Autor: admin

1. Murano

L’excursió a les illes de Murano, Burano i Torcello des de Venècia és tot un clàssic en qualsevol visita a la ciutat dels canals. Bé, és veritat que Torcello no sempre s’inclou però, qui no coneix el cristall de Murano o no ha vist una foto de les casetes de colors de Burano? Pots arribar-hi en vaporetto (inclòs en la Venezia Unica City Pass o en la Targeta de Transport que tenim de viatges il·limitats per 4 dies) o amb un tour organitzat, t’expliquem els pros i els contres d’ambdues opcions. En qualsevol cas… lo important és arribar!

Venècia no té perifèria, lo que té son les més de cent illes de la seva llacuna, no et perdis les tres més conegudes.

El primer que farem serà acostar-nos a la parada de vaporetto de Fondamenta Nuove, en el nord de l’illa de Venècia, que és per on surten els vaporettos (els autobusos aqüàtics) de Venècia, cap a Murano. Des del nostre Hotel Centauro ubicat en el barri de Sant Marc hem de fer una passejada de 16 minuts (un total de 1200 metres) per arribar a la parada de Fondamenta Nuove (la qual està ubicada al barri de Cannaregio). Hi ha molta freqüència de vaporettos i tarden solament uns 20 minuts per arribar-hi. Les línies 4.1, 4.2, i 12 fan el recorregut de Venecia-Fondamenta Nuove cap a Murano. Si tens un abonament de transport (com nosaltres) o la Venezia Unica City Pass, el bitllet a Murano està inclòs com la resta de transport per la ciutat de Venècia. En la pàgina web oficial de la “Azienda Veneziana della Mobilità” hi ha els horaris, però també pots consultar-los en el Google Maps.

Murano: la illa d’un dels cristalls més famosos del món

Murano, malgrat dels seus menys de 5.000 habitants, és la segona illa més poblada de la llacuna de Venècia després del Lido, a més de ser una de les majors en tamany. Però, sobretot, és la més coneguda a nivell internacional. No tant per lo què hi ha en la illa en sí, sinó per el seu nom. Un nom que en quasi qualsevol racó del món s’associa al vidre. No està clar quan es va començar a produïr cristall en la illa de Murano, encara que hi ha proves de que ja hi havia mestres vidriers en el segle X. Això sí, fou a finals del segle XIII quan la seva producció es va apoderar de la illa. En el 1291 un decret de la Sereníssima República de Venècia va prohibir la presència de fàbriques de cristall en la ciutat pels incendis que havien provocat en el passat. El decret preveia que totes les fàbriques de cristall de Venècia es transferíssin justament a Murano. Els secrets del seu ofici estaven tant gelosament guardats que els mestres no podien deixar la illa, sota amenaça de mort. Ja a l’arribar en vaporetto, notaràs les xemeneies dels forns de les fàbriques de cristall. I, al posar un peu en la illa, veuràs que totes les visites que pots fer a Murano estan, com no, relacionades amb aquest antic art.

El museu del “vetro”: El museu del cristall de Murano

Com no podia ser d’una altra forma, hi ha un museu dedicat al cristall a Murano: el museu del vetro. Nosaltres hi vàrem entrar amb escepticisme, no pensàvem que ens fos a conquerir.

Doncs, al final, fou un dels museus més interessants que varem visitar a Venècia. Hi ha un recorregut cronològic sobre la història del cristall en el món i, en particular, a Venècia i obres espectaculars, algunes d’elles molt curioses. La més famosa i valuosa és la “coppa Barovier”, del segle XV, en cristall de color blau. Els detalls de la decoració en esmalts de diferents colors son increïbles. No et perdis la col·lecció de “conterie”: les peculiars perles de cristall de Murano.

El Palazzo Giustinian, l’edifici que l’acull, gòtic en estructura i reconstruït i decorat en època barroca, tampoc té desperdici. Els horaris de visita del museu son de 10:00 a 17:00h, i el preu és de 10€ pels adults (7,5€ l’entrada reduïda). Adjunto la pàgina oficial del museu del vetro per consultes.

La Chiesa dei Santi Maria e Donato

Molt a prop del museu es troba una joia de Murano que no tothom visita: creiem que és la única església de Venècia que vàrem gaudir quasi en soletat. També s’ha de dir que era un xic tard i els grups ja se n’havien tornat al centre, però no va deixar de sorprendre’ns. Es tracta de la Basílica dels Sants María i Donato, chiesa dei Santi Maria e Donato en italià. És perfectament visible amb el seu campanar romànic i el seu àbsis ple d’arcs bizantins sustentats per columnes de marbre rosat.

La basílica es va fundar probablement en el segle VII i es va reconstruïr en el segle XII. Es considera una de les esglésies bizantines més boniques del Vèneto. Hem de fixar-nos en tots els seus detalls, com els capitells de les seves columnes de marbre grec o el mosaic de la Mare de Dèu del segle XIII en l’interior de l’àbsis. Però la seva peça més preuada és el mosaic en el terra, de 1140 (de la mateixa època que el de Sant Marc a Venècia), amb els seus animals, les seves plantes i les seves referències a la Bíblia.

Visita d’una fàbrica de cristall de Murano

Moltes de les fàbriques de cristall de Murano organitzen visites amb demostracions. És una bona ocasió per entendre el procés de fabricació del cristall de Murano. Les visites son sempre per a grups, normalment d’un mínim de 10 persones. Per això, una bona alternativa és contractar un “tour a Murano des de Venècia, que inclou també Burano i Torcello”. Aquí pots veure preus i a baix t’explico més.

Lo que sí que férem fou entrar en una botiga just quan estaven fent una demostració: la artesana estava treballant amb objectes de pocs centímetres i amb una maestria que ens deixà estupefactes. Sembla mentida que poguéssin sortir aquestes figuretes d’uns tubs de cristall…

Més coses que veure a Murano

La illa és bastant petita i podràs veure-ho quasi tot fent un passeig tranquil. Passaràs per davant del Palacio Da Mula, un palau gòtic amb parts bizantines; creuaràs el Canal Grande de Murano (sí, aquí també hi és); visitaràs més esglésies com la de Sant Pere Màrtir amb els seus quadres de Bellini i Veronese; i arribaràs fins la Fondamenta dei Vetrai i la Fondamenta Manin, en la zona en la que s’instal·laren les primeres fàbriques de cristall en la illa.

I, per suposat, en el camí et trobaràs amb desenes de botigues per on podràs comprar el teu record de cristall de Murano, però ves amb compte, compra només productes artesanals! La concentració més alta d’artesans vidriers segueix estant en la Fondamenta Vetrai i el Ramo di Mula.

2. Burano

Visitat Murano, anirem a buscar el nostre vaporetto que serà el número 12 (que vé de Venècia de la Fondamenta Nuove i tarda uns 35 minuts d’anar de Venècia a Burano, passant per Murano). Els bitllets a Burano també estan inclosos en l’abonament dels transports i en la Venezia Unica City Pass, i també pots trobar els horaris en la pàgina web oficial de la “Azienda Veneziana della Mobilità” o en el Google Maps.

Burano: La illa de les cases de colors més conegudes d’Itàlia

Si la illa de Murano és petita, la de Burano és minúscula. De fet, amb els seus poc més de 20 hectàrees, és la més petita de les illes majors de la llacuna de Venècia. Això sí, és la quarta per habitants, lo qual tampoc és molt que dir perquè no arriba a 3.300!

Així que si et preguntes què veure a Burano, la resposta és senzilla: tot el poble, no tardaràs molt! Malgrat del turisme, Burano segueix tenint un aire molt plàcid, amb les seves placetes, la roba estesa en el carrer, els petits jardins, els vaixells amarrats en els canals, les vistes cap a Venècia i la illa de Torcello… Això sí, la illa és famosa sobretot per les seves cases de cridaners colors. Aquestes cases que tothom fotografia per llavors penjar les fotos a Instagram amb la saturació tant a tope que fa que et facin mal als ulls al mirar-les. Malgrat dels trucs d’Instagram o de Photoshop, sí, les cases son molt acolorides de veritat, donem fè. Tens que recórrer els tres canals que creuen la illa per a buscar aquesta foto perfecta amb les cases i els seus reflexes. Segons la llegenda, les cases a Burano es començaren a pintar de colors tant cridaners perquè els pescadors, de tornada de la feina i moltes vegades immersos en la boira, reconeguéssin fàcilment la seva llar.

Lo que és segur és que avui en dia, si vols pintar la teva casa de Burano, tens que fer-li a l’ajuntament de Venècia una petició especial i se t’indicarà el llistat de colors permesos.

No només cases de colors: Pesca tradicional, dolços típics i encaix

Les altres tres coses famoses de Burano son l’encaix, la pesca tradicional i un dolç típic: el bussolà. Respecte a aquest últim, es tracta d’una rosquilla feta amb farina, sucre, mantega i rovell d’ou, que en el seu orígen era típica de Setmana Santa. Hi ha una variant, les “essi”: galetes amb forma de lletra “s” preparades amb la mateixa massa. Nosaltres provem uns “bussolà buranelli” (“buranello” és el gentilici de Burano) en la pastisseria Palmisano, que té quasi un segle d’història. Molt bons!

Burano ha estat tradicionalment una illa de pescadors. Encara es practica la “pesca in barena”, la pesca que aprofita les maresmes de la llacuna. Si et fixes, notaràs les xarxes penjant de pals i cubes per a recollir crancs i anguiles en la llacuna al costat de Burano.

El Museu del Merletto i la Parrocchia San Martino Vescovo

Si vols saber més sobre l’encaix, tens que visitar el Museu del Merletto (“merletto” és encaix en italià), inclòs també en la Venezia Unica City Pass. Burano és a l’encaix el mateix que Murano al cristall. L’art de l’encaix, que va florir en el segle XVI, es va fer famós, com el del cristall de la illa veïna, a tota Europa. Això sí, mentres el negoci del cristall artesanal segueix florint, el de l’encaix està quasi desapareixent.

El museu està ubicat en un edifici gòtic en la plaça principal del poble. L’edifici fou la seu de la Scuola del Merletto di Burano, una escola fundada a finals del segle XIX per a rellançar i salvaguardar l’art de l’encaix. En el seu moment ho va aconseguir, però va tancar en el 1970. Ara en el museu hi ha obres d’encaix des del segle XVI al XX. Segons havíem llegit, per el matí les “merlettaie”, les encaixeres, feien demostracions. Desafortunadament, ja no és així, quasi ja no queden artesanes… El museu és molt més petit que el del vidre, es redueix pràcticament a dues sales. L’horari de visites al museu és de 10:00 a 16:00 hores (els dilluns tancat). El preu per accedir-hi és de 5€ pels adults i 3,5€ l’entrada reduïda. Adjunto la pàgina oficial del museu del merletto per consultes.

Molt a prop del museu hi ha la botiga Emilia Burano, on a vegades sí hi han demostracions, encara que solen ser per a grups. En la mateixa plaça del museu es troba l’església de San Martino Vescovo amb la seva característica torre torta. En resum, a Burano tens que fer fotos a les seves cases de colors reflexades en els canals, conèixer més sobre el seu art de l’encaix i menjar-te un bussolà. No sembla complicat, oi?

3. Torcello

El mateix vaporetto nº12 que de Venècia va a Burano també arriba fins a Torcello. El trajecte de Burano a Torcello és d’uns 5 minuts. Un cop més, els bitllets a Torcello estan inclosos en els abonaments de transport de Venècia i en la tarja turística, i tens els horaris en la web oficial de la Azienda Veneziana della Mobilità i en el Google Maps.

Torcello: L’altra illa que mereix una visita en la llacuna de Venècia

La joia artística més preuada de la llacuna de Venècia és una església que no es troba ni a Murano ni a Burano, sinó en un altre lloc bastant menys conegut. Parlem de Torcello, una illa que dobla a Burano en tamany però que només té… 25 habitants! Sí, hi ha més ovelles o ànecs que persones.

Quan baixes del vaporetto i poses el peu a Torcello, et trobes amb prats verds i silenciosos i terrenys en part pantanosos i en part de cultiu. T’oblides d’estar a Venècia. És difícil imaginar que aquí, des del segle VII fins al segle IX, hi vivien milers de persones (sembla que unes 20.000). Gràcies al seu port, a les seves salines i a la indústria de la llana, era el centre més important de la llacuna abans de que Venècia arribés a conèixer el seu esplendor. A partir del segle XV, la proximitat amb Venècia, l’aire malsà per l’avançar del terreny pantanós i les epidèmies de pesta varen provocar un lent abandonament de la illa. Els seus monuments es començaren a utilitzar com a pedrera per a construïr edificis a Venècia i Murano i anàren desapareixent. Per això la illa té aquest aspecte quasi abandonat, com si es trobés enmig del no res enlloc que en la mateixa Venècia. Tot i així, alguns edificis del centre monumental s’han aconseguit salvar, quedant-se aïllats enmig de la verdor.

La visita a Torcello

El camí que comença en la parada del vaporetto segueix el “canale di Borgognoni” i, més enllà del Pont del Diable i l’hotel restaurant “Locanda Cipriani” (obert en el 1935 i on Ernest Hemingway va escriure alguns dels capítols de “A l’altra banda del riu” i “entre els arbres”, pots demanar la seva habitació si dorms allí), arriba fins a la plaça principal d’aquesta ciutat desapareguda. Allí es troben els Palaus de l’Arxiu i del Consell, del segle XIV i ara seus (ambdós) d’un petit museu amb restes arqueològiques, inclosos magnífics mosaics bizantins; la petita església de Santa Fosca, del segle XII; una cadira de pedra anomenada “cadira de Atila”, que probablement utilitzaven els magistrats per administrar la justícia; les restes del baptisteri i, sobretot, l’antiga catedral. Sí, Torcello fou la seu d’un bisbat ni més ni menys.

La Basílica de Santa Maria Assumpta de Torcello

L’antiga catedral, ara basílica de Santa Maria Assumpta, té el seu orígen en el segle VII (d’aquesta època és el baptisteri). Això sí, l’estructura actual és del segle IX. A més, es va tornar a construïr en part en el segle XI, d’aquesta època és el gran campanar. I es va seguir ampliant en els segles XIV i XV. Sí, com moltes esglésies europees, malgrat d’estar enmig del no res, ha tingut una història atrafegada!

A l’esquerra de l’altar major hi ha una inscripció originària de la fundació de l’església, en l’any 639. Es tracta del document més antic de la història veneciana. Com tota bona església bizantina, l’exterior és senzill, però l’interior (decorat entre els segles XI i el XIII), és espectacular. El terra polícrom, els capitells tallats en marbre, tot mereix que li dediquis la teva atenció, però, sobretot, com no, els mosaics. Entre ells el de l’interior de l’àbsis, on la Verge amb el Nen s’eleva sobre els dotze apòstols, i el de la contrafaçana: el Judici Universal. La descripció amb tots els detalls del sofriment de les ànimes en l’infern és sorprenent, val la pena quedar-se una bona estona observant-les…

L’accés a la Basílica és de pagament (5 euros), però val la pena entrar per veure una de les esglésies més boniques de Venècia, i la més antiga. També es pot pujar al campanar, per a tenir vistes sobre tota la llacuna (val 5 euros més; en total 9 euros si també s’entra a la basílica).

Excursions a Murano, Burano i Torcello en Tours Organitzats

L’excursió a Murano, Burano i Torcello es pot fer per lliure en vaporetto o en tours organitzats. Aquí pots veure els preus i característiques dels tours a Murano i Burano i aquí dels tours a Murano, Burano i Torcello. Lo bò dels tours és que pots visitar una fàbrica de cristall a Murano. A més, deixen també temps lliure perquè recorris les illes al teu aire.

Per fer-ho més maco i romàntic, en contres de desplaçar-nos a la parada de Rialto, ens desplacem a la parada de la Plaça de Sant Marc i així fem la totalitat del Gran Canal de Venècia. Aquest trajecte se’ns quedarà a la retina per sempre…

I amb la imatge del palau de Ca’ D’Oro, m’acomiado d’aquesta escapada per desitjar-vos i esperar que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.

Salut, i ens veiem de ruta…

Adjuntem un mapa de google maps amb el marcatge del recorregut del dia coneixent les tres illes de la llacuna de Venècia (Murano, Burano i Torcello), i de les principals atraccions i monuments que hem visitat:

1. De Riva degli Schiavoni a Via Garibaldi

Tornem a creuar la Piazza de San Marco ben d’hora pel matí. És un autèntic plaer. Arribem a la Riva degli Schiavoni, i el primer que ens sorprèn son les vistes que es tenen des d’aquí. Es tracta del principal passeig vora el mar que té Venècia, i l’hem de gaudir.

Doncs per aquí entrem al barri de Castello. És el més gran dels sestriere, i s’estén des del Pont de Rialto a l’oest, fins a l’Arsenale, a l’est. Està just al costat de Sant Marc. Per la seva bona ubicació, podria semblar que és un barri bulliciós i de grans multituds. Tanmateix, és un dels més tranquils. Potser sigui per aquest motiu que molts dels hotels de luxe es troben aquí. La Via Garibaldi, el carrer més ample de Venècia, creua Castello. Està plena de botigues i cafès, i és un lloc encantador per explorar i provar l’autèntic menjar venecià: inclús hi ha un mercat d’aliments i posts de carrer oberts tots els dies. A més, és un barri on es pot menjar a bon preu (quan més t’allunyis de San Marco, és més econòmic). Si tens previst visitar les illes de Murano i Burano, hauràs de dirigir-te a la Fondamenta Nove, que és des d’on surten els vaixells. Els jardins de Castello son uns dels més bells de Venècia i s’estenen fins a la punta de l’illa. Les bienals d’art i arquitectura s’alternen en la presa de l’Arsenale, una antiga base naval on es construïen les famoses galeres. De fet, la marina italiana segueix estant visiblement present en la zona, amb una base al costat del centre d’exposicions, i el Museu d’Història Naval. Castello està més allunyat dels centres de transport i de les zones tradicionalment turístiques de la ciutat, per lo que està relativament poc concorregut. Altres llocs a visitar del barri son l’Església de la Pietá, San Giorgio dei Greci i San Zaccaria.

Estem passant per davant de l’Hotel Danieli, ubicat en un antic palau del segle XIV. L’Hotel és molt opulent. En ell s’hi troba el Bar Dandolo. A la terrassa hi ha un restaurant amb unes grans vistes de l’entorn.

Passem pel costat del Monument a Vittorio Emmanuelle II, el qual és un destacat monument de bronze creat al 1887 per homenatjar el primer rei d’Itàlia.

Ens acostem a l’església de San Zaccaria, ubicada a 170 metres de la Riva degli Schiavoni. Té una gran façana de marbre blanc que impressiona força. És una de les primeres d’estil renaixentista a Venècia. Val la pena acostar-s’hi. A dins, també hi ha moltes obres d’art de gran valor.

San Zaccaria és una cèntrica església veneciana construïda amb una barreja d’estils gòtic i renaixentista. Tanmateix, aquesta església és més coneguda per la seva cripta freqüentment inundada. Curiosament, l’aigua ha millorat la sensació general de l’espai, perfectament adequat com a lloc de descans per a alguns dels primers Dux de Venècia. Les columnes de pedra i els sostres voltats, combinats amb l’aigua estancada, dónen al lloc una aparença esgarrifosa i màgica a la vegada. L’església en sí és monumental. La seva façana blanca és realment bonica i té un interior molt decorat. Hi destaca el quadre de “La Verge amb el Nen entre els Sants” de Giovanni Bellini a més d’altres pintures i frescos d’altres grans pintors del Renaixement.

L’horari d’obertura de l’església és de dilluns a dissabte de 10:00 a 12:00h i de 16:00 a 18:00 hores, i els diumenges de 16:00 a 18:00h. El preu per accedir a l’església és testimonial (1€). Adjunto la pàgina web.

A 260 metres d’aquesta església, en la Riva degli Schiavoni, ens trobem amb l’església de la Pietà, una església imponent del segle XVIII en la que hi va treballar Vivaldi, amb molts frescos i concerts de música clàssica.

L’horari d’obertura de l’església és de 10:30 a 13:00h i de 14:00 a 18:00h (dilluns tancat).

I molt a prop d’aquesta, també ens en trobarem una altra que val la pena aturar-nos. Es tracta de la Chiesa di San Giorgio dei Greci, ubicada a 180 metres al nord de l’anterior església. Es tracta d’una església ortodoxa, amb una emblemàtica torre inclinada, un interior ornamentat i murs plens d’icones daurades. Adjunto la seva pàgina web.

A prop de l’església, a 150 metres al costat del canal de la Pleta, ens trobem a la Scuola de San Giorgio degli Schiavoni. Val la pena entrar-hi només per gaudir de les pintures de Carpaccio. L’horari d’obertura és de 10:00 a 17:30h (dimarts tancat), i hi ha l’opció de poder fer tours guiats. Adjunto la seva web.

Deixem enrere les esglésies i l’Escola, i ens acostem a l’Arsenale de Venècia. Es troba a 1 kilòmetre de l’església de la Pietà, a la Riva degli Schiavoni. L’Arsenale és una drassana històrica de góndoles i vaixells històrics, com les galeres. Està construït a principis del segle XII. L’horari de visites és variat i es poden visitar les diferents parts. Adjuntem la pàgina web per concretar la informació. Cal dir que nosaltres únicament el vàrem veure per fora.

Baixant de l’Arsenale per el seu canal, arribem a la Riva di San Biasio, on ens trobem amb el Museu de la Història Naval, ubicat a uns 550 metres de l’Arsenale. Aquest museu marítim va començar a funcionar a principis del segle XX i en ell s’hi pot aprendre més sobre la història naval de Venècia. Està a tocar del Gran Canal i en el museu no només s’exposen models de vaixells, sinó també d’armes utilitzades en la mar en aquella època, com canons i pistoles. Les decoracions dels vaixells son realment admirables. Durant el recorregut per el museu podràs veure quan de temps i treball es va utilitzar en la construcció d’aquestes naus. Si t’agrada tot lo relacionat amb el món nàutic, no et pots perdre aquesta increïble exposició.

I finalment arribem a la Via Garibaldi, el carrer més ample de Venècia, a 300m del museu anterior. És el carrer més ample perquè es tracta d’un antic canal cobert. Actualment està ple de bars, osteries i botigues. L’espai afegit fa que el carrer sembli més propi d’una petita ciutat italiana de Províncies que de Venècia. Pels matins, en dia laborable, hi ha un mercat a l’aire lliure amb verdures fresques, fruita, formatge i peix. Aquí s’hi ubiquen alguns bons restaurants on menjar de la ciutat. Segons el meu punt de vista, aquest és un lloc imprescindible que veure a Venècia.

2. De Palazzo Grimani a Scuola Grande di San Marco

Continuarem la nostra ruta cap a l’interior del barri de Castello, desfent el camí fins a la Riva degli Schiavoni i pujant per el Campo San Zaccaria fins arribar al Palazzo Grimani. En total hem caminat 1,3 kilòmetres des de la Via Garibaldi. Venècia és coneguda pel seu art i la seva cultura, i no tindràs que desviar-te molt de les típiques rutes turístiques per trobar un lloc secret com el Palazzo Grimani. Es troba relativament a prop de la Plaça de Sant Marc, però és bastant desconegut. Aquest palau alberga el museu de la col·lecció arqueològica de Giovanni Grimani, exposada amb gust entre sostres i parets exquisidament decorats. Grimani fou un bisbe i patriarca venecià, a més d’un entusiasta col·leccionista d’objectes. Durant la teva visita passaràs per vàries sales del palau. Quan arribis a la Sala Tribuna, no t’oblidis de mirar cap amunt!

L’horari d’obertura del museu és de 10:00 a 19:00 hores (dilluns tancat), i el preu per accedir-hi és de 14€ pels adults i 7€ l’entrada reduïda. Adjunto la seva web.

Vist el palau, no ens mourem d’una petita àrea o zona on es troben varis monuments i atraccions del barri de Castello. Primer de tot, ens acostarem a l’Arco del Paradiso, un arc gòtic triangular que corona un extrem de la Calle del Paradiso, un dels carrers medievals millor conservats de Venècia. Et recomano que facis un passeig per aquesta zona per admirar les seves barbacanes, que son unes bigues de fusta que sobresurten i ajuden a ampliar l’espai habitable en l’últim pis de les cases antigues. Prop del carrer del Paradiso també pots visitar l’església de Sant Lio per veure la tomba de Canaletto. Molt a prop està la plaça Campo di Santa Maria Formosa, on podràs prendre’t un agradable i relaxat aperitiu abans de visitar l’adjacent Fondazione Querini-Stampalia. Bé, però anem a pams.

Ara ens acostem a l’església de San Lio, a 180 metres de l’arco del Paradiso. Com hem dit abans, és una bonica església on s’hi troba la tomba de Canaletto.

Ens dirigim ara al Campo Santa Maria Formosa, on en el mateix ens hi trobem 2 dels atractius de la zona. Per arribar al Campo hi ha uns 270 metres (uns 4 minuts de passeig). Primer de tot s’observa la Parrocchia Santa Maria Formosa, una de les esglésies més peculiars de Venècia des de l’exterior. La veritable façana dóna cap a un canal, però està quasi amagada. La que veuràs, segurament, sigui la que dóna cap a la plaça (Campo de Santa Maria Formosa). Aquesta façana lateral, tant ampla, fa la sensació de ser molt baixa, sobretot al costat del gran campanar barroc. Quan la vàrem veure ens va semblar que algo no quadrava.

L’interior, molt lluminós, amb el seu blanc i vermell, també és algo peculiar. No et perdis el políptic de principis del segle XVI de Palma il Vecchio, Santa Bàrbara entre els Sants, en una de les capelles.

Un cop més, aquesta església està inclosa en el Chorus Pass i la Venezia Unica City Pass. Si no tens els abonaments, pots pagar 3,5€ d’entrada. Adjuntem la pàgina web.

Des de la mateixa plaça, també s’observa un altre dels atractius de la mateixa, la Fondazione Querini-Stampalia. Es tracta d’una col·lecció de pintura, escultura i arts decoratives d’una família veneciana, exposada a la seva residència, el Palazzo Querini Stampalia. Els horaris de visita son de 10:00 a 18:00h (dilluns tancat). L’entrada és de 15€ pels adults (12€ per l’entrada reduïda). L’atracció està inclosa en la tarja turística Venezia Unica City Pass.

I ens desplacem més cap al nord del barri, recorrent uns 180 metres (2 minuts passejant), per arribar a un dels imprescindibles del dia, la llibreria Acqua Alta. Com ja deus saber, les inundacions son un problema freqüent en aquesta ciutat construïda sobre l’aigua. Per aquest motiu, varies institucions venecianes han ideat respostes úniques al fenòmen. La llibreria Acqua Alta és una d’elles i ha col·locat els seus llibres i revistes en banyeres, contenidors impermeables i inclús dins d’una góndola. La original decoració d’aquesta botiga de llibres l’ha convertit en un punt d’interès indispensable, especialment per els instagramers.

L’horari d’obertura de la llibreria és de 9:00 a 19:20h.

Continuem amb la ruta uns 200 metres i arribem al Campo Santi Giovanni e Paolo on apareixen dues atraccions més per visitar en el dia d’avui.

Per una banda ens trobem amb la Basílica Santi Giovanni e Paolo. És una de les nostres esglésies preferides que veure a Venècia. És la més gran de la ciutat i una de les més sorprenents, a l’albergar en el seu interior les magnífiques tombes de 27 Duxs.

Aquest excel·lent exemple d’arquitectura gòtica veneciana és el principal temple religiós dels dominics a Venècia i a més de les tombes, val la pena observar les seves pintures, l’estàtua bizantina “Verge de la Pau” i un peu de Santa Catalina de Siena, la principal relíquia de l’església.

Al sortir de l’església et trobaràs amb l’estàtua de Bartolomeo Colleoni. L’horari de visites és de dilluns a dissabte de 9:00 a 18:00h i els diumenges de 12:00 a 18:00 hores. Adjuntem la seva pàgina web.

I enganxat a la Basílica s’hi troba la Scuola Grande di San Marco. La Scuola Grande di San Marco té una llarga història que es remonta a 1261, i avui és l’hospital de la ciutat amb una joia oculta en el pis superior. A l’entrar a l’edifici, puja per les escales de la dreta. Aquí et trobaràs el Museu de la Història de la Medicina, que es pot visitar de forma totalment gratuïta. Els llibres antics s’alinien en les parets i l’àmplia sala està plena d’interessants artefactes, equips i materials literaris sobre els orígens de la medicina. Tanmateix, lo millor està en el sostre: no te’n vagis sense mirar cap amunt!

L’horari de visites és de dimarts a dissabte de 10:00 a 18:00 hores. L’entrada és gratuïta, per tant, no hi valen excuses per no visitar-la.

3. De Chiesa di Sta. Mª dei Miracoli a Chiesa della Madonna dell’ Orto

Sortim del Campo Santi Giovanni e Paolo en direcció al barri que encara ens falta visitar, Cannaregio. Travessem una illa de cases i ja hi som. Cannaregio és un dels barris grans i amb més vida local de Venècia. S’estén des de l’estació de tren de Santa Llucia fins al pont de Rialto, al llarg del cantó nord de l’illa. En aquest barri s’hi troba el Ghetto Jueu, un barri de 500 anys d’antiguitat molt interessant de conèixer. És una zona bastant tranquil·la i residencial, aliena a les massificacions turístiques d’altres sestrieres. Està marcat per una sèrie de fondamente, que son com passejos situats al costat dels canals que van de est a oest. La Fondamenta Misericordia és la més coneguda, ja que té un fotimer de bacaris i osteries (bars de tapes i vins). Si busques un lloc per sopar, com nosaltres més endavant, aquest barri és molt bona opció. A més, és un dels més animats durant la nit. Un altre lloc magnífic per visitar a Cannaregio és el Palau Ca’ D’Oro, un palau del segle XV obert al públic on es poden veure obres d’art de mestres venecians com Carpaccio, Bellini i Tiziano. Si estàs explorant aquest barri, tampoc pots perdre’t l’església de la Madonna dell’Orto.

Recorreguts 250 metres des del Campo Santi Giovanni e Paolo, ens trobem amb una de les joies de Venècia més ben amagades. Es tracta de la Chiesa di Santa Mª dei Miracoli.

L’església de Santa Maria Dei Miracoli és un autèntic tresor amagat de gran valor històric, artístic i arquitectònic. Construïda en el segle XV, ha romàs pràcticament intacta, a diferencia de les altres esglésies de la ciutat.

L’arquitectura és extraordinaria, amb l’interior i les façanes esculpides i revestides de marbre multicolor. Tres costats son visibles des dels carrers, mentres que un d’ells dóna directament a un petit canal creuat per góndoles.

Els horaris de visita de l’església son de les 10:30 a les 13:30h i de les 14:30 a les 17:00h. L’entrada està inclosa als abonaments turístics tant del Chorus Pass com de la Venezia Unica City Pass. Si no disposes d’ells, l’entrada son 3,5€.

Fer un passeig en góndola per Venècia és algo inoblidable. Gaudir dels canals d’una de les ciutats més boniques i romàntiques del món i admirar les seves mansions i palaus que els flanquegen navegant en aquestes embarcacions tradicionals és, sens dubte, una de les millors coses a fer a Venècia. Hem de tenir en compte que és la única forma d’accedir a alguns canals més estrets, que no podries veure d’una altra manera.

A Venècia existeixen dos tipus de góndoles: les oficials, que poden agafar-se en les parades oficials, i les pirates. No obstant, excepte que tinguis una idea molt clara de com és cada una, et serà difícil diferenciar-les. De fet, no només les barques son iguals, sinó que els gondolers van vestits de la mateixa forma: a l’estil tradicional de Venècia, amb les samarretes a ratlles i el pantaló fosc. Lo ideal és que un cop arribis a Venècia, consultis en una oficina de turisme de la zona en la que t’allotges, on sabran dir-te quines son les parades oficials i d’aquesta manera, assegurar-te un passeig en condicions. Una altra opció és adquirir un tour en góndola per Internet en una web oficial, com per exemple, a “GetYourGuide”.

Et convé decantar-te per una góndola oficial, perquè generalment les pirates solen ser més cares i, al no regir-se a les normes establertes per l’ajuntament, solen oferir trajectes més reduïts i una experiència menys confortable. Una opció que ofereixen els gondolers és passejar-te mentres t’ofereixen una serenata. És una bona alternativa per imprimir de romanticisme el teu viatge o gaudir d’una experiència diferent. Aquestes góndoles podràs contractar-les en qualsevol agència de turisme o en les parades oficials que es troben en el Gran Canal.

L’horari més barat per passejar en góndola és pel matí, mentres que el més car és al capvespre (encara que és també el que t’oferirà una experiència més colorista i inoblidable). En lo que respecte al trajecte; i encara que tots el que desitgem és passejar-nos pel Gran Canal, has de saber que degut al gran trànsit que hi ha en aquest curs, pot resultar-te algo molest i sorollós el viatge, per lo que et recomanem que et decantis per alguna zona de canals estrets per gaudir més del teu viatge.

La tarifa oficial base d’un passeig en góndola està establerta per trajectes de 40 minuts i és de 80 euros. Així mateix, si vols estendre el passeig fins arribar a passejar una hora, hauràs de pagar 40 euros addicionals. Això significa que, per passejar una hora en góndola hauràs de pagar 120 euros. No obstant, en les zones més turístiques aquesta tarifa sol ser més elevada. Aquesta tarifa canvia a partir de les 6 de la tarda. Al capvespre, per un passeig de 40 minuts tindràs que pagar 100 euros i si vols passejar durant una hora, l’addicional és de 50 euros. Això significa que per un passeig d’una hora completa per gaudir del capvespre a Venècia et cobraran uns 150 euros. Cal mencionar que si viatges amb un grup de persones (fins a sis) el preu no varia perquè la tarifa és per vehicle i no per passatger; això significa que podria resultar-te algo més assequible si divideixes el cost entre varies persones. En aquest sentit, també és possible contractar passejos compartits, que et sortiran una mica més econòmics (uns 30 euros per persona).

Un altre tema a tenir en compte és que quan més cèntrica i turística sigui la zona en la que desitgis passejar, el preu també serà més alt. Procura evitar pujar en una góndola prop de la Plaça de Sant Marc o del Pont de Rialto. Un altre lloc que et recomanem evitar és fer-ho per el Gran Canal, ja que és un lloc molt transitat i sorollós. Llavors, on és millor prendre una góndola? Et recomanem fer-ho en els barris més tranquils de Venècia: a Cannaregio, San Polo i la zona de Campo San Barnaba a Dorsoduro.

Estan fetes de vuit tipus de fusta diferents. Nou, si incloem el rem que és de faig. A més, estan inclinades, per ajudar a equilibrar el pes del gondoler. La distintiva proa de ferro, no solament serveix per equilibrar el vaixell; la seva forma de “S” representa les corbes del Gran Canal, mentres que les sis dents representen els districtes de Venècia. La gorra del Dux està representada en la part superior corba, mentres que la dent que sobresurt de la part posterior de la proa representa a la illa de Giudecca. Un gondoler ha de completar 400 hores de capacitació abans d’aprovar una prova per demostrar el seu coneixement sobre com operar un bot d’aquest tipus. També té que demostrar i tenir coneixement dels punts de referència i història de Venècia, així com les seves habilitats lingüístiques. Per aquest motiu, només s’emeten tres o quatre llicències de gondoler cada any.

Per aquí hem passat amb la góndola en el nostre passeig…

Després del viatge amb góndola, continuem la nostra ruta en direcció al carrer Varisco. Es tracta del carrer més estret de Venècia. S’ubica a uns 260 metres al nord de l’església de Sta. Mª dei Miracoli. Per arribar al carrer Varisco, tindràs que serpentejar per un laberint de carrerons, i a vegades, Google Maps no funciona bé a Venècia. Si tens sort, donaràs amb aquest carrer extremadament estret que acaba en un canal. És un lloc molt divertit per a fer fotos…

Continuem la passejada i ens encaminem cap a la riba del Gran Canal. Anem a espetegar a la Calle dei Traghetto a la Strada Nuova…

Un cop a la riba, busquem dos dels palaus més icònics de la ciutat. Per una banda, hi ha el Palazzo de Ca’ Sagredo, que actualment és un Hotel i en la seva façana hi ha unes mans gegants. Només volem fer-nos-hi una foto…

I continuant un parell de finques pel Gran Canal, ens topem amb la joia de la corona (des del meu punt de vista) dels Palaus de la ciutat. Es tracta de la Ca’ D’Oro, el palau del qual és actualment un museu d’antiguitats. En aquest museu hi trobaràs diverses antiguitats de l’època del Renaixement. Es poden veure obres de Tiziano i Van Dyck, entre d’altres. L’edifici és un antic palau del segle XV, per lo que l’edifici també és especial en termes de disseny. La decoració de les parets, els terres i els sostres son magnífics. El que crida més l’atenció en aquest museu és la combinació d’art modern i d’obres més antigues.

Des del primer moment que el vaig veure, em vaig enamorar d’aquest edifici i de la seva façana, que per mi, és la més bonica de tot Venècia, i per totes totes, havíem d’entrar a veure’l si fos possible. Encara que hi hagi un museu tenia clar que s’hi havia d’entrar…

El Museu s’anomena Galleria Giorgio Franchetti, i l’horari de visites son de les 8:15 a les 18:15h, i l’entrada costa 7€ (3€ l’entrada reduïda). Adjunto la seva pàgina web.

Després de la góndola i la visita de Ca’ D’Oro, què més podiem demanar? Doncs la ruta segueix i anem explorant aquest meravellós barri de Cannaregio. Ara, ens trobem a la Calle dei traghetto al Campo San Felice…

I d’aquí, resseguim la Fondamenta de San Felice i anem a parar, fent uns 200 metres, al Ponte Chiodo. Com tothom sap, els ponts de Venècia es construïren sense baranes. Durant centenars d’anys, varen posar a prova la capacitat dels seus habitants per a mantenir l’equilibri. No fou fins al segle XIX quan, per raons de salut i seguretat, es varen afegir a tots els ponts. D’alguna manera, Chiodo va mantenir el seu aspecte original i és l’únic que pots trobar sense passamans o algun sistema de seguretat. Bé, en realitat no és l’únic. N’hi ha un més, el Pont del Diable, però està en la illa de Torcello.

Continuem amb la ruta i ara anem fins a trobar-nos amb l’església della Madonna dell’Orto, ubicada a 550 metres del Ponte Chiodo. Es tracta d’una elegant església del segle XV, amb façana i claustre gòtics, obres de Tintoretto i la seva tomba. El seu nom se’l deu a una estàtua de la Verge i el Nen que es va trobar en un jardí proper (orto és jardí en italià). És una de les esglésies més rellevants de Venècia. Des de la seva construcció, ha estat modificada en moltes ocasions, principalment per problemes en l’estabilitat del sòl.

Es diferencia d’altres esglésies de Venècia per la seva façana de maons vistos, on podem admirar tant l’estil romànic, gòtic i el renaixentista. Està dedicada a Sant Cristòfol Màrtir. Consta d’una nau central i dues de laterals, recolzades per una sèrie de columnes de marbre grec. En el seu interior es poden veure importants obres de Tintoretto: “L’adoració del Vedell d’Or”, “La Presentació de la Verge en el Temple”, i “el Judici Final”. Si t’agrada Tintoretto, t’interessarà saber que les seves restes es troben en la capella absidial de la dreta.

4. De Fondamenta della Misericordia al Museu Hebreu

La nostra ruta ja arriba al seu final. Anirem a buscar la Fondamenta della Misericordia. Es troba a continuació del Ponte Chiodo. És un lloc que tens que veure a Venècia sí o sí. A nosaltres ens va encantar. Es tracta d’un llarg carrer que corre al costat del canal. Està ple de petites trattories familiars i bacaris (baretos) on degustar els millors chiccetti de Venècia a bon preu (son com unes tapes). També hi ha botigues diminutes que venen licor, vi, records i per suposat, varies esglésies antigues. Aquesta zona de Venècia la sentim molt més autèntica i real, per lo tant, és menys turística.

Més tard, quan acabem amb la ruta del dia, tornarem a aquest carrer a sopar en un autèntic bar de tapes, anomenat “A la Vecia Papussa”. Ara, continuem amb el carrer fins arribar a l’alçada del guetto jueu. Allí es canvia el nom per la Fondamenta degli Ormessini.

I ara entrem al cor del Ghetto Jueu. Aquest fou el primer Ghetto del món (de fet, la pròpia paraula “ghetto” procedeix de l’idioma venecià). Es va establir en el 1516, quan la República de Venècia va restringir als jueus en aquesta zona de la ciutat. Encara és possible veure algunes sinagogues, restaurants especialitzats, delicioses fleques i el Museu Ebraic, imprescindible per a conèixer en profunditat la curiosa història del ghetto jueu de Venècia.

Aquí, en el Campo del Ghetto Nuovo vàrem estar bastanta estona passejant i explorant aquest tram del barri de Cannaregio…

Finalment ens vam decidir per entrar al Museu Ebraic de Venècia, però de seguida vam veure que estava tancat. Ja érem més tard de les 18h… El Museu Jueu et donarà la possibilitat d’aprofundir en la història i orígen del ghetto jueu de Venècia. És un museu més aviat petit, almenys comparat amb els que hem anat anomenant fins al moment. Tanmateix, és molt bonic i té col·leccions i exposicions molt interessants. Lo millor de tot és que inclou la visita a dues sinagogues. Pots realitzar una visita guiada per el museu, o començar la tarda amb un “dinar kosher” en la cafeteria. Com no és d’estranyar, el Museu Ebraic es troba en ple cor del barri jueu, una petita zona de Cannaregio.

Els horaris d’obertura del museu son de les 10:00 a les 18:00h (dilluns tancat), i el preu per entrar és de 15€ l’entrada pels adults i 13€ l’entrada reduïda. Adjunto la pàgina web.

De fet, ja era hora de sopar i d’anar-nos-en a la Fondamenta della Misericordia a buscar el bar de tapes que ens havien recomanat. Se’n diu “A la Vecia Papussa”. És un bar que està a prop del Ponte de Chiodo, i és molt popular entre els venecians. Grups d’amics i parelles s’asseuen al llarg del canal amb una copa de vi a bon preu i gaudint de les famoses tapes venecianes: els cicchetti. Aquí les tens a un preu increíble, entre 1,5 i 3 euros. Encara que hi ha taules a l’interior, et recomano que mengis a fora. Aquesta és una zona molt més tranquil·la i alternativa de Venècia que desborda encant, així que gaudeix de les escenes d’adolescents recorrent els canals en les seves barques, carnissers locals creuant els seus ponts personals i joves locals fent gala de la “dolce vita”. Adjunto la pàgina web.

Un cop sopats i descansats de la “dura” i intensa jornada, només ens queda entornar-nos a l’allotjament. Anirem caminant a trobar la riba del Gran Canal fins a la parada de “San Marcuola-Casino” on esperarem el vaporetto (línies 1 i 2), que ens portarà en un trajecte d’uns 15 o 20 minuts, passat el Pont de Rialto, a la parada de “Rialto”, que és on baixarem i en uns 5 minuts més a peu serem a l’allotjament.

Adjuntem un mapa de google maps amb el marcatge del recorregut del dia coneixent els Sestrieres de Castello i Cannaregio, i de les principals atraccions i monuments que hem visitat (el trajecte amb vaporetto el tenim marcat en un altre mapa):

Adjuntem un mapa de google maps amb el marcatge del trajecte amb vaporetto que hem fet per tornar del barri de Cannaregio:

1. Del Mercat de Rialto a Ca’ Pesaro

El primer que farem serà acostar-nos al Pont de Rialto, que es troba a 450 metres del nostre allotjament (uns 6 minuts passejant), el que vam visitar ahir. Creuarem el pont i entrarem al Barri de San Polo, el qual es tracta del barri més petit de Venècia. També és un dels més concorreguts. Es troba a l’altra banda del Canal i està connectat amb Sant Marc per el famós Pont de Rialto. Molt a prop del pont, es troba el principal mercat de peix i verdures de Venècia, un bon lloc per visitar a primera hora del matí. L’església de San Giacomo de Rialto, potser la més antiga de totes, fa cantonada amb el Mercat de Rialto, per lo què serà bo aprofitar una visita. Aquesta és una de les zones més antigues de Venècia i és un sestriere sumament pintoresc. Altres llocs interessants que visitarem son el Campo de San Polo, la Basílica dei Frari o el Museu Leonardo da Vinci, que es centra en les proeses científiques, amb exposicions interactives per a entretenir a tota la família.

Primer de tot contemplarem l’espectacular Pont de Rialto des de la Fondamenta del Vin, ja en la riba del Gran Canal en el sestriere de San Polo. Les vistes als palaus i a la façana del Gran Canal des d’aquí, també és força espectacular i val la pena una aturada.

Però ja que estem aquí, no podem de deixar de creuar un altre cop i un altre el famós pont.

Ens acostem, ara sí, al Mercat de Rialto i al seu Campo della Pescaria. Es tracta d’un autèntic mercat que presenta una ran varietat de peix i marisc. La gran majoria son captures fresques entregades a diari pels vaixells que surquen la llacuna i el mar Adriàtic. També hi ha posts que venen fruites i verdures fresques. Obre tots els dies de 7:30 a 13:00h, però has de tenir en compte que la secció del peix tanca els dilluns i el de verdures els diumenges.

A nosaltres, però, ens interessa el mercat de peix, i sobretot les imatges dels venecians comprant peix fresc en el Campo della Pescaria.

Baixant el Pont de Rialto, ens trobarem també, a part del mercat, a l’església de San Giacomo de Rialto. Segons explica la llegenda fou construïda en l’any 421, el mateix dia de la fundació de Venècia, i per tant, San Giacomo de Rialto es considera l’església més antiga de la ciutat. Els documents més antics que encara es conserven, assenyalen, tanmateix, que es va erigir en el segle XII. Des de llavors, l’església ha sofert varies reformes, però cap d’elles ha canviat el disseny o l’aspecte respecte a la construcció original.

En la façana hi pots veure un rellotge gegant que assenyala les 24 hores del dia. Es va agregar en el Renaixement i és el rellotge públic més antic de la ciutat. L’esfera del rellotge, s’ha mantingut igual que en el segle XV: els nombres romans gravats en pedra de Istria, la vara i els rajos daurats. Durant segles, aquest rellotge regulava la vida del mercat de Rialto i era el símbol de la ciutat. El mecanisme encara funciona, no és un rellotge de sol, encara que no dóna l’hora correcta i té la peculiaritat de tenir les 12 en punt a la dreta (a les 3 en punt) i no en la part superior. Durant el Renaixement, els venedors del mercat proper acudien a aquesta església per a fer descansos i resar durant la jornada de treball. Per lo tant, la història de l’església està vinculada al mercat de Rialto: l’evidència d’això és una inscripció en l’àbsis extern que convida als comerciants a la honestedat. Avui en dia, l’església alberga un petit museu d’instruments de corda medievals en el seu interior.

Continuarem en modo observació, i ens acostarem un altre cop a la riba del Gran Canal, però una mica més amunt, des de la Fondamenta dell’Olio, per contemplar, com no, un dels millors palauets que té Venècia, la Ca’ d’Oro. S’ha de dir, que ahir, quan navegàvem amb vaporetto em vaig enamorar d’aquest i d’altres edificis.

I continuant paral·lels al gran Canal, entrem al barri de Santa Croce. En ell t’hi trobaràs una gran quantitat de cafeteries, pizzeries, bars i venecians passejant el seu gos. És el barri més llunyà a Sant Marc i per això és un dels menys turístics. Cal dir que quan caminàvem per alguns dels seus carrers pràcticament estàvem sols. A Santa Croce es pot visitar el Palau barroc Ca’ Pesaro i el Museu d’Art Modern de Venècia. Anem caminant i ens perdem pels seus carrers, arribant al Campo de San Cassiano.

Observem un barri molt autèntic, que perquè no sigui tant turístic això no vol dir que no valgui la pena donar-hi un cop d’ull i fer-hi alguna passejada. De San Cassiano ja anem a parar al Palazzo de Ca’ Pesaro, el qual és un palau barroc molt elegant, que alberga una gran col·lecció d’art contemporani i arts decoratives asiàtiques. Adjuntem la web per més informació.

L’horari d’obertura del Palazzo és de 10:00 a 18:00 hores (dilluns tancat). Els preus per accedir al Palau i al Museu és de 10€ pels adults i 7,5€ l’entrada reduïda. Si tens la tarja Venezia Unica City Pass et surt l’entrada gratuïta.

2. De Palazzo Mocenigo a Basílica de Sta. Mª Gloriosa dei Frari

Continuem la nostra ruta i a 200 metres de Ca’Pesaro, ens trobem amb un altre palau digne d’explorar, el Palazzo-Museum Mocenigo. Es tracta d’un curiós museu situat en un palau del segle XVII dedicat al perfum i a la roba d’aquesta època. A més del museu, és molt interessant el recorregut per l’edifici en sí, que conté una col·lecció de quadres i les parets, els terres, els sostres i els mobles son dignes d’admirar. No només és un regal pels ulls, aquí també es poden posar en marxa altres sentits, i podràs olorar vàries colònies en la zona de perfumeria. L’entrada al Palau és de 10€ pels adults i 7,5€ l’entrada reduïda. Adjunto la seva pàgina web. Si disposes de la tarja turística Venezia Única City Pass tens l’entrada a aquest Palau-Museu gratuïta.

Ens acostem a la riba del Gran Canal i anem a sortir a la Scuola San Stae.

Continuem la passejada fins el Campo de San Giacomo dell’ Orio, el qual es troba a 350 metres del Palazzo Mocénigo (uns 4 minuts passejant).

A prop d’aquí, hi ha el Museu d’Història Natural de la ciutat. Es troba a uns 250 metres al nord, amb la façana principal donant al Gran Canal (el museu es troba a dins d’un altre gran palau, el Fondaco dei Turchi). El Museu d’Història Natural mostra tot lo relacionat amb les plantes i els animals del passat i del present. Hi ha animals dissecats, pells, ullals i esquelets. També hi trobaràs pedres i fòssils. Té un aquari de 5 metres de llarg, que simula l’hàbitat dels peixos i altres animals. Pot ser una idea genial per ocupar unes hores si viatges amb nens. Nosaltres no hi vàrem entrar. Amb la tarja Venezia Unica City Pass hi tens l’entrada gratuïta.

Travessem el canal Marin en el mateix barri de Santa Croce, anant en direcció al Pont dels Descalços.

Arribem al Ponte degli Scalzi i d’aquí ens en tornarem ara tot passejant, fins al barri de San Polo. Abans, però, contemplarem les grans vistes del Gran Canal que hi ha des d’aquí. Estem en un punt molt proper al Ponte della Constituzione i a la Piazzale Roma.

Entrem a San Polo arribant fins al Ponte delle Tette, a uns 900 metres del Ponte degli Scalzi (una passejada d’uns 13 minuts). Es tracta d’un més d’entre els centenars de petits ponts que creuen els canals de Venècia. Tanmateix, aquest tram en particular és únic per la seva relació amb el treball que allí es realitzava. És exactament lo què estàs pensant! Es tradueix literalment com “el pont de les tetes”. En la època de la República de Venècia, la prostitució era molt comú. En un esforç per a contenir aquesta pràctica, les autoritats la varen restringir al barri de Carampane di Rialto en el 1412, convertint la zona en un barri vermell. Es va imposar un toc de queda a les persones que exercien en el carrer, i no podien treballar en dies festius i només podien sortir de la zona els dissabtes, i inclús llavors portant un mocador groc per identificar-se.

El nom del pont prové d’una pràctica molt habitual entre les prostitutes, que se les permetia i inclús se les animava a mostrar els seus pits des de les finestres dels edificis que envoltaven el pont. Es diu que això era per atraure als clients, en particular als homes homosexuals, que eren vistos com un problema social per les autoritats. També se’ls hi permetia estar en topless en el pont sostenint llanternes per la nit.

Continuarem la caminada pel barri de San Polo acostant-nos al sud uns 190 metres fins al carrer Bianca Capello, xamfrà amb el carrer del perdó. Aquí ens trobarem el Sotoportego della Madonna, un racó secret de Venècia amb una curiosa història lligada a ell. Un sotoportego és un dels elements urbans característics de la ciutat: és bàsicament un passadís que passa per sota d’un edifici. El Sotoportego della Madonna es troba entre el Campo Sant’Aponal i el Campiello Meloni. Es creu que el Papa Alexandre III hi va dormir durant la seva primera nit a Venècia després de ser perseguit pels espies de l’emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, Frederic Barbaroja.

I de seguida arribem a Ca’ Goldoni, la casa de Carlo Goldoni, el dramaturg venecià. Passarem abans, però, pel Campo San Polo, una de les millors places del barri. A poc més de 200 metres ens trobem la Casa de Carlo Goldoni.

La Casa de Carlo Goldoni és una altra casa senyorial interessant de visitar. Fou construïda en el segle XV i posseeix una bellíssima façana d’estil gòtic. Goldoni va néixer en ella en el 1707 i fou una figura importantíssima per l’art venecià: reformista de la comedia, va escriure moltíssimes obres d’aquest gènere que varen donar una nova perspectiva al teatre de l’època. Aquí es poden veure les habitacions en les que l’artista va passar gran part de la seva vida i recórrer l’estudi teatral que es va erigir en el seu homenatge. Es troba a ple centre del barri de San Polo. Adjunto la web perquè disposis de més informació.

L’horari de visita de la casa és de 10:00 a 16:00h (dimecres tancat). El preu de l’entrada és de 5€ i 3,5€ per l’entrada reduïda. Si disposes de la Venezia Unica City Pass l’entrada és gratuïta.

Un cop sortim de la casa, seguim el canal de Sant Tomàs i arribem a l’embarcador per on hi surca Il Traghetto de San Tomá.

Les vistes que tenim des d’aquest punt del Gran Canal son força espectaculars. De tant en tant val la pena fer una arribada fins a la riba del Gran Canal per contemplar-hi les panoràmiques corresponents.

I seguint amb la ruta ens disposem a arribar al Campo de San Rocco, on en aquesta plaça s’hi troben varis monuments interessants que sí val la pena visitar. Comencem per la Basílica de Sta. Mª Gloriosa dei Frari, que es troba a uns 200 metres de l’embarcador anterior. Les millors vistes a la Basílica es tenen des del Campo dei Frari. Només es tracta de que la voregem.

Coneguda per els venecians simplement com I Frari, aquesta immensa església gòtica del segle XIV fa empetitir la part oriental de San Polo. És la més gran de Venècia, després de la Basílica de Sant Marc, i a primera vista, poc desitjable. No et deixis enganyar per un exterior força simple de maó de color vermellós (la austeritat era molt important pels monjos franciscans).

Un cop entres, et toparàs amb un paravent exquisitament tallat que separa la zona de culte de la nau. No obstant, la principal atracció de l’església dei Frari és la gran Assumpció de la Verge de Tiziano. Aquest petit retaule, que sembla brillar des de l’interior, representa l’ascensió triomfal de Maria mentres els 12 apòstols es queden gesticulant astorats enmig d’un remolí de querubins. Hi ha un parell d’obres més: la Madonna di Ca’ Pésaro, també de Tiziano (en la paret de l’esquerra, entre la tercera i la quarta columna) i el Tríptic de la Verge de Giovanni Bellini. Tampoc pots deixar de visitar el colossal Mausoleu de Cànova, ple de simbolisme masònic. L’entrada general costa 5€. Aquí et deixo la web.

Us recomano que a l’interior de la Basílica visiteu la tomba de Antonio Cánova, si t’agrada a més, el simbolisme masònic. La piràmide representa al gran arquitecte de l’univers, la divinitat dels masons. Vols desxifrar codis ocults en les estàtues? Hi ha un àngel amb les ales obertes, un lleó adormit amb un llibre entre les potes, un jove que sosté una torxa, una dona amb vel i altres figures. Expliquen una història sobre la immortalitat de l’ànima, la saviesa d’un artista i la seva inspiració. Els misteris i l’estranyesa no s’aturen aquí: la tomba només conté el cor de Cànova; el seu cos està en el seu lloc de naixement, Possagno.

Els horaris de la visita a la Basílica son de dilluns a dijous de 9:00 a les 19:30h, divendres i dissabte de 9:00 a 18:00 hores, i els diumenges de 13:00 a 18:00 hores.

Sortim de la Basílica per la part davantera i ens trobem amb el Canal dei Frari. Ara vorejarem la Basílica per arribar definitivament al Campo San Rocco.

3. De Museu Leonardo Da Vinci a Campo Santa Margherita

Arribem al campo San Rocco i la vista dels monuments és força espectacular. En el Campo s’hi troben quatre dels imprescindibles que hi pots trobar en aquesta ciutat: per una banda, la Basílica anterior que ja hem visitat; per l’altra, el Museu Leonardo da Vinci (ubicat a la Scoletta di San Rocco), la Chiesa di San Rocco, i per últim la Scuola Grande di San Rocco.

Primer de tot, un cop visitada la Basílica dei Frari, la intenció que tenim és la visita al Museu Leonardo da Vinci, el qual està ubicat a l’edifici de la Scoletta di San Rocco.

Els horaris del museu son cada dia de 10:00 a 18:45h. El preu de l’entrada és de 9€ pels adults (6,5€ per la reduïda). Adjunto la pàgina web per complementar la informació.

Després del museu la nostra intenció és visitar l’església de San Rocco, ubicada enganxada amb el museu. L’església de San Rocco val una visita per algo molt especial que pots trobar en el seu interior. I és que es tracta d’una de les esglésies de Venècia en la que admirar l’obra de Tintoretto. Sí, els quatre enormes llenços que decoren les parets del presbiteri son del famós artista manierista venecià i representen escenes de la vida de Sant Roc.

Et quedaràs una bona estona bocabadat davant d’aquestes figures tant plàstiques, dels jocs de llum, dels efectes del clarobscur, del dramatisme de les escenes… Per cert, si visites l’església, no hauries de perdre’t la Scuola Grande di San Rocco, al seu costat, una de les visites obligades de Venècia amb més obres mestres de Tintoretto.

La tela de Sant Roc que visita als malalts de pesta és la primera representació d’aquesta malaltia en l’art venecià.

L’entrada a l’església és gratuïta, i els horaris i altra informació de l’església la trobareu a la web oficial de la Scuola Grande di San Rocco.

Doncs vista l’església, anirem per visitar també la Scuola Grande di San Rocco, un imprescindible de la ciutat de Venècia. Aquest impressionant edifici de marbre blanc fou construït entre 1515 i 1560 per albergar una societat de caritat dedicada a Sant Roc.

Poc després de la seva finalització, Tintoretto va guanyar el concurs per pintar un panell central per el sostre de la Sala dell’ Albergo. Posteriorment, va decorar les seves parets i sostres amb un cèlebre cicle de més de cinquanta quadres de gran tamany. Això li va donar a la Scuola una fama duradora i representa per a Venècia lo que la Capella Sixtina és per a Roma. Utilitza els miralls que hi ha per veure el sostre i evitar que et dóni una rampa en el coll.

L’Scuola obre tots els dies de 9:30 a 17:30h (excepte el dimecres), i l’entrada val 10€ pels adults. Adjunto la seva pàgina web perquè complementis la documentació.

Finalment, abandonem el Campo di San Rocco en direcció a la Chiesa di San Pantalon, que no podrem veure únicament per fora. Es troba a uns 210 metres de la Scuola (uns 3 minuts passejant). No et deixis enredar per l’austera i inacabada façana de la Chiesa di San Pantalon, prop de Campo Margherita. En el seu interior, 443 metres quadrats de sostre estan coberts, per lo que sembla un espectacular fresc, però que en realitat és un enorme llenç pintat, el major del món, segons els vilatans. S’ha aconseguit unint 40 llenços i amb un enginyós truc de perspectiva que fa que l’església sembli més gran, ja que l’arquitectura es complementa amb columnes i arcs pintats. Aquesta gegantina feina fou encarregada a Giovanni Antonio Fumiani, especialitzat en escenografia.

L’horari d’accés a l’església és de dilluns a dijous i dissabtes de 10:00 a 12:30h i de 15:30 a 18:00h, i els diumenges de 9:00 a 12:30h i de 15:30 a 18:00h. Adjunto la seva pàgina web per obtenir més informació. Sembla que l’entrada és gratuïta però s’accepten donacions…

I sortint de l’església entrem al barri de Dorsoduro, un dels sestriere més autèntics de Venècia. Dorsoduro és un gran sestriere ubicat a l’altra banda del Pont de l’Acadèmia, separat de Sant Marc per el Gran Canal. Alberga la Galeria de l’Acadèmia (el museu d’art més important de Venècia), la important Col·lecció de Peggy Guggenheim i Ca’Rezzonico. Gran part de la Universitat de Venècia es troba a Dorsoduro. Per aquest motiu, és un dels barris més animats i juvenils dels sis. Campo Santa Margherita és un lloc molt popular durant el dia (té un mercat de peix i verdures), tanmateix, és més conegut per ser una de les millors zones per a la vida nocturna. Al llarg dels segles, aquesta zona ha estat la llar de constructors de góndoles, per lo que és precisament aquí on podràs visitar la drassana San Trovaso, encara en funcionament. Dorsoduro és un barri més tranquil i autèntic, menys turístic per la part exterior, conegut pels seus excel·lents restaurants i l’encantadora Fondamenta delle Zattere, que recorre el canal de la Giudecca. És una part de Venècia impressionantment pintoresca, el lloc perfecte per gaudir d’un gelat o una Spritz mentres veus la posta de sol.

Creuem el Canal de Ca’Foscari i arribem al Campo de Santa Margherita, però abans vull destacar el Palau de Ca’Foscari, que actualment pertany a la Universitat de Venècia. L’edifici per fora és espectacular.

La plaça de Santa Margherita és un lloc tranquil situat en el barri de Dorsoduro. Els vilatans vénen aquí per escapar de les multituds de turistes que omplen els carrers de San Polo i Sant Marc. Durant el dia, la plaça alberga un animat mercadet de productes frescos i petites gangues. Per la nit cobra vida, transformant-se en un lloc molt popular per a la població estudiantil de Venècia. La plaça ofereix un

ambient bulliciós mentres una multitud diversa i bohèmia passeja entre els bars, amb un Spritz en la mà i gaudint d’una calorosa nit veneciana (a l’estiu, lògicament).

Ens topem amb la botiga de màscares Ca’Macana, ubicada a 300 metres del Campo Santa Margherita. Les botigues de màscares dominen els carrers de Venècia, però la majoria son importades i de baixa qualitat. Si no vols caure en la típica “trampa per a turistes” i emportar-te una autèntica i genuïna màscara veneciana, et recomano Ca’Macana, on fabriquen a mà tots els seus productes. Aquí també hi trobaràs rèpliques de les màscares utilitzades en la pel·lícula “Eyes Wide Shut”.

Continuem passejant per Dorsoduro i arribem al Ponte dei Pugni, un pont històric de la ciutat. Està ubicat a 300 metres del Campo Santa Margherita. En el segle XVII, quan a Venècia hi havia varis clans rivals, aquests tenien una peculiar tradició. Un parell de cops l’any, els membres dels grups es trobaven en un pont per “donar-se d’hòsties”, literalment. A més, en aquella època, els ponts no tenien baranes i el perdedor, queia al canal. Aquestes baralles eren grans esdeveniments públics, i encara que se celebréssin en varis ponts de la ciutat, el lloc més famós és el Ponte dei Pugni (també conegut com a Pont dels Punys), en el barri de Dorsoduro. Avui en dia, el pont té baranes, però segueix valent la pena passar per allí. A més, ara que coneixes aquesta història, podràs buscar les quatre petjades de marbre blanc que hi ha en ell. Marcaven la posició inicial dels combatents. Una altra cosa que podràs observar aquí és la botiga flotant de fruites i verdures que s’instal·la en la coberta d’una gran barcassa, motiu pel qual, molts turistes també visiten aquest lloc.

A 80 metres del pont, arribem al Campo de San Barnaba on s’hi troba la Chiesa di San Barnaba. A dins de la mateixa hi ha un Museu dedicat a Leonardo da Vinci. Ah, per cert, has vist Indiana Jones i la Última Croada? Si recordes la pel·lícula, al trobar-se Indy amb Elsa al baixar del vaporetto, aquest la porta a la biblioteca en la que va desaparèixer el seu pare. La façana d’aquesta biblioteca es va representar amb l’Església de San Barnaba. Pots passar-te per aquí i tirar unes fotografies, tanmateix, has de saber que per dins és una església normal i corrent construïda a mitjans del segle XVII.

Els horaris per visitar l’església i entrar al museu son de 10:00 a 19:00 hores, i el preu és de 9€ pels adults i 6€ l’entrada reduïda. Adjunto la pàgina web per complementar l’informació.

És interessant saber que a 400 metres cap a l’oest de l’església, s’hi troba una altra església que també val la pena com a mínim acostar-se. És l’església de San Sebastiano. S’hi troben algunes de les millors obres del mestre renaixentista venecià Paolo Tiépolo. Una organització sense ànim de lucre és la responsable de la restauració de les innombrables obres d’art i arquitectura venecianes en tota la ciutat (com la brillant façana de marbre de Santa Maria dei Miracoli), i també ha restaurat recentment les pintures del sostre de Tiépolo, i porta més d’una dècada reparant i restaurant gran part de l’església.

Els horaris d’entrada a l’església son de 10:30 a 13:30h i de 14:30 a 17:00h (diumenges tancada). Adjunto la pàgina web per complementar la informació. L’església forma part de l’Associació Chorus (bitllet combinat de 14 euros). L’entrada individual a l’església és de 3,5€.

4. De Ca’ Rezzonico al Pont de l’Acadèmia

I també és més interessant saber la ubicació d’un altre dels imprescindibles de la ciutat dels canals, el Palazzo Ca’ Rezzonico, que s’ubica fent façana al Gran Canal a escassos 180 metres del Campo San Barnaba. Aquesta és una visita al nostre entendre força imprescindible a Venècia. Nosaltres hi varem entrar per conèixer un autèntic palau medieval.

Ca’ Rezzonico és un dels palaus més importants de Venècia i un dels pocs que es poden visitar. Es troba situat a la riba del Gran Canal, en el districte de Dorsoduro. És fàcil que el vegis si prens un vaporetto per moure’t per Venècia.

En el seu interior hi trobaràs el Museu del Settecento Veneziano, un museu que conta amb tres plantes i conté tot tipus d’objectes quotidians utilitzats per els nobles de la ciutat. Si el compares amb el Palau Ducal, és més petit i menys majestuós, però té algunes sales que poden resultar més boniques i cridaneres que el primer. Si teniu el temps suficient, és molt recomanable la seva visita.

L’entrada és de 10€ pels adults (7,5€ per l’entrada reduïda) i amb la targeta Venezia Unica City Pass hi entres gratuïtament. L’horari d’obertura del Palau-Museu és de 10:00 a 18:00h (dimarts tancat). Adjunto la web per tenir més informació.

Visitat el Palau ens entornem pel Canal de San Barnaba en direcció a la Fondamenta delle Zattere.

A 500 metres al sud de Ca’ Rezzonico, ens acostem a una antiga drassana anomenada Squero de San Trovaso (hi arribem en uns 7 minuts tot passejant). Els “squero” son els llocs on els venecians construeixen i reparen les góndoles, i estem de sort, perquè en podem visitar un. En aquestes drassanes, les góndoles i altres vaixells es fabriquen a mà per mestres artesans, per lo que podràs descobrir els secrets darrera de la construcció. La més famosa és la Drassana de San Trovaso, amb més de 600 anys d’història a les seves espatlles. A més, queden molts pocs squeros a Venècia (actualment n’hi ha uns 5), així que estàs a temps de conèixer per lo menys a un. Adjuntem la pàgina web.

I en uns 150 metres al sud, ens plantem a la Fondamenta delle Zattere, l’avinguda que recorre el Canal de Giudecca. Té la particularitat que des d’aquesta es tenen unes incommensurables vistes de Giudecca i l’illa de San Giorgio Maggiore.

La nostra ruta continua i ha arribat el moment de dirigir-nos a un altre dels imprescindibles a veure. Es tracta de la Galeria de l’Acadèmia, la Galeria d’Art més prestigiosa de la ciutat. Alberga la més completa col·lecció d’art venecià. Hi arribem en uns 250 metres (3 minuts a peu) de la Fondamenta delle Zattere. Els temes principals representen la vida de la ciutat, els personatges històrics i la religió. La seva col·lecció permanent conta amb un impressionant conjunt d’obres dels grans de Venecia: Tiziano, Canaletto, Veronese i Carpaccio. També hi ha exposicions temporals canviants incloses en el preu de l’entrada.

L’horari de la Galeria és tots els dies de 8:15 a 19:15h (dilluns l’horari es redueix: de 8:15 a 14:00h). El preu de l’entrada és de 15€ i entrada gratuïta pels menors de 15 anys. Adjunto la pàgina web.

I molt a prop d’aquí, hi ha una alternativa a la Galeria de l’Acadèmia. Es tracta de la col·lecció de Peggy Guggenheim (Peggy Guggenheim Collection). Es tracta d’un museu d’art modern ubicat al Palazzo Venier dei Leoni, a 400 metres de l’Acadèmia, fent façana amb el Gran Canal. A mig camí s’hi troba el Campo San Vio, amb excel·lents vistes del Gran Canal i de la ciutat.

El Peggy Guggenheim Collection és el museu de la filla de Benjamin Guggenheim i neboda de Solomon R. Guggenheim (el magnat miner estadounidenc). Peggy Guggenheim fou una àvida col·leccionista d’art i va viure a Venècia durant quasi 30 anys. En particular, se la considera una de les més fervents admiradores de l’art de Jackson Pollock i la raó per la que es va convertir en una sensació de l’art. En aquest museu, situat en el Palazzo Venier dei Leoni, et trobaràs un fotimer d’art modern. Després de la mort de Peggy, la seva col·lecció va passar a la fundació d’art Guggenheim, de major tamany, per lo que ara també ofereixen exposicions rotatives.

Els horaris d’entrada son de 10:00 a 18:00h amb el dimarts tancat. El preu per accedir-hi és de 16€ per l’entrada general. Adjunto la pàgina web per consultes.

La nostra ruta continua pel barri de Dorsoduro, ara passant a prop del Palazzo Dario (Ca’ Dario), que es troba al costat del Museu Guggenheim Collection anterior.

Aquest palau fou construït en el 1487 com a regal de casament de Giovanni Dario (un important mercader venecià) a la seva filla Marietta. La seva mala fama li vé donada perquè, curiosament, tots els seus habitants (la pròpia família Dario) varen morir en estranyíssimes condicions, donant lloc a la creença de que alguna cosa estranya succeïa darrere dels murs d’aquesta casa. La primera en viure allí fou la pròpia Marietta, que a poc de mudar-se va començar a veure com tota la seva família queia en bancarrota i un a un s’anaven traient la vida. En el segle XVII la casa, ja abandonada per la família Dario, va passar a mans del Governador de Candia, que poc després de mudar-se, també va traspassar en estranyes condicions. Més tard fou el torn de Arbit Abdoll, un mercader de pedres precioses, qui en el seu moment de major apogeu econòmic va començar a perdre totes les seves riqueses fins acabar en la ruïna més absoluta. I la llista segueix i segueix. En el 2002, una setmana després de haver llogat la Ca’ Dario per unes vacances a Venècia, el baixista de The Who, John Entwistle, va morir després de sofrir un infart. En el 2006 la propietat de l’immoble va passar a una societat americana en representació d’un comprador desconegut i està actualment en restauració. No la podràs visitar, però almenys, sabràs de la seva història si te’l creues durant el teu viatge a Venècia.

Continuem passejant i ara ens disposarem a visitar la Basílica de Santa Maria della Salute, ubicada a 200 metres (3 minuts a peu) del Palazzo Dario.

Es tracta d’una altra de les esglésies imprescindibles que veure a Venècia, construïda en el 1631 per a commemorar el final d’una epidèmia de pesta que va matar a més de 80.000 venecians. Coronada per una espectacular cúpula que s’observa des de quasi tota Venècia, la seva nau interior de forma octogonal i envoltada de sis capelles, s’hi troben fantàstiques obres de Tiziano i Tintoretto com les “Bodas de Caná”.

L’horari de la visita és tots els dies de 9:00 a 12:00h i de 15:00 a 17:30h. El preu per entrar-hi és gratuït, però si vols pujar a la cúpula hauràs de pagar uns 8€ com entrada general. Adjunto la pàgina web.

I finalment arribem a l’acabament del barri de Dorsoduro en el seu cantó est. És a dir, ens trobem a la Punta della Dogana, que és la punta de la illa de Dorsoduro, entre el Gran Canal i Giudecca. Des d’aquí tenim una panoràmica ben diferent de Venècia i les seves illes.

Un cop aquí, anem desfent el camí en direcció al Pont de l’Acadèmia, que ens queda a un passeig de 700 metres. Durant el passeig, observem al Gran Canal, altres meravelles, com el Palazzo Contarini-Fasan, fotografiat des del Campo della Salute.

Tornem a contemplar els exteriors de la Basílica de Sta. Mª della Salute…

I ara sí, finalment arribem al Pont de l’Acadèmia. El creuem, però ens hi espera alguna sorpresa. Aquest pont també creua el Gran Canal (connecta San Marco amb Dorsoduro) i es va construïr en el 1932 com a estructura temporal per a substituïr a un pont de ferro del segle XIX.

Encara que no és tant popular ni tant bonic com el de Rialto, el Pont de l’Acadèmia ofereix el què és, en la meva opinió, la millor vista del Gran Canal. A més, és un dels millors llocs que per veure la posta de sol o la seva sortida, a Venècia. Des d’aquí, tindràs la panoràmica de la famosa via fluvial que, si ja portes una estona organitzant el teu viatge a Venècia, hauràs vist unes quantes vegades.

Quan hi varem passar, ja s’estava fent fosc, i no vam poder veure la posta de sol. Al creuar al sestriere de San Marco, ens en vàrem anar un moment al nostre allotjament per descansar, canviar-nos la roba i continuar cap a la Piazza de San Marco per sopar.

5. San Marco de nit

Passem pel Campo de San Angelo, seguim el Canal di San Luca i arribem al Campo Manin, que al costat mateix és on hi tenim l’Hotel.

Quan sortim de l’Hotel, no anem directament a la Piazza de San Marco sinó que ens quedem pels carrers i places al voltant de l’allotjament, on trobem que al Campo Santo Stefano hi ha un petit mercat de Nadal.

Arribem a la Piazza de San Marco i als seus entorns per sopar, i després del mateix, continuarem passejant sense rumb i de nit, pel barri de San Marco, que tant ens va meravellar ahir. Aquí s’acaba la nostra ruta per aquest dia, que ha estat força compacta i interessant. Hem descobert tres nous barris de Venècia, cadascun amb les seves característiques i atractius.

Adjuntem un mapa de google maps amb el marcatge del recorregut del dia coneixent els Sestrieres de San Polo, Santa Croce i Dorsoduro, i de les principals atraccions i monuments que hem visitat:

1. La Plaça de Sant Marc i els seus monuments

Plaça de Sant Marc

El primer que farem serà dirigir-nos fins a la Plaça de Sant Marc, ubicada a 5 minuts del nostre allotjament (Hotel Centauro). La intenció del dia d’avui és visitar més o menys a fons, la totalitat del cèntric barri de Sant Marc. Comencem amb el sestriere més afavorit pels turistes: com hem dit, és on es troba la famosa Plaça de Sant Marc. Aquí, a més d’asseure’ns a prendre, el què probablement, sigui el cafè més car del món, podrem visitar la Basílica de Sant Marc, pujar a la torre del seu Campanile i explorar l’opulent Palau Ducal. Els amants de l’art, trobaran, en un extrem de la plaça, el Museu Correr, que presenta excel·lents exposicions temporals d’art. Sant Marc també alberga un impressionant grup de petites galeries d’art contemporani, com Victoria Miró, Espace Louis Vuitton Venezia, Caterina Tognon i Bel-Air Fine Art, totes elles amb obres d’artistes internacionals. Durant més de mil anys, aquest sestriere ha estat el cor cultural, religiós i polític de Venècia. Per aquest motiu, pots esperar grans multituds de turistes i preus prohibitius en els seus bars i restaurants.

La Plaça de Sant Marc és tant bonica que quan Napoleó Bonaparte va entrar-hi amb les seves tropes, va quedar tant meravellat que li va posar el sobrenom de “El Saló més Bell d’Europa”. A més de la seva bellesa, aquesta plaça del segle IX, té alguns dels edificis mçes importants que veure a Venècia com el Palau Ducal, la Basílica de Sant Marc, la Torre del Rellotge i el Campanile. Després de veure la plaça de dia i de nit, val la pena entrar en algun dels seus cafès històrics com el Cafè Florian o el Cafè Quadri, per a provar el seu cafè envoltat de luxosa decoració veneciana. S’ha de tenir en compte que la Plaça de Sant Marc és un dels llocs més baixos de la ciutat i sempre és una de les primeres zones que s’inunda quan es produeix l’Acqua Alta, per lo que segons l’època en la que vagis a viatjar, val la pena informar-se.

Basílica de Sant Marc

Visitar la Basílica de Sant Marc a Venècia és una de les coses que estem segurs, recordaràs del teu viatge a la ciutat dels canals. Ubicada en la Plaça de Sant Marc, la més famosa de la ciutat, aquest temple catòlic és una de les obres mestres de l’arquitectura bizantina a més de ser un dels llocs més coneguts i bells de Venècia, algo que ha fet que la majoria de viatgers no es conformin únicament amb veure-la per fora i vulguin conèixer la història i l’interior d’aquesta bellíssima catedral. Considerada com un dels grans emblemes de la ciutat a més de per suposat un dels llocs que visitar a Venècia imprescindibles, aquest temple es va construïr en l’any 828 amb la intenció de ser el lloc de repòs de les relíquies de Sant Marc. A més d’això, la Catedral de Venècia és coneguda per ésser una de les cimes arquitectòniques de l’art bizantí i a més d’un exterior increíble, en el que hi destaquen les seves cinc cúpules, en l’interior podràs veure els magnífics mosaics de la cúpula del segle XIII a més d’un museu en el que estan exposats els Cavalls de Sant Marc originals, unes estàtues de bronze que fóren robades de l’Hipòdrom de Constantinopla.

Tens vàries opcions per accedir a la Basílica de Sant Marc a Venècia depenent del tipus de visita que vulguis fer:

• En la taquilla: el primer i més important és saber que l’entrada a la Basílica de Sant Marc té un preu de 3 euros i 5 euros addicionals si vols entrar en la Pala d’Or. En aquest cas pots comprar l’entrada en la taquilla, encara que és important tenir en compte que solen haver-hi moltes cues, tant per entrar a la basílica com per a comprar les entrades al Museu (7 euros, on també hi ha el mirador a la Plaça de Sant Marc), al Tresor i la Pala d’Or, ja que aquesta és una de les visites en la ciutat més demandades per els viatgers.
• Online: Si vols evitar les cues, el millor és comprar les entrades a través d’aquesta pàgina. Hauràs de pagar 3 euros per persona per a la Basílica i 5 euros per a la Pala d’Or (els menors de 6 anys no paguen), i el servei de reserva està disponible des de l’1 d’abril fins al 3 de novembre. La resta de l’any no està disponible la reserva ja que no solen formar-se cues tant llargues.
• Visita guiada: Si vols fer una visita guiada durant tot l’any, per no perdre’t res i a més saltar-te les cues, et recomanem reservar aquesta visita guiada per la Basílica de Sant Marc o aquesta entrada combinada que inclou visita guiada + Basílica + Palau Ducal, ambdues amb guia en espanyol.

Nosaltres vam considerar que les visites a la Basílica per una banda, a la Pala d’Or i al Museu de la Basílica per l’altra, son visites imprescindibles, i per tant, les varem realitzar totes. Varem comprar l’entrada a taquilla perquè no hi havia quasi cues per l’època de l’any en què estàvem.

Els horaris de la Basílica de Sant Marc son de dilluns a dissabte de 9:30 a 17h (últim accés a les 16:45h), i els diumenges i festius de 14 a 16:30h (últim accés a les 16:15h) – fins a les 17h (últim accés a les 16:45h) des del 16 d’abril fins al 28 d’octubre. L’horari del Museu de Sant Marc és tots els dies de 9:45 a 16:45h (fins a les 17h des del 16 d’abril fins al 28 d’octubre). L’horari de la Pala d’Or son de dilluns a dissabtes de 9:45h a 16:45h, i els diumenges i festius de 14h a 16:30h. Finalment, l’Horari del Tresor de Sant Marc és de dilluns a dissabte de 9:45h a 16:45h i diumenges i festius de 14h a 16:30h.

Com t’he comentat en varies ocasions, la Basílica de Sant Marc està considerada una obra mestra de l’estil bizantí. A més de l’interior, t’aconsellem pagar per a poder veure els següents llocs que t’assegurem, no et deixaran indiferent:

• Museu de Sant Marc: Aquí podràs veure els Cavalls de Sant Marc originals, unes estàtues de bronze que fóren robades de l’Hipòdrom de Constantinopla. A més, des del museu podràs veure perfectament els magnífics mosaics de la cúpula del segle XIII i també accedir a la terrassa de l’església on estan les còpies dels cavalls i des d’on podràs gaudir de les excel·lents vistes de la Plaça de Sant Marc. Recorda que aquest punt exterior és l’únic lloc en el que es permeten fer fotos de tota la basílica.
• El Tresor: És el lloc en el que es troba l’impressionant tresor d’or i plata procedent del saqueig de Constantinopla.
• La pala d’Or: Aquest retaule està considerat com una de les grans joies que veure en la Basílica de Sant Marc.

A més de la informació important per visitar la Catedral de Venècia, et deixem varis consells i recomanacions que creiem, has de saber abans de fer la visita:

• L’accés a la Basílica no es pot fer amb pantaló curt ni tirants.
• No es poden fer fotos durant tota la visita exceptuant en el mirador que hi ha en el museu, des d’on podràs veure la Plaça de Sant Marc.
• No es pot accedir a la basílica amb motxilles o grans bolsos. Aquests els hauràs de deixar en la consigna que està en el carrer adjacent a l’església (Calle San Basso).
• Una altra de les coses importants a tenir en compte és que sobretot en temporada alta es solen formar grans cues, per lo que és important, si vols estalviar temps, reservar les entrades amb antelació o optar per fer una visita guiada, amb la que a més de saltar-te les cues, no et perdràs res important d’aquest impressionant lloc.
• Per visitar tot el conjunt (Basílica, Museu, Pala d’Or i Tresor) nosaltres ens hi varem estar un total de 2 hores, atenir-ho en compte a l’hora de fer la planificació.
• Adjuntem la pàgina web de la Basílica per complementar la documentació.

Palau Ducal

Un cop visitada la Basílica, serà el torn a la visita del Palau Ducal. Si d’alguna cosa estan orgullosos els venecians és de la seva República de Venècia. Encara que puguis pensar que és una referència a un passat molt passat, la Sereníssima o República de Sant Marc no va perdre la seva independència fins a finals del segle XVIII (1797). El seu centre del poder era el Palau Ducal de Venècia. Allí es prenien decisions que afectaven a mig Mediterrani, ja que aquest era el seu poder en els seus més de mil anys d’existència. Prepara’t per a descobrir la ostentació de la seva arquitectura, la riquesa de les seves sales, l’art de la seva decoració… i alguna curiositat.

El Palau Ducal de Venècia es troba junt a la catedral de Sant Marc. La seva façana lateral pot ser que sigui la fotografia més repetida des dels vaporettos que creuen el Gran Canal camí de la Piazza San Marco. El càrrec més elevat de la República de Venècia, el seu dirigent màxim, era el de “Doxe” (“Dogo” en espanyol, que té orígen en el llatí “Dux”, líder). Un magistrat suprem, escollit democràticament, que ostentava el càrrec fins a la seva mort. Els 120 duxs que regiren els destins de la república durant quasi mil anys varen viure en el Palau Ducal de Venècia. Ja hem comentat que la República de Venècia té una història molt llarga. Doncs el pas dels segles, i dels estils arquitectònics, és ben visible en el seu centre de poder: el Palau Ducal de Venècia. En el segle IX es va construïr un castell que ràpidament va quedar petit per acollir als magistrats del govern. A finals del segle XII es va transformar quasi per complet, passant de castell a palau. Durant més de cent anys, de 1340 a 1463 es va tornar a ampliar. Més tard, els incendis varen obligar a noves reformes que varen acabar amb un interior d’estil Renaixement Tardà. Arquitectònicament parlant, la majoria del palau és d’estil gòtic i renaixentista.

El Palazzo Ducale di Venezia era, a més de la residència dels Dux, seu del Govern de la ciutat i Palau de Justícia. Aquí es reunien els òrgans de govern i els tribunals, es trobaven oficines vàries, armeries i, inclús, presons. Així que, dins aniràs a trobar-te pràcticament de tot.

El Museu dell’Opera

L’entrada al palau es fa a través de la Porta del Frumento, la porta del blat, i encara que al fons del corredor ja s’albira l’impressionant pati, es gira a l’esquerra seguint el recorregut. Les primeres sales a les que s’accedeix conserven restes del palau que, per un o altre motiu, han estat retirats del seu lloc original. Son les set sales que conformen el Museu dell’Opera del palau. Columnes, capitells, arcs, finestrals,… es col·loquen a l’alçada dels ulls del visitant permetent apreciar detalls que d’altra forma, passarien desaparcebuts.

Un cop superades les sales del Museu dell’Opera, es surt, ara sí, al Pati del Palau Ducal de Venècia, i aquest ens deixarà a tots sorpresos.

El pati i l’edifici

Lo primer que et deixarà enlluernat serà el color blanc del marbre, seguit per la lleugeresa dels arcs, com si flotéssin enfront als teus ulls.

En el centre del pati, descobriràs dos pous amb imponents brocals de bronze de mitjans del segle XVI i, al fons, l’escala dels gegants, la Scala dei Giganti. Per ara la veuràs des de la distància, però no et preocupis… et sentiràs un nan baixant per ella. Creua el pati cap a l’escala dels censors, la Scala dei Censori, per la que arribaràs al primer pis.

Les sales del Palau: ostentació i poder

Les sales de la primera planta son les institucionals, els llocs on es reunia el consell i on s’impartia justícia. La noblesa de Venècia, es donava tot tipus de luxes: frescos, estucats, llenços, xemeneies… i la justícia també s’impartia infonent respecte a través de l’ostentació.

Des del “Liagò” – la terrassa per la que passejava la noblesa entre les reunions del consell – fins a la “Sala del Magistrato alle Leggi”, no deixaràs de moure el cap en totes direccions admirant la decoració de les parets i dels sostres, el mobiliari, els jocs de llum de les finestres… Donat que el Dux s’escollia entre tots els nobles, tenia que haver-hi una sala en la que contar els vots: la “Sala dello Scrutinio”. És impossible parlar de totes les sales sense escriure un llibre, aquí alguns noms: “Sala del Guariento”, “Sala delle Quattro Porte”, “Sala del Senato”, “Sala della Bussola”, “Sala del Consiglio dei Dieci”,…

Sala della Quarantia Civil Vecchia

Un exemple de la ostentació de la Justícia és la “Sala della Quarantia Civil Vecchia”. La Quarantia, creada pel Consell Major en el segle XII, era l’òrgan màxim d’apel·lació de la república. Frescos i teles que deixaven clar als visitants que la justícia era savia i que sabia com cuidar-se.

Sala del maggior Consiglio

Menció a part mereix la sala més gran de tot el Palau Ducal de Venècia. Amb unes mides de 53×25 metres, la Sala del Maggior Consiglio és una de les més grans de tota Europa. Aquí es reunia el consell major al que pertanyien tots els “patrisi venesiani”, entre 1.200 i 2.000 nobles. Una de les seves funcions, que tenia lloc en aquesta sala, era l’elecció del Dux. Les obres d’art que et meravellaran son d’artistes de la talla de Veronese o Tintoretto. Episodis bèl·lics de la història veneciana, exalçament de la república i dels seus ciutadans, els retrats dels primers setanta Dux – els retrats dels demés estan en la Sala dello Scrutinio -, son algun dels temes de les pintures.

L’armeria

He dit que trobaríes de tot dins del Palau Ducal de Venècia. Què et sembla un museu d’armes i municions? Això és el que son les quatre sales que componen l’armeria. Armadures, estandards, espases, alabardes, ballestes, maces,… fins a instruments de tortura.

L’interior del Pont dels Sospirs i la Presó

De la Sala del Magistrato alle Leggi surt un passadís que comunica amb la presó nova. La presó està a l’altra banda del canal, amb lo què aquest passadís és un pont. Ho has endevinat, és el Pont dels Sospirs. Des de l’interior no sembla gran cosa, pensa que es va construïr perquè els condemnats en les sales on s’impartia justícia del palau arribéssin a les seves cel·les. Una altra cosa és l’exterior, sobre el canal, sens dubte una de les fotografies clàssiques de Venècia. Una curiositat: el pont té dos corredors separats per una paret: el mencionat a la presó i, de tornada, a les Sale dell’Avogaria i al Parlatorio.

Més enllà del pont, les cel·les de la presó també mereixen una visita. La presó, és, en realitat, la nova (de mitjans del segle XVI), la Prigioni Nuove. Passadissos estrets quasi a les fosques, reixes de ferro d’aspecte més que sòlid, petites portes de fusta reforçada dignes d’una caixa forta… Una curiositat: d’aquesta presó es va escapar el famós Giacomo Casanova en el 1756.

Les estances dels Duxs

Hem dit que aquí varen viure els 120 duxs de la Sereníssima, però no havíem passat per les seves estances. En realitat si que s’hi passa, el què succeeix és que és una zona en la que es presenten exposicions temporals. El cas és que no es podien fer fotografies sota cap concepte.

La Scala dei Giganti

El què s’ha promès és deute i, al final del recorregut, podràs veure de prop les estàtues de Mart i Neptú, els dos gegants de l’escala dels gegants. L’escala és una obra mestra de Antonio Rizzo, que també va reformar l’arcada del pati, de finals del segle XV. Era per aquesta escala per la que accedien els personatges importants des de la porta principal, la Porta della Carta. Avui, baixant per ella i a través de la mateixa porta, se surt del Palau Ducal de Venècia un cop s’ha acabat la visita.

El nom de l’escala, dels gegants, deriva de les dues estàtues, Mart i Neptú, que representen el poder i el domini de Venècia sobre la terra –Mart- i sobre el mar –Neptú-. Per aquesta escala pujava el Dux per a ésser nombrat. Segons la llegenda, les estàtues fóren esculpides tant grans per a “disminuïr” la figura del Dux i recordar-li que era un home com els altres i sobretot, jutjable i condemnable… En aquesta escala fou decapitat el Dux Marino Falier acusat de traïció.

La Porta della Carta

Quan surtis del Palau Ducal, fes una volta i fes un cop d’ull a la Porta della Carta. Allí, en lo alt, et trobaràs amb el lleó de Sant Marc, el símbol de la República de Venècia, davant el que s’agenolla el Dux Foscari. El nom, Porta della Carta (porta de paper), es deu a que en ella s’exposaven els decrets oficials.

L’itinerari secret del Palau Ducal

Si t’ha semblat a poc, és perquè t’has quedat sense veure unes quantes sales. Son les sales que formen part de l’itinerari secret del palau i que només es poden visitar amb guia, en grups reduïts (màxim de 25 persones), i amb reserva. El recorregut té una durada d’una hora i pots consultar els horaris i els preus en la pàgina oficial del palau. Nosaltres no vàrem arribar en el moment adequat i no vàrem poder fer-lo.

Informació pràctica del Palau Ducal

El Palau obre tots els dies de l’any, encara que l’horari varia d’hivern a estiu. De 8:30 a 19:00h d’abril a octubre, i de 8:30 a 17:30 hores de novembre a març. Tingues en compte que l’últim accés és una hora abans del tancament. Nosaltres vàrem estar un parell d’hores a dins visitant-lo.

El preu de l’entrada és de 30€ (25€ si la compres amb més d’1 més d’antelació) i, a més del Palau Ducal, inclou la visita als museus de la plaça de Sant Marc: Museu Correr, Museu Arqueològic Nacional, i Sales Monumentals de la Biblioteca Nacional Marciana. Es pot comprar en taquilla o per internet. Tens més informació en la pàgina oficial del palau ducal de Venècia. El Palau Ducal també està inclòs (amb els 3 museus que l’acompanyen) en la tarja turística Venezia Unica City Pass, i si la tens, la visita et surt gratuïta.

Si prefereixes fer la visita amb un guia en espanyol que t’expliqui la història del Palau i et dirigeixi als llocs més importants, pots reservar un tour guiat per el Palau Ducal de Venècia. Si, a més del palau, vols visitar la Basílica de Sant Marc i recórrer els carrerons de Venècia sense perdre’t, pots agrupar les tres visites en un únic tour (dóna-li un cop d’ull a això).

Museus de la Plaça de Sant Marc

Com hem dit abans, l’entrada al Palau Ducal inclou l’entrada a 3 museus més que es troben a la Plaça de Sant Marc (amb la tarja Venezia Unica City Pass també t’entren gratuïtament):

• Museu Correr
• Museu Arqueològic Nacional
• Sales d’exposició de la Biblioteca Nacional Marciana

Museu Correr

Potser eclipsat per la bellesa de la Basílica de Sant Marc, el seu Campanar o el Palau Ducal, el Museu Correr és una de les coses que passen més desaparcebudes de la Plaça de Sant Marc. El Museu conta amb interessants obres que il·lustren la història de Venècia, en un edifici molt ben decorat de principis del segle XVIII. El més destacat de les col·leccions històriques son les exposicions que il·lustren el desenvolupament arquitectònic de Venècia. També conta amb exposicions temporals. Aquí tens la web oficial del Museu Correr.

Museu Arqueològic Nacional

El Museu Arqueològic Nacional de Venècia està ubicat al costat del Museu Correr i de la Biblioteca Marciana. És la seu d’una important col·lecció d’escultures antigues, conta amb varis originals grecs, bronzes, ceràmiques, joies i monedes, a més de la col·lecció arqueològica donada en dipòsit per el Museu Correr que conté antiguitats egípcies i assíries i babilòniques. Aquest museu és de caràcter col·leccionista i inclou una col·lecció completa d’obres del segle XVI adquirides per conegudes famílies venecianes.

Aquest és un museu que explica la història d’una ciutat d’art i de les col·leccions donades a través dels anys. No tant temps enrere, Carlo Anti entre 1923 i 1926, va portar a terme l’exposició de les obres del Museu Arqueològic que fou ampliada per Bruna Forlati entre 1949 i 1954 després de la donació de les col·leccions arqueològiques de Teodor Correr en el 1939. En el 1961 aquest museu es va enriquir encara més després dels acords post-guerra Italia-Yugoslavia amb les col·leccions de ceràmiques, vidres i joies del Museu de S. Donato de Zara. Aquí tens la pàgina web del Museu.

Com hem comentat, l’entrada pel Museu Arqueològic està inclosa en l’entrada al Palau Ducal. L’horari d’obertura és de 10:00 a 18:00 hores (horari d’estiu), i de 10:00 a 17:00 hores (horari d’hivern).

Sales d’exposició de la Biblioteca Nacional Marciana

Situada just enfront del Palau Ducal, és l’obra mestra de l’arquitecte i escultor Sansovino, que va treballar en ella entre 1536 i 1553. Representa el veritable punt d’inflexió de l’arquitectura veneciana i la ruptura definitiva amb la Venècia Gòtica. A partir de llavors, quasi tots els nous edificis, especialment els palaus, es varen inspirar en el seu innovador estil. L’edifici alberga les sales d’exposició de la Biblioteca Nacional Marciana, decorades amb frescos de Tiziano, medallons de sostre de Veronese i retrats de Tintoretto. En les exposicions, et trobaràs una magnífica col·lecció de gemmes, caligrafia i llibres.

Campanile de Sant Marc

El que sí que teníem ganes de fer era pujar al Campanile de Sant Marc. Té una alçada de 98 metres, i és l’estructura més alta de Venècia. Des de la seva cima, tindràs unes vistes increïbles de la ciutat.

Sabíes que el Campanile també fou utilitzat per Galileu? Aquí hi va instal·lar el seu telescopi per a mostrar-lo al Dux. Un cop que pugis a la torre, veuràs una placa que commemora aquest esdeveniment.

No és possible pujar per les escales i el trajecte es fa en ascensor. En algunes èpoques de l’any és possible comprar entrades sense cues per 13€ en la web oficial. Les entrades d’accés normal tenen un cost de 10 euros i s’adquireixen en la base del Campanile. L’horari d’obertura per pujar-hi és de 9:45 a 19:00 hores. S’ha de dir que el Campanile és una de les atraccions que acumula cues més importants. Nosaltres vàrem estar de sort per l’època en la que hi vàrem anar (última setmana de la tardor), ja que no ens vàrem trobar cua enlloc. Et deixo la web del monument.

Torre del Rellotge de Sant Marc

Situada en el cantó nord de la plaça, l’encantadora Torre del Rellotge de Sant Marc (Torre dell’Orologio) és una meravella per a la vista. Construïda en el segle XV, és coneguda per la seva façana altament ornamentada i d’estil renaixentista. El rellotge fou dissenyat pensant en els mariners: amb pa d’or i esmalt de color blau. No solament marca les hores, sinó que segueix les fases de la lluna i del zodíac. En la terrassa hi ha dues figures de bronze que toquen la campana cada hora. Encara que originalment fóren designats com a gegants o pastors (medeixen més de 2 metres), la seva pàtina fosca els va donar el sobrenom de “moros”. Per aquest motiu, en venecià, també se la coneix com “la torre dels moros”. Les dues figures semblen iguals, però no ho son. Una representa a un jove i l’altre, a un senyor més gran. El Moro Vecchio (“moro vell”) toca la hora dos minuts abans de l’hora exacta, per representar el temps que ha passat, mentres que el Moro Giovane (“moro jove”) toca l’hora dos minuts després per representar el temps que vé. Curiós, veritat? Una curiositat més és que s’hi t’hi fixes bé, veuràs que cap dels dos porta pantalons…

Es pot accedir a la Torre del Rellotge amb reserva prèvia i un tour guiat. Has de tenir en compte que s’han de pujar 4 pisos d’empinades escales de cargol, passant per els mecanismes del rellotge, fins arribar a la terrassa, per veure de prop als moros en acció. No és recomanable si pateixes vertígen o claustrofòbia.

Altres elements de la Plaça

En la Plaça de Sant Marc hi podràs veure dues columnes, el lleó alat de Sant Marc i l’estàtua de Sant Teodor (un dels primers protectors de Venècia) que vigilen la plaça i la ciutat. L’orígen d’aquestes dues estàtues és bastant fosc, el nom del seu artista s’ha perdut en la història, però es calcula que varen arribar a Venècia en el segle XII i, amb poques excepcions, han estat aquí des de llavors. En el segle XVIII, les execucions públiques es portaven a càrrec entre les dues columnes i, per això, si vols respectar la tradició veneciana mentres visites aquest lloc, hauràs d’evitar passar entre elles.

I per finalitzar amb les visites a la Plaça de Sant Marc, no podem deixar de prendre un dels cafès més cars del món, al Caffe Florian. Es tracta d’un cafè històric del segle XVIII, on es mostra l’esplendor del neobarroc i de l’art modern. El Cafè està obert de 9:00 a 23:00 hores, i hi tornarem a passar per davant el dia que visitem la zona de la Plaça de Sant Marc de nit.

2. De Chiesa San Moisè al carrer dei Assassini

Havent pujat al Campanile i fet (o no) el cafè, ens dirigirem a la Chiesa de San Moisè. En una ciutat que conta amb moltes esglésies barroques de gran bellesa, San Moisè és possiblement la que més destaca. La seva façana del segle XVII està engalanada amb ostentoses talles, estàtues i busts.

De fet, el seu disseny contemplava tanta decoració, que en el moment de la seva construcció van haver de retirar vàries estàtues per evitar que s’esfondrés. Malgrat de treure-li part del disseny, l’església encara es veu totalment sobrecarregada. No et perdis els dos camells tallats sobre el portal. L’entrada a l’església és gratuïta, i es troba a només 200 metres de la Plaça de Sant Marc.

Continuem passejant en direcció al Teatre de la Fenice, ubicat a 240 metres (3 minuts passejant) del Campo San Moisè. Seguim una part del Canal del mateix nom…

El Teatre La Fenice és un dels teatres d’òpera més populars d’Itàlia. A més, ha estat a punt de desaparèixer no per un, sinó per 3 grans incendis des de la seva obertura en el 1792. Tant els vilatans com els visitants fan bromes amb el nom (que es tradueix com Teatre del Fènix) i com ha coincidit amb la desafortunada història del teatre: “com el Fènix que ressorgeix de les seves cendres”… El Teatre La Fenice segueix en peu.

L’interior és l’estrella de l’espectacle, dissenyat amb estil clàssic italià: amb molt d’or i seients en espais tancats. Es pot explorar per lliure o reservar una visita guiada. El preu de l’entrada general és de 13€. Adjunto la pàgina web per complementar la documentació. L’horari per les visites és de 10:00 a 17:00 hores. Nosaltres, al final no la vàrem visitar, però ho recomano per la història i pel què es veu de les fotografies.

Arribem ara a l’església de Santa Maria del Giglio, ubicada a 270 metres del teatre (uns 4 minuts a peu). Un cop més, la façana farà que et vulguis parar una estona abans d’entrar i contemplar-la bé. En aquest cas, és una obra barroca: les estàtues que la decoren no deixen lloc a cap dubte. L’església fou reconstruïda en el segle XVII per la rica família veneciana Barbaro i els plànols de les ciutats que apareixen en la façana (Zadar, Heraclión, Padua, Roma, Corfú i Split) estan lligades a les empreses de la família al servei de la Sereníssima.

En l’interior, com sempre, hi ha moltes obres mestres. Entre elles, els Quatre Evangelistes de Tintoretto, i la Verge amb el Nen i Sant Joan de Rubens. Aquesta última obra, és l’única obra de Rubens conservada a tot Venècia.

L’horari d’obertura de l’església és de 10:30 a 13:30h i de 14:30 a 17:00 hores, excepte els diumenges que està tancada. Santa Maria del Giglio és una altra de les esglésies que formen part del circuït Chorus, inclosa en la Venezia Unica City Pass. Recordem que el Chorus Pass té un import de 14€, i l’entrada solament a l’església sense el ticket combinat és de 3,5€ pels adults.

Continuem amb la nostra ruta pel Sestriere de San Marco, i ara anem a buscar un Palauet, el Palazzo Barbarigo Minotto. Es troba a 100 metres de l’església anterior, amb la façana principal donant al Gran Canal de la ciutat.

Ens interessa destacar aquest palau del segle XV, per l’espectacle que s’hi porta a terme al seu interior, anomenat “Musica a Palazzo”. Es representen òperes de forma immersiva. Cada acte de l’òpera és representat en una sala diferent d’un dels palaus més bonics de Venècia. Per a més informació i compra d’entrades, us deixo la seva web.

Continuem passejant entre palaus, cases senyorials, ponts i canals, fins que arribem a un altre palau, aquest anomenat Palazzo-Museu Grassi, ubicat a uns 600 metres (uns 8 minuts a peu), en la zona oest del sestriere, també fent façana amb el Gran Canal. Adjunto la pàgina web.

Especialment interessant pels amants de l’art modern o de Pinault. A més d’algunes obres permanents de Pinault, ofereixen exposicions temporals. Lo especial d’aquest Palau-Museu és que les obres es realitzen, a vegades, especialment per a una sala del museu. És a dir, els artistes s’inspiren en els diferents espais que no estan adornats ni decorats, de forma que la seva obra cobra sentit. El propi Pinault va comprar aquest palau en el 2005 per a poder-hi exposar la seva col·lecció d’art.

Els horaris d’obertura del Palau-Museu son de 9:00 a 19:00 hores (amb el dimarts tancat), i el preu per accedir-hi és de 15€ l’entrada pels adults i 12€ l’entrada reduïda (nens, joves, estudiants i sèniors).

Continuem amb la nostra ruta i és ara quan ens toparem amb un altre dels palaus interessants a visitar. Es tracta del Palazzo-Museu Fortuny. Es troba a 450m de l’anterior palau (uns 7 minuts a peu).

També conegut com a Palazzo Pesaro Orfei, pertanyia a la família Pesaro, però Mariano Fortuny va instal·lar més tard aquí el seu estudi de fotografia, pintura i textil. El què es pot veure avui en el museu son els espais tal i com eren en l’època de Mariano Fortuny. Tot lo que estava relacionat amb la seva obra i la seva forma de treballar ha tingut cabuda en aquest museu. Fortuny és conegut per el seu vestit de seda especial (Delphos), però també ha desenvolupat la “cúpula”, que donava a la il·luminació una altra dimensió. Més tard, Fortuny va tornar a pintar i aquestes obres també s’han fet famoses.

L’horari d’obertura del palau-museu és de 10:00 a 18:00h, amb el dimarts tancat. Els preus per accedir-hi son de 10€ pels adults, i 7,5€ per l’entrada reduïda. Si tens la Venezia Unica City Pass l’entrada és gratuïta.

I ja som molt a prop d’un dels llocs més curiosos del barri, el carrer dei Assassini. Es tracta del pont dels Assassins i el carrer adjacent Calle dei Assassini, que es troben en ple Sestriere de Sant Marc. Aquí es varen cometre molts assassinats i robatoris en el passat. El carrer era estret i fosc. Els nobles venecians solíen optar per creuar-lo, desitjosos de no ser vistos, de camí als bordells propers. Atrapats en aquest lloc, eren presa fàcil de lladres i assassins. D’aquí, el seu nom. El carrer es troba a 140 metres del palau (uns 2 minuts a peu).

3. De Palazzo Contarini del Bovolo al Pont de Rialto

Continuem la nostra ruta pel Sestriere de Sant Marc amb la visita d’un dels imprescindibles, el Palazzo Contarini del Bovolo, ubicat a 190 metres del carrer anterior, i al costat del nostre allotjament Hotel Centauro.

Es tracta d’un lloc per a gaudir d’unes bones vistes sobre Venècia i que difícilment et trobaràs en altres guies de viatge. El Palazzo Contarini fou construït a principis del segle XV per la família Contarini, desitjosa de fer ostentació de la seva riquesa i el seu poder. El palau és famós per la seva elegant escala de cargol d’estil renaixentista que es retorça per una torre circular d’estil bizantí.

En l’últim pis, i després de superar uns 112 graons (aquí no hi ha ascensor), es pot sortir al “Belvedere”(mirador), un balcó des d’on obtindràs una meravellosa vista de Venècia, incloent les cúpules i el Campanile de Sant Marc. Adjunto la seva pàgina web.

L’entrada costa 8 euros i aquí hi ha molts menys turistes que a Sant Marc. Els horaris d’obertura del palau son de les 10:00 a les 17:30h cada dia.

Visitada aquesta meravella, ens encaminem en direcció al Pont de Rialto, per abans de creuar-lo i gaudir-lo com es mereix, visitar una altra joia d’aquesta venècia medieval. A 550 metres, seguidament al trencall del Pont de Rialto, ens trobem amb un “Centre Comercial”. Es tracta d’un edifici anomenat Fondaco dei Tedeschi, el qual és de 1228 i s’ha reconvertit actualment amb un gran Centre Comercial. La particularitat és que disposa d’una gran terrassa en la part superior de l’edifici des d’on s’obtenen unes grans vistes dels entorns de la ciutat.

Situat en el Gran Canal i prop del pont de Rialto, és un preciós edifici que data de 1228 i agafa el seu nom dels comerciants alemanys (Tedeschi, en italià) que s’allotjaven aquí durant els seus viatges de negocis a la ciutat. En el 2016, l’edifici va obrir al públic com la primera botiga de DFS a Europa. Doncs és una alternativa genial si no vols pagar per tenir unes boniques vistes elevades de Venècia. En la part superior hi ha una terrassa, com hem dit, que dóna al Gran Canal i que té una panoràmica magnífica. Les entrades per visitar la terrassa son gratuïtes, però s’han de reservar amb antelació. En temporada alta s’esgoten bastant ràpid, per lo que necessitaràs uns dies de marge per fer-te amb els tickets. En la seva web podràs bloquejar una franja horària de 15 minuts i la visita està limitada a 40 persones.

I finalment, arribem al famós Pont de Rialto, que és el pont més famós de Venecia. Aquest arc de marbre graciosament corbat atravessa el Gran Canal amb unes arcades ocupades per botigues tipus “boutique” (bastant cares).

Construït originalment com un pont de pontons en el punt més estret del canal, l’estructura actual data de finals del segle XVI i fou una enorme obra d’enginyeria per a la seva època. Si pots obrir-te pas entre les hordes de turistes que volten per aquí, tindràs una de les vistes més famoses de Venècia: la majestuosa extensió de palaus al llarg del Gran Canal, que vibra amb el tràfic de vaixells.

No ens obsessionem amb les fotografies, ni en creuar-lo varis cops, perquè per aquest lloc hi passarem més dies…

4. Vaporetto pel Gran Canal i Illa San Giorgio Maggiore

L’intenció que tenim un cop arribats al Pont de Rialto, a part de visitar-lo i veure les vistes, és agafar un vaporetto i fer-nos la totalitat del Gran Canal, començant pel nord, des de la Piazzale Roma. Anirem baixant pel gran canal i anirem gaudint de les diferents vistes del canal, dels palaus i de les góndoles i vaixells que ens anirem trobant per davant. La nostra intenció és arribar a l’embarcador de la Plaça de Sant Marc. Primer de tot doncs, agafem el vaporetto al mateix embarcador del Pont de Rialto i ens dirigim fins al final del Gran Canal en la seva part nord. Son uns 15 minuts de recorregut, solament. Per arribar fins a Piazzale Roma podem agafar el vaporetto nº1 i el nº2, el primer que passi. Recordem que passen vaporettos cada 10-12 minuts aproximadament. Per baixar agafarem el vaporetto nº1, que és l’únic que fa la totalitat del Gran Canal.

I finalment, després d’uns 40-45 minuts arribem a l’embarcador de la Piazza de San Marco. Baixem del vaporetto amb la sensació d’haver gaudit moltíssim i plenament bocabadats de l’experiència que acabem de tenir. I no acaba aquí el dia, tot i que es faci fosc. Encara ens queda la visita a l’Illa de San Giorgio Maggiore.

Hem de tenir en compte que els horaris del vaporetto de Venècia son de les 4:30 a les 00:30h, amb una freqüència normal durant el dia de 10 a 20 minuts, i durant la nit la freqüència es redueix de 20 a 30 minuts. Per tant, i sense gens de demora, prenem el vaporetto nº2 a l’embarcador de “San Marco-San Zaccaria” que ens durà en uns 10 minuts a l’Illa de San Giorgio Maggiore (embarcador de San Giorgio).

Es tracta d’una de les illes separades més petites que no estan connectades als canals principals de Venècia. San Giorgio Maggiore es troba a poca distància del Gran Canal i es pot arribar a ella en vaporetto o en taxi aqüàtic. Aquí podràs visitar el fantàstic monastir de San Giorgio, la Basílica de San Giorgio Maggiore i el gran campanar que reflexa el de la Plaça de Sant Marc. Des d’aquest (es pot pujar fins a dalt de tot) tindràs unes vistes increïbles de la ciutat de Venècia.

La vista de la basílica de San Giorgio Maggiore, Sant Jordi el Major, des del Palau Ducal és una altra de les postals més famoses de Venècia. Encara que, més famosa és la vista que es té des de San Giorgio Maggiore (inclús des de lo alt del seu campanar), del Palau Ducal i Sant Marc a un costat i de Santa Maria de la Salut en l’altre. Es tracta d’un dels miradors de Venècia imprescindibles, i nosaltres a més, ens va coincidir amb la posta de sol…

Però no s’arriba aquí només per les vistes: l’església en si també val molt la pena. És una de les grans obres d’Andrea Palladio, probablement el més famós dels arquitectes de Venècia, encara que sigui conegut per les seves villes campestres en la regió (Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, per cert). Un arquitecte del segle XVI enamorat del món clàssic, algo així com un precursos del neoclassicisme… dos segles abans! La façana d’aquesta església, amb el seu timpà, és prova d’això.

Com sempre, tampoc deixis d’entrar, t’hi trobaràs amb unes quantes meravelles. Entre elles, l´Últim Sopar i la Recollida del Manà de Tintoretto, Jordi que mata al drac (com no, en una església dedicada a Sant Jordi) de Carpaccio o el preciós cor de fusta amb treball de marqueteria.

L’entrada a l’església és gratuïta, no així la pujada al Campanar. Aquí tens els horaris en la pàgina oficial de l’abadia de Sant Jordi (els horaris de visita tant del Campanar com de la Basílica son de les 9:00 a les 19:00 hores). Nosaltres per poc ens quedem a fora. Com que tenim ganes de gaudir d’unes bones vistes panoràmiques de Venècia, decidim pujar al Campanile de San Giorgio Maggiore. No es pot comparar amb l’alçada del Campanile de la Piazza de San Marco, però té uns 63 metres que déu n’hi dó!

Les vistes des de dalt son molt boniques i veuràs la famosa Plaça de Sant Marc i Venècia amb una perspectiva molt diferent. L’entrada al Campanile costa uns 6€ i la pujada també es fa amb ascensor.

I finalment, retornem amb la línia nº2 de vaporetto fins a l’embarcador prop de la Plaça Sant Marc, i donem per finalitzada l’aventura en aquest primer dia a la ciutat dels canals. Ha estat realment espectacular.

Adjuntem un mapa de google maps amb el marcatge del recorregut del dia coneixen el Sestriere de San Marco, i de les principals atraccions i monuments que hem visitat (els passejos amb vaporetto no estan marcats ni la visita a l’illa de San Giorgio Maggiore. Això ho trobareu a les atraccions marcades a la pàgina principal):

Si estàs preparant un viatge o una escapada a Venècia en 4 dies ets un afortunat. Perquè no només coneixeràs els principals barris de la ciutat i els seus llocs més turístics, sinó que et donarà temps per a fer alguna excursió fora del casc històric de Venècia.

Ho hem organitzat de la següent manera: 3 dies per a Venècia i els seus barris, i l’últim dia per a fer una excursió a tres illes de la llacuna veneciana (Murano, Burano i Torcello).

Lo mínimament ideal seria una estada de 2 dies a Venècia, ja que els plans culturals son varis i hi ha un fotimer de llocs que visitar a la ciutat. A Venècia és impossible avorrir-se i t’ho demostraré amb aquesta ruta que estàs a punt de llegir. En aquest article t’ensenyaré com organitzar cada dia de la teva escapada a Venècia perquè aprofitis el temps al màxim. Sé que organitzar cada jornada és un puzzle amb moltes variables, així que vull ajudar-te perquè surti perfecte.

Podríem dir que qualsevol època és bona per a fer una escapada a Venècia i no ens equivocaríem i és que cada moment de l’any, és únic per a la ciutat. Nosaltres teníem algunes premises a l’hora de fer aquesta escapada a Venècia, com seria evitar els mesos d’estiu, degut a les temperatures i la humitat xafogosa de l’ambient, i evitar les festivitats com Nadal i Setmana Santa (evitar aglomeracions). Estratègicament, ens varem escapar la setmana prèvia a les festes de Nadal, i creiem que va ser un èxit, ja que no ens varem trobar amb masses de turistes pels llocs. Diguem, que va ser bastant “suportable”.

La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones, atraccions i espais que la ciutat de Venècia disposa, i conèixer-los a fons, sense cap necessitat de voler veure la totalitat de la ciutat o el màxim d’ella. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar. Es tracta d’una escapada per Venècia i entorns en 4 dies, durant la setmana prèvia a les festes de Nadal. Adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que vam visitar:

Dia 1: SAN MARCO: La Plaça de Sant Marc i els seus monuments + De Chiesa San Moisè al carrer dei Assassini + De Palazzo Contarini del Bovolo al Pont de Rialto + Vaporetto pel Gran Canal i Illa San Giorgio Maggiore

Dia 2: SAN POLO + STA. CROCE + DORSODURO: Del Mercat de Rialto a Ca’ Pesaro + De Palazzo Mocenigo a Basílica de Sta. Mª Gloriosa dei Frari + De Museu Leonardo Da Vinci a Campo Santa Margherita + De Ca’ Rezzonico al Pont de l’Acadèmia + San Marco de nit

Dia 3: CASTELLO + CANNAREGIO: De Riva degli Schiavoni a Via Garibaldi + De Palazzo Grimani a Scuola Grande di San Marco + De Chiesa di Sta. Mª dei Miracoli a Chiesa della Madonna dell’ Orto + De Fondamenta della Misericordia al Museu Hebreu

Dia 4: MURANO + BURANO + TORCELLO: Excursió per lliure a tres de les illes de la llacuna de Venècia

Si selecciones cadascun dels dies els podràs anar veient a tots, un per un. A més, al final de cada dia et deixaré el recorregut pels llocs amb un mapa de google maps. I aquí mateix et deixo el mapa principal amb el marcatge de tots els llocs i atractius que pots visitar en la ciutat de Venècia:

Una ruta per Venècia en 4 dies és el temps ideal per conèixer la ciutat sense presses. Hi ha tants llocs a veure que la planificació és crucial en aquest viatge. Cada etapa ha d’estar molt ben estudiada per saber optimitzar el temps.

Amb aquest article et vull ajudar a organitzar aquesta escapada inoblidable. T’exposarem les atraccions que podrem visitar cada dia, l’allotjament que et recomanem, el recorregut que hauries de caminar cada dia, etc… En definitiva, t’ho posarem fàcil perquè no et col·lapsis amb els preparatius.

A part del detall del programa de viatge, t’adjuntaré alguns dels principals consells per viatjar per lliure per la ciutat de Venècia. Corresponen a 5 grans camps:

1. Vols econòmics
2. Trasllat de l’aeroport al centre
3. Allotjament
4. Com ens mourem per Venècia
5. Tarja turística “Venezia Unica City Pass”

1. Vols econòmics

La clau és buscar els vols amb molta antel·lació. Com més t’apropis a les dates, més probabilitats tindràs de que els preus es dupliquin i augmentin. La nostra escapada va ser per unes dates específiques, entre el Pont de la Constitució de Desembre, i els dies de Nadal, concretament per la última setmana abans de les festes de Nadal (última setmana de la tardor), per tant, amb molta antelació fes una cerca exhaustiva dels millors preus a la plataforma de Skyscanner, per tal de mirar de trobar vols directes econòmics durant aquestes dates. L’aeroport de Venècia al qual volarem és l’Aeroport Internacional Venècia Marco Polo:

Plataforma Skyscanner

Vam comprar vols molt econòmics. Els vols d’anada i tornada més econòmics durant l’última setmana de la tardor ens van sortir per 44€ per persona, amb la companyia Ryan Air.

2. Trasllat de l’aeroport al centre

L’aeroport de Venècia en el que arribarem nosaltres és l’aeroport internacional Marco Polo (VCE) i està situat a uns 13 kilòmetres de la ciutat dels canals. També hi hauria la possibilitat d’arribar a l’aeroport de Canova, més conegut com a Treviso (TSF), que es troba a uns 40 kilòmetres. Descriurem ara les opcions de transport disponibles per a realitzar el trasllat des de l’Aeroport de Marco Polo a Venècia, ja sigui per terra o per aigua. L’aeroport Internacional de Venècia, anomenat Marco Polo (VCE), és el més important i té una gran quantitat de vols diaris a diferents destinacions del món. Es troba perfectament comunicat amb el centre de Venècia, i ofereix varies formes de trasllat. Tanmateix, el què determinarà la teva millor opció de transport és la ubicació del teu hotel o destí final a Venècia. A excepció de l’autobús aqüàtic i el taxi aqüàtic (que poden apropar-te a varies zones de Venècia) arribaràs a Piazzale Roma, just al costat de l’estació de tren de Santa Llucia, en el barri de Santa Croce.

En el mapa he marcat Piazzale Roma (Plaça Roma) amb un punt de color vermell. Ara ja saps, exactament, on està l’últim punt on pot accedir el tràfic rodat a Venècia. Ara anem a veure tots els mitjans de transport que van i vénen de l’aeroport.

1. Autobús Expréss (ATVO Bus)

Aquesta és una de les opcions més utilitzades pels turistes per anar de l’aeroport a Venècia. Els autobusos AVTO formen part d’una companyia privada i surten de l’aeroport Marco Polo cada 30 minuts. Durant el viatge solament realitzen dues parades, per lo que arribaràs a Piazzale Roma en uns 20 o 25 minuts. Els bitllets costen 10€ i pots comprar-los en les màquines automàtiques de la zona d’equipatges o en la taquilla de ATVO ubicada en el vestíbul d’arribades. Les màquines expenedores de bitllets de la zona d’equipatges no sempre funcionen bé, per lo què és millor anar directament a la taquilla o treure el teu bitllet per internet. Des de la Plaça Roma podràs anar caminant al teu hotel (assegurant-te de que no està molt lluny) o pujar a un autobús aqüàtic (Vaporetto) fins a una parada propera al teu hotel o destí final.  En la web oficial de ACTV (transport públic de Venècia) podràs consultar rutes i horaris dels Vaporetto. Tanmateix, en aquest cas, et suggerim optar per Alilaguna.

Per comprar el bitllet pel trasllat de l’aeroport de Venècia (Marco Polo) al centre de la ciutat (Piazzale Roma) en autobús expréss.

2. Alilaguna

Si el teu allotjament no es troba prop de la Plaça Roma de Venècia, aquesta serà la teva millor opció (evitaràs transbords i et sortirà més econòmic). Alilaguna és l’empresa que opera els autobusos aqüàtics que circulen entre l’Aeroport Marco Polo i Venècia. Hi ha 3 línies diferents (blava, taronja i vermella) que van a diferents punts del centre de Venècia. Depenent de la teva destinació, el trajecte dura entre 30 minuts i una hora. Pots comprovar horaris i rutes en la web d’Alilaguna. El preu del viatge senzill és de 15€ i 27€ si compres anada i tornada. Els bitllets es poden comprar en la zona d’arribades de l’aeroport. Tindràs que caminar uns 10 minuts des de l’aeroport per arribar a la zona d’embarc. Ja et recomanem que portis poc equipatge per a viatjar a Venècia. Els autobusos aqüàtics Alilaguna surten cada hora, per lo que tenen una freqüència menor que els terrestres. No obstant, si t’allotges a prop d’una de les parades del autobús aqüàtic estalviaràs temps i la incomoditat d’arrossegar les maletes pels carrers empedrats i ponts de Venècia.

3. ACTV Aerobus (Línia 5)

La línia 5 dels autobusos ACTV (formen part de la xarxa de transport públic de Venècia) també circulen entre l’Aeroport Marco Polo i Piazzale Roma. Perquè els relego a la tercera opció? Doncs bàsicament perquè la diferència de preu és mínima (costen 9,5€) i tenen varies parades, per lo que el trajecte pot demorar-se més de 45 minuts. Aquí pots consultar horaris i tarifes.

4. Taxi aqüàtic

Aquesta és la forma més cara (i possiblement la més còmoda), per arribar a Venècia des de l’aeroport. Un taxi aqüàtic típic pot costar entre 100 i 150 euros, depenent del lloc exacte de Venècia i de la quantitat d’equipatge que hi portis. Si viatges amb un grup nombrós, pot ésser interessant, ja que el preu és per el vaixell. La majoria tenen una capacitat per a 10 persones i 10 maletes. A l’igual que amb qualsevol taxi terrestre a Itàlia, acorda el preu amb el taxista abans de pujar-hi al vaixell per evitar sorpreses.

El Taxi aqüàtic compartit és una opció de transport cada vegada més popular. Et proporcionarà un viatge menys abarrotat que l’autobús aqüàtic i és més barat que un taxi aqüàtic privat: uns 35 euros per persona. Una de les majors avantatges del taxi aqüàtic és que et portarà al punt més proper possible al teu allotjament, per lo que pot ser una bona alternativa si viatges amb equipatge pesat.

5. Taxi

Un taxi normal (cotxe) pot portar-te de l’aeroport a Piazzale Roma en uns 15 minuts i et costarà més de 50 euros, incloent les taxes per equipatge. Amb un taxi, no faràs cap parada extra, per lo que és la opció més ràpida si el teu punt de sortida o d’arribada està a prop de Plaça Roma o l’estació de tren de Santa Llúcia.

3. Allotjament

Et recomano que t’allotgis en un apartament o en un hotel com més a prop possible del centre de Venècia millor, és a dir, com més a prop de la Plaça de Sant Marc, millor. De fet, nosaltres vam buscar l’allotjament directament al barri de Sant Marco, i vem trobar-nos amb algunes sorpreses. Al viatjar fora de temporada, i sobretot al fer-ho amb la màxima antelació possible i comparant preus, també hi va ajudar. Per reservar l’allotjament ho solem fer per qualsevol de les dues plataformes especialitzades:

• Booking: Allotjament amb cancel·lació gratuïta
• AirBnb: Allotjaments especialistes en apartaments, també amb l’opció de cancel·lació gratuïta

Nosaltres ens vam allotjar en un confortable i humil Hotel de 3 estrelles al Sestriere de Sant Marco, anomenat Hotel Centauro. Aquí us adjunto la pàgina web. El vam contractar per la plataforma Booking. A sota adjuntem una estimació “actual”. La relació qualitat/preu va ser fantàstica.

4. Com ens mourem per Venècia

Un cop contractat l’Hotel al Barri de San Marco de Venècia, hem de dir que el mitjà de transport que farem servir més durant els 4 dies seran pràcticament les nostres cames, ja que la majoria de llocs per visitar estan a prop, excepte les illes. Abans d’entrar en matèria, et volem assenyalar que Venècia és una ciutat relativament petita, per lo que no dependràs excessivament del transport públic per desplaçar-te per ella. De fet, la nostra idea és que amb els 3 dies que estem al centre de la ciutat, la nostra intenció és que ens ho arreglem perfectament caminant i poguem conèixer tota la illa caminant. A més, part de la màgia de viatjar a Venècia radica en perdre’s pels seus carrers i carrerons, descobrint racons, ponts i canals. No obstant, necessitarem el transport públic per anar de l’aeroport al Centre de Venècia, com hem explicat en anteriors apartats. Tractant-se d’una ciutat tant diferent, també en ella el transport és algo particular. Per lo tant, tampoc és mala idea provar alguna d’aquestes formes extravagants per moure’s d’un lloc a un altre. A Venècia, com que els carrers son d’aigua, també el transport és especial. Tots els vehicles son aqüàtics: ambulàncies, taxis, patrullers, cotxes de correus i també els autobusos. Dit això, aquí tens els mitjans de transport públics i privats disponibles per a moure’s per Venècia.

1. Vaporetto

Els autobusos aqüàtics reben el nom de Vaporetto i estan operats per la companyia ACTV de Venècia. Hi ha diverses línies que recorren la ciutat amb horaris prefixats. Funcionen igual que els autobusos públics que operen en qualsevol altra ciutat. Amb els Vaporetto podràs viatjar d’un barri a un altre de Venècia. Operen tots els dies de l’any sense excepció i amb una freqüència aproximada de 10 minuts. Aquestes barques també et permetran arribar a les altres illes pròximes a Venècia: Murano, Burano i Lido, per exemple. Hauràs de prendre-les en les dàrdenes grogues que reconeixeràs fàcilment; en les parades de Vaporetto podràs comprar el ticket abans d’embarcar. En la pàgina oficial de ACTV pots consultar el recorregut que fa cada línia i els seus horaris.

Hi ha un preu únic per bitllet que és de 9,50€. Té validesa per a fer les combinacions que desitgis durant el transcurs de 75 minuts. Com podeu comprovar, es tracta d’un dels bitllets més cars de transport públic de tot Europa. Si creus que li has de donar un ús considerable, et recomano comprar-te un abonament de transport il·limitat. Existeixen abonaments per a 2, 3 i 7 dies. Aquí t’ho deixo.

Nosaltres vam estar allotjats a l’Hotel Centauro, el qual es troba a tant sols 5 minuts caminant de la Plaça de Sant Marc, i a 6 minuts caminant fins al Pont de Rialto. La situació era immillorable, però tot i això vàrem agafar el vaporetto per moure’ns pel Gran Canal de Venècia (el dia d’arribar per anar-nos-en a l’hotel, el dia de marxar, un altre dia per fer una visita més turística de tot el Gran Canal i el dia de les illes). Venècia és més gran de lo que sembla. Hi ha molts carrerons, places i monuments així que li vàrem treure profit a la targeta de transport públic de Venècia. Tens les següents opcions d’abonaments de vaporetto de viatges il·limitats (preus 2023):

• 24h de transport públic: 25€
• 48h de transport públic: 35€
• 72h de transport públic: 45€
• 7 dies de transport públic: 65€

La forma més fàcil de comprar-los al preu oficial és a través d’aquesta web en espanyol. Ah, i els menors de 6 anys viatgen gratuïtament.

Els abonaments de viatges il·limitats a Venècia son per hores i no per dies naturals. Comencen a contar les hores en el moment que fas el primer viatge. Segons la nostra experiència, et podem dir que sí que surt a compte comprar un abonament de 2 o 3 dies. Aquests bitllets de viatges il·limitats van molt bé si vas a realitzar l’excursió a les illes de Murano, Burano i Torcello perquè faràs entre 3 i 4 recorreguts de vaporetto en aquest dia. També has de pensar que l’autobús que agafis en l’aeroport et deixa a Piazzale Roma, per lo què per anar al teu hotel, segurament necessitaràs un altre recorregut de vaporetto. I un altre per tornar. Per exemple, amb els passis de 2 i 3 dies si has 5 trajectes en vaporetto ja et surt a compte.

2. Taxi Aqüàtic

A Venècia també tens la opció d’agafar taxis aqüàtics. Tanmateix, aquest servei és bastant car. Els taxis aqüàtics es caracteritzen per ser vehicles grans i molt ben cuidats, preparats per portar fins a unes 12 persones. Per lo tant, si viatges en grup, pot ser una bona forma de moure’s de forma puntual.En quan al preu; un passatge des de l’Aeroport fins al centre de la ciutat pot costar al voltant dels 100 euros. Sí, no ens hem equivocat: una petita fortuna que es liquida en uns pocs minuts!

3. Góndola

En l’antiguitat, aquest era el mitjà de transport per antonomasia a Venècia. No obstant, avui en dia, les góndoles han quedat relegades a l’entreteniment turístic. Pots agafar-la en qualsevol moll i el gondoler t’anirà guiant per la ciutat explicant-te els secrets que amaga Venècia. El gran problema que representa aquest tipus de transport és sens dubte el seu preu: uns 40€ en embarcació compartida o més de 120€ si vols fer el viatge de forma privada. Tanmateix, fer un passeig en góndola pels canals és una experiència meravellosa i molt romàntica.

4. Traghetto

Aquestes son les góndoles que s’utilitzen per creuar el Gran Canal en els barris on no hi ha ponts. A diferència de les góndoles turístiques, aquests vehicles son bastant més econòmics (2 euros per viatge). Potser això es deu a que en algunes zones és inevitable agafar-les per anar d’un punt a un altre. Si viatges amb un pressupost ajustat, però et fa il·lusió pujar a una góndola, aquesta és una fantàstica opció. L’experiència és, evidentment, diferent. Els Traghetto solen anar bastant plens i solament creuen el Gran Canal.

5. Alilaguna

Aquest és el nom que rep una companyia que realitza alguns trajectes interessants. Solen viatjar des de l’Aeroport de Marco Polo fins al centre de Venècia, per lo què és una excel·lent opció per realitzar el trasllat des de l’aeroport. També tenen línies que arriben fins el moll d’arribada dels creuers per portar els turistes des d’allí fins al centre de la ciutat. Les tarifes resulten econòmiques comparades amb les del Vaporetto, no obstant, depenent del viatge que tinguis que fer, tindràs que analitzar quina opció et convé més.

5. Tarja turística “Venezia Unica City Pass”

Si vols visitar uns quants llocs turístics de Venècia i muntar en vaporetto, la tarja “Venezia Unica City Pass” serà la teva millor aliada. A diferència d’altres targetes turístiques, la Venezia Unica City Pass és completament personalitzable i es pot escollir no només la seva durada sinó també quines atraccions vols que hi estiguin incloses – fins a excursions a les illes properes o visites guiades -. Tanta flexibilitat fa que pugui semblar un xic complicat gestionar la compra, però no ens hem d’agobiar. Les opcions estan molt clares i funciona com un carretó de la compra en la que vas afegint el què t’interessa. Fes-li un cop d’ull a la seva web.

Pots comprar la targeta Venezia Unica City Pass incloent el transport entre les illes i dins de les mateixes. Si no vols les entrades als museus i atraccions, recorda que és quasi imprescindible fer-se amb la targeta de transport, que inclou els vaixells a les illes properes com Murano, Burano o el Lido. Pots comprar la teva per els dies que vagis a passar a Venècia des d’aquí.

La targeta turística Venezia Unica City Pass ofereix accés gratuït i sense cues als principals museus de Venècia. Podreu dissenyar el vostre propi itinerari i estalviar fins a un 28% respecte al preu habitual dels monuments de la ciutat. Les atraccions a les que podreu accedir amb la Venezia Unica City Pass son les següents:

• Palau Ducal.
• Museus cívics de Venecia.
• Museu Correr.
• Museu Arqueològic Nacional.
• Biblioteca Nacional Marciana.
• Ca’ Rezzonico y Ca’ Pesaro.
• Palazzo Mocenigo.
• Casa di Carlo Goldoni.
• Museu de l’Encaix.
• Museu de Historia Natural.
• Museu Fortuny.
• Fundació Querini Stampalia.
• 14 esglésies de la Associació Chorus: Santa Maria del Giglio, San Stae, Santo Stefano, Santa Maria del Rosario…

La targeta Venezia Unica City Pass permet accedir una vegada a cada atracció i és vàlida durant els 24 mesos posteriors a la seva compra. Podreu accedir a qualsevol dels monuments inclosos durant el temps que estigui activa la targeta a excepció del Palau Ducal, que només es pot visitar el dia que seleccionis en el calendari, concretament entre les 12:00 i les 17:00 hores. Un cop hagis accedit al Palau Ducal, tindràs sis mesos per accedir a la resta de monuments.

El preu de la Venezia Unica City Pass per adults és de 52,90€, 31,90€ pels majors de 65 anys i pels joves de 6 a 29 anys. Els menors a 6 anys entren gratuïtament a totes les atraccions i monuments.

Adjuntem una taula amb la globalitat de les atraccions que volem visitar i que estan incloses en la tarja Venezia Unica City Pass, i així veurem si ens surt o no a compte comprar aquesta targeta:

Com podeu comprovar, només surt a compte si visitem alguna de les atraccions que d’inici no sabem segur si visitarem, per tant, vàrem decidir de no fer-nos la targeta fins que no ho tinguéssim més clar.