Mes: novembre de 2021

Aquesta atracció està a 31 minuts en cotxe des de l’allotjament de Carcassonne (uns 24km).

Visita

L’Avenc gegant de Cabrespina, amb les seves dimensions excepcionals, et permet admirar el que el món subterrani ofereix més màgic i espectacular. Descobreix 3 maneres de visitar-lo amb seguretat:

• Visita de 50 minuts a l’avenc
• Escalada a la cova
• Navegació fluvial pel riu subterrani

Nosaltres ho tenim clar. Reservarem la visita a l’avenc de 50 minuts, a peu. Per les altres dues modalitats em sembla que no estaríem en gaire bona forma física.

L’Avenc gegant de Cabrespina és una de les 10 coves més maques d’Europa, amb una profunditat de 250 metres i un volum de 1.600.000 m³. Té la particularitat d’incloure diverses formacions inigualades a dia d’avui.

La visita a l’avenc, guiada i comentada, s’efectua des d’uns balcons que el sobrevolen a 200 metres del fons. L’avenc s’ha condicionat per tal que permeti descobrir totes les meravelles que conté d’una manera diferent, sempre amb la màxima seguretat. La temperatura és constant durant tot l’any : 14 °C. Porteu una peça d’abrigar.

Hem visitat aquesta meravella de la naturalesa i hem descobert una de les cavitats més grans del món que forma part de les cavernes més boniques d’Europa. És coneguda per la riquesa de les seves cristal·litzacions: aragonites, cortines, columnes, cascades.. .són les estrelles de la visita.

Accés

Per arribar a l’avenc, la ruta està senyalitzada des de l’A61: sortida de Carcassona Oest cap a Masamet o sortida de Carcassona Est cap a Masamet. Des de la ciutat fortificada medieval o de Carcassona, continueu cap a Masamet. Després, seguiu la senyalització. Avenc gegant de Cabrespina

Els preus per l’entrada a l’avenc son de 12,90€ pels adults i 11,40€ pels nens de 13 a 17 anys, i 7,40€ pels nens de 5 a 12 anys. Es disposen audioguies amb català, entre molts d’altres idiomes. A l’hora de fer la reserva, per telèfon o per internet, t’assignen un horari de visita.

Molt a prop del Gouffre Géant de Cabrespine, hi ha unes coves, la Grotte de Limousis, les quals també son un imprescindible a visitar, en el cas de no poder veure el Goffre Géant, o si es vol, veient les dues coves (una gruta i un avenc). La Grotte de Limousis està situada a 20km al nord de Carcassonne, passant per una bonica carretera que rodeja vinyes i garrigues. En un recorregut d’un kilòmetre de llarg, podrem descobrir 5 sales extraordinàries (Colonnes, Bal, Lac Vert, Disques, Grand Lac) i 2 llacs. La primera sala es contempla aixecant la mirada: de fet, en el seu sostre, modelat per l’aigua, és el que atrau tota la atenció. Un pont suspès per damunt d’un mirall d’aigua clara et portarà fins al final: la “llum” d’aragonita de 4 metres d’alt i 10 metres d’ample amb un bonic joc de llums… Una meravella de la naturalesa! Els horaris de juliol i agost son: visites cada 45 minuts des de les 10:15h a les 14:00h i de les 14:00h a les 18:00h entrades segons demanda. Pots fer visites per lliure i visites guiades, com vulguis. Els preus per visitar la cova són de 10,90€ pels adults, 9,20€ de 12 a 17 anys, i 6,90€ de 5 a 11 anys. Reserva prèvia, també per internet hi ha la possibilitat.

Situada entre Narbona i Perpinyà, la Réserve Africaine de Sigean compta amb més de 3800 animals en més de 300 hectàrees.

És un Parc d’animals de semi-llibertat, en el que l’espai ofert als animals es prou vast com per que els animals continuïn essent salvatges i mostrin plenament els seus comportaments naturals.

La Réserve Africaine de Sigean obre al públic el 8 d’abril de l’any 1974.

Al llarg dels anys, la Réserve Africaine de Sigean no ha cessat d’engrandir-se i els seus ramats comporten cada cop més espècies que són objecte de programes europeus de cria (EEP).

L’única coacció per assegurar la reeixida d’aquestes cries és d’escollir espècies amb la capacitat d’adaptar-se al clima llenguadocià caracteritzat per un bon assolellament i hiverns generalment no gaire rigorosos.

Avui dia, a la Réserve Africaine de Sigean, es crien prop de 900 Mamífers, 600 Rèptils i 2000 Ocells. Evidentment, aquestes xifres són només una avaluació. És impossible de fer un inventari permanent de les espècies que viuen en total llibertat.

Visita

La visita de la Réserve Africaine de Sigean comença per un recorregut amb cotxe, d’una durada d’1h aproximadament, seguit d’una passejada a peu de 2h30min.

En un circuit de 7,5km travessareu amb el vostre cotxe els tres parcs de la Brossa africana on viuen els Búfals nans, Impales, Zebres, Springboks, Estruços, Girafes… ; continuareu cap al parc dels Óssos tibetans i el del Lleons i acabareu pels parcs de la Sabana africana on descobrireu els Rinoceronts blancs, Sitatungues, Facoquers, Ases de Somàlia…

Després d’aparcar el cotxe als aparcaments situats al centre de la Réserve Africaine de Sigean, la passejada a peu us portarà cap als estanys on es reprodueixen de forma regular Flamencs, Pelicans, Cigonyes blanques…

Descobrireu els nombrosos parcs d’observació dels Antílops africans, Ximpanzés, Guepards, Licaons…

El vivari i la casa del Al·ligàtors us introduiran al món misteriós dels rèptils…

Compteu com a mínim entre tres i quatre hores de visita, tot i que aconsellem venir a passar el dia sencer !

L’obertura del parc en els mesos d’estiu és de les 9h fins a les 19h. El preu per accedir al recinte a peu i en cotxe és de 32,00€ pels adults, i 23,00€ pels nens de 4 a 14 anys.

Adjuntem els documents gràfics que ens serviren per orientar-nos i anar pel parc:

Carcassonne era un dels destins que hi teníem més ganes, per tot el què s’ha escrit i publicat i tot lo què hem sentit, per tant estàvem a punt per visitar les diferents parts de Carcassonne:

• La Cité Medieval: 2500 anys d’història. Situada a la ribera dreta de l’Aude, la Ciutat Medieval encara habitada, consta de 52 torres i 3 kilòmetres de muralles. Accessible de dia i de nit, per la Porta Narbonesa i la Porta de l’Aude, una gran part de la ciutat es visita lliurement.
• La Bastida de Sant Lluís: Lloc patrimonial notable. La Bastida fou construïda en l’any 1260, sota el regnat de Saint-Louis, segons un pla quadrangular organitzat entorn a una plaça central, actual plaça Carnot. Destaca la riquesa arquitectural del conjunt, tant per les cases senyorials com pels edificis religiosos.
• El Canal del Midi: Un assoliment tecnològic. Descobreixi la obra excepcional de Pierre-Paul Riquet realitzada en el segle XVII per unir l’Atlàntic amb el Mediterrani, en vaixell de lloguer o recreatiu, a peu o en bici al llarg de les seves ribes, en un entorn bucòlic i tranquil entre rescloses, ponts i aqüeductes.
• Illa i ribes del riu Aude: un lloc de recuperació natural. Una de les més belles vistes de la ciutat medieval passant per el pont vell, la illa i les ribes del riu Aude, pulmons verds de la ciutat i espai de transició natural cap a la Bastide Saint Louis, seduirà als visitants en busca de tranquil·litat i frescor.

Quan els viatgers parlem de Carcassonne normalment ens referim a la Cité de Carcassonne (o simplement Cité), la petita ciutadella medieval situada immediatament al sud-est de la ciutat de Carcassonne, en la ribera oposada del riu Aude. En la ciutadella hi viuen avui en dia unes 50 persones i es pot accedir a ella lliurement les 24h per qualsevol de les seves dues portes principals: Porte Narbonnaise a l’est i Porte de l’Aude a l’oest.

La majoria de visitants entren al recinte per la Porta de Narbona, ja que és allí on s’hi ubiquen els grans aparcaments per a turismes i autobusos. A més, aquesta entrada està al mateix nivell que la ciutadella, de manera que s’eviten les petites rampes de pujada que sí es trobaran els que arribin per la Porta de l’Aude.

Muralles

La ciutat fortificada de Carcassonne compta amb 3 kilòmetres de muralles, repartits entre el perímetre exterior i l’interior, que discorren sempre en paral·lel i de forma concèntrica. La muralla exterior, protegida per un fossar en les zones més dèbils, fou construïda en el segle XIII poc després de caure en mans de la reialesa Francesa. La muralla interior, per la seva part, inclou vestigis d’època gal-romana (segles III-IV), ampliacions posteriors i grans reformes del segle XIII.

Ambdues muralles estan separades per les llices, un terreny aplanat d’uns 20 metres d’ample que rodeja tota la ciutadella i que és de lliure accés. Aquest espai, construït per a facilitar la defensa de la ciutat, va servir en el segle XVII per a construir les cases dels habitants més pobres, però fou buidat amb la gran rehabilitació de Viollet-le-Duc. El passeig per les llices ofereix unes bones vistes de l’entorn i en alguns trams es pot pujar per la muralla per a atalaiar l’horitzó des dels merlets.

Donat que aquest passeig es pot fer a qualsevol hora, us recomanem deixar-lo per el final i potser, reduir-lo a una zona concreta en funció de les forces que us quedin i el temps que us sobri. En quant a la muralla interior, l’accés solament és possible previ pagament, com veurem més endavant al parlar del Castell Comtal.

Portes i torres

Un dels elements més sorprenents de la Ciutadella de Carcassonne son les seves 52 torres; 14 en la muralla exterior i 38 en la interior. Les torres exteriors son circulars i a més d’ésser més petites, originalment no tenien sostre per a facilitar l’atac sobre d’elles en el cas de ser preses per l’enemic. Les interiors, en canvi, tenen forma de ferradura per l’exterior i plana per l’interior. 17 d’aquestes torres es remunten a temps gal-romans i es distingeixen per els seus sostres aplanats.

La Ciutadella de Carcassonne tenia quatre entrades: una en cada punt cardinal, totes elles amb la seva gran porta i una barbacana. Amb diferència, la que millor es conserva (o millor es va restaurar) és la Porta de Narbona, construïda cap al 1280. Avui en dia és el principal punt d’accés a la ciutadella. Amb el seu pont llevadís, el seu fossar i els seus dos imponents torrasses, resulta difícil imaginar una carta de presentació millor.

L’altra gran porta del recinte és la Porta de l’Aude, encara que la seva barbacana fou parcialment destruïda a principis del segle XIX per construir l’església de Saint-Gimer. Imprescindible acostar-se per a contemplar les vistes del riu i de la moderna Carcassonne. En quan a la resta de torres, destaquen la Tour St-Nazaire, la Tour du Trésau, la Tour de la Justice o la Tour de l’Évêque, algunes de les quals es poden visitar en el recorregut de les muralles interiors.

Castell de Carcassonne

El castell de la Cité o Castell Comtal fou construït per ordre de Bernard Aton IV Trencavel cap al 1130, redissenyat per la reialesa francesa uns cent anys després i completament restaurat durant la gran reforma de Viollet-le-Duc. La visita al castell és de pagament i inclou l’accés a la muralla gal-romana (nord) i la muralla medieval (oest) amb les seves respectives torres. Amb el ticket s’entrega un fulletó en castellà si voleu. Hi ha audioguies disponibles (de pagament). Per evitar cues en el castell pots comprar on line les entrades.

Al recinte s’hi accedeix a través de la barbacana i el pont de pedra que desemboca en el Pati d’honor, presidit per la Gran Torre de l’homenatge. Des d’allí es pot iniciar una visita explorant les sis sales obertes al públic, on destaquen una gran maqueta de Carcassonne, el retaule de la Passió, la sala dels arcs, estàtues del segle XIII, una font del segle XII, un sarcòfag paleocristià, pintures de diferents èpoques i el vídeo explicatiu sobre l’evolució de la ciutadella des dels seus inicis fins a la restauració del segle XIX.

La segona part de la visita consisteix en un agradable passeig per el Camí de Ronda, que voreja el perímetre rectangular del castell. Des dels seus diferents miradors es poden observar els dos patis del castell, les seves torres, l’interior de la ciutadella i els paisatges que s’estenen cap a l’oest. Des del camí de ronda s’accedeix també al museu lapidari. Després de realitzar aquest recorregut s’han de recuperar els tickets de l’entrada, perquè la visita continua.

En el pati del Midi hi trobarem un punt de control on haureu de mostrar de nou les vostres entrades. Allí comença el passeig per la muralla medieval oest, que ens portarà per la Torre de la Justícia (relacionada amb l’Inquisició), la Torre del Bisbe i la Porta de Saint-Nazaire, entre altres. A més, per el camí podrem contemplar el Teatre Deschamps, de 1908, que només és visible des de la muralla, i admirar la basílica de Saint-Nazaire des d’un punt de vista diferent.

Però encara hi ha més. Per finalitzar la visita al castell cal tornar fins a l’entrada, travessar el pont, girar a mà dreta per el Pati d’honor i presentar de nou els tickets en el punt d’accés a la muralla gal-romana nord. A més d’oferir noves panoràmiques de l’exterior i l’interior de la ciutadella, per aquest cantó de la muralla podrem visitar la Torre del Trésau i gaudir de la bellesa de la Porta de Narbona des d’un angle fantàstic.

L’Horari en els mesos d’estiu per accedir al Castell és de 9:30h a 18:30h, i el preu de l’entrada és de 9,50€ pels adults, i pels menors de 18 anys, és gratuït.

Basílica de Saint-Nazaire

Una altra de les visites imprescindibles de Carcassonne és la de la seva Église Saint-Nazaire, una basílica construïda entre els segles XII i XIII. Saint-Nazaire actuà com a catedral de Carcassonne fins al 1801, any en què la seu del bisbe es va traslladar a la ciutat Baixa. Les parts més antigues de l’església son d’estil romànic, encara que la major part del conjunt és d’estil gòtic (finals del segle XIII) i la seva flamant aparença actual se la deu moltíssim a la gran restauració del segle XIX.

Les vidrieres de la basílica, algunes de les quals es remunten al 1280, són l’element artístic més notable del temple. També destaquen l’orgue de 1637, el pòrtic i els 8 capitells romànics, el cor gòtic, la tomba del bisbe Pierre de Rochefort i l’anomenada “Pedra del Setge”, baix-relleu que representa el lloc de Toulouse durant la creuada albigesa en el segle XIII.

Museu de l’Inquisició

Encara que és una visita que pot decebre (bastant cara, petita i una mica antiquada), Le musée de l’Inquisition à Carcassonne no deixa de ser un lloc amb bastant ganxo turístic. L’exposició, a través de documents antics, il·lustracions, representacions amb maniquins, etc… es centra en la creuada contra els càtars, encara que també engloba altres períodes de fanatisme i persecucions religioses. Els objectes més populars del museu son els aparells de tortura.

L’horari per accedir al museu durant els mesos d’estiu és de 10h a 20h, i els preus son de 10,50€ els adults i 7,50€ pels nens menors de 14 anys.

Racons de la Ciutadella

Si hi ha una cosa que tots els visitants tenen que fer a Carcassonne, aquesta és passejar per els seus carrers més animats per a perdre’s llavors pels racons més allunyats de la gentada. Entre els llocs simbòlics que ens toparem es troba el Grand Puits (Gran Pou), d’on es diu que els visigots varen amagar el Tresor del Temple de Salomó (encara que les excavacions allí sempre han estat en va). També existeix un Petit Puits i es pot visitar el Museu de l’Escola, de preu econòmic i bastant entranyable.

Altres llocs que veure a Carcassonne

Encara que la ciutadella acapara quasi tota l’atenció dels turistes, hi ha més coses que veure a Carcassonne. Sortint de la ciutat fortificada per la Porta de l’Aude (a l’oest) es pot visitar l’església de Saint Gimer, una de les tres esglésies dissenyada per el Viollet-le-Duc a mitjans del segle XIX. Una mica més avall us suggerim travessar el Pont Vell, d’època medieval, i després caminar cap al Pont Neuf per obtenir una de les millors panoràmiques de la ciutadella.

Durant els dies de l’estiu, fan cada dia al Chateau Comtal un espectacle nocturn de llum i so (s’anomena “La Cité des Pierres Vivantes”). Hi vam anar un dia i la veritat és que val la pena. També valdria la pena haver-ho entès… Aquell dia vam tindre imatges nocturnes de tots els racons de la Cité, i de tota ella.

El preu per accedir a l’espectacle nocturn és de 14,00€ els adults i 11,00€ els nens.

Al passar quatre dies a la regió de Carcassonne, disposàvem de més temps al tenir més dies per visitar-ho. En un altre dia, vam anar a donar un passeig per la Bastida de Sant Lluís, construïda en 1260 després de la rendició del vescomte Trencavel per reallotjar als habitants de la ruïnosa ciutadella. Totalment emmurallada en el seu moment, avui està rodejada de grans boulevards. Es poden visitar els antics baluards, varis palaus, el mercat, la Catedral de Saint Michel (segle XVI), la Plaça Carnot, etc…

Per últim, Carcassonne és un dels molts llocs d’on podrem gaudir d’una de les grans obres d’enginyeria: el Canal du Midi (1666-1681), declarat Patrimoni de la Humanitat. Dissenyat per Pierre-Paul Riquet, el Canal del Migdia s’uneix a Toulouse al Canal del Garona, per a formar l’anomenat “Canal dels dos Mars”, en referència a l’Atlàntic i el Mediterrani. En el port de Carcassonne podrem reservar passejos en vaixell, encara que també és possible recórrer el lateral caminant o en bicicleta.

Durant els dies que vàrem estar a la regió de Carcassonne (visitant el departament de l’Aude), ens vam allotjar en un apartament bastant cèntric, a Allé d’Iena, 47, a tocar de la Bastide de Saint Louis, de la mateixa Carcassonne. L’apartament era petit pels 4, però estava ben equipat i tenia de tot. Ens hi vam estar un total de 4 dies i 4 nits. Per la falta d’espai, no us el recomanem. Per una parella si.

Adjuntem el material gràfic que vàrem fer servir per descobrir la Cité i la Bastida de Carcassonne, amb diferents rutes marcades:

L’Aude és un departament francès de la nova regió d’Occitània, que pren el nom del riu Aude, que neix al massís pirinenc del Carlit i desemboca a la Mediterrània després de recórrer 220 km. El departament està format per tres districtes: el Districte de Carcassonne; el Districte de Limós; i el Districte de Narbona. La capital de l’Aude és Carcassona, i les ciutats principals son Narbona i Limós.

El poble medieval de La Couvertoirade està ubicat en ple cor de la Causse de Larzac, en una naturalesa salvatge i preservada. Del seu passat templer i hospitalari conserva un conjunt fortificat extraordinari. Torres i camí de ronda de les muralles, portes fortificades, castell templer de finals del segle XII, església-fortalesa del segle XIV, carrerons empedrats amb cases de pedra típiques, i velles mansions com la casa de la Scipione i l’Hotel de Grailhe, fan de La Couvertoirade un lloc de visita imprescindible i obligada.

Un poble enmig de les Causses

En les immediacions del poble, en ple cor del Causse du Larzac, ens quedem sorpresos per dues torres que sorgeixen d’un caos de roques. Entrarem per l’antiga porta fortificada en un entramat de carrerons, passadissos coberts i cases del segle XV. Pujarem al camí de ronda de les muralles i dominarem el poble classificat entre “els més bonics de França”. Admirarem la naturalesa circumdant excepcionalment ben conservada. Unes paradetes i botiguetes artesanals animen el poble.

L’únic castell templer de França

El castell, construït en el segle XIII, segueix sent l’únic testimoni de la presència dels templers en La Couvertoirade. Depenia de la Comandància de Sainte-Eulalie-de-Cernon. El castell està construït sobre un promontori rocós que es classifica com a monument històric. Es conserven lo què havia sigut una masmorra i les restes de la fortificació original: la barbacana.

L’església

S’accedeix a l’església de Saint-Christophe per una escala tallada en la mateixa roca. Construïda en part pels templers, i després pels germans Hospitalaris, posseeix vitralls contemporanis que ens sorprendran: firmats per el mestre vidrier Claude Baillon, tenen la particularitat de ésser figuratius, cosa rara quan es tracta de vitralls contemporanis.

Del molí al forn

El molí de vent del turonet del Rédounel és l’únic del seu gènere en tot l’Aveyron que ha estat restaurat. Pujant en aquest turó, tindrem una bonica vista panoràmica de La Couvertoirade.

El forn “banal” del poble (en l’Edat Mitjana, forn que pertanyia al senyor local i del que els habitants tenien l’usdefruit), abandonat durant molt de temps, ha estat restaurat i posat de nou en funcionament. Un cop a la setmana, podrem degustar pa, “fouaces” i altres especialitats locals. Fins i tot pot ocórrer que, en algunes ocasions, el molí es transformi en “teatre de butxaca”.

Altres atraccions a veure

• El “Don de l’Eau” (la “donació de l’aigua”): petit abeurador que permetia als habitants de La Couvertoirade oferir aigua potable a visitants sense tindre que obrir les portes del poblat.
• El cementiri i les seves esteles discoïdals.
• La lavogne, basalt natural empedrat.

Adjuntem la documentació gràfica que disposàvem per realitzar la visita a La Couvertoirade:

Vam fer la visita en el dia de desplaçament del canvi de regió: el dia que passàvem d’Albi a Carcassonna, juntament amb la visita a les coves de Roquefort Société, i al Viaducte de Millau.

El viaducte de Millau està ubicat a l’autovia A75 al seu pas per Millau, a 37 minuts en cotxe de Roquefort-sur-soulzon (uns 33,40Km). La nostra intenció va ser visitar el viaducte com l’obra d’enginyeria que és.

El Viaducte de Millau és un pont atirantat multicable a l’autopista A-75 (Clarmont d’Alvèrnia – Montpeller) que salva la vall del riu Tarn a prop de la localitat de Millau (Llenguadoc). El viaducte cobreix una distància total de 2464 m mitjançant 6 llums de 342 m i dues més de 204 m (les extremes). Fou inaugurat pel president de la República Francesa, Jacques Chirac, el 14 de desembre de 2004 i obert al trànsit dos dies després. Amb la construcció d’aquesta estructura es van batre dos rècords del món:

1. La segona pila (comptant des de Clarmont d’Alvèrnia) és la pila més alta del món: 334 m.
2. La rasant de la carretera just a sobre del riu Tarn (entre les piles 2 i 3) és la rasant de carretera situada a més altura respecte a terra: 270 m, lleugerament més alta que la del New River Gorge Bridge als Estats Units. De tota manera, cal tenir en compte que no és el rècord absolut en ponts, ja que hi ha una passarel·la de vianants també als Estats Units, Royal Gorge Bridge, amb una altura superior: 321 m.

El projecte fou fruit de la col·laboració de diversos enginyers de camins, canals i ports del grup SETRA, dirigits per Michel Virlogeux, que van estudiar, durant anys diverses solucions. Les 5 solucions finalistes foren posteriorment depurades paisatgísticament per diverses enginyeries i estudis d’arquitectura, i finalment va ser escollida l’opció depurada per l’enginyeria anglesa Ove-Arup i l’estudi d’arquitectura de Norman Foster. El projecte constructiu va ser desenvolupat per l’estudi GREISCH, encapçalat per l’enginyer Jean Marie Crémer.

La construcció del pont fou a càrrec de la Compagnie Eiffage du Viaduc de Millau, consorci compost per les empreses Eiffage TP, encarregada dels elements de formigó, Eiffel per als d’acer i Enerpac, encarregada dels suports hidràulics. Gairebé 3000 persones van treballar en la construcció de l’estructura, que va costar 394 milions d’euros i va durar 36 mesos.

El pont serà de peatge, en principi, fins a l’any 2080, sota concessió de la Compagnie Eiffage du Viaduc de Millau, que va finançar les obres. Les seves tarifes seran variables segons l’època de l’any. Les 7 piles són de formigó i presenten una secció en caixó variable, que es desdobla en dos caixons, passada ja mitja altura, que acaben convergint al seu cap. D’aquesta manera es minimitzen els moviments de la pila al cap, requeriment fonamental per l’efectivitat de l’atirantament. Al peu, la secció mesura aproximadament 17 metres en el sentit longitudinal del pont i 27 en el seu sentit transversal. Així, la inèrcia de la pila enfront d’accions longitudinals al tauler arriba a la mitjana dels 910 m4. Les piles, s’eleven gairebé 89 m per sobre de la rasant, d’on surten 11 tirants per costat.

El tauler és d’acer estructural S355J2G3 i té una amplada de 32 m i un cantell constant de 4,20 m. La secció és tricel·lular amb una àrea de 1.152 m² i la seva flexió transversal és reduïda mitjançant unes gelosies transversals d’acer que es van succeint periòdicament. La plataforma alberga dos carrils per sentit, de 3,5 m d’amplada, dues vorades de 3 m d’amplada i una mitjana de 4,5 m travessada pels tirants.

El traçat en planta presenta una lleugera curvatura per permetre als ocupants dels vehicles una bona panoràmica del pont. En alçat, la calçada presenta un pendent constant del 3,025 % (baixada en direcció Clermont-Ferrant).

La barrera de peatge té 18 vies amb coberta CERACEM, material procedent de les tecnologies del Formigó Especial Industrial (Béton Spécial Industriel: BSI)

La plantilla present en el lloc durant la construcció fou, de 600 persones en períodes punta.

Espai d’informació

L’espai d’informació del Viaducte de Millau està situat als afores de Millau, just a sota del Viaducte de Millau, el tercer pont més alt del Món. Des d’aquest espai es pot veure el viaducte des de baix, també es pot veure un vídeo de com van construir-lo, també es poden veure unes maquetes de diferents maneres que el volien construir i també hi ha la botiga oficial del Viaducte de Millau.

Vam fer la visita en el dia de desplaçament del canvi de regió: el dia que passàvem d’Albi a Carcassonna, juntament amb la visita a les coves de Roquefort Société, i al poble de La Couvertoirade.

El motiu de la visita a Roquefort-sur-soulzon no és un altre que conèixer la fàbrica d’on es fan els formatges Roquefort. Vam comprovar que hi ha més d’1 empresa que els explota, per tant, en vam escollir una que fes visita i degustació, i hi vam anar. Es tracta de l’empresa Roquefort-Société.

En el sud-oest de França, al sud del massís central, s’amaguen multitud de llocs excepcionals, entre ells, les coves de Roquefort. Allí, la naturalesa ha donat forma a unes coves naturals en les que, des de fa segles, homes i dones elaboren aquest formatge fet a base de la llet de les ovelles que s’alimenten a l’altiplà de Les Causses, el Roquefort fou reconegut com la primera denominació d’origen de formatge francès en el 1925.

Avui en dia, les Coves Société reben cada any a més de 100.000 visitants, al mateix temps que es manté l’activitat.

Des de la creació de la marca Société en 1863, la innovació i el saber fer dels seus treballadors han estat la pedra angular del negoci, convertint a l’empresa en un referent en la transformació de la llet d’ovella. En el 2013, Societé va celebrar el seu 150è aniversari, mentre que la segona marca Société Crème, una versió més cremosa i delicada d’aquest formatge, va complir els 50 anys en el 2011.

S’ha de reservar visita amb antelació, i llavors et diran l’hora de la mateixa. Totes les visites son guiades, i duren aproximadament 1 hora. S’ha de portar roba d’abric perquè a les coves la temperatura és de 10ºC. Els preus per entrar son de 7,00€ pels adults, i de 4,00€ pels nens.

Vàrem fer la visita en el dia de desplaçament del canvi de regió: el dia que passàvem d’Albi a Carcassonna, juntament amb la visita al Viaducte de Millau i al poble de La Couvertoirade.

Construït fa 1.000 anys sobre una gegantina roca, el Castell de Belcastel fou originalment, en el segle IX, una Capella. Es mantingué de generació a generació el llegat de la Noblesa, els Cavallers i Bribons, convertint-se en una gran fortalesa. Avui en dia, el Chateau es manté com a residència privada, però també se li permet al públic fer recorreguts, per ésser Monument Nacional i magnífica galeria d’art. Trobaràs armadures medievals, un fossar d’aigua, exhibicions d’art i vistes panoràmiques. Mira de prop el treball de restauració, descobreix la història i la arquitectura, que és part de lo que fa la visita al Castell de Belcastel, una experiència meravellosa.

De la runa al poble més bonic

A principis del segle XX, només es podia accedir al poble de Belcastel per camins difícils. En aquell temps, encara es podien veure les restes encara formidables de la fortalesa, enfilada sobre una roca escarpada que dominava les cases pobres del poble. Al 1974, Fernand Pouillon, un dels arquitectes més prominents del seu temps, va comprar el castell en ruïnes i va emprendre sense demora la seva renovació. Gràcies a l’abnegació i bona voluntat activa de tots els seus col·laboradors i dels habitants del poble, el castell va recobrar el seu gloriós aspecte original. Aquesta iniciativa extraordinària va animar als habitants del poble a restaurar la resta del municipi, renovant les cases particulars i les institucions col·lectives.

Però, no es tracta d’un poble museu. Artistes contemporanis li han donat el seu crèdit, és el cas de Casimir Ferrer, autor d’un extraordinari Camí de Creu exposat en l’església, i tots els que participen en exposicions temporals. Gracies al conjunt de la seva població, Belcastel és avui, veritablement, un dels pobles més bonics de França.

Castell de Belcastel

És, indiscutiblement, un dels castells més bonics de l’Aveyron, que domina el poble. L’imponent edifici fundat en el segle XI està composat per una torrassa quadrada i torres angulars. Entrem al castell per un pont llevadís i podrem admirar el treball de restauració de l’arquitecte Fernand Pouillon. És a la vegada un monument històric i una galeria d’art que ens espera durant la nostra visita. Exposicions sobre l’univers de la il·lustració es poden veure durant tot l’any.

En horari d’estiu el castell-galeria d’art estan oberts de 10h a 13h i de 14h a 18h. Els preus de l’entrada son de 10,00€ pels adults i 5,00€ pels nens. Nosaltres, aquest cop no vam entrar al castell.

Museu de la forja

Tres nivells de sales d’exposicions presenten els oficis antics. Ferrers, fabricants d’esclops, pescadors,… Només son algunes de les tècniques artesanals antigues que podrem descobrir a l’antiga forja. Una visita lúdica, ideal per fer en família.

Obert de l’1 de juny al 31 d’agost. Els preus son de 2,50€ pels adults, i de 2,00€ pels nens. Ja que no vàrem entrar al castell, aquí sí que ho vam fer.

En aquest  poble no podem adjuntar la documentació gràfica perquè per fer la visita no n’hem disposat. El fulletó de la visita no conté el mapa de Belcastel amb tots els seus atractius.

Passejar per el poble de Conques per a descobrir un patrimoni arquitectònic excepcional de l’Edat Mitjana i miraculosament conservat, és com, en definitiva, fer un viatge per el passat (al temps de l’any 1000) i per l’espai, en el cor d’un dels més bonics llocs naturals de la província d’Aveyron.

Diguem-ne que Conques ha arribat intacte des de les profunditats de l’any 1000, i viu en una harmonia d’esquist gris-blavós, pedra sorrenca ocre i façanes amb entramat de fusta. Preneu-vos el temps per a passejar per aquest decorat amb colors autèntics i subtils, i trobi les petjades dels constructors de l’art romànic: des de la famosa església abacial Sainte-Foy fins al pont dels Peregrins sobre el riu Dourdou. Els dos estan declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO en concepte dels camins de Santiago de Compostel.la.

Conques està situat en la vall del riu Dourdou i és un dels centres de peregrinació més importants dins del Camí de Santiago Francès des del segle XI, data en la que els monjos de l’abadia traslladaren les relíquies de Santa Fe fins al seu monestir. La seva història es remunta a l’època romana encara que tot el que avui podem veure data del segle XV, de la Alta Edat Mitjana.

Està prohibit accedir a Conques amb vehicle així que ja se les han enginyat per preparar els vorals de la carretera i alguns aparcaments per a l’ocasió, ja que deixar el cotxe tot el dia costa uns 4€.

Visita a l’església abacial Sainte-Foy

És un viatge al cor de l’ànima mil·lenària de Conques. L’església abacial fou erigida en el segle XI en els fonaments d’una antiga ermita. Va forjar la seva reputació degut a les relíquies de Sainte-Foy, una jove màrtir cristiana de Agen. Abans d’entrar a l’església abacial, prengui’s el seu temps per a contemplar el seu timpà del Judici Final i els seus 124 personatges: una obra mestra de l’art romànic. En l’interior, les sòbries vidrieres contemporànies dissenyades en 1990 per el pintor Pierre Soulages (104 en total) sublimen l’arquitectura de l’església abacial i subratllen la seva força espiritual.

Vam començar a caminar per un dels carrers principals i de seguida vam poder veure emergir la famosa Abadia de Sainte-Foy entre les casetes de pedra i pissarra.

L’entrada a la mateixa abadia és gratuïta.

Aquest temple es va construir entre els anys 1041 i 1052 per l’abat Odolric, encara que la seva fundació data del segle XI, durant el regnat de Carlemany. Ha sigut modificat en diverses ocasions i des de l’any 1998 és Patrimoni de la Humanitat.

L’abadia està considerada una obra mestra en l’art romànic del sud de França, i ha sigut font d’inspiració per a vàries esglésies de la regió com la de Saint-Martial de Limoges, Saint-Martin de Tours o la majestuosa Saint-Sernin de Toulouse, totes elles es troben dins el famós Camí de Santiago. El temple compta amb una nau principal i dues de laterals. En el centre podem veure el cor que està rodejat per un deambulatori per on desfilen els fidels al voltant de les relíquies de Santa Fe, una jove que fou martiritzada brutalment en l’any 303 durant el govern de Daciano.

En l’interior destaquen les modernes vidrieres creades en 1994 per Pierre Soulages, el qual utilitza per aquest efecte, el vidre translúcid (el qual respecta les variacions de la llum natural) i el traçat dels ploms participa en la organització plàstica de la obra global.

També hi destaquen els capitells d’estil romànic i uns frescos que representen combats entre cavallers medievals, possiblement estiguin relacionats amb les Creuades dels segles XI, XII i XIII.

Sense cap mena de dubte, lo més destacat de la Abadia de Sainte-Foy és el timpà de la seva façana principal. Aquest es divideix en tres nivells que representen el Judici Final segons l’Evangeli de Mateu. En el centre trobem un gran Crist que està acompanyat per 124 figures entre les que es troben àngels, l’Arcàngel Sant Miquel o el mateix dimoni.

Accés al Tresor

Únic a Europa. En l’ala sud del claustre de l’església abacial, admiri el Tresor de Conques. És un dels 5 grans tresors europeus d’orfebreria medieval, i l’únic a França que reagrupa tants objectes de l’Alta Edat Mitjana. En aquest inestimable tresor de reliquiaris, cada qual més preciós, domina l’estàtua de la Majestat de Sainte-Foy. Datada en els segles IX i X, coberta d’or, pedres precioses i esmalts, és l’últim exemplar d’estàtua-reliquiari d’aquesta època.

Vam baixar per una escala lateral i vam anar a parar al claustre, arrasat en el segle XIX i del que només es conserven alguns arcs i capitells de la galeria occidental i una font. Des d’allí s’accedeix a l’antic refectori dels monjos on actualment s’exposa el Tresor.

L’entrada al tresor val 6,50€ pels adults, i 2,50€ pels nens. L’horari d’entrada és de 10h a 12h i de 14h a 18h.

La peça estrella d’aquest lloc és l’estàtua-reliquiari de Santa Fe, datada en el segle X i que fou robada de Agen. L’escultura és de fusta i està recoberta d’una capa d’or, plata i pedres precioses, encara que no és l’únic que es pot admirar en aquest museu, també podem veure el braç-reliquiari de Saint Georges, alguns cofres i altars o una lletra de plata donada per l’emperador Carlemany a l’abadia. Després de la nostra visita a l’abadia de Conques ens vam dirigir a la Oficina de Turisme, ubicada en la Rue du Chanoine Bénazech, per agafar alguna cosa d’informació sobre el poble i els voltants.

Casc històric de Conques

Des de l’Oficina de Turisme vam començar a pujar una costa cap a l’Ajuntament, just a sobre del mateix hi podem veure un antic assecador de castanyes, ja que en el segle XV eren molt comunes ja que aquest fruit era indispensable en la dieta de la població. Al costat del mateix, hi ha la Fontaine de Fumouze, situada en l’entrada est per la que accedien els peregrins del Camí de Santiago i que destaca pels seus arcs de calcària groga i dos vores de pedra que servien per recolzar els cubells d’aigua. Continuem la nostra ruta al mateix temps que comença a ploure. A escassos metres de la font està ubicat un dels dos forns comunals amb els que contava Conques. Estaven situats fora de les muralles per a protegir el poble en cas d’incendi i en l’actualitat estan restaurats i continuen en ús.

Continuarem el nostre passeig per la Rue Emilie Roudié on es troba la Résidence Dadon, un antic hospital del segle XVIII que acollia a nadons acabats de néixer abandonats, ancians sense família o que havien estat refusats, i malalts incurables. La seva façana és bastant austera però destaca el seu pòrtic monumental de fusta.

A uns 200 metres aproximadament de l’hospital està ubicat l’antic Convent de les Germanes de la Unió que s’encarregaven durant el segle XVIII de l’acollida i instrucció de les nenes del poble. Destaca la seva bonica escalinata de pedra que estava decorada amb moltes flors de colors. Vam anar a parar al Chateau de Humières que més que un castell sembla una gran mansió de pedra i pissarra ja que no té els típics baluards ni torres que surten en les pel·lícules medievals. Fou construït per Guy Humières a principis del segle XVI i destaca per les seves finestres geminades i la seva torre, coberta per una corona octogonal que pretén imitar el campanar de la abadia.

Vam creuar la Porte de la Vinzelle, que deu el seu nom a una localitat pròxima a Conques, per anar fins la Torre Enceinte, un antic post de vigilància del segle XV que estava adossat a les muralles, i antigament tenia un fossar que ja no existeix però sí que es poden apreciar en les seves parets varies sageteres per a canons.

Comencem a baixar de nou cap a la Plaça de l’Església passejant per el poble. Hi ha nombroses botigues i tallers d’artistes locals que venen des de bijuteria artesanal fins a castanyes acabades de collir. Els seus carrers eren preciosos.

En la mateixa plaça i en un carrer que baixa fins al claustre està situada la Fontaine du Plô, segons creuen els peregrins les seves aigües tenen propietats “miraculoses i curatives”.

Per finalitzar la nostra visita a Conques, vam agafar el cotxe i vam baixar fins al riu Dourdou. Es pot fer caminant però està una mica retirat. Allà està l’antic pont de pedra Romain del segle XIV que consta de cinc arcs de mig punt, des de l’any 1998 està declarat Patrimoni de la Humanitat. La veritat, ens va sorprendre que deixessin passar cotxes per sobre ja que personalment crec que és una joia que haurien de cuidar més.

Ah, però encara faltaria un apunt més a la visita. Al marxar, vàrem anar a veure el Mirador de Bancarel, a 1,9km del pont (uns 4 minuts amb el cotxe) en direcció sud, des d’on es tenen unes grans perspectives del poble de Conques amb el seu entorn. Aquesta vegada, sí, ens acomiadàvem de Conques.

Adjuntem la documentació gràfica que ens ha permès realitzar la visita turística a Conques:

Najac s’estén al llarg d’un sol i únic carrer. El poble es troba “penjat” en lo alt d’una cresta rocosa excepcionalment llarga. En l’altra punta es troba l’imponent castell i a baix els meandres del riu Aveyron. Najac és un poble verd rodejat de boscos que, tant a l’hivern com a l’estiu, es vesteixen de colors sorprenents i diversos. L’eixamplament del carrer per convertir-lo en ampla plaça cèntrica recorda la seva transformació en bastida a mitjans del segle XIII. Recorrent el carrer, podreu admirar un gran nombre de cases antigues i una font notable del segle XIV encara en peu.

Vam arribar a Najac amb cotxe per la Place du Fauburg, on es troba l’oficina de turisme del poble. Vàrem aparcar i vàrem entrar a l’oficina. Ens van explicar una mica del poble, ens donaren un mapa i també un llibret per les nenes que s’havia de completar amb coses que veuríem pel poble i pel castell. Va ésser molt divertit i interesant ja que això va fer que les nenes estiguessin atentes durant quasi tota l’estona de la visita. Et donaven un premi si ho portaves completat, i nosaltres sí ho vam fer (no recordo quin era el regal).

Vam començar la visita a Najac des de la mateixa place Faubourg i vam anar seguint l’itinerari del plànol de l’oficina de turisme, on al final de l’article l’adjuntarem. Aquests son els monuments i imprescindibles que ens vam trobar a Najac:

A. Plaça del Faubourg (segles XIII i XIV): Fou construïda per acollir els mercats, la seva plaça, estreta i llarga, està vorejada per dues fileres de cases que abans formaven una urbanització lineal. Al sud, les cases de pedra i de fusta, dels segles XV i XVI, alineades, es prolonguen amb cobertes que protegien les mercaderies per vendre.

B. Font dels cònsuls (monument històric, 1344): Aquesta font pública cavada en un bloc monumental de granit, adornada amb l’estàtua d’un bisbe beneint, d’un rei i de diversos altres rostres, es situa a la part central del poble. Una inscripció amb llatí recorda la data de la seva construcció i els noms dels cònsuls que decidiren edificar aquest monument.

C. Capella de Sant Bartolomeu (segle XIV): Aquesta capella, en la que encara perdura el pòrtic i una porta baixa, estava antigament associada a un hospital i a un cementiri. Pertanyia a la “Dômerie d’Aubrac”.

D. Casa del Governador (segles XIII, XIV i XV):  Antiga residència destinada a l’administració reial, que després va passar a ésser propietat de diferents famílies nobles i de comerciants de l’Edat Mitjana. L’edifici conserva importants vestigis arquitectònics.

E. Casa del Senescal (segles XV i XVI): Construïda al peu de la fortalesa, aquesta casa de finals de l’Edat Mitjana, fou la residència del Senescal de Rouergue, en l’època que Najac era la capital administrativa i judicial de la província de Rouergue.

F. Fortalesa reial (monument històric, segles XII i XIII): La fortalesa de Najac, famosa en el sud-oest de França, fou construïda per defensar Rouergue quan els Comptes de Toulouse elegiren Najac com a capital de la Província de Rouergue. En el 1249, quan va morir el Compte Raymund VII, el va succeir el seu gendre Alfons de Poitiers, germà del rei de França Sant Lluís, que va reconstruir el castell en la seva totalitat entre 1253 i 1260. Classificat com a Monument Històric, aquest castell formava part de la xarxa de castells reials ubicats en la vall de l’Aveyron. És un clar exemple del domini reial sobre Najac després de l’episodi Càtar. Els templers varen ésser tancats en una masmorra en el castell després d’haver estat detinguts en 1307.

Malgrat d’haver estat desocupat durant molts anys, el castell s’ha conservat molt bé. Unes espitlleres de prop de 7 metres d’alçada (les més altes de França) protegien la torrassa circular, obra d’Alfons de Poitiers. Als amants del misteri, els hi agradarà el passadís estret, tancat per varies portes, que es va condicionar a dins de la muralla que enllaça l’antiga torrassa amb la nova (un veritable passadís secret). Si pugeu a la terrassa, tindreu un magnífic punt de vista sobre l’Aveyron i el poble.

Durant els mesos d’estiu, la fortalesa està oberta de 10:30h a 19h, i el preu per entrar és de 6,00€ pels adults i 4,50€ pels nens, en format de visita guiada.

G. Porta de la Pica (segle XIII): Aquest edifici defensiu, de la mateixa època que el castell edificat per Alfons de Poitiers, formava part inicialment de la muralla que tancava la ciutat fins al segle XVIII

H. Església Saint-Jean l’Evangeliste (monument històric, segle XIII): L’església, d’estil gòtic languedocià, de dimensions monumentals, fou construïda per ordre dels  inquisidors dominicans i amb l’ajuda dels seus habitants, alguns dels quals, sospitosos d’heretgia, foren condemnats després a pagar una multa per compensar les seves faltes.

I. Barri de la Pausa: Estància de descans (explica el nom “la pausa”: la pausa) en la via medieval (antiga via romana) que va cap a Najac, des del pont Saint Blaise i la vall. Aquest barri va estar actiu gràcies a les seves fires fins al final del segle XIX.

J. Pont de Sant Blas (monument històric, segle XIII): Construït entre 1259 i 1274, per l’antic camí que arribava fins a Villefranche de Rouergue, aquest pont permetia als comerciants i als peregrins, que anaven a Santiago de Compostel.la, travessar el riu Aveyron tant a l’hivern com a l’estiu.

Un cop acabada la visita seguint els punts històrics, vam desfer el camí caminat i vam tornar a la Place Faubourg que és on teníem el cotxe.

Adjuntem la documentació gràfica que ens varen entregar a l’oficina de turisme i en la qual ens va fer de guia pel poble de Najac: