Categoria: OEST DEL CANADÀ

Després d’un dia molt complet, n’hi ve un altre de força complet, també. Som al segon dia de l’àrea de Banff i avui agafarem la carretera panoràmica Minnewanka Loop i ens n’anirem a veure un dels llacs més famosos de les Muntanyes Rocalloses, el Minnewanka Lake. Passarem també per altres llacs i paratges com el Johnson Lake i el Two Jack Lake. Farem un petit trekking per la riba del llac i prou. A la tarda, farem una altra carretera panoràmica, tocant a Banff, la Tunnel Mountain Road, i farem un altre petit trekking fins a la cima del Tunnel Mountain, per veure els entorns de Banff.

Per la ruta Minnewanka Loop

Minnewanka Loop és una altra carretera escènica espectacular. Es troba al nord de Banff, i passa pels bonics llacs de Johnson Lake, Two Jack Lake i el famós Minnewanka Lake. En aquest últim hi ha vaixells que el recorren, encara que creiem que no val la pena. Això sí, aprofitarem i caminarem per la riba esquerra del llac fins a l’Stewart Canyon per a tenir diferents punts de vista del llac. De Banff a l’embarcador del Minnewanka Lake hi ha 10,20 kilòmetres (uns 14 minuts amb cotxe).

Si t’agrada el senderisme, una altra de les coses a fer en el llac Minnewanka. És el més llarg dels llacs de les Muntanyes Rocalloses de Canadà i des de les seves ribes hi ha unes vistes molt boniques amb les muntanyes que l’envolten. Gràcies al sender Lake Minnewanka Trail podràs gaudir d’elles mentres passeges per un bonic bosc. A més, en la part inicial d’aquest sender es creua el Stewart Canyon, sobre un pont, lo que li afegeix un altre punt d’interès de més.

En el cas que no ens vingui de gust de caminar molt (encara que et recomanem almenys anar fins al pont del Stewart Canyon), pots fer una navegació per el llac. Els vaixells surten de l’embarcador principal, ubicat a prop de l’aparcament de cotxes. Si viatges amb transport públic, pots agafar la línia 6 de Roam Transit des del centre de Banff (només operativa a l’estiu).

La zona de Minnewanka Lake és coneguda per els nadius com el “llac dels esperits”. La nostra intenció és passejar una estona pel camí de la riba fins arribar al pont del Stewart Canyon. D’aquesta manera admirarem la immensitat del lloc.

Hi ha un aparcament amb bastantes places de pàrking, a l’entrar en la zona t’hi trobaràs un snack-bar i una zona de pícnics amb barbacoes, en la qual a l’estiu s’omple fins a la bandera. Hi ha un moll, des d’on t’aconsellem fer unes quantes fotografies i des d’on es poden llogar embarcacions per gaudir del llac.

El tram de camí que passejarem forma part d’una ruta més gran que voreja gran part del llac. Mantens tota l’estona el llac a la teva dreta, anant per la seva riba. El camí té una longitud de 17km, un desnivell de 360m, un temps d’execució comprès entre les 3h i mitja i les 6 hores, i la dificultat la indica com a fàcil.

També hem de saber que el Llac Minnewanka és una de les tres grans àrees dins de Banff National Park per els óssos grizzly. Aquestes zones tenen una alta concentració d’óssos ja que és d’on es troben les seves “baies” necessàries per alimentar-se. Així que extremeu precaucions i aneu amb compte.

En quant als creuers pel llac, son operatius des de maig fins a octubre, i el creuer estàndard (Classic Cruise) dura 1 hora pel llac i té un preu de 59$ pels adults i 38,35$ pels nens.

Un cop finalitzada la caminada i l’exploració del llac Minnewanka, anirem a explorar els entorns del llac. La nostra intenció és anar fins a dos petits llacs molt propers al Minnewanka, anomenats Johnson Lake i Two Jack Lake.

Pel que fa al Two Jack Lake, es tracta d’una de les cues del llac Minnewanka. S’hi arriba per la Lake Minnewanka Scenic Drive. Té una illa i se’n diu Spirit Island també. Una postal preciosa és la illa amb el llac al darrere i el mont Rundle de fons.

El Johnson Lake es troba a 5km de l’anterior. L’accés es fa per la Johnson Lake Road. Hi ha un aparcament que dona accés directe a una zona de platja. El camí que voreja el llac son 3 kilòmetres aproximadament i es pot fer amb una bona passejada.

Tunnel Mountain Road

I durant la tarda, finalitzarem l’exploració de la zona de Minnewanka, i ens n’anirem a pujar a una petita muntanya a prop del centre de Banff. Es tracta de la Tunnel Mountain.

La Tunnel Mountain, va agafar el seu nom perquè en el passat es va projectar realitzar un túnel per fer una línia ferroviària per la vall del riu Bow. Mai es va arribar a fer, però el nom s’hi va quedar, encara que hi ha qui també la coneix com la muntanya del Búfal Adormit per la forma que té, que s’assembla en aquest animal.

Com el poble envolta gran part de la muntanya i no és tant elevada com altres en la zona, existeix un sender molt popular per arribar fins a la cima. No és complicat i té poc més de 4 kilòmetres entre anada i tornada, per lo que és perfecte per passejar durant la tarda. Això és el nostre pla.

Anirem a buscar la carretera en el mateix centre de Banff, i pujarem part de la Tunnel Mountain, per seguir uns kilòmetres al nord on hi ha varis miradors interessants. La carretera té un total de 8,3km. Ens aturarem als següents punts:

• Ens dirigirem primer al Surprise Corner Viewpoint i al Bow Falls Viewpoint, un al costat de l’altre. Enfront teu, i a l’altre extrem dels ràpids que es formen en aquesta alçada del riu Bow, apareixerà entre el bosc l’impressionant hotel Fairmont Banff Springs.

• Camí amunt t’hi trobaràs un petit aparcament (a 1,2km de l’anterior punt), on deixarem el cotxe i ens unirem a la caminata que arriba fins a la cima de la Tunnel Mountain. Aquest sender inicia una mica més avall, en el propi poble i, a part del desnivell, no té gaires dificultats. Des de dalt les vistes de la vall i de les muntanyes dels voltants son impactants. La caminada té uns 4km (anar i tornar), un desnivell de 210m, i es tarden unes dues hores en realitzar-la completament.

• Un cop finalitzat el trekking, tornarem a agafar el cotxe. La carretera des d’aquí comença a baixar, però no creguis que lo què t’espera llavors no val la pena. Els dos següents miradors son uns dels nostres preferits! El primer d’ells està enfront al Tunnel Mountain Campground, al costat de la carretera, i té un parell d’aquestes cadires vermelles que s’han repartit per llocs emblemàtics de Canadà.

• El segon mirador, és el mirador sobre els Hoodoos, una estranya formació rocosa semblant a un castell de sorra destruït. Hi ha un camí que puja a la banda del barranc amb varis miradors en tot el seu recorregut.

I des d’aquest mirador de Hoodoos, la carretera panoràmica Tunnel Mountain Road, continua el seu camí uns 3,3km més fins a creuar-se amb la Banff Avenue.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (40,20km i 1h i 4min):

Ja som al tercer dia en el Parc Nacional de Banff, i avui serà el dia que farem el desplaçament cap allí. Canviarem l’allotjament de Lake Louise i ens allotjarem al poble de Banff. Seguirem les activitats i atraccions que hi ha per la zona de Banff. Per enllaçar la zona de Lake Louise amb la de Banff, utilitzarem la Bow Valley Parkway, que és l’antiga carretera que unia Lake Louise amb Banff. Farem algunes aturades imprescindibles en aquesta carretera, com son varis miradors i sobretot l’accés a Johnston Canyon, un trekking popular que recorre el canó de Johnston Creek. A la tarda, en principi ja hauríem d’estar a Banff, i realitzarem unes passejades d’aproximació pel poble i els entorns. Caminarem pel poble de Banff i anirem a veure les Bow Falls, una sèrie de petites cascades que hi ha al riu Bow al seu pas pel poble. Acabarem realitzant dues carreteres panoràmiques de la zona per contemplar els entorns de Banff i posar-los en referència amb el poble.

De camí a Banff

Sortirem a primera hora i agafarem la Bow Valley Parkway (1A), l’antiga carretera que unia Lake Louise amb Banff, abans de construir-se la gran autopista que circula en paral·lel, a l’altra banda del riu Bow. Et recomanem prendre’t el teu temps i gaudir-la sense presses. Per nosaltres és imprescindible que puguis realitzar les següents aturades:

• Morant’s Curve: Aquest mirador (es troba a 6,6km de Lake Louise) és popular entre els fotògrafs que acudeixen aquí per obtenir un moment màgic, quan el tren pren aquesta corba sota els teus peus, amb un fons de pel·lícula. Si tens la fortuna de que en aquest precís instant passa un tren seria ideal, però ja veus que les vistes son quasi igual de boniques sense ell.

• Varis miradors: a la dreta cap al Bow River i la vall, i a l’esquerra, fent front a l’enorme massís muntanyós de Castle Cliffs.
• Johnston Canyon: Aquest popular sender recorre el canó del Johnston Creek, primer fins a les Lower Falls (a 1,1km) i després fins les Upper Falls (a 2,6km). És un bonic camí amb trams sobre passarel·les penjades de la pròpia roca i de molta bellesa natural. A Instagram s’ha fet famosa una foto de la “Secret Cave”, que està en aquest canó. Per lo que tenim entès no és pel camí oficial, no està senyalitzada,… que valgui la pena o no trobar-la ja és cosa teva…

Johnston Canyon

L’aparcament està ubicat en la mateixa carretera 1A a 35km de Lake Louise, ja en el tram final de la Bow Valley Parkway (a 25km de Banff).

Es tracta d’un canó erosionat per l’aigua, que crea cascades en el seu recorregut. Hi ha un sender en dues parts per visitar tant les cascades baixes com les de la part més alta de la muntanya, amb diferents longituds i dificultats, per lo què et recomano visitar un o altre depenent de la teva forma física. A l’hivern, com que l’aigua es congela, es pot fer escalada en el gel i hi ha excursions des de Banff.

Per arribar durant l’estiu podràs fer-ho amb el teu cotxe (com hem dit hi ha aparcament) o amb l’autobús nº9 de Roam Transit, que va directe des de Banff. A més, també pots utilitzar l’autobús turístic del Parc Nacional de Banff.

Es tracta d’un dels llocs més visitats del Parc Nacional de Banff, sobretot pel seu fàcil accés.

La primera part del trajecte de Johnston Canyon i Ink Pots és un camí ben cuidat i arribats a un punt et trobes amb una línia de passarel·les que van enganxades a la muntanya, a l’altra banda d’aquest camí t’hi trobes el riu Johnston Creek, un afluent del riu Bow.

Continuant el camí arribes fins a la Lower Fall, on el camí dona a les vistes d’una piscina profunda creada per la força de l’aigua. Aquest punt conta amb un pont (creat per a l’ocasió) i un túnel rocós que et porta molt més a prop de la cascada d’on les vistes son molt boniques. Aquesta zona és una de les més fotografiades en la ruta.

Seguint el sender a través del bosc arribarem fins a l’altre punt famós de la ruta, les Upper Falls (1.565 metres), d’on podrem gaudir de varis miradors que donen al canó. Aquesta cascada és més alta que l’anterior i és visible des de dos punts. Un en la part baixa d’on arribes a través d’una passarel·la, i l’altre des de la part superior del recorregut, en la part alta de la cascada. La majoria de la gent sol quedar-se en aquest punt i no puja fins a les Ink Pots, que son aproximadament una hora més de recorregut.

Fins la zona de les cascades el sender és fàcil i sense cap dificultat, per lo que és molt transitat per famílies i grups. Com que estem fent una ruta del dia, i possiblement no hi hagi temps de fer-ho tot, desestimem continuar el camí fins als Ink Pots i girar cua. Procedim a explicar, però, com s’arriba a les Ink Pots.

Abans, però, hem d’explicar com s’hi arriba a un punt que s’ha fet últimament famós a les xarxes socials bàsicament a Instagram. Estem parlant de la “Secret Cave”. Molts dels llocs web diuen que la “cova amagada” en el Johnston Canyon està ubicada entre Lower Falls i Upper Falls, o que està just abans de Upper Falls. En realitat, és molt difícil de descriure la ubicació exacta de la cova amagada en Johnston Canyon. L’entrada a la “secret cave” està just abans d’arribar a Johnston Canyon Upper Falls en el cantó dret, just abans de la última corba del riu. Realment no és molt fàcil descriure com trobar-la, però a l’hivern és fàcil perquè la gent generalment deixa petjades en la neu.

La zona de les Ink Pots, és molt menys transitada i el silenci es nota molt més durant el recorregut. Si hi vas d’hora, la veritat és que et trobaràs a poca gent en ambdós trajectes. Serà al tornar de Ink Pots quan començaràs a notar molt més moviment, sobre tot, com us dèiem, en la zona de les cascades.

Les Ink Pots, consten de set fonts d’aigües fredes i un color verd turquesa enmig d’un prat a uns 3 kilòmetres de Upper Falls. Pots acostar-te fins al riu o passejar entre aquests petits llacs de colors, deixant-te hipnotitzar per les seves ones.

En aquest punt s’extén una altra ruta, que va molt més lluny però a la que no varem veure aventurar-s’hi a ningú, ni nosaltres tampoc per lo què poc us podem dir d’aquesta experiència.

Boom Lake

Aquesta atracció ens la saltarem, ja que sinó no tindrem temps d’anar a Banff i fer-hi les rutes que hi volem fer. Ens la guardem per un altre dia o per un altre viatge. L’expliquem igualment:

Anirem fins a l’aparcament de l’inici de la ruta, en plena carretera 93 (la que va al Parc Nacional de Kootenay). Bé, potser la deixem pel dia que hi anem… L’aparcament es troba a 7km de la intersecció amb la Highway 1 (Trans-Canadenca). Sortint des de l’aparcament cap a la zona més allunyada de la carretera hi trobarem el sender que ens portarà a la nostra meta: el Boom Lake. Allí mateix hi trobarem el mapa informatiu sobre la ruta i altres rutes com “O’Brien Lake” (8,5km) o “Taylor Lake” (11km).

Al principi hi trobarem un petit berenador junt al riu Boom Creek, però la nostra recomanació és menjar amb les precioses vistes que ens ofereix el llac. Com hem comentat, la ruta no és molt difícil i durant el trajecte no tindrem les millors vistes, però el final sí val la pena. Teniu en compte que durant el trajecte varis rierols petits que creuaran el sender amb lo que tindrem que anar amb calçat adequat.

Prop del final del camí ens trobarem amb que el camí transcorre sobre uns taulons que utilitzarem per superar aquesta zona sense espatllar el lloc.

Un cop hem arribat al llac no ens trobarem una zona acondicionada. Al sortir del bosc veurem una gran quantitat de roques que baixen de la vessant dreta per despreniments i contemplarem el color de l’aigua, color maragda, del llac Boom Lake. Aquí és on faríem un pícnic nosaltres.

En el nostre cas no podem oblidar lo impactant que fou veure les vistes. No creiem que siguin les millors del món ni lo més bonic que hem vist però la immensitat de les muntanyes, el llac, els boscos i la tranquil·litat que es respirava ens feu bavejar.

Des de les vistes del llac podràs veure la Boom Mountain i la Chickadee Peak, i en lo més allunyat estarà Chimney Peak i Chimney E1.

Arribats a Banff

Banff és la ciutat més gran i animada de la zona, i la que molts utilitzen com a base per a visitar les Muntanyes Rocalloses en Canadà. Al voltant d’ella hi ha molts punts interessants.

Una de les primeres coses que farem a Banff serà la de passejar pel centre de la localitat. Gràcies a ésser un destí turístic molt visitat hi ha molta vida en els seus carrers principals.

El poble s’articula entorn a la Banff Avenue, l’avinguda principal, en la que hi trobaràs moltes botigues i restaurants, l’Oficina de Turisme (visita obligada) i edificis molt bonics que li donen un estil que recorda al de les casetes dels pobles dels Alps. Tot està molt cuidat, i fins i tot el clavegueram és bonic, amb relleus dels animals més icònics de les muntanyes Rocalloses en els creuaments dels carrers que porten els seus noms, com Caribou Street o Buffalo Street.

Al final de la Banff Avenue (en direcció a la Sulphur Mountain) hi ha un petit jardí molt bonic que et recomano que no et perdis: Cascade of Time. A més de lo cuidat que està, allí veuràs l’edifici de l’administració del Parc Nacional de Banff (també molt bonic), construït en estil neotudor, per lo que et recordarà a molts palaus i castells del Regne Unit de l’època dels Tudor.

També a prop del centre, als peus de la Suplhur Mountain i les Banff Upper Hot Springs, està la vall formada per el riu Bow, junt al que s’aixeca el poble. Al seu pas junt a aquest, el riu crea unes petites cascades que son un altre punt d’interès escènic. És possible observar-les des de varis miradors i hi ha dos senders a ambdós costats del riu per a poder contemplar-les.

Prop dels senders que dèiem, s’hi troba també el Hotel Fairmont Banff. Podríem aprofitar i entrar a veure l’interior de l’edifici, ja que per fora és una passada.

Finalment, una altra de les coses que farem quan arribem a Banff serà anar a visitar l’Oficina de Trisme, el Banff Visitor Centre, el qual es troba en ple centre de Banff, ubicat a la Banff Avenue. El seu horari d’obertura és de 9h a 17h. Aquí concertarem el dia i horari de l’última compra del combinat d’atraccions que tenim, que és la Banff Góndola.

Entorns de Banff

Cave and Basin National Historic Site

Diguem-ne que fou l’inici de tot. Es troba tocant el poble de Banff, a l’oest, a 1,5km del centre del poble, anant per la Cave Avenue. En aquesta cova es varen descobrir unes fonts termals i naturals i entorn a elles es va establir el primer parc nacional, en el 1885. Un parell d’anys més tard es va ampliar el territori protegit, donant lloc al que avui coneixem com les Muntanyes Rocalloses de Canadà. Per desgràcia, avui en dia no t’hi pots banyar, però sí que hi ha opció de visitar la cova per dins, al preu de 8,50$. També hi ha una entrada combinada de 16,60$ que et permet entrar als Upper Hotsprings.

Cave ans Basin ha estat un lloc especial per els pobles indígenes durant més de deu mil anys i continua sent-ho fins al dia d’avui. En el 1883, tres treballadors ferroviaris varen trobar les aigües termals, el que va provocar una sèrie d’esdeveniments que portaren a la creació del primer parc nacional de Canadà. Avui, el lloc és un lloc de reunió per compartir històries sobre la conservació i la connexió entre les persones i la terra en els llocs administrats per Parks Canada. Els visitants poden gaudir d’exhibicions interactives, curtmetratges, activitats de temporada i vistes impressionants de les Muntanyes Rocalloses.

Els horaris d’obertura son de 9:30h a 17h durant els mesos centrals de l’estiu. Els preus per accedir-hi son de 8,50$ pels adults, i gratuït pels joves i nens (menors de 18 anys).

Vermilion Lakes Drive

Aquesta carretera panoràmica circula en paral·lel a aquests petits llacs i llacunes a prop de Banff. Hi ha varis punts panoràmics, amb embarcadors de fusta molt fotogènics, i a meitat de camí hi trobaràs uns bancs que miren al llac, perfectes per a portar un cafè i gaudir d’un moment de pau, mentres els aneguets neden en l’aigua. És una carretera de 4,3km de longitud, a l’oest de Banff i paral·lela a la Ctra Higway 1 (Trans-Canadà-Highway).

Mount Norquay Drive

I finalment realitzarem aquesta carretera panoràmica que et porta al mont que està just enfront de la ciutat de Banff. Volíem veure i assentar-nos en una de les famoses cadires vermelles que hi ha repartides per tots els Parcs de Canadà. Ctra de 6,8km de longitud, a tocar a Banff pel nord.

Les vistes dels entorns son espectaculars, arribant a veure Banff i Vermilion Lakes.

Es tracta d’una carretera sinuosa que puja en zig-zag per la vessant d’aquesta muntanya fins l’estació d’esquí. En la última part hi ha un mirador popular amb vistes estupendes de la ciutat de Banff i del Bow Valley (on hi ha les cadires vermelles – google: “Mt. Norquay Lookout”). Ves amb els ulls ben oberts perquè les cabres monteses abunden per aquesta zona. Aquí també hi ha un telecadira si encara vols pujar una mica més.

Benvinguts al millor seient en el Parc Nacional de Banff, i possiblement en tot Canadà. Més que un simple viatge en telecadira, el famós North American Chairlift és la teva porta d’entrada a un inoblidable viatge a l’aire lliure cap al cel.

Descobreix llegendàries vistes panoràmiques per sobre dels núvols. Vida salvatge en equip amb vida i esplendor natural. Paisatges interminables, perfectes per una postal, que s’estenen per l’horitzó.

Els horaris d’obertura del telecadira son de 9h a 19h. Els preus per pujar-hi son de 41$ pels adults (majors de 16 anys), i 26$ pels nens (de 6 a 15 anys). Hi ha un passi familiar a 120$.

I arribats fins aquí, ja podem donar per finalitzada la jornada d’avui i anar-nos-en al nostre allotjament en el mateix poble de Banff, en el qual hi farem nit un total de 4 nits.

Et proposem un petit Hotel de 3 estrelles, el “Bow View Lodge”, ubicat a 300 metres del centre del poble, important. El preu que surt és per les 4 nits…

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (86,60km i 2h i 7min):

I el segon dia al Banff National Park serà molt similar a l’anterior, ja que preveiem la visita a un llac que es considera el més espectacular de les Muntanyes Rocalloses del Canadà, i per conèixer-lo a fons, hi farem un trekking pels voltants. També donarem alternatives al trekking que escollim.

Lake Moraine i entorns

La nostra història amb el llac Moraine va començar fa molts anys. Fou amor a primera vista: vàrem veure una foto d’aquest lloc i vàrem jurar que algun dia aniríem a contemplar aquesta bellesa amb els propis ulls. Si també és el vostre somni, estigueu ben atents en el dia d’avui perquè t’expliquem com visitar el Moraine Lake, el que per nosaltres és el racó més bonic de tot Canadà.

El llac Moraine se situa en el cor de les Muntanyes Rocalloses de Canadà, en el Valley of the Ten Peaks (Vall dels Deu Pics). És part del Parc Nacional de Banff i per arribar-hi primer s’ha d’anar fins al poble de Lake Louise. Des d’allí has de seguir la carretera Moraine Lake Road que t’hi porta a través de més o menys uns 14 kilòmetres d’increïble paisatge.

Es tracta d’una carretera de muntanya que va endinsant-se en la vall entre boscos frondosos verdíssims. La ruta és un motiu més per visitar Moraine Lake, doncs a cada moment la vista es fa més i més bonica. Al final ja es comencen a veure els pics característics de la vall. El moment de conèixer aquest racó somniat s’apropa!

Moraine Lake és un lloc tant especial que solament és possible accedir-hi des de finals de maig fins a mitjans d’octubre. Degut al perill d’allaus, en quan arriben les primeres nevades la carretera es tanca fins a la primavera.

Un cop oberta la carretera, per arribar fins aquest preciós llac tindràs que viatjar en cotxe o en shuttle. Si viatges amb cotxe hi hauràs d’anar ben d’hora, perquè l’aparcament del llac Moraine és petit. Es sol omplir ben aviat i en aquest moment tallen la ruta, així que la millor opció és anar-hi en shuttle.

Existeixen diversos shuttles per anar fins al llac i pots veure els detalls de les rutes aquí adjuntades (Getting around the Lake Louise area – Banff National Park (pc.gc.ca)).

El primer d’ells és el Park & Ride Connector. Es tracta del shuttle del Parc Nacional de Banff que connecta l’aparcament Park & Ride de Lake Louise amb Moraine Lake.

Aquest estacionament està ubicat a 6 kilòmetres del poble, junt a la ruta 1 (autopista Transcanadenca) en el tram entre Banff i Lake Louise, i és on es recomana deixar el cotxe per a visitar la zona. Aquest shuttle s’ha de reservar prèviament i va directe des del pàrking fins al llac, sense fer cap parada, per lo que, si estàs en el poble, no et val.

Per anar-hi des del poble no existeix un shuttle del parc directe a Moraine Lake, sinó que lo que tindries que fer és combinar dos transports. Primer, hauries de prendre el shuttle gratuït que circula entre el càmping de Lake Louise, el centre del poble i el Park & Ride. Aquesta línia no va als llacs, així que tindríes que anar del poble al Park & Ride i allí prendre el shuttle a Moraine Lake que et mencionava abans.

Com pots veure, fer aquesta combinació és una mica engorrós, així que tens una altra opció, encara que d’una companyia privada. Mountain Parks Transportation té un shuttle que fa el recorregut entre el poble de Lake Louise i el Lake Moraine. Fa una ruta pels hotels del poble recollint passatgers i para també en Samson Mall (on està l’oficina de turisme). Costa 25$ per persona (!) i s’ha de reservar prèviament aquí (Lake Louise Village to Moraine Lake Round-trip – Mountain Park Transportation (mtnparktrans.com)).

Un cop hagis escollit el teu mètode de transport, és hora de gaudir del llac més bonic del Canadà! Moraine Lake és molt més que un llac d’un blau intens. En la zona podràs fer senderisme i gaudir d’altres llacs i paisatges.

Per tenir les millors vistes del llac Moraine, res millor que pujar a la Rock Pile. Es tracta d’un turonet de roques des d’on admirar les vistes des d’una posició un xic elevada, el que et dona una bona panoràmica del llac. És un lloc increïble per a fer fotos! Per pujar hi ha un petit caminet que el voreja per la part de darrera.

També pots contemplar el llac des d’altres llocs, doncs hi ha un sender que el voreja junt a les seves aigües. El camí va per el bosc i poc a poc aniràs apropant-te a l’altra banda del llac, estant més a prop de les muntanyes que tanquen el Valley of the Ten Peaks.

Un cop hagis passejat, potser et vé de gust endinsar-te en el llac. No es pot nedar, perquè l’aigua està molt freda, ja que baixa directament de les glaceres de les muntanyes, però sí es pot navegar per ell a bord de canoes turístiques.

Aquestes canoes es poden llogar en la riba del llac, junt a la cafeteria. Això sí, solen ser per a dos persones. Tingues en compte també que aquesta activitat només es permet si fa bon temps. En cas de que bufi el vent o hi hagi temps advers pot ser perillós, per lo que no es pot sortir a remar.

Si tens temps suficient, pots seguir explorant la zona. En l’entorn de Moraine Lake existeixen varis senders bastant coneguts. Un d’ells és el trekking al Larch Valley, en el qual, segons diuen, és espectacular veure el canvi de color dels arbres en la tardor. Aquest trekking és força dur per el desnivell que hi ha, però té unes vistes d’infart. Les seves característiques son les següents: Dificultat Mitja; Punt de partida és el Llac Moraine (davant de l’Hotel Moraine Lake Lodge; Distància de 8,6km anada i tornada; Desnivell de 535m; i temps d’execució entre 3h i mitja i 4 hores.

Com que estem a ple estiu, ens decantarem per un altre trekking, el de Consolation Valley.

Aquest és un sender bastant senzill d’unes dues hores (anada i tornada). Pràcticament tot el recorregut es fa per un bosc fins arribar a lo més profund de la vall, on els arbres deixen pas als llacs (Consolation Lakes), envoltats de muntanyes coronades per la glacera del Mount Babel.

El camí del trekking comença des de la zona d’observació del Lake Moraine (darrera la Rock Pile) i s’endinsa al bosc. Té una longitud de 6,22km (anar i tornar), 128m de desnivell, durada de 2 hores (anar i tornar), i dificultat fàcil.

Per arribar fins al llac s’ha de caminar sobre un fotimer de pedres i roques, però val molt la pena perquè l’aigua és cristal·lina i es respira molta pau allí. No hi ha tanta gent com en el Llac Moraine i els “chipmunks”(esquirols) juguen al fet i amagar entre les roques per intentar robar-te el menjar. Estigues atent perquè aquests animalets adorables estan per tot arreu.

Un altre dels trekkings que val la pena realitzar en el Moraine Lake és vorejar tota la riba del llac (Moraine Lake Lakeshore). Aquesta ruta voreja el llac Moraine, en un sender molt marcat i de fàcil realització. És bonica per passejar de manera tranquil·la i observar l’ambient entre muntanyes. En el seu començament hi trobarem una botiga de records, l’hotel, i la caseta per llogar les barques, etc… El començament és compartit amb la ruta del Larch Valley.

Aquesta ruta a l’igual que Rock Pile és molt transitada, ens podrem trobar amb nombrosos grups amb guies, i per tant, no serà un passeig sols per la naturalesa, encara que creiem que val la pena. Hi trobarem un parell de ponts, el bonic és el que mostrem a la foto i durant la ruta podrem sortir-nos a la riba del llac quasi tot el recorregut.

El trekking té una distància total de 7,76km, un desnivell de 42m, un temps d’execució de 1h i 45min, i molt fàcil de dificultat..

Una altra ruta d’interès és realitzar l’ascensió a la Tower of Babel. Es tracta d’una ruta molt més empinada, i més dura perquè té un desnivell major. Té una dificultat alta, el punt de partida és el Llac Moraine (en direcció a Pile Rock i Consolation Lakes), una distància de 2,9km l’anada, uns 518 metres de desnivell, i un temps de realització de 4 hores. També has d’anar-hi amb un calçat adequat per pujar entre les roques.

I fins aquí amb la ruta del dia d’avui. La caminada que escollim serà suficient, junt amb la visita al Lake Moraine, per acabar de passar el temps destinat en aquest dia.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (14,80km i 20min):

I avui gaudirem del nostre primer dia al Banff National Park. La intenció del dia d’avui és visitar la zona del Lake Louise, i fer-ho mitjançant un trekking molt popular que ens durà a veure, a part del llac (Lake Louise) unes muntanyes molt especials i sis glaceres. El trekking es diu “Plain of 6 Glaciers”. També donarem opcions de realitzar altres trekkings per la zona, ja que és molt prolífica en això. Bé, comencem.

Lake Louise

Qualsevol viatge a les Muntanyes Rocalloses de Canadà ha de passar, ineludiblement, per el Parc Nacional de Banff. És a més, el més proper a la ciutat de Calgary, i per tant, a l’aeroport internacional que dóna accés a una bona part de turistes. Nosaltres començarem la seva visita des del nord després d’explorar el Jasper National Park, que per cert, ens ha agradat moltíssim. Però el Banff National Park té molts atractius i en aquest article anem a explicar-te tot el millor que veure i fer en el Banff National Park.

El Banff National Park es va crear en l’any 1885 i fou el primer parc nacional de tot Canadà, i el tercer d’Amèrica del Nord (després dels de Yellowstone i Mackinac). La riquesa dels seus paisatges va començar a atreure a un turisme de classe alta, que per aquell aleshores era la única que podia permetre’s aquests llargs i extrems viatges. Un primer impuls el va donar la companyia del Ferrocarril Canadenc del Pacífic que va aixecar aquí dos dels seus emblemàtics hotels: el Fairmont Banff Springs i el Fairmont Château Lake Louise, per a promocionar el turisme i l’ús del tren. Per cert, aquests hotels segueixen en funcionament i son dos dels més luxosos de Canadà, per si t’interessaria donar-te un petit capritx… Projectes posteriors van comportar la construcció de carreteres en el parc, entre les que estava en el 1940 la Icefields Parkway que va connectar Banff i Jasper.

En el 1984, el Parc Nacional de Banff fou declarat Patrimoni de la Humanitat `per la UNESCO, junt amb la resta de parcs de les Muntanyes Rocalloses Canadenques, pels seus bells paisatges d’altes muntanyes, glaceres, llacs, cascades i canons, així com per ésser la llar d’una amplia diversitat d’animals salvatges, entre els que destaca l’ós grizzly.

El Lake Louise és famós per les seves aigües de tonalitats turqueses i per estar envoltat d’enormes muntanyes, sent una de les imatges més icòniques de totes les Muntanyes Rocalloses de Canadà.

Per arribar-hi s’ha de seguir la carretera que arriba fins al Fairmont Château Lake Louise, un d’aquests hotelassos patrocinats per la Canadian Pacífic Railway per promocionar el turisme a principis del segle XX. L’aparcament públic està al costat de l’extrem est del llac, on tindràs unes impressionants vistes.

Per els que tinguin ganes de trekking, des de la part dreta del Lake Louise néixen dos dels més interessants, i possiblement de les millors coses que fer en el Banff National Park:

Com veieu, el color del llac és d’un turquesa senzillament espectacular, d’això és que tingui tanta fama. El llac es pot vorejar i recórrer en canoa, però lo millor, per nosaltres, és fer-hi una ruta de trekking.

El Llac Louise està encaixonat entre muntanyes i sobre elles descansa el glaciar Victoria que, encara que estigui en retrocés com moltes altres masses de gel en el món, encara es pot contemplar des de la riba del llac. Hi ha senders que et permeten vorejar el llac i, si viatges amb companyia, podràs llogar una canoa i remar per les seves tranquil·les aigües. La vista principal del llac i la glacera es té des de la zona turística, on hi ha un gran mirador i on s’ubica també l’hotel més famós de la zona (Fairmont Château Lake Louise), un hotel de luxe on passar la nit i despertar amb vistes al llac ha de ser una autèntica passada.

Com hem dit, el Llac Louise no està junt al poble, sinó que es troba a uns kilòmetres. Per tant, si viatges fins allí es fa imprescindible anar-hi en cotxe o amb servei de shuttle. Existeix un gran aparcament en les immediacions del llac, però en temporada alta s’omple molt de pressa i lo millor és anar-hi en autobús. La línia 8X de Roam Transit que cobreix el trajecte entre Banff i el llac té parada en el Lake Louise (aquí adjuntem el link amb els horaris: Lake Louise/Banff Express – Route 8X – Roam Transit).

Una altra opció per a visitar el Lake Louise en cotxe és aparcar en el Park & Ride, a varis kilòmetres del poble, junt a la ruta 1, i des d’allí prendre el shuttle al llac. La línia s’anomena Park & Ride Connector i va directa sense parar en el poble (Getting around the Lake Louise area – Banff National Park (pc.gc.ca)).

En els voltants del llac Louise hi ha varies rutes de senderisme que valen la pena realitzar. Nosaltres escollirem pel dia d’avui la ruta de trekking per la planície dels 6 glaciars (Plain of 6 Glaciers).

És bastant popular i pel que sembla és un dels millors recorreguts per la zona, però prepara’t també per suar força. Son un total de 5,5km (només d’anada) per arribar a una Tea House. La primera part d’aquesta caminata es circula per la riba del llac, per arribar fins a l’altre extrem, a 2km. I des d’allí, comença l’ascensió, poc a poc veuràs com el Llac Louise es fa més petitet a la teva esquena, però les vistes seran impressionants. Des de la casa de te podràs seguir caminant, si tu vols, per uns altres 1,3km fins l’Abbot Pass, i tenir el glaciar Victoria als teus peus.

En aquesta ruta ens endinsem en una vall muntanyosa en el que solament hi haurà glaceres al teu voltant (d’aquí el nom). Pots realitzar-la també des de dos punts. Per una part, des de la part frontal al llac, seguint el sender que el voreja fins a l’altra banda i dirigint-te sempre cap al cor de la vall. Per una altra, coma prolongació de la teva aventura per el sender del Big Beehive (que ja explicarem més endavant).

Una alternativa a la caminada proposada del Plain of 6 Glaciers, és fer la ruta del Big Beehive.

En els voltants del llac Louise hi ha varies rutes de senderisme que valen la pena realitzar, i el Big Beehive és un dels seus recorreguts estrella. El sender rep el nom d’un mirador des d’on es tenen unes vistes impressionants. Això sí, arribar allí requereix de cert esforç.

El recorregut fins la part més alta de la ruta son uns 4,5 kilòmetres, però hi ha més de 500 metres de desnivell que salvar. Un cop a dalt podràs tornar al Lake Louise per el mateix lloc, o fer una volta circular per el cantó del llac (d’aquesta manera el sender tindrà uns 10 kilòmetres). Això pot canviar si es fan unes altres variants (com el Little Beehive) i el temps final dependrà molt de les aturades que facis per el recorregut, perquè voldràs contemplar-lo tot amb calma, t’ho ben asseguro.

Per començar aquest sender del Big Beehive s’ha de partir de les ribes del Lake Louise. El camí surt quasi de front a l’Hotel Fairmont Château i des del principi comença a pujar. L’aigua del llac anirà canviant de color a cada pas, fent-se més intens, i després de 2,7 kilòmetres, arriba la primera aturada: Mirror Lake.

Aquí voldràs prendre’t uns minuts per descansar. No només hi ha un petit llac molt fotogènic, sinó que la muntanya que tindràs enfront teu és el Big Beehive. I sí, tindràs que pujar fins allí dalt si vols tenir les boniques vistes que abans et mencionava. Si decideixes menjar-te alguna cosa per aquí, ves amb compte amb els “chipmunks”(espècie d’esquirols), perquè estan molt a l’aguait!

Quan reprenguis el camí, i després de tot just mig kilòmetre, començaràs a escoltar el so procedent d’una cascada: es tracta de les aigües del llac Agnes que cauen muntanya avall. Uns passos més amunt, t’hi trobaràs amb el llac Agnes i la seva Tea House. No només les vistes son espectaculars, sinó que hi ha una petita cafeteria on pots planificar una altra pausa per agafar forces.

Ara toca vorejar el Lake Agnes. Al final d’aquest tram, hi ha una sèrie de roques en les que també pots fer-hi una aturada contemplativa. No ho dubtis i asseu-te uns moments a descansar. Arriba la part més dura.

S’inicia la pujada al Big Beehive: el camí es fa cada cop més i més vertical i comença a fer ziga-zagues. Sembla no tenir final, i només veus a gent més amunt que tu i penses: en serio que tinc que pujar fins allí? No queda una altra que prendre’t-ho amb calma.

Un cop superada aquesta gran prova per les teves cames, en lo alt hi ha un creuament de camins. No baixis encara. Ves cap a l’esquerra fins que et trobis amb el mirador. Al·lucinaràs tant que se’t oblidarà de cop tot el sofriment de la pujada! Prent-te el teu temps, el teu esforç mereix ésser recompensat, però no deixis que els “chipmunks” es mengin el teu menjar. De veritat, estan per tots cantons.

Pots tornar per el mateix lloc o realitzar una volta. Al tornar al creuament de camins des del mirador, ves a l’esquerra i comença el descens (no tornis per el mateix lloc!). Després d’una estona arribaràs a un altre creuament de camins, en el que, et suggereixo, agafis el de la dreta.

Aquest és el que va fins al Plain of the Six Glaciers, encara que no tinguis perquè completar aquest altre sender sencer. Simplement caminaràs durant menys d’un kilòmetre fins a la desviació que t’indicarà “Plain of the Six Glaciers” a la dreta i “Lake Louise” a l’esquerra. Agafa el camí de l’esquerra, que és un connector que et portarà durant un kilòmetre fins a trobar-se amb l’altre sender. Gira a l’esquerra de no i camina en direcció al llac i l’hotel. Tota aquesta part final és pràcticament plana, així que encara que siguin uns quants kilòmetres es fa ràpid. A més, val molt la pena veure el Lake Louise de l’altra banda!

A modo de resum, de moment hem explicat dos trekkings per realitzar en l’àrea del Lake Louise:

• Trekking Plain of Six Glaciers
• Trekking del Big Beehive

Ens quedarien explicar dues alternatives més de trekking, per mirar si encaixem en alguna d’elles:

• Trekking al Llac Agnes: És un sender de 3,4km (només anada) que ascendeix fins a una coneguda i popular tea house, oberta en temporada alta (de juny a setembre). El desnivell que se supera és de més de 400 metres, i per el camí es passarà per el Mirror Lake i per una petita cascada. Aquest trekking està parcialment englobat en un altre que hem explicat, el del Big Beehive. O sigui que aquest trekking és per si volem escurçar el del Big Beehive. Hi ha aquesta possibilitat.

• Unió del trekking al Plain of Six Glaciers amb el del Lake Agnes (o Big Beehive): es tracta d’unir els dos trekkings en un loop de 14,6km en total. Aquest, i justament amb el del Big Beehive requereix un extra d’esforç per a portar-los a terme. Faríem primer el sender dels 6 glaciars, i de tornada ens desviaríem per el sender anomenat “Highline” que acaba en el Mirror Lake. Aquesta és una zona amb bastant vida salvatge, incloent els óssos, és clar (no us oblideu l’spray), però també esquirols i cabres monteses.

Aquesta última opció seria d’una gran vàlua paisatgística, ja que combinem el millor dels escenaris de l’entorn del Lake Louise, així com la visita a les dues Tea Houses que hi ha.

Les característiques de la caminada son: Loop de 14,6 kilòmetres, 700 metres de desnivell, durada de 3 a 4 hores, i dificultat classificada com a moderada.

I fins aquí amb l’explicació del programa del dia. La caminada que escollim serà suficient, junt amb la visita al Lake Louise, per acabar de passar el temps destinat en aquest dia.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (9,20km i 18min):

I arriba el segon dia de la jornada a la Icefield Parkway. Avui hem contractat l’excursió amb busos 4×4 a la glacera Athabasca del camp de gel de Columbia, així com també l’entrada al mirador panoràmic Skywalk. Un cop realitzada aquesta doble activitat, continuarem la nostra ruta per la carretera panoràmica Icefield Parkway fins arribar a la ciutat de Lake Louise, que és on farem nit els propers dies.

Athabasca Glacier

Es tracta de la glacera més visitada d’Amèrica del Nord i una de les masses de gel no polar més grans del planeta. Té aproximadament 6 kilòmetres de llarg, encara que com sol passar amb aquests monstres naturals, està retrocedint (i per tant morint) a un ritme aterridor de 5 metres per any (ha perdut més del 60% de la seva mida original). Te’n donaràs conte quan vegis les marques d’on arribava el glaciar en diferents anys…

Per visitar-la hi ha dues opcions:

• Al teu aire: hi ha un aparcament que baixa fins als peus de la glacera, des d’on podràs iniciar una pujada a peu d’uns 500 metres (uns 20 minuts). En la caminada d’aproximació, arribes fins a uns 50 metres de distància de la glacera.

• Amb un tour: en el Columbia Icefield Discovery Centre que hi ha en la carretera principal podràs contractar una experiència que inclou la pujada fins a la glacera amb un autobús especial. Podràs caminar sobre la mateixa uns minuts (ens diuen uns 20 minuts). Des d’allí, et portaran al mirador Skywalk, un mirador semicircular amb el terra de vidre que ha d’ésser impressionant (està a 6km al nord, en realitat no té que veure amb la glacera). El preu és de 89$ pels adults (i 57,85$ pels nens) i també hi ha paquets combinats amb altres atraccions com el telefèric de Banff o el creuer en el Llac Minnewanka. Els horaris del tour son de les 10h a les 17h aproximadament, i surten cada 15 o 30 minuts segons demanda. La durada del tour oscil.la d’unes dues hores i mitja a tres hores com a mínim incloent el mirador Skywalk.

Com sabeu, nosaltres hem contractat un paquet combinat amb 4 atraccions (Banff Góndola, creuer pel llac Maligne, el Columbia Icefield Adventure, i el mirador Skywalk), i vosaltres en podeu contractar d’altres o també d’atraccions individualment. Adjuntem el link: Rockies Attraction Packages | Up to 25% off Deals by Booking in Advance (banffjaspercollection.com).

Visitar el camp de gel de Columbia i la vall de Athabasca és com treure el cap al cor del planeta. Aquí, els hostes poden experimentar completament la poderosa força del camp de gel de Columbia i aprendre sobre la fascinant història d’aquesta antiga àrea en constant evolució.

En aquesta increïble experiència, viatjarem en un enorme vehicle tot terreny Ice Explorer fins al glaciar Athabasca, una capa de gel de 10.000 anys d’antiguitat, on podrem caminar, sentir i beure del glaciar. Des d’allí, ens dirigirem al Skywalk amb terra de vidre, per a fer un passeig sorprenent a la vora del penya-segat.

Centre de descobriment de glaceres

És l’edifici del punt de trobada, on es contracten i surten les excursions fins a la glacera Athabasca i el Skywalk. Aprèn més sobre el camp de gel a través d’exhibicions interpretatives dins del Glacier Discovery Centre. Llavors, abordarem un Ice Explorer tot terreny i començarà el nostre viatge de 30 minuts cap a la glacera.

Mirador Skywalk

Captura una sensació d’absoluta meravella en els penya-segats de la vall de Sunwapta. L’experiència Columbia Icefield Skywalk presenta fòssils, vistes de cascades i increïbles paisatges de glaceres al llarg d’una passarel·la interpretativa d’1 kilòmetre, situada prop de rutes freqüentades per cabres monteses i altres animals salvatges.

El viatge és memorable, però la seva destinació és inoblidable: una plataforma suspesa on el vidre és tot el que ens separa del terreny accidentat i salvatge 280 metres més avall.

A nosaltres a l’haver comprat el combinat, ja ens entra l’entrada al mirador Skywalk. Si només t’interessa accedir al mirador sense cap més atracció (l’entrada al mirador va amb el combinat a la glacera d’Athabasca), també pots comprar el passi al Centre de Visitants. L’entrada costa uns 35$ pels adults i 22,75$ pels nens.

Wilcox Pass Trail

Un cop visitada la glacera i el mirador, pot ésser un bon moment per a fer un trekking. Es tracta d’un trekking d’uns 10 kilòmetres (unes 3-4 hores), amb un desnivell d’uns 335 metres, que et permetran tenir una visió frontal de l’Athabasca Glacier. El trencall on hi ha una mica d’aparcament, està a uns 3,3km del Centre de Visitants, a mà esquerra.

Parker Ridge Trail

És l’alternativa al trekking anterior. Aquest és una mica més curt, té una longitud de 5km i t’aproxima a la glacera Saskatchewan, des d’on tindràs unes vistes boniques de la vall i dels enormes pics que rodegen el parc. L’aparcament també està a peu de carretera a 9,2km del Centre de Visitants.

Big Bend Turn

Es tracta d’una corba en forma de ferradura en la carretera Icefields Parkway que conta amb un dels miradors més impressionants de tot el recorregut. Si vas de nord a sud, abans d’arribar a la famosa corba tindràs a l’esquerre un gran aparcament, des d’on podràs flipar amb les vistes de la vall i del riu als teus peus, i de les enormes muntanyes que hi ha a cada costat. Explora també la part alta per veure unes boniques cascades en la roca. Es troba a 5km de l’aparcament del trekking anterior, aproximadament.

Wheeping Wall Viewpoint

Un altre dels llocs que mereixen una aturada del vehicle, com l’anterior. Després de passar el Big Bend Turn i seguir per la vall cap al sud, a la teva esquerra s’aixecarà una imponent paret de roca totalment vertical quasi infinita. D’ella cauen cascadetes que encara la fan més atractiva, de fet el nom significa “paret ploranera”. Hi ha un aparcament en la mateixa carretera, a 7km de l’aparcament de l’anterior mirador, des d’on ho podràs contemplar tot.

Saskatchewan River Viewpoint

Des d’aquest mirador tindràs unes àmplies vistes de la vall, on es creuen els tres rius: el North Saskatchewan (que neix en les Rocalloses i té quasi 1.300km de longitud), el Howse i el Mistaya. És un punt de descans perfecte en el teu viatge: hi ha una gasolinera, restaurants, banys públics,… Des d’aquí a més, surt una desviació cap a la població de Nordegg. Aquest punt es troba a uns 20 minuts en cotxe de l’últim mirador.

Mistaya Canyon

A uns 5km del punt anterior, hi ha un aparcament a peu de carretera d’on surt un camí de 500 metres, que baixa. Si el segueixes arribaràs a un vell pont, encara que t’aconsellem que el creuis i caminis per les roques per tenir unes fotos molt boniques (com sempre, amb precaució!).

Es veuen perfectament les rectes parets de pedra llaurades per l’aigua. És molt bon lloc per a fer-hi un pícnic, ja que hi ha força ombres i sobretot, unes grans vistes.

Miradors sobre els Waterfowl Lakes

Aquests dos llacs s’estenen a la teva dreta segons baixes per el Banff National Park, i podràs aturar-te en varis punts panoràmics per admirar la seva bellesa. També hi ha algunes opcions de senders curts per els que vagin sobrats de temps i forces.

Aquí comença a veure’s el color blau intens que tenen els llacs d’aquesta zona, però curiosament en la riba, l’aigua està cristal·lina, sembla increïble.

Snowbird Glacier Viewpoint

Una altra d’aquestes aturades de 5 minuts, amb vistes a la llunyania d’aquest nou glaciar, en el Mount Patterson i a l’altre banda del riu Mistaya. L’aparcament es troba a 10,4km de l’anterior. A google indica “Mount Patterson Glacier”.

Peyto Lake

Aquest és un dels llacs més famosos de la Icefields Parkway, degut al seu color turquesa tant característic. És possible que hagis vist mil fotografies d’aquest llac en varis fulletons turístics i clar, en Instagram! Però, perquè presenta aquestes tonalitats? Es tracta d’un llac glaciar, per lo que la seva aigua procedeix de les glaceres foses, que porten minerals de roca per l’erosió i que s’allotgen en el seu fons. Al tard de la primavera, sol estar encara congelat, i lo pitjor no és això, sinó que sol estar la zona tancada, ja que és encara temporada d’hivernació de l’ós grizzly.

Per a fer la seva visita, hi ha un aparcament després de la desviació de la carretera principal. Des d’allí surt un sender pavimentat cap al mirador sobre el llac, que no et portarà més de 15 minuts.

La veritat és que és una de les imatges més icòniques també de les Rocalloses Canadenques. El llac té forma de cavallet de mar i el seu blau és molt característic.

Si no trobes aparcament a la primera, espera una mica i no tindràs problemes, ja que la majoria de la gent es queda únicament en el “viewpoint” de sobre el llac, el de fàcil accés, fa la fotografia, i se’n van. Per tant, els cotxes canvien amb freqüència i es pot aparcar bé. Aquest primer trajecte està pavimentat i pugen fins i tot cotxets de bebès.

Aquest primer passeig, com dèiem, és el més típic per fer, i es troba al voltant d’1 kilòmetre i mig de distància amb una pujada lleugera.

Aquest primer “viewpoint” té unes vistes molt boniques però com tots aquests llocs està massificat. Té una tanca que la gent no dubta en saltar-se-la per fer millor la foto, amb lo que els seus entorns estan una mica matxucats, amb el conseqüent risc que pot tenir el sortir de les zones acotades, recordem que el mirador està molt però molt alt. Tots som turistes, i encara que ens agradi més o menys, hem de respectar les normes, fer torns, etc…

El camí segueix cap a l’esquerra, portant-te cap a un altre mirador no urbanitzat però sí marcat, que també té unes molt boniques vistes, i inclús et permet gaudir-lo molt millor perquè hi ha moltíssima menys gent.

Es tracta del mirador del Bow Summit, a uns 2.000 metres d’alçada. Per arribar fins aquí hem continuat el sender per uns 3,3km més, amb un desnivell d’uns 280 metres. En total la caminada anar i tornar és de 6,6km, i 280 metres de desnivell. Déu n’hi do, em sembla que ens quedarem al primer mirador, sinó no tindrem temps de fer-ho tot!

Si realment disposes de més temps, hi ha la possibilitat de fer una ruta fins la riba del llac, una ruta que realment porta fins a la glacera del que es creen les seves aigües, Peyto Glacier.

És un sender que no està balisat per Parks Canada sinó pel Club de Alpinistes, per lo que des del principi t’adverteixen que no es converteixen en responsables. Un sender que val molt la pena però s’ha d’anar amb molt de compte! Com podeu suposar, nosaltres no el podrem fer per falta de temps, però sí que l’exposem.

El sender està més empinat cap al final, on ens trobem amb una llengua de gel i neu. Fins llavors és una baixada com qualsevol altra, en la que s’hi ha de tenir certa precaució i que va entre arbres.

En aquesta llengua de gel ens podem trobar amb certes dificultats, així que ens decidim a baixar-la per a poder arribar a la riba encara a risc de trobar-nos alguna sorpresa.

Per sort, tot ha de sortir bé, i encara que la seva baixada (i posterior pujada) estigués passada per aigua i gel, a l’arribar a les ribes del llac ens trobem amb una perspectiva de Peyto Lake que no tothom té la oportunitat de gaudir.

Aquestes vistes ens varen deixar amb la boca ben oberta. Es veuen totes les muntanyes al voltant del llac, un llac en completa calma i tranquil·litat, no solament entre les seves aigües sinó també del bullici de la gent, perquè tot just estàvem quatre gats a baix. Després de fer un pícnic a la seva riba, tenim que tornar per el que va tocar enfrontar-nos a aquesta pujada de més de 300 metres de desnivell bastant pronunciada.

En definitiva, el temps que pots dedicar en aquest llac pot ser de tot el dia i inclús varis per les diferents rutes de les que té partida, i inclús fer caiac. Conta qe per fer l’excursió al primer mirador i baixar fins a la riba del llac hi hem destinat un total de 3 horetes…

Bow Lake

És un altre d’aquests llacs glaciars envoltats de muntanyes, un dels més grans del Parc Nacional de Banff. L’aparcament està al costat d’un Lodge, a 5,7km (5 minuts amb cotxe) de l’aparcament de l’anterior llac Peyto. El camí et durà de l’aparcament en 5 minuts, arribant a la vora del llac, on hi ha un petit pont de fusta. Val la pena una visita ràpida, encara que no és dels més impressionants (en el nostre top estarien el Moraine, el Louise o el Peyto).

Mirador sobre el Glaciar Crowfoot

De camí cap a Lake Louise seguiran apareixent multitud de llacs a la teva dreta, que podràs gaudir i fotografiar des de la pròpia carretera. També el Glaciar Crowfoot, que com la resta, segueix perdent-li terreny a la muntanya. Arribem a les últimes aturades abans d’arribar a Lake Louise, carregats de fotografies i de imatges que difícilment oblidarem. Aquesta aturada de les vistes de la glacera es troba a 3km de l’anterior aparcament del llac Bow.

Mirador sobre l’Hector Lake

També es pot veure des de la mateixa carretera, a 14km de l’anterior aparcament de la glacera Crowfoot.

Mirador sobre el Herbert Lake

Es tracta ja de l’últim mirador que ens aturarem abans d’arribar a la nostra destinació en el poble de Lake Louise. És un mirador a peu de carretera, com els dos anteriors, i es troba a 15km de l’aparcament anterior.

Com has vist, la Icefields Parkway és una carretera que es podria fer fàcilment en 3 horetes, però que amb totes les aturades i llocs d’interès que es van passant, et portarà fins a dos dies la seva visita completa. Vaja, això seria lo ideal. Hi ha gent que ho fa amb 1 dia, però hem pensat que seria condensar-ho massa i així amb dos dies ho podem veure més bé tot.

Ara anirem a buscar el nostre allotjament a Lake Louise, on ens hi passarem les pròximes tres nits. Partirem doncs, en dos allotjaments diferents la nostra estada al Banff National Park, per optimitzar els temps de cotxe i les visites.

Et proposem un petit Hotel de 3 estrelles, el “Lake Louise Inn”, ubicat a 500 metres del centre del poble, important. El preu que surt és per les 3 nits…

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (143km i 1h i 53min):

Diem adéu a Jasper i emprenem una nova aventura per la carretera panoràmica Icefields Parkway, que està considerada com una de les carreteres panoràmiques més boniques del món. Realitzarem varies aturades en el dia d’avui, com per exemple, les Athabasca Falls, les Sunwapta Falls, les Tangle Falls,… i passarem la nit enmig de la carretera panoràmica en un dels allotjaments més especials que té aquest viatge.

La Icefields Parkway és probablement la carretera panoràmica més bonica del món. Amb els seus 230km de longitud, uneix Jasper al nord amb Lake Louise al sud, creuant els impressionants paisatges de les Muntanyes Rocalloses Canadenques. En el camí es passen per alguns dels llocs més emblemàtics del Jasper National Park i del Banff National Park. A continuació t’explicarem les nostres recomanacions i les aturades imprescindibles que fer en la Icefields Parkway.

Seguim en la Icefields Parkway i a cada kilòmetre sembla que el paisatge millora. Però pot millorar? Després del pas dels dies un s’arriba a acostumar una mica en aquest entorn privilegiat, però no vull pensar en quan retornem a les nostres aburrides i planes ciutats, quan trobarem a faltar Canadà i la seva extraordinària bellesa natural.

Recomanacions: – La Icefields Parkway és una carretera de dos sentits en bon estat. No hi ha zones perilloses en quan al seu traçat, però sempre tens que estar alerta per el creuament d’animals salvatges. – És una carretera elevada (el Bow Pass és el seu punt més alt, amb 2.068 metres sobre el nivell del mar), lo qual vol dir que presenta neu durant quasi tot l’any, òbviament s’han de prendre precaucions extremes a l’hivern. – Encara que és una zona famosa per les seves estacions d’esquí, també és un destí importantíssim a l’estiu, així que ens els mesos de juliol i agost és molt probable que les aglomeracions de cotxes siguin normals. Ja saps, tingues paciència i una bona playlist. – En els principals punts d’interès hi ha aparcaments gratuïts, no obstant poden estar completament plens. Solució? La mateixa que la d’abans, paciència i a donar voltes fins que trobis un lloc. – Ull, que aquí la cobertura del telèfon brilla per la seva absència. Descarrega’t el mapa en la app Maps.me i apunta els llocs que vulguis visitar. De totes formes et trobaràs moltes senyalitzacions dels llocs d’interès. També veuràs en aquestes senyals els punts on hi ha banys, que seran en la majoria dels casos del tipus “non-flush”. – Posa gasolina abans de començar el viatge. Entre Jasper i Lake Louise només hi ha una gasolinera, a Saskatchewan River Crossing. Per comparar el preu entre diferents gasolineres a Canadà, descarrega’t la app GasBuddy (tindràs que fer-ho des de fora del Market). – Al passar per dos parcs nacionals (Jasper National Park i Banff National Park) és necessari que hagis comprat el ticket per dies o el passi anual de parcs. Com que hi estarem força dies, a nosaltres ens surt més a compte el passi anual, que costa 145,25$ per tots quatre (per la unitat de vehicle). Ambdues opcions son vàlides per a tots els parcs, i els preus son per vehicle, independentment del nombre de persones que hi viatgin.

I ara sí, anem a veure què s’ha de veure i fer en la Icefields Parkway i quines son les seves aturades imprescindibles:

Leach Lake

Es tracta d’un petit llac al peu de la carretera “vella” 93A, molt bonic, a 26,7km de Jasper. Es tracta d’un petit llac d’aigües cristallines que de bon matí, amb bon temps, sembla un mirall. És una preciositat.

Athabasca Falls i Mirador

Abans d’arribar a les Athabasca Falls, com a 1km abans en la mateixa carretera, hi ha un mirador amb unes vistes esplèndides de les muntanyes rocalloses i les seves enormes cimes punxegudes. El mirador s’anomena “Athabasca Pass Lookout”.

Les cascades Athabasca, encara que no son de les més impressionants en quan a la seva alçada, si ho son per la quantitat d’aigua i la força amb la que corre. El sender que surt des de l’aparcament t’oferirà uns quants punts panoràmics de les cascades, amb les seves peculiars roques al més pur estil “Pancake Rocks (Nova Zelanda)”.

Però no et quedis només aquí, segueix baixant per el camí ben marcat, per passar per “el time túnel”, un passadís natural que l’aigua va forjar amb la seva erosió. Ara, l’aigua no passa per aquí, però sí unes escales ben boniques, que et portaran a un mirador sobre el riu Athabasca. Podràs seguir baixant una miqueta més per arribar a la riba del riu. La visita es fa ràpid, i el mirador comença a escassos 100 metres de l’aparcament.

Mirador Mountain Goats & Glacier

Mirador ubicat a peu de la carretera, amb vistes espectaculars als meandres del riu i a les muntanyes. A 6,8km d’Athabasca Falls.

Sunwapta Falls

Son unes petites cascades en el riu Sunwapta, un dels afluents més importants del riu Athabasca, que ens ve acompanyant des de Jasper fins a aquest punt. La caiguda d’aigua no supera els 20 metres, però tenen una peculiaritat que les fan molt fotogèniques: el seu illot central, que parteix el riu en dos junt abans de començar la cascada. En llengua nativa, “Sunwapta” significa “aigua turbulenta”, i aviat et donaràs conte de que el nom està ben posat. Per arribar a elles hi ha un aparcament prop de la carretera principal (has de trencar a mà dreta a l’alçada de “Sunwapta Falls Resort”) i seguir uns 600 metres fins a l’aparcament, i des d’allí son solament 200 metres cap al mirador principal.

Stutfield Glacier Viewpoint

Son varis els glaciars que treuen el cap a la Icefield Parkway. Aquest és un d’ells, i lo bo és que es pot veure des de la mateixa carretera. Hi ha un petit aparcament per contemplar aquest espectacular glaciar en lo alt de la muntanya a la teva dreta. Aquest mirador es troba a 25 minuts en cotxe de l’anterior.

Tangle Falls

Potser després de visitar tantes cascades en el teu viatge, aquesta et sembli una més, però, a quina carretera del món pots veure una cascada tant bonica a escassos metres del teu cotxe? Aquest torrent d’aigua cau de les muntanyes en diferents nivells, jugant amb les formes de la roca. En primavera encara hi haurà parts congelades que la fan encara més especial. L’aparcament segons et dirigeixes cap al sud està a la teva dreta, encara que les cascades estan a l’altra banda. Des de la mateixa carretera pots observar-les, i hi ha qui trepa per les seves roques per pujar una mica més amunt. És una aturada ràpida i que val la pena. L’aparcament es troba a 2 minuts del mirador anterior.

Columbia Icefield Glacier Adventure

I a 7 kilòmetres de les cascades, a mà esquerra, és on ens aturarem en el camí de la Icefields Parkway, perquè hi ha el Centre de Visitants de la Glacera Columbia. A prop, com podeu suposar, hi ha la glacera més visitada d’Amèrica del Nord, la Glacera Colúmbia (o també se’n diu Athabasca Glacier). En el centre de visitants és on es compren els bitllets per visitar la glacera i el mirador Skywalk, el qual és una passada, ja que està penjat d’un penya-segat a 300 metres. També és d’on surten els autobusos 4×4 que visiten la glacera. És com un punt de trobada, i on a més, hi ha un complex hoteler que és l’allotjament en el qual passarem la nit d’avui mateix. Ho tenim reservat des de fa temps, com podeu suposar.

Un cop arribem al Centre de Visitants, anirem a concertar l’excursió al glaciar i al mirador que tindrem demà a primera hora (és lo què farem primer en el dia de demà, per tal d’estalviar-nos cues i aglomeracions). L’excursió a la glacera i el mirador ja la tenim comprada des de Jasper, en el dia d’arribada (combinat “Jasper Ultimate Explorer i Combo Package”). Avui en el centre, concertarem l’horari de sortida, tant de la visita al glaciar, com al mirador. La intenció, com ja hem dit, és que siguin l’endemà a primera hora.

Avui finalitzem la jornada ara i aquí, ja que hem de disposar de temps de descans si volem visitar la glacera l’endemà a primera hora.

És el moment d’anar a buscar el nostre allotjament. Et proposem l’únic (o dels únics) allotjaments que hi ha a la carretera panoràmica Icefields Parkway, al costat del Centre de Visitants de la Glacera Columbia. Es tracta d’un hotel de 3 estrelles anomenat “Glacier View Lodge”, on l’habitació que ens donaran dóna completament a tenir unes vistes d’impacte amb la glacera Columbia. Per reservar-lo vàrem haver d’utilitzar la seva web i amb molta antelació. Aquí adjuntem el link: Glacier View Lodge Official Page: Jasper Basecamp to Adventure (banffjaspercollection.com). Els preus que se solen pagar per una nit en temporada alta son al voltant de 260$ una habitació quàdruple (és un petit extra que tindrem en compte per la resta del viatge).

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (144km i 2h i 7min):

I acabarem el tercer dia que ens estem a Jasper amb una jornada igual de completa que l’anterior. El primer que farem al matí serà anar a buscar el telefèric de Jasper Sky Tram i pujar a més de 2.200 metres d’alçada fins l’estació superior de la Whistlers Peak. Des de l’estació superior a la cima hi ha una caminadeta que farem tot seguit. Un cop baixats del Jasper Sky Tram anirem fins a l’aparcament del Mount Edith Cavell (amb el permís per accedir-hi que vàrem sol·licitar el primer dia a l’oficina de turisme), on realitzarem un acostament mitjançant un petit trekking. Acabarem el dia en uns banys termals naturals a l’aire lliure que serà el nostre acomiadament de Jasper.

De camí a la Whistlers Peak

Agafarem el cotxe per anar-nos-en a l’altra banda del poble, a uns 7km del mateix, accedint per una desviació a uns 2km des de la Icefields Parkway. Es tracta del Jasper Sky Tram, el qual és un altre lloc per gaudir dels bonics paisatges del Parc Nacional de Jasper. El Jasper Sky Tram és un telefèric que puja en uns 7 minuts a més de 2.200 metres d’alçada fins l’estació superior de la Whistlers Peak. És el més alt i fa el recorregut més llarg de Canadà, per lo que el passeig és un regal per a la vista. Mica en mica anirem ascendint i anirem veient com els rius i els llacs cada vegada es veuen més petits des de lo més alt de la muntanya. Els horaris de funcionament son de les 8h a les 21h. Els preus son de 57,30$ pels adults (majors de 16 anys), 30,35$ pels joves (de 6 a 15 anys) i gratuït pels menors de 6 anys. Es pot reservar anticipadament. Aquí t’adjuntem l’enllaç: Jasper Skytram | Discover Jasper From New Altitudes..

Un cop a dalt tens una cafeteria amb vistes i varis miradors. Això sí, si vols tenir una vista de 360º de tot l’entorn tens que fer un petit esforç. Existeix un sender de poc menys de kilòmetre i mig molt ben senyalitzat que et porta fins la cima de la muntanya des de l’estació superior del telefèric, així que t’animo a que facis aquesta excursió.

De fet, si t’apassiona el senderisme i vols caminar, existeix un sender complet des de l’estació inferior del telefèric fins a la cima de la muntanya passant per l’estació superior. En total son uns 8 kilòmetres de recorregut, però hi ha bastant desnivell, per lo que només t’ho recomano per si esteu acostumats a caminar. Potser, per a no cansar-te tant, pots fer la pujada en el Jasper Sky Tram i la baixada caminant. Així tindràs la doble experiència.

Mount Edith Cavell

Si et quedes amb ganes de més muntanya, no molt lluny d’allí tens una altra muntanya molt coneguda a Jasper. El Mount Edith Cavell és un dels pics icònics de les Muntanyes Rocalloses de Canadà. Els seus més de 3.300 metres d’alçada i el seu imponent aspecte conformen una de les postals més espectaculars del Parc Nacional de Jasper. L’aparcament es troba a uns 27 kilòmetres al sud de Jasper, i per arribar-hi necessitaràs disposar de cotxe, com nosaltres.

Per arribar al començament dels camins, has d’anar 7km al sud de Jasper per l’autopista 93 i girar a la dreta en l’autopista 93A. Has de recórrer 5,4km i girar a la dreta en Cavell Road. El camí de 14km és angost i té corbes tancades que no son aptes per a remolcs i autocaravanes grans.

En el camí, les aturades ofereixen vistes de l’exhuberant vall de Astoria i els glaciars en la seva capçalera.

Advertència: en tota la zona de Cavell, els excursionistes han de romandre en els senders i lluny dels penya-segats, on existeix el perill de la caiguda de roques i allaus de neu i gel. S’aconsella no apropar-se a la Glacera Angel. Blocs de gel del tamany d’una casa s’ensorren amb freqüència. Tothom que vulgui entrar dins la zona del Mount Edith Cavell, ha de portar el corresponent permís demanat a l’oficina de turisme de Jasper.

L’àrea de Cavell ofereix un fragant bosc subalpí, un nou creixement d’on un glaciar es va retirar recentment de la vall, florits prats alpins i vistes espectaculars del mont Edith Cavell i del Glaciar Angel.

És un lloc que no et pots perdre si t’agrada el senderisme, doncs hi ha dues boniques rutes per tenir vistes panoràmiques de la muntanya i els seus glaciars. Una d’elles s’anomena “Path of the Glacier trail” (ruta 41) i és un sender senzillet de poc més d’1 kilòmetre i mig que comença en el mateix aparcament.

La caminada és un sender circular de 1,6km (anada i tornada), amb un desnivell de 70m i 1 hora de temps d’execució. L’inici del sender, com ja hem dit, és al final de la Cavell Road, on hi ha un petit aparcament.

Aquest sender curt i ben utilitzat ens porta cap a la gran cara nord del mont Edith Cavell, a través d’un paisatge rocós cobert recentment per gel glacial. Els rètols expliquen com l’àrea ara està éssent recolonitzada per plantes i animals.

S’ha de començar el camí a l’altre extrem de l’aparcament, junt a una exhibició sobre la pròpia Edith Cavell, i pren l’escala curta fins al sender, que està pavimentat al principi. Puja constantment durant mig kilòmetre fins un creuament prop del final de la vorera. Continua recte fins a un mirador imponent amb vistes a Cavell Pond i les capes de gel de la glacera Cavell. És possible que vegis icebergs que han caigut a l’aigua. A l’altra banda de la vall, el glaciar Angel descansa les seves ales en el circ entre el mont Edith Cavell (esquerra) i el pic Sorrow (dreta). Segueix el camí de retorn al llarg del turó del que has vingut.

El recent canvi de paisatge a gran escala va succeir en l’estiu de 2.012, quan el Glaciar Ghost va caure del Mont Edith Cavell, causant una inundació massiva de runes per la vall. La inestabilitat del terreny, la caiguda de roques i el gel continuen representant perills significatius més enllà de l’àrea del mirador; no es recomana viatjar a la vora de l’estanc a sota del Glaciar Angel. Aquesta àrea ara està tancada per la teva seguretat; respecta totes les senyalitzacions, roman en els senders i admira l’escena des dels punts de vista proporcionats.

Al final arribaràs a un mirador des d’on tindràs una vista fantàstica del mount Edith Cavell, les seves tres glaceres (Ghost, Angel i Cavell) i el llac format per el desgel de la glacera.

Abans d’arribar fins el final del sender 41, a l’esquerra, comença el sender nº42, anomenat Cavell Meadows Trail. Aquesta ruta primer recorre una zona de pedres on és freqüent veure marmotes, esquirols i uns ratolins anomenats “pikas”. Passaràs per miradors i al final de tot arribaràs al punt més elevat, on fa molt de vent, però hi ha unes vistes fantàstiques.

El perquè del nom és algo curiós. Edith Cavell fou una infermera britànica que ajudava als soldats aliats ferits a escapar del territori ocupat pels alemanys a Bèlgica durant la Primera Guerra Mundial. Quan aquests se’n varen adonar, varen ordenar que fos afusellada, el que va causar una gran commoció a nivell internacional. La muntanya porta el seu nom des de 1916, però ella mai va estar allí.

Aquest sender 42 té una dificultat moderada, té uns 6-7km de longitud (anada i tornada); uns 500m de desnivell; i un temps de durada de 3 a 5 hores. Es considera el seu inici també l’aparcament ubicat al final de la carretera, quan ambdós senders inicien conjuntament el seu trajecte.

Pren aquest sender moderadament empinat però ben anivellat per a veure exemples clàssics de bosc subalpí superior, vegetació arbòria i la regió alpina més enllà. En el camí hi ha vistes espectaculars del Glaciar Angel.

La secció superior del sender a vegades està molla o humida i es fa malbé fàcilment a principis de l’estiu (no s’hi recomana viatjar), però a mitjans de juliol, per lo general, pots contar amb una acolorida exhibició de flors silvestres de muntanya. És important que et mantinguis en el camí, per no danyar a la fràgil tundra.

Segueix el sender Path of the Glacier Trail fins el final de la part pavimentada, girant a l’esquerra poc després en la ruta als prats. On el sender segueix la vora de la “morrena” rocosa, estigues atent a les petites “pikas” grises i als esquirols terrestres de mantell daurat que semblen esquirols llistats entre les roques. El sender s’anivella en la línia d’arbres, gira a l’esquerra i torna a baixar per reunir-se en la vora del bosc.

I realitzat un sender, o ambdós mai se sap, continuarem la nostra ruta del dia, ja arribant a la seva finalització. Agafarem el cotxe i conduirem fins al nord-est de Jasper posant rumb a Miette Hotsprings.

Miette Hotspring

És el colofó perfecte a un dia de senderisme. Son uns banys d’aigües termals naturals que es regulen a 40 graus, rodejats de muntanyes en un paratge extraordinari. Es troben a uns 60km de Jasper, la primera part del recorregut, encara que és una carretera molt transitada (és la Highway que va cap a Edmonton), et farà passar per una zona de petits llacs i amb fons muntanyós molt bonics. Després tindràs que prendre una desviació en la zona anomenada Pocahontas, i els últims 20km son de pujada cap a una muntanya enmig del bosc (la carretera està en perfectes condicions). En total és 1 hora de viatge, que valdrà sens dubte, la pena.

Els banys es composen de dues grans piscines d’aigua calenta, i altres dues petites d’aigua freda, tot a l’aire lliure. A més, tenen vestuaris i cafeteria. El preu és de 7,75$ pels adults (18-64a), 6,75$ pels joves (3-17a), i hi ha un passi familiar a 24,75$, i pots llogar la tovallola o el banyador (1,90$ cadascun). Amb l’entrada s’inclou l’ús d’una taquilla, encara que només podràs obrir-la una vegada, si vols tornar a utilitzar-la tindràs que pagar un extra. Els banys estan oberts de maig a setembre, únicament. L’horari en els dies d’estiu és de 12h a les 20h.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (154,00km i 2 hores i 35 minuts). La carretera de google maps no ens deixa arribar a l’aparcament de l’Edith Cavell Road:

En el segon dia en el Parc Nacional de Jasper, anirem a fer una sortida de les mítiques. Ens acostarem a la vall del riu Maligne. Primer de tot, farem un trekking pel seu canó (Maligne Canyon), el recorregut curt, i després la nostra intenció serà anar a fer un creuer pel Maligne Lake. Fet el creuer, ens disposarem a fer un altre trekking (per això fem les versions curtes de les visites), també dels més famosos que es poden fer a Jasper. Es tracta del trekking de la Vall dels 5 llacs. Farem també la ruta curta.

A la vall del riu Maligne

Aquesta vall és un dels llocs més emblemàtics que podràs conèixer al viatjar per les Muntanyes Rocalloses de Canadà, gràcies a les seves tres principals atraccions:

• Maligne Lake: És un dels llacs més famosos de la zona. En els seus voltants es poden fer varis senders per admirar els paisatges que rodegen el llac, encara que l’activitat estrella és la de navegar per ell i arribar fins la illa Spirit Island. D’aquí neix el riu Maligne que dóna nom a la vall.
• Maligne Canyon: aquest canó es troba al final de la vall i és una formació esculpida per l’acció de l’aigua. Existeix un sender per caminar junt al recorregut del riu i veure varis salts d’aigua.
• Medicine Lake: És el llac a meitat de camí entre el Maligne Canyon i el Maligne Lake. Els antics pobladors atribuïen qualitats màgiques en aquest llac, ja que apareix i desapareix com si els esperits tinguéssin alguna cosa a veure amb tot això.

Agafarem el cotxe i ens n’anirem a aparcar-lo a prop del Maligne Canyon, en el pàrking que està més a prop del primer pont. Son uns 11km (uns 14 minuts de ruta) fins que hi arribem.

El trekking que farem acompanya l’estret canó (o congost) del riu Maligne. El recorregut passa per fins a 6 ponts on deixaràs sota els teus peus les profundes esquerdes en la roca. Recomanem començar el trekking prop del pont 1, ja que allí s’hi troba un gran aparcament (en el qual hi hem aparcat) i una tea house (que és bàsicament un restaurant). També hi ha la possibilitat de fer-lo des del pont 5 o el pont 6, que també disposen de pàrking.

La nostra intenció és deixar el cotxe en la primera zona i fer un recorregut curt, que passa primer per els ponts 2, 3 i 4, que estan bastant a prop entre ells, i llavors puja per l’altra banda del canó de nou fins a l’aparcament. Al final del recorregut es segueix cap al pont 1 i s’acaba als peus de la Tea House. En total son 2km, pels quals preveiem dedicar-hi uns 45 minuts (temps de fotos inclòs, clar).

Si us quedeu amb ganes de més, després de superar el pont nº4, en comptes de prendre el desviament de tornada, podreu seguir fins al pont nº5, que no queda molt lluny, i des d’allí fins al més llunyà pont nº6. La tornada la podràs fer per el mateix camí o bé en un loop. El recorregut llarg son uns 8km, per lo què es tarden unes 3h aproximadament. Si voleu, després de fer el recorregut curt, podem anar a visitar amb cotxe el pont nº6. El lloc és molt interessant per a fer-hi un pícnic.

Un cop acabat el trekking, agafarem el cotxe i seguirem aquesta bonica carretera fins als dos llacs que hi ha. És un tram de 47km (uns 45 minuts) on hi ha moltes possibilitats de que et trobis óssos i altres animals salvatges. Si en tens moltes ganes, hi ha una altra possibilitat per veure animals en el Jasper National Park, i és fer una excursió en busca de fauna per la naturalesa amb experts coneixedors locals. L’adjuntem aquí ja que aquesta té molt bones crítiques: MEJORES actividades y cosas que ver en Jasper en 2022, cancelación GRATIS | GetYourGuide.

A meitat del camí més o menys, arribaràs al mirador sobre el començament del Medicine Lake, un estrany llac que perd quasi per complet la seva aigua en èpoques d’hivern, quan està quasi gelat per complet i sembla un riu més que un llac. Quan s’inicia el període de desgel, va omplint-se novament i presenta, aquest cop sí, una imatge de llac. Si venim a l’estiu el veurem en les seves hores bones…

El riu té vàries corrents subterrànies que el connecten amb altres llacs de la zona. En l’època de desgel, quan els rius baixen amb un major cabal (inclòs el Maligne) i els llacs s’omplen, el llac apareix. A mesura que els fluxes d’aigua disminueixen amb el pas dels mesos, el llac comença a desaparèixer, perquè part del cabal del mateix s’escapa per les corrents subterrànies que fins llavors estaven plenes. La naturalesa pot ésser de lo més curiosa!

I el millor moment és a l’arribar al Maligne Lake, considerat com un dels llacs més bonics de les Muntanyes Rocalloses.

El seu intens color blau i el fet d’estar envoltat de muntanyes fa que sigui un dels més visitats i turístics. Pots acostar-te a la seva riba per contemplar-lo, ja que el paisatge del Maligne Lake és dels més bonics de Jasper.

Segons la llegenda, dos joves de tribus enemigues es varen enamorar i es veien en secret en la petita illa del Maligne Lake. La jove li va confessar el seu amor al seu pare i aquest li va prohibir tornar a reunir-se amb el seu estimat. Tanmateix, ell va seguir anant a l’illa durant tota la seva vida fins que finalment ella va morir, on el seu esperit romandrà eternament.

També pots prendre el vaixell que navega cap a la Spirit Island, una de les estampes més famoses del llac. I és aquesta activitat la que realitzarem, ja que val molt la pena. El dia que vàrem arribar a Jasper vàrem anar a l’oficina de turisme i vàrem contractar aquesta excursió comprant un combinat d’atraccions, si recordeu. El creuer pel Llac Maligne era una d’elles. El preu de l’excursió individual és de 72$ per l’entrada d’adult i 46,80$ per l’entrada de nen.

L’excursió amb vaixell és una aventura més enllà de la costa a bord d’un creuer interpretatiu per el Llac Maligne fins la mundialment famosa Spirit Island. En el camí, aprendrem sobre la geologia, la vida silvestre i la història d’aquest espectacular destí alpí de la mà dels nostres guies experimentats mentres viatgem còmodament en els bots amb calefacció i cabina de vidre.

Maligne Lake ha inspirat meravelles i llegendes durant milers d’anys, amb la icònica Spirit Island que té un profund significat per a la Nació Indígena Stoney. Com que està prohibit caminar per l’illa, el petit enclavament d’arbres de fulla perenne segueix éssent perfecte per a la fotografia.

Els creuers, junt amb el lloguer de caiacs, canoes i bots de rems, permeten als visitants connectar-se amb aquest lloc especial a la seva manera. Nosaltres volem fer un creuer per experimentar la màgia del llac Maligne per sí mateix.

El Creuer que farem serà el Creuer Clàssic: té una durada de 1,5 hores: Navegació de 14 kilòmetres sobre el llac Maligne, passant per imponents pics i glaceres, fins la pacífica i notable Spirit Island. Ens asseurem, ens relaxarem i gaudirem de les vibrants històries que explicaran els guies turístics a bord, inclosa la història del llac i dels seus primers exploradors, junt amb la geologia, la glaciologia i la flora i fauna de la zona. A l’arribar a Spirit Island, el vaixell atracarà i llavors nosaltres podrem desembarcar per gaudir d’un breu sender natural que condueix a una plataforma d’observació amb vista a una de les escenes més impressionants. Ens deixaran, més o menys, uns 15 minuts de temps lliure prop de Spirit island.

En els voltants del maligne Lake hi ha també varis recorreguts per a caminar i fer senderisme, per lo que és una zona en la que també veuràs a molts senderistes. Alguns dels camins més freqüentats son els senders Bald Hills i Opal Hills, que comencen prop de l’embarcador del llac i pugen per les vessants de les muntanyes properes, i el recorregut anomenat Skyline, que és un sender més dur i requereix de varis dies per recórrer 44 kilòmetres entre el llac i Jasper.

També hi ha una altra ruta de senderisme per fer, i potser és la més fàcil de totes: es tracta de la ruta del Mary Schaffer Loop, que recorre una petita part del llac, sempre en terreny pla, fins al mirador del mateix nom. En total és poc més d’1km d’anada i tornada, i les vistes des del mirador son espectaculars.

Per la gent que no disposi de vehicle, o prefereixin un tour, hi ha excursions d’un dia des de Jasper que et porten al Maligne Canyon, al Medicine Lake i al Maligne Lake, incloent el creuer per el llac. Aquí l’adjuntem: MEJORES actividades y cosas que ver en Jasper en 2022, cancelación GRATIS | GetYourGuide

Com vàrem dir en el dia d’arribada a Jasper, en la web de Pursuit, podeu escollir excursions individuals o escollir entre varies d’elles i comprar paquets o combos, que surten més rentables. Nosaltres vàrem escollir la Banff Gondola, el Maligne Lake Cruise i la Columbia Icefield Adventure incloent el mirador Skywalk (el nom del combo és “Jasper Ultimate Explorer Combo Package”). Podeu veure aquí les excursions, preus i paquets combinats: Rockies Attraction Packages | Up to 25% off Deals by Booking in Advance (banffjaspercollection.com)

A la vall dels 5 llacs

I finalitzada l’estada al Maligne Lake (potser ens hem animat i al final hem realitzat un petit trekking i tot…), és l’hora d’anar a trobar una altra de les rutes icòniques del Jasper National Park. Es tracta del trekking per la Vall dels 5 llacs.

Hi ha dues rutes disponibles per fer en la Vall dels cinc llacs, una de curta i l’altra llarga. Nosaltres decidirem de fer la curta, perquè durant el dia hem anat visitant altres coses i hem fet algun trekking més i tot:

• Trajecte llarg: és el trail nº9 després de passar el pont de l’inici, agafant el 9ª fins el primer llarg. Recorregut de 9km i durada aproximada d’unes 3 hores.

• Trajecte curt: 4,5km circular, 66m de desnivell, i durada de 2 hores. Segueix una combinació del camí 9a i 9b.

Hem de deixar el cotxe en el pàrking de terra que hi ha a l’inici del camí, a peu de la carretera Icefield Parkway (ctra 93), juntament amb els banys que sempre ens trobem. El punt es troba a 9km de Jasper. També hi ha un rètol informatiu sobre la ruta.

La zona fou restaurada en el 2017 així que està bastant bé, això no impedeix que la gent faci nous camins i respecti poc els rètols de no xafar. Hem d’intentar sempre cumplir aquestes normes per a preservar l’entorn.

Nosaltres hem escollit la ruta curta, de tant sols 4,5 kilòmetres és pràcticament plana. A l’inici s’endinsa en un bosc amb camí de terra, aquesta part és molt normal encara que té una petita passarel·la de fusta que passa per sobre d’un petit riu, després d’això pujarem una petita pendent de terra que anirà portant-te al sender que ens passejarà per els diferents llacs amb noms tant originals com un, dos, tres, quatre i cinc.

Pots escollir en quina direcció aniràs a fer el recorregut, si en la direcció de les agulles del rellotge o al contrari. No veiem gran inconvenient en fer-lo d’una manera o altra, perquè com us diem el desnivell és molt poc i no afecta.

Nosaltres decidirem anar en sentit de les agulles del rellotge per una simple qüestió d’ordre dels llacs, ja que es comença per el llac número un que ha passat a convertir-se en el preferit d’aquesta vall.

Llac número 1

El seu color maragda translúcid ens ha deixat esbalaïts, les seves aigües reflexaven el cel i estaven molt calmades. És el llac més gran dels cinc. És possible anar vorejant aquest llac fins a trobar la perspectiva que més t’agradi, és probable que continuïs impressionat pel seu color.

Segons li dóni el sol i la profunditat que tingui el llac va canviant de color. Ens crida l’atenció que des de fora l’aigua arriba a ser molt transparent en les zones amb poca profunditat.

La primera zona la veiem verdosa i fosca, es trobava més tancada per la vegetació, amb menys sol però segons anéssim avançant el llac s’obria, el sol brillava amb més força i els colors turquesa començaven a destacar.

Com sempre les fotografies no fan justícia al lloc i no, no estan passades de saturació, si tens un dia de sol podràs veure amb els teus propis ulls aquests colors.

Segon i tercer llac

El sender et porta fins al segon i tercer llac, aquest últim és d’un verd més intens degut a les algues, donant lloc a un verd maragda molt profund, quasi màgic.

Ambdós son llacs més petits i sembla que no llueixen tant com el primer encara que amb un bon dia i el sol en una bona posició també podràs tenir fotos molt boniques.

Entre el tercer llac i el quart hi trobaràs dues cadires vermelles que miren al tercer llac on podràs fer una bona foto. Una mica de paciència, perquè la gent es pren molt de temps per fer-se la seva…

Quart llac

Una mica més endavant arribem fins al quart llac, en aquesta zona ens trobem amb més gent per la proximitat d’un i l’altre i sobretot perquè han decidit començar-lo al revés que nosaltres.

Del quart llac no hi ha fotografies, i creiem que és el que menys ens ha agradat. En altres èpoques el 3r i 4t llac es connecten però en el nostre cas estaven separats i tenia mala pinta, com quan s’estanca un riu.

Cinquè llac

La última aturada serà el cinquè llac que conta amb una estampa molt bonica degut al moll que té amb lo que ens ha compensat pel quart.

Aquí sí que farem temps per a poder treure una fotografia estant sols. La veritat és que ens han agradat les vistes amb el moll i el barquet que ens hi hem trobat.

Aquest llac també es trobava molt calmat i amb colors molt bonics. Comentar-vos que no està permès el bany en aquesta zona, per això tenim als llacs que vàrem veure ahir pel matí, l’Annette i Edith Lake.

La millor època per a fer aquesta ruta és en primavera després del desgel de la neu (abril o maig) o sinó a la tardor abans de que comenci a nevar de nou amb intensitat (octubre o novembre). Son dates en les que els llacs tindran bastant més aigua i podreu apreciar molt més els seus colors que van del verd al blau intens.

I així acabem amb l’explicació de la ruta curta de la vall dels 5 llacs. També donarem per finalitzada l’aventura en el dia d’avui.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (116,00km i 2 hores i 4 minuts):

Ja som a Jasper, i ben descansats, ja que en el dia anterior només vàrem fer una tirada de poc més de cent kilòmetres. Avui serà el primer dia que explorarem el Jasper National Park. L’intenció del dia d’avui és conèixer l’entorn més immediat de Jasper i fer-hi una visita. Jasper conta amb 5 llacs importants que es poden visitar (Patricia Lake, Pyramid Lake, Beauvert Lake, Annette Lake, Edith Lake), i si hi ha temps, podem fer algun trekking. Durant la tarda, farem una petita ascensió a un petit turonet que hi ha a prop del poble (Old Fort Point), i així disposarem de vistes espectaculars per poder ubicar el poble al seu entorn. Comencem.

Jasper i els seus llacs

El Parc Nacional de Jasper és el més gran dels 4 parcs que formen les Muntanyes Rocalloses de Canadà, i la porta d’entrada a aquestes espectaculars muntanyes si, com nosaltres vens des de Vancouver per la carretera del nord. Els altres tres, que anirem investigant al llarg del nostre roadtrip per les Canadian Rockies son Banff, Kootenay i Yoho.

Jasper és el centre turístic ideal per a fer-hi base un parell o tres de dies i explorar els molts atractius del Parc Nacional de Jasper. Entre ells no falten miradors espectaculars, carreteres escèniques, alguns dels llacs glaciars més bonics de les Rocalloses, opcions de senderisme per a tots els gustos, un balneari d’aigües termals naturals, i com no, l’estació d’esquí de Marmot Basin, oberta entre novembre i maig. Si estàs planificant un viatge per les Muntanyes Rocalloses de Canadà, no pots perdre’t el Jasper National Park.

Començarem la nostra exploració per anar a buscar la carretera Pyramid Lake Road, que passa pel costat del nostre allotjament. Amb aquesta mateixa carretera tindrem l’opció de visitar els dos primers llacs, el Patricia Lake i el Pyramid Lake, al nord-oest de Jasper. En uns 4,5km ens plantarem al Patricia Lake. A primera hora aquest llac és una preciositat, l’aigua està en calma i es reflexa la Pyramid Mountain i el cel quan encara està clarejant. Hi ha com un eixamplament de la carretera per a poder fer una aturada i així aconseguirem fer una baixada accessible per arribar a la riba del llac, on podrem fer unes fotos espectaculars, quasi irreals.

El Pyramid Lake està a menys d’1 kilòmetre de l’anterior, no més de 2 minuts amb cotxe. En el Pyramid lake hi ha una passarel·la que creua fins a una illa en el centre del llac, la Pyramid Island, que per cert pots llogar-la per celebrar algun esdeveniment. També, aquest llac, conté algunes platgetes, que a l’estiu estan força concorregudes, quan l’aigua no està a una temperatura quasi mortal!

Un bon pla, si vols fer una mica d’esport, és llogar una bicicleta a Jasper i arribar a través de la pista ciclable a través de boscos i senders macos.

Una opció interessant a poder realitzar és fer-hi una petita ruta de senderisme per conèixer-lo amb l’entorn. El camí s’inicia on hi ha les canoes de lloguer i un restaurant. Just al costat del restaurant comença el sender. El sender és una ruta circular de unes 2 hores (marcat amb el número 2 en els mapes del parc). El primer kilòmetre va paral·lel a la carretera vorejant el llac, i a l’alçada de Pyramid Island es desvia entrant a dins del bosc. Podem aprofitar per visitar l’illa a fons, en la qual s’accedeix, com hem dit, per un pont de fusta, un dels més fotografiats de les Rocalloses.

En realitat és un petit illot ple d’avets en els que hi ha varis miradors i un parell de panells explicatius amb la fauna del llac. Podem fer fotografies a les aus del llac i també podem descansar en un banc.

Continuant amb el sender, aquest un cop s’endinsa en el bosc té varies desviacions amb lletres. Les vistes dels voltants amb els llacs turquesa i el bosc verd frondós realment impressionen.

En el recorregut, ens trobarem a dos cadires grans de fusta de color vermell, encarades a les vistes. Llavors, heu de saber que aquesta imatge icònica ens l’anirem trobant per totes les muntanyes Rocalloses. Son cadires vermelles que commemoren el 150 aniversari de la declaració dels parcs nacionals. Les posen també per a fomentar el turisme de la zona en les xarxes socials. Hi ha un rètol que demana que et facis una foto amb elles i les etiquetis.

Després de fer la caminada, podem acostar-nos a les platges que hi ha en la riba sud del llac. Podem recórrer la Pyramid Beach Road fins al final, on hi ha un gran aparcament que dóna accés a la platja més àmplia de totes, però que a l’estiu sol estar bastant plena. Si la trobem plena, durant el camí també haurem vist accessos a platgetes més petites i podem mirar de trobar sort per aquí.

Seguidament a la visita dels llacs Patricia i Pyramid, anirem a buscar la carretera per anar a visitar tres llacs que es troben a l’est de Jasper, molt a prop del poble: son els llacs Beauvert Lake, Annete Lake i Edith Lake. Per fer-hi la visita el millor és anar amb cotxe i aturar-nos en alguns punts panoràmics que es veuen fàcilment pel recorregut. Encara que també hi ha una gran quantitat de camins que rodegen i connecten els llacs. El nostre lloc preferit és el moll que hi ha en l’Annete Lake, just abans d’arribar a l’aparcament més gran. Com en la majoria de llocs d’interès, hi ha banys i taules de pícnic repartides per la zona.

Per apropar-nos al llac Beauvert Lake, hi podem accedir per el complexe de l’hotel Fairmont. Podem aparcar en un dels aparcaments del propi hotel, el més pròxim a l’inici del sender 4a (dels Jasper Trails, marcat com a P17 en el mapa). La ruta és circular i voreja tot el llac.

Es tracta d’una ruta molt fàcil, sempre en pla i que transcorre entre avets per un estret camí a les ribes del llac. Les vistes son magnífiques amb les muntanyes de fons i alguna canoa vermella que passa enmig de l’aigua color turquesa.

Tardarem aproximadament entre 45 minuts i una hora en fer la ruta completa al voltant del llac. Anirem a buscar el cotxe de tornada al resort. Recorrerem amb el cotxe el camí invers per la Old Lodge Road i ens desviarem a l’Annette Lake. En aquesta zona hi ha molts aparcaments i zones de pícnic a la vora del llac. Podem agafar el dinar, o el berenar, si és el cas, i els banyadors i passar una bona estona allí, rodejats de famílies fent barbacoes i banyant-se.

I més tard ens costarem al llac Edith Lake. Ens podem asseure en un banc i contemplar-lo juntament amb el cel i les muntanyes.

Pugem l’Old Fort Point

I ja era l’hora de visitar el Old Fort Point, a l’altra banda del riu Athabasca. Aparcarem el cotxe a peu de carretera de la Old Fort Point Road, un xic més al sud que el Beauvert Lake, i un cop passat el pont del riu. El camí de l’Old Fort Point surt des del mateix aparcament. És la cima més petita en els voltants de Jasper, i encara així, té una de les millors vistes després de fer un petit ascens de menys de mitja hora. Des d’aquí l’Old Fort Point és fàcil arribar caminant o amb bicicleta en els tres llacs que hem vist ara (Beauvert, Annette i Edith). Les distàncies son curtes i estan a l’abast.

L’Old Fort Point Trail és un circuït curt a prop de la ciutat de Jasper, que ofereix vistes panoràmiques de la vall del riu Athabasca i els seus principals punts de referència.

Des de la cima de l’Old Fort Point, un turó de roca prominent junt al riu Athabasca, es poden veure molts punts d’interès, com Pyramid Mountain, el Lac Beauvert, Whistlers Mountain, Mount Edith Cavell i el poble de Jasper. Es poden veure més muntanyes des d’un segon punt de vista en el sender, incloses Signal Mountain i Mount Tekarra. També és un gran lloc per veure flors silvestres i inclús conta amb un parell de cadires vermelles de Parks Canadà en la cima sud-est menys visitada.

La caminada és circular i és d’una distància de 4,2km (anada i tornada), de dificultat fàcil, 122m de desnivell i el temps efectiu és d’una hora i mitja.

I així donarem per finalitzat el dia d’avui. Si ens queda temps ens n’anirem a fer un volt per Jasper, ja que avui haurem conegut l’entorn més immediat de la població.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (30,90km i 58min):

Ha arribat el moment de deixar la província de British Columbia i passar a la província d’Alberta i iniciar el recorregut per les Muntanyes Rocalloses. Abans d’arribar al Jasper National Park ens esperen, però, encara una sèrie d’atraccions i paisatges espectaculars. Entrarem al Mount Robson Provincial Park, en el qual hi reposa la muntanya més alta de les Rocalloses Canadenques, el Mount Robson, amb 3.954m. A part d’anar al seu Centre de Visitants, farem un trekking d’aproximació a la muntanya, dirigint-nos al Kinney Lake, i acabarem el dia visitant una altra cascada i dos llacs a peu de carretera abans d’entrar a Jasper.

Coneixent el Mount Robson Provincial Park

Sortim de Valemount que es troba tant sols a uns 20 minuts de l’entrada al Parc Provincial del Mount Robson i al seu centre de visitants.

Mount Robson Provincial Park és adjacent al Jasper National Park en la frontera entre la British Columbia i Alberta. És un parc provincial que hem inclòs en l’itinerari. Mount Robson Provincial Park és un dels parcs més coneguts dins de la xarxa dels parcs provincials, però la gent quan fa ruta en les rocoses sol deixar-lo a un cantó per centrar-se en els nacionals. Tot i així, és patrimoni de la UNESCO des de 1.990.

A uns 30km de Valemount ja podrem admirar aquesta enorme muntanya, que amb els seus 3.954m, és la més alta de les Muntanyes Rocoses canadenques.

Abans d’entrar al parc i arribar al seu Centre de Visitants, ens aturarem a una primera cascada, ubicada en el parc Rearguard Falls Provincial Park. En el parc hi ha unes cascades amb miradors preparats per veure el salt del salmó, i és per això lo que les fa característiques, ja que és un punt important per els salmons en la seva pujada per el riu Frasier, ja que és el punt més profund que arriben en el seu recorregut. Ha de ser molt impressionant veure saltar aquests peixos amb la força que porta el riu.

L’aparcament està al peu de la carretera 16 (Highway Yellowhead), i a les cascades s’hi arriba per un camí recorrent uns 350 metres aproximadament. No té pèrdua i val la pena l’aturada.

Seguim amb la ruta i ara sí, entrem al Mount Robson Provincial Park, i ens aturarem al seu Centre de Visitants, el Mount Robson Visitor Centre. El centre de visitants es troba ubicat en la carretera 16, localitzat en un punt estratègic i molt visual ja que el Mount Robson es divisa en la seva llunyania amb unes vistes espectaculars.

Podràs fotografiar perfectament el Mount Robson des del mirador del Mount Robson Visitor Centre, tot i que també lo millor serà fer algun trekking d’aproximació per veure’l més a prop.

En aquest centre et podràs informar de rutes i podràs realitzar la teva reserva per fer el Berg Lake Trail, el qual és obligatori avisar per a pernoctar durant el trajecte.

Però no t’espantis, no. El sender més famós que s’aproxima en aquest colós del Mount Robson és el famós Berg Lake Trail, de 19km, que rodeja per la dreta la muntanya i arriba fins el llac Berg, des d’on es pot veure la cara nord del Mount Robson, molt més glaçada que la cara sud, i la Glacera Berg.

La realitat és que pots retallar aquest trekking arribant “solament” fins el Kinney Lake, per lo què et queda una ruta de 10km (anada i tornada), 2h i mitja de durada i 176 metres de desnivell. Això és el què farem nosaltres i recomanem. Hi ha gent que fa aquesta ruta sobretot perquè per la de Berg Trail no porten l’equipació adequada.

Així doncs, anirem a realitzar la ruta al llac Kinney Lake. La mateixa no comença en la praderia de l’oficina de turisme (centre de visitants), sinó que a la seva esquerra hi trobarem una pista que porta a un aparcament normalment ple de cotxes. Si teniu sort, trobarem lloc. L’aparcament també conta amb una zona per a pícnic i varies taules. Podem preveure menjar-hi a la tornada. Des d’aquest pàrking només tindrem que creuar el pont per començar la nostra ruta pujant junt al riu.

El camí serpenteja a través de l’antic bosc de cedre i cicuta mentres segueix el riu Robson fins el llac Kinney. Aquesta suau caminada de 5km l’anada, ofereix increïbles paisatges i vida silvestre. És una ruta bastant senzilla de realitzar amb una durada d’unes 2 hores i mitja aproximadament. A l’arribar al llac Kinney hi ha varis miradors (i un bany rudimentari) en un sol trajecte que continua i és quan ja decideixes tú si seguir més endavant en la ruta fins arribar a Berg Lake, o més enllà si vols.

L’altra ruta de la qual parlàvem abans, la Berg Lake Trail, és possiblement el sender més conegut dins del Mount Robson Provincial Park. El sender comença en una vall boscosa de cedre, cicuta, bedoll, àlber,… La vida silvestre de Robson inclou l’ós negre i l’ós pard, cabra montesa, marmota,… i s’hi ha identificat més de 170 espècies d’aus dins del parc. Com veieu, hi ha una fauna i flora impressionant. Per a fer aquest recorregut és aconsellable realitzar-lo en un parell d’etapes ja que arribar només fins al Berg Lake son uns 20 a 22km, més la tornada.

Per això, els càmpings que hi ha per tot el parc son 100% reservables entre mitjans de juny i mitjans de setembre.

A continuació us anunciem un petit llistat de varies rutes més per la zona:

• Portal Lake Trail: El seu accés està prop de la porta est del parc. És tant sols un trajecte de 30 minuts de durada.
• Yellowhead Lake Trail: Localitzat en el Lucerne Campground i amb tant sols 2,5km de manera circular, comença en el centre d’informació a través de l’interior del bosc.
• Yellowhead Mountain Trail: Amb una hora de recorregut fins al mirador, tens unes vistes espectaculars en el seu ascens.
• Mount Fitzwilliam Trail: Amb 1.000 metres de desnivell, 14km i entre 4 i 6 hores de durada. Una caminada que pot arribar a ésser bastant dura, ja que té un ascens bastant ràpid i pronunciat a través de bosc i llacs alpins.

Finalitzada la ruta al llac Kinney, anirem a veure les Overlander Falls. És un salt d’aigua en el riu Frasier, on pots veure un parell de cascades en un trajecte de 2km des d’on deixar aparcat el cotxe, en la Yellowhead Highway (ctra 16). L’aparcament està a uns 3min del Centre de Visitants del parc (a 1,8km).

Quan ja estàs en la cascada hi ha una desviació per agafar una ruta molt poc transitada que arriba fins al Camping Robson Meadows. És un trajecte senzill, però si us interessa caminar, aquí el teniu. En total, si seguiu aquestes últimes indicacions fins al Càmping, la distància a recórrer serà de 5,29km, 131m de desnivell, i la dificultat com a “molt fàcil”.

I ja anirem per sortir del Parc Provincial i arribar al Parc Nacional, però abans, ens aturarem a dos llacs que hi ha pel camí. El primer d’ells és el Moose Lake: un immens llac i amb unes boniques vistes al capvespre. Hi ha l’aparcament al final del llac, al costat de la Ctra 16. Al google hi posa “Moose Lake Rest Area”. El llac porta de nom del què en algun temps fou el seu habitant més comú.

El segon llac on ens aturarem és el Yellowhead Lake, un llac també a peu de carretera, ideal per a fer-hi alguna fotografia.

Entrem al Jasper National Park

I ara sí, a 7km del llac entrarem en l’estat d’Alberta, on s’han d’avançar els rellotges una hora per el canvi d’hus horari (dada molt important per a no tenir problemes amb les hores de les excursions programades), i 4km més endavant hi ha el Control d’Accés al Parc Nacional de Jasper. L’entrada està limitada a residents a la zona o a turistes que tinguin el passi permès.

Per accedir als parcs de Canadà, a l’igual que en EEUU, és obligatori adquirir un passi. Es pot comprar un passi diari individual per a cada parc, però si en l’itinerari se n’inclouen varis i en diferents dies, lo ideal és adquirir el passi anual Parks Canada Discovery Pass, que permet l’entrada il·limitada durant un any a qualsevol parc o lloc d’interès inclòs en la xarxa de Parcs Nacionals de Canadà. Hi ha passis individuals o de grup (més rentables si aneu varis en un cotxe, ja que només s’ha de comprar un per vehicle. Podeu veure preus i comprar els passis als Parcs aquí: Discovery Pass (commandesparcs-parksorders.ca). Els preus pel passi familiar és de 145,25$ (1 vehicle).

Després de passar el control tardarem uns 20 minuts en arribar a Jasper, una ciutat petita de 4.500 habitants. Està en un pla entre muntanyes, lo que li dóna un encant especial, perquè miris on miris es veuen grans pics.

Té un parell de carrers comercials, Patricia Street i Connaught Drive, plens de botigues i restaurants, i envoltades de zones residencials. La majoria de les construccions son unifamiliars, i hi ha pocs edificis d’apartaments de 3 alçades.

Des de Vancouver fins a Jasper han estat 4 dies de carretera intensos, amb un fotimer de parades espectaculars i llocs i paisatges dels que un no pot cansar-se’n mai. Però lo bò comença ara! Ja estem en les Muntanyes Rocalloses de Canadà, i la cosa pinta molt bé! Fins aquí la jornada d’avui. Ara anirem a buscar l’allotjament al mateix poble de Jasper. Un allotjament on hi passarem les properes 4 nits.

Et proposem un petit Hostal de 3 estrelles, el “Jasper Downtown Hostel”, ubicat a 450 metres del centre del poble, important. El preu que surt és per les 4 nits…

Un cop assentats a l’allotjament, anirem a l’Oficina de Turisme de Jasper, que com l’allotjament, es troba molt cèntrica també. Com podeu suposar, hi anirem a peu. A l’Oficina de Turisme hi anirem per vàries coses.

No només per posar-nos al dia de les activitats que podem fer, sinó per aquestes altres coses: – Comprar un abonament combinat d’atraccions entre els 2 majors parcs nacionals: el Jasper National Park, i el Banff National Park. A nosaltres ens interessa el combinat “Jasper Ultimate Explorer Combo Package”, el qual dóna accés a la Góndola de Banff, un Creuer pel Llac Maligne, i l’accés al Columbia Icefield Adventure incloent el mirador Skywalk. Surt més a compte fer-ho així, perquè amb aquests combinats t’estalvies dinerons, que tot va molt car. Adjuntem l’enllaç, on podreu escollir excursions individuals o escollir entre varies d’elles i comprar paquets o combos, que surten més rentables (Rockies Attraction Packages | Up to 25% off Deals by Booking in Advance (banffjaspercollection.com)). – Sol·licitar el permís d’accés a les immediacions del Mount Edith, en el Jasper National Park. És obligatori que l’oficina de turisme et dóni un document on s’especifica que pots accedir al Mount Edith. Sense ell, no hi podríem anar.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (127km i 1h i 35min):