Categories
NAVARRA

2. Urdax

Urdax, Urdazubi en euskera: Aigua i pont. Ubicat en un entorn privilegiat, en la porta del Reino de Navarra, la vil·la d’Urdax és el complement ideal als boscos i muntanyes confrontants, a l’especial combinació dels seus llocs i les seves gents, a un lloc on s’uneixen història, naturalesa, tradició, gastronomia, art i esport. A la frontera amb França, en el seu pas fronterer de Dantxarinea, i separada del Valle del Baztán per el port d’Otsondo, varis ponts medievals de pedra salven el pas del riu Ugarana que travessa la localitat i en la depressió es troba enclavada la localitat.

Coves de Ikaburu

La història d’Urdax es remunta a la Prehistòria, tal com ho testifiquen els gravats i diverses restes trobades en dos de les coves que existeixen en Urdax. El famós espeleòleg francès, Norbert Casteret, va descobrir en 1.930 “un bell abric sota les roques”, Berroberria i “una cova amb gravats”, Alkerdi. Els gravats ubicats al fons del corredor en la cova d’Alkerdi, estan realitzats sobre una colada estalagmítica; veiem un visó i un cérvol, segurament el tercer sigui un cavall.

Coves d’Ikaburu

La seva datació correspondria al Magdalenià superior, fa uns 13.000 anys. Recentment s’han descobert varis visons més.

Així mateix en aquestes coves es trobaren diverses restes arqueològiques en pedra i os, alguna d’aquestes peces amb gravats, dipositades i custodiades a dia d’avui en el Museu de Navarra. En l’actualitat no podem visitar aquests gravats, per motius de conservació.

Coves d’Ikaburu

La Villa d’Urdax

La vil·la va néixer cap al segle XV sota el domini del Monestir de Sant Salvador i en l’any 1.774 va aconseguir la seva segregació i fou declarada lliure. Un dels principals encants de la Vil·la d’Urdax és l’estil arquitectònic predominant en les seves construccions, el qual combina de forma harmoniosa el caràcter senyorial amb el tradicional.

En els carrers de la vil·la es distingeixen les cases blasonades construïdes pels indians (veïns del lloc que emigraren en el segle XIV a Amèrica i varen tornar enriquits, construint sumptuoses mansions). Entre els seus grans atractius destaquen l’antic monestir de Sant Salvador del segle IX, el molí construït a començaments del segle XVIII, les magnífiques coves d’Ikaburu, l’exposició d’art i totes les delícies del turisme rural i cultural, un turisme de qualitat garantit.

Monastir de Sant Salvador

La població es reparteix entre el nucli de la vil·la i set barris de caserius: Alkerdi, Landibar, Leorlas, Tejería, Iribere, Larrainta i la coneguda zona comercial de Dantxarinea.

Casc urbà

La vil·la d’Urdax es distingeix per el canal que travessa el centre urbà i que alimenta l’antic Molí fariner, així com per les seves cases blasonades o cases dels indians. Son cases construïdes per habitants del lloc que emigraren a les amèriques (indians) en busca de fortuna i que després d’aconseguir-ho, van tornar al seu lloc d’origen i varen construir varies cases que imprimeixen un caràcter solemne i senyorial al centre urbà, presidit per el Monestir de Sant Salvador.

Canal de l’antic molí fariner

Categories
NAVARRA

1. Zugarramurdi

Molt propera a França, al nord del Valle del Baztán, entre paisatges verd-blavosos, es situa Zugarramurdi, el famós “Poble de les Bruixes”. Un paisatge conformat per bells caserius, vaques pasturant i el típic entramat urbà pirenaic perfectament custodiat per l’església de l’Assumpció. Es tracta d’un poble d’allò més animat, amb serveis i atractius que bé mereixen una visita per si sols.

Casa típica a Zugarramurdi
L’església ho domina tot

En el poble s’hi troben dues atraccions que per si soles ja mereixen una visita:

  • Cova de Zugarramurdi
  • Museu de les bruixes

Cova de Zugarramurdi

A tant sols 400 metres del poble, donant un agradable passeig per el bosc que l’acull, hi trobaràs l’accés a la gruta. No esperis grans estalactites ni pintures rupestres perquè aquesta no és aquest tipus de cova. Aquesta és una cova que, segons la llegenda, fou escenari d’aquelarres on cents de persones  adoraven al mateix diable. Es necessitava molt espai per a celebrar-los, i això és justament el què ofereix aquesta cova. Grans galeries excavades per el transcórrer de les aigües del Orabidea al llarg dels segles.

Accés a la cova

Les seves dimensions son impressionants: un túnel natural de 120 metres de llarg amb alçades de fins a 12 metres i dues galeries elevades. El lloc perfecte –ampli però allunyat de qualsevol control- per a deixar-se portar per el desenfrenament pagà al voltant d’una foguera.

El mite de Zugarramurdi es va consolidar en el 1.610, quan el Tribunal de la Inquisició de Logronyo va investigar a 40 dones acusades de bruixeria per els seus veïns. D’elles, 11 foren condemnades a morir a la foguera, i un panell amb els seus noms les recorda a l’entrada de la cova.

Tot aquest bagatge converteix la visita a la Cova de Zugarramurdi en una experiència de lo més intrigant, que podràs complementar amb la visita al Museu de les Bruixes.

L’entrada a la cova ens costa a tots quatre uns 16€, i els horaris son de 10:30h a 19:30h cada dia.

Cova de Zugarramurdi
Cova de Zugarramurdi

Museu de les Bruixes

Et recomanem que abans d’entrar a la cova, passis pel museu de les bruixes, així tindràs la ment ben disposada per a la fantasia. El museu és un espai que explora els orígens socioculturals de les llegendes sobre la bruixeria i el paper de la Inquisició en el seu tràgic esdevenir. Personatges de la mitologia local, com Mari i Aker, la pràctica de ritus pagans i el paper de les dones com a sanadores t’ajudaran a comprendre millor el què va significar la cova per els habitants de Zugarramurdi.

L’entrada al Museu ens costa a tots quatre uns 16€, i els horaris son de dimarts a diumenge de 11:00h a 19:30h.

Expositor al Museu de les Bruixes
Durant tot el nostre viatge a Navarra, vam estar allotjats a Zugarramurdi. Vam decidir allotjar-nos al poble i fer d’aquest el centre d’operacions del viatge, ja que volíem veure atraccions a banda i banda de la frontera. Ens va semblar el destí més idoni per passar els 15 dies. Ens vam allotjar a l’alberg del poble, anomenat “Graxiana Aterpea”, i el recomanem plenament ja que va complir amb totes les previsions d’espai, netedat, menjars, etc… En definitiva, la relació qualitat-preu és molt bona. L’allotjament disposa de 68 places repartides entre 9 habitacions d’alberg i 4 confortables habitacions de casa rural amb TV i bany. En el Restaurant que hi ha, es proposa una àmplia selecció de productes i menjar típic de la zona.
Graxiana Aterpea
Graxiana Aterpea
Categories
NAVARRA

A. Valle de Xareta

El Valle de Xareta és una terra que amaga històries d’aquelarres i contrabandistes en un enclavament natural bucòlic i d’una gran bellesa. El Valle de Xareta envolta d’encant a Ainhoa, Sara, Zugarramurdi i Urdazubi-Urdax, quatre pobles que degut a la seva proximitat i la seva història comú, formen la “Comarca de les Bruixes”.

El Valle de Xareta el conformen 4 municipis, ubicats a banda i banda de la frontera: Zugarramurdi i Urdax a Navarra, i Sara i Ainhoa a Aquitània (França). Encara que sobre el paper els successius tractats de límits volguessin dibuixar la divisió, en la realitat els límits entre països i pobles es perden entre les muntanyes, prats verds, rierols plens d’encant i frondosos boscos de faigs, roures, castanyers i pins.

No és d’estranyar, per tant, que Xareta signifiqui en basc “Terra Arbrada”.

Entrar en aquesta comarca suposa descobrir paisatges màgics, pobles plens d’història i llegendes, cuidada arquitectura, antics camins de comerciants, peregrins i contrabandistes, que donen fe de les històriques i estretes relacions que els habitants de Xareta han mantingut des de fa segles.

Son quatre pobles que comparteixen una mateixa cultura i idioma, i que actualment segueixen treballant per millorar la seva oferta a través de projectes comuns.

Aquesta tranquil.la i màgica àrea muntanyosa és ideal per a passar una jornada o varis dies de descans i oci visitant els seus nombrosos espais patrimonials i recursos turístics.

Molts dels habitants de les quatre localitats que conformen el territori Xareta estan units per vincles familiars, el què va originar una xarxa de camins i carreteres secundàries sense tindre en compte els posts fronterers. D’aquesta manera Xareta es convertiria en un emplaçament clau per el contraban. En la frontera amb França, en el pas fronterer de Dantxarinea, es troba la localitat d’Urdazubi-Urdax, un enclavament molt propici per a la pràctica del contraban. És al lloc on en l’actualitat es troba el centre comercial per excel·lència de la zona: Dantxarinea, que rep diàriament a multitud de clients de tot el País Basc-Francès, de la zona de les Landas, arribant visitants inclús de la zona de Burdeos i Toulouse.

Aquest és el mapa de la Vall de Xareta:

https://www.xareta.eus/uploads/b573cd5b0f6cac6fd43dc0fb9cae74b8_senderismo-la-ruta-del-caballo-azul-pottoka7fee2fce73c05e1371da98af23f24149c6545c7e.pdf
Categories
OCCITÀNIA

34. Perpignan

Perpignan va ésser l’últim lloc que vam visitar en el nostre viatge per l’Occitànie. Durant el matí vam visitar els castells de Peyrepertuse i Quéribus i les Gorges de Galamús, i al migdia ja estàvem aparcats a Perpinyà. Hi vàrem estar un parell d’hores com a molt, i la nostra intenció era passejar per el seu casc històric, el qual està pràcticament tot per a vianants. Anàvem passejant sense cap tipus de rumb, ens vàrem deixar anar i vàrem anar gaudint de totes les coses que ens aniríem trobant. Ja era al final del viatge i també estàvem cansats de planificar i marcar-nos rutes a complir…

Perpignan en sí és una ciutat petita. Els llocs que per nosaltres s’han de veure de Perpignan (imprescindibles) son 2: el Castillet, antiga porta del centre històric; i la Catedral de Saint Jean Baptiste. Si pots, també no evitis donar un passeig per la riba del riu Têt, i si t’agraden les compres en aquesta petita ciutat trobaràs totes les botigues que necessitis.

Le Castillet

Així doncs, vàrem anar a visitar el Castillet, que és força impressionant. Le Castillet, emblema de la ciutat de Perpignan, és l’antiga porta principal del recinte de Perpignan. El cos principal de l’edifici, el gran Castillet, construït en maó i marbre es remunta a l’època aragonesa. Va ser construït a partir del 1368 i transformat sota Lluís XI, que va afegir la seva actual terrassa i la seva torreta de maó coronada amb una cúpula. La segona porta, la Porta de Notre-Dame, es va construir al mateix temps. Als segles XVII i XVIII l’edifici es transformà en presó. Actualment acull el Museu Casa Pairal d’Història i Etnografia Locals. S’han de pujar 142 graons per arribar al cim del monument. Vàrem decidir que no calia entrar a visitar el museu.

Le Castillet

La Catedral de Saint Jean Baptiste

Com que l’església romànica de Saint-Jean le Vieux s’havia fet petita, Sanç de Mallorca va iniciar la construcció d’un nou edifici el 1324. L’esfondrament del regne de Mallorca va posar fi a la feina que es va reprendre al segle XV. Es va abandonar el pla inicial de tres naus: el mallorquí Guillem Sagrera, un dels grans arquitectes del seu temps, autor de la Catedral de Mallorca, va optar per una sola nau gran, d’estil gòtic. L’obra es va acabar el 1509. L’església es va construir com a catedral el 1602. La façana es va decorar amb un porxo al segle XVII i un campanar de ferro forjat al segle XVIII. Tots dos llocs estan oberts a visites: la catedral i l’antiga església de Saint-Jean le Vieux.

Els horaris per entrar a la catedral durant els mesos d’estiu son de 9h a 18h, i la visita és gratuïta.

La Catedral de Perpinyà

I amb els passejos pel centre històric vàrem acabar amb la visita a Perpignan. D’aquí, agafant el cotxe, ens vàrem plantar a Catalunya i a Manresa.

Adjuntem els documents gràfics que ens varen servir per fer la visita a Perpignan:

https://ontheworldmap.com/france/city/perpignan/perpignan-tourist-map.jpg

Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.

Salut, i ens veiem de ruta…

Per últim, adjuntarem la planificació del dia a dia, que consolidarà a la previsió que vàrem fer en el quadre de les regions i els departaments, és a dir, ajudarà a completar la planificació de les vacances a Occitànie:  

A) ALLOTJAMENT A FOIX
1. FOIX + CHÂTEAU DES COMPTES DE FOIX
2. GROTTE DE NIAUX + PARC DE LA PRÉHISTOIRE + MIREPOIX
3. CHÂTEAU DE ROQUEFIXADE + CHÂTEAU DE MONTSÉGUR + MUSÉE HISTORIC ET ARQUEOLÒGIC DE MONTSÉGUR + RUTES DE LES GORGES
4. FORGES DE PYRENE + RIU SUBTERRANI DE LABOUICHE + ALBI

B) ALLOTJAMENT A ALBI
5. ALBI + CORDES-SUR-CIEL
6. GORGES DEL RIU AVEYRON (KAYAK + CTRA. PANORÀMIQUES + MIRADORS)
7. BRUNIQUEL + PUYCELSI
8. ROCAMADOUR + SAINT-CIRQ LAPOPIE
9. CONQUES + BELCASTEL
10. CASTELNAU-DE-MONTMIRALH + BASE DE LOISIRS VÈRE GRÉSIGNE + NAJAC
11. CAVES FORMATGE ROQUEFORT + VIADUCTE DE MILLAU + LA COUVERTOIRADE

C) ALLOTJAMENT A CARCASSONNE
12. CARCASSONNE
13. RESERVE AFRICAINE DE SIGEAN
14. CHÂTEAUX DE LASTOURS + CASCADES DE CUBSERVIÉS + GOUFFRE GÉANT DE CABRESPINE
15. GORGES DE GALAMÚS + CHÂTEAU DE PEYREPERTUSE + CHÂTEAU DE QUERIBÚS + PERPIGNAN  
Categories
OCCITÀNIA

G. Departament de Pyrénées-Orientales

Els Pirineus Orientals son un departament francès (número 66) ubicat a la regió d’Occitània. Limita al nord amb el departament de l’Aude, al nord-oest amb el departament de l’Arieja, a l’oest amb Andorra, al sud amb les comarques de la Baixa Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà i a l’est amb la mar Mediterrània. La capital del departament és Perpinyà.

Categories
OCCITÀNIA

33. Château de Queribús

El Castell de Queribús està a 11,50 kilòmetres del de Peyrepertuse (uns 21 minuts amb cotxe). Com el de Peyrepertuse, està situat sobre una muntanya, i a la falda d’ella hi ha l’aparcament i l’edifici de la recepció, i als peus de la muntanya, el poble de Cucugnan.

Le Château de Quéribus o el castell de Quéribus és un dels grans castells càtars, i un dels que millors conservats està. El castell es troba a Cucugnan, a la regió de Languedoc, i la seva situació privilegiada, just a dalt d’un gran turó als Pirineus, és la característica principal del castell i gràcies al qual va ser tan difícil de ser envaït. Aquest castell va ser un dels testimonis de la independència d’aquesta regió de França de la corona catalana-aragonesa. De fet, Quéribus formava part del municipi de Besalú. Tot i això, va viure assetjaments i guerres entre catalans i francesos, fins que finalment va passar a formar part de França. Després va ser abandonat fins al 1951, quan van començar les obres de restauració.

Château de Queribús

El camí al castell es pot començar al poble de Cucugnan, tot i que és una ruta difícil, ja que és tot pujada i són unes 3 hores aproximadament. Una altra opció és deixar el cotxe al pàrquing just a les taquilles del castell. La pujada en aquest cas no ens portarà més de 15 minuts.

El castell de Quéribus és especial per la seva història, però també per les seves vistes. Pujar per les seves escales pot donar una mica de vertigen, però paga la pena per veure gran part dels Pirineus i, en els dies més clars, el mar Mediterrani.

Pel seu interior es pot visitar la torre que encara continua en peu i el seguit d’habitacions que conformaven la resta del castell.

Els horaris d’obertura durant el juliol i l’agost son de 9h a les 20h. Els preus son de 7,50€ pels adults i 4,50€ pels nens de 6 a 12 anys.

Château de Queribús

Categories
OCCITÀNIA

32. Château de Peyrepertuse

El castell de Peyrepertuse està a 17km del poble de Cubières (28 minuts amb cotxe). Hem d’arribar al poble de Dulhac-Jos-Peyrepertuse que està als peus de la muntanya del castell.

Peyrepertuse, ocupada des de l’antiguitat, acull un petit conjunt fortificat. La fortalesa es mencionà per primera vegada en 1020 en el testament de Bernard Taillefer, compte de Besalú, territori català. A partir de 1162 pertany a la línia de defensa del Regne d’Aragó enfront als senyors occitans.

La construcció del recinte baix de forma triangular data de mitjans del segle XIII. Però, durant la creuada albigense no exerceix un gran paper fins que el seu destí s’inverteix. En 1240 va passar en mans del rei de França que el va convertir en una peça mestra de la seva línia de defensa enfront a l’Aragó. Louis IX i els seus successors volgueren afirmar aquí tot el seu poder. Les “obres d’art del rei” el converteixen en una obra d’innovació i adaptació: una joia de l’arquitectura militar medieval que, a finals del segle XIII, desafia amb orgull al Regne d’Aragó.

El seu interès estratègic desapareix en 1659 amb el tractat dels Pirineus, però fins la Revolució Francesa alguns homes seguien velant per aquesta preciosa nau convertida en un lloc fantasma…

Els horaris d’obertura durant el juliol i l’agost son de 9h a les 20h. Els preus son de 7,00€ pels adults i 4,00€ pels nens de 6 a 12 anys.

Château de Peyrepertuse
Vistes de la vall

Per arribar al castell hi ha una pujada d’uns 15-20 minuts des de la recepció, ubicada als peus del promontori. Un cop comprada l’entrada et donaran fulletons amb el teu idioma, i sinó vols, es pot llogar una audioguia (4 idiomes, entre ells el castellà). També es poden fer visites guiades al castell. L’aparcament és gratuït i des de l’edifici de la recepció surt una estructura metàl·lica que és un mirador pels entorns, ja que queda penjada al buit. Nosaltres ens hi vam acostar i es veuen unes grans vistes de l’entorn. Inclús es veu el proper castell on anirem, el de Queribús.

Vistes des del Château de Peyrepertuse, amb el Château de Queribús al fons

Categories
OCCITÀNIA

31. Gorges de Galamús

Les gorges de Galamús son un congost i pas de muntanya natural d’uns 2 kilòmetres que permetia l’accés cap a Catalunya des de la zona de l’Aude. Obert a la roca i en llocs difícils i sovint amb el riu Aglí que ve del puig de Bugarag (1240m) a la vora, té com a lloc principal del recorregut l’ermita de Sant Antoni de Galamús, que és almenys del segle VII; la capella de la gran cova fou construïda el 1782 després d’un suposat miracle; és dedicada a Sant Antoni el Gran, nascut a Egipte el 251 i eremita a Tebes (Luxor).

Les Gorges de Galamús
Les Gorges de Galamús

És un lloc natural classificat de notable interès turístic – disposa d’autobusos i aparcament i a l’estiu l’accés hi és a peu- que es troba als termes de Cubières (Aude) i de Sant Pau de Fenolhet.

Les gorges fan de frontera entre el departament de l’Aude i el departament de Pyrénées Orientales.

Vàrem agafar el cotxe i vàrem anar a Cubiéres. D’allí agafem la carretera local D10 que ens portarà a les gorges i als seus llocs d’aparcament habilitats. De Cubiéres a Sant Pau de Fenolhet hi ha 9,40km (uns 21 minuts en cotxe).

Les Gorges de Galamús
Les Gorges de Galamús

Aquesta ruta la vam iniciar el dia que vàrem marxar de l’allotjament de Carcassonne.

Un cop visitades i traspassades les gorges de Galamús, vàrem anar als castells càtars de Peyrepertuse i Queribús, per acabar de completar la jornada del matí.
Les Gorges de Galamús
[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m24!1m8!1m3!1d39362.819962207075!2d2.4573856266255376!3d42.83781439069724!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m13!3e0!4m5!1s0x12afdf8a1923c2ed%3A0x756a7db74fd3fac4!2zQ3ViacOocmE!3m2!1d42.862578899999995!2d2.4614569!4m5!1s0x12b01f7689644967%3A0x4078821166764c0!2sSant%20Pau%20de%20Fenollet!3m2!1d42.810758!2d2.502815!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1637234376953!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]
Categories
OCCITÀNIA

30. Chateaux de Lastours

Es tractava d’anar a descobrir l’emplaçament de Lastours: relacionat amb castells, el poble, el mirador i alguns bonics racons naturals.

En el segle XII hi havia en aquesta muntanya (per llavors eren terres dels senyors de Cabaret), 3 castells enfilats a mitja vessant: Quertinheux, Surdespine i Cabaret. 3 pobles fortificats, els castres, s’estenien a sota d’ells fins arribar al rierol de Grésilhou. Al final de la creuada contra els albigesos, aquest conjunt fortificat va quedar destruït: el rei de França volia esborrar fins el record d’aquest poderós senyoriu protector d’heretges. Així, doncs, manà construir 4 fortaleses reials a la cresta, marcant el domini francès sobre aquesta terra occitana. És per lo tant, la memòria dels habitants que foren expulsats dels seus poblets, el què la teva visita veurà ressorgir.

Construïts en lo alt d’una base rocosa a 300 metres sobre el nivell del mar, els castells treuen el cap orgullosament a l’Orbiel (riu de oliveres) i al rierol de Grésilhou en un paisatge salvatge estarrufat de xiprers.

Chateaux de Lastours

La vil.la medieval de Cabaret

El castrum de Cabaret és l’exemple perfecte dels pobles medievals del sud que resistiren als Creuats durant la Creuada contra els Albigesos. Avui es revelen les restes de les cases, amb estables, ferrers, tallers d’artesans, carrers empedrats… així com molts objectes de la vida quotidiana.

El nou circuït de visita

Aquest circuït ofereix un enfoc original del lloc a través del desenvolupament d’un circuït acabat de crear: vistes inèdites dels castells, paisatges, panorames, mines antigues, cavitats naturals o estructures construïdes fan que aquest sender sigui encara més atractiu. Un paisatge obligatori en una petita cova permet apreciar la frescor dels llocs. Un redescobriment del lloc en perspectiva.

Exposició arqueològica

Les exposicions evoquen la vida domèstica (olles, càntirs, gerros, vasos, ganivets,…) i també son testimonis de diverses activitats: treball del ferro, artesania tèxtil, l’agricultura, el comerç.

Le Belvédére, un panorama incomparable

Situat a 2km del poble de Lastours, el Bélvedére permet als seus visitants que tenen pressa i amb mobilitat reduïda, per a tenir un accés a una vista excepcional dels 4 castells (a només 2 minuts a peu per un camí petit i fàcil).

Es tracta d’un mirador ubicat en una situació estratègica. L’esperó rocós sembla partir el paisatge, avançant cap a la Muntanya Negra, que defensa. Aquesta cresta de roca s’eleva rodejada de valls escarpats i profunds, per on discorren el Grésilhou i l’Orbiel

Chateaux de Lastours des del mirador Le Belvédére

Exposició “Lastours, des mondes à découvrir”

Organitzat en torn a tres centres temàtics “geologia, botànica, zoologia”, aquesta exposició ens prepara per a descobrir l’entorn natural preservat de la muntanya dels castells.

Pel temps que teníem i per les condicions climatològiques (temperatures molt altes), vam decidir anar al mirador de Le Belvédére a visitar el conjunt i prou.

Els horaris d’obertura durant els mesos d’estiu son de 9h a 20h. Els preus de la visita son de 8€ pels adults i de 3,5€ pels nens de 6 a 15 anys. Hi ha la possibilitat d’un passi familiar de 2 adults i 2 nens, per 20€. Si únicament es va al Belvédére, el preu és de 3€ pels adults i gratuït pels nens de 6 a 15 anys.

Les Châteaux de Lastours estan molt a prop d’altres imprescindibles que hem anomenat, com el Gouffre Géant de Cabrespine, la Grotte de Limousis, o la Cascade de Cubserviés. Seria important tenir això en compte per a poder organitzar una visita conjunta.


Categories
OCCITÀNIA

29. Cascade de Cubserviés

La cascada de Cubserviés està al municipi de Roquefère, a 30,30km de Carcassonne al nord (uns 46 minuts en cotxe), i a prop de les 2 atraccions subterrànies (Grotte de Limousis i Gouffre Géant de Cabrespine). Estan a la barriada de Cubserviés, un petit nucli aglomerat de casetes, en lo alt d’un pic rocós. El cotxe s’ha de deixar al carrer i s’ha d’agafar un corriol que baixa fins a la cascada.

Gaudeix d’un panorama impressionant sobre el vall de Rieutort, en el cor de la Montagne Noire (Muntanya Negra). També es poden veure des del bonic poble de Roquefère.

L’altiplà de Sambrès domina aquesta part de la Montagne Noire amb la seva coberta de coníferes. Drena varis rierols que es troben i formen el Rieutort. El riu entra en una falla en la roca per a formar la cascada de Cubserviés.

La cascada està composada per varis salts i mesura quasi 90 metres d’alçada. La part visible arriba als 35 metres. La vista des del petit poblet de Cubserviés ofereix un espectacle encantador, però la cascada es pot veure des del promontori de Cubserviés. Per apreciar tota la riquesa d’aquest entorn únic, surt a caminar! Hi ha caminades de 14 a 16km pels entorns, que passen per la cascada.

Cascade de Cubserviés
Cascade de Cubserviés