Mes: octubre de 2022

I continuem amb la nostra ruta per la península de Gaspé, aquest cop arribant fins al poble de Carleton-sur-mer, on ens acostarem a un mirador amb vistes espectaculars de l’entorn. La jornada fins a Carleton serà passant per un seguit de pobles amb encant, on si volem, ens hi podem anar parant. El recorregut és d’uns 200 kilòmetres (menys de 3 hores de cotxe).

Sortim de Percé encara una mica astorats per les experiències que vàrem tenir en el dia anterior. Avui farem bàsicament un recorregut de costa, pobles de pescadors i platges, per la carretera litoral panoràmica 132. De seguida, al cap de 10 kilòmetres, passarem pel poble de l’Ansé-a-Beaufils, el qual és famós per les seves vistes a la badia i a la roca Percé.

Més endavant, passarem per Port-Daniel, un poble acadià amb un marcat accent celta i amb la Ruta del Capità Fournier.

Passats Port-Daniel, i a poc menys d’1 hora per arribar a Carleton, passarem pel poble de Bonaventure. El mateix es considera com el cor de la cultura acadiana. En ell s’hi troba el “Québec Acadian Museum”, un museu que és principalment un lloc d’història i etnologia, que relata la fascinant vida dels acadians de Québec. El museu s’ha convertit en un veritable lloc públic on moltes activitats culturals i educatives promouen el descobriment i l’intercanvi d’aquest ric patrimoni acadià. Heus aquí una sortida cultural única per a fer en la Gaspésie!

Enfront a la Baie-des-Chaleurs i la porta d’entrada a Bonaventure, un poble fundat en el 1760 per acadians que fugiren de la deportació, el Musée Acadien du Québec està ubicat en un edifici de 1914 que originalment albergava una acadèmia per a nens i una cooperativa d’estalvi i crèdit. Fou en 1990 després de la seva restauració, quan l’edifici va trobar la seva vocació actual.

El Musée Acadien du Québec, explica l’epopeia d’un poble extraordinari. Un lloc d’història i etnologia, el Museu mostra la rica herència cultural dels acadians que escolliren el Québec com la seva llar. Descobreix les tres sales d’exposicions, les activitats d’interpretació, així com les botigues i tallers que mostren les creacions d’artistes i artesans de la regió.

Al mateix temps, el Museu s’ancora en la realitat cultural de la regió organitzant exposicions temporals, conferències, cinema i activitats diverses. A més, el Museu és responsable del Directori del Patrimoni Acadià.

I arribem al municipi de Carleton-sur-mer, a poc menys de 3 hores d’haver sortit de Percé, i també, depenent de les aturades que haguem pogut fer. Ens dirigirem al Mirador Mont Saint-Joseph, el qual es troba a 14,5 kilòmetres a l’est de la població.

El mirador està dins el Parc Regional du Mont Saint-Joseph. Dominant una de les badies més boniques del món, el Mont Saint-Joseph gaudeix d’una posició geogràfica única; amb els seus 555 metres de desnivell i a tant sols 5km de la costa, ofereix un lloc accessible per a la pràctica d’activitats a l’aire lliure. Respectant el paisatge i amb una preocupació per l’armonia, el Parc Regional Mont Saint-Joseph ofereix activitats, allotjaments i serveis de qualitat que faran les delícies dels visitants i residents per igual. Mont Saint-Joseph és un lloc de reunió, amb encant històric, que és l’orgull de la gent de Carleton-sur-Mer.

Es tracta de la vista més espectacular de la Baie-des-Chaleurs! Vine i gaudeix d’un mirador orientat al sud i que ofereix una magnífica vista dels ciments de la muntanya i la badia de Chaleur. És el lloc perfecte per menjar algo en família, admirar la posta de sol, fer ioga matinal o declarar el teu amor a la teva estimada!

La gran terrassa del mirador és el lloc de reunió perfecte. En la temporada d’estiu, consulta el calendari del Parc per estar al dia de les activitats que allí s’hi organitzen. Adjuntem el link: Belvédère – Mont Saint-Joseph (montsaintjoseph.com)

Des del mirador es veuen perfectament les divisions quadriculades de les finques dels primers colonitzadors.

Visitat el mirador, anirem a buscar el nostre allotjament a Carleton-sur-Mer. Carleton-sur-Mer, ciutat fundada en el 1765 pels acadians, és un poble molt tranquil amb alguns hotels que conviden a gaudir d’aquesta costa.

En ell també s’hi troben unes maresmes on es troba un dels fars més antics de la Gaspésie, el Phare de Carleton. Podem aprofitar i realitzar un passeig per la platja de la població.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat i el temps (212,00km i 2 hores i 54 minuts):

Continuem amb la ruta i arribarem fins a l’icona de la península de La Gaspésie: la Roca Percé o Rocher Percé. Aquesta mole pètria emergeix com un gegantí navili enfront al petit poble de Percé, al que està unit per una estreta llengua de terra. Mils d’anys d’erosió a causa del vent i de l’onatge varen excavar un enorme arc natural en la roca i el varen convertir en un atractiu per artistes i turistes des dels anys 1930. Els vaixells que naveguen entorn a la Rocher Percé descobreixen una colònia de foques grises i es dirigeixen llavors a la Illa de Saint-Bonaventure, els penya-segats i platges de la qual son la llar de més de 100.000 “alcatraços” atlàntics. Tant la roca com l’illa formen part del mateix Parc Nacional, el “Île-Bonaventure-et-du-Rocher-Percé National Park”.

Percé, la Rocher Percé i l’Illa de St-Bonaventure

Sortirem amb moltes ganes de Gaspé, i la ruta aquest cop no se’ns farà gens feixuga, ja que la població de Percé es troba “únicament” a 62km (uns 48 minuts amb cotxe) de Gaspé. Tant bon punt arribem a la localitat, ens dirigirem al seu port per contractar la típica sortida a la roca i a l’illa de Saint-Bonaventure, per veure la colònia d’ocells.

L’empresa de creuers que et donen una volta per l’illa es diu “Les Croisières Julien Cloutier”. Tenen una peculiaritat, i és que no accepten reserves “on line” ni telefòniques. Tot s’ha de fer per taquilla, i és per això que nosaltres és el primer que farem. L’empresa i els creuers estan en funcionament des de mitjans de maig fins a mitjans d’octubre.

Els vaixells de Croisières Julien Cloutier, ens portaran a descobrir les meravelles de la costa de Gaspé. Hi ha tantes belleses naturals concentrades en un sol lloc, és impressionant! Le Rocher Percé, que presenta els seus penya-segats fràgils a la força del temps, la illa Bonaventure, que protegeix els seus tresors i què dir de la costa de Percé amb els seus monticles i muntanyes, que et farà descobrir una geologia única.

Visitar Percé sense visitar les seves aigües és perdre’s la profunda essència d’un poble de pescadors. Durant cents d’anys, mariners de tot el món han vingut a admirar la seva bellesa. Ara és el teu torn.

L’oferta de l’empresa de creuers no és només el Tour de Rocher Percé i la Illa de Bonaventure, sinó també tenen creuers per l’observació de mamífers marins i creuers privats a disposició de qui ho demani.

Les sortides es fan de mitjans de maig fins a mitjans d’octubre. Es tracta d’un creuer comentat amb varies sortides al dia.

Des del flamant moll de Percé, els vaixells ens duran per el mític Rocher Percé, emblema turístic de Québec. Aquest mastodont de 5 milions de tonelades, ubicat molt a prop de la costa, testimoni de mil·lenis, ens explica la història a través dels seus estrats de pedra calcària plens de fòssils. Hem de dir que és extremadament perillós caminar fins a Rocher Percé. Els penya-segats de Le Rocher s’estan desmoronant sota l’embestida dels elements i perden al voltant de 1 tonelada de roca per dia! El creuer és la manera de descobrir Rocher Percé amb total seguretat.

Després, el creuer ens mostrarà els acolorits penya-segats de la illa de Bonaventure. Situada prop de la costa de Percé, aquesta misteriosa illa et sorprendrà amb la seva fauna, flora i història. Més de 250.000 aus marines vénen a niar durant la temporada d’estiu, inclosa la colònia d’”alcatraços” més gran d’Amèrica del Nord i la més accessible del món. En cap altre lloc podrem observar tant de prop a aquestes majestuoses aus.

Al voltant d’aquesta singular illa, incursiona una colònia de foques grises. Amb els seus ulls curiosos i el seu llarg nas, sedueixen a tots els passatgers.

A més d’aus i foques, aquest creuer té reservades altres sorpreses. Les balenes, els peixos lluna, les tortugues llaüt o els taurons peregrins poden creuar-se en el seu camí. Amb la naturalesa, els capitans poden testificar que cada creuer és únic.

Tots els vaixells s’aturen per uns moments en el moll del Parc Nacional Illa Bonaventure. Llavors serà possible, per aquells que desitgin portar l’aventura més enllà, d’aturar-se en l’illa per caminar per els senders. Vàries voltes durant el dia et portaran de tornada a Percé un cop finalitzada la teva visita.

Adjuntem la informació del Parc Nacional: Parc national de l’Île-Bonaventure-et-du-Rocher-Percé – Parcs nationaux – Sépaq (sepaq.com)

El creuer té una durada d’anada i una durada de tornada:

• Anada: al voltant d’1 hora des del moll de Percé fins al moll de la illa de Bonaventure
• Tornada: Uns 15 minuts des del moll de l’illa Bonaventure fins al moll Percé.

Cal dir que no s’accepten mascotes a bord dels vaixells. I com hem dit abans, no hi ha data ni hora en el bitllet. Tot el què has de fer és comprar un bitllet en una de les taquilles del poble de Percé, llavors anar al moll de Percé amb els bitllets a la mà, almenys de 10 a 15 minuts abans de la sortida escollida.

Les taquilles funcionen tots els dies de 8:00h a 16:30h.

Els horaris son els següents: sortides amb aturada a l’illa de Bonaventure a les 9:00h, 11:00h i 12:30h. Hi ha una sortida sense desembarcar a l’illa a les 14:00h. Tornada a Percé a les 10:00h, 12:00h, 13:30h, 15:00h i 16:00h. L’horari està subjecte a canvis sense previ avís.

Els preus son de 45$ pels adults, 22$ pels nens de 6 a 15 anys, i gratuït pels infants de 0 a 5 anys.

La intenció que tenim és poder desembarcar en l’illa de Bonaventure, i passar-nos-hi el temps necessari per a visitar-la bé. Pel tipus de creuer i horaris, això serà possible, per tant, ho recomanem.

Un cop arribats a l’illa de Bonaventure, farem una petita ruta per la mateixa per anar a veure la colònia d’”alcatraços”. A l’illa, hi ha disponibles i senyalitzades 4 caminades. Aquí les anunciem:

• Les Mousses: Dificultat intermitja. Longitud de 7km (anar i tornar) i durada de 2h i 30 minuts
• Les Colonies: Dificultat intermitja. Longitud de 5,6km (anar i tornar) i durada de 1h i 30 minuts. Aquesta és accessible amb cotxets de rodes grans.
• Le Pagét: Dificultat intermitja. Longitud de 7,4km (anar i tornar) i durada de 2h
• Le Chemin du Roy: Dificultat intermitja. Longitud de 9,4km i durada de 3h.

Com podeu comprovar, les 4 caminades tenen una dificultat similar, tot i que nosaltres escollirem la segona (Les Colonies), ja que és la més curta i accessible. Hi ha una zona de pícnic habilitada a l’illa (“Relais des fous”), que és on preveiem poder dinar, després d’haver fet un tros de la ruta.

Percé, Geoparc mundial de la UNESCO

Un cop retornats a terra de l’excursió amb el creuer, disposarem de la resta del dia per gaudir del poble de pescadors de Percé. Es tracta d’un centre turístic de primer ordre, famós per l’extraordinària bellesa del seu entorn. Ideal per passejar, no t’hauries de perdre l’arribada dels pescadors, quan netegen la pesca del dia en el moll mateix.

També hauries de saber que Percé forma part de la xarxa mundial de Geoparcs de la UNESCO. Els Geoparcs Mundials de la UNESCO son àrees geogràfiques on els llocs i paisatges d’importància geològica internacional es gestionen d’acord amb un concepte global de protecció, educació i desenvolupament sostenible.

El Geoparc té vàries atraccions a Percé, i segons el nostre criteri, la més espectacular de totes (a part del paisatge, evidentment), és la ubicació d’una plataforma de vidre suspesa. Una experiència que no et pots perdre. Ara, tot té un preu per això. Adjuntem el link del geoparc: Accueil – Géoparc de Percé (geoparcdeperce.com)

Des de juny de 2017, els visitants i excursionistes poden accedir a la plataforma de vidre suspesa del Geoparc. Ja sigui per a posar a prova el vertigen o gaudir de l’impressionant vista de Percé i els seus voltants.

La plataforma acristallada suspesa en voladís d’un penya-segat de Mont Sainte-Anne és un projecte ambiciós que es va inaugurar donant accés als excursionistes, com hem dit, en el mes de juny de 2017.

La plataforma està enfilada en el penya-segat a una alçada de 200 metres, creant un efecte vertiginós i oferint una vista impressionant. La plataforma atraurà als amants de les emocions fortes.

A més, la plataforma permet un agradable aturada per els senderistes que desitgin prendre’s un moment de descans. En l’àmbit de la plataforma, també hi ha l’inici d’una famosa tirolina, o sigui, que ja ho sabeu.

Els preus per accedir a la plataforma son de 11,25$ pels adults i 8,25$ pels nens. Per llançar-te per la tirolina, els preus son de 14,25$ pels adults i 10,25$ pels nens. També s’ha de pagar per visitar el pavelló experiencial del Geopark (anomenat Tektonik), uns 15,25$ pels adults i 10,25$ pels nens.

Per arribar a la plataforma es pot fer a peu realitzant una caminada que et portarà de 30 a 45 minuts, més o menys. També hi ha un servei de transport amb sortida del pavelló experiencial del Geopark (Tektonik): aquest servei costa uns 7$ pels adults i 6$ pels nens.

Adjuntem un mapa de google maps amb la ubicació del pavelló experiencial i amb la ubicació de la plataforma:

I fins aquí amb les activitats i atraccions del dia, ja que si les volem fer totes o gairebé totes, serà un dia molt complet.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat i el temps (65,40km i 1 hora):

I d’un parc nacional a un altre parc nacional. Ahir vàrem deixar el Parc National de la Gaspésie i avui arribem al Parc Nacional de Forillon. Al matí, però, farem la ruta que ens hi portarà, uns 203 kilòmetres (2 hores i 50 minuts de la carretera panoràmica 132). Arribarem al Centre de Visitants, i realitzarem una nova sortida per el nou parc. Aquest cop la sortida serà una ruta molt senzilla, i posteriorment anirem a visitar la localitat de Gaspé, que és on passarem la nit.

Recorregut per la carretera panoràmica 132 fins al Parc Nacional

Sortim des de Sainte-Anne-des-Monts i seguirem la carretera panoràmica de la costa (carretera 132), i al cap de 40 minuts passarem per la població de Mont Saint-Pierre, on si tenim sort, veurem una gran quantitat d’ala deltes o ultralleugers, ja que és típic d’aquesta zona a l’estiu.

Vint minuts després, passarem per la bonica badia de Gros-Morne, on hi ha uns magnífics penya-segats. La carretera panoràmica 132 els va vorejant, sota unes espectaculars proteccions anti-esllavissades.

I quan estiguem a punt de finalitzar aquesta ruta fins al Parc, ens trobarem a un poble anomenat Cap des Rosiers. El motiu és la gran quantitat de roses salvatges que creixen a la seva zona, les quals donen nom al poble. També hi ha un altre atractiu, a part de les vistes, que és l’enorme far del poble, el qual està ubicat en un gran emplaçament.

I finalment arribarem al Parc Nacional de Forillon, on en el qual ens dirigirem cap al seu Centre de Visitants. El Parc es troba a l’extrem oriental de la península de la Gaspèsie, i una característica que son els seus espectaculars penya-segats i el famós far de Pointe au Pere. En el Parc Nacional les muntanyes Apalatxes es precipiten a l’oceà en vertiginosos penya-segats. Des del parc es poden fer passejos en vaixell o rutes en caiac de mar, i inclús practicar busseig.

La nostra intenció, però, és una altra: volem fer una ruta senzilla que acaba amb la pujada a una torre d’observació, amb unes vistes d’infart.

Parc Nacional de Forillon

En aquest cas anirem al Centre de Visitants (entrada pel sector nord) ja tenint clar d’entrada, la ruta que volem realitzar: el Mont Saint-Alban Trail, el qual ens donarà accés a la torre d’observació anomenada Mont Saint-Alban Observation Tower.

Del mateix Centre de Visitants (havent entrat pel sector nord), tornarem a agafar el cotxe per anar fins a l’aparcament habilitat per la ruta en qüestió, el qual es troba 3,9km parc endins. L’aparcament es diu: Cap Bon-Ami Parking Lot. Des del centre de visitants fins a l’aparcament del Cap Bon-Ami passarem per dos càmpings i les vistes del recorregut seran espectaculars, així com des del Cap Bon-Ami.

Les característiques del trekking son les següents: 3,6km (anar a la torre i tornar); durada de 1h1/2 o 2h (anar a la torre i tornar); desnivell: 245m. També hi ha la possibilitat de continuar amb el trekking i fer una volta circular (serien 7,8km i una durada d’unes 3 o 4 hores).

Visita Cap-Bon-Ami, és simplement magnífic! Escolta i escoltaràs milers d’aus marines niant en els penya-segats. Mira com es submergeixen en l’aigua en busca de menjar. Vols una vista panoràmica des de dalt? Doncs puja a lo alt de la torre mirador de Mont-Saint-Alban per admirar el mar, els penya-segats i el bosc fins on arriba la vista.

Encara que els primers kilòmetres son bastant empinats, et sorprendran les impressionants vistes que es tindran en diferents punts al llarg d’aquest sender del bosc boreal. Un cop que hagis arribat a la torre d’observació, a 285m d’alçada, et deixaràs portar per l’excepcional bellesa del mar i els penya-segats que es troben a sota.

Hi ha una ruta d’ascens que és un xic més suau que la ruta explicada. Aquesta ruta d’ascens més suau comença en la platja de Petit-Gaspé, on també hi ha un aparcament habilitat per fer la ruta fins a la torre. L’aparcament es diu “Mont Saint-Alban Trail Parking Lot”, i està ubicat a 12,6km del Centre de Visitants, entrant al parc per l’accés sud i dirigint-nos cap a la platja de Petit Gaspé.

Observa de prop les increïbles vistes del mar, les platges de còdols i els penya-segats, on les foques, les aus marines i les balenes son la principal atracció.

En definitiva, nosaltres aconsellem fer la ruta del Mont Saint-Alban Trail des del pàrking del Cap Bon-Ami i no des de la Plage de Petit-Gaspé, perquè es tenen millors vistes dels penya-segats i dels entorns. Ara, cadascú que faci el què cregui convenient. Us deixem l’enllaç amb la pàgina del parc nacional: Parc national Forillon (pc.gc.ca)

Per complementar la informació i documentació, existeixen a més a més, tres caminades de dificultat fàcil, a realitzar, des del Centre de Visitants del Sector Nord. Us les passem a anunciar:

• Prélude-à-Forillon: 0,5km circular (uns 15 minuts), amb el terreny completament pla.
• La Taïga: Punt de sortida a Penouille, a 1km del Centre de Visitants del Sector Nord. 3km (anar i tornar); una durada de 1h o 1h1/2. Sense desnivell.
• Du Banc: 4km (anar i tornar); una durada de 1 a 2h. Sense desnivell

Finalitzada l’experiència de pujar a la torre d’observació (i finalitzada la caminada associada), serà l’hora de dirigir-nos al poblet on tenim l’allotjament. No és altre que Gaspé.

Gaspé

Es tracta d’un poblet de pescadors, amb botigues d’artesania i records. Es troba a 35 minuts en cotxe des del Centre de Visitants, seguint la carretera panoràmica 132.

Gaspé és força gran, de fet. Ja no és un poble. S’ha convertit en una ciutat on hi viuen unes 15.000 persones. Gaspé és el lloc on Jacques Cartier va prendre possessió de Nova França en nom del rei de França, Francesc I, el 24 de juliol de 1534.

A part de la passejada per el poble i la seva zona marítima, Gaspé té una atracció que la fa força interessant. Es tracta del Museu de la Gaspésie, un museu on explica les petites i grans històries de la península. Totalment recomanable. Els horaris d’accés pels mesos d’estiu son de 9 a 17h, i els preus son de 20$ pels adults i 5$ pels nens de 6 a 17 anys. Possiblement, quan arribem a Gaspé, el museu ja estarà tancat, però aquí queda dit.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat i el temps (249km i 3h i 25min):

Avui durant el matí recorrerem 220km entrant a la bonica península de La Gaspésie. Recorrerem la carretera 132, la qual recorre tot el litoral i permet conèixer varis parcs naturals i localitats de cultura acadiana. El nostre objectiu serà arribar al Parc National de la Gaspésie, un dels parcs nacionals més espectaculars. En ell s’hi troben les muntanyes més altes del Quebec i estan surcades per senders variats i interessants. Anirem fins al seu Centre de Visitants per informar-nos i corroborar-ho. Passarem la nit a la principal població d’accés a la reserva faunística, que és Sainte-Anne-des-Monts. Comencem.

Recorregut per la carretera panoràmica 132 fins al Parc Nacional

Sortim de Rimouski tant aviat com ens sigui possible, i passarem al cap de 30 minuts per la localitat de Grand Metis, la qual conté una joia a dins seu. Es tracta dels Jardins de Metis, un dels jardins més bonics de tot el país. Pocs jardins s’han creat en condicions atmosfèriques tant dures. Ubicats a 300km al nord-oest de la ciutat de Québec, els jardins creats per Elsie Reford es troben entre els més septentrionals d’Amèrica del Nord.

El parc va ésser creat entre 1926 i 1958 per una horticultora d’avantguarda, Elsie Reford. Els jardins que va crear son un lloc històric nacional de Canadà. Unes 3.000 espècies i varietats de plantes, inclosa la famosa rosella blava de l’Himalaya, es distribueixen en una quinzena de jardins.

La visita als jardins pot durar fàcilment unes 2 o 3 hores, per tant, desestimem la seva entrada, però ho expliquem perquè sapigueu que existeixen. Els horaris d’accés durant els mesos d’estiu son de 8:30 a 20h, i els preus son de 22$ pels adults i 11$ pels nens de 14 a 17 anys.

Seguirem amb la nostra ruta ara passant per la localitat de Matane, en la qual arriba un ferry des de l’altra riba del riu Sant Llorenç, concretament des de Baie-Comeau. El poble en sí és ben bonic, també té una bonica platja, i un lloc encantador seria visitar la seva Oficina de Turisme, la qual es troba situada en un dels fars històrics de la regió: el “Phare de Matane”.

Matane es considera l’inici del recorregut per la bonica península de La Gaspésie. Aquest territori que s’endinsa en el golf del riu Sant Llorenç està entapissat per més de 800km² de boscos i la seva costa està vorejada per penya-segats que en alguns punts superen els 500 metres d’alçada.

Com hem dit, la carretera 132 recorre tot el litoral i permet conèixer varis parcs naturals i localitats de cultura acadiana. Es tracta de descendents dels colons francesos que foren expulsats dels territoris britànics en 1755, els acadians estan emparentats amb els “cajuns” de Louisiana i, com aquells, parlen un particular dialecte del francès.

Passat Cap-Chat, on el seu perfil el dominen els moderns molins de vent, arribarem ja a la localitat que és el principal accés al Parc Nacional de La Gaspésie. Estem parlant de Sainte-Anne-des-Monts. Serà un bon moment per anar-nos-en al nostre allotjament i prosseguir amb la ruta del dia, carregats amb menys pes, per suposat.

Com hem dit, Sainte-Anne-des-Monts és el principal accés a la reserva faunística de les muntanyes “Chic-Choc”, un espai entapissat de boscos en els que habiten óssos (que poden caçar-se) i llacs amb abundant pesca.

Hem sortit de Rimouski ben d’hora i al cap de 220 kilòmetres (unes dues hores i quaranta minuts) ja hem arribat i aparcat en el Centre de Visitants del Parc Nacional de la Gaspèsie. Tenim tot el que queda de dia per gaudir d’aquest impressionant parc. El mateix disposa de 140km de rutes panoràmiques per fer-les a peu, rutes per fer amb bicicleta, canoes, pesca,… El parc ofereix moltes activitats, a més d’un centre d’informació, pantalles amb audio-visuals, i una botiga, que et permetran aprendre més de la seva espectacular flora i fauna, així com de la seva història geològica.

Parc Nacional de la Gaspèsie

El Parc Nacional de la Gaspésie ocupa gran part de la zona muntanyosa de la península. Està presidit per l’imponent Mont Jacques-Cartier, que assoleix els 1.270 metres d’alçada, però conta amb altres destacades cimes com el Mont Albert o el Mont Ernest-Laforce. En total, acumula més de 25 pics per sobre dels 1.000 metres d’alçada i pot presumir d’una gran varietat de rutes de senderisme per tots els nivells de dificultat.

Una de les rutes preferides dels visitants és la que ens porta a la cima del Mont Jacques-Cartier. El camí d’anada i tornada ens suposarà unes tres hores i mitja a través de paisatges alpins i magnífiques vistes. Una altra ruta més senzilla ens porta al Mont Ernest Laforce, assotat habitualment per forts vents, en un camí circular d’unes dues hores. I en la més completa descobrirem el Mont Xalibu a través de zones boscoses, llacs de muntanya i inclús alguna cascada en el camí.

Una de les dades d’identitat d’aquest parc és la seva variada fauna, que inclou ants i una de les poblacions de caribús més grans d’Amèrica. El caribú és un imponent mamífer, inclús més gran que el ren, i podràs veure’l, amb una mica de sort, en alguna de les rutes de senderisme. Tindràs més probabilitats de fer-ho a primera hora del matí o a última hora de la tarda en les immediacions dels llacs quan baixen a menjar i a beure aigua.

Si t’agrada acampar, trobaràs quatre opcions de càmpings dins del parc. El més freqüentat es troba molt a prop del Centre de Visitants, però és recomanable buscar lloc en algun més remot com el que està situat junt al llac Cascapédia. També és possible reservar cabanes per fins a 8 persones i alguns refugis de muntanya.

El parc està obert tot l’any, però el període de disponibilitat dels serveis varia segons el sector. El Centre de Visitants (Centre de Descobriment i Visitants) es troba en el Sector Mont-Albert (en la ruta 299) i està obert des de mitjans de juny fins a principis de setembre, tots els dies de 8 a 20h, amb horari reduït en temporada baixa. La tarifa per entrar al parc és de 9$ per dia per adult, i gratuït pels joves de 17 anys o menys.

Passem a descriure-us 4 tipus de caminades de senderisme que es poden fer en el parc, amb unes característiques diferents en quan a la dificultat, on escollirem la que més s’adeqüi a les nostres necessitats en el moment que estiguem allí “in situ”:

1. Passeig Tour-du-Mont-Albert: Distància (anada i tornada) de 17,8km (en bucle); temps (anada i tornada) de 6 a 8 hores; nivell de dificultat és Expert; desnivell és de 870 metres.

El Mont Albert té un ecosistema únic, amb el seu clima sever, la seva tundra alpina i el seu terra rogenc ric en serpentina, un estrany mineral ataronjat amb un alt contingut de calci i magnesi. La cima és un vast altiplà on a vegades es poden veure ramats de caribús pasturant.

Amb 17,8km (6 a 8 hores) i amb un desnivell positiu de 870 metres, la caminada Tour-du-Mont-Albert està classificada com a Expert, però és una caminada que no oblidareu fàcilment! Ofereix una combinació d’empinades pujades, miradors amb vistes excepcionals i senders que segueixen a rierols.

El sender puja constantment des del principi. Una tercera part del camí va cap amunt, i el mirador Belvedere de la Saillie ofereix la primera vista espectacular de la vall del riu Sainte-Anne a continuació. Llavors, el sender continua pujant cap a la cima de Mont-Albert, on els excursionistes poden descansar en la parada de descans de Rabougris abans de continuar cap a Belvedere du Versant. Després, un sender encara més pintoresc però no menys difícil segueix Ruisseau du Diable a través de la bonica vall Vallée du Diable, on pots tornar a descansar en la parada de descans Serpentine just abans d’arribar al Lac du Diable. Llavors, el camí segueix per Rivière Sainte-Anne fins al Centre de Visitants. Aquesta caminada és imprescindible si el vostre nivell de condició física ho permet.

La caminada es fa sortint del Centre de Visitants i Descobriment del Parc Nacional de la Gaspèsie, i està disponible des de mitjans de juny fins a finals de setembre.

2. Mont Jacques-Cartier: Distància (anada i tornada) de 8,2km; temps (anada i tornada) de 4 a 5 hores; nivell de dificultat és difícil; desnivell és de 465 metres.

Si només planeges fer una caminada en l’àrea i esteu en bona forma física, hauria de ser la del Mont Jacques Cartier. Amb 8,2km d’anada i tornada, o de 4 a 5 hores de caminada, aquesta excursió és perfecta pels que desitgin veure caribús salvatges i els agradin els desafiaments. Un canvi total d’escenari garantit!

Un sender rocós condueix directament a la cima del segon pic més alt del Québec i un lloc excepcional per l’albirament de caribús. La cima, que sol estar coberta de neu inclús a l’estiu, ofereix un espectacular paisatge de tundra alpina a més de 1.000 metres d’alçada.

En la part superior, pots realitzar la caminada educativa gratuïta “Vivez le Grand Nord” amb un guarda del parc (naturalista), la qual dura al voltant de 45 minuts (només disponible en alguns dies).

Un servei de transport surt del Centre de Visitants i Descobriment a les 9h del matí (s’arriba a l’inici del sender sobre les 10h). La mateixa llançadora surt de Mont Jacques-Cartier a les 16h (arribada al Centre de Visitants a les 17h). Aquest és un camí de roca desafiant però ben mantingut i té un desnivell de 465 metres.

La caminada és possible des de finals de juny fins a finals de setembre. Altres sortides disponibles des del Campament Mont Jacques-Cartier en la Ruta 16.

3. Lac-aux-Americains: Distància (anada i tornada) de 2,6km; temps (anada i tornada) de 1h i mitja; nivell de dificultat és fàcil; desnivell a superar son uns 80 metres.

Si viatgeu amb nens (com el nostre cas) i busqueu una caminada curta, us recomanem aquesta caminada del Lac-aux-Americains. A 2,6km (anada i tornada), aquesta caminada fàcil dura un xic més d’1 hora. El Lac-aux-Americains es troba en el centre d’un circ glaciar i és un lloc excepcionalment bonic. Has de veure’l.

La caminada és possible des de principis de maig fins a finals de novembre. Sortida des de l’estacionament de Lac-aux-Americains en la Ruta 16.

4. Mont Ernest-Laforce: Distància (anada i tornada) de 4,6km; temps (anada i tornada) de 2 hores; nivell de dificultat és Intermig; desnivell a superar és de 155 metres.

Aquest sender, classificat com a Intermig, és perfecte per les famílies que desitgin introduir als seus fills en les alegries del senderisme. Amb una longitud de 4,6km i un desnivell positiu de 155 metres, el sender condueix a la cima del Mont Ernest-Laforce, on tindràs una vista espectacular de 360º del Mont Albert i les muntanyes circumdants. Et prendrà al voltant de 2 hores completar el camí circular, que comença en l’estacionament de Mont Ernest-Laforce, en el sector de Monts-McGerrigle. Mantingues els ulls ben oberts, ja que estàs en el cor de l’hàbitat dels “alces”!

I fins aquí la descripció d’aquestes 4 caminades de diferents característiques. Cal dir, que amb les condicions que estem, nosaltres escollim la 3ª opció o la 4ª opció si som molt optimistes. Penseu que potser que arribem al Centre de Visitants a prop del migdia. Les caminades a fer a partir d’aquestes hores no poden ésser gaire complicades…

Per complementar la informació i documentació, existeixen dues caminades de dificultat fàcil, a realitzar, des del Centre de Visitants. Us les passem a anunciar i adjuntem l’enllaç amb la pàgina del parc (Parc national de la Gaspésie – National Parks – Sépaq (sepaq.com)):

• La Chute Sainte-Anne: Caminada a unes cascades. 1,7km anar i tornar (uns 30 minuts), amb el terreny completament pla.
• La Lucarne: Vistes de la vall Rivière Sainte-Anne. 2,5km anar i tornar (circular)(1h), amb uns 80m de desnivell

Doncs així, feta la corresponent caminada o caminades (mai se sap), només ens quedarà anar-nos-en a l’allotjament de Sainte-Anne-des-Monts a descansar (retrocedirem uns 27 minuts amb cotxe).

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat i el temps (259km i 3h i 1min):

En el dia d’avui canviarem totalment d’àmbit i el primer que farem serà agafar un ferry que ens durà a l’altra riba del riu Sant Llorenç. Un cop allí, visitarem el Parc Nacional-du-Bic per intentar veure foques, perquè allí és habitual que n’hi hagin. Tant si ho aconseguim com si no, anirem a passar la nit en el proper poble de Rimouski.

Ferry a la riba est del Riu Sant Llorenç

El primer que farem en aquest dia serà acomiadar-nos de Tadoussac i els seus entorns, i conduir 39 kilòmetres cap al nord per anar a buscar un ferry a la població de Les Escoumins. Aquest ferry ens durà a l’altra riba del riu Sant Llorenç, concretament a la població de Trois-Pistoles.

El ferry s’ha de reservar telefònicament, ja que si no es fa, hi ha el perill de no poder embarcar, ja que hi ha molt poques sortides al dia. Durant els mesos de Juliol i Agost, el màxim nombre de sortides per dia és de únicament 3. I a nosaltres ens interessarà que sigui la sortida del matí, per tal d’aprofitar bé el dia.

Adjuntem l’enllaç del ferry: Schedule and fares | Traverse Trois-Pistoles / Les Escoumins (traversiercnb.ca)

Els preus son de 54$ pel vehicle, 24,5$ pels adults i 15,75$ pels nens de 5 a 11 anys. En el nostre cas, on les dues nenes ja computen com dos adults, ens costarà el ferry un total de 152$.

Un cop arribats a Trois-Pistoles, ens dirigirem directament a l’accés al Parc Nacional du Bic, el qual per arribar-hi haurem de recórrer un total de 42,6km (uns 33 minuts amb cotxe).

El Parc National-du-Bic

El Parc National-du-Bic està situat en l’estuari marítim del riu Sant Llorenç. Els seus caps, badies, cales, illes i muntanyes han estat sempre el millor exponent del parc. L’ambient del parc és únic. Pensa en els sons i olors del mar i la carícia de la brisa marina, Imagina una posta de sol, reconeguda com una de les més belles del món. Les aus marines fan els seus nius allí. Plantes estrafolàries floreixen en caps rocosos. Les foques prenen el sol a prop de la riba. És bonic, tranquil i relaxant…

Es tracta d’un parc nacional que ofereix un entorn únic propici per el senderisme, bonics descobriments i postes de sol increïbles.

Amb una superfície de 33,2km², conta amb una desena de badies i 25km de camins (11 senders per a tots els nivells). Els seus illots, les seves escarpades costes i la seva colònia de foques son les veritables característiques del parc. El preu per entrar és de 8,90$ pels adults (majors de 18 anys), i gratuït pels nens de 17 anys. El Parc està inclòs en la Tarja Anual de Parcs Nacionals de Québec. Més informació sobre el parc: Parc national du Bic – Parcs nationaux – Sépaq (sepaq.com)

Accedirem al parc per la seva entrada oest i de seguida arribarem al seu Centre de Visitants més conegut. També pararem al Centre de Visitants per a conèixer de primera mà les possibles rutes de senderisme. I sobre tot les hores de les marees perquè aquestes influeixen en el programa del dia. De fet, varies caminades com la Île aux Amours, Tour Cap à l’Orignal i Grand-Tour son només accessibles durant la marea baixa. Per tant, per optimitzar la nostra decisió, ens basarem en les marees, o quasi.

A part de les possibles caminades que puguem realitzar, allí també hi haurà la possibilitat de contractar una sortida amb caiac de mar, que seria una de les formes més excel·lents de trobar-nos a les foques.

Caiac de mar

De fet, ja ho teníem planificat i reservat: una sortida amb caiac de mar des del Centre de Visitants del parc. El Parc Nacional de Bic ens ofereix la possibilitat de navegar en caiac de mar per el magnífic riu St-Lawrence i observar la fauna marina que allí habita. Una experiència memorable garantida!

Contractarem la sortida amb l’empresa “Aventures Archipel”, la qual té l’experiència suficient i contrastada d’oferir excursions guiades en caiac en el Parc Nacional de Bic. L’objectiu és fer-nos descobrir el Parc junt al mar. És un lloc tant majestuós com tranquil. Durant la sortida, que tindrà una durada de 2h i 15 minuts, tindrem l’oportunitat d’admirar el paisatge muntanyós en una atmosfera única: a vegades els rajos de sol il·luminen el riu, altres vegades és la boira que tot ho cobreix i li dona un aire misteriós a l’escenari.

Alternatives a la sortida amb caiac de mar

El senderisme és l’alternativa a la sortida amb caiac de mar. Una excursió de senderisme que podríem fer és anar fins a “Le Pic Champlain”. En total son 6km (anada i tornada) de senderisme de nivell mig que porta fins a un gran mirador. El mirador ofereix un magnífic panorama, en particular sobre Anse à Mercier, Anse à Capelans i el riu Sant Llorenç.

Pic Champlain és el pic més alt del parc (346m). La pujada gradual no és molt difícil, i si és necessari, hi ha un servei de transport que et permet arribar al mirador des de l’estacionament (val uns 9,50$ anar i tornar, o 5,50$ l’anada, per un adult). No és possible pujar amb vehicle propi perquè no hi ha aparcament en la part superior.

Aquesta caminada també la podem fer després de l’excursió amb caiac de mar.

Una altra caminada que es pot fer en el parc és “La Pinede” que també inclou a dos miradors. El primer ofereix una vista de Anse à Mouille Cul i el segon de Île aux Canards, Île Ronde i Anse à l’Orignal. Encara que la caminada de La Pinède és més curta (5,5km) que la caminada de Pic Champlain, presenta més dificultat. La pujada és més empinada però les vistes que ofereix també valen molt la pena.

Aquestes dues caminades ens permetran guanyar alçada i tenir unes vistes impressionants de tot el Parc du Bic.

Durant la tarda: Pointe aux Épinettes, Cap caribou, La Ruta del Nord i el Tour de Cap à l’Orignal

Per a un pícnic, ens hem de dirigir a Pointe aux Épinettes. Clarament no és l’únic lloc per anar de pícnic, però definitivament és el millor lloc, amb Cap Caribou, per observar… les foques!!! El Parc-du-Bic és la llar de més de 250 foques comunes. Visibles principalment a l’agost i setembre, tenen els seus hàbits en el parc: Cap Caribou en marea baixa i Pointe aux Épinettes en marea mitja i alta. Si t’hi fixes veuràs una bona colla de foques, ja sigui prenent el sol en les roques o refrescant-se amb un bany. Les foques comuns son l’emblema del parc. Es reprodueixen i muden aquí en el parc.

Després d’admirar les foques i quan la marea comenci a baixar, podem realitzar alguna de les caminades senzilles que hem explicat anteriorment. També hi ha alternatives, com per exemple, agafar el Chemin du Nord per caminar per el Tour du Cap à l’Orignal. Son 5,5km de recorregut accidentat, bona part dels quals es troben al peu d’un enorme penya-segat.

Es tracta d’una caminada més difícil amb alguns paisatges d’”escalada” (grimpada) a través de les roques. No és fàcil, però en última instància és molt agradable i canvia amb respecte a altres caminades en el parc. Al final de Cap à l’Orignal està Anse à Mouille Cul. Des d’allí, és possible continuar pels penya-segats seguint Le Grand-Tour (8,7km) o tornar seguint Le Contrabandier (fàcil).

En el capvespre (posta de sol): Raoul Roy Belvedere i Havre du Bic

Tant si hem fet dues activitats (caiac i senderisme), com si només n’hem pogut fer una (caiac o senderisme), al final del dia, arribarem fins al final del Parc du Bic. Més concretament en el Belvedere Raoul-Roy. Ubicat al principi o al final del camí “Les Murailles”, domina Saint-Fabien-Sur-Mer. Des d’aquest mirador, la vista del Parc du Bic i del riu Saint-Laurent és increïble. Especialment al capvespre, els colors canvien i la vista és encara més bonica. I a 300 metres del primer, hi ha un segon petit Belvedere Raoul-Roy: Doncs 15 o 20 minuts abans de que es pongui el sol, la vista és absolutament magnífica!

Finalment, un cop s’ha post el sol, ens dirigirem a Le Havre du Bic, per a descobrir els illlots del Parc du Bic il·luminats per els últims rajos de sol. Un espectacle molt bonic i una forma genial d’acabar amb aquest dia de visita al Parc du Bic.

Què més es pot fer en el Parc du Bic? A més de senderisme i caiac de mar, també és possible practicar ciclisme (15km de ciclovies), geocatching o inclús surf de rem. A l’hivern, també hi ha moltes activitats: esquí de fons (8,2km de senders), raquetes de neu (35km de senders senyalitzats), motos de neu, senderisme en la neu (13,10km de senders), esquí nòrdic (28km de senders), fatbike o tobogan!

On admirar la posta de sol? A Anse à Mercier, Baie-du-Ha, o el sector Havre-du-Bic. Tots ells orientats al sol, oferint així magnífics paisatges. Tanmateix, el nostre lloc preferit per admirar la posta de sol sobre el Parc du Bic és el segon mirador Raoul-Roy Belvedere. Esplèndid!

Ja només ens quedarà anar a dormir en el nostre allotjament, ubicat a la població de Rimouski, ubicat a 22,5km a l’est, seguint la carretera A20.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat i el temps (258km i 4h i 40min):

 

En el mapa de google maps anterior, hi ha una equivocació: no mostra el ferry que hem agafat durant el dia, que va de la població de Les Escoumins a la de Troix-Pistoles. Ens fa una volta circular més llarga que no hem fet, i per això hi ha molts més kilòmetres i temps destinat que els realment executats.

Estem a punt de començar un dels dies més complets que tindran les vacances al Québec. La nostra intenció d’avui és arribar al Lac Saint-Jean per la riba nord del Fiord de Saguenay, i retornar a Tadoussac per la riba sud del Fiord de Saguenay. Es tracta de passar el dia sencer per a visitar el Parc Provincial de Saguenay, que protegeix tot el territori a ambdós costats del Fiord de Saguenay. Amb 105 kilòmetres de longitud i 300m de profunditat, és un lloc impressionant, amb aigües fosques i de tons molt particulars. Pel camí, farem algunes aturades força interessants en alguns miradors, poblets i atraccions naturals que ens trobarem. Comencem.

Riba nord del Fiord de Saguenay

El riu Saguenay flueix pel fiord més al sud de tota Nordamèrica. Es va formar a finals de la última glaciació, fa més de 10.000 anys, quan la pressió del gel va llaurar una esquerda enorme sobre la gran massa rocosa. El fiord destaca per les seves aigües fosques, de fins a 300 metres de profunditat, que avancen uns 155 kilòmetres entre penya-segats de quasi 300 metres d’alçada. Degut a aquestes dimensions, creuers de port oceànic penetren riu endins fins al petit municipi de La Baie.

Igual que els creuers, nosaltres us proposem remuntar el riu Saguenay fins al llac Saint-Jean per gaudir del bell paisatge que discorre per els seus marges, intentant descobrir si alguna balena s’ha animat a deixar la llera del Sant Llorenç per la del Saguenay.

La primera aturada que podem realitzar, és en el petit poble de L’Ansé de Roche, a 25,5km de Tadoussac. Es tracta d’un emplaçament ideal per observar el fiord.

Serà una aturada ràpida, perquè el llogaret és molt petit i l’”únic” que s’ha de contemplar son les delicioses vistes al fiord de Saguenay.

Aquest parc marí que hem comentat abans, abarca tot el fiord de Sagenay, incloent els penya-segats i els boscos propers. Una forma de recórre’l és amb cotxe, parant en els miradors.

Seguidament continuarem la ruta i ens aturarem al cap d’uns 15 minuts a la Baie-Sainte-Margueritte, on hi ha un dels millors miradors de belugues. Es tracta d’un Centre d’Informació del Parc, en el qual ens podran prestar prismàtics i ens explicaran històries sobre els cetacis. Consulteu l’horari en l’oficina de turisme de Tadoussac. És un lloc increïble on ens hi passarem el temps que necessitem per poder veure-les.

El poble de Val-Jalbert

I continuarem amb la nostra ruta fins ben bé al llac de Saint-Jean, admirant pel camí, els immensos paisatges del fiord de Saguenay. La nostra intenció és arribar a la Vil·la Històrica de Val-Jalbert, que es troba propera al llac Saint-Jean. Des de la Baie-Sainte-Margueritte fins el “Village Histórique de Val-Jalbert” hi ha un xic més de dues hores de cotxe, per a gaudir de l’impressionant paisatge del fiord. Ens anirem aturant allà on ens ho demani el cos.

Es tracta d’una visita a un museu a l’aire lliure. Experimentaràs la vida com era en els anys 20 del segle passat, en una genuïna ciutat empresarial completa amb quaranta o més edificis originals de l’època. El convent-escola, el magatzem de rams generals i la fàbrica de cel·lulosa abunden en secrets que seran revelats per molts pintorescs personatges.

Amb la teva família, amics o grup, descobriràs com vivia la gent en aquest poble ultramodern on, vint-i-cinc anys abans que la resta d’habitants de la província de Québec, tenien el luxe de l’electricitat i l’aigua corrent.

A més a més, a part del poble, hi ha unes poderoses cascades que per si soles ja serien un motiu de visita. Es tracta de les poderoses cascades de Ouiatchouan, més altes que les cascades del Niàgara. Et pots col·locar a la plataforma de vidre del nou i espectacular mirador, ubicat en el cor de les cascades.

L’entrada inclou l’ascensió en telefèric fins al punt més alt de la cascada.

Gaudeix d’un dels molts tours disponibles, amb temes que van des de lo tradicional fins a lo tecnològic, o consulta les activitats culturals, recreatives i esportives que estan esperant a ésser descobertes.

L’horari d’obertura del recinte en els mesos d’estiu és de 9 a 18h, i els preus son de 33,05$ pels adults, i 14,79$ pels nens entre 3 i 17 anys (hi ha una tarifa familiar a 74,80$ per si interessés).

El poble fou fundat en el 1901 per Damase Jalbert, qui va considerar que era el lloc ideal per instal·lar una fàbrica de cel·lulosa, ja que podia recollir l’energia per el funcionament de les màquines de la producció per les cascades en el riu Ouiatchouan.

Lamentablement, en el 1927 la fàbrica va anunciar el tancament degut a la reducció de la demanda de cel·lulosa. Els costos per modernitzar la fàbrica i convertir-la en productora de paper eren tant grans que va cessar la seva activitat per sempre.

En aquell moment, unes 950 persones habitaven el poble. Tots els treballadors disposaven de cases aportades per l’empresa en l’entorn de la fàbrica. Poc a poc, varen anar marxant tots els habitants, fins que en els primers anys de la dècada de 1930 es va quedar el poble buit.

En el 1960, la Oficina de Turisme de Québec va comprar el lloc i des de llavors l’administra com un lloc de turisme. Es varen realitzar treballs de restauració i de rehabilitació de diversos edificis. Es va millorar el sistema de clavegueram i va incloure-hi l’electricitat.

En l’any 1996, aquest poble va rebre la denominació de lloc històric de Canadà. En l’actualitat dona feina a unes 40 persones i rep uns 60.000 visitants per any. La vil·la obre des de finals de maig fins a principis d’octubre.

La vil·la històrica de Val-Jalbert és petita. Només es necessita mig dia per completar la visita. Després de pagar l’entrada, pots optar per pujar a un autobús que recorre quasi tota l’extensió del poble mentres un guia explica la seva història en anglès i francès. Disposen de fulletons en espanyol.

El recorregut de l’autobús finalitza en la fàbrica, on està el restaurant i el mirador de la cascada. A partir d’aquí ets lliure de visitar el poble al teu aire. Pots tornar a agafar l’autobús per tornar, però el camí no és gaire llarg i segur que prefereixes explorar una mica.

L’entrada al complex inclou, com hem dit, l’ascensió en telefèric fins al punt més alt de la cascada, des d’on es pot contemplar l’extenció del poble i la seva pintoresca ubicació entre boscos.

A més, hi ha un curt camí de taulons de fusta que et porta enfront de la cascada Maligne, més petita que l’anterior, però rodejada de boscos.

És un lloc molt tranquil, que pot ser visitat amb nens ja que per ells és una aventura entrar i descobrir tots els detalls de les cases antigues o passejar entre les abandonades.

Algunes de les cases dels treballadors s’han desmoronat degut al pas del temps i la falta de manteniment. Hi ha barris sencers enderrocats, però queden altres moltes en peu. Les millor conservades estan en les avingudes Dubuc i Tremblay. Son cases grans, amb escales en l’entrada i un llarg porxo. Son molt boniques.

Tenien un petit saló i una cuina en la planta baixa. I en la part superior les habitacions. Algunes cases poden ser visitades. A altres és millor no acostar-s’hi.

En la zona central del poble hi ha l’església i l’escola, un edifici de dues plantes que regentaven unes monges. Es pot visitar i veure com eren les aules i les habitacions de les docents.

És habitual trobar actors enmig del poble, que ficats en el seu paper et faran, en francès, alguna pregunta impertinent sobre la indumentària o el motiu de la teva visita.

En el molí, on para l’autobús, hi ha un restaurant amb diferents tipus de menús. Junt a la mansió principal també hi ha una cafeteria. Però pots portar menjar preparat, si vols. No està prohibit entrar menjar i és un lloc propici per prendre algo enmig de la visita, en un banc o sobre la gespa.

Durant la restauració del poble, l’Oficina de Turisme va aprofitar per convertir en allotjament algunes de les antigues cases, sense fer-los-hi perdre ni un xic del seu estil de l’època. Aquestes cases estan ubicades en el centre del poble, junt a la cafeteria i la boutique. Un xic més endavant hi ha un parc infantil i enfront està l’escola junt al riu.

En la pàgina web de Val-Jalbert (Village historique de Val-Jalbert | Destination touristique (valjalbert.com)) es poden reservar els allotjaments dobles o familiars, que també inclouen un sopar i/o un dinar en el Restaurant du Moulin. Hi ha varies opcions i també un càmping, molt més econòmic.

Encara que lo atractiu d’aquest lloc és poder allotjar-se en les cases antigues i dormir amb el sò del cop de l’aigua de fons.

Lac Saint-Jean

Deixarem la decisió d’entrar a visitar el poble de Val-Jalbert a cadascú. Alguns ho trobaran agosarat en un dia amb tants kilòmetres de cotxe, i d’altres hi voldran accedir encara que sigui per unes poques hores. Deixem llibertat perquè cadascú decideixi. També s’ha de pensar que val la pena la visita únicament per veure la cascada Ouiatchoan…

De Val-Jalbert ens acostarem als pobles de Roberval o de Chambord, per visitar-los o únicament per contemplar la seva estampa en la ubicació al costat del llac Saint-Jean.

Amb els seus 230 kilòmetres de perímetre, el Lac St-Jean és un destí estiuenc molt popular entre els habitants de les ciutats de Québec i Montréal. Constitueix un veritable oasis de tranquil·litat, amagat sota els enormes boscos d’avets que cobreixen tot el centre de la província. Petits pobles com Chambord o Roberval, i varies platges circumden aquest llac d’aproximadament 1000km², instal·lat en un antic cràter que alimenten múltiples rierols abans de desaiguar en el Saguenay.

El llac St-Jean és perfecte per nedar, acampar en les seves platges i donar llargs passejos junt a la seva riba. A lo llarg de tot l’any acull diversos festivals, especialment a l’estiu, com en el que té lloc en el poble de Dolbeau, amb “rodeos” al més pur estil de l’Oest.

Riba sud del Fiord de Saguenay

I d’aquí, lo millor que podem fer, és enfilar la ruta de tornada per la riba sud del fiord de Saguenay. Uns 159 kilòmetres més a l’est del fiord (un xic més de dues hores recorrent-lo tranquil·lament i parant als miradors que més agradin), treu el cap el Cap-Trinité, un penya-segat de 320 metres des d’on es gaudeix d’una meravellosa vista sobre el fiord. Per arribar-hi s’ha d’agafar el trencall a mà esquerra a la carretera 170 a l’alçada de “Rivière-Eternité”. D’aquí farem uns 8,5 kilòmetres fins a la Baie-Eternité, que és d’on arrenca el camí cap al penya-segat.

A Baie-Eternité estem en el Parc National du Fiord-du-Saguenay, on ens hi trobarem també un Centre de Visitants. En el mateix centre, podem demanar informació de com accedir al Cap-Trinité, o també, demanar informació de com arribar a la famosa estàtua de la Notre-Dame-du-Saguenay. Per arribar en aquesta última, s’hi arriba pel Sentier de la Statue, el qual son entre 2 i 3 kilòmetres a caminar des del Centre de Visitants. Si tenim temps i podem, val la pena acostar-nos-hi (a qualsevol de les dues fites: al Cap-Trinité i/o a l’estàtua de la Notre-Dame-du-Saguenay).

En fi, aquesta és l’”única” atracció que proposaríem visitar en la riba sud del fiord, però quina una! Pot ésser tota una aventura arribar-hi.

Després d’això, continuarem la nostra ruta fins a Baie-Sainte-Catherine, que és on agafarem el ferry gratuït que ens durà de tornada a Saguenay.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat i el temps (524km i 6h i 58min):

Ja hem dit anteriorment que seria un dia molt complet. Realment ens podem estar fins a 7 hores conduint. El motiu és la visita al llac St-Jean i al poblat històric de Val-Jalbert. Creiem que aquestes atraccions valen la pena, i si trobeu que és massa tirada per fer en un sol dia, podem partir aquesta ruta circular en dos dies i dormir en un allotjament a la zona del llac St-Jean. Que cadascú opini què li resultaria millor…

I ja estem en un dels dies que més ens esperàvem: el dia de la sortida per albirar balenes! Aquest matí tenim previst fer un tour d’albirament de balenes a l’estuari del riu Sant Llorenç, però no un tour qualsevol, sinó que serà adaptat a les nostres necessitats. Quan acabem el tour, a mig matí, visitarem el poble de Tadoussac i les atraccions que ahir per la tarda-vespre no vàrem poder realitzar (Museu de les Balenes, potser Les Dunes, etc…). A la tarda, realitzarem un lleuger trekking per acostar-nos al fiord de Saguenay. Es tracta d’una ruta de senderisme que comença també al poble de Tadoussac i passa per varis miradors naturals del fiord. Valdrà molt la pena.

Tour d’albirament de balenes

A uns 200 kilòmetres al nord de la ciutat de Québec, entre les poblacions de Tadoussac i Baie-Saint-Catherine, es troba un dels millors llocs per la observació de balenes: la conjunció del fiord de Saguenay amb l’estuari del riu Sant Llorenç.

Aquest lloc forma part del Parc Marí Saguenay-Saint-Laurent, un dels dos parcs nacionals marins de Québec. És un lloc tranquil i gens massificat amb petits pobles turístics, platges, dunes, rutes per les muntanyes que voregen el riu, càmpings junt a la platja i amb un ambient marí perfecte per passejar i relaxar-se.

En aquest punt les aigües del Fiord de Saguenay (aigua dolça) es barregen amb les del Fleuve Saint-Laurent (aigua salada) creant unes condicions perfectes per a la proliferació de zooplàncton i de gran quantitat d’invertebrats… un veritable banquet per a les balenes que arriben en vaixell buscant un lloc tranquil en el que poder alimentar-se.

Una de les coses que més ens crida l’atenció al passejar per les platges de les poblacions properes (com Tadoussac) és l’efecte de les marees, que dues vegades al dia cobreixen i descobreixen platges kilomètriques de sorra i roques. Aquestes marees tenen gran importància en tot aquest procés d’intercanvi d’aigües dolces amb salades. Gràcies a elles es produeixen les corrents necessàries per empenyar les aigües salades cap a l’interior del fiord, franquejant la gran “muntanya submarina” que forma una barrera natural entre el Fiord de Saguenay i el Sant Llorenç.

Degut a la gran profunditat de l’estuari, les balenes s’apropen suficientment a la costa com per a poder veure-les des d’algun dels miradors de la riba del parc. Des de Tadoussac es pot veure com s’apropen per a respirar, sobretot balenes geperudes i belugues (a més d’alguna foca que s’apropa més del compte a la riba per poder tafanejar). Però per a poder veure-les més de prop, sens dubte lo millor és contractar un passeig amb llanxa ja que així ens podrem apropar a pocs metres de balenes, dofins, belugues, foques,…

És cert que hi ha moltes empreses que es dediquen al turisme d’albirament de cetacis (només s’han de veure els anuncis que hi ha ubicats junt a la carretera), però no totes ho fan amb llanxa petita ni disposen de permisos especials per apropar-se al màxim possible a aquests animals (sempre complint amb les distàncies mínimes permeses). D’entre totes elles recomanem a “Les Croisières Essipit” i adjuntem l’enllaç (Croisières aux baleines en zodiac – Vacances Essipit). És una empresa associada al grup d’empreses dirigides per les primeres nacions (Tourisme Autochtone de Québec) que fomenta el desenvolupament econòmic local de manera sostenible. El tracte al client diuen que és molt bò, les instal·lacions molt cuidades i l’entorn preciós.

L’embarcador de “Les Croisières Essipit”, en el que s’agafa la llanxa, està ubicat a la població de Les Bergeronnes, molt a prop de Tadoussac (a uns 20 minuts en cotxe seguint el riu a l’est). S’ha d’arribar uns 45 minuts abans de la sortida del tour per col·locar-se els pantalons i jaquetes impermeables amb les que evitarem passar fred. No hem d’oblidar que inclús a l’estiu, l’aigua del Fleuve Saint-Laurent pot arribar a estar a 4ºC! La durada del tour és de 2 hores.

Per a poder reservar un tour haurem de trucar per telèfon i donar el número de targeta de crèdit amb la que anireu a pagar. El pagament no es realitzarà fins que no arribeu i l’autoritzeu físicament a la recepció uns minuts abans de començar el tour. El preu és de 62$ + taxes (i els nens de 14 a 17 anys pagaran 41$ + taxes). La durada del trajecte és d’unes dues hores, i en la llanxa zodiac hi caben unes 12 persones.

La nostra intenció és agafar el tour de les 9h del matí, per així poder tenir durant la resta del dia el màxim de temps per gaudir-lo. També és lo més recomanable, anar-hi a primera hora del matí.

Hem de saber que des de Tadoussac salpen algunes empreses més, però que no tenen res a veure amb les característiques que presenta la sortida oferta a Croisières Essipit. Bàsicament des de Tadoussac son dues empreses:

• CROISIÈRES AML: Tour de 3 hores, sortides a les 9:45h i a les 13h. Preu sortida tipus: 99,99$. Altres sortides i preus. (Croisières aux baleines à Tadoussac | Croisières AML (croisieresaml.com)).
• TADOUSSAC AUTREMENT: Tour de 3 hores en vaixell de 24 passatgers, 4 sortides diàries. Preu: 99,99$. Altres sortides i preus.( Tadoussac Autrement | VOIR | DÉCOUVRIR | VIVRE | S’ÉMERVEILLER | Autrement…)

Com veieu, els preus no son el mateix, també s’ha de dir que son tours de 3 hores i no de dues, però un comentari que us puc fer és que està més amortitzat el tour de 2 hores que els de 3 hores, pel tipus de sortida (llanxa motora de 12 passatgers enfront a vaixells més grans…)

Com hem dit anteriorment, després de la realització del tour, aprofitarem per visitar les atraccions del poble de Tadoussac que ahir per la tarda ens varen quedar pendents.

Sentier du Fjord

Ja a la tarda, tenim pensat fer una de les rutes de senderisme més famoses que es poden fer a Tadoussac. Es tracta de la ruta Sentier du Fjord.

La ruta completa està formada per uns 13 kilòmetres de camí només d’anada, però nosaltres realitzarem una petita part (els 3,6 primers kilòmetres, és a dir, un total de 7,2km anada i tornada) que arriben a la cima d’una de les muntanyes que hi ha junt a Tadoussac. El camí comença just en la part posterior d’una petitíssima central hidroelèctrica situada junt a l’embarcador en el que s’agafa el ferry amb el que es creua el fiord (just davant hi ha un aparcament gratuït en el que deixar el cotxe, per si és el cas).

La durada prevista de la caminada son d’unes dues hores a dues hores i mitja.

A part de les vistes, un punt interessant d’aquesta ruta és que passem junt al Llac de l’Anse à l’Eau en el que hi ha castors. El millor moment per veure’ls és al capvespre, quan menys soroll hi ha i més tranquils estan els senders. També podrem veure fàcilment esquirols llistats (“Tamias striatus”). Al llarg del camí els trobarem cada dos per tres mirant-nos fixament per veure si se’ns cau una mica de pa o de menjar.

És una caminada que gaudirem de l’entorn i de la interacció contínua que té la mateixa amb el Fiord de Saguenay. Al tornar, serem conscients que val molt la pena haver-la realitzat, i tornarem a Tadoussac ben emocionats per totes les vistes que hem tingut.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat i el temps (50,90km i 42min):

El primer que farem en el dia d’avui serà anar a buscar el nostre cotxe de lloguer a les oficines del centre de la ciutat, o, en el cas que ja el tinguem perquè el vàrem recollir a l’aeroport, iniciarem la nostra road-trip pel país. Avui aprofitarem que son els primers dies de viatge, encara, i que estem prou frescos, per fer una bona tirada de kilòmetres des de Montréal. La nostra intenció és desplaçar-nos fins a Tadoussac, a l’entrada nord del Fiord de Saguenay. Un cop assentats a Tadoussac, anirem a fer una passejada de reconeixement i visitarem el poble així com alguns dels seus atractius.

El viatge o desplaçament

Comencem la ruta en el centre de Montréal, i sortirem en direcció Québec City (no ens hi aturarem, però sí que ho farem en la tornada de la volta circular que estem fent per aquestes vacances). De Montréal a Québec City hi tenim uns 255 kilòmetres que es recorren amb poc menys de 3 hores. Agafarem la Route Transcanadienne (A20) que és com l’autovia principal del país, amb dos carrils per cada sentit de circulació.

Passat Québec City, agafarem la carretera 138 que ens durà a Tadoussac, travessant el fiord de Saguenay mitjançant un ferry.

Preveiem sortir de Montréal entre les 9h i les 10h del matí (a una hora raonable que ens permeti agafar el cotxe de lloguer), i calculem arribar aproximadament als volts de les 17h com a molt tard al fiord de Saguenay (havent comptat els temps d’aturades i per dinar). Preveiem aturar-nos en algun punt de la Costa de Charlevoix (des de Sainte-Anne-de-Beaupré fins al fiord de Saguenay, discorren uns 200 kilòmetres en els quals la UNESCO els va declarar Reserva de la Biosfera pels seus extensos boscos boreals, que arriben a l’Oceà Atlàntic i la separen de la interminable tundra del nord).

Charlevoix atresora una rica varietat de flors silvestres i d’arbres de fulla caduca i perenne en els quals s’hi refugien cérvols, guineus, alcis i óssos negres, que s’apropen amb freqüència a la carretera. Aquesta zona també sorprèn amb obres d’enginyeria natural construïdes per els castors, un animal que s’ha convertit en un altre símbol del Canadà. Aquests rosegadors aqüàtics construeixen les seves llars en els rierols formant veritables preses de fusta que afecten el curs de l’aigua.

Charlevoix abarca subtils valls delimitades per penya-segats que semblen haver sorgit per protegir les poblacions assentades junt al riu. Un d’aquests pobles és l’encantador Baie-Saint-Paul, els carrers de la qual estan flanquejades per casetes d’arquitectura colonial.

Tot just uns 35km al nord es troba el Parc des Grands Jardins, una reserva natural repleta de llacs cristal·lins i foscos boscos de taiga, on es veuen ramats de caribús. Els turons del parc estan surcats per senders que permeten realitzar caminades de diferent durada. Rierol avall, es localitza la minúscula i tranquil·la Isle-aux-Coudres, un illot sembrat de petites granges i un molí. L’altre parc nacional de Charlevoix, el de Hautes-Gorges-de-la-Rivière-Malbaie, és un paradís de llacs, rius tranquils i altres d’aigües braves on es practica la canoa, el caiac, la bicicleta de muntanya i el senderisme.

Seguim i seguim la carretera 138 rumb a l’est, i es percep com el cabal del riu Sant Llorenç es va eixamplant cada cop més: un avís de la seva pròxima confluència amb les aigües de l’Atlàntic.

Finalment, un cop arribem al Fiord de Saguenay, haurem de creuar el mateix mitjançant un ferry. La carretera en aquest punt acaba en el mar, i per a creuar fins Tadoussac pujarem a un ferry gratuït que funciona durant tot el dia. Els cotxes embarquen fàcilment seguint les indicacions del personal. El trajecte dura una mitja hora i es permet baixar del cotxe per a gaudir de les vistes.

Els horaris del ferry son cada 20 minuts. La Companyia del ferry és la “Societé des Traversiers du Québec”.

Tadoussac

A l’entrar en el poble de Tadoussac, la riba sud tot just es distingeix. Aquesta bonica localitat va néixer com un centre del comerç francès de pells ja fa alguna cosa més de 200 anys, però abans fou un assentament indígena. Avui en dia Tadoussac s’ha convertit en una de les etapes més destacades en les rutes que recorren la regió.

A part de la bellesa natural del paratge, amb els seus extensos penya-segats i imponents dunes, els voltants de Tadoussac alberguen un enclavament magnífic: l’estuari on conflueixen els rius Sant Llorenç i Saguenay. Aquesta barreja d’aigües riques en nutrients – fredes les del Saguenay i més càlides les del Sant Llorenç – congrega nombroses balenes entre els mesos de maig i octubre, quan acudeixen per alimentar-se i per aparellar-se. Durant tot l’estiu i la tardor, del port de Tadoussac salpen vaixells a diari per albirar des de balenes “geperudes” fins a “blaves”, així com varies espècies de dofins. Una altra opció consisteix en realitzar una sortida a bord d’una llanxa zódiac o en caiac. Bé, d’això ja en parlarem en el dia de demà. Ara tenim feina en anar al nostre allotjament en el poble de Tadoussac, assentar-nos i preparar-ho tot per tenir-ho a punt.

Ara sí, disposarem d’un xic de temps per anar a passejar pel poble i visitar-lo. El primer de tot, però, serà visitar l’Oficina de Turisme del poble, per si hem d’actualitzar documentació o tenim qualsevol tipus de dubte (realment es diu “Maison du Tourisme de Tadoussac”).

Possiblement aquesta visita a l’oficina de turisme l’haurem de deixar per l’endemà, ja que tanquen a les 17h. Si és així, continuarem la nostra visita pels carrers del poble. Observarem la “Chauvin Trading Post”, la qual és una reconstrucció del primer establiment construït a la Nova França al 1.600. Establert en el 1600 per Pierre de Chauvin de Tonnetuit, el post comercial de Tadoussac fou testimoni del naixement de Nova França. Aquí, els aborígens i els europeus no solament varen intercanviar béns, sinó que també compartiren coneixements i valors. Descobreix la història visitant aquest emblemàtic lloc, que segueix rebent visitants de prop i de lluny.

Els horaris de visita son fins a les 18h (o sigui que segurament si volem entrar-hi ho haurem de fer en un altre dia). Els preus per entrar-hi son de 6$ l’entrada d’adult.

També distingirem una petita església, la “The little Chapel”, la qual és l’església de fusta més antiga de Nord-amèrica, construïda en el 1747. Una petita joia.

I tot passejant ens aproparem als miradors del fiord per a veure el capvespre. El camí “Sentier de la Pointe de l’Islet” està molt proper al centre del poble i és fàcilment accessible (son uns 900 metres de recorregut, els quals recorres una petita península que forma en un costat del poble). Un cop a la punta (“pointe de l’islet”), tindrem paciència i podrem veure com les balenes surten a respirar a prop de la riba a pocs metres de nosaltres.

Si ens interessa i encara hi ha força llum, podem anar a veure el capvespre acostant-nos a la zona coneguda com les “Dunes de Tadoussac”. Es troben a menys de 6 kilòmetres del centre del poble, cap a l’est. La zona disposa d’un aparcament per a vehicles, un camí, dos miradors i un Centre d’Interpretació (“Maison des Dunes”). La seva visita també la podem deixar per un altre dia que hi hagi més temps.

I finalment, també hem de tenir en compte que al mateix poble de Tadoussac, hi ha un museu molt especial que pot agradar molt als petits de la casa (i als no tant petits). Es tracta del Museu “Marine Mammal Interpretation Centre”. Traduït significa el Centre d’Interpretació de les Balenes. Els horaris d’obertura son de 9 a 18h, i els preus son de 15$ pels adults (els nens i persones menors a 17 anys entren gratuïtament). La durada de la visita es preveu en 1 hora, o més. L’exposició està en francès, però es pot experimentar amb un fulletó amb anglès. Els naturalistes del museu parlen l’anglès perfectament.

El Centre d’Interpretació de Mamífers Marins (CIMM) presenta una exhibició sobre les balenes del riu Sant Llorenç i la investigació científica relacionada. Aquest museu de ciència rep a més de 35.000 visitants cada estiu, el què el converteix en el museu més popular de North Shore! El CIMM és administrat per el Grup d’Investigació i Educació sobre Mamífers Marins (GREMM).

En el CIMM, un pot conèixer de prop a un catxalot de 13 metres de llarg, veure les barbes de la balena franca Piper, tocar una dent de narval i explorar el món acústic de les balenes. Descobreix la col·lecció més gran d’esquelets de balenes al Canadà! Els naturalistes estan presents per respondre a les seves preguntes. I, si mantens els ulls oberts, inclús podries tenir sort i veure una beluga nedant a tir de pedra!

El CIMM és una institució museística reconeguda per el Ministeri de Cultura i Comunicacions de Québec.

I amb aquesta informació, donem per finalitzada la jornada, que avui ha estat un dia força complet i bastant cansat, a causa potser del desplaçament que hem realitzat.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat i el temps (483km i 5h 57min):

Avui ens passarem el dia sencer de visita per Montréal. La nostra intenció és visitar el centre durant el matí, anomenat el Vieux-Montréal, i durant la tarda, altres zones cèntriques també, però amb la possibilitat d’utilitzar el metro de la ciutat, així com el transport de busos urbans. El ticket individual costa 3,25$ i es pot comprar en les màquines de les estacions de metro, o bé a bord del bus, per lo que tindràs que tenir l’import just en monedes, ja que no dóna canvi. Aquest ticket et permet tots els canvis entre metro i bus en 120 minuts. També hi ha un ticket de 2 viatges que costa 6$ amb el que estalvies una mica. Per últim, si volem utilitzar-lo força durant la tarda, existeix el 1 day ticket (24 hores completes des de la seva validació), costa 10$ i es ven a les estacions de metro o botigues especials.

Durant el matí

Així doncs, començarem la visita al Centre Històric per la Place de Jacques Cartier, la qual es troba en ple centre neuràlgic. Et recomanem iniciar la visita a la ciutat des del mateix centre del casc històric, ja que és una de les zones amb més encant de Montréal. Els vilatans l’anomenen “Vieux Montréal” i és una autèntica joia: carrers empedrats, placetes, terrasses i un sense fi de restaurants i locals. Fou aquí on va néixer Montreal, allí per l’any 1642. Començarem la visita des de la Place Jacques Cartier, però recorrerem el màxim de carrers i carrerons d’aquest casc històric, ja que cada una té el seu encant.

Ens dirigirem a la Rue Saint-Paul, la qual conta amb un rècord: és el carrer més antic de Montreal. Allí és on es concentrava tot el moviment de la ciutat en els seus primers anys, i això, com sembla, tampoc ha canviat. Això sí, ara no es ven peix fresc ni s’ofereixen els serveis d’un curtidor de pells o d’un ferrer… ara hi ha restaurants cars, botiges de souvenirs i molts de turistes.

En aquest mateix carrer hi ha un bonic edifici, el miris per on el miris. És el Bonsecours Market, que es va construir en el 1847 i fou el mercat local durant més de 100 anys, encara que també va allotjar la seu de l’Ajuntament, i en l’actualitat hi ha exposicions, botiguetes i algun restaurant i cafè. La portada principal i la volta son una passada. En la mateixa Place Jacques Cartier, no ens hem perdut l’edifici de l’actual ajuntament: l’Hôtel de Ville.

I just al costat del Bonsecours Market, hi ha una de les esglésies preferides de Montréal, la Notre-Dame-de-Bon-Secours (no confondre amb l’altra Notre-Dame de la que et parlarem més endavant). Després de la seva construcció en el 1771, molts mariners acudien a ella amb ofrenes per a demanar la seva protecció, així que se la va denominar l’Església dels Mariners. El què ens agrada tant d’ella és la terrasseta que té en la seva petita cúpula, des d’on hi ha unes vistes increïbles del Port Vell i de tot el Casc Històric de Montréal. També acull un museu dedicat a Marguerite Bourgeoys i un jaciment arqueològic en la seva cripta. Entrar a l’església és gratuït, però el museu i pujar a la cúpula son de pagament (14$ i 9$ respectivament). Els horaris son de 10 a 18h pels mesos d’estiu.

Seguirem caminant per la Rue de la Commune, on hi ha unes quantes terrassetes, i arribaràs al Port Vell, que fou modernitzat fa poc i és una zona a l’aire lliure on més gaudeixen els vil·latans en el seu temps lliure. És com un parc, amb zones on descansar, unes passarel·les on realitzar uns bonics passejos al costat del Riu Sant Llorenç, una nòria, una platja, mercats i ambient del bò. Quan actua a la ciutat el famós Circ du Soleil solen instal·lar-hi la carpa aquí, en el port vell.

Un cop al Port Vell, et pots apropar fins a la Torre del Rellotge, un edifici de 45 metres d’alçada construït en el 1922 i que alguns diuen que recorda, amb algo d’imaginació, al Big Ben (en realitat l’única semblança és que els dos tenen rellotge). El millor d’anar fins allí és que tindràs una molt bona panoràmica del Pont Jacques Cartier, tot una icona de Montréal.

Travessant de nord a sud el Port Vell, arribarem a la Rue Saint-Sulpice i ens dirigirem a la Place d’Armes. Allí no et pots perdre una aturada en la Basílica de Notre-Dame de Montréal, el temple religiós més important de la ciutat i un dels més importants de tot Canadà. Les seves dues torres frontals et recordaran als de la seva malparada cosina de París. A més, en el seu interior podràs contemplar les seves fenomenals vidrieres, aquestes inspirades en una altra de les esglésies franceses més famoses: Sainte Chapelle. La seva construcció va passar per diferents etapes, fins a veure-la tal i com avui se’ns presenta. Una curiositat: les seves dues torres bessones de 69 metres d’alçada tenen nom; una es diu “La Persévérance” i l’altra “La Tempérance”.

Per cert, cada dia a les 18h en el seu interior fan un espectacle de llums que val la pena de veure. Dura 45 minuts i costa 32$ (un pèl car). L’espectacle es diu “Aura”.

La Basílica és la cara principal de la bonica Place d’Armes, però no el seu únic edifici important. En un dels seus xamfrans es manté en peu el Seminari de Saint-Sulpice. Es tracta ni més ni menys que del segon edifici més antic de Montréal. La seva construcció data de l’any 1687, i de la seva façana crida l’atenció el rellotge que hi ha sota el campanar, elaborat a París en el 1701 i un dels més antics d’aquest tipus en tot Nordamèrica.

Al migdia

A hores d’ara, si és que encara no hi hem arribat, devem ser pels volts del migdia. És el moment, a part de buscar un restaurant i dinar, de sortir del casc històric i visitar altres barris i altres atraccions.

Al costat de la part antiga de Montréal, a peu, hi ha el Barri Xinès (que no és tant extens com per exemple el de Toronto), però sí que és força encantador. Pots sentir la oloreta dels seus restaurants, o la sensació de pau en el seu parc “Sun Yat-sen Park”. Aquest ambient et transportarà fins a Àsia!

També cal dir, tot i que no hi podrem anar per falta de temps, que una de les zones més boniques de la ciutat és la Mile End, la qual està repleta de galeries d’art, botigues algo exclusives i llocs molt interessants on menjar a gust, encara que no massa econòmic.

Un altre barri que sí està més a prop del centre i que podem aprofitar per acostar-nos-hi, és sens dubte, Le Plateau Mont-Royal, un barri ple de casetes de pedra molt boniques que t’entraran ganes d’anar-te’n al banc a demanar una hipoteca. Podem acostar-nos a la plaça de Saint Louis Square, on és el millor lloc per a gaudir de l’ambient local.

Un dels plats típics de Canadà és l’anomenada “poutine”, i es tracta de patates fregides amb formatge i salsa de carn. Un dels llocs “llegendaris” que ho fan molt bé és a La Banquise, tot i que no està a la nostra ruta l’arribar-hi (es troba a 45 minuts a peu d’on estem). La podem menjar en qualsevol altre lloc que trobem.

I a prop de la Saint-Louis Square, a uns 900 metres (12 minuts a peu), es troba un altre dels llocs emblemàtics de Montréal, l’Hôtel-Dieu de Montréal, que acull un museu sobre la història de la ciutat i de la seva fundació, a més d’informació sobre l’evolució de la sanitat i la medicina. L’interès d’aquest lloc no radica tant en les seves exposicions, sinó en el propi edifici, doncs fou el primer hospital de Montréal, construït en el 1645, i per tant, un dels edificis més antics de la ciutat. L’entrada al museu costa 10$. Una curiositat: la traducció d’”Hôtel-Dieu” seria “Hotel de Déu”, i fa referència a que en el seu origen, eren institucions religioses les que s’ocupaven d’atendre els malalts.

Durant la tarda

Tenim un fotimer de propostes per realitzar aquesta tarda, ja us les anirem detallant. El que està clar, és que tot no ho podrem fer (com sempre, quina notícia!). Un bon pla seria acostar-nos al riu de Saint-Lawrence i fer un passeig en vaixell de 1 hora (Montreal: crucero turístico Le Bateau-Mouche por San Lorenzo | GetYourGuide). O si ens estimem més podem fer en plan romàntic, un creuer amb sopar pel riu (Montreal: Crucero con cena de cinco platos | GetYourGuide). Veureu que el primer pla és més econòmic que el segon.

Si escollim acostar-nos al riu, hem de saber que el mateix, posseeix unes quantes illetes al seu pas per Montréal. La més interessant és Île-Sainte-Hélène, un parc públic immens on passar una bona tarda en família. Allí s’hi troben “La Biosphère”, un museu dedicat al mediambient amb la seva enorme i famosa cúpula, o “La Ronde”, un parc d’atraccions que fa les delícies dels petits (i no tant petits). En la veïna Île Notre-Dame (una illa completament artificial) hi té lloc el Gran Premi de Fórmula 1.

Per altra banda, si tens ganes d’un passeig per la natura, o bé simplement estirar una mica les cames amb les millors vistes de Montréal, i no t’interessa el pla del riu, llavors ves al Parc Mont-Royal, el pulmó verd de la ciutat. Dirigeix-te al Belvédère Kondiaronk on les vistes son d’aquestes que et deixen sense respiració. Pots pujar-hi caminant o millor agafar el bus nº11 que recorre la carretera principal del Parc i et deixa com a 10 minuts del mirador. És possiblement un altre dels imprescindibles a fer a Montréal!

Per la nostra informació, a l’igual que a Toronto, Montréal conta amb un sistema de passadissos i galeries subterrànies que s’utilitzen durant els mesos hivernals com a autèntics carrers, i que connecten estacions de metro, edificis, centres comercials i negocis. Aquí se n’hi diuen RÉSO (xarxa en francès), però també es coneix com a “underground city” i és que és així: una veritable ciutat sota els carrers de Montréal. Ens ha semblat algo molt curiós. També dit de passada, Montréal no té fama de ser una ciutat súper animada, tot i que hi ha algunes zones molt entretingudes quan baixa el sol, com per exemple el Gay Village o el Barri Llatí, relativament propers al centre.

Si segueixes el pla del mirador, també segur que t’interessarà anar fins a la direcció 1420 de Crescent Street, on hi ha un gratacels amb un enorme mural amb el retrat de Leonard Cohen, un dels millors cantautors de tots els temps.

Seguidament, si t’agrada l’art, pots visitar el Montréal Museum of Fine Arts, especialment si vols aprofundir sobre l’art canadenc i, en especial del Québec. L’entrada costa 24$ pels adults, i el seu horari és de dimarts a diumenge de 10 a 17h. Potser ja no et donarà temps per entrar-hi…

Si véns a Montreal en el mes de Gener, cal dir que a finals d’aquest mes hi ha una cita ineludible pels amants de la música electrònica: l’”Igloofest”. Això sí, no t’oblidis de portar roba pesada d’hivern, perquè el fred en aquestes latituds és cosa molt sèria. A l’estiu hi ha una gran quantitat de festivals de música, esdeveniments a l’aire lliure, mercats al carrer, etc…

En quan al tema arquitectònic, hi ha un edifici que et pot agradar. És el Palau de Congressos de Montréal (Montréal Convention Centre), el qual presenta una façana bastant impactant, ja que es tracta d’un mur cortina tot de vidre de diferents colors. Per fer-se una selfie!

I un nou pla per realitzar durant la tarda (si descartem el del riu i el del pulmó verd), és anar fins al Parc Olímpic i pujar a la Montreal Tower, el qual és un lloc ben curiós. Es tracta d’una torre inclinada de més de 150 metres d’alt, la qual conta amb un mirador i diuen que les vistes son de les millors. Es tracta de l’estructura inclinada més alta del món. El preu per pujar-hi és de 22,5$. Segur que val la pena.

Per arribar-hi serà necessari agafar transport públic, ja que està a uns 7km del centre de la ciutat. Si estàs al centre, lo millor és agafar les línies 2 i 1 des de la Place d’Armes. T’hi porten directament amb menys de 30 minuts.

Per la nostra informació, hem de dir, que la ciutat està esquitxada per petites i no tant petites esglésies. Ja t’hem parlat de dues d’elles, però n’hi ha dues altres que son també molt interessants de visitar, com son la Cathédrale Marie-Reine-du-Monde, en ple centre financer (el contrast amb els gratacels és espectacular) i amb un interior que recorda a Sant Pere del Vaticà; i el Saint-Joseph’s Oratory, el centre religiós més gran del Canadà que conta a més amb una de les cúpules més grans del món. Visitar aquestes dues descomunals esglésies seria un altre dels plans a fer per aquesta tarda, per exemple. Si veus una mitja esfera que sobresurt en l’skyline de Montréal sabràs llavors de què es tracta.

Per anar finalitzant amb la descripció de la ruta del dia, hem de dir que també hi ha la possibilitat d’anar a veure dos mercats locals de la ciutat, on ens trobarem amb multitud de productes frescs i també menjar a bons preus. Aquí a Montréal podràs anar al Jean-Talon Market o a l’Atwater Market. I finalment, també et proposem la possibilitat d’anar a veure un partit de hockey gel, el qual és un esport nacional canadenc! L’equip local és el més important de tot Canadà, els Canadiens, i juguen en el Bell Centre. Aquí pots veure quan seran els seus pròxims partits (Montréal Canadiens Schedule | Montréal Canadiens (nhl.com)).

Esperem que les atraccions i plans proposats us hagin fet servei per passar un dia completament increïble a la segona ciutat del país.

Per veure les atraccions proposades només cal que aneu en l’article general del viatge, on hi ha un mapa de google maps amb totes elles marcades. A partir del dia de demà, adjuntarem un nou mapa de google maps amb l’itinerari de la ruta marcada.

Montréal serà la nostra porta d’entrada al Québec, una de les províncies més curioses de Canadà. Aquí es parla francès i mentres camines pels seus carrers és difícil creure que segueixes a Nord-America. Chinatown es transforma en “Le Quartier Chinois” i els carrers empedrats del Vieux Port semblen els de qualsevol ciutat europea.

Es tracta de la capital cultural del Canadà. Aquest calidoscopi de cases, carrers i barris mal amalgamats, bé mereixen una visita.

Com hem vist abans en l’article, la forma més ràpida i còmoda d’arribar a Montréal des de Catalunya, és amb els vols directes de la companyia canadenca Air Transat.

En la simulació realitzada en la plataforma Skyscanner, el vol d’anada és a les 13:15h a l’Aeroport del Prat (BCN) i arribada a les 15:40h a l’Aeroport Internacional Pierre Elliott Trudeau (YUL). La durada del vol (tenint en compte el canvi horari) és de 8h i 25min. Com podeu veure, doncs, a Montréal van 6 hores enrere respecte a Catalunya i Espanya.

Un cop hem arribat a l’aeroport de Montréal (es troba a uns 20 kilòmetres a l’oest del centre de la ciutat de Montréal), la nostra intenció serà anar a buscar el nostre allotjament per dues nits.

L’allotjament el tindrem en el Casc Històric de la ciutat, el barri de Vieux Montréal. Com hem dit abans, no anirem a buscar el cotxe de lloguer perquè ho farem a les oficines de la companyia en el centre de la ciutat de Montréal, el dia que marxem.

En el cas que no pugui ésser, també hi ha l’opció d’anar a buscar el cotxe de lloguer en el mateix aeroport i aparcar-lo en el nostre allotjament. A l’hora de la reserva de l’allotjament, ho haurem d’haver tingut en compte i fer la reserva incloent una plaça d’aparcament.

En fi, en el cas que no haguem d’anar a buscar el cotxe de lloguer, per arribar al centre de Montréal ho farem mitjançant la xarxa de busos metropolitans, en aquest cas, mitjançant l’autobús 747 Express que ens durà en 39 minuts a la parada de “René-Lévesque/Saint-Laurent”, a 750 metres de la Place Jacques Cartier, on hi ha l’Ajuntament de la ciutat (Hôtel de Ville). La freqüència de pas d’aquest autobús és cada 30 minuts. El cost del bitllet és de 10$ (dòlars canadencs: avui dia, 1 dòlar canadenc equival a 0,76 euros), és a dir, ens costarà uns 7,6€.

En resum, hi ha tres serveis d’autobusos per anar de l’Aeroport de Montréal al centre. El més ràpid d’ells és el 747 Express. El recorregut total comprèn 11 parades, i el servei està operatiu les 24 hores del dia, cada dia de la setmana. Amb el bitllet que has pagat pots viatjar en autobusos i metros del STM durant 24 hores. El bitllet s’adquireix a les màquines de la terminal d’Arribades. Els serveis regulars 204 i 209 també et porten de l’Aeroport de Montréal al centre. El 204 et porta de l’Aeroport de Montréal a l’estació de tren de Dorval. En quan al 209, connecta l’estació de Roxboro-Pierrefonds amb l’aeroport. Els bitllets costen 3,25$ i tens que pagar la quantitat exacta al conductor. També cal dir i saber que hi ha l’opció del taxi: hi ha una tarifa fixa de 41$ per anar de l’Aeroport de Montréal a qualsevol destinació al centre de la ciutat. Tanmateix, si vols anar a qualsevol altre lloc de la ciutat, la tarifa mínima és de 17,45$ i després es posa en marxa el taxímetre.

Bé, ja som al centre de la ciutat i hem anat a deixar les maletes en el nostre allotjament. La intenció d’aquest primer dia és assentar-nos al país, i si queda temps, anar a donar un passeig pels voltants de l’allotjament. També, si ens interessa, podem anar a qualsevol de les dues Oficines de Turisme del centre que hi ha a la ciutat. La que ens quedarà més a prop, ja que es troba a l’interior del barri Vieux-Montréal, està ubicada al 174 de la Rue Notre-Dame, fent xamfrà amb la plaça Jacques Cartier. L’altra oficina, està un xic més lluny, en ple barri financer de la ciutat, ubicada a 2,2km (uns 29 minuts a peu), en el 1255 de la Rue Peel, al costat de la plaça Square Dorchester.

En principi, la jornada d’avui la deixarem aquí, i en funció del temps i les ganes farem una cosa o altra. Segurament ens arribarà per anar a donar un volt pel casc històric de la ciutat.

Adjuntem la ruta realitzada des de l’Aeroport al centre de la ciutat, amb la inclusió de l’oficina de turisme visitada, en un plànol de google maps: