Mes: novembre de 2021

Fou la primera de les Cinco Villas que vam visitar. És una villa totalment acolorida en els seus balcons de cadascuna de les cases, i té les següents atraccions:

• Ajuntament: Construït al 1.776 d’estil neoclàssic, amb reformes posteriors. El seu pòrtic està compost de sis arcs de pedra. Al 1.983, mentre es renovava la façana, es varen trobar restes de pintures, les quals s’han repintat per l’artista local Ignacio Larramendi.

• Casa Eltzaurpe-Txiki: Aquesta casa manté alguns vestigis gòtics: la porta de la façana amb llaures, i una finestra lateral. Aquest tipus de casa era freqüent a Bera abans de l’incendi que va cremar la villa al 1.638.
• Donfelipebaita (Larratxe): Bon model d’arquitectura del segle XVIII, amb afegits posteriors. Destaca una galeria de pedra que dóna al sud, amb cinc arcs per pis.
• Iglesia de San Esteban: Originàriament era una casa-torre gòtica, que a partir del segle XVI es va utilitzar com a església. En 1.632 es va reformar i ampliar. Consta de planta de creu llatina i volta de creueria. De l’edifici original a penes queden restes. El retaule principal és d’estil neoclàssic, del segle XIX. En ell apareix la imatge de San Esteban (patró de la localitat), juntament amb l’escut de la comarca. La peça que destaca en l’interior és l’orgue. Està considerat el millor orgue romàntic de Navarra. A l’exterior es poden veure esteles funeràries de l’antic cementiri.
• Itzea: Casa de la família Baroja, que dóna nom al barri. La família es va instal·lar en aquesta casa al 1.912, i des de llavors, desenvoluparen gran part de la seva obra en ella tant Carmen, Pío i Ricardo Baroja, com el propi Julio Caro Baroja. Es tracta d’una casa construïda a la segona meitat del segle XVII. Destaca l’aler doble de fusta, derivat dels models renaixentistes freqüents a les cases i palaus navarresos i aragonesos de finals del segle XVI i començaments del XVII. A l’altra banda del riu es pot veure l’estela funerària que va realitzar Jorge Oteiza en memòria de Pío Baroja. La casa no està oberta al públic.
• Karnaxenea: El 16 de juliol de 1.638 un incendi provocat per els francesos va arrasar gran part de les cases del poble. En la biga d’aquesta casa es recorda aquell tràgic succés.
• Lazarobaita: Façana entramada amb talles típiques de finals del segle XVII i començaments del XVIII. Compta amb dues portes d’accés en cada un dels extrems de l’edifici i un ampli forat central franquejat per dues columnes toscanes que haurien estat desplaçades des del vestíbul central. En aquesta casa s’hauria allotjat el pretendent Carlos VII en un moment de la Segona Guerra Carlista.
• Plaza de Altzate: El nom d’aquest espai públic fa referència a un dels membres del llinatge dels Altzate. La casa torre senyorial desapareguda hauria estat situada en les proximitats de la plaça, junt a la regata Zia.

• Plaza de los Fueros: El 16 d’agost de 1.841 va entrar en vigor la llei de modificació de furs, convertint-se Navarra en província, encara que se li reconeixen els privilegis fiscals. Amb la modificació dels Furs, es creen en molts municipis navarresos les Plazas de los Fueros.

Adjuntem el mapa de Bera de Bidasoa:

Cinco Villas de la Montaña, o simplement Cinco Villas, és una comarca i una subzona situada en ambdós costats del riu Bidasoa, en el nord de Navarra. Es composa dels 5 municipis de Aranaz, Yanci, Lesaca, Echalar i Vera de Bidasoa. Les cinc localitats s’assenten a ambdós costats del riu Bidasoa i el seu paisatge, d’un intens color verd, es troba esquitxat de caserius entre els prats, falgueres i boscos de pins, roures, faigs i castanyers.

Almandoz, ubicat a 450m d’alçada (el poble més alt de la vall), és el primer assentament baztanès venint des de Pamplona per Belate, a través de la NA.121 en direcció a França. A la sortida del segon túnel trobarem la desviació a la dreta per accedir al seu nucli urbà. L’elegant poble d’Almandoz es troba acomodat en la vessant oest del mont de Santa Bàrbara, conegut per les seves cèlebres pedreres, i del qual es diu que prové el marbre que llueix el Kremlin de la Plaça Roja de Moscú.

En terreny accidentat i rodejat de fagedes i pics que sobrepassen els 1000 metres (Abartan, Txaruta, Garmendi,…), resulta difícil de divisar des de la major part de la Comarca, tot i que l’encant de les seves casones, talles i escuts bé que mereixen una visita reposada.

Així és: el poble va merèixer el Premi Nacional d’Embelliment de 1.969, com a mostra del zel dels seus veïns per la cura i neteja de cases i carrers. La millor mostra la tenim en la façana de la casa Etxotoa, en la que el seu propietari va fer-hi una espectacular demostració de talla en fusta, esculpint cada nervi i pilar de la mateixa, i que val la pena admirar.

Històricament, s’ha tractat d’un important lloc de pas, ja des de 1.406 quan es projecten els camins de carreteres Pamplona-San Sebastián, i encara més entre 1.844 i 1.847, quan s’obren els camins Reials, antecedent immediat de les actuals carreteres.

Vam fer una ruta per el poble de Berroeta i pels seus voltants i barris perifèrics, seguint les indicacions dels plànols de l’oficina de turisme. Vam fer un recorregut marcat amb traces de color vermell en el plànol:

1. Iglesia de San Martín: Construïda en el segle XVI, una posterior reforma li va afegir la torre barroca. S’accedeix per un arc de mig punt protegit per un rústic pòrtic.
2. Escuts:  Tot Baztán llueix orgullós en les façanes de les seves cases el escut escacat de la vall, però n’hi ha algun, com aquest a Berroeta, de formes i símbols particulars.
3. Casa Etxeberria: És aquesta la casa d’un famós brigadier carlista, Martin Luis Echeverría, que llueix en la seva façana l’escut de la vall amb adornaments de rocalla i elm.
4. Panoràmiques: El recorregut ens porta fins les cimes i seguint el camí de Santiago baztanès, aviat tornarem la mirada per gaudir de les vistes.
5. Abartan: Berroeta està a l’ombra de l’Abartan, en aquest antic mont abunden les construccions megalítiques: dòlmens, túmuls, i cromlecs.
6. Castanys: Trobarem enormes castanys, de formes capritxoses, podats per a facilitar la recol·lecció dels seus fruits, aliment bàsic en èpoques de subsistència.

Adjuntem la ruta que vàrem seguir:

Vam fer una ruta per el poble d’Aniz i pels seus voltants i barris perifèrics, seguint les indicacions dels plànols de l’oficina de turisme. Vam fer un recorregut marcat amb traces de color vermell en el plànol:

1. Esteles discoïdals: Apareixen en l’entrada de l’església d’Aniz. És un monument funerari tradicional de la cultura basca esculpides en general en baix relleu sobre pedra calcària.
2. Caserius Bascs: Aniz és un poble de tradició ramadera i d’això donen fe les enormes cases, on en la seva planta baixa es guardava el bestiar, en les golfes l’herba, i en el primer pis hi havia l’habitatge.
3. Forns: En algun dels caserius podrem contemplar els antics forns adossats a les seves façanes.
4. Passeig amb vistes: El recorregut no té gaires costes, va vorejant les cimes passant junt a algun aïllat caseriu i oferint boniques vistes.
5. Pastures: En les vessants de les muntanyes s’alternen les pastures, on el bestiar troba el seu suport, amb els densos boscos i les falgueres.
6. Pobles en la distància: Passejar per Baztán té la recompensa de les boniques siluetes dels seus pobles en la distància, com les que ens ofereix Aniz en el tram final del camí.

Adjuntem la ruta que vàrem seguir:

En el poble d’Aniz, vam visitar una formatgeria típica de la Vall del Baztán. Es diu “Quesería Jauregia Esnekiak”, ubicada en el centre del poble. Ens van oferir una visita guiada, on vam tenir la oportunitat de descobrir el seu model de vida integrat en l’entorn natural. Es tracta d’una ramaderia ecològica. Ens van convidar a un petit viatge per el seu poble, tradicions, forma de vida i treball. Ens vam acostar a la granja de vaques per descobrir com transcorre la seva vida des del moment del seu naixement fins el dia que comencen a produir llet. Es veu la importància que per ells té l’alimentació, el benestar animal i el desenvolupament rural sostenible. Prevalent el benestar de les seves vaques, amb la llet obtinguda ens dirigirem a visitar la formatgeria. Ens expliquen  com elaboren el formatge, iogurt i llet pasteuritzada. Ens inviten a conèixer una filosofia de vida i treball diferent a les impulsades per les grans indústries. Tot en el marc del meravellós Mirador en el que es divisa tot Baztán. La visita ens va costar 5,00€ per persona, amb dret a degustació de formatge, batut de llet o iogurt. Les visites guiades s’han de reservar amb antelació.

El Mirador de Ziga o Mirador de Baztán disposa d’una balconada apuntant al gran buit en el què és molt normal fer les fotos de família o d’amics. Des de aquesta petita balconada es poden veure cap a l’oest els montes Legate i Alkurruntz, al nord-est les cimes de Gorramendi, Otanarte i Gorramakil, i cap a l’est Auza al fons i el monte Ezkaldo en un primer pla més proper.

En la depressió, o en el centre del vall, es veuen els pobles de Irurita, Lekaroz, Gartzain, Elizondo i Elbete, i els barris de Zigaurre (Ziga) i de Etxarri i Aitzano (Gartzain).

Però més que els pobles en sí, destaca el paisatge natural, amb els seus nombrosos caserius i bordes de bestiar disperses per les vessants i les muntanyes, espai de cultiu i prats, així com boscos de faigs, roures, i avellaners.

En les vores dels rius, els pollancres, verns, salzes i freixes son perfectament visibles des del Mirador de Baztan a Ziga. En definitiva, el viatger que arriba a Baztan ha de començar per el Mirador de Ziga com a aperitiu. Representa una àmplia i bonica vista del Valle de Baztán, que ve a reflectir el seu clima oceànic, amb contrastos topogràfics i el seu paisatge verd esquitxat per nombroses bordes i caserius.

L’emplaçament de Ziga, integra, junt amb els d’Aniz, Berroeta i Almandoz, el quarter històric-administratiu de Basaburua. El primer que crida l’atenció a Ziga, i no és per menys, és l’impressionant edifici parroquial de San Lorenzo, construït en alt, en situació preeminent com presidint la Vall. És coneguda com la “Catedral del Baztán”, per la seva magnificència. Aquesta església amb planta de creu llatina realitzada amb pedra de carreu sorprèn per la severitat de les seves línies. Davant del valuós conjunt de peces de pintura i retaules antics, un oli que més modernament la pintora local Ana Mari Marín va cedir desinteressadament a la Parròquia local, i que representa la processó que anualment la gent del poble fa fins a Egozkue, en honor a Sant Miquel.

En algun nomenclàtor es mencionen com a barris els del caseriu de Euzkia i Euzkua (Egoskue), i el de Zuraurre, que varen tenir fa molt temps més importància i població. Des de Zuraurre hi ha camí de carro directe a Irurita i Gartzain, i en les seves proximitats es troba el “Mirador de Baztán”, lloc de parada obligatòria més que aconsellable, des del que es divisa immillorable panorama de la part central de la Vall. Ziga és avui un poble amable i acollidor de còmode accés des de que en 1.924 es construís la nova carretera des de la general.

Adjuntem el mapa del poble de Ziga:

Vam fer una ruta per el poble de Irurita i pels seus voltants i barris perifèrics, seguint les indicacions dels plànols de l’oficina de turisme. Vam fer un recorregut marcat amb traces de color vermell en el plànol:

1. Iglesia de San Salvador: De grans dimensions, fou construïda en el segle XVIII. Destaca en el seu interior el ric retaule i la talla de la Verge del Rosari.
2. Palacio Jauregia: A l’antiga torre medieval se li va afegir en el segle XVIII una construcció barroca: aquesta joia arquitectònica ha sigut recentment restaurada i pot ser visitada.
3. Plaza del Rebote: Rodejada de poderosos caserius en aquesta plaça es practica el joc de “laxoa”, o guant, la modalitat més antiga de la pilota basca.
4. Plaça: És un bon exemple d’arquitectura popular i palatina. Destaquen el Palacio Gastón Iriarte i el Jauregia, també anomenat Palacio del Marqués de Casa Torre en estil gòtic.
5. Casa-torre Dorrea: És un dels dotze palaus més antics del Reino de Navarra. El seu aspecte és clarament defensiu. És especialment cridanera l’escala d’accés del segle XVII.
6. Barrio de Apote: Després de l’ascensió, descansarem en un banc oportú, on podrem admirar la bonica vista del barri de Apote i els seus enormes caserius.

Adjuntem la ruta que vam seguir:

Al centre del poble hi ha un establiment que vam freqüentar sobretot pels dinars. Es tracta del Restaurante Olari, un restaurant familiar amb menjar casolà i productes de la zona. Relació qualitat preu molt bona. El recomanem totalment.

Vam fer una ruta per el poble de Gartzain i pels seus voltants i barris perifèrics, seguint les indicacions dels plànols de l’oficina de turisme. Vam fer un recorregut marcat amb traces de color vermell en el plànol:

1. Iglesia de San Martín: El seu element més característic és la seva capçalera coberta en l’interior per una imponent volta en “contxa” semicircular de carreu vermellós.
2. Caserius: Hi ha alguns d’especial interès com el Palacio Oyar, junt a l’església. És un superb edifici, amb la seva portalada de mig punt, la seva escala i un balcó amb mènsules.
3. Barri de Aintzano: En aquest petit barri de boniques vistes es troba el Palau de Iturbide, un dels primers solars nobles de Baztán, d’aspecte molt similar al de un caseriu.
4. Rentador: Ubicat en el barri d’Ariztegi, entre els seus grans caserius està el rentador, una petita construcció etnogràfica recentment rehabilitada.
5. Ermita del Pilar: També en el barri de Ariztegi, és un temple d’origen medieval reconstruït en Auzolan, és a dir, amb ajuda de tots.
6. Camí Xubiondo: El camí, en el seu tram final, és un paratge de singular bellesa, amb el bosc, el petit rierol i els murs de pedra plens de molsa.

Adjuntem la ruta que vam seguir:

Vam fer una reserva al Baztán Abentura Park, a Elizondo mateix (barri Beartzun). És un parc que inclou gran varietat d’activitats que faran les delícies de grans i petits, ideal per famílies, grups d’amics, comiats de solter/a… També organitzen activitats per a centres escolars, associacions, entitats, etc… Vam reservar el Circuït de tirolines gegants (Canoping). Es tracta d’un circuït de 4 tirolines de 300 a 460 metres de llarg cada una i més de 120 metres d’alçada amb vistes espectaculars. A partir de 8 anys. Ho van fer la Carla i la Júlia. El preu de l’activitat és de 17,00€ cadascuna.

A part d’això, el parc també té altres activitats, com les següents: – Circuït de tirolines txikis (Canoping): Circuït de 4 tirolines de 40-45-50 i 65 metres de llarg cadascuna i a 20 metres d’alçada sobre la regata Beartzun. A partir de 4 anys – Cañón-Aquapark natural: Aquapark natural amb tobogans aquàtics, salts a pous, ràpels, via ferrada,… a més ens permet baixar el “cañón” uns 200 metres amb salts, tobogans, etc… A partir de 8 anys. – Via ferrada gran de 200 metres amb vistes espectaculars: Aquesta activitat és una modalitat esportiva que consisteix en anar pujant una roca natural ajudat d’unes grapes incrustades en la paret de la roca i amb una línia de vida que permet anar en tot moment totalment assegurat. A partir de 8 anys. – Mega pèndol: Per als més valents, la plataforma situada a 100m d’alçada ens permet realitzar un salt espectacular amb un vol de prop de 140 metres. A partir de 15 anys. És un parc que val molt la pena, el recomanem. És imprescindible reservar amb antelació.