Viatges en família "slow travel"

1. Opció 1 – Cesky Krumlov

Mai em cansaré de recomanar-te una excursió a Cesky Krumlov si vas a viatjar a Praga. Es tracta d’un poble medieval que es troba al sud de la capital txeca, a les ribes del Moldava, i el seu casc històric està declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Com hem dit anteriorment, és el típic lloc de conte on podem cremar la càmara de fotos.

Encara que hi ha opinions per a tots els gustos, nosaltres ens atreviríem a dir que aquest és un dels pobles més bonics de tot el país. I és que malgrat haver estat pres per el turisme, el què més ens agrada és que els hotels, botigues i restaurants s’han integrat perfectament en l’ambient del poble, donant-li un aire romàntic que el fa semblar quasi ancorat en l’Edat Mitjana. T’hem convençut? Doncs fes un cop d’ull a l’excursió a Cesky Krumlov des de Praga, per lliure, i vine a conèixer un dels llocs més impressionants de la República Txeca.

Què veure a Cesky Krumlov en un sol dia: 5 visites recomanades:

• El complexe del Castell de Cesky Krumlov, incloent la pujada a la torre, on s’obtenen unes vistes increíbles de tota la ciutat medieval.
• El teatre giratori (dins dels jardins del castell). És un dels teatres millor conservats d’Europa, que s’ha mantingut intacte des del segle XVIII
• La zona de Latran, que s’estén als peus del castell entorn al carrer del mateix nom. Es tracta d’un dels barris més antics de Cesky Krumlov, ple de monuments interessants, com la Porta Budějovická o el bastió medieval.
• L’exposició permanent sobre Egon Schiele en el Egon Schiele Art Centrum, un artista contemporani que ens agrada moltíssim i a l’obra del qual, si no la coneixeu, us recomanem donar-li un cop d’ull.
• L’Església de Sant Vito, d’estil gòtic, construïda en el segle XV i on es celebren concerts de música clàssica.

El castell de Cesky Krumlov, una visita imprescindible

Com et comentàvem anteriorment, el més famós de Český Krumlov és el seu castell, construït en el segle XIII i que integra elements gòtics, renaixentistes i barrocs.

Per arribar al castell s’ha de creuar el pont que creua el Moldava. Es pot entrar gratuïtament als exteriors del castell i als jardins, però per visitar les antigues estances reials sí que s’ha de pagar entrada: la d’adults costa 200Kc i per nens, majors de 65 anys, estudiants i persones amb mobilitat reduïda, 100Kc. No et perdis als óssos que viuen en el fossar abans d’entrar al castell! Si viatges amb nens segur que els hi agradarà molt el veure’ls.

Al voltant del complex del castell (que per cert, és el segon major del país, després del Castell de Praga) s’estenen estrets carrerons, antigues cases burgeses i nombroses tavernes on pots prendre’t unes cerveses txeques en un entorn únic. Donada la distància de Český Krumlov a Praga (quasi 200 kilòmetres), si aniràs pel teu compte i tens temps suficient en el viatge, el nostre consell és que passis almenys una nit aquí. Al capvespre molts turistes se’n van, el casc històris es buida i és tota una experiència recórrer aquesta antiga ciutat medieval acompanyats tant sols per el silenci dels seus carrers al caure la nit. Així també pots aprofitar per sopar en alguna de les terrasses que hi ha junt al riu, que de nit son molt romàntiques.

Com arribar a Cesky Krumlov des de Praga

• Una opció és contractar l’excursió, ja que així no hauràs de preocupar-te per el transport públic i si solament disposes d’un dia per realitzar l’excursió, és com apuntar-se a una visita guiada. L’excursió inclou transport privat d’anada i tornada i un tour pel casc històric de la mà d’un guia expert en espanyol, que et desvelarà els secrets de cada racó i t’explicarà algunes de les velles llegendes que ajuden a comprendre millor el passat històric d’aquest bellíssim lloc. Si t’interessa l’excursió i en vols saber més o la voldries contractar, prem aquí. El preu és de 75€ per contractar l’excursió.
• Amb tren: Czech Railways té trens diaris que surten cada dues hores des de l’estació de Hlavní Nádraží fins a Český Krumlov per uns 500Kc anada i tornada (el preu varia depenent del bitllet que treguis; en la seva web sol haver-hi ofertes. El trajecte dura unes 3 hores i mitja i s’ha de fer un transbord a České Budějovice.
• Amb bus: És més barat i ràpid que el tren; l’empresa privada Student Agency té autobusos diaris que surten des de l’estació de Na Knízecí a Praga (metro Anděl, línia B, a uns 20 minuts del centre de la Stare Mesto). El trajecte dura unes 3 hores i costa 200Kc (només anada). A vegades s’ha de fer un transbord a České Budějovice. Recomanem reservar-ho amb temps, perquè els autobusos s’omplen de seguida i l’horari és molt espaiat, així que pot resultar difícil coordinar-lo. La millor opció és agafar l’autobus de les 7:00, per a poder aprofitar el dia allí i no tornar massa tard a Praga.

2. Opció 2 – Karlovy Vary

Karlovy Vary és una ciutat balneari que constitueix una de les millors excursions des de Praga, de la que es troba a un parell d’hores en cotxe, molt a prop de la frontera alemanya. Es tracta d’un lloc amb una arquitectura rococó molt característica, enclavat enmig d’un entorn boscós de gran bellesa.

El balneari d’Europa

Fou l’emperador Carles IV qui va fundar la ciutat en el segle XIV i qui li va donar el seu nom. Ja llavors es coneixien les propietats de les aigües termals de la zona, que conta ni més ni menys que amb 80 fonts, el què va convertir Karlovy Vary en un destí molt sol·licitat durant segles. Quan el ferrocarril des de Praga va quedar inaugurat en el segle XIX, aquesta ciutat balneari va acabar de consolidar-se com a destí predilecte de l’aristocràcia europea. Durant aquesta època daurada es varen construïr la majoria d’edificis que podem veure avui a Karlovy Vary.

Que no t’estranyi veure a la gent pel carrer portant una gerreta de porcel·lana, ja que la utilitzen per beure d’alguna de les fonts termals de la ciutat. Nosaltres varem provar una mica d’aigua d’una d’elles i estava calenta i tenia un regust metàl·lic (moltes son fonts sulfuroses)… estàs advertit!

Hi ha una gran comunitat russa establerta a Karlovy Vary, des dels temps de la URSS, que enviava als seus funcionaris a descansar a la ciutat-balneari. És freqüent veure rètols en ciríl·lic. A més, per tota la ciutat et trobaràs a clíniques i hotels-balneari, consultes de fisioterapeutes, massatgistes i posts on es venen productes curatius fets a partir de les aigües de Karlovy Vary. Molts personatges cèlebres passaren llargs períodes a Karlovy Vary, com Beethoven i Goethe (fins i tot té la seva pròpia estàtua en la ciutat), que es tractaren amb les seves aigües medicinals.

Karlovy Vary Film Festival

Aquesta ciutat d’edificis de color pastel no és només coneguda pel seu balneari, doncs a més acull tots els anys, durant el mes de juliol, un Festival Internacional de Cinema per el que desfilen grans figures del setè art. Es tracta del Karlovy Vary Film Festival, en el que varies produccions procedents de diversos països competeixen per el Globus de Cristall a la millor pel·lícula. A més, en aquest festival també hi tenen cabuda el cinema experimental, els documentals i curts i el cine de l’antiga URSS.

Què veure a Karlovy Vary

Hi ha moltes opcions a l’hora de fer turisme a Karlovy Vary; ara t’indicarem els llocs d’interès més importants de la ciutat:

• Les columnates del Mercat (en un gran edifici de fusta blanca on es troba la font de Carles IV), la columnata del Molí (la més gran de la ciutat) i la columnata de l’Hort (junt a l’anterior, en un bonic jardí), al llarg de les que es troben totes les fonts termals l’aigua de les quals pot provar-se.
• La famosa Font de Vridlo, en el centre de la ciutat, l’orígen de la qual es situa en aquest mateix lloc.
• La Torre de Diana, un mirador junt a l’històric Grand Hotel Pupp, on s’allotgen les celebrities que acudeixen al festival de cinema. Per pujar al mirador es pot agafar un funicular.
• L’Hotel Thermal, el major centre cultural de la ciutat, que acull esdeveniments com el Festival Internacional de Cinema.
• El Teatre Municipal, un dels millors exemples d’arquitectura rococó, l’interior del qual està decorat amb pintures de Klimt.
• L’Església de Maria-Magdalena, d’estil barroc i un dels monuments més importants de la ciutat.

Com arribar a Karlovy Vary des de Praga

• Contractant l’excursió a Karlovy Vary des de Praga en espanyol i no tindràs de preocupar-te per el transport. Podràs conèixer Karlovy Vary de la mà d’un guia expert local, amb visita guiada en espanyol i temps lliure després per fer compres o gaudir de la ciutat al teu aire. Si t’interessa l’excursió i en vols saber més o la voldries contractar, prem aquí. El preu és de 55€ per contractar l’excursió.
• En tren: pots agafar el tren en l’estació central de trens a Praga (Hlavni Nadrazi), però el trajecte dura tres hores i quart i és més car que l’autobús. Entre el temps que es perd a l’anada i tornada aprofitaràs menys a Karlovy Vary que anant en autobús. Els trens de Czech Railways surten cada hora cap a Karlovy Vary entre les 5:00 i les 17:30h. Tornen cap a Praga entre les 7:00 i les 19:00h. El preu del bitllet anada i tornada és d’aproximadament 330Kc (depenent de l’horari) i et recomanem treure-te’l amb antelació des de la web de Czech Railways.
• En autobús: El trajecte en autobús dura menys que en tren (unes dues hores i quart) i és més barat que aquest. Pots treure’t els bitllets en l’estació Florenc de Praga (a uns 25 minuts a peu des de la Plaça de la Ciutat Vella, o agafant el bus nº194), per els autobusos regulars o per els de Student Agency (una agència privada), que són un xic més còmodes (ofereixen begudes i diaris a bord), encara que algo més cars. Els autobusos amb destinació Karlovy Vary de Student Agency surten cada hora (entre les 6:30 i les 21:30h) i arriben a l’estació Dolni Nadrazi. Els autobusos de tornada a Praga des de Karlovy Vary amb Student Agency surten des de les 5:00 a totes les hores en punt fins a les 20:00h. El preu del bitllet d’anada és d’uns 160Kc, però pot variar en funció de l’horari i de l’època de l’any en la que viatgem.

3. Opció 3 – Kutná Hora

Un posa els peus a Kutná Hora i el primer que pensa és com és possible que aquesta petita ciutat situada a uns 70 kilòmetres de la capital i que recorda, més bé, a un poble gran, concentri tal quantitat d’edificis històrics que l’hagin portat a ser declarada Patrimoni Mundial de la Unesco. Varies esglésies, una catedral de dimensions considerables per a un lloc on habiten poc més de 20.000 persones i una capella molt peculiar, l’inquietant Ossari de Sedlec, son només un breu resum dels motius que converteixen Kutná Hora en una de les nostres excursions des de Praga preferides.

Kutná Hora, la ciutat que li feu ombra a Praga

La resposta a la pregunta que et suggeríem al principi és senzilla: Kutná Hora conta amb tants llocs d’arquitectura majestuosa, amb tantes esglésies decorades ostentosament, perquè durant l’Edat Mitjana fou la segona ciutat més poderosa de Txequia i, sobretot, la més rica, gràcies a les mines de plata en les seves rodalies. A partir del segle XVI, successius desastres naturals, l’epidèmia de la pesta que va assolar bona part del centre d’Europa i l’extinció de les mines degut a una inundació van sumir a la ciutat en un declivi del que ja mai més es recuperaria. Avui resulta senzill apropar-se al passat esplendorós de Kutná Hora fent una volta pel seu casc antic, que a més de l’encant de les seves casetes de colors, conta amb un bon nombre de parades d’interès turístic que no et deixaran indiferent.

Què veure a Kutná Hora en un dia: 10 visites imprescindibles

Lo millor de Kutná Hora és que malgrat de la quantitat de llocs que té per veure, al ser una ciutat petita es poden visitar tots a peu i en un dia.

1.    Església de Nostra Senyora de l’Assumpció i Sant Joan Baptista del Monastir de Sedlec. La primera parada a Kutná Hora ens portarà al barri de Sedlec, situat a un curt passeig del centre, i que conta amb un parell de llocs que val la pena veure: el més famós, la capella dels ossos de Sedlec; el segon, la propera església de Nostra Senyora de l’Assumpció i Sant Joan Baptista. Anem a visitar primer aquesta església que, per les seves dimensions, bé podria exercir com a catedral. És un dels millors exemples del Gòtic en la regió de Bohèmia, i a més va ostentar el títol d’edifici religiós més alt de la República Txeca fins a la construcció de la Catedral de Sant Vito a Praga. També és una de les esglésies més antigues del país, doncs la seva fundació es remonta al segle XIII i està lligada a l’ordre del Císter. A l’entrar, no esperis la típica església gòtica plena de vidrieres i d’ambient fosc; aquí, els interiors foren restaurats i predomina un estil simple i auster amb parets i sostres apenes decorats i de color vainilla.

2.    Ossari de Sedlec (Capella de Tots els Sants). Ara sí: anem a endinsar-nos en aquest lloc que atrau milers de visitants a Kutná Hora, situat a 5 minuts a peu de l’anterior, també en el barri de Sedlec. L’Ossari de Sedlec, ubicat sota la Capella de Tots els Sants, és exactament lo què estàs pensant: un soterrani decorat amb ossos humans. Centenars de milers, per a ésser exactes: des de l’Edat Mitjana, es creu que els monjos del Císter, habitants del proper monastir, varen portar de Jerusalem un fotimer de terra procedent del Gòlgota (el lloc on es va produïr la Crucifixió) i la van llançar en el lloc on s’hi ubica la capella. Des d’aquest moment, les persones que volien ser enterrades en aquest lloc considerat sagrat començaren a contar-se per milers i els ossos es començaren a amuntegar en un cementiri que no parava de créixer. Sobre el cementiri es va erigir, durant l’Edat Mitjana, una església gòtica, lo que va implicar aixecar bona part del cementiri, per lo que es va decidir fer una capella en la part inferior per a custodiar tots els ossos desenterrats. Però a finals del segle XIX, l’acumulació d’ossos humans era tal que es va encarregar a un tallista, Frantisek Rint, que dissenyés un espai pensat per col·locar-los ordenats i de forma, diguem, més estètica. Així, al visitar avui l’Ossari de Sedlec ens trobem un lloc tètric per alguns, simplement curiós per altres, on les parets, els sostres, les làmpares, o sigui, tot, està fet amb ossos.

3.    Catedral de Kutná Hora (Església de Santa Bàrbara). Ja en el centre històric de Kutná Hora ens trobem la tercera de les nostres visites en la ciutat, la Catedral de Santa Bàrbara. Imponent i bellíssima, és una de les esglésies gòtiques més boniques de les que hem visitat per Europa i un dels millors punts des d’on fer fotos de Kutná Hora. Encara que les seves dimensions no et deixaran indiferent, l’interior és impressionant, sobre tot els sostres decorats amb motius vegetals, i també les vidrieres fetes a mà. A l’acabar de visitar la Catedral de Kutná Hora atura’t un moment a gaudir de les vistes dels entorns des d’ella. Son inoblidables!

4.    Col·legi Jesuïta de Kutná Hora. A més de la Catedral de Santa Bàrbara, ens trobem a un altre bon mirador a Kutná Hora en l’antic Col·legi Jesuïta, l’arquitectura del qual crida més l’atenció per la seva forma i dimensions que per la seva estètica, de línies simples i sense gaires ornaments (típiques de les construccions jesuïtes). Té tocs barrocs, però el més curiós és la seva forma, com et deia, perquè imita la de la lletra F, en honor als reis de Habsburg Ferdinand i Ferdinanda. Avui en dia ja no funciona com a col·legi, sinó com a museu i galeria, amb una mostra d’obres d’art que val la pena veure si tens temps suficient. Però el què més ens agrada son les vistes de Kutná Hora que s’obtenen des del passeig adjacent al col·legi.

5.    Castillet de la Plata. Amb el nom de Castillet de la Plata s’ha batejat el museu dedicat a aquest metall que durant segles fou fonamental per el desenvolupament econòmic d’aquesta zona. Recorrent el museu podem aprendre les tècniques d’extracció de la plata i conèixer en profunditat l’estreta relació entre les mines i la ciutat de Kutná Hora.

6.    Font de Pedra Gòtica. Aquesta bonica font de pedra, situada en ple casc històric, és un dels nostres monuments preferits a Kutná Hora per la integració entre la bellesa de la seva arquitectura gòtica, que recorda a un petit templet, i a la seva funció pràctica, doncs proveïa d’aigua potable a la població durant els períodes d’explotació més intensiva de les mines de plata, que dificultaven trobar aigua que fóra salubre. Construïda a finals del segle XV, fou finançada íntegrament per les classes altes de la ciutat, a l’igual que a l’Església de Santiago, i d’aquí la seva rica decoració.

7.    Casa de Pedra. Si has llegit fins aquí ja hauràs comprovat que a Kutná Hora hi ha un predomini del Gòtic en els seus edificis històrics, doncs el període de major riquesa en la ciutat va coincidir amb l’auge d’aquest estil arquitectònic. La Casa de Pedra és un dels seus millors exemples: es tracta de l’antiga residència d’una família burgesa (imagina com de rics serien per a construïr-se una vivenda que recorda a una minicatedral), decorada amb elements típics del gòtic en el seu exterior (encara que es va restaurar varies vegades en segles posteriors). En el seu interior alberga una completa exposició associada al museu del Castillet de la Plata, i que conté mobiliari, joies, vaixelles i altres objectes d’ús quotidià, fins i tot la seva pròpia bodega.

8.    Columna de la Pesta. Un dels monuments més famosos de Kutná Hora és aquesta columna barroca erigida en una cèntrica plaça de la ciutat quan la pesta fou erradicada de forma definitiva (i això no va succeïr fins al segle XVIII). Amb una alçada de quasi 20 metres i coronada per una escultura de la Verge Maria, recorda a les 6146 víctimes de la pesta en la ciutat.

9. Església de Santiago a Kutná Hora. La seva torre del campanar és visible des de qualsevol punt de la ciutat, i és que l’església de Santiago a Kutná Hora, que data del segle XIV, és una de les més riques de la zona, doncs fou un projecte de les classes nobles de la ciutat, que varen finançar la seva construcció. Està consagrada a Santiago, el patró dels miners. Una dada curiosa: en el seu disseny original contava amb dues torres iguals, però la segona torre no va arribar a construïr-se degut a la inestabilitat del terreny, plagat de zones foradades per la seva proximitat a la mina de plata.

10. Cort Italiana. La Cort Italiana és un dels llocs més especials de Kutná Hora, per la seva arquitectura i per la funció que va exercir durant segles com a Casa de la Moneda: aquí era on s’encunyaven les monedes amb la plata extreta des de les mines, i també on s’allotjava el rei quan viatjava a la ciutat per tractar assumptes polítics. Batejada com a Cort Italiana pels experts en encunyació de moneda florentins que el rei Wenceslau II de Bohèmia va manar portar al lloc, fou el centre econòmic d’una ciutat que, recordem, fou la més rica de la zona durant el segle XIII. En l’actualitat podem veure dins una exposició de monedes antigues, i també visitar algunes de les seves antigues estances.

Com arribar a Kutná Hora des de Praga

• Contractant i reservant una excursió des de Praga amb un guia de parla espanyol. Si t’interessa l’excursió i en vols saber més o la voldries contractar, prem aquí. El preu és de 57,50€ per contractar l’excursió.
• En transport públic, es pot arribar tant amb autobús (surten des de l’estació d’autobusos de Praga, Florenc, i son l’alternativa més lenta), com en tren. L’opció del tren és la nostra preferida: és l’alternativa més ràpida per arribar a Kutná Hora des de Praga i a més, la que té més encant, doncs es tracta d’un tren antic que creua, en el trajecte, alguns dels paisatges més bells del país. El tren a Kutná Hora surt des de l’estació central de Praga, Hlavní Nádrazi (a uns 18 minuts a peu de la Plaça de la Ciutat Vella, a tocar del Stare Mesto), i el viatge dura aproximadament una hora. El tren fins a Kutna Hora et deixa en les afores de la ciutat, on està l’estació, per lo que per arribar fins al casc històric tens que agafar un altre tren, un autobús o donar un passeig fins al centre. Si optes per agafar un segon tren per arribar fins als llocs turístics de Kutna Hora, has de baixar-te del tren en el que vares arribar des de Praga un cop a Kutná Hora, i agafar un altre tren cambiant d’andana. Aquest segon tren et deixa just al costat del barri de Sedlec, on es troben l’Ossari i l’Església de Nostra Senyora de l’Assumpció i Sant Joan Baptista, i la següent parada et deixa en el centre. El bitllet per anar a Kutná Hora des de Praga el pots comprar directament en l’estació de Praga (nosaltres t’aconsellem comprar-lo al dia anterior per assegurar-te de poder escollir l’horari que et vingui bé, surten més o menys a cada hora) i costa al voltant de 115Kc.

4. Opció 4 – Terezín

Aquesta última opció només us la proposo amb l’opció de contractar l’excursió des de Praga. El Camp de Concentració de Terezín és tristament conegut com el tràgic símbol de les persones que varen morir durant l’ocupació Nazi. La missió del Memorial de Terezín és recordar a les víctimes de la persecució política i racial que es va produïr durant la ocupació Nazi en les terres txeques durant la Segona Guerra Mundial.

Itinerari

Sortint del centre de Praga a les 9:00 hores ens dirigirem cap a Terezín seguint la mateixa ruta que realitzaven els trens que portaven als presoners fins al camp. Creuant el Cementiri Nacional entrarem en el camp de concentració, on realitzarem un recorregut de reflexió a través de l’itinerari que seguíen els presos a la seva arribada. Entre els punts que visitarem estan l’oficina de registre, el magatzem de roba, els patis de cel·les, el paredó d’afusellament, el complex de cementiris i la morgue. En el Museu del Gueto, podrem veure objectes i dibuixos que ens permetran conèixer com eren els dies a Terezín. Tots aquests llocs composen l’escenari del malson en la que us introduïreu gràcies a les explicacions del guia. Un cop recorregut el camp de concentració, retornarem a Praga al mateix punt de sortida.

Si us interessa aquesta quarta opció, la visita al Camp de Concentració de Terezín, prem aquí. El preu és de 56,00€ per contractar l’excursió.

Adjuntem amb un mapa de google maps la ubicació de cadascuna de les opcions respecte a Praga la capital de la República Txeca:

I fins aquí ha arribat la nostra escapada per Praga i voltants. Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.

Salut, i ens veiem de ruta…

1. Zona Museu Mucha

La zona més moderna del casc històric és Nové Mesto, la ciutat nova de Praga. Però no ens hem de deixar enganyar, doncs la construcció d’aquest barri ens trasllada fins a l’Edat Mitja, al segle XIV, quan l’emperador Carles IV va posar en marxa el que seria un dels projectes urbanístics més importants en la Europa del moment.

El rei Carles pretendia fer de Praga, a la que va convertir en capital del seu imperi, una gran ciutat, per lo que es va impulsar aquest plà de desenvolupament urbà amb l’objectiu d’atraure més població i de convertir aquesta nova zona en motor econòmic. Nombrosos comerciants i homes de negocis es varen traslladar a la Ciutat Nova, i actualment aquesta segueix sent la part de la ciutat on es concentren la majoria de les botigues i oficines. Aquesta Ciutat Nova es va estendre al voltant de les muralles de la Ciutat Vella, amb tres eixos centrals connectats entre sí: l’antic mercat de cavalls, on avui en dia s’ubica la Plaça Wenceslau; el mercat ramader, actual Plaça Carles i el mercat de fenc, avui Plaça Senovázné. L’actual Nové Mesto deu el seu aspecte a les obres de remodelació que es portaren a terme durant el segle XIX, donant orígen a nombrosos edificis d’estil art-nouveau. Per arribar al barri de Nove Mesto, nosaltres hi anirem caminant, però si veniu de lluny, el més còmode és arribar-hi utilitzant el metro, concretament la línia A (estació de Mustek) i les línies A i C (estació de Muzeum).

El nostre recorregut l’iniciarem per la zona del Museu Mucha. Aquest és un museu dedicat al pintor d’Art-Nouveau Alphonse Mucha. Es troba a la direcció del Kaunický palác (Palau Kaunicky), Panská 7 (s’hi pot arribar en metro per la línia A a l’estació de Mustek).

El Palau Kaunicky, que data del segle XVIII, acull un petit museu dedicat a l’obra de Alphonse Mucha, el gran mestre de l’art-nouveau. Es tracta del Museu Mucha de Praga, i segur que al llarg de la teva vida hauràs vist moltes vegades alguna obra d’aquest artista txec, les creacions de la qual han il·lustrat rètols publicitaris, litografies, edificis (com la Casa Municipal de Praga o una de les vidrieres de la Catedral de Sant Vito) i fins a segells.

Recordes aquells dibuixos de dones de llargues i espesses melenes, amb corones de flors i vestits vaporosos, envoltades de motius vegetals? Doncs aquí tens al seu creador. L’exposició està organitzada en cinc sales, que corresponen a cada una de les etapes de la vida artística de Mucha. Al llarg del recorregut per el museu pots admirar els esbossos, dibuixos i fotografies realitzats per el propi Mucha, així com nombrosos objectes personals que contribueixen a fer-nos una idea molt completa de la vida i obra d’aquest artista.

Hi ha una faceta menys coneguda de Mucha, que podrem apreciar visitant el museu: un marcat sentiment nacionalista, doncs el seu caràcter sempre va estar molt arrelat a la seva procedència txeca, malgrat d’haver passat exiliat varis anys de la seva vida. De fet, fou Mucha qui va dissenyar els segells i bitllets de la República Txeca instaurada en el 1918. Així mateix, el museu es projecta un documental sobre la vida d’aquest artista precursos del Modernisme. Però, val la pena visitar el Museu Mucha? Hi ha a qui li sembla que no val la pena acostar-se en aquest museu, doncs l’exposició és molt breu i està clar que hi ha molts llocs a veure a Praga, però en la nostra humil opinió creiem que val la pena dedicar-li almenys una hora (no us portarà més) a conèixer l’obra del que sens dubte és el major representant de la Belle Epoque txeca.

No està permès realitzar fotos a dins del museu. Si després de recórrer el museu et quedes amb ganes d’emportar-te un trosset de l’obra de Mucha cap a casa, en la botiga del Museu es venen tot tipus d’objectes de la marca Mucha Limited, dedicada a la seva obra. Allí hi trobaràs postals, calendaris, marcapàgines, cartells i làmines… si t’agrada l’obra de Mucha, voldràs emportar-t’ho tot!

L’horari del museu és de 10:00 a 18:00 hores. Els preus son de 240Kc pels adults i 160Kc pels nens i estudiants. Amb la Prague CoolPass tens un 20% de descompte.

Sortirem del museu en direcció sud-oest i caminarem uns 10 minuts (750 metres) fins a trobar el carrer Charvátova, on hi ha la propera atracció de la ruta. Es tracta del Cap de Kafka. Es troba en una plaça en l’encreuament entre els carrers Vladislavova i Charvátova, enfront al Centre Comercial Quadrio. Si la vols veure en moviment tindràs que anar-hi als primers quinze minuts de cada hora, quan es posa en marxa.

L’obra Frank Kafka “K” fou un encàrrec del centre comercial Quadrio en la tardor de 2014. Aquí també anem a lo gran, quasi onze metres d’alçada i unes quaranta tonelades de cap fetes d’acer inoxidable: el cap més gran de Praga. La particularitat és que les seves quaranta dues plaques horitzontals es mouen. Quin és el seu significat? Doncs sembla que representa la metamorfosis de Kafka en viu, però clar… només ho sembla perquè mai s’ha explicat. És molt semblant a una altra obra de Cerný anomenada “Metalmorphosis”, que està a Charlotte, carolina del Nord, a EEUU, encara que en aquest cas el cap és també una font.

2. Zona Plaça Wenceslau

Ens dirigim ara a la zona de la Plaça Wenceslau. Hi ha uns 500 metres de distància (uns 7 minuts a peu). En txec l’adreça és Václavské náměstí. La Plaça de Wenceslau a Praga és el centre neuràlgic de la Ciutat Nova o Nove Mesto. Realment, no té la forma habitual d’una plaça, doncs és allargada, simulant més aviat una ampla avinguda.

Al llarg de quasi un kilòmetre d’extensió es localitzen botigues, restaurants i hotels, doncs es tracta d’una de les zones amb més ambient de Praga. En aquesta plaça s’hi ubicava, des del segle XIV, un gran mercat de cavalls. La plaça pren el seu nom de Sant Wenceslau, patró de Bohèmia, l’estàtua del qual és eqüestre i la podeu veure enfront del Museu Nacional.

L’estàtua de Sant Wenceslau està realitzada en bronze i és obra de l’escultor txec Josef Myslbek. Junt a ella, l’historiador txec Alois Jirásek va llegir la Declaració d’Independència de Txecoslovàquia en el 1918. Durant finals de 1989 la plaça fou l’escenari de la manifestació que va donar començament a la Revolució del Vellut, un moviment pacífic que acabaria enderrocant definitivament al règim comunista.

Però, què pots veure en la Plaça de Wenceslau?

• El Museu Nacional de Praga, un dels més importants del país. Es troba en la part més alta de la plaça i el reconeixeràs fàcilment pel seu imponent edifici de tall neorenaixentista (més endavant el visitarem).
• El Palau Lucerna, construït a començaments del segle XX, que avui alberga un centre comercial amb uns cinemes d’estil art-nouveau realment bonics (on, per cert, es va projectar la primera pel·lícula amb sò). També és interessant donar un cop d’ull al Gran Saló, on es celebren esdeveniments de tot tipus i que té la seva pròpia sala de teatre d’estil rococó. Precisament la barreja d’estils del Palau Lucerna, procedents de diferents llocs del món, ha provocat que sigui conegut entre els locals com “el basar”.
• El Grand Hotel Evropa, també d’estil art-nouveau, doncs data de començaments del segle XX. La seva façana color mostassa es conserva en perfecte estat i gràcies a ella podem imaginar com eren els hotels aleshores, amb el seu tràfec de viatgers descarregant grans maletes a les portes d’aquest elegant edifici.

Per a recórrer la plaça, com que no és peatonal, pots començar en el Museu Nacional (metro Muzeum – línia A), que és la part més alta, baixant des d’allí per una vorera i després tornant per l’altra. També pots creuar al boulevard enjardinat que hi ha en el centre, doncs sol haver-hi posts de menjar i d’artesania. Nosaltres ho tenim clar, començarem la visita a la plaça per la seva part més baixa i en contacte amb la ciutat, visitant primer el Passatge Comercial Lucerna, on s’hi troben dues atraccions que valen la pena. L’adreça en txec és Pasáž Lucerna, Štěpánská 61, on s’hi troba una de les escultures de David Cerný preferides per nosaltres. Es tracta de l’escultura que s’anomena “Kun” (Cavall). És la nostra escultura preferida. Es tracta d’un paròdia de l’estàtua de Sant Wenceslau a cavall de la Plaça Wenceslau, un dels símbols de Txèquia. En la de Cerný, Sant Wenceslau està “cavalgant” un cavall mort boca avall, amb les potes lligades i la llengua fora.

L’obra estava pensada per a la oficina central de Correus, però el director la va refusar per ésser políticament incorrecta. Tot i això, Cerný no va deixar de fer-la. Li va trobar lloc en el passatge comercial Lucerna, junt al cinema en actiu més antic d’Europa. Podria ser interpretat com una rebel·lió cap als antics símbols que ja no tenen sentit. O més directament, un atac al llavors president (1999) anomenat també Vaclav, Wenceslau, que Cerný va qualificar com a “cretí integral”. Per cert, no ho sembla per la posició, però també és enorme: quasi 5 metres d’alt.

L’altra atracció del passatge, com hem dit, és el cinema en actiu més antic d’Europa, el Cinema Lucerna.

Continuem pujant per la plaça Sant Wenceslau fins a l’alçada de l’Hotel Jalta. Allí s’hi troba un altre museu molt singular: un búnquer nuclear de la Guerra Freda al soterrani de l’Hotel Jalta. Aprendràs sobre el regnat de 41 anys del règim comunista a Praga en un recorregut informatiu i divertit. Exploraràs alguns dels llocs de l’era comunista i escoltaràs les tècniques d’espionatge de l’era de la Guerra Freda. Explora la història del comunisme a Praga i coneix els plans secrets dels soviets per a una guerra nuclear. Rep informació d’un guia local amb coneixements. Aprèn sobre esdeveniments importants, històries fascinants, propaganda soviètica i plans de guerra nuclear. Visita un veritable búnquer nuclear construït en la dècada de 1950.

Si us vé de gust i disposeu de temps, us recomano que el visiteu. Nosaltres no ho varem fer. Varem continuar per la Plaça Sant Wenceslau fins a trobar-nos amb l’impressionant edifici del Museu Nacional de Praga, i aquest sí que el vàrem visitar. Totes les capitals tenen un gran museu i Praga no anava a ser menys. El Museu Nacional de Praga és el major de tota la República Txeca i, sens dubte, el més important dels Museus de Praga. Fundat a començaments del segle XIX gràcies a les donacions de varis aristòcrates txecs, el seu artífex fou l’arquitecte Josef Schulz, el mateix que va portar a terme les obres del Teatre Nacional. L’edifici principal del museu està en l’extrem més alt de la Plaça de Wenceslau, i el reconeixeràs ràpidament per la seva façana de tall neo-renaixentista. El vestíbul del museu alberga un panteó dedicat a alguns personatges cèlebres, coneguts com el Panteó de la Fama.

Si et fixes bé en la façana del museu principal, apreciaràs les marques de trets que deixaren els tancs durant la Primavera de Praga, un moviment a favor de l’oberturisme polític que va tenir lloc en 1968 i que fou aixafat per les tropes de la URSS després de la firma del Pacte de Varsòvia. El Museu Nacional de Praga conta amb una exposició permanent molt àmplia i variada, que abarca totes les etapes de la història txeca, així com vàries disciplines d’estudi: la palentologia, la mineralogia, zoologia, antropologia, arqueologia, numismàtica, etc… Aquest eclecticisme es deu a que realment el museu està format per vàries institucions: el Museu Txec de Música, el Museu de Ciències Naturals, el Museu d’Història, la Biblioteca del Museu Nacional i el Museu Náprstek.

És, per tant, un museu olt complet. Però com podràs imaginar, recórre’l sencer et pot portar moltes hores, tenint en compte que la col·lecció està dividida en varis edificis, així que si tens poc temps t’aconsello ser selectiu i anar directament als museus associats que més t’interessin. Però, val la pena visitar el Museu Nacional de Praga? Depèn dels gustos personals de cadascú. A nosaltres ens agraden els museus, sobretot quan son tant variats com aquest, doncs sempre constitueixen una experiència d’aprenentage interessant. També ens sembla un lloc magnífic per els que aniran a viatjar a Praga amb nens, doncs segur que gaudiran molt amb l’exposició zoològica o la de minerals.

Tanmateix, si estaràs pocs dies a Praga, t’aconsellem que millor els dediquis a recórrer altres llocs i aprofitis per visitar algun museu més petit però igualment representatiu, com per exemple, el Museu Mucha, que et prendrà menys temps. No obstant, si tens temps de sobres en el teu viatge a Praga, pots acostar-te a visitar-lo, doncs ja solament l’edifici és impressionant, i també sobretot, per les seves vistes ja que està ubicat en una posició com de mirador natural sobre la ciutat.

L’horari de visita és de 10:00 a 18:00 hores. El preu de l’entrada varia en funció del museu associat al Museu Nacional que visitem (oscil·la entre 40Kc i 260Kc). Amb la tarja Prague CoolPass l’entrada és gratuïta.

Al costat del Museu Nacional de Praga s’hi troba l’Òpera Estatal de Praga, un esplèndid auditori d’estil rococó, amb un exterior completament neoclàssic. L’edifici, però, no es pot visitar, ens haurem de conformar amb els exteriors, o si volem assistir a una representació…. La direcció de la mateixa és Wilsonova, 4.

A finals del segle XIX va néixer l’Òpera Estatal de Praga, que fou construïda com a resposta al seu rival el Teatre Nacional. En ella es representen òperes de tot tipus, especialment italianes, i també espectacles de ballet. És freqüent veure en la seva programació obres tant reconegudes com Turandot, Nabucco, La Traviata o Carmen. El seu auditori d’estil rococó està reconegut com un dels més bonics d’Europa i el fris neoclàssic que decora la façana frontal, on estan representats déus clàssics com Dionisos i la musa Talía, la converteix en un dels edificis més bells de Praga.

“El Nou Teatre Alemany” fou el nom amb el que es va conèixer en el seu orígen a l’Òpera Estatal, doncs fou la comunitat alemanya resident a Praga qui va finançar i encarregar el projecte a uns arquitectes vienesos, amb la idea d’emular els grans i elegants teatres de la capital austríaca i sobretot de tenir un espai on es representéssin òperes en el seu idioma natal. L’Òpera Estatal s’inauguraria sota el nom de Nou Teatre Alemany el 5 de gener de 1888 amb una obra de Wagner, com no podia ésser menys. A partir de 1945, amb el final de la Segona Guerra Mundial, els alemanys deixaren de fer-se càrrec del teatre i aquest va quedar en mans del govern txecoslovac. L’òpera recuperaria el seu protagonisme gràcies a la iniciativa d’un grup d’artistes locals, que el van rebatejar com a Teatre 5 de Maig i el varen dedicar a representar obres d’avantguarda que es consideraven “massa modernes” per el conservador Teatre Nacional. Amb el temps, la Òpera fou renombrada com Teatre Smetana i es va convertir en escenari per excel·lència de les companyies de ballet que arribaven a Praga, degut a les dimensions del seu escenari. Per fi, amb la caiguda del règim comunista en 1989, el teatre fou renombrat com Òpera Estatal de Praga, passant a conèixer-se definitivament amb la seva denominació actual. Per visitar-la s’ha d’adquirir l’entrada a algun dels seus espectacles, ja que no es pot recórrer per lliure.

Encara que la Òpera Estatal fou remodelada a finals del segle XIX i durant els anys seixanta del XX, s’han conservat fins avui alguns elements originals com els estucs daurats, les pintures de l’auditori, el teló i els canelobres.

Hi ha representacions diàries que comencen entre les 19:00 i les 20:00 hores. Els preus de les entrades oscil·len entre 300 i 1200Kc (depenent del seient).

3. Zona Teatre Nacional

Vista per fora l’Òpera Estatal de Praga ens desplaçarem a la zona del Teatre Nacional, el qual es troba a uns 20 minuts a peu. Pel camí, veurem el Teatre Estatal de Praga, que es troba a 1 kilòmetre de l’Òpera, desfent tota la longitud de la Plaça de Wenceslau. Es tracta d’un edifici de 1783 depenent del Teatre Nacional. Va ser on Mozart va estrenar l’Òpera Don Giovanni.

El magnífic teatre de l’any 1783 fou construït en l’estil classicista i s’ha mantingut fins avui en el seu estat quasi original. La seva història està inseparablement unida al talent del músic Wolfgang Amadeus Mozart (sobretot l’estrena mundial de la seva òpera Don Giovanni que segueix inclosa en el seu repertori). El Teatre Estatal forma part institucional del Teatre Nacional, i en la seva escena actuen companyies de drama, òpera i ballet. Tampoc es pot visitar per lliure, haureu d’assistir a una representació per fer-ho.

Inaugurat en l’any 2001, el museu consta de vàries sales (però no és excessivament gran) classsificades cadascuna d’elles entorn a un tema central: “Orígens”, “El somni del Comunisme”, “La Realitat”, “El malson” i la “Revolució del Vellut”. En elles es recorren els anys compresos entre 1948, amb la instauració del model polític de la URSS, fins al 1989, quan la Revolució de Vellut va acabr amb el règim comunista. Les sales del museu inclouen panells explicatius en castellà al llarg de tot l’itinerari. A més, hi ha una sala de cinema on es projecten documentals i pel·lícules.

Ens sembla molt interessant la part dedicada a la propaganda del règim, i també les explicacions sobre la policia secreta i els mitjans utilitzats per exercir la censura, incloent una representació a escala real d’una sala d’interrogatoris. En el museu s’exhibeixen dues estàtues de Lenin i de Marx que ocuparen, en el seu dia, un lloc en els carrers de Praga i que fóren retirades amb la implantació del règim democràtic, També hi ha una reproducció de l’aula d’una escola comunista, de gran ajuda per a conèixer el dia a dia dels txecs sota aquest sistema polític.

Encara que és l’únic museu de Praga dedicat exclusivament a l’anàlisis del sistema comunista i recórrer-lo sencer no et porta més d’una hora, no el considerem imprescindible, ja que el seu preu és elevat i hi ha plans més interessants. Si t’agrada aquest període, visitar el museu és la millor manera de conèixer uns anys convulsos i decisius per el futur de la República Txeca, el present de la qual ha quedat irremediablement marcat pels esdeveniments que varen tenir lloc durant aquests anys.

L’horari del Museu és de 9:00 a 21:00 hores tots els dies. Els preus son de 290Kc pels adults, 270Kc pels jubilats majors de 65 anys, 250Kc pels estudiants, i entrada gratuïta pels nens menors de 10 anys.

Nosaltres continuem amb la passejada i ara ens acostem al Teatre Nacional de Praga pel carrer Narodní. Per arribar al Teatre Nacional també es pot fer amb metro (línia B a l’estació de Mustek) i amb tramvia (nº6, 7, 9, 10, 14, 16, 17 i 18 (parada de Národní divadlo). En la capital txeca hi ha moltes, moltíssimes coses per fer a part de passejar pels carrers de la ciutat i visitar els monuments més importants. Un bon pla pot ser per exemple, veure una obra de teatre en un edifici històric, com el magnífic Teatre Nacional de Praga, on també hi tenen lloc espectacles d’òpera i ballet.

Es tracta d’un edifici que s’ha convertit en tota una institució cultural en la ciutat, doncs durant dècades fou l’impulsor del manteniment de les arts escèniques txeques i avui en dia està considerat el principal centre d’òpera de la República Txeca. A mitjans del segle XIX la classe política de Praga va sol·licitar al parlament la creació d’una òpera nacional. Uns anys després el projecte va començar a prendre forma i es varen recaudar els fons necessaris per a portar-lo a terme gràcies a la feina propagandística de varis artistes txecs i l’aportació individual de tots els habitants de la ciutat. Per decorar l’interior es va convocar un concurs i, finalment, el teatre va quedar inaugurat la nit del 11 de juny de 1881, amb presència reial inclosa.

Tanmateix, apenes un parell de mesos després la tragèdia es va acarnissar amb el teatre, doncs un incendi va destruïr l’escenari i part de l’edifici. La tristesa dels habitants de Praga per la pèrdua del seu recent inaugurat teatre fou tal que començaren una campanya de mobilització per recaudar fons i reconstruïr-lo. D’aquesta forma, uns mesos després, l’arquitecte Josef Schulz va donar forma a un nou teatre, aprofitant per ampliar el que quedava de l’original dissenyat per el jove professor d’enginyeria Josef Zítek. Dos anys després el teatre Nacional tornava a obrir les seves portes, amb la mateixa òpera amb que s’havia estrenat en el 1881, “Libuse”(es veu que els txecs no son molt supersticiosos). L’elecció d’aquesta òpera no fou casual. Composta especialment per a la inauguració del teatre, està molt relacionada amb el sentiment nacionalista que caracteritzava a Praga en aquells anys del segle XIX, quan lluitava per lliurar-se de l’influx dels Habsburg. Libuse és una heroïna llegendària txeca.

Encara que el propi edifici del Teatre Nacional destaca en el paisatge urbà de Praga, el millor està de portes endins: un grandiós auditori coronat amb una cúpula daurada on varies pintures representen figures femenines relacionades amb el món de l’art.

Durant el 1989, el teatre va servir com a amagatall per els manifestants que lluitaven a favor de la caiguda del règim comunista; també va servir com escenari per assamblees i reunions polítiques que culminarien amb el nomenament d’un nou president txec (Vaclav Havel). Actualment el Teatre Nacional conta amb altres dos edificis històrics apart del del propi teatre: es tracta de l’Òpera Estatal i del Teatre Kolowrat.

L’horari de la taquilla del teatre nacional és tots els dies de 10:00 a 18:00h, i hi ha representacions de ballet, teatre i òperes diàries entre les 14:00 i 19:00 hores. Els preus de les entrades per el Teatre Nacional oscil·len entre les 50 i 980Kc, depenent del seient escollit. No hi ha possibilitat de fer visites lliures per l’interior del teatre.

Conformats de veure’l per fora i un cop l’hem envoltat, la nostra ruta continua ara fins a trobar-nos amb dos cafès històrics ubicats al costat del pont Most Legií (Pont de la Legió). Es tracta dels Cafès Savoy i el Cafè Slavia.

4. Zona Casa Dansant

I finalment, baixem per la riba est del riu Moldava en direcció sud, i ens trobarem amb el millor exponent de l’arquitectura moderna de Praga, la Casa Dansant. Es tracta de la imatge icònica de la Praga moderna. La direcció de la casa és Jiráskovo náměstí. Nosaltres hi arribarem a peu des del Teatre Nacional (son uns 10 minuts, uns 700 metres de trajecte), però si véns de lluny pots agafar el metro (línia B estació de Karlovo náměstí) o el tramvia (nº22 parada de Karlovo náměstí). La Casa Dansant de Praga es troba creuant el Pont Jiráskuv, a les ribes del riu Moldava. És un dels seus edificis més joves, doncs fou construïda a finals dels anys noranta, i tanmateix s’ha fet un forat entre les moltes esglésies i ponts medievals de la ciutat, convertint-se en un dels seus llocs més emblemàtics.

D’estil deconstructivista, la Casa Dansant està composta per dos edificis entrellaçats: el primer és una torre de vidre que s’estreny cap a la meitat; el segon és fàcilment reconeixible per les seves finestres no alineades i les seves formes corbes, que contrasten amb les cases adjacents. En el seu dia, els arquitectes artífexs de la Casa Dansant la rebatejaren com “Fred&Ginger” per la semblança de la seva forma amb les figures d’aquests famosos ballarins de Hollywood, que protagonitzaren tants musicals. El solar on avui s’ubica aquest curiós edifici va estar ocupat abans de la Segona Guerra Mundial per una casa senyorial que va quedar arrasada després dels bombardejos sobre la ciutat. L’espai va quedar buit fins que en els anys noranta el va comprar el grup ING, que va encarregar a l’arquitecte estadounidenc Frank Gehry el disseny d’un edifici que es convertís en símbol de Praga.

Amb la col·laboració del txec Vlado Milunic, Gehry va portar a terme aquest polèmic projecte, per el que ambdós arquitectes varen gaudir de total llibertat artística. Diem polèmic perquè, en el moment de la seva construcció, els veïns de la zona protestaren davant la idea de tenir un edifici deconstructivista en un barri farcit de cases barroques i modernistes, alegant que trencaria totalment amb l’estètica predominant en el barri. Per a l’èxit del projecte fou fonamental el recolzament del president txec aleshores, Václav Havel, veí del barri, que confiava en que la construcció de la Casa dansant dotaria d’un nou espai cultural de la zona, contribuïnt a revitalitzar-la. No s’equivocava, doncs malgrat dels enormes costos del projecte degut a les complicacions tècniques de construïr un edifici d’aquestes característiques, la Casa Dansant acabaria convertint-se en un dels edificis moderns més estimats de Praga, guanyadora de varis premis d’arquitectura. Actualment, la Casa Dansant alberga varies oficines, botigues i un restaurant des del que es gaudeix d’una bona vista panoràmica de Praga. T’aconsellem que no et perdis aquest edifici que sembla contonejar-se entre les façanes del segle XIX que l’envolten.

A l’edifici hi ha un mirador i el seu accés val uns 70Kc, però si vas al bar de la terrassa de l’àtic només hauràs de pagar una consumició i tindràs les vistes per a tu sol.

La nostra ruta continua 250 metres més a l’est per l’avinguda Resslova, on ens trobarem a l’església de Sant Ciril·li i Sant Metodi. És una església ortodoxa amb una gran història de la Segona Guerra Mundial. Es tracta de la Principal església ortodoxa de l’antiga Txecoslovàquia.

L’Església de Sant Ciril·li i Sant Metodi, protagonista d’un dels episodis més sonats de la Segona Guerra Mundial, quan varis soldats contraris al nazisme es varen atrinxerar en ella després d’assassinar el governador nazi de la República Txeca, Reinhard Heydrich. Fóren descoberts pels alemanys i després d’una ferragosa resistència varen acabar per suïcidar-se, però encara es poden veure les restes de metralla en els murs de l’església. Avui, l’església alberga un petit Museu de la Resistència.

5. Altres

En funció de com portem la ruta del dia d’avui, ara farem una cosa o una altra. La intenció és acabar el dia amb qualsevol de les tres opcions que ara us presentarem. Passem a exposar-vos-les i que cadascú esculli la que cregui més convenient, com si se’n volen fer dues si es té temps. Aquestes son les tres opcions per acabar el dia d’avui:

• Letna Park: Parc amb imatges icòniques de vistes panoràmiques de la ciutat
• Torre de televisió de Zizkov: Torre de 70 metres, construïda al 1990 i decorada per David Cerný. Es pot pujar a la plataforma d’observació
• Vysehrad: Turó on va néixer Praga, al sud de la Ciutat Nova. Castell fortificat amb museu, passatges ocults, terrenys extensos i restes d’una basílica medieval.

Letna Park

Si escollim acabar el dia al Letna Park, haurem d’agafar el tramvia nº17 a la parada de Jíraskovo Námestí, al costat del pont amb el mateix nom, i fer un trajecte de 8 minuts creuant el pont Cechuv Most. Després de creuar-lo, ja haurem arribat a la parada de Cechuv Most i podrem entrar al parc. És una ruta d’accés molt senzilla des de les immediacions de la Casa Dansant.

El parc de Letná forma part de la immensa zona verda que s’extén per la riba esquerra del Moldava, des del jardí Kinský, en el barri de Smíchov, fins a Holešovice, passant per Petrín, els jardins del castell de Praga i Chotkovy sady. Amb la seva situació ideal dominant el centre històric, el parc de Letná és imprescindible per els turistes i per els habitants de la ciutat, que vénen a qualsevol hora del dia o de la nit en busca de vistes incomparables cap a la ciutat bulliciosa i l’apacible Moldava, amb els seus nombrosos ponts. El parc de Letná sempre té visitants, sobretot quan fa bon temps. Gràcies a la seva superficie plana i a la seva densa xarxa de camins asfaltats, el parc Letná i l’enorme explanada contigua son llocs als que acudeixen molts runners i patinadors. Al capvespre, predominen aquells que vénen a assaborir una cervesa en els molts quioscos i terrasses del parc.

El parc està dominat per un metrònom de volor vermell, erigit en el lloc on es va alçar entre 1955 i 1962 el conjunt escultural més gran d’Europa: el monument a la història de Stalin, conegut popularment com “la cua de la carnisseria”. Tanmateix, aquesta estàtua de pedra no va durar molt en aquest emplaçament privilegiat, ja que després de la crítica de Kruschev al culte de la personalitat de Stalin, els camarades txecoslovacs varen decidir dinamitar el monument. Des de 1991, el pedestal fins llavors desert, fou ocupat per un metrònom gegant anomenat la “màquina de viatjar en el temps”. Aquesta instal·lació, pensada com a provisional amb motiu de l’Exposició Universal de Praga, aquí s’ha quedat fins avui. L’esplanada situada darrera del metrònom ha estat confiscada pels aficionats al skateboard i als patins.

Un altre punt interessant del parc de Letná és el carrussel més antic d’Europa. Data de finals del segle XIX i està equipat amb 4 cochets i 19 cavalls revestits amb autèntica pell de cavall. Per desgràcia, no està obert al públic ja que està sent restaurat. És d’esperar que aviat torni a estar obert. Al fons del parc de Letná es troba una construcció en forma de torre un xic especial: es tracta del pavelló Hanavský, instal·lat en aquest lloc després de l’exposició aniversari de 1891. Havia estat la representació de la fàbrica siderúrgica Komarenské železarný del príncep Hanavský, de qui va agafar el nom.

El parc ens ofereix imatges icòniques de la ciutat de Praga…

Per tornar cap al centre de la Ciutat Vella, el millor que podem fer és fer una passejada de 20 minuts que ens farà creuar el Cechuv Most i entrarem en el Stare Mesto de la ciutat. Valdrà molt la pena aquesta ruta a peu.

Torre de televisió de Zizkov

Aquesta torre presumeix de ser l’edifici més alt de tota Praga, amb 215 metres. Està un xic allunyada del centre, per lo que les vistes no son tant “monumentals” com des d’altres miradors de Praga, però si tens temps suficient en el teu viatge et pots apropar i pujar al mirador situat a la meitat d’aquesta curiosa torre per la que trepen varies escultures de bebès de David Cerný.

Els “Miminka”, els bebès que trepen per la Torre Zizkov, son una de les obres més conegudes de David Cerný. Tretze estàtues de bebès gegants, sense cara i gatejant per les columnes de la torre, alguns en plena escalada i altres ja en descens. Varen aparèixer com a part d’una intervenció temporal al 2000 i, un any després, tornaren a la torre per quedar-se.

Aquesta és una de les obres de David Cerný a Praga. Els bebès medeixen 3,5 metres de llarg i 2,60 metres d’alt i, des del 2019, pesen 350Kg!. Els varen canviar aquest any, els originals del 2000 pesaven “només” 190kg. Es tracta d’un dels miradors de Praga que ja s’han convertit en un clàssic. És el que té l’horari més ampli, ja que hi pots pujar tots els dies de les 9:00 a les 24:00h. Això sí, l’entrada és un xic cara, ja que val 300Kc pels adults, 250Kc per l’entrada reduïda (nens i estudiants) i 640Kc per a les famílies. La distància a la ciutat fa que hi hagi molta Praga nova en la vista, almenys així es veu a les fotos.

Per arribar a la torre en el barri de Zizkov, des de la zona de la Casa Dansant, el millor que pots fer és anar a buscar la parada del tramvia de “Jiráskovo náměstí”, i agafar el tramvia nº5 que passa cada 10 minuts aproximadament. Farem un trajecte amb tramvía d’unes 9 parades i uns 15 minuts fins a baixar-nos ja en el Barri de Zizkov en la parada de “Olsanské námestí”. Des d’aquí encara faltarà caminar uns 10 minuts cap a l’oest, amb la torre ben visible davant nostre. Per tornar cap al Centre de la Ciutat Vella, podem variar de mitjà de transport i podem agafar el metro i concretament la línia A, anant a buscar la parada de “Flora” a uns 15 minuts de la torre, i baixarem a la parada “Mustek”, a 6 minuts de la Plaça de la Ciutat Vella (el trajecte que haurem fet amb el metro serà d’uns 6 minuts).

Vysehrad

La nostra intenció és passejar per Vysehrad, el turó on va néixer la ciutat de Praga. Una fortalesa, un parc, una església, un cementiri… Recorrerem el turó de Vysehrad, un dels recintes emmurallats més importants de Praga. Vysehrad és una de les ciutats originàries de Praga. Durant la segona meitat del segle XI i en la primera meitat del segle XII el castell de la ciutat fou ocupat per els prínceps premislites. El seu nom en català significa “Castell en les alçades”.

Segons l’antiga llegenda, Vyšehrad fou la primera seu dels prínceps txecs i de la llegendària princesa Libusa. Les investigacions demostren que la fortificació fou construïda a principis del segle X, després que el Castell de Praga. Des del punt de vista turístic és la zona de Praga menys coneguda, ja que la majoria de les guies ni tant sols la mencionen en les seves pàgines. Els punts d’interès més importants que veure a Vyšehrad son:

• La Fortalesa de Vyšehrad
• L’església de Sant Pere i Sant Pau: degut a un incendi, fou reconstruïda a finals del segle XIX en estil neogòtic
• El Parc Vyšehrad: Tot l’interior de la fortalesa és una de les zones verdes més famoses de Praga, hi ha parcs, gronxadors, bars i restaurants
• Cementiri de Vyšehrad: Construït al 1869, és el lloc de descans d’un gran nombre de personatges famosos.

És recomanable visitar Vyšehrad? Encara que no es pot catalogar d’imprescindible, si teniu varis dies a Praga pot ser una bona forma de relaxar-se. El passeig pels seus jardins és molt agradable.

Per arribar a Vysehrad des de la zona de la Casa Dansant és molt fàcil, només hem d’agafar el tramvia nº7 que passa per Jíraskovo námestí i va cap al sud seguint el Moldava (la parada del pont de Jiráskuv most) i baixar-nos a Výton. Des d’allí haurem de caminar uns 20 minuts fins a dalt del turó. Per tornar de Vysehrad fins al centre de l’Stare Mesto, el millor és agafar el tramvia 18 des de la parada d’Albertov fins a la parada de Národní trída que es troba situada a uns 8 minuts de la Plaça de la Ciutat Vella de Praga.

Adjuntem amb un mapa de google maps l’itinerari peatonal que hem realitzat en el dia d’avui, amb el marcatge dels principals monuments i atraccions (els desplaçaments amb tramvia google els marca peatonalment / he col·locat les tres opcions del final del dia seguides):

1. Barri Jueu Josefov

Ens llevarem ben d’hora per anar-nos-en a peu a visitar i passejar pel barri jueu de la ciutat de Praga, ubicat a tocar de l’Stare Mesto. El barri jueu se’n diu Josefov. El Josefov és l’antic barri jueu de Praga, i és un dels barris més apassionants de la ciutat. S’hi arriba fàcilment a peu des de la Plaça de la Ciutat Vella. Si veniu de més lluny hi ha la possibilitat d’arribar-hi amb metro per la línia A (estació de Staroměstská). Realment, ja no existeix un barri jueu com a tal a Praga, doncs durant els segles XIX i XX aquesta zona es va veure afectada per les obres de sanejament que es realitzaren per tota la ciutat, lo qual es va endur per endavant les velles cases jueves.

Avui en dia de tot plegat queda el Cementiri Jueu, un dels més impressionants d’Europa, i les sis sinagogues que es varen mantenir en peu. La comunitat jueva de Praga fou una de les majors d’Europa, arribant a assolir els 180.000 components. La seva presència en la ciutat es remunta al segle X, quan es va establir en els voltants de la Ciutat Vella, i des del segle XVIII va gaudir de l’estàtus d’autonomia amb la seva pròpia jurisdicció. Aquesta petita ciutat jueva va sofrir amb major incidència que altres zones de Praga, doncs al llarg dels segles es va veure sotmesa a persecucions i inclús expulsions i massacres.

Però no tot fou negatiu, ja que durant el regnat de Josep II el barri jueu va experimentar un creixement comercial tal que fou rebatejat amb el nom del monarca que havia fet possible la integració dels jueus en la ciutat. Des de llavors, el barri jueu seria conegut com a Josefov. Malgrat tot, bona part del barri fou derruïda durant el segle passat, per lo què no esperis veure el típic call jueu com en altres ciutats d’Europa, sinó més bé un barri ple d’edificis moderns en el què encara podem entreveure alguns vestigis del passat jueu que el va caracteritzar durant molt de temps.

Aquests son els llocs d’interès que no et pots perdre en el Josefov de Praga. Per una banda hi ha les 6 sinagogues:

• La Sinagoga Alta, que data del segle XVI
• La Sinagoga Vella-Nova, gòtica, que data del segle XIII, lo que la converteix en una de les més antigues d’Europa.
• La Sinagoga Klausen, d’estil barroc
• La Sinagoga Maisel, que actualment alberga un museu
• La Sinagoga Espanyola, d’estil morisc, en la que es varen refugiar els jueus expulsats pels Reis Catòlics a finals del segle XV.
• La Sinagoga Pinkas, transformada en un monument homenatge a les víctimes del nazisme, els noms de les quals estan gravats en les parets.

Per altra banda, hi ha el Cementiri Jueu de Praga, format per centenars de sepultures que s’amunteguen caòticament configurant un dels cementiros més peculiars i captivadors d’Europa. A més, en el teu passeig per el barri jueu de Praga no et pots perdre:

• La Plaça de Franz Kafka, on es troba la casa en la que va néixer l’escriptor
• L’Ajuntament, símbol del gueto jueu de Praga.

Començarem amb la visita a les sis sinagogues. Les Sis Sinagogues de Praga encara es mantenen en peu en el cor del barri jueu de Praga, algo que podria semblar-nos sorprenent tenint en compte que la ciutat fou ocupada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. El motiu de que aquestes sinagogues es conservéssin és bastant sinistre, doncs els nazis pretenien convertir la zona en un museu sobre aquella “raça extinta” que, estaven convençuts, acabarien sent els jueus.

Afortunadament, les sinagogues s’han preservat en bon estat i avui podem visitar-les comprant una entrada conjunta que serveix per a totes menys per a la Sinagoga Vella-Nova (que s’ha de pagar a part), incloent també l’entrada al cementiri jueu de Praga. Amb l’entrada vé un mapa perquè facis el recorregut sense perdre’t. Passem a explicar-les cadascuna d’elles:

Sinagoga Espanyola

La Sinagoga Espanyola enlluerna. És la més impressionant de les sis pel seu interior, decorada amb motius moriscos que recorden a l’Alhambra de Granada (d’aquí la seva denominació com “espanyola”). Prop d’aquí pots fer-te una fotografia amb l’habitant més cèlebre de Praga, doncs junt a la sinagoga hi ha una estàtua de Kafka.

En la part superior hi ha un petit museu bastant interessant, amb documents, fotografies i objectes relacionats amb la història dels jueus de Praga.

Sinagoga Pinkas

La Sinagoga Pinkas és un monument en homenatge a totes les víctimes txeques de l’Holocaust, els noms de les quals (quasi 80.000) cobreixen les parets convertint el lloc en l’epitafi més llarg del món.

Sinagoga Maisel

La Sinagoga Maisel és senzilla en el seu exterior però plena de tresors històrics en el seu interior, doncs com a part del Museu Jueu guarda antics llibres, objectes decoratius, joies i altres tipus d’objectes relacionats amb la vida quotidiana dels jueus del barri. Fou construïda a finals del segle XVI com a sinagoga privada per l’alcalde de la ciutat jueva, autònoma aleshores, Mordecai Maisel.

Sinagoga Alta

La Sinagoga Alta data del segle XVI i conta amb dos pisos d’estil renaixentista, on s’hi alberga part de la col·lecció del Museu Jueu. En el seu orígen formava part de l’Ajuntament, al que estava adossada.

Sinagoga Vella-Nova

La Sinagoga Vella-Nova data del segle XIII. En ella es custodia una col·lecció d’objectes religiosos jueus. Durant molt de temps fou la sinagoga més important de Praga, i a dia d’avui és la més antiga d’Europa encara en funcionament. Explica la llegenda popular que en l’àtic de la Sinagoga Vella-Nova s’amaga el cos inert del Golem, esperant a ésser despertat.

Sinagoga Klausen

La Sinagoga Klausen conta amb una impressionant col·lecció de textes en hebreu i amb una exposició permanent sobre les tradicions i costums jueves.

Els horaris per visitar les Sinagogues son tots els dies menys el dissabte (tancat), de 9:00 a 18:00h. S’ha de comprar una entrada Combinada pel Museu Jueu de Praga, que inclou les sinagogues (excepte la Sinagoga Vella-Nova) i el cementiri jueu de Praga, i val uns 330Kc pels adults, 220Kc pels nens i estudiants i entrada gratuïta pels menors de 6 anys. Per entrar a la Sinagoga Vella-Nova val 200Kc pels adults, 140Kc pels nens i estudiants, i entrada gratuïta pels menors de 6 anys. Amb la tarja Prague CoolPass tens l’entrada gratuïta a tot arreu.

Vistes les Sinagogues, ens n’anem a visitar el Cementiri Jueu amb la mateixa entrada combinada. Es troba a U Staré školy 1 (al costat mateix de les sinagogues). El cementiri jueu de Praga és una visita obligada a la ciutat. No es tracta d’un cementiri monumental ni envoltat d’exhuberants jardins, com altres cementiris europeus. Tampoc conté tombes ostentoses ni, òbviament, corones de flors sobre les sepultures, sinó petites pedres, seguint la costum jueva.

Aquí, les lápides de pedra s’amunteguen unes a sobre de les altres de forma desordenada, a causa d’aquesta vella norma jueva que impedeix eliminar les antigues tombes. Així, entre els segles XV i XVIII s’anàren realitzant uns enterraments sobre altres fins a arribar inclús a dotze nivells en alguns punts. Durant varis segles, aquest fou l’únic lloc on es podien enterrar-se els jueus de Praga, i tenint en compte que estem parlant d’una comunitat de quasi 200.000 persones, s’entén la costum de tapar amb terra nou les tombes i construïr altres a sobre. La tomba més antiga és la del rabí Avigdor Kara, tal com testifica la seva làpida, que data de l’any 1439. La més recent és la tomba de Moses Beck, de l’any 1787. En total, el cementiri jueu alberga unes 12.000 làpides i es calcula que allí estan enterrades aproximadament unes 100.000 persones.

Si t’interessa la història dels jueus a Praga i vols conèixer un altre cementiri jueu, pots visitar el Nou Cementiri Jueu de Praga, on està sepultat Franz Kafka. El vell cementiri jueu conta amb alguns enterraments de persones cèlebres:

• David Oppenheim, famós rabí de Praga durant el segle XVIII
• David Gans, historiador i astrònom jueu. En la seva tomba es va utilitzar per primera vegada l’Estrella de David com emblema de la comunitat jueva.
• El rabí Judah Loew, filòsof jueu conegut com “el Maharal de Praga” al que se li atribueix la invenció de la llegenda del Golem. La llegenda del Golem és, probablement, la més famosa del folclore popular de Praga. S’explica que el Golem era una espècie de gegant de fang que actuava de forma autòmata, ajudant als jueus de Praga a defensar-se de les persecucions.
• Mordecai Maisel, un líder de la ciutat durant el segle XVI, responsable de la construcció de la sinagoga que porta el seu nom.

Et recomanem que no et perdis la visita al Cementiri Jueu de Praga, un lloc una mica sinistre, on les males herbes creixen salvatges en els pocs forats lliures que queden entre les làpides plenes de còdols, contribuïnt a aquesta atmosfera tant particular que envolta tot el lloc. La visita apenes et portarà mitja hora, i encara que l’entrada és un xic cara (però inclou també la visita a les sinagogues jueves) i s’ha de pagar un permís a part si vols fer fotos, estem segurs de que les sensacions que et provocarà aquest lloc faran que no te’n penedeixis de visitar-lo. S’accedeix al cementiri jueu des de la Sinagoga Pinkas, que acull un memorial en record de les víctimes de l’Holocaust.

L’horari de visita del cementiri és com el de les sinagogues, de dilluns a diumenge (dissabtes tancat) de 9:00 a 18:00 hores, i el preu s’inclou a l’entrada combinada que hem explicat per a les sinagogues.

2. Malá Strana prop del riu

Visitat el Barri Jueu, ens desplaçarem tot passejant fins al Barri de Malá Strana, i…creuarem el Pont de Carles per tercera vegada!

El barri de Malá Strana a Praga (que traduït significa algo així com “ciutat petita”) és el barri amb més encant de la ciutat. Situat als peus del castell, també és un dels més antics, doncs els seus edificis han resistit bastant bé el pas del temps i és un plaer passejar pels seus carrers fixant-nos en les façanes de colors vius que encara conserven aquest tint antic. El centre de Malá Strana és la Plaça Malostranské náměstí, al voltant de la qual es distribueixen la resta de llocs d’interès del barri. Els orígens d’aquest barri es remonten ni més ni menys que al segle VIII, quan havia un mercat establert en aquest lloc. Amb el temps, molts artesans (sobretot d’orígen alemany) s’anaren establint aquí, fins que la zona va rebre els privilegis d’una ciutat independent en el segle XIII.

El barri va començar a créixer després del famós incendi de 1541, quan un bon nombre de nobles es va instal·lar a Malá Strana degut a la seva proximitat al castell. Molts d’aquests palaus de talla renaixentista podem admirar-los encara avui dia, tot i que l’estil que predomina a Malá Strana és clarament barroc, d’aquí el sobrenom que ha rebut el barri de “Perla del Barroc”. Avui en dia, molts d’aquests edificis senyorials estan ocupats per embaixades i altres organismes governamentals, per lo que Malá Strana té pocs residents i de nit l’ambient del barri decau. Però durant el dia és un dels més transitats de Praga (i segurament el més turístic). Malá Strana concentra un gran nombre de llocs d’interès. Durant la visita els anirem descobrint a tots.

Els principals carrers i places de Malá Strana són:

• El carrer Mostecká, en el que desembocaràs si arribes a Malá Strana a peu per el Pont de Carles. És un carrer molt animat i un bon punt per començar la ruta per Malá Strana.
• La Malostranské náměstí, la petita plaça central, cor del barri i plena d’hotels, restaurants i cafeteries on asseure’s a prendre alguna cosa mentre et relaxes veient l’ambient.
• El carrer Nedurova, anomenat així en honor al novel·lista txec Jan Neruda, i que baixa des del castell fins al centre de Malá Strana. En aquest mateix carrer s’ubiquen dos edificis molt bonics, el Palau Morzin (en el nº2) i el Palau Thun (en el nº20), embaixades actualment. El més curiós d’aquest carrer és que les cases encara conserven els emblemes que s’utilitzaven antigament per identificar cada vivenda en lloc dels números actuals.
• El carrer Karmelitska, ple de comerços i que contrasta amb la resta dels carrers de Malá Strana per seu un xic més modern.

Encara que es tracti d’un barri molt turístic, els restaurants i bars de la zona tenen uns preus raonables i es pot menjar per aquí per una suma bastant econòmica. A més, la majoria d’aquests establiments conserva aquest aire antic i elegant que els confereix encara més encant. Lo millor per conèixer Malá Strana és deixar-se portar per els seus carrerons, vagabundejar sense rumb i deixar-nos sorprendre pels seus bellíssims racons. Nosaltres hi arribarem a peu, però si véns de lluny, pots arribar a Malá Strana en metro (línia A estació Malostranská) i amb el tramvia (nº12, 20 i 22 (parada de Malostranské náměstí).

El primer que farem quan arribem a Malá Strana serà visitar l’Illa de Kampa. Un cop creuat el Pont de Carles, ens creuarem les escales que porten al carrer Na Kampé. En el districte de Malá Strana s’hi troba un dels racons amb més encant de Praga, la Illa de Kampa. Val la pena perdre’s per aquí durant un parell d’hores, deixant-nos portar per l’ambient relaxat d’aquest petit oasis situat a pocs metres del Pont de Carles.

Aquesta espècie d’illa artificial està considerada una de les millors illes urbanes d’Europa, i sens dubte és una de les més romàntiques. Està emmarcada per un canal vorejat d’antics molins de vent, entre els que hi destaca el Molí del Gran Prior, el pont del qual condueix a la Plaça del Gran Priorat, on es troba la seu dels Cavallers de l’Ordre de Malta. I és que, en els seus orígens, aquesta era zona de horts i molins; amb el pas dels anys, la illa fou habitada per paletes i artesans que treballaven en la construcció del Pont de Carles, i per últim, fou utilitzada pels aristòcrates que vivien en les proximitats del castell per passejar entre els seus jardins de tall anglès, doncs es tracta d’un lloc molt tranquil on es respira pau en cada racó. Hi ha poca gent i pocs restaurants, lo qual fins i tot s’agraeix.

Respecte al canal que discorre junt a ella, és conegut com Čertovka o Canal del Diable, anomenat així en honor a una de les antigues habitants de l’illa, que sembla que tenia una llengua molt afilada i molestava als veïns amb les seves històries. S’explica que algú va pintar sis diables en la porta de la casa d’aquesta dona tant maliciosa, afegint que aquella era “la casa dels set diables”. Es sobreentenia qui era el setè diable. Després de varies inundacions, la illa va tenir que acondicionar-se per fer-la accessible al públic, i fou en l’any 2002 quan es va obrir de nou als visitants.

No us podeu perdre les següents atraccions de l’illa:

• A més del Molí del Gran Prior i la seva roda de 8 metres de diàmetre, que ja us hem comentat, us recomanem que us apropeu al Mur de John Lennon, on els joves de Praga varen començar a homenatjar al famós Beatle el dia del seu assassinat, i que va acabar convertint-se en símbol de la llibertat i escenari de protestes pacífiques contra el règim comunista (ho expliquem més endavant)
• El Pont dels Candaus o Pont de l’Amor, un petit pont sobre el canal en el que milers de parelles han penjat un candau com a símbol de fidelitat, a l’igual que es fa en moltes altres ciutats europees, com París.
• La Vinarna Certovka, que diuen que és el carrer més estret del món, on el pas d’un costat a l’altre, que es fa a través d’una escalinata, està regulat per un semàfor, ja que no hi cap més d’un peató. El carrer més estret de Praga té apenes 50cm d’ample. Tal qual. Per fer-lo més divertit, hi trobaràs un semàfor en cada extrem, que intenta impedir que els peatons es trobin al mig poguent bloquejar el pas. Pots trobar-lo a “U Lužického”.

• El Museu Kampa, instal·lat en l’antic molí Sova, en el que s’exposen obres d’artistes contemporanis txecs de reconegut prestigi. El museu conté tota la col·lecció privada dels Mladek, un matrimoni de txecs que la donaren a la ciutat al retornar del seu exili a Estats Units després de la caiguda del comunisme.
• El Museu de Franz Kafka, on s’exhibeixen primeres edicions dels seus llibres, documents personals de l’autor com cartes i diaris i altres objectes relacionats amb la seva vida (ho expliquem més endavant).
• Una altra opció, sobretot si viatges amb nens, és pujar al globus aerostàtic al que s’hi accedeix des del Museu de Franz Kafka. Aquesta atracció s’eleva ni més ni menys que 60 metres i durant 15 minuts et permetrà gaudir de Praga des de les altures.

Des de l’Illa de Kampa observes diferents perspectives del Pont de Carles. Una altra atracció de l’Illa son les obres d’art contemporani que hi trobareu sense buscar-les, com els bebès de David Cerný o uns 34 pingüíns de color groc lluminosos.

Els mateixos bebès que trepen per la Torre de la Televisió de Zizkov (que veurem en un altre dia), estan a l’illa de Kampa. Son els Mimi Kampa, tres bebès també gatejant que estan aquí des del 2008. Pots acostar-te a ells i veure els rectangles enfonsats i ratllats que tenen en la cara que els fan semblar màquines. Es troben al costat del Museu Kampa.

Com hem dit anteriorment, a l’illa de Kampa hi trobem també el Mur de John Lennon (la ubicació és Velkopřevorské náměstí). És un lloc de peregrinació per tots els amants dels Beatles i per qualsevol que vulgui conèixer un dels racons més pintorescos de Praga.

El matí del 8 de desembre de 1980. John Lennon fou assessinat quan retornava al seu apartament a Nova York. Encara que les seves cendres fóren escampades a Central Park i malgrat de que el Beatle mai va estar a Praga, la ciutat es va sumar als homenatges que es varen succeïr per tot el món. Poques hores després de la mort de Lennon, aquest carreró de Praga va aparèixer pintat amb la seva imatge, en lo que semblava un toc d’atenció enfront al règim comunista contra el que la joventut txeca començava a mobilitzar-se.

Entorn a la imatge del cantant començàren a proliferar, a la mateixa vegada, textos reivindicatius, les lletres de les seves cançons i consignes polítiques que es valien del paper de Lennon com a defensor dels drets civils per a protestar contra el govern. Les autoritats reaccionaren pintant el mur de blanc en varies ocasions, però poc després aquest tornava a cobrir-se d’estrofes dels Beatles i missatges pacifistes. Després de borrar els graffitis del mur en varies ocasions i inclús instal·lar càmares de seguretat, les autoritats varen acabar per rendir-se davant de la insistència dels joves de Praga per convertir el lloc en un símbol de la llibertat d’expressió dins d’un règim on la pròpia música dels Beatles, considerada subversiva, estava prohibida.

Després d’un procés de restauració en el 1998, avui en dia podem contemplar el mur amb un aspecte molt similar a qui va haver de presentar aquell dia de 1980, i si tens sort, algun artista de carrer t’amenitzarà el passeig amb cançons dels Beatles. Qualsevol viatger pot deixar un missatge en aquesta famosa paret de Praga, on és habitual veure a la gent graffitejant el mur. Arribar fins al mur de John Lennon no té pèrdua: està just enfront del Palau Buquoy, actual embaixada francesa. Pots trobar-lo baixant per l’escala que connecta el Pont de Carles amb la Illa Kampa, creuant l’anomenat Pont de l’Amor, que reconeixeràs per la quantitat de candaus que les parelles pengen en ell.

Vist el mur de John Lennon, ens encaminem cap al Museu de Franz Kafka, però no el visitarem. El Museu Franz Kafka de Praga està dedicat a la vida i obra d’aquest autor, un dels personatges més cèlebres de la ciutat de Praga i un dels escriptors més influents de la literatura moderna.

En aquest museu dedicat a l’autor hi trobarem manuscrits, borradors, diaris, fotografies i inclús dibuixos del propi Kafka, doncs encara que és una faceta molt menys coneguda que la de l’escriptor, també pintava. Just a l’entrada del museu veureu una font que segur que no us deixarà indiferents, obra de l’artista de Praga David Cerný.

Es tracta de dos homes orinant sobre la silueta de la República Txeca i escrivint frases a l’aigua. Els visitants poden formar part d’aquest estrany experiment enviant un sms al número indicat junt a les estàtues, que escriuran la frase que els hi indiquem. El museu tal com el contemplem avui data de l’any 2005, quan es va establir de forma permanent en la seva ubicació actual, l’antiga casa de Kafka, doncs fins llavors l’escriptor només contava amb una petita mostra prop de la Ciutat Vella.

Des de llavors, podem conèixer en detall la vida i obra de Franz Kafka i la seva especial relació amb la ciutat de Praga, on va néixer i créixer i en la que va ambientar molts dels seus relats. De fet, encara que la major part de la seva obra la va escriure amb alemany i va morir a Àustria, les seves restes fóren traslladades fins al cementiri jueu de Praga, on està enterrat. El museu es divideix en dos espais ben diferenciats:

• La sala Espai Existencial, on s’explica l’influx que Praga va exercir en l’escriptor i com va influïr en el seu desenvolupament personal i també en la seva obra, a la que va dotar d’aquest ambient màgic i un xic fosc tant propi de la ciutat i tant propi de Kafka. Recórrer aquesta sala és la millor manera de conèixer Praga de la mà de Kafka.
• En la segona Sala, Topografia Imaginària, s’estudien tots aquells llocs mencionats en l’obra de Kafka que semblen referir-se a Praga, però que l’autor mai identificava clarament amb llocs reals, per lo que aquí la interpretació és lliure. La Praga de Kafka és una Praga deformada, subjectiva, fruit de les seves percepcions, de la seva imaginació.

Lo millor del museu, a més dels treballs, fotografies i documents audiovisuals que exhibeix, és l’ambient tant kafkià que es respira en ell; una atmosfera ombrívola i plena de sons que provoquen sensacions esgarrifoses, transportant-nos quasi fins a l’escenari de “La Metamorfosi”. La veritat és que és un museu molt peculiar, una mica estrany i amb una exposició difícil de seguir si no coneixes molt a fons l’obra de Kafka. No obstant, servint-se de les últimes tecnologies, el Museu Franz Kafka tracta de crear una exposició audiovisual que ens ajudarà a conèixer algo millor la vida i l’obra d’un dels millors autors del segle XX. Aquest no és un dels nostres museus imprescindibles a Praga, doncs l’exposició és algo confosa i la majoria d’explicacions estan solament en txec o, com a molt, en alemany. Al sortir del museu et trobaràs amb una botiga de souvenirs on es venen les obres de Kafka i algunes biografies de l’autor.

Els horaris del museu son tots els dies de 10:00 a 18:00 hores. El preu de l’entrada és de 200Kc pels adults, 120Kc pels estudiants i persones amb mobilitat reduïda. Amb la Prague CoolPass tens un 20% de descompte.

Com hem dit anteriorment, no visitarem el museu, ja que al nostre entendre és força desconcertant, amb una exposició abstracta i difícil de seguir. Continuarem la nostra passejada ara cap al Palau i els Jardins de Wallenstein, a uns 350 metres al nord del Museu Kafka, ja sortint de l’Illa Kampa. El Palau i Jardins Wallenstein es troben a Valdštejnské. El palau Wallenstein de Praga fou el primer palau barroc que es va construïr en la ciutat, per encàrrec del noble Albert von Wallenstein, un militar que havia participat en la Guerra dels Trenta Anys i que tenia una estreta relació amb el rei.

Els seus jardins geomètrics son uns dels més bonics de Praga i acullen a vegades exposicions temporals de la Galeria Nacional. En el 1624, després de fer-se amb els terrenys de varies cases i jardins invertint una enorme suma de diners, Wallenstein va ordenar començar la construcció del seu palau i jardins, sense escatimar en la decoració. Visitar l’edifici del Palau Wallenstein val la pena, doncs conta amb un impressionant saló, la Sala dels Cavallers, el sostre de la qual està decorada amb frescos on apareix el propi Wallenstein representat com a Mart, el déu de la guerra.

La seva ambició li va sortir cara, doncs Wallenstein acabaria sent assassinat per ordre del rei, sota la sospita de que conspirava per fer-se amb el poder, quan apenes portava residint un any en el seu palau. Malgrat això, el palau va seguir en mans de la família Wallenstein fins varis segles després, quan els hi va ser expropiat durant el govern comunista. Actualment, el Palau Wallenstein és la seu del Senat, per lo que solament pot veure’s durant els caps de setmana.

Els Jardins del Palau Wallenstein es varen construïr a la mateixa vegada que el Palau, i s’han mantingut bastant similars al seu disseny original fins a dia d’avui. Des de l’any 2002 estan oberts al públic i conten amb varis elements importants:

• La Sala Terrena, un pavelló on solía sopar Albert von Wallenstein, amb vistes a l’estany i varies arcades adornades amb frescos. El seu saló, decorat amb arabescs i motius florals, té representades escenes mitològiques.
• La Gruta Artificial, que imita les formes de les estalactites. Aquest lloc té un aspecte bastant grotesc, amb cares fent ganyotes i animals de tot tipus representats en la façana com a símbol del pas del temps, un element molt característic de l’estètica manierista que caracteritza aquests jardins.

• L’antiga escola eqüestre, que avui alberga exposicions de la Galeria Nacional.
• Les estàtues de bronze, la majoria rèpliques de les originals de Adrien de Vries (un dels millors escultors bohemis de l’època), que fóren saquejades durant la Guerra dels Trenta Anys.
• Les nombroses fonts, entre les que hi destaca un estany presidit per una estàtua d’Hèrcules.

Els Jardins Wallenstein son un espai magnífic per a passejar al sol a l’estiu i relaxar-se veient algun dels concerts (que solen ésser gratuïts) que allí hi tenen lloc.

L’horari de les visites pel Palau és els dissabtes i diumenges de 10:00 a 18:00 hores, i pels Jardins de dilluns a divendres de 7:30 a 19:00 hores i dissabtes i diumenges de 10:00 a 19:00 hores. Els Jardins estan tancats de novembre fins a març. L’entrada al Palau i als Jardins és gratuïta.

3. Malá Strana interior

Ens endinsem al Barri de Malá Strana, ara travessant la Plaça de Malostranské Námestí, i seguint pel carrer Karmelitská fins al seu número 25, que ens hi trobarem uns altres jardins, també per visitar. I aquests també valen molt la pena. Dels Jardins Wallenstein als Jardins Vrtba hi ha uns 600 metres a peu (uns 8 minuts). Una de les millors mostres del Barroc a Praga son els Jardins Vrtba, petits però sumament bonics. Es troben molt a prop de la Plaça de Malá Strana, per lo què es pot arribar a ells fàcilment a peu, com hem dit, entrant pel carrer Karmelitská.

No és estrany que la Unesco els afegís a la llista de llocs Patrimoni de la Humanitat, doncs es tracta d’una joia verda predilecta dels habitants de Praga per reunir-se amb amics o fotografiar-se (especialment en els casaments). Els jardins fóren dissenyats en plena hegemonia del Barroc a començaments del segle XVIII, per František Kaňka, com un afegit al palau on habitava el Compte de Vrtba.

La seva idea era crear un espai esglaonat, per integrar els jardins amb la vessant del turó sobre el que s’asseuen. D’aquesta forma, les diferents terrasses del jardí estan connectades per escales, conformant un conjunt de l’estil dels jardins italians, en els que clarament està inspirat aquest. Aquests son els elements de que es composen els jardins:

• A l’entrada del Jardí, sobre un arc, ens rep Hèrcules, donant-nos una pista de la quantitat d’elements mitològics que trobarem al creuar les portes.
• En la part baixa dels jardins hi trobarem la Sala Terrena, que connecta amb el palau, decorada amb uns frescos de Václav Reiner on es representa a Baco i que contribueixen a donar a l’espai aquest aire decadent tant particular. A continuació hi ha l’aviari, i entre ambdós hi ha una font on es representa un àngel a lloms d’un ésser mitològic marí.
• En la següent terrassa veurem un conjunt d’escultures de déus clàssics, com Apolo, Juno, Mart o Minerva.

• Per últim, en la part superior del jardí estan representats varis éssers mitològics marins, conferint al lloc una atmosfera única, i des d’aquí s’obté una de les millors vistes del barri de Malá Strana i l’Església de Sant Nicolau.

El jardí de Vrtba fou reconstruït durant els anys noranta fins que es poguéren obrir de nou al públic en el 1998, i des de llavors, a més de les vistes de turistes i locals, s’ha utilitzat com a escenari d’esdeveniments culturals varis.

Els horaris d’obertura dels jardins son de les 10:00 a 18:00 hores tots els dies. Els preus son de 65Kc pels adults i 55Kc pels nens i estudiants.

Vistos els Jardins Vrtba, ens acostarem a l’Església de Nostra Senyora de la Victòria, ubicada al mateix carrer dels jardins però al número 9.

En el barri de Malá Strana ens trobem el santuari barroc més antic de Praga, l’Església de Nostra Senyora de la Victòria, on es custodia la famosa imatge del Nen Jesús de Praga, que l’ha convertit en lloc de peregrinació per els catòlics. L’orígen de l’església es remunta al segle XVI i, curiosament, fou un temple luterà. Però amb les guerres de religió que es varen succeïr al llarg dels anys següents, i després de la victòria catòlica en la Batalla de la Muntanya Blanca, l’església fou entregada a les carmelites descalces per a la seva gestió, convertint-se en un santuari catòlic. El seu nom prové de la imatge de la Verge que s’explica portaven els catòlics durant la batalla, i que els hauria ajudat a aconseguir la victòria.

Encara que per fora us semblarà bastant austera, està considerada el millor exemple d’arquitectura protobarroca de Praga. El Nen Jesús de Praga, aquesta petita estàtua de cera que cada any atrau a milers de religiosos de tots els continents el primer que us sorprendrà és el tamany: apenes medeix mig metre. Amb la seva mà dreta beneeix als visitants i en l’esquerra porta un orbe reial. Hi ha qui creu que aquesta escultura, que representa al Nen Jesús, va pertànyer a la mateixa Santa Teresa de Jesús. La seva importància per els catòlics radica en que es considera que obra miracles i ajuda als fidels, especialment a les embarassades o a les dones que busquen estar-ho.

S’explica que el veritable orígen d’aquesta figura estaria a Espanya, doncs va pertànyer a la Duquesa Manrique de Lara i Mendoza, que se l’hauria regalat a la seva filla quan aquesta va contreure matrimoni amb un noble txec. Així, el Nen Jesús fou passant de generació en generació fins que fou donat a les carmelites en el 1628. Igualment com succeeix amb el Manneken Pis de Brussel·les, el Nen Jesús de Praga també canvia de vestit segons la ocasió i fins i tot conta amb el seu propi museu dins de l’església. Els vestits solen ser obsequis dels peregrins o de personalitats del món polític i religiós que visiten el santuari, i alguns inclús porten brodats de pedres precioses o or.

L’horari d’accés a l’església és de dilluns a dissabte de 8:30 a 19:00 hores i els diumenges de 8:30 a 20:00 hores. Pel museu, de dilluns a dissabte de 9:30 a 17:00 hores, i els diumenges de 13:00 a 18:00 hores. El preu de l’entrada en ambdós espais és gratuïta.

Visitada l’església amb la seva famosa estàtua del Nen Jesús, continuarem amb la nostra ruta per Malá Strana, i la intenció que tenim ara és visitar un gran monument, molt a prop d’aquest últim, a la Plaça de Malostranské Námestí. Es tracta de l’Església de Sant Nicolau, del segle XVIII, que representa el millor exponent de l’arquitectura barroca de Praga.

Si la Catedral de Sant Vito és l’obra mestra del gòtic, l’Església de Sant Nicolau ho és del barroc. La construcció de l’església va començar en el 1673 per ordre dels jesuïtes, éssent els primers edificis acabats l’edifici parroquial i l’escola. Encara que les obres varen finalitzar en el 1752, es varen començar a oficiar misses en el 1711. En la plaça d’accés a l’església s’hi troba la Columna de la Pesta amb l’estàtua de la Santíssima Trinitat. Fou construïda en el 1715 per Alliprandi.

L’interior de l’Església de Sant Nicolau està ple d’art, des de les pintures en els seus sostres i voltes fins les escultures que adornen les parets. L’arquitecte creador del conjunt fou K.I. Dientzenhofer, éssent aquesta església la seva obra mestra.

La Torre de l’Església de Sant Nicolau és una de les nostres preferides de Praga, la pujada és emocionant i té varies sales a mig camí que poden ser visitades. En aquestes sales aprendreu molt sobre la història de les campanes i les seves diverses funciona. Des dels 65 metres d’alçada que té la torre es pot veure tot el barri de Malá Strana. Durant l’època comunista fou utilitzada per les forces secretes per a vigilar les embaixades estrangeres.

L’horari d’obertura de l’església és de 9:00 a 17:00 hores. Els preus son de 100Kc pels adults, 60Kc pels estudiants i nens i entrada gratuïta pels menors de 10 anys. Amb la Prague CoolPass tens l’entrada gratuïta.

I fins aquí arriba la visita dels imprescindibles de Malá Strana. Abans de pujar al Mont Petrín, anunciarem dues atraccions més del barri, que no vàrem visitar, però potser a algú li interessen. A 4 minuts a l’oest de l’Església de Sant Nicolau (290 metres) s’hi troba el Museu del KGB de Praga. Es tracta d’un museu amb una gran varietat de records relacionats amb el KGB, i amb moltes fotografies de Praga de l’època de 1968 aproximadament.

El museu del KGB ha estat creat per un col·leccionista rus de records del KGB i va obrir per primera vegada les seves portes en el 2011. En l’expocició podrem veure objectes que varen pertànyer a alts funcionaris de l’estat soviètic i als caps del KGB. Entre les peces hi trobarem càmares espia, uniformes soviètics, armes, equips d’interrogació elèctrica, etc… Però l’exposició no queda aquí i ens ofereix peces bastant més inusuals com la màscara de la mort de Vladimir Lenin, l’arma homicida de Trostky i les pertenències personals de Lavrentiy Beria, el cap de la NKVD (Comisariat del Poble per Assumptes Interns), la policia secreta. Aquesta col·lecció d’objectes farà que viatgem en el temps a les oficines i entorns de treballs quotidians dels oficials, envoltant-nos, per això, de màquines d’escriure, telèfons, insígnies, etc… Una de les parts més impressionants del museu és l’exposició fotogràfica titulada “Praga 1968 als ulls de l’oficial de la KGB”.

L’horari d’obertura del museu és de 10:00 a 17:00 de dimarts a diumenge. Els preus per entrar-hi son de 350Kc l’entrada general (Déu n’hi dó!).

I a prop del Museu del KGB, a la part posterior de l’ambaixada d’Alemanya, hi ha la obra “Quo Vadis” de l’artista d’art contemporani txec David Cerný. Segur que has vist algun vídeo de robots quadrúpeds, una espècie de gossos sense cap i plens de cables… Doncs David Cerný ja els havia imaginat abans, encara que en forma de cotxe amb cames en la seva obra “Quo Vadis”. I no en un cotxe qualsevol, sinó un Trabant, el cotxe econòmic i arxipopular en l’Europa de la controlada per la URSS. L’obra, de 1990, és un record de tots els alemanys de l’est que varen buscar sortir cap a l’oest amb la caiguda del mur de Berlín. De fet, l’escultura es troba, des de 2001, en el jardí posterior de l’antiga ambaixada de la República Federal Alemanya a Praga.

Com hem dit, es troba en els jardins del Palau Lobkowicz (Vlašská, 19). Es pot veure des dels jardins de Petrín.

4. Mont Petrín

Des de l’Església de Sant Nicolau que es troba a la Plaça de Malostranské Námestí, ens dirigirem a l’estació inferior del funicular que porta al Mont Petrín. La nostra intenció és pujar al Mont Petrín per obtenir grans vistes panoràmiques de la ciutat de Praga des d’un dels seus millors miradors. La direcció és Petřínské sady, i nosaltres hi pujarem amb el funicular de Petrín, des del carrer Újezd. Per arribar al funicular hi anirem a peu (son uns 10 minuts ja que hi ha uns 750 metres de distància), ja que ens trobem en el mateix barri de Malá Strana. També es podria utilitzar el tramvia nº22 fent parada a Újezd.

El Mont Petřín és el mirador més famós de Praga i un dels llocs preferits dels seus habitants per passejar, tombar-se i escapar del bullici de gent del casc històric.

Es tracta d’un turó de quasi 140 metres d’alçada, situat molt a prop del Castell de Praga, i aixecat sobre un terreny d’antigues vinyes que avui han estat substituïdes per arbres fruiters. S’hi arriba fàcilment donant un passeig des del Monastir de Strahov si estàs per la zona del castell, i si no, des de Malá Strana, agafant el funicular, com hem dit.

La Torre de Petrín

L’atracció més visitada del Mont Petrín és la seva torre, que recorda bastant a la Torre Eiffel (fou construïda uns anys després). També és de ferro, encara que aquesta és bastant més baixa, doncs té 63 metres d’alçada, però a l’estar sobre el turó en el que s’hi asseu el parc ens eleva a més de 200 metres sobre Praga, brindant-nos una de les millors panoràmiques de la ciutat, doncs es pot contemplar el Castell, la Ciutat Vella, el riu i el barri de Malá Strana. De nit les vistes son encara més impactants.

Per accedir a la torre s’ha de pagar entrada i pujar a peu unes quantes escales, però veuràs com l’esforç val molt la pena. Si ets dels que no els hi agrada fer cames, no pateixis: també hi ha un ascensor.

El Laberint dels Miralls

El Mont Petrín alberga un altre espai divertit si viatges amb nens (si no, pots prescindir d’ell perfectament). Es tracta del Laberint dels Miralls, que a l’igual que la Torre Petrín va formar part de l’Exposició Universal de Praga de 1891 i es va quedar definitivament en el parc.

Prop del Laberint dels Miralls s’hi troba l’Església de Sant Llorenç, junt a l’anomenat Mur de la Gana (doncs es diu que fou construït durant l’Edat Mitjana per a donar treball als desganats). Aquesta església té una llegenda negra, doncs es creu que antigament era escenari de ritus pagans. El laberint, que té l’aspecte d’un petit castell, no és més que una sèrie de miralls convexos que deformen la nostra imatge, similar a lo que podem trobar en molts parcs d’atraccions. Per accedir al laberint sol haver-hi cua i s’ha de pagar una entrada a part (encara que si tens la Prague CoolPass està tot inclòs).

El Monument a les Víctimes del Comunisme

Prop de la part baixa del funicular que puja fins al Mont Petrín et trobaràs un espai que val la pena veure’l. Es tracta del Monument a les Víctimes del Comunisme, un conjunt escultòric dissenyat en 2002 i no exent de polèmica: en ell podem contemplar varies figures humanes baixant per les escales. A mesura que avancen, els hi van faltant parts del cos, simbolitzant les pèrdues que comporta per a cada ser humà el viure sota un règim totalitari.

És freqüent veure a algunes persones deixant flors o encenent espelmes junt a ells.

Per accedir al Mont Petrín

Hi ha dues formes d’arribar fins al parc de Petrín:

• A peu creuant els jardins del Mont Petrín, als que pots accedir des del barri del castell. La pujada és un xic cansada però es pot anar fent a poc a poc i parant en els nombrosos bancs o posts de menjar que hi ha per el camí. A peu des del Monastir de Strahov, per la part posterior del complexe. És un passeig especialment agradable en la tardor.
• En el funicular de Petrín, que surt des del carrer Újezd, a la que s’hi arriba per el carrer Karmelitská. Una bona opció és pujar en el funicular i baixar caminant, així estalviaràs algo de temps a l’anada i a més estaràs utilitzant un dels transports públics amb més encant de Praga.

En total, la visita al Mont Petrín et portarà unes 2 hores, depenent del ritme al que vagis, i el millor moment per a pujar és per la tarda, doncs la llum que cau sobre el parc ho fa perfecte per a la fotografia.

Els horaris d’obertura del parc i de les seves atraccions son de les 10:00 a les 22:00 hores. L’entrada als jardins del Mont Petrín és gratuïta. En canvi, pel funicular has de pagar com si fos una tarifa normal de transport de la ciutat (uns 32Kc, per viatge). Pel Mirador de la torre de Petrín és de 150Kc pels adults i 80Kc per l’entrada reduïda. Pel Laberint dels Miralls és de 90Kc pels adults i 70Kc per l’entrada reduïda. Amb la Prague CoolPass l’accés al mirador, al laberint dels Miralls i al funicular és gratis.

Finalment, quan ens haguem empapat de les vistes des del Mont Petrín i ja no en vulguem més, serà l’hora d’entornar-nos-en al Centre de la Ciutat o al nostre allotjament.

Adjuntem amb un mapa de google maps l’itinerari peatonal que hem realitzat en el dia d’avui, amb el marcatge dels principals monuments i atraccions (els desplaçaments amb tramvia google els marca peatonalment):

1. Complex del Castell de Praga

La nostra intenció és llevar-nos el més d’hora possible, per contemplar sense gent, el magnífic Pont de Carles. De les seves immediacions agafarem la línia 22 del tramvia de la ciutat per pujar cap al Castell de Praga. Les vistes sobre Praga, el Pont i els voltants, amb la sortida del sol, son fantàstiques i tenen un punt místic. Valdrà molt la pena fer aquest petit esforç per contemplar aquesta meravella.

Caminarem en direcció a Malá Strana i si volguéssim fer tot el recorregut fins al castell a peu, estem parlant únicament d’uns 20 minuts i una mica de desnivell. La nostra intenció, però, és agafar el tramvia 22 ja que hem llegit que val molt la pena. Caminarem 450 metres per dins el barri de Malá Strana (heu de tenir en compte que ja hi ha pensat un dia per visitar-lo, concretament l’endemà), i anem directament a Malostranske Namestí, la qual és una bonica plaça amb una parada del tramvia 22. Aquí agafarem el tramvia esmentat, i en uns 7 minuts ens portarà a la parada de Pražský hrad, que des de la qual, hi ha uns 3 minuts a peu fins a la plaça del castell, Plaça Hradcany (uns 260 metres únicament).

Altres d’aquestes cases aristocràtiques alberguen actualment seus institucionals o ministeris. Al barri de Hradcany s’ha de dedicar, com a mínim, un matí complet, doncs son molts els monuments que es troben aquí concentrats.

Si hi ha una visita imprescindible en la capital txeca, aquesta és la del Castell de Praga. Conegut en el seu idioma original com a Pražský hrad, aquest castell està considerat la major fortalesa en el seu estil del món, i és el millor testimoni del passat històric de la ciutat com a centre administratiu, cultural i religiós de la regió de Bohèmia. No es tracta d’un castell que es correspongui amb la imatge que tenim habitualment d’aquest tipus de construccions, sinó d’un impressionant conjunt arquitectònic compost per varis palaus i nombrosos edificis administratius i religiosos distribuïts al llarg de varis carrers.

El Castell de Praga fou fundat per el príncep Bořivoj en el segle IX; després aquesta primitiva construcció de fusta va arribar una altra de pedra gràcies al monarca Soběslav I, que es convertiria en segles posteriors en residencia dels reis de Bohèmia i al voltant del qual s’anà aixecant el que es coneixeria com a Hradcany o barri del Castell, doncs entorn a les seves muralles fóren adossant-se les humils vivendes dels servents i treballadors de la cort, així com les dels artesans que treballaven al servei de la família reial. Aquest petit nucli format al voltant del castell seria el gèrmen de la ciutat de Praga, la història de la qual comença en ell. La seva situació no és casual, doncs a l’estar junt al riu Moldava li permetia tenir una posició estratègica a nivell defensiu i d’abastiment. Amb el pas del temps, les grans famílies aristocràtiques de la zona també traslladaren la seva residència als voltants del castell, per lo que avui podem apreciar al voltant d’ell sumptuosos palaus i cases senyorials.

Les mesures de l’antic palau reial son impressionants: 130 metres d’ample per 570 de llarg. En el seu interior es custodien les joies de la Corona de Bohèmia. El Castell de Praga és actualment la residència oficial del President de la República Txeca: quan la bandera oneja és que el president es troba allí. En el 1962, el castell fou declarat Monument Nacional i està considerat Patrimoni de la Humanitat. Durant la Segona Guerra Mundial va exercir com a quarter central dels nazis a Praga. Tots els dies a les 12:00 hores es realitza el canvi de guàrdia enfront a l’entrada del Palau Reial, amb una desfilada militar i música en directe (i a les hores en punt es fa un altre canvi de guàrdia, però més sobri i menys espectacular). Dins del castell hi ha varis restaurants, però son molt turístics i cars. No t’aconsellem menjar en aquesta zona. El Castell de Praga s’il·lumina tots els dies al caure la tarda i fins a mitjanit i inclús més tard a l’estiu. L’imatge del conjunt il·luminat és una de les panoràmiques més boniques de la ciutat.

El Castell de Praga està considerat avui com el monument més excel·lent de la República Txeca, i l’atracció turística de Praga que més visitants rep. Per visitar-lo completament fan falta varies hores, per lo què et recomanem organitzar bé el temps perquè puguis abarcar-lo sencer i sobretot per saber quina entrada comprar, ja que en funció dels monuments del conjunt que vulguis visitar, pagaràs més o menys. Com hem dit, el preu dependrà de quin circuït escolliu per fer la visita. Concretament, hi han 3 circuïts:

• Circuït A: Palau Reial, Catedral de San Vito, Exposició de la Història del Castell de Praga, Basílica de Sant Jordi, Carreró d’Or, Torre Daliborka, Torre de la Pólvora i Palau Rosenberg. Té un cost de 350kc pels adults, 175Kc pels estudiants i nens, i entrada gratuïta pels menors de 6 anys.
• Circuït B: Palau Reial, Catedral de Sant Vito, Basílica de Sant Jordi, carreró d’Or i Torre Daliborka. Té un cost de 250Kc pels adults, 125Kc pels nens i estudiants, i entrada gratuïta pels menors de 6 anys.
• Circuït C: Tresor de la Catedral de Sant Vito i Galeries d’Art del Castell de Praga. Té un cost de 350Kc pels adults, 175Kc pels estudiants i nens, i entrada gratuïta pels menors de 6 anys.

Totes les entrades son vàlides durant dos dies consecutius, però no pot repetir-se la visita a un mateix monument. Poden comprar-se en qualsevol de les oficines que et trobaràs distribuïdes per el complex. Amb la Prague CoolPass l’entrada a tots els circuïts son gratuïtes. Cal dir que el Complexe del Castell està obert de 6:00 a 22:00 hores i l’entrada és gratuïta. En canvi, per visitar els llocs d’interès dins del complexe sí que es requereix entrada i estan oberts de les 9:00 a les 17:00 hores.

L’arribada al Castell de Praga es fa per la plaça Hradčanské, en la qual hi ha un mirador des del que s’obtenen molt bones vistes de la ciutat. No te’l perdis. També cal dir que val la pena fer una ullada visual a la mateixa plaça, ja que s’hi troben palaus d’estils renaixentistes i cases d’estil gòtic.

Entrarem al Castell per iniciar-hi la visita. El primer monument que ens interessa entrar és a la Catedral de Sant Vito. La Catedral de Sant Vito a Praga és l’edifici religiós més important de la República Txeca, i una de les catedrals més imponents de tota Europa. Un magnífic exemple d’arquitectura gòtica que durant els seus més de set segles de vida ha destacat sobre el perfil de Praga, acollint les coronacions, casaments i enterraments dels reis i emperadors bohèmis. La Catedral de Sant Vito posseeix una llarga història, encara que realment no va acabar de construïr-se fins el segle XX. Però les seves obres començaren en plena Edat Mitjana, allà per l’any 1344, quan el rei Carles IV va decidir erigir una catedral gòtica sobre una antiga basílica romànica, amb la idea de que Praga es convertís en seu arquebisbal.

Els primers arquitectes, Matthias de Arras i Petr Parler, varen dissenyar la famosa Capella de Sant Wenceslau, un dels elements més visitats de la Catedral. Però malgrat dels seus esforços i dels de successius monarques txecs, la falta de pressupost, els desastres naturals i varies guerres varen provocar que la catedral quedés inacabada fins a principis del segle XX, quan per fi fou consagrada. En la seva arquitectura queda patent aquest accidentat passat, doncs cada arquitecte que es feu càrrec del projecte va incorporar elements nous propis de la seva època, donant lloc a un conjunt que amalgama elements gòtics, renaixentistes i barrocs. Els elements que més criden l’atenció en la catedral son les seves dues torres de més de 80 metres d’alt, el rosetó central i l’altíssim campanar d’estil renaixentista. La campana que es troba dins del campanar és coneguda com a Zikmund i es considera la major de la República Txeca.

Les visites imprescindibles en la Catedral de Sant Vito son:

• El Portal Daurat, ricament decorat, sobre el que es troba un mosaic de 80 metres quadrats que representa el Judici Final, elaborat per artesans venecians. Aquest era l’accés per el que entraven els reis quan es coronaven.

• La Capella de Sant Wenceslau, on es custodien les relíquies d’aquest sant i les joies utilitzades en les cerimònies de coronació. Les seves parets estan cobertes de pedres semiprecioses.
• La Tomba de Sant Joan Nepomucè, per la construcció de la qual es varen emprar milers de kilos de plata.

• Entre totes les vidrieres que decoren la catedral destaca la dissenyada per Alphonse Mucha, un dels màxims representants del Art Nouveau a Europa.
• El Mausoleu Reial, on jeuen els antics reis bohemis, com Carles IV, Wenceslau IV o l’emperador Maximilià II.
• El Mirador de la Torre Sud, al que es pot pujar a través d’una escala de cargol per a contemplar les vistes de Praga.

Lo millor per veure la Catedral de Sant Vito és matinar, ja que a partir de mig matí i sobretot en temporada alta es formen llargues cues que poden obligar-te a esperar més d’1 hora. Com hem dit, es pot pujar a la Torre Sud, i les vistes que es tenen son espectaculars.

Hi ha un preu, però, que no està inclòs en el circuït que hem comprat. L’entrada a la torre val 150Kc. Amb la Prague CoolPass tens un 20% de descompte. Els horaris de la torre i de la catedral son de dilluns a dissabtes de les 9:00 a les 17:00, i diumenges de les 12:00 a les 17:00h.

Després de pujar els seus 287 graons, en una marejant escala de cargol, arribem al mirador de Praga amb majúscules. Les vistes des d’allí no tenen preu. Pots passar-t’hi molt de temps fent anar la teva càmara fotogràfica…

Visitada la catedral i empapats de panoràmiques des de la seva torre Sud, ens dirigim al proper monument del complexe del Castell que visitarem: el Palau Reial. L’Antic Palau Reial de Praga ha estat residència de la reialesa i escenari de molts esdeveniments d’Estat. Construït sobre les restes del palau de Sobeslav (d’orígen romànic), l’Antic Palau Reial ha estat residència de Reis i Prínceps fins al segle XVI. A mesura que passaven els anys, els Reis de Praga que arribaven al poder, realitzaven canvis en el palau, agregant arquitectura d’estil gòtic i renaixentista.

L’habitació més impressionant d’aquest palau és el Saló de Vladislav, una nau d’estil gòtic on es celebraven justes de cavalls, banquets i coronacions. Aquest Saló és l’espai interior més gran de Centre-Europa amb 63 metres de llarg, 16 d’ample i 13 d’alçada. Destaca la seva volta d’estil gòtic, creació de Benedikt Ried, els nervis de la qual formen cinc estrelles. En l’actualitat es celebra en aquesta sala del Palau Reial les eleccions de President de la República Txeca.

Els horaris de visita del Palau son tots els dies de 9:00 a 18:00h, i el preu està inclòs en l’entrada al Castell de Praga.

Continuem la nostra visita per els edificis del complexe del Castell de Praga, i ara ens trobem amb la Basílica i Monastir de Sant Jordi. La Basílica de Sant Jordi és l’església romànica millor conservada de Praga, mentres que el convent adjacent és el monastir txec més antic. No us deixeu enganyar per l’elaborada façana barroca: la Basílica de Sant Jordi (en txec Bazilika sv. Jirí) amb el convent adjacent és l’església romànica millor conservada de Praga. També és la segona església més antiga de la ciutat, i si volem afegir-hi un rècord, l’església més antiga dins del complexe del Castell de Praga. L’adjacent Convent de Sant Jordi és ara la seu d’una secció de la Galeria Nacional Txeca.

La Basílica de Sant Jordi fou fundada al voltant de l’any 920 per el príncep Vratislav I, pare de Sant Wenceslau; el monastir benedictí fou afegit ja en el 973 i aprofitant l’ocasió la basílica fou ampliada. Una primera reconstrucció important es va produïr després de l’incendi de 1142. Els interiors, així com els veiem avui en dia son el resultat d’importants obres de reestructuració realitzades en el 1887 i 1908. En el 1782, en l’àmbit de les reformes de l’emperador Josep II, el monastir fou despossseït de la seva funció; des de llavors durant molts anys fou utilitzat com a quarter. En el cor del Castell de Praga, la basílica i el convent afegeixen art, història i cultura a la nostra visita de la ciutat.

L’interior de la Basílica de Sant Jordi és auster i monumental, però aquest efecte és mitigat per una escala barroca que condueix a l’àbsis, on podreu admirar els frescos del segle XII. També hi ha una petita cripta, que es pot veure des de l’arc que passa per sota de l’escala. Dins de la basílica estan enterrats els reis Premyslidi, el príncep Boleslav II, mort en el 997, i el príncep Vratislav, fundador de l’església, mort en el 921. A l’exterior s’eleven sobre el cel de Praga Adam i Eva, les dues torres. Eva, la torre meridional, és més esbelta i inclinada que Adam i té uns 40m; ambdues arriben a una alçada de 41m.

Des de fora la plaça s’observa la façana de la Basílica, i a la seva esquerra, el Monastir de Sant Jordi. Potser us pot semblar normal des de l’exterior, però es tracta del monastir més antic de la República Txeca. Els murs que una vegada albergaven un convent de monges benedictines, ara guarden una col·lecció d’obres bohèmies, en la seva majoria del segle XVIII. Aquí podeu admirar escultures dels artistes Josef Myslbek, Stanislav Sucharda y Bohumil Kafka (aquest últim no té cap parentesc amb l’escriptor famós), els retrats de Josef Manés, i els paisatges de Julius Marák.

Els horaris d’accés al monument son de dilluns a dissabte de 9:00 a 17:00 hores, i el diumenge de 12:00 a 17:00 hores. L’entrada, com sabreu, està inclosa a la del Castell, en aquest cas, la del Circuït B.

I arribem a un dels llocs del Castell que més il·lusió ens feia visitar. Es tracta del Carreró d’Or (Zlatá ulička en txec). El Carreró d’Or de Praga és un d’aquests racons imperdibles en la ciutat. Aquest petit carrer amb apenes una dotzena de casetes de colors es troba dins del complexe del Castell de Praga, junt a la muralla. Aquest conjunt de cases d’estil manierista fou ordenat construïr en el segle XVI per l’emperador Rudolf II, per donar recer als guàrdies reals i a les seves famílies, després de la destrucció per un incendi dels vells barracons de fusta que els albergaven.

Et preguntaràs d’on vé llavors el nom de “carreró d’or”: encara que no està comprovat i sembla més bé una llegenda popular, s’explica que en aquestes cases habitaven els alquimistes de la cort de Rudolf II. Els habitants de Praga han alimentat aquest mite al llarg dels segles, batejant aquest pintoresc carrer amb el nom que el coneixem avui dia. La realitat és que amb el pas del temps, aquestes acolorides cases, que semblen el decorat d’un conte infantil, fóren ocupades per petits artesans locals, i sobretot, per orfebres, fins que en el segle XIX fóren definitivament abandonades. La seva restauració i obertura al públic tindria que esperar fins a mitjans del segle XX, varis anys després de la fi de l’ocupació nazi de Praga. Durant algo més d’1 any (entre 1916 i 1917), el famós escriptor Franz Kafka va ocupar, juntament amb la seva germana, el número 22 d’aquest carrer. Fou poc temps però el suficient perquè la seva antiga casa s’hagi convertit en un dels principals reclams del carreró d’Or.

En l’actualitat, la casa de l’autor de “La Metamorfosis” acull una botiga de souvenirs i productes típics de Praga. També t’hi trobaràs en el carreró una llibreria amb obres d’aquest autor, incloent alguna de les seves il·lustracions, doncs (encara que aquesta faceta és menys coneguda), Kafka també dibuixava. En el Carreró d’Or hi va viure també una famosa vident francesa de la primera meitat del segle XX, Madame de Thebes, que va morir interrogada a mans de la Gestapo després de preveure la caiguda del tercer Reich. Entre els anys 2010 i 2011 el carreró d’Or fou sotmès a un gran procés de restauració. Avui podem veure a l’interior de varies de les cases una exposició que recrea la història d’alguns dels seus veïns. Actualment en aquest carrer hi trobes nombroses botigues d’artesania local i souvenirs típics de Praga, com el cristall de bohèmia. A nosaltres ens sembla especialment bonica la botiga de joguines i marionetes.

Recorda abaixar el cap a l’entrar en qualsevol de les cases del Carreró d’Or, ja que les portes son molt baixes. Per accedir al Carreró d’Or s’ha de pagar entrada (lo més pràctic és comprar l’entrada combinada al Castell de Praga, com hem fet nosaltres), però val la pena visitar-lo i emportar-se de record una de les fotografies més típiques de Praga.

L’horari d’obertura del Carreró és de les 9:00 a les 17:00 hores. El preu està inclòs amb l’entrada al Castell.

I l’últim monument que ens permetrà entrar amb l’entrada combinada del Circuït B del Castell de Praga que hem comprat, és la Torre Daliborka. Es tracta d’una presó per als presos comuns, que agafa el seu nom de la llegenda del jove Dalibor, el seu primer reclús. S’explica que Dalibor fou un jove condemnat a mort per ajudar als esclaus que s’havien revelat contra el poder dels nobles a finals del segle XV. Estant a la presó, Dalibor va aconseguir un violí i tocava des de la seva cel·la belles melodies que entendrien als habitants de Praga. Aquests li portaren aliments, i tement una revolució popular al matar-lo en públic, els nobles li donaren la mort en la pròpia presó.

I així, ens ha transcorregut tot el matí i ja som al migdia a Praga. Això sí, ja ho hem visitat tot, però no, encara no ens hem adonat que també podem visitar els Jardins Reials i és ara quan ho farem. Els Jardins Reials són històricament els més valuosos de tots els jardins del Castell. Fóren construïts en l’any 1534 per Ferdinand I de Habsburg, segons models italians, i reconstruïts a mitjans del segle XIX en estil anglès. Una de les joies més estimades és la Font Cantarina, una de les fonts renaixentistes més belles d’Europa. Els jardins sud (el jardí del Paradís, el Jardí en les Muralles i el Jardí de Hartig) s’extenen davant de la façana sud del Castell de Praga i des d’ells es pot gaudir de vistes encantadores a Malá Strana, a la Ciutat Vella i al veí Petrín.

La història d’aquest edifici es remunta fins al segle XVI, quan nombroses famílies d’aristòcrates varen establir les seves residències a Hradcany, la zona adjacent al Castell de Praga. Després de la destrucció de l’edifici original (conegut com a Palau Pernštejn, d’estil renaixentista) a causa de l’incendi de 1541, la poderosa família Lobkowicz el va reconstruïr completament seguint els preceptes del Barroc. El palau va anar sofrint successius processos de rehabilitació en els segles següents, fins que li fou expropiat a la família Lobkowicz durant el nazisme. Encara que els hi fou retornat a l’acabar la Segona Guerra Mundial, el règim comunista va expropiar de nou tot el seu patrimoni, incloent el palau.

Fins a l’any 2002 aquesta propietat no fou retornada a la família, que va començar llavors a restaurar-lo de nou fins a la seva obertura definitiva al públic com a museu en el 2007. La col·lecció d’art del museu recorre la història europea a través de peces de tots els estils: pintures de Cranach, Rubens, Velázquez o Brueghel el Vell; partitures originals de Mozart i Beethoven, així com antics instruments musicals que testifiquen la passió de la família per la música; retrats de la família, ceràmica, mobiliari i tot tipus d’objectes decoratius de gran valor, com una àmplia col·lecció de rifles. En aquest museu és imprescindible fer-se amb l’audioguia, doncs és gratuïta, n’hi ha en espanyol i conté moltíssima informació (explicada per membres de la pròpia família Lobkowicz en la versió anglesa) i ens ajudarà a comprendre millor totes les obres que veurem durant el recorregut.

Tots els dies a les 13:00 hores té lloc un concert de música clàssica en el Palau Lobkowicz: aquests concerts de cambra constitueixen una oportunitat per escoltar en directe les obres de grans compositors com Mozart, Bach, Haydn, Beethoven, Vivaldi, Chopin o Dvorak en l’entorn únic d’una sala barroca amb una esplèndida acústica. El més recomanable per a gaudir d’un concert en el Palau Lobkowicz és comprar una entrada combinada per el museu i el concert. A més, el palau Lobkowicz conta amb una botiga de records i un restaurant propi, el Lobkowicz Palace Cafè, que té unes bones vistes sobre la ciutat (amb l’entrada ofereixen un descompte del 10% per utilitzar aquí).

L’horari del Palau-Museu és de 10:00 a 18:00 hores (els dissabtes i diumenges des de les 9:00 hores). El preu de l’entrada és de 275Kc pels adults, 200Kc pels estudiants i nens, i entrada gratuïta pels menors de 6 anys. L’entrada combinada del museu més el concert és de 590Kc. Si compreu l’entrada en la seva web, obtindreu un 10% de descompte sobre el preu total. Amb la tarja Prague CoolPass hi tens un 50% de descompte.

2. Resta del barri Hradcany

I continuem després de visitar els monuments i atraccions del Circuït B del Complexe del Castell de Praga, anant en direcció oest fins la Plaça de Loreto, la qual es troba annexa a la Plaça Hradcany (concretament es troba a uns 500 metres de distància, com a molt caminem uns 10 minuts). Allí ens topem amb el Santuari de Loreto, el qual és un dels centres religiosos més importants de la República Txeca i un dels principals llocs de peregrinació mariana a Europa. Ricament ornamentada, aquesta construcció, que data del segle XVII, alberga a varis tresors artístics que l’han convertit en un dels reclams turístics més visitats de Praga.

En el Santuari de Loreto s’hi exposa una rèplica de la casa on va tenir lloc l’Anunciació de la Verge Maria (l’original de la qual, el Santuari de la Santa Casa, es troba de fet en la localitat italiana de Loreto). Encara que la de Praga és només una de les vàries reproduccions del santuari que existeixen a Europa, és una de les millors: la seva construcció fou ordenada per la baronessa de Lobkowicz durant el segle XVII, i ja llavors va gaudir d’un gran èxit com a lloc de peregrinació. S’explica que l’autèntica casa de la Verge, situada a Natzaret, fou desmantellada per els cristians que, per a protegir-la dels atacs dels infidels, fóren traslladant-la a bocins fins a Loreto en el segle XIII, probablement per ordre del Papa.

Crida l’atenció el contrast entre l’interior, bastant auster, i l’exterior, doncs la casa està decorada luxosament amb escultures i baix relleus que representen escenes de la vida de la Verge María, com l’Anunciació, el Naixement de Jesús o la seva mort. En la casa t’hi trobaràs l’escultura en fusta de til·ler de Nostra Senyora de Loreto, dins d’un nínxol platejat. A més, en el Tresor d’aquest santuari es guarden objectes sagrats de gran valor, com crucifixes, un gran calze medieval de plata, un altar de banús i l’impressionant custodia coberta de diamants coneguda com el Sol de Praga (aquesta peça s’utilitzava per guardar les hòsties i fou portada des de Viena).

Al voltant de la Casa de la Verge, que ocupa el pati central, s’extenen el claustre, sis capelles sota les que s’extén la cripta de la família Lobkowicz i l’Església de la Nativitat, decorada de forma ostentosa i en la que hi destaquen, sobretot, les pintures del sostre.

Per si fos poc, el conjunt està rematat per un gran carilló format per una trentena de campanars. Les campanes, fabricades a Amsterdam, fóren donades per un home de negocis de Praga i toquen una melodia a cada hora, que s’escolta en tota la ciutat. Si vols fer fotos a dins, tindràs que treure’t un permís en la entrada, i es paga a part. Actualment, el Santuari de Loreto és administrat per monjos caputxins i, encara que a vegades queda fora de les rutes turístiques per falta de temps, et recomano que no deixis de visitar-lo, doncs es tracta, sens dubte, d’un dels llocs més singulars de Praga.

L’horari d’accés és de 9:00 a 17:00h, i l’entrada val 150Kc pels adults, 130Kc la reduïda (nens i estudiants), i per realitzar fotografies s’ha de pagar un permís addicional de 100Kc. Amb la Prague CoolCard tens 30Kc de descompte.

Deixem Loreto (segurament ens haurà impactat la seva visita), i continuem amb la direcció oest del barri de Hradcany, acostant-nos al Monastir de Strahov (a uns 600 metres a peu des de Loreto). Aquesta és una altra de les visites sorprenents que tenim, que com el Santuari de Loreto, no ens imaginàvem. El Monastir de Strahov és un dels nostres llocs preferits a Praga, i la veritat és que la seva biblioteca, una de les més impressionants d’Europa, és el principal motiu.

Fundat a començaments del segle XII per Ladislau II, fou concedit a l’ordre dels premostratenses, éssent un dels seus monastirs més antics, doncs ha sobreviscut a les guerres de religió, a dues guerres mundials i al règim comunista. Encara que actualment el seu aspecte exterior correspon al Barroc, l’estructura original era totalment romànica. El Monastir de Strahov va exercir un important paper no solament religiós sino també cultural en la vida dels habitants de Praga, doncs alberga una espectacular biblioteca en el seu interior, amb més de 200.000 obres: manuscrits, incunables, il·lustracions, mapes i antics globus terraquis formen part d’aquesta gran col·lecció que es distribueix en dues sales.

La Sala Teològica, d’estil barroc i decorada amb estuc, fou acabada en el segle XVII, obra de l’arquitecte italià Giovanni Domennico Orsi i conté milers d’edicions diferents de la Bíblia. En els sostres hi destaquen els preciosos frescos de Siard Nosecký, que simbolitzen l’abast del saber a través de la fè en Déu, i que doten a l’espai d’una atmosfera sobreacollidora.

La Sala Filosòfica, de tall classicista, també fou obra d’un arquitecte italià però es va construïr quasi un segle després que la seva veïna, la Sala Teològica, amb la idea d’ampliar l’espai on guardar l’enorme quantitat de llibres que els habitants del monastir havien anat atresorant. Sobre un antic graner es va aixecar aquesta impressionant sala, les estanteries de noguera de la qual, recullen obres no només de Filosofia, sinó de qualsevol altra rama del coneixement, com el Dret, la Geografia o la Història.

En el corredor central hi ha una part especialment curiosa: la xiloteca, col·lecció de diferents tipus de fusta, convertides en cobertes de llibres.

Com a amants dels llibres, la biblioteca del Monastir de Strahov ens va semblar impressionant i totalment imprescindible. No us enganyem si us diem que aquesta és una de les biblioteques més belles del món. En certa manera, ens va recordar a una altra biblioteca que ens va impactar molt quan la vàrem veure per primera vegada, la del Palau de Mafra a Portugal. Entre la Sala Filosòfica i la Teològica hi trobem el Gabinet de Curiositats, un altre dels tresors del monastir. Com en la majoria de monuments de Praga, s’ha de treure un permís en l’entrada per a poder fer-hi fotografies. En ell podrem veure un “dodo” dissecat (extint fa temps), objectes antics, minerals… tot un passeig per la ciència de la mà de centenars de peces extraordinàries.

El Monastir de Strahov alberga l’Església de l’Assumpció de la Verge, d’estil barroc, on es custodien les relíquies del fundador de la ordre dels premostratenses, Sant Norbert, i un orgue en el que, s’explica, Mozart va improvitzar una melodia en una de les seves visites a la ciutat. Encara que no està oberta al públic, sí és possible veure-la durant les hores de missa i, la resta del temps, a través d’un panell de vidre. Junt a la biblioteca, la pinacoteca del Monastir de Strahov és la única estança oberta al públic. Alberga una de les col·leccions de pintura medieval més importants d’Europa, amb més d’un miler d’obres.

En les últimes dècades, aquest monastir s’ha convertit amb freqüència en escenari de vàries pel·lícules: la seva biblioteca apareix a “Des de l’Infern (From Hell)”, protagonitzada per Johnny Depp, que recrea els assassinats de Jack el Destripador, i les seves instal·lacions surten a “Casino Royale”, una de les entregues més famoses de James Bond. Per si fos poc, des de fa segles el monastir conta amb una fàbrica de cervesa pròpia, la de Sant Norbert, amb restaurant inclòs. En ell es serveixen plats de la gastronomia tradicional txeca i per ésser un lloc relativament turístic, no es menja gens malament. Actualment, el monastir segueix funcionant com a tal i és la llar de varis monjos. No et perdis aquest lloc ple de tresors antics i paradís de llibres estranys i d’objectes curiosos.

La Biblioteca té un horari d’obertura de 9:00 a 12:00 i de 13:00 a 17:00h. La Pinacoteca de 9:30 a 11:30 i de 12:00 a 17:00h. L’església només obre durant la missa diària (tots els dies a les 18:00h) i els diumenges també a les 10:00h. El preu per accedir a la Biblioteca és de 120Kc pels adults i de 60Kc per estudiants fins als 27 anys. Per entrar a la Pinacoteca val 120Kc pels adults i 60Kc per nens i estudiants. Els menors de 6 anys entren gratuïtament.

Visitat el Santuari de Loreto i el Monastir de Strahov, ens dirigirem tranquil·lament a un dels racons de Praga més bonics. En el nostre cas, va ésser casualitat i al passar per allà el carrer, ens en vàrem enamorar. Es tracta del carrer Nový Svet Ulicka, un carrer de menys de 300 metres ubicat a uns 10 minuts a peu des del Monastir Strahov, cap al nord del barri. El carrer Nový Svet Ulicka és una forma molt pintoresca i especial per acabar amb la nostra visita al barri del Castell. Passegeu-hi, us agradarà l’ambient. És molt tranquil, i conté cases només a una banda del mateix, a l’altra banda hi ha un mur. Traduït significa “el carrer del Nou Món”.

Moltes de les casetes encara conserven el seu nom original, que normalment té que veure amb l’or. “U Zlaté hrušky” (on la pera d’or), “U Zlatého hroznu” (on el raïm d’or), “stromu” (arbre…), “keře” (arbust…) o “čápa” (cigonya…). Podría semblar que, en el segle XVI, aquest lloc era la llar de joiers o rics. Però aquí les aparences també enganyen. “El Nou Món”, en la seva època, era la part exterior a les muralles del Castell de Praga, és a dir, on vivien els més pobres. Els petits casalots, que abans eren considerats com la senyal de la pobresa, avui tenen un encant totalment diferent. L’encant que et trobaràs en el Carreró d’Or (Zlatá Ulicka) o precisament en el Nou Món. Gràcies a la preservació dels edificis, et podràs imaginar fàcilment com era la vida dels que assecaven la roba entre aquestes parets tortes i quasi sempre passaven el seu temps lliure en els petits patis.

I ha arribat l’hora de tornar al centre de la ciutat perquè aquest vespre-nit ens tocarà assistir a una obra del teatre negre que abans haurem contractat. Per tornar al centre de la ciutat Vella, la millor opció que podem utilitzar és el tramvia, tot i que a peu “només” hi ha uns 35 minuts (2,5 kilòmetres), que es podrien fer perfectament passejant, i a més fa baixada. Ens dirigirem des de Nový Svet, al nord a la parada de tramvia “Vozovna Stresovice”. Allí agafarem el nº2 que passa cada 10 minuts i aquest tramvia ens portarà al barri vell (Stare Mesto) en uns 14 minuts. Hem de baixar a la parada de “Staromestská”, a 5 minuts a peu de la Plaça de la Ciutat Vella.

3. Teatre Negre

Un dels espectacles més famosos d’Europa és el teatre negre de Praga. Nascut en els anys 50, aquesta curiosa forma d’interpretar uneix el teatre tradicional amb el circ; la foscor amb lo colorista; el mim amb el ball.

Encara que també existeix en altres ciutats del món, el teatre negre és típic de Praga. Acudir a veure una obra de teatre negre és una experiència bastant turística però igualment divertida per a passar una nit, sobretot si vas a viatjar a Praga amb nens. El més característic d’aquest tipus d’obres és la profunditat de l’escenari, del que van brotant els actors, que sembla que van a llançar-se sobre l’espectador. Aquest disseny tant particular d’escenari està basat i inspirat en la caixa fosca del cineasta francès George Méliès. La tècnica de la caixa fosca de Méliès aprofita la inexactitud de l’ull humà, que no pot diferenciar negre sobre negre, per a aconseguir enganyar a l’espectador mitjançant trucs òptics. En aquest escenari a les fosques es van il·luminant aleatòriament actors i elements concrets per a crear un estrany joc de llums i ombres. Les representacions del teatre negre son mudes i els actors solen portar vestits de colors molt vius, inclús fluorescents, que destaquen sobre el fons negre. La dansa acrobàtica és un element fonamental en l’escenografia del teatre negre.

El teatre negre pot veure’s en molts llocs de Praga, encara que els més famosos son els següents:

• Teatre de Jiří Srnec: Primer teatre negre en el món, en el que es representen obres relacionades amb les llegendes i la màgia de Praga. Direcció: U lékárny, 597. Com arribar-hi: autobusos nº 165, 314, 338, 361, 390.
• Teatre Ta Fantastika: Ubicat en el centre de Praga i un dels més emblemàtics per veure teatre negre. En ell es representa la conegudíssima obra “Aspects of Alice”, inspirada en Alícia en el País de les Meravelles però que fa una reinterpretació molt particular d’aquest clàssic de la literatura. Direcció: Karlova, 8. Com arribar-hi: metro Staromestska.
• Teatre Image: Situat en una de les zones més elegants de la ciutat, en ple Stare Mesto. Té representacions diàries a les 20:00 hores. Direcció: Narodní, 25. Com arribar-hi: metro Staromestska.
• Wow-show: The Black Light Theatre: Inclou música en directe i una espectacular posta en escena. Direcció: Vaclavske namesti, 56. Com arribar-hi: metro Mustek o Muzeum

Però, val la pena veure una obra de teatre negre? Depèn dels teus gustos, del teu pressupost i del temps que t’estiguis a Praga. Per descomptat, el teatre negre és algo molt curiós de veure, però no és especialment econòmic i, sobretot, molt explotat a nivell turístic. Si t’estàs només un parell de dies a la ciutat, potser et vé més de gust sortir per la nit (Praga té molta vida nocturna) o quedar-te prenent unes cerveses en alguna taberna i gaudir de l’ambient. No obstant, si viatges a Praga amb nens segur que el teatre negre no els deixarà indiferents i és una bona manera de fer algo diferent i més amè amb ells. Segur que no ho oblidaran!

Per això, la millor opció és reservar les teves entrades per el Teatre Negre de Praga aquí. Hi ha uns 700 metres des del carrer Narodní, 25 fins a la plaça de la Ciutat Vella de Praga.

Adjuntem amb un mapa de google maps l’itinerari peatonal que hem realitzat en el dia d’avui, amb el marcatge dels principals monuments i atraccions (els desplaçaments amb tramvia google els marca peatonalment):

1. Zona Torre de la Pólvora

Un cop sortint del nostre allotjament, ens dirigirem a la zona de la Torre de la Pólvora, on tenim previst fer-hi una visita, però abans, visitarem un altre edifici, la Casa Municipal, que està al costat. Ens trobem a l’avinguda Námestí Republiky, i s’hi pot arribar tant per metro (línia A a l’estació de Mustek) com en tramvia (el nº22, a la parada Národní Trída). Nosaltres, però, hi arribarem a peu, ja que tenim l’allotjament a prop.

Lo habitual a Praga és trobar-se amb edificis medievals, especialment gòtics, i també barrocs. Precisament per això ens agrada la Casa Municipal, que es desmarca de l’arquitectura típica de la ciutat, doncs es tracta d’un espectacular edifici Art-Nouveau. La seva façana contrasta amb la de aspecte ennegrit de la Torre de la Pólvora, situada just al costat.

La Casa Municipal fou construïda a principis del segle XX, sobre les ruïnes d’una antiga casa on havia residit el rei Wenceslau IV en el segle XIV, abans de que la família reial es traslladés al Castell de Praga. Aquesta primera construcció es coneixia com la “Cort del Rei” i fou comprada per un cardenal quan els reis la varen abandonar. Ja en el segle XIX l’Ajuntament de Praga va començar obres de sanejament per tota la ciutat, i es va optar per enderrocar aquest edifici, que ja portava unes quantes dècades en estat ruïnós. En el 1912 quedava inaugurada la nova Casa Municipal.

La idea era dedicar a aquest espai a activitats culturals, i així es va fer, ja que actualment, en la Casa Municipal es celebren concerts i altres espectacles, a més de poder llogar els seus salons per a tot tipus d’esdeveniments.

En el moment de la seva construcció, la Casa Municipal era un dels edificis més moderns de Praga, dotada d’un sistema de calefacció, ascensors i tot tipus d’avenços de l’època. La seva façana és, al nostre criteri, una de les més boniques d’aquesta part de la ciutat, doncs en ella es barregen elements neo-renaixentistes amb altres neo-barrocs i inclús orientals, encara que l’estil predominant és l’art-nouveau.

En la seva decoració, de fet, varen participar importants representants de l’art-nouveau txec, com el famós Alphonse Mucha. El gran mosaic semicircular de la façana és obra de Karel Spillar i es coneix com “Apoteosis de Praga”. Malgrat a la seva curta existència si ho comparem amb altres monuments de Praga, la Casa Municipal ha estat escenari d’alguns dels principals esdeveniments de la història contemporània del país, com la proclamació d’independència txeca de l’Imperi Austro-hongarès en el 1918. La Casa Municipal conta amb una impressionant sala de concerts, el Saló Smetana, cobert per una cúpula de vidre i amb capacitat per a més d’un miler d’oients. No us perdeu la visita a aquesta autèntica joia del modernisme, que a més conta amb una cafeteria d’aire antic molt bonica i restaurant propi (de menjar francès).

Per visitar la Casa Municipal el millor és apuntar-se a un dels tours guiats que ofereixen, però no tenen un horari fixe, per lo què convé acudir amb temps i informar-se allí. Els horaris dels tours guiats varien en funció del dia, lo millor és consultar-ho directament a taquilla. Els concerts solen celebrar-se per la tarda, entre les 17:30 i les 20:00h. El nostre Tour Guiat té una durada d’1 hora, i un preu de 290Kc pels adults i 240Kc pels estudiants menors de 26 anys i nens entre 10 i 18 anys, i entrada gratuïta pels nens menors a 10 anys. Amb la Prague CoolPass et fan un 15% de descompte.

I ara sí, sortint de la Casa Municipal, visitarem la Torre de la Pólvora, que es tracta dels llocs més emblemàtics de la ciutat, amb grans vistes sobre el Barri Antic de Praga. És una construcció gòtica que des de l’Edat Mitjana i durant varis segles fou una de les tretze portes d’entrada a la ciutat.

En el seu orígen, la Torre de la Pólvora estava adossada a la muralla que envoltava la ciutat per a protegir-la. La construcció de la torre va començar en el 1475, quasi un segle després que la seva veïna la Torre de la Ciutat Vella. Encara que per diferenciar-la d’aquesta última se la va anomenar Torre Nova, en el segle XVIII la torre va començar a utilitzar-se com a dipòsit de pólvora, per lo que a partir de llavors se la va conèixer per la seva denominació actual.

La Torre de la Pólvora té 65 metres d’alçada. El seu arquitecte fou Mathias Rejsek, artífex també de la decoració amb estàtues que presenta la torre. La torre va quedar pràcticament destruïda amb l’incendi de 1541, éssent reconstruïda poc després. Amb els atacs de l’exèrcit prussià durant el segle XVIII va tornar a patir danys, però en el segle XIX fou definitivament restaurada gràcies a l’arquitecte Josef Mocker. Des del segle XIX la Torre de la Pólvora marcava l’inici del Camí Reial que recorrien els futurs monarques per a la seva cerimònia de coronació en el Castell de Praga.

Es pot accedir a l’interior de la Torre de la Pólvora, que alberga una breu exposició sobre la ciutat, dedicant un espai especial a la història de les seves torres. En el primer pis pots veure una sèrie d’escultures que representen a varis monarques bohemis, com carles IV o Ladislau II. Junt a ells veuràs tallats els escuts de tots aquells llocs sobre els que governaren. En la segona planta hi trobaràs estàtues d’alguns sants i àngels envoltant a les de Crist i la Verge María. Després de pujar quasi 200 graons arribaràs a la galeria superior, des de la que s’obtenen molt bones vistes de la ciutat.

L’horari d’obertura del monument és de 10:00 a 22:00h. El preu per entrar-hi és de 100Kc pels adults i 70kc l’entrada reduïda (estudiants i nens). Els menors de 3 anys entren gratuïtament. Amb la Prague CoolPass entres gratis.

Visitada la torre i embadalits amb les seves vistes de la ciutat des de dalt, ens dirigim al carrer Celetná i comencem a caminar en direcció a la Plaça de la Ciutat Vella. En el primer xamfrà a mà esquerre del mateix carrer, veiem un edifici un xic estrany, es tracta del Museu del Cubisme, el qual s’ubica a la Casa de la Madona Negra. Aquesta alberga una exposició permanent de l’art cubista txec. L’exposició s’enfoca entre els anys 1911 i 1919, que son els més significatius períodes del cubisme txec. L’edifici per si mateix és un important treball de l’art modern cubista i fou construït entre 1911 i 1912 per el dissenyador i arquitecte Josef Gocár.

Entre les seves sales es poden apreciar pintures, gràfiques, mobiliari i ceràmiques d’importants artistes tals com Pavel Janák, Josef Čapek, Otakar Kubín, Emil Filla, Vlastislav Hofman, Jaroslav Horejc i molts altres. El recinte conta també amb un famós cafè cubista (El gran cafè Orient) i un Centre educatiu.

L’entrada costa 100Kc i està oberta al públic tots els dies excepte els dilluns de les 10:00 a les 18:00h S’hi pot arribar amb el tramvia 5, 8, 26 o per la línia del metro B estació Náměstí Republiky.

També a prop del Museu del Cubisme, hi ha l’església de Sant Jakob, ubicada a 250 metres del museu. S’hi arriba trencant per el carrer Celetná a mà dreta i traspassant dues illes de cases fins arribar al carrer Malá Stupartská. Un magnífic orgue (l’orgue més gran del país), una valuosa tomba i una llegenda macabra son les raons que fan famosa l’església de Sant jacob (en txec Kostel sv. Jakuba). Ubicada en el barri medieval de Praga, està mig amagada en un carrer estret darrere de l’església més imponent de Santa Maria de Tyn. Fundada a 1232 a instàncies de Wenceslau I de Bohèmia, després d’un incendi l’església fou reconstruïda en estil barroc en el segle XVIII. De tres naus, és una església d’un tamany considerable i és la tercera catedral més llarga de Praga.

L’atracció més famosa de l’església és l’excepcional orgue de 1705, que consta de 4 manuals, 91 registres i 8277 tubs. L’excel·lent acústica d’aquesta església la converteixen en un emplaçament ideal per a concerts de música clàssica. No us perdeu la cita dominical amb el concert d’orgue o informeu-vos sobre altres esdeveniments musicals programats. Durant la visita a l’església, admireu la pietat de fusta del segle XV i l’opulenta tomba del compte Jan Vratislav de Mitrovice, un canceller de Bohèmia que va viure en el segle XVIII i que no va escatimar en costos per a construïr la seva última estada.

No li va anar tant bé al propietari de l’avant-braç momificat que podeu veure a la dreta de l’entrada: es tracta d’un lladre que en el 1400 havia intentat robar les joies de l’estàtua de la Verge. Segons la llegenda, la Verge li va bloquejar el braç agafant-lo tant fort que per deixar anar el lladre els guardes varen tenir que mutilar-se’l. També pot ser, tanmateix, que no es tractés d’un episodi de la justícia divina: eren assistents habituals de l’església de Sant Jacob els representants del gremi de carnissers, que potser al veure el lladre, varen decidir fer justícia per el seu compte.

L’horari d’obertura de l’església és de 9:30 a 12:00h i de 14:00 a 16:00 hores tots els dies excepte els dilluns.

2. Plaça de la Ciutat Vella

Tornem a dirigir-nos al carrer Celetná, i aquest cop anirem directament cap a la Plaça de la Ciutat Vella.

La Plaça de la Ciutat Vella és el lloc més turístic de Praga. S’hi troben alguns dels principals monuments de la ciutat. El centre de la vida de Praga s’organitza entorn a la Plaça de la Ciutat Vella (Staroměstské náměstí en txec), envoltada d’importants edificis històrics.

Però el protagonista indiscutible de les visites en aquesta plaça és el fantàstic rellotge astronòmic que cada hora en punt ofereix un espectacle únic (i que ha sobreviscut inclús als bombardejos nazis).

La Plaça de la Ciutat Vella conté varis llocs d’interès turístic en els que es barregen diferents estils arquitectònics (barroc, gòtic, etc…) i moments de la seva història:

• L’església de Týn, d’estil gòtic, on destaquen les seves torres acabades en forma de pic
• L’església de Sant Nicolau, d’estil barroc
• L’ajuntament de Praga, des de la seva torre es poden obtenir bones vistes de la plaça i de la ciutat.

En el centre de la Plaça de la Ciutat Vella hi destaca el monument dedicat a Jan Hus, un líder protestant del segle XIV que va morir cremat a la foguera i en el seu honor es va erigir aquest conjunt escultòric, en el 500 aniversari de la seva mort, en el 1915.

L’obra la va realitzar l’escultor txec Ladislav Jan Salounm, i en ella hi podem veure a Jan Hus envoltat per husites i protestants i acompanyat per una mare amb el seu fill, com a símbol del renaixement. Amb el temps, l’obra es va convertir en estandard de la resistència en nombrosos episodis de la història txeca.

El Rellotge Astronòmic de Praga fou fabricat en el segle XV i s’ha convertit en el rellotge medieval més famós del món. Veritable prodigi de la tecnologia medieval, el seu complex sistema li permet mostrar-nos les hores de varies formes, i totes a un mateix temps. Però si per algo és famós el rellotge de Praga és perquè cada vegada que marca una hora en punt, les figures autòmates de dotze apòstols desfilen per les seves finestres davant dels aplaudiments de centenars de turistes. Imprescindible veure’l.

Segur que un dels primers llocs que voldràs conèixer a Praga serà aquesta emblemàtica Plaça. I si viatges a Praga per Nadal, podràs presenciar algun dels esdeveniments que se celebren en ella, com la Nit de Cap d’Any i l’Any Nou; la resta de l’any també es fan concerts i competicions esportives, que s’emeten en pantalles gegants instal·lades per a l’esdeveniment i que omplen una plaça on es barregen per igual turistes i locals.

Per arribar en aquesta cèntrica plaça nosaltres ho hem fet a peu, des de la zona de la Torre de la Pólvora, pel carrer Celetná, però si véns de fora, pots arribar-hi amb la línia A de metro (a l’estació de Staromestska). El ball més famós de la capital txeca és sens dubte el de les figures del Rellotge Astronòmic de Praga, situat en la façana sud de la Torre de l’Ajuntament de Praga i estrella indiscutible de la famosa Plaça de la Ciutat Vella. Quan es dónen les hores en punt, els turistes s’amunteguen en un lateral de la Plaça de la Ciutat Vella mirant cap amunt; gorra i ampolla d’aigua en mà en el mes d’agost; abrigats i tremolosos si estan a Praga a l’hivern: però l’època de l’any és igual, perquè el ritual es repeteix tots els dies des de fa desenes d’anys. Pots veure “ballar” als habitants del rellotge de Praga a cada hora en punt entre les 9:00 i les 21:00 hores. També conegut com Orloj, aquest preciós Rellotge Astronòmic porta a Praga des de ni més ni menys que el segle XV i és un dels grans símbols de la ciutat.

La primera part del Rellotge Astronòmic de Praga data de l’any 1410 i és la que marca les hores, senyalades en nombres romans. Perquè t’orientis mentres mires el rellotge: estem parlant de l’esfera superior del mateix, que és la part més antiga, la que és d’època medieval. Dissenyada en forma d’astrolabi (un instrument medieval molt utilitzat per els navegants per guiar-se segons la posició de les estrelles) en aquesta part apareixen representats mitjançant esferes de diferent color la Terra i el Cel (en blau clar i fosc respectivament), el Sol i la Lluna i dos anells sobreposats, el de rotació i el zodiacal, que reconeixeràs per els símbols que representen els dotze signes del Zodíac. Veuràs també escrites, a cada costat de l’esfera taronja del sol, les paraules Aurora i Crepuscle, que representen el Clarejar i el Capvespre.

L’originalitat d’aquesta part, que converteix el Rellotge Astronòmic de Praga en una atracció única, és que pot mostrar-nos a la vegada tres formes diferents de mesurar les hores:

• La mà daurada sobre els numeros romans ens indica la hora tal com la medim actualment
• L’anell exterior indica les hores amb numeros en tipografia Schwabacher, seguint un sistema de calcular el temps típic de l’antiga regió de Bohèmia a la que pertanyia Praga
• En tercer lloc, el cercle intern, amb numeros aràbigs, és potser el més interessant, i a vegades passa desaparcebut perquè no entenem lo que estem veient: ens mostra la hora babilònica, un curiós sistema de medir les hores on el moviment del Sol sobre les línies daurades ens mostra les hores desiguals, prenent com a punt de partida el capvespre, i tenint en compte la premisa de que a l’estiu les hores son més llargues que a l’hivern (d’allí l’anomenar-les hores desiguals).

Per últim, quatre figures custodiant aquesta esfera superior, incorporades a l’esfera astronòmica en el segle XVII; a la banda dreta, un esquelet que porta un rellotge de sorra: la Mort. L’acompanya la Luxúria, representada per un turc que porta una mandolina (un petit instrument de corda). En la banda esquerra, l’Avaricia i la Soberbia, representades per figures que porten una bossa de diners i un mirall. No les perdis de vista; quan les agulles daurades del rellotge marquen l’hora en punt, aquestes figures cobraran vida, i fixa’t bé en un detall: mentres que la Luxúria, l’Avaricia i la Soberbia neguen amb el cap recordant-nos que no hem de caure en elles, la Mort assenteix, reafirmant-nos a tots el nostre inevitable final. Quan marquen les hores en punt, unes altres figures treuen el cap per dues petites finestres situades sobre l’esfera superior del Rellotge Astronòmic de Praga. Es tracta dels Dotze Apòstols, sis a cada costat. Reconeixeràs a Sant Pere amb les claus de les portes del Cel, a Sant Judes amb un llibre en la mà esquerra, a Sant Mateu amb una destral… A l’acabar el Passeig dels Apòstols, un gall daurat situat en la part superior, en el centre del rellotge, canta, bat les ales i comencen a sonar les campanes.

L’esfera inferior del Rellotge Astronòmic de Praga tampoc té desperdici: en ella apareixen simbolitzats els dotze mesos de l’any, plasmats en pintures de Josef Mánes, un reconegut artista txec. En el mig, l’escut de la Ciutat Vella de Praga. A més, apareixen unes altres quatre figures: a la dreta, un Filòsof i un Àngel. A l’esquerra, un Astrònom i un Cronista.

I atenció, es pot pujar a la Torre del Rellotge Astronòmic. I has de fer-ho! Tant per conèixer el mecanisme de funcionament del Rellotge Astronòmic de Praga, com per gaudir d’un dels millors miradors de Praga. Si preguntéssis a qualsevol habitant de Praga què tindries que veure si només poguéssis veure un lloc en la ciutat, la majoria et dirigirien directament a la Plaça de la Ciutat Vella per veure el seu Rellotge Astronòmic. El rellotge de Praga és una de les grans atraccions turístiques de la ciutat, per uns, per la seva bellesa. Per altres, pels seus més de sis segles d’existència. Per altres, perquè sens dubte constitueix una de les fites tecnològiques de l’Edat Mitjana, amb el seu complexe sistema de marcar les hores de diferent forma integrat en un únic mecanisme. El cas és que el Rellotge Astronòmic de Praga continua presidint la plaça més bonica de la capital txeca, per a delit de turistes i també dels seus habitants, que malgrat de tenir-lo més a ma no dubten en aturar-se a contemplar-lo quan passen per davant. Complexe, fascinant i amb un toc fosc. Com Praga.

Contemplat i entès el rellotge, ens disposarem a visitar l’Antic Ajuntament i pujar després a la torre del mateix. Presidint la Plaça de la Ciutat Vella ens hi trobarem l’Antic Ajuntament de Praga, compost per varies edificacions que s’anàren adherint a aquet conjunt administratiu al llarg dels anys.

Com hem dit i ha quedat clar, el veuràs de seguida per les multituds de turistes aglomerats enfront al Rellotge Astronòmic, sobre tot a les hores en punt, quan els seus dotze apòstols autòmates surten a donar l’hora. L’orígen de l’Ajuntament de Praga ens trasllada fins al segle XIV, en plena Edat Mitjana, quan el govern de la Ciutat Vella (el primer en ésser declarat independent amb la concessió de municipalitat per a la zona) va buscar un lloc per establir-se. Aquest seria la Casa Volflin, a la que s’anirien afegint en segles posteriors les cases adjacents i l’ala est, d’estil neogòtic i que actualment segueix sense ésser reconstruïda després de ser arrasada en un dels bombardejos nazis. Aquestes incorporacions converteixen al conjunt de l’ajuntament en un conglomerat bastant heterogeni d’estils arquitectònics: gòtic, neo-renaixentista, etc…

A finals del segle XIX l’Ajuntament va adquirir una casa on va viure el famós escriptor Franz Kafka durant la seva infància. Es tracta de la casa U Minuty, la façana de la qual reconeixereu ràpidament, doncs està esgrafiada. Per nosaltres és una de les cases més boniques de la Plaça de la Ciutat Vella (es troba just a l’esquerra de l’entrada a l’Ajuntament). A principis del segle XX un nou ajuntament fou construït en la Plaça Marianské, deixant aquest com escenari d’esdeveniments i activitats culturals i, actualment, com a seu de l’Oficina de Turisme de Praga.

Es pot visitar l’interior de l’Antic Ajuntament de Praga amb una visita guiada (es fan a diari a les 20:00 hores, en txec, anglès, francès i alemany, i pots contractar-les directament en l’entrada). Resulta realment interessant recórrer les seves sales, doncs la decoració interior és molt monumental, amb mosaics, pintures i una rica ornamentació en fusta en sostres i parets.

No us heu de perdre la Sala de Plens ni la Capella del primer pis, que sobresurt cap a la Plaça i és una de les millors manifestacions del Gòtic en la ciutat. El seu exterior està adornat amb varies escultures de sants i una Verge amb Nen. També es pot pujar a la Torre de l’Ajuntament, que gràcies als seus 70 metres d’alçada ens ofereix unes vistes magnífiques dels voltants i una de les millors panoràmiques de la Plaça de la Ciutat Vella. Lo millor de l’Ajuntament és, en la nostra opinió, en el subsòl: tot un entramat sota terra on encara podem apreciar les restes de lo que fou aquell lloc fa molts segles: carrers, vivendes, presons i altres espais que es remonten inclús fins al Romànic i que dónen testimoni de l’intens passat d’una part de la ciutat que mercaders i burgesos varen convertir en el seu bastió.

Comprarem l’entrada i pujarem també a la Torre de l’Ajuntament. L’estrella indiscutible de la Torre de l’Ajuntament és el Rellotge Astronòmic de Praga, amb la seva desfilada d’autòmates a les hores en punt, que fa les delícies dels centenars de turistes que es congreguen a diari per contemplar-lo.

El rellotge Astronòmic funciona tots els dies de l’any entre les 9:00 in les 23:00 hores. Si a més de veure’l en acció des de la plaça vols observar de prop el funcionament del rellotge astronòmic, amb els seus centenars d’engranatges i el seu complexe mecanisme, hauràs de pujar al mirador de la Torre de l’Ajuntament.

L’Horari d’accés a l’Ajuntament son els dilluns de 11:00 a 19:00 hores i de dimarts a diumenge de 9:00 a 19:00 hores. L’horari d’accés a la Torre de l’Ajuntament és els dilluns de 11:00 a 19:00 hores i de dimarts a diumenge de 9:00 a 22:00 hores. Els preus per visitar l’Ajuntament son de 250 Kc pels adults, 150 Kc l’entrada reduïda (nens i estudiants), i els menors de 4 anys entrada gratuïta. Amb la Prague CoolPass hi entres gratis. Per pujar a la Torre de l’Ajuntament els preus son de 130 Kc pels adults, 80 Kc l’entrada reduïda (nens i estudiants), i amb la Prague CoolPass tens el 50% de descompte.

La nostra pròxima atracció, és la visita a l’Església de Nostra Senyora de Tyn. De totes les esglésies de Praga, aquesta està entre les nostres tres preferides. Mig amagada darrere de les cases que envolten la Plaça de la Ciutat Vella, les seves dues torres punxegudes destaquen sobre el cel de Praga.

Els orígens d’aquesta església es remunten al segle X, quan en el seu lloc hi havia una capella adossada a un hospici. Ja en el segle XIII es va construïr sobre aquesta petita capella una església gòtica, encara que l’aspecte amb el que la veiem actualment data del segle XIV, quan la burgesia que habitava aquesta part de la ciutat va decidir erigir un temple que competís en importància i bellesa amb la Catedral de Sant Vito, situada a l’altra riba del riu Moldava. Per això, l’Església de Nostra Senyora de Tyn ha estat anomenada carinyosament com la “catedral dels burgesos”. La façana principal de l’església està tapada pels edificis que dónen a la plaça, però si ens acostem podem envoltar l’església per apreciar-la en detall.

Resulta impressionant un dels laterals, on veuràs un baixrelleu que representa la crucifixió, obra del taller de Peter Parler. L’interior barroc de l’església contrasta amb el seu exterior gòtic: hi destaca l’altar, amb obres de Karel Skréta; també podrem admirar aquí l’orgue més antic de Praga. Aquesta ornamentació barroca prové de finals del segle XVII, quan un llamp va destruïr part de l’església i aquesta va tenir que ser restaurada. Pots accedir a l’església a través d’un passadís situat entre els restaurants que té a davant i que dónen a la plaça.

Encara que ho semblin, les seves dues torres no son del tot simètriques: la dreta és lleugerament major, i no és un error de càlcul, ja que aquesta assimetria tot just perceptible per a l’ull humà és un element molt comú del gòtic. Aquestes torres arriben als 80 metres d’alçada; la nau té 44 i l’església 52 metres de llarg en total. En ella hi està enterrat un famós astrònom txec, Tycho Brahe. Pots veure la seva sepultura de marbre a l’interior de l’església.

La façana d’aquesta església no és visible des de la Plaça de la Ciutat Vella perquè fou construïda dins d’un pati: és precisament aquest pati el que li dóna nom, doncs “tyn”, en txec, significa algo semblant a “encaixonat”. Durant els segles XVI i XVII aquesta església fou el principal santuari dels husites a Praga; de fet, l’arquebisbe husita Agustí de Mirandola també està enterrat aquí.

L’horari d’obertura de l’església per la seva visita és de dimarts a dissabte de 10:00 a 13:00 i de 15:00 a 17:00 hores, i els diumenges de 10:00 a 12:00 hores. L’església està tancada tots els dilluns. L’entrada és gratuïta, encara que es recomana fer-hi una donació de 25 Kc.

Visitada una església, anem a veure l’altra de la plaça, l’Església barroca de Sant Nicolau. L’Església de Sant Nicolau de Praga (no confondre amb l’església del mateix nom però que està ubicada al barri de Malá Strana), és un dels temples barrocs més importants d’Europa, construïda com a emblema del poder dels jesuïtes durant el segle XVIII.

L’Església de Sant Nicolau és una de les tres que aquest sant té consagrades a Praga. La seva història es remunta a la Batalla de la Muntanya Blanca de 1620, quan els catòlics varen derrotar als protestants. A partir d’aquesta victòria, els catòlics varen imposar en la ciutat els seus gustos barrocs, que varen quedar plasmats en la construcció de varis santuaris destinats a guanyar-se el recolzament dels més fidels. La construcció d’aquesta església va córrer a càrrec de l’arquitecte Kristof Dientzenhofer, que moriria abans de veure-la acabada. La seva obra la va continuar el seu fill Killian Ignaz Dientzenhofer, que va projectar la magnífica cúpula que corona Sant Nicolau. Però aquest també es va morir abans d’acabar-la, i fou succeït per el seu cunyat Anselm Lurago.

L’aspecte exterior de l’Església de Sant Nicolau ja crida l’atenció poderosament segons ens apropem, gràcies a la seva gran cúpula i al campanar que destaca per sobre de les teulades de Praga. Però lo millor d’aquest temple, està de portes endins:

• Els frescos de la cúpula, de més de 50 metres d’alçada, son impressionants; representen a Sant Nicolau i a la Santíssima Trinitat.
• El púlpit és una de les millors obres del barroc, decorat per nombroses pintures i escultures d’artistes de l’època.
• En l’òrgan barroc de l’església es diu que hi va tocar Mozart en la seva visita a la ciutat en el 1787.
• Les estàtues dels Pares de l’Església que emmarquen la nau central, son obra de Platzer.
• El mirador del campanar: s’ha de pagar a part per a pujar-hi, però les vistes de la ciutat ho mereixen. Amb tants miradors que hi ha a Praga, aquest ens el vàrem estalviar.

L’Església de Sant Nicolau conta amb dos elements curiosos:

• El primer és el monjo cotilla representat en els frescos del sostre (no et direm a on, que lo divertit és trobar-ho un mateix). La llegenda popular explica que l’autor dels frescos no volia que ningú contemplés la seva obra fins que aquesta estigués finalitzada, però un monjo no va poder aguantar la curiositat i va espiar a l’artista. Aquest el va descobrir i, com a càstig, el va pintar en els frescos amagat darrera una columna, quedant immortalitzat per a sempre.
• El segon és la Columna de la Santíssima Trinitat que es troba just enfront a l’església, més coneguda com a Columna de la Pesta, doncs commemora el final d’aquesta terrible epidèmia a començaments del segle XVIII.

Actualment, l’església organitza amb freqüència concerts el preu dels quals oscil·la entre els 490 i els 300 Kc.

Els horaris d’obertura de l’església son de 10:00 a 16:00 hores i els diumenges de 12:00 a 16:00 hores. L’entrada és gratuïta.

• Plaça de la Ciutat Vella
• Rellotge Astronòmic de Praga
• El Barri jueu (Josefov): cementiri jueu, Sinagoga Espanyola i Sinagoga Vella-Nova
• Rudolfinum
• Església de Nostra Senyora de Tyn
• Plaça de Franz Kafka i font
• Plaça de la República
• Església de Sant Nicolau
• Teatre dels Estats

I tots els detalls sobre l’apassionant història de Praga: la Primera i la Segona Defenestració de Praga, Jan Hus i el Protestantisme, la història del regne de Bohèmia i la formació de Txecoslovàquia, menjar i beguda típics de Praga, la Revolució del Vellut i la Primavera de Praga i el naixement de la democràcia.

El free tour es realitza exclusivament en espanyol. Tots els dies de l’any de dilluns a diumenge a les 10:00, 11:00 i 16:00 hores (excepte el 25 de desembre i l’1 de gener que no hi ha tours). El punt de trobada és l’estació de metro de Malostranska. El Free Tour acaba a l’Església de Sant Martí de la Muralla. Recomanem estar 10 minuts abans per evitar retrassos. El free tour surt puntual. Té una duració aproximada de 2 hores i mitja. Pots reservar-lo aquí.

3. Cap al Pont de Carles

Visitats els monuments de la Plaça de la Ciutat Vella, continuarem la nostra ruta que finalitzarà en el dia d’avui en les immediacions del Pont de Carles. Abans, però, un apunt: anirem a trobar l’escultura de Sant Jordi i el Drac en l’edifici del xamfrà de Siroká amb Parízská. Un cop l’haguem trobat, a uns 200 metres al nord de la plaça, arribant-hi pel carrer Parízská. El carrer Paríská és un carrer elegant amb botigues de luxe. Trobem l’escultura en el mateix xamfrà que hem dit:

Tornarem a entrar a la Plaça de la Ciutat Vella per anar a buscar la petita plaça Malé Namestí. Sortint de la Plaça de la Ciutat Vella per Staroměstské Náměstí s’arriba a l’esmentada plaça. No es varen complicar molt la vida escollint nom i, donat el seu tamany, l’anomenaren Plaça Petita. Les façanes dels edificis també es mereixen un cop d’ull, però aquí venim a veure la reixa del pou.

Continuarem la nostra ruta, i abans d’arribar al Pont de Carles, en fixarem a uns 300 metres cap a l’oest, per acabar ensopegant amb un dels imprescindibles de la ciutat de Praga, el Clementinum. Aquest es troba a Mariánské Náměstí i si s’hi vol arribar des de lluny s’ha de continuar agafant la línia A de metro (arribada a l’estació de Staromestská), o la línia nº22 del tramvia, amb parada a Malostranská. El Clementinum de Praga (o Klementinum en txec) és una de les visites imprescindibles en la ciutat. Gran part de la culpa la té la seva magnífica biblioteca barroca, on et sents transportat en el temps.

Si a més penses en tots aquells científics, filòsofs i altres personatges il·lustres que varen treballar en ella, la sensació és única. Anima’t a recórrer el Clementinum amb nosaltres. En els seus orígens, el Clementinum era la seu de la Universitat de Carles. Des del segle XVI fou ocupat pel jesuïtes, que durant quasi dos segles varen estar construïnt en la zona un gran complexe al que s’anàren sumant territoris adjacents. Després de l’expulsió dels jesuïtes en el segle XVIII, el Clementinum es va convertir en la seu de la Biblioteca Imperial i actualment alberga la Biblioteca Nacional de Praga.

El Clementinum es divideix en cinc patis entorn als que es distribueixen la resta de les estances. Per visitar-lo t’has d’apuntar obligatòriament a una de les visites guiades (en anglès o en txec), doncs no es pot veure per lliure. Actualment, a causa d’una disputa legal amb la Biblioteca Nacional, el Clementinum no pot garantir que la visita guiada cobreixi tots els llocs d’interès del complexe. El nostre consell, si t’interessa visitar-lo, és que acudeixis a l’entrada al monument i consultis directament quines parts pots visitar aquest dia amb el guia. Passem a anunciar-te els punts més importants de la visita.

• La Capella dels Miralls és la primera sala que ens trobarem en la visita al Clementinum. Una sala barroca folrada de miralls on s’hi troba l’orgue que, s’explica, hi va tocar Mozart en la seva visita a Praga en el segle XVIII.

• La Torre Astronòmica, de quasi 70 metres d’alçada: un observatori astronòmic que constitueix un mirador únic amb vistes al Castell de Praga.
• La Sala dels Meridians, de camí a la Torre Astronòmica. En ella s’hi portava a terme el què s’ha convertit en uns dels registres meteorològics més antics d’Europa.
• La Biblioteca del Clementinum, que alberga més de 20.000 exemplars, incloent una col·lecció de vells manuscrits. Es tracta d’un lloc únic, amb una atmosfera molt particular, on podem veure milers de llibres envoltats de globus terraquis, prestatgeries infinites i els impressionants frescos de Jan Hiebl en el sostre.
• La Sala del Tresor, l’Església de Sant Salvador i l’Església de Sant Climent.

Així mateix, no t’oblidis de donar un cop d’ull als quinze rellotges de sol adossats a les parets dels patis, obra d’un dels millors astrònoms jesuïtes, Valentí Stansel.

El Clementinum és el major complex arquitectònic de la ciutat, superat només per el Castell de Praga: el Clementinum ocupa una superfície de 20.000 metres quadrats. El seu nom deriva de la capella primitiva sobre la que es va erigir el primer edifici del Clementinum, coneguda com la Capella de Sant Climent. Avui en dia, el complexe conta amb una renovada Església de Sant Climent. Actualment, en el Clementinum també s’hi celebren concerts de música de cambra, concretament en la Sala dels Miralls. T’aconsellem que reservis una hora en el teu viatge a Praga per a conèixer el Clementinum, un lloc apassionant i poc conegut pels turistes que visiten la Ciutat Vella.

Els horaris d’accés del monument son tots els dies de 10:00 a 19:00 hores. Les visites guiades es realitzen a diari, cada mitja hora (començant a les 10:00h). No és necessari reservar amb antel·lació, simplement apuntar-se a l’arribar en el mostrador de l’entrada. Els preus per accedir-hi son de  220 Kc pels adults, 140Kc pels nens i estudiants, i entrada gratuïta pels menors de 7 anys. Amb la Prague CoolPass tens un 25% de descompte.

Visitat el Clementinum, ara sí, ens dirigim a l’accés del Pont de Carles, i concretament, a la seva Torre en el cantó de la Ciutat Vella. S’anomena la Torre de la Ciutat Vella. La nostra intenció també és visitar-la i pujar-hi. Es sol anomenar a Praga com la Ciutat de les Mil Torres, i no és per menys, doncs la capital txeca està farcida d’aquest tipus de construccions, a moltes de les que es pot pujar per contemplar la ciutat des de les alçades.

D’entre totes elles, una de les més antigues, millor conservades i probablement la més bella, és la Torre de la Ciutat Vella de Praga, Staremostska mostecka vez en txec. La Torre de la Ciutat Vella és la porta d’accés a Malá Strana a través del Pont de carles. Aquesta torre medieval, considerada un dels millors exemples d’arquitectura gòtica d’Europa, fou durant segles la única forma d’accedir a aquesta part de la ciutat, custodiant el cantó est del Pont de Carles. A l’igual que en el pont, fou construïda per ordre del rei Carles IV, i també es va encarregar el projecte al mateix arquitecte, Petr Parler.

La torre arriba quasi als  metres d’alçada, per lo què és un magnífic mirador. És d’estil gòtic tardà, i la decoració de la seva façana est inclou els escuts de tots aquells llocs que integraven el regne en el moment de la seva construcció. Respecte a la façana oest (la que es veu des del pont), contrasta amb l’altra banda per la seva escassa decoració, ja que fou malmesa en nombroses batalles, sobre tot quan els suecs ocuparen aquesta part de la ciutat en el segle XVII. A sobre de la porta de la Torre de la Ciutat Vella hi destaquen tres estàtues:

• A l’esquerre, la del rei Carles, impulsor de la construcció d’aquesta torre i del pont que porta el seu nom.
• En el centre, la de Sant Vito, considerat protector del pont.
• A la dreta, el rei Wenceslau, antecessor del rei Carles i membre de la dinastia fundadora de Praga.

En la part superior hi ha dues estàtues més: la dels patrons de la República Txeca, Sant Adalbert i Sant Segismon.

Sota la Torre de la Ciutat Vella passaren al llarg dels segles els monarques txecs, que realitzaven l’anomenat Camí Reial durant la cerimònia de coronació, dirigint-se a peu per la ciutat fins al Castell de Praga, creuant el Pont de Carles i continuant per el famós carrer Mostecká. Des del mirador de la Torre de la Ciutat Vella s’obté una de les millors panoràmiques de Praga, amb vistes al castell, a Malá Strana i al Pont de Carles. És una vista inoblidable.

L’horari d’obertura de la Torre és de les 10:00 a les 22:00 hores tots els dies. El preu per accedir-hi és de 100Kc pels adults, 70Kc l’entrada reduïda (nens i estudiants), i entrada gratuïta els menors de 3 anys. Amb la Prague CoolPass tens un 50% de descompte en la teva entrada.

4. Pont de Carles i Creuer pel Moldava

I ara és el moment que hem de gaudir del Pont de Carles, ja que és la icona de la ciutat de Praga. El passejarem amunt i avall varis cops i sempre ens sorprendrà alguna cosa. Nosaltres hi hem accedit a peu, però si veniu de fora hi arriba tant el metro (línia A a l’estació de Staromestska) com el tramvia (els nº17 i 18 amb parada de Krizovnicke namesti). El Pont de Carles de Praga (Karlův Most en txec) és el lloc més emblemàtic de la ciutat i el més transitat pels viatgers. Aquest pont medieval, que data del segle XIV i que està custodiat per trenta estàtues, creua el riu Moldava unint els barris de Staré Mesto i Malá Strana.

En el segle X un pont de fusta servia de passarel·la entre les dues ribes del riu Moldava, i no fou fins al segle XII quan es va construïr el primer pont de pedra de Praga, conegut com a Pont de Judith (de fet, en un extrem del pont actual encara es conserva la vella Torre de Judith).

Però un parell de segles després els desastres naturals es van acarnissar amb aquest pont, destruïnt-lo en part, per lo que el monarca Carles IV va ordenar aixecar un altre pont de pedra, més robust i que portaria el seu nom. Des de llavors, el Pont de Carles es va convertir en un element fonamental en les relacions comercials de la ciutat i també en el transport d’una banda a l’altra de Praga, connectant la zona del castell amb la Ciutat Vella.

Al principi, el pont fou denominat simplement Pont de Pedra i, després, Pont de Praga. No fou fins al segle XIX quan es va decidir posar-li el nom del rei txec que va fer possible la seva construcció. Té 520 metres de llarg, 10 d’ample i es recolza sobre 16 arcs. És el segon pont més antic conservat en la República Txeca. El seu arquitecte, Petr Parler, també va dissenyar la Torre de la Pólvora i part de la Catedral de Sant Vito. Per a finançar la seva construcció, que es va estendre durant quasi dos segles, es cobraven peatges. Després de la revolta contra els Habsburg en el 1621, els caps dels 27 rebels líders del moviment fóren exposats al llarg del pont. Des de 1978 l’únic tràfic que es permet en el pont és el dels peatons. En un dels extrems hi trobarem la Torre de la Ciutat Vella, un dels millors exemples del gòtic en el món.

Totes les escultures que avui podem veure en el Pont de Carles son còpia de les originals, que fóren instal·lades en el segle XVIII i que actualment es troben en el Museu Nacional per a la seva preservació. D’entre totes elles, hi destaca la de Sant Joan Nepomucè, la més visitada pels turistes: la llegenda diu que aquest sant era confessor de la reina de Bohèmia durant el segle XIV. El rei, que desconfiava de la seva dona, va demanar a Sant Joan Nepomucè que li desvelés els seus secrets, però com que aquest es va negar, li va tallar la llengua i el va llançar al Moldava des del pont.

Des de llavors, l’estàtua de Sant Joan Nepomucè és la protagonista dels passejos per el Pont de Carles, acompanyada per un faristol amb cinc estrelles (les que es diu que hi havia sobre el pont la nit de la seva mort), un gos (com a símbol de la fidelitat) i una dona (la reina). Segur que veuràs a molts turistes tocant el gos, doncs es diu que així tornaràs a Praga. Si ho aconsegueixes, explica’ns-ho.

Una de les activitats que recomanem realitzar aquí a Praga és un mini-creuer pel riu Moldava. Hi ha tot tipus d’ofertes, però la nostra intenció és fer un petit mini-creuer d’1 hora per veure les vistes de la ciutat des del riu Moldava. Existeixen molts tipus de recorreguts en vaixell per Praga: des de petits passejos per veure la ciutat des del riu, fins a creuers diürns i nocturns amb dinar i sopar. Si voleu tenir una velada perfecta podeu optar per un passeig amb sopar i música en viu, veure Praga il·luminada des del Moldava i gaudir d’un bon sopar sempre és un encert.

Com hem comentat, la nostra intenció és fer aquest creuer estàndard d’1 hora de durada. El preu és de 18€ (amb la targeta Prague CoolPass et surt gratuït), i durant el passeig podràs admirar els monuments més famosos de Praga: el Pont de Carles, el Castell de Praga i el Rudolfinum son alguns dels monuments que es divisen des del vaixell.

5. Sud del Pont de Carles

De forma indicativa, us hem de comentar que a prop del Pont de Carles, dins l’Stare Mesto, encara s’hi troben alguns atractius que us poden interessar. Un cop visitat el pont, podem baixar per l’Stare Mesto cap al sud, i al cap de 170 metres de la Torre de la Ciutat Vella, ens trobem amb el Teatre Na Zábradlí, a on s’hi troba una de les obres d’art contemporani de David Cerný. Aquesta pot passar desaparcebuda, ja que es troba molt integrada en la paret del teatre Na Zabradlí. S’anomena “Embryo” (embrió), i medeix 120 centímetres i està col·locada en la meitat d’una canal d’aigua que baixa per el xamfrà de l’edifici. Porta allí des del 2008, commemorant el 50è aniversari de la fundació del teatre.

Per la nit s’il·lumina el seu interior i, segons hem llegit, cadascú veu lo què vol. Es pot ésser més críptic? Com hem dit, es troba a la façana del teatre Na Zabradlí, al carrer Anenské Námestí.

Si continuem el recorregut anant cap al sud, en el xamfrà de Konviviska amb Karoliny Svetle (a uns 300 metres d’on estem), ens trobem amb la Rotonda de la Santa Creu, un edifici romànic.

Es tracta de la rotonda romànica més antiga de Praga. El seu orígen es remunta a 1125. Es tracta d’una de les tres rotondes romàniques que queden a Praga, i com a tal, està catalogada com a monument cultural de la República Txeca. La primera menció escrita data de 1365, quan la rotonda era una església parroquial, però l’edifici és molt més antic. Fou construït en una important ruta comercial que va des de Vysehrad i creua el Moldava. Actualment, la rotonda és utilitzada per l’Església Catòlica Vella i pertany a la Parròquia Catòlica Vella de Praga. És un lloc de culte habitual.

Es tracta d’un edifici petit i senzill format per petits blocs de pedra disposats de forma semicircular, rematat per una cúpula amb farol, amb absis semicircular en el cantó est. L’àbsis està decorat amb un fris corb. En el sostre hi ha una llanterna amb finestres romàniques, coronada per una creu daurada amb una mitja lluna i una estrella de vuit puntes. Una tanca decorativa de ferro fos neo-romànic separa el terreny en el que s’ubica la rotonda del carrer. Les restes de pintures murals gòtiques del segle XIV fóren restaurats per František Sequens.

Continuarem la ruta fins a l’últim punt d’interès que tenim marcat en el dia d’avui, que no és més que una altra escultura controvertida de l’artista contemporani David Cerný. Es tracta d’una estàtua penjada de Sigmund Freud i es troba on s’ajunta el carrer Husova amb Betlemske. L’estàtua està penjada en una biga de ferro. Es troba a 350 metres de l’anterior atracció, baixant cap al sud-est de l’Stare Mesto.

Si vas pel carrer i veus l’escultura penjada, no saps qui és. La obra, de 1996 i 2,2 metres d’alçada, es titula “Viselec” (Penjat), i passa desaparcebuda per a la majoria de turistes que caminen per el carrer Husova, una de les més cèntriques de Praga. Es tracta del pare del psicoanàlisis, Sigmund Freud, penjat d’una biga en lo alt d’un edifici: amb una mà s’està subjectant i l’altra la té en la butzaca. El significat? Qui sap. Hi ha moltes interpretacions. En el document del seu company de treball es comenta inclús que no es va pensar amb Freud en un primer moment, i que anava a formar part d’una sèrie, en la que estarien Freud, Kafka i Wittgenstein entre altres.

Adjuntem amb un mapa de google maps l’itinerari peatonal que hem realitzat en el dia d’avui, amb el marcatge dels principals monuments i atraccions:

Si estàs preparant un viatge o una escapada a Praga en 5 dies ets un afortunat. Perquè no només coneixeràs els principals barris de la ciutat i els seus llocs turístics, sinó que et donarà temps per a fer alguna excursió fora de Praga.

Ho hem organitzat de la següent manera: 4 dies per a Praga i els seus barris, i l’últim dia per a fer una excursió a fora de Praga.

Lo mínimament ideal seria una estada de 3 dies a Praga, ja que els plans culturals son varis i hi ha un fotimer de llocs que visitar a Praga. A Praga és impossible avorrir-se i t’ho demostraré amb aquesta ruta que estàs a punt de llegir.

En aquest article t’ensenyaré com organitzar cada dia de la teva escapada a Praga perquè aprofitis el temps al màxim. Sé que organitzar cada jornada és un puzzle amb moltes variables, així que vull ajudar-te perquè surti perfecte.

Podríem dir que qualsevol època és bona per a fer una escapada a Praga i no ens equivocaríem i és que cada moment de l’any, és únic per a la ciutat. El nostre viatge l’hem enfocat a lo pràctic, i el preveiem durant les vacances d’estiu, que és quan nosaltres quatre hi podríem anar.

La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones, atraccions i espais que la ciutat de Praga disposa, i conèixer-los a fons, sense cap necessitat de voler veure la totalitat de la ciutat o el màxim d’ella. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar. Es tracta d’una escapada per Praga i entorns en 5 dies, durant els mesos estivals. Adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que volem visitar:

Dia 1: STARE MESTO: Zona Torre de la Pólvora + Plaça de la Ciutat Vella + Cap al Pont de Carles + Pont de Carles i Creuer Moldava + Sud del Pont de Carles

Dia 2: HRADCANY: Complex del Castell de Praga + Resta del barri + Teatre Negre

Dia 3: JOSEFOV, MALÁ STRANA I MONT PETRIN: Barri Jueu + Malá Strana prop del riu + Malá Strana interior + Mont Petrin

Dia 4: NOVE MESTO I ALTRES: Zona Museu Mucha + Zona Plaça Wenceslau + Zona Teatre Nacional + Zona Casa Dansant + Altres

Dia 5: EXCURSIÓ FORA DE PRAGA: Opció 1 – Cesky Krumlov / Opció 2 – Karlovy Vary / Opció 3 – Kutná Hora / Opció 4 – Terezín

Si selecciones cadascun dels dies els podràs anar veient a tots, un per un. A més, al final de cada dia et deixaré el recorregut pels llocs amb un mapa de google maps. I aquí mateix et deixo el mapa principal amb el marcatge de tots els llocs i atractius que pots visitar en la ciutat de Praga, diferenciats en colors segons el dia que els veurem:

Una ruta per Praga en 5 dies és el temps ideal per conèixer la ciutat sense presses. Hi ha tants llocs a veure que la planificació és crucial en aquest viatge. Cada etapa ha d’estar molt ben estudiada per saber optimitzar el temps.

Amb aquest article et vull ajudar a organitzar aquesta escapada inoblidable. T’exposarem les atraccions que podrem visitar cada dia, l’allotjament que et recomanem, el recorregut que hauries de caminar cada dia, etc… En definitiva, t’ho posarem fàcil perquè no et col·lapsis amb els preparatius.

A part del detall del programa de viatge, t’adjuntaré alguns dels principals consells per viatjar per lliure per la ciutat de Praga. Corresponen a 5 grans camps:

1. Vols econòmics
2. Trasllat de l’aeroport al centre
3. Allotjament
4. Com ens mourem per Praga
5. Tarja turística “Prague Cool Pass”

1. Vols econòmics

La clau és buscar els vols amb molta antel·lació. Com més t’apropis a les dates, més probabilitats tindràs de que els preus es dupliquin i augmentin. La nostra escapada és per als mesos estivals (juliol i/o agost), per tant, amb molta antelació fes una cerca exhaustiva dels millors preus a la plataforma de Skyscanner, per tal de mirar de trobar vols directes econòmics durant els mesos centrals de l’estiu:

Plataforma Skyscanner

Hem fet una primera estimació de vols, i els vols d’anada i tornada més econòmics durant els mesos de juliol i agost, ens surten a partir de 130€ per persona, amb les companyies Vueling i/o Ryanair.

2. Trasllat de l’aeroport al centre

L’aeroport de Praga Vaclav Havel es troba a uns 17 kilòmetres del centre de la ciutat. Tanmateix, encara que no és una distància molt gran, no existeix una connexió directa en metro o tren. Per aquest motiu, hauràs d’optar per algun dels mitjans de transport que realitzen aquest recorregut. Com veuràs a continuació, hi ha opcions de sobra: llançadores, autobusos, Uber i més. He creat un rànquing amb les meves preferències. No obstant, i depenent del teu estil de viatge i pressupost, potser seran altres. Així que t’aniré a explicar totes les formes d’anar a l’aeroport al centre de Praga (i viceversa) amb els preus i horaris per aquest 2023.

Llançadora o Shutter

Per mí, la millor manera d’arribar a Praga des de l’aeroport (per rapidesa, comoditat i senzillesa) és en shutter llançadora. És lo què utilitzo per a fer aquest recorregut. Es tracta d’un servei de trasllat que et portarà de l’aeroport directament al teu hotel a Praga o on vulguis anar del centre. El trajecte també es pot fer al revés, és a dir, per a tornar a l’aeroport a l’hora de marxar. La llançadora, o shutter, pot ser compartida o privada, per lo que té diferents tarifes. En el cas de Praga és un servei bastant assequible, almenys si ho compares amb altres ciutats, i t’estalvies anar arrossegant les maletes d’un cantó cap a un altre i els maldecaps que suposa entendre el sistema d’autobusos. Per el preu, i la comoditat que suposa, val molt la pena. De fet, la gran majoria de turistes que viatgen a Praga contracten un shutter per a realitzar els seus trasllats.

Per exemple, aquest transport de llançadora compartida té un preu d’uns 15,95€ per persona.

Autobús Express (AE)

L’opció perfecta si viatges amb un pressupost ajustat. Encara que els bitllets son sensiblement més cars que un autobús regular, el AE és més ràpid i t’evitaràs fer transbords amb el metro (si el teu allotjament a Praga està prop de l’estació). La parada d’autobusos express està a davant de la Terminal 1. Els bitllets costes 60 CZK (uns 2,5€ aprox) i algo menys amb la tarifa infantil. Es poden comprar en la terminal o directament al conductor de l’autobús (però hauràs de tenir corones txeques). L’autobús et deixarà en l’Estació Central de Praga (Praha Hlavni Nadrazi). Allí podràs agafar el metro (línia C), el tramvia o qualsevol mitjà de transport de Praga. També s’hi pot anar caminant, conta que son uns 25 minuts fins al centre de Praga. Tingues en compte que l’Autobús Express, que té una freqüència d’entre 15 i 30 minuts, comença a les 5:30 del matí i acaba fins a les 21:30 hores. Pots consultar els horaris aquí. El trajecte dura uns 40 minuts (depenent del trànsit) i també el podràs utilitzar de tornada.

Uber

Uber és una altra forma per anar des de l’aeroport fins al centre de Praga, molt a tenir en compte. Aquesta plataforma opera a Praga des de 2014 i és inclús més popular que el taxi de tota la vida. Els conductors d’Uber solen esperar a les peticions a una distància de 5 minuts de l’aeroport, per lo que els temps d’espera son realment curts. El cost d’un Uber és de uns 25€. La desaventatja, en comparació amb la recollida privada de la llançadora, és que has de esperar al teu automòbil i, a vegades, perseguir-lo en el parking. A més, la qualitat dels conductors varia i els preus poden pujar durant les hores pic. Si aniràs a utilitzar Uber i encara no tens l’aplicació instal·lada, et recomano fer-ho abans de viatjar. Enllaça la teva targeta i déixa-ho tot a punt.

Autobús públic

Aquesta és la forma més econòmica que hi ha per anar de l’aeroport al centre de Praga. Els autobusos que realitzen aquest trajecte son la línia 100, 119 i 191. L’estació d’autobusos està just enfront de la Terminal 2 (Sortida D). Un ticket vàlid per 90 minuts costa 32CZK (uns 1,25€) i el podràs utilitzar per l’autobús en combinació amb el tramvia i el metro. Per mi resulta poc convenient, ja que molt probablement hauràs de fer transbord (i carregar l’equipatge és un “tostón”). A més, com que van fent parades, tardaràs bastant més en arribar. Pots consultar els horaris aquí.

• Autobús 119: La línia 119 et portarà de l’aeroport fins a la parada de metro de Veleslavin (línia verda), on hauràs d’agafar un metro fins al centre de la ciutat (Mustek) o a qualsevol altra estació. L’autobús surt cada 6 minuts i opera de 4:23AM a 23:42PM tots els dies de la setmana.
• Autobús 100: Alternativament, pots utilitzar l’autobús número 100 que va a Zlicin, que et deixarà en la línia groga del metro B.
• Autobús 191: Aquest autobús va de l’aeroport a Andel i et deixarà en la parada del metro de la línia A Petriny.
• Bus nocturn 910: Si arribes a l’aeroport de Praga per la nit, està disponible un autobús nocturn (910). Té parada en I.P. Pavlova, Kacerov i Modrany. Aquest bus opera de 0:00AM a 4:00AM.

Trasllat aeroport de Praga en taxi

Alguns viatgers son molt de taxi, ho sé. Però jo l’he posat en la última posició, perquè sol ser el meu últim recurs. A més, els taxis de Praga no tenen molt bona fama (existeixen molts timadors que intenten cobrar més de lo que correspon i que enganyen als turistes). Com pots imaginar-te, també és el mitjà de transport més car. Si malgrat tot aniràs a necessitar un taxi, et recomano fixar-te bé i escollir un dels que estan pintats de groc, ja que son els més fiables. El trajecte fins al centre de Praga des de l’aeroport et costarà uns 35€ aproximadament, encara que certament depèn del lloc al que vagis i del tràfic. Si contractes al mateix taxista per a la tornada a l’aeroport des de Praga, possiblement et faci un descompte.

Com veus, l’Aeroport Vaclav Havel de Praga té una bona oferta en opcions de transport per anar fins al centre de Praga. Ara que ja tens tota la informació hauràs d’escollir en funció de les teves preferències.

3. Allotjament

Et recomano que t’allotgis en un apartament o en un hotel com més a prop possible del centre de Praga millor. Per reservar l’allotjament, un cop més, et recomanem fer-ho amb molta antel·lació i comparant preus. Més encara si viatgem en temporada alta. Ho solem fer per qualsevol de les dues plataformes especialitzades:

• Booking: Allotjament amb cancel·lació gratuïta
• AirBnb: Allotjaments especialistes en apartaments, també amb l’opció de cancel·lació gratuïta.

Prioritzarem la reserva en les zones turístiques (Barris de Stare Mesto, Mala Strana, Hradcany i Nove Mesto), dins del Districte 1 de Praga, sempre i quan els preus dels allotjaments siguin “raonables” o assumibles. En el cas que ens haguem de desplaçar fora de la zona turística, lo més important és que l’allotjament estigui a prop d’una parada de metro o de tramvia que vagi al centre de la ciutat.

4. Com ens mourem per Praga

Un cop contractat l’Hotel al centre de Praga, hem de dir que el mitjà de transport que farem servir més durant els 5 dies seran les nostres cames, ja que la majoria de llocs per visitar estan a prop. La xarxa de trnsport públic de Praga és molt eficient. El metro, els tramvies i els autobusos ens portaran fins a qualsevol punt de la ciutat d’una forma còmode i senzilla. Aquests son els mitjans de transport que existeixen a la ciutat:

• Metro de Praga: Amb 3 línies i 53 estacions, el metro de Praga és la forma més còmoda de recórrer llargues distàncies. Coneix les línies, estacions, tarifes i horaris.
• Tramvies de Praga: Els tramvies de Praga son un dels mitjans de transport més útils per a desplaçar-se per la ciutat. Varen començar a funcionar en el 1875 tirats per cavalls.
• Autobusos a Praga: Els autobusos de Praga no son l’opció més recomanable per els turistes, però resulten interessants per a realitzar alguns trajectes en especial.
• Taxis a Praga: Els taxis a Praga son relativament cars per el nivell de vida del país. Coneix les tarifes oficials i els trucs per pagar el preu just.
• Funicular de Petrin: Des de 1851 el Funicular de Petrin ha servit per comunicar Malá Strana amb la cima del mont Petrin. Coneix l’horari i el preu del funicular de Praga.

Tota la xarxa de transport públic de Praga comparteix els mateixos bitllets. Depenent de l’ús que aneu a donar-li al transport públic podreu escollir diferents tipus de bitllets.

Bitllet senzill

El bitllet senzill de transport de Praga té una durada de 90 minuts des de la seva validació, permetent utilitzar qualsevol mitjà de transport durant aquest temps. El preu del bitllet senzill és de 40 Kc (1,60€) i és el bitllet més habitual.

Ticket limitat

Aquest bitllet de transport a Praga permet l’ús dels tramvies i autobusos durant 20 minuts sense possibilitat de transbord. En el metro, la validesa son 30 minuts i permet recórrer 5 estacions. El preu del bitllet limitat és de 30 Kc (1,20€) i és una bona forma d’estalviar en certs trajectes.

Bitllet d’equipatge

Si viatgeu amb equipatge haureu de comprar un ticket addicional de 20 Kc (0,80€) per cada maleta que porteu. Les motxilles o bolsos de mà no es consideren equipatge.

Abonament diari

Per 120 Kc (4,90€) podreu comprar aquest abonament per utilitzar de forma il·limitada el transport públic de Praga durant 24 hores. Si esteu allotjats fora del centre històric és una opció a tenir en compte.

Abonament de tres dies

Es tracta d’un abonament similar a l’anterior, amb durada de 3 dies. Els preus d’aquests abonaments son de 330 Kc (13,40€) i són vàlids durant 72 hores.

On comprar els bitllets

Els bitllets només es poden comprar en el metro, en els estancs i en les botigues de diaris per lo que, si teniu intenció d’utilitzar el tramvia, seria convenient que porteu sempre a mà algun bitllet. El temps no comença a contar fins que es validen. El sistema és similar al d’altres moltes ciutats, funciona per temps i pots agafar els transports que vulguis.

No oblidis validar el bitllet

Encara que els revisors no van tant a la caça com per exemple a Budapest, és probable que de tant en tant algun revisor us demani el bitllet. Heu de recordar validar el bitllet en les màquines grogues que trobareu en els tramvies i autobusos, o en les que hi ha en el metro abans de baixar a les vies.

Mapa de transports

Encara que és un mapa que no ens sembla massa clar, si voleu un plànol amb tots els mitjans de transport de Praga, prem aquí.

5. Tarja turística “Prague Cool Pass”

La tarja turística “Praga Card”, la popular tarjeta multiatracció que han gaudit més d’un milió de visitants des de 1992, presenta ara el seu nou producte de generació mòbil: “Prague CoolPass”. Per accedir a les millors atraccions de Praga de forma còmoda, pots escollir entre un codi QR digital en el teu mòbil o en una tarjeta xip física clàssica.

La tarjeta Prague CoolPass permet l’accés a les millors atraccions de Praga, incloent el Castell de Praga, les cinc sinagogues, el Cementiri Jueu, el Palau Lobkowitz i molts llocs més.

Atraccions incloses

Les atraccions més populars incloses en la tarjeta son:

• El Castell de Praga
• Catedral de San Vito
• Palau Lobkowitcz
• Museu Jueu de Praga
• Museu Náprstek
• Zoo de Praga
• Creuer pel riu Moldava
• Museu Kampa

• Werich Villa.
• Autobús turístic  de Praga.

Encara que les entrades d’aquestes atraccions ja compensen el preu de la tarjeta, hi ha altres molt interessants com el Palau de les Fires, l’Antic Palau Reial o el Palau Sternberg. A més, inclou descomptes per més de 70 atraccions, botigues i restaurants. En aquest enllaç podreu descarregar la guia de la Prague CoolPass i veure totes les atraccions i descomptes inclosos.

Com funciona?

Després de fer la reserva, ens enviaran un correu amb les claus d’accés per a descarregar en espanyol l’aplicació mòbil amb la que podreu accedir a la tarjeta. Un cop expedit el codi de descàrrega de la tarja, no es permeten canvis de dates o noms. La durada de la validesa de la tarja comença a contar el dia que s’utilitza per primera vegada. A partir d’aquest moment la podreu utilitzar durant els dies contractats (2, 3 o 4 dies). El primer dia acaba a les 23:59 hores independentment de l’hora a la que hagueu començat a utilitzar la tarjeta. Permet accedir gratuïtament una vegada a cada atracció.

Preu

A nosaltres ens interessaria la Prague CoolPass de 4 dies, ja que seran entre aquests 4 dies que visitarem totes les atraccions proposades. El preu de la Prague CoolPass de 4 dies és de 106€ pels adults, 74€ pels estudiants fins a 26 anys i nens de 6 a 16 anys, i entrada gratuïta pels infants menors de 6 anys. Per tant, en el preu està inclòs:

• La tarjeta Prague CoolPass de la durada escollida, en el nostre cas, de 4 dies
• Entrada a les millors atraccions turístiques de Praga
• Ruta en autobús turístic de 2 hores de durada
• Passeig en vaixell
• Descomptes i ofertes en botigues i restaurants seleccionats
• Mapa de Praga

Comprovació de si surt o no surt a compte la compra d’aquesta tarjeta

Farem una taula i entrarem les dades i preus de les atraccions que vulguem visitar i que estiguin afectades per la tarjeta Prague CoolPass (ho fem en principi per la franja dels adults):

Com podeu observar, la nostra planificació pels 4 dies que passarem a la ciutat de Praga, la compra de la tarjeta Prague CoolPass no ens surt gens a compte (ens estalviaríem únicament 78,95€ dels 106€ que val la tarja).