Categories
CANTÀBRIA

5. LIÉBANA: STA. Mª DE LEBEÑA + MONASTERIO DE SANTO TORIBIO DE LIÉBANA + MOGROVEJO + MIRADORES (COLLADO DE LLESBA, PIEDRASLUENGAS, JABALÍ-ZORRO-CRUZ, LIÉBANA)

Avui ens n’anirem a passar el segon dia a la comarca de Liébana, visitant primer les dues atraccions religioses més importants de la comarca, l’església de Santa Maria de Lebeña, la qual és una església preromànica del segle X, i el Monestir de Santo Toribio de Liébana, ubicat en un emplaçament impressionant. Seguidament visitarem el poble encantador de Mogrovejo, amb un centre històric distingit, i acabarem fent una ruta de miradors amb el cotxe, més o menys preveiem un total de 6 miradors per veure. Avui serà com si féssim una road-trip amb el cotxe. Comencem.

Tornarem a agafar la carretera que fa de frontera entre Astúries i Cantàbria, la N-621, la qual ens portarà, passat el Desfiladero de la Hermida, a l’església de Santa Maria de Lebeña. Hi arribarem a uns 45 minuts després de sortir de San Vicente (hi ha uns 42,30 kilòmetres).

És el principal monument preromànic de Cantàbria i un dels més importants de l’estil denominat “mossàrab”, on s’anticipen algunes solucions del romànic com els pilars de nucli quadrat amb columnes adossades.

Es tracta d’una església de planta rectangular de 16 metres de longitud per 12 metres d’amplada. Té tres naus rematades en tres absis paral·lels. La nau central és més ampla i alta que les laterals, estant cobertes les tres per voltes de canó i separades per pilars i columnes adossades preparades per a rebre els arcs torals i formers. Els pilars, rematats per capitells corintis, tenen collarí doble i suporten arcs de ferradura, a excepció de la zona de la capçalera, on els arcs son de mig punt.

Església de Santa Maria de Lebeña

L’edifici té adossat un pòrtic i una sagristia d’època barroca. Una torre exenta, que es va aixecar a finals del segle passat amb la dubtosa intenció d’embellir el monument, completa el conjunt.

L’horari d’obertura en els mesos estivals és tots els dies excepte els dilluns, de 10 a 13:30h i de 16 a 19:30h. Es fan visites guiades.

Interior de l’església de Santa Maria de Lebeña

Visitada l’església, continuarem la nostra ruta en direcció a Potes. El paisatge és espectacular, i la vall de Camaleño ens espera amb moltes sorpreses. Passat Potes, prendrem un trencall a l’esquerra que ens durà fins al Monestir de Santo Toribio de Liébana (carretera CA-885).

Les primitives construccions que conformarien el monestir serien senzilles, dins de l’estil preromànic. Durant els segles X i XI s’hauria produït una gran expansió del monestir i en l’any 1256 es construeix l’actual església.

El temple segueix les directrius del gòtic monàstic d’influència cistercenca, amb la claredat de línies i d’espais i la sobrietat decorativa que caracteritza a l’arquitectura de la Orden de San Bernardo. Posseeix una capçalera de tres absis poligonals i un cos de tres naus de similar alçada. Totes les voltes son de creueria i algunes porten nervis de reforç.

Monasterio de Santo Toribio de Liébana

La capella del Lignum Crucis, d’estil Barroc Colonial, fou construïda a principis del segle XVIII per el que fóra inquisidor a Madrid i Arquebisbe de Santa Fe de Bogotá (Colombia) Don Francisco Gómez de Otero y Cossío (1640-1714) –natural del veí poble de Turieno- l’estàtua del qual orant s’erigeix junt a l’altar.

El cambril d’estil Barroc, fet per albergar el Lignum Crucis, fou dissenyat cap a 1705 per Frai Pedro Martínez de Cardeña.

A l’exterior destaca la façana meridional on es troben les dues portalades. La més amplia és la principal, en arc apuntat rodejat d’arquivoltes, que es recolzen en capitells les representacions simbòliques dels quals fan referència als sagraments. A la seva dreta i embotida junt a un contrafort es va construir la Puerta del Perdón, que s’obre solemnement per el Jubileu. Als peus de l’edificació s’eleva una massissa torre de campanes, en l’interior del qual s’hi troba el cor.

El Lignum Crucis

Des de la plaça s’accedeix al claustre monàstic, edificat en el segle XVII, d’estil Herrerià, a l’entrada del qual es troba un admirable relleu de Jesús Otero, que representa a Beato en el seu Scriptorium. El centre del Claustre l’ocupa l’aigua. Durant l’Edat Moderna s’inicia la decadència del monestir, al transformar-se en parròquies un gran nombre de les esglésies que de ell depenien, acabant la seva vida monàstica amb la desamortització de Mendizábal, en 1837.

En el 1960, després de la restauració del ruïnós edifici, se’n fan càrrec els Frares Franciscans: la mateixa Ordre que custodia els Sants Llocs de Jerusalem.

Els horaris de visita son tots els dies de 10 a 13h i de 16 a 18h. L’entrada és gratuïta.

Claustre del Monestir de Santo Toribio de Liébana

Visitat el Monestir, ens dirigirem al poble de Mogrovejo, però abans, sense sortir de l’àmbit del Monestir de Santo Toribio, ens aturarem i visitarem l’Ermita de San Miguel, ubicada a 500 metres del Monestir, en un gran emplaçament.

Ermita de San Miguel, en un gran emplaçament

Ara sí, ens dirigim a Mogrovejo, el qual es troba a 15 minuts del Monestir de Santo Toribio de Liébana (uns 9km). Mogrovejo és un poble de pel·lícula i “membre” dels pobles més bonics d’Espanya.

La vall de Liébana amaga poblets meravellosos en els que desconnectaràs al 100% i podràs sentir-te a la glòria gràcies a la naturalesa que els rodeja.

Mogrovejo és un d’ells. Un poble que en l’any 2008 tenia tant sols 44 habitants, ubicat en el municipi de Camaleño (a 4km de Camaleño poble i a 10km de Potes). És un dels pobles que tens que afegir quan visites Potes i voltants, sense deixar de passar per el Mirador de Santa Catalina (tal com vàrem fer fa dos dies).

Nombrat “Poble de Cantàbria 2017” i des de 2020 “Poble més bonic d’Espanya” Mogrovejo és un poble de pel·lícula, t’ho expliquem.

Mogrovejo

Poble declarat Bé d’Interès Cultural i Conjunt Històric en el 1985, és ideal per a donar un passeig i conèixer un poble “típic” de la tierruca. Visitar Mogrovejo et portarà molt poc (potser mitja hora com a molt), per això és aturada obligatòria. En el teu passeig t’hi trobaràs:

  • Torre de Mogrovejo: Del segle XIII (No es pot visitar per dins)
  • Església de Nostra Senyora de la Asunción: Del segle XVII
  • Casona Vicente de Celis i el seu escut de Estrada
  • Museu Escola: un espai que destaca la importància del desenvolupament de les escoles rurals en la zona. Obert solament a l’estiu.
  • Casones d’arquitectura popular típiques de la Vall de Liébana.
Mogrovejo

El massís de Ándara protegeix el poble, deixant una estampa típica de la Vall de Liébana. Des d’aquí surten varies rutes de senderisme.

Mogrovejo

Es tracta d’un poble de pel·lícula:

Fora bromes. En l’any 2016 Mogrovejo es va convertir en un poble dels Alps suïssos. Aquí es va rodar “Heidi, la reina de la Muntanya”(“Heidi, The Queen of the Mountain”): Els directors de la pel·lícula varen escollir Pendes, Mogrovejo i varies localitats de la zona com a escenaris per a “simular” els famosos Alps suïssos dels dibuixos de Heidi.

La cabana de Pedro es va construir en temps rècord a Mogrovejo, però res queda d’ella. El rodatge de la pel·lícula va ser una revolució en la zona, però poc se sap de la seva estrena (sembla ser que fou un fracàs).

Mogrovejo

Visitat i recorregut Mogrovejo, continuarem amb la nostra ruta del dia, que no serà més que anar a trobar una sèrie de miradors panoràmics espectaculars que hi ha per la comarca.

El primer que anirem a buscar és el Mirador del Collado de Llesba, ubicat en el municipi de Vejo. Hem de pujar fins al Puerto de San Glorio, a 27,3 kilòmetres de Potes (uns 36 minuts). Es tracta d’un port de la carretera N-621 que fa de frontera amb la província de León. Des de dalt del port de San Glorio, que ja es gaudeix d’unes grans vistes, hi surt una carretera pel vessant de la muntanya amunt, de 2km, pavimentada, que ens portarà al Mirador del Collado de Llesba.

Vistes dels Picos de Europa des del Collado de Llesba

Des del Collado de Llesba tenim per el Nord una visió completa del Massís Central i Oriental de Picos de Europa. Per el sud-est tenim una amplia visió d’algunes de les cimes de la Muntanya Palentina com el Bistruey, el pico Corcina, la aguja del Pico de Diego i per darrera al fons el Tres Mares.

En l’oest tenim cimes de León com el pico Coriscao, fàcilment accessible des del Collado de Llesba i un sens fi de pics lleonesos que es perden en la llunyania. En resum, un mirador difícil d’igualar i sense cap problema d’accés.

Peña Labra al fons, el Pico Corcina la cima del qual la tapa el núvol i per darrera, ocult per els núvols, el Pico Tres Mares. La foto està feta des del Monument a l’Ós, en les immediacions del Collado de Llesba.

Monumento al Oso, al costat del mirador

Seguidament ens desplaçarem al següent dels miradors, el Mirador PiedrasLuengas. Aquest està ubicat a la província de Palència. Es troba a 56,9 kilòmetres del mirador anterior (a 1 hora i dotze minuts aprox.). Hem d’agafar la carretera CA-184 des de Potes, i hem de creuar la frontera amb la comunitat autònoma de Castella i Lleó. La carretera canvia de nomenclatura i es converteix en la carretera CL-627. De seguida arribem al mirador.

Mirador de Piedrasluengas
Mirador de Piedrasluengas

Si tenim temps i ganes, podem enllaçar amb tres miradors que estan situats bastant a prop entre ells. Es tracta dels miradors del Jabalí, el del Zorro i el de la Cruz.

El primer que es troba és el Mirador del Jabalí, ubicat a 4,5km del de PiedrasLuengas, però ja en territori càntabre. Hem de creuar la frontera de la comunitat i seguir per la carretera CA-281.

Mirador del Jabalí

Ideal per veure frontalment la imatge impactant de la serralada dels Picos de Europa. Seguirem i anirem a trobar el Mirador del Zorro, ubicat a la mateixa carretera a 1,1km del Jabalí.

Mirador del Zorro

I finalment, a 600m del mirador del Zorro, ens apareix el Mirador de la Cruz de Cabezuela.

Mirador de la Cruz de Cabezuela

I només ens en queda 1 per acabar amb la ruta dels miradors. Es tracta del Mirador de Liébana, ubicat al poble de Cahecho (a 34,1 km de l’anterior mirador, hem de retornar cap a Potes per la carretera CA-184, i passats Cabezón de Liébana, desviar-nos cap a la dreta i anar a trobar el poble de Cahecho). Al mateix poble, que podem aprofitar per a visitar, hi ha aquest mirador.

Mirador de Liébana, en Cahecho

El poble de Cahecho és conegut amb el sobrenom de “El Mirador a Picos de Europa”. A l’entrada del poble tenim les millors vistes al massís muntanyós des d’aquest mirador provist de bancs i taules per a poder gaudir d’una de les millors vistes dels Picos de Europa.

Encara que el dia estigui una mica ennuvolat, les vistes segueixen éssent molt bones, per lo què recomanem visitar el mirador sempre que sigui possible, sobretot, al capvespre.

Ens trobem a 15 minuts de Potes, que és la direcció per on hem de tirar per finalitzar amb la ruta del dia. Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (261,00km i 5 hores i 28 minuts):

Categories
CANTÀBRIA

4. COSTA OCCIDENTAL: PLAYA DE BERELLÍN o PLAYA DE OYAMBRE + COMILLAS + ACANTILADOS DE BOLAO

Avui tornarem a banyar-nos. Visitarem part de la Costa Occidental i donarem la opció d’escollir la platja entre dues propostes: la Playa de Berellín en el municipi de Prellezo, o la Playa de Oyambre, en el municipi de Valdáliga. Seguidament anirem a visitar Comillas, on a part del poble, visitarem un edifici modernista projectat per Gaudí. Finalment, acabarem el dia d’una forma molt panoràmica, i ens acostarem als penya-segats de Bolao (Acantilados de Bolao), amb unes vistes descomunals de la costa cantàbrica.

Primer explicarem com son les dues platges que proposem com a opcions pel bany. Per una banda tenim la Playa de Berellín, la qual per arribar-hi ens hem de dirigir al centre de la localitat de Prellezo. Un cop allí ja trobarem indicadors per anar a la platja per camins asfaltats cap al nord-est (hi ha sobre uns 1500 metres fins arribar-hi). En total hi ha uns 6,5km des de San Vicente (es tarda uns 13 minuts a arribar-hi).

És una platja situada en la costa occidental de Cantàbria, de gran bellesa natural per les seves cridaneres formacions kàrstiques. En marea baixa el sorral permet acostar-nos a les seves formacions i gaudir amb els més petits descobrint racons. També és coneguda com a Playa de Barnejo o playa de Prellezo, localitat de la que dista 1,5km. El pàrking està a uns 300 metres de la platja, i té un accés únic per als vianants. Hi ha un bonic mirador junt a l’accés a la platja. Té 740 metres de longitud, el color de la sorra és blanc, i el tipus de sorra és fina.

Platja de Berellín

Per l’altra banda, tenim la Playa de Oyambre, la qual és una extensa platja de més de 2km de longitud, caracteritzada per la seva sorra fina i envoltada d’un preciós entorn natural. Està situada en la costa occidental de Cantàbria, junt a la desembocadura de la Ría de la Rabia. Es tracta d’una de les millor conservades de la regió, destacant el seu camp de dunes, que la separa de la ría. Dista 4km de Comillas i 6km de San Vicente de la Barquera. La platja pertany al municipi de Valdáliga i forma part del Parc Natural de Oyambre. En l’actualitat, aquesta és una de les platges millor conservades del nord d’Espanya i una més de les raons per les que has de visitar Cantàbria si o si.

Platja de Oyambre

Aquí, entre petits penya-segats i frondosos boscos, podràs trobar l’autèntica essència del Mar Cantàbric. I és que estem, sens dubte, davant d’un dels territoris més bonics de la costa de Cantàbria. És per això que aquesta zona és una de les més concorregudes de la comunitat a l’estiu.

Tanmateix, la Playa de Oyambre, al trobar-se relativament aïllada, en una zona rural i un xic apartada de les zones més turístiques, no té grans aglomeracions de gent. Així, aquesta preciosa platja és un reclam potent per molts visitants que busquen la tranquil·litat de la naturalesa càntabra i l’experiència de les seves costes menys massificades.

Al ésser una platja pràcticament verge, com és lògic, no conta amb cap tipus de servei, per lo que et recomanem anar ben aprovisionat des de casa. En canvi, sí que conta amb un accés totalment adaptat perquè les persones de mobilitat reduïda puguin acudir a ella sense problemes. La platja també disposa d’un post de vigilància i de socorrisme, per fer de l’experiència en les seves aigües algo totalment segur.

Platja de Oyambre

Escollida una de les dues platges, continuarem la nostra ruta, ara visitant una població que bé es mereix la nostra visita, Comillas. Farem una llista dels millors llocs que veure a Comillas que t’ajudarà a no perdre’t res important d’un dels pobles més interessants d’Espanya, aprofitant al màxim el temps. Aquesta noble vil·la situada a 50 kilòmetres de Santander i assentada sobre suaus turons que la protegeixen del brau mar Cantàbric, enamora pel seu patrimoni arquitectònic en el que destaquen els seus edificis medievals, barrocs, casones muntanyeses i sobre tot, les obres mestres que van realitzar els principals arquitectes i artistes del Modernisme Català, com Antoni Gaudí.

Comillas

Encara que els seus principals punts d’interès es puguin visitar en mitja jornada, valdria la pena fer-hi nit per a poder gaudir de tranquils passejos al capvespre pel seu centre històric o combinar-lo amb un dia de platja (per exemple, amb la propera platja de Oyambre). Aquests son els imprescindibles de Comillas:

1. Palacio de Sobrellano

Una de les millors coses a fer a Comillas és deixar el cotxe en l’aparcament del carrer del Marqués de Comillas i pujar caminant a l’imponent Palacio de Sobrellano. Construït en l’any 1888 per el reputat arquitecte català Joan Martorell per encàrrec del primer Marquès de Comillas (Antonio López y López), aquesta residència d’estiu impressiona per el seu estil neogòtic i les seves grans dimensions, que recorden als palaus venecians.

Després de pujar les seves fantàstiques escales et recomanem fer una visita guiada de 45 minuts pel seu interior en el que veuràs mobiliari original dissenyat per Antoni Gaudí i pintures d’Eduardo Llorens, a més de conèixer varies dades curioses, com que fou el primer edifici del país en utilitzar la llum elèctrica.

Palacio de Sobrellano

Els horaris d’obertura i visites en els mesos d’estiu son cada dia de 9:50h a 19:30h (última visita a les 18:40h). Els preus son de 5€ la tarifa normal, 3€ la tarifa reduïda (famílies nombroses i jubilats), i 1,5€ la tarifa per nens de 4 a 12 anys.

2. Capilla Panteón de Sobrellano

Junt al Palau de Sobrellano es troba la Capella Panteó, concebuda com una catedral a petita escala i un altre dels llocs a veure a Comillas més bonics. Construïda en el 1878 per Joan Martorell i dotada d’una girola, alberga en la planta inferior els mausoleus de marbre dels Marquesos de Comillas i una capella en el pis superior, on encara se celebren oficis religiosos.

Entre els principals elements decoratius estan les gàrgoles de l’exterior, mentres que en l’interior alberga un preciós altar, vidrieres policromades, pintures de Llorens i Masdeu i escultures de Joan Roig, mentres que en el setial, els reclinatoris i els bancs tenen el segell de Gaudí. L’horari és el mateix que el Palacio de Sobrellano i les entrades es compren en el mateix Palau.

Capella Panteó de Sobrellano

3. El Capricho de Gaudí

Per a posar la cirereta a aquest trio de fantàstiques construccions, situades en el Parque de Sobrellano, no et perdis La Villa Quijano, popularment coneguda com “El Capricho de Gaudí”, una meravella modernista i una altra de les joies que visitar a Comillas. Construïda entre 1883 i 1885 com a residència d’estiu de l’indià Máximo Díaz de Quijano, El Capricho és de les poques obres que el genial Gaudí va dissenyar fora de Catalunya i s’ha convertit en el principal reclam turístic del poble amb més de 100.000 visites a l’any.

Aquest palauet de conte de fades que enamora per una façana en estil oriental amb una colorista torre cilíndrica, revestida completament de ceràmica, inclou a més elements inspirats en la naturalesa com els girasols ceràmics de l’exterior i l’hivernacle interior, que il·lumina totes les sales. A més, coneixent que Máximo Díaz era un gran pianista, Gaudí va incloure una barana de ferro forjat amb motius musicals i algun pentagrama ocult en la façana. Una bona forma de conèixer la història d’aquest edifici i del seu arquitecte és reservar una visita guiada amb la possibilitat d’incloure un tour per Comillas. Si prefereixes visitar-lo pel teu conte pots reservar l’entrada amb antelació.

El Capricho de Gaudí

L’horari de visita son tots els dies d’estiu de 10:30h a 21h (el temps mínim recomanat és de mitja hora). El preu és de 7€ per l’entrada general, 5€ per la reduïda (jubilats, estudiants, etc…), 3€ pels nens de 7 a 12 anys, i gratuïta pels menors de 7 anys.

4. Fuente de los Tres Caños

Després de la visita al Capricho pots acostar-te caminant al centre històric per començar una ruta en la bonica font dels Tres Caños, ubicada en la plaça del mateix nom i un altre dels llocs imprescindibles que veure a Comillas.

Aquesta font monumental dissenyada per el cèlebre arquitecte català Lluís Domènech i Montaner en el 1889, ret homenatge a Joaquín del Piélago, fill polític del primer Marquès de Comillas, que va financiar la canalització de les aigües del poble.

Després d’observar els seus motius vegetals i veure algun peregrí del Camino de Santiago, pots apropar-te a l’Ajuntament que alberga l’Oficina de Turisme i la Casa Ocejo, un bonic edifici d’estil indià on passaven els estius la família del Marqués de Comillas i on es va allotjar el rei Alfons XII.

Fuente de los Tres Caños

5. Casc Antic

Una altra de les millors coses que fer a Comillas és una ruta per el casc antic començant per la Plaza de la Constitución, la Plaza Mayor del poble. En aquesta plaça rodejada de boniques casones tradicionals hi trobaràs l’antic Ajuntament del segle XVIII i l’Església Parroquial de San Cristóbal, que es va començar a construir en el segle XVII per els propis veïns.

A 200 metres d’aquesta plaça tens el bonic Santo Hospital de Comillas, que meravella per la seva modernista façana blanca amb tocs vermells, i una mica més lluny, a dalt d’un turó, el Palacio de La Coteruca, realitzat en estil francès i utilitzat com a casa d’estiueig de la família Riera.

La següent parada serà en la Plaza del Corro de San Pedro en la que destaquen les cases d’arquitectura típica muntanyesa amb balconades plenes de flors i la Fuente de la Farola, situada entremig.

Per el casc antic es concentren alguns dels millors restaurants on menjar a Comillas.

Casc Antic de Comillas

6. Puerta de los Pájaros

Des de la Plaza del Corro de San Pedro pots pujar fins l’Ermita de Santa Lucía, passant abans per la Puerta de los Pájaros o Puerta del Moro, dissenyada per Gaudí i un altre dels llocs que veure a Comillas imprescindibles. Com a curiositat veuràs que la porta té tres entrades: una pels cotxes, una altra per les persones i la més petita pels ocellets, d’aquí el seu nom.

Un cop en l’Ermita de Santa Lucía, que alberga en el seu interior la Vírgen de Santa Lucía, a qui els pescadors d’aquesta antiga vil·la marinera s’encomanaven abans de sortir a la mar, gaudiràs d’un mirador amb unes fantàstiques vistes a la platja, el port, el far i al mar Cantàbric.

Puerta de los Pájaros

7. Monumento al Marqués de Comillas

Vorejant la part alta del poble des del mirador de Santa Lucía, arribaràs a la Casa Duque, un palauet d’estil anglès i un altre dels llocs que visitar a Comillas. Després d’observar l’exterior d’aquesta casa des de les seves reixes pots apropar-te al Monument al Marqués de Comillas, una obra modernista de l’arquitecte Domènech i Muntaner realitzada en homenatge a Antonio López López, primer marquès de Comillas. En aquest gran pedestal en forma de proa de vaixell s’aixeca una columna amb l’estàtua del marquès i varies referències al passat marítim d’aquest cèlebre indià. Aquest espai verd, conegut com el Parque Güell y Martos, és un dels nostres preferits de Comillas al combinar unes vistes d’infart de la costa Càntabre amb la tranquil·litat d’un parc cobert de gespa, perfecte per fer un pícnic els dies de bon temps.

Monumento al Marqués de Comillas

8. Cementerio de Comillas

Baixant del Parque Güell en direcció al port arribaràs al Cementiri, un dels més bonics d’Espanya i un altre dels llocs que veure a Comillas imprescindibles. Situat a dalt d’un suau turonet, en el mateix lloc on estava una església parroquial del segle XV o XVI, aquest cementiri gòtic va millorar amb l’ampliació realitzada per Lluís Domènech i Montaner en el 1893, conservant les ruïnes de l’anterior temple i realitzant la bonica façana d’accés, els mausoleus de l’interior i la imponent estàtua de l’Àngel Exterminador de Llimona.

Cementiri de Comillas

9. Banyar-te en la platja

Donar-te una refrescant capbussada en les fredes aigües del mar Cantàbric, situat a 10 minuts caminant del centre, és una altra de les millors coses a fer a Comillas. Aquesta platja de sorra fina i daurada d’1 kilòmetre de longitud, disposa de tota classe de serveis i un agradable passeig marítim que et portarà fins al Port, ubicat en l’extrem esquerre, que conta amb un passat ballener i està protegit de la força de les marees per un dic a més de tenir un petit far i un reduït nombre de vaixells pesquers.

Si disposes de temps et recomanem acostar-te a la Platja de Oyambre (segona opció de les platges proposades aquest matí), ubicada junt a la desembocadura de la Ría de la Rabia, a 4 kilòmetres de Comillas, que té un magnífic camp de dunes i aigües de color esmeralda, que la converteixen en una de les millors platges de Cantàbria.

Banyar-te en la platja, una de les coses que fer a Comillas

10. Universitat Pontificia

La Universitat Pontificia, dissenyada per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, en 1890, gràcies al patrocini de Antonio López López, és una de les més boniques d’Espanya i la nostra última recomanació d’aquesta llista de llocs que veure a Comillas imprescindibles.

Situada a dalt d’un turó que pots arribar-hi en cotxe previ pagament de 2€ per el pàrking, aquest enorme complex d’estil neogòtic-mudèjar amb elements modernistes es va construir coma seminari catòlic per instruir a sacerdots.

Val la pena fer una visita guiada pel seu interior després de creuar la magnífica portada d’entrada per observar de prop les portes de bronze i el sostre de l’edifici principal amb un artesonat de fusta, a més de les fantàstiques vistes al poble des del seu jardí.

Universitat Pontificia de Comillas

Els horaris de les visites guiades son durant els mesos d’estiu a les 10h, 11h, 12h, 13h, 16h, 17h, 18h, i 19h.

Visitades les atraccions imprescindibles de Comillas, continuarem amb la nostra ruta del dia d’avui. Ens dirigirem a los Acantilados de Bolao, a 9 kilòmetres a l’est de Comillas. Ens hi acostarem per la carretera CA-131, i ens dirigirem a la localitat de Toñanes, pertanyent al municipi d’Alfoz de Lloredo, per tal d’accedir a una de les innombrables meravelles que la línia de la costa i els seus penya-segats ens ofereixen. Es tracta del penya-segat “El Bolao”.

Aquest àmbit del litoral constitueix un paisatge característic de la Marina Occidental de Cantàbria, territori característic d’una antiga plataforma d’abrasió marina, de relleu pla però ondulat, on es combinen penya-segats, platges, nuclis rurals, praderies i elements singulars com el Molí El Bolao.

La localitat de Toñanes es situa sobre la plataforma, a uns 600 metres de la línia de costa.

Localitat de Toñanes

És un paisatge rural de praderies i terrats solcat per una complexa xarxa de camins, amb sòls de gran valor agrològic. El relleu pla s’interromp abruptament en arribar a la costa, formant penya-segats i puntes, que poden assolir els 60 o 70 metres de desnivell.

S’intueix el penya-segat

Mentre avancem cap al penya-segat, les vaques ens observen amb santa paciència.

Avancem cap al penya-segat

A l’horitzó apareixen les ruïnes de l’altre element significatiu d’aquesta part del territori: les ruïnes del molí El Bolao.

Ruïnes del Molí d’El Bolao

Tot i que per la línia de platja el perfil és continu, l’erosió de la riera de la Presa sobre el penya-segat li ha fet retrocedir uns 100 metres cap a l’interior, formant-se una cascada.

Acantilado El Bolao

A cada costat de la riera apareixen els espectaculars penya-segats de calcarenites amb intercalacions margoses. La dinàmica erosiva costanera s’aprecia per la gran quantitat de despreniments rocosos. És possible baixar cap al llit del riu i ascendir pel costat oposat fins al cim del penya-segat, on hi ha un banc des del qual s’afirma que es poden contemplar extraordinaris capvespres.

Penya-segat El Bolao

En direcció a ponent es tanca aquesta badia per la Punta de la Rebollera.

Punta de la Rebollera

Contrasta, en comparació amb altres punts de la Costa Cantàbrica, com a la Costa Quebrada cap a llevant, per l’horitzontalitat de les seves capes geològiques sedimentàries.

Un atractiu turístic és buscar al conjunt el perfil de la cara de l’indi de Bolao.

Qualsevol lloc és bo, i aquest és fantàstic, per relaxar-se o fer-se una selfie.

L’altre atractiu del lloc son les ruïnes d’un antic molí hidràulic del qual no se’n coneix amb exactitud la seva època de construcció, probablement de l’Edat Mitjana.

El molí que aprofitava l’energia del Rierol la Presa al punt on es forma la cascada, a pocs metres de desembocar al mar.

Queden les restes de dos edificis i un mur tester d’un altre, així com la retenció sobre la riera formant una petita presa des de la qual canalitzar l’aigua cap al molí. Les dues edificacions sense sostre.

Al costat de la resclosa i la cascada les restes del molí i, davant, un mur tester d’un possible habitatge. Totes les parets són de carreuó amb les cantonades i les obertures de les portes de carreus. Les parts de formigó corresponen a obres de consolidació recents per evitar accidents.

L’altre edifici rectangular podria haver estat un magatzem i/o quadra.

Al costat del molí, la resclosa i el petit embassament que forma.

Encara subsisteixen algunes bigues i estructures de fusta. Ha desaparegut tot el vestigi de la maquinària.

Uns 200 metres més amunt, sembla que es troben les ruïnes d’un altre molí, que no visitem.

No sé quina és la situació actual, però en els darrers anys hi ha hagut un debat sobre si s’havia de construir un mirador al lloc, idea rebutjada per ecologistes i conservacionistes.

Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (54,50km i 1 hora i 18 minuts):

Categories
CANTÀBRIA

3. LIÉBANA: TELEFÉRICO DE FUENTE DÉ + RUTA POR LOS PUERTOS DE ÁLIVA + POTES + MIRADOR DE SANTA CATALINA (DESFILADERO DE LA HERMIDA)

Avui farem una de les rutes més panoràmiques de Cantàbria: pujarem en el telefèric de Fuente Dé cap als Picos de Europa i farem una ruta de trekking de baixada des del Mirador del Cable a Fuente Dé. Es tracta d’una de les rutes més emblemàtiques i de postal que hi ha a la regió. Visitarem la capital de la Vall de Liébana, Potes, i tornant, ens acostarem al Mirador de Santa Catalina, en ple “Desfiladero” de la Hermida, amb unes vistes espectaculars. Comencem.

En ple cor del Parc Nacional dels Picos de Europa, el Telefèric de Fuente Dé, salva un desnivell de 753 metres, i situa al viatger a 1.823 metres d’alçada en tant sols 4 minuts, a una velocitat de 10 metres per segon. Des de l’estació superior el visitant s’emocionarà per un paisatge d’immensa bellesa.

Per arribar-hi des de San Vicente de la Barquera hem hagut de fer 72,9 kilòmetres (una hora i 21 minuts de recorregut amb cotxe).

La cabina del telefèric té una capacitat per a 20 passatgers, un temps recorregut de 3 minuts i 40 segons, i com hem dit, salva un desnivell de 753 metres.

En la instal·lació es disposa de dues cafeteries, una ubicada en la cota inferior del telefèric (cafeteria “Fuente Dé”) amb capacitat per a 200 comensals i una altra en l’estació superior (cafetería “El Cable”) per a 150 persones. Junt a aquesta última hi ha un balcó mirador orientat al sud des del que es divisa una extraordinària panoràmica de la Serralada Cantàbrica, quedant al nord les cimes del massís central o dels “urrielles” de Picos de Europa.

Telefèric de Fuente Dé
Mirador del Cable

Els horaris per agafar el telefèric son tots els dies de 8 a 19h. Recomanen fer una reserva “on-line”. Els preus son de 20€ pels adults (anar i tornar) i de 10€ pels nens de 6 a 12 anys (anar i tornar).

En el nostre cas només comprarem el bitllet d’anada i baixarem a peu, això son 11€ pels adults i 5€ pels nens de 6 a 12 anys.   

La intenció que tenim és fer la Ruta de los Puertos de Áliva, la qual és un recorregut molt típic de la vessant Cantàbrica de los Picos de Europa. El recorregut ens permet aprofitar la pujada amb el telefèric de Fuente Dé i realitzar tota la baixada caminant per un sender còmode i accessible. Paisatges d’alta muntanya i extenses praderies ens delecten durant tot un clàssic del senderisme càntabre. La ruta és d’uns 14,5 kilòmetres i pot durar fins a 4 hores.

Mapa de la ruta a caminar

Després de pujar en telefèric iniciem la ruta des de l’estació superior (El Cable). El camí serà en la seva major part de baixada, excepte en el tram final, on petites rampes ens faran que ens haguem d’esforçar una mica després d’haver caminat un munt de kilòmetres. El camí transcorre entre grans prats de muntanya en els massissos Central i Oriental dels Picos de Europa, coneguts com als Puertos de Áliva. Un cop els deixem enrere ens endinsarem en un frondós bosc per acabar d’arribar a la vall de Camaleño des d’on hem agafat el telefèric.

Iniciem aquesta preciosa i clàssica ruta pels Picos de Europa des de l’estació del telefèric de Fuente Dé, éssent la forma més còmode i espectacular d’accedir a la part superior. En menys de 5 minuts de trajecte superarem aproximadament 750 metres de desnivell.

Un cop en l’estació superior del telefèric, El Cable, (0:00h – 1.845m), a quasi 1.850 metres per sobre el nivell del mar, ens trobarem una zona de cafeteria, punt d’informació i serveis.

El telefèric de Fuente Dé
Estació Superior del telefèric (El Cable)

En la part alta, no podem deixar passar l’oportunitat de contemplar l’espectacular panoràmica del mirador del Cable, un gran balcó que ens permet dominar la vall de Camaleño. I ara sí, anem a començar la caminada. L’inici del camí és amb un petit desnivell de pujada entre grans muntanyes de roca.

El Mirador del Cable
Inici de la caminada

No hauríem de tenir cap problema per a seguir-lo, ja que és l’únic sender que surt del telefèric. A més, veiem com estan les marques blanques i grogues per remarcar-lo. La pista és molt ampla i perfectament condicionada, i un cop superat aquesta petita pujada la resta serà un descens constant entre grans prats d’alta muntanya.

Seguim les marques blanques i grogues
Petita pujada per arribar a la part més alta

Des del punt més alt veurem clarament tot el camí de baixada i el nostre primer punt de referència. Es tracta del Chalet Real (0:30h – 1.735m), construït en l’estiu de 1912 i estrenat perquè el rei Alfonso XIII pogués anar de cacera.

Continuarem avançant seguint les direccions en Fuente Dé i veurem la segona i última construcció feta per l’home en aquest recorregut, l’Hotel Refugio de Áliva.

El Chalet Real de los Puertos de Áliva
Cartells indicatius en Fuente Dé

La baixada és molt tranquil·la i a més també és molt habitual de trobar-hi vaques que pasten relaxadament molt a prop nostre. Aproximadament portem uns 4 kilòmetres de recorregut quan arribem a l’Hotel Refugi de Áliva (1:00h – 1.670m), on trobarem unes taules de pícnic i una cafeteria.

Unes vaques pasturant
L’Hotel Refugi de Áliva

Seguim baixant sense desviar-nos en cap moment del sender principal. A mig matí ja es comença a notar l’afluència d’excursionistes en aquests bonics paratges. Al cap de 6,5km des de la sortida, arribarem a l’encreuament de los Invernales de Igüedri. Nosaltres girarem a mà dreta per sobre del petit pont de fusta que travessa el riu Nevandi.

Un grup d’excursionistes en els Puertos de Áliva
Pont de fusta sobre el riu Nevandi

Aquesta segona part del recorregut és probablement la més difícil, ja que transcorre majoritàriament per petits senders i amb unes quantes pujades. El camí s’endinsa en els espessos boscos al peu de les muntanyes i estarem durant bona part del recorregut a l’ombra de grans fagedes i roures.

Sender de baixada a la vall de Camaleño
Al peu dels Pics d’Europa

En la part final ens trobarem un últim creuament però clarament indicat. Seguim direcció Fuente Dé per aquest sender molt pintoresc. El trajecte finalitza en el peu de la muntanya, en el pàrking just davant de l’estació del telefèric. Com es pot veure, uns paisatges espectaculars.

Les muntanyes dels Picos de Europa
Gran camp a l’estació del telefèric

Finalitzada la caminada i un cop descansats, ens n’anirem fins al poble de Potes, el qual té un gran centre històric (declarat Conjunt Històric Artístic). Del telefèric al poble de Potes hi ha 22,6 kilòmetres (uns 26 minuts en cotxe), que els fem per la carretera CA-185, recorrent la Vall de Camaleño. Es tracta d’una carretera panoràmica on gaudirem especialment de les vistes a les muntanyes.

La vil·la dels ponts i de les torres es presentarà davant nostre com un imprescindible en el camí. Aquí us expliquem els 4 llocs més imprescindibles de veure a Potes.

Potes

Estem en ple cor de la vall de Liébana, en un dels pobles més turístics de Cantàbria (també ho dèiem ahir de Santillana), i a la seva vegada, més bonics. La seva situació, a més, et permet arribar a molts punts interessants i importants d’aquesta zona càntabre en molt poc temps.

Potes és una vil·la de muntanya que no et deixarà indiferent i que gaudiràs de lo què t’ofereix de si mateixa, del seu entorn i per suposat de la seva gastronomia. La vil·la en sí pots visitar-la perfectament en mitja jornada o inclús en 1 dia tranquil·lament sense presses, però nosaltres reservaríem 2 o 3 dies per a conèixer els seus voltants. Per això, un altre dia tornarem a venir en aquesta comarca, per acabar de visitar el què ens quedarà avui.

Potes

Passejar per els seus carrers empedrats i admirar les seves casones populars faran la resta…

La capital de la comarca de Liébana apareix mencionada documentalment des de mitjans del segle IX a l’època medieval i, encara que no es trobessin restes en l’antiguitat i de la seva possible ocupació, sí situen en ella restes de la prehistòria per els vestigis trobats en la regió de Liébana. Acolliria també als habitants de la època preromana i, per suposat, als romans. Aquí desenvoluparien a més les seves lluites medievals les poderoses cases de los Mendoza i los Manrique però des de finals d’aquesta època Potes estaria vinculada a la Casa del Marquès de Santillana primer i a la de l’Infantado després.

Potes
Potes

El seu patrimoni arquitectònic és un dels més rics d’aquesta regió tant el religiós com el civil o popular però, sobre tot, son importants les seves tradicions com és el Jubileu a Santo Toríbio de Liébana.

Potes es troba situada en el sud-oest de Cantàbria, entre les serres de Peña Sagra i Peña Labra i el massís de Picos de Europa, territori pla rodejat de muntanyes i ubicat en el centre de la comarca de Liébana (d’aquí vé una de les raons perquè sigui la seva capital). En ella s’uneixen els rius Deva i Quiviesa, fet que l’ajuda a estar integrada en un espectacular paisatge en la confluència de quatre valls de la comarca, a més de poder gaudir d’una espècie de microclima al trobar-se protegida de muntanyes que li fan ser una zona més càlida i seca.

Adjuntem en un mapa, els principals atractius que veure a Potes que seguidament explicarem:

Vil·la de Potes

En el mapa s’hi ha assenyalat els punts més destacats però Potes és una vil·la on passejar i perdre’t per els seus carrerons, sense grans rutes marcades, lo què et traslladarà a una altra època, especialment passejant per els ponts de San Cayetano i de la Cárcel, construïts sobre la confluència del riu Quiviesa juntament amb el riu Deva, ambdós creuant Potes.

El secret de Potes és perdre’s per la seva part vella, una zona amb moltíssim encant que et descobrirà una vil·la tranquil·la i plena de raconets per els que passejar, gaudir o seure a prendre algo en una terrasseta però, com us comentàvem abans, posseeix a més una rica arquitectura que formen els llocs imprescindibles que veure a Potes.

Potes

És un poblet tant petit i acollidor que no hem seguit un ordre per veure tots els seus atractius però te’ls anunciarem perquè no te’n perdis cap i puguis planificar millor el teu dia:

1. Església de San Vicente

Podem dir que son dues esglésies en una, la antiga datada en el segle XIV i la nova que es va començar a construir a finals del segle XIX, ja que amb el creixement de la vil·la l’anterior església era insuficient i començava a tenir un estat ruïnós. El seu interior guarda tresors que han de contemplar-se, com son els seus retaules barrocs, procedents en la seva majoria de l’antic convent de San Raimundo de la ordre de Santo Domingo que existia abans a Potes.

Església de San Vicente

Destaquen per sobre de tots, dos elements del tresor en particular. El primer és el Cristo de Burgos, la imatge del famós Crist que es conserva a la Catedral de Burgos i que conta amb una llegenda pròpia ja que, segons la tradició popular, la imatge va aparèixer flotant en la badia de Santander amb lo que despertaria una gran devoció entre els habitants de la vil·la i passaria a convertir-se en el patró dels emigrants que sortien cap a les Índies. L’altre retaule important representa la Conversión de San Pablo. Una visita imprescindible a veure a Potes.

2. La Torre del Infantado

Un dels símbols de lo què veure a Potes i un dels edificis més destacats de tota Cantàbria. Aquesta Torre, que ara té la funció d’Ajuntament i a la vegada de Sala de Exposicions, en el seu dia exercia el paper de presó. Es tracta d’una casa-torre construïda en el segle XIV i situada en el centre del casc antic (el qual sembla que presideix), que va pertànyer a Don Tello, Señor de Liébana, encara que a partir del segle XVI passa a mans de la família Santillana després dels enfrontaments per el senyoriu. Un detall original en les fortaleses càntabres (i que té aquesta torre) és que en el seu interior posseeix un pati que il·lumina les estàncies interiors.

Torre del Infantado
Mercat tradicional entre San Vicente i la Torre del Infantado:
Si la teva visita a Potes et coincideix en dilluns, podràs veure i gaudir del mercat que es celebra aquest dia on es mostren els productes típics i tradicionals que la gent dels diferents punts de la comarca porten cap a Potes. Llegums, fruita, embotits o formatges produïts en la zona i base del seu plat principal, el “cocido lebaniego” que es pot acompanyar per el típic “orujo lebaniego” o el tradicional “Té del Puerto”.

Per arribar a la Torre tens que pujar una escalinata que fa que tingui un aire més senyorial. Declarat Conjunt Històrico-Artístic pot ser un punt d’inici per el teu passeig per els carrers de lo que fou la vil·la medieval de Potes. Oberta al públic després d’un llarg procés de restauració, està distribuïda en sis plantes al voltant d’aquest pati interior.

Els horaris d’obertura en els mesos d’estiu son de 9:30 a 14h i de 16 a 19:30h, tots els dies. Els preus son de 3€ la tarifa general, i la tarifa reduïda son de 1,5€ (nens de 4 a 12 anys).

Torre del Infantado
Torre del Infantado

Potes no és denominada com la vil·la dels ponts i de les torres per casualitat. Torres com la del Infantado o la propera Orejón de la Lama son un clar exemple. També solen acollir exposicions i altres programacions culturals les torres de Calseco, Linares i Osorio.

Vistes des de la Torre del Infantado, cap a Potes

En la última planta d’aquesta magnífica Torre del Infantado pots accedir a les més impressionants vistes del poble, dels rius Deva i Quiviesa, el mont de la Viorna, les ermites que anuncien el monestir de Santo Toribio i els Picos de Europa.

3. Antic Convent de San Raimundo

Un convent dominic fundat en el segle XVII per el frare Frai Toribio Vélez la importància de la qual resideix en que tenia en el seu poder els importantíssims retaules que avui en dia es poden veure en l’església de San Vicente i que el convent conservaria fins a l’any 1837 quan es va produir la fi de la congregació religiosa. Va arribar a ésser seu de l’Ajuntament i, avui en dia, acull una exposició permanent sobre la comarca de Liébana i els Picos de Europa. Conserva de la seva època la façana i el claustre.

Antic Convent de San Raimundo

4. El barrio viejo o casco histórico de Potes

No et pots perdre aquesta visita imprescindible a Potes ja que bona part del seu encant l’allotja cada carrer del seu barri vell o casc antic, unit per els dos ponts que us hem mencionat abans (el de San Cayetano y la Cárcel).

Casc històric de Potes
Casc històric de Potes
Casc històric de Potes

Algunes de les seves laberíntiques calçades conserven el típic ambient d’altres èpoques com un dels barris més característics, el de la Solana.

Barri de la Solana de Potes
Barri de la Solana de Potes

El seu aspecte medieval t’enamorarà i gaudiràs al cent per cent d’un dels conjunts històrics monumentals més espectaculars de Cantàbria.

També pot ésser interessant acostar-nos a la “Casa del Oso en Liébana”, en la qual hi ha una exposició interactiva sobre l’ós. Està ubicat el museu en la Casa del Capitán, al costat de la Torre del Infantado. Els horaris d’accés son de dimarts a diumenge de 12 a 21h, i l’entrada és gratuïta.

Visitada Potes, anirem a buscar el cotxe per emprendre el camí de retorn, però ens aturarem a contemplar el Desfiladero de la Hermida, el qual és el congost més extens del país, pel qual hi passa la carretera N-621. El millor que podem fer és anar-nos-en a veure’l des d’un mirador. Anirem amb el cotxe fins al Mirador de Santa Catalina. Per arribar-hi s’ha de trencar a mà dreta un cop arribem a l’alçada de l’Alberg de la Hermida (que està al barri de la Hermida). Trencarem doncs a mà dreta i agafarem la carretera CA-282 per la qual hi rodarem uns 8,7 kilòmetres (uns 14 minuts amb cotxe). Arribarem al trencall a mà dreta un altre cop amb l’ermita de Santa Catalina i el Mirador i continuarem per allí uns 1700 metres més fins que arribem al cim d’una muntanya que és on hi ha el mirador. Les vistes que es tenen des del mateix del Desfiladero de la Hermida son espectaculars.

Mirador de Santa Catalina

Com podeu comprovar aquest mirador mereix una aturada obligatòria. Es tracta d’un mirador obert cap al Desfiladero de la Hermida, en el municipi de Peñarrubia. Això sí, no és apte per a tots els estómacs. Construït en el 1999 en lo més alt del mont homònim, en voladís, sota els peus del visitant hi ha més de 1.000 metres de caiguda fins al riu Deva…

Vistes del Desfiladero de la Hermida des del Mirador de Santa Catalina

També cal dir que en l’estiu del 2019 varen inaugurar la “Senda Mitológica del Monte Hozarco”, just aquí en el camí que porta al mirador de Santa Catalina. Es tracta d’un recorregut de 2 kilòmetres d’extensió (des del desviament de Piñeres fins al Mirador): La ruta és una senda temàtica amb personatges de la mitologia de Cantàbria en l’interior d’un bosc de roures, faigs, castanyers i avellaners.

Senda mitológica del Monte Hozarco

Per el camí t’hi trobaràs fins a 15 personatges típics de la mitologia de Cantàbria. Estan fets a tamany real (a gran tamany) i han estat elaborats amb materials de fusta i fibra de vidre. Fran Querol és l’autor de les peces. Junt a cada personatge hi trobaràs un panell explicatiu amb informació de cada personatge, així com pistes per seguir trobant a aquests personatges mitològics. Ull! Estigues ben atent, n’hi ha algun que està ben amagat entre la vegetació. És un pla genial per fer amb nens, i també amb adults. A més, el camí acaba en el mirador de Santa Catalina, així que té premi! El recorregut total a peu és de 3 kilòmetres (anar i tornar) i amb un desnivell de 150 metres.

Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (160km i 3 hores i 6 minuts):

Categories
CANTÀBRIA

2. COSTA OCCIDENTAL: SANTILLANA DEL MAR + MUSEO DE ALTAMIRA + LABERINTO DE VILLAPRESENTE + ACANTILADOS DE UBIARCO + PLAYA DE SANTA JUSTA

El primer dia sencer que passarem a les vacances a Cantàbria el dedicarem a un dels plats forts de les mateixes. Explorarem la Costa Occidental de Cantàbria, amb les poblacions de Santillana del Mar i el Museu d’Altamira. Entrarem al laberint de Villapresente i a la tarda anirem a veure els famosos penya-segats de Ubiarco, realitzant un petit trekking per conèixer-los, i per acabar banyant-nos, si volem, a la Playa de Santa Justa.

Ens acostarem al poble de Santillana del Mar amb la reserva al Museu d’Altamira ja feta amb antelació. Per evitar aglomeracions, primer ens dirigirem al Museu. El Museu ofereix la oportunitat de conèixer, gaudir i experimentar sobre la vida dels qui pintaren i habitaren la cova de Altamira. L’exposició permanent “Los tiempos de Altamira”, mostra als caçadors recol·lectors en les seves feines quotidianes; pel·lícules, escenografies i dibuixos animats expliquen l’ús dels objectes arqueològics conservats i exhibits. Integrada en l’exposició, la Neocueva ens  mostra com era Altamira en l’inici de la nostra història, com a lloc habitat i com a santuari.

Mapa del Museu d’Altamira

Qualificada com la “capella sixtina” de l’art rupestre, aquesta cova conté probablement les pintures prehistòriques més famoses del món. El descobriment de la cova d’Altamira, a finals del segle XIX, va provocar una profunda polèmica i posterior commoció entre la comunitat científica de l’època, reticent en un principi a admetre l’antiguitat real de les seves pintures (14.000 anys). La part més famosa de la cova, coneguda com la “sala dels polícroms”, no fou descoberta tanmateix fins al 1879.

Durant el segle posterior al seu descobriment, la massiva afluència de visitants a la cova va començar a inquietar als científics davant d’un possible deteriorament de les pintures. Això va provocar que en el 1979 es tanqués la Cova d’Altamira, primer totalment i després un tancament controlat per tal de preservar el seu valuós contingut. Degut a la fragilitat de l’art rupestre d’Altamira, es crea una rèplica de la cova per delit dels visitants en el 2001. En aquest any s’inaugura també l’actual seu del museu, la qual alberga la Neocueva, una reproducció que permet la difusió de l’art d’Altamira a tots els públics.

Entrada al Museu d’Altamira

Els horaris per entrar al Museu son, en els mesos d’estiu, de dimarts a dissabte de 9:30h a 20:00h i diumenge de 9:30h a 15:00h. Els preus son de 3€ per l’entrada general, i 1,5€ per l’entrada reduïda.

La Neocueva presenta Altamira tal com era entre fa 36.000 i 13.000 anys, quan l’habitaren diferents grups de persones integrades en bandes familiars. Obtenien els aliments caçant i recol·lectant, aprofitant els recursos de les diferents àrees d’un extens territori que recorrien de forma planificada en funció de les estacions.

L’activitat quotidiana es desenvolupava entorn a varies fogueres prop de l’entrada. Cap a l’interior de la cova l’espai servia per expressar aquelles idees, valors o creències que necessitaven o eren acompanyades de figures i signes, amb un codi quasi indesxifrable que es va estendre per tota la cova. En la galeria final, també al final de la Neocueva, junt als mateixos animals i semblants signes del gran sostre, hi trobem les màscares de quins habiten o es manifesten allí, de quins es fan aparents davant nosaltres, ens observen i acompanyen.

Gravat, dibuix i pintura s’utilitzen aïllada o conjuntament; el carbó vegetal de les fogueres i els vermells o marrons del mineral ocre son els colors d’Altamira. L’art d’Altamira destaca per la qualitat de les seves pintures i gravats, per la diversitat de tècniques i estils i per haver acumulat en el seu interior obres diverses durant més de deu mil anys; per tot això és particularment interessant per els estudiosos i atractiva per a tots.

La neocueva i els seus detalls

Visitat el Museu d’Altamira, anirem fins al poble de Santillana del Mar. Cita imprescindible per el turista que visita Cantàbria, Santillana del Mar és sense lloc a dubtes una de les localitats de major valor històric-artístic d’Espanya, fins al punt de que tot en ella és monument.

Coneguda com la vil·la de les tres mentides (doncs ni és “santa”, ni “llana”, ni té “Mar”), Santillana del Mar és la capital d’un municipi de 4.000 habitants dedicats en la seva majoria a l’activitat agropecuaria, i sobretot al turisme. Com hem vist, parlar de Santillana del Mar és fer-ho també de la Cova d’Altamira, encara que realment Santillana del Mar és molt més que la Cova. Ja en el segle IX existia en la vil·la el Monestir de Santa Juliana, que donaria pas a la prestigiosa col·legiata de Santa Juliana en el segle XII, el primer i més important dels exponents de l’art romànic de Cantàbria. Al voltant de la Col·legiata i el seu bell claustre, de finals del XII – principis del XIII, es va desenvolupar un nucli de població que va viure èpoques de gran esplendor econòmic, com evidencia la riquesa de les nombroses casones i palaus que conformen aquesta vil·la.

Col·legiata de Santa Juliana

Per visitar la Col·legiata s’ha de fer per telèfon (639.830.520) o e-mail, així com per saber dels seus horaris d’obertura.

Les Torres de Merino i Don Borja (avui seu de la Fundació Santillana) figuren entre les construccions civils més antigues d’una localitat empedrada que és imprescindible recórrer a peu per admirar en tota la seva plenitud la bellesa dels seus carrers i edificacions medievals. Ens trobarem així enfront a esplèndids edificis com les cases de l’Águila i la Parra (on el Govern Regional ha instal·lat una sala d’exposicions), el palau i la torre de Velarde, la casa de Leonor de la Vega, els palaus de Barreda, Tagle i Villa i un llarguíssim etcètera que seria massa extens d’enumerar.

Santillana del Mar és seu d’una intensa activitat cultural, que es desenvolupa durant tot l’any en les seves diferents sales d’exposicions i museus.

En els seus empedrats carrers medievals podem trobar també múltiples tallers artesans i degustar una saborosa llet amb bescuits, el berenar més popular en la vil·la.

Carrers empedrats de Santillana del Mar

A l’Oficina d’Informació i Turisme de Santillana del Mar ens indicaran les diferents rutes que podem fer per la localitat, com per exemple la Ruta Monumental Medieval:

Ruta Monumental Medieval

També podem fer la ruta  Monumental Renaixentista i Barroca:

Ruta Monumental Renaixentista i Barroca

Igualment, és del nostre interès, la visita a un altre dels seus museus, el Museu de la Tortura, el qual és un museu on es revelen les pràctiques de la Inquisició. Es tracta d’un museu únic on es mostren diversos mètodes i instruments de tortura utilitzats al llarg de l’història.

Els horaris del museu pels mesos d’estiu son de les 10h a les 21h tots els dies. Els preus son de 4€ l’entrada general i 2,80€ l’entrada reduïda (per majors de 65 anys i nens de 8 a 14 anys). Els menors de 8 anys entren gratuïtament.

Museu de la Tortura

A les immediacions de Santillana ens trobarem també a més amb un bufó Parc Zoològic que fa les delícies de grans i petits, ja que té una cuidada varietat d’espècies i també disposa d’un Parc Quaternari (les espècies pintades per l’home d’Altamira).

Els preus per entrar al Parc son de 25€ pels adults i 10€ pels nens (de 4 a 12 anys). Els horaris son de les 9:30h a les 20:00h aprox.

Plànol del Zoo de Santillana del Mar

Santillana del Mar és, en definitiva, per la seva història i riquesa natural, un dels punts més atractius de Cantàbria i un dels seus principals focus d’atenció turística.  

Finalitzada la visita a Santillana, agafarem el cotxe per anar-nos-en a visitar el Laberinto de Villapresente, a menys de 10 minuts de Santillana. Es tracta del laberint més gran del país, ubicat en el municipi de Villapresente. És un gran laberint de bardisses famós pels girs i obstacles, i una torre d’observació de fusta. S’ha fet tant famós que t’aconsellem si hi voleu anar, de reservar-ho amb antelació.

Laberint de Villapresente

Els horaris pels mesos d’estiu son de 10:30h a 20h tots els dies. Els preus son de 4€ per l’entrada general (adults i nens a partir de 13 anys), i de 3€ per l’entrada reduïda (nens entre 7 i 12 anys inclosos). Es recomana reservar.

Un cop hem trobat la sortida al laberint, ens n’anirem a la costa, a les immediacions de Santillana del Mar, a menys d’un quart d’hora del poble, als anomenats penya-segats d’Ubiarco, i farem una petita excursió per conèixer-los.

En aquesta ruta a peu recorrerem els penya-segats d’Ubiarco partint de la Playa de Santa Justa on sorprèn l’enclavament d’una petita ermita. Es tracta d’un tram de costa càntabra de gran bellesa, conformada per penya-segats coronats per prats verds en els que pasturen vaques. Entre els penya-segats s’amaguen boniques i petites cales.

Iniciarem la ruta en la Playa de Santa Justa, on hi ha espai per aparcar i una guingueta. La platja pertany al municipi de Santillana del Mar i per arribar-hi amb cotxe hem de passar pel poble de Ubiarco. La ruta que farem pels penya-segats té uns 10 kilòmetres de longitud amb uns 200 metres de desnivell, és lineal, i els primers 2 kilòmetres son de dificultat moderada, la resta fàcil. No té pèrdua, ja que sempre es segueix el litoral.

És una enorme curiositat trobar-te enfront amb l’ermita de Santa Justa encastada en el penya-segat. Malgrat considerar-se una construcció semi-rupestre per aprofitar la pròpia roca del terreny com a parets, la construcció actual no és molt antiga, del segle XVI, encara que expliquen que l’original es remuntava a segles anteriors quan l’habitava un anacoreta. Dalt del mateix penya-segat veiem les ruïnes de la Torre de San Telmo, construcció del segle XV que exercia de talaia de vigilància i defensa costanera.

Ermita i platja de Santa Justa

El camí dels penya-segats d’Ubiarco surt de l’esquerra de la platja, al final del petit passeig marítim. Iniciarem llavors una pujada al primer penya-segat per un estret sender de pescadors. I així serà la tònica dels primers 2 kilòmetres, camins molt estrets, quasi tancats de vegetació a la vora del penya-segat. Pot ésser inclús perillós, especialment si està humit, ja que a vegades no veus on col·loques el peu i el terreny és irregular i inclinat. Amb precaució anirem avançant, salvant penya-segats i obrint-se a la nostra vista cada vegada un nou panorama.

Penya-segats d’Ubiarco
Penya-segats d’Ubiarco
Penya-segats d’Ubiarco

Transcorreguts 2 kilòmetres deixarem el sender perquè desembocarem en una pista de terra, per la qual continuarem ja de forma més còmoda i a pas més lleuger. Es podria caminar més a prop del mar per estrets camins o camp a través sense dificultat ja que el terreny és més pla, però tot el terreny costaner està ple de filats delimitant les parcel·les ramaderes en les que pasturen vaques.

Penya-segats d’Ubiarco
Penya-segats d’Ubiarco
Penya-segats d’Ubiarco
Penya-segats d’Ubiarco

Per la pista arribarem a l’Ensenada de Calderón, punt més llunyà de la ruta, per lo que després de quedar-nos una estona contemplant-la continuarem amb la tornada quan portem uns 4 kilòmetres de caminata. L’Ensenada de Calderón és una preciosa badia envoltada de petits penya-segats. Enfront hi veurem cases en una ubicació privilegiada sobre verds turons que s’eleven sobre el mar.

Ensenada de Calderón

En la tornada evitem els complicats 2 kilòmetres que vàrem recórrer inicialment per estrets camins de pescadors sobre els penya-segats, per lo que continuarem per pista fins arribar de nou a la platja de Santa Justa.

Pujarem llavors per el penya-segat situat a l’est de la platja per apropar-nos a l’ermita de Santa Justa i per arribar a la Torre de San Telmo. No ens estranya que antigament escollissin aquest lloc com a punt de vigilància costanera. Des d’aquí divisem tota la costa occidental de Cantàbria fins a Astúries a l’oest. Cap a l’est gaudim d’una altra preciosa estampa, la Platja de Tagle i els penya-segats de Punta Ballota.

Ermita de Santa Justa
Playa de Tagle
Platja de Santa Justa

És hora de reposar forces en la guingueta de la platja de Santa Justa, on serveixen racions, entrepans o plats. El menjar sembla que està força bé, i l’emplaçament és fantàstic. Si voleu, ens podem banyar. Val la pena després de la caminada…

Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (102km i 1 hora i 29 minuts):

Categories
CANTÀBRIA

1. VIATGE: ARRIBADA A SAN VICENTE DE LA BARQUERA

El primer dia del viatge el dedicarem lògicament al desplaçament des de Manresa fins a San Vicente de la Barquera que és on tindrem l’allotjament. A la tarda, quan arribem, visitarem la població i poca cosa més. Demà serà un altre dia.

Sortirem ben d’hora de Manresa en direcció Lleida per l’Eix Transversal (C-25). Enllaçarem amb la autovia A-2 i a l’alçada de Lleida ens situarem a l’autopista AP-2 en direcció Saragossa. Passarem Saragossa per la AP-68, així com Logroño, i més endavant arribarem a Bilbao. A Bilbao agafarem la AP-8 on més endavant es convertirà en A-8 i ja no la deixarem fins passat Santander arribar al poble costaner de San Vicente de la Barquera. En total hi ha uns 704 kilòmetres des de Manresa, els quals els hem fet amb unes 7 hores i 12 minuts.

Un cop trobat l’allotjament, el qual serà un apartament a San Vicente de la Barquera, anirem a comprar provisions per omplir la nevera i planificar els àpats següents. Quan sigui l’hora adequada, anirem a fer una volta per San Vicente de la Barquera, la qual és una bonica vil·la marinera.

San Vicente de la Barquera

Estem davant d’un preciós poble càntabre ple de tresors, amb un entorn natural magnífic i un patrimoni artístic envejable, ingredients que el fan visita obligada si véns a Cantàbria. San Vicente de la Barquera conta amb un conjunt medieval realment impressionant. No obstant, des de 1210 ha estat sempre una de les principals destacades de la costa del Cantàbric fins als nostres dies.

Tanmateix, abans de començar la ruta per la ciutat amb els principals atractius a veure a San Vicente de la Barquera (us en proposarem 10), ens plantegem anar-nos-en a gaudir d’una altra panoràmica.

Atractiu nº1: Platges de San Vicente de la Barquera per a gaudir

Estem davant d’una perspectiva que et permet observar de front San Vicente de la Barquera. Les platges de El Rosal, El Tostadero o de La Maza es mereixen una visita i més si el dia està assolellat, per a poder fotografiar la població en tot el seu esplendor.

Playa El Tostadero

Si disposéssiu de més d’un dia per visitar San Vicente, aquestes platges serien ideals per a passar-hi una jornada de sol i bany abans d’endinsar-te en els llocs a veure a San Vicente de la Barquera (o després).

Atractiu nº2: Pont de la Maza

Important obra d’enginyeria medieval que va començar a construir-se amb pedra en el segle XV sobre un altre anterior de fusta que ja existia en el segle VI i va arribar a tindre 32 arcs, sent considerat com un dels ponts més grans del Regne. El pont nou és de l’època de Carlos III amb mig quilòmetre de longitud i permet creuar la ría de San Vicente fins a l’entrada de la vil·la.

Puente de la Maza

Explica la tradició popular que si demanes un desig i creues el pont aguantant la respiració, aquest es cumplirà, per això es coneix també com el Pont dels Desitjos.

Atractiu nº3: Convent de San Luis

Encara que en l’actualitat es trobi en ruïnes, segueix formant una bella estampa per la ubicació i la vegetació que l’envolta. Està situat molt a prop del Pont de la Maza i es tracta d’una construcció d’estil gòtic que té l’estructura típica de les esglésies pertanyents a l’ordre franciscana. Si voleu veure’l podeu fer-ho sol·licitant-ho en l’Oficina de Turisme i recórre’l amb una visita guiada entre els mesos d’abril a octubre, exceptuant agost.

Construït en el segle XV va estar regentat per religiosos franciscans, un segle després es remodelaria donant lloc al Convent que podem veure avui encara que amb ruïnes. Va tenir un protagonisme en l’any 1517 quan va acollir entre els seus murs a Carlos V que arribava a Espanya per primer cop per a coronar-se emperador. En el 1992 fou declarat Bé d’Interès Cultural.

Convento de San Luis

Atractiu nº4: Torre del Preboste

Torrassa ubicat en plena “Puebla Vieja” i aixecada en el segle XIII, es troba adossada a l’antiga muralla junt a la que fou construïda encara que posteriorment tindria varies remodelacions. La seva funció fou la defensa d’una de les portes d’entrada a l’antiga vil·la, controlar-la i cobrar el delme a la gent que accedia a ella.

Torre del Preboste

Posteriorment cumpliria el paper de Presó Pública de la vil·la durant anys però, ja en l’actualitat, el seu ús és albergar exposicions temporals.

Atractiu nº5: Palacio de la Familia Corro (Ajuntament)

Situat també en la “Puebla Vieja”, just enfront de la Torre del Preboste, hi trobem aquest palau renaixentista de l’Inquisidor Corro que funciona ara com l’Ajuntament de San Vicente de la Barquera. En el segle XVI l’inquisidor Antonio del Corro va manar construir aquest edifici per a transformar-lo en hospital i acollir als malalts pobres i peregrins de la vil·la que venien del Camí de Santiago.

Palacio de la Familia Corro (Ajuntament)

La seva façana és lo que més destaca, d’estil plateresc. En ella hi podem veure els escuts de la família.

Atractiu nº6: Hospital de la Concepció

Al costat de l’església de Santa Maria de los Ángeles i prop de la Torre del Preboste i el palau anterior, es troba aquest hospital (ara en ruïnes) que des del segle XVI seria refugi dels nombrosos peregrins que es dirigien a Santiago de Compostela i que travessaven la muralla per la Porta del Peregrí en el seu camí cap a occident. Amb prou feines queden en peu alguns fragments dels seus murs.

Hospital de la Concepción

Atractiu nº7: Església de Santa María de los Ángeles

Ubicada en la zona més alta de la vil·la en el casc antic, la seva construcció es va demorar en el temps entre els segles XIII i XVI sobre, probablement, una altra església anterior. En ella s’aprecien amb claredat les característiques del gòtic muntanyès sent un dels seus exemples més destacats d’aquest tipus d’arquitectura. Ja en el segle XVI es començaria la seva ampliació amb, entre altres, les seves capelles laterals. Les grans dimensions que té amb tres naus fan entreveure l’esplèndid desenvolupament econòmic que la vil·la va assolir en aquests segles. En l’any 1931 seria declarada Bé d’Interès Cultural.

Interior de l’Església de Santa Maria de los Ángeles

El que més crida l’atenció d’aquesta església és que s’ha convertit en una veritable icona de la vil·la ja que la seva torre pot veure’s des de qualsevol punt de San Vicente. Vorejant-la hi trobaràs un mirador que et donarà unes panoràmiques precioses també. Una visita imprescindible en el teu recorregut. L’església de Santa Maria de los Ángeles conta a més en una de les seves capelles amb l’estàtua de l’Inquisidor Corro que mereixeria un punt i apart perquè està considerada com l’escultura funerària més bella de la regió i una de les millors obres del renaixement espanyol.

Atractiu nº8: Castell del Rei

Heu de pensar que al pujar per l’escalinata que ens porta als punts anteriors, el Castell del Rei hi destacarà per sobre de tot.

Castell del Rei

El Castell del Rei és un dels millors exemples d’arquitectura defensiva de la regió. Fou construït a l’any 1210 després de la concessió de fur a la vil·la de San Vicente de la Barquera per Alfons VIII i et traslladarà per un moment a l’època medieval. En el 2002 fou declarat Bé d’Interès Cultural amb categoria de Monument.

Castell del Rei

Després d’una rehabilitació del seu interior es va condicionar per acollir diferents esdeveniments culturals: exposicions, conferències, concerts, i això li fa ser un important fòrum cultural de la regió. Avui conta amb una interessant exposició permanent sobre la història de San Vicente amb documents i peces històriques de la vil·la i amb una fotogràfica de llocs del poble. Les vistes des d’aquest castell son impressionants i podràs gaudir d’una altra panoràmica alternativa de San Vicente.

Atractiu nº9: Santuari de la Barquera

Està situat a l’entrada del port, lloc en el que explica la tradició que la Verge de la Barquera, patrona del municipi, va fer la seva aparició en una petita embarcació, sense tripulació, ni veles, ni remers.

Santuario de la Barquera

Per a recordar això es celebra la festa popular de La Folía, declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional i constitueix l’esdeveniment més important del municipi. Consisteix amb una peregrinació amb la Verge des de l’Església de Santa María de los Ángeles al moll esportiu.

Atractiu nº10: Far Punta de la Silla

Aquest Far va entrar en funcionament en l’any 1871 i fou inclòs en el Primer Pla d’Enllumenat, sota el regnat d’Isabel II. En els seus inicis utilitzava oli de parafina per donar llum i guiar als navegants, amb el temps patiria reformes fins arribar a l’automatització d’avui en dia. En l’actualitat acull el Centre de Interpretació del Parc Natural de Oyambre. El seu entorn és espectacular i pots passar una estona agradable gaudint de les vistes o, perquè no?, d’un bonic capvespre.

Faro Punta de la Silla

I aquests son els 10 millors atractius que té San Vicente de la Barquera, perquè els puguem descobrir i gaudir durant els dies que ens quedarem en aqueta població.

Adjuntem en un mapa de google maps els itineraris realitzats en el dia d’avui així com els kilòmetres i el temps destinat per això (704km i 6 hores i 47 minuts):

Categories
CANTÀBRIA

Viatge a Cantàbria en 15 dies

Cantàbria és una regió de caràcter muntanyós i costaner i amb un important patrimoni natural. El seu enèrgic relleu fa que el 40% de la seva superfície es situï per sobre dels 700 metres d’alçada i un terç de la regió presenta pendents de més del 30% d’inclinació. En ella es distingeixen tres àrees morfològicament ben diferenciades:

La costa cantàbrica

La Marina

És una franja costanera de valls baixes, amples i de formes suaus d’uns 10km d’ample l’altitud de la qual no sol superar els 500 metres. Limita amb el mar configurant abruptes penya-segats que son trencats per l’aparició de desembocadures de rius generant ríes i platges.

Penya-segats de Ubiarco

La Muntanya

És una llarga barrera de muntanyes abruptes paral·lela al mar que composen part de la Serralada Cantàbrica. La major elevació de Cantàbria es localitza en el pic de Torre Blanca (2.619m)

Serralada Cantàbrica

Campoo i les Valls del sud

Amb un clima més continental·litzat, presenta un desenvolupament òptim de masses forestals.

Comarca de Campoo-Los Valles

Pot semblar Cantàbria una regió o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil escollir entre tanta naturalesa i pobles i ciutats amb encant.

La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones de Cantàbria i veure-les a fons, sense cap necessitat de voler veure tot el país o el màxim d’ell. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.

Es tracta d’una ruta per Cantàbria de 15 dies, visitant la totalitat de la regió.

La nostra intenció és passar dues setmanes allotjats en dos emplaçaments diferents. Per la primera setmana, hem pensat en la zona de San Vicente de la Barquera, ja que pots abarcar millor tant la costa occidental com la comarca de Liébana o Saja-Nansa. Per la segona setmana hem pensat en una localitat més a l’interior, com pot ésser Liérganes, en la que abarques dos terceres parts del territori que es vol visitar.

A mode introductori, adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que volem visitar:

  1. VIATGE: ARRIBADA A SAN VICENTE DE LA BARQUERA
  2. COSTA OCCIDENTAL: SANTILLANA DEL MAR + MUSEO DE ALTAMIRA + LABERINTO DE VILLAPRESENTE + ACANTILADOS DE UBIARCO + PLAYA DE SANTA JUSTA
  3. LIÉBANA: TELEFÉRICO DE FUENTE DÉ + RUTA POR LOS PUERTOS DE ÁLIVA + POTES + MIRADOR DE SANTA CATALINA (DESFILADERO DE LA HERMIDA)
  4. COSTA OCCIDENTAL: PLAYA DE BERELLÍN o PLAYA DE OYAMBRE + COMILLAS + ACANTILADOS DE BOLAO
  5. LIÉBANA: STA. Mª DE LEBEÑA + MONASTERIO DE SANTO TORIBIO DE LIÉBANA + MOGROVEJO + MIRADORES (COLLADO DE LLESBA, PIEDRASLUENGAS, JABALÍ-ZORRO-CRUZ, LIÉBANA)
  6. SAJA-NANSA: CUEVA EL SOPLAO + FERRERÍA DE CADES + CARMONA + BÁRCENA MAYOR + CENTRO INTERPRETACIÓN DEL PARQUE NATURAL SAJA-BESAYA + POBLADO CÁNTABRO DE CABEZÓN DE LA SAL + BOSQUE DE SECUOYAS
  7. COSTA QUEBRADA: RUTA ACANTILADOS COSTA QUEBRADA + PLAYA DE LA ARNÍA o PORTÍO o SOMOCUEVAS + MIRADOR DE LA CORNEJA
  8. CABÁRCENO: PARQUE DE LA NATURALEZA DE CABÁRCENO + LIÉRGANES
  9. SANTANDER: DEL CENTRO HISTÓRICO A LA PENÍNSULA DE LA MAGDALENA + DEL SARDINERO AL FARO DE CABO MAYOR
  10. VALLES PASIEGOS: SAN PEDRO DEL ROMERAL + VEGA DE PAS + MIRADOR DE LA BRAGUÍA + PUERTOESTACAS Y PUERTO LUNADA + VALLE DEL MIERA + SAN ROQUE DE RIOMIERA
  11. TRASMIERA: RUTA DE SOMO A LANGRE + PLAYA DE LANGRE + RUTA A LOS POZOS DE NOJA (APARCAR A 1,5KM DELS POUS)
  12. ASÓN-AGÜERA: MIRADOR AJA + NACIMIENTO Y MIRADORES DEL RÍO GÁNDARA Y ASÓN + CENTRO DE INTERPRETACIÓN DEL PARQUE NATURAL COLLADOS DE ASÓN + RUTA DE ASÓN A CASCADA DE CAILAGUA + MIRADOR ALISAS
  13. TRASMIERA/COSTA ORIENTAL: FARO DEL CABALLO AMB VAIXELL + RUTA DE LOS ACANTILADOS DE LIENDO o DE ISLA + ASCENSIÓN AL PICO VIRGEN DE LAS NIEVES
  14. VALLES PASIEGOS: RUTA CABAÑAS PASIEGAS + EL CHURRÓN DE BORLEÑA o CUEVA PENDO/CASTILLO/MONEDAS o VISITA QUESERÍA o CENTRO DE INTERPRETACIÓN DEL ROMÁNICO o MUSEO ETNOGRÁFICO DE CANTÁBRIA
  15. CAMPOO I VIATGE: RUTA DEL PICO TRES MARES + LA FUENTONA DE FONTIBRE + TORNADA A MANRESA

Si selecciones cadascun dels dies els podràs anar veient a tots, un per un. A més, al final de cada dia et deixaré el recorregut pels llocs amb un mapa de google maps. I aquí mateix et deixo el mapa principal amb el marcatge de tots els llocs i atractius que pots visitar:

Una ruta per la totalitat de Cantàbria en 15 dies és el temps ideal per donar una volta per tota la Comunitat Autònoma sense presses. Hi ha tants llocs a veure que la planificació és crucial en aquest viatge. Cada etapa està molt ben estudiada per optimitzar el temps. Amb aquest article et vull ajudar a organitzar aquest viatge. T’exposarem les atraccions que podrem visitar cada dia, l’allotjament que et recomanem, els kilòmetres que hauries de conduir cada jornada, etc… En definitiva, t’ho posarem fàcil perquè no et col·lapsis amb els preparatius.

En la totalitat del viatge, serà necessari moure’ns amb cotxe propi, ja que és la manera més econòmica i pràctica de viatjar durant els esmentats dies, i per veure les corresponents atraccions.

Categories
VALL D'ARAN

15. MIEI ARAN I TORNADA: RUTA AL BOSC DE VARICAUBA I BASSA D’OLES + ÀREA DE PÍCNIC DE PLAN BATALHER + TORNADA A MANRESA

I arribem a l’últim dia de les vacances. La intenció d’avui és descobrir un altre dels indrets màgics de la Val d’Aran, en aquest cas, dos indrets màgics, per una banda el bosc de la Varicauba i per l’altra la bassa d’Oles. Els enllaçarem fent una passejada d’uns 20 minuts des de l’aparcament de la Bassa d’Oles que es troba al municipi de Gausac. A l’hora de dinar ens acostarem a l’àrea de pícnic de Plan Batalher, ubicada a 5,5km de la Bassa d’Oles, en un gran bosc i entorns, i després del dinar serà l’hora que retornarem a casa.

La ruta d’avui és a la Bassa d’Oles i al bosc de Varicauba. És una volta a la bonica Bassa d’Oles rodejada pel bosc de Varicauba. La caminada té una dificultat baixa, una distància total de 700 metres, un desnivell acumulat de 10m, un temps total efectiu de 20 minuts, i el punt d’arribada i el de sortida son el mateix, el Pàrking de la Bassa d’Oles.

La Bassa d’Oles

Passeig fàcil i curt, de caire familiar, que dóna la volta a l’estany de la Bassa d’Oles situat en un indret natural d’especial bellesa. El majestuós bosc de Varicauba amaga entre mig de tota la seva massa forestal aquest petit tresor d’aigua.

La Bassa d’Oles és un espai molt conegut i força freqüentat pels aranesos i també pels turistes. El fet que es pugui arribar fins al mateix estany en cotxe per una carretera de muntanya en bon estat facilita molt que la gent el visiti. Molta gent acostuma a anar al paratge de la Bassa d’Oles i passar el dia amb els amics i la família. És un lloc idoni per a gaudir amb els més menuts de la família.

És indiferent el sentit que s’agafi per fer la volta al llac. Si la passejada se’ns fa curta i volem caminar una mica més, sempre podem allargar el passeig donant una volta pel frondós bosc de Varicauba, el bosc que envolta la bassa. Per altra banda, pels amants de la bicicleta de muntanya, des de la mateixa Bassa d’Oles surten dos circuits de BTT (verd i blau) que baixen fins a l’àrea de pícnic del Plan Batalher (per a més informació: Aran Bike Park). Si en canvi, sou aficionats a la pesca, a la Bassa d’Oles es pot practicar la pesca intensiva de truita de repoblació, des del mes d’abril fins al mes d’octubre, sempre que disposeu del permís de pesca necessari.

Mapa de la caminada

L’accés a la Bassa d’Oles es pot realitzar des dels pobles de Gausac, Es Bòrdes i Aubert. Si venim de Vielha, el més fàcil és anar fins a Gausac (a 1 km de Vielha) i prendre la pista asfaltada que travessa el bosc de Varicauba. A uns 3 km prenem una desviació senyalitzada cap a la Bassa d’Oles, a on arribem per carretera en uns aproximadament 5 km.

Iniciem aquest plàcida i curta passejada des del mateix aparcament de la Bassa d’Oles (0:00h – 1.596m)(1). Només deixar el cotxe ja podem observar la bassa artificial de ben a prop, totalment envoltada d’arbres. Ens trobem en un indret idíl·lic en mig d’una gran massa forestal.

Vista de la Bassa d’Oles des de l’aparcament
Bassa d’Oles

Just al costat de l’aparcament, a pocs metres de la riba del llac, hi trobem el refugi de la Bassa d’Oles. Es tracta d’un originari edifici forestal remodelat com a refugi per a grups organitzats. Passem pel costat del refugi i prenem la bassa per la seva esquerra. El camí, força ben definit, ens permet donar la volta al llac en sentit horari. 

Refugi de la Bassa d’Oles (no guardat).

Al cap de pocs minuts ens plantem al final de la Bassa d’Oles (0:10h – 1.600m)(2), just a l’extrem oposat de la bassa, des d’on hem començat a caminar. Al llarg de tot el recorregut diversos racons ens convidaran a fer una parada i a tombar-nos plàcidament per fer una pausa. 

Arribant ja a l’altra punta de la Bassa d’Oles
Passejant pel costat de la bassa

La tornada per l’altre costat de la bassa ens permet gaudir d’unes vistes immillorables del Montcorbison, una muntanya situada ben a prop, just a sobre de la Bassa d’Oles. Es tracta d’una muntanya de cim arrodonit, molt tranquil·la i poc exigent. Els excursionistes que pugen fins al seu cim gaudeixen d’una de les panoràmiques més extenses de la Vall d’Aran. 

El Montcorbison (2.176m) s’alça per sobre la Bassa d’Oles, ben a la vora.
Des de l’altra banda de la bassa, tornem a veure el refugi.

Aviat, sense adonar-nos-en, haurem recorregut tota la llargada de la bassa i tornarem a estar a l’aparcament de la Bassa d’Oles (0:20h – 1.596m)(1), on hem deixat el cotxe. Finalitzem, així, aquesta tranquil·la passejada per un dels racons que val la pena conèixer de la Vall d’Aran. 

Altre cop a la presa de la Bassa d’Oles
Bassa d’Oles

Adjuntem els punts importants de pas de la passejada:

Ja a l’hora de dinar, o abans, ens desplaçarem fins a l’àrea de pícnic del Plan Batalhèr, la qual es troba a 5,5km de l’aparcament de la Bassa d’Oles.

Just al costat de la carretera que hi ha entre Es Bòrdes i Gausac, en ple bosc de la Varicauba, trobem l’àrea de pícnic del Plan Batalhèr. Es tracta d’una zona força gran on podrem descansar i menjar. És un lloc ideal per anar-hi amb família i nens. En aquest indret també hi trobem un refugi.

Àrea de Pícnic Plan Batalhèr

L’àrea està integrada en un bosc d’avets on tot és d’un verd intens. Consta de 10 taules de pedra i 6 barbacoes. Tingueu en compte que si fa fred necessitareu alguna manta o tovallola que us aïlli del banc de pedra. Hi ha molt espai per jugar i relaxar-se. A l’àrea hi ha un refugi i un petit altar.

També té una peculiaritat encantadora, es tracta d’una tradició de la zona adaptada de l’original de Suècia. Es tracta del “Er Auet des Chuquetes” que en català seria l’avet dels xumets. Les famílies porten aquí els xumets perquè el nen deixi d’utilitzar-lo i el pengen. A l’agost fan una festa de celebració. Podeu trobar més informació a la seva pàgina del facebook o al següent enllaç:

 http://www.geocaching.com/geocache/GC53WXN_er-auet-des-chuquetes

L’avet dels xumets

També hi ha una “caseta” amb una llibreta ben protegida per les inclemències del temps; a la llibreta s’hi pot deixar un missatge. És fantàstic que la gent torni a deixar on toca, fa il·lusió veure que encara hi ha molta gent cívica.

I ara sí, ha arribat el moment d’anar a buscar el cotxe i entornar-nos-en a casa, i donar per finalitzades les vacances a la Val d’Aran. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (236,00 kilòmetres, en 3 hores i 48 minuts):

I fins aquí ha arribat el nostre viatge per la Val d’Aran. Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.

Salut, i ens veiem de ruta…

Categories
VALL D'ARAN

14. BAISH ARAN: CAMÍ HISTÒRIC DE MINERS I CONTRABANDISTES o RUTA PER LA VAL DE TORAN + CANEJAN

I arriba l’últim dia sencer que ens passarem a la Val d’Aran. Avui proposem passar-nos el dia a una de les valls més amagades i desconegudes de la Val d’Aran: La Val de Toran i Canejan. Proposarem dues rutes per fer, i en triarem una de les dues. Després de la caminada anirem a visitar el poble de Canejan. Comencem.

Ens dirigirem amb el cotxe al Baish Aran, en direcció a Les. Un cop sobrepassem aquesta localitat, i abans d’arribar al punt fronterer de Pont de Rei (a 1,7 kilòmetres de la frontera francesa), a Pontaut, prendrem un trencall a mà dreta que ens endinsarà en la Val de Toran.

La primera de les opcions és la Ruta del Camí Històric de miners i contrabandistes. És una caminada lineal de dificultat fàcil que comença en el llogaret de Porcingles i arriba al poble de Canejan. Torna pel mateix camí a Porcingles. Té una longitud total de 6,8 kilòmetres, un desnivell de 200 metres i un temps de 2 hores de realització. La caminada coincideix en tot moment amb el GR-211, per tant, està correctament senyalitzada. Hi ha petites diferències amb la caminada que proposa l’oficina de turisme, en quan al temps de realització i la llongitud de la ruta.

Val de Toran

Toran és la darrera gran vall aranesa abans de la frontera estatal amb França. Mentre que la capçalera de la vall, disposada a l’entorn del tuc d’Ermèr i dels estanys de Liat, és una de les regions més feréstegues del Pirineu català, el curs baix per on discorre l’itinerari és amable i humanitzat. La passejada permetrà imaginar com era la vida en aquest indret no fa gaires anys recorrent camins de contraban utilitzats, també, pels miners que treballaven a les explotacions de carbó. El magnífic mirador que ens brinda el camí Vell de Porcingles a Canejan, amb la plana d’Era Lana de Les a sota i el massís de la Maladeta al fons, contrasta amb l’espessa boscúria de l’obaga de Toran, que comprèn una imponent fageda i boscos de pi negre i avets emparats pel Montlude (2.518m). Les marques blanques i vermelles del GR-211 ens acompanyaran i indicaran el camí a seguir. El recorregut coincideix, també, amb un tram de l’itinerari número 23 del Centre BTT Val d’Aran. En tractar-se d’una ruta lineal, caldrà tornar pel mateix camí que anem.

Per situar-se al punt de sortida de l’excursió s’ha d’anar fins a Porcingles, on hi ha la palanca de Pèirarroth.

Porcingles
Porcingles

0,00 km (876 m). Pont de Pèirarroth i pista d’accés a Porcingles. L’itinerari comença a l’aparcament situat a l’esquerra, entre els trencalls de Canejan i de Sant Joan de Toran, just abans que la carretera creui el riu cap a la dreta. Es pren la pista cimentada que puja de valent en direcció Nord-Oest fins a les bordes de Porcingles. Aquesta pujada és l’autèntic desnivell que té la ruta. Als pocs metres, es troba la font del Com. Just a l’entrada, es deixa un desviament a la dreta per on ve el sender GR 211, que se seguirà a partir d’ara continuant en el mateix sentit de la marxa (Nord-Oest).

A dalt de la pujada arribem a l’enclavament de Porcingles, amb les seves cases abandonades
Camí que passa pel mig de les cases abandonades de Porcingles

0,46 km (942 m), 0 h 12 min. Porcingles. Es travessa aquest petit nucli rural i, just a la sortida, es deixa un abeurador a la dreta. Se segueix en direcció Nord-Oest pel camí que hi ha a continuació, que discorre planer, vorejat per marges de pedra, entre prats i camps de conreu abandonats.

Tot el camí està flanquejat per murs de pedra seca i runes d’antigues bordes

2,25 km (978 m), 0 h 37 min. Confluència amb el sender PR C-114, que remunta des de l’esquerra (S) i es dirigeix a Bordius i Vilamòs. Es continua recte (Nord-Oest) seguint les marques d’aquest PR i les del GR 211. La vista sobre el vessant obac de la vall de Toran és magnífica.

Vista sobre la vessant obaga de la Val de Toran
Val de Toran
Des d’alguns punts es pot veure el poble de Bausen i la fageda de Carlac, que queden a l’altra banda del riu Garona en la Vall.

3,05 km (966 m), 0 h 49 min. Es creua un torrent i es prossegueix cap a ponent pel mateix camí, que conserva algun tram empedrat. A poc a poc, es va obrint la vall i, cap al Sud, comença a distingir-se la plana d’Era Lana de Les. Més endavant, s’entra a Canejan.

Primeres cases de Canejan
Primeres cases de Canejan amb la Val del riu Garona i el massís de l’Aneto al fons
Entrant a Canejan

Entrarem a Canejan i anirem fins a l’església del poble. Un cop allà s’observen les espectaculars vistes sobre la Vall central de la Val d’Aran, i tornarem pel mateix camí cap a Porcingles.

Canejan
Canejan
Racons de Canejan
Canejan

El poble de Canejan ens sorprèn de veritat, i creiem realment que és un dels més autèntics de la vall.

Vistes de la Vall del riu Garona des de Canejan
Vistes de la Vall des del Mirador de la Pelarica de Canejan

I fins aquí exposem la primera de les opcions. Ara explicarem la segona opció. També hi ha la possibilitat de realitzar totes dues opcions, per si us veieu en forces.

La segona opció és una passejada pel cor de Toran. La caminada té una longitud de 2,3km, un desnivell de 100 metres i una durada d’uns 45 minuts. L’inici i el final son al mateix lloc, en el Refugi guardat d’Era Honeria.

Un passeig per la Val de Toran

El passeig és un curt però preciós recorregut que va a buscar l’amagat poble de Pradet. Una cascada i el curs del riu Toran junt a la carretera son un bon començament. El Tuc d’Emèr presidint la vall mostra orgullosament les seves verdes pendents verticals i amaga en les seves faldes una petita gelera fins ben entrat l’estiu. Les seves vessants les formen espessos boscos d’avet i faig, lloc ideal per a les migracions del tímid ós que no entén de fronteres. El riu Toran a més és enigmàtic ja que el curs de l’aigua apareix i desapareix, fent part del seu recorregut sota terra quan baixa el nivell de l’aigua.

Mapa de la passejada

El recorregut s’inicia en l’aparcament junt al refugi guardat de “Era Honeria”. Es continua a peu de front per la carretera fins la primera corba i s’entra en el camí que surt de la corba i que segueix la riba del curs del riu. Aquest va per el bosc fins que es troba el riu. Es creua per les pedres. Es segueix pujant suaument per l’altra vessant fins a un encreuament. Es continua a l’esquerra entre runes d’antigues bordes. El camí es fa més estret, però està ben traçat. Flanqueja i ofereix una bona perspectiva sobre els prats i la vall. Es creua algun torrent i s’arriba a un abeurador i a un “carner” de pedra. Poc després s’arriba a Eth Pradet. Es baixa per la carretera que es bifurca i es continua a l’esquerra fins la carretera principal que porta fins al punt de partida.

Refugi guardat d’Era Honeria

Un cop feta la passejada recomanem la visita als pobles de Sant Joan de Toran, Porcingles i Canejan o un passeig fins a l’embassament de Hons dera Coma.

Un passeig pel cor de la Val de Toran

Curiositats:

Prop del refugi de Era Honeria existia una fundició de ferro. Abans fou una vall molt poblada: Canejan va arribar a tenir més de 500 habitants. L’hipèric (hipericum maculatum) es troba en abundància per la vall. De flors grogues amb punts negres en els seus pètals, és una de les plantes més conegudes, entre les seves múltiples virtuts destaca l’oli de hipèric aplicat per a cops, ferides i torçades. També és utilitzat en homeopatia i com a antidepressiu. L’ós bru (ursus arctos) mamífer tímid i solitari viu preferentment en boscos d’avets, faigs i roures ja que els seus fruits junt als gerds i els nabius constitueixen la base de la seva alimentació. Les osses, a més, tenen la peculiaritat de poder aplaçar el desenvolupament de l’òvul fecundat per quan les condicions del medi els hi siguin més favorables.

La Val de Toran

Finalitzada l’exposició de les rutes, ara només ens falta escollir la que farem, i l’escollirem en funció de molts factors, entre ells el cansament acumulat pels dies. Si només volem una passejada sense cap mena de dificultat, escollirem la 2ª opció. Si ens veiem en cor de fer més que una passejada, la 1ª opció. I com hem dit anteriorment, lo ideal seria poder combinar les dues rutes i així fer-nos i descobrir a fons la Val de Toran i Canejan.

Finalitzada la ruta, ens acostarem al poble de Canejan per acabar de visitar-lo bé. Malgrat les diminutes proporcions del casc urbà de Canejan, hi ha una sèrie de monuments que mereixen la pena visitar quan passis pels seus carrers.

El principal i el més important de tots, en quan al patrimoni que representa, és l’església de Sant Sernilh. És una preciosa construcció romànica que fou totalment restaurada i reformada en el 1818. Tanmateix, encara conserva una pila de marbre decorada amb el xai sagrat que data del segle XVI.

Un altre dels imprescindibles del poble, sense contar amb els carrerons estrets del seu nucli antic, és el Mirador o Pelarica, ubicat al final del Carrer Andreu. Les vistes des d’allí son espectaculars.

Vistes del Mirador o Pelarica

Es pot gaudir del paisatge des del mirador el qual està situat en l’extrem del poble. Fou remodelat quasi per complet fa pocs anys. La Pelarica, tal com li diuen, en honor a la verge del Pilar, que està ubicada en una caseta de pedra. Unes finestretes de vidre la protegeixen del vent.

El mateix poble és un mirador del Baish Aran

I finalment, també val la pena anar a buscar un altre dels miradors espectaculars: el Mirador deth To. S’ha d’ascendir per el camí més elevat del poble i es pot gaudir d’una vista més amplia del paisatge des d’aquest  mirador, ubicat a uns pocs metres de les cases del poble. Val la pena fer l’esforç per acostar-s’hi.

Canejan, considerat el poble amb les millors vistes de tota la Val d’Aran…

I fins aquí haurem arribat amb la jornada d’avui. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (67,30 kilòmetres, en 1 hora i 27 minuts):



Categories
VALL D'ARAN

13. NAUT ARAN: RUTA AL CIRC DE BACIVER + PASSEIG A CAVALL PEL PLA DE BERET + BAGERGUE + HORMATGERIA TARRAU DE BAGERGUE

I fem la última sortida al Naut Aran. Una ruta al Circ de Baciver des del Pla de Beret. Admirarem el paisatge d’alta muntanya d’origen glaciar, així com també coneixerem la flora i la fauna del massís de Marimanya. Seguidament farem un passeig a cavall pel Pla de Beret, el qual és quasi un imprescindible anem on anem. Visitarem la petita població de Bagergue, el qual té el títol de pobles més bonics del país, i entrarem a una formatgeria típica del poble i de l’Aran, la Hormatgeria Tarrau de Bagergue. Esperem que gaudiu del dia.

La ruta al Circ de Baciver és realment una ruta a l’Estany de Baciver des del Pla de Beret. Descobrirem el preciós estany d’origen glacial de Baciver, entre la Val d’Aran i el Pallars Sobirà. La caminada presenta una dificultat mitjana, una distància total de 5 kilòmetres, un desnivell acumulat de 280m, i un total de temps efectiu de 2h i 5 minuts, amb sortida i arribada a l’Aparcament de l’Orri al Pla de Beret.

Ruta a l’Estany de Baciver

Es tracta d’una ruta semicircular de 5km de longitud que ressegueix el riu Malo fins a l’estany de Baciver de Baix, situat al circ glacial de Baciver, al massís de Marimanya. El recorregut comença al Pla de Beret, al costat de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret, a la divisòria d’aigües entre l conca atlàntica i la mediterrània. L’itinerari ressegueix el curs del riu Malo, a la capçalera de la Conca del Garona, i puja per una petita vall entre prats d’alta muntanya i boscos subalpins fins a l’estany d’origen glacial de Baciver. Fem la tornada per una zona de mulladius i bosc, abans d’unir-nos amb l’itinerari de pujada. L’itinerari no està senyalitzat, però és evident. És una ruta força curta i fàcil, ideal per descobrir en família paisatges d’alta muntanya meravellosos.

Aquest itinerari ens permet conèixer l’entorn del pla de Beret i el sensacional circ de Baciver, al límit de la Val d’Aran amb el Pallars Sobirà, al naixement del Garona, el curs d’aigua més important de l’Aran. El recorregut comença al pla de Beret i ressegueix el riu Malo aigües amunt pel fons de vall fins arribar al bonic estany de Baciver de Baix. De tornada, variem una mica el recorregut, conformant una ruta semicircular.

També cal dir que es pot allargar l’itinerari visitant els estanys de Naut de Baciver.

Mapa de la ruta

Arribem a Baqueira per la carretera C-28 des de Vielha o des d’Esterri d’Àneu (en aquest cas passant pel port de la Bonaigua). Un cop al poble, agafem el trencall en direcció a Beret. Pugem per la carretera C-142B, amb forces revolts, passem diverses urbanitzacions i arribem al pla de Beret (8 km des de Baqueira), on hi ha un dels aparcaments de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret. Agafem a mà dreta el trencall cap a l’aparcament de l’Orri i seguim la carretera fins aquest espai, punt d’inici de la ruta.

Comencem l’itinerari a l’aparcament de l’Orri, al pla de Beret (0:00h – 1.862m)(1)

Massís de la Maladeta de bon matí

Sortim de l’aparcament en direcció Est per una pista, travessem un telecadira i ens dirigim cap a un restaurant de les instal·lacions de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret. 

Restaurant de l’estació d’esquí de Baqueira-Beret

Deixem la pista just quan tomba per anar a travessar el riu i nosaltres continuem recte pel costat del restaurant. Anem a buscar un corriol, amb la muntanya de Baqueira que s’alça a la nostra dreta.

Començant a caminar

El corriol puja per un vessant pedregós cobert d’herba on aflora la roca calcària i es dirigeix cap a unes bosquines de pi negre i un petit planell herbós. Continuem per un tram de camí força planer entapissat d’herba i ens dirigim cap al llit del riu.

Bosc subalpí camí del circ de Baciver

Fem un curt tram a tocar del riu i aviat enfilem amunt per una pista molt marcada que avança entre bosquines esclarissades fins al primer desviament (0:45h – 1.991m)(2). Deixem el camí de l’esquerra, que és per on tornarem després, i continuem cap a la dreta, apropant-nos de nou al riu.

Pujant cap a l’estany de Baciver

Passem per un vessant cobert pel matollar i continuem amunt en direcció Sud-Est, tot deixant enrere a la nostra dreta un petit estanyol. 

Riu Malo sota Escornacrabes

Guanyem altura admirant les imponents canals d’Escornacrabes, que s’alcen a l’altra banda del riu i que, a l’hivern, quan queden cobertes de neu, són tot un repte pels esquiadors més experts. 

Canals d’Escornacrabes
Tuc de la Llança (2.659m).

Continuem aigües amunt pel fons de la vall, en paral·lel al curs d’aigua. Anem guanyant altura progressivament per entremig d’un bosc força esclarissat fins que arribem al desguàs de la presa i a l’estany de Baciver de Baix (1:15h – 2.117m)(3), situat just a sota del Cap de Vaquèira (2.470m). 

Circ de Bacivers i Tuc de la Llança (2.659m).
Presa de l’estany de Bacivers de Baix

Després d’una parada per descansar i contemplar l’estany i les espectaculars vistes cap al collet de Baciver i el circ glacial, emprenem la tornada. 

L’estany de Bacivers de Baix a l’estiu

Voregem uns metres la riba de l’estany per l’esquerra i, tot seguit, anem girant progressivament cap al Nord i el Nord-Oest, dirigint-nos cap a una zona d’aiguamolls

El Tuc de la Llança (2.659m) des de l’estany de Bacivers

Travessem la zona d’aiguamolls evitant passar pel terreny més inundat i continuem pel camí, molt fressat, deixant enrere a la nostra dreta els mulladius. 

Mulladius.

Baixem a través de petites bosquines de pi negre i més avall enllacem amb el camí d’anada. Desfem un tram del camí de pujada mentre contemplem l’espectacular sector d’Escornacrabes i, si mirem cap al Nord, les muntanyes araneses que limiten amb França.

Muntanyes de la Vall d’Aran

Continuem baixant entre pastures i clarianes de bosc i arribem a la petita esplanada, ja força a prop del pla de Beret, on agafem (dreta) el segon desviament (1:55h – 1.920m)(4).

Isard.

Deixem el camí per on hem pujat abans i ara continuem recte. Davallem pel mig d’una petita vall amb bosc a banda i banda i, seguint rastres de camí, acabem enllaçant altre cop amb el camí de pujada, ja a tocar del restaurant. 

Prats alpins al pla de Beret

Només ens queda seguir la pista que ens porta fins al punt d’inici i final de l’excursió, a l’aparcament de l’Orri, al pla de Beret (2:05h – 1.862m)(1).

Glaceres del massís de la Maladeta

Adjuntem els punts importants de pas de la caminada:

Finalitzada la caminada, ens quedarem al mateix Pla de Beret per fer una altra de les activitats que considerem “típiques” per fer durant les vacances. Es tracta d’una passejada amb cavall. L’empresa que ho porta es diu “Aran Equitación” i aquí us deixem el seu link de la pàgina web: VERANO – Escuela de Equitación Val d´Aran (aranequitacion.com)

Per anar a trobar-los, hem d’anar fins a davant de la cafeteria del Pla de Beret.

Pla de Beret

Ens interessa un passeig d’1 hora amb cavall, el qual ens costarà uns 25€ per persona. Si volguéssim un passeig de 2h valdria 45€ i de 3h 60€. També hi ha la possibilitat de fer excursions més llargues i travesses, així com cursets, etc… És l’escola d’equitació de la Val d’Aran.

Realitzat el passeig, ens dirigirem a la població de Bagergue. Per arribar-hi hem de baixar fins a Salardú, agafar el trencall a mà dreta i passar Unha i continuar fins a Bagergue. Hi ha un total de 20 minuts en cotxe (fem uns 13,80km). Ja veureu que val molt la pena la seva visita. Es tracta del poble més alt de la Val d’Aran, on destacarem les seves cases, passejar pels seus tranquils carrers i visitar la seva antiga església romànica medieval.

Diuen que és un poble molt bonic, i de fet, des de 2019 pertany a l’Associació de “Els pobles més bonics d’Espanya”, sent l’únic poble de Catalunya que pertany a aquesta associació.

Bagergue

La Vil·la de Bagergue està en el Naut Aran, formant part del terç de Pujòlo (un dels sis terços de la Vall d’Aran). Es troba a 12km de la capital Vielha, ubicat en la vessant a l’esquerra del riu Unhòla, a 1.419m d’alçada. Més amunt, en la capçalera del riu Unhòla, hi trobem els llacs de Liat (Estanh Long de Liat), Montoliu i Mauberne. Alberga una població de 110 habitants. Documents de principis del segle XIV mencionen al poble i als seus antics habitants jurant fidelitat al rei d’Aragó.

Carrer Major de Bagergue
Racons de Bagergue
Sabíes que Pau Donés, el cantant de Jarabe de Palo, va passar la última etapa de la seva vida en aquest poble aranès?

En el poble hi destaquem l’església parroquial de Sant Fèlix, i per suposat, passejar pels voltants o per els carrerons del poble i recrear-nos amb les diferents formes de les seves cases típiques dels Pirineus, amb teulades de pedra i petits balcons de fusta.

Cap al sud, des de l’església de Sant Fèlix, surt el camí històric que baixa fins al riu Unhòla on passa junt a un molí fariner i continua cap a Salardú. Al nord ens aproparem fins l’Ermita de Santa Margalida, situada a 1km del poble.

Església de Sant Fèlix de Bagergue
Església de Sant Fèlix de Bagergue
Església de Sant Fèlix de Bagergue

Lo més interessant del poble, en patrimoni, és l’església parroquial de Sant Fèlix de Bagergue, una església romànica del segle XIII, reformada a fons en el segle XVI. En aquesta reforma del segle XVI es va canviar l’absis semicircular per un presbiteri quadrat i varen afegir 2 capelles, una sagristia i un campanar. En l’interior de la nau hi ha un Crist del període gòtic i una estela funerària pre-romànica.

Interior de la Nau
Darrere la porta d’accés, a l’interior

Si tenim en conte que pertany als pobles més bonics d’Espanya, entendràs que és obligatori perdre’s per els seus carrers deambulant i descobrint els racons que ofereix. A més de pertànyer en aquesta associació, el seu nucli històric forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Vistes de Bagergue des de la seva part alta
Part Alta de Bagergue
Racons de Bagergue
Baixem cap al centre del poble
Descobrint racons i raconets
I arribem a la zona més bonica del poble
Carrerons bonics de Bagergue
Bagergue amb tot el seu esplendor

Té la màxima distinció en el moviment de Vil·les Florides per lo que s’ha d’estar atents també als seus jardins i flors.

Algunes de les aturades imprescindibles son Casa Menginat, Casa es de Pansart i la Formatgeria més alta del Pirineu, la Hormatgeria Tarrau de Bagergue (aquí adjuntem el link: La web de los Quesos del Valle de Arán – HOME (quesosdelvalledearan.com)).

Nosaltres estem realment interessats a fer una visita en aquesta formatgeria, i farem la reserva per internet (“on-line”), mitjançant e-mail o telèfon. Hi ha la possibilitat de fer-hi una visita i una degustació del formatge que fan.

Hormatgeria Tarrau de Bagergue

És una formatgeria que pertany a dos germans on a base d’esforç, il·lusió i de molts mesos de preparació, han creat la formatgeria artesanal ubicada a més alçada dels Pirineus. Volien recuperar un típic formatge aranès i amb la qualitat de la llet de vaca dels Pirineus de Lleida, i ho han aconseguit.

Un altre lloc que també val la pena visitar a Bagergue, és el “Musèu Eth Corrau”. Es troba al carrer Major de Bagergue i els seus horaris durant els mesos d’estiu son tots els dies de 10 a 13:30h i de 15:30 a 20h.

Museu Etnogràfic Eth Corrau

El “Museu eth Corrau” és una cosa única, una mostra i una exposició increïble de coses i objectes que defineixen una cultura, unes tradicions, un món laboral i una artesania ancestral. A “Eth Corrau” hi ha coses interessants i exclusives, amb tota classe d’estris antics i objectes valuosos de fa centenars d’anys. Té un gran valor cultural i històric amb més de 2.500 peces exposades. Si visiteu el museu sortireu convençuts que heu viscut fa cinc-cents anys. Per a més informació i consultes, adjuntem un telèfon: 973.640193.

Musèu Eth Corrau

I amb la visita al museu i al poble, acabem la jornada d’avui. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (45,30 kilòmetres, en 1 hora i 12 minuts):

Categories
VALL D'ARAN

12. MIEI ARAN: REFUGI DE CONANGLES + RUTA A LA CASCADA MOLIÈRES

Anirem a fer una ruta per trobar la Cascada Molières. En principi tenim pensada la ruta sortint des del Refugi de Conangles. En total son 9,2km, 315 metres de desnivell i 2h i mitja de ruta, per l’única vall de l’Aran que vessa les aigües a la Noguera Ribagorçana. Ens emportarem el pícnic de dinar, com no, i deixarem la tarda lliure per descarregar-nos i fer el què ens vingui de gust. Així doncs, comencem

Es tracta d’un interessant recorregut més o menys circular a través d’un dels millors boscos mixtos de faigs i avets de la península, el Bòsc de Conangles, i que arriba fins al Saut de Molières passant per el Espitau de Vielha. Per arribar a la primera cascada, no presenta cap dificultat, per lo que es pot fer tranquil·lament amb nens. Es pot fer la ruta tot l’any encara que a l’hivern segurament estarà tot cobert de neu.

Just abans d’arribar al túnel de Vielha venint des del sud per la N-230 hi ha un ampli aparcament a la dreta de la carretera. Al final de l’aparcament hi ha una caseta d’informació i just allí arrenca el camí del Besiberri. Podem deixar el cotxe en aquest aparcament o en un altre més petit que hi ha uns metres més endavant per aquest camí. Aparquem on aparquem, seguim per aquest camí i creuem el riu Noguera Ribagorçana.

Refugi de Conangles
Refugi de Conangles

Un cop creuem el riu entrem al Bòsc de Conangles. Als pocs metres arribem a una zona de pícnic amb barbacoes sota els arbres, i més endavant al GR-11. Per la dreta es va al Besiberri i els seus llacs. Nosaltres continuem cap a l’esquerra en direcció al Refugi de Conangles. A uns 150 metres deixem a l’esquerra el camí al refugi i seguim recte a través del bosc.

Bosc de Conangles
Bosc de Conangles

Més o menys 1km més endavant sortim del bosc i creuem la Ribèra de Conangles. Passat el pont arribem a un creuament senyalitzat. Continuem per el sender de la dreta, que puja paral·lel al riu.

Senyalització de la ruta
Senyalització de la ruta

Uns 400 metres més endavant arribem a un altre creuament. El GR-11 segueix a la dreta, però nosaltres prendrem el sender de l’esquerra que ens portarà a l’Espitau de Vielha, uns 200 metres més endavant.

Senyalització de la ruta
Senyalització de la ruta a l’Espitau de Vielha
Espitau de Vielha

El Espitau de Vielha (o Hospital de Viella) son unes antigues instal·lacions que avui s’han convertit en refugi i centre d’activitats de muntanya. En l’edat mitjana hi va haver un hospital erigit per monjos de la Ordre del Temple i els Hospitalers de Sant Joan. Aquesta era una zona de pas cap a la Val d’Aran, per lo que al poc temps es va afegir la hostatgeria de Sant Nicolau dels Pontells per atendre als viatgers. En el segle XVI es va afegir la capella a Santa Quitèria, i en el segle XIX es varen construir més edificacions. En el segle XX es varen instal·lar els operaris que treballaren en la construcció del Túnel de Vielha.

Val de Molières

Sortim de l’Espitau de Vielha cap al nord per el GR-211. Per davant tenim una magnífica vista de la Val de Molières. El camí puja suaument per el pla i uns 800 metres més endavant es desvia a la dreta en direcció al Port de Vielha, l’antic pas a la Val d’Aran. Nosaltres seguim recte en direcció al bosc.

Seguim les indicacions
Al fons la Val de Molières
A punt d’entrar a la zona ombrívola de la Vall de Molières

Quasi 1km més endavant i en una corba del camí veiem una senyal i un petit sender a la dreta. Aquest sender condueix a través del bosc fins la part baixa del Saut de Molières, a menys de 100 metres.

Saut de Molières
Saut de Molières

Des d’allí es pot seguir camí amunt cap a la Tuca de Molières. Nosaltres varem fer un tram d’aquest camí, mirant d’arribar a una segona cascada en la vall de Molières. El paisatge és magnífic. L’únic impediment que ens trobem és que no podem seguir bé el camí marcat a causa de les freqüents esllavissades que l’han borrat i en dificulten el seu pas.

Vall de Molières
Vall de Molières en direcció a l’Espitau
Vall de Molières. Anem ascendint per la vall creuant els espais d’esllavissades en el camí
Vall de Molières en direcció a l’Espitau
Paisatge de la Val de Molières

Quan ens varem cansar de creuar esllavissades pel camí, varem girar cua, i vrem anar en direcció de la capçalera de la cascada de Molières (la primera i única cascada que varem trobar a la Vall).

Capçalera de la Cascada de Molières
Vistes de la Vall de Molières des de la capçalera de la cascada

Nosaltres seguim cap avall ja de tornada a l’Espitau de Vielha junt al riu. En el tram final d’aquest camí, abans d’arribar a l’Espitau, creuem per sobre la boca sud del vell túnel de Vielha, avui túnel auxiliar de servei.

Tornem per la vall i divisem l’Espitau al fons

Creuem l’Espitau i seguim per el sender fins al creuament amb el GR-11. Un cop allí baixem fins al pont que creua el rierol de Conangles. Creuem el braç més cabalós del rierol, i abans de creuar l’altre ens  desviem a la dreta per un sender no molt marcat. Creuem aquest braç del rierol just entrant al Bòsc de Conangles i allí anem seguint el camí a través del bosc fins arribar a la riba del Noguera Ribagorçana.

Vall de Conangles

Continuem per el bosc i junt al riu fins arribar al Refugi de Conangles, i d’allí al camí per el què hem començat el recorregut. A partir d’aquí desfem aquesta part del camí fins on haguem aparcat el cotxe.

Observem que hem fet un xic més de la caminada que teníem previst realitzar. Anant a buscar una segona cascada de la Vall de Molières hem fet uns 9,9km en unes 3h i 15 minuts de temps efectiu. Creiem que només val la pena continuar per la Vall cap amunt, per veure les vistes de la mateixa, que cada cop son més espectaculars. Ara, de la segona cascada de Molières, ni rastre (no devíem pujar encara prou amunt).

I així s’acaba la jornada d’avui. Recordem que ens hem deixat la tarda del dia d’avui com a lliure. Que cadascú l’ompli com vulgui o sàpiga. Nosaltres segur que ens en tornarem a fer un volt per Vielha.


Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (45,80 kilòmetres, en 46 minuts):