Mes: novembre de 2021

Cordes-sur-Ciel era el poble que teníem més a prop de l’apartament de la regió d’Albi. El teníem a 14,2Km (a uns 19min amb cotxe) per carreteres locals. És dels pobles que més ens va fascinar, potser el que més. Primer, per la seva visió de conjunt: la d’una ciutat tractant d’assolir el cel. Segon perquè la ciutat és un llibre d’art i de història animada durant 800 anys per la memòria de les pedres i dels homes que la edificaren. I per últim, perquè és un lloc intemporal marcat per una màgia secular l’origen de la qual neix en l’edat mitjana. La ciutat es va fundar el 4 de novembre de 1222. Considerada com una de les primeres bastides de la regió (ciutats amb fortificacions), Cordes passà per un creixement excepcional gràcies a la indústria del teixit i del cuir. Durant aquella edat d’or (de 1280 a 1350), els comerciants rics i algunes famílies nobles varen construir magnífics palaus gòtics amb façanes decorades sorprenents. Durant la segona guerra mundial un grup d’artistes reunits al voltant del pintor Yves Brayer despertaren la ciutat oblidada i varen permetre que es desenvolupés ràpidament. Tota aquella herència fa de la ciutat de Cordes una de les ciutats medievals més significatives de França i una de les zones més importants del patrimoni europeu. Avui, hi ha uns trenta artistes i artesans d’art que hi viuen tot l’any.

Quan arribes a visitar Cordes-sur-Ciel, la millor vista panoràmica d’aquest poble emmurallat la tens des del turó proper “Pied Haut”. Aquest és el lloc d’on s’han fet les fotos que il·lustren els cartells i fulletons turístics de la localitat, en la que el poble emmurallat s’eleva sobre un mar de núvols provocat per la boira. Veient aquesta panoràmica s’entén el seu nom de Cordes “sobre el cel”, el qual li va posar una poetessa no fa molt (al 1985), i que ha estat assumit oficialment. Des d’allà també podràs veure els bonics i molt verds paisatges de camp que rodegen a Cordes-sur-Ciel.

Un cop aparques el cotxe en la part baixa del poble (hi ha zona blava en la major part del mateix), per a visitar el recinte fortificat hauràs de pujar per el molt empinat carrer de la Barbacana. En aquesta dura pujada ja podràs anar descobrint encantadors racons. Però al traspassar la porta de la primera muralla és quan realment et sentiràs traslladat a l’edat mitjana, sensació que augmenta quan superes la segona porta i accedeixes a l’interior del recinte emmurallat de Cordes-sur-Ciel, el qual no és gaire gran.

De forma allargada, les seves boniques cases entramades i les mansions amb façanes gòtiques es disposen al llarg de dos carrers paral·lels. Com a eix central, una plaça enjardinada, una altra amb el recinte de columnates de l’antic mercat del segle XV, i una tercera plaça que s’obre davant l’església de San Miguel, construïda entre els segles XIII i XV.

En el teu passeig per Cordes-sur-Ciel comprovaràs el protagonisme que tenen les botigues d’artistes i artesans, amb nombroses galeries i establiments dels més diversos oficis. I per suposat, a destacar la gran successió de mansions en les façanes es poden veure els diversos estils gòtics, des del més primitiu del segle XIII fins el flamíger del segle XV.

És difícil dir què veure en Cordes-sur-Ciel perquè cal veure-ho tot. Quasi cada un de les llambordes dels seus carrers, de les pedres dels seus edificis, de les portes i finestres de les seves cases tenen una història que explicar. A l’estiu, l’oficina de turisme de Cordes-sur-Ciel organitza tours guiats d’una hora a les 12h i a les 17h, també en espanyol, per 4 euros. Recomanem aquesta visita perquè sembla interessant.

Les portes de la muralla

El primer que veuràs a Cordes-sur-Ciel està clar: les seves muralles. Si vols entrar en el seu casc històric, les hauràs de veure.

Les casones gòtiques i les seves escultures

Els rics comerciants de Cordes-sur-Ciel es van obstinar a demostrar aquesta riquesa amb les seves enormes casones. La maison du Grand Fauconnier –actual Museu d’Art Modern i Contemporani-, la maison du Grand Écuyer i la maison du Grand Veneur, son les més boniques d’aquestes casones dels segles XIII i XIV. Agafen el nom de la rica decoració, amb estàtues i relleus, de les seves façanes: la del “gran falconer” tenia falcons, la del “gran escuder” tenia un cavall, i la del “gran caçador” escenes de caça.

Les escenes de caça son un reflex d’aquest desig dels comerciants de no ser menys que la noblesa. La caça era una activitat més pròpia de l’aristocràcia que dels mercaders, per molt rics que fossin. L’amo de la casa mostrava que podia caçar com un noble si volia. Una cosa és voler ser noble i l’altra és deixar d’ésser ric.

La Plaça del Mercat i el seu pou

La raó de ser de Cordes-sur-Ciel era la seva plaça central, la plaça del Mercat. Però, a diferencia de la majoria de places del mercat medievals, la de Cordes-sur-Ciel estava coberta (encara que a França n’hem vist unes quantes més així). Protegida per un gran sostre que s’aixecava sobre enormes columnes de fusta. I avui encara s’aixeca. Si les cases encara han resistit, perquè tindria que sorprendre’ns que l’estructura de la plaça del mercat també? Avui en dia es pot prendre un cafè sota semblant protecció.

Sota aquest sostre es troba un pou d’uns 113 metres de profunditat. Està excavat en la roca i es solia usar com a “instrument dissuasiu”, o això diu la tradició. Al seu costat, està la creu que en el segle XIV feu aixecar el Papa en memòria dels tres inquisidors tirats al pou en 1234 per els càtars.

Segons la llegenda, Cordes es va construir sobre el llom d’un dragó adormit. Aquests 113 metres de pou serien la marca de la llança de Sant Miquel colpejant a la bèstia llegendària en el cor.

Altres llocs que visitar en Cordes-sur-Ciel

Les tres casones que hem mencionat abans no son les úniques del poble que mereixen una parada. N’hi ha d’altres. Una d’elles, la maison Gaugiran, és avui l’oficina de turisme de Cordes-sur-Ciel. Altres son tallers o botigues d’artistes i artesans i també n’hi ha que s’han convertit en museus.

En les seves façanes veuràs l’evolució del gòtic al llarg dels anys: finestrals, decoració, forma, alçada… un veritable passeig per un museu de l’arquitectura de l’Edat Mitjana. Tot entre carrers laberíntics, empedrats, i empinats. Des del punt més baix al punt més alt del poble, hi ha un desnivell de 160 metres. Com a prova, l’escala del Pater Noster, amb els seus cinquanta-dos graons –el nombre de paraules del parenostre- que els peregrins pujaven de genolls.

Per suposat, tal com hem dit anteriorment, tampoc pot faltar l’església del poble, que està dedicada a Sant Miquel.

Adjuntem el material gràfic que ens donaren a l’oficina de turisme, i que ens va fer servei per realitzar la nostra ruta al poble de Cordes-sur-Ciel:

Albi és la ciutat capital del Departament de Tarn. La ciutat episcopal, ubicada en el centre històric d’Albi, al voltant de la catedral, fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2010. Albi és una ciutat plena d’imprescindibles, que seguidament anirem explicant, sempre al voltant del seu imprescindible nº1, que és la Catedral de Sainte-Cécile.

Magníficament situada a les ribes del Tarn, Albi rep amb tot el mereixement el nom de ciutat roja. Barreja de maó i pedra, aquesta ciutat episcopal inscrita en el patrimoni mundial de la UNESCO està considerada una de les perles del Sud-oest. La raó? Els seus magnífics edificis i el seu pintoresc encant. Per impregnar-nos de la atmosfera de la ciutat, recorrerem els vells carrerons estrets del centre històric o les ribes del Tarn, llocs propicis per el passeig. En el passeig contemplarem les cases antigues de maó i entramat de fusta i els palaus renaixentistes com la casa Enjalbert o el Palau Reynès.

Et portem a la ciutat episcopal on l’església va fer front a l’heretgia càtara amb l’anomenada “creuada albigense” –sí, d’aquí ve el nom- i on, sis segles després, va néixer un dels millors pintors postimpressionistes, Henri de Toulose-Lautrec. Una ciutat de tons càlids que segons l’hora del dia i l’època de l’any, varien entre el vermell, el rosa i l’ocre. Això passa per el material de construcció més típic de la zona: el maó. Aquest maó que li ha donat el sobrenom de Ville Rouge (ciutat roja) o Dame de Brique (dama de maó).

Catedral de Sainte-Cécile

Joia del gòtic meridional, la catedral de Santa Cecilia és la major catedral de maons del món i la major catedral pintada de Europa. Lo de les esglésies fortificades medievals – la catedral es va construir entre els segles XIII i XV – era típic d’aquesta zona d’”heretges càtars” als que havia que demostrar la força de l’Església.

Els frescos de la catedral d’Albi son de la mateixa època que els de la Capella Sixtina del Vaticà, però que quasi no havien sigut restaurats.

Quan diem que tot és art, no ens referim solament als frescos: el púlpit, l’orgue, les teles… i sobre tot, el cor i el jubé faran que no sàpigues cap a on mirar. El jubé és aquesta paret que separa el cor del rerecor que sembla una tela d’encaix.

El cor és el “sant dels sants” de la catedral, on els canonges cantaven l’ofici a la glòria de Déu i celebraven la Missa diària. Les estàtues de l’exterior del cor representen personatges de l’Antic Testament, i les de l’interior, del Nou Testament. L’accés a la catedral és gratuït de dilluns a dissabte de 10h a 18h, i el diumenge de 13h a 17:30h. Per accedir al cor i al tresor sí s’ha de pagar, és un bitllet combinat de 6€ (els menors de 12 anys no paguen). Per entrar únicament al cor val 5€.

Palau de la Berbie i Museu Toulouse-Lautrec

Al costat de la catedral amb aparença de fortalesa, s’hi troba el palau de la Berbie, antic palau dels bisbes, una altra joia arquitectònica. Proveït d’un pati de honor i rodejat per dues torres, encara es conserva molt bé. Edificat en el segle XIII, el palau alberga el Museu Toulouse-Lautrec, en el que s’exhibeixen moltes obres d’aquest famós artista nascut a Albi: pintures de joventut, retrats, quadres de bordells, estampes sobre el mon de l’espectacle, etc…

La visita es completa amb un passeig pels magnífics jardins del palau, des dels quals es divisa una esplèndida panoràmica del riu, les ribes del Tarn, el Pont Vell, i al lluny, els turons dels voltants. L’entrada als jardins és gratuïta, i l’horari és de les 8:30h a les 18:30h. L’entrada al Museu és tots els dies de 10h a 18h, i el preu és de 9,00€ pels adults (els menors de 14 anys gratuït), i hi ha un passi familiar a 19,00€.

Col·legiata de San Salvi

Prosseguim amb el descobriment d’Albi en la col·legiata de San Salvi (segle XI) on es barregen amb subtilesa pedres i maons. En l’interior d’aquest preciós monument que conjuga els estils romànic i gòtic, sis grans quadres expliquen la vida de San Salvi i la història de la ciutat. Sota el orgue, observa la finor dels detalls i dels colors de les escultures. Després, dirigeix-te al preciós claustre per a veure les arcades romàniques i els sorprenents capitells gòtics esculpits.

Vieil Alby

Símbol del centre històric, la casa del “Vieil Alby”(Antic Albi) és probablement una de les més típiques d’aquest barri. Construïda amb maons i entramats de fusta, ha conservat tot l’esperit medieval: volades, entramats, graner a cel obert anomenat “soleilhou”… En el pis hi ha una exposició permanent sobre la joventut de Toulouse-Lautrec.

Pont vell d’Albi

Amb els seus 151 metres, el Pont Vell d’Albi és un dels ponts més antics de França. Construït cap el 1040, fou antigament un element defensiu durant la Guerra dels Cent Anys, i llavors, en el segle XV, va acollir a famílies. Aleshores s’allotjaven en cases amb entramat que travessaven la calçada. A pocs metres d’allà, el museu Acadèmia de les Miniatures farà les delícies de grans i petits amb una extraordinària col·lecció amb seixanta vitrines de miniatures que representen interiors de cases burgeses.

Albi també fou la ciutat d’altres personatges de renom. En primer lloc, Lapérouse, un navegant del segle XVIII que va realitzar una expedició al voltant del món. Expedició relatada en un museu dedicat a ell. També està Raphaël Cordoba, un pintor que volgué compartir la seva passió per l’art creant un museu per a tots. Situada en l’antiga mansió renaixentista d’un ric comerciant d’herbes pastel, el palau de Saunal, aquest museu exhibeix 65 reproduccions de quadres mestres realitzats per l’artista d’Albi.

Casc històric d’Albi

Després de visitar els edificis més emblemàtics és hora de donar un passeig sense rumb per el casc històric d’Albi. Pots recórrer diferents zones: del Castelvieil –castell vell, el bressol de la ciutat, al voltant de la catedral-, al Castelnau –castell nou, el barri “nou”, construït en el segle XII-, passant per el bourg Saint-Salvi –que rodeja la col·legiata i on està el mercat cobert- i les ribes del Tarn.

Quan camines per els carrers medievals d’Albi et sents una mica estrany. Les parets dels edificis del casc antic no son verticals, s’inclinen cap a l’exterior conforme s’allunyen del terra. El motiu és que els impostos es calculaven sobre l’espai de la planta baixa, que s’utilitzava normalment com a botiga, sense tenir en conte si la planta de dalt, on es vivia, era més gran.

Per el camí, et trobaràs cases de nobles, mercaders i de burgesos. Algunes son d’entramat de fusta, com la Maison Enjalbert, i altres de pedra, com l’Hotel Reynes. Encara que en general, tot és de maons.

Un dels llocs més bonics del casc històric d’Albi, és la Place Savene i els seus entorns. Aquí, en la place Savene és com s’hi s’hagués aturat el temps des de molt enrere. Les vistes de la catedral son omnipresents des de tots els racons del casc històric.

Adjuntem la informació gràfica que tenim en forma de mapa, i on s’observen les rutes pel casc històric i casc urbà d’Albi. La ruta que vàrem fer nosaltres és el Circuït Púrpura, la descoberta del Centre Històric:

Durant els dies que vam estar a la regió d’Albi (7 dies), ens vam allotjar en un bonic apartament d’una casa en planta baixa. L’apartament no es troba a Albi, sinó a un poblet a 17,4km (uns 22 minuts amb cotxe) en direcció nord a Cordes-sur-Ciel. L’apartament era amb cuina a compartir i no vam trobar a faltar de res. El recomanem. Ubicació de l’apartament: Chemin des Pommiers, Labastide-Gabausse.

Tarn és un departament francès situat a la regió d’Occitània. Pren el seu nom del riu Tarn, que el travessa d’oest a est. El departament de Tarn és un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revolució Francesa, el 4 de març de 1790. Va ser creat a partir de les diòcesis d’Albi, Castres i La Vaur, totes ubicades a l’antiga província de Llenguadoc. Té una extensió de 5.758km2 i la seva capital és Albi.

Serà a Albi on passarem els pròxims 7 dies, canviant així de regió i de departament.

Les Forges de Pyrene és un complex que està a 8 minuts de Foix amb cotxe (uns 4,3km), agafant la carretera D117 cap al sud.

Es tracta de la recreació d’un poble bucòlic, en el cor d’un parc ombrejat de 5 hectàrees, travessat per un riu. Un poblet antic, però encara viu i animat en el que es revaloren els treballs i eines d’abans. Animen a la gent a venir a viure moments de la història juntament amb els famosos oficis de forjador, arquer, forner i mestre d’escola. Ells ens desvelaran els gestos i els mètodes d’una època passada però molt revolucionària. L’espai museogràfic i la seva col·lecció de 6500 eines completen aquesta visita de molts moments per a compartir. Fascinarà a persones de totes les edats. Els mesos d’estiu està obert tots els dies de 10h a 18h. Els preus son de 10,20€ pels adults i 6,80€ pels nens de 5 a 17 anys. Hi ha un passi familiar de 2 adults i 2 nens a 32,00€ (és el que vam agafar nosaltres).

Verdader llibre obert sobre la història, Les Forges de Pyrène submergeix al visitant en l’univers dels segles XIX i XX, en el que es descobreixen per mitjà de tallers animats, els gestos d’abans i la vida dels artesans de llavors. Hi ha fins a 6 tallers animats. Son tallers coberts i funcionen inclús en cas de pluja.

Adjuntem el mapa del complex, per tenir més informació:

A 10 minuts amb cotxe de Foix (uns 6,9km) per la carretera comarcal D1, arribem a l’emplaçament per entrar a visitar el riu subterrani de Labouiche, que està obert al públic des de l’any 1938.

La visita correspon a embarcar-nos a 60 metres sota terra. El recorregut, que té una longitud de 1500 metres, ens sorprendrà per la seva varietat de paisatges i riqueses geològiques. Grans o petits, apassionats del món subterrani o en busca d’una experiència única, tot el món passarà una bona estona. Al llarg del passeig, el guia abordarà diversos temes, entre els quals estan la geologia i les exploracions, i li farà descobrir concrecions amb noms evocatius com la Bruixa i l’Unicorn.

A la tornada, podrem fer una petita parada en la botiga, que ofereix una àmplia varietat de minerals i souvenirs, i també podrem fer una parada en el bar restaurant per recuperar forces.

Es tracta d’una visita completa de 75 minuts. Es recomanen sabates tancades i una peça de roba adequada amb la temperatura del lloc (a 13ºC). Hi ha aproximadament 200 graons durant la visita. La visita es porta a terme amb un guia que va amb un grup d’unes 12 persones.

Els horaris d’obertura pels mesos d’estiu son de les 9:30h fins a les 17h (jornada contínua). Els preus son de 12,80€ pels adults i 10,80€ pels nens. Els grups de més de 20 persones han de fer una reserva prèvia. La visita creiem que és un imprescindible, o sigui que val la pena, però és una mica cara.

Continuant per la carretera local que ens passava per l’última de les gorges del punt anterior (Defilé de Joucou), la carretera D107, vam anar-la seguint i cada cop pujava més fins que vam arribar al Col du Pradel, després de 20,8km des del Defilé de Joucou (uns 36 minuts). La carretera era molt estreta, i amb prou feines hi passàvem 2 cotxes.

Es tracta d’un coll amb unes vistes súper espectaculars (es veuen els pirineus), que fa de frontera entre els departaments de l’Arièja i l’Aude, a 1673 metres sobre el nivell del mar.

Si continuem per la carretera, aquesta vegada baixant, arribarem a Ax-les-Thermes i d’aquí a Foix hi ha uns 40 minuts amb cotxe (42,70km). És una bona excursió per realitzar-la amb mitja jornada, per exemple, i enllaçar-la amb altres excursions per la zona, com la ruta de les gorges anterior, o inclús amb la visita als castells de Roquefixade i Montségur, que també estan relativament a prop per la zona.

A prop de Foix, vam realitzar una ruta per diverses gorges i congostos, mirant d’enllaçar-los entre ells i resultant els següents trams:

• De Foix fins a les Gorges de Saint Georges: vam anar a buscar les gorges que estaven més lluny, i des d’allà anar fent la ruta fins les altres. Les gorges de Saint Georges estan ubicades a 2,7km del poble d’Atsat (uns 4 minuts), per la carretera local D118.

• De les gorges de Saint Georges fins a les gorges de la Pierre-Lys: 8,80km, uns 10 minuts de ruta per les carreteres locals D118 i D117.

• De les gorges de la Pierre-Lys a les Gorges de Rebenty: 18,00km, uns 22 minuts de ruta per les carreteres locals D117 i D107

• De les gorges de Rebenty al Defilé de Joucou (congost): 2,60km, uns 6 minuts, per la mateixa carretera local D107

El total dels trams de la ruta en el google maps, resulten així:

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m46!1m12!1m3!1d222493.06511150673!2d1.7669695945990944!3d42.88681867246014!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m31!3e0!4m5!1s0x12af10d80e92f7d1%3A0x406f69c2f435c30!2sFoix!3m2!1d42.964127!2d1.605232!4m5!1s0x12afebdf8c898231%3A0x96ed72fadbb8466b!2sGorges%20de%20Saint-Georges%2C%20Atsat%2C%20Fran%C3%A7a!3m2!1d42.785129999999995!2d2.223303!4m5!1s0x12afea0cefe43929%3A0x69f859f40b38056e!2sGorges%20de%20la%20Pierre-Lys%2C%20Sant%20Mart%C3%AD%20de%20Les%2C%20Fran%C3%A7a!3m2!1d42.835964!2d2.205812!4m5!1s0x12afe99d03af0b61%3A0x11139d960eef6a33!2zTGUgUsOpYmVudHksIFJvdXRlIETDqXBhcnRlbWVudGFsZSwgQ2FsaGFuLCBGcmFuw6dh!3m2!1d42.815339099999996!2d2.2276276!4m5!1s0x12af95c013a0bcd9%3A0x4078821166d28e0!2zSm91Y291LCBGcmFuw6dh!3m2!1d42.826844!2d2.088079!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1637164001351!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Si ens fixem únicament en els 4 emplaçaments de gorges, veiem les distàncies i carreteres que hi ha entre els 4 punts:

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m40!1m12!1m3!1d46831.208497197826!2d2.117740146906936!3d42.81053141460573!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m25!3e0!4m5!1s0x12afebdf8c898231%3A0x96ed72fadbb8466b!2sGorges%20de%20Saint-Georges%2C%20Atsat%2C%20Fran%C3%A7a!3m2!1d42.785129999999995!2d2.223303!4m5!1s0x12afea0cefe43929%3A0x69f859f40b38056e!2sGorges%20de%20la%20Pierre-Lys%2C%20Sant%20Mart%C3%AD%20de%20Les%2C%20Fran%C3%A7a!3m2!1d42.835964!2d2.205812!4m5!1s0x12af9441c02c2e09%3A0x53f9e628c61dd96f!2sLe%20Rebenty%2C%20Fran%C3%A7a!3m2!1d42.826344!2d2.090837!4m5!1s0x12af95e2ad7ac29d%3A0x2c9e9d46c3e98d25!2zRMOpZmlsw6kgZGUgSm91Y291LCBKb2NvbiwgRnJhbsOnYQ!3m2!1d42.835325999999995!2d2.067101!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1637164158046!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Va ésser una bonica ruta, perquè vam anar parant a cada engorjat i vam trigar més temps del què realment és perquè vam explorar a fons aquestes gorges.

El castell de Montsegur es tracta del lloc càtar més carregat d’història. Ho explicarem per parts, la primera el castell i la seva història; la segona, el poble i el seu museu; i la tercera, el catarisme.

El castell i la seva història

L’enclavament, que culmina a 1207 metres d’alçada, es cita des del segle XII com a propietat de la família Péreille. A començaments del segle XIII, la comunitat càtara de Languedoc demana a Raymond de Péreille rehabilitar el castell i preparar per a la defensa tot el conjunt del penyal rocós (en occità, “pog”). En conseqüència, Montségur es converteix en la seu de l’església càtara i refugi dels proscrits (“faydits”), aquells senyors que havien estat desposseïts de les seves terres per la Creuada. D’aquesta forma, al castell, que serveix de defensa, queda adossat un castrum, un poble càtar penjat en la falda del “pog”. Almenys 600 persones vivien llavors en l’enclavament.

El 16 de març de 1244 més de 220 càtars pugen a la foguera. Així acaba la guerra contra els Albigesos, i Montségur entra en la història. En el camí d’accés al castell, una estela recorda aquest martiri dels càtars.

El castell fou abandonat a partir del segle XVI, coneixent un llarg període d’oblit que no es veurà interromput fins a finals del segle XIX: sota la ploma de diversos escriptors i historiadors, la tragèdia de Montségur serà llavors realment rescatada d’aquest oblit per a magnificar el sacrifici d’aquells càtars que no volgueren abjurar de la seva fe desafiant així l’autoritat del rei de França i del Papa.

A la fortalesa de Montségur es pot accedir després de mitja hora de marxa a peu. A més dels seus vestigis medievals, ofereix una magnífica panoràmica del poble i dels paisatges que la rodegen.

Els horaris d’accés al castell son en els mesos d’estiu, de 9:00h a 18:00h. Els preus en temporada alta son de 6,50€ pels adults, i de 3,50€ pels nens de 8 a 15 anys. La taquilla està un cop hem passat el Pla dels Cremats, amb la seva estela commemorativa, i un cop pugem per el camí cap a dalt del turó.

El poble i el seu museu

Situat en la base del “pog”, Montségur presenta totes les seves cases alineades seguint les corbes de nivell. Montségur reunia prop d’un miler d’habitants a finals del segle XIX. En el centre del poble, el Museu ofereix els més bonics objectes arqueològics procedents de les excavacions portades a cap des de fa més de 50 anys. A més dels objectes que testifiquen les activitats de defensa del castrum, testimonis varis de la vida diària permeten rescatar la forma de vida dels càtars de l’enclavament en el segle XIII. A més de maquetes, panells, dels quals els temàtics es refereixen a diversos aspectes històrics, i un vídeo documental, completen l’exposició per descriure els diferents episodis de la guerra contra els Albigesos, i comprendre la magnitud de la tragèdia de la caiguda de Montségur i el final del catarisme.

Els horaris d’obertura del museu en els mesos d’estiu son de 11h a 13h i de 14h a 19h, amb els dilluns i dimarts tancat. Els preus pels mateixos mesos son de 2,50€ pels adults i 1,50€ pels nens de 8 a 15 anys.

El catarisme

El catarisme és una religió dualista que, segons certs historiadors, hauria arribat d’Àsia Menor en el segle X. La filosofia d’aquesta religió es recolza sobre una perpètua oposició entre el Bé i el Mal: el Mal seria el món material, mentre que el Bé seria per el contrari, el de l’espiritualitat. Els Perfectes i les Perfectes (seguidors) observaran una estricta regla basada en l’abstinència sexual i una vida de pobresa. Contrastant amb l’església Catòlica (una gran part es trobava instal·lada en la riquesa), l’església càtara pregonava la pobresa i la vida ascètica. Els historiadors admeten que la tragèdia de Montségur va significar la desaparició del catarisme.

Adjuntem la documentació gràfica que vam utilitzar per realitzar la visita al castell de Montségur:

Situada al cim d’un impressionant penya-segat, la fortalesa de Roquefixade, des del segle XI, dóna la cara a la fortalesa de Montségur.

Aquesta fortalesa, amb més de 100 metres de longitud, es divideix en dos recintes. A sota, un pati envoltat de murs cortina seguint la línia de la carena. A la part superior, el mateix castell, accessible per una torre de porta. Després de la seva destrucció ordenada per Lluís XIII el 1632, només queda aquesta fortalesa, un mur travessat per dues finestres arquejades, i una torre.

Al segle XIII, una comunitat de creients càtars vivia al poble i lluitava per la llibertat de la seva religió, la seva família i la seva terra.

Accés lliure i gratuït durant tot l’any. Per pujar al turó on hi ha el castell s’ha de fer una caminada d’uns 20 o 25 minuts des del poble de Roquefixade. Ja hi ha previstes places d’aparcament.

Mirepoix és una ciutat medieval construïda en el segle XIII amb cases fetes de fusta i murs d’argila. En quan entres a la seva plaça central et dones compte que no estàs caminant per una vil.la qualsevol. Et passo a descriure els llocs més imprescindibles de Mirepoix.

Plaça central de Mirepoix i les seves galeries cobertes

Situada en el cor de la vil·la, el que més et sorprendrà son les cobertes sobre pilars de fusta. Les cases medievals que hi ha a sobre son una meravella. En la plaça normalment es celebren esdeveniments com el mercat setmanal dels dilluns pel matí o el petit mercat dels dijous pel matí.

La Casa dels Cònsuls

Des de 1500 fou la casa que ocuparen els magistrats de la ciutat. És la casa més gran i més sorprenent de la plaça, i en l’actualitat hi ha un restaurant en el seu interior. No us perdeu les cares de persones i monstres horribles gravades en les bigues de fusta que sostenen les cases.

La Catedral de Sant Maurici

Classificada com a monument històric de França, aquesta església gòtica és la més ampla del país, amb una nau de 22 metres d’ample. A més, és la segona més ampla d’Europa. Sis segles van haver de passar perquè l’església fos completada des de la col·locació de la primera pedra en 1298. En el segle XIV va adquirir el rang de Catedral.

El Palau Episcopal

Construït en els murs de l’església a requeriment de Philippe de Levi’s per viure a prop de la catedral.

La Halle

Construïda en el segle XIX, va reemplaçar a l’antiga coberta de fusta que s’utilitzava anteriorment.

La Porte d’Aval

Son les úniques restes dels murs fortificats del segle XIV que embolicaven tota la ciutat de Mirepoix.

El pont dels 7 arcs

Anteriorment hi havia bastants ponts de fusta sobre el riu, però en el segle XVIII l’arquitecte Jean Rodolphe Perronet va construir un pont de pedra i va decidir de realitzar-lo amb set arcs. Aquest magnífic pont fou construït entre 1776 i 1791, i té una longitud de 206 metres sobre el riu.

La Maison Malroc

Aquest edifici del segle XVIII va pertànyer a Guillaume Malroc de Lafage, primer cònsol i alcalde de Mirepoix en 1791. En l’actualitat hi està emplaçat l’hotel Relais Royale i hi pots passar a dormir una o vàries nits.

Adjuntem el material gràfic que vàrem fer servir per descobrir els carrers i places de Mirepoix: