Vam fer els 36,90 kilòmetres que ens separaven de l’Alghero (vam tardar uns 46 minuts), passant per la carretera comarcal SP42, de doble sentit de circulació, amb un carril per sentit. Vàrem arribar a les immediacions de l’Alghero i vam agafar la ronda SS127bis que ens portaria fins a dins el casc urbà, en la zona del barri de Lido. La carretera es va transformar en una Avinguda, la Via Giuseppe Garibaldi. Vàrem vorejar el casc històric per la Via Sassari i per la Via XX Settembre i ja arribàrem a la Piazza Sulís que és on volíem deixar el cotxe provisionalment per anar a buscar l’allotjament.
L’apartament era a la Via Carlo Alberto, 107, a ple centre històric de l’Alghero. Un cop descarregades les maletes vàrem anar a aparcar el cotxe, ens van comentar que anéssim a un descampat que estava a prop del centre. Es tractava de la Piazzale della Pace, i hi havia alguns aparcaments lliures, i alguns de gratuïts.
L’apartament de l’Alghero era un piset a un àtic d’una finca antiga i estreta del barri antic, i sense ascensor. No recordo si vam pujar 3 o 4 pisos amb les maletes, el que si recordo era com estava l’escala, una escala vella, estreta i amb els graons a diferents mides que va fer que tota l’operació fos de risc. Un cop instal·lats vàrem veure que el nostre apartament també era molt petit, com la finca i l’escala. Hi havia un llit de matrimoni i un sofà llit, i l’espai que quedava llavors era quasi inexistent. Era una sola cambra on hi havia una barra amb la cuina (que tocaves al sostre amb el cap, ja que el sostre era la coberta de l’edifici i estava amb pendent), una taula pel menjador i un llit de matrimoni amb un sofà llit doble. A part, hi havia un bany on també tocaves de cap… No ens va fer gaire gràcia el fet de pensar que hi passaríem alguns dies, però com tot, al final ens vàrem acostumar a la situació. Vam contractar l’apartament amb l’empresa “Homelidays”. Lògicament, no el recomanem a ningú, potser a una parella si, però a quatre persones no.
La Piazzale della Pace estava a 900 metres de l’apartament, a uns 12 minuts a peu. El trajecte ens el vam aprendre ràpid de tant fer-lo servir.
Vam començar per anar fins al Port de Barcelona a buscar el vaixell que ens tindria que portar a Sardenya. El vaixell és de l’empresa “Grimaldi Lines” i es diu “Cruise Barcelona”. Vam haver d’arribar al Port dues hores abans, temps previst per organitzar els cotxes i obtenir les targetes d’embarcament. El vaixell no sortia fins a les 22:15h. I aquest va sortir ben puntual. L’import del bitllet ens va costar 266,65€ pel viatge d’anada.
Vam travessar el Port de Barcelona i ens ho miràvem des del vaixell, perquè no ens ho volíem perdre ja que no estem acostumats a sortir des del Port de Barcelona. Un cop vam deixar les llums del Port vam anar a intentar dormir al camarot.
Port de BarcelonaPort de Barcelona
L’endemà al matí, ja ens vam despertar quan arribàvem al Port de Porto Torres. Va ser molt ràpid: atracar el vaixell i de seguida vam sortir amb els cotxes, nosaltres en direcció a l’Alghero.
Pot semblar Sardegna una regió o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil escollir entre tanta naturalesa i pobles i ciutats amb encant.
La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones de Sardegna i veure-les a fons, sense cap necessitat de volguer veure tot el país o el màxim d’ell. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar. Es tracta d’una ruta per Sardegna de 12 dies, visitant des de 5 llocs diferents, fent com un recorregut circular per l’illa:
A mode introductori, adjuntem el detall del viatge i el programa dels dies, amb tot el que donarà de si, i amb l’arribada i sortida:
Tant en el viatge d’anada com en el de tornada, ens mourem mitjançant un vaixell que fa la ruta Barcelona a Porto Torres (Sardenya) i a l’inrevés. El cotxe el portem a dins del mateix vaixell. La resta de jornades del viatge (12 dies), serà necessari moure’ns amb cotxe propi, ja que és la manera més económica i pràctica de viatjar durant els esmentats dies.
I finalment ha arribat el dia que no volíem que arribés. El nostre últim dia a Bretanya. Això si, visitarem sense parar fins que es faci l’hora de tornar a l’aeroport de Rennes. El nostre vol marxa a la tarda, per tant, el matí i al migdia aprofitarem al màxim per veure més coses, tot acostant-nos a l’àrea de Rennes. A part d’això, el dia ha començat amb pluja intensa, o sigui que la pluja ens acompanyarà.
La nostra intenció és primer visitar la ciutat santuari de Sainte-Anne-d’Auray, que l’hem tingut aquests últims dies molt a prop i encara no hi hem anat.
La ciutat santuari Sainte-Anne-d’Auray fou el primer centre de peregrinació catòlic de Bretanya. Si bé la basílica neogòtica és la brotxa d’or de la visita, recorre també el claustre, para’t davant de la font miraculosa, el monument commemoratiu, prop de la gran estàtua o en l’espai de Juan Pau II. S’ofereixen visites comentades que t’ajudaran a conèixer millor aquest patrimoni destacable. Si visites aquesta ciutat en família, anima’t a participar en el gran joc “En busca de les claus del temps”, la guia del qual està disponible en la Oficina de Turisme.
Sainte-Anne-d’Auray
Per nosaltres, aquests son els principals imprescindibles de la visita a Sainte Anne d’Auray:
El claustre és el monument més antic del Santuari. Fou construït en el segle XVII per els pares carmelites que es varen encarregar de les peregrinacions a la mort d’Yves Nicolazic.
En el 1865, la basílica va substituir a la petita capella del segle XVII construïda per Yvon Nicolazic. De fet, era massa petita, ja no podia acomodar a la multitud de peregrins que es tornaven cada cop més nombrosos en peregrinació a Sainte-Anne-d’Auray. Aquesta imponent basílica té un campanar que s’eleva a 75m d’alçada.
Basílica de Sainte-Anne-d’AurayBasílica de Sainte-Anne-d’Auray
La Scala Sancta, també coneguda com l’”escala santa”, es va col·locar originàriament enfront de la capella, en la plaça actual. Durant les grans reunions, es va celebrar missa des de l’altar col·locat allí. Durant la construcció de la basílica, aquest monument fou traslladat pedra a pedra i reconstruït de forma idèntica.
El Memorial, el monument més recent, fou construït a partir de 1922 en memòria de les víctimes bretones de la Primera Guerra Mundial. Durant l’indult del 26 de juliol, es celebra la missa des de el seu altar. Avui, aquest monument està dedicat a tots els morts de totes les guerres.
Memorial als morts de Bretanya durant les dues Guerres Mundials
L’espai Juan Pau II es va crear arrel de l’arribada del Papa en el 1996. Està format per llambordes gravades amb les inicials dels compradors que acudiren a assistir a l’esdeveniment.
La casa de Yves Nicolazic es troba a 300m del santuari, a la rue de Vannes. Casa incendiada en el 1903 i reconstruïda de forma idèntica (excepte el sostre de palla) en 1967. Pots descobrir mobles bretons. L’entrada és lliure i està oberta tots els dies en la temporada d’estiu.
El tresor i els rostres de Santa Anna son dos espais remodelats. El tresor inclou exvots oferts en agraïment a Santa Anna, i la galeria presenta objectes d’art que il·lustren la rica personalitat de Santa Anna, àvia de Jesús i patrona dels bretons.
La totalitat dels monuments son accessibles durant l’horari d’obertura del santuari, de 8h a 19h.
Amb la pluja que feia, vam voler marxar de Sainte Anne, però a prop d’allí vam veure un Cementiri Militar de la Segona Guerra Mundial, de soldats francesos abatuts, i a mi em feia gràcia poder-hi entrar. Hi vam entrar tots quatre, la veritat és que entre el silenci, la pluja i el lloc es respirava una certa emoció i tensió.
Cementiri militar francès de la Segona Guerra MundialCementiri militar francès de la Segona Guerra Mundial
El cementiri estava a uns 750 metres de la basílica de Sainte-Anne-d’Auray. Vam agafar el cotxe i vam seguir la nostra ruta, ja en direcció a Rennes, però amb aturada al poble de Josselin. Per arribar a Josselin vam agafar dues carreteres locals com la D17, i la D16 que ens va portar fins a la nacional N24 i d’aquí al centre històric de Josselin. El temps de ruta va ésser d’uns 51 minuts i vam recórrer uns 52,60km. Vam aparcar molt bé, ja que plovia i les places d’aparcament no estaven plenes.
Josselin posseeix un gran casc històric medieval, i sobretot, un castell imponent. Les imponents torres del castell es reflecteixen en les aigües del riu Oust. El castell, propietat de la família Rohan, una de les estirps més antigues de Bretanya, és el símbol d’aquesta bonica ciutat. Vam estar alguna hora (i plovent) passejant sense rumb fixe per els carrerons plens d’encant d’aquest Petit Poble amb Caràcter, i vam visitar la Basílica.
Casc històric de JosselinCasc històric de Josselin
Josselin, etapa important de la ruta dels Ducs, treu el cap al riu Oust. La història de la ciutat està molt vinculada amb la del castell, que domina la ciutadella. El castell és d’estil gòtic flamíger i un interessant exemple de l’arquitectura feudal i renaixentista. Fou fundat a principis del segle XII i en l’actualitat segueix estant habitat per els descendents dels fundadors: la família Rohan. Es pot gaudir dels seus bonics jardins. Ens vàrem haver de conformar en veure’l per fora.
Casc històric de JosselinCasc històric de Josselin
El barri de Sainte-Croix, tant antic com el castell, construït al voltant de l’encantadora capella homònima, presenta bonics exemples de cases medievals d’entramat de fusta. Encara que la més antiga data de 1538, tot el barri fou restaurat en 2006.
El circuït de la vall de l’Oust (marques grogues) comença en la casa del “rescloser” i avança al llarg de 12km entre vegetació, esglésies gòtiques i cases. És un passeig d’unes tres hores a peu i molt més ràpid en bicicleta. Per suposat, no estàvem per gaires passejos amb la que estava caient.
Les visites imprescindibles a Josselin son:
El casc històric: ens vàrem fer una bona caminada pel mateix, amb la descoberta de magnífics carrerons medievals i finques amb els entramats típics de fusta.
Casc històric de JosselinCasc històric de Josselin
El castell de la família Rohan: el vàrem haver de gaudir per fora
El Castell de JosselinEl castell de Josselin
La Basílica de Notre-Dame-du-Roncier: vàrem visitar-la i vàrem pujar a la seva torre, amb magnífiques vistes de Josselin i les seves teulades.
Visita a la Basílica i a la torre de la Basílica. Grans vistes de JosselinVisita a la Basílica i a la torre de la Basílica. Grans vistes de Josselin
La casa de 1538 amb cariàtides (columnes amb forma de dona) i bigues esculpides amb temes de caça
Les rescloses, la casa de rescloses, el molí i l’abocador
Ens quedàrem a dinar a Josselin, ja que la visita al poble i a la Basílica s’ho mereixien. Després de dinar, vàrem continuar amb la ruta, i només ens volíem parar a Paimpont, a la Forêt de Brocéliande, però el temps va estar implacable tot el dia. Tot lo què no havia plogut en els dies anteriors, ho va treure en aquest dia. Vàrem tenir molta sort amb el temps la resta de dies, ja que pràcticament no va ploure cap dia. Al cap de 34 minuts de marxar de Josselin (uns 38,30km de cotxe), arribàvem a la Forêt de Brocéliande. Vàrem aparcar i entrar al Centre d’Interpretació Porte des Secrets. Vam estar observant informació i documentació del lloc i vam voler anar afer una volta al llac, però plovia molt. Vam decidir de donar el viatge per finalitzat i encaminar-nos a anar a l’aeroport de Rennes, o sinó faríem tard.
Tots hem escoltat la llegenda del rei Artur. En aquest bosc de Brocéliande va néixer la seva llegenda. Amb només anomenar aquest lloc de boscos magnífics, entre landes i estanys, a on visqueren la fada Viviana, el mag Merlí o el cavaller de Lancelot, ja vam viatjar a un lloc màgic, i que pot descobrir-se amb magnífiques excursions. El castell de Comper, ocupat en el segle IX per el rei Salomó, és una aturada en el camí obligada durant els passejos per el bosc de Brocéliande. Segons la llegenda aquest lloc que, actualment alberga el Centre d’Interpretació del rei Artur, on s’organitzen exposicions, espectacles i excursions temàtiques, fou la residència de la fada Viviana. Per qui vulgui refrescar la memòria o saber més sobre el bosc i aquestes llegendes meravelloses, el millor és dirigir-se a “La Porte des Secrets”. Petits i grans quedaran encantats! Posem rumb al Vall de mai tornar: el Val-sans-retour! Es tracta d’un vall estret i un lloc llegendari, on la fada Viviana mantenia presoners als marits infidels que s’aventuraven per aquests paratges. Lancelot, un cavaller valent criat per la fada, va acabar amb el malefici a l’enfrontar-se als dragons i alliberar els presoners. Avui en dia el magnífic passeig de les Landes de Gurwant de 11 kilòmetres condueix fins a impressionants llocs llegendaris com el castell de Trécesson, la casa de Viviane o la tomba dels gegants. La font de Barenton és un dels llocs més llegendaris d’aquest bosc. Fou precisament aquí on el mag Merlí va conèixer a la fada Viviana. L’aigua d’aquesta font clapoteja bombolles considerades màgiques. Sembla ser que curava la tinya, calmava als bojos i ajudava a les joves a trobar marit. Si tens somnis de joventut, la font de la Joventut es troba a pocs passos.
Descobrir la màgia del bosc de Brocéliande ens quedava per un altre viatge, així com també descobrir la fantàstica illa de Belle-île-en-Mer, al Morbihan.
Del bosc fins a l’aeroport de Rennes hi havia uns 37,90km (uns 35 minuts amb cotxe). Els vam fer d’una tirada i vam anar a retornar el cotxe de lloguer i cap a embarcar, que estàvem a punt de fer tard.
Adjuntem la documentació gràfica de la visita a Josselin:
Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (130,00km amb 1h 59min) .
Avui tornava a ésser un dia en el qual visitaríem un poble i una ciutat, ambdós imprescindibles per veure a Bretanya. Al matí, el passaríem a Rochefort-en-Terre, i a la tarda i vespre els passaríem a Vannes, la capital del departament de Morbihan i ciutat meravellosa típicament bretona.
Vam sortir de l’allotjament i vam anar a trobar la carretera nacional N165 que ens portaria cap a l’est, passant per les immediacions de Vannes. Aquí agafaríem una altra nacional, la N166, i els últims 25 kilòmetres els faríem per la carretera comarcal D775, on agafant el trencall per la D777 arribaríem a Roche fort-en-Terre, després d’haver fet 55 kilòmetres (uns 53 minuts amb cotxe).
Rochefort-en-TerreRochefort-en-Terre
Sens dubte, és un dels més bells “Petits Pobles amb Caràcter” de Bretanya. Rochefort-en-Terre convida a emprendre un viatge per el temps amb les seves muralles, el castell i les seves cases antigues. El poble s’engalana de flors i durant tot l’any està animat amb les seves boniques botigues, galeries i tallers d’artistes.
Place du Puits, Rochefort-en-TerrePlace du Puits, Rochefort-en-Terre
Enmig de les landes i dels boscos, Rochefort-en-Terre s’alça sobre un penyal rocós i s’engalana amb flors de tots els colors. Aquesta combinació li ha permès entrar en el club dels pobles més bonics de França. Com a mínim, per nosaltres, estaria al mateix nivell que Locronan, i Locronan és nivell top, o sigui que… Aquí es cuiden tots els detalls: carrerons empedrats, rètols harmonitzats,… La ciutat sembla una joia enfilada en el cor de Morbihan. No t’oblidis d’aixecar la vista per admirar les cases medievals de l’encantadora plaça del Puits i del carrer Saint-Michel. A l’estiu, la ciutat és totalment per a vianants. La felicitat total!
Place du Puits, Rochefort-en-TerrePlace du Puits, Rochefort-en-Terre
La construcció del castell de Rochefort-en-Terre data del segle XII, però fou reconstruït en el segle XVII. Encara que en el segle XX, el pintor nord-americà Alfred Klots el va reformar, el transformà en palauet i no va tardar en convertir el poble en lloc de trobada d’artistes.
Rochefort-en-TerreRochefort-en-Terre
Per apreciar realment aquest lloc el millor és venir ben d’hora al matí. Per escapar de la multitud, per la tarda les ribes de l’estany del Moulin Neuf son el punt de partida ideal per una bonica excursió que rodeja Rochefort-en-Terre. Calcula unes dues hores per els 6 kilòmetres del recorregut blau.
Rochefort-en-TerreRochefort-en-Terre
Finalment, les nostres visites imprescindibles son:
De la Plaça Saint-Michel al castell: cases del segle XVI al XVIII, antics palauets, cases d’entramat de fusta
La Llotja en forma de ferradura
Les dues portes fortificades
Els vestigis del castell medieval del segle XII i el parc de la casa pairal del segle XX
Parc del Castell, Rochefort-en-TerreParc del Castell, Rochefort-en-Terre
La col·legiata Notre-Dame-de-la-Tronchaye dels segles XII i XVI
Ens sabia molt de greu marxar d’aquest poble, era com un pessebre, era encantador. Vam haver d’esforçar-nos molt per entendre el perquè havíem de marxar, però és que ens esperava un altre igual o millor que aquest, per tant, vam anar a buscar el cotxe i vam anar tirant a Vannes.
De Rochefort-en-Terre a Vannes hi ha aproximadament 39,60km que es recorren en 41 minuts de cotxe. Vannes no es pot comparar amb Rochefort-en-Terre ja que aquesta ciutat és la capital del departament, i és una ciutat de 53.200 habitants. La nostra intenció era aparcar a prop del recinte emmurallat, però abans d’això, teníem una cita ineludible amb el minigolf.
Minigolf a Vannes
Com és de costum a les nostres vacances, allà on anem, mirem de fer una partida de minigolf els quatre, i a Bretanya, en vam trobar un a Vannes. Estava ubicat al sud de la ciutat, a uns 2 kilòmetres del centre, a prop de la desembocadura del riu La Marle, en un complex comercial de la ciutat, així que, vam fer la nostra partida i després sí que vam anar a aparcar a prop del centre històric, concretament vam aparcar a l’aparcament soterrat del port esportiu, anomenat “Parking Q-Park Port Vannes”. Sortíem i hi havia l’oficina de turisme allà mateix. Ens vam proveir de plànols i informació, i vam començar la visita al casc històric de Vannes per la Porta de Saint-Vincent, la qual és l’inici de tots els recorreguts indicats en l’oficina de turisme. Vam combinar els recorreguts 1 i 2:
Recorregut 1: El casc medieval. Color vermell. 1h 30 minuts aproximadament
Recorregut 2: Les fortificacions. Color blau. 1h 30 minuts aproximadament.
En total, doncs, vam fer un recorregut d’unes 3 hores, però segur que en vam tardar més, ja que ens vam parar a molts llocs a tirar fotos, etc…
Us enumerarem els imprescindibles dels recorreguts 1 i 2. Començarem per l’1: El casc medieval. A través de l’intramurs, aquest passeig et permetrà imaginar-te l’atmosfera d’una ciutat en diferents èpoques. Els edificis més destacables son:
Porta San Vicente Ferrer: Oberta a la muralla a principis del segle XVII i reconstruïda en el segle XVIII, és rodejada, des de 1840 per edificis formant un hemicicle que delimita la Place Gambetta. Sota l’estàtua del Sant Patró de la ciutat San Vicenç Ferrer, l’escut representa l’ermini, símbol de Bretanya, coronat de tres torres que simbolitzen la ciutat fortificada i emmarcada per dos llebrers, regalats per els bretons al rei de França Francesc I, quan va venir a Vannes en 1532.
Porta Sant Vicenç Ferrer
Place des Lices: Espai urbanitzat en el segle XIV, va conservar les seves disposicions d’origen. És aquí on tenien lloc les justes i els tornejos, organitzats pel duc de Bretanya la residència de la qual, el Château de l’Hermine (ara destruït), es trobava al costat. Avui, dues vegades per setmana, s’instal.la el mercat (el dimecres i el dissabte pels matins).
Casa de Vannes i la seva dona: Esculpits en l’angle d’una casa d’entramat de fusta del segle XVI, aquests dos personatges de granit amputats de les seves mans eren segurament un antic rètol. Aquesta parella somrient ha estat batejada així a finals del segle XIX. Més amunt, sota la teulada, una estàtua de fusta de Sant Francesc d’Assís.
Vannes i la seva donaVannes i la seva dona
Château Gaillard: Avui museu d’història i d’arqueologia, aquesta morada urbana tota de pedra ha estat construïda per Jean de Malestroit, bisbe de Nantes i canceller del duc Jean IV en la primera meitat del segle XV. S’aixeca en quatre pisos. En destaquen les finestres amb creuers de pedra, i una torre que resguarda una escala de cargol en pedra. En el 1912, la Societé Polymathique du Morbihan la va adquirir per instal·lar la seva col·lecció d’objectes arqueològics.
Rue des Halles et Rue Saint-Salomon: Aquests dos carrers en el cor de la ciutat medieval son vorejats de cases amb entramat de fusta, típiques de l’hàbitat urbà d’aquesta època. Construïdes amb pedres, fusta i fang, aquestes cases es distingien per el seu color i el seu decorat. En el nº13 del carrer Saint-Salomon, la “casa dels lleons” ensenya figures esculpides en fusta que representen animals del bestiari medieval.
Rue des Halles i Rue Saint SalomonRue des Halles i Rue Saint Salomon
Ajuntament: El canvi d’atmosfera és total. Els carrers amples, les voreres, els edificis alineats, corresponen a la urbanització del segle XIX. L’ajuntament fou construït entre 1881 i 1886. Còpia reduïda del de París, la façana és decorada de nombrosos detalls que ressalten el prestigi de l’edifici. En l’interior, les sales son decorades a tot luxe. Es destaca per sobre de tot l’escala d’honor il·luminada per una cristallera i una vidriera que representa el casament de Anne de Bretagne amb el rei de França Charles VIII en 1491.
Ajuntament de Vannes
Place Henri IV: S’arriba a aquesta plaça per el carrer E. Burgault. La plaça és vorejada de cases d’entramat de fusta. A partir del segle XVII, es deixarà d’utilitzar, progressivament, aquest tipus de construcció que serà reemplaçat per la pedra.
Place Henri IVPlace Henri IV
La Catedral Saint Pierre: Reconstruïda des de finals del segle XII sobre les bases de l’antic edifici, mostra una gran varietat d’estils. La torre campanar és la part més antiga (romànic del segle XIII). La façana reconstruïda a mitjans del segle XIX, és d’estil neogòtic. En l’interior, la nau i el cor son del segle XV, el creuer és ampliat en el segle XVI, i és en 1536-1537 que s’afegeix la Capella del Sant Sacrament. Aquesta rotonda, d’estil renaixentista resguarda avui la tomba de Sant Vicenç Ferrer, monjo dominic espanyol mort en Vannes al 1419, i després canonitzat al 1456.
Place Saint PierreCatedral Saint Pierre
La Cohue, el Museu de Belles Arts: La paraula cohue designa, en bretó, en la edat mitja, el lloc del mercat. Aquest antic mercat cobert, edificat en el segle XIII, resguardava als mercaders, instal·lats en la planta baixa. Amb l’exil.li a Vannes dels parlamentaris bretons de 1675 a 1689, la sala de dalt acull a la seu del parlament. Després en el segle XIX, és transformada en teatre municipal. Des de 1986 aquesta cohue resguarda el Museu de Belles Arts de la ciutat de Vannes. El recorregut continua fins al barri de Saint Patern per el carrer Saint Gwénael, per la dreta de la catedral.
El circuït nº2 tracta de les fortificacions: l’evolució del recinte medieval vist des dels seus murs. Vannes ha conservat aproximadament tres quartes parts de les seves muralles, no totes son visibles, però aquest circuït ens permetrà descobrir els elements més destacables. Aquests son els imprescindibles:
La Porta de Sant Vicenç Ferrer: Com al circuït nº1. Després de la porta, s’ha de girar a la dreta per el carreró de la Tour Trompette. Aquest pas permet enganxar amb la porta de Calmont, recentment restaurada.
La Porta Calmont: Aquesta porta fou edificada a finals del segle XIV, quan l’extensió del recinte erra cap al sud. Defensada per una torre, porta dos passos: la porta per a carros i la porta per a vianants. Es tancaven les portes per un sistema de bigues els rastres de les quals es poden observar en les parets. Vorejant els jardins, un gran edifici domina. Ha estat construït a finals del segle XVIII, sobre les ruïnes del castell de l’Hermine del duc Jean IV. Avui, pertany a la ciutat.
Castell de l’Hermine
La Porta Poterne: No presenta cap sistema defensiu, fou oberta a finals del segle XVII. És a partir d’aleshores que algunes parts de les muralles seran venudes o llogades a propietaris privats que aniran a construir allí les seves cases. Una Verge amb Nen decora la part superior de l’arc.
La Porte Poterne
Els safarejos: Aquests safarejos construïts entre 1817 i 1821 s’integren en el paisatge més famós de Vannes. Les rentadores es posaven sota la galeria coberta per esbandir la roba en el riu Marle. L’edifici ha estat restaurat en l’any 2006. Ara estem al peu del bastió de la Garenne, construït a principis del segle XVII, és l’últim element defensiu afegit al recinte medieval. La seva terrassa permetia rebre grans peces d’artilleria. Aquests jardins “a la francesa” han estat realitzats en els anys cinquanta i serveixen ara de teatre natural per les grans festes de Vannes.
Els safarejos
La Tour du Connétable: És la torre més alta del recinte, afegida en el segle XV. És a la vegada torre de defensa i habitatge. El seu nom prové del conestable Arthur de Richemont que fou duc de Bretanya de 1457 a 1458. Al llarg dels murs de tancament, les parts altes de les muralles porten matacans.
La Tour du Connétable, les muralles i els jardinsLa Tour du Connétable, les muralles i els jardins
El mur galorromà: Després de la torre Joliette, construïda en el segle XV, podem observar una part del mur on s’hi alternen maons i peces de granit. És la part més antiga de les fortificacions, construïda en el segle III, en la època galorromana.
La porta Prison: Amputada de una de les seves torres a finals del segle XIX, aquesta porta és la més imponent de les portes medievals del recinte. Erigida entre els segles XIII i XV, la domina un important cos de guàrdia. L’anomenàvem porta de Saint Patern abans de la seva transformació en presó, a finals del segle XVII. D’allí porta el seu nom actual.
La Porte Prison
La porta Saint Jean: Totalment inclosa en el teixit urbà, aquesta porta, oberta a finals del segle XVII tancava amb dos “portons” de fusta. Cap a l’est, es pot observar la Tour du Bourreau (torre del botxí) construïda en el segle XV.
I després de passejar el recorregut, vam sopar i se’ns va fer l’hora de marxar cap a l’allotjament. Vam veure que els circuïts que vam seguir, ens han permès descobrir i entendre la història de la ciutat medieval i el patrimoni que fa la seva riquesa i el seu encant.
Vannes de nitVannes de nit
Adjuntem la documentació gràfica del casc històric de la ciutat de Vannes, amb els seus recorreguts proposats:
Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (115,00km amb 1h 53min) .
Avui tornaríem a tenir un dia força complet, ja que la nostra intenció era anar a veure els Alineaments de Carnac i a la tarda la Península de Quiberon. Així doncs, després d’esmorzar vam agafar el cotxe posant rumb als alineaments de Carnac. En uns 23 minuts (19,10Km) ja estàvem aparcats a l’aparcament habilitat a la Maison des Megalithes, que és com el centre d’interpretació general de tots els alineaments. A més, des de la Maison hi surten els busos que fan el tour turístic per veure tots els alineaments, ja que n’hi ha molts i estan força escampats per el territori.
Així que el primer que vàrem fer va ésser contractar una sortida en bus pels alineaments de Carnac i que també ens portaria a veure els entorns (Trinité-sur-mer i el poble de Carnac), fent una ruta circular que ens tornaria per la platja dels pobles de l’entorn.
Vam reservar a l’empresa “Carnac Visio Tour” que ens feia una ruta de 40 minuts amb autobús descapotable i audioguia en castellà. Passaríem per els tres alineaments més importants: els de Ménec, Kermario i Kerlescan. El preu de la ruta és de 6,50€ pels adults i 4,00€ pels nens de 3 a 12 anys, i les sortides son esglaonades en els mesos d’estiu, a partir de les 10h del matí cada aproximadament 50 minuts. Vam decidir fer-la perquè vam veure que no era tant car.
Ruta amb bus
Quan vam acabar la ruta en autobús, ja vam saber situar la totalitat dels alineaments i tot el què voldríem veure. Llavors, els vam anar a veure pel nostre compte.
Es tracta del conjunt megalític d’aquest tipus més gran del món. És un dels primers llocs protegits per l’Estat. L’enfoc científic de Prosper Mérimée, inspector general de monuments històrics, porta a l’Estat a realitzar, a partir de 1830, una política d’adquisició i de conservació dels megàlits. En el segle XXI els emplaçaments son objecte d’activitats de restauració i condicionament.
Estudis recents han permès associar la història d’aquests jaciments amb les diferents evolucions del Neolític, en un període que marca l’inici de la vida sedentària. Les fileres de menhirs condueixen a un espai considerat sagrat: els recintes. Els dòlmens compleixen una funció funerària.
Des de la Maison des Megalithes, el primer recinte que es troba son els alineaments du Ménec. És el conjunt més important, el qual està format per 1099 menhirs disposats en 11 fileres de 100 metres d’ample per 1,2 kilòmetres de llarg. L’alineament està flanquejat en els seus extrems (est i oest) per cromlecs (cercles de pedres). El cromlec occidental està composat de 70 menhirs i mesura 100m. El cromlec oriental està molt deteriorat, però encara sobreviu. Les pedres situades a l’oest son les més grans, arribant en alguns casos als 4m. La seva grandària va reduint-se al llarg de l’alineament fins assolir només 90cm en l’extrem oriental. Les fileres no son rectes, sinó que descriuen una suau corba cap al nord-est.
Alignements du Ménec
Els següents alineaments son els de Kermario, a l’est de Le Ménec. Son els més coneguts i els més freqüentats. Posseeix 982 menhirs en 10 files que s’estenen a través de 1,2km. A Kermario es troben les pedres més grans de Carnac: la major té més de 7m d’alçada. Els menhirs de Kermario (com els de Le Ménec), van disminuint de grandària a mesura que s’aproximen al límit oriental, on hi ha tres grans roques que formen una línia perpendicular amb els alineaments. No lluny de Kermario està el quadrilàter de Manio, un recinte o túmul funerari delimitat per una sèrie de pedres de 1m d’altura que formen un quadrat. També hi és pròxim, el Gegant de Manio, un menhir en solitari amb una alçada de 6m.
Alineaments de KermarioLe Géant du Manio
Els alineaments de Kerlescan, a l’est de Kermario, consten de 540 pedres, organitzades en 13 fileres de 139m d’ample i 880m de llarg. En el seu extrem occidental hi ha un cromlec de 39 menhirs. És l’alineament millor conservat.
Encara més a l’est, es troba l’alineament de Le Petit Ménec, recentment restaurat, amb 100 pedres. Es sospita que Le Petit Ménec és en realitat una prolongació de Kerlescan.
Pedres i més pedres, després d’abraçar el Gegant de Manio, ens va donar forces i ganes de continuar amb la nostra ruta fins a la península de Quiberon, que no es troba molt lluny, a uns 11km al sud (uns 16 minuts amb cotxe).
La península de Quiberon és una península molt singular: A l’oest es desplega una espectacular costa salvatge, mentre que a l’est es succeeixen boniques platges de sorra fina. Així és la península de Quiberon al llarg dels seus 14 kilòmetres i amb una varietat de paisatges que convencen només arribar. És un dels destins turístics de platja més coneguts en Bretanya i també el punt de partida capa a Belle-île, Houat i Hoëdic.
Amb la mirada cap a l’oest, aquesta magnífica costa salvatge s’estén al llarg de 8km des del castell Turpault fins a la punta del Percho. Penya-segats mossegats per el mar, arcs tallats per les onades… Inclús amb temps tranquil, l’espectacle de les onades aixafades sobre les roques és esglaiador. Ens vam parar a la punta de Beg-er-Goalennec on vam gaudir d’unes vistes increïbles a l’horitzó i a la Belle-île.
Beg-er-Goalennec, amb Belle-île en Mer al fonsBeg-er-Goalennec, amb Belle-île en Mer al fons
La península de Quiberon posseeix uns 30 kilòmetres de costa i és famosa per les seves platges. Vam recórrer la seva costa salvatge, però també vam anar a veure alguna de les seves platges, com la Plage de Port Blanc, amb el seu característic arc.
Plage de Port BlancPlage de Port Blanc, amb l’arc característic
De totes formes, posseeix altres facetes que requereixen una mica més de temps per a ésser descobertes: al llarg de la ruta de la costa salvatge es succeeixen els jaciments megalítics i l’interior de la illa guarda en secret l’existència de poblets preciosos.
A Quiberon, son nombroses les activitats relacionades amb el mar: passejos, pesca en vaixell, vela, carro de vela, kayak, kite-surf,… La península és un dels millors centres de surf de Bretanya. El sender de la Grande Randonnée dóna la volta a la península i existeixen circuïts de bicicleta amb els que devorar tota la península.
Recorrent la península, vam arribar a la punta de més al sud de la mateixa, en la qual hi ha un far. Es tracta de la Pointe du Conguel, amb unes grans vistes i panoràmiques de les illes i de tota la badia.
Pointe du ConguelPointe du Conguel
Submergeix-te de nou en l’encant dels pobles bretons d’abans. Els llogarets es troben un xic retirats de la costa, però ofereixen vistes dignes d’una postal: amb els seus carrerons estrets, vorejades de casetes blanques, porticons blaus i hortènsies en flor… El temps sembla aturar-se. Tot al contrari succeeix amb les boniques botigues de Quiberon i les seves temptacions actuals.
Els amants del bon menjar no tindran problema amb els nombrosos restaurants de marisc, peix i creperies. Però no t’oblidis de les nostres especialitats: la niniches (un caramel), el salidou (una crema de caramel a la mantega salada), les galetes de Quiberon, el peix fumat i les famoses conserves de sardines.
El lloc que més ens va impactar fou la zona de la Pointe du Perche i la Pointe Beg-An-Aud, que estan separades ambdues puntes per uns 1000 metres, i formen un cap rocós. Vam aparcar el cotxe a l’aparcament de la Pointe Beg-An-Aud i vam caminar per un circuït panoràmic circular que ens portaria a les dues puntes i un altre cop a l’aparcament, després d’haver recorregut uns 2500 metres (uns 30 minuts a peu aproximadament).
[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m40!1m12!1m3!1d5121.549704894014!2d-3.159688571047523!3d47.52739385117889!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m25!3e2!4m4!1s0x481071a73daa65b1%3A0x886fee611d90e108!3m2!1d47.525265!2d-3.1541107999999998!4m4!1s0x481071a81c1a4fbd%3A0x8790eb34312b033c!3m2!1d47.523695599999996!2d-3.1591915999999998!4m4!1s0x48107187f9ed11e3%3A0x2079c455c5f5a348!3m2!1d47.529753!2d-3.1621259!4m4!1s0x481071a657617867%3A0xfe971653c8f3ddec!3m2!1d47.5265881!2d-3.1560208999999997!4m3!3m2!1d47.5252589!2d-3.1541262!5e1!3m2!1sca!2ses!4v1636640619223!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]
Recorregut circular per les Pointes de la Perche i de Beg-An-AudRecorregut circular per les Pointes de la Perche i de Beg-An-Aud
Finalitzat aquest recorregut circular, el sol començava a pondre’s, i les vistes des de qualsevol dels dos punts eren magnífiques. Estàvem cansats, perquè durant tot el dia havíem descobert nous paisatges i nous llocs. Era el moment de tornar a l’allotjament.
Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (86,80km amb 2h 12min) .
Era el nostre primer dia sencer al Morbihan, i vam haver de posar una mica el peu al fre, ja que la Júlia no s’acabava de trobar bé del tot, per tant, vam decidir d’anar a passar tot el dia al Parc de Branféré, sense cap tipus de pressió de res. Quan ens canséssim ens n’aniríem a l’allotjament.
El Parc de Branféré es troba a 53,80km de l’allotjament, que els vam recórrer en 41 minuts. Es troba cap al sud-est passada la ciutat de Vannes, i recorrent el gruix de kilòmetres per la nacional N165. Es troba al municipi de Le Guerno.
Es tracta d’un parc zoològic i jardí botànic de 35 hectàrees situat a Le Guerno. Els visitants poden veure els animals itinerant lliurement en un jardí botànic centenari.
Parc de BranféréParc de Branféré
Una visita al Parc de Branféré és una oportunitat per a descobrir més de 150 espècies d’animals dels 5 continents, en llibertat. A l’oferir una notable col·lecció d’aus, Branféré es considera un parc ornitològic amb prop de 500 aus de tot el mon. Et sorprendran les acrobàcies dels primats. Experimentaràs un moment màgic observant els lèmurs de Madagascar en perill d’extinció.
Parc de BranféréParc de Branféré
Visitar el Parc de Branferé també és una gran oportunitat per observar espècies entranyables com el panda vermell o el ualabí o inclús acostar-se a certs animals domèstics en la granja educativa.
En el Parc hi ha prop de 1.200 animals que viuen en condicions properes als seus hàbitats naturals. Aquests animals evolucionen en un entorn paisatgístic i botànic excepcional. El Parc de Branferé ofereix un viatge al cor del món animal.
Parc de BranféréParc de Branféré
El més destacat de la visita a Branféré, per un nen, son les animacions i espectacles. Durant tot l’any, el Parc de Branféré ofereix un programa a la vegada espectacular i festiu, sempre impulsat per una ambició educativa i cultural. Fidel a les seves missions de sensibilització, l’Escola Nicolas Hulot dissenya esdeveniments a la naturalesa per el major nombre possible de persones al llarg de cada temporada. El context animal es presta a nombroses activitats divertides que energitzen i enriqueixen la visita.
Parc de BranféréParc de Branféré
L’espectacle d’aus: Per a sorprendre’t millor i renovar una actuació aèria que ha sigut el centre d’atracció des de maig de 2002, Branféré ha enriquit la seva col·lecció d’aus al llarg dels anys. Les cigonyes, pelicans, voltors, flamencs, lloros,…: la tropa està formada per un centenar d’ocells. Durant uns trenta minuts, es deixen anar al seu comportament natural i el seu bonic vincle amb els falconers en el terra. La fugida d’uns, unint-se a les paraules dels altres, es valora cada espècie (estil de vida, hàbitat, dieta, etc…). Davant del castell, el ballet aixeca un remolí d’ales a gran escala, que freguen el virtuosisme als espectadors abans d’improvisar un final vertiginós.
Parc de BranféréParc de Branféré
Presentacions d’animals: Què menja un panda vermell, una llúdria asiàtica, un rinoceront indi, un pelicà,…? Mentre serveixen menjar, els entrenadors presenten al públic el comportament dels animals i les amenaces a les espècies i el medi ambient.
Events de la naturalesa: Al llarg de la visita i sempre de forma amistosa, els animadors forgen un fort vincle amb el seu públic abordant temes que ens concerneixen a tots: entre els més actuals, els serveis ecològics (prestats pels pol·linitzadors, en particular), el canvi climàtic i altres amenaces que pesen sobre determinades espècies i en conseqüència sobre tota la biodiversitat, mesures de conservació, classificació del món viu, etc…
Parc de BranféréParc de Branféré
Parcabout, un concepte innovador de rutes aèries
El Parc de Branféré ha optat per enriquir la seva gamma d’atraccions i activitats d’oci a Morbihan. La creació d’un parc evolutiu en els arbres aporta una dimensió lúdica, innovadora i coherent als visitants del parc animal i botànic.
El principi d’un Parcabout és tensar les xarxes en una àrea boscosa, per a permetre que els practicants es moguin lliurement amb total seguretat en un espai alt, sense les restriccions d’aprofitament pròpies de l’escalada als arbres o dels parcs d’aventures. El parc d’atraccions Parcabout ofereix un moment de relaxació, emoció i sensació en total llibertat per a tota la família en absolut respecte per la naturalesa i els arbres…
ParcaboutParcabout
En resum, a dins del Parc de Branféré hi ha 7 zones definides: Espectacle d’ocells; espais marins; vall indi; illes de primats; granja pedagògica; plana africana; i el parcabout.
Els horaris del parc durant els mesos d’estiu son de 9:30h a 19:30h. Els preus son de 23,50€ pels adults, i de 22,00€ els nens de 13 a 17 anys, i de 17,00€ els nens de 4 a 12 anys. Barat no és, per tant el vam aprofitar molt bé durant tot el dia.
Adjuntem la documentació gràfica (plànol del parc) perquè ens serveixi de guia:
Per altra banda, dir-vos que si avui hagués estat un dia normal, segurament haguéssim fet una altra planificació, i ens n’haguéssim anat a passar el dia a Belle-île-en-Mer, la qual és una illa que està a 1 hora en vaixell de la península de Quiberon. No podria dir-se amb un altre nom que la descrivís millor: illa bonica, Belle-île. És un destí de vacances que bé mereix alguns dies i tot: platges tranquil·les, penya-segats espectaculars, ports acolorits i camps verds… La illa és un bell mosaic de paisatges. A 14km de la punta de Quiberon es troba la major de les illes bretones. Començarà a impactar-te en quant desembarquis en l’encantador port de Palais on podràs llogar una bicicleta o un cotxe i recórrer Belle-île de punta a punta. La visita comença amb un passeig pels molls amb les seves boniques cases acolorides. La segueix la visita al port i els carrers del casc antic de Palais, abans d’anar a conèixer la ciutadella Vauban a la que s’accedeix per la porta de la torre mestra. Aquesta construcció, que té unes magnífiques vistes al port, és impressionant, sobre tot contemplada des del camí de ronda. Ens dirigim cap al Nord-oest en direcció a Sauzon, un port pintoresc i una parada imprescindible de la illa, sobre tot per la nit. El moll està ple de cafès i restaurants amb terrassa. Des d’aquí, la punta de los Poulains es troba només a tres quilòmetres. Aquest cap salvatge es va fer famós gràcies a l’actriu Sarah Bernhardt, que va venir a viure aquí a finals del segle XIX. La seva propietat està oberta al públic des de 2007. Penya-segats escarpats i un mar desenfrenat… és un paisatge de la costa salvatge que conquereix per la seva feresa i les seves esplèndides vistes panoràmiques al gran far, a les roques de la gruta del Apothicaire, a Port-Coton i a Port-Boulphar… Aquests paisatges contrasten amb la calma de les fantàstiques platges de Bordadoué i Grands-Sables, ideal per a famílies, especialment quan la temporada d’estiu acaba.
Belle-île-en-MerBelle-île-en-Mer
Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (108,00km amb 1h 22min) .
L’allotjament que teníem aquí a Auray, era un Bed&Breakfast, com la resta d’allotjaments que hem tingut a Bretanya. Però, aquí se’n diu Cases d’Hôtes. El d’aquí a Auray tenia el seu encant perquè estava en una casa típica bretona, amb les cobertes de “palla” o lo què s’hi assembli. La persona que ho portava estava molt atenta a tot i ens va fer passar uns dies molt bons. Ens informava de les coses i ens donava molts consells turístics. L’esmorzar, s’ha de dir, estava boníssim. El recomanem totalment. Son alguns allotjaments iguals construïts un al costat de l’altre, i ho portava la mateixa persona. Està a 4,7km d’Auray (a uns 10 minuts en cotxe), més a prop de Sainte-Anne d’Auray que d’Auray. L’allotjament té el nom de Ar Gwenniled, al barri de Pluneret.
I finalment havia arribat el dia de trasllat cap a un altre departament. Marxàvem de Finistère per arribar a Morbihan. Marxàvem de Locronan per arribar al bonic poble d’Auray. I durant el viatge de trasllat faríem una aturada a un dels llocs més turístics de Bretanya, la “village de Poul-Fetan”, un museu a l’aire lliure de la forma de vida ancestral d’un poble bretó.
Sortíem de Locronan i anàvem a buscar la carretera nacional N165 a prop de Quimper. Llavors era qüestió de tirar avall, cap al sud-est, entraríem al departament de Morbihan i a l’alçada de Lorient trencaríem cap a l’interior per anar a buscar el poble de Poul-Fetan. Trenquem per la N24, i a Languidic tornem a trencar cap a l’interior per mitjà de la carretera local D102, la D23, i la D327 que ens portarà a l’últim trencall a mà esquerre cap a la vil.la. En total hem fet uns 114 kilòmetres i hem estat 1h 20min en fer-los. A Poul-Fetan, els terrissers, taverners i forners encara estan en actiu. Poul-Fetan, ubicat a la regió de Morbihan, és un poble bretó com els d’abans. Viu entre la naturalesa i la tradició, junt a la vall ombrívola del riu Blavet.
Poul-FetanPoul-Fetan
Vine a descobrir els diferents “barris” d’aquest llogaret de cases amb teulada de “bàlag”, els diferents edificis de la granja, els cultius (blat, cànem, mill, fajol,…) o els animals de races protegides (la vaca de peülla negra, el xai de les landes de Bretanya,…). Durant les 4 o 5 hores que dura la visita reviuràs les feines diàries del mon rural en el segle passat: filat de la llana, descobriment de l’alimentació, rentadores, munyit de les vaques, treballs agrícoles amb el cavall,…
Poul-FetanPoul-Fetan
Totes les tardes, s’ofereix un programa d’activitats. I si tens gana entra en la taverna Tavarn Poul-Fetan i assaboreix la cuina de la terra en un càlid ambient. A més, de març a desembre es converteix en un cafè-llibreria, en sala d’exposicions o de concerts. Prova el pa d’abans cuit en forn de llenya i descobreix el taller del terrissaire. En 2011 es va inaugurar un nou espai de jocs, l’exposició temporal de vestits “pageses de festa, de noces i de comunió a Bretanya” i la possibilitat de visitar el poble amb audioguia. És com el vam visitar nosaltres, amb l’audioguia, excepte quan hi havia activitats del programa, que miràvem d’entendre com fos les explicacions en francès de les actrius o actors corresponents.
Poul-FetanPoul-Fetan
La visita a la vil·la de Poul-Fetan va valdre molt la pena, no només per veure com vivien abans els bretons sinó per veure un poble antic autèntic, ja que Poul-fetan és la recreació d’un poble que ja existia. Després de dinar al poble, vam anar marxant cap a Auray, que només es trobava a 46,60km (uns 43 minuts de cotxe). Vam agafar varies carreteres locals fins a trobar la nacional N165 que ens portaria a les immediacions d’Auray. Aniríem primer a l’allotjament i un cop assentats i allotjats, aniríem a descobrir el poble d’Auray, a fer-hi una de les nostres passejades per el seu casc històric medieval. Al passar per el pont de la via ràpida entre Vannes i Lorient, un petit i pintoresc port crida l’atenció. El Port de Saint-Goustan es troba amagat en el fons d’una ria i, després de molts segles, encara avui, conserva els seus carrers empedrats, el seu pont de pedra, les seves cases d’entramat de fusta i els seus actius molls. Auray és un poble històric que compta amb un centre de peregrinació en Bretanya.
Port de Saint-Goustan, Auray
Més val que oblidis els tacons si vols recórrer Saint-Goustan. Per baixar al port, dirigeix-te a les rampes d’accés al riu Loch construïdes sobre les ruïnes d’una fortalesa. Des de les terrasses assolellades, podràs entretenir-te mirant els molls. Llavors, després de creuar el pont de quatre arcs de pedra del segle XIII, arribaràs a la riba més pintoresca. La Plaça Saint-Sauveur amb els seus empedrats bombats es troba rodejada de cases senyorials amb entramat de fusta i voladissos. Els carrerons empinats i amb graons s’obren pas al barri, flanquejats de cases amb façanes d’entramat. Les construccions dels segles XV i XVI llueixen un aspecte respectable. Però aquest s’esvaeix al caure la nit, quan les terrasses dels cafès s’animen.
Port de Saint-Goustan, AurayPort de Saint-Goustan, Auray
Auray-Saint-Goustan, Ciutat d’Art i Història, se sent orgullosa dels seus dos barris antics. La part alta de la ciutat es congrega entorn a l’església Saint-Gildas, i la ciutat baixa voreja el riu Loch.
Port de Saint-Goustan, AurayPort de Saint-Goustan, Auray
El port, gràcies a la seva posició estratègica, es va enriquir durant l’Edat Mitjana cobrant-los-hi als vaixells en dret a pas. En els segles XVI i XVII, el tràfic de vi i de cereals el va convertir en el tercer port bretó. En les seves lloses de granit, va quedar gravat un esdeveniment memorable: en 1776, Benjamin Franklin es va acostar en aquest port per a tenir una audiència amb Lluís XVI.
Barri de Saint-Goustan, AurayBarri de Saint-Goustan, Auray
Les visites imprescindibles d’Auray son:
Els molls, els carrers i cases del port de Saint-Goustan, dels segles XVI i XVII
L’església de Saint-Sauveur (segles XV i XIX)
Eglise Saint-Sauveur, Auray
L’Ajuntament del segle XVIII, la plaça de la República amb les seves cases dels segles XVI al XIX
Ajuntament a la Place de la República, Auray
L’antiga presó del segle XVIII
El mausoleu de Georges Cadoual del segle XIX
L’església de Saint-Gildas (segle XVII) i el Crist jacent del segle XVI, la capella de l’Esperit Sant (segle XIII al XIV).
Església de Saint-GildasEsglésia de Saint-Gildas
El Port de Saint-Goustan i el seu barri ens van semblar encantadors, i allí ens hi vam quedar per sopar. Altres dies hi aniríem a donar un volt o també a menjar alguna cosa.
Adjuntem la documentació gràfica que disposàvem per fer aquesta visita a Auray:
Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (166,00km amb 2h 15min) .
