com a comiat del sud de l’Illa, que tant ens ha agradat. Quan planificàvem el viatge teníem dubtes de si incloure el sud de l’illa en el mateix viatge o no. Creiem que hem encertat completament. El sud de l’illa també és magnífic, té el seu encant específic.
Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (114,00km amb 2h 21min).
