Autor: admin

La visita al Parc Natural Señorío de Bertiz la volíem fer en dues fases. Per una banda, anar-hi un dia a buscar informació sobre el parc i les seves rutes, i visitar els jardins Històrics-Artístics del Parc, i per altra banda, un segon dia tornar-hi i fer una ruta ja pel parc. Només vam poder-hi anar un dia, que va servir per visitar els Jardins Històrics-Artístics del Parc Natural Señorío de Bertiz. Els horaris dels jardins son de dimarts a divendres de 10:30 a 14h i de 15 a 18:30h. El preu per entrar és de 3,00€ per adult (els nens entren gratuïtament).

El Jardí de Bertiz, amb més de 100 anys d’antiguitat, és potser el major tresor del Parc Natural. Està conformat per un bell entramat de camins i senders sinuosos rodejat de grans arbres de molts diversos tipus, tanques vegetals, arbusts i massissos florals; existeix una nodrida representació d’espècies autòctones així com una gran quantitat de plantes exòtiques. Destaquen pel seu port o bé per la seva raresa els liquidàmbars, teixos, hibas, xiprers dels pantans, sequoies, cedres, llimoners, camèlies, azalees, hortènsies, bambús,…

A part de la seva riquesa botànica sobresurt per la qualitat dels seus entorns paisatgístics que creen peculiars ambients, aconseguits gràcies a l’existència de varis estanys, petits ponts, glorietes, i altres elements de gran bellesa com el mirador i la capella, joies de l’Art Nouveau, que donen en aquest conjunt una referència de bellesa exclusiva dels anys de canvi entre els segles XIX i el XX. Adjuntem el plànol dels jardins:

A part del Valle del Baztán, Valle de Xareta i la Comarca de las Cinco Villas, també hem visitat altres llocs a Navarra, que per nosaltres son uns llocs imprescindibles de visitar:

• Oyeregui – Parque Natural Señorío de Bertiz
• Urroz – Embalses de Leurtza
• Pamplona

La tercera i última de les Cinco Villas visitades, destaca per la seva arquitectura popular i la seva bona conservació general en un entorn natural esplèndid. Fou Premi Nacional de turisme per l’embelliment i millora de pobles. Té uns 850 habitants. Les cases de Etxalar, en la seva majoria de grans dimensions, estan construïdes de pedra i fusta. Al passejar pels seus carrers podem contemplar en les portes d’entrada a les cases, les llindes en les que es poden llegir el nom de la casa i la seva data de construcció (segles XVI-XVIII), a més dels seus escuts.

A part de les cases, hi ha moltes altres atraccions:

• Cases de Etxalar: Hi ha varis models i exemples diferents: Aldaitegia i Etxebertzea, son exemples de la arquitectura del caseriu en la zona, especialment els seus arcs de pedra en l’entrada, les portes i finestres de grans proporcions; Praderenea, durant la guerra civil fou refugi per un grup de monges religioses, les quals constituïren una escola per noies fins al 1.550-51. A davant compta amb una font de pedres vermelles; Landaburua i Iriondoa,  son exemple de l’arquitectura popular local, mostren la seva vistosa estructura de fusta i la seva construcció en cadirat. La casa Iriondoa compta amb un interessant jardí amb eines de conreu.

• Palacio de Gaztelua: Palau construït a l’edat mitjana. En els seus inicis, la seva construcció a mode de torre defensiva era de mides més petites i s’utilitzà com a lloc per guardar les armes del regne. Va ser renovat en el segle XVIII amb unes majors dimensions. En l’actualitat el seu aspecte és bo i compta amb un bonic jardí.
• Molins d’aigua: El Molí del Mig és el més vell d’Etxalar, i encara que està tancat es conserva en bastant bon estat, a l’igual que el canal i la presa que el proveïa d’aigua per el seu funcionament. A principis del segle XX s’encarregava de generar corrent elèctrica per la seva distribució per el poble. Fins a finals del mateix segle, es molia blat de moro i blat. El Molí de baix està en estat de ruïna, però encara es diferencien algunes parts del mateix com el canal d’abastiment i el desguàs, així com l’estructura de l’edifici.
• Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción: Ubicada en el centre del poble. De planta de creu llatina, ha mantingut la seva unitat estructural al llarg de la seva construcció. En el seu interior destaquen un calvari de l’any 1.600, una pila baptismal del segle XVIII i un bonic orgue de principis de s.XX. En el jardí de l’església es troben nombroses esteles funeràries.

• Fonts de Etxalar: Font de Arrosea: Ubicada juntament a la casa del mateix nom, la seva aparença va canviar notablement des de la seva remodelació. Antigament tenia forma de abeurador. Actualment hi ha un seient junt a la font. Existeixen a més la font de la plaça en la part de darrera del frontó (any 1.822), la de Joanabarrenea, i la Praderenea. Totes estan construïdes amb pedra vermella i son potables.
• Rentador de Antsolokueta i la presa del molí del mig: Junt a la presa del molí, construït en 1.686. En ell rentaven la roba els habitants d’Etxalar. Junt al rierol de Artain, al costat de les cases Praderenea i Arburua respectivament, es conserven encara grans pedres per el rentat de la roba. La presa tenia la funció de desviar aigua al molí del mig. És la única que queda en el poble.
• La plaça del poble i el frontó: El lloc era utilitzat antigament per guardar el ramat de les cases veïnes fins que fou comprat per l’ajuntament. Abans, la plaça del poble estava situada davant de l’actual Casa de Cultura, antic ajuntament. El frontó de ús públic, compta amb enllumenat i xarxes laterals.

• La calera de Errotagaraia: Forn on es calcinava la pedra calcària per fer calç. La calç s’utilitzava per millorar la qualitat de les terres de conreu i treballs de paleteria. També es comerciava amb ella. Aquest forn es va reconstruir en 2.003 per el mètode de Auzolan (treballs en comunitat). A part d’aquesta, encara es poden trobar nombrosos forns de calç en el poble i en els seus voltants, sempre juntament als prats, d’on n’eren necessàries principalment.
• Casa Iñarrea i Creuer de Iñarreta: Una de les cases més antigues d’Etxalar, de vistosa estructura de fusta. Fou reconstruïda en l’any 2.009. Compta amb el reconeixement del Príncep de Viana per la seva arquitectura. El creuer situat davant d’ella data de 1.735. La seva actual ubicació és recent, abans estava més amunt. En la seva base hi ha tallats motius bíblics i al·legòrics.
• Cementiri Municipal: Construït a mitjans del s.XIX, anteriorment es situava en els jardins de l’església. Antigament una de les seves sales s’utilitzava per autòpsies. És el punt de partida del Via Crucis que va fins la ermita de Santa Cruz.
• La Casa de Cultura (Oficina de Turisme): Reconstruïda en el 1.685, aquesta gran casa fou ajuntament fins al segle XIX, convertint-se llavors en caserna, hospital i per últim en escola. Avui en dia és la Casa de Cultura. L’entrada està formada per un arc i dos pilars de pedra. A un cantó, encara conserva una antiga bàscula per el pesatge del ramat. La paret de la façana mostra la seva armadura de fusta.

• Cases de Antsolokueta i el Via Crucis: Bonics exemplars d’arquitectura popular. El “Via Crucis” del que es conserven algunes creus i representa els passos del calvari durant la processó de Setmana Santa, inicia junt a la casa Arrosea i finalitza en el pont Artene.
• Ponts d’Argarata i de Zubiaundi: El d’Argarata és d’estil romànic, antic pas del camí a Zugarramurdi. Punt final del Via Crucis de Antsolokueta des de la qual antigament es beneïen les peces i els prats amb la presència de la imatge de San Miguel de Aralar. El de Zubiaundi serveix d’unió dels barris Anduetzeta i Antsolokueta. És el pont més gran del poble i compta amb un petit mirador amb seient des del que s’observa la presa del molí del mig.
• L’ermita de Santa Cruz: Construïda en el segle XVI (1.500-1.550), compta en el seu interior amb una imatge de Jesucrist de principis del s.XVII. El jardí d’entrada es troba rodejat de creus de diferents èpoques. El dia Santa Cruz es celebra missa. Explica la llegenda que en l’ampli prat del costat es reunien les bruixes de la zona a celebrar els aquelarres.
• La capella de Fàtima: Dedicada a la Verge de Fàtima, compta en el seu interior amb una imatge de la mateixa. De petites dimensions, es troba situada en el Via Crucis a la ermita de Santa Cruz.

La segona de les Cinco Villas visitades, destaca per la seva bonica i molt cuidada arquitectura i per els seus carrers veurem diversos ponts, rius i fonts. Rodejada de muntanyes i travessada per el riu Onín, Lesaka es divideix en diferents barris. Les primeres referències a Lesaka apareixen en 1.203, segurament el nucli urbà sorgeix en la primera meitat del segle XIV.

Varem fer una ruta pel casc antic del poble de Lesaka, seguint les indicacions dels plànols de l’oficina de turisme. Vam fer un recorregut marcat amb traces de color vermell en el plànol:

1. Convento: Ubicat prop del carrer Antoiu. Construït en 1.770, el seu promotor fou Arriola, indià nascut en Pasajes; fou un dels principals convents de les Carmelitas Descalzas a Navarra. Avui només queda en peu l’església. Des de desembre de 2.013 el convent alberga la Casa de Cultura Harriondoa.
2. Torre Minddurenea: Ubicada en la calle Zarandia, és probablement l’edifici més antic de Lesaka. Segons els arqueòlegs, fou construïda en el segle XIV. Fins fa ben poc, la torre tenia aspecte de caseriu; els merlets estaven coberts i tenien característiques especials.
3. Casa de Juanamenea: Dita també Casa del obispo Zarandia, ja que en aquesta casa hi vivia el bisbe Zarandia, bisbe de Huesca que va morir en 1.861. La casa fou construïda en 1.867. A l’igual que en moltes cases de Lesaka té murs tallafocs i volades. Algunes estructures de ferro reforcen i adornen el suport del sostre. En el jardí, hi ha una petita torre gòtica que va allotjar, sembla ser, al Duc de Wellington.
4. Iglesia San Martín de Tours: Es va construir entre els segles XVI, XVII i XVIII. El retaule, d’estil rococó, és del segle XVIII. Segons el catàleg de Monumentos de Navarra, és una de les esglésies més monumentals de Navarra, i en el seu interior té dimensions similars a les catedrals. Encara que la seva construcció abastà a 3 segles, l’església té unitat, tant per fora com per dins, estant coberta per voltes estrellades d’estil gòtic. També en l’interior es troba el retaule de l’altar major, construït per Tomás Palacio i decorat amb algunes escultures d’estil rococó.
5. Matxinbeltzenea: es troba en la calle Arretxea. Antiga escola de monges, en l‘actualitat és el “euskaltegi” de la comarca.
6. Palacio Bordienea: Ubicat en la calle Ote, del segle XVIII. Les seves quatre façanes amb pedra vista son molt especials i notables, al igual que la finestra torta cap a l’est i la torre cilíndrica sobre el rierol que servia de lavabo.
7. Casa Consistorial: Ubicada en la Plaza Vieja de Lesaka. És un edifici barroc sense ornamentació, construït en el segle XVII, amb forma de cub horitzontal i la part inferior porticada.
8. Erdiko Errota: Molí situat prop de la Plaza Vieja.
9. Mikelenea: S’ubica en el punt on es troben els carrers Albistur i Antoiu. Una de les dues portes d’aquesta antiga casa és gòtica i té una inscripció (IHS); aquesta marca també apareix en vàries portes a Lesaka. En la zona que dóna al carrer Albistur la casa té finestres gòtiques adornades amb esferes.
10. Torre de Zabaleta: Ubicada en la Beheko Plaza. Torre del segle XIV construïda abans de 1.444 amb caràcter defensiu. Els Zabaleta pertanyien a l’antiga noblesa medieval.
11. Palacio Joanedrenea: Es veu des de la Beheko Plaza. És del segle XVII. Té característiques de la primera meitat de segle: enfront es troben columnes toscanes, tríglifs i rombes, una porta amb balcó, un escut d’armes i una finestra central en el pis superior.
12. Eskol Ttiki: Està al costat del Palacio Joanedrenea.

Adjuntem la documentació gràfica de que disposavem:

Fou la primera de les Cinco Villas que vam visitar. És una villa totalment acolorida en els seus balcons de cadascuna de les cases, i té les següents atraccions:

• Ajuntament: Construït al 1.776 d’estil neoclàssic, amb reformes posteriors. El seu pòrtic està compost de sis arcs de pedra. Al 1.983, mentre es renovava la façana, es varen trobar restes de pintures, les quals s’han repintat per l’artista local Ignacio Larramendi.

• Casa Eltzaurpe-Txiki: Aquesta casa manté alguns vestigis gòtics: la porta de la façana amb llaures, i una finestra lateral. Aquest tipus de casa era freqüent a Bera abans de l’incendi que va cremar la villa al 1.638.
• Donfelipebaita (Larratxe): Bon model d’arquitectura del segle XVIII, amb afegits posteriors. Destaca una galeria de pedra que dóna al sud, amb cinc arcs per pis.
• Iglesia de San Esteban: Originàriament era una casa-torre gòtica, que a partir del segle XVI es va utilitzar com a església. En 1.632 es va reformar i ampliar. Consta de planta de creu llatina i volta de creueria. De l’edifici original a penes queden restes. El retaule principal és d’estil neoclàssic, del segle XIX. En ell apareix la imatge de San Esteban (patró de la localitat), juntament amb l’escut de la comarca. La peça que destaca en l’interior és l’orgue. Està considerat el millor orgue romàntic de Navarra. A l’exterior es poden veure esteles funeràries de l’antic cementiri.
• Itzea: Casa de la família Baroja, que dóna nom al barri. La família es va instal·lar en aquesta casa al 1.912, i des de llavors, desenvoluparen gran part de la seva obra en ella tant Carmen, Pío i Ricardo Baroja, com el propi Julio Caro Baroja. Es tracta d’una casa construïda a la segona meitat del segle XVII. Destaca l’aler doble de fusta, derivat dels models renaixentistes freqüents a les cases i palaus navarresos i aragonesos de finals del segle XVI i començaments del XVII. A l’altra banda del riu es pot veure l’estela funerària que va realitzar Jorge Oteiza en memòria de Pío Baroja. La casa no està oberta al públic.
• Karnaxenea: El 16 de juliol de 1.638 un incendi provocat per els francesos va arrasar gran part de les cases del poble. En la biga d’aquesta casa es recorda aquell tràgic succés.
• Lazarobaita: Façana entramada amb talles típiques de finals del segle XVII i començaments del XVIII. Compta amb dues portes d’accés en cada un dels extrems de l’edifici i un ampli forat central franquejat per dues columnes toscanes que haurien estat desplaçades des del vestíbul central. En aquesta casa s’hauria allotjat el pretendent Carlos VII en un moment de la Segona Guerra Carlista.
• Plaza de Altzate: El nom d’aquest espai públic fa referència a un dels membres del llinatge dels Altzate. La casa torre senyorial desapareguda hauria estat situada en les proximitats de la plaça, junt a la regata Zia.

• Plaza de los Fueros: El 16 d’agost de 1.841 va entrar en vigor la llei de modificació de furs, convertint-se Navarra en província, encara que se li reconeixen els privilegis fiscals. Amb la modificació dels Furs, es creen en molts municipis navarresos les Plazas de los Fueros.

Adjuntem el mapa de Bera de Bidasoa:

Cinco Villas de la Montaña, o simplement Cinco Villas, és una comarca i una subzona situada en ambdós costats del riu Bidasoa, en el nord de Navarra. Es composa dels 5 municipis de Aranaz, Yanci, Lesaca, Echalar i Vera de Bidasoa. Les cinc localitats s’assenten a ambdós costats del riu Bidasoa i el seu paisatge, d’un intens color verd, es troba esquitxat de caserius entre els prats, falgueres i boscos de pins, roures, faigs i castanyers.

Almandoz, ubicat a 450m d’alçada (el poble més alt de la vall), és el primer assentament baztanès venint des de Pamplona per Belate, a través de la NA.121 en direcció a França. A la sortida del segon túnel trobarem la desviació a la dreta per accedir al seu nucli urbà. L’elegant poble d’Almandoz es troba acomodat en la vessant oest del mont de Santa Bàrbara, conegut per les seves cèlebres pedreres, i del qual es diu que prové el marbre que llueix el Kremlin de la Plaça Roja de Moscú.

En terreny accidentat i rodejat de fagedes i pics que sobrepassen els 1000 metres (Abartan, Txaruta, Garmendi,…), resulta difícil de divisar des de la major part de la Comarca, tot i que l’encant de les seves casones, talles i escuts bé que mereixen una visita reposada.

Així és: el poble va merèixer el Premi Nacional d’Embelliment de 1.969, com a mostra del zel dels seus veïns per la cura i neteja de cases i carrers. La millor mostra la tenim en la façana de la casa Etxotoa, en la que el seu propietari va fer-hi una espectacular demostració de talla en fusta, esculpint cada nervi i pilar de la mateixa, i que val la pena admirar.

Històricament, s’ha tractat d’un important lloc de pas, ja des de 1.406 quan es projecten els camins de carreteres Pamplona-San Sebastián, i encara més entre 1.844 i 1.847, quan s’obren els camins Reials, antecedent immediat de les actuals carreteres.

Vam fer una ruta per el poble de Berroeta i pels seus voltants i barris perifèrics, seguint les indicacions dels plànols de l’oficina de turisme. Vam fer un recorregut marcat amb traces de color vermell en el plànol:

1. Iglesia de San Martín: Construïda en el segle XVI, una posterior reforma li va afegir la torre barroca. S’accedeix per un arc de mig punt protegit per un rústic pòrtic.
2. Escuts:  Tot Baztán llueix orgullós en les façanes de les seves cases el escut escacat de la vall, però n’hi ha algun, com aquest a Berroeta, de formes i símbols particulars.
3. Casa Etxeberria: És aquesta la casa d’un famós brigadier carlista, Martin Luis Echeverría, que llueix en la seva façana l’escut de la vall amb adornaments de rocalla i elm.
4. Panoràmiques: El recorregut ens porta fins les cimes i seguint el camí de Santiago baztanès, aviat tornarem la mirada per gaudir de les vistes.
5. Abartan: Berroeta està a l’ombra de l’Abartan, en aquest antic mont abunden les construccions megalítiques: dòlmens, túmuls, i cromlecs.
6. Castanys: Trobarem enormes castanys, de formes capritxoses, podats per a facilitar la recol·lecció dels seus fruits, aliment bàsic en èpoques de subsistència.

Adjuntem la ruta que vàrem seguir:

Vam fer una ruta per el poble d’Aniz i pels seus voltants i barris perifèrics, seguint les indicacions dels plànols de l’oficina de turisme. Vam fer un recorregut marcat amb traces de color vermell en el plànol:

1. Esteles discoïdals: Apareixen en l’entrada de l’església d’Aniz. És un monument funerari tradicional de la cultura basca esculpides en general en baix relleu sobre pedra calcària.
2. Caserius Bascs: Aniz és un poble de tradició ramadera i d’això donen fe les enormes cases, on en la seva planta baixa es guardava el bestiar, en les golfes l’herba, i en el primer pis hi havia l’habitatge.
3. Forns: En algun dels caserius podrem contemplar els antics forns adossats a les seves façanes.
4. Passeig amb vistes: El recorregut no té gaires costes, va vorejant les cimes passant junt a algun aïllat caseriu i oferint boniques vistes.
5. Pastures: En les vessants de les muntanyes s’alternen les pastures, on el bestiar troba el seu suport, amb els densos boscos i les falgueres.
6. Pobles en la distància: Passejar per Baztán té la recompensa de les boniques siluetes dels seus pobles en la distància, com les que ens ofereix Aniz en el tram final del camí.

Adjuntem la ruta que vàrem seguir:

En el poble d’Aniz, vam visitar una formatgeria típica de la Vall del Baztán. Es diu “Quesería Jauregia Esnekiak”, ubicada en el centre del poble. Ens van oferir una visita guiada, on vam tenir la oportunitat de descobrir el seu model de vida integrat en l’entorn natural. Es tracta d’una ramaderia ecològica. Ens van convidar a un petit viatge per el seu poble, tradicions, forma de vida i treball. Ens vam acostar a la granja de vaques per descobrir com transcorre la seva vida des del moment del seu naixement fins el dia que comencen a produir llet. Es veu la importància que per ells té l’alimentació, el benestar animal i el desenvolupament rural sostenible. Prevalent el benestar de les seves vaques, amb la llet obtinguda ens dirigirem a visitar la formatgeria. Ens expliquen  com elaboren el formatge, iogurt i llet pasteuritzada. Ens inviten a conèixer una filosofia de vida i treball diferent a les impulsades per les grans indústries. Tot en el marc del meravellós Mirador en el que es divisa tot Baztán. La visita ens va costar 5,00€ per persona, amb dret a degustació de formatge, batut de llet o iogurt. Les visites guiades s’han de reservar amb antelació.

El Mirador de Ziga o Mirador de Baztán disposa d’una balconada apuntant al gran buit en el què és molt normal fer les fotos de família o d’amics. Des de aquesta petita balconada es poden veure cap a l’oest els montes Legate i Alkurruntz, al nord-est les cimes de Gorramendi, Otanarte i Gorramakil, i cap a l’est Auza al fons i el monte Ezkaldo en un primer pla més proper.

En la depressió, o en el centre del vall, es veuen els pobles de Irurita, Lekaroz, Gartzain, Elizondo i Elbete, i els barris de Zigaurre (Ziga) i de Etxarri i Aitzano (Gartzain).

Però més que els pobles en sí, destaca el paisatge natural, amb els seus nombrosos caserius i bordes de bestiar disperses per les vessants i les muntanyes, espai de cultiu i prats, així com boscos de faigs, roures, i avellaners.

En les vores dels rius, els pollancres, verns, salzes i freixes son perfectament visibles des del Mirador de Baztan a Ziga. En definitiva, el viatger que arriba a Baztan ha de començar per el Mirador de Ziga com a aperitiu. Representa una àmplia i bonica vista del Valle de Baztán, que ve a reflectir el seu clima oceànic, amb contrastos topogràfics i el seu paisatge verd esquitxat per nombroses bordes i caserius.