Autor: admin

Avui tornava a ésser un dia en el qual visitaríem un poble i una ciutat, ambdós imprescindibles per veure a Bretanya. Al matí, el passaríem a Rochefort-en-Terre, i a la tarda i vespre els passaríem a Vannes, la capital del departament de Morbihan i ciutat meravellosa típicament bretona.

Vam sortir de l’allotjament i vam anar a trobar la carretera nacional N165 que ens portaria cap a l’est, passant per les immediacions de Vannes. Aquí agafaríem una altra nacional, la N166, i els últims 25 kilòmetres els faríem per la carretera comarcal D775, on agafant el trencall per la D777 arribaríem a Roche fort-en-Terre, després d’haver fet 55 kilòmetres (uns 53 minuts amb cotxe).

Sens dubte, és un dels més bells “Petits Pobles amb Caràcter” de Bretanya. Rochefort-en-Terre convida a emprendre un viatge per el temps amb les seves muralles, el castell i les seves cases antigues. El poble s’engalana de flors i durant tot l’any està animat amb les seves boniques botigues, galeries i tallers d’artistes.

Enmig de les landes i dels boscos, Rochefort-en-Terre s’alça sobre un penyal rocós i s’engalana amb flors de tots els colors. Aquesta combinació li ha permès entrar en el club dels pobles més bonics de França. Com a mínim, per nosaltres, estaria al mateix nivell que Locronan, i Locronan és nivell top, o sigui que… Aquí es cuiden tots els detalls: carrerons empedrats, rètols harmonitzats,… La ciutat sembla una joia enfilada en el cor de Morbihan. No t’oblidis d’aixecar la vista per admirar les cases medievals de l’encantadora plaça del Puits i del carrer Saint-Michel. A l’estiu, la ciutat és totalment per a vianants. La felicitat total!

La construcció del castell de Rochefort-en-Terre data del segle XII, però fou reconstruït en el segle XVII. Encara que en el segle XX, el pintor nord-americà Alfred Klots el va reformar, el transformà en palauet i no va tardar en convertir el poble en lloc de trobada d’artistes.

Per apreciar realment aquest lloc el millor és venir ben d’hora al matí. Per escapar de la multitud, per la tarda les ribes de l’estany del Moulin Neuf son el punt de partida ideal per una bonica excursió que rodeja Rochefort-en-Terre. Calcula unes dues hores per els 6 kilòmetres del recorregut blau.

Finalment, les nostres visites imprescindibles son:

• De la Plaça Saint-Michel al castell: cases del segle XVI al XVIII, antics palauets, cases d’entramat de fusta
• La Llotja en forma de ferradura
• Les dues portes fortificades
• Els vestigis del castell medieval del segle XII i el parc de la casa pairal del segle XX

• La col·legiata Notre-Dame-de-la-Tronchaye dels segles XII i XVI

• El calvari del segle XVI amb tres nivells d’escultures
• El safareig

Adjuntem la documentació gràfica que ens va servir de guia durant la visita a Rochefort-en-Terre:

Ens sabia molt de greu marxar d’aquest poble, era com un pessebre, era encantador. Vam haver d’esforçar-nos molt per entendre el perquè havíem de marxar, però és que ens esperava un altre igual o millor que aquest, per tant, vam anar a buscar el cotxe i vam anar tirant a Vannes.

De Rochefort-en-Terre a Vannes hi ha aproximadament 39,60km que es recorren en 41 minuts de cotxe. Vannes no es pot comparar amb Rochefort-en-Terre ja que aquesta ciutat és la capital del departament, i és una ciutat de 53.200 habitants. La nostra intenció era aparcar a prop del recinte emmurallat, però abans d’això, teníem una cita ineludible amb el minigolf.

Com és de costum a les nostres vacances, allà on anem, mirem de fer una partida de minigolf els quatre, i a Bretanya, en vam trobar un a Vannes. Estava ubicat al sud de la ciutat, a uns 2 kilòmetres del centre, a prop de la desembocadura del riu La Marle, en un complex comercial de la ciutat, així que, vam fer la nostra partida i després sí que vam anar a aparcar a prop del centre històric, concretament vam aparcar a l’aparcament soterrat del port esportiu, anomenat “Parking Q-Park Port Vannes”. Sortíem i hi havia l’oficina de turisme allà mateix. Ens vam proveir de plànols i informació, i vam començar la visita al casc històric de Vannes per la Porta de Saint-Vincent, la qual és l’inici de tots els recorreguts indicats en l’oficina de turisme. Vam combinar els recorreguts 1 i 2:

• Recorregut 1: El casc medieval. Color vermell. 1h 30 minuts aproximadament
• Recorregut 2: Les fortificacions. Color blau. 1h 30 minuts aproximadament.

En total, doncs, vam fer un recorregut d’unes 3 hores, però segur que en vam tardar més, ja que ens vam parar a molts llocs a tirar fotos, etc…

Us enumerarem els imprescindibles dels recorreguts 1 i 2. Començarem per l’1: El casc medieval. A través de l’intramurs, aquest passeig et permetrà imaginar-te l’atmosfera d’una ciutat en diferents èpoques. Els edificis més destacables son:

• Porta San Vicente Ferrer: Oberta a la muralla a principis del segle XVII i reconstruïda en el segle XVIII, és rodejada, des de 1840 per edificis formant un hemicicle que delimita la Place Gambetta. Sota l’estàtua del Sant Patró de la ciutat San Vicenç Ferrer, l’escut representa l’ermini, símbol de Bretanya, coronat de tres torres que simbolitzen la ciutat fortificada i emmarcada per dos llebrers, regalats per els bretons al rei de França Francesc I, quan va venir a Vannes en 1532.

• Place des Lices: Espai urbanitzat en el segle XIV, va conservar les seves disposicions d’origen. És aquí on tenien lloc les justes i els tornejos, organitzats pel duc de Bretanya la residència de la qual, el Château de l’Hermine (ara destruït), es trobava al costat. Avui, dues vegades per setmana, s’instal.la el mercat (el dimecres i el dissabte pels matins).

• Casa de Vannes i la seva dona: Esculpits en l’angle d’una casa d’entramat de fusta del segle XVI, aquests dos personatges de granit amputats de les seves mans eren segurament un antic rètol. Aquesta parella somrient ha estat batejada així a finals del segle XIX. Més amunt, sota la teulada, una estàtua de fusta de Sant Francesc d’Assís.

• Château Gaillard: Avui museu d’història i d’arqueologia, aquesta morada urbana tota de pedra ha estat construïda per Jean de Malestroit, bisbe de Nantes i canceller del duc Jean IV en la primera meitat del segle XV. S’aixeca en quatre pisos. En destaquen les finestres amb creuers de pedra, i una torre que resguarda una escala de cargol en pedra. En el 1912, la Societé Polymathique du Morbihan la va adquirir per instal·lar la seva col·lecció d’objectes arqueològics.

• Rue des Halles et Rue Saint-Salomon: Aquests dos carrers en el cor de la ciutat medieval son vorejats de cases amb entramat de fusta, típiques de l’hàbitat urbà d’aquesta època. Construïdes amb pedres, fusta i fang, aquestes cases es distingien per el seu color i el seu decorat. En el nº13 del carrer Saint-Salomon, la “casa dels lleons” ensenya figures esculpides en fusta que representen animals del bestiari medieval.

• Ajuntament: El canvi d’atmosfera és total. Els carrers amples, les voreres, els edificis alineats, corresponen a la urbanització del segle XIX. L’ajuntament fou construït entre 1881 i 1886. Còpia reduïda del de París, la façana és decorada de nombrosos detalls que ressalten el prestigi de l’edifici. En l’interior, les sales son decorades a tot luxe. Es destaca per sobre de tot l’escala d’honor il·luminada per una cristallera i una vidriera que representa el casament de Anne de Bretagne amb el rei de França Charles VIII en 1491.

• Place Henri IV: S’arriba a aquesta plaça per el carrer E. Burgault. La plaça és vorejada de cases d’entramat de fusta. A partir del segle XVII, es deixarà d’utilitzar, progressivament, aquest tipus de construcció que serà reemplaçat per la pedra.

• La Catedral Saint Pierre: Reconstruïda des de finals del segle XII sobre les bases de l’antic edifici, mostra una gran varietat d’estils. La torre campanar és la part més antiga (romànic del segle XIII). La façana reconstruïda a mitjans del segle XIX, és d’estil neogòtic. En l’interior, la nau i el cor son del segle XV, el creuer és ampliat en el segle XVI, i és en 1536-1537 que s’afegeix la Capella del Sant Sacrament. Aquesta rotonda, d’estil renaixentista resguarda avui la tomba de Sant Vicenç Ferrer, monjo dominic espanyol mort en Vannes al 1419, i després canonitzat al 1456.

• La Cohue, el Museu de Belles Arts: La paraula cohue designa, en bretó, en la edat mitja, el lloc del mercat. Aquest antic mercat cobert, edificat en el segle XIII, resguardava als mercaders, instal·lats en la planta baixa. Amb l’exil.li a Vannes dels parlamentaris bretons de 1675 a 1689, la sala de dalt acull a la seu del parlament. Després en el segle XIX, és transformada en teatre municipal. Des de 1986 aquesta cohue resguarda el Museu de Belles Arts de la ciutat de Vannes. El recorregut continua fins al barri de Saint Patern per el carrer Saint Gwénael, per la dreta de la catedral.

El circuït nº2 tracta de les fortificacions: l’evolució del recinte medieval vist des dels seus murs. Vannes ha conservat aproximadament tres quartes parts de les seves muralles, no totes son visibles, però aquest circuït ens permetrà descobrir els elements més destacables. Aquests son els imprescindibles:

• La Porta de Sant Vicenç Ferrer: Com al circuït nº1. Després de la porta, s’ha de girar a la dreta per el carreró de la Tour Trompette. Aquest pas permet enganxar amb la porta de Calmont, recentment restaurada.

• La Porta Calmont: Aquesta porta fou edificada a finals del segle XIV, quan l’extensió del recinte erra cap al sud. Defensada per una torre, porta dos passos: la porta per a carros i la porta per a vianants. Es tancaven les portes per un sistema de bigues els rastres de les quals es poden observar en les parets. Vorejant els jardins, un gran edifici domina. Ha estat construït a finals del segle XVIII, sobre les ruïnes del castell de l’Hermine del duc Jean IV. Avui, pertany a la ciutat.

• La Porta Poterne: No presenta cap sistema defensiu, fou oberta a finals del segle XVII. És a partir d’aleshores que algunes parts de les muralles seran venudes o llogades a propietaris privats que aniran a construir allí les seves cases. Una Verge amb Nen decora la part superior de l’arc.

• Els safarejos: Aquests safarejos construïts entre 1817 i 1821 s’integren en el paisatge més famós de Vannes. Les rentadores es posaven sota la galeria coberta per esbandir la roba en el riu Marle. L’edifici ha estat restaurat en l’any 2006. Ara estem al peu del bastió de la Garenne, construït a principis del segle XVII, és l’últim element defensiu afegit al recinte medieval. La seva terrassa permetia rebre grans peces d’artilleria. Aquests jardins “a la francesa” han estat realitzats en els anys cinquanta i serveixen ara de teatre natural per les grans festes de Vannes.

• La Tour du Connétable: És la torre més alta del recinte, afegida en el segle XV. És a la vegada torre de defensa i habitatge. El seu nom prové del conestable Arthur de Richemont que fou duc de Bretanya de 1457 a 1458. Al llarg dels murs de tancament, les parts altes de les muralles porten matacans.

• El mur galorromà: Després de la torre Joliette, construïda en el segle XV, podem observar una part del mur on s’hi alternen maons i peces de granit. És la part més antiga de les fortificacions, construïda en el segle III, en la època galorromana.

• La porta Prison: Amputada de una de les seves torres a finals del segle XIX, aquesta porta és la més imponent de les portes medievals del recinte. Erigida entre els segles XIII i XV, la domina un important cos de guàrdia. L’anomenàvem porta de Saint Patern abans de la seva transformació en presó, a finals del segle XVII. D’allí porta el seu nom actual.

• La porta Saint Jean: Totalment inclosa en el teixit urbà, aquesta porta, oberta a finals del segle XVII tancava amb dos “portons” de fusta. Cap a l’est, es pot observar la Tour du Bourreau (torre del botxí) construïda en el segle XV.

I després de passejar el recorregut, vam sopar i se’ns va fer l’hora de marxar cap a l’allotjament. Vam veure que els circuïts que vam seguir, ens han permès descobrir i entendre la història de la ciutat medieval i el patrimoni que fa la seva riquesa i el seu encant.

Adjuntem la documentació gràfica del casc històric de la ciutat de Vannes, amb els seus recorreguts proposats:

Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (115,00km amb 1h 53min) .

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m41!1m12!1m3!1d229487.18635876628!2d-2.8201598281201257!3d47.67921793984355!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m26!3e0!4m4!1s0x4810167db44e2be5%3A0x12f8d4934aab662c!3m2!1d47.6892323!2d-2.9616485999999997!4m5!1s0x480f94dedfdf1761%3A0x40ca5cd36e2bde0!2sRochefort-en-Terre%2C%20Fran%C3%A7a!3m2!1d47.699704999999994!2d-2.336179!4m4!1s0x48101c3dca5dc0cf%3A0xdabe59e89a4dd4fb!3m2!1d47.637971199999996!2d-2.7629542!4m4!1s0x48101e9d089f37dd%3A0xe497ed12ee619d49!3m2!1d47.653397899999995!2d-2.7590896!4m3!3m2!1d47.6892005!2d-2.9617223999999998!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1636645273495!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Avui tornaríem a tenir un dia força complet, ja que la nostra intenció era anar a veure els Alineaments de Carnac i a la tarda la Península de Quiberon. Així doncs, després d’esmorzar vam agafar el cotxe posant rumb als alineaments de Carnac. En uns 23 minuts (19,10Km) ja estàvem aparcats a l’aparcament habilitat a la Maison des Megalithes, que és com el centre d’interpretació general de tots els alineaments. A més, des de la Maison hi surten els busos que fan el tour turístic per veure tots els alineaments, ja que n’hi ha molts i estan força escampats per el territori.

Així que el primer que vàrem fer va ésser contractar una sortida en bus pels alineaments de Carnac i que també ens portaria a veure els entorns (Trinité-sur-mer i el poble de Carnac), fent una ruta circular que ens tornaria per la platja dels pobles de l’entorn.

Vam reservar a l’empresa “Carnac Visio Tour” que ens feia una ruta de 40 minuts amb autobús descapotable i audioguia en castellà. Passaríem per els tres alineaments més importants: els de Ménec, Kermario i Kerlescan. El preu de la ruta és de 6,50€ pels adults i 4,00€ pels nens de 3 a 12 anys, i les sortides son esglaonades en els mesos d’estiu, a partir de les 10h del matí cada aproximadament 50 minuts. Vam decidir fer-la perquè vam veure que no era tant car.

Quan vam acabar la ruta en autobús, ja vam saber situar la totalitat dels alineaments i tot el què voldríem veure. Llavors, els vam anar a veure pel nostre compte.

Es tracta del conjunt megalític d’aquest tipus més gran del món. És un dels primers llocs protegits per l’Estat. L’enfoc científic de Prosper Mérimée, inspector general de monuments històrics, porta a l’Estat a realitzar, a partir de 1830, una política d’adquisició i de conservació dels megàlits. En el segle XXI els emplaçaments son objecte d’activitats de restauració i condicionament.

Estudis recents han permès associar la història d’aquests jaciments amb les diferents evolucions del Neolític, en un període que marca l’inici de la vida sedentària. Les fileres de menhirs condueixen a un espai considerat sagrat: els recintes. Els dòlmens compleixen una funció funerària.

Des de la Maison des Megalithes, el primer recinte que es troba son els alineaments du Ménec. És el conjunt més important, el qual està format per 1099 menhirs disposats en 11 fileres de 100 metres d’ample per 1,2 kilòmetres de llarg. L’alineament està flanquejat en els seus extrems (est i oest) per cromlecs (cercles de pedres). El cromlec occidental està composat de 70 menhirs i mesura 100m. El cromlec oriental està molt deteriorat, però encara sobreviu. Les pedres situades a l’oest son les més grans, arribant en alguns casos als 4m. La seva grandària va reduint-se al llarg de l’alineament fins assolir només 90cm en l’extrem oriental. Les fileres no son rectes, sinó que descriuen una suau corba cap al nord-est.

Els següents alineaments son els de Kermario, a l’est de Le Ménec. Son els més coneguts i els més freqüentats. Posseeix 982 menhirs en 10 files que s’estenen a través de 1,2km. A Kermario es troben les pedres més grans de Carnac: la major té més de 7m d’alçada. Els menhirs de Kermario (com els de Le Ménec), van disminuint de grandària a mesura que s’aproximen al límit oriental, on hi ha tres grans roques que formen una línia perpendicular amb els alineaments. No lluny de Kermario està el quadrilàter de Manio, un recinte o túmul funerari delimitat per una sèrie de pedres de 1m d’altura que formen un quadrat. També hi és pròxim, el Gegant de Manio, un menhir en solitari amb una alçada de 6m.

Els alineaments de Kerlescan, a l’est de Kermario, consten de 540 pedres, organitzades en 13 fileres de 139m d’ample i 880m de llarg. En el seu extrem occidental hi ha un cromlec de 39 menhirs. És l’alineament millor conservat.

Encara més a l’est, es troba l’alineament de Le Petit Ménec, recentment restaurat, amb 100 pedres. Es sospita que Le Petit Ménec és en realitat una prolongació de Kerlescan.

Pedres i més pedres, després d’abraçar el Gegant de Manio, ens va donar forces i ganes de continuar amb la nostra ruta fins a la península de Quiberon, que no es troba molt lluny, a uns 11km al sud (uns 16 minuts amb cotxe).

La península de Quiberon és una península molt singular: A l’oest es desplega una espectacular costa salvatge, mentre que a l’est es succeeixen boniques platges de sorra fina. Així és la península de Quiberon al llarg dels seus 14 kilòmetres i amb una varietat de paisatges que convencen només arribar. És un dels destins turístics de platja més coneguts en Bretanya i també el punt de partida capa a Belle-île, Houat i Hoëdic.

Amb la mirada cap a l’oest, aquesta magnífica costa salvatge s’estén al llarg de 8km des del castell Turpault fins a la punta del Percho. Penya-segats mossegats per el mar, arcs tallats per les onades… Inclús amb temps tranquil, l’espectacle de les onades aixafades sobre les roques és esglaiador. Ens vam parar a la punta de Beg-er-Goalennec on vam gaudir d’unes vistes increïbles a l’horitzó i a la Belle-île.

La península de Quiberon posseeix uns 30 kilòmetres de costa i és famosa per les seves platges. Vam recórrer la seva costa salvatge, però també vam anar a veure alguna de les seves platges, com la Plage de Port Blanc, amb el seu característic arc.

De totes formes, posseeix altres facetes que requereixen una mica més de temps per a ésser descobertes: al llarg de la ruta de la costa salvatge es succeeixen els jaciments megalítics i l’interior de la illa guarda en secret l’existència de poblets preciosos.

A Quiberon, son nombroses les activitats relacionades amb el mar: passejos, pesca en vaixell, vela, carro de vela, kayak, kite-surf,… La península és un dels millors centres de surf de Bretanya. El sender de la Grande Randonnée dóna la volta a la península i existeixen circuïts de bicicleta amb els que devorar tota la península.

Recorrent la península, vam arribar a la punta de més al sud de la mateixa, en la qual hi ha un far. Es tracta de la Pointe du Conguel, amb unes grans vistes i panoràmiques de les illes i de tota la badia.

Submergeix-te de nou en l’encant dels pobles bretons d’abans. Els llogarets es troben un xic retirats de la costa, però ofereixen vistes dignes d’una postal: amb els seus carrerons estrets, vorejades de casetes blanques, porticons blaus i hortènsies en flor… El temps sembla aturar-se. Tot al contrari succeeix amb les boniques botigues de Quiberon i les seves temptacions actuals.

Els amants del bon menjar no tindran problema amb els nombrosos restaurants de marisc, peix i creperies. Però no t’oblidis de les nostres especialitats: la niniches (un caramel), el salidou (una crema de caramel a la mantega salada), les galetes de Quiberon, el peix fumat i les famoses conserves de sardines.

El lloc que més ens va impactar fou la zona de la Pointe du Perche i la Pointe Beg-An-Aud, que estan separades ambdues puntes per uns 1000 metres, i formen un cap rocós. Vam aparcar el cotxe a l’aparcament de la Pointe Beg-An-Aud i vam caminar per un circuït panoràmic circular que ens portaria a les dues puntes i un altre cop a l’aparcament, després d’haver recorregut uns 2500 metres (uns 30 minuts a peu aproximadament).

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m40!1m12!1m3!1d5121.549704894014!2d-3.159688571047523!3d47.52739385117889!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m25!3e2!4m4!1s0x481071a73daa65b1%3A0x886fee611d90e108!3m2!1d47.525265!2d-3.1541107999999998!4m4!1s0x481071a81c1a4fbd%3A0x8790eb34312b033c!3m2!1d47.523695599999996!2d-3.1591915999999998!4m4!1s0x48107187f9ed11e3%3A0x2079c455c5f5a348!3m2!1d47.529753!2d-3.1621259!4m4!1s0x481071a657617867%3A0xfe971653c8f3ddec!3m2!1d47.5265881!2d-3.1560208999999997!4m3!3m2!1d47.5252589!2d-3.1541262!5e1!3m2!1sca!2ses!4v1636640619223!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Finalitzat aquest recorregut circular, el sol començava a pondre’s, i les vistes des de qualsevol dels dos punts eren magnífiques. Estàvem cansats, perquè durant tot el dia havíem descobert nous paisatges i nous llocs. Era el moment de tornar a l’allotjament.

Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (86,80km amb 2h 12min) .

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m65!1m12!1m3!1d115786.82146903337!2d-3.1367864739365183!3d47.57291839426966!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m50!3e0!4m4!1s0x4810167db44e2be5%3A0x12f8d4934aab662c!3m2!1d47.6892323!2d-2.9616485999999997!4m4!1s0x48106d5b25b6296d%3A0xbed1a8ad4067d171!3m2!1d47.590953899999995!2d-3.0837518!4m4!1s0x48106d0f12517fe9%3A0x2fe78fe4d8fc3193!3m2!1d47.5928622!2d-3.0813048!4m4!1s0x48106da0dfb52bd1%3A0xe6d2021c9a45d2e3!3m2!1d47.5998954!2d-3.0572475999999997!4m4!1s0x481077e6af862229%3A0xfa7db631915f70f2!3m2!1d47.484113099999995!2d-3.1428643!4m4!1s0x481074612c008b79%3A0x5bcad2e22defa04a!3m2!1d47.4693906!2d-3.0809051999999997!4m4!1s0x481071a762cecb59%3A0x4b638309e315a852!3m2!1d47.5236575!2d-3.1547471999999996!4m4!1s0x481071a81c1a4fbd%3A0x8790eb34312b033c!3m2!1d47.523695599999996!2d-3.1591915999999998!4m4!1s0x48107188ff11661f%3A0xeaecba268ad7860b!3m2!1d47.528889!2d-3.160278!4m3!3m2!1d47.6891946!2d-2.9617069!5e1!3m2!1sca!2ses!4v1636640900746!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Era el nostre primer dia sencer al Morbihan, i vam haver de posar una mica el peu al fre, ja que la Júlia no s’acabava de trobar bé del tot, per tant, vam decidir d’anar a passar tot el dia al Parc de Branféré, sense cap tipus de pressió de res. Quan ens canséssim ens n’aniríem a l’allotjament.

El Parc de Branféré es troba a 53,80km de l’allotjament, que els vam recórrer en 41 minuts. Es troba cap al sud-est passada la ciutat de Vannes, i recorrent el gruix de kilòmetres per la nacional N165. Es troba al municipi de Le Guerno.

Es tracta d’un parc zoològic i jardí botànic de 35 hectàrees situat a Le Guerno. Els visitants poden veure els animals itinerant lliurement en un jardí botànic centenari.

Una visita al Parc de Branféré és una oportunitat per a descobrir més de 150 espècies d’animals dels 5 continents, en llibertat. A l’oferir una notable col·lecció d’aus, Branféré es considera un parc ornitològic amb prop de 500 aus de tot el mon. Et sorprendran les acrobàcies dels primats. Experimentaràs un moment màgic observant els lèmurs de Madagascar en perill d’extinció.

Visitar el Parc de Branferé també és una gran oportunitat per observar espècies entranyables com el panda vermell o el ualabí o inclús acostar-se a certs animals domèstics en la granja educativa.

En el Parc hi ha  prop de 1.200 animals que viuen en condicions properes als seus hàbitats naturals. Aquests animals evolucionen en un entorn paisatgístic i botànic excepcional. El Parc de Branferé ofereix un viatge al cor del món animal.

El més destacat de la visita a Branféré, per un nen, son les animacions i espectacles. Durant tot l’any, el Parc de Branféré ofereix un programa a la vegada espectacular i festiu, sempre impulsat per una ambició educativa i cultural. Fidel a les seves missions de sensibilització, l’Escola Nicolas Hulot dissenya esdeveniments a la naturalesa per el major nombre possible de persones al llarg de cada temporada. El context animal es presta a nombroses activitats divertides que energitzen i enriqueixen la visita.

L’espectacle d’aus: Per a sorprendre’t millor i renovar una actuació aèria que ha sigut el centre d’atracció des de maig de 2002, Branféré ha enriquit la seva col·lecció d’aus al llarg dels anys. Les cigonyes, pelicans, voltors, flamencs, lloros,…: la tropa està formada per un centenar d’ocells. Durant uns trenta minuts, es deixen anar al seu comportament natural i el seu bonic vincle amb els falconers en el terra. La fugida d’uns, unint-se a les paraules dels altres, es valora cada espècie (estil de vida, hàbitat, dieta, etc…). Davant del castell, el ballet aixeca un remolí d’ales a gran escala, que freguen el virtuosisme als espectadors abans d’improvisar un final vertiginós.

Presentacions d’animals: Què menja un panda vermell, una llúdria asiàtica, un rinoceront indi, un pelicà,…? Mentre serveixen menjar, els entrenadors presenten al públic el comportament dels animals i les amenaces a les espècies i el medi ambient.

Events de la naturalesa: Al llarg de la visita i sempre de forma amistosa, els animadors forgen un fort vincle amb el seu públic abordant temes que ens concerneixen a tots: entre els més actuals, els serveis ecològics (prestats pels pol·linitzadors, en particular), el canvi climàtic i altres amenaces que pesen sobre determinades espècies i en conseqüència sobre tota la biodiversitat, mesures de conservació, classificació del món viu, etc…

Parcabout, un concepte innovador de rutes aèries

El Parc de Branféré ha optat per enriquir la seva gamma d’atraccions i activitats d’oci a Morbihan. La creació d’un parc evolutiu en els arbres aporta una dimensió lúdica, innovadora i coherent als visitants del parc animal i botànic.

El principi d’un Parcabout és tensar les xarxes en una àrea boscosa, per a permetre que els practicants es moguin lliurement amb total seguretat en un espai alt, sense les restriccions d’aprofitament pròpies de l’escalada als arbres o dels parcs d’aventures. El parc d’atraccions Parcabout ofereix un moment de relaxació, emoció i sensació en total llibertat per a tota la família en absolut respecte per la naturalesa i els arbres…

En resum, a dins del Parc de Branféré hi ha 7 zones definides: Espectacle d’ocells; espais marins; vall indi; illes de primats; granja pedagògica; plana africana; i el parcabout.

Els horaris del parc durant els mesos d’estiu son de  9:30h a 19:30h. Els preus son de 23,50€ pels adults, i de 22,00€ els nens de 13 a 17 anys, i de 17,00€ els nens de 4 a 12 anys. Barat no és, per tant el vam aprofitar molt bé durant tot el dia.

Adjuntem la documentació gràfica (plànol del parc) perquè ens serveixi de guia:

Per altra banda, dir-vos que si avui hagués estat un dia normal, segurament haguéssim fet una altra planificació, i ens n’haguéssim anat a passar el dia a Belle-île-en-Mer, la qual és una illa que està a 1 hora en vaixell de la península de Quiberon. No podria dir-se amb un altre nom que la descrivís millor: illa bonica, Belle-île. És un destí de vacances que bé mereix alguns dies i tot: platges tranquil·les, penya-segats espectaculars, ports acolorits i camps verds… La illa és un bell mosaic de paisatges. A 14km de la punta de Quiberon es troba la major de les illes bretones. Començarà a impactar-te en quant desembarquis en l’encantador port de Palais on podràs llogar una bicicleta o un cotxe i recórrer Belle-île de punta a punta. La visita comença amb un passeig pels molls amb les seves boniques cases acolorides. La segueix la visita al port i els carrers del casc antic de Palais, abans d’anar a conèixer la ciutadella Vauban a la que s’accedeix per la porta de la torre mestra. Aquesta construcció, que té unes magnífiques vistes al port, és impressionant, sobre tot contemplada des del camí de ronda. Ens dirigim cap al Nord-oest en direcció a Sauzon, un port pintoresc i una parada imprescindible de la illa, sobre tot per la nit. El moll està ple de cafès i restaurants amb terrassa. Des d’aquí, la punta de los Poulains es troba només a tres quilòmetres. Aquest cap salvatge es va fer famós gràcies a l’actriu Sarah Bernhardt, que va venir a viure aquí a finals del segle XIX. La seva propietat està oberta al públic des de 2007. Penya-segats escarpats i un mar desenfrenat… és un paisatge de la costa salvatge que conquereix per la seva feresa i les seves esplèndides vistes panoràmiques al gran far, a les roques de la gruta del Apothicaire, a Port-Coton i a Port-Boulphar… Aquests paisatges contrasten amb la calma de les fantàstiques platges de Bordadoué i Grands-Sables, ideal per a famílies, especialment quan la temporada d’estiu acaba.

Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (108,00km amb 1h 22min) .

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m31!1m12!1m3!1d172007.2653047826!2d-2.814028718545285!3d47.653076676982245!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m16!3e0!4m4!1s0x4810167db44e2be5%3A0x12f8d4934aab662c!3m2!1d47.6892323!2d-2.9616485999999997!4m5!1s0x480fed9ae7c5ef0b%3A0x48f3ba43aede3806!2sParc%20animalier%20et%20botanique%20%26%20Parcabout%20de%20Branf%C3%A9r%C3%A9%2C%20Le%20Guerno%2C%20Fran%C3%A7a!3m2!1d47.5916205!2d-2.4022505!4m3!3m2!1d47.6891975!2d-2.9617193!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1636639832743!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

L’allotjament que teníem aquí a Auray, era un Bed&Breakfast, com la resta d’allotjaments que hem tingut a Bretanya. Però, aquí se’n diu Cases d’Hôtes. El d’aquí a Auray tenia el seu encant perquè estava en una casa típica bretona, amb les cobertes de “palla” o lo què s’hi assembli. La persona que ho portava estava molt atenta a tot i ens va fer passar uns dies molt bons. Ens informava de les coses i ens donava molts consells turístics. L’esmorzar, s’ha de dir, estava boníssim. El recomanem totalment. Son alguns allotjaments iguals construïts un al costat de l’altre, i ho portava la mateixa persona. Està a 4,7km d’Auray (a uns 10 minuts en cotxe), més a prop de Sainte-Anne d’Auray que d’Auray. L’allotjament té el nom de Ar Gwenniled, al barri de Pluneret.

I finalment havia arribat el dia de trasllat cap a un altre departament. Marxàvem de Finistère per arribar a Morbihan. Marxàvem de Locronan per arribar al bonic poble d’Auray. I durant el viatge de trasllat faríem una aturada a un dels llocs més turístics de Bretanya, la “village de Poul-Fetan”, un museu a l’aire lliure de la forma de vida ancestral d’un poble bretó.

Sortíem de Locronan i anàvem a buscar la carretera nacional N165 a prop de Quimper. Llavors era qüestió de tirar avall, cap al sud-est, entraríem al departament de Morbihan i a l’alçada de Lorient trencaríem cap a l’interior per anar a buscar el poble de Poul-Fetan. Trenquem per la N24, i a Languidic tornem a trencar cap a l’interior per mitjà de la carretera local D102, la D23, i la D327 que ens portarà a l’últim trencall a mà esquerre cap a la vil.la. En total hem fet uns 114 kilòmetres i hem estat 1h 20min en fer-los. A Poul-Fetan, els terrissers, taverners i forners encara estan en actiu. Poul-Fetan, ubicat a la regió de Morbihan, és un poble bretó com els d’abans. Viu entre la naturalesa i la tradició, junt a la vall ombrívola del riu Blavet.

Vine a descobrir els diferents “barris” d’aquest llogaret de cases amb teulada de “bàlag”, els diferents edificis de la granja, els cultius (blat, cànem, mill, fajol,…) o els animals de races protegides (la vaca de peülla negra, el xai de les landes de Bretanya,…). Durant les 4 o 5 hores que dura la visita reviuràs les feines diàries del mon rural en el segle passat: filat de la llana, descobriment de l’alimentació, rentadores, munyit de les vaques, treballs agrícoles amb el cavall,…

Totes les tardes, s’ofereix un programa d’activitats. I si tens gana entra en la taverna Tavarn Poul-Fetan i assaboreix la cuina de la terra en un càlid ambient. A més, de març a desembre es converteix en un cafè-llibreria, en sala d’exposicions o de concerts. Prova el pa d’abans cuit en forn de llenya i descobreix el taller del terrissaire. En 2011 es va inaugurar un nou espai de jocs, l’exposició temporal de vestits “pageses de festa, de noces i de comunió a Bretanya” i la possibilitat de visitar el poble amb audioguia. És com el vam visitar nosaltres, amb l’audioguia, excepte quan hi havia activitats del programa, que miràvem d’entendre com fos les explicacions en francès de les actrius o actors corresponents.

La visita a la vil·la de Poul-Fetan va valdre molt la pena, no només per veure com vivien abans els bretons sinó per veure un poble antic autèntic, ja que Poul-fetan és la recreació d’un poble que ja existia. Després de dinar al poble, vam anar marxant cap a Auray, que només es trobava a 46,60km (uns 43 minuts de cotxe). Vam agafar varies carreteres locals fins a trobar la nacional N165 que ens portaria a les immediacions d’Auray. Aniríem primer a l’allotjament i un cop assentats i allotjats, aniríem a descobrir el poble d’Auray, a fer-hi una de les nostres passejades per el seu casc històric medieval. Al passar per el pont de la via ràpida entre Vannes i Lorient, un petit i pintoresc port crida l’atenció. El Port de Saint-Goustan es troba amagat en el fons d’una ria i, després de molts segles, encara avui, conserva els seus carrers empedrats, el seu pont de pedra, les seves cases d’entramat de fusta i els seus actius molls. Auray és un poble històric que compta amb un centre de peregrinació en Bretanya.

Més val que oblidis els tacons si vols recórrer Saint-Goustan. Per baixar al port, dirigeix-te a les rampes d’accés al riu Loch construïdes sobre les ruïnes d’una fortalesa. Des de les terrasses assolellades, podràs entretenir-te mirant els molls. Llavors, després de creuar el pont de quatre arcs de pedra del segle XIII, arribaràs a la riba més pintoresca. La Plaça Saint-Sauveur amb els seus empedrats bombats es troba rodejada de cases senyorials amb entramat de fusta i voladissos. Els carrerons empinats i amb graons s’obren pas al barri, flanquejats de cases amb façanes d’entramat. Les construccions dels segles XV i XVI llueixen un aspecte respectable. Però aquest s’esvaeix al caure la nit, quan les terrasses dels cafès s’animen.

Auray-Saint-Goustan, Ciutat d’Art i Història, se sent orgullosa dels seus dos barris antics. La part alta de la ciutat es congrega entorn a l’església Saint-Gildas, i la ciutat baixa voreja el riu Loch.

El port, gràcies a la seva posició estratègica, es va enriquir durant l’Edat Mitjana cobrant-los-hi als vaixells en dret a pas. En els segles XVI i XVII, el tràfic de vi i de cereals el va convertir en el tercer port bretó. En les seves lloses de granit, va quedar gravat un esdeveniment memorable: en 1776, Benjamin Franklin es va acostar en aquest port per a tenir una audiència amb Lluís XVI.

Les visites imprescindibles d’Auray son:

• Els molls, els carrers i cases del port de Saint-Goustan, dels segles XVI i XVII
• L’església de Saint-Sauveur (segles XV i XIX)

• L’Ajuntament del segle XVIII, la plaça de la República amb les seves cases dels segles XVI al XIX

• L’antiga presó del segle XVIII

• El mausoleu de Georges Cadoual del segle XIX
• L’església de Saint-Gildas (segle XVII) i el Crist jacent del segle XVI, la capella de l’Esperit Sant (segle XIII al XIV).

El Port de Saint-Goustan i el seu barri ens van semblar encantadors, i allí ens hi vam quedar per sopar. Altres dies hi aniríem a donar un volt o també a menjar alguna cosa.

Adjuntem la documentació gràfica que disposàvem per fer aquesta visita a Auray:

Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (166,00km amb 2h 15min) .

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m37!1m12!1m3!1d342517.1474694441!2d-3.8679133349843706!3d47.87996874924738!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m22!3e0!4m4!1s0x4816d30b5b599971%3A0x2e446b667a3c3361!3m2!1d48.103353899999995!2d-4.2228856!4m5!1s0x481048bbdc897a7b%3A0xd13df084740e2adb!2sVillage%20de%20Poul-Fetan%2C%20Poul%20F%C3%A9tan%2C%20Quistinic%2C%20Fran%C3%A7a!3m2!1d47.893069499999996!2d-3.1512072!4m4!1s0x4810143d81f8d2ef%3A0x8e9e7e5827f3254b!3m2!1d47.666328799999995!2d-2.9792179!4m4!1s0x4810167db44e2be5%3A0x12f8d4934aab662c!3m2!1d47.6892323!2d-2.9616485999999997!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1636637733258!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

I arribava l’últim dia sencer que ens passàvem a l’allotjament de Locronan. Avui aniríem a visitar dos pobles (o millor dit, una ciutat i un poble) i el cim d’una muntanya. Bé, doncs, començarem per la visita a Concarneau, una ciutat amb el casc històric emmurallat. Està a 41,30km de Locronan (uns 37 minuts amb cotxe), en direcció a Quimper i sobrepassant el mateix per la carretera nacional N165. Aparcarem en una de les grans superfícies d’aparcament que hi ha en els molls de la ciutat, i ens acostarem a la vila closa emmurallada.

És difícil resistir-se a la bellesa d’un poble emmurallat. En el centre de la part moderna de Concarneau i rodejat d’una de les badies més boniques de Bretanya, es troba aquest petit enclavament fortificat amb camins de ronda i carrerons, junt al port pesquer i les platges. Benvinguts a la Vil·la-Closa de Concarneau. Concarneau és un Poble d’Art i Història amb diverses versions de l’espectacle marítim. El seu passat costaner i de plaça forta es reflexa en les seves gruixudes muralles del segle XIV, completades per Vauban en el segle XVII. La intensa vida portuària està gravada en els més de 200 vaixells de pesca que animen els molls i la subhasta pública. Les platges de sorra fina i el port esportiu son llocs ideals per realitzar activitats nàutiques i d’esbarjo.

El poble emmurallat (la vila-closa) és un dels llocs més visitats de Bretanya. Per això, a l’estiu és preferible visitar-la pel matí. Es tracta d’un illot de 350m de longitud per 100m d’amplada, que destaca per la seva talaia i el quadrant solar de l’entrada. Dos ponts petits obren les portes de les muralles. L’artèria principal és el carrer Vauban que està rodejat de cases encantadores amb rètols a to amb l’època de la ciutadella. Per els costats neixen carrers empedrats que s’escapen fins a les obertures que donen al port pesquer. I no t’oblidis d’admirar la bonica font de la plaça de Saint-Guénolé.

Enfront a les muralles, descansen amarrades les traïnyes en una pausa ben merescuda, tant per les que es dediquen a la pesca d’altura com a les de baixura. Al passejar pels molls, igual tens la sort d’assistir a la descàrrega de la pesca cap a les 22h, a no ser que no siguis dels que es lleven d’hora i vulguis assistir a la subhasta, que comença a les 6h30min. Aquest port és un lloc excepcional per ésser el primer port tonyinaire d’Europa i el tercer de França de pesca fresca. Per a prolongar el treball dels pescadors, varies conserveres perpetuen una saborosa tradició.

Des del Marinarium, un museu ecològic dedicat a la biodiversitat marina, la cornisa atlàntica es converteix en un bonic passeig cap a la platja de Sables Blancs. I si vols alguna cosa més exòtica, des de Concarneau surten vaixells cap a les mítiques Illes de Glénan.

Concarneau ens meravella, com a vila-closa fortificada medieval, i pel fet de que puguis visitar el poble enfilat a les seves muralles, també.

Deixem Concarneau i ens anem a trobar un altre poble, ben diferent a aquest, anomenat Pont-Aven, i situat a 16,30 kilòmetres a l’est de Concarneau, cap a l’interior.

Pont-Aven és un poble ben diferent dels que hem vist fins ara. No té muralles, ni castells, ni presenta reminiscències medievals, únicament veiem que està envoltat de natura, és com si estigués al mig d’un bosc gegantí. Aquest petit poble, arraulit en l’estuari del riu Aven, deu la seva notorietat a l’escola de pintors que va tenir a Gauguin per mestre. Passejant junt a la ria, creuant els ponts i passarel·les, resulta fàcil imaginar com la poesia dels paisatges i la lluminositat d’aquest petit port fascinaven als artistes.

El riu Aven travessa el poble i passa de riu capritxós a estuari tranquil afectat per les marees i habitat per alguns vaixells. L’aigua salta entre els blocs de pedra arrodonits i fa girar una o dues rodes de molí, representant dels 14 molins que es conserven en actiu. En el segle XIX, la colònia artística que va fer escola en aquest lloc bucòlic, va imprimir nous colors al poble. En l’actualitat, les galeries d’art continuen dotant al poble d’aquest esperit bohemi d’abans. En busca de recursos i de temes “exòtics”, els pintors arribaren a Pont-Aven a partir de 1860. Gauguin fou més aventurer que altres pintors de la seva època i va fundar l’Escola de Pont-Aven en 1886. Des de la pensió Gloanec on vivien, els pintors arrossegaven el seu cavallet fins al Bosc d’Amor. Actualment, un deliciós camí permet conèixer els seus llocs d’inspiració. En el centre del poble, ple de galeries, un museu retrata aquesta època creativa.

Pont-Aven és un lloc ideal per passar dels paisatges emmarcats als paisatges al natural. El passeig Xavier-Grall condueix d’una riba a una altra per petits ponts amagats, junt als safareigs, canals i comportes que reguen els vestigis dels molins. Les ribes florides acoloreixen els murets i els ponts de pedra.

Per sobre del Bosc d’Amor, la capella de Trémalo s’amaga darrera les cortines de faigs i roures. El seu curiós sostre asimètric s’inclina quasi fins al terra per el cantó Nord. Gauguin feu famós el crucifix policromat de la nau en el seu quadre “El Crist groc”. Seguint riu avall, apareix un bonic molí del segle XV activat per la marea, junt al castell de Hénant. A l’arribar al mar, l’encantadora platja de Port-Manech està esquitxada de casetes de bany blanques.

Pont-Aven també ens va agradar, d’una altra manera, però agradar, en definitiva, pels seus llocs bucòlics, naturals, com si fossin trets d’una paleta de pintor. Crec que vam captar l’essència de Pont-Aven.

I amb aquesta sensació vam marxar cap a l’últim punt de la ruta del dia, la muntanya de Menez-Hom, a prop de la península de Crozon visitada en el dia anterior. Ho hauríem d’haver visitat al dia anterior, però va ésser un dia amb moltes coses i ho vam deixar per l’endemà, que no estava tant ple. Menez-Hom es troba a 74,4km (1 hora en cotxe) de Pont-Aven, a l’inici de la península de Crozon. La pujada a la muntanya final es fa per un carril mal asfaltat i que en prou feines hi passa un cotxe, però no vam tenir cap problema per arribar a dalt. Amb els seus 330 metres d’alçada, el mont Menez-Hom és un dels punts més elevats de Bretanya. En realitat és un volcà extingit que bé mereix una aturada, doncs és de fàcil pujada i la vista de tota la regió és magnífica. En l’actualitat, aquesta antiga muntanya sagrada és un lloc molt apreciat per els amants del parapent.

El Menez-Hom és un enclavament natural protegit des de la cima de la qual hi ha una vista supèrbia de l’ensenada de Brest, la badia de Douarnenez, la Punta de Pen-Hir i els Monts d’Arrée. És un contrafort de la cadena de les Muntanyes Negres i fou una de les muntanyes sagrades d’Armòrica, potser per ésser també un punt estratègic de la península de Crozon, que permetia vigilar a tota la regió dels entorns. Aquí es practicaven alguns ritus religiosos com demostren els megàlits i els cúmuls de pedra trobats.

Aquesta muntanya està plena de llegendes. El llegendari rei de Cornualles, Marc’h (que significa “cavall” en bretó) fou víctima d’una maledicció i li varen créixer unes orelles de cavall. Un cop acabat l’encanteri va decidir de prendre esposa i va enviar al seu nebot Tristán a conquerir en el seu nom a la bella Isolda. Aquí va néixer la història d’amor impossible que tots coneixem avui.

Nombrosos camins senyalitzats permeten avançar entre les extensions naturals i salvatges d’aquesta muntanya. Anima’t a seguir el camí que condueix a la capella de Sainte-Marie du Ménez-Hom. El seu conjunt parroquial és molt bonic i en l’interior els retaules del segle XVIII i les estàtues del segle XVI bé que mereixen una aturada en el camí.

Ens hi vam passar molta estona, a part de les vistes, contemplant les sortides i volades dels “parapentistes”, que omplien el cel de color. Al cap d’una estona quan ens en vam cansar, tornarem al nostre allotjament de Locronan.

Adjuntem la documentació gràfica en format de plànol dels dos pobles visitats, Concarneau i Pont-Aven:

Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (148,00km amb 2h 20min) .

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m40!1m12!1m3!1d287111.0542849115!2d-4.200630053305825!3d48.04351144934188!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m25!3e0!4m4!1s0x4816d30b5b599971%3A0x2e446b667a3c3361!3m2!1d48.103353899999995!2d-4.2228856!4m4!1s0x4810db2180b99b91%3A0xdfedcab80c486f88!3m2!1d47.8727313!2d-3.9174227!4m4!1s0x4810e87b74e8b843%3A0x1c9a8b0acb912698!3m2!1d47.8537366!2d-3.7481785!4m4!1s0x4816ccf2537ee2a9%3A0xe8671b7e1280be5d!3m2!1d48.2184105!2d-4.236371699999999!4m3!3m2!1d48.1033006!2d-4.2229388!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1636629766377!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Avui és un dels dies més intensos que ens queden. Anirem a visitar la península de Crozon, la qual forma una gegantina creu en el mar d’Iroise, i presenta un resum de Bretanya. En els seus paisatges s’alternen penya-segats espectaculars, les landes de brucs, les aigües turqueses i les platges agradables. Punts de partida per el descobriment: els encantadors ports de Camaret o de Morgat. Nosaltres, però, començarem per la Pointe de Pen-Hir.

De Locronan fins a la Pointe de Pen-Hir hi ha 46,60km (es realitzen amb un total de 52 minuts), els quals molts d’ells es fan per la carretera D887 que travessa la península de Crozon d’est a oest. Els últims 14 kilòmetres es fan per la carretera local D8 des del poble de Crozon fins a l’aparcament de la Pointe de Pen-Hir. Quan hi vam arribar, l’aparcament estava força ple (jo em pensava que no hi hauria gaire gent, però aquí a Bretagne sempre ens sorprenen). Des del cotxe vam tardar uns cinc minuts a arribar fins al final del cap, o al menys fins on desapareix el camí i avançar comença a ésser perillós, i un cop allí es tenen unes espectaculars vistes dels penya-segats de pedra sorrenca de més de 70 metres d’alçada que s’eleven sobre les aigües del mar de Iroise. El toc pintoresc el donen varis illots, coneguts com “les Tas de Pois”, que esquitxen el paisatge allà on acaba la terra ferma.

Molt a prop d’allí, es va construir entre 1949 i 1951 una creu commemorativa, coneguda com a Croix de Pen-Hir i que fa les vegades de memorial dels caiguts de Bretanya i de monument als bretons exiliats en Gran Bretanya durant la Segona Guerra Mundial. En un dels seus laterals es pot veure la inscripció en bretó “Kentoc’h mervel eget em zaotra” –la mort abans que el deshonor-, lema de Bretanya.

Les vistes des de la base de la creu també son espectaculars, i permeten veure altres racons de la costa de la península.

Després d’aquell agradable passeig per la Pointe de Pen-Hir vam posar rumb a la propera parada, la Pointe de Dinan, un altre cap amb unes vistes espectaculars. Hi ha uns 20 minuts en cotxe per una carretera que en molts punts és panoràmica (uns 15,70km). De l’aparcament al cap hi ha uns 750 metres, i hi ha un recorregut circular que a part del cap, passa per un lloc anomenat le Château de Dinan. No busquis el pont llevadís ni les torrasses. Aquest castell no ho necessita… Així s’anomena aquesta roca enorme unida al punt per un arc tallat per el mar, que es pot veure molt bé des de la platja de Kerloc’h a l’altre cantó de la Punta de Dinan.

En un dia clar com el d’avui, hi ha un panorama extraordinari de la Pointe de Dinan: la Pointe de Pen-Hir i la seva Tas de Pois, tota la costa oest de la península fins al semàfor del Cap de la Chèvre, i inclús tant lluny com Brest. També pots veure les teulades dels pobles propers: Kergonan i Dinan.

Ens hi estaríem hores i hores. Mai et canses d’unes vistes així, però és el moment d’anar a veure el tercer punt panoràmic del dia, el Cap de la Chèvre (el cap de la cabra), que està a 15 minuts en cotxe cap al sud de la península de Crozon (uns 10,20Km). El Cap de la Chèvre és el punt més al sud de la península de Crozon. Més cap al sud, es troba la cara nord del cap de Sizun i es tanca així a la badia de Douarnenez.

El Cap de la Chèvre és un mirador diferent dels altres dos. Aquest no és tant impressionant perquè no es veuen penya-segats ni roques trencades pel mar i el vent. Aquí, és un punt elevat sobre la costa i ja està. Però la gràcia d’aquest punt, son les vistes que assoleixes. En un dia clar com el d’avui, es veu el Cap Sizun i la pràctica totalitat de la badia de Douarnenez. Això és lo més espectacular d’aquest punt.

Un cop hem passejat per l’entorn del cap de la cabra, tornem a agafar el cotxe i mirarem d’arribar a un lloc que sembla ser que és molt espectacular: La Plage de la Palue.

Amb el cotxe i l’orientació necessària, mirem d’arribar al petit llogarret de La Palue, on en la seva part oest, hi ha un parell d’aparcaments habilitats per baixar després a la platja. Deixem el cotxe en un d’aquests aparcaments i en qüestió de 5-10 minuts ja hem aconseguit baixar a la Plage de la Palue.

La Plage de la Palue és una platja salvatge i verge, amb unes vistes espectaculars de l’oest de la península de Crozon, amb la seva Pointe de Pen-Hir a la vista. És una platja sense serveis i una mica perillosa per el bany, ja que a part del vent que és molt fort, la platja està totalment exposada a l’Oceà Atlàntic. Veiem uns quants surfistes que l’aprofiten, però nosaltres ens arrecerem en alguna roca perquè no toqui tant directe el vent, i contemplem les vistes espectaculars d’aquest lloc que se’ns quedarà gravat a la memòria. Val la pena anar-hi, encara que només sigui per quedar-s’ho mirant.

El nostre pròxim punt de la ruta és el poble de Morgat, a 5km de la platja, a uns 12 minuts en cotxe. La intenció és anar al port de Morgat i agafar un vaixell que ens durà a fer una visita a varies grutes marines. Morgat és un petit poblet de pescadors, amb les cases de primera línia de mar, de colors. Del seu port hi surten vaixells per turistes que van a veure les grutes marines i altres atraccions: des del port de Morgat fins la península de Roscanvel passant per el Cap de la Chèvre, Camaret i Pointe de Pen-Hir, pots emprendre un dels cinc viatges per l’aigua i admirar els tresors marítims de la península de Crozon.

Coves marines de colors lluents, cales paradisíaques, penya-segats vertiginosos, fortificacions, fauna, flora, llegendes i històries del passat, cada circuït et convida a meravellar-te i gaudir d’un moment únic a l’oceà. L’empresa que se n’encarrega es diu “Vedettes Sirènes”, i el tipus de sortida que vam fer es diu “Visita a les grutes marines de Morgat”, on la ruta en vaixell dura uns 50 minuts. Es tracta d’embarcar-te amb els seus guies mariners per a viure una experiència única, un viatge en el temps. Una visita a les coves marines de Morgat, en la península de Crozon, veritables museus a l’aire lliure, amb colors i llegendes increïbles.

Els preus de la sortida son de 14,00€ pels adults, i 9,00€ pels nens de 4 a 12 anys. L’horari de les taquilles per comprar les entrades son durant els mesos d’estiu, en el port de Morgat, de 9h a 18h. Les sortides son entre les 10h i les 18h en la majoria de dies. Nosaltres vam sortir a la tarda, sobre les 17h.

L’excursió amb vaixell per anar a veure les grutes marines de Morgat, val molt la pena, per el tipus de ruta i de gruta. Ara, si haguéssim entès el guia, segurament encara valdria més la pena. La visita va ésser en francès i quasi no vam poder caçar res, però tant se val perquè les grutes son molt espectaculars.

Un cop visitat Morgat, vam agafar el cotxe per tornar a Locronan.

Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (122,00km amb 2h 38min) .

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m45!1m12!1m3!1d143149.12988271666!2d-4.5477046182761205!3d48.18916868770879!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m30!3e0!4m4!1s0x4816d30b5b599971%3A0x2e446b667a3c3361!3m2!1d48.103353899999995!2d-4.2228856!4m4!1s0x4816eb61489f0311%3A0x4e66e9a8ed37be27!3m2!1d48.256142!2d-4.6215551!4m4!1s0x4816c14cd5655523%3A0x4a9b3aa4bcc8a6d2!3m2!1d48.2331619!2d-4.5633056!4m4!1s0x4816c29901e2b35d%3A0xe344c3bfb9275c9c!3m2!1d48.1718487!2d-4.5511927!4m4!1s0x4816c161ca84d5a1%3A0xb4c57603603f1e82!3m2!1d48.2236787!2d-4.4999042!4m3!3m2!1d48.1032991!2d-4.2229455!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1636628518297!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Aquest també és un dels dies més intensos, ja que per la tarda, després de la jornada per l’oest de Cornouailles, visitarem el poble de Locronan a fons. La intenció del dia d’avui és visitar l’”autèntica Bretanya” que n’hi diuen a vegades en aquesta zona. Quimper és com la veritable capital de Bretanya, i el Finistère i l’Oest de Cornouaille és el seu territori. Vam marxar cap a Quimper que està només a 22 minuts de distància en cotxe (uns 18,20km). Vam agafar dues carreteres comarcals per arribar-hi, la D63 i la D39. A Quimper no hi ha problemes amb l’aparcament, ja que estratègicament col·locats, hi ha places d’aparcament als volts del casc històric, o a poca distància del mateix. Nosaltres vam aparcar a l’aparcament de la Place de la Tour d’Auvergne, una plaça situada a l’oest del casc històric, a 270m de l’església de Saint-Mathieu, ja en el casc històric. El casc històric de Quimper està pràcticament tot per a vianants, i per això és una ciutat molt fàcil i agradable de visitar. Quimper és la ciutat més important de la regió de Cornualles i una de les localitats més belles de Bretanya, malgrat la dura competència que hi ha. Encara que no és molt coneguda, us sorprendrà la quantitat de coses a veure a Quimper. A més de conservar part del sistema emmurallat, podreu contemplar tradicionals cases d’entramat de fusta, agradables jardins, ponts romàntics decorats amb flors junt al riu i altres atractius. Anirem a recórrer els seus empedrats carrers medievals i ens deixarem conquerir per l’irresistible encant de Quimper.

Aquesta petita ciutat medieval conserva l’essència de Bretanya i fou una de les que més ens varen agradar en el nostre viatge. És cert que es poden visitar els llocs imprescindibles de Quimper en una jornada, però us suggerim passar almenys una nit per a poder gaudir de l’ambient dels seus carrers per la tarda i sopar en algun dels seus animats restaurants. Aquests son els seus imprescindibles que ens van agradar tant:

• Recórrer el casc antic medieval: Quimper compta amb un casc antic molt ben conservat, amb infinitat de cases d’entramat de fusta. A l’igual que en altres ciutats com Vannes o Rennes, moltes d’aquestes han estat restaurades amb la intenció d’atraure el turisme. Al llarg dels carrers del centre històric hi trobarem confiteries, restaurants i botigues de souvenirs a on comprar algun regal.

La Rue de Boucheries i la Rue de Kéréon son dos dels carrers on podreu veure més nombre de cases d’entramat de fusta. Altres llocs amb encant son la place au Beurre i el carrer Elie-Freron.

• Catedral de Saint Corentin: Aquesta catedral gòtica va iniciar les seves obres en el segle XIII, encara que no es va acabar definitivament fins a finals del segle XV. Encara que durant la Revolució Francesa va sofrir l’assetjament i el saqueig per part de les masses, segueix sent un dels temples més bells de França.

En el seu interior destaca per les policromades vidrieres donades per les famílies adinerades de la ciutat. Durant el segle XX i el XXI s’han portat a terme feines de restauració per a retornar tot l’esplendor a aquesta bella església.

• Jardí de la Retraite: Horari d’estiu: 9h-18h. Entrada gratuïta. Aquest amagat jardí botànic ubicat a l’esquena de les muralles, és un preciós racó primordialment decorat i organitzat en tres zones. Deu el seu nom a un seminari de monges de l’ordre de Las Dames de la Retraite, que varen ocupar el solar fins al 1977. En els diferents espais separats per escalinates es poden contemplar boniques palmeres i altres plantes tropicals. Per últim, també s’ha habilitat un espai dedicat a plantes de terra com aloe veras, iuques i atzavares. A pocs metres també hi ha l’Església dels Jesuïtes del segle XVII.

• Pujar a les muralles: El sistema emmurallat de Quimper fou erigit en el segle XII per els ducs de Bretanya Jean I i Jean II, i s’amplià durant els dos segles posteriors fins a configurar un recinte defensiu de 1500 metres de diàmetre. A més d’aquestes imponents muralles, la ciutat estava fortament defensada per un enorme fossar de 15 metres d’ample i varies torres de defensa. D’aquestes últimes solament queda com a testimoni l’esplèndida Torre Nevet. En aquesta secció, annexa al Jardí de la Retraite, es pot accedir a la part superior de les muralles i contemplar les vistes des de les altures.

• Jardí de les muralles de Quimper: Una altra de les seccions de les muralles millor conservada la trobareu junt al riu Odet. Però, a més, enfront a elles hi ha un petit jardí amb vistoses flors. Junt al jardí es troba el petit museu del Departament de Bretanya, dedicat a la cultura bretona, i des de quasi a la seva mateixa porta surten els trens turístics per els que viatgem amb nens.

• Mercat de les Halles: El mercat de Les Halles Saint François és un altre dels llocs imprescindibles que veure a Quimper. Aquest bulliciós mercat porta quasi dos segles oferint diàriament productes de primeríssima qualitat d’agricultors i ramaders locals com verdures, formatges i altres viandes. A més els dimecres també s’instal·len uns posts ambulants d’agricultors i els diumenges s’organitza el mercat Braden, en el que a més de productes alimentaris, també es pot comprar roba. En definitiva, un bon lloc per aprovisionar-se de les millors delicatessen de Bretanya.

• Place Terre au Duc: Encara que és difícil escollir un lloc dins el casc antic de Quimper, la Place Terre au Duc probablement s’emporti la glòria. Aquesta petita i encantadora plaça, sens dubte se’ns quedarà gravada en la nostra memòria per les seves cases d’entramat de fusta. Acolorides construccions de més de 300 anys entorn a una font amb motius decoratius típics de la ciutat. Un captivador racó ideal per a gaudir-lo en alguna de les terrasses de les cafeteries.

• Els jardins del teatre: Aquest recòndit jardí amagat darrera l’edifici del teatre Max Jacob fou tot un descobriment. És un petit recés de pau amb cuidats jardins al que molt poca gent accedeix. L’espai està organitzat entorn a una font i un rierol, atorgant-li un aire bucòlic. El jardí alberga una zona dedicada a les roses i altres espècies més exòtiques.

• Ponts del riu Odet: El riu Odet travessa Quimper i abans constituïa una defensa natural de la ciutat. Avui en dia és un altre més dels atractius, amb els seus romàntics ponts que se succeeixen al llarg del riu com una competició d’arranjaments florals. Cada un d’ells està acuradament engalanat amb jardineres amb flors, convertint-lo en un agradable passeig a la vora del riu.

• Museu de Belles Arts: Aquest museu va néixer gràcies al treball filantròpic del compte Jean-Marie de Silguy, que va donar la seva important col·lecció d’art a la ciutat. Posteriorment, el museu s’ha anat ampliant i el seu fons pictòric s’ha enriquit amb diverses donacions privades. Entre les seves obres destaquen treballs d’autors principalment francesos. Una visita interessant per un dia de pluja.

El més important que vam fer a Quimper va ésser passejar per tot el seu casc històric, i trobar-nos amb racons insospitats i visuals espectaculars de la seva arquitectura i detalls.

Vam marxar de Quimper molt satisfets per tot el què havíem vist, i vam anar a buscar el poble de Saint Jean de Trolimon, a uns 23,5 kilòmetres (a 29 minuts en cotxe, cap al sud-oest), en el qual hi trobaríem dos atractius que volíem veure:

• La Maison des Jeux Brétons: És un recinte de jocs tradicionals bretons, a l’interior d’un edifici i a l’exterior. No es tracta d’un museu, sinó que la gent ve amb els familiars o amics per a descobrir o redescobrir els jocs tradicionals de Bretanya. A sota d’un espai cobert, vine a provar sort en uns quinze jocs tradicionals bretons, cada un més divertit i original que l’anterior: el forat del gat, els discs d’un tauler, la bola ascendent, les boles bretones, el boultenn, el birinig,… Els jocs son aptes per nens i adults, sense límit d’edat. Els preus per entrar a jugar son de 2,00€ per adult i nens a partir de 14 anys, i 1,00€ per nens de 6 a 14 anys. Els horaris son en els mesos estivals, de dilluns a dissabte de 14 a 18h, i el diumenge i festius tancat.

• Notre-Dame de Tronoën: Està a uns 5 minuts a l’oest, a prop de la platja. La Capella de Notre-Dame de Tronoën, ofereix una vista impressionant dels paisatges de dunes. Construïda en el segle XV, el més important no és la capella en si, sinó el que hi ha al costat de la capella. Hi ha un calvari espectacular de mitjans del segle XV, amb la Infància i la Passió de Crist desvelats en dos frisos separats. De rara delicadesa, presenta temes en relleu arrodonits o en alt relleu en granit. L’estat de conservació és bo, i presenta uns detalls força aclaparadors. És espectacular, un dels millors calvaris de Bretanya.

I ja que estàvem a prop de la platja, ens vam acostar a la Pointe de la Torche, a 6 minuts en cotxe (3,7km) hi ha l’aparcament de la platja. Llavors s’ha de caminar fins a la punta, uns 650 metres (uns 8 minuts a peu). Des de la punta es veu l’onatge de la platja de la Torche, que és ideal per a la pràctica del surf. La Pointe de la Torche és un promontori situat a l’extrem sud-est de la Baie d’Audierne, a la regió de Cornualles, al Finistère. La Punta de la Torche és una península natural impressionant. Els seus forts i continus vents l’han convertit en un lloc ideal per la pràctica del surf. A més, conté jaciments megalítics que atrauen a multitud de turistes. En la primavera, la punta es cobreix amb tulipes de tots els colors. És un lloc allunyat del món, abrupte i superb. El millor que es pot fer, és caminar pel camí de la punta, ja que aquest camí ofereix vistes impressionants de tota la badia i passa per davant de diferents jaciments megalítics, com el túmul coronat amb un dolmen en passadís i una avinguda coberta.

I per finalitzar el recorregut per la zona oest de Cornualles, res millor que anar a visitar un far, al capvespre, mentre el sol es pon, concretament, el Phare d’Eckmühl, el qual es troba situat a 6,50 kilòmetres de la punta de la Torche (uns 11 minuts amb cotxe), per dins de barriades i urbanitzacions, fins arribar a la Punta de Penmarc’h.

El far d’Eckmühl, també conegut com a llum de Point Penmarc’h o llum de Saint Pierre, és un far actiu a Penmarc’h, a una alçada de 213 peus, és un dels fars més alts del món, i també és un dels més mítics. I té l’estrany privilegi d’obrir al públic al capvespre. Als peus d’aquest vigia de pedra ens hem congregat unes quantes persones, preparats per a un viatge a la verticalitat. Amb les llums del capvespre, el far adquireix un aspecte diferent, ple de pau. Ens acompanyen fins a la porta de fusta. La famosa escala de cargol es troba entre nosaltres. Com si fos una closca enorme, l’escala s’estén majestuosament cap a les altures. I nosaltres també. Comença l’escalada. Ens esperen 290 graons! Alexandra, la guia, és una autèntica experta en aquesta joia del patrimoni marítim, i es para de tant en tant. Tota una atenció per els que no estem acostumats a les escales, doncs ens permet recuperar l’alè i sentir algun dels secrets que ens va confiant. Les rajoles de les parets en realitat son “opalines”, col·locades seguint les formes corbes de la paret, el que permet que desprenguin delicats reflexes blavosos dins d’aquesta fortalesa del mar. Tota l’escala està coberta per una làmina de bronze polit, lo que ens confirma el refinament d’aquest lloc. Al final de les escales de pedra, el terra de marbre reflexa els centellejos de l’estrella dels mars.

Arribem a la cambra del far i a la terrassa. A fora, el vent ens escalfa. La panoràmica de 360º ens deixa sense parla. A l’oest, els rajos vermellosos de la posta de sol tenyeixen l’horitzó. La badia d’Audierne s’estén com un mantell blanc. Els primers vaixells de pesca nocturns salpen del port de Saint-Guénolé entre llums verdes i vermelles. Els demés fars del cap ens semblen petitíssims. Per sobre dels nostres caps, la llanterna comença el seu ballet i entrega un centelleig cada 5 minuts, que és visible fins a 50 kilòmetres. Aquesta llum blanca és una de les més potents de França. L’espectacle dels fars es produeix sota les nostres mirades. Alexandra ens assenyala els seus diferents ritmes, que en realitat son senyals per els navegants experts.

Dins de l’elegant habitació de la llanterna, Alexandra ens va traduint els colors i les formes de senyalització marítima que ens rodegen. L’ambient d’aquesta habitació ens retorna als temps en els que els fars estaven habitats. Des del seu allotjament de treball, els faroners pujaven per a passar la nit i comprovar el bon funcionament de les dues òptiques i de les llums. La seva missió s’humanitzava gràcies als revestiments de fusta del sostre i de les parets. Ja ens toca tornar a baixar. A l’arribar a terra, els fotògrafs aprofiten la tranquil·litat d’aquest lloc per a col·locar-se en el centre del forat de l’escala de cargol per aconseguir perspectives vertiginoses. Totes aquestes boniques imatges seran guardianes del nostre somni, i més tard, dels nostres records.

Els horaris per la visita del far durant els mesos estivals son de 10:30h a 19:30h. Els preus de l’entrada son de 3,00€ pels adults i 1,50€ pels nens de 7 a 18 anys. Tots els dimarts de juliol i agost de 21:30h a 23:45h, els guies t’obren les portes per a una visita guiada de 45 minuts. S’organitzen 3 visites per nit, a les 21:30h, a les 22:15h i a les 23:00h. Places limitades a 20 persones. Es requereix el pagament en el moment de la reserva.

Després de la visita vam anar a buscar el cotxe i vam tornar al nostre allotjament de Locronan. El dia havia estat genial i hi havia hagut un final especial.

Adjuntem la documentació gràfica de Quimper, que és el plànol de la ciutat amb els seus imprescindibles:

Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (102,00km amb 1h 58min) .

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m50!1m12!1m3!1d241809.57251252144!2d-4.432826337052977!3d47.962616135373246!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m35!3e0!4m4!1s0x4816d30b5b599971%3A0x2e446b667a3c3361!3m2!1d48.103353899999995!2d-4.2228856!4m4!1s0x4810d59a8c87e765%3A0xeacfa0174cc0f2b0!3m2!1d47.995257099999996!2d-4.1110031!4m4!1s0x48172e4ad648c2e1%3A0x2161eae494a0e9d4!3m2!1d47.864363499999996!2d-4.2828862!4m4!1s0x4817255f412d74fd%3A0x9a1212b5f5d319a2!3m2!1d47.8562243!2d-4.3283513!4m4!1s0x48173acc7b605ccf%3A0x42483666f01bbc65!3m2!1d47.8371802!2d-4.3533329!4m4!1s0x48173b00a839393b%3A0x3f57e9890ee16c96!3m2!1d47.798153!2d-4.3727464!4m3!3m2!1d48.103305999999996!2d-4.2229032!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1636627429372!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Era el primer dia sencer que estàvem a Finistère, i el primer dia seria un dia molt complet. La nostra intenció era explorar la zona del Cap Sizun. El Cap Sizun és un promontori que forma l’extrem occidental de Cornouaille, al departament de Finistère. Els llocs més coneguts d’aquesta regió, i que voldríem visitar en el dia d’avui son el Pointe du Raz, el Pointe du Van, i entre aquests dos punts, la badia des Trépassés. Ja ho veieu, avui és un dia totalment al costat de la naturalesa, és un dia molt panoràmic i paisatgístic, com a nosaltres que ens agraden molt aquests dies. Acabaríem el dia visitant Locronan a fons, i quedant-nos a sopar allà mateix, per veure el poble de nit.

Sortíem ben d’hora cap a la Reserva del Cap Sizun, un emplaçament a uns 15 kilòmetres de les Pointes (du Raz i du Van).

En el 1959, quan les colònies d’aus es van veure amenaçades en la costa de Goulien, Michel-Hervé Julien va crear allí una reserva natural. En el 1973, el Departament de Finistère es converteix en propietari de la major part del terreny i confia la seva gestió a Bretagne Vivante-SEPNB. Avui, segueix sent el soci privilegiat de la reserva. Aquesta última, de fet, abasta els penya-segats i illetes més riques del Cap Sizun.

Fou durant 25 anys un lloc d’estudi i investigació científica. Des de la seva creació, la reserva va estar oberta al públic, fent novament un paper pioner en l’educació de la naturalesa en Bretanya.

En un entorn excepcional d’alts penya-segats de granit i flors de bruc, les aus marines de mar obert nien aquí cada primavera.

Aquesta estona que vam estar a la reserva, va ésser com un aperitiu de tot lo què venia després. El paisatge era magnífic, amb els seus penya-segats, el color del mar i els ocells niant…una passada de lloc.

Vam agafar el cotxe ja per anar al primer dels dos caps, la pointe du Van, que ens quedava més a prop. En principi és la punta més secundària de les dues (Pointe du Van i Pointe du Raz), però això no vol dir que no valgui la pena anar-hi.

Vam aparcar en un aparcament resguardat de les puntes i que està a uns 10-15 minuts caminant a la Pointe du Van. Hi ha un camí circular que voreja la punta, i si es fa, és una mitja hora de caminada al voltant de penya-segats (uns 1600 metres) i l’onatge que es trenca contra les roques. La Pointe du Van es troba en l’extrem meridional de la badia de Douarnenez, per sobre de la famosa Pointe du Raz. A l’igual que la seva veïna, ofereix magnífics paisatges amb un cap agrest assotat permanentment pels vents. La pista mal traçada que rodeja aquesta punta brinda unes belles vistes de la costa.

La Pointe du Van es considera la germana petita de la Pointe du Raz. Té unes vistes espectaculars de l’horitzó. La Pointe du Van és un lloc salvatge i remot i fa com de guardiana de la immensa badia que hi ha al mig, la badia des Trepassés (badia dels morts).

Està una mica més protegida de l’onatge que la Pointe du Raz. La Pointe du Van ofereix una cara més suau, menys irregular però que protegeix amb orgull l’entrada a la badia de Douarnenez gràcies als penya-segats que s’eleven a més de 70 metres d’alçada. Exposada a la intempèrie, és una terra de paisatges erms i argelagues, brucs i falgueres, coneguda per el seu sublim panorama i la seva emblemàtica capella, Saint They, catalogada com a monument històric. Ens vam acostar a l’ermita de Sant They i el paisatge que es veu és espectacular. Es pot allargar la passejada fàcilment fins a l’ermita de Sant They.

Des d’aquí, la vista impressiona i captiva: es pot contemplar la pointe du raz, el far de la Vieille i la Ile de Sein per un cantó, i per l’altre, Menez-Hom, la badia de Douarnenez, el Cap de la Chèvre i la Pointe du Pen-Hir en la península de Crozon.

Quan vam acabar la passejada circular i vam llençar no sé quantes fotografies, era el moment d’agafar el cotxe i anar a aparcar a la platja de la Badia des Trépassés. També hi havia la possibilitat de fer el camí dels duaners i anar a peu a la platja, però en el plànol indica que hi ha uns 3km, que son uns 60 minuts per aquest terreny, i no volíem malgastar forces per tot el què vindria després. Des de la Baie des Trepassés també es pot anar a peu a la Pointe du Raz, son uns 2,5km (uns 50 minuts). Vam aparcar a la mateixa carretera un bon tros amunt, ja que l’aparcament estava petat de gent. Ens va tocar anar pel costat de la carretera uns 5-10 minuts fins a la platja de la badia.

La Baie des Trépassés, o badia dels morts, és una badia del cap Sizun a la costa oest de Finistère. La badia està situada entre Pointe du Raz i Pointe du Van, i té una àmplia platja de sorra i és un lloc molt popular per practicar surf.

Malgrat el seu nom sinistre, la platja està plena de vida: degut al fort onatge de l’Atlàntic, s’ha convertit en un destí preferit per molts surfistes que venen aquí per agafar la onada. El litoral arenós descendeix gradualment cap a l’aigua, passant al mateix fons arenós suau sense pedres ni algues. No hi ha una infraestructura ben desenvolupada a la platja, per lo que és millor cuidar les gandules i para-sols amb anticipació. Hi ha un Hotel-restaurant que està a prop de la sorra, on es podrà gaudir d’una impressionant ració de gelats i entrepans.

Al 2016, un grup local d’artistes va dibuixar un enorme mandala en la sorra, un símbol geomètric simètric complex, un “mapa de l’espai”, anomenat “Som l’Oceà”. Aquesta bonica obra d’art es suma al misteri de la platja i la sensació de que el límit de les paraules passa aquí. Nosaltres, a part de banyar-nos en unes aigües molt fredes, també vam fer algun dibuix a la sorra, molt més efímer, per això.

S’hi estava molt bé a la platja, perquè el vent que feia no era gaire fort i les temperatures no gaire elevades. Vam fer un pícnic i després de dinar ens en vam anar a buscar el cotxe per acostar-nos a la Pointe du Raz.

Per arribar a la Pointe du Raz tenies de deixar el cotxe a un aparcament ubicat a 800 metres de la punta. Hi havia tota una infraestructura construïda entorn a aquest monument. En el lloc de l’aparcament, hi havia unes casetes d’obra que feien la funció de botigues de souvenirs. Hi havia un restaurant, uns lavabos, una sala d’exposicions i la Maison du Site (el centre de visitants). També des d’aquí surten busos llançadora per la gent que no pot o no vol fer el camí a peu, que van a parar al far/semàfor de la Pointe du Raz. Hi ha la possibilitat de fer el camí central (el recorregut ràpid), que son uns 800m (15 minuts) i un camí costaner, que és el què vam fer nosaltres, que tardes un xic més (vam tardar uns 30 minuts), fent un total de 1700 metres fins al Far/Semàfor de la Pointe du Raz. Des del Far/Semàfor encara has de baixar una mica més fins arribar realment a la Pointe du Raz. Nosaltres, després d’aparcar el cotxe, vam fer xino-xano el camí costaner (marcat de color blau en el plànol), i per la tornada vam agafar un bus llançadora, ja que la Carla li feia mal el peu i no volíem forçar.

La Pointe du Raz és un promontori que s’estén a l’Atlàntic des de l’Oest de Bretanya. Porta el nom de Raz de Sein, el perillós tram d’aigua que hi ha entre aquesta i l’illa de Sein.

Passejar per la punta del Raz

La punta del Raz, que porta el distintiu de Grand Site de France, és una obra mestra de la naturalesa. Entre onades i roques abruptes, la bellesa salvatge d’aquesta punta que marca l’extrem oest de França et fascinarà. En aquest lloc Finistère és digne del seu nom: et sentiràs lluny, molt lluny, pràcticament, en la fi del món. Sens dubte, un espectacle imponent. Assotada pels vents i les onades, la punta del Raz està coberta de landes salvatges. Els seus penya-segats de setanta metres et reserven unes increïbles vistes panoràmiques podent admirar la Illa de Sein i el far quadrat de l’illot de la Vieille, i si el cel està net, distingiràs el mític far de Ar Men. Els dies de tempesta, quan els elements es desencadenin, l’espectacle és impactant!

En aquest lloc el Finistère justifica plenament el seu nom: el fi de la terra es celebra amb una desfilada de caps i promontoris que s’encaren amb el mar. Aquest litoral culmina en les mítiques puntes del Raz i del Van. Després de les vastes extensions marines, les terres interiors presenten un aspecte distès.

Declarada com “Gran Lloc de França”, la punta del Raz s’eleva a uns 70 metres d’alçada. Esculpida per l’oceà i els vents, només per ella ja mereix la pena viatjar a la regió. Enfront d’ella, el far quadrat de l’illot de la Vieille, encès en 1887, fou automatitzat en 1995. Més enllà de les roques indòmites i del mar esmeralda, el panorama sobre l’horitzó marí permet admirar l’Ila de Sein i, si el cel està net, el far de Ar Men.

El cap és també l’hàbitat de nombroses aus, entre les quals s’hi troba la famosa gavina “reidora”. Protegida des de 1996, la Punta del Raz conserva l’ecosistema d’aquestes espècies. Els horaris de la Maison de la Pointe du Raz et du Cap Sizun durant els mesos d’estiu son de les 10:30h a les 19h. El preu de l’aparcament és de 6,50€ per cotxe, i el preu del bus llançadora és de 1€ per persona i viatge.

No sé fins a quina hora ens hi vam estar, però crec que hi vam estar més de 2 o 3 hores, contemplant l’espectacle del mar i de les onades, amb les vistes privilegiades des de la Pointe du Raz. Quan en vam tenir prou, vam anar a veure les botigues de souvenirs i el Centre d’Interpretació, per no deixar-nos res. Finalment, vam agafar el cotxe i vam posar rumb a Locronan.

A Locronan ens va ésser molt fàcil aparcar. A l’estiu habiliten molts aparcaments als voltants del poble, i en un d’ells ens hi vam aparcar. Es paga un import fixe de 4,00€ per vehicle, i els horaris de funcionament de l’aparcament son de 9:30h a 18:00h. Les autocaravanes paguen uns 6,00€. Locronan ha entrat en els exclusius clubs dels “Petits Pobles amb Caràcter” i “els Pobles més bonics de França” amb arguments contundents. No ens va costar gens trobar les raons, quan caminàvem a peu per la plaça central i admiràvem les seves meravelloses cases i el seu pou.

Locronan és un autèntic model de l’arquitectura bretona i un dels millors llocs per veure les famoses processons religioses conegudes com a “Troménies”. La vella ciutat de granit es troba al voltant de la plaça, amb un bonic pou i edificis renaixentistes. Aquests son el testimoni del període de prosperitat que va tenir el poble gràcies al teixit del lli i de la lona per a la fabricació de veles de vaixells. Locronan és el conjunt arquitectònic més bonic de la Baixa Bretanya, amb una bonica església del segle XV, edificis de pedra dels segles XVI i XVII, i magnífics carrerons que desemboquen en aquesta bonica plaça amb un pou. El poble ha estat el decorat de moltes pel·lícules, com “Les Chouans” de Phillippe de Broca, que fou filmada aquí en 1988, amb Sophie Marceau, Lambert Wilson i Philippe Noiret. Aquí també es va filmar “Tess” de Roman Polanski amb Nastassja Kinski en 1979. Això es deu a que la ciutat sembla sorgir del passat, de fet, els cables de l’electricitat estan tots soterrats i els símbols del present estan ocults per donar-nos la impressió que estem visitant un poble d’una altra època.

Situat en la vessant occidental d’una petita muntanya de 298 metres, i dominant la plana de Porzay i la badia de Douarnenez, no és d’estranyar que aquest lloc fos ocupat per els romans. Locronan es va convertir ràpidament en un important creuament entre les carreteres de Carhaix, Pointe du Raz, Quimper i la Península de Crozon. Aquesta situació ideal entre la costa i l’interior de la Bretanya el va dotar d’una importància estratègica. L’origen del poble es remunta a la creació d’un priorat benedictí fundat per el Compte de Cornouaille a principis del segle XI. Però en el segle XIII Locronan es va convertir en la capital del teixit, especialment de lones per a veles, i també de lli i cànem. En aquesta època cada casa tenia el seu propi taller per a teixir; i el poble va començar a exportar per tota Europa i inclús al Nou Món… les expedicions dels productes s’efectuaven des de Port-Rhu.

Més tard, en el segle XVIII, Locronan es va convertir en el principal subministrador de la famosa Companyia de les Índies, a Port-Louis i Lorient, creada en 1719, i que fabricava els velams dels vaixells de comerç i de la Marina Reial. Després, Brest i Angers, amb millor representació en la Cort Reial, li varen fer la competència en la fabricació de lones.

La Troménie

Locronan també és famosa en Bretanya per els seus perdons, una processó religiosa excepcional. Es celebra en tota la regió, però la més famosa és la de Locronan, anomenada “la Troménie”.

Cada 6 anys, entre el segon i el tercer diumenge de juliol, es celebra “La Grande Troménie”, amb els peregrins seguint en processó els estendards religiosos al so dels tambors. És, sens dubte, la processó més bonica de Bretanya, amb un recorregut de 12 kilòmetres, amb dotze estacions i nombroses parades fins arribar a la capella en la cima de la muntanya de Locronan, on hi ha la cadira de Saint-Ronan, un bloc de granit amb propietats curatives… Els altres anys se celebra la petita Troménie, de 6km, que cada any reuneix a centenars de peregrins procedents de tota la Bretanya.

La Troménie son els perdons de Saint-Ronan, un monjo irlandès que es va refugiar a Armòrica (l’antic nom de la península de Bretanya) i qui, segons explica la llegenda, va viure aquí des del segle VI fins a la fi dels seus dies com un ermità. Es diu que va ésser ell qui va portar el cristianisme a la zona, encara que a vegades una mica barrejat amb antics ritus dels druides cèltics. De fet, la ruta de la processó de Troménie és la mateixa que ja varen seguir aquests avantpassats, els celtes, i que dóna a la processó un aire especial místic i atemporal.

El poble de Locronan

La plaça principal està dominada per l’església de Sant Ronan del segle XV i per la capella de Penity del segle XVI, les quals formen un bonic conjunt arquitectònic. Aquests llocs religiosos estan adornats amb boniques estàtues. Aquí es pot veure també el púlpit tallat de fusta que ens recorda la vida de Ronan i les voltes de pedra. En la capella es troba la efígie funerària de Sant Ronan, una tomba de roca sobre sis àngels amb una estàtua de Sant Miquel i també una pietat policromada de fusta amb quatre figures.

Al costat de l’església, la Grande Place està rodejada de catorze residències, antigament habitades per oficials del rei, notables i rics mercaders de lona. L’Hôtel Gautier és l’edifici més antic de la Plaça. Aquí també podrem veure l’Hôtel de la Compagnie des Indes, i el Bureau des toiles on els mercaders certificaven les seves lones.

Aquest petit poble és també conegut avui per les seves botigues d’artesania, tallers de vidre, escultura i art, que podrem descobrir passejant pels seus carrerons. Una visita a la Maison des Artisans i al Museu ens ajudarà a comprendre millor la seva història. La muntanya de Locronan culmina a 289m, una alçada suficient per a gaudir de vistes panoràmiques increïbles de la badia de Douarnenez i la península de Crozon. Al seus peus, Sainte-Anne-la-Palud estén les seves dunes.

Quan vam visitar Locronan, vam anar primer a l’Oficina de Turisme ubicada a una altra plaça, la Place de la Mairie, i ens varen donar un plànol amb uns recorreguts marcats. Vam fer el recorregut vermell, que es diu el Circuït de la descoberta, i té una durada de 35 minuts, o això és el què posa. Vam veure tots els imprescindibles, un darrera l’altre.

Les visites imprescindibles que s’han de fer a Locronan son:

• La Grand Place: rodejada de mansions de granit dels segles XVII i XVIII, i carrers limítrofs
• L’església del priorat Saint-Ronan del segle XV
• La capella de Penity, dels segles XV i XVI
• La font monumental Saint-Eutrope del segle XVII
• La capella Notre-Dame-de-Bonne-Nouvelle, dels segles XV i XVII, amb les seves vidrieres de A. Manessier

• La muntanya de Locronan – Plas ar Horn: Capella Ar Soñj, esplèndida vista panoràmica a 289m.

Vam acabar de veure la posta de sol des de dalt de la muntanya de Locronan, a prop de la capella de Plas-Ar-Horn. Un cop fosc, vam baixar a la plaça de l’església per anar a sopar. El lloc escollit és el restaurant-creperia Ty Coz, de la mateixa plaça de l’església. El recomanem, ja que va ésser el nostre lloc preferit pels àpats a Locronan.

Us deixem les principals fites del dia marcades en un plànol de google maps on s’observen cadascun dels atractius visitats i el total de kilòmetres recorreguts amb el temps invertit a la carretera (93,70km amb 2h) .

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m50!1m12!1m3!1d221180.91593768145!2d-4.625130287521659!3d48.092811100045544!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m35!3e0!4m4!1s0x4816d30b5b599971%3A0x2e446b667a3c3361!3m2!1d48.103353899999995!2d-4.2228856!4m4!1s0x4816e728ebded085%3A0xc32a1eea329730ce!3m2!1d48.076865!2d-4.5861659999999995!4m4!1s0x4816e3136fe8b5e7%3A0x355d68bc2179fd5d!3m2!1d48.0597912!2d-4.7077824!4m4!1s0x4816e346c4ce2cc1%3A0xa2b5cda98b3a929d!3m2!1d48.046840499999995!2d-4.706955799999999!4m4!1s0x4816fd416d86b801%3A0x2ec3d5933773354f!3m2!1d48.036964399999995!2d-4.715907!4m4!1s0x4816d36bcfa7aa81%3A0x5290101b07efda2b!3m2!1d48.0988403!2d-4.2073335!4m3!3m2!1d48.1032916!2d-4.2228667!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1636625749292!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Acabàvem d’arribar a Locronan, i estàvem buscant l’allotjament, que està als afores del poble.

Ja l’hem trobat. L’allotjament és un bed & breakfast (Chambre d’Hôtes) que es diu Rodou-Glaz, i està al municipi de Locronan però a 1,5 kilòmetres del centre del poble. És una casa al mig del camp, adjunta a una granja i la casa dels propietaris. És un lloc molt tranquil, i molt espaiós!!! Finalment hem trobat un allotjament que ens agrada moltíssim. És una casa de 3 plantes. La planta baixa hi ha la recepció, el menjador i l’estar, i la cuina. El menjador i l’estar tenen uns grans finestrals a sud que donen molta llum i assolellament. A la planta primera hi ha 4 habitacions, i en la segona també hi ha habitacions. Nosaltres teníem dos habitacions dobles compartides en la primera planta, amb unes meravelloses vistes al camp i a la granja. L’esmorzar també estava boníssim, per tant, no podíem demanar més. Hi vam passar 5 nits i vam estar molt bé i a gust. El recomanem.