Autor: admin

A prop del minigolf i de Puycelsi (a 13km), es troba una altra joia de poblet medieval fortificat, anomenat Castelnau-de-Montmiralh. Construït al voltant de 1220, al final de la creuada contra els albigesos per Raymond VII, la bastida de Castelnau-de-Montmiralh va resistir als anglesos que, liderats per el Príncep Negre durant la guerra dels 100 anys, renunciaren a atacar-lo. Els mont-miralesos varen saber llavors com defendre’s durant les guerres de religió, i així preservaren un patrimoni inestimable que avui en dia és “un dels pobles més bonics de França”.

Es tracta d’un emplaçament inexpugnable en l’edat mitjana. Castelnau-de-Montmiralh ofereix vistes incomparables del bosc de Grésigne i del mosaic de formes i colors dels camps i turons.

Aquesta bastida domina, des del seu promontori, un magnífic paisatge d’on la vista es perd a l’horitzó. Aquesta situació única i la seva taula d’orientació constitueixen un punt de partida privilegiat per a passejos en plena naturalesa i el senderisme en les vinyes de Gaillac.

Però Castelnau-de-Montmiralh oculta altres molts de tresors. Els seus carrers i carrerons embullats son una invitació al passeig contemplatiu. Magníficament reformada, la bastida està plena de laberints en els que un pot fer veure que es perd per a descobrir a cada pas un nou tros de la història.

La plaça de les Arcades

Lloc ineludible de Castelnau-de-Montmiralh, la plaça de les Arcades és la plaça del mercat. Ha mantingut la seva funció com a centre neuràlgic del poble i és un lloc de trobades infal·lible per el mercat dels dimarts per el matí al llarg de tot l’any o per el retrobament al final del dia.

En Juliol, Les Musicales s’apropien de la plaça, i ofereixen tres dies de concerts gratuïts. En l’agost, és l’escenari de les festivitats del 15 d’agost i la fira de la mel.

L’església de l’Assomption

Data del segle XV. La sala del tresor conté la magnífica “croix des consuls”(creu dels cònsuls), una obra mestra d’orfebreria religiosa.

A la volta d’un carreró descobrirem la plaça de la Rosa, des d’on sortien els peregrins cap a Roma o cap a Santiago de Compostel.la; un rentador del segle XVII; els vestigis de les antigues fortificacions; elements de l’arquitectura medieval; boniques mansions antigues; i l’estàtua de la Verge, que des de dalt del Pechmiral abraça el magnífic panorama del bosc de la Grésigne. El castell fou destruït en el segle XVII i només queden visibles uns pocs elements de fortificació.

Adjuntem la documentació gràfica en forma de plànol que ens serví per fer-nos una ruta per dins l’entramat de carrerons de Castelnau-de-Montmiralh:

Ubicat a 10 kilòmetres de Puycelsi, per la carretera comarcal D964, ens trobem un centre d’Oci anomenat Vère Grésigne. És un centre molt gran, d’unes 20 hectàrees, equipades amb piscines i tobogans, càmping, tennis, pesca… i un minigolf.

A casa nostra és tradició de jugar al minigolf allà on anem de vacances, i aquí el vam trobar, o sigui que vam fer una partideta en el minigolf del Centre d’Oci.

La partida ens va costar 3€ per persona.

Vam anar a veure aquest poble de traçat medieval, i ens en vàrem endur una sorpresa, ja que estaven de festes i feien la Festa Medieval del 2019: Animacions, lluites, mercat medieval, visites guiades, assalt de la vila,…

Vam deixar el cotxe a l’aparcament extern al casc històric, on hi ha al costat l’oficina de turisme. Amb el plànol que teníem vam veure que era una ruta molt interessant que et feia entrar al casc històric fortificat i passar per totes les atraccions del poble. I així ho expliquem.

Les atraccions o imprescindibles que ens vam anar trobant pel camí son aquests, fent un total de 12:

• Tour dite de la Prison: Torre anomenada de la Presó i primera porta de l’Hirissou (fortificació). Ni quadrada ni rodona, l’estructura de la torre té forma d’esperó i ogiva. Aquesta característica, gens comú a les antigues ciutats fortificades, es va dissenyar per protegir millor les torres contra els cops de les màquines de guerra (ariets, catapultes,…), i més tard, contra les bales de canó, primer de pedra, i després de ferro.
• Maison des Gardes et 2e porte de l’Hirissou: Casa dels guàrdies i segona porta de l’Hirissou (fortificació). Era la última defensa: no tenia ni rasa, ni pont llevadís, ni rasclet, encara que a l’esquerra, poden observar-se les frontisses que suportaven l’enorme i pesada porta de fusta. A dalt, sobre la volta, es troba l’adarb.
• Le chemin de ronde: L’adarb. El poble està enclavat en els seus 800 metres de muralles, franquejades per torres i traspassades per portes fortificades. Les seves muralles s’han conservat miraculosament després de nombrosos setges: les Creuades de Simon de Montfort, els atacs dels hugonots i fins i tit dels anglesos durant la guerra dels 100 anys… Als peus de les muralles, hi ha una immensa explanada, coneguda com la palestra, on els cavallers participaven en justes i tornejos.

• Ancienne Gendarmerie: L’antiga gendarmeria. Després de la Revolució, una brigada a cavall acompanyada d’una altra brigada a peu es van instal·lar a Puycelsi (a la casa que pertanyia a la família Tholozany), fins que el general Lacombe de Saint Michel va aconseguir obtenir la seva autorització de trasllat a Vaour. Des de llavors, no hi va haver una gendarmeria a Puycelsi fins al 1816. Finalment, en el 1857, la gendarmeria es va traslladar definitivament a Castelnau de Montmiral.
• Maison Commune: Antic ajuntament. Ajuntament de 1790 a 2016. El seu primer alcalde es tractava de Mafre Farjanel, elegit pels cent trenta electors del municipi. Abans d’aquest primer consell municipal, el territori l’administraven 4 cònsuls: dos a càrrec del poble, i els altres dos, del camp. En la planta baixa de l’Ajuntament es celebrava un antic mercat.
• Ancienne Auberge: Antic Alberg. Fa cosa d’alguns anys, encara podia llegir-se a l’alberg la inscripció: “S’ofereix allotjament a persones a peu i a cavall”. En aquesta magnífica construcció amb porta ogival i finestrelles coronelles decorades amb farratge poden observar-se unes varetes de ferro amb una anella, que es coneixen com “sarget”. Alguns pensen que aquestes anelles servien de suport a les barres de fusta d’on s’exposaven els tapissos durant les grans processons i altres, que en elles s’hi penjaven les teles pintades amb glast perquè s’assequessin.
• Eglise Saint-Corneille: L’església del poble.

• La Chapelle Saint Roch: La capella Saint Roch. Aquesta capella la varen construir en 1703 els habitants del poble per donar-li gràcies al cel per haver-los protegit de la pesta. Cal destacar el seu maquíssim altar de fusta tallada. Al voltant del tronc, s’entrellaçaven varies garlandes d’on es combinen fulles de vinya, raïms i flors de colors. El fons de l’altar està pintat amb glast. A l’entrada, poden veure’s el blasó de Puycelsi tallat per Gérard Taillefer, un dels últims picapedrers del país.

• Chateau dit du Capitaine Royal: Castell anomenat del Capità Royal. Al convertir-se en Capitans governadors a partir del segle XIV, els senyors de Puycelsi visqueren en aquest castell. Destaquen les seves dues torres rodones, així com la bonica porta amb una llinda corbada. Aquests Capitans governaven el poble per el rei, i s’encarregaven de gestionar el Bosc de Grésigne (3.600 ha), el bosc de roures més extens en la regió Midi-Pyrénées. Del mateix solia extreure’s llenya i fusta per fusteria que s’utilitzava per la fabricació de dogues per la boteria (vi de Gaillac), així com carbó de fusta i fusta que s’utilitzava com a combustible en els forns dels vidriers. Després d’una explotació i manutenció eficients és, avui en dia, un lloc destinat a la caça major.
• Place du Fus: Plaça de Fus. En Puycelsi, encara a finals del segle XIX, eren nombrosos els artesans que fabricaven boixets (per filar el cànem o la llana), que les dones anaven a vendre a les fires dels voltants (Cordes, Montauban, Gaillac, etc…). Aquests boixets (en francès fuseaux) es realitzaven amb diferents classes de fusta, principalment amb boix o auró, carpe o vern.

• Maison a pans de bois: Casa amb entramat de fusta. Es composa d’una carcassa de fusta. El reblert, forjat, s’ha realitzat amb argila i guix, a més de “morrillos” (pedres brutes), maons o tova (mescla de argila, palla, arena i calç).

• Mairie: Ajuntament (escola antiga).

A part de les atraccions visitades, Puycelsi ens va agradar per les seves traces medievals dels carrers i places, ja que vam passejar sense rumb una bona estona, per delectar-nos amb això:

Es tracta d’una ruta de mig dia de durada fent caiac per les gorges del riu Aveyron, i un cop finalitzem farem 3 trams de carreteres panoràmiques que estan molt a prop. Anem per parts.

Caiac per les gorges del riu Aveyron

El lloguer i la sortida del caiac es fa des del poble de Saint Antonin Noble Val, ubicat a 40km de l’apartament (vam estar uns 44 minuts amb cotxe). Vam fer una reserva prèvia de mitja jornada, amb l’empresa Canoe Evasion, on els hi llogàvem el caiac i ells ens venien a recollir. Ho recomanem totalment. L’arribada la vam fer a prop del poble de Cazals.

Vam passar per trams molt bonics i salvatges del riu Aveyron i ens va agradar molt els paisatges, perquè en alguns punts passàvem a prop de congostos i engorjats.

Els preus de l’activitat son de 19€ per persona si fas mitja jornada. Si fas jornada completa son 25€. Per altra banda, pots sortir a partir de les 9h del matí i tens de temps amb jornada completa fins a les 20h del vespre. Reserva prèvia imprescindible.

Route de la Corniche

Vam finalitzar el caiac i ens posarem a investigar els entorns. Vam agafar el cotxe i vam anar a fer aquesta carretera panoràmica, sortint de la D115 entres a la D115bis, amb diversos punts de vista sobre les Gorges de l’Aveyron: un, al poble de Brousses. En total son uns 5,6Km (9 minuts de cotxe i de bones vistes). Ens vam parar alguns cops.

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m42!1m12!1m3!1d16196.75236634236!2d1.7092949368271126!3d44.14094843225945!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m27!3e0!4m3!3m2!1d44.1518667!2d1.7252965!4m3!3m2!1d44.1503428!2d1.72406!4m3!3m2!1d44.1406139!2d1.7185754!4m4!1s0x12ac49c413ff863f%3A0x1a023e649dc686d9!3m2!1d44.1337897!2d1.7184849!4m4!1s0x12ac492e52f52e9d%3A0x6af22d39ddd99173!3m2!1d44.133112!2d1.7167169999999998!4m3!3m2!1d44.1293888!2d1.7124835999999999!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1637167983580!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Mirador del Roc d’Anglars

Vam enllaçar amb aquesta ruta, que és una carretera panoràmica que surt del poble de Saint Antonin Noble Val, per la carretera D19, i a 3km surt un trencall a mà dreta que ens porta fins al Roc d’Anglars. Les vistes son espectaculars.

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m27!1m12!1m3!1d9629.908942719996!2d1.761559897312111!3d44.14547027615673!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m12!3e0!4m5!1s0x12ac4935fd202055%3A0x406f69c2f3bd330!2sSent%20Antonin!3m2!1d44.151119!2d1.756144!4m4!1s0x12ac4b6653b04171%3A0xf3eee7fa209e3916!3m2!1d44.144144399999995!2d1.7677611!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1637167477527!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Del poble al mirador hi ha 4,7km (uns 8 minuts amb cotxe). I del trencall al mirador hi ha 1,5km, o sigui que del poble al trencall hi ha 3,2Km. A part dels meandres del riu Aveyron es té una visió també del poble de Saint Antonin Noble Val.

Punt de vista Cirque de Bone

Sortint del poble per la carretera D958 anem en pujada, i a dalt de la pujada (uns 4km) a mà esquerra hi ha un aparcament d’on hi surten camins que menen als penya-segats. S’ha de vigilar, però en principi no hi ha cap tipus de perill, perquè hi ha molta vegetació.

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m27!1m12!1m3!1d13616.536438031488!2d1.7283124831403718!3d44.15505479612595!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m12!3e0!4m5!1s0x12ac4935fd202055%3A0x406f69c2f3bd330!2sSent%20Antonin!3m2!1d44.151119!2d1.756144!4m4!1s0x12ac49dc2ca47d6d%3A0xfc5c1282bdc95bd9!3m2!1d44.156803599999996!2d1.7171752999999998!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1637167762733!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Com veiem, del poble a dalt de la pujada hi ha uns 4km (6 minuts en cotxe). S’ha de deixar el cotxe en l’aparcament habilitat, i d’allà es pot seguir un camí que careneja sobre les gorges del riu i on hi ha punts que fa de mirador. Les vistes son espectaculars.

Cordes-sur-Ciel era el poble que teníem més a prop de l’apartament de la regió d’Albi. El teníem a 14,2Km (a uns 19min amb cotxe) per carreteres locals. És dels pobles que més ens va fascinar, potser el que més. Primer, per la seva visió de conjunt: la d’una ciutat tractant d’assolir el cel. Segon perquè la ciutat és un llibre d’art i de història animada durant 800 anys per la memòria de les pedres i dels homes que la edificaren. I per últim, perquè és un lloc intemporal marcat per una màgia secular l’origen de la qual neix en l’edat mitjana. La ciutat es va fundar el 4 de novembre de 1222. Considerada com una de les primeres bastides de la regió (ciutats amb fortificacions), Cordes passà per un creixement excepcional gràcies a la indústria del teixit i del cuir. Durant aquella edat d’or (de 1280 a 1350), els comerciants rics i algunes famílies nobles varen construir magnífics palaus gòtics amb façanes decorades sorprenents. Durant la segona guerra mundial un grup d’artistes reunits al voltant del pintor Yves Brayer despertaren la ciutat oblidada i varen permetre que es desenvolupés ràpidament. Tota aquella herència fa de la ciutat de Cordes una de les ciutats medievals més significatives de França i una de les zones més importants del patrimoni europeu. Avui, hi ha uns trenta artistes i artesans d’art que hi viuen tot l’any.

Quan arribes a visitar Cordes-sur-Ciel, la millor vista panoràmica d’aquest poble emmurallat la tens des del turó proper “Pied Haut”. Aquest és el lloc d’on s’han fet les fotos que il·lustren els cartells i fulletons turístics de la localitat, en la que el poble emmurallat s’eleva sobre un mar de núvols provocat per la boira. Veient aquesta panoràmica s’entén el seu nom de Cordes “sobre el cel”, el qual li va posar una poetessa no fa molt (al 1985), i que ha estat assumit oficialment. Des d’allà també podràs veure els bonics i molt verds paisatges de camp que rodegen a Cordes-sur-Ciel.

Un cop aparques el cotxe en la part baixa del poble (hi ha zona blava en la major part del mateix), per a visitar el recinte fortificat hauràs de pujar per el molt empinat carrer de la Barbacana. En aquesta dura pujada ja podràs anar descobrint encantadors racons. Però al traspassar la porta de la primera muralla és quan realment et sentiràs traslladat a l’edat mitjana, sensació que augmenta quan superes la segona porta i accedeixes a l’interior del recinte emmurallat de Cordes-sur-Ciel, el qual no és gaire gran.

De forma allargada, les seves boniques cases entramades i les mansions amb façanes gòtiques es disposen al llarg de dos carrers paral·lels. Com a eix central, una plaça enjardinada, una altra amb el recinte de columnates de l’antic mercat del segle XV, i una tercera plaça que s’obre davant l’església de San Miguel, construïda entre els segles XIII i XV.

En el teu passeig per Cordes-sur-Ciel comprovaràs el protagonisme que tenen les botigues d’artistes i artesans, amb nombroses galeries i establiments dels més diversos oficis. I per suposat, a destacar la gran successió de mansions en les façanes es poden veure els diversos estils gòtics, des del més primitiu del segle XIII fins el flamíger del segle XV.

És difícil dir què veure en Cordes-sur-Ciel perquè cal veure-ho tot. Quasi cada un de les llambordes dels seus carrers, de les pedres dels seus edificis, de les portes i finestres de les seves cases tenen una història que explicar. A l’estiu, l’oficina de turisme de Cordes-sur-Ciel organitza tours guiats d’una hora a les 12h i a les 17h, també en espanyol, per 4 euros. Recomanem aquesta visita perquè sembla interessant.

Les portes de la muralla

El primer que veuràs a Cordes-sur-Ciel està clar: les seves muralles. Si vols entrar en el seu casc històric, les hauràs de veure.

Les casones gòtiques i les seves escultures

Els rics comerciants de Cordes-sur-Ciel es van obstinar a demostrar aquesta riquesa amb les seves enormes casones. La maison du Grand Fauconnier –actual Museu d’Art Modern i Contemporani-, la maison du Grand Écuyer i la maison du Grand Veneur, son les més boniques d’aquestes casones dels segles XIII i XIV. Agafen el nom de la rica decoració, amb estàtues i relleus, de les seves façanes: la del “gran falconer” tenia falcons, la del “gran escuder” tenia un cavall, i la del “gran caçador” escenes de caça.

Les escenes de caça son un reflex d’aquest desig dels comerciants de no ser menys que la noblesa. La caça era una activitat més pròpia de l’aristocràcia que dels mercaders, per molt rics que fossin. L’amo de la casa mostrava que podia caçar com un noble si volia. Una cosa és voler ser noble i l’altra és deixar d’ésser ric.

La Plaça del Mercat i el seu pou

La raó de ser de Cordes-sur-Ciel era la seva plaça central, la plaça del Mercat. Però, a diferencia de la majoria de places del mercat medievals, la de Cordes-sur-Ciel estava coberta (encara que a França n’hem vist unes quantes més així). Protegida per un gran sostre que s’aixecava sobre enormes columnes de fusta. I avui encara s’aixeca. Si les cases encara han resistit, perquè tindria que sorprendre’ns que l’estructura de la plaça del mercat també? Avui en dia es pot prendre un cafè sota semblant protecció.

Sota aquest sostre es troba un pou d’uns 113 metres de profunditat. Està excavat en la roca i es solia usar com a “instrument dissuasiu”, o això diu la tradició. Al seu costat, està la creu que en el segle XIV feu aixecar el Papa en memòria dels tres inquisidors tirats al pou en 1234 per els càtars.

Segons la llegenda, Cordes es va construir sobre el llom d’un dragó adormit. Aquests 113 metres de pou serien la marca de la llança de Sant Miquel colpejant a la bèstia llegendària en el cor.

Altres llocs que visitar en Cordes-sur-Ciel

Les tres casones que hem mencionat abans no son les úniques del poble que mereixen una parada. N’hi ha d’altres. Una d’elles, la maison Gaugiran, és avui l’oficina de turisme de Cordes-sur-Ciel. Altres son tallers o botigues d’artistes i artesans i també n’hi ha que s’han convertit en museus.

En les seves façanes veuràs l’evolució del gòtic al llarg dels anys: finestrals, decoració, forma, alçada… un veritable passeig per un museu de l’arquitectura de l’Edat Mitjana. Tot entre carrers laberíntics, empedrats, i empinats. Des del punt més baix al punt més alt del poble, hi ha un desnivell de 160 metres. Com a prova, l’escala del Pater Noster, amb els seus cinquanta-dos graons –el nombre de paraules del parenostre- que els peregrins pujaven de genolls.

Per suposat, tal com hem dit anteriorment, tampoc pot faltar l’església del poble, que està dedicada a Sant Miquel.

Adjuntem el material gràfic que ens donaren a l’oficina de turisme, i que ens va fer servei per realitzar la nostra ruta al poble de Cordes-sur-Ciel:

Albi és la ciutat capital del Departament de Tarn. La ciutat episcopal, ubicada en el centre històric d’Albi, al voltant de la catedral, fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2010. Albi és una ciutat plena d’imprescindibles, que seguidament anirem explicant, sempre al voltant del seu imprescindible nº1, que és la Catedral de Sainte-Cécile.

Magníficament situada a les ribes del Tarn, Albi rep amb tot el mereixement el nom de ciutat roja. Barreja de maó i pedra, aquesta ciutat episcopal inscrita en el patrimoni mundial de la UNESCO està considerada una de les perles del Sud-oest. La raó? Els seus magnífics edificis i el seu pintoresc encant. Per impregnar-nos de la atmosfera de la ciutat, recorrerem els vells carrerons estrets del centre històric o les ribes del Tarn, llocs propicis per el passeig. En el passeig contemplarem les cases antigues de maó i entramat de fusta i els palaus renaixentistes com la casa Enjalbert o el Palau Reynès.

Et portem a la ciutat episcopal on l’església va fer front a l’heretgia càtara amb l’anomenada “creuada albigense” –sí, d’aquí ve el nom- i on, sis segles després, va néixer un dels millors pintors postimpressionistes, Henri de Toulose-Lautrec. Una ciutat de tons càlids que segons l’hora del dia i l’època de l’any, varien entre el vermell, el rosa i l’ocre. Això passa per el material de construcció més típic de la zona: el maó. Aquest maó que li ha donat el sobrenom de Ville Rouge (ciutat roja) o Dame de Brique (dama de maó).

Catedral de Sainte-Cécile

Joia del gòtic meridional, la catedral de Santa Cecilia és la major catedral de maons del món i la major catedral pintada de Europa. Lo de les esglésies fortificades medievals – la catedral es va construir entre els segles XIII i XV – era típic d’aquesta zona d’”heretges càtars” als que havia que demostrar la força de l’Església.

Els frescos de la catedral d’Albi son de la mateixa època que els de la Capella Sixtina del Vaticà, però que quasi no havien sigut restaurats.

Quan diem que tot és art, no ens referim solament als frescos: el púlpit, l’orgue, les teles… i sobre tot, el cor i el jubé faran que no sàpigues cap a on mirar. El jubé és aquesta paret que separa el cor del rerecor que sembla una tela d’encaix.

El cor és el “sant dels sants” de la catedral, on els canonges cantaven l’ofici a la glòria de Déu i celebraven la Missa diària. Les estàtues de l’exterior del cor representen personatges de l’Antic Testament, i les de l’interior, del Nou Testament. L’accés a la catedral és gratuït de dilluns a dissabte de 10h a 18h, i el diumenge de 13h a 17:30h. Per accedir al cor i al tresor sí s’ha de pagar, és un bitllet combinat de 6€ (els menors de 12 anys no paguen). Per entrar únicament al cor val 5€.

Palau de la Berbie i Museu Toulouse-Lautrec

Al costat de la catedral amb aparença de fortalesa, s’hi troba el palau de la Berbie, antic palau dels bisbes, una altra joia arquitectònica. Proveït d’un pati de honor i rodejat per dues torres, encara es conserva molt bé. Edificat en el segle XIII, el palau alberga el Museu Toulouse-Lautrec, en el que s’exhibeixen moltes obres d’aquest famós artista nascut a Albi: pintures de joventut, retrats, quadres de bordells, estampes sobre el mon de l’espectacle, etc…

La visita es completa amb un passeig pels magnífics jardins del palau, des dels quals es divisa una esplèndida panoràmica del riu, les ribes del Tarn, el Pont Vell, i al lluny, els turons dels voltants. L’entrada als jardins és gratuïta, i l’horari és de les 8:30h a les 18:30h. L’entrada al Museu és tots els dies de 10h a 18h, i el preu és de 9,00€ pels adults (els menors de 14 anys gratuït), i hi ha un passi familiar a 19,00€.

Col·legiata de San Salvi

Prosseguim amb el descobriment d’Albi en la col·legiata de San Salvi (segle XI) on es barregen amb subtilesa pedres i maons. En l’interior d’aquest preciós monument que conjuga els estils romànic i gòtic, sis grans quadres expliquen la vida de San Salvi i la història de la ciutat. Sota el orgue, observa la finor dels detalls i dels colors de les escultures. Després, dirigeix-te al preciós claustre per a veure les arcades romàniques i els sorprenents capitells gòtics esculpits.

Vieil Alby

Símbol del centre històric, la casa del “Vieil Alby”(Antic Albi) és probablement una de les més típiques d’aquest barri. Construïda amb maons i entramats de fusta, ha conservat tot l’esperit medieval: volades, entramats, graner a cel obert anomenat “soleilhou”… En el pis hi ha una exposició permanent sobre la joventut de Toulouse-Lautrec.

Pont vell d’Albi

Amb els seus 151 metres, el Pont Vell d’Albi és un dels ponts més antics de França. Construït cap el 1040, fou antigament un element defensiu durant la Guerra dels Cent Anys, i llavors, en el segle XV, va acollir a famílies. Aleshores s’allotjaven en cases amb entramat que travessaven la calçada. A pocs metres d’allà, el museu Acadèmia de les Miniatures farà les delícies de grans i petits amb una extraordinària col·lecció amb seixanta vitrines de miniatures que representen interiors de cases burgeses.

Albi també fou la ciutat d’altres personatges de renom. En primer lloc, Lapérouse, un navegant del segle XVIII que va realitzar una expedició al voltant del món. Expedició relatada en un museu dedicat a ell. També està Raphaël Cordoba, un pintor que volgué compartir la seva passió per l’art creant un museu per a tots. Situada en l’antiga mansió renaixentista d’un ric comerciant d’herbes pastel, el palau de Saunal, aquest museu exhibeix 65 reproduccions de quadres mestres realitzats per l’artista d’Albi.

Casc històric d’Albi

Després de visitar els edificis més emblemàtics és hora de donar un passeig sense rumb per el casc històric d’Albi. Pots recórrer diferents zones: del Castelvieil –castell vell, el bressol de la ciutat, al voltant de la catedral-, al Castelnau –castell nou, el barri “nou”, construït en el segle XII-, passant per el bourg Saint-Salvi –que rodeja la col·legiata i on està el mercat cobert- i les ribes del Tarn.

Quan camines per els carrers medievals d’Albi et sents una mica estrany. Les parets dels edificis del casc antic no son verticals, s’inclinen cap a l’exterior conforme s’allunyen del terra. El motiu és que els impostos es calculaven sobre l’espai de la planta baixa, que s’utilitzava normalment com a botiga, sense tenir en conte si la planta de dalt, on es vivia, era més gran.

Per el camí, et trobaràs cases de nobles, mercaders i de burgesos. Algunes son d’entramat de fusta, com la Maison Enjalbert, i altres de pedra, com l’Hotel Reynes. Encara que en general, tot és de maons.

Un dels llocs més bonics del casc històric d’Albi, és la Place Savene i els seus entorns. Aquí, en la place Savene és com s’hi s’hagués aturat el temps des de molt enrere. Les vistes de la catedral son omnipresents des de tots els racons del casc històric.

Adjuntem la informació gràfica que tenim en forma de mapa, i on s’observen les rutes pel casc històric i casc urbà d’Albi. La ruta que vàrem fer nosaltres és el Circuït Púrpura, la descoberta del Centre Històric:

Durant els dies que vam estar a la regió d’Albi (7 dies), ens vam allotjar en un bonic apartament d’una casa en planta baixa. L’apartament no es troba a Albi, sinó a un poblet a 17,4km (uns 22 minuts amb cotxe) en direcció nord a Cordes-sur-Ciel. L’apartament era amb cuina a compartir i no vam trobar a faltar de res. El recomanem. Ubicació de l’apartament: Chemin des Pommiers, Labastide-Gabausse.

Tarn és un departament francès situat a la regió d’Occitània. Pren el seu nom del riu Tarn, que el travessa d’oest a est. El departament de Tarn és un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revolució Francesa, el 4 de març de 1790. Va ser creat a partir de les diòcesis d’Albi, Castres i La Vaur, totes ubicades a l’antiga província de Llenguadoc. Té una extensió de 5.758km2 i la seva capital és Albi.

Serà a Albi on passarem els pròxims 7 dies, canviant així de regió i de departament.

Les Forges de Pyrene és un complex que està a 8 minuts de Foix amb cotxe (uns 4,3km), agafant la carretera D117 cap al sud.

Es tracta de la recreació d’un poble bucòlic, en el cor d’un parc ombrejat de 5 hectàrees, travessat per un riu. Un poblet antic, però encara viu i animat en el que es revaloren els treballs i eines d’abans. Animen a la gent a venir a viure moments de la història juntament amb els famosos oficis de forjador, arquer, forner i mestre d’escola. Ells ens desvelaran els gestos i els mètodes d’una època passada però molt revolucionària. L’espai museogràfic i la seva col·lecció de 6500 eines completen aquesta visita de molts moments per a compartir. Fascinarà a persones de totes les edats. Els mesos d’estiu està obert tots els dies de 10h a 18h. Els preus son de 10,20€ pels adults i 6,80€ pels nens de 5 a 17 anys. Hi ha un passi familiar de 2 adults i 2 nens a 32,00€ (és el que vam agafar nosaltres).

Verdader llibre obert sobre la història, Les Forges de Pyrène submergeix al visitant en l’univers dels segles XIX i XX, en el que es descobreixen per mitjà de tallers animats, els gestos d’abans i la vida dels artesans de llavors. Hi ha fins a 6 tallers animats. Son tallers coberts i funcionen inclús en cas de pluja.

Adjuntem el mapa del complex, per tenir més informació:

A 10 minuts amb cotxe de Foix (uns 6,9km) per la carretera comarcal D1, arribem a l’emplaçament per entrar a visitar el riu subterrani de Labouiche, que està obert al públic des de l’any 1938.

La visita correspon a embarcar-nos a 60 metres sota terra. El recorregut, que té una longitud de 1500 metres, ens sorprendrà per la seva varietat de paisatges i riqueses geològiques. Grans o petits, apassionats del món subterrani o en busca d’una experiència única, tot el món passarà una bona estona. Al llarg del passeig, el guia abordarà diversos temes, entre els quals estan la geologia i les exploracions, i li farà descobrir concrecions amb noms evocatius com la Bruixa i l’Unicorn.

A la tornada, podrem fer una petita parada en la botiga, que ofereix una àmplia varietat de minerals i souvenirs, i també podrem fer una parada en el bar restaurant per recuperar forces.

Es tracta d’una visita completa de 75 minuts. Es recomanen sabates tancades i una peça de roba adequada amb la temperatura del lloc (a 13ºC). Hi ha aproximadament 200 graons durant la visita. La visita es porta a terme amb un guia que va amb un grup d’unes 12 persones.

Els horaris d’obertura pels mesos d’estiu son de les 9:30h fins a les 17h (jornada contínua). Els preus son de 12,80€ pels adults i 10,80€ pels nens. Els grups de més de 20 persones han de fer una reserva prèvia. La visita creiem que és un imprescindible, o sigui que val la pena, però és una mica cara.

Continuant per la carretera local que ens passava per l’última de les gorges del punt anterior (Defilé de Joucou), la carretera D107, vam anar-la seguint i cada cop pujava més fins que vam arribar al Col du Pradel, després de 20,8km des del Defilé de Joucou (uns 36 minuts). La carretera era molt estreta, i amb prou feines hi passàvem 2 cotxes.

Es tracta d’un coll amb unes vistes súper espectaculars (es veuen els pirineus), que fa de frontera entre els departaments de l’Arièja i l’Aude, a 1673 metres sobre el nivell del mar.

Si continuem per la carretera, aquesta vegada baixant, arribarem a Ax-les-Thermes i d’aquí a Foix hi ha uns 40 minuts amb cotxe (42,70km). És una bona excursió per realitzar-la amb mitja jornada, per exemple, i enllaçar-la amb altres excursions per la zona, com la ruta de les gorges anterior, o inclús amb la visita als castells de Roquefixade i Montségur, que també estan relativament a prop per la zona.