Autor: admin

I arriba el segon dia sencer a la ciutat de Florència. Visitarem primer la Piazza della Signoria, la nostra plaça preferida de la ciutat. Envoltada d’edificis medievals del segle XIII, és un ampli museu a l’aire lliure. Entrarem al Palazzo Vecchio i pujarem a la seva torre. Ens desplaçarem seguidament a la zona de la Galeria dell’Accademia i la visitarem, juntament amb la Piazza i Església de San Marco i la Piazza i Basílica della Santíssima Annunciata. Tornarem a passejar pels carrers del centre, on visitarem el Museu-Casa di Dante i el Museu Nazionale del Bargello, bàsicament per veure uns edificis espectaculars per dins. Acabarem el dia a la Piazza Santa Croce visitant l’església del mateix nom i acostant-nos a un mercat autèntic, com és el de Sant’Ambrogio.

Índex 1. Zona Signoria 2. Zona Accademia 3. Zona Centre 4. Zona Sta. Croce

1. Zona Signoria

El primer que farem en el dia d’avui serà anar a buscar la nostra plaça preferida de la ciutat de Florència, que no és altra que la Piazza della Signoria. Juntament amb la Piazza del Duomo, és la plaça més famosa de la ciutat. Aquest ampli museu a l’aire lliure, centre de la vida civil i política de Florència en l’època medieval, es troba envoltada de cases del segle XIII i té varis punts d’interès, començant per la increïble Logia dei Lanzi que alberga estàtues com la de Perseo amb el cap de Medusa o la del Rapte de les Sabines.

Al costat de la Logia i enfront de l’important Palazzo Vecchio, es troben la monumental Font de Neptú, l’estàtua d’Hèrcules i Cacus i la del David de Miquel Àngel, encara que recorda que la original es troba en la Galeria de la Acadèmia. En la plaça també s’hi troba l’estàtua eqüestre de Cosme I de Mèdici.

La nostra intenció és visitar l’imponent Palazzo Vecchio, visitar el seu museu i pujar a la Torre di Arnolfo. Si hi ha un edifici que s’ha de veure a Florència i en la Piazza della Signoria, és el Palazzo Vecchio, residència de la poderosa família Mèdici, fins que es va traslladar al Palazzo Pitti, en el 1565. De l’exterior en destaca la seva robustesa i la seva torre de 94 metres d’alçada que li dónen un aspecte de castell, encara que el seu veritable interès es troba en el seu interior, en l’espectacular Sala del Cinquecento, plena de preciosos frescos de Giorgio Vasari que decoren parets i sostres, a més d’albergar l’escultura “Geni de la Victòria” de Miquel Àngel. Com a curiositat, aquest palau es féu encara més famós quan va tenir un paper important en la pel·lícula i el llibre “Inferno” de Dan Brown.

Amb la competència del Duomo ho té complicat, però el Palazzo Vecchio de Florència és sens dubte un dels símbols de la capital toscana. Si has visitat Florència, segur que has passat per la seva plaça, la Plaça de la Senyoria, un fotimer de cegades. Però, t’has plantejat entrar-hi? Amb el seu aspecte medieval senzill i sever probablement no t’esperis lo què t’aniràs a trobar en el seu interior. Grans sales, decoració fastuosa, escultures d’artistes de la talla de Miquel Àngel i Donatello… Aquí t’explicarem una mica sobre el palau i la visita. Amb informació pràctica i racons que no et pots perdre.

Com que és també la seu de l’Ajuntament, pot tancar sense previ avís. Així que, si pots i vols, ves-hi el primer dia que estiguis en la ciutat per si de cas… Per cert, la torre també tanca en cas de pluja.

Com en la resta de museus de Florència, les cues poden ser èpiques. Amb la reserva online o si disposes de la Firenze Card, podràs accedir al Museu del Palazzo Vecchio sense cua. Una altra opció és contractar un tour guiat en espanyol, per conèixer la història i les curiositats de l’edifici i el seu entorn. Aquí pots consultar preus i horaris.

El Palau Vell ha estat el centre del poder polític de Florència des de fa més de set segles. Es va aixecar en el 1299, es creu que segons el disseny de l’arquitecte Arnolfo di Cambio (el del Duomo de Florència i de la Basílica de la Santa Creu) com a seu dels “Priori delle Arti”, l’ordre dels tres priori escollits per els gremis de la ciutat per a governar-la. D’aquesta època és l’estructura tant severa que té el seu exterior i la gran torre emmerletada. En el segle XV fou seu de la Senyoria, d’allí que també se l’anomeni Palazzo della Signoria (Palau de la Senyoria), i el nom de la plaça. En el 1540, sota el govern de Cosme I de Mèdici, es va convertir en palau ducal: residència de la família del Gran Duc de la Toscana, d’aquí la seva decoració fastuosa. Avui és l’Ajuntament de Florència, per això algunes sales (com la Sala dei Duecento) normalment no es poden visitar.

Si el Palau Vell s’anomena així és perquè hi ha un Palau Nou. Es tracta del Palau Pitti, que originalment era de la família Pitti, però que compraren els Mèdici en temps de Cosme I. A la seva dona, Leonor de Toledo, no li agradava el Palazzo Vecchio i mai va ocupar les seves estances. Preferia les del Palau Pitti.

Encara que el Palazzo Vecchio sigui gran, no son moltes les sales visitables, així que podràs recórrer-les totes sense problema. Tot i així, et senyalem algunes i les seves peces més conegudes, perquè sàpigues en què fixar-te més si vas just de temps.

La sala més famosa del Palazzo Vecchio, el Salone dei Cinquecento, va servir de cambra dels diputats del Parlament italià en els anys que Florència fou capital del Regne d’Itàlia, del 1865 al 1871.

No fa falta esperar-se molt per trobar-se amb un dels ambients més bonics del Palau Vell de Florència. De fet, és el primer. Parlem del pati, reformat en el segle XV i decorat amb estucs i frescos en el XVI per el casament de Francesc I de Mèdici amb Joana d’Àustria.

En la planta baixa hi ha alguna sala interessant, però és al pujar una gran escala de dos trams i arribar al primer pis quan s’accedeix al saló més gran i espectacular de tot l’edifici. És l’enorme Salone dei Cinquecento. La sala és la més gran dedicada al poder civil d’Itàlia, amb els seus 54 metres de llarg, 23 metres d’ample i 18 metres d’alt.

El nom d’aquesta sala fa referència al Consiglio dei Cinquecento (Consell dels Cinc-cents), format, com el seu propi nom indica, per cinc-cents ciutadans florentins. L’objectiu d’aquesta institució, constituïda a finals del segle XV, era repartir el poder a Florència, massa concentrat en les mans dels senyors de la ciutat, els Mèdici. Qui va idear aquesta institució de la nova república i va manar construïr aquest saló perquè es reunís aquí, fou Girolamo Savonarola, un predicador dominic. El capellà, que es va convertir de facto en senyor de Florència, va criticar ferotgement als Mèdici (va contribuïr a fer-los fora del poder), als ciutadans de Florència i inclús al Papa per les seves ànsies de riquesa i poder. Acusat d’heretgia, va acabar en la foguera en la Plaça de la Senyoria en el 1498. En la plaça hi ha una placa que ho recorda.

Fou Girolamo Savonarola, junt amb els seus seguidors, qui va organitzar l’anomenada “foguera de les vanitats” on es convidava als florentins a cremar els seus objectes de luxe i llibres considerats llicenciosos.

Anys després de la mort de Girolamo Savonarola, però encara en temps de república (abans de que tornéssin els Mèdici), es va encarregar la decoració del Salone dei Cinquecento amb dos grans frescos ni més ni menys que a Leonardo i a Miquel Àngel. Cadascun d’ells anava a commemorar una gran batalla guanyada per Florència: la de Anghiari (guanyada a l’enemic per excel·lència de Florència: Pisa) i la de Cascina. Leonardo va començar a pintar el seu fresc de la batalla de Anghiari, però va tenir problemes amb la seva execució i mai el va acabar. A més, el què havia realitzat es va deteriorar. L’artista toscà tenia dificultats amb la seva tècnica al fresc, si has vist l’”Últim Sopar” ho sabràs… Miquel Àngel, per altra banda, fou cridat a Roma per realitzar la Capella Sixtina i mai va arribar a començar l’encàrrec. Imagines com seria aquesta sala si els dos frescos s’haguéssin completat i seguíssin allí? Segurament seria tant famosa com la mateixa Capella Sixtina.

Miquel Àngel no va arribar a pintar el seu fresc però sí que va realitzar les sinopies, els dibuixos preparatoris, en uns cartrons. Encara que s’hagin perdut, es varen fer còpies. La millor és la de Aristòtil da Sangallo que es conserva en la col·lecció privada del compte de Leicester, a Anglaterra. Una d’elles fou copiada a la seva vegada per el mateix Rubens, en un dibuix que es conserva en el Museu del Louvre de París.

Quan els Mèdici van recuperar el poder, van manar redecorar la sala convertint-la en una glorificació de Florència i, sobre tot, d’ells mateixos. Amb Cosme I, les parets i el sostre es varen cobrir de frescos. Les obres, de Vasari (el seu artista preferit), celebren l’orígen gloriós i les victòries de la ciutat i col·loquen al gran duc de Toscana en el cel coronat per les arts.

Entre els frescos de Vasari n’hi ha un, el de la Batalla de Marciano en Val di Chiana, en el que un soldat florentí porta un estandard verd amb les paraules Cerca trova, busca troba. Segons uns anàlisis que s’han fet recentment, darrere d’aquest fresc quedarien restes del de la batalla de Anghiari de Leonardo, artista molt admirat per Vasari. En la sala es va afegir també el tron ducal i es varen col·locar estàtues de personatges de la família Mèdici coronats pels seus escuts d’armes. En el centre, hi ha el Papa Lleó X de Mèdici, el primer dels tres Papes de la família.

Entre les estàtues que decoren la sala està el Geni de la Victòria de Miquel Àngel, esculpit segurament per l’inacabada tomba del Papa Juli II. Representaria a Florencia sometent a Siena (una altra escultura dels treballs d’Hèrcules representaria a Florència sometent a Pisa), però si l’estàtua estava pensada per a la tomba de Juli II…

En la segona planta es troben les dependències privades dels Mèdici. A un costat, les habitacions privades de Cosme I, el Quartiere degli Elementi (pren el nom de la primera de les seves sales, on estan representats els quatre elements), amb els seus terres originals en fang cuit. I, a l’altre, el Quartiere di Eleonora, les habitacions privades de Loenor de Toledo, esposa de Cosme. En el Quartiere di Eleonora es troba una altra de les sales més interessants del palau. És la cappella di Eleonora, capella privada de la noble espanyola. És famosa per estar completament coberta de frescos de Agnolo Bronzino, un dels majors pintors del Manierisme. Els frescos representen històries de Moisès. També és de Bronzino la Pietat de l’altar.

En les habitacions de Leonor està també la Cambra Verda on una porta dóna accés al Corredor Vasariano: el passadís que connecta el Palazzo Vecchio amb el Palazzo Pitti, passant per els Uffizi i per sobre del Ponte Vecchio. Així els grans ducs podrien moure’s lliurement des de la seva nova residència, el Palazzo Pitti, fins al palau de govern sense creuar-se amb el poble. Poble que ja no els estimava tant després de l’abolició de la República de Florència.

En la segona planta, a més de les estancies privades, hi ha també salons públics. És el cas de la Sala dell’Udienza (sala de l’Audiència) i de la Sala dei Gigli (sala de les Flors de lis, per la decoració de les seves parets). Dues de les més boniques del palau, amb els seus sostres d’artesanat de fusta i els seus frescos. No et perdis la porta de fusta amb relleus de dos dels poetes més famosos de la història d’Itàlia: Dante i Petrarca, en la Sala dei Gigli. I, en les dos sales, no t’oblidis de donar un cop d’ull per les finestres: les vistes cap a la cúpula del Duomo son una meravella.

Les flors de lis son conegudes a Itàlia per ser el símbol de Florència, i ho son des de temps immemorials. De fet no se sap amb certesa l’orígen de la seva connexió amb la ciutat toscana. Però aquestes flors de lis en concret, tenen un altre orígen. Son les flors de lis de la casa d’Anjou, que va recolzar a la família Mèdici. En l’escut de la família, amb les seves sis boles, també veuràs flors de lis per aquest motiu.

En la sala de les Flors de Lis hi trobarem una altra de les joies de l’escultura renaixentista conservades en el Palazzo Vecchio. Es tracta del original de Judit i Holofernes de Donatello del que hi ha una còpia en l’entrada del palau, junt a la còpia del David de Miquel Àngel. Judit podria considerar-se la versió femenina de David (que per cert, també va representar Donatello, ho pots veure en el museu del Bargello en la ciutat).

Des d’un punt de vista artístic no és de les més importants del Palazzo Vecchio, però amb lo què ens agraden els mapes, no podem deixar de mencionar la Sala delle Carte Geografiche, sala dels Mapes. Un gran globus terraqui i els 53 panells pintats a l’oli que cobreixen les parets dónen una visió del món conegut en el segle XVI.

El frare i geògraf del segle XVI Ignazio Danti, que va pintar aquests mapes, és el mateix que va realitzar els de la famosa Galeria dels Mapes que pots visitar avui en els Museus Vaticans.

La tercera joia escultòrica de la col·lecció del Museu di Palazzo Vecchio és l’estàtua original del Putto amb dofí de la que has vist una còpia en el centre del pati d’entrada, la seva ubicació original. Es tracta d’una escultura de l’artista renaixentista Verrocchio, mestre ni més ni menys que de Leonardo. És una petita joia, encara que està clar que Verrocchio no havia vist a molts dofins…

A més del museu, es poden visitar les excavacions arqueològiques que hi ha sota del palau, amb restes de l’antic teatre romà i els fonaments de l’edifici. També es pot pujar a la torre del Palau Vell (Torre di Arnolfo) des d’on hi ha una de les vistes panoràmiques més boniques de Florència. A més de la visita que pots fer pel teu compte o amb un tour, hi ha recorreguts guiats temàtics organitzats per el mateix museu, algun d’ells en espanyol. N’hi ha per nens i per adults, i pots trobar un llistat amb preus i horaris en la seva web.

Des de fora amb el seu caràcter medieval, des de dins amb les seves fastuoses sales, des de lo alt de la seva torre, des de la profunditat de les seves excavacions, des dels seus racons secrets… és igual des d’on el miris, sempre valdrà la pena una visita al Palazzo Vecchio de Florència.

Els horaris d’obertura del museu son de 9:00 a 19:00h. Els horaris d’obertura per pujar a la Torre di Arnolfo son de 9:00 a 17:00h. L’entrada per accedir al museu és de 12,5€ (10€ la reduïda), i per accedir a la Torre també de 12,5€ (10€ la reduïda). Si tens la Firenze Card entres gratis i sense cues. Adjuntem pàgina web per les actualitzacions d’horaris i preus.

Visitat el Palazzo Vecchio (Museu i pujada la Torre di Arnolfo), ens desplaçarem passejant cap a la zona on hi ha la Galeria dell’Accademia. Hi ha uns 10-12 minuts i passes per la Piazza del Duomo, omnipresent. De camí, sortint de la Piazza della Signoria, ens acostarem al Palazzo Davanzati, ubicat a la Via Porta Rossa, 13, a uns 300 metres a l’oest de la Piazza. La construcció del Palazzo Davanzati es portà a terme en el segle XIV ja que la família Davizzi s’havia fet pròspera amb el comerç de la seda i de la llana. Actualment el palau té el nom de Davanzati, els quals son els tercers propietaris, son uns rics mercaders que varen reestructurar el palau agregat, un escut familiar, un mirador en el tercer pis, un pòrtic i una terrassa. Tanmateix, el palau fou comprat en l’any 1951 per l’estat, amb el propòsit de que funcionés com el “Museu de la Casa Florentina”.

El Palazzo Davanzati és la primera construcció a tota Florència en la que les finestres tenien vidrieres, ja que antigament lo què s’utilitzava eren teles impregnades en oli. Aquesta fou tota una construcció innovadora. Vista la façana del palau, seguirem la nostra ruta fins a la Galeria della’Accademia.

2. Zona Accademia

La Galeria de la Acadèmia és el lloc de Florència on es troba l’escultura del David de Miquel Àngel. Les cues que es formen a diari per accedir a l’Acadèmia son per això. Per veure el David. I no m’estranya. T’asseguro que és l’escultura que més sentiment transmet a l’estar davant d’ella. En aquest apartat compartirem amb tu com visitar la Galeria de la Acadèmia. També explicarem el si a part del David de Miquel Àngel hi ha més obres que valguin la pena dins de l’Acadèmia. També t’explicarem la informació útil d’entrades, horaris i preus que has de conèixer. La Galeria de la Acadèmia és el segon museu més visitat de Florència, només superat per la Galeria dels Uffizi. Les llargues cues d’entrada estan a l’ordre del dia. Per sort, és fàcil no ser un dels que espera. Simplement, has de “fer els deures” abans i treure l’entrada per avançat. Aquest petit gest t’estalviarà moments d’estrès.

Les opcions d’entrades a l’Acadèmia per estalviar-te les cues son aquestes:

• Ticket per visitar la Galeria de l’Acadèmia per lliure: tindràs que seleccionar dia i hora d’entrada. Pots entrar sense fer cua des de 15 minuts abans de la teva hora. Es compra per aquí. També hi ha l’opció, que com nosaltres, disposeu de la tarja abonament Firenze Card.
• Visita guiada en espanyol per la Galeria de la Acadèmia: Faràs la visita de la ma d’un guia expert en art del Renaixement. Per conèixer el detall del David i de la resta d’obres de l’Acadèmia. Pots reservar la visita guiada aquí.
• Visita guiada junt amb els Uffizi: a part de la visita guiada a la Galeria de l’Acadèmia, també hi ha la possibilitat de fer la visita guiada dels Uffizi. Actualment, tenen una petita oferta si fas ambdues visites guiades que et deixo aquí perquè li dónis un cop d’ull.

L’horari de la Galeria és de dimarts a diumenge (tanca els dilluns) de les 8:15 a les 18:50h. Els preus per accedir-hi son de 12€ (2€ l’entrada reduïda). Adjunto la pàgina web per l’actualització de preus i horaris. També hi ha l’opció de comprar l’entrada anticipada a la mateixa pàgina web online oficial, però hi carreguen uns 4€ per gestió.

El primer que has de saber sobre la visita a la Galeria de l’Acadèmia és que l’Acadèmia fou l’Escola de Belles Arts més antiga d’Europa. Els alumnes estudiaven escultura, pintura i dibuix. Era el lloc idoni per inspirar-se dels grans mestres del Renaixement. La visita a la Galeria de l’Acadèmia es centra en el David. En la meva opinió, cada euro que pagues val la pena per veure i analitzar aquesta escultura. Per moltes fotos que hagis vist, quan et plantes davant d’ell és quan perceps els detalls i el caràcter que li va donar Miquel Àngel.

A part del David, t’explicaré la resta de sales per les que passaràs al visitar la Galeria de l’Acadèmia. En la meva opinió, si el David no estigués aquí, el lloc perdria el 90% del seu interès. Amb els seus més de 5 metres i més de 5 tonelades, el David és una escultura que impressiona. Tots els turistes s’amunteguen al voltant del David per observar-lo des de tots els seus angles. És una sort que es pugui rodejar ja que hi ha detalls interessants en totes les parts del seu cos. Una de les grans gestes de Miquel Àngel fou que va esculpir el David amb un únic bloc de marbre. Miquel Àngel no utilitzava motllos i treballava directament la figura en el bloc de pedra. Només els grans mestres com ell s’atrevien a fer algo així. De fet, altres artistes havien intentat treballar amb el bloc de marbre del David i varen desistir. Miquel Àngel va acabar el David en l’any 1504, després d’aproximadament  3 anys de treball. L’escultura es va col·locar a la Plaça de la Signoria i allí hi va estar quasi quatre segles. Com et pots imaginar, una obra a l’aire lliure es deteriora i sofreix vandalisme. Així que al final, es va traslladar a la Galeria de l’Acadèmia i en la Plaça de la Signoria deixaren una còpia. És una sort que avui en dia el David estigui resguardat i es pugui visitar en la Galeria de l’Acadèmia.

Si passes per la Plaça de la Signoria veuràs que la còpia no té res a veure amb el David original de Miquel Àngel. En l’Acadèmia, perceps la força i vitalitat del David. Les venes se li marquen, els músculs estan tensos. El cabell és com si fóra a moure’s en quan bufés el vent. És una escultura dinàmica que sembla que vagi a cobrar vida en qualsevol moment. Algunes parts del David com la seva mà dreta o el cap sembla que siguin massa grans en comparació amb la resta del cos. Miquel Àngel pensava que el David es col·locaria en lo alt de la Catedral així que va jugar amb la tècnica de desproporcionar algunes parts perquè les vistes des de baix tinguéssin les dimensions idònies. Res se li escapava al mestre.

En la mateixa zona on hi ha el David, veuràs unes altres quatre escultures de Miquel Àngel inacabades. Son quatre presoners que fóren esculpits per la tomba del Papa Juli II. També hi ha una Pietat, encara que no està clar que sigui de Miquel Àngel. Aquestes obres que veure en l’Acadèmia son les més fotografiades després del David.

En la mateixa planta del David hi ha una Sala d’Escultura amb motlles d’obres dels alumnes del Renaixement i dels seus mestres. També visitaràs la Sala Colosso on està el Rapte de les Sabines de Juan de Bolonia, la Sala dels Instruments i una sala dedicada a Giotto. En la Sala dels instruments hi trobaràs una col·lecció de Stradivarius i, un d’ells, té gravat l’escut dels Mèdici. En la planta superior de la Galeria de l’Acadèmia, hi ha una petita col·lecció de pintures del segle XV.

Fins aquí tot el què volia explicar-te sobre com visitar l’Acadèmia i lo què et trobaràs en el seu interior. Per mi, no existeix en el món escultura rival al David. Et convido a que entris a veure’l i comprovar-ho per tu mateix.

Sortirem de l’Acadèmia i anirem en direcció a la Piazza de San Marco. Hi arribarem recorrent uns 100 metres de la Via Ricasoli. En la piazza de San Marco es troba l’església barroca de San Marco com a símbol principal.

Després ens arribarem a la propera Piazza della Santíssima Annunziata, fent uns 3 minuts a peu per la Via Cesare Battisti, on es troba la Basílica della Santíssima Annunziata (a la que et recomanem entrar-hi) i l’Ospedale degli Innocenti (Hospital dels Innocents). Aquest edifici fou un orfanat de nens de Florència i és un excel·lent exemple del primer renaixement italià. Destaca la seva galeria amb arcs circulars i a sobre de cada columna es poden veure tons ceràmics que representen a nens en bolquers. Es tracta de l’Hospital per a nens abandonats més antic d’Europa, amb relleus de nadons de terracota d’Andrea della Robbia.

La Basílica de la Santíssima Annunciació també mereix una visita. Basílica on hi trobaràs una exaltació del barroc inusual. Els horaris d’obertura del temple son de 7:30 a 12:30h i de 16:00 a 18:30h. Adjuntem la pàgina web per l’actualització de l’informació donada.

3. Zona Centre

Continuarem el nostre passeig recorrent els carrers del centre històric, arribant-nos fins al Museu Casa di Dante, que es troba a 10 minuts en direcció sud (al riu), passant un altre cop per la Piazza del Duomo. Ens aturarem a davant de la casa natal de Dante, autor de la Divina Comèdia. Veurem únicament l’exterior o entrarem en la Casa-Museu, com preferim, en funció del temps que disposem.

Els horaris d’obertura de la casa-museu son de 10:00 a 18:00h, i els preus son de 8€ (5€ l’entrada reduïda). Adjuntem la pàgina web perquè actualitzeu la informació. L’entrada també està inclosa a la Firenze Card, per si la teniu.

Ens dirigirem a una nova casa museu que aquí sí que recomanem fervorosament de poguer entrar. Es tracta del Museo Nazionale del Bargello, ubicat a 140 metres de la Casa di Dante, a la Via del Proconsolo. Es tracta d’un museu que alberga una de les millors col·leccions d’escultures italianes. Només en visitar l’interior ja val la pena pagar-hi l’entrada. És un palau del segle XIII, un edifici molt interessant. És la seu del govern més antic de Florència.

Els horaris d’obertura son de les 8:15 a les 13:50h (excepte dimarts i diumenge que està tancat). Els dissabtes tanca a les 18:50h. El preu de l’entrada és de 9€ (2€ l’entrada reduïda), i per entrar pots fer-ho amb la Firenze Card que està inclosa. Adjuntem la pàgina web perquè pugueu tenir més informació.

Actualment, és un museu d’art on predominen les escultures. Hi ha sales dedicades a Miquel Àngel, Donatello i Cellini entre altres. Si t’agrada l’art, també el gaudiràs. Hi ha obres tant importants com el Baco de Miquel Àngel, el Mercuri de Giambologna o el David de Donatello. Si no ets molt entès en art, segur que també saps apreciar la bellesa d’aquestes escultures. Realment, son úniques. Aquí també tens la oportunitat de fer-hi una visita guiada en espanyol perquè el guia et vagi explicant les sales i les obres més importants de cada artista.

Dedicat a l’art medieval i renaixentista, el Museu Nacional del Bargello està ubicat en l’històric Palazzo del Podestà de Florència. Fou establert per decret reial el 22 de juny de 1865, el primer museu nacional d’Itàlia. Des del moment de la seva fundació, la col·lecció del Bargello va reunir algunes de les obres més importants de l’escultura renaixentista: obres mestres de Donatello, Luca della Robbia, Andrea del Verrocchio, Michelangelo Buonarroti i Benvenuto Cellini, extretes en gran part de la col·lecció Mèdici-Granducal. Posteriorment, els fons del museu es varen enriquir amb superbs exemples de bronzes, ceràmiques, ceres, esmalts, medalles, marfils, tapissos, segells i tèxtils, alguns de les col·leccions dels Mèdici i altres de convents suprimits o col·leccionistes privats. En el 1888, Louis Carrand, un antiquari de Lyon, va fer una de les donacions més importants, llegant al Bargello la seva col·lecció de més de 2.500 pintures i obres d’arts decoratives.

La visita al museu es desenvolupa en els tres pisos de l’edifici: en la planta baixa, els visitants poden admirar l’encantador panorama del pati del palazzo i la Sala di Michelangelo (Sala de Miquel Àngel), plena d’escultures de Miquel Àngel, Cellini, Giambologna i Bartolomeo Ammannati.

En el primer pis, la visita continua a través de la impressionant Sala di Donatello (Sala Donatello), que alberga les obres més famoses de l’artista florentí: David, Atis, San Jordi, “Marzocco” (l’emblema de la ciutat de Florència, un lleó que porta un escut amb la flor de lis), així com les escultures de ceràmica vidriada amb estany de Luca della Robbia, i les rajoles de bronze de Ghiberti i Brunelleschi per el famós concurs per dissenyar les portes del Baptisteri de Florència. Les sales posteriors alberguen les col·leccions d’art islàmic de la donació de Carrand, la Capella (amb el retrat més antic conegut de Dante Alighieri), la Sala degli Avori (Sala de Marfil), la Sala del Trecento (Sala del segle XIV) i la Sala delle Maioliche Italiane (Sala de Ceràmica Italiana).

L’últim pis alberga les col·leccions d’obres mestres d’Andrea i Giovanni della Robbia més importants del món, la Sala dei Bronzetti (Sala dels bronzes), la Sala di Verrocchio (Sala Verrocchio), la Sala del Medagliere (Sala de les medalles) i la Sala dell’Armeria (Sala d’armes i armadures), que mostra armes i armadures que varen sobreviure a la dispersió de l’Armeria dels Mèdici.

Amb la reforma del Ministero dei Beni e delle Attività Culturali e del Turismo, iniciada en el 2014, el Museu Bargello es va convertir en una entitat autònoma, així com en la institució líder d’un consorci que inclou altres quatre museus florentins: la Capella dels Mèdici, el palazzo Davanzati, Orsanmichele i Casa Martelli.

Sortint del museu anirem en direcció a la Piazza de Santa Croce, en un passeig d’uns 350 metres (uns 4-5 minuts passejant). Passarem pel carrer Borgo Dei Greci, 40, prop de la Piazza della Signoria, on ens hi trobarem la papereria Signum. Es tracta d’una botiga de regals, on pots trobar-hi des de postals antigues de Florència, a rètols, lupes, pòsters i mapes antics entre moltes altres coses.

4. Zona Sta. Croce

I continuant per la Borgo dei Greci, arribem a la Piazza Santa Croce, una bonica plaça rectangular amb elegants palaus del segle XVI, i l’església de Santa Croce (Santa Creu), coneguda com el Panteó de les glòries italianes, ja que té les tombes de Miquel Àngel, Galileo Galilei, etc… 

Escollir què veure a Florència pot ser una feina molt àrdua, però la Basílica de la Santa Creu té moltes cartes al seu favor perquè l’escullis. La més important? Els enterraments que l’han convertit en el Panteó dels italians. Ugo Foscolo, un dels més grans poetes del país, la va definir, a principis del segle XIX, quan Italia encara no existia com a estat, “Tempio delle itale glorie”, el temple de les glòries itàliques. I és que aquí estan enterrats (o tenen cenotafis) alguns dels pesos pesats de l’art i la cultura del país. Et sonen Miquel Àngel, Galileo, Maquiavelo o Dante? Doncs això… La basílica de la Santa Creu t’espera a Florència.

El què ens portà fins allí fóren aquests monuments funeraris. Però, a l’entrar en l’església, varem descobrir que estava plena de joies arquitectòniques, escultòriques, pictòriques, etc… Un altre petit museu, com passa en molts dels temples florentins. Abans d’entrar en l’església, descobrirem algo més sobre la gran plaça a la qual treu el cap, anomenada, plaça de la Santa Creu. Aquí és on es juguen els tornejos de “calcio storico fiorentino”, una espècie de futbol tradicional, molt més agressiu que l’actual, nascut a Florència en el segle XVI i que encara es practica. Abans es jugava també en altres llocs de la ciutat, però fou aquí, en la plaça de la Santa Creu, on es va jugar el partit més famós, el del 17 de febrer de 1530. Els florentins varen jugar per demostrar el seu esperit combatiu i la seva falta de por durant el setge de l’emperador Carles V. Curiós, no?

L’església es va construïr, des de la seva primera capella en el segle XIII, fora de la muralla, en una zona pobre i pantanosa, així que espai no faltava, d’aquí que sigui tant gran. Hi ha encara edificis molt bonics, val la pena fer una volta per admirar-los de prop. En el centre d’aquesta plaça es va col·locar en el segle XIX, amb ocasió del V centenari del naixement de Dante, una estàtua dedicada al poeta. Ara està just al costat de l’església, per a permetre que es puguin jugar els partits de calcio storico. Es va moure aquí després de la gran inundació de Florència en el 1966.

També és on es celebrava el “Tutto Dante”, un recital comentat de Benigni de la Divina Commedia.

L’església franciscana més gran d’Europa es mereixia una façana a l’alçada de la seva grandiositat… però no la va tenir fins a quatre segles després de la seva consagració! L’església és de meitat del segle XV però la seva façana, encara que agradi i sembli gòtica, és, com la de la catedral, de la segona meitat del segle XIX. Si no t’ho diuen abans no te n’adones… Però allí està amb els seus marbres de colors: el blanc de Carrara, el verd de Prato (una altra ciutat Toscana) i el vermell d’Egipte. És curiós veure com era la façana abans en la pàgina web oficial de la Opera di Santa Croce. Si que ha canviat, no?

Una altra curiositat: abans de la nova façana, hi havia una escultura de Donatello decorant l’antiga. Es va treure i ara està en el museu de la òpera, visitable junt amb l’església, és una escultura en bronze de San Ludovico de Tolosa. Però anem a les tombes de la basílica de la Santa Creu, que per aixì és famosa l’església, per tenir enterrats aquí a uns quants italians cèlebres. Quan portis una estona per la basílica, et donaràs compte de que tant l’església com el seu claustre estan plens de tombes. Al principi, la basílica tenia sepulcres de famílies de zones properes i en el segle XV va començar a ser lloc d’enterrament de florentins il·lustres, com els cancillers de la República de Florència. I després arribaren els famosos…

Fou en el 1564 quan es va aixecar aquí el monument funerari dedicat al que seria un dels artistes més coneguts de tots els temps: Miquel Àngel, Michelangelo Buonarroti. L’encarregat de l’obra, com no, Giorgio Vasari, un dels favorits dels Mèdici i, per això, molt prolífic, encara que no dels millors artistes de l’època, tot s’ha de dir. Què pensaria Miquel Àngel si pogués veure la seva tomba? Vasari era un gran admirador de Miquel Àngel i en el seu monument funerari va representar les tres arts que va practicar el geni toscà: arquitectura, pintura i escultura. Aquesta última, la que Miquel Àngel creia que era la major de les arts, és la que plora la seva mort.

Una altra dada curiosa: Galileo Galilei fou batejat el dia de la mort de Miquel Àngel. I els seus monuments funeraris estan just un enfront de l’altre. A més, les restes mortals de Galileo es varen traslladar aquí un 12 de març a les 6 de la tarda, en el dia i hora exactes en els que s’havia sepultat les restes de Miquel Àngel quasi dos segles abans, com per donar continuïtat a aquest homenatge de dos genis toscans… Sí, hi ha milers de curiositats sobre els enterraments d’aquesta església!

En el monument fúnebre de Galileo es poden veure les personificacions de la geometria i de l’astronomia. Però falta una de les estàtues previstes inicialment: la de la filosofia, l’Església per allí no va passar. Va reconèixer a Galileo com a geòmetra i astrònom però no com a filòsof, o sigui estudiós dels mecanismes de la naturalesa. Algunes curiositats més de les que te n’assabentes després.

En la basílica també hi està el cenotafi de Dante Alighieri (la seva tomba, com ja sabíem, està a Ràvena), amb la primera representació personificada en una dona d’Itàlia. Dante havia estat molt poc considerat a Florència anteriorment, aquest monument se li va dedicar a principis del segle XIX quan ja començava el procés d’unificació del país.

De finals del segle XVIII és el monument funerari a Maquiavelo, Machiavelli en italià, que en el seu temps fou exiliat i que havia parlat també d’una possible unificació d’Itàlia. Altres tombes son les del compositor Gioacchino Rossini, el poeta Ugo Foscolo (sí, el que va parlar del “temple de les glòries itàliques”), i el dramaturg Vittorio Alfieri. Tots emblemes de la italianitat que els italians conèixen molt bé. I, des del punt de vista artístic, una de les més valuoses és la de Leonardo Bruni, de l’artista Rossellino.

Una última curiositat: l’estàtua de marbre “Llibertat de la poesia” de Pio Fedi, part del monument funerari a Giovan Battista Niccolini, de finals del segle XIX, hauria inspirat al creador de l’Estàtua de la Llibertat…

Però no et trobaràs només amb tombes en l’interior de la basílica de la Santa Creu de Florència. L’església gòtica, amb els seus 40 metres d’alt i 100 de llarg (que es diu ràpid), malgrat ésser bastant sobria, és un enorme joier.

De fet, les seves joies artístiques més valuoses no son les seves tombes. Els frescos de les capelles Bardi i Peruzzi, de Giotto (un dels artistes més coneguts d’Itàlia del segle XIV, considerat precursos i inspirador del Renaixement), son una d’elles. Fíxa’t en totes les expressions dels frares que rodegen San Francesc, que acaba de morir, en la capella Bardi. Una curiositat més: aquí fou on, per primera vegada, el cel es va pintar de blau i no d’or en l’Edat Mitjana.

Una altra joia medieval és el crucifix de l’artista Cimabue, del segle XIII. Per cert, passant al Renaixement, també hi ha un crucifix de Donatello, a més d’una Anunciació del gran escultor renaixentista. Del Renaixement és també el púlpit, de Benedetto da Maiano.

I llavors està la joia arquitectònica renaixentista de l’església: la capella Pazzi, de Brunelleschi, sí, el de la cúpula del Duomo, que també va projectar el segon claustre de l’església.

I molt més… hem de dedicar-li una bona estona a la basílica de la Santa Creu! Última curiositat: la bellesa de la capella Niccolini, una altra capella de l’església, seria la que hauria causat a Stendhal aquest malestar que es coneixeria més tard com a “síndrome de Stendhal”. Ara no es pot visitar, justament per evitar que altres es contagiïn d’aquesta “malaltia”, o fingeixin o es convencin de fer-ho.

L’horari d’obertura de la Basílica és de dilluns a dissabte de 9:30 a 17:30h, i diumenges i festius de 12:30 a 17:45h. El preu per accedir-hi és de 8€ (6€ l’entrada reduïda), i amb la Firenze Card hi entres gratuïtament. Adjuntem la seva pàgina web.

Visitat el complexe de la Basílica de la Santa Croce, potser tindràs gana i s’acostarà l’hora de sopar. Per això aprofitarem i ens acostarem al proper Mercat de Sant’Ambrogio. Es troba a 600 metres (7 minuts a peu) de la Basílica, i és l’alternativa al Mercato Central. Ideal per a provar el menjar típic. És menys turístic que el Mercat Central, però al nostre criteri, és més autèntic.

I fins aquí la ruta per Florència en el dia d’avui. Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, a modo indicatiu. També, per veure les atraccions i monuments de la ciutat de Florència, heu d’anar al mapa de la pàgina d’inici del viatge, on hi son tots.

Passarem el primer dia sencer visitant la ciutat de Florència. Hem subdividit el centre de Florència en zones a visitar. Visitarem primer de tot un dels grans imprescindibles de la ciutat, el Duomo, en el qual hi ha a part de la Catedral de Sta. Maria in Fiore, el Campanile de Giotto, el Battistero de San Giovanni, el Museo dell’Opera del Duomo i l’església de Santa Reparata. Tot això amb el mateix bitllet (comprarem, a part de la Firenze Card, el Brunelleschi Pass). Seguirem amb la zona de Sant Llorenç, visitant la Capella dels Mèdici, la Basílica de Sant Llorenç i la Biblioteca Medicea Laurenziana. A la zona de Santa Maria Novella visitarem la Basílica del mateix nom i la Farmàcia de Santa Maria Novella. Ens acostarem al centre del centre, passejant pels carrers històrics i visitant la Piazza della Repubblica, l’Església di Orsanmichele i el Mercato Nuovo. Acabarem el dia creuant el Ponte Vecchio i gaudint de les vistes de la ciutat des de la Piazzale Michelangelo.

Índex 1. Zona Duomo 2. Zona Sant Llorenç 3. Zona Santa Maria Novella 4. Zona Centre 5. Zona Oltrarno

Florència és la ciutat de l’art per excel·lència a Itàlia, i una de les ciutats més visitades del país. El bressol del Renaixement, els dominis dels Mèdici i la seu del museu més visitat. Amb aquestes pinzellades, que et deixeran amb la boca oberta, prepara’t per meravellar-te amb places, esglésies i art en cada cantonada. Si és el teu primer viatge a Florència no vull que et col·lapsis amb els preparatius. Ja sabem que hi ha molts llocs a visitar a Florència, per això, en aquesta ruta t’ensenyaré els llocs d’interès tenint en compte quan temps necessites per veure’ls. En aquest article del viatge hi trobaràs una ruta pels llocs imprescindibles que veure a Florència en 3 dies. Et donaré consells i trucs per estalviar-te les interminables cues de la ciutat. Portes una vida somniant amb viatjar a Florència i t’assegurem que no et defraudarà. Prepara’t, perquè t’enamoraràs en 3 dies i voldràs tornar.

1. Zona Duomo

Començarem la ruta dels llocs que veure a Florència dirigint-nos a la Piazza del Duomo el més aviat possible, un bon moment per a fer fotos sense gent del Battistero di San Giovanni, la Catedral de Santa Maria del Fiore i el Campanile de Giotto. La Piazza del Duomo de Florència és la plaça on està representat el poder eclesiàstic de la ciutat. És igual quantes vegades passis per ella, que quedaràs impressionat de tanta bellesa els cops que facin falta.

Una alternativa per començar la nostra visita a Florència seria la contractació d’un Free Tour per la capital toscana, un tour de 2 hores amb el punt de trobada a la Piazza dell’Unita Italiana. El Tour acaba a la Piazza della Signoria. El realitza l’empresa Civitatis: Free Tour per Florència.

El primer monument que tenim la intenció de visitar és la Cúpula de la Catedral realitzada per Brunelleschi. Per visitar la cúpula els horaris son de 8:15 a 17:15h, i ens trobarem amb els 463 graons del mirador de la cúpula. Durant la pujada gaudiràs de més a prop de les pintures de Giorgio Vasari i Federico Zuccari que representen el Judici Final i que adornen l’interior de la cúpula.

Has de saber que visitar la Catedral de Florència és gratis. Però no així visitar la seva cúpula. Està considerada un dels grans reptes arquitectònics de la història i es que es va tardar 40 anys en saber com tancar la cúpula, fins que Brunelleschi va ensopegar amb la forma. La cúpula de Brunelleschi està plena de frescos. Amb l’entrada gratuïta de la catedral, pots veure la cúpula des de sota, però si vols pujar per veure els frescos des de més a prop, has de pagar entrada. Fa uns anys, només es podia comprar l’entrada de la cúpula de la Catedral, el Baptisteri i el Campanile en la “Ticket office” del costat del Baptisteri. Però des de la pandèmia del Covid, per pujar a la cúpula de la Catedral s’ha de comprar l’entrada online i seleccionar dia i hora. La cua per pujar a la cúpula és diferent a la cua d’entrada gratuïta de la catedral. És molt important que tinguis clar que sense hora prèvia no podràs pujar a la cúpula més important que veure a Florència en tres dies. Com hem dit, la pujada a la cúpula de la Catedral de Brunelleschi son 463 graons. L’últim tros és molt empinat per lo que es requereix que estiguis en una forma física acceptable. Des de lo més alt, podràs admirar de prop els frescos i les boniques vistes a Florència.

En realitat, la veritable icona de la ciutat (sempre junt amb el David de Miquel Angel), és una part específica de la Catedral. Clar que no una part qualsevol sino la més vistosa: la seva cúpula. Té un rècord de tamany: amb els seus 114,5m d’alçada exterior i 100m d’alçada interior i amb els seus 54,80m de diàmetre exterior i 45,50m de diàmetre interior, fou la cúpula més gran del món en la seva època i segueix sent-ho avui en dia la més gran construïda en paleteria. Fou la primera cúpula octogonal de la història aixecada sense utilitzar armadura prèvia i sense cap estructura de suport – el Panteó, en el que està inspirada, té la cúpula rodona -.

Si tens ocasió, busca documentals o textes sobre la tècnica de construcció de la cúpula: al·lucinaràs. El seu projecte fou una veritable revolució, un veritable desafiament a les tècniques arquitectòniques conegudes fins a la data. Brunelleschi va utilitzar mètodes que encara no s’han comprès del tot (no va deixar apunts sobre ells) i va idear màquines també revolucionaries per portar-los a terme. I això que era… rellotger! L’arquitecte més gran del primer Renaixement italià ni tant sols havia estudiat arquitectura…

Pujar els graons de la cúpula del Duomo de Florència, ajupir-se, ficar-se en les seves entranyes i, finalment, admirar els seus frescos des de prop i la catedral des de dalt, és absolutament obligatori.

Hi ha 3 passis diferents per entrar en les atraccions de la Piazza del Duomo. Per una banda, hi ha el “Ghiberti Pass”, que inclou l’entrada a 3 atraccions (Baptisteri + Museu + Església de Santa Reparata) i val 15€ pels adults, i 5€ pels nens de 7 a 14 anys; hi ha el “Giotto Pass” que inclou l’entrada a 4 atraccions (Campanile + Baptisteri + Museu + Església de Santa Reparata) i val 20€ pels adults i 7€ pels nens de 7 a 14 anys; finalment, el què ens interessa a nosaltres, hi ha el “Brunelleschi Pass” que inclou l’entrada a 5 atraccions (Cúpula + Campanile + Baptisteri + Museu + Església de Santa Reparata)  i val 30€ pels adults i 12€ pels nens de 7 a 14 anys. Adjuntem la web amb els horaris, preus, etc…

Un cop havent gaudit de la pujada i les vistes a la Cúpula de la Catedral, anirem a accedir a la resta de les atraccions. Un bon pla serà entrar al Baptisteri de San Giovanni, i fixar-nos amb el seu sostre on està representat el Judici Final amb mosaics del segle XIII. A partir de les 8:30 obre l’impressionant Battistero, que es va construïr en marbre blanc i verd, com els altres dos edificis principals de la plaça, i té en el seu interior un preciós mosaic bizantí. Encara que el lloc més destacat d’aquest edifici hexagonal son les impressionants Porta del Paradís de Ghiberti, realitzades an bronze, que mostren escenes de l’Antic Testament, situades en una de les parets exteriors.

Es tracta d’una joia romànico-gòtica, amb parts renaixentistes, construïda sobre un baptisteri del segle IV-V i amb parts “reciclades” de la “Florentia” romana – pot que d’algun edifici pagà. Una barreja explosiva! Com hem dit, a fora, el què més crida l’atenció son les seves portes de bronze decorades amb relleus: la més antiga (de principis del segle XIV), la Porta Sud; la segona, la Porta Nord; i l’última, la més “nova”, ja completament renaixentista, la que Miquel Àngel la va rebatejar com la “Porta del Paradís”.

Amb l’exterior ja hauràs al·lucinat, prepara’t per l’interior. La pila baptismal és una meravella medieval però, en quan aixequis els ulls cap a la cúpula, no podràs dirigir-los cap a altre costat. Allí està el preciós mosaic, un dels més grans del món en la seva època, amb, entre altres escenes religioses, l’enorme Crist Pantocrator i el judici universal. Un racó de Florència que no et pots perdre.

L’horari del Baptisteri és de 8:30 a 19:45h. El preu està inclòs a la Brunelleschi Pass, així com als altres dos passis també.

Visitat el Baptisteri, podem optar per pujar també al Campanile de Giotto, un dels millors miradors del centre històric, junt al de la cúpula de la Catedral. També pots entrar a la catedral i pujar per últim al Campanile després de la visita a la Catedral, ja que hauràs pogut descansar més estona entre les dues pujades (cúpula i campanar). El Campanile és un xic més baix que la cúpula de la Catedral, amb uns 414 graons. Giotto és un altre d’aquests artistes que no son molt coneguts fora d’Itàlia però en el seu país és tota una eminència. És un dels grans pintors del segle XIV i, per a molts, el gran precursor del Renaixentisme. Però també fou arquitecte i, com a tal, fou escollit com a mestre major d’obres de la Catedral de Florència, després de la mort de Arnolfo di Cambio, el primer mestre. Això sí, la seva obra es va concentrar quasi exclusivament en el campanile (el campanar), ja que tres anys després de l’encàrrec va morir.

No va arribar a finalitzar la seva obra, però aquest cos massís de 15 metres de base –decorat amb els mateixos marbres de colors de la catedral- es completaria seguint, en part, el seu projecte. Aviat es convertiria en l’obra mestra del romànic a Florència i un dels campanars més bonics d’Itàlia. De baix relleus a nínxols amb estàtues de grans escultors, com Donatello, no li falta de res! L’alçada total del campanar de la catedral de Florència és de 84,70 metres. En lo alt hi ha una terrassa panoràmica amb vistes precioses sobre la cúpula i el centre de Florència.

L’horari del campanar és de 8:15 a 19:45h i està inclòs als tres passis explicats anteriorment.

Visitats la Cúpula, el Baptisteri i el Campanar, serà l’hora d’entrar al Duomo de la ciutat de Florència! Com sabeu, l’entrada és gratuïta i els horaris d’accés son de 10:15 a 16:45h. Per fer-te una idea de la importància de la Cattedrale di Santa Maria del Fiore (així s’anomena en italià), et diré que és la segona catedral més gran d’Itàlia, després de la catedral de Milà, i que, quan es va consagrar, en el 1436, era la més gran d’Europa, així que del món en aquella època. Quan es va consagrar hi cabia a l’interior tota la població de Florència: uns 30.000 habitants.

Quasi 150 anys portà la construcció d’una obra en la que hi treballaren alguns dels arquitectes i artistes més importants de la seva època: Arnolfo di Cambio, Giotto, Andrea Pisano, Andrea di Bonaiuto, Francesco Talenti… Dedíca-li tot el temps que puguis en una obra d’aquesta magnitud. Cada detall enganxa. Les portes, en particular la de l’”ametlla” – la porta della mandorla -, la façana, les seves escultures,… Per cert, encara que “encaixi” molt bé, la façana no és de l’època de l’església, és neogòtica, i es va aixecar a finals del segle XIX. Només et diré que la nostra intenció és dedicar-li un matí sencer a tot el complex de la Piazza del Duomo.

Si per l’exterior tens una bona estona per contemplar-la, prepara’t pel seu interior. De primeres pot semblar molt discret i auster, però ens hem de fixar en els detalls i apropar-nos a la cúpula.

El terra de marbres de varis colors; les vidrieres (ni més ni menys que 44, el conjunt de vidrieres més important d’Itàlia), dissenyades per grans artistes de l’època, com Donatello; frescos com el del Monument equestre de Niccolò da Tolentibo de Andrea Castagno (un altre gran mestre renaixentista); l’altar major i el crucifix de fusta del segle XV… I llavors, l’interior de la cúpula. 3600 m² de frescos: la superficie més gran pintada al fresc en la història. La va pintar un dels artistes més estimats pels Mèdici, Giorgio Vasari, junt amb Federico Zuccari, en el segle XVI. El “Judici Universal”, especialment les escenes de l’Infern, no et poden deixar indiferent.

L’horari de visita de l’interior de la Catedral és de les 10:15 a les 16:45h, i l’entrada és gratuïta.

La catedral de Santa Maria de la Flor no és la primera ni la segona, sinó la tercera catedral de Florència i totes es varen aixecar en el mateix lloc. De la primera, Sant Llorenç, no queden restes. Però els de la segona, la basílica paleocristiana de Santa Reparata, es poden visitar simplement baixant l’escala en l’interior de la catedral actual que salva els dos metres i mig de diferència de nivell entre les dues esglésies. Una església que tenia que tenir un aspecte semblant a San Apolinar el Nou a Ràvena.

Les excavacions que es portaren a terme entre 1965 i 1973 varen treure a la llum el terra amb els seus mosaics amb decoracions geomètriques i un gall d’indi símbol de la immortalitat i moltes làpides, entre elles, probablement les de dos Papes. Considerant tot el què hi ha “a dalt”, pot ser que no et sembli gran cosa, però, ja que està inclòs a tots els passis de l’entrada, val la pena passar-hi.

L’entrada està inclosa en qualsevol dels 3 passis. No té entrada gratuïta com la Catedral.

El següent atractiu de la Piazza del Duomo i que a més està inclòs en tots els passis del Duomo, és el Museu dell’Opera del Duomo de Florència, un museu que s’ha renovat totalment fa poc i que s’ha convertit en un dels imprescindibles de la ciutat.

Museu que conta amb 28 sales. La grandiosa reconstrucció a tamany real de la façana original de la catedral, del segle XIV. Tots els projectes que es presentaren en el temps per ella. Maquetes a gran tamany i videos per explicar les tècniques de construcció de la cúpula, incloent la gran llanterna construïda després de la mort de Brunelleschi amb el seu projecte gràcies a una màquina projectada per Leonardo da Vinci, i el tambor i la decoració del tambor de la galeria, mai acabada per la desaprovació de Miquel Angel. Els originals de les escultures del campanar, de les portes de la catedral i de les del baptisteri, obres de Miquel Angel, Donatello i moltíssims grans artistes. No és un museu catedralici qualsevol: en les seves tres plantes hi ha 750 obres d’art i la major concentració d’escultura monumental florentina.

A més, al final, hi ha sorpresa: una altra terrassa panoràmica amb vista a la cúpula de Brunelleschi.

Els horaris d’obertura del museu son de 8:30 a 19:45h, i el preu de l’entrada està inclòs a qualsevol dels 3 passis de visita del Duomo.

Visitat el Complex del Duomo de Florència, ens podem acostar al “View on Art Rooftop Cocktail Bar”, ubicat a la Via del Mèdici, 6. Es tracta d’un bar amb terrassa al terrat que ofereix vistes sobre la cúpula de la Catedral, i és popular per les seves hamburgueses i els seus còctels. La ubicació de la terrassa i les seves vistes, és el millor d’aquest lloc. Ah! Si hi voleu anar millor que ho reserveu amb antelació.

2. Zona Sant Llorenç

Ens acostarem a la zona de la Basílica de Sant Llorenç. Tant parlar dels Mèdici i dels seus Palaus, i arriba el moment de presentar-los-hi els teus respectes. Tingues en compte que estàs a Florència perquè ells hi varen estar abans i varen decidir que anirien a convertir-la en la joia que és avui en dia. Què menys que apropar-te a donar-los-hi les gràcies, no?

Ens plantem en les Capelles dels Mèdici, Cappelle Medicee, davant de les seves imponents tombes. Ull, que estan fetes per Miquel Angel, que son imponents i perfectes. Abans, al·lucinaràs amb els flascons de relíquies que atresorava la família. La Capella dels Prínceps i la Nova Sagristia, dissenyada per Miquel Àngel son una meravella i un dels llocs que no pots deixar de conèixer en aquesta capella.

Encara que l’accés a les capelles dels Mèdici és independent, com l’entrada, formen part de la Basílica de Sant Llorenç. Si et sobra una mica de temps, no deixis d’entrar a admirar els seus púlpits, obra de Donatello.

L’horari d’accés a la Capella dels Mèdici és de les 8:15 a les 18:50h, tots els dies (excepte el dimarts que està tancat). El preu de l’entrada és de 9€ (2€ l’entrada reduïda), però entraràs gratis si disposes de la tarja Firenze Card. Adjunto la pàgina web per obtenir més informació i on podràs comprar l’entrada online.

Com vam comentar en un article de la pàgina principal del viatge, ens farem amb la Firenze Card, una tarja abonament amb un preu de 85€ i una validesa de 3 dies des de que entres en la primera atracció.

Les Capelles dels Mèdici es varen convertir en museu estatal en el 1869, però la seva història, profundament entrellaçada amb la de l’església de Sant Llorenç, a la que estan connectades, es remonta molt més enrere. El museu està composat per la Sagrestia Nuova (Sagristía Nova), amb un programa escultòric i arquitectònic dissenyat per Miquel Àngel; la Cappella dei Principi (Capella dels Prínceps), un mausoleu monumental decorat íntegrament amb marbres policromats i pedres semiprecioses; la Cripta que alberga les tombes dels Grans Ducs de Mèdici i els seus familiars; i la Cripta Lorenesa, que juntament als restes de la família Lorena alberga el monument funerari a Cosme el Vell, “Pater Patriae”. El museu també conserva una part del preciós Tresor de la Basílica de Sant Llorenç, inclosos tapissos sagrats (parati sacri) i magnífics reliquiaris.

Visitada la Capella, la nostra intenció és entrar també a la Basílica de Sant Llorenç. És anomenada l’església dels Mèdici. L’entrada et val per la Basílica, la Sagristia Vella, el Claustre, el Museu del Tresor de la Basílica, la Cripta i el Soterrani Monumental. Els horaris d’accés son de les 10:00 a les 17:00h, i el preu és de 9€ per tot el complex (les Capelles dels Mèdici van a part, com hem dit abans). Entrareu gratuïtament si disposeu de la tarja Firenze Card.

Com podeu comprovar, la seva façana de pedra fa que sigui molt diferent a les altres esglésies importants de Florència. Es poden apreciar perfectament la Sagristia Vella de Brunelleschi, la Sagristia Nova de Miquel Angel i la Capella Medicea. Adjuntem la seva pàgina web per obtenir més informació.

Des del claustre de Bunelleschi s’accedeix a la Biblioteca Medicea Laurenziana, construïda pels Mèdici i dissenyada en part per Miquel Angel (especial atenció a l’escalinata i a la sala de lectura). Aquest edifici alberga una enorme col·lecció de manuscrits, papirs i llibres. Hi ha una entrada combinada per la Basílica i la Biblioteca.

La Biblioteca Mediceo Laurenziana és espectacular. També forma part del complex de la Basílica de Sant Llorenç, encara que també conta amb una entrada independent.

L’horari d’obertura de la Biblioteca és dilluns, dimecres i divendres de 8:15 a 13:45h, i dimarts i dijous de 8:15 a 17:15h. Per entrar a la biblioteca s’ha de reservar, i les reserves només es poden fer per telèfon, trucant al +39 055 2937911 (durant l’horari de la biblioteca). Adjuntem pàgina web per a més informació i actualització d’horaris i accessos, aquí.

Un cop visitat la totalitat del complex de Sant Llorenç (Capella dels Mèdici, Basílica i Biblioteca), passarem per davant del Palau Mèdici Riccardi, ubicat a la Via Camillo Cavour, 3. Es tracta d’un palau del segle XV dissenyat per Michelozzo per a la família Mèdici, amb una famosa capella i un museu.

Aquest fascinant palau representa la unió de l’arquitectura renaixentista primerenca amb el Barroc tardà, éssent tot un paradigma pels espectadors. El palau conta amb dos patis, una capella i una bonica galeria. Hi destaca la seva imponent façana la qual està dividida en 3 pisos. No us perdeu la magnífica cornisa volada. Els carreus encoixinats graduals li dónen un toc d’esveltor a l’estructura. L’utilització d’aquests carreus destacava riquesa i poder, ja que era molt difícil de fer i era molt costós. Sense deixar de mencionar les finestres ogivals amb arcs que es varen convertir en el segell de l’arquitectura civil renaixentista.

3. Zona Santa Maria Novella

Continuarem la passejada fins la zona de Santa Maria Novella, per tal de visitar l’església de Santa Maria Novella i la Farmàcia de Santa Maria Novella. De camí ens passarem pel Mercat Central, el qual està ple de productes frescos i de gran qualitat. Si coincideix amb l’hora d’algun àpat, ens hi podem acostar per degustar la gastronomia típica i de qualitat en algun dels seus posts.

Arribem a la Piazza Santa Maria Novella per la Via del Giglio, després de passejar uns cinc minuts des de la zona de la Basílica de Sant Llorenç. Observem l’Església de Santa Maria Novella amb la seva espectacular façana de marbre. No es tracta d’una reposició de façana, sinó que es tracta de la façana original del segle XV, i sembla ser que fou el model per a les altres.

Més enllà de tenir la façana original, en el seu interior t’esperen Ghirlandaio, Giotto, Miquel Angel o Brunelleschi. Tampoc et pots perdre la Capella dels Espanyols, completament coberta amb un cicle de frescos del segle XIV. També t’espera el claustre verd, el claustre dels morts i el refectori (amb un altre cenacolo), el museu… Després de la Catedral, creiem que és l’església de Florència imprescindible de veure.

L’horari d’obertura de l’església és de dilluns a dijous de 9:30 a 17:30h, divendres de 11:00 a 17:30h, dissabte de 9:30 a 17:30h i diumenge de 12:00 a 17:30h. L’entrada és de 7,5€ (5€ l’entrada reduïda), i gratuïta si disposes de la tarja Firenze Card. Adjuntem la pàgina web perquè tingueu la informació actualitzada.

Visitada l’església i el seu complex, ens encaminarem a menys de cinc minuts del lloc, on es troba la Farmàcia de Santa Maria Novella, la Officina Profumo Farmaceutica di Santa Maria Novella. I està allí des de que la varen fundar els frares dominics en el 1221. Encara que no compris res, apropa’t-hi a donar-hi un cop d’ull. S’hi accedeix per la Via della Scala, 16, i els horaris d’obertura son de les 10:00 a les 20:00h.

4. Zona Centre

Ens dirigirem al centre del casc històric de la ciutat, i passarem per dos palaus renaixentistes, el Palazzo Strozzi i el Palazzo Rucellai. El Palazzo Strozzi ens el trobarem de camí a la Piazza della Repubblica, en la Via degli Strozzi, a 2 minuts de la Piazza anterior. El palau és un exemple perfecte de casa florentina renaixentista. Filippo Strozzi, després de que els Mèdicis l’exiliéssin a Lyon, va retornar al 1434 i va decidir financiar la construcció d’un impressionant palau per celebrar la grandesa de la seva família. Per edificar-lo, el més gran que s’hagués vist a Florència, varen enderrocar moltes cases que els Strozzi havien comprat, i inclús convocaren a astrònoms perquè decidíssin quin dia era el més propici per a posar-hi la primera pedra.

Les obres, dirigides primer per Benedetto di Maiano i, llavors, per Simone del Pollaiolo, començaren en el 1489. Als dos anys, en el 1491, va morir Filippo Strozzi. Els seus hereus varen seguir amb l’imponent projecte malgrat de les moltes dificultats econòmiques, però, mentrestant, tornaren a sorgir les rivalitats amb la família Mèdicis. En el 1538, Cosme I de Mèdicis va confiscar el Palau, es van interrompre les obres i la última façana, avui en dia, segueix sense estar acabada.

A 200 metres a l’oest del Palazzo Strozzi, es troba el Palazzo Rucellai, en la Via della Vigna Nuova. Aquest edifici, fou comissionat per la rica família Rucellai i realitzat entre 1446 i 1451 per Rossellino, seguint el projecte de Leon Battista Alberti. Aquest, va dissenyar el palau respectant els cànons que ell mateix havia descrit en el manual de Re Aedificatoria. El resultat fou un edifici renaixentista típic per la sobrietat i armonía de les proporcions, tant que es va convertir en el punt de referència per l’arquitectura civil renaixentista.

En ell, es varen inspirar, entre altres, Michelozzo i Rossellino. La façana, amb el seu encoixinat uniforme d’estil romà, es divideix en tres nivells, en ordre ascendent per la seva complexitat. La planta baixa està decorada amb columnes dòriques, el primer pis amb pilastres jòniques i el tercer amb pilastres corinties, que, per estilitzar el palau, decreixen progressivament cap als pisos més alts i, en tots els nivells, s’alternen amb finestres amb arcs amb columnes que recorden l’estructura del Coliseu. Enfront del palau, Leon Battista Alberti, per celebrar l’enllaç que, en 1460, va unir a Bernardo Rucellai i Lucrezia De’Medici, va realitzar una àmplia galeria d’estil renaixentista. En el seu frontó, per a representar a les dues famílies, es varen col·locar les veles arriades de Fortuna, escut dels Rucellai, i l’anell de la família Mèdicis, que es conserven encara avui.

Vistos els dos palaus renaixentistes, arribarem a la Piazza della Repubblica, una cèntrica plaça porticada i amb moltíssima vida. Durant l’Edat Mitjana fou el lloc on s’instaurava el mercat de la ciutat i popularment entre els florentins se la coneix encara com la Piazza Vittorio per l’estàtua de Vittorio Emanuelle II. És una plaça històrica amb molt d’ambient, per prendre un cafè o sopar directament. Es tracta de l’antic centre de la ciutat, on queden cafès elegants molt antics, com el Caffe Gilli. També s’hi troba una petita maqueta en 3D de tot el centre històric, la columna de l’Abundància i com hem dit ja, l’estàtua de Vittorio Emanuelle II.

Et recomanem que, ja que estàs per aquesta zona, passegis pels seus carrers per contemplar els bonics edificis que hi ha, així com la bonica església d’Orsanmichele. Té una façana espectacular plena d’estàtues de sants, i els interiors estan plens de detalls. Es troba a la Via dell’Arte della Lana.

Només es poden fer visites guiades en grup els dimarts i els dissabtes, en les següents hores: 10:30; 12:00; 14:30; 16:00h. El preu per accedir-hi és de 2€. Adjunto la seva pàgina web per més informació.

I caminant a dos minuts de l’església, trobarem la Piazza del Mercato Nuovo, on s’hi troba el mateix Mercato Nuovo. Es tracta d’un antic mercat cobert del segle XVI, on es troba la figura del Porcellino que és una estàtua de bronze d’un porc senglar (s’anomena la Fontana del Porcellino), del que explica la llegenda que si fregues amb la mà el seu musell, tornaràs a Florència.

5. Zona Oltrarno

De la Loggia del Mercato Nuovo, ens dirigirem al Ponte Vecchio, el qual es troba a 200 metres seguint la Via Por Santa Maria. Es tracta d’un dels símbols de la ciutat de Florència i un dels imprescindibles a veure, considerat per molts com un dels ponts medievals més bonics del món. Considerat com el més antic d’Europa, aquest pont de pedra, enamora a primera vista per les seves cases penjades de colors ocres en ambdos laterals, les seves cuidades botigues de joies i per les vistes al riu des de la seva part central. Com a curiositat, fou dels pocs ponts que no es varen destruïr durant la Segona Guerra Mundial i per ell hi creua el famós corredor vasariano, un passadís que utilitzaven els Mèdicis per anar del Palazzo Vecchio al Palazzo Pitti, sense tenir que sortir al carrer.

Un cop creuïs el pont estaràs en el Barri de Oltrarno (a l’altra banda del riu Arno), que es caracteritza per les seves cases de poca alçada, els seus carrers estrets i els seus imponents palaus del segle XVI. La nostra intenció és pujar i acabar el dia a la Piazzale Michelangelo. És l’autèntic mirador de Florència, ideal per ser-hi al capvespre i veure la posta de sol (o la sortida de sol). Per arribar-hi s’ha de caminar uns 20 minuts a peu des del Ponte Vecchio. També és possible arribar-hi amb les línies d’autobús 12 i 13, que van des del centre a la Piazzale Michelangelo. Des d’aquesta plaça tindràs les millors vistes panoràmiques de Florència, a més de poder gaudir d’un ambient únic i una posta de sol que et deixarà sense paraules, encara que si vols fer bones fotografies, sense contrallum, és millor que hi pugis al migdia.

La plaça fou construïda com a homenatge al gran artista Miquel Àngel i en el centre hi ha còpies del David i de les quatre estàtues de Miquel Àngel que es troben a la Capella dels Mèdicis. La nostra intenció és arribar una mica més d’hora que al capvespre, no només per veure la plaça i les vistes, sinó per dirigir-nos a un altre dels nostres imprescindibles de Florència, que és la Basílica de San Miniato al Monte, una obra mestra del romànic florentí.

Es troba a 8 minuts caminant des de Piazzale Michelangelo. És l’única església romànica de la ciutat, amb l’estructura original del segle XIII i uns mosaics bizantins únics.

T’assegurem que aquests 8 minuts caminant (des de Piazzale Michelangelo), i el seu corresponent esforç en pujada (també hi ha autobusos que hi poden arribar), val la pena. En un primer cop d’ull, la façana de marbre et semblarà com les de la resta (refer façanes d’església és marca de la casa a Florència), però quan hi entris, et donaràs conte que no. A més, des d’aquí també s’obtenen unes vistes espectaculars de la ciutat de Florència. Ja ho veieu, val més arribar a Piazzale Michelangelo amb una mica de temps si volem fer-ho tot, abans de que es pongui el sol…

Els horaris d’obertura de la basílica son de dilluns a dissabte de 9:30 a 13:00 i de 15:00 a 19:00h, i diumenge de 8:15 a 13:00h i de 15:00 a 19:00h. L’entrada és gratuïta. Adjunto la pàgina web per l’actualització de l’informació d’horaris i varis per si us interessa.

Visitada la Basílica de San Miniato al Monte, i havent passat una estona molt agradable a Piazzale Michelangelo, arribarà el moment de donar per finalitzada la jornada d’avui i entornar-nos-en al nostre allotjament.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, a modo indicatiu. També, per veure les atraccions i monuments de la ciutat de Florència, heu d’anar al mapa de la pàgina d’inici del viatge, on hi son tots.

En el dia d’avui descobrirem la Vall de Chianti, que és considerada com el cor de la Toscana. Coneixerem a vàries poblacions de la vall i el seu famós vi. Sortirem de Siena per buscar la carretera panoràmica SR222 que va fins a Florència i ressegueix la vall de Chianti, passant per poblacions medievals dignes d’una aturada o visita. La carretera ens portarà a gaudir d’alguns dels paisatges més bonics de la Toscana. Passarem per Castellina in Chianti, Radda in Chianti, Volpaia, Panzano in Chianti, l’Abadia a Passignano, Montefioralle, Greve in Chianti, Impruneta,… Abans d’Impruneta visitarem una bodega espectacular obra de Renzo Piano. Farem nit ja a Florència, havent tornat el cotxe de lloguer.

Índex 1. Carretera panoràmica SR222 – Vall de Chianti 2. Castellina in Chianti 3. Radda in Chianti 4. Volpaia 5. Panzano in Chianti 6. Badia a Passignano 7. Montefioralle 8. Greve in Chianti 9. Bodega de Antinori del Chianti Classico 10. Impruneta 11. Florència

1. Carretera panoràmica SR222 – Vall de Chianti

La ruta per la Toscana en cotxe continua entrant a la zona de la Vall de Chianti. Ho farem per mitjà d’una carretera panoràmica, la SR222, que ens portarà a gaudir d’alguns dels paisatges més bonics de la Toscana. La Vall de Chianti és una zona que malgrat estar considerada el cor de la Toscana, és menys turística que les anteriors zones que haurem visitat. Aquí et proposem fer la ruta SR222 i visitar les petites poblacions que t’indicarem, com Castellina in Chianti, Radda in Chianti, Volpaia,… on coneixeràs de primera mà la cultura pròpia de la zona i com no, el seu vi, que és un dels productes més apreciats tant pels locals com per els viatgers.

La carretera SR222 s’anomena la “Chiantigiana”, i comença a 8km al nord-oest de Siena, a tocar el poble de Montarioso. D’aquí ja l’agafarem i la farem tota, fins a les immediacions de Florència. La carretera té un total de 61,70 kilòmetres i es recorre (sense aturades) amb uns 80 minuts. La nostra intenció, però, serà que l’exploració de la mateixa (dels seus poblets i paisatges toscans) ens ocupin la major part del dia.

2. Castellina in Chianti

La primera aturada la farem al cap de 17,5 kilòmetres després d’haver començat la Chiantigiana, en el poble de Castellina in Chianti. El poble apareix recolzat sobre una vessant de turons. El cor del poble està constituït per l’antic Fort projectat en la segona meitat del segle XV per Giuliano da Sangallo. Caminant per el carrer Ferruccio es pot respirar una mica de l’antiga atmòsfera de Castellina. I al final d’aquest carrer es troba l’església de San Salvatore reconstruïda en estil neoromànic després de la seva destrucció durant la Segona Guerra Mundial.

Castellina in Chianti s’estén en un territori amb nombrosos boscos i fauna silvestre, però sobretot hi ha moltíssims restes de la civilització etrusca. Entre les troballes més importants es troben el Túmul de Montecalvario, apenes fora del poble. Està format per quatre tombes orientades cap als punts cardinals, el túmul és conegut des del segle XVI. Cap al nord, prop de San Donato in Poggio encara es pot apreciar l’antiga necròpolis que encara funciona. Una petita necròpolis fou localitzada en els entorns de Poggino que conservava mobles i objectes funeraris del segle VI a.C. Moltes altres troballes es conserven en el Antiquarium, en l’interior del Fort Municipal de Montecalvario del segle XVI. Sembla que l’àrea, més tard ocupada també pels Romans, ha estat abandonada en el segle I a.C. després d’un incendi devastador.

Per últim, és interessant la Parròquia Santa Agnes en Chianti, reconstruïda en gran part després dels danys soferts durant la Segona Guerra Mundial. De l’edifici medieval roman la base del poderós campanar, i a l’interior hi ha una obra de Bicci di Lorenzo que representa a una Verge amb el Nen i Sants.

Per altra banda, si visiteu la població no us perdeu la seva Via delle Volte (el carrer de les voltes). Si voleu més informació de la població, us deixem amb la seva pàgina web, aquí.

3. Radda in Chianti

Seguirem la nostra ruta per la Chiantigiana i després del poble de Castellina ens desviarem cap a l’est per la carretera SR429 en direcció a Radda in Chianti, a 10,9 kilòmetres (uns 14 minuts amb cotxe).

Radda in Chianti és un típic poble de Chianti immers entre vinyes. La vista, des del turó en el qual en l’Edat Mitjana ha estat construïda Radda, de fet, s’extén en una trama que sembla infinita amb fileres de vinyes. El poble està situat en una zona d’antics assentaments i el seu orígen etrusc està testificat per les troballes arqueològiques recentment descobertes. En la època medieval, Radda fou la seu de la Lliga de Chianti, una aliança político-militar creada per la República de Florència en el 1384 amb la missió de defensar i administrar el territori de Chianti en nom de la República.

L’existència de Radda està documentada des del segle IX a.C., però la primera referència al seu castell es remonta al segle XI. A finals del segle XIII, Radda va passar a formar part dels dominis de Florència.

El cor del poble, dominat per lo què queda del castell original, és la Plaça Ferrucci, on es troba el Palau del Podestà (segle XIV), seu històrica del Municipi des del 1865, i la Prepositura de San Niccolò amb la seva façana d’estil neogòtic. Un cop en el poble no deixis de gaudir d’un passeig entre els petits carrers del centre, a més d’apreciar les suggestives hortes envoltades de murs de pedra seca, pots imaginar-te lo què és l’essència de Chianti: l’agricultura que dissenya el paisatge.

Si voleu més informació de la població, us deixem amb la seva pàgina web, aquí.

4. Volpaia

I ens acostarem al petit poble de Volpaia, per visitar-lo i contemplar els magnífics paisatges toscans. Volpaia es troba al nord de Radda, a 7,4 kilòmetres per una carretera local amb boniques vistes. Val la pena poder-hi arribar.

Els dibuixos geomètrics de les vinyes i dels xiprers, el color platejat de les oliveres, les frondoses rouredes, creen un entorn encantador on la mà de l’home ha treballat amb armonía amb la naturalesa. Ens trobem en els turons de Chianti Senese, la terra del Gall Nero, d’on sorgeix l’encantador poble de Volpaia, envoltat d’uns panorames excepcionals.

L’antic castell de Volpaia, d’orígen medieval i d’impacte inalterat, és un llogaret de Radda in Chianti, que junt amb Gaiole i Castellina in Chianti, formava l’antiga lliga militar florentina de Chianti. Volpaia, situada a més de 600 metres d’alçada en la creta d’un turó que divideix dues valls, fou un punt estratègic i l’escenari de segles de lluita entre les repúbliques de Florència i Siena.

A més de custodiar un antic i renombrat art del vi i del menjar, Volpaia conserva moltes altres coses del seu passat, incloent algunes relíquies sagrades com la Capella de Sant’Eufrosino, una petita església construïda al voltant de mitjans del 1400 d.C., i un destacat exemple renaixentista en la zona del Chianti. El paisatge on es troba Volpaia és un dels més bells dels turons toscans. També presenta nombrosos itineraris per a excursions, perfectes per endinsar-se en el paisatge passejant en modo agradable envoltats de naturalesa, una síntesis de totes les peculiaritats que han fet famós a aquest territori en tot el món, amb excel·lents pauses gastronòmiques i vinícoles, per suposat.

5. Panzano in Chianti

Visitada Volpaia retornarem a la carretera panoràmica SR222, i en 20 minuts arribarem al pròxim poblet amb interès: Panzano in Chianti. Aquest poble i els seus voltants es poden explorar en cotxe, en bicicleta, moto o a peu. Posseeix esplèndids paisatges plens de verdor destacant els seus meravellosos turons. El poble està ubicat estratègicament en la línia que separa el Val di Pesa i el Val di Greve. En la cima del turó s’estén el nucli cultural de l’edat etrusca.

Quan visiteu aquest poble heu de gaudir de les especialitats regionals: el bistec a la florentina, la brustecca, i crostini… i, per suposat, que no falti el vi Chianti. Es poden visitar les fàbriques dels productes de la zona, agrícoles i artesanals. En aquest poble hi ha una carnisseria famosa de la regió (la bistecca és un dels plats típics de la Toscana), la Antica Macelleria Cecchini.

No us heu de perdre el petit mercat de cada diumenge pel matí, el gran mercat artesanal cada primer diumenge del més, i el “Vi al Vi” degustació de vi cada tercer cap de setmana de setembre. Sembla ser que en la ubicació de l’actual Panzano, en l’època romana sorgia un “castrum”, lloc fortificat o castell. Els monuments que s’han de veure a Panzano in Chianti son l’Església de Santa Maria Assunta, el Castell, i el Centre Històric, tots de l’època de major esplendor del poble: l’edat mitja.

6. Badia a Passignano

En aquesta alçada de la ruta, tornarem a fer una petita desviació de la carretera panoràmica per arribar-nos a l’abadia Badia a Passignano, una altra de les abadies toscanes que valen la pena visitar. Es troba a menys d’un quart d’hora del poble anterior. L’abadia es troba en el poble de Passignano, del que rep el seu nom. Aquest impressionant conjunt monàstic fou fundat en el segle XI i actualment pertany als dominis de la família Antinori, una família amb una llarga història ja que, posseeix 27 generacions dedicades totes elles al vi i amb unes 32 marques entre vi blanc i ví negre. Però han estat varis els personatges cèlebres que varen viure o visitar aquest lloc durant una temporada, destacant sobretot: Galileo Galilei i San Giovanni Gualberto.

L’aspecte exterior d’aquest bonic conjunt és com el de una ciutadella de forma quadrada decorada amb una torrassa en cadascuna de les cantonades. Ja en el seu interior, hi trobareu una àmplia avinguda que es troba envoltada d’alts xiprers, que us portaran al seu bonic pati interior, des d’on podreu veure la majoria dels edificis que composen aquesta preciosa Abadia.

Els edificis més destacables dins d’aquest complexe i que no us podeu perdre, son: el seu bonic i important Monestir, el qual posseeix obres de gran qualitat com la famosa “La Última Cena”, una obra meravellosa i de gran valor i l’Església de San Michelle Arcangelo. En aquesta abadia, a més, podreu visitar la seva bodega, sempre amb reserva prèvia ja que, sol estar bastant ocupada durant tot l’any i a més, per un preu una mica més elevat, podreu assistir a una degustació i provar els seus magnífics vins. Per arribar fins a l’abadia, amb el trajecte de cotxe, passejareu a través de sinuoses carreteres que se sitúen entre vinyes, xiprers i oliveres, fins arribar a aquest fantàstic lloc que us encantarà i no oblidareu. És un lloc fantàstic, pels amants del vi i de l’història, l’art i dels grans conjunts religiosos de gran importància.

Els horaris d’accés al complexe son de les 10:00 a les 12:30h i de les 15:00 a 17:00h (el dimarts tancat). Es pot fer una visita a l’església i una visita guiada al Monestir. Imprescindible reservar amb antelació per telèfon. Adjuntem la pàgina web on ho explica tot.

7. Montefioralle

I tornarem a acostar-nos a la Chiantigiana, però ens aturarem abans al poble de Montefioralle, ubicat a 2Km abans de Grève in Chianti. Montefioralle és un dels burgs toscans més bonics que visitar en la zona del Chianti. Una petita aglomeració de cases, amb muralles medievals que les encerclen i el seu castell en lo més alt com un diamant.

Montefioralle s’ubica en la cima d’un turó, des de la que es pot admirar la vall de Greve i els majestuosos turons de Chianti. La ciutat està dominada pel seu castell, atravessat per una carretera que connecta el fons de la vall amb l’anomenada “Strada dei Poggi”, una ruta panoràmica que va des de la Val d’Elsa fins a les torres de San Gimignano, fins la conca on es troba Florència i fins el turó que alberga Fiesole. Vinyes, boscos que semblen pintures, granges i masos de pagès que completen l’idil·li d’una terra que et deixa sense paraules.

El Castell de Montefioralle es va originar a partir de la torre que es troba en lo més alt, al voltant de la qual cases i carrers de la ciutat es varen disposar en successius anells concèntrics. El poble està circumdat per una fortificació de planta el·líptica, directament conservada i parcialment restaurada. L’església de Santo Stefano s’ubica en el punt més alt del poble, i externament conserva la construcció del segle XVII-XVIII. En la nau principal hi ha algunes obres d’art de gran valor, entre elles un entallat del segle XIII que representa a la Verge i al Nen, i una bonica Trinitat entre quatre sants, probablement obra del Mestre de la Epifanía de Fiesole, datable cap a finals del segle XV.

La Pieve di San Cresci, construïda en el segle X, es troba immediatament fora de les muralles. També en els voltants, val la pena visitar el Castell de Verrazzano, situat al nord-est a uns 7 kilòmetres, imperdible tant per la seva arquitectura com per la bodega que el gestiona i que et portarà de passeig per la bodega amb degustacions de vins i formatges. El poble estava situat al llarg d’una carretera que servia d’unió entre les tres valls principals de la zona: Val d’Elsa, Val di Pesa i Val di Greve. Amb el temps, Greve es va construïr riu avall i el poble va perdre gradualment la seva importància fins que es va quedar solament com una bonica joia de bellesa encaramada en el turó. Avui es troba en la zona de Chianti Classico. No us perdeu passejar pel seu casc antic i les boniques vistes que es tenen des d’ell.

8. Greve in Chianti

I com hem dit, Greve in Chianti està a tocar Montefioralle, en la Chiantigiana ben situat. Greve in Chianti és l’únic poble de la província de Florència que es troba totalment dins de la zona de Chianti. En l’antiguitat Greve era solament un petit centre del territori anomenat Agro di Florentia. Fóren els romans els primers en viure de forma permanent en aquest lloc no molt lluny de la Via Cassia. L’orígen de Greve en Chianti, com lo què és avui, es remonta a la primerenca Edat Mitja. Va sorgir el “mercatale” a Greve, una zona comercial molt poblada i caracteritzada per la presència de parròquies, esglésies i castells, futures vil·les senyorials i granges, en l’època del domini florentí. Ja a finals del segle XIV la zona produïa un vi molt apreciat per les famílies aristocràtiques de Siena i Florència, que amb el temps varen enriquir cada cop més el territori de Greve amb les seves inversions i, en alguns casos, amb intervencions directes en l’economia agrícola local. Després de la unificació d’Itàlia, el “mercatale” de Greve es va convertir en Municipi i es va afirmar com un dels centres més importants de Chianti.

El primer que veurem a Greve in Cuianti és la Plaça Matteotti, amb la seva particular forma triangular, la qual és el cor de Greve in Chianti. La plaça està envoltada d’encantadores logies arquejades, animades per botigues, tavernes i fondes en les que es poden degustar i comprar productes típics de la zona. En el centre hi ha una gran estàtua de Giovanni Verrazzano, el famós explorador nascut just aquí a Greve; en la plaça també s’hi troba l’Església Santa Croce que custodia valuoses obres, entre elles un tríptic de Bicci di Lorenzo que representa a la Verge amb el Nen i els Sants. És important el Museu del Vi, un itinerari a través de la història, la cultura i la tradició del famós vi negre produït aquí des de fa segles. També suggerim una visita al convent de Sant Francesc que és la seu del Museu d’Art Sagrat de Greve in Chianti amb una sorprenent col·lecció de pintures, escultures i mobles dels segles XIV i XIX.

9. Bodega de Antinori del Chianti Classico

Sortirem de Greve in Chianti i de la carretera panoràmica Chiantigiana, per fer l’última incursió en el Chianti, en aquest cas, per anar a visitar una de les bodegues més importants de la zona. Es tracta de la bodega de Antinori nel Chianti Classico, obra de Renzo Piano. No te la pots perdre, té un munt de detalls impressionants, com l’escala helicoidal que puja des de l’aparcament fins al restaurant de la segona planta, l’acer corten de les parets, els detalls de decoració de la botiga, etc…

L’horari d’obertura per fer les visites i les degustacions és de les 10:00 a les 18:30h. Hi ha molta varietat de visites que es poden fer i us les adjunto amb la seva pàgina web, aquí.

10. Impruneta

Vista o visitada l’espectacular bodega, ens acostarem a l’últim poble de la Vall de Chianti que bé mereix una aturada, per petita que sigui. El poble ja es troba molt proper a la ciutat de Florència. És Impruneta. Impruneta és també coneguda gràcies a la gran i antiga tradició en la producció de maons i terracotes. La terracota d’Impruneta s’ha convertit, al llarg dels segles, en un element característic de l’arquitectura i del paisatge toscà, així com un producte famós i exportat a tot el món.

Des de l’Edat Mitjana, Impruneta ha estat naturalment vinculada als esdeveniments polítics i econòmics de la propera Florència. El veritable propulsor d’Impruneta ha estat des de llavors el famós Santuari de Santa Maria, fundat en el 1060. De fet, probablement hi va haver un lloc de culte aquí des de l’època dels Etruscos. L’actual basílica fou fundada després del descobriment de la imatge sagrada de la Madonna i que ara es conserva en l’interior del santuari. En el seu interior es conserven destacades obres de Michelozzo i Luca de la Robbia.

El culte a la Madonna de Impruneta ha afavorit al llarg dels segles l’acumulació de diverses donacions conservades avui en el Museu del Tresor de Santa Maria, que es troba en l’interior de la Logia. El punt de trobada del poble, a més del mercat tradicional i les festes del poble, és la cèntrica Plaça Buondelmonti, també coneguda gràcies a una famosa il·lustració gràfica de Jacques Callot del 1620, que la representa durant la Fira de San Luca. Des de la plaça, amb un breu passeig, es pot arribar al Forn Agresti. Aquest complexe, de propietat municipal, és important no només pel valor històric del conjunt d’edificis, que es remonta a principis del Segle XVIII, sinó també perquè aquí es conserven les eines, els motlles i els models utilitzats fins fa unes dècades, quan el forn encara estava en funcionament. Avui en dia, no només és un centre de documentació de la terracota d’Impruneta, sino que també és un lloc on es realitzen concerts, mostres i degustacions. Si voleu tenir més informació d’Impruneta, aquí us adjunto la seva pàgina web.

11. Florència

Visitada Impruneta ja serà l’hora de finalitzar la carretera panoràmica SR222 i arribar-nos a l’aeroport de Florència per retornar el cotxe de lloguer. Un cop fet aquest tràmit, des del mateix aeroport fins al centre de Florència agafarem el tramvia o l’autobús, els dos mitjans de transport que podem utilitzar per fer aquest trajecte:

• La línia T2 del tramvia et deixa en el centre de Florència en tant sols 26 minuts (et deixa a la Piazza dell’Unità italiana just al costat de l’estació de Santa Maria Novella). El problema del tramvia és que tindrem de comprar un bitllet addicional per cada maleta gran que hi portem. El preu del tramvia és de tant sols 1,5 euros.
• Com hem dit, també podem agafar l’autobús: hi ha un servei d’autobús directe, “Vola in Bus” operat per BusItalia ara, que uneix l’aeroport amb l’estació central de tren de Santa Maria Novella en uns 20 minuts. Aquesta estació és molt cèntrica i des d’ella pots anar caminant a quasi qualsevol punt de la ciutat. El bitllet d’anada costa uns 6€ i es poden comprar a bord del conductor sense cost addicional. Els autobusos surten de l’aeroport cada 30 minuts.

Un cop arribem a la zona de Santa Maria Novella, anirem a buscar el nostre allotjament (Max Appartments), ubicat al costat de la Porta al Prato, a la Via del Ponte alle Mosse, a uns 12 minuts a peu de l’estació de tren de Santa Maria Novella. Aquí hi passarem les properes 4 nits (per disposar de 3 dies sencers per visitar la ciutat de Florència).

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, així com els kilòmetres recorreguts i el temps destinat per això (131,00km / 3h 9min). Si voleu veure les atraccions i monuments visitats de cada una de les ciutats i pobles, heu d’anar al mapa de la pàgina d’inici del viatge, on hi son tots:

Durant el matí acabarem la visita a Cortona, ja sigui a dins del casc històric o a les atraccions de les afores. Un cop finalitzem la visita a Cortona, anirem fins a la capital de la província, Arezzo, i la visitarem. El seu centre històric val molt la pena. Es tracta d’una preciosa ciutat medieval que fou l’escenari de la pel·lícula “La Vida es Bella”. Passarem la nit a Siena o als seus entorns, pensant en la ruta que farem l’endemà.

Índex 1. Arezzo 2. Nit a Siena

1. Arezzo

Si vas a viatjar a la Toscana, després de visitar Florència, Pisa, Siena o la famosa campinya toscana, hauries de reservar-te una mica de temps i donar-li una oportunitat a altres petites ciutats. Una d’elles és Arezzo, la preciosa ciutat medieval que va servir d’escenari per a La vida es bella. T’expliquem què veure a Arezzo en un dia.

Més enllà dels llocs a veure a Arezzo, la nostra recomanació és que no deixis de recórrer els seus carrerons en calma. La Toscana està per gaudir-la i no només entre turons i vinyes.

Començarem la visita per la Basílica de Sant Francesc amb un dels cicles de frescos renaixentistes més bells d’Itàlia. Hi ha grans artistes del Renaixement italià que no han arribat a tenir tanta fama, però que en Italia son tant coneguts com Miquel Àngel, Rafael o Leonardo. Un d’ells és Piero della Francesca, un artista del segle XV originari de Sansepolcro, a pocs kilòmetres d’Arezzo.

Aquí, a Arezzo, va deixar una de les seves obres mestres: el cicle de frescos La llegenda de la Vera Cruz, en la capella Bacci de la Basílica de Sant Francesc. Després de quinze anys d’investigació per combatre la sulfatació, una “enfermetat” que els estava deteriorant, en el 2016 es va realitzar una restauració i llavors ja es varen poder admirar en tot el seu “nou” esplendor. Els efectes cromàtics, els jocs de llum, el realisme de les figures… hem de fixar-nos en tots els detalls i dedicar-li tot el temps que mereix a aquest cicle de frescos que comença amb la mort d’Adam i acaba amb l’exaltació de la Vera Cruz i el seu retorn a Jerusalem. En la seva pàgina oficial ho pots consultar tot: horaris, preus,…

Els horaris per accedir al temple son de Dilluns a Divendres de 9:00 a 13:00h i de 14:00 a 18:00h; i els Diumenges de 9:00 a 13:00h. Els preus per accedir a la Basílica i per veure els frescos son de 8€. Fan visites guiades de 25 persones cada 30 minuts.

El primer que tens que veure a Arezzo, a part de la Basílica anterior, és la Piazza Grande. Tota bona ciutat medieval té la seva plaça major i Arezzo no seria menys. La Piazza Grande d’Arezzo té totes les cartes per a ser un caos: inclinada, irregular, amb elements arquitectònics de totes les èpoques – romànics, gòtics, renaixentistes, barrocs – però, com per art de màgia, resulta de lo més armoniosa.

Si et col·loques en el seu centre i mires al teu voltant, al principi estaràs una mica aclaparat, això sí… Et trobaràs amb el preciós àbsis romànic – en part restaurat en el segle XIX – de Santa Maria de la Pieve; amb la font pública del segle XVI; amb el palau barroc del Tribunal; amb el Palau de la fraternitat dels laics, gòtic avall i renaixentista en la planta superior, i amb els porxos de les Logge Vasari, del segle XVI. Quina barreja artística, oi?

Per cert, el Palau de la fraternitat dels laics el reconeixeràs per la seva espadanya amb rellotge del segle XVI que indica també els dies, les fases lunars i els moviments del Sol.

En la Piazza Grande és on hi tenen lloc els grans esdeveniments de la ciutat, entre ells el mercat d’antiguitats, una vegada al mes, i, sobretot, la Giostra del saracino (justa del sarraí), una evocació històrica medieval que es remunta al segle XIII, ni més ni menys.

Com dèiem, a la mateixa plaça hi ha l’església de Santa Maria de la Pieve, la qual té el seu àbsis en la mateixa plaça. Tanmateix, l’entrada està en un dels carrers principals d’Arezzo: Corso Italia. Per arribar a ella, es passa per un carreró molt característic: Via di Seteria.

La seva façana romànica és una meravella. El què més crida l’atenció son les seixanta-vuit columnes desiguals en la part superior, i els baix-relleus del segle XIII amb representacions al·legòriques dels mesos a sobre del portal principal. Per suposat, tampoc has de perdre’t el preciós campanar de principis del segle XIV.

Val la pena entrar, i a part de l’església i el seu interior, contemplar el políptic de l’Altar Major, una altra de les joies de l’església del segle XIV.

Els horaris per entrar a l’església son de 8:00 a les 12:30h i de les 15:00 a les 18:30h. L’entrada és gratuïta.

Si no falta la plaça major, tampoc pot faltar la Catedral d’Arezzo, encara que a diferencia de lo habitual, no es trobi en aquesta plaça major: està en la part alta de la ciutat. La Catedral Gòtica de San Donato també té elements de tots els segles. La façana és neogòtica i l’escalinata que porta a ella és del segle XVI. I dins no ens hem de perdre l’arca de marbre de San Donato, del segle XIV però encara gòtica, a sobre de l’altar major; el fresc de La Magdalena, de Piero della Francesca, del segle XV, a sobre de la porta de la sagristia i, just al costat, la gran tomba del bisbe Guido Tarlati, del segle XIV.

L’horari d’obertura de la catedral és de les 6:30 a les 19:00h.

Continuarem la nostra visita a la ciutat anant fins al Palazzo Pretorio, que es troba en la Via dei Pileati, i que ens sembla dels més bonics i originals d’Arezzo. La seva façana està decorada amb una gran quantitat d’escuts d’armes tallats dels capitans i podestàs de la ciutat. Actualment és la seu de la Biblioteca i del Museu Medieval, però anteriorment va servir de presó durant 326 anys.

Seguirem cap a la Fortezza Medicea, la qual és la denominació de les fortaleses construïdes pels Mèdici en diferents llocs del centre d’Itàlia. Les podem trobar a Siena, Cortona, Arezzo i normalment des d’elles es tenen unes vistes fantàstiques de la ciutat. Recomanem arribar fins a ella per les vistes panoràmiques que ofereix de tots els voltants d’Arezzo.

L’horari per visitar la Fortalesa és durant els mesos d’estiu els dies entre setmana de 13:00 a 17:00h (excepte dimarts que està tancat), i el cap de setmana de 10:00 a 17:00h. El preu de l’entrada és de 4€ (2€ l’entrada reduïda).

També val la pena la visita a Casa Vasari. El Museu Casa Vasari d’Arezzo està dedicat al pintor, arquitecte i escultor Giorgio Vasari. Aquest artista va néixer i viure en aquesta ciutat, concretament en la mateixa casa on ara es troba el seu museu. D’aquesta forma, aquest lloc permet conèixer com era la casa d’un artista del Renaixement, amb algunes sales decorades amb frescos del propi pintor o dels seus alumnes. També es poden veure fins a 50 pintures d’altres artistes.

L’horari d’accés al museu és de dilluns a dissabte de 9:00 a 19:30h (dimarts tancat), i el diumenge de 9:00 a 13:30h. El preu de l’entrada és de 4€ (2€ l’entrada reduïda).

Creiem que val la pena acostar-se a l’Anfiteatre Romà d’Arezzo. Actualment només queden les ruïnes, però tot i així, recomanem la seva visita per veure el què fou en el seu dia un anfiteatre amb forma el·líptica de 120 metres. Fou construït a finals del segle I amb pedra arenisca i maons i tenia una capacitat de fins a 10.000 persones. L’anfiteatre es pot veure des de fora o es pot combinar la visita amb la del Museu Arqueològic per 6€, ja que es troba ubicat al seu costat.

Com en tota bona ciutat italiana, no falten esglésies a Arezzo. A més de les que ja s’han citat, n’hi ha unes altres tres de molt interessants. Una és la Basílica de Sant Domènec, sobre tot per el seu crucifixe del segle XIII d’un dels grans artistes italians de l’època: Cimabue. Una altra és l’abadia de les Santes Flora i Lucila, amb un altre crucifixe, en aquest cas de principis del segle XIV. I l’última, ja en les afores d’Arezzo, és el Santuari de Santa Maria de les Gràcies, amb el seu altar major renaixentista en marbre i terracota.

I per finalitzar amb la visita turística a Arezzo, us anunciarem els dos museus principals que s’han de veure a Arezzo. Un és el Museu d’art medieval i modern, amb obres toscanes des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX, ubicat en un edifici renaixentista. L’altre és el Museu arqueològic nacional Gaio Cilnio Mecenate, ubicat a tocar l’Anfiteatre Romà. D’aquest últim és força interessant la secció Etrusca: no ens hem de perdre la Cràtera de Euphronios (del segle VI a.C.), un gran atuell de ceràmica grega trobada en una tomba etrusca amb la representació d’Hèrcules lluitant contra les amazones. Ella sola val l’entrada al museu. En la secció romana els “vasi corallini” o “terre sigillate”: atuells de ceràmica típics de la zona pintats de vermell corall. Des del museu també es pot accedir a les restes de l’anfiteatre romà.

Sabies que Arezzo és la ciutat on es va ambientar la pel·lícula “La vida es bella” de Roberto Benigni? Sí, Guido Orefice, el protagonista, vivia aquí amb la seva dona Dora i el seu fill Giosuè abans de ser deportat al camp de concentració nazi.

2. Nit a Siena

Visitat Arezzo serà el moment d’anar a buscar el nostre allotjament. Hem pensat contractar-lo a la ciutat de Siena pensant en l’etapa que realitzarem el dia de demà, ja que està previst sortir des de Siena per una carretera panoràmica. Es troba a la Via Porrione, nº110 de Siena (All’Ombra della Torre).

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, així com els kilòmetres recorreguts i el temps destinat per això (98,20km / 1h 40min). Si voleu veure les atraccions i monuments visitats de cada una de les ciutats i pobles, heu d’anar al mapa de la pàgina d’inici del viatge, on hi son tots:

Acabarem de visitar Montepulciano si és que no vàrem poder acabar la visita en el dia anterior, o potser podem deixar els voltants de la població pel dia d’avui al matí. La idea del dia d’avui és fer una ruta de sortida de la Val d’Orcia que finalitzi al poble de Cortona. Passarem per altres tres poblets petits amb encant per visitar els seus cascs històrics medievals, i finalitzar la jornada en el poble emmurallat de Cortona, que és on hi tindrem l’allotjament (ja en la Província d’Arezzo).

Índex 1. Montefollonico 2. Trequanda 3. Rapolano Terme 4. Cortona

1. Montefollonico

Sortirem de Montepulciano per la carretera SP17 en direcció nord, per, al cap de 14 minuts (i 8,8 kilòmetres recorreguts) fer aturada al poble de Montefollonico. El llogaret de Montefollonico, una fracció del municipi de Torrita di Siena, està situat en la cima d’un turó entre la Valdichiana i el Vall d’Orcia. La seva creació es remunta a l’any 1000, en plena Edat Mitja, encara que hi ha moltes troballes que testifiquen assentaments des de la prehistòria. El nom deriva de “Fullonico”, és a dir, del primer assentament de muntanya situat prop del Conventaccio (Abadia dels monjos casinesos del segle VIII) que, aprofitant la proximitat d’una “rasa”, realitzaven l’activitat de “follatura”, és a dir, l’elaboració i tenyit de la llana. Probablement, els habitants en busca de protecció varen pujar el turó, on la primera fortificació del qual data del segle VI, i el nom del lloc es va transformar en “Monte a Fullonico”, del que deriva Montefollonico. Però, a principis de 1200, com a castell fortificat de frontera, va adquirir una gran importància estratègica per a la República de Siena, a la que va romandre fidel durant més d’un segle.

Avui, Montefollonico segueix sent un lloc de pau i serenitat per els seus habitants, i un refugi tranquil per els pocs amics que l’han descobert. Generalment exclòs dels circuïts turístics clàssics, Montefollonico ha mantingut intacta la imatge del petit poble que encara marca les estacions amb els ritmes del camp. Les antigues muralles, la majoria de les quals encara existeixen, contenen petites joies d’arquitectura “menor”: l’Església de San Leonardo, que és un dels exemples més importants d’arquitectura romànica en el territori de Siena; l’Església de San Bartolomeo, que data del segle XII i és potser la més antiga del lloc; i el Palau de Justícia, que en la façana té el Rellotge Públic.

2. Trequanda

Havent passejat pel carrer principal del poble de Montefollonico, i poc més, podrem continuar la nostra ruta fins al següent poble, Trequanda, enmig de paisatges típics de la Toscana.

Trequanda és un poble encaramat en un dels fascinants turons de Valdichiana de Siena. Antigament estava protegit per muralles massisses, i avui en dia l’envolten les atmosferes autèntiques que aquesta part de la Toscana ens ofereix. Els primers habitants d’aquests turons foren els Etruscos, dels quals queden rastres dels seus antics assentaments, no només en les troballes arqueològiques, sinó també en els noms dels llocs.

Per a conèixer el centre històric, es pot accedir per una de les dues portes del recinte emmurallat que s’han conservat: la Porta al Sole, que domina les interminables campinyes, i la Porta al Leccio, que s’obre cap als boscos de Leccio (alzines). En el poble es troba el majestuós Castell dels Cacciaconti, amb la seva alta torre de pedra blanca i els seus murs emmerletats. En la fortificació hi ha un màgic jardí italià i un airejat pati. En el centre històric, en la Piazza Garibaldi, s’hi troba l’Església romànica dels Sants Pietro i Andrea, amb la seva particular façana, en l’interior de la qual es troba una urna historiada del segle XVI de l’escola de Siena, utilitzada per conservar les restes de la Beata Bonizzella Cacciaconti.

No lluny del centre hi ha també un edifici únic, anomenat Torre del Molí, un colomar de finals del segle XVIII en l’interior del qual es poden veure uns cinc-cents nius de terracota disposats com en un tauler d’escacs i que estaven destinats a albergar coloms.

Si t’interessa més informació, pots visitar la pàgina web del poble de Trequanda, aquí.

3. Rapolano Terme

I continuarem la ruta cap al poble de Rapolano Terme. Hi ha uns 20,6 kilòmetres per carreteres secundàries (uns 26 minuts amb el cotxe). Rapolano Terme es troba en el cor de Terre di Siena a pocs kilòmetres de la ciutat del Palio. Es tracta d’una terra aparentment escabrosa, com es presenten els pobles dispersos al voltant de les aspres i argiloses Crete Senesi. Amaga un cor càlid, format per les seves aigües termals, que flueixen des del subsòl carregades de propietats beneficioses. Sembla que inclús Giuseppe Garibaldi, mentres estava en una banyera de travertí que encara existeix, va trobar alleujament a les seves ferides en aquests miraculosos manantials. Entre banys calents, hidromassatges i banys de fang, pots escollir unes vacances que alternen el relax amb una visita a un territori que és una icona en la Toscana.

Des del poble de Rapolano es pot gaudir d’un esplèndid panorama de la campinya toscana. Entrant per la Porta Nuova i travessant la Piazza Matteotti es pot arribar a la part més antiga de la ciutat, el “Castellare”, amb l’Església de San Bartolomeo (on cada any es monta el Pessebre Monumental), el Palau Cacciaconti i el Palau Pretorio, actualment la seu del Municipi. En les afores del centre es troben els dos famosos balnearis termals: les històriques Termas Antica Querciolaia, que conserven la piscina de travertí on es va curar Giuseppe Garibaldi, i les Termas de San Giovanni, amb les seves piscines termals envoltades de suaus turons d’argila i un horitzó de vinyes i oliveres.

Per quins decideixin viure un dia d’aventura amb la seva família, el Parc d’Aventures Saltalbero ofereix itineraris acrobàtics entre els arbres, dividits per edat i grau de dificultat, però també un àrea de relax per aquells que simplement desitgin descansar a l’ombra dels roures.

Si t’interessa obtenir més informació, aquí t’adjuntem la pàgina web del poble de Rapolano Terme.

4. Cortona

Visitat Rapolano Terme, ens dirigirem a l’últim emplaçament del dia, el poble petit emmurallat de Cortona, en la província toscana d’Arezzo. La nostra intenció és dedicar unes hores aquest poble tant bonic. Situat molt a prop d’Arezzo i Montepulciano, per nosaltres és un dels imprescindibles que veure en la Toscana. Aquest petit poble emmurallat va saltar a la fama després d’aparèixer en la pel·lícula “Bajo el Sol de la Toscana”, i és que recórrer els seus carrerons d’origen medieval és una autèntica delícia. Ara t’explico què veure i fer a Cortona.

Des del nostre punt de vista la catedral de Cortona (el Duomo) no té un exterior gaire cridaner, no pot comparar-se per res amb la catedral de Siena o Lucca per exemple. Tot i així és l’edifici religiós més important del poble i la decoració del seu interior és bastant rica. La plaça en la que es troba serveix també de mirador.

L’horari d’obertura del Duomo és de les 8:00 a les 19:30h. L’entrada és gratuïta.

Prop de la Catedral es troba el Museu Diocesà, ple d’obres d’artistes com Fra Angelico, Luca Signorelli o Pietro Lorenzetti. L’objecte més antic del museu és un sarcòfag de marbre del segle II i que representa la “batalla de Dionisio”. Una altra obra important és la pintura “La Anunciació de Fra Angelico” i a més el museu alberga una sala dedicada exclusivament a les obres de Signorelli i el seu taller, artista natal de Cortona.

L’horari d’obertura del Museu és de les 10:30 a les 13:30h i de les 14:00 a 18:30h. El preu per entrar-hi son 6€ (4€ l’entrada reduïda). S’inclou l’audioguia amb l’entrada.   

Un dels llocs imprescindibles de veure a Cortona és la Piazza della Reppublica, la plaça central de Cortona. En ella s’hi troba l’edifici més bonic i representatiu del poble: el Palazzo Comunale. Es tracta de l’Ajuntament, que fou construït en el segle XIII, i en ell hi destaca la seva torre campanar i la gran escalinata. És una plaça preciosa i amb molt d’encant, que convida a asseure’s en algun dels seus bancs o cafeteries a simplement veure la vida passar.

Junt a la Piazza della Repubblica es troba la bonica Piazza Signorelli, més petita però envoltada tota ella de bonics edificis. El seu nom està dedicat a l’artista Luca Signorelli, que com hem comentat abans va néixer a Cortona. Alguns dels edificis que més ressalten a la plaça son el Teatre Signorelli del segle XIX i el Palazzo Casali, que alberga actualment el Museu dell’Accademia Etrusca. Aquí hi trobaràs varis objectes arqueològics i aprendràs sobre el passat etrusc de Cortona.

L’horari de visita del Museu és tots els dies de 10:00 a 19:00h, i el preu per accedir-hi és de 10€ (7€ bitllet reduït).

Una altra de les coses a veure a Cortona son les seves diverses esglésies repartides per el seu centre històric, com l’Església de San Francesco, l’Església de San Cristoforo o l’Església de San Niccolo. Et recomanem que et dirigeixis caminant cap a totes elles per així perdre’t pels estrets carrers de Cortona.

Ja a les afores del centre es troba la Basílica de Santa Margherita, una església d’estil neogòtic. Es troba situada sobre un turó després d’un tram bastant empinat, per lo que si no vols arribar-hi a peu també pots fer-ho en cotxe. Des del centre de Cortona fins a la basílica hi ha uns 17 minuts a peu, per un tram en pujada. L’interior té una bonica decoració i destaca el blau del seu sostre. A més, les vistes dels voltants des d’allí son precioses.

L’horari d’obertura de la Basílica és de 7:00 a 20:00h tots els dies.

La Fortezza Medicea és la denominació de les fortaleses construïdes pels Mèdici en diferents llocs del centre d’Itàlia. Les podem trobar a Siena, Cortona i Arezzo i normalment des d’elles es tenen unes fantàstiques vistes de la ciutat. Si visites la Basílica de Santa Margherita et recomanem arribar-te fins a aquesta fortalesa per les vistes panoràmiques que ofereix. S’anomena la Fortezza Medicea di Girifalco. Es troba a dalt del mateix turó que la Basílica, a 5 minuts d’aquesta.

Els horaris per accedir a la fortalesa son de 10:00 a 20:00h tots els dies d’estiu, i el preu d’accés és de 5€ (3€ l’entrada reduïda). Val la pena entrar-hi.

El Santuari de Santa Maria delle Grazie al Calcinaio fou construït per Francesco di Giorgio Martini i en ell hi destaca la seva cúpula. De fet, està considerat una de les obres del Renaixement més importants de la regió i encara que queda algo allunyat te’l recomanem si disposes de temps. El Santuari es troba a 20 minuts a peu del centre de Cortona, cap al sud. La millor manera d’arribar-hi serà amb cotxe, per l’Strada Provinciale 34.

I finalment, hem de dir que a uns 4 kilòmetres del centre es troba un lloc curiós i que no tothom decideix visitar. Es tracta del convent franciscà Le Celle, que fou construït en el segle XIII i en el que hi va habitar Sant Francesc d’Assís. La construcció va començar amb una petita ermita, a la que després se li va afegir un santuari, un refectori i 5 sales per els monjos. El conjunt d’edificis es troba envoltat de bosc i fora de l’estiu es pot veure una petita cascada.

Els horaris d’obertura del convent son tots els dies de 8:00 a 19:30h.

I fins aquí amb les atraccions i monuments a visitar al poble i voltants de Cortona. Anirem a buscar el nostre allotjament que es troba a la Via del Giardino, nº10 (Le Residenze Ristori) , en ple centre històric a 2 minuts a peu de la Piazza della Repubblica.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, així com els kilòmetres recorreguts i el temps destinat per això (103,00km / 2h 8min). Si voleu veure les atraccions i monuments visitats de cada una de les ciutats i pobles, heu d’anar al mapa de la pàgina d’inici del viatge, on hi son tots:

I exprimirem el temps que dedicarem a la Val d’Orcia, ara per visitar nous poblets i ampliar la llista de carreteres i llocs amb encant. Durant el matí, acabarem de visitar Pienza, i ens dirigirem a Monticchiello, un altre poble enfilat a un turó amb unes grans vistes de la regió. Visitat Monticchiello, ens arribarem a Montepulciano, un dels nostres pobles preferits de la Toscana, on a part de visitar-lo, hi passarem la nit.

Índex 1. Monticchiello 2. Montepulciano

1. Monticchiello

Visitada Pienza, agafarem el cotxe i farem 7,7 kilòmetres (uns 14 minuts) per arribar-nos a Monticchiello. Gaudim del viatge fins a Monticcielo, i des de dalt del poble el panorama és una passada. En el cor de Val d’Orcia, en el municipi de Pienza, hi ha un antic llogaret que ha sabut conservar una bellesa autèntica: Monticchiello. Aquest petit poblet ja en època etrusca i romana era un punt d’encontre de camins que uníen centres i comunitats de la zona. Encara conserva els trets austers de les fortaleses medievals, que contrasten netament amb el paisatge renaixentista que ens ofereix Pienza. Les sòlides muralles i la torrassa que es distingeix en el turó, son les evidències de l’intens passat del poble, baluart del sistema defensiu de la República de Siena. És precisament per haver passat sota la protecció de Siena que va començar la història de Monticchiello, del qual es coneixen notícies que es remunten a molt abans de l’època comunal, com ho demostra el fet de que el seu nom deriva de la gens romana Clelia.

A partir de l’any 1200 el poble va agafar la seva forma actual amb les muralles, la torrassa i l’església, i s’establiren institucions típicament municipals, totes elles previstes i reglamentades per Estatuts en llengua popular. Fou llavors, amb la caiguda de la República de Siena en el 1559, quan Monticchiello va caure en mans dels Mèdici i va perdre cada vegada més el seu rol i importància. En el 1777 va passar a formar part de la jurisdicció Municipal de Pienza.

L’església de prepositura dels Sants Leonardo i Cristòfor segueix éssent la prova del període de màxima esplendor de la fortalesa medieval, conservant nombrosos frescos de l’escola de Siena dels segles XIV i XV.

Per últim, un estrany exemple d’autonomia cultural i compromís col·lectiu caracteritza a Monticchiello i als seus habitants: el “Teatre Pobre”. L’experiència teatral és un component estretament vinculat a la vida i història de la comunitat des del passat. Els espectacles son una mostra de la vida burgesa que proposa aprofundir els problemes actuals considerant la història local i tornant a proposar les formes de civilització pagesa que ara estan en desús.

2. Montepulciano

I per la Via San Bartolomeo continuarem la nostra ruta que en qüestió d’uns 15 minuts ens durà fins al següent poble: Montepulciano. Una posició privilegiada en la cresta d’un turó enmig de la campinya toscana. Una muralla que, com un paper de regal, et convida a apropar-te per descobrir què s’hi amaga. Un casc històric d’orígen etrusc i de carrerons medievals. Palaus i esglésies renaixentistes que li han valgut el sobrenom de “perla del Cinquecento” –el segle XVI-. Bodegues de un dels vins més prestigiosos d’Itàlia excavades, fa segles, sota aquest casc històric. I, per rematar, les localitzacions de “Luna de Nueva” de la saga “Crepúsculo”. Amants de l’arquitectura, de la història, del vi, per suposat del menjar, i fins i tot dels vampirs adolescents. Ningú pot perdre’s Montepulciano!

Això és solament un aperitiu. Ara t’explicarem amb detall què veure a Montepulciano. Malgrat de ser un poble relativament petit (uns 14.000 habitants), et donaràs compte de que hi ha molt per fer i per veure.

Començarem la visita per la Piazza Grande: no hi ha poble en el que no comencem la nostra visita per la plaça major, la de l’església i del ajuntament. Aquí tampoc anirem a innovar. Lo primer que s’ha de veure a Montepulciano és la Piazza Grande, amb el seu Duomo i el seu Palazzo Comunale, entre altres palaus medievals i renaixentistes. A més dels palaus, fíxa’t en el pou dels Grifos i dels Lleons, porta aquí més de mig mil·leni, que es diu ràpid. Ah, i la plaça està inclinada… no, no és la teva impressió.

Que els arquitectes del Renaixement italià ens perdonin, des de 2009, aquesta plaça és famosa en tot el món no per la seva arquitectura sino per haver sortit en la pel·lícula “Luna Nueva” de la saga “Crepúsculo”. En la ficció cinematogràfica es transforma en la Piazza dei Priori de Volterra. És allí on té lloc una de les escenes més memorables de la pel·lícula: quan Bella salva la vida a Edward. Sí, aquesta en la que ell surt a que li toqui el sol i comença a brillar com un “gusiluz”. Per salvar-lo, Bella corre atravessant una font.

Com veuràs, no hi ha font. De fet, tampoc n’hi ha en l’original, la Piazza dei Priori de Volterra. És un invent de Stephenie Meyer, l’autora de les noveles. La font del llibre es va haver de construïr… Sí, Montepulciano va tenir una font de 7 metres d’amplada feta de fusta i paper maixé. A més de en la plaça i el Palazzo del Comune, també es rodaren escenes en altres palaus del casc històric i en la Cantina del Redi, en les afores del poble.

Si ets fan, no et pots perdre un tour pels escenaris de Luna Nueva a Montepulciano, aquí tens els detalls.

I bones notícies per els fans de Crepúsculo o dels paisatges de la Toscana: es pot entrar en el Palazzo Comunale de Montepulciano i pujar a lo alt de la torre. Crepúsculo a part, les vistes son de 10. Tindràs una panoràmica del casc històric de Montepulciano, de l’església de San Biagio i de la campinya toscana – la Valdichiana, la Vall d’Orcia, el mont Amiata i fins a Siena -. No t’ho perdis. Tens tota la informació en italià, en la pàgina oficial de turisme de Montepulciano. Per cert, en el palau passaràs també per el pati, dóna un cop d’ull a la seva galeria i a la seva cisterna.

L’horari d’accés al Palazzo és cada dia de 10:00 a 18:00h, i el preu d’accés és de 5€ per la torre (2,5€ si només vas a la terrassa).

Abans d’entrar, fíxa’t en l’exterior, amb la seva torre i els seus merlets. Et recorda algo? Sí, s’assembla una mica al Palazzo Vecchio de Florència, construït un segle abans. El Palazzo Vecchio es va aixecar en el 1299 i el Palazzo Comunale de Montepulciano entre finals del XIV i principis del XV.

Lo primer que us cridarà l’atenció de la gran Catedral de Montepulciano (Duomo de Montepulciano), dedicada a Santa María de la Assumpció, serà la seva façana, tant ampla i tant… poc acabada. Bé, creiem que és el primer que li crida l’atenció a tot el món. Això sí, els laterals sí estan acabats, revestits de maons “més bonics” i de travertí. Lo segon és el campanar que, segons llegim, era d’una església anterior, del segle XV – el Duomo és de finals del XVI – principis del XVII -.

L’interior es va reformar en el segle XIX, però queda alguna joieta anterior. No et perdis dues del segle XV: el tríptic de l’Assumpció, en l’altar major, i en la contrafaçana, l’estàtua jacent de Bartolomeo Aragazzi – formava part d’un monument sepulcral més gran que fou “desmembrat” -. L’entrada és gratuïta, cosa que no sempre passa en la Toscana amb les esglésies, així que, aprofita!

Visitats el Palazzo i la Catedral, seguirem amb les bodegues històriques de vi de Montepulciano. Montepulciano és famós en Itàlia per els seus vins. Aquí es produeixen el Valdichiana, el Rosso Montepulciano i el Vino Nobile di Montepulciano, un dels millors i més icònics “negres” de la Toscana i de tot el país. De fet, fou el primer en aconseguir la denominació italiana més prestigiosa, la DOCG, en el 1981.

Aquest vi té una tradició que es remonta a l’Edat Mitjana. Hi han cantine storiche, bodegues històriques, en el casc antic que tenen origen en aquesta època i que encara s’utilitzen i es poden visitar.

Us proposem i recomanem visitar algunes de les bodegues històriques: les de Contucci, Talosa, Ercolani, i De’Ricci, i t’aconsellem que entris a les quatre si teniu temps, sobretot en les dues últimes. La d’Ercolani és un veritable laberint de sales, l’anomenen “ciutat subterrània”. Fins i tot hi ha dues tombes etrusques! La de De’Ricci, també excavada en l’anomenat “Sasso di Montepulciano”, també és enorme i té la sala més bonica de totes. És “la catedral”, una gegantina bodega dividida en tres naus per pilastres de quasi set metres d’alçada que sustenten arcs i voltes de creueria. Sí, com en una catedral medieval.

L’entrada a les bodegues és gratuïta, però si vols catar alguns vins i anar amb visita guiada a un parell de bodegues per saber més de la seva història, t’aconsellem reservar un tour, aquí tens més informació. També pots combinar-lo amb una visita a una formatgeria del famós formatge d’ovella local “Pecorino di Pienza”, pots reservar aquí.

Ens acostarem al carrer principal de Montepulciano, i veurem la Torre del Pulcinella, que també és coneguda com la Torre del Rellotge. La seva part superior està decorada amb un Pulcinella que toca una campana quan el rellotge marca les hores. El Pulcinella és un personatge de la comèdia italiana que data del segle XVII i molt utilitzat en els espectacles de titelles de Nàpols.

Vista la Torre di Pulcinella, també veurem el Palazzo Bucelli en el mateix carrer principal (Via di Gracciano nel Corso), la façana del qual destaca per la seva col·lecció de relleus i urnes funeràries etrusques. Totes aquestes obres foren recollides per el literari i antiquari Pietro Bucelli en els voltants de Montepulciano.

Montepulciano està ple de racons amb encant. Vistes la Piazza Grande i les bodegues, continuarem la passejada pel poble començant per la pròpia muralla renaixentista i les seves portes, com la Porta al Prato, l’entrada principal al casc històric, que formava part de la primera muralla medieval. Seguint amb més palaus medievals i renaixentistes, aixeca el cap per admirar les seves façanes. Sense oblidar, per suposat, les esglésies, com la de Sant’Agostino, amb la seva decoració en terracota en la façana.

Intenta recórrer totes i cadascun dels carrers del casc històric. A més dels edificis en si, t’hi trobaràs amb un fotimer de carrerons amb els seus arcs, les seves voltes i les seves vistes a la campinya. Els carrers principals, amb els palaus nobles més bonics, son la Via Ricci i el Corso. La primera es transforma en Via del Poggiolo després de la Plaça San Francisco, des d’on gaudir de la vista de la campinya toscana i de l’església de San Biagio. La segona, el Corso, es divideix en tres trams: Via di Gracciano nel Corso, Via di Voltaia nel Corso i Via dell’Opio nel Corso.

Un dels antics palaus del Corso, el Palazzo Bruschi, hostatja, des del segle XIX, un cafè històric: el Caffè Poliziano. Et recomanem tafanejar encara que no prenguis res.

El Corso i alguns carrerons de Montepulciano també apareixen a “Luna Nueva”, encara que la majoria de les localitzacions son de veritat de Volterra.

Seguirem la ruta sortint del casc històric. Si et diem Antonio da Sangallo il Vecchio, segur que, si no has estudiat arquitectura, no et soni de res. És un dels grans arquitectes del Renaixement italià. Un arquitecte florentí que va projectar a Montepulciano la seva obra mestra: el Tempio di San Biagio. Una perla del Cinquecento dins de la perla del Cinquecento que és Montepulciano. La seva construcció la va promoure ni més ni menys que un Papa, Lleó X, un Mèdici.

Destaca des de lluny: el veureu des de lo alt de la torre de l’Ajuntament i des del mirador de la Piazza San Francesco. I és que la seva posició, en un prat en plena campinya toscana, també li dóna punts i el fa més grandiós. Val la pena que surtis del casc històric i t’apropis per veure de prop aquesta construcció de planta central – de creu grega -, amb la seva gran cúpula i el seu campanar. Més o menys hi ha uns 15 minuts des de la Piazza Grande, una breu passejada. És un compendi de l’arquitectura renaixentista i dins conserva una imatge de la Verge amb el Nen i Sant Francesc del segle XIV.

L’horari d’accés al temple és de les 10:00 a les 13:30 i de les 14:00 a les 18:30h. L’entrada costa 3,5€ i inclou audioguia, també en castellà. També pots consultar la seva pàgina oficial per actualitzar els horaris i preus. Tampoc deixis de donar un cop d’ull a la canònica di San Biagio, al costat de l’església, que també és renaixentista. 

Dins del casc històric, a més del de la Piazza San Francesco, hi ha altres punts panoràmics, belvederi, cap a la campinya. Però també hi ha uns quants miradors des de la campinya cap el casc històric de Montepulciano. Quasi des de qualsevol carretera que envolta el poble hi ha bones vistes, encara que no sempre et pots aturar. Una de les millors panoràmiques es tenen en el mirador de la carretera SP146 en direcció a Chianciano. En el google maps en diu “Belvedere di Montepulciano”, i es troba a uns 2 kilòmetres al sud.

I ja només et falta assistir al Bravio delle Botti. Per acabar amb les coses que veure i fer a Montepulciano, no podem oblidar-nos de la seva festa més popular: el Bravio delle Botti. Si la teva visita coincideix en l’última setmana d’agost, guarda’t el diumenge per assistir al desafiament dels 8 barris de Montepulciano. Es tracta d’una carrera amb barrils de fusta que transcorre pels carrers del poble fins arribar a la Piazza Grande.

I un cop finalitzada la visita al poble, ens acostarem al nostre allotjament. Es troba a la Via Giuseppe Marino, 6/E, a 10 minuts caminant al nord de la Porta al Prato (Nonna Lella – Appartamento con parchegio privato).

No oblidis això: si véns amb cotxe, tingues en compte que no pots entrar amb ell en el casc històric: és zona ZTL, zona de tràfic limitat, exclusiva per a residents. Si dorms en un hotel dins d’aquesta zona, pregunta si et poden aconseguir el permís abans d’arribar. Hi ha uns quants aparcaments fora de la zona ZTL. El més proper és el de la Piazza Don Minzoni, de pagament (1,5€/hora). El més proper gratuït és el de la Via dell’Oriolo. Nosaltres no tenim aquest problema perquè hem contractat un allotjament que té l’aparcament privat inclòs.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, així com els kilòmetres recorreguts i el temps destinat per això (16,40km / 30min). Si voleu veure les atraccions i monuments visitats de cada una de les ciutats i pobles, heu d’anar al mapa de la pàgina d’inici del viatge, on hi son tots:

I durant el dia d’avui sortirem de la Val d’Orcia i ens n’anirem a explorar una nova Província, Grosseto. Inicialment ens aturarem a Pitigliano, un poble construït sobre una roca que valdrà la pena dedicar-li unes 2 hores del nostre temps. Seguidament després anirem a buscar un Parc Termal, un dels banys termals més bonics de la regió. Aquí sí que ens hi banyarem. La ruta continuarà fins a Sorano, un altre poble semblant a Pitigliano, construït sobre un penya-segat. Per finalitzar amb la ruta del dia, ens dirigirem un altre cop a la Val d’Orcia per anar-nos-en a Pienza, on tindrem l’allotjament, i on visitarem el poble, un bonic poble amb arquitectura renaixentista envoltat dels paisatges més típics de la Toscana. Si no ens dóna temps de visitar-lo durant el dia d’avui, ho farem pel matí de l’endemà.

Índex 1. Pitigliano 2. Termes de Satúrnia 3. Sorano 4. Pienza

1. Pitigliano

Sortim de Radicofani en direcció sud, agafant la carretera SR2. Farem uns 47,9 kilòmetres (uns 50 minuts amb cotxe) per arribar-nos a Pitigliano. Pitigliano és simplement una meravella: el conjunt de cases de color ocre estan construïdes directament sobre la roca i creen una imatge de postal. Val la pena dedicar-li un parell d’hores per recórrer els seus carrers i el seu antic barri jueu.

Pitigliano no és gran, i els seus carrers es recorren en unes hores, però convé caminar relaxat, amb pas lent per perdre’s per racons i desvelar l’autèntica fascinació que desprèn. A més hi ha tants llocs amb vistes panoràmiques i un sens fi de recorreguts per els voltants a través de les coves etrusques, que bé val la pena dedicar un parell de dies per relaxar-nos i conèixer-la a fons. L’antiga porta s’obre a la Piazza Petruccioli, entrada al centre històric. La ruta ens condueix per els monuments i edificis més cèlebres, com l’aqueducte mediceo, obra amb quinze arcs (immensos) a mitjans del segle XVI. Si seguim la seva silueta arribem a la Fortalesa Orsini.

Tornant a la plaça Petruccioli hi trobem el Palazzo Orsini, en l’interior del qual està el Museu Arqueològic, l’Arxiu Diocesà i la Biblioteca, a més d’un preciós pati i el pou hexagonal. En el Museu d’Art Sacre està exposada l’obra “la Madonna con Bambino” del mestre Jacopo della Quercia. Per admirar les vistes panoràmiques de Pitigliano, en el 2016 es va inaugurar una passarel·la que va des de Via Santa Chiara fins a la Piazza della Republica, oferint una perspectiva meravellosa dels valls. El Duomo o Cattedrale de San Pietro i Paolo es troba avançant, en la plaça Gregorio VII amb un interior d’estil barroc i per fora destacant el seu campanar.

El Barri Jueu es va conformar al llarg del segle XVI, afavorit per l’empara dels Comptes Orsini, el què va permetre el seu creixement i el de l’economia local. Amb el canvi de poder a la dinastia Mèdici aquest recolzament va desaparèixer, creant-se un ghetto per concentrar i marginar a la comunitat jueva fins al 1765. Es pot visitar la Sinagoga en el carreró Vicolo Manin, amb estades per els banys rituals, la carnisseria Kasher, o el forn.

Les coves de la Vie Cave di Pitigliano possibiliten un recorregut històric dels etruscos, que varen excavar grutes en la roca amb una motivació encara avui desconeguda, potser ritual, de defensa… del que no hi ha dubte és el gran treball que va suposar fa uns 2.500 anys.

2. Termes de Satúrnia

Vist Pitigliano arriba un dels moments de relax d’aquesta ruta per la Toscana. A 25km de Pitigliano hi ha les Termes de Satúrnia, un dels banys termals més bonics de la regió. Tingues en compte que aquests banys estan dividits en una zona de pagament tipus spa i en una zona natural que és gratuïta, formada per petites cascades.

Les Termes de Satúrnia es troben entre les més conegudes termes de la Toscana, junt als Bagni San Filippo (al sud de la vall d’Orcia), les Termes de Montecatini (a l’oest de Pistoia) o Bagno Vignoni (a uns kilòmetres de les termes de San Filippo). No oblidis que la Toscana és una de les regions del món que més termes i balnearis posseeix. Situades en la zona més meridional de la Maremma toscana, les Termes de Satúrnia reben tots els anys milers de persones que arriben a la regió practicant un turisme de benestar i salut o turisme wellness. I no és d’estranyar, ja que aquestes aigües sulfuroses tenen propietats benèfiques i terapèutiques extraordinàries.

La bellesa de les Termes de Satúrnia radica en la seva espectacularitat, en les seves piscines naturals esgraonades amb petites cascades – les anomenades Cascades del Molí -, i en la gran cascada, tot això situat en un bonic enclavament natural. L’orígen de les Termes de Satúrnia és un rierol, el Gorello, que neix en el Mont Amiata, volcà extint, que es troba a esquenes de Satúrnia i domina la Vall d’Orcia. Aquest riu té una longitud d’1 kilòmetre i discorre entre un bosc cobrint varis gorgs al llarg del seu curs, per trencar més tard en una cascada de 4 metres, i continuant el seu recorregut per el paisatge toscà. És un plaer gaudir d’un bon bany en aquestes piscines blanques (a causa de la pedra calcària) d’aigües fumejants.

Les anomenades Cascate del Mulino son un lloc molt especial. Prendre un bany en les piscines és algo únic. Les aigües sulfuroses estan a una temperatura constant de 37º, i el seu cabal és abundant durant tot l’any (800 litres per segon), lo que converteix el lloc en un lloc ideal per gaudir d’un bon bany. En la seva composició podem trobar-hi sofre, sulfat, carboni i bicarbonat alcalí, que fan d’elles unes aigües amb propietats terapèutiques indubtables.

Les Termes de Satúrnia no estan massa explotades des del punt de vista turístic, així com els Bagni San Filippo, ja que es tracta d’una zona natural totalment oberta al públic, en la que no s’hi ha de pagar entrada, però tampoc hi ha cap tipus d’instal·lació, ni bars, restaurants, parking ni il·luminació. El qual contrasta amb el luxós balneari que porta el mateix nom: “Termes de Satúrnia”, que és un centre termal amb camp de golf. Té un espai de relaxació amb quatre piscines, cascades, jacuzzi, corrents d’aigua calenta i freda; un spa, una botiga,…

L’horari d’accés al balneari és de 9:30 a 19:00h, i els preus son variats. Adjuntem la seva pàgina web per tenir més informació, preus, etc…

3. Sorano

I per continuar amb la nostra ruta ens arribarem fins a Sorano, un poble situat prop de Pitigliano i semblant a aquest per estar també construït sobre un penya-segat de toba. Sorano conta amb una fortalesa que es veu des de lluny i un conjunt de víes subterrànies (Víes Cava) interessants de conèixer.

Sorano és un antic poble que va sorgir en l’Època Etrusca. Per la seva conformació, encaramat en un penya-segat i excavat en la toba (com el poble proper de Pitigliano), Sorano és també conegut com Matera de Toscana: un títol conquerit gràcies als seus paisatges rocosos i a les suggestives vies cava freqüentades des del període etrusc. Visitar-lo és com fer un viatge en el temps: un típic i encantador poble amb petites cases totes recolzades unes sobre les altres i pintorescs carrerons on es respira una atmosfera única. Se suposa que Sorano va estar habitada inicialment per el poble de Villanova, la primera civilització coneguda de l’Edat de Ferro seguida pels Etruscos: més tard va pertànyer a la família Aldobrandeschi que la féu créixer com a poble defensiu, fortificant-la amb muralles i imposant-se com un dels feus més poderosos del sud de Toscana durant més de quatre segles.

Les dues principals portes d’accés al poble son Porta di Sopra i Porta dei Merli (o Porta di Sotto): la primera es troba als peus de la Fortalesa Orsini i condueix al cor del centre històric de Sorano. La segona porta està situada prop del Fort Leopoldino i es distingeix per l’escut d’armes de la família. La Fortalesa Orsini és una de les estructures fortificades més impressionants construïdes per la família Aldobrandeschi i també alberga el Museu de l’Edat Mitjana i el Renaixement. Adjuntem el link de la pàgina web per si voleu consultar horaris i preus d’entrada, aquí.

També val la pena visitar l’Església de la Col·legiata San Nicola que es troba en el centre del poble. Dins es pot admirar la pila baptismal de travertí del 1563. Entre les principals atraccions de Sorano destaca les Víes Cava, un complex de senders, inclús subterranis, excavats en la toba.

4. Pienza

Visitat Sorano, només ens queda desplaçar-nos un altre cop fins a la Vall d’Orcia i concretament al poble de Pienza, ubicat a 62,30 kilòmetres al nord (a 1 hora en cotxe). A dalt d’un turó, en plena campinya toscana, es troba el poble ideal d’Itàlia: Pienza. Lo d’ideal aquí no és un dir, si no, tindria molta competència. No és només que sigui bonic i estigui en una posició privilegiada, que també. És que, literalment, fou construït per a ser el poble ideal. Bé, ciutat ideal, encara que superi per poc els 2.000 habitants.

Pienza va rebre el seu nom en honor al més cèlebre dels seus veïns: el Papa Píus II. Papa que va manar aixecar palaus renaixentistes sobre l’entramat de carrerons medievals del seu antic poble natal. Estem en el segle XV i neix la ciutat ideal del Renaixement que, en 1996, rebrà el títol de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. T’explicaré tot lo què hi ha per veure a Pienza, encara que el seu casc històric sigui més aviat petit, i et donarem consells pràctics sobre la visita.

En l’Edat Mitjana, Corsignano era un poble emmurallat més de la República de Siena. La seva única peculiaritat, haver estat mencionat en un gran llibre de l’època: el Decameró de Giovanni Boccaccio. Però, en el segle XV, tot canviaria. A principis d’aquest segle, en el 1405, va néixer aquí un nen que revolucionaria per complet la història d’aquesta localitat toscana: Enea Silvio Piccolomini. Aquest noble humanista es convertiria en Papa, amb el nom de Pius II. I no fou l’únic que va canviar de nom. En el 1462, amb una bula papal, va rebatejar Corsignano: neixia Pienza, la ciutat de Pius.

Però el canvi de Pienza anava molt més enllà d’un nom. El Papa va voler redissenyar per complet l’antiga Corsignano. Per això, tenia que buscar a un “crack” de l’època. Dit i fet. Va contractar a Bernardo Rossellino, alumne de Leon Battista Alberti, el gran arquitecte que havia somniat amb la creació d’una “ciutat ideal” del Renaixement. Pienza aniria a ser aquest somni fet realitat.

Rossellino va conservar en la seva majoria el traçat medieval de Corsignano, encara que va afegir un nou eix, avui Corso Rossellino, per a connectar les dues portes principals de la muralla medieval, que també fou reconstruïda. Al voltant de la plaça gran –dedicada, com no, a Pius II- s’anaren aixecant els edificis més importants de Pienza. En total es construïren o reconstruïren uns quaranta edificis públics i privats en el petit casc històric. El poble medieval de Corsignano s’havia transformat en la ciutat ideal de Pienza. La Primera ciutat toscana on s’aplicaren els conceptes urbanístics del Renaixement. Fet que li valdria, cinc segles després, el títol de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

I què veure a Pienza? Molt fàcil: tot. El casc històric és molt petit, així que no hi ha pèrdua, i pots recórre’l sencer, carrer a carrer. Tot i així, aquí t’indicarem els seus punts d’interès principals, on tens que aturar-te una estona més o entrar.

Si tens que començar per algun lloc la teva visita, que sigui per el centre més centre: la plaça Pius II. Encara que hi hagi hagut alguna modificació posterior, tot aquí és original, projectat per Rossellino. La seva forma trapezoidal, els seus maons disposats en forma d’espiga, el seu pou central i, per suposat, els seus edificis. En la plaça Pius II s’alcen els més importants de Pienza: la Catedral, el Palau Piccolomini, l’Ajuntament i el Palau Borgia (del cardenal Rodrigo de Borja, futur Papa Alexandre VI). Aquest últim, junt al palau del cardenal Francesco Jouffroy di Arras en el carrer Rossellino, forma el palau episcopal, ara seu del museu diocesà.

L’horari d’accés al Palau Borgia és de 10:30 a 18:30h i el preu és de 5€ (3€ l’entrada reduïda).

Rossellino no tenia molt espai, però va utilitzar totes les tècniques al seu abast perquè la plaça fos, i semblés, lo més gran possible. Va tenir-ho en compte tot: la seva forma trapezoidal, la col·locació geomètrica dels maons i del travertí del terra, la disposició dels palaus segons els punts de vista des dels que s’admirava la plaça… A més, l’església fou construïda lo més propera possible al final del penyal de gres sobre la que s’alça la ciutat. Cosa que li provocà, ja des del segle XV, problemes d’esquerdes i enfonsaments que encara avui dia sofreix.

Lo més cridaner de la plaça Pius II és la façana de la Catedral – en realitat, concatedral – de Santa Maria de l’Assumpció. Una façana al més pur estil renaixentista, com no podia ser d’altra forma. Això sí, en l’interior t’hi trobaràs amb formes gòtiques. No és que sigui anterior, tota l’església fou projectada per Rossellino, és que Pius II era amant del gòtic, en particular de l’alemany, i havia que acontentar-lo. No et pots perdre el cor gòtic de fusta.

Si et sembla que l’interior és particularment lluminós, no ets l’únic. Perquè entrés més llum, Rossellino va orientar l’absis, amb les seves grans vidrieres, cap al sud. Segons el mateix Papa Pius II, això fa que, quan els hi toca el sol a les vidrieres, “els que es troben en l’església tinguin la sensació de no estar entre parets de pedra sino de vidre”. Per això la va rebatejar com a Domus Vitrea.

Pius II estava molt satisfet de la seva lluminositat i de les seves obres d’art, que va encarregar personalment als millors artistes sienesos de l’època. Tant, que va castigar amb l’excomunió per bula papal a qualsevol que gosés en el futur pintar al fresc, redecorar o treure lluminositat a l’església de qualsevol forma.

A l’esquerra de la catedral s’accedeix a la “Chiesa di San Giovanni”, anomenada també cripta. Allí es conserven, entre altres coses, una font baptismal dissenyada per Rossellino i restes de la decoració de l’església medieval de Santa Maria (sobre la que fou construïda la Catedral). Des d’aquí es pot entrar al “laberint de la catedral”, un sistema de galeries de drenatge excavades sota l’àbsis per frenar els seus problemes d’enfonsament.

Els horaris d’accés a la Catedral son de les 8:30 a 13:00 i de les 14:30 a 19:00h. L’entrada és gratuïta, excepte a la Cripta i al Laberint.

No pots visitar Pienza i no entrar en el Palazzo Piccolomini, la residència del Papa Pius II i de la seva família. I és que si el poble fou recreat per ordre del Papa, està clar que per ell no es deixaria en un mal lloc… Rossellino va construïr el palau sobre l’antic edifici on havia nascut Enea Silvio Piccolomini en el 1405, però el va replantejar totalment. Lo més espectacular és la galeria que dóna al jardí penjant renaixentista, amb unes vistes sobre la Val d’Orcia que probablement siguin de les més boniques de la Toscana, que déu n’hi dó.

L’interior del palau no conserva la decoració original de l’època del Papa, encara que sí que està ple de mobles antics (alguns del segle XV o del XVI, com el llit en l’habitació de Pius II); de pintures i escultures des del Renaixement fins al segle XX (incloent un retrat de Pius II); de tapissos flamencs; d’armes i antiguitats de tot tipus i, en la seva biblioteca, d’incunables, obres rares i documents de gran valor. Els últims Comptes Piccolomini, propietaris del palau fins els anys ’60 del segle XX, fóren els que s’encarregaren de retornar-li l’esplendor palatí a la residència del seu avantpassat i vaja si ho conseguiren.

Al palau es pot entrar només amb una visita guiada. En la seva pàgina oficial tens els horaris i els preus actualitzats. L’horari d’accés al palau son tots els dies de 10:00 a 16:30h (excepte el dimarts que està tancat), i els preus per accedir-hi son de 7€ (5€ l’entrada reduïda).

A Pienza també hi ha una tarja abonament que dóna accés a alguns dels principals monuments de la ciutat, i que si t’interessa et pot resultar un estalvi de diners. El passi s’anomena “All Inclusive Pass”, i comprant-lo tens accés gratuït al Palazzo Piccolomini i Jardins, al Palazzo Borgia amb el Museu Diocesà, i a la Cripta i el Laberint de la Catedral (recordem que l’accés a la catedral és gratuït). També et surt gratuït les audioguies de les visites. El Passi val 12€ (8€ el reduït). Et surt a conte si vols entrar a tot el què inclou la tarja. Cadascú que valori si val la pena.

Hem parlat de la plaça principal, de la catedral, del palau del Papa… només ens falta el carrer principal: el Corso Rossellino. Sí, aquí lo que no té nom del Papa o de la seva família el té del “seu” arquitecte. Recórre’l sencer, des de la Porta al Murello fins la Porta al Ciglio, i no et perdis cap dels seus palaus: el palau Salomone Piccolomini, el palau Ammannati, el palau Jouffroy, el palau Gonzaga, el palau del cardenal Atrebatense… Molts d’ells foren construïts per acollir als cardenals de la cort del Papa que va voler convertir Pienza en la seva residència d’estiu.

Per construïr els nous palaus, Rossellino va tenir que enderrocar moltes cases dels habitants de l’antiga Corsignano. Què va passar amb ells? Fóren traslladats a dotze cases construïdes en paral·lel als grans palaus del corso Rossellino. Aquestes dotze cases, totes iguals, segueixen en el casc històric de Pienza, en la “Via Case Nuove”, carrer Cases noves.

En el corso Rossellino s’alcen també edificis anteriors a la reforma: com l’església de Sant Francesc (del segle XIII i amb restes de frescos del segle XIV), o el Conservatori San Carlo, antiga fortalesa medieval convertida en institut religiós, i avui, museu arqueològic. En realitat l’entrada al Museu és per la Piazza de San Carlo, 12. Aquí us deixo la pàgina web amb l’informació actualitzada.

Per accedir al Museu Arqueològic l’horari és de 10:00 a 18:30h (els dimarts tancat).

L’altre carrer que no pots perdre’t a Pienza és la Via del Casello, amb les seves magnífiques vistes de la campinya de la Val d’Orcia, dels Apenins (amb el pic volcànic del Mont Amiata) i dels pobles de Radicofani, Montalcino, Rocca d’Orcia i San Quirico d’Orcia. Des d’aquí pots també sortir del casc històric i  un passeig d’un quart d’hora fins a la Pieve di Corsignano, la bonica església romànica on fou batejat el Papa Pius II.

L’horari d’obertura de l’església Pieve di Corsignano és de 7:30 a 17:00h.

Tampoc et perdis el carrer Gozzante, on està el nucli més antic del casc històric, amb les seves petites cases aixecades sobre el penyal sobre el que està construït el poble.

Com ja sabreu, en aquesta zona de la Val d’Orcia s’hi ha rodat moltes pel·lícules. La campinya toscana té molta tirada no només per el turisme, també per les localitzacions d’exteriors. Segurament la més famosa sigui Gladiator. Els Camps Elisis dels deliris de Máximo Décimo Meridio son en realitat part de l’Agriturisme Terrapille. Aquests xiprers es poden veure des de la via del Casello.

El pacient anglès també fou rodada aquí: la Piazza Pius II apareix en el ball al final de la guerra. I també surt el Monestir de Sant’Anna in Camprena, en les afores, on s’hostatja el protegonista. El somni d’una nit d’estiu, amb Kevin Klain, Michelle Pfeiffer i Ruper Everett, té moltes vistes de la campinya dels voltants de Pienza i també Sota el sol de la Toscana. El Palazzo Piccolomini ha estat també protagonista d’unes quantes pel·lícules i sèries, encara que totes italianes. L’arcidiavolo i Les nits agradables amb Vittorio Gassman, el Romeo i Julieta de 1968, guanyador de dos Oscar, de Franco Zefirelli o la minisèrie Medici: Masters of Florence son algunes d’elles.

La gastronomia de la Toscana està, com la de quasi tota Italia, per llepar-se’n els dits. I la zona de Pienza no és l’excepció. No t’oblidis del formatge Pecorino di Pienza i d’un bon plat de pici, la pasta típica d’aquí. Te’ls pots demanar i menjar a La buca delle fate, en ple Corso Rossellino.

Com podeu suposar, el casc històric de Pienza forma part també de les zones ZTL (Zone di Traffico Limitato). Vigila amb els rètols per no accedir-hi, perquè si no, et multaran. Els aparcaments al costat de la muralla son o bé per residents o bé de pagament o bé amb temps limitat. Això sí, només ens hem d’allunyar un xic més per trobar-hi els carrers on es pot aparcar gratis. Per exemple, en la via Mario Mencatelli o en la via T. Niccolò Piccolomini.

Tenim l’allotjament en la Via del Leone, nº3, en ple casc històric de Pienza, a 100 metres de la Piazza Pius II (Appartamenti Il Leone).

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, així com els kilòmetres recorreguts i el temps destinat per això (167,00km / 3h 5min). Si voleu veure les atraccions i monuments visitats de cada una de les ciutats i pobles, heu d’anar al mapa de la pàgina d’inici del viatge, on hi son tots:

I encetem un dels dies més especials de les vacances. La nostra road-trip entra de ple a la Vall d’Orcia, la preciosa vall de la Toscana que està protegida per la Unesco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. Sortirem de Montalcino un cop visitades les atraccions del poble, i de seguida ens aturarem a una nova Abadia que és una de les joies del romànic toscà. Continuarem pels paratges icònics de la Toscana visitant el cor de la Val d’Orcia, a Sant Quirico d’Orcia. Continuarem veient paisatges i poblets de conte fins arribar a Radicofani que és on tindrem l’allotjament.

Índex 1. Abadia de Sant’Antimo 2. St. Quirico d’Orcia 3. Bagno Vignoni 4. Rocca d’Orcia 5. Castiglione d’Orcia 6. Radicofani

1. Abadia de Sant’Antimo

Sortim de Montalcino i ben d’hora ens aturarem, a uns 10 minuts al sud, al municipi de Castelnuovo dell’Abate, on trobarem l’Abadia de Sant’Antimo. Podrem aparcar fàcilment en un pàrking al costat de l’abadia. El parking costa 1,60€ la hora, però amb aquest temps tindràs més que suficient per visitar aquest emplaçament.

Veuràs que l’edifici està en un entorn molt bonic, amb paisatges típics de la campinya toscana. L’exterior de l’edifici manté la sobrietat dels edificis religiosos de la zona. El seu interior manté també aquesta senzillesa, però adornada amb frescos que expliquen la vida d’un sant protector del lloc. Algo molt curiós serà trobar-nos allí amb la “farmàcia monàstica”. Es tracta d’una botiga on pots emportar-te productes fets pels monjos a base d’herbes i productes de l’hort.

L’entrada a l’Abadia és gratuïta, i tens l’opció d’agafar audioguia (3€) o videoguia (6€). L’horari és de 10:00 a 18:30h els mesos d’estiu.

2. St. Quirico d’Orcia

Visitada l’abadia començarem a explorar i recórrer la bellesa dels millors paisatges de la Val d’Orcia. La Val d’Orcia és una de les comarques més belles de la Toscana. La regió de l’Orcia, situada al sud de Siena (a una mitja hora) conjuga en un petit territori una gran varietat d’atractius que han fet que la zona sigui inclosa en el Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO. En primer lloc hem de destacar la naturalesa particular de la Vall d’Orcia, relleu i paisatge hereus de milions d’anys d’història geològica i de milers d’anys d’humanització. I tanmateix, malgrat de que altres zones d’Itàlia hagin estat maltractades per un urbanisme ignorant i carent d’objectius, la Vall d’Orcia ha mantingut el seu encant. Un encant que barreja aquesta naturalesa bastant preservada amb una humanització del relleu, dels camps de cultiu i les zones d’habitació, en un paisatge únic que s’ha convertit en imatge idealitzada de la Toscana.

Aquests turons i muntanyes, aquests pobles balconats sobre les cornises rocoses; aquests palauets i cases pairals protegides per fileres de xiprers i camps que canvien de color amb l’estació, tot això no és una casualitat. No és possible que la preservació d’aquesta zona es degui únicament a accions individuals d’un polític o a la casualitat. Deu existir una raó major, una explicació que hagi protegit dels falsos embats de la modernitat a aquesta meravella. No coneixem la causa però sí el resultat. I el resultat és un plaer pels sentits, en qualsevol època de l’any. Potser lo millor és no anar-hi a l’estiu i encaminar-nos cap a poblets impoluts i les abadies aïllades en primavera i tardor quan hi ha menys turistes i quan podem apropiar-nos millor de tota la Vall d’Orcia.

La Vall està travessat per el riu Orcia en el centre, que li dóna el nom. Els municipis que formen part de la vall d’Orcia son: Castiglione d’Orcia, Montalcino, Pienza, Radicofani i San Quirico d’Orcia. Altres centres importants son: Monticchiello, Bagno Vignoni, Montenero d’Orcia i Montegiovi. Moltíssims llocs de turisme rural, cases rurals i castells amb torres apareixen dispersos en l’aïllat i tranquil paisatge. L’arbre característic és el xiprer. Entre els menjars i beures destacats de la zona estan el formatge “Pecorino” de Pienza, i el vi “Brunello” de Montalcino, un dels més prestigiosos vins italians.

Ens dirigirem a San Quirico d’Orcia i concretament al primer dels punts panoràmics icònics que volem veure. Es troba a 9,3 kilòmetres a l’est de Montalcino, al costat de la carretera SR2, però s’hi accedeix des de la carretera local SP14 i concretament per l’Strada di Riguardo. Ara sí, arribem al ”Boschetto dei Cipressi”, que és un grup de xiprers enmig dels camps. A “google” s’anomena “Cipressi di San Quirico d’Orcia”, no té pèrdua (per altra banda, en el mapa que adjuntem del dia posarem a tots els punts icònics per ordre). També hem de comentar-vos que té una entrada a una pàgina web, i l’adjuntem aquí, on us detallaran més informació del lloc.

I anem a buscar el segon. N’hi diuen “Viale di Cipressi”. Es tracta d’un camí de xiprers per fer un fotimer de fotografies. Sortirem de San Quirico d’Orcia per la SP146 i en 3 minuts hi arribarem. És l’entrada a l’allotjament de “Podere Inferno”. Al google diu “Viale di Cipressi del film Il Gladiatore”. Entre el primer punt i aquest segon hi ha 7,8 kilòmetres (uns 17 minuts de cotxe per aquestes carreteres estretes i corbes).

El tercer dels punts panoràmics de San Quirico es troba molt a prop de l’anterior, a 2 km al nord-est del poble, agafant també la SP146 i arribant al trencall que va al “Podere Belvedere”. Es tracta d’un turó i unes cases de camp típiques amb els seus xiprers. El google diu que és un “museu”. Nosaltres no ho hem sabut esbrinar, però aturar-s’hi a fer fotos sí que val la pena. Aquest punt es troba a 1 kilòmetre del punt anterior. És una de les vistes més icòniques del conjunt de punts que us presentem.

I el quart punt també es troba en aquesta direcció i molt a prop, relativament parlant, d’aquí. Es tracta de la Capella de Vitaleta que es troba a 15 minuts al nord-est de San Quirico, seguint per la mateixa carretera SP146, fent uns 6,4 kilòmetres més que el punt anterior (al final també ens trobem un trencall i un camí de terra que hi porta, correctament senyalitzat amb la “Cappella della Madonna di Vitaleta”. La imatge és espectacular, on també apareixen xiprers envoltant a la capella.

I finalment, el cinquè dels punts panoràmics de San Quirico també és un camí de xiprers. Es troba a 10 minuts després de San Quirico d’Orcia, per la carretera SR2. És l’entrada a l’agroturisme “Poggio Covili”. N’hi direm “Viale di Cipressi 2”. Està a 7,6 kilòmetres al sud de San Quirico d’Orcia, ja dins el terme municipal de Castiglione d’Orcia.

I contemplats els esmentats 5 punts panoràmics icònics i alguns més que observarem que ens sorgeixin pel camí, podem aturar-nos al poble capital del municipi, Sant Quirico d’Orcia. Els viatgers que es desplacen fins a la Toscana busquen una Itàlia especial, una imatge de postal que no sol existir. Això no vol dir que l’encant desaparegui, però a vegades, la imaginació supera a la realitat. Tanmateix, a San Quirico d’Orcia, és la realitat la que supera a la imatge idealitzada. Aquest petit poble de la vall homònima és un encant. Tal vegada ho sigui encara més per el desconeixement que es té d’ell, no ho sé, però algo especial tenyeix l’ambient. Potser per això forma part des de 2004 del Patrimoni Universal de la Humanitat de la UNESCO.

La Vall d’Orcia és un dels llocs més encantadors de tota la Toscana. Al no ser tant popular i turístic (ho és, però menys) que Pienza i altres llocs de la vall, sorprèn encara més. Menys conegut és el propi vall amb respecte al de Chianti (situat entre Florència, Arezzo i Siena). El seu tamany reduït, el seu centre armoniós, la muralla que el protegeix, les seves vistes, els seus parcs, botigues, petits hotels i places fan que San Quirico d’Orcia sigui un dels pobles de la Toscana que més ens agradin.

A San Quirico hi trobareu els paisatges típics de la Toscana, les llargues fileres de xiprers, els camps cultivats que canvien de color i envolten el poble, les cases tradicionals de pedra en la meitat de cap part o arremolinades darrera la muralla que protegeix San Quirico.

El poble posseeix varis monuments d’interès, encara que és el conjunt molt ben preservat lo què el fa tant interessant i per això pertany al patrimoni de la Unesco. Monuments civils i religiosos d’estil romànic, gòtic i renaixentista es concentren en el centre de lo que al final i encara avui és un petit poblet. El primer que veiem és una muralla que envolta al centre que data del segle XII. Existeixen varies entrades, les més espectaculars son la Porta dels Caputxins (Porta dei Cappuccini) i la Porta Nova (Porta Nuova). Entre les esglésies, destaquem l’església de la Col·legiata (Chiesa della Collegiata) del segle XII i la Col·legiata de San Quirico, situada junt a l’ajuntament.

La riquesa de la ciutat es mostra també en els antics palaus, per exemple, l’Ospedale di Santa Maria della Scala (del segle XIII), o els palaus de Chigi Zondadari (barroc) i el Palazzo Pretorio. Per últim, no podem acabar la visita arquitectònica sense anomenar una petita joia, el Jardí Leonini o Horti Leonini. Un parc públic d’estil italià que es va dissenyar entre el segle XVI i el XVII. Té forma de rombe i l’envolten murs alts que enquadren un jardí preciós decorat amb estàtues. No us oblideu de la càmara de fotos.

3. Bagno Vignoni

L’exploració de paisatges i punts panoràmics continuarà després de la visita al poble de San Quirico d’Orcia. Ens dirigirem al poble de Bagno Vignoni, però ho farem per una altra carretera panoràmica, concretament per la carretera anomenada “Strada di Ripa d’Orcia” que discorre paral·lela per la carretera principal de la vall (SR2) i al cap de 5,7 kilòmetres (uns 14 minuts amb cotxe), arriba a la localitat de Bagno Vignoni. Bé, en realitat no arriba aquesta carretera sino una altra més secundària, la “Strada di Bagno Vignoni”. Ambdues panoràmiques son camins de carro ben arreglats, però camins de terra.

Hem dit que la Vall d’Orcia és també zona de termes naturals. Doncs tenim a Bagno Vignoni que és una estació termal. Si et parlo d’estació termal probablement pensis en grans hotels i complexos. Però no, Bagno Vignoni ha conservat el seu petit tamany. El més cridaner és la seva piscina sulfúrea més antiga, a l’aire lliure, en ple centre del llogaret, de fet “substituïnt” a la plaça principal. Aquesta “plaça d’aigua” fumejant era apreciada per el mateix Lorenzo de Médici, el gran estadista i mecenes florentí del Renaixement. Si ens allunyem una mica de la plaça, s’arriba a les restes de les piscines romanes i al parc dels molins, amb precioses vistes sobre la vall.

Si us interessa poder-vos fer un bany a una zona termal, heu de saber que la de Bagno Vignoni està prohibit banyar-s’hi. Hauríem d’acostar-nos a Bagni di Pietrolo, a 60km a l’oest de Pienza (a 1 hora aprox.), o a els Bagni di San Filippo, les quals son unes termes gratuïtes i estan a l’aire lliure. Es troben a 20 minuts al sud de Bagno Vignoni (a uns 17 kilòmetres).

4. Rocca d’Orcia

Visitat Bagno Vignoni, continuarem la nostra ruta per la Val d’Orcia i ens dirigirem al petit poble de Rocca d’Orcia, ubicat a 4 kilòmetres al sud de Bagno Vignoni. Des del mirador de Bagno Vignoni és d’on es divisa la fortalesa de la Rocca d’Orcia, anomenada fortalesa de la Rocca di Tentennano. Es tracta d’una fortalesa del segle XIII sobre un esperò calcari a on als seus peus s’hi situa el llogaret de Rocca d’Orcia (pedania de Castiglione d’Orcia). Es tracta d’un petit poble que sembla conservar tot el seu caràcter medieval. Un dels racons més bonics del poble és la seva placeta al voltant de la cisterna. També heu de tenir en compte que hi ha un restaurant (la Osteria Perillá) que té una estrella Michelin.

La Fortalesa va ser construïda en el segle XIII per els Comptes Tignosi da Tintinnano, i va pertànyer en els segles XIV i XV a la família Salimbeni de Siena. La imponent fortalesa, on també s’hi va allotjar Santa Catalina de Siena, sempre va tenir una important funció estratègica per el control del territori sud de l’antic estat de Siena.

Per entrar a la fortalesa de la Rocca di Tentennano, els horaris son de 10:30 a 13:00 i de 14:30 a 18:00h. L’entrada son uns 3€ (la reduïda 1,5€).

5. Castiglione d’Orcia

Visitada la Rocca d’Orcia, anirem fins al poble de la qual pertany, Castiglione d’Orcia, que també és digne de que li fem una visita. Castiglione d’Orcia és un petit poble immers en el paisatge de Val d’Orcia, un lloc declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Està format per turons i cales, però sobretot pels seus xiprers, que coronen les altures aïllades o que segueixen, en files ordenades, el rumb dels carrers. El poble, mencionat per primera vegada en els documents històrics en el 714 i inicialment en poder dels Aldobradeschi, es va convertir en municipi lliure en el 1252. Tanmateix, en el segle XIV va passar el control de Siena i fou constantment disputat entre aquesta localitat i la família Salimbeni.

Com tots els pobles d’aquesta bonica zona, Castiglione no només sap encantar gràcies al seu bonic paisatge, sinó també per la concentració de notables obres d’interès artístic que es troben en el seu característic centre històric. El poble té el seu centre en la Plaça Vecchietta, dedicada a l’artista que es presumeix originari de Castiglione: Lorenzo di Pietro (1412-1480) famós pintor, escultor i arquitecte anomenat “el Vecchietta”.

El Palau Municipal i altres edificis medievals estan situats en el suggestiu cor del poble. No et perdis la visita a l’antiga Església Santa Maria Magdalena, un edifici romànic de pedra i l’Església dels Sants Esteve i Degna, la construcció religiosa més important del poble.

També hi trobem la Sala d’Art San Giovanni, un petit museu ubicat en l’antic Oratori San Giovanni Battista, conté pintures realitzades per a Castiglione i Rocca d’Orcia per alguns dels principals exponents de l’escola sienesa dels segles XIV i XV: Simone Martini, Lorenzo di Pietro conegut com Vecchietta, i Giovanni di Paolo, amb tres esplèndides Madonna amb el Nen. Per obtenir més informació turística del municipi, aquí us adjuntem la seva pàgina web.

6. Radicofani

I finalment només quedarà arribar-nos a l’últim municipi cap al sud de la Vall d’Orcia, anomenat Radicofani, en el qual hi passarem la nit. En un turó en les fronteres meridionals de Val d’Orcia, sorgeix una de les més espectaculars fortaleses toscanes i important d’Itàlia: Radicofani. La Fortalesa es pot veure a desenes de kilòmetres de distància, i sembla com si s’elevés sobre el poble amb la majestuositat de qui ha controlat, durant segles, la frontera entre el gran Ducat de Toscana i l’Estat Pontifici. Radicofani, un veritable poble-carretera, és una joia per descobrir.

El monument més interessant en l’antic poble és l’Església romànica San Pietro del segle XIII, danyada durant la última guerra i reconstruïda en el 1946. L’interior, amb els seus baixos arcs gòtics, conserva una meravellosa col·lecció de terracotes dels de la Robbia i estàtues de fusta, entre les que es distingeix una Verge amb el Nen de Francesco di Valdambrino. Darrera de l’església hi ha una plaça des de la qual es pot gaudir d’una meravellosa vista cap al sud.

En la carretera principal pots visitar l’Església de Sant’Agata, en l’altar de la qual es conserva un altre gran retaule de terracota dels de la Robbia. També s’hi troba el Palau Pretoriano, un edifici robust que exhibeix amb orgull varis escuts antics de pedra. En els Jardins Maccione hi ha una estàtua dedicada a Ghino di Tacco, un personatge recordat com el Robin Hood de Vall d’Orcia, la llar del qual era la inexpugnable Fortalesa de Radicofani. La Fortalesa és ara també la seu del Museu de la Torrassa, on es guarden els tresors arqueològics trobats en aquesta àrea. És aconsellable pujar fins a la fortalesa, des d’aquí es pot admirar un meravellós panorama que s’extén per tota la Val d’Orcia. Adjuntem aquí la pàgina web on hi trobareu els horaris i preus per accedir-hi.

L’horari d’obertura de la fortalesa és de 10:00 a 20:00h, i el preu és de 4€.

En l’antiga Via Cassia es troba el Palau del Correu, una bonica villa dels Mèdici, transformada en duana i que ha acollit en les seves habitacions a molts viatgers il·lustres.

Ja només ens queda anar-nos-en a buscar el nostre allotjament, ubicat a la Via della Ripa, nº5, de Radicofani (Casa Sotto la Rocca).

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, així com els kilòmetres recorreguts i el temps destinat per això (88,60km / 2h 21min). Si voleu veure les atraccions i monuments visitats de cada una de les ciutats i pobles, heu d’anar al mapa de la pàgina d’inici del viatge, on hi son tots:

Avui serà un nou dia de road-trip per la Toscana. Començarem sortint de Siena per una famosa carretera panoràmica que ens portarà fins al poble de Asciano on ens acostarem a un punt panoràmic on captarem fotos icòniques de la Toscana. Visitarem una de les abadies més evocadores encara en funcionament, i seguirem la ruta visitant dos petits pobles típics toscans, Buenconvento i Murlo. Ens acostarem a una fantàstica nova abadia aquest cop mig en runes, i acabarem el dia en el poble on tindrem l’allotjament, Montalcino, un poble emmurallat on hi destaca la Fortezza di Montalcino, i representa la nostra entrada a la mítica Vall d’Orcia.

Índex 1. Carretera panoràmica Crete di Senesi 2. Asciano i Abadia de Monte Oliveto Maggiore 3. Buonconvento 4. Murlo 5. Abadia de San Galgano 6. Montalcino

1. Carretera panoràmica Crete di Senesi

Una vegada visitada Siena, seguim la ruta amb cotxe per la Toscana. Anirem a buscar la carretera panoràmica de Crete di Senesi, la qual comença en el poble de Taverne d’Arbia i acaba en el poble de Asciano. Diuen que és la carretera més famosa per fer una ruta en cotxe per la Toscana, veurem. El poble de Taverne d’Arbia es troba a 11,90 kilòmetres del centre de Siena, cap a l’est. Arribats a Taverne d’Arbia, anirem a buscar la carretera SP438, que és la que ens durà fins a Asciano enmig de paisatges típics de la Toscana. El trajecte total de la carretera son uns 18,70 kilòmetres que es fan, sense parar, en uns 21 minuts. A veure quan ens hi estarem i quantes vegades hi pararem…

La carretera us encantarà perquè en tot moment estarem veient els paisatges verds de vinyes, els camins amb xiprers,… Hi ha alguns miradors en els que pots parar per a fer fotos i quedar-te hipnotitzat amb les infinites dunes del paisatge. Encara que sigui una carretera més llarga que la carretera principal, val la pena agafar-la per així gaudir de la campinya. Us adjuntem l’enllaç amb la seva pàgina web, aquí.

2. Asciano i Abadia de Monte Oliveto Maggiore

I finalment arribem a Asciano, on farem una petita aturada per visitar l’indret. Asciano és un antic poble immers en les famoses “Crete Senesi”. El territori d’Asciano va estar habitat des de l’antiguitat, com ho demostra el descobriment d’una necròpolis etrusca. En canvi, de la vida en l’època romana queda un gran fragment de paviment de mosaic del segle IV d.C., conservat en el cor del centre històric. Les primeres notícies d’Asciano en la època medieval es remunten a principis del segle VIII i es refereixen a la disputa entre els bisbes de Siena i Arezzo per la possessió d’algunes esglésies, incloent la Parròquia d’Asciano. Associada al Senyoriu dels Tolomei durant el segle XIII, el poble a mitjans del segle XIV, va tornar sota el control directe de Siena fins al 1554 quan, juntament amb Siena, va passar a formar part dels Mèdici.

El poble encara mostra el típic traçat medieval, per on és agradable caminar, sense presses, per descobrir racons amagats que s’obren a places inesperades o edificis històrics antics. Entre els nombrosos llocs d’interès val la pena visitar la Basílica de Santa Àgata, així com les Esglésies de Sant Agustí i Sant Francesc. Aquest últim custodia un gran retaule provinent del taller de la Robbia, que representa una “Verge i el Nen amb Àngels” i una pila baptismal de marbre realitzada per Antonio Ghini.

Continuant per els carrers del centre històric s’arriba a la pintoresca Plaça del Gra amb la seva font del segle XV, que mostra les al·legories d’una fascinant cultura medieval, i al Palau del Podestá, amb els seus antics escuts.

També t’aconsellem visitar el Museu del Palau Corboli que conserva, en l’interior d’un edifici medieval molt valuós, una col·lecció important d’obres organitzades en dues seccions: Art Sagrat i Arqueologia. El “Daily Telegraph” l’ha escollit entre els 15 petits museus més bonics d’Itàlia. També és de considerable interès el Museu Cassioli: l’únic dedicat plenament a la pintura de Siena del segle XIX. Construït en el 1991 gràcies a l’important llegat d’obres de la família Cassioli, originària d’Asciano, i implementat en el 2007 exposant nombroses obres propietat del Liceu Artístic “Duccio di Buoninsegna” de Siena, el Museu es troba en un valuós edifici de principis del segle XX.

Visitat Asciano, continuarem la nostra ruta en direcció a l’esplèndida Abadia de Monte Oliveto Maggiore, però pel camí encara ens pararem en un altre punt panoràmic d’interès: anirem a buscar la carretera SP60 i el seu trencall amb l’accés a l’Agriturismo Baccoleno (a 6 kilòmetres al sud-est d’Asciano), on apareix el punt panoràmic a modo d’icònica vista de la Toscana. És un turó esplèndid on ens hi podríem passar moltes hores, contemplant també el pas del capvespre.

I ens dirigirem a l’Abadia de Monte Oliveto Maggiore, un esplèndid complex monàstic amb nombrosos tresors d’art. L’abadia ha estat fundada a principis del 1300 per Beato Bernardo Tolomei, un noble de Siena que va abandonar el luxe i les riqueses per dedicar-se a una vida de pobresa i soledat. L’abadia fou també un important centre religiós, però també cultural i econòmic, éssent particularment famosa i vital durant el període del Renaixement. Tant per fora com per dins la visita a l’abadia val molt la pena.

L’estructura de l’abadia de Monte Oliveto Maggiore segueix l’esquema clàssic de les abadies benedictines: una església, un claustre principal i altres més petits, una sala capitular i un refectori. En aquest cas, es va afegir una gran biblioteca. La visita comença amb l’Església, construïda a principis del segle XV. Com molts dels edificis religiosos de Siena de la mateixa època, té l’aparença d’una pinacoteca, o més aviat d’un museu d’art sacre, on a més d’esplèndides pintures es poden admirar estàtues i magnífiques obres de Fra Raffaele da Brescia (1520). De l’església es passa al Gran Claustre, completament pintat al fresc per Luca Signorelli i Antonio Bazzi, conegut com Sodoma. Des d’aquí es segueix entrant en el refectori i pujant les escales que condueixen a la sala capitular i a la gran biblioteca.

Durant la visita és aconsellable assistir a la Missa cantada, oficiada per els Monjos Olivetans en Cant Gregorià. Pels amants del vi informem que l’Abadia conta amb una bodega on els monjos venen el vi de la seva producció.

Els horaris d’obertura turística de l’abadia durant l’estiu és de 9:30 a 12:40h i de 14:30 a 17:00h. El preu de l’entrada és de 5€.

3. Buonconvento

Visitada l’abadia, ens acostarem al petit poble de Buonconvento, el qual el visitarem (es troba a 9,2 kilòmetres de l’abadia, que es fan amb uns 13 minuts en cotxe aprox.). Buonconvento és un dels pobles més bells d’Itàlia, segons la classificació elaborada per ANCI. Sempre tancat dins d’un recinte emmurallat construït en el 1379, el poble medieval estava originalment provist de només dues portes d’accés situades en els extrems del carrer principal: Porta Senese en la banda nord, que encara conserva els marcs originals de fusta amb ferratges, i la Porta Romana en el cantó sud, que fou destruïda en el 1944 pels alemanys durant la retirada.

Il Centro més antic està travessat, de nord a sud, per el carrer Soccini, anomenat així en memòria d’una antiga família.

El territori de Buonconvento alberga dos museus de gran interès: aquell de Mezzadria Sienesa, que explica la història del món rural que va caracteritzar els camps fins els anys setanta, i el Museu d’Art Sacre de la Vall de Arbia, que recull les obres mestres de la pintura sienesa dels segles XIII al XVII.

També val la pena visitar l’Església de San Pietro y Paolo, on –segons fonts historiogràfiques- va morir en el1313 l’Emperador del Sacre Imperi Romà, Arrigo VII. L’església és molt més antiga; de fet una pedra de marbre en el cantó esquerre de la façana té gravada la data del 1103, que podria correspondre als fonaments. En l’església hi ha algunes obres pintoresques de l’escola sienesa (totes del segle XV), incloent una taula pintada que representa la Verge amb el Nen de Matteo di Giovanni; una taula de Pietro di Francesco Orioli; i un fresc de Sano di Pietro que representa la coronació de la Verge.

4. Murlo

Visitat Buonconvento ens acostarem a Murlo, un poble encara més petit que Buonconvento. Es troba a 11,2 kilòmetres de distància que es recorren en uns 13 minuts en cotxe. Aparcarem el mateix en un lloc habilitat a fora de les muralles. El poble de Murlo ens parla ja des del seu nom, de la seva naturalesa, ja que el llatí “murulus” significa en realitat “lloc emmurallat”, i només cal veure les boniques parets de maons que envolten el poble. El característic poble medieval està situat en la cima d’un turó amb vistes a la Vall de Crevole cobert d’espessos boscos, en una posició fronterera entre Val di Merse (a la que pertany Murlo) i la zona de Crete del Vall Arbia amb vistes a la vall Ombrone i al turó de Montalcino des d’una magnífica posició.

La zona fou habitada des de temps molt antics, els orígens del lloc estan relacionats a la civilització etrusca, com ho demostren les troballes de Poggio Civitate i Poggio Aguzzo. El Castell de Murlo, amb una típica estructura d’un poble fortificat, és del segle XII, quan era el centre principal del Feu dels bisbes de Siena o del Bisbat. El plànol del Castell que veiem avui en dia representa les transformacions realitzades a finals del segle XVI després de la caiguda de la República de Siena, i revela l’estructura de l’antiga fortalesa amb les muralles coronades per petites vivendes que envolten el Palau Episcopal (actual seu de l’interessant Museu Arqueològic, on es pot admirar el notable Antiquarium Etrusco de Civitate), l’edifici de les presons i la catedral.

És molt interessant l’Ermita de Montespecchio, ubicada en la localitat homònima: les parets de l’edifici, construïdes en l’Alta Edat Mitjana, tenen una inclinació major que aquella de la Torre inclinada de Pisa. Si voleu més informació sobre el poble, us adjuntem el link de la seva pàgina web, aquí.

5. Abadia de San Galgano

Continuarem la ruta en cotxe dirigint-nos a l’Abadia de San Galgano, a 35,60 kilòmetres de Murlo, a l’oest (es fan amb uns 43 minuts). Ja veureu que val la pena l’escapada. En el tram de Toscana entre els pobles de Chiusdino i Monticiano es troben les espectaculars restes de l’Abadia de San Galgano, que és la seu de un dels monestirs més importants en la Toscana. Després de prendre l’hàbit cistercenc, el noble cavaller Galgano Guidotti, va fer construïr en el 1180 una capella en el Mont Siepi, on va decidir morir com a ermità. Llavors, els monjos cistercencs varen construïr allí un oratori i un edifici en honor del monjo Galgano, que s’havia convertit en Sant. Així va sorgir el Monestir de San Galgano, un esplèndid edifici, considerat avui en dia com un dels exemples més prestigiosos de l’arquitectura cistercenca-gòtica italiana. En el 1300 l’abadia fou devastada per les tropes comandades per Giovanni Acuto i en el 1400 va començar el període de decadència, que va culminar amb la decisió d’abolir les ordres monàstiques.

La propera Ermita de Montesiepi amb el seu misteri de “Excalibur”, l’espasa que San Galgano va clavar en una roca quan va decidir deixar la seva vida de senyor i tornar-se un ermità. El gest de pau de Galgano (l’espasa incrustada en la roca) i la seva breu i intensa vida eremítica, varen commoure als seus contemporanis, i ja en el 1185, apenes quatre anys després de la seva mort, el Papa Lucio III el va proclamar Sant, mentres que el Bisbe de Volterra, Ugo Saladini, va ordenar que se l’enterrés junt a la roca que encara conservava la creu-espasa, únic senyal religiós de la seva vida, i que es construís una capella sobre ella. La capella va adquirir immediatament la forma rodona característica que encara avui la distingeix.

Visitada l’abadia i l’ermita, tornarem a agafar carretera toscana per dirigir-nos a l’últim dels pobles que veurem en el dia d’avui, i en el qual hi tenim el nostre allotjament per passar-hi la nit: Montalcino. Es troba a 59,2 kilòmetres de l’abadia (a una hora de cotxe aproximadament), on gaudirem dels paisatges de la Toscana.

6. Montalcino

Montalcino és un poble amb un gran patrimoni cultura. Estic segur que quan vegis tot el què hi ha per veure en ell, el voldràs incloure en la teva ruta per la Toscana. Montalcino es troba situat a sobre d’un turó, com moltes altres ciutats i pobles de la Toscana. És d’orígen medieval i està envoltat d’una muralla defensiva que es conserva en bon estat. Un cop travessis els seus murs, et trobaràs una localitat preciosa on regna la tranquil·litat. Amb tant sols passejar pels seus carrers, els seus edificis et faran viatjar en el temps. Montalcino té també una gran tradició vinícola i és el lloc d’orígen de l’afamat vi Brunelli.

Conta que per veure tots els llocs turístics de Montalcino necessitaràs només un dia com a molt. Podem començar a visitar el poble durant la tarda i acabar-lo de visitar durant l’endemà al matí, com nosaltres vulguem.

Algo important que has de tenir en compte és que per visitar tot el què veure a Montalcino tindràs que deixar el cotxe aparcat fora del casc històric. T’aconsello que aparquis el cotxe en el parking de “Piazzale Fortezza” ja que l’accés al casc històric des d’allí a peu és més còmode. Si ja tens el cotxe aparcat, començarem a visitar els llocs turístics de Montalcino.

Començarem la visita a Montalcino per la seva Fortalesa, anomenada Fortezza o Rocca di Montalcino. És el monument per excel·lència a veure a Montalcino. Es tracta d’una fortalesa defensiva amb uns murs i torrasses molt imponents, fets de pedra. Està a dalt de tot del turó, per lo que tindràs que preparar les teves cames per arribar fins allí. La veritat és que el lloc és molt bonic i des de les seves torres podràs gaudir d’unes vistes espectaculars. Ja en el seu interior, has de saber que algunes parts no poden visitar-se a causa del seu deteriorament. El pati té l’accés lliure, però si vols recórrer tota la part alta de la Fortezza i la capella tens que comprar un ticket. Algo que ens va semblar curiós és que dins de la Rocca di Montalcino hi ha una vinoteca anomenada “La Fortezza” on pots degustar el vi Brunello i comprar les entrades per a la visita.

L’horari d’obertura turística de la Fortezza di Montalcino és tots els dies de 9:00 a 20:00h. El preu per veure tota la part alta i la capella costa uns 4€.

Ens acostarem a la Catedral de Montalcino (també coneguda com el “Duomo”), la qual no és tant antiga com altres catedrals de la Toscana. I lo cert és que tampoc és tant espectacular com la de Siena o Florència, per exemple. És un edifici molt gran, amb unes columnes i una torre de pedra enorme que dibuixen aquesta típica estampa medieval. Veuràs que l’interior és bastant auster, encara que alberga algunes joies de l’art sienès en el seu altar principal, així com en la Capella del Sufragi i la seva pila baptismal. L’entrada és gratuïta.

També en el centre històric podràs visitar la Piazza Garibaldi. És una plaça petita amb un aire toscà molt encantador. En aquest lloc és on pots visitar la famosa Església de Sant Egidi. També dónen a aquesta plaça altres llocs interessants que veure a Montalcino, com el Palazzo dei Priori i el Teatro degli Astrusi, ambdos edificis amb una arquitectura pintoresca. Això sí, al Teatro degli Astrusi només pots visitar-lo si compres entrada per a veure algun espectacle.

A la Piazza, ens aturarem a contemplar amb detall l’Església de Sant Egidi, perquè és una de les preferides dels habitants de Montalcino. Fou construïda sobre les restes d’una altra antiga església que es va enderrocar per poder continuar amb les obres de la Fortezza. És un temple petit, d’estil romànic i gòtic. L’exterior no té grans decoracions i segueix una mica l’estela dels edificis de la zona. Però el seu interior guarda una curiositat i és que la forma del seu sostre és a dues aigües. Està subjectat per una sèrie de bigues de fusta i acompanyada de varis arcs que dónen a l’altar major. Aquesta zona, la de l’altar, té una decoració austera, però podràs veure restes de frescs en les parets molt bonics. La visita a aquesta església és gratuïta.

Sense anar molt lluny de l’església de Sant Egidi arribaràs a la Piazza del Popolo. L’edifici principal d’aquest lloc a visitar a Montalcino és el Palazzo dei Priori, l’Ajuntament. De seguida veuràs que l’edifici és molt estret i lo que més destaca és la seva torre medieval, molt alta i també estreta amb el seu rellotge i campanar.

I anirem cap al Il Cappellone. Aquest lloc és també conegut com la Loggia de Montalcino. Arribaràs allí tant sols caminant uns metres des de l’ajuntament. Si tens temps, t’animo a que et passis a visitar-lo i vegis la seva peculiar arquitectura.

Ens arribarem fins el Santuario Madonna del Soccorso, que es troba fora de les muralles de la ciutat, prop d’una de les seves portes. És veritat que tindràs que allunyar-te una mica del centre històric per a veure aquest lloc turístic de Montalcino, però el passeig val la pena. Té una història molt peculiar, perquè sembla ser que abans de la seva construcció, algú va col·locar en aquest terreny un quadre de la Verge amb el Nen i els Sants Pere i Pau. Aquesta “aparició” fou presa com una senyal per construïr aquí el temple, la missió mística del qual era protegir a la ciutat.

Per fora, el temple sembla que sigui més petit, però el seu interior et sorprèn per la seva amplitud. També té una decoració molt laboriosa i amb un fotimer de detalls que segur que us encantarà. La zona de l’altar també és molt bonica, d’estil barroc. A més, en els voltants del Santuari hi ha un jardí en el que pots descansar mentres contemples les precioses vistes a la Toscana.

Un altre temple de Montalcino amb una arquitectura molt bonica és l’Església de San Agostino. És d’estil romànic i, encara que la decoració de la seva façana sigui senzilla, destaca un rosetó de marbre blanc preciós. Junt a l’església hi trobaràs el Museu Riunuti. Antigament era un convent, però avui alberga una col·lecció d’obres d’art de l’escola sienesa.

Just al costat del Museu Riunuti podràs visitar el Museu Cívic de Montalcino. Ocupa part de l’antic convent de Sant’Agostino. En el seu interior s’exposen obres que van des de l’Edat Mitja fins al segle XX, entre pintures, escultures i fotografies.

L’horari d’accés al Museu és tots els dies de les 10:30 a les 19:00h. Els preus per accedir-hi son de 10€ (8€ l’entrada reduïda).

I fins aquí l’exposició de les atraccions del poble de Montalcino. L’endemà continuarem amb una de les perles del poble però que està als afores i la visitarem quan continuarem la roadtrip. Es tracta de l’Abadia di Sant’Antimo.

Anirem a buscar el nostre allotjament, ubicat a la Via S.Saloni, nº31 de Montalcino (Residenza Palazzo Saloni), a uns 200 metres del Palazzo del Priori.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, així com els kilòmetres recorreguts i el temps destinat per això (163,00km / 3h 25min). Si voleu veure les atraccions i monuments visitats de cada una de les ciutats i pobles, heu d’anar al mapa de la pàgina d’inici del viatge, on hi son tots:

Avui dedicarem tot el dia a visitar la ciutat de Siena, ja que com a mínim és necessari el dia sencer per a poder gaudir d’una de les ciutats més boniques d’Itàlia. Es tracta del centre històric que té més encant de tota la Toscana. Com podeu suposar, també és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Índex 1. Siena

1. Siena

Una de les primeres coses que us recomanem fer a Siena, és una completa visita guiada per la ciutat, per si vols conèixer a través d’un guia expert i en espanyol, tota la història de la ciutat. Et deixem l’enllaç aquí.

Aquesta petita ciutat, sempre a l’ombra de la seva veïna i germana gran Florència, és un dels llocs que veure a la Toscana més imprescindibles. Sense tenir la massificació turística de Florència, en ella podràs coneixer amb tranquil·litat el seu enorme patrimoni històric i artístic, en la que el temps sembla haver-se aturat en l’edat Mitjana.

Començarem la nostra visita pel cor del casc històric, la Piazza del Campo, la qual està ubicada a 200 metres del nostre allotjament. La Piazza del Campo, ubicada en el cor del centre històric de la ciutat, és l’icona de la mateixa i un dels llocs que veure a Siena més bonics. Envoltada d’edificis històrics com el Palau Públic, aquesta plaça en forma de petxina té la seva fama mundial per la celebració de la carrera de cavalls del Palio, una festa d’orígen medieval, en el que cada barri de la ciutat competeix amb un cavall i que se celebra dues vegades a l’any, el 2 de juliol i el 16 d’agost.

En la plaça també mereix especial menció la Torre del Mangia, la més alta de Siena, des de la que tindràs unes fantàstiques vistes de la plaça i tota la ciutat, regalant-te una perspectiva única. Altres llocs destacats de la Piazza del Campo son la Cappella della Piazza de finals del segle XIV i la Font Gaia del segle XIV, situada en el centre de la Piazza del Campo. La Loggia della Mercanzia (antic mercat medieval) es troba també a la plaça.

La nostra intenció també serà accedir al Palazzo Público i pujar a la Torre del Mangia, la més alta de Siena. El Palazzo Público és l’Ajuntament i està fet de maons del segle XIII amb una torre que acull el museu municipal (Museu Cívic de Siena) i la seva col·lecció de frescos.

Els horaris per visitar el Palazzo Público son de 10:00 a 18:00h i el preu per entrar és de 10€. Si voleu pujar també a la Torre del Mangia, el preu puja fins als 15€ per ambdues atraccions (que en realitat son tres: l’ajuntament, el museu i la torre).

La Torre del Mangia és una torre de pedra quadrada de 87m d’alçària construïda entre 1325 i 1348, amb un campanar dedicat a la Verge Maria.

Els horaris per pujar a la Torre son de 10:00 a 19:00h, i el preu son 10€, tot i que si vols visitar l’Ajuntament amb el seu Museu Cívic, hi ha un bitllet combinat per 15€, com hem dit abans.

Molt a prop de la Piazza del Campo es troba el Palazzo Piccolomini. L’edifici és molt bonic, amb unes vidrieres precioses. I per la seva arquitectura i decoració, recorda a altres palaus de la família Mèdici. Actualment és la seu de l’Arxiu de Siena i del Museu de Biccherna. Aquí podràs gaudir d’una col·lecció d’obres d’art d’un valor incalculable d’artistes sienesos, així com d’unes vistes precioses a la Val d’Orcia.

Al costat del Palazzo Piccolomini, ens trobarem la Loggia del Papa, el qual és un edifici renaixentista on et cridarà l’atenció seran els 3 arcs gegants que dónen la benvinguda a l’edifici. Sembla ser que fou manat a construïr per el Papa Pius II, amb intenció d’honorar a la seva família. Junt a la Loggia del Papa podràs visitar també l’església de San Martino.

I ens arribarem a la Piazza del Duomo, on es troba la Catedral de Siena, Duomo o Catedral de Santa Maria de l’Assumpció, declarada Patrimoni de la Humanitat i considerada com una de les esglésies més boniques del món, és un altre dels llocs que visitar a Siena imprescindibles. Construïda entre 1215 i 1263, en estil gòtic italià, impressiona per estar tota construïda en marbre blanc i verdós i en el seu interior, per el terra de marbre amb incrustacions i panells representant episodis bíblics. A més, en el seu interior tens varies obres d’art com el magnífic púlpit, l’altar i varies escultures de varis dels grans mestres de l’època, entre les que sobresurten les dedicades a Sant Pere i Sant Pau, obra de Miquel Àngel.

Encara que per nosaltres el lloc més especial de la catedral és la Biblioteca Piccolomini, amb impressionants frescos en parets i sostre, que et farà recordar per un moment a la Capella Sixtina. La millor opció per visitar tot el complexe catedralici de Siena és reservar aquesta entrada d’accés ràpid que inclou la catedral, el baptisteri, la cripta, la biblioteca Piccolomini, el Museu dell’Opera i el Facciatone (Mirador Panorama) o comprar la tarjeta OPA Si Pass. Heu de comptar amb una visita que durarà entre 2 i 3 hores. Adjuntem la pàgina web perquè pugueu reservar l’entrada amb antelació, aquí.

L’horari d’accés al complexe de la catedral és de 10:00 a 19:00h. Els preus son de 8€ (6€ l’entrada gratuïta) per entrar a la catedral.

Comprarem amb antelació, la tarja OPA Si Pass, que inclou l’accés al Complexe de la Catedral de Siena,i té una durada de 72h. Les avantatges que té la tarja és que podràs accedir a tots els monuments del complexe de la Catedral de Siena. Es visita la cripta, el baptisteri i el Museu de l’Obra del Duomo. També es contemplen unes vistes impactants des de lo alt de la catedral. El preu de la tarja és de 15€.

Dins del Complexe de la Catedral, anirem a visitar el Mirador del Panorama del Facciatone, situat al costat de la catedral, que té les millors vistes del centre històric i és un altre dels llocs que veure a Siena. Aquest mirador, és en realitat una part de la façana de la que anava a ser la nova catedral de Siena i que per una epidèmia de pesta no es va poder acabar. Per gaudir de les vistes de Siena i de la Piazza del Campo, tens que entrar per el Museu de l’Òpera i pujar més de 200 graons per unes estretes escales. Tingues en compte que en temporada alta, les cues poden arribar a una hora, per lo que és recomanable anar-hi a primera hora.

L’horari de visita al Facciatone és tots els dies de 10:00 a 19:00h. El preu per entrar al Facciatone està inclòs dins la tarja OPA Si Pass.

El Baptisteri de Sant Joan, construït en estil gòtic en el 1390, és una altra de les joies i llocs que visitar a Siena. L’interior està ple d’art, en el que destaquen els seus frescos, que cobreixen sostres i parets, i sobretot la impressionant pila baptismal de bronze i marbre realitzada per grans mestres del renaixement com Donatello o Lorenzo Ghiberti.

L’horari de visita per accedir al Baptisteri és de les 10:00 a les 19:00h. El preu està inclòs en la tarja OPA Si Pass.

Després de visitar el complex del Duomo de Siena, continuarem explorant altres racons del casc històric de la ciutat. Ara li tocarà el torn a la petita Piazza Salimbeni, situada en ple casc antic i envoltada de varis edificis històrics, és un altre dels racons més bonics de Siena. Entre els edificis que l’envolten, el Palazzo Salimbeni és el més important i en el que es troba la oficina central de la Banca Monte dei Paschi di Siena, un banc amb més de 500 anys d’història. Els altres dos edificis d’aquesta plaça rectangular son el Palazzo Tantucci i el Palazzo Spannocchi.

Un altre dels palaus que val la pena veure a Siena és el Palazzo Tolomei, d’estil gòtic. Es tracta d’un dels més antics de la ciutat ja que fou originalment construït en el segle XIII i va pertanyer en el seu dia a l’adinerada família Tolomei. No sabem si és per aquest motiu, però actualment aquí es troba la seu del banc Cassa di Risparmio di Firenze.

Recorrerem el centre històric cap a l’oest per anar-nos a topar amb la Basílica de Sant Domènec, construïda en el segle XIII i ampliada en el XIV, és un altre dels llocs que veure a Siena imprescindibles. Aquesta enorme església d’estil gòtic i d’aspecte sobri, en consonancia amb l’esperit de les ordres mendicants, destaca pels varis frescs sobre la vida de Santa Catalina, que es poden veure en el seu interior, molt vinculades a aquesta església i Siena, i un tavernacle on es conserva el cap incorrupte de la Santa, així com les seves relíquies.

L’horari d’accés a la Basílica és tots els dies de 7h a les 18:30h.

Al costat mateix de la Basílica es troba la casa natal de Santa Caterina de Siena (la santa de la ciutat), el qual és un complexe d’edificis religiosos que han donat lloc al conegut com a Casa Santuari de Santa Caterina. Construït entre 1683 i 1700, aquí podem destacar el crucifix i l’oratori, on es pot veure la cel·la de la santa i algunes relíquies. És un lloc molt tranquil i bonic, amb bones vistes, i a més amb entrada gratuïta.

L’horari d’obertura del Santuari és de 9:00 a 17:30h.

I a prop del Complexe de Santa Caterina, hi ha el Castell de Santa Bàrbara, anomenada també Fortalesa Medicea. El castell de Santa Bàrbara és una fortalesa construïda per la poderosa família dels Mèdici en el 1563 i en la que en l’actualitat s’hi ubica un parc públic conegut com la Lizza, ideal per a córrer o passejar. Encara que l’aspecte el converteix en un dels llocs que visitar a Siena, son les seves magnífiques vistes de tota la ciutat amb el Duomo, les que resulten al final les grans protagonistes. La Fortalesa es va construïr amb la intenció d’evitar atacs per part dels sienesos contraris al mandat florentí. Si t’acostes a veure-la, podràs contemplar les seves 4 torres de defensa i la muralla central. Veuràs que et passaràs l’estona a la fortalesa envoltats de naturalesa i grans vistes.

Després de gaudir de les vistes, ens dirigirem a la Piazza del Mercato, amb una arcada central del segle XIX, coneguda com a Tartarugone, és una de les places més importants que veure a Siena. Situada darrere del Palazzo Púbblico, aquesta enorme plaça s’omple de gent durant el mercat que es celebra cada diumenge, en el que es venen tot tipus de productes frescos i de qualitat. A més, la plaça té la particularitat d’estar oberta per un dels cantons, lo què permet tenir unes bones vistes de la campinya Toscana.

En definitiva, passejar per els carrers empedrats i estrets plens de botigues, restaurants i tallers artesanals del centre històric, és sense cap mena de dubte, una de les millors coses que fer a Siena. Entre edificis històrics, places i palaus, es troben els carrers Bianchi di Sopra, que juntament amb el carrer de la Cittá i els carrers del voltant de la Piazza del Campo, constitueixen la zona més interessant d’aquesta antiga ciutat medieval. Si vols carregar energies amb bona gastronomia italiana et recomanem que t’apropis a la Osteria da Divo o La Taverna di San Giuseppe, dos dels millors restaurants de Siena.

I acabarem la ruta i visita a Siena contemplant el Palazzo Chigi Saracini, d’estil gòtic, construït en el segle XII, és un altre dels palaus més bonics que veure a Siena. Situat en la Via di Città, aquest palau medieval té una original façana en corba i un preciós pati posterior que en l’actualitat és seu de l’Accademia Musicale Chigiana, una de les escoles de música més prestigioses del món.

I fins aquí la visita a Siena, una ciutat preciosa amb un centre històric amb molt d’encant. Només ens quedarà tornar a l’allotjament per descansar una miqueta.

Adjuntem el recorregut peatonal del dia d’avui en un mapa de google maps. Si voleu veure les atraccions i monuments visitats de Siena, també les trobareu al mapa de la pàgina d’inici del viatge: