Mes: novembre de 2021

És la capital del Valle del Baztán, i vam recórrer-la varies vegades. En una d’elles vam recórrer-la segons les indicacions i un plànol de l’Oficina de Turisme, fent el recorregut marcat amb traces de color verd en el plànol:

1. Ajuntament de Baztán: Edifici construït en el segle XVII. Mostra de la façana de cadirat. Davant del mateix es conserva un “botarri” que servia per a realitzar la sacada en el joc de “laxoa”.
2. Un racó amb encant: Des d’aquest racó descendim entre les cases Errotazanenea i Iturriotz, travessem un petit portell i en la riba del riu contemplem una perspectiva original de la presa i del pont.
3. Barri de Txokoto: Al voltant del carrer Braulio Iriarte, o carrer del sol, s’estén el barri amb edificacions de caràcter popular. Des del pont Muniartea es fotografien les més típiques estampes d’Elizondo
4. Baztango Museoa: Ubicat a l’edifici Puriosenea (s. XV-XVI), d’estructura de caseriu i façana de cadirat. Conserva en el seu interior continguts prehistòrics (Menhir de Soalar), etnogràfics i pictòrics –Col·lecció Ciga-.
5. Cases d’Indians: La petjada de grans fortunes procedents d’Amèrica queda patent en diferents edificis del carrer Santiago: Justoenea i Manuelenea… I També en la font monument dedicada a Jaime Urrutia.
6. Palaus barrocs: Al carrer Jaime Urrutia se li confereix cert sabor aristocràtic gràcies a alguns dels exemples més significatius de l’arquitectura palatina baztanesa Arizkunenea, Arotzenea, Istekonea.
7. Barri Antzanborda: Bonic conjunt de cases. Destaca l’escut de la casa Dendarieta que a més del escacat i el casc de guerrer, mostra un gall, un gos i un cavaller amb l’espasa enarborada.
8. Parròquia de Santiago: Traslladada de lloc a conseqüència de les inundacions sofertes en 1.913. Destaca: la vidriera de la casa Maumejean, la talla de Santiago (s.XVI) en la portada i la torre original (s.XVIII)

Adjuntem el mapa del recorregut o ruta que vàrem seguir:

La documentació gràfica que disposàvem també incloïa un plànol d’Elizondo, el qual adjuntem:

Vam fer una ruta per la localitat d’Elbete, seguint les indicacions dels plànols de l’oficina de turisme. Vam fer un recorregut marcat amb traces de color vermell en el plànol. Vam començar a l’església del poble, la qual és el nº1.

1. Església: Està construïda en el segle XVI, el seu actual aspecte procedeix del segle XVIII. En l’exterior compta amb un ampli processionari que rodeja tot l’edifici, on també es poden contemplar varies esteles discoïdals.
2. Safareig públic: presenta un safareig, una font de la que hi surt un “caño” que subministra aigua al dipòsit del safareig, i un abeurador adossat al lateral.
3. Palacio Jarola (segle XVII): Serveix de model arquitectònic per a la posterior construcció de la casa consistorial de la Vall. Destaca el seu doble aler tallat i la seva façana de cadirat. Es diu que era visitat per Ramón de Valle Inclán.
4. Lloses: aquest tipus de tancament es troba al llarg dels camins que surten dels assentaments rurals principalment ramaders. Elbete presenta uns estupends exemples de lloses clavades de pedra arenosa vermellosa que s’utilitza per evitar l’entrada del ramat.
5. Puente Errotabide: Aquesta imponent construcció comunica dos petits molins. El seu actual aspecte es deu a les feines de reconstrucció que van tenir que fer a causa de les importants inundacions de 2.014.
6. Molí: antigament pertanyia a 31 cases de la localitat. Construcció de petites dimensions que a més de la maquinària pròpia albergava una petita cuina i un lloc de descans per el moliner.
7. Presa: Forma part del complex pont i molí. La presa originàriament abastia al molí d’aigua. En la seva part dreta s’aprecia una escala que facilita el pas de peixos corrent amunt.
8. Berenador: Després d’aquest recorregut què millor que un petit descans contemplant una panoràmica de les localitats d’Elizondo i Elbete a l’ombra en aquest petit berenador.

Adjuntem el mapa del recorregut o ruta que vàrem seguir:

És una de les poblacions històricament més transcendents de la Vall, tant pel seu important desenvolupament social i econòmic al llarg dels segles, com per el port i senyoriu dels seus nobles edificis, les seves tradicions ancestrals gelosament conservades, i la nodrida aportació de personatges rellevants al curs de la història. Per anar a Arizkun, haurem de continuar, un cop traspassats Elizondo/Elbete, per la carretera NA-121b en direcció a França durant 4km, per agafar qualsevol dels dos encreuaments a la nostra dreta, que ens indiquen la seva ubicació. A més del nucli, compta Arizkun amb multitud de barris de no menor importància.

En el segle XVIII era el nucli més poblat de Baztán. En quan a edificis il·lustres, cal destacar la casa Iturraldea, i la gran casona de Lamiarrita. En quant al convent de Arizkun, en el que perduren algunes monges clarisses de clausura, presenta una grandiosa portada del s.XVIII en pedra de vàries talles, relleus i fornícules, i posseeix un curiós orgue neoclàssic. Costum remarcable ha estat sempre portar alguna dotzena d’ous frescos a aquestes religioses, perquè preguessin en favor del bon temps, tant per part del treballador del camp com per la parella de nuvis que anava a contraure matrimoni.

A Arizkun, vam trobar dues atraccions més, a part del mateix poble:

• Ordoki Zalditegia: Hípica amb cavalls
• Casa Museo Santxotena

Ordoki Zalditegia

Es tracta d’una hípica, a l’entrada del poble pel barri d’Ordoki. Vam reservar una ruta d’1 hora i tres cavalls. En aquest cas, em vaig quedar sense pujar, fent de fotògraf. Els horaris d’atenció al públic de la hípica son de 10-14h i de 16-19h. Els preus son 22€ un passeig a cavall d’1 hora.

Casa Museo Santxotena

Sentir la conjugació d’art i naturalesa, entre boscos de roures i faigs. Sentir la mitologia dels seus personatges ancestrals, sentir l’arbre, la fusta i la seva força desbordant de sensualitat. L’obra escultòrica de Santxotena és màgia al tacte en escriptura poètica, el parèntesis d’un temps suspès destinat a la contemplació, a fer-nos més lliures. Però també és expressió mental i comprensió estètica des de diferents punts de partida. És racionalisme, expressionisme, informalisme, i queda reflectit en pur realista.

Xabier Santxotena neix en una família tradicionalment vinculada a l’artesania de fusta i des de molt jove es va sentir atret per l’escultura. En 1970 va conèixer a Jorge Oteiza del que fou destacat deixeble. Posteriorment va cursar estudis en la Escola d’Arts i Oficis de Vitòria-Gasteiz, entre lo primitiu i lo culte, entre lo natural i lo polit. Des de les seves primeres creacions va adoptar la fórmula de les sèries o famílies de obres. Ha realitzat multitud de peces singulars com fonts, cascades d’aigua, escultures per exteriors en acer, ciment o bronze per institucions o museus. Actualment en el seu taller de Artziniega (Àlava), molt a prop de Bilbao, es dedica exclusivament a l’escultura i la poesia.

Horaris del 15 de juliol al 30 d’agost, de dimarts a dissabte de 11-14h i de 16:30-19:30h. Diumenges de 11-14h. Dilluns tancat. Preu entrada a Casa-Museu ens costa a tots quatre, uns 15€.

Aquí en Arizkun, vam anar a menjar varis cops a l’”Asador Ordoki”, ubicat a la barriada Ordoki. La relació qualitat-preu del local estava molt bé, i el menjar és molt recomanable, i per butxaques de tot tipus. Si busques més econòmic, aquí el trobaràs més econòmic.

 

Situat a 280m sobre el nivell del mar i a l’abric del Port d’Otsondo (602m) i del massís de Gorramendi, aquest preciós i aïllat lloc de Baztán és el més proper a la fita francesa, i fou l’últim en entrar a formar part de l’organigrama polític de la vall, al gener de 1.969, ja que fins aleshores era un municipi independent.

Trobem el poble seguint la NA-121b, cap al Port d’Otsondo/França, una vegada traspassats els encreuaments d’Arizkun, Erratzu i Azpilikueta, tenint que desviar-nos uns pocs metres de la carretera general per passar per sota del seu característic portell en arc de mig punt, que ens dóna la benvinguda. Estem davant d’un exemple típic de poble-carrer-camí, estant quasi totes les seves cases, casones i palaus alineats paral·lelament al llarg del seu llarg carrer principal, en una costa que ve de la mateixa muntanya i quasi finalitza en ella mateixa.

Es tracta d’edificis variats, i diferents als de la resta de la Vall. N’hi ha amb amples alers que s’encarreguen de recordar el clima i la pluviositat de la geografia d’on està; varies cases tenen la façana d’entramat amb la fusteria ricament adornada; moltes tenen boniques balconades frontals. En quant a les entrades, aquestes solen ésser de mig punt i de llinda, encara que també aquí les hi ha de porxades, subjectes per pilars o per arcades discontínues, i fins a quadrades, directament obertes en el mur. En fi, el conjunt integrat per totes aquestes cases i casones dóna a aquesta vella Vil·la, tants anys independent, un aire distintiu ple de personalitat i solera, difícil d’ubicar. Un monument ubicat en lo més alt del poble, en el monticle de Gaztelua, ens recorda la heroica gesta en l’any 1.522 dels últims defensors del “Vell Regne” de Navarra contra la annexió a la Corona castellana, que només varen rendir les seves armes després d’aguantar assetjats, exhaustes i sense a penes queviures ni municions, molt més temps del previst per les tropes de l’emperador Carles.

Abans de visitar Amaiur vam reservar per veure el seu molí tradicional. A l’entrada de la localitat, abans de creuar el característic Arc d’Amaiur, es troba el molí, a mà esquerra. El molí ha sigut rehabilitat i avui recorda al visitant la seva activitat passada. Es situa en la planta baixa d’una coqueta casa rural. Els grups que ho desitgin poden conèixer en profunditat el molí i el seu funcionament gràcies a les visites guiades que s’organitzen a més de degustar els exquisits talos (coques de farina). Si els particulars desitgen accedir al molí, poden fer-ho també en l’horari de degustació de talos. En el molí, es ven a més la farina que produeix, bé de blat de moro, bé de blat. Junt al molí comença un senzill passeig de 1,5km que travessa la presa i el canal del molí i arriba fins al mític monòlit ubicat en el monte Gaztelu. La visita al molí ha d’ésser guiada, de Juliol a Setembre, els dimarts, dimecres, divendres, dissabtes i diumenges, a les 12h. Possibilitat de reservar amb antelació a les 10h i a les 16h.

Des de l’àrea de pícnic (merendero) del Port d’Otsondo, arranca una carretera secundària molt i molt estreta que ens porta en direcció “Orabidea”. Es tracta d’una ruta d’uns 11,20km que porta fins a un aparcament habilitat al costat del restaurant “Etxebertzeko Borda”. Si voleu anar-hi a menjar, reserveu el dia abans, perquè nosaltres vam provar d’anar-hi el mateix dia i va ésser impossible. Estaven col·lapsats de gent. L’aparcament també pot ésser que us el trobeu ple, en funció de l’hora que hi aneu.

La caminada comença a la mateixa casa. És un sender fàcil que ens permet conèixer el Molí de l’Infern (“Infernuko Errota”). Al llarg del recorregut ens acompanyarà el dolç soroll de la regata de l’Infern i boniques fagedes. El molí és espectacular i està situat sobre una cascada, entre els municipis de Baztán i Etxalar. Tradicionalment, les gents de la zona hi portaven a moldre el blat de moro recollit en els seus camps.

El molí fou construït en la època carlista, i va exercir un paper important per els soldats dispersos de la zona, ja que acudien a ell per aprovisionar-se de farina. Durant la guerra civil va ésser l’únic de la zona que va romandre en funcionament, de forma clandestina.

Durant molts anys va pertànyer a la Vil·la de Etxalar i a Baztán, i va estar en situació de total abandó, en estat ruïnós, fins que fou adquirit per la família Argarate, propietària també del restaurant Etxebertzeko Borda, emplaçat en les seves rodalies, que el va rehabilitar completament. Actualment representa un lloc de gran interès històric i cultural, accessible tant desde Etxebertzeko Borda com des d’Etxalar, i donada la seva proximitat suposa un agradable passeig, molt recomanable, abans o després de un àpat en el restaurant del mateix nom.

Aparquem el cotxe en el mateix Puerto de Otsondo. Des d’aquí comença una caminada que passa per diferents búnquers abandonats. Es tracta d’un sender que permet conèixer el Centre de Resistència d’Otsondo. Un cop finalitzada la Guerra Civil, Franco manà construir 6.000 búnquers en el Pirineu per a frenar una hipotètica invasió des de França (anomenada Línia P). Avui dia, els búnquers d’Otsondo son un magnífic mirador del que veure la costa de Lapurdi.

Caminada a Aritzakun

Des del Puerto de Otsondo, surt la pista asfaltada que ens portarà en 6,6Km al Collado Inzulegui, punt d’inici de la nostra caminada fins al poble abandonat d’Aritzakun. Aritzakun és un dels pocs paradisos naturals que continuen quasi verges. Es tracta d’una vall perduda, que gràcies al seu difícil accés, ha mantingut durant segles la bellesa i la puresa de la naturalesa salvatge.

Endinsar-nos a Aritzakun sense conèixer-lo pot ésser una aventura que pot resultar molt enriquidora per a alguns, per als que no ho consideren recomanable, es pot visitar a través d’un recorregut preparat per a això.

La Vall del Baztán va ésser pionera a l’hora de abalisar i crear varis PR (petits recorreguts), per al gaudi dels senderistes. Tots de gran bellesa, entre ells destaca el d’Aritzakun, un recorregut variat per paratges solitaris, verds i amb abundants regates, que no deixa indiferent a ningú. Es tracta d’una caminada circular de 13,8 kilòmetres i un desnivell de 600 metres. Durant el recorregut es pot gaudir de panoràmiques de la costa de Lapurdi, de les transparents aigües de la regata d’Aritzakun, coneixent l’escola, el frontó, el denominat Minetako zokoa, a més de varis monuments megalítics entre les collades de Eskozko i Antsestegi.

Vistes des del Gorramendi

Continuant amb la pista anterior uns 3 o 4 kilòmetres més, arribarem a un balcó panoràmic espectacular a prop del Gorramendi. És on es tenen les millors vistes de la Vall del Baztán. Ens hi hem estat una bona estona. Era com estar en el cel. No pots fer res, et paralitza…

La Vall del Baztán està ubicada al nord de Navarra, en l’arrancada per l’oest de la serralada Pirinenca. És comunament apreciada per el seu idíl·lic paisatge, el seu verd mantell esquitxat de pobles i caserius, la suavitat del seu clima, la gastronomia, i la seva secular importància com a enclavament històric i cultural.

Bressol del mil·lenari euskera, terra d’artesans, “agotes”, indians, palaus senyorials, aventurers i contrabandistes, l’anomenada Suïssa navarra alberga tresors naturals com extenses fagedes, crestes escarpades, intricats barrancs, regates cristal·lines, estacions prehistòriques i racons deliciosos com les apartades valls de Aritzakun i Urritzate, indiferents al discórrer del temps sota de l’ombra del sentinella Alkaxuri, esvelta piràmide que algú batejà com la més bella cima de Euskal Herria.

Situat al nord de la península ibèrica, en ple cor de Euskal-Herria, la nostra vall llinda amb la fita francesa, i és amb els seus 376,81km2 el més extens dels 265 municipis navarresos, i una de les valls pirinenques per antonomàsia, tant per tradició i cultura com per el seu intricat relleu, avantsala d’altres (Alduides, Salazar, Roncal,…) no menys impressionants.

En ell s’hi inclouen els 14 tradicionals llocs i la Vil·la de Maya/Amaiur, agregada al 1.969, varis barris i agrupacions de caserius, i nombroses bordes disseminades, sumant els 8.000 habitants actuals (9.234h en 1900, 9.680 en 1930, 8.670 en 1970, i 8.300 en 1982). Això equival a una densitat de població de 20,72hab/km2. Es tracta, per tant de la típica vall de emigració i èxode rural, com tants d’altres.

Les 15 localitats que conformen la Vall es troben agrupades en 4 quarters diferents:

• Baztangoiza: Erratzu, Azpilkueta, Arizkun y Amaiur
• Elizondo: Elizondo, Elbete y Lekaroz
• Erberea: Irurita, Gartzain, Arraioz y Oronoz
• Basaburua: Ziga, Aniz, Berroeta y Almandoz

A grans trets el territori de Baztan és una depressió intramuntanyosa oberta entre els massissos antics de Cinco Villas i Quinto Real. Estesa de NE a SO, té aproximadament 15km de llargada i entre 1 i 3 d’amplada i es prolonga cap a l’est per dos petits diverticles, el d’Erratzu/Izpegi i el de Elizondo-Beartzun-Berdariz. En quan a l’entorn natural i paisatgístic, la Vall ha estat, i segueix estant malgrat de la desforestació soferta al llarg del temps, sinònim de boscos i amplis espais verges, tenint en el veí Parc Natural de Bertiz un clar exemple. És, darrera la impressionant Selva de Irati, la major i millor conservada massa forestal de Navarra, i encara de la península sencera.

Adjuntem el plànol de la vall del Baztàn:

Ainhoa està classificat com un dels pobles més bonics de França. Aquest poble, construït en l’edat Mitja com etapa de descans per als peregrins, és una filera de cases antigues de colors, rodejat de verdes vessants. El poble es va construir en el segle XIII al voltant d’un dels eixos transfronterers del camí de Santiago. El poble fou pensat com a lloc d’acollida, d’allotjament i d’abastiment per els peregrins que es dirigien a Santiago de Compostel.la. El carrer principal és una avinguda ampla vorejada d’admirables cases a entramats del segle XVII i XVIII, les façanes dels quals estan adornades de boniques pedres de talla aparent.

Hi ha un camí per a fer a peu, senyalitzat amb un cavall blau (una pottoka blava), que uneix els quatre pobles de la zona. El recorregut discorre tranquil entre prats i boscos, no és exigent i s’adapta bé a famílies o per a gent no massa entrenada. Com la realització del circuït complet suposa més de 12 hores, el tram més popular és el que uneix les coves d’Urdax-Urdazubi, amb Zugarramurdi i les Coves de Sare.

Catalogat com un dels pobles més bonics de França, Sare es situa entre mar i muntanya, al peu del famós mont basc “La Rhune”. Sare és un poble d’uns 2.500 habitants, està rodejat de muntanyes (La Rhune té 905 metres), enclavat en la Navarra amb 32km de frontera comú, s’ubica a 14km del mar (Sant Joan de Luz). A través de la seva història (Guerres Carlistes i Mundials) i de les seves activitats passades (contraban), Sare sempre ha tingut relacions privilegiades amb les diferents províncies d’ambdós parts de la frontera.

Tren de Larrún (La Rhune)

És la muntanya més alta de la zona, a la cima de la qual hi puja un tren cremallera, d’estil alpí. L’ascensió és bucòlica i en dies clars, la panoràmica que es divisa des del cim és espectacular: tota la costa des de les Landes fins a Biscaia, els Pirineus, etc…

Horaris: De 8:20 a 20:10h, 1 tren cada 40min. Preus: Adult 20€ / Nens 13€.

Etxola Parc Animalier

Parc amb animals autòctons i també exòtics. És un parc familiar privat creat en 1.999. No és un zoològic ni una granja, és un lloc on s’exhibeixen i es crien mascotes. El seu objectiu és fer que les persones descobreixin o redescobreixin alguna cosa diferent. En total son més de 250 animals i una vintena d’espècies.

Tarifa única: 5€. Horaris Juliol-Agost: 10-19h.

En el mateix municipi de Sare, es troben altres atraccions que també val la pena visitar: – Coves de Sare: Coves prehistòriques totalment diferents a les de Zugarramurdi: amb estalactites, estalagmites, un muntatge de llum i so. La visita ha d’ésser guiada sempre. El tema és la prehistòria, donat que en ella es van trobar restes prehistòriques. Horaris: Tots els dies de 10-18h.Preus: Adult 9€ / Nens 5€. – Ortillopitz: el Museu del Caseriu Basc. Ortillopitz proposa travessar els segles per a comprendre millor la tradició basca. La casa basca és molt més que un bé o que una arquitectura, és una memòria, una història, … La porta s’obre, entra i sent: la frescor, els olors, l’atmosfera, el mobiliari, tot està aquí, la impressió de que anem a trobar-nos amb el armador a la volta de la porta. Visita guiada a les 10:00h. Visites lliures de 11:00h a 17:00h. Dissabtes tancat. Visita lliure: 6€. Visita guiada: 10€. – Museu del Pastís Basc: Ingressa a un lloc molt especial: un museu artesanal vivent, on el pastisser i l’equip et guiaran a través d’una experiència gourmet única. A través de les històries del Xef durant la visita de descoberta, coneixereu tot sobre el pastís basc i els seus orígens. Durant els tallers pràctics, podrà dominar la seva recepta. T’esperen deliciosos pastissos fets per un equip de persones apassionades i altres descobriments. La visita descoberta dura 45 minuts. Preus: 9€ adult / 7€ nens. Famílies amb 2 fills: 29€