Categoria: NAVARRA

Almandoz, ubicat a 450m d’alçada (el poble més alt de la vall), és el primer assentament baztanès venint des de Pamplona per Belate, a través de la NA.121 en direcció a França. A la sortida del segon túnel trobarem la desviació a la dreta per accedir al seu nucli urbà. L’elegant poble d’Almandoz es troba acomodat en la vessant oest del mont de Santa Bàrbara, conegut per les seves cèlebres pedreres, i del qual es diu que prové el marbre que llueix el Kremlin de la Plaça Roja de Moscú.

En terreny accidentat i rodejat de fagedes i pics que sobrepassen els 1000 metres (Abartan, Txaruta, Garmendi,…), resulta difícil de divisar des de la major part de la Comarca, tot i que l’encant de les seves casones, talles i escuts bé que mereixen una visita reposada.

Així és: el poble va merèixer el Premi Nacional d’Embelliment de 1.969, com a mostra del zel dels seus veïns per la cura i neteja de cases i carrers. La millor mostra la tenim en la façana de la casa Etxotoa, en la que el seu propietari va fer-hi una espectacular demostració de talla en fusta, esculpint cada nervi i pilar de la mateixa, i que val la pena admirar.

Històricament, s’ha tractat d’un important lloc de pas, ja des de 1.406 quan es projecten els camins de carreteres Pamplona-San Sebastián, i encara més entre 1.844 i 1.847, quan s’obren els camins Reials, antecedent immediat de les actuals carreteres.

Vam fer una ruta per el poble de Berroeta i pels seus voltants i barris perifèrics, seguint les indicacions dels plànols de l’oficina de turisme. Vam fer un recorregut marcat amb traces de color vermell en el plànol:

1. Iglesia de San Martín: Construïda en el segle XVI, una posterior reforma li va afegir la torre barroca. S’accedeix per un arc de mig punt protegit per un rústic pòrtic.
2. Escuts:  Tot Baztán llueix orgullós en les façanes de les seves cases el escut escacat de la vall, però n’hi ha algun, com aquest a Berroeta, de formes i símbols particulars.
3. Casa Etxeberria: És aquesta la casa d’un famós brigadier carlista, Martin Luis Echeverría, que llueix en la seva façana l’escut de la vall amb adornaments de rocalla i elm.
4. Panoràmiques: El recorregut ens porta fins les cimes i seguint el camí de Santiago baztanès, aviat tornarem la mirada per gaudir de les vistes.
5. Abartan: Berroeta està a l’ombra de l’Abartan, en aquest antic mont abunden les construccions megalítiques: dòlmens, túmuls, i cromlecs.
6. Castanys: Trobarem enormes castanys, de formes capritxoses, podats per a facilitar la recol·lecció dels seus fruits, aliment bàsic en èpoques de subsistència.

Adjuntem la ruta que vàrem seguir:

Vam fer una ruta per el poble d’Aniz i pels seus voltants i barris perifèrics, seguint les indicacions dels plànols de l’oficina de turisme. Vam fer un recorregut marcat amb traces de color vermell en el plànol:

1. Esteles discoïdals: Apareixen en l’entrada de l’església d’Aniz. És un monument funerari tradicional de la cultura basca esculpides en general en baix relleu sobre pedra calcària.
2. Caserius Bascs: Aniz és un poble de tradició ramadera i d’això donen fe les enormes cases, on en la seva planta baixa es guardava el bestiar, en les golfes l’herba, i en el primer pis hi havia l’habitatge.
3. Forns: En algun dels caserius podrem contemplar els antics forns adossats a les seves façanes.
4. Passeig amb vistes: El recorregut no té gaires costes, va vorejant les cimes passant junt a algun aïllat caseriu i oferint boniques vistes.
5. Pastures: En les vessants de les muntanyes s’alternen les pastures, on el bestiar troba el seu suport, amb els densos boscos i les falgueres.
6. Pobles en la distància: Passejar per Baztán té la recompensa de les boniques siluetes dels seus pobles en la distància, com les que ens ofereix Aniz en el tram final del camí.

Adjuntem la ruta que vàrem seguir:

En el poble d’Aniz, vam visitar una formatgeria típica de la Vall del Baztán. Es diu “Quesería Jauregia Esnekiak”, ubicada en el centre del poble. Ens van oferir una visita guiada, on vam tenir la oportunitat de descobrir el seu model de vida integrat en l’entorn natural. Es tracta d’una ramaderia ecològica. Ens van convidar a un petit viatge per el seu poble, tradicions, forma de vida i treball. Ens vam acostar a la granja de vaques per descobrir com transcorre la seva vida des del moment del seu naixement fins el dia que comencen a produir llet. Es veu la importància que per ells té l’alimentació, el benestar animal i el desenvolupament rural sostenible. Prevalent el benestar de les seves vaques, amb la llet obtinguda ens dirigirem a visitar la formatgeria. Ens expliquen  com elaboren el formatge, iogurt i llet pasteuritzada. Ens inviten a conèixer una filosofia de vida i treball diferent a les impulsades per les grans indústries. Tot en el marc del meravellós Mirador en el que es divisa tot Baztán. La visita ens va costar 5,00€ per persona, amb dret a degustació de formatge, batut de llet o iogurt. Les visites guiades s’han de reservar amb antelació.

El Mirador de Ziga o Mirador de Baztán disposa d’una balconada apuntant al gran buit en el què és molt normal fer les fotos de família o d’amics. Des de aquesta petita balconada es poden veure cap a l’oest els montes Legate i Alkurruntz, al nord-est les cimes de Gorramendi, Otanarte i Gorramakil, i cap a l’est Auza al fons i el monte Ezkaldo en un primer pla més proper.

En la depressió, o en el centre del vall, es veuen els pobles de Irurita, Lekaroz, Gartzain, Elizondo i Elbete, i els barris de Zigaurre (Ziga) i de Etxarri i Aitzano (Gartzain).

Però més que els pobles en sí, destaca el paisatge natural, amb els seus nombrosos caserius i bordes de bestiar disperses per les vessants i les muntanyes, espai de cultiu i prats, així com boscos de faigs, roures, i avellaners.

En les vores dels rius, els pollancres, verns, salzes i freixes son perfectament visibles des del Mirador de Baztan a Ziga. En definitiva, el viatger que arriba a Baztan ha de començar per el Mirador de Ziga com a aperitiu. Representa una àmplia i bonica vista del Valle de Baztán, que ve a reflectir el seu clima oceànic, amb contrastos topogràfics i el seu paisatge verd esquitxat per nombroses bordes i caserius.

L’emplaçament de Ziga, integra, junt amb els d’Aniz, Berroeta i Almandoz, el quarter històric-administratiu de Basaburua. El primer que crida l’atenció a Ziga, i no és per menys, és l’impressionant edifici parroquial de San Lorenzo, construït en alt, en situació preeminent com presidint la Vall. És coneguda com la “Catedral del Baztán”, per la seva magnificència. Aquesta església amb planta de creu llatina realitzada amb pedra de carreu sorprèn per la severitat de les seves línies. Davant del valuós conjunt de peces de pintura i retaules antics, un oli que més modernament la pintora local Ana Mari Marín va cedir desinteressadament a la Parròquia local, i que representa la processó que anualment la gent del poble fa fins a Egozkue, en honor a Sant Miquel.

En algun nomenclàtor es mencionen com a barris els del caseriu de Euzkia i Euzkua (Egoskue), i el de Zuraurre, que varen tenir fa molt temps més importància i població. Des de Zuraurre hi ha camí de carro directe a Irurita i Gartzain, i en les seves proximitats es troba el “Mirador de Baztán”, lloc de parada obligatòria més que aconsellable, des del que es divisa immillorable panorama de la part central de la Vall. Ziga és avui un poble amable i acollidor de còmode accés des de que en 1.924 es construís la nova carretera des de la general.

Adjuntem el mapa del poble de Ziga:

Vam fer una ruta per el poble de Irurita i pels seus voltants i barris perifèrics, seguint les indicacions dels plànols de l’oficina de turisme. Vam fer un recorregut marcat amb traces de color vermell en el plànol:

1. Iglesia de San Salvador: De grans dimensions, fou construïda en el segle XVIII. Destaca en el seu interior el ric retaule i la talla de la Verge del Rosari.
2. Palacio Jauregia: A l’antiga torre medieval se li va afegir en el segle XVIII una construcció barroca: aquesta joia arquitectònica ha sigut recentment restaurada i pot ser visitada.
3. Plaza del Rebote: Rodejada de poderosos caserius en aquesta plaça es practica el joc de “laxoa”, o guant, la modalitat més antiga de la pilota basca.
4. Plaça: És un bon exemple d’arquitectura popular i palatina. Destaquen el Palacio Gastón Iriarte i el Jauregia, també anomenat Palacio del Marqués de Casa Torre en estil gòtic.
5. Casa-torre Dorrea: És un dels dotze palaus més antics del Reino de Navarra. El seu aspecte és clarament defensiu. És especialment cridanera l’escala d’accés del segle XVII.
6. Barrio de Apote: Després de l’ascensió, descansarem en un banc oportú, on podrem admirar la bonica vista del barri de Apote i els seus enormes caserius.

Adjuntem la ruta que vam seguir:

Al centre del poble hi ha un establiment que vam freqüentar sobretot pels dinars. Es tracta del Restaurante Olari, un restaurant familiar amb menjar casolà i productes de la zona. Relació qualitat preu molt bona. El recomanem totalment.

Vam fer una ruta per el poble de Gartzain i pels seus voltants i barris perifèrics, seguint les indicacions dels plànols de l’oficina de turisme. Vam fer un recorregut marcat amb traces de color vermell en el plànol:

1. Iglesia de San Martín: El seu element més característic és la seva capçalera coberta en l’interior per una imponent volta en “contxa” semicircular de carreu vermellós.
2. Caserius: Hi ha alguns d’especial interès com el Palacio Oyar, junt a l’església. És un superb edifici, amb la seva portalada de mig punt, la seva escala i un balcó amb mènsules.
3. Barri de Aintzano: En aquest petit barri de boniques vistes es troba el Palau de Iturbide, un dels primers solars nobles de Baztán, d’aspecte molt similar al de un caseriu.
4. Rentador: Ubicat en el barri d’Ariztegi, entre els seus grans caserius està el rentador, una petita construcció etnogràfica recentment rehabilitada.
5. Ermita del Pilar: També en el barri de Ariztegi, és un temple d’origen medieval reconstruït en Auzolan, és a dir, amb ajuda de tots.
6. Camí Xubiondo: El camí, en el seu tram final, és un paratge de singular bellesa, amb el bosc, el petit rierol i els murs de pedra plens de molsa.

Adjuntem la ruta que vam seguir:

Vam fer una reserva al Baztán Abentura Park, a Elizondo mateix (barri Beartzun). És un parc que inclou gran varietat d’activitats que faran les delícies de grans i petits, ideal per famílies, grups d’amics, comiats de solter/a… També organitzen activitats per a centres escolars, associacions, entitats, etc… Vam reservar el Circuït de tirolines gegants (Canoping). Es tracta d’un circuït de 4 tirolines de 300 a 460 metres de llarg cada una i més de 120 metres d’alçada amb vistes espectaculars. A partir de 8 anys. Ho van fer la Carla i la Júlia. El preu de l’activitat és de 17,00€ cadascuna.

A part d’això, el parc també té altres activitats, com les següents: – Circuït de tirolines txikis (Canoping): Circuït de 4 tirolines de 40-45-50 i 65 metres de llarg cadascuna i a 20 metres d’alçada sobre la regata Beartzun. A partir de 4 anys – Cañón-Aquapark natural: Aquapark natural amb tobogans aquàtics, salts a pous, ràpels, via ferrada,… a més ens permet baixar el “cañón” uns 200 metres amb salts, tobogans, etc… A partir de 8 anys. – Via ferrada gran de 200 metres amb vistes espectaculars: Aquesta activitat és una modalitat esportiva que consisteix en anar pujant una roca natural ajudat d’unes grapes incrustades en la paret de la roca i amb una línia de vida que permet anar en tot moment totalment assegurat. A partir de 8 anys. – Mega pèndol: Per als més valents, la plataforma situada a 100m d’alçada ens permet realitzar un salt espectacular amb un vol de prop de 140 metres. A partir de 15 anys. És un parc que val molt la pena, el recomanem. És imprescindible reservar amb antelació.

És la capital del Valle del Baztán, i vam recórrer-la varies vegades. En una d’elles vam recórrer-la segons les indicacions i un plànol de l’Oficina de Turisme, fent el recorregut marcat amb traces de color verd en el plànol:

1. Ajuntament de Baztán: Edifici construït en el segle XVII. Mostra de la façana de cadirat. Davant del mateix es conserva un “botarri” que servia per a realitzar la sacada en el joc de “laxoa”.
2. Un racó amb encant: Des d’aquest racó descendim entre les cases Errotazanenea i Iturriotz, travessem un petit portell i en la riba del riu contemplem una perspectiva original de la presa i del pont.
3. Barri de Txokoto: Al voltant del carrer Braulio Iriarte, o carrer del sol, s’estén el barri amb edificacions de caràcter popular. Des del pont Muniartea es fotografien les més típiques estampes d’Elizondo
4. Baztango Museoa: Ubicat a l’edifici Puriosenea (s. XV-XVI), d’estructura de caseriu i façana de cadirat. Conserva en el seu interior continguts prehistòrics (Menhir de Soalar), etnogràfics i pictòrics –Col·lecció Ciga-.
5. Cases d’Indians: La petjada de grans fortunes procedents d’Amèrica queda patent en diferents edificis del carrer Santiago: Justoenea i Manuelenea… I També en la font monument dedicada a Jaime Urrutia.
6. Palaus barrocs: Al carrer Jaime Urrutia se li confereix cert sabor aristocràtic gràcies a alguns dels exemples més significatius de l’arquitectura palatina baztanesa Arizkunenea, Arotzenea, Istekonea.
7. Barri Antzanborda: Bonic conjunt de cases. Destaca l’escut de la casa Dendarieta que a més del escacat i el casc de guerrer, mostra un gall, un gos i un cavaller amb l’espasa enarborada.
8. Parròquia de Santiago: Traslladada de lloc a conseqüència de les inundacions sofertes en 1.913. Destaca: la vidriera de la casa Maumejean, la talla de Santiago (s.XVI) en la portada i la torre original (s.XVIII)

Adjuntem el mapa del recorregut o ruta que vàrem seguir:

La documentació gràfica que disposàvem també incloïa un plànol d’Elizondo, el qual adjuntem:

Vam fer una ruta per la localitat d’Elbete, seguint les indicacions dels plànols de l’oficina de turisme. Vam fer un recorregut marcat amb traces de color vermell en el plànol. Vam començar a l’església del poble, la qual és el nº1.

1. Església: Està construïda en el segle XVI, el seu actual aspecte procedeix del segle XVIII. En l’exterior compta amb un ampli processionari que rodeja tot l’edifici, on també es poden contemplar varies esteles discoïdals.
2. Safareig públic: presenta un safareig, una font de la que hi surt un “caño” que subministra aigua al dipòsit del safareig, i un abeurador adossat al lateral.
3. Palacio Jarola (segle XVII): Serveix de model arquitectònic per a la posterior construcció de la casa consistorial de la Vall. Destaca el seu doble aler tallat i la seva façana de cadirat. Es diu que era visitat per Ramón de Valle Inclán.
4. Lloses: aquest tipus de tancament es troba al llarg dels camins que surten dels assentaments rurals principalment ramaders. Elbete presenta uns estupends exemples de lloses clavades de pedra arenosa vermellosa que s’utilitza per evitar l’entrada del ramat.
5. Puente Errotabide: Aquesta imponent construcció comunica dos petits molins. El seu actual aspecte es deu a les feines de reconstrucció que van tenir que fer a causa de les importants inundacions de 2.014.
6. Molí: antigament pertanyia a 31 cases de la localitat. Construcció de petites dimensions que a més de la maquinària pròpia albergava una petita cuina i un lloc de descans per el moliner.
7. Presa: Forma part del complex pont i molí. La presa originàriament abastia al molí d’aigua. En la seva part dreta s’aprecia una escala que facilita el pas de peixos corrent amunt.
8. Berenador: Després d’aquest recorregut què millor que un petit descans contemplant una panoràmica de les localitats d’Elizondo i Elbete a l’ombra en aquest petit berenador.

Adjuntem el mapa del recorregut o ruta que vàrem seguir: