Autor: admin

I marxem de Banff i del seu Parc Nacional posant rumb a un altre parc nacional. Aquest cop és el Yoho National Park, on avui començarem la seva visita per un trekking que farem fins al Sheerbrooke Lake. Seguidament veurem les segones cascades més altes de Canadà, les Takakkaw Falls. Seguirem amb la visita al Natural Bridge, on apareixen curioses formacions a la roca produïdes pel riu Kicking Horse River. I acabarem el dia a Field, que és com si fos el camp base per visitar el Parc Nacional de Yoho. Allí tindrem el nostre allotjament.

Yoho National Park, durant el matí

Després d’haver deixat enrere el Banff National Park amb els seus llacs més singulars (Moraine Lake, Lake Louise, etc…), decidim deixar el que ha estat el nostre allotjament durant 4 dies a Banff i dirigir els nostres passos cap al Yoho National Park. Un parc més petit que els seus germans Banff i Jasper, però que té molt que mostrar.

Encara que perdi protagonisme al comparar-se amb els parcs nacionals de Banff o Jasper, el Yoho National Park no té gaire que envejar-los. És cert que es tracta del més petit dels quatre parcs que formen les Muntanyes Rocalloses Canadenques, i que està una mica allunyat de tot el tumult turístic, però això no significa que no tingui un atractiu indiscutible i uns quants llocs d’una bellesa natural quasi insuperable. El Yoho National Park pot presumir de llacs, cascades i entorns igual d’increïbles que els dels seus veïns, i aquí anirem a explicar-te el millor que veure i fer en el Yoho National Park.

El planning que tenim és estar-nos dos dies i creuar el Yoho National Park i a continuació el Glacier National Park per la Trans-Canadà Highway (Hwy 1), retornant cap a Vancouver després de passar uns dies en les Muntanyes Rocalloses. Aquesta carretera és, ni més ni menys, que la més llarga del món, amb un total de 7.821km, i connecta una punta del país amb l’altra. És un dels viatges èpics que tenim en ment, però de moment ens conformem amb tot lo vist i viscut.

Al ser zones protegides, les poblacions son molt poques i petites, per lo que les opcions per visitar aquesta zona son escasses. Escollim allotjar-nos a Field: és un punt intermig, hi ha el Centre d’Informació Turística, i us parlarem d’aquesta localitat més endavant en aquesta entrada. Com a inconvenient veiem que és un xic car, ja que és un poblet ple de “Bed & Breakfast” i no té molta opció d’oci en la mateixa localitat, per no dir gens.

Com us dèiem, a primera hora abandonem Banff per arribar a visitar els primers punts en Yoho National Park. Fem uns 70 kilòmetres, passem Lake Louise, i accedim a la Highway 1, i estem dins els paisatges del Yoho National Park…

Sherbrooke Lake

El nostre llac sorpresa. Us recomanem totalment aturar-vos a realitzar aquest trekking. Arribar en aquest llac és bastant senzill, ja que l’aparcament es troba just al costat de la carretera principal. Veureu que malgrat de ser tant accessible, no hi hauran pràcticament cotxes aparcats.

Estem a punt de fer un trekking amb una distància de 10,25km (anar i tornar), uns 554 metres de desnivell, una durada de 3 a 4 hores, i la dificultat ens diu que és fàcil. Aquestes dades inclouen la pujada que farem fins al mirador de Paget Peak.

Després d’aparcar a l’ombra el nostre cotxe en el parking (que té banys), en primer lloc hem decidit que pujarem a Paget Peak, una muntanya a la dreta de Sherbrooke Lake, en una pujada entre boscos.

És una caminada ben senyalitzada amb una pujada constant i pronunciada per un sender primer per bosc frondós fresquet i llavors de terra amb pedres en el que, encara que és aviat, el sol “casca” i la pujada es fa una mica dura. Son 9,6 kilòmetres al seu punt més alt (5-6h), té unes vistes meravelloses de les muntanyes i valls de l’entorn. Pots quedar-te al mirador (lookout), en la cabana com ho vàrem fer nosaltres, d’aquesta forma seran uns 4 kilòmetres fins a aquest punt. Fou una preciositat veure la neu encara en lo alt de les muntanyes, esquitxades de llacs, boscos verds i espessos en el seu esplendor. Des de dalt es pot veure el Wapta Lake i el Sherbrooke Lake, i durant la pujada en varies ocasions.

El lloc era tant tranquil i amb aquestes vistes a la immensitat de les valls que vàrem decidir fer un petit dinar contemplant el paisatge i gaudint de la naturalesa de la zona. El sol ara era d’agrair. Dins de la cabana teniu un rètol informatiu. Lo trist és que la cabana per dins està una mica pintada per la gent que a vegades no respecta les coses.

Després de prendre una mica de dinar en la cabana que hi ha en el mirador de Paget Peak, iniciem el descens per anar a Sherbrooke Lake, pràcticament a baix del tot t’hi trobes un desviament a la dreta que et portarà fins a aquest llac.

El tros de llac que ens vàrem trobar ens va impactar molt.

És una ruta senzilla i tot just, sense desnivell, té varis passos amb taulons per a creuar petits rierols i alguna zona amb algo de fang, però tot molt senzill. A l’apropar-nos al llac comença a obrir-se un clar que ens deixa meravellats amb les seves vistes… encara que com sempre, les fotos no li fan justícia, jutgeu-ho per vosaltres mateixos. El sol lluïa i el reflexe de les muntanyes en el llac és espectacular.

Per lo vist, hi ha una cascada si voreges el llac. En principi nosaltres no ho tenim previst fer, amb la caminada que hem fet a Paget Peak ja n’hem tingut prou…

Ens quedem en la primera entrada amb vistes al llac. Arribem a saber lo de la cascada i continuem vorejant el llac. Ara ja ho sabeu, heu de continuar endavant…

Ni per pujar a Paget Peak ni per veure Sherbrooke Lake no ens hi hem trobat gaire gent. Això dona que pensar, i és de valorar, ja que en un lloc tant turístic com les rocalloses i tant proper a altres punts molt visitables… sembla una perla oculta.

Yoho National Park, durant la tarda

La nostra següent aturada serien els 2 miradors (Upper i Lower) de Spiral Tunnel Scenic Viewpoint. Es tracta d’un dels miradors més estranys que ens trobarem en tot el viatge. Des d’aquí no tindràs unes vistes privilegiades de cap llac, ni de glaceres o muntanyes amb cimes altíssimes. Aquí veuràs, amb una mica de sort, com a enfront teu un d’aquests llarguíssims trens de mercaderies canadenques apareix i desapareix al mateix temps en un túnel amb forma d’espiral. Aquesta fita de la enginyeria fou la resposta per salvar la baixada en pendent per la vessant de la Cathedral Mountain.

En definitiva, es tracta d’un lloc on veure el tren passar per un túnel en plena muntanya. La veritat, que no entenem tanta expectació i publicitat perquè a simple vista no sembla res de l’altre món…

S’ha de tenir en compte que per el temps en què es va construir per primera vegada és tota una perícia, amb els mitjans que es contaven, però per a nosaltres no mereix una aturada, la veritat.

I després de mirar-nos-ho i remirar-nos-ho en els miradors anteriors, seguirem amb la ruta per anar a veure les segones cascades més altes de Canadà, les Takakkaw Falls.

En llengua “Cree”, una de les Primeres Nacions que ocuparen aquest territori des de temps immemorials, “Takakkaw” significa “magnífica”. Però és que a més, com ja hem dit, son les segones cascades més altes de Canadà, amb 373 metres.

Ja només amb aquesta presentació, et pots imaginar que era un lloc que no podia faltar en el nostre itinerari. Tanmateix, si arribem a venir una mica més d’hora en època de l’any, ens trobem amb la carretera d’accés tallada (normalment està oberta entre mitjans de juny i mitjans d’octubre). La visita es realitza després de recórrer els 13 kilòmetres de la carretera panoràmica Yoho Valley Road, un recorregut sinuós que creua un bosc frondós i amb algunes aturades interessants, fins a l’aparcament que és gratuït. L’accés a la carretera panoràmica es fa des de la Highway 1 a uns 4 kilòmetres de Field, aproximadament.

Des de l’aparcament, has de caminar uns 10 minuts fins a arribar al mirador. A més, aquest és un bon lloc per fer algunes de les millors rutes de senderisme en el Yoho National Park, com la que va fins al Yoho Lake, o a les Twin Falls, i el famós Iceline Trail (d’uns 20km de longitud si fas el loop complet).

I havent retornats de la carretera panoràmica de Yoho Valley Road, continuarem amb la nostra ruta anant a visitar a tant sols 6 kilòmetres de Field (un cop hem deixat enrere la població per la Ctra 1), el Natural Bridge. Primer et trobes un desviament cap a l’Emerald Lake i el Natural Bridge (mateixa carretera inicial que hi porta), aturades imprescindibles en el Yoho National Park.

Natural Bridge és una formació de la naturalesa. El riu Kicking Horse amb tota la força ha creat aquest pont, i és per tant, producte de l’erosió i amb el pas del temps arribarà a convertir-se amb un canó.

L’accés està molt senyalitzat i amb un bon aparcament, i és freqüent veure autobusos parar en aquesta zona. Conta amb un pont armat des d’on poder veure aquesta formació natural, al temps que veus gent passejar-se per sobre de la mateixa… malgrat d’estar prohibit el pas per no espatllar-lo.

Des d’aquest punt, sortirem demà, cap a buscar l’Emerald Lake, però això serà en el dia de demà. El millor del punt on estem ara, és el Natural Bridge, una petita cascada en el riu Kicking Horse River, amb curioses formacions en la roca, entre elles un pont natural. És un lloc perfecte per emportar-t’hi un cafè o improvitzar un pícnic en la seva riba.

I vist això, ja és moment d’anar a buscar el nostre nou allotjament a Field, i visitar el poble una miqueta. Aquest curiós poble està en la mateixa Highway 1, just abans del desviament per a l’Emerald Lake, i és la llar dels pocs residents del Yoho National Park. Donarem una volta amb el cotxe per els 4 carrers que té, però a priori, sembla un poble bastant encantador. Hi ha alguns bed and breakfast en casetes de fusta que semblen ancorades en el passat i varis restaurants, un d’ells, “The Truffle Pigs Bistro”, tot pintat de blau i pel que sembla amb unes propostes molt interessants.

En el mateix encreuament es troba el Yoho National Park Visitor Center, un dels més complets de tot el viatge, i en un entorn molt bonic, al costat d’un petit llac i amb una zona de berenadors. També disposa d’una botiga de souvenirs. Els horaris d’obertura del centre son, de juliol i agost, de 10h a 19h. Per cert, Field ja està en la província de British Columbia, així que et tocarà endarrerir una hora.

Field es va establir en la dècada de 1880 com un assentament de tendes de campanya i barraques per allotjar als treballadors de la construcció del Canadian Pacific Railway. Field aviat es va convertir en un focus d’activitat en les Muntanyes Rocalloses, arribant a ésser un punt ple d’hotels per a turistes que anaven en busca d’aventures.

Field està actualment habitada per menys de 200 persones, que viuen de la artesania i dels allotjaments turístics. A Field, a part del Centre de Visitants, no hi ha molt més que això. Els seus habitants tenen que anar a Golden o Banff per qualsevol compra.

Lake O’Hara Ara que som a Field, us ho explicarem. Ens han recomanat visitar aquest llac, que sembla ser un dels més bonics de Canadà. Però fer-ho no és tant senzill, ja que volen protegir-lo del turisme en massa, així que per poder gaudir d’ell s’han de reservar una de les places limitades que es posen a disposició en la web dels parcs de Canadà (Lake O’Hara – Yoho National Park (pc.gc.ca)). Es pot arribar en autobús (amb la reserva), o caminant per un sender de grava de 11 kilòmetres, i allí tens la possibilitat d’acampar i passar varis dies descobrint els seus voltants, doncs és una zona amb moltes caminades que han de ser súper boniques. Nosaltres no tenim previst anar-hi, així que no podem opinar, però estem segurs que valdrà molt la pena.

I ara sí, un cop visitat Field, anirem a buscar el nostre allotjament. O al revés, primer l’allotjament i després donar una volta pel poble. Com vulgueu.

Et proposem un Resort de 4 estrelles, el “Emerald Lake Lodge”, ubicat a 6 kilòmetres del centre del poble, important. El preu que surt és per 1 nit… És l’únic allotjament que hem trobat amb la plataforma “booking” (Amb “AirBnb” no en surt cap…). Com hem dit abans, a Field no hi ha gaires allotjaments…

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (103km i 1h i 25min). Les Takkakaw Falls no les hi ha deixat posar en el recorregut:

I abans de marxar de Banff i del seu Parc Nacional, anirem a passar el dia al Kootenay National Park, fent base al mateix poble de Banff (per la seva proximitat). Al matí anirem a fer un trekking al Sinclair Canyon, visitarem unes cascades, un fenòmen geològic curiós i finalment, un altre canó, el Marble Canyon. Així ens haurem fet a l’idea de com és el Kootenay National Park.

Visita del Kootenay National Park

En la nostra ruta per les Rocalloses Canadenques vàrem decidir dedicar un dia sencer de l’itinerari a visitar el Kootenay National Park. L’any 2.020 era el 100 aniversari d’aquest parc.

Kootenay National Park potser no és tant famós com el Parc Nacional de Banff, encara que aquí no veurem grans llacs o grans muntanyes sí que ens agradarà. Kootenay per nosaltres és molt interessant, ja que no és un parc tant massificat com d’altres. Conta amb unes immenses praderies les quals segur que les gaudirem al circular per les carreteres en direcció a Radium Hot Spring. No va malament canviar de vistes de tant en tant.

El dia començarà sortint de Banff (lloc base de pernoctació), en direcció (carreteres 1 i 93) a Radium Hot Spring, i és que tant sols es troba a una hora i mitja de trajecte. En aquesta localitat també es podria fer nit, però nosaltres hem decidit prendre com a base a la mateixa Banff per la seva proximitat.

Ruta Juniper-Sinclair Canyon

Aquest camí es troba poc abans d’arribar a les aigües termals de Radium Hot Springs. Hi ha un petit aparcament just davant on poder deixar el cotxe sense problema, ja que es tracta d’una ruta circular. No és un trajecte complicat. Comença per un descens ben senyalitzat el qual desemboca en el riu Sinclair i el seu canó, es pot veure una petita cascada i uns panells informatius.

Després de passar el riu per el pont, es puja per la muntanya en lo que sembla que és tot el seu desnivell. Les vistes en alguns punts son boniques però la major part del trajecte no s’arriba a veure molt per estar en ple bosc. Ens trobarem molt poca gent en aquest trajecte, amb lo que si vols sentir la naturalesa estant envoltat de coníferes i no escoltar ni un sol soroll, és una bona opció. Si busques llacs i muntanyes com altres rutes, no és l’elecció més idònia.

Aquesta ruta es pot finalitzar en el Balneari de Radium Hot Springs, que podria ésser una idea, però ahir ja vàrem tenir la sessió de relax en el balneari a Banff. Així que decidim pujar a les cadires vermelles aquí localitzades i continuar la ruta senyalitzada per la muntanya d’enfront fins arribar de nou a l’aparcament en el que havíem aparcat.

La ruta ha tingut una distància de 6,5km (circular), uns 476m de desnivell, un temps efectiu de 2 hores, i la dificultat és fàcil.

Finalitzada la ruta, agafarem el cotxe i conduirem per la Kootenay Highway (carretera 93) fins arribar a la nostra següent parada: Kootenay Valley Viewpoint. En aquest lloc es veuen totes les muntanyes dels voltants i el riu del mateix nom, creant una postal magnífica com podeu veure.

Numa Falls

El trajecte continua fins a Numa Falls (ja a 80km de Radium Hot Springs per la ctra 93), en la mateixa carretera, on aprofitem l’àrea de pícnic per menjar i on volem fer part del seu trajecte.

Paint Pots

Hi ha una zona de parking bastant gran en l’entrada d’aquesta zona, on deixem el cotxe i comencem un sender. Creuem el riu Kootenay que havíem anat divisant durant tot el trajecte per carretera, a través d’un impressionant pont. Deduïm que s’ha de seguir per un sender a l’esquerra, gràcies a les pintades de la gent. Aquest camí té 2km de longitud, una durada de 40 minuts i un desnivell de 25m.

Hi ha bastanta més gent de la que ens hem anat trobant durant tot aquest matí a Kootenay National Park i sense donar-nos compte arribem a la zona de les Paint Pots.

Les Paint Pots son uns bassalts de color ocre que li donen el nom en aquest lloc. El color de coure és degut als minerals d’aquesta zona, i no penseu que bombollegen com a Yellowstone, son en una dimensió molt més petita.

Aquesta zona pot decepcionar una mica, la veritat. Sí que és curiós el contrast de colors que pots trobar-hi però es troba amb molt poc de manteniment. Com ja hem mencionat, amb molt poca senyalització, zones en molt mal estat on trobaràs taulons per els quals passar o pedres que semblen haver estat posades per gent de la zona.

Marble Canyon

Accedirem directament des de l’aparcament, al canó de Marble Canyon. La caminada des de l’aparcament son uns 2km anar i tornar. El desnivell és inapreciable, és pràcticament pla. O sigui, que en mitja hora més o menys ja haurem vist el canó.

Després d’arribar al punt final de Marble Canyon, un canó creat a partir de l’erosió de l’aigua i molt bonic. Tornarem de nou a l’aparcament per arribar a la ribera del riu Kootenay que és on es troba el cotxe, i així iniciar la nostra tornada cap a Banff (ens queden 48,5km per arribar-hi, uns 35 minuts de cotxe).

En aquest enllaç us deixo altres trajectes curts que fer en el Kootenay National Park, per si us sobra molt de temps i voleu fer alguna caminadeta més (es tracta de trajectes de menys de dues hores): Short hikes and walks – Kootenay National Park (pc.gc.ca). És un parc al que se li pot treure més rendiment del què li hem tret nosaltres, segurament, en aquest dia. Hem tingut un dia menys intens en kilòmetres acumulats caminant que altres dies anteriors, però tampoc ha anat malament perquè així hem pogut descansar una mica les cames. Esperem que aquesta informació sobre visitar Kootenay National Park us hagi servit d’interès, sobre tot si dubtàveu si incloure aquest parc en la vostra ruta o no. Nosaltres us el recomanem per evitar bullicis com el de Banff o Jasper, molt més massificats.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (268km i 3h i 13min):

I som el tercer dia de visita del Banff National Park des del poble de Banff. Avui ha arribat l’hora de pujar la Sulphur Mountain amb la Banff Góndola. És un telefèric que s’agafa a 4 kilòmetres al sud de Banff. Després d’haver agafat el telefèric, ens agafarem un descans anant als Upper Hotsprings, que és un balneari a l’aire lliure amb una piscina d’aigua calenta. Es troba al costat mateix de l’estació inferior de la góndola. Finalment, i si en tenim ganes, acabarem el dia a Banff anant a visitar el poble de Canmore, el qual està a 20 minuts de l’anterior.

Pugem a la Sulphur Mountain

Des de l’Oficina de Turisme de Banff ja varem concretar el dia i l’hora de la pujada (recordeu que l’entrada a la góndola de Banff forma part del paquet combinat d’atraccions que vàrem comprar quan vàrem arribar a Jasper), i ara a primera hora del dia ens presentarem a l’estació inferior de la Banff Gondola.

Com en molts altres llocs de les Rockies, a Banff també hi ha un telefèric que salva una alçada considerable i et porta a un punt panoràmic sobre la ciutat i l’entorn. Aquest costa uns 55$ per el recorregut d’anada i tornada (55$ pels adults i 35,75$ pels nens). A nosaltres ens surt gratuït perquè ja vàrem comprar el Paquet Combinat d’atraccions a Jasper.

El poble de Banff està envoltat de muntanyes, però potser la més coneguda de totes sigui la Sulphur Mountain. La raó és la facilitat d’accés fins a la seva cima, des de la que hi ha unes extraordinàries vistes i una cafeteria i botiga, on a més en algunes ocasions hi ha esdeveniments (per exemple, una classe de ioga un matí de diumenge).

Per pujar a la Sulphur Mountain hi ha bàsicament dues opcions. La primera és a peu, seguint el sender que porta fins a la cima al llarg d’uns 5 kilòmetres de pujada en zig-zag. La segona, amb la Góndola de Banff, un telefèric que puja fins als 2.281 metres d’alçada on es situa l’estació de la cima. El trajecte dura 8 minuts i les vistes son increïbles durant el recorregut. Pots reservar la teva plaça aquí: Banff Gondola Official Page: Amazing Mountain Top Views & Dining (banffjaspercollection.com).

Tant l’estació inferior de la Góndola de Banff com l’inici del sender a la cima de la Sulphur Mountain estan una mica allunyats del centre del poble. Pots arribar-hi donant un passeig, però també hi ha un aparcament per si viatges en cotxe i una parada d’autobús urbà per quins es moguin amb transport públic. Si és el teu cas, has de prendre la línia 1 de Roam Transit des del centre del poble.

I a més a més de tot això, hi ha un servei de Shuttle gratuït que et recull al poble de Banff (en el Elk + Avenue Hotel).

Amb sis impressionants cadenes muntanyoses i l’extensió del Bow Valley davant nostre, les vistes des de la cima de la muntanya Sulphur Mountain son ni més ni menys que impressionants. I hi ha molt més per descobrir en un edifici d’última generació que despertarà els teus sentits en tot moment.

Un cop que estiguis a la cima, comença la teva aventura passejant per el dic fins l’estació de rajos còsmics i el pic Sanson i aprenem sobre el primer parc nacional de Canadà. Llavors, ens dirigirem a l’interior per explorar el centre de descobriment en la cima de la muntanya de classe mundial. Recarreguem energies amb menjar per emportar en el “Castle Mountain Coffee” o gaudim d’un menjar elegant en el galardonat “Sky Bistro”. El servei excepcional i les vistes increïbles son els segells distintius de totes les experiències gastronòmiques en la cima. Les nits d’estiu son igualment estel·lars a Sulphur. Pensa en música en viu totes les nits, sorbets en el pati del terrat i enlluernants postes de sol.

Upper Hotsprings

El pla perfecte per acabar el dia, en el nostre cas, per continuar amb el dia, és donar-se un bany en la piscina d’aigües calentes d’aquest balneari a l’aire lliure. Lo millor és que els preus son bastant reduïts, ja que l’entrada només val 9,25$. Lo dolent és que sol estar bastant ple de gent.

La muntanya, com sabeu, s’anomena Sulphur Mountain (Muntanya del Sofre) perquè d’ella hi brollen aigües termals. En la part inferior de la gran mole de roca l’aigua surt a una temperatura entre 37ºC i 40ºC, per lo que allí s’ha creat l’únic Balneari del Parc Nacional de Banff.

Es tracta de les Upper Hot Springs, així que una de les coses més desitjables que fer a Banff és donar-se un bany relaxant en les seves piscines a l’aire lliure. Per arribar-hi, el camí és el mateix que fins la Góndola de Banff, doncs ambdós llocs estan l’un al costat de l’altre.

Els horaris d’obertura son del migdia (12h) a les 20h, i com hem dit, els preus son de 9,25$ els adults (18-64a), i 8$ els joves (3-17a). Nosaltres tenim la intenció d’entrar-hi pels volts de les 12h, quan obrin.

Visitar Canmore

I finalment, si ens queda temps suficient, que segur que serà que sí, una altra de les coses a fer a Banff és visitar Canmore. Teníem previst dedicar-hi una tarda d’aquest dia. Es tracta d’una altra localitat a menys de 25km envoltada per un entorn espectacular. El riu Bow també passa per ella i hi ha varis senders per a gaudir de les muntanyes i llacs propers molt interessants, com els Grassi Lakes.

El centre està ple de botiguetes i està molt animat, així que et recomano que donis una volta per conèixer-lo o inclús passar alguns dies allí. Pots arribar-hi amb cotxe conduint per la Ruta 1 o en transport públic amb la línia 3 de Roam Transit.

Canmore podria ésser l’alternativa perfecte a Banff si és que t’agobien les aglomeracions en poblets petits. Enclavada d’un paratge igual d’increïble que Banff i contant amb els mateixos serveis (en quant a gasolineres, supermercats, allotjaments,…), és molt més tranquil·la.

Els principals llocs d’interès a part del poble, son els Grassi Lakes i el Quarry Lake. Estan a una passejada del seu aparcament ubicat a la carretera 742 (anomenada Three Sisters Parkway). També es tenen unes vistes de les Three Sisters, que marquen el final de la cadena muntanyosa de les Rocalloses.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (75,50km i 1h i 33min):

Després d’un dia molt complet, n’hi ve un altre de força complet, també. Som al segon dia de l’àrea de Banff i avui agafarem la carretera panoràmica Minnewanka Loop i ens n’anirem a veure un dels llacs més famosos de les Muntanyes Rocalloses, el Minnewanka Lake. Passarem també per altres llacs i paratges com el Johnson Lake i el Two Jack Lake. Farem un petit trekking per la riba del llac i prou. A la tarda, farem una altra carretera panoràmica, tocant a Banff, la Tunnel Mountain Road, i farem un altre petit trekking fins a la cima del Tunnel Mountain, per veure els entorns de Banff.

Per la ruta Minnewanka Loop

Minnewanka Loop és una altra carretera escènica espectacular. Es troba al nord de Banff, i passa pels bonics llacs de Johnson Lake, Two Jack Lake i el famós Minnewanka Lake. En aquest últim hi ha vaixells que el recorren, encara que creiem que no val la pena. Això sí, aprofitarem i caminarem per la riba esquerra del llac fins a l’Stewart Canyon per a tenir diferents punts de vista del llac. De Banff a l’embarcador del Minnewanka Lake hi ha 10,20 kilòmetres (uns 14 minuts amb cotxe).

Si t’agrada el senderisme, una altra de les coses a fer en el llac Minnewanka. És el més llarg dels llacs de les Muntanyes Rocalloses de Canadà i des de les seves ribes hi ha unes vistes molt boniques amb les muntanyes que l’envolten. Gràcies al sender Lake Minnewanka Trail podràs gaudir d’elles mentres passeges per un bonic bosc. A més, en la part inicial d’aquest sender es creua el Stewart Canyon, sobre un pont, lo que li afegeix un altre punt d’interès de més.

En el cas que no ens vingui de gust de caminar molt (encara que et recomanem almenys anar fins al pont del Stewart Canyon), pots fer una navegació per el llac. Els vaixells surten de l’embarcador principal, ubicat a prop de l’aparcament de cotxes. Si viatges amb transport públic, pots agafar la línia 6 de Roam Transit des del centre de Banff (només operativa a l’estiu).

La zona de Minnewanka Lake és coneguda per els nadius com el “llac dels esperits”. La nostra intenció és passejar una estona pel camí de la riba fins arribar al pont del Stewart Canyon. D’aquesta manera admirarem la immensitat del lloc.

Hi ha un aparcament amb bastantes places de pàrking, a l’entrar en la zona t’hi trobaràs un snack-bar i una zona de pícnics amb barbacoes, en la qual a l’estiu s’omple fins a la bandera. Hi ha un moll, des d’on t’aconsellem fer unes quantes fotografies i des d’on es poden llogar embarcacions per gaudir del llac.

El tram de camí que passejarem forma part d’una ruta més gran que voreja gran part del llac. Mantens tota l’estona el llac a la teva dreta, anant per la seva riba. El camí té una longitud de 17km, un desnivell de 360m, un temps d’execució comprès entre les 3h i mitja i les 6 hores, i la dificultat la indica com a fàcil.

També hem de saber que el Llac Minnewanka és una de les tres grans àrees dins de Banff National Park per els óssos grizzly. Aquestes zones tenen una alta concentració d’óssos ja que és d’on es troben les seves “baies” necessàries per alimentar-se. Així que extremeu precaucions i aneu amb compte.

En quant als creuers pel llac, son operatius des de maig fins a octubre, i el creuer estàndard (Classic Cruise) dura 1 hora pel llac i té un preu de 59$ pels adults i 38,35$ pels nens.

Un cop finalitzada la caminada i l’exploració del llac Minnewanka, anirem a explorar els entorns del llac. La nostra intenció és anar fins a dos petits llacs molt propers al Minnewanka, anomenats Johnson Lake i Two Jack Lake.

Pel que fa al Two Jack Lake, es tracta d’una de les cues del llac Minnewanka. S’hi arriba per la Lake Minnewanka Scenic Drive. Té una illa i se’n diu Spirit Island també. Una postal preciosa és la illa amb el llac al darrere i el mont Rundle de fons.

El Johnson Lake es troba a 5km de l’anterior. L’accés es fa per la Johnson Lake Road. Hi ha un aparcament que dona accés directe a una zona de platja. El camí que voreja el llac son 3 kilòmetres aproximadament i es pot fer amb una bona passejada.

Tunnel Mountain Road

I durant la tarda, finalitzarem l’exploració de la zona de Minnewanka, i ens n’anirem a pujar a una petita muntanya a prop del centre de Banff. Es tracta de la Tunnel Mountain.

La Tunnel Mountain, va agafar el seu nom perquè en el passat es va projectar realitzar un túnel per fer una línia ferroviària per la vall del riu Bow. Mai es va arribar a fer, però el nom s’hi va quedar, encara que hi ha qui també la coneix com la muntanya del Búfal Adormit per la forma que té, que s’assembla en aquest animal.

Com el poble envolta gran part de la muntanya i no és tant elevada com altres en la zona, existeix un sender molt popular per arribar fins a la cima. No és complicat i té poc més de 4 kilòmetres entre anada i tornada, per lo que és perfecte per passejar durant la tarda. Això és el nostre pla.

Anirem a buscar la carretera en el mateix centre de Banff, i pujarem part de la Tunnel Mountain, per seguir uns kilòmetres al nord on hi ha varis miradors interessants. La carretera té un total de 8,3km. Ens aturarem als següents punts:

• Ens dirigirem primer al Surprise Corner Viewpoint i al Bow Falls Viewpoint, un al costat de l’altre. Enfront teu, i a l’altre extrem dels ràpids que es formen en aquesta alçada del riu Bow, apareixerà entre el bosc l’impressionant hotel Fairmont Banff Springs.

• Camí amunt t’hi trobaràs un petit aparcament (a 1,2km de l’anterior punt), on deixarem el cotxe i ens unirem a la caminata que arriba fins a la cima de la Tunnel Mountain. Aquest sender inicia una mica més avall, en el propi poble i, a part del desnivell, no té gaires dificultats. Des de dalt les vistes de la vall i de les muntanyes dels voltants son impactants. La caminada té uns 4km (anar i tornar), un desnivell de 210m, i es tarden unes dues hores en realitzar-la completament.

• Un cop finalitzat el trekking, tornarem a agafar el cotxe. La carretera des d’aquí comença a baixar, però no creguis que lo què t’espera llavors no val la pena. Els dos següents miradors son uns dels nostres preferits! El primer d’ells està enfront al Tunnel Mountain Campground, al costat de la carretera, i té un parell d’aquestes cadires vermelles que s’han repartit per llocs emblemàtics de Canadà.

• El segon mirador, és el mirador sobre els Hoodoos, una estranya formació rocosa semblant a un castell de sorra destruït. Hi ha un camí que puja a la banda del barranc amb varis miradors en tot el seu recorregut.

I des d’aquest mirador de Hoodoos, la carretera panoràmica Tunnel Mountain Road, continua el seu camí uns 3,3km més fins a creuar-se amb la Banff Avenue.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (40,20km i 1h i 4min):

Ja som al tercer dia en el Parc Nacional de Banff, i avui serà el dia que farem el desplaçament cap allí. Canviarem l’allotjament de Lake Louise i ens allotjarem al poble de Banff. Seguirem les activitats i atraccions que hi ha per la zona de Banff. Per enllaçar la zona de Lake Louise amb la de Banff, utilitzarem la Bow Valley Parkway, que és l’antiga carretera que unia Lake Louise amb Banff. Farem algunes aturades imprescindibles en aquesta carretera, com son varis miradors i sobretot l’accés a Johnston Canyon, un trekking popular que recorre el canó de Johnston Creek. A la tarda, en principi ja hauríem d’estar a Banff, i realitzarem unes passejades d’aproximació pel poble i els entorns. Caminarem pel poble de Banff i anirem a veure les Bow Falls, una sèrie de petites cascades que hi ha al riu Bow al seu pas pel poble. Acabarem realitzant dues carreteres panoràmiques de la zona per contemplar els entorns de Banff i posar-los en referència amb el poble.

De camí a Banff

Sortirem a primera hora i agafarem la Bow Valley Parkway (1A), l’antiga carretera que unia Lake Louise amb Banff, abans de construir-se la gran autopista que circula en paral·lel, a l’altra banda del riu Bow. Et recomanem prendre’t el teu temps i gaudir-la sense presses. Per nosaltres és imprescindible que puguis realitzar les següents aturades:

• Morant’s Curve: Aquest mirador (es troba a 6,6km de Lake Louise) és popular entre els fotògrafs que acudeixen aquí per obtenir un moment màgic, quan el tren pren aquesta corba sota els teus peus, amb un fons de pel·lícula. Si tens la fortuna de que en aquest precís instant passa un tren seria ideal, però ja veus que les vistes son quasi igual de boniques sense ell.

• Varis miradors: a la dreta cap al Bow River i la vall, i a l’esquerra, fent front a l’enorme massís muntanyós de Castle Cliffs.
• Johnston Canyon: Aquest popular sender recorre el canó del Johnston Creek, primer fins a les Lower Falls (a 1,1km) i després fins les Upper Falls (a 2,6km). És un bonic camí amb trams sobre passarel·les penjades de la pròpia roca i de molta bellesa natural. A Instagram s’ha fet famosa una foto de la “Secret Cave”, que està en aquest canó. Per lo que tenim entès no és pel camí oficial, no està senyalitzada,… que valgui la pena o no trobar-la ja és cosa teva…

Johnston Canyon

L’aparcament està ubicat en la mateixa carretera 1A a 35km de Lake Louise, ja en el tram final de la Bow Valley Parkway (a 25km de Banff).

Es tracta d’un canó erosionat per l’aigua, que crea cascades en el seu recorregut. Hi ha un sender en dues parts per visitar tant les cascades baixes com les de la part més alta de la muntanya, amb diferents longituds i dificultats, per lo què et recomano visitar un o altre depenent de la teva forma física. A l’hivern, com que l’aigua es congela, es pot fer escalada en el gel i hi ha excursions des de Banff.

Per arribar durant l’estiu podràs fer-ho amb el teu cotxe (com hem dit hi ha aparcament) o amb l’autobús nº9 de Roam Transit, que va directe des de Banff. A més, també pots utilitzar l’autobús turístic del Parc Nacional de Banff.

Es tracta d’un dels llocs més visitats del Parc Nacional de Banff, sobretot pel seu fàcil accés.

La primera part del trajecte de Johnston Canyon i Ink Pots és un camí ben cuidat i arribats a un punt et trobes amb una línia de passarel·les que van enganxades a la muntanya, a l’altra banda d’aquest camí t’hi trobes el riu Johnston Creek, un afluent del riu Bow.

Continuant el camí arribes fins a la Lower Fall, on el camí dona a les vistes d’una piscina profunda creada per la força de l’aigua. Aquest punt conta amb un pont (creat per a l’ocasió) i un túnel rocós que et porta molt més a prop de la cascada d’on les vistes son molt boniques. Aquesta zona és una de les més fotografiades en la ruta.

Seguint el sender a través del bosc arribarem fins a l’altre punt famós de la ruta, les Upper Falls (1.565 metres), d’on podrem gaudir de varis miradors que donen al canó. Aquesta cascada és més alta que l’anterior i és visible des de dos punts. Un en la part baixa d’on arribes a través d’una passarel·la, i l’altre des de la part superior del recorregut, en la part alta de la cascada. La majoria de la gent sol quedar-se en aquest punt i no puja fins a les Ink Pots, que son aproximadament una hora més de recorregut.

Fins la zona de les cascades el sender és fàcil i sense cap dificultat, per lo que és molt transitat per famílies i grups. Com que estem fent una ruta del dia, i possiblement no hi hagi temps de fer-ho tot, desestimem continuar el camí fins als Ink Pots i girar cua. Procedim a explicar, però, com s’arriba a les Ink Pots.

Abans, però, hem d’explicar com s’hi arriba a un punt que s’ha fet últimament famós a les xarxes socials bàsicament a Instagram. Estem parlant de la “Secret Cave”. Molts dels llocs web diuen que la “cova amagada” en el Johnston Canyon està ubicada entre Lower Falls i Upper Falls, o que està just abans de Upper Falls. En realitat, és molt difícil de descriure la ubicació exacta de la cova amagada en Johnston Canyon. L’entrada a la “secret cave” està just abans d’arribar a Johnston Canyon Upper Falls en el cantó dret, just abans de la última corba del riu. Realment no és molt fàcil descriure com trobar-la, però a l’hivern és fàcil perquè la gent generalment deixa petjades en la neu.

La zona de les Ink Pots, és molt menys transitada i el silenci es nota molt més durant el recorregut. Si hi vas d’hora, la veritat és que et trobaràs a poca gent en ambdós trajectes. Serà al tornar de Ink Pots quan començaràs a notar molt més moviment, sobre tot, com us dèiem, en la zona de les cascades.

Les Ink Pots, consten de set fonts d’aigües fredes i un color verd turquesa enmig d’un prat a uns 3 kilòmetres de Upper Falls. Pots acostar-te fins al riu o passejar entre aquests petits llacs de colors, deixant-te hipnotitzar per les seves ones.

En aquest punt s’extén una altra ruta, que va molt més lluny però a la que no varem veure aventurar-s’hi a ningú, ni nosaltres tampoc per lo què poc us podem dir d’aquesta experiència.

Boom Lake

Aquesta atracció ens la saltarem, ja que sinó no tindrem temps d’anar a Banff i fer-hi les rutes que hi volem fer. Ens la guardem per un altre dia o per un altre viatge. L’expliquem igualment:

Anirem fins a l’aparcament de l’inici de la ruta, en plena carretera 93 (la que va al Parc Nacional de Kootenay). Bé, potser la deixem pel dia que hi anem… L’aparcament es troba a 7km de la intersecció amb la Highway 1 (Trans-Canadenca). Sortint des de l’aparcament cap a la zona més allunyada de la carretera hi trobarem el sender que ens portarà a la nostra meta: el Boom Lake. Allí mateix hi trobarem el mapa informatiu sobre la ruta i altres rutes com “O’Brien Lake” (8,5km) o “Taylor Lake” (11km).

Al principi hi trobarem un petit berenador junt al riu Boom Creek, però la nostra recomanació és menjar amb les precioses vistes que ens ofereix el llac. Com hem comentat, la ruta no és molt difícil i durant el trajecte no tindrem les millors vistes, però el final sí val la pena. Teniu en compte que durant el trajecte varis rierols petits que creuaran el sender amb lo que tindrem que anar amb calçat adequat.

Prop del final del camí ens trobarem amb que el camí transcorre sobre uns taulons que utilitzarem per superar aquesta zona sense espatllar el lloc.

Un cop hem arribat al llac no ens trobarem una zona acondicionada. Al sortir del bosc veurem una gran quantitat de roques que baixen de la vessant dreta per despreniments i contemplarem el color de l’aigua, color maragda, del llac Boom Lake. Aquí és on faríem un pícnic nosaltres.

En el nostre cas no podem oblidar lo impactant que fou veure les vistes. No creiem que siguin les millors del món ni lo més bonic que hem vist però la immensitat de les muntanyes, el llac, els boscos i la tranquil·litat que es respirava ens feu bavejar.

Des de les vistes del llac podràs veure la Boom Mountain i la Chickadee Peak, i en lo més allunyat estarà Chimney Peak i Chimney E1.

Arribats a Banff

Banff és la ciutat més gran i animada de la zona, i la que molts utilitzen com a base per a visitar les Muntanyes Rocalloses en Canadà. Al voltant d’ella hi ha molts punts interessants.

Una de les primeres coses que farem a Banff serà la de passejar pel centre de la localitat. Gràcies a ésser un destí turístic molt visitat hi ha molta vida en els seus carrers principals.

El poble s’articula entorn a la Banff Avenue, l’avinguda principal, en la que hi trobaràs moltes botigues i restaurants, l’Oficina de Turisme (visita obligada) i edificis molt bonics que li donen un estil que recorda al de les casetes dels pobles dels Alps. Tot està molt cuidat, i fins i tot el clavegueram és bonic, amb relleus dels animals més icònics de les muntanyes Rocalloses en els creuaments dels carrers que porten els seus noms, com Caribou Street o Buffalo Street.

Al final de la Banff Avenue (en direcció a la Sulphur Mountain) hi ha un petit jardí molt bonic que et recomano que no et perdis: Cascade of Time. A més de lo cuidat que està, allí veuràs l’edifici de l’administració del Parc Nacional de Banff (també molt bonic), construït en estil neotudor, per lo que et recordarà a molts palaus i castells del Regne Unit de l’època dels Tudor.

També a prop del centre, als peus de la Suplhur Mountain i les Banff Upper Hot Springs, està la vall formada per el riu Bow, junt al que s’aixeca el poble. Al seu pas junt a aquest, el riu crea unes petites cascades que son un altre punt d’interès escènic. És possible observar-les des de varis miradors i hi ha dos senders a ambdós costats del riu per a poder contemplar-les.

Prop dels senders que dèiem, s’hi troba també el Hotel Fairmont Banff. Podríem aprofitar i entrar a veure l’interior de l’edifici, ja que per fora és una passada.

Finalment, una altra de les coses que farem quan arribem a Banff serà anar a visitar l’Oficina de Trisme, el Banff Visitor Centre, el qual es troba en ple centre de Banff, ubicat a la Banff Avenue. El seu horari d’obertura és de 9h a 17h. Aquí concertarem el dia i horari de l’última compra del combinat d’atraccions que tenim, que és la Banff Góndola.

Entorns de Banff

Cave and Basin National Historic Site

Diguem-ne que fou l’inici de tot. Es troba tocant el poble de Banff, a l’oest, a 1,5km del centre del poble, anant per la Cave Avenue. En aquesta cova es varen descobrir unes fonts termals i naturals i entorn a elles es va establir el primer parc nacional, en el 1885. Un parell d’anys més tard es va ampliar el territori protegit, donant lloc al que avui coneixem com les Muntanyes Rocalloses de Canadà. Per desgràcia, avui en dia no t’hi pots banyar, però sí que hi ha opció de visitar la cova per dins, al preu de 8,50$. També hi ha una entrada combinada de 16,60$ que et permet entrar als Upper Hotsprings.

Cave ans Basin ha estat un lloc especial per els pobles indígenes durant més de deu mil anys i continua sent-ho fins al dia d’avui. En el 1883, tres treballadors ferroviaris varen trobar les aigües termals, el que va provocar una sèrie d’esdeveniments que portaren a la creació del primer parc nacional de Canadà. Avui, el lloc és un lloc de reunió per compartir històries sobre la conservació i la connexió entre les persones i la terra en els llocs administrats per Parks Canada. Els visitants poden gaudir d’exhibicions interactives, curtmetratges, activitats de temporada i vistes impressionants de les Muntanyes Rocalloses.

Els horaris d’obertura son de 9:30h a 17h durant els mesos centrals de l’estiu. Els preus per accedir-hi son de 8,50$ pels adults, i gratuït pels joves i nens (menors de 18 anys).

Vermilion Lakes Drive

Aquesta carretera panoràmica circula en paral·lel a aquests petits llacs i llacunes a prop de Banff. Hi ha varis punts panoràmics, amb embarcadors de fusta molt fotogènics, i a meitat de camí hi trobaràs uns bancs que miren al llac, perfectes per a portar un cafè i gaudir d’un moment de pau, mentres els aneguets neden en l’aigua. És una carretera de 4,3km de longitud, a l’oest de Banff i paral·lela a la Ctra Higway 1 (Trans-Canadà-Highway).

Mount Norquay Drive

I finalment realitzarem aquesta carretera panoràmica que et porta al mont que està just enfront de la ciutat de Banff. Volíem veure i assentar-nos en una de les famoses cadires vermelles que hi ha repartides per tots els Parcs de Canadà. Ctra de 6,8km de longitud, a tocar a Banff pel nord.

Les vistes dels entorns son espectaculars, arribant a veure Banff i Vermilion Lakes.

Es tracta d’una carretera sinuosa que puja en zig-zag per la vessant d’aquesta muntanya fins l’estació d’esquí. En la última part hi ha un mirador popular amb vistes estupendes de la ciutat de Banff i del Bow Valley (on hi ha les cadires vermelles – google: “Mt. Norquay Lookout”). Ves amb els ulls ben oberts perquè les cabres monteses abunden per aquesta zona. Aquí també hi ha un telecadira si encara vols pujar una mica més.

Benvinguts al millor seient en el Parc Nacional de Banff, i possiblement en tot Canadà. Més que un simple viatge en telecadira, el famós North American Chairlift és la teva porta d’entrada a un inoblidable viatge a l’aire lliure cap al cel.

Descobreix llegendàries vistes panoràmiques per sobre dels núvols. Vida salvatge en equip amb vida i esplendor natural. Paisatges interminables, perfectes per una postal, que s’estenen per l’horitzó.

Els horaris d’obertura del telecadira son de 9h a 19h. Els preus per pujar-hi son de 41$ pels adults (majors de 16 anys), i 26$ pels nens (de 6 a 15 anys). Hi ha un passi familiar a 120$.

I arribats fins aquí, ja podem donar per finalitzada la jornada d’avui i anar-nos-en al nostre allotjament en el mateix poble de Banff, en el qual hi farem nit un total de 4 nits.

Et proposem un petit Hotel de 3 estrelles, el “Bow View Lodge”, ubicat a 300 metres del centre del poble, important. El preu que surt és per les 4 nits…

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (86,60km i 2h i 7min):

I el segon dia al Banff National Park serà molt similar a l’anterior, ja que preveiem la visita a un llac que es considera el més espectacular de les Muntanyes Rocalloses del Canadà, i per conèixer-lo a fons, hi farem un trekking pels voltants. També donarem alternatives al trekking que escollim.

Lake Moraine i entorns

La nostra història amb el llac Moraine va començar fa molts anys. Fou amor a primera vista: vàrem veure una foto d’aquest lloc i vàrem jurar que algun dia aniríem a contemplar aquesta bellesa amb els propis ulls. Si també és el vostre somni, estigueu ben atents en el dia d’avui perquè t’expliquem com visitar el Moraine Lake, el que per nosaltres és el racó més bonic de tot Canadà.

El llac Moraine se situa en el cor de les Muntanyes Rocalloses de Canadà, en el Valley of the Ten Peaks (Vall dels Deu Pics). És part del Parc Nacional de Banff i per arribar-hi primer s’ha d’anar fins al poble de Lake Louise. Des d’allí has de seguir la carretera Moraine Lake Road que t’hi porta a través de més o menys uns 14 kilòmetres d’increïble paisatge.

Es tracta d’una carretera de muntanya que va endinsant-se en la vall entre boscos frondosos verdíssims. La ruta és un motiu més per visitar Moraine Lake, doncs a cada moment la vista es fa més i més bonica. Al final ja es comencen a veure els pics característics de la vall. El moment de conèixer aquest racó somniat s’apropa!

Moraine Lake és un lloc tant especial que solament és possible accedir-hi des de finals de maig fins a mitjans d’octubre. Degut al perill d’allaus, en quan arriben les primeres nevades la carretera es tanca fins a la primavera.

Un cop oberta la carretera, per arribar fins aquest preciós llac tindràs que viatjar en cotxe o en shuttle. Si viatges amb cotxe hi hauràs d’anar ben d’hora, perquè l’aparcament del llac Moraine és petit. Es sol omplir ben aviat i en aquest moment tallen la ruta, així que la millor opció és anar-hi en shuttle.

Existeixen diversos shuttles per anar fins al llac i pots veure els detalls de les rutes aquí adjuntades (Getting around the Lake Louise area – Banff National Park (pc.gc.ca)).

El primer d’ells és el Park & Ride Connector. Es tracta del shuttle del Parc Nacional de Banff que connecta l’aparcament Park & Ride de Lake Louise amb Moraine Lake.

Aquest estacionament està ubicat a 6 kilòmetres del poble, junt a la ruta 1 (autopista Transcanadenca) en el tram entre Banff i Lake Louise, i és on es recomana deixar el cotxe per a visitar la zona. Aquest shuttle s’ha de reservar prèviament i va directe des del pàrking fins al llac, sense fer cap parada, per lo que, si estàs en el poble, no et val.

Per anar-hi des del poble no existeix un shuttle del parc directe a Moraine Lake, sinó que lo que tindries que fer és combinar dos transports. Primer, hauries de prendre el shuttle gratuït que circula entre el càmping de Lake Louise, el centre del poble i el Park & Ride. Aquesta línia no va als llacs, així que tindríes que anar del poble al Park & Ride i allí prendre el shuttle a Moraine Lake que et mencionava abans.

Com pots veure, fer aquesta combinació és una mica engorrós, així que tens una altra opció, encara que d’una companyia privada. Mountain Parks Transportation té un shuttle que fa el recorregut entre el poble de Lake Louise i el Lake Moraine. Fa una ruta pels hotels del poble recollint passatgers i para també en Samson Mall (on està l’oficina de turisme). Costa 25$ per persona (!) i s’ha de reservar prèviament aquí (Lake Louise Village to Moraine Lake Round-trip – Mountain Park Transportation (mtnparktrans.com)).

Un cop hagis escollit el teu mètode de transport, és hora de gaudir del llac més bonic del Canadà! Moraine Lake és molt més que un llac d’un blau intens. En la zona podràs fer senderisme i gaudir d’altres llacs i paisatges.

Per tenir les millors vistes del llac Moraine, res millor que pujar a la Rock Pile. Es tracta d’un turonet de roques des d’on admirar les vistes des d’una posició un xic elevada, el que et dona una bona panoràmica del llac. És un lloc increïble per a fer fotos! Per pujar hi ha un petit caminet que el voreja per la part de darrera.

També pots contemplar el llac des d’altres llocs, doncs hi ha un sender que el voreja junt a les seves aigües. El camí va per el bosc i poc a poc aniràs apropant-te a l’altra banda del llac, estant més a prop de les muntanyes que tanquen el Valley of the Ten Peaks.

Un cop hagis passejat, potser et vé de gust endinsar-te en el llac. No es pot nedar, perquè l’aigua està molt freda, ja que baixa directament de les glaceres de les muntanyes, però sí es pot navegar per ell a bord de canoes turístiques.

Aquestes canoes es poden llogar en la riba del llac, junt a la cafeteria. Això sí, solen ser per a dos persones. Tingues en compte també que aquesta activitat només es permet si fa bon temps. En cas de que bufi el vent o hi hagi temps advers pot ser perillós, per lo que no es pot sortir a remar.

Si tens temps suficient, pots seguir explorant la zona. En l’entorn de Moraine Lake existeixen varis senders bastant coneguts. Un d’ells és el trekking al Larch Valley, en el qual, segons diuen, és espectacular veure el canvi de color dels arbres en la tardor. Aquest trekking és força dur per el desnivell que hi ha, però té unes vistes d’infart. Les seves característiques son les següents: Dificultat Mitja; Punt de partida és el Llac Moraine (davant de l’Hotel Moraine Lake Lodge; Distància de 8,6km anada i tornada; Desnivell de 535m; i temps d’execució entre 3h i mitja i 4 hores.

Com que estem a ple estiu, ens decantarem per un altre trekking, el de Consolation Valley.

Aquest és un sender bastant senzill d’unes dues hores (anada i tornada). Pràcticament tot el recorregut es fa per un bosc fins arribar a lo més profund de la vall, on els arbres deixen pas als llacs (Consolation Lakes), envoltats de muntanyes coronades per la glacera del Mount Babel.

El camí del trekking comença des de la zona d’observació del Lake Moraine (darrera la Rock Pile) i s’endinsa al bosc. Té una longitud de 6,22km (anar i tornar), 128m de desnivell, durada de 2 hores (anar i tornar), i dificultat fàcil.

Per arribar fins al llac s’ha de caminar sobre un fotimer de pedres i roques, però val molt la pena perquè l’aigua és cristal·lina i es respira molta pau allí. No hi ha tanta gent com en el Llac Moraine i els “chipmunks”(esquirols) juguen al fet i amagar entre les roques per intentar robar-te el menjar. Estigues atent perquè aquests animalets adorables estan per tot arreu.

Un altre dels trekkings que val la pena realitzar en el Moraine Lake és vorejar tota la riba del llac (Moraine Lake Lakeshore). Aquesta ruta voreja el llac Moraine, en un sender molt marcat i de fàcil realització. És bonica per passejar de manera tranquil·la i observar l’ambient entre muntanyes. En el seu començament hi trobarem una botiga de records, l’hotel, i la caseta per llogar les barques, etc… El començament és compartit amb la ruta del Larch Valley.

Aquesta ruta a l’igual que Rock Pile és molt transitada, ens podrem trobar amb nombrosos grups amb guies, i per tant, no serà un passeig sols per la naturalesa, encara que creiem que val la pena. Hi trobarem un parell de ponts, el bonic és el que mostrem a la foto i durant la ruta podrem sortir-nos a la riba del llac quasi tot el recorregut.

El trekking té una distància total de 7,76km, un desnivell de 42m, un temps d’execució de 1h i 45min, i molt fàcil de dificultat..

Una altra ruta d’interès és realitzar l’ascensió a la Tower of Babel. Es tracta d’una ruta molt més empinada, i més dura perquè té un desnivell major. Té una dificultat alta, el punt de partida és el Llac Moraine (en direcció a Pile Rock i Consolation Lakes), una distància de 2,9km l’anada, uns 518 metres de desnivell, i un temps de realització de 4 hores. També has d’anar-hi amb un calçat adequat per pujar entre les roques.

I fins aquí amb la ruta del dia d’avui. La caminada que escollim serà suficient, junt amb la visita al Lake Moraine, per acabar de passar el temps destinat en aquest dia.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (14,80km i 20min):

I avui gaudirem del nostre primer dia al Banff National Park. La intenció del dia d’avui és visitar la zona del Lake Louise, i fer-ho mitjançant un trekking molt popular que ens durà a veure, a part del llac (Lake Louise) unes muntanyes molt especials i sis glaceres. El trekking es diu “Plain of 6 Glaciers”. També donarem opcions de realitzar altres trekkings per la zona, ja que és molt prolífica en això. Bé, comencem.

Lake Louise

Qualsevol viatge a les Muntanyes Rocalloses de Canadà ha de passar, ineludiblement, per el Parc Nacional de Banff. És a més, el més proper a la ciutat de Calgary, i per tant, a l’aeroport internacional que dóna accés a una bona part de turistes. Nosaltres començarem la seva visita des del nord després d’explorar el Jasper National Park, que per cert, ens ha agradat moltíssim. Però el Banff National Park té molts atractius i en aquest article anem a explicar-te tot el millor que veure i fer en el Banff National Park.

El Banff National Park es va crear en l’any 1885 i fou el primer parc nacional de tot Canadà, i el tercer d’Amèrica del Nord (després dels de Yellowstone i Mackinac). La riquesa dels seus paisatges va començar a atreure a un turisme de classe alta, que per aquell aleshores era la única que podia permetre’s aquests llargs i extrems viatges. Un primer impuls el va donar la companyia del Ferrocarril Canadenc del Pacífic que va aixecar aquí dos dels seus emblemàtics hotels: el Fairmont Banff Springs i el Fairmont Château Lake Louise, per a promocionar el turisme i l’ús del tren. Per cert, aquests hotels segueixen en funcionament i son dos dels més luxosos de Canadà, per si t’interessaria donar-te un petit capritx… Projectes posteriors van comportar la construcció de carreteres en el parc, entre les que estava en el 1940 la Icefields Parkway que va connectar Banff i Jasper.

En el 1984, el Parc Nacional de Banff fou declarat Patrimoni de la Humanitat `per la UNESCO, junt amb la resta de parcs de les Muntanyes Rocalloses Canadenques, pels seus bells paisatges d’altes muntanyes, glaceres, llacs, cascades i canons, així com per ésser la llar d’una amplia diversitat d’animals salvatges, entre els que destaca l’ós grizzly.

El Lake Louise és famós per les seves aigües de tonalitats turqueses i per estar envoltat d’enormes muntanyes, sent una de les imatges més icòniques de totes les Muntanyes Rocalloses de Canadà.

Per arribar-hi s’ha de seguir la carretera que arriba fins al Fairmont Château Lake Louise, un d’aquests hotelassos patrocinats per la Canadian Pacífic Railway per promocionar el turisme a principis del segle XX. L’aparcament públic està al costat de l’extrem est del llac, on tindràs unes impressionants vistes.

Per els que tinguin ganes de trekking, des de la part dreta del Lake Louise néixen dos dels més interessants, i possiblement de les millors coses que fer en el Banff National Park:

Com veieu, el color del llac és d’un turquesa senzillament espectacular, d’això és que tingui tanta fama. El llac es pot vorejar i recórrer en canoa, però lo millor, per nosaltres, és fer-hi una ruta de trekking.

El Llac Louise està encaixonat entre muntanyes i sobre elles descansa el glaciar Victoria que, encara que estigui en retrocés com moltes altres masses de gel en el món, encara es pot contemplar des de la riba del llac. Hi ha senders que et permeten vorejar el llac i, si viatges amb companyia, podràs llogar una canoa i remar per les seves tranquil·les aigües. La vista principal del llac i la glacera es té des de la zona turística, on hi ha un gran mirador i on s’ubica també l’hotel més famós de la zona (Fairmont Château Lake Louise), un hotel de luxe on passar la nit i despertar amb vistes al llac ha de ser una autèntica passada.

Com hem dit, el Llac Louise no està junt al poble, sinó que es troba a uns kilòmetres. Per tant, si viatges fins allí es fa imprescindible anar-hi en cotxe o amb servei de shuttle. Existeix un gran aparcament en les immediacions del llac, però en temporada alta s’omple molt de pressa i lo millor és anar-hi en autobús. La línia 8X de Roam Transit que cobreix el trajecte entre Banff i el llac té parada en el Lake Louise (aquí adjuntem el link amb els horaris: Lake Louise/Banff Express – Route 8X – Roam Transit).

Una altra opció per a visitar el Lake Louise en cotxe és aparcar en el Park & Ride, a varis kilòmetres del poble, junt a la ruta 1, i des d’allí prendre el shuttle al llac. La línia s’anomena Park & Ride Connector i va directa sense parar en el poble (Getting around the Lake Louise area – Banff National Park (pc.gc.ca)).

En els voltants del llac Louise hi ha varies rutes de senderisme que valen la pena realitzar. Nosaltres escollirem pel dia d’avui la ruta de trekking per la planície dels 6 glaciars (Plain of 6 Glaciers).

És bastant popular i pel que sembla és un dels millors recorreguts per la zona, però prepara’t també per suar força. Son un total de 5,5km (només d’anada) per arribar a una Tea House. La primera part d’aquesta caminata es circula per la riba del llac, per arribar fins a l’altre extrem, a 2km. I des d’allí, comença l’ascensió, poc a poc veuràs com el Llac Louise es fa més petitet a la teva esquena, però les vistes seran impressionants. Des de la casa de te podràs seguir caminant, si tu vols, per uns altres 1,3km fins l’Abbot Pass, i tenir el glaciar Victoria als teus peus.

En aquesta ruta ens endinsem en una vall muntanyosa en el que solament hi haurà glaceres al teu voltant (d’aquí el nom). Pots realitzar-la també des de dos punts. Per una part, des de la part frontal al llac, seguint el sender que el voreja fins a l’altra banda i dirigint-te sempre cap al cor de la vall. Per una altra, coma prolongació de la teva aventura per el sender del Big Beehive (que ja explicarem més endavant).

Una alternativa a la caminada proposada del Plain of 6 Glaciers, és fer la ruta del Big Beehive.

En els voltants del llac Louise hi ha varies rutes de senderisme que valen la pena realitzar, i el Big Beehive és un dels seus recorreguts estrella. El sender rep el nom d’un mirador des d’on es tenen unes vistes impressionants. Això sí, arribar allí requereix de cert esforç.

El recorregut fins la part més alta de la ruta son uns 4,5 kilòmetres, però hi ha més de 500 metres de desnivell que salvar. Un cop a dalt podràs tornar al Lake Louise per el mateix lloc, o fer una volta circular per el cantó del llac (d’aquesta manera el sender tindrà uns 10 kilòmetres). Això pot canviar si es fan unes altres variants (com el Little Beehive) i el temps final dependrà molt de les aturades que facis per el recorregut, perquè voldràs contemplar-lo tot amb calma, t’ho ben asseguro.

Per començar aquest sender del Big Beehive s’ha de partir de les ribes del Lake Louise. El camí surt quasi de front a l’Hotel Fairmont Château i des del principi comença a pujar. L’aigua del llac anirà canviant de color a cada pas, fent-se més intens, i després de 2,7 kilòmetres, arriba la primera aturada: Mirror Lake.

Aquí voldràs prendre’t uns minuts per descansar. No només hi ha un petit llac molt fotogènic, sinó que la muntanya que tindràs enfront teu és el Big Beehive. I sí, tindràs que pujar fins allí dalt si vols tenir les boniques vistes que abans et mencionava. Si decideixes menjar-te alguna cosa per aquí, ves amb compte amb els “chipmunks”(espècie d’esquirols), perquè estan molt a l’aguait!

Quan reprenguis el camí, i després de tot just mig kilòmetre, començaràs a escoltar el so procedent d’una cascada: es tracta de les aigües del llac Agnes que cauen muntanya avall. Uns passos més amunt, t’hi trobaràs amb el llac Agnes i la seva Tea House. No només les vistes son espectaculars, sinó que hi ha una petita cafeteria on pots planificar una altra pausa per agafar forces.

Ara toca vorejar el Lake Agnes. Al final d’aquest tram, hi ha una sèrie de roques en les que també pots fer-hi una aturada contemplativa. No ho dubtis i asseu-te uns moments a descansar. Arriba la part més dura.

S’inicia la pujada al Big Beehive: el camí es fa cada cop més i més vertical i comença a fer ziga-zagues. Sembla no tenir final, i només veus a gent més amunt que tu i penses: en serio que tinc que pujar fins allí? No queda una altra que prendre’t-ho amb calma.

Un cop superada aquesta gran prova per les teves cames, en lo alt hi ha un creuament de camins. No baixis encara. Ves cap a l’esquerra fins que et trobis amb el mirador. Al·lucinaràs tant que se’t oblidarà de cop tot el sofriment de la pujada! Prent-te el teu temps, el teu esforç mereix ésser recompensat, però no deixis que els “chipmunks” es mengin el teu menjar. De veritat, estan per tots cantons.

Pots tornar per el mateix lloc o realitzar una volta. Al tornar al creuament de camins des del mirador, ves a l’esquerra i comença el descens (no tornis per el mateix lloc!). Després d’una estona arribaràs a un altre creuament de camins, en el que, et suggereixo, agafis el de la dreta.

Aquest és el que va fins al Plain of the Six Glaciers, encara que no tinguis perquè completar aquest altre sender sencer. Simplement caminaràs durant menys d’un kilòmetre fins a la desviació que t’indicarà “Plain of the Six Glaciers” a la dreta i “Lake Louise” a l’esquerra. Agafa el camí de l’esquerra, que és un connector que et portarà durant un kilòmetre fins a trobar-se amb l’altre sender. Gira a l’esquerra de no i camina en direcció al llac i l’hotel. Tota aquesta part final és pràcticament plana, així que encara que siguin uns quants kilòmetres es fa ràpid. A més, val molt la pena veure el Lake Louise de l’altra banda!

A modo de resum, de moment hem explicat dos trekkings per realitzar en l’àrea del Lake Louise:

• Trekking Plain of Six Glaciers
• Trekking del Big Beehive

Ens quedarien explicar dues alternatives més de trekking, per mirar si encaixem en alguna d’elles:

• Trekking al Llac Agnes: És un sender de 3,4km (només anada) que ascendeix fins a una coneguda i popular tea house, oberta en temporada alta (de juny a setembre). El desnivell que se supera és de més de 400 metres, i per el camí es passarà per el Mirror Lake i per una petita cascada. Aquest trekking està parcialment englobat en un altre que hem explicat, el del Big Beehive. O sigui que aquest trekking és per si volem escurçar el del Big Beehive. Hi ha aquesta possibilitat.

• Unió del trekking al Plain of Six Glaciers amb el del Lake Agnes (o Big Beehive): es tracta d’unir els dos trekkings en un loop de 14,6km en total. Aquest, i justament amb el del Big Beehive requereix un extra d’esforç per a portar-los a terme. Faríem primer el sender dels 6 glaciars, i de tornada ens desviaríem per el sender anomenat “Highline” que acaba en el Mirror Lake. Aquesta és una zona amb bastant vida salvatge, incloent els óssos, és clar (no us oblideu l’spray), però també esquirols i cabres monteses.

Aquesta última opció seria d’una gran vàlua paisatgística, ja que combinem el millor dels escenaris de l’entorn del Lake Louise, així com la visita a les dues Tea Houses que hi ha.

Les característiques de la caminada son: Loop de 14,6 kilòmetres, 700 metres de desnivell, durada de 3 a 4 hores, i dificultat classificada com a moderada.

I fins aquí amb l’explicació del programa del dia. La caminada que escollim serà suficient, junt amb la visita al Lake Louise, per acabar de passar el temps destinat en aquest dia.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (9,20km i 18min):

I arriba el segon dia de la jornada a la Icefield Parkway. Avui hem contractat l’excursió amb busos 4×4 a la glacera Athabasca del camp de gel de Columbia, així com també l’entrada al mirador panoràmic Skywalk. Un cop realitzada aquesta doble activitat, continuarem la nostra ruta per la carretera panoràmica Icefield Parkway fins arribar a la ciutat de Lake Louise, que és on farem nit els propers dies.

Athabasca Glacier

Es tracta de la glacera més visitada d’Amèrica del Nord i una de les masses de gel no polar més grans del planeta. Té aproximadament 6 kilòmetres de llarg, encara que com sol passar amb aquests monstres naturals, està retrocedint (i per tant morint) a un ritme aterridor de 5 metres per any (ha perdut més del 60% de la seva mida original). Te’n donaràs conte quan vegis les marques d’on arribava el glaciar en diferents anys…

Per visitar-la hi ha dues opcions:

• Al teu aire: hi ha un aparcament que baixa fins als peus de la glacera, des d’on podràs iniciar una pujada a peu d’uns 500 metres (uns 20 minuts). En la caminada d’aproximació, arribes fins a uns 50 metres de distància de la glacera.

• Amb un tour: en el Columbia Icefield Discovery Centre que hi ha en la carretera principal podràs contractar una experiència que inclou la pujada fins a la glacera amb un autobús especial. Podràs caminar sobre la mateixa uns minuts (ens diuen uns 20 minuts). Des d’allí, et portaran al mirador Skywalk, un mirador semicircular amb el terra de vidre que ha d’ésser impressionant (està a 6km al nord, en realitat no té que veure amb la glacera). El preu és de 89$ pels adults (i 57,85$ pels nens) i també hi ha paquets combinats amb altres atraccions com el telefèric de Banff o el creuer en el Llac Minnewanka. Els horaris del tour son de les 10h a les 17h aproximadament, i surten cada 15 o 30 minuts segons demanda. La durada del tour oscil.la d’unes dues hores i mitja a tres hores com a mínim incloent el mirador Skywalk.

Com sabeu, nosaltres hem contractat un paquet combinat amb 4 atraccions (Banff Góndola, creuer pel llac Maligne, el Columbia Icefield Adventure, i el mirador Skywalk), i vosaltres en podeu contractar d’altres o també d’atraccions individualment. Adjuntem el link: Rockies Attraction Packages | Up to 25% off Deals by Booking in Advance (banffjaspercollection.com).

Visitar el camp de gel de Columbia i la vall de Athabasca és com treure el cap al cor del planeta. Aquí, els hostes poden experimentar completament la poderosa força del camp de gel de Columbia i aprendre sobre la fascinant història d’aquesta antiga àrea en constant evolució.

En aquesta increïble experiència, viatjarem en un enorme vehicle tot terreny Ice Explorer fins al glaciar Athabasca, una capa de gel de 10.000 anys d’antiguitat, on podrem caminar, sentir i beure del glaciar. Des d’allí, ens dirigirem al Skywalk amb terra de vidre, per a fer un passeig sorprenent a la vora del penya-segat.

Centre de descobriment de glaceres

És l’edifici del punt de trobada, on es contracten i surten les excursions fins a la glacera Athabasca i el Skywalk. Aprèn més sobre el camp de gel a través d’exhibicions interpretatives dins del Glacier Discovery Centre. Llavors, abordarem un Ice Explorer tot terreny i començarà el nostre viatge de 30 minuts cap a la glacera.

Mirador Skywalk

Captura una sensació d’absoluta meravella en els penya-segats de la vall de Sunwapta. L’experiència Columbia Icefield Skywalk presenta fòssils, vistes de cascades i increïbles paisatges de glaceres al llarg d’una passarel·la interpretativa d’1 kilòmetre, situada prop de rutes freqüentades per cabres monteses i altres animals salvatges.

El viatge és memorable, però la seva destinació és inoblidable: una plataforma suspesa on el vidre és tot el que ens separa del terreny accidentat i salvatge 280 metres més avall.

A nosaltres a l’haver comprat el combinat, ja ens entra l’entrada al mirador Skywalk. Si només t’interessa accedir al mirador sense cap més atracció (l’entrada al mirador va amb el combinat a la glacera d’Athabasca), també pots comprar el passi al Centre de Visitants. L’entrada costa uns 35$ pels adults i 22,75$ pels nens.

Wilcox Pass Trail

Un cop visitada la glacera i el mirador, pot ésser un bon moment per a fer un trekking. Es tracta d’un trekking d’uns 10 kilòmetres (unes 3-4 hores), amb un desnivell d’uns 335 metres, que et permetran tenir una visió frontal de l’Athabasca Glacier. El trencall on hi ha una mica d’aparcament, està a uns 3,3km del Centre de Visitants, a mà esquerra.

Parker Ridge Trail

És l’alternativa al trekking anterior. Aquest és una mica més curt, té una longitud de 5km i t’aproxima a la glacera Saskatchewan, des d’on tindràs unes vistes boniques de la vall i dels enormes pics que rodegen el parc. L’aparcament també està a peu de carretera a 9,2km del Centre de Visitants.

Big Bend Turn

Es tracta d’una corba en forma de ferradura en la carretera Icefields Parkway que conta amb un dels miradors més impressionants de tot el recorregut. Si vas de nord a sud, abans d’arribar a la famosa corba tindràs a l’esquerre un gran aparcament, des d’on podràs flipar amb les vistes de la vall i del riu als teus peus, i de les enormes muntanyes que hi ha a cada costat. Explora també la part alta per veure unes boniques cascades en la roca. Es troba a 5km de l’aparcament del trekking anterior, aproximadament.

Wheeping Wall Viewpoint

Un altre dels llocs que mereixen una aturada del vehicle, com l’anterior. Després de passar el Big Bend Turn i seguir per la vall cap al sud, a la teva esquerra s’aixecarà una imponent paret de roca totalment vertical quasi infinita. D’ella cauen cascadetes que encara la fan més atractiva, de fet el nom significa “paret ploranera”. Hi ha un aparcament en la mateixa carretera, a 7km de l’aparcament de l’anterior mirador, des d’on ho podràs contemplar tot.

Saskatchewan River Viewpoint

Des d’aquest mirador tindràs unes àmplies vistes de la vall, on es creuen els tres rius: el North Saskatchewan (que neix en les Rocalloses i té quasi 1.300km de longitud), el Howse i el Mistaya. És un punt de descans perfecte en el teu viatge: hi ha una gasolinera, restaurants, banys públics,… Des d’aquí a més, surt una desviació cap a la població de Nordegg. Aquest punt es troba a uns 20 minuts en cotxe de l’últim mirador.

Mistaya Canyon

A uns 5km del punt anterior, hi ha un aparcament a peu de carretera d’on surt un camí de 500 metres, que baixa. Si el segueixes arribaràs a un vell pont, encara que t’aconsellem que el creuis i caminis per les roques per tenir unes fotos molt boniques (com sempre, amb precaució!).

Es veuen perfectament les rectes parets de pedra llaurades per l’aigua. És molt bon lloc per a fer-hi un pícnic, ja que hi ha força ombres i sobretot, unes grans vistes.

Miradors sobre els Waterfowl Lakes

Aquests dos llacs s’estenen a la teva dreta segons baixes per el Banff National Park, i podràs aturar-te en varis punts panoràmics per admirar la seva bellesa. També hi ha algunes opcions de senders curts per els que vagin sobrats de temps i forces.

Aquí comença a veure’s el color blau intens que tenen els llacs d’aquesta zona, però curiosament en la riba, l’aigua està cristal·lina, sembla increïble.

Snowbird Glacier Viewpoint

Una altra d’aquestes aturades de 5 minuts, amb vistes a la llunyania d’aquest nou glaciar, en el Mount Patterson i a l’altre banda del riu Mistaya. L’aparcament es troba a 10,4km de l’anterior. A google indica “Mount Patterson Glacier”.

Peyto Lake

Aquest és un dels llacs més famosos de la Icefields Parkway, degut al seu color turquesa tant característic. És possible que hagis vist mil fotografies d’aquest llac en varis fulletons turístics i clar, en Instagram! Però, perquè presenta aquestes tonalitats? Es tracta d’un llac glaciar, per lo que la seva aigua procedeix de les glaceres foses, que porten minerals de roca per l’erosió i que s’allotgen en el seu fons. Al tard de la primavera, sol estar encara congelat, i lo pitjor no és això, sinó que sol estar la zona tancada, ja que és encara temporada d’hivernació de l’ós grizzly.

Per a fer la seva visita, hi ha un aparcament després de la desviació de la carretera principal. Des d’allí surt un sender pavimentat cap al mirador sobre el llac, que no et portarà més de 15 minuts.

La veritat és que és una de les imatges més icòniques també de les Rocalloses Canadenques. El llac té forma de cavallet de mar i el seu blau és molt característic.

Si no trobes aparcament a la primera, espera una mica i no tindràs problemes, ja que la majoria de la gent es queda únicament en el “viewpoint” de sobre el llac, el de fàcil accés, fa la fotografia, i se’n van. Per tant, els cotxes canvien amb freqüència i es pot aparcar bé. Aquest primer trajecte està pavimentat i pugen fins i tot cotxets de bebès.

Aquest primer passeig, com dèiem, és el més típic per fer, i es troba al voltant d’1 kilòmetre i mig de distància amb una pujada lleugera.

Aquest primer “viewpoint” té unes vistes molt boniques però com tots aquests llocs està massificat. Té una tanca que la gent no dubta en saltar-se-la per fer millor la foto, amb lo que els seus entorns estan una mica matxucats, amb el conseqüent risc que pot tenir el sortir de les zones acotades, recordem que el mirador està molt però molt alt. Tots som turistes, i encara que ens agradi més o menys, hem de respectar les normes, fer torns, etc…

El camí segueix cap a l’esquerra, portant-te cap a un altre mirador no urbanitzat però sí marcat, que també té unes molt boniques vistes, i inclús et permet gaudir-lo molt millor perquè hi ha moltíssima menys gent.

Es tracta del mirador del Bow Summit, a uns 2.000 metres d’alçada. Per arribar fins aquí hem continuat el sender per uns 3,3km més, amb un desnivell d’uns 280 metres. En total la caminada anar i tornar és de 6,6km, i 280 metres de desnivell. Déu n’hi do, em sembla que ens quedarem al primer mirador, sinó no tindrem temps de fer-ho tot!

Si realment disposes de més temps, hi ha la possibilitat de fer una ruta fins la riba del llac, una ruta que realment porta fins a la glacera del que es creen les seves aigües, Peyto Glacier.

És un sender que no està balisat per Parks Canada sinó pel Club de Alpinistes, per lo que des del principi t’adverteixen que no es converteixen en responsables. Un sender que val molt la pena però s’ha d’anar amb molt de compte! Com podeu suposar, nosaltres no el podrem fer per falta de temps, però sí que l’exposem.

El sender està més empinat cap al final, on ens trobem amb una llengua de gel i neu. Fins llavors és una baixada com qualsevol altra, en la que s’hi ha de tenir certa precaució i que va entre arbres.

En aquesta llengua de gel ens podem trobar amb certes dificultats, així que ens decidim a baixar-la per a poder arribar a la riba encara a risc de trobar-nos alguna sorpresa.

Per sort, tot ha de sortir bé, i encara que la seva baixada (i posterior pujada) estigués passada per aigua i gel, a l’arribar a les ribes del llac ens trobem amb una perspectiva de Peyto Lake que no tothom té la oportunitat de gaudir.

Aquestes vistes ens varen deixar amb la boca ben oberta. Es veuen totes les muntanyes al voltant del llac, un llac en completa calma i tranquil·litat, no solament entre les seves aigües sinó també del bullici de la gent, perquè tot just estàvem quatre gats a baix. Després de fer un pícnic a la seva riba, tenim que tornar per el que va tocar enfrontar-nos a aquesta pujada de més de 300 metres de desnivell bastant pronunciada.

En definitiva, el temps que pots dedicar en aquest llac pot ser de tot el dia i inclús varis per les diferents rutes de les que té partida, i inclús fer caiac. Conta qe per fer l’excursió al primer mirador i baixar fins a la riba del llac hi hem destinat un total de 3 horetes…

Bow Lake

És un altre d’aquests llacs glaciars envoltats de muntanyes, un dels més grans del Parc Nacional de Banff. L’aparcament està al costat d’un Lodge, a 5,7km (5 minuts amb cotxe) de l’aparcament de l’anterior llac Peyto. El camí et durà de l’aparcament en 5 minuts, arribant a la vora del llac, on hi ha un petit pont de fusta. Val la pena una visita ràpida, encara que no és dels més impressionants (en el nostre top estarien el Moraine, el Louise o el Peyto).

Mirador sobre el Glaciar Crowfoot

De camí cap a Lake Louise seguiran apareixent multitud de llacs a la teva dreta, que podràs gaudir i fotografiar des de la pròpia carretera. També el Glaciar Crowfoot, que com la resta, segueix perdent-li terreny a la muntanya. Arribem a les últimes aturades abans d’arribar a Lake Louise, carregats de fotografies i de imatges que difícilment oblidarem. Aquesta aturada de les vistes de la glacera es troba a 3km de l’anterior aparcament del llac Bow.

Mirador sobre l’Hector Lake

També es pot veure des de la mateixa carretera, a 14km de l’anterior aparcament de la glacera Crowfoot.

Mirador sobre el Herbert Lake

Es tracta ja de l’últim mirador que ens aturarem abans d’arribar a la nostra destinació en el poble de Lake Louise. És un mirador a peu de carretera, com els dos anteriors, i es troba a 15km de l’aparcament anterior.

Com has vist, la Icefields Parkway és una carretera que es podria fer fàcilment en 3 horetes, però que amb totes les aturades i llocs d’interès que es van passant, et portarà fins a dos dies la seva visita completa. Vaja, això seria lo ideal. Hi ha gent que ho fa amb 1 dia, però hem pensat que seria condensar-ho massa i així amb dos dies ho podem veure més bé tot.

Ara anirem a buscar el nostre allotjament a Lake Louise, on ens hi passarem les pròximes tres nits. Partirem doncs, en dos allotjaments diferents la nostra estada al Banff National Park, per optimitzar els temps de cotxe i les visites.

Et proposem un petit Hotel de 3 estrelles, el “Lake Louise Inn”, ubicat a 500 metres del centre del poble, important. El preu que surt és per les 3 nits…

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (143km i 1h i 53min):

Diem adéu a Jasper i emprenem una nova aventura per la carretera panoràmica Icefields Parkway, que està considerada com una de les carreteres panoràmiques més boniques del món. Realitzarem varies aturades en el dia d’avui, com per exemple, les Athabasca Falls, les Sunwapta Falls, les Tangle Falls,… i passarem la nit enmig de la carretera panoràmica en un dels allotjaments més especials que té aquest viatge.

La Icefields Parkway és probablement la carretera panoràmica més bonica del món. Amb els seus 230km de longitud, uneix Jasper al nord amb Lake Louise al sud, creuant els impressionants paisatges de les Muntanyes Rocalloses Canadenques. En el camí es passen per alguns dels llocs més emblemàtics del Jasper National Park i del Banff National Park. A continuació t’explicarem les nostres recomanacions i les aturades imprescindibles que fer en la Icefields Parkway.

Seguim en la Icefields Parkway i a cada kilòmetre sembla que el paisatge millora. Però pot millorar? Després del pas dels dies un s’arriba a acostumar una mica en aquest entorn privilegiat, però no vull pensar en quan retornem a les nostres aburrides i planes ciutats, quan trobarem a faltar Canadà i la seva extraordinària bellesa natural.

Recomanacions: – La Icefields Parkway és una carretera de dos sentits en bon estat. No hi ha zones perilloses en quan al seu traçat, però sempre tens que estar alerta per el creuament d’animals salvatges. – És una carretera elevada (el Bow Pass és el seu punt més alt, amb 2.068 metres sobre el nivell del mar), lo qual vol dir que presenta neu durant quasi tot l’any, òbviament s’han de prendre precaucions extremes a l’hivern. – Encara que és una zona famosa per les seves estacions d’esquí, també és un destí importantíssim a l’estiu, així que ens els mesos de juliol i agost és molt probable que les aglomeracions de cotxes siguin normals. Ja saps, tingues paciència i una bona playlist. – En els principals punts d’interès hi ha aparcaments gratuïts, no obstant poden estar completament plens. Solució? La mateixa que la d’abans, paciència i a donar voltes fins que trobis un lloc. – Ull, que aquí la cobertura del telèfon brilla per la seva absència. Descarrega’t el mapa en la app Maps.me i apunta els llocs que vulguis visitar. De totes formes et trobaràs moltes senyalitzacions dels llocs d’interès. També veuràs en aquestes senyals els punts on hi ha banys, que seran en la majoria dels casos del tipus “non-flush”. – Posa gasolina abans de començar el viatge. Entre Jasper i Lake Louise només hi ha una gasolinera, a Saskatchewan River Crossing. Per comparar el preu entre diferents gasolineres a Canadà, descarrega’t la app GasBuddy (tindràs que fer-ho des de fora del Market). – Al passar per dos parcs nacionals (Jasper National Park i Banff National Park) és necessari que hagis comprat el ticket per dies o el passi anual de parcs. Com que hi estarem força dies, a nosaltres ens surt més a compte el passi anual, que costa 145,25$ per tots quatre (per la unitat de vehicle). Ambdues opcions son vàlides per a tots els parcs, i els preus son per vehicle, independentment del nombre de persones que hi viatgin.

I ara sí, anem a veure què s’ha de veure i fer en la Icefields Parkway i quines son les seves aturades imprescindibles:

Leach Lake

Es tracta d’un petit llac al peu de la carretera “vella” 93A, molt bonic, a 26,7km de Jasper. Es tracta d’un petit llac d’aigües cristallines que de bon matí, amb bon temps, sembla un mirall. És una preciositat.

Athabasca Falls i Mirador

Abans d’arribar a les Athabasca Falls, com a 1km abans en la mateixa carretera, hi ha un mirador amb unes vistes esplèndides de les muntanyes rocalloses i les seves enormes cimes punxegudes. El mirador s’anomena “Athabasca Pass Lookout”.

Les cascades Athabasca, encara que no son de les més impressionants en quan a la seva alçada, si ho son per la quantitat d’aigua i la força amb la que corre. El sender que surt des de l’aparcament t’oferirà uns quants punts panoràmics de les cascades, amb les seves peculiars roques al més pur estil “Pancake Rocks (Nova Zelanda)”.

Però no et quedis només aquí, segueix baixant per el camí ben marcat, per passar per “el time túnel”, un passadís natural que l’aigua va forjar amb la seva erosió. Ara, l’aigua no passa per aquí, però sí unes escales ben boniques, que et portaran a un mirador sobre el riu Athabasca. Podràs seguir baixant una miqueta més per arribar a la riba del riu. La visita es fa ràpid, i el mirador comença a escassos 100 metres de l’aparcament.

Mirador Mountain Goats & Glacier

Mirador ubicat a peu de la carretera, amb vistes espectaculars als meandres del riu i a les muntanyes. A 6,8km d’Athabasca Falls.

Sunwapta Falls

Son unes petites cascades en el riu Sunwapta, un dels afluents més importants del riu Athabasca, que ens ve acompanyant des de Jasper fins a aquest punt. La caiguda d’aigua no supera els 20 metres, però tenen una peculiaritat que les fan molt fotogèniques: el seu illot central, que parteix el riu en dos junt abans de començar la cascada. En llengua nativa, “Sunwapta” significa “aigua turbulenta”, i aviat et donaràs conte de que el nom està ben posat. Per arribar a elles hi ha un aparcament prop de la carretera principal (has de trencar a mà dreta a l’alçada de “Sunwapta Falls Resort”) i seguir uns 600 metres fins a l’aparcament, i des d’allí son solament 200 metres cap al mirador principal.

Stutfield Glacier Viewpoint

Son varis els glaciars que treuen el cap a la Icefield Parkway. Aquest és un d’ells, i lo bo és que es pot veure des de la mateixa carretera. Hi ha un petit aparcament per contemplar aquest espectacular glaciar en lo alt de la muntanya a la teva dreta. Aquest mirador es troba a 25 minuts en cotxe de l’anterior.

Tangle Falls

Potser després de visitar tantes cascades en el teu viatge, aquesta et sembli una més, però, a quina carretera del món pots veure una cascada tant bonica a escassos metres del teu cotxe? Aquest torrent d’aigua cau de les muntanyes en diferents nivells, jugant amb les formes de la roca. En primavera encara hi haurà parts congelades que la fan encara més especial. L’aparcament segons et dirigeixes cap al sud està a la teva dreta, encara que les cascades estan a l’altra banda. Des de la mateixa carretera pots observar-les, i hi ha qui trepa per les seves roques per pujar una mica més amunt. És una aturada ràpida i que val la pena. L’aparcament es troba a 2 minuts del mirador anterior.

Columbia Icefield Glacier Adventure

I a 7 kilòmetres de les cascades, a mà esquerra, és on ens aturarem en el camí de la Icefields Parkway, perquè hi ha el Centre de Visitants de la Glacera Columbia. A prop, com podeu suposar, hi ha la glacera més visitada d’Amèrica del Nord, la Glacera Colúmbia (o també se’n diu Athabasca Glacier). En el centre de visitants és on es compren els bitllets per visitar la glacera i el mirador Skywalk, el qual és una passada, ja que està penjat d’un penya-segat a 300 metres. També és d’on surten els autobusos 4×4 que visiten la glacera. És com un punt de trobada, i on a més, hi ha un complex hoteler que és l’allotjament en el qual passarem la nit d’avui mateix. Ho tenim reservat des de fa temps, com podeu suposar.

Un cop arribem al Centre de Visitants, anirem a concertar l’excursió al glaciar i al mirador que tindrem demà a primera hora (és lo què farem primer en el dia de demà, per tal d’estalviar-nos cues i aglomeracions). L’excursió a la glacera i el mirador ja la tenim comprada des de Jasper, en el dia d’arribada (combinat “Jasper Ultimate Explorer i Combo Package”). Avui en el centre, concertarem l’horari de sortida, tant de la visita al glaciar, com al mirador. La intenció, com ja hem dit, és que siguin l’endemà a primera hora.

Avui finalitzem la jornada ara i aquí, ja que hem de disposar de temps de descans si volem visitar la glacera l’endemà a primera hora.

És el moment d’anar a buscar el nostre allotjament. Et proposem l’únic (o dels únics) allotjaments que hi ha a la carretera panoràmica Icefields Parkway, al costat del Centre de Visitants de la Glacera Columbia. Es tracta d’un hotel de 3 estrelles anomenat “Glacier View Lodge”, on l’habitació que ens donaran dóna completament a tenir unes vistes d’impacte amb la glacera Columbia. Per reservar-lo vàrem haver d’utilitzar la seva web i amb molta antelació. Aquí adjuntem el link: Glacier View Lodge Official Page: Jasper Basecamp to Adventure (banffjaspercollection.com). Els preus que se solen pagar per una nit en temporada alta son al voltant de 260$ una habitació quàdruple (és un petit extra que tindrem en compte per la resta del viatge).

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (144km i 2h i 7min):

I acabarem el tercer dia que ens estem a Jasper amb una jornada igual de completa que l’anterior. El primer que farem al matí serà anar a buscar el telefèric de Jasper Sky Tram i pujar a més de 2.200 metres d’alçada fins l’estació superior de la Whistlers Peak. Des de l’estació superior a la cima hi ha una caminadeta que farem tot seguit. Un cop baixats del Jasper Sky Tram anirem fins a l’aparcament del Mount Edith Cavell (amb el permís per accedir-hi que vàrem sol·licitar el primer dia a l’oficina de turisme), on realitzarem un acostament mitjançant un petit trekking. Acabarem el dia en uns banys termals naturals a l’aire lliure que serà el nostre acomiadament de Jasper.

De camí a la Whistlers Peak

Agafarem el cotxe per anar-nos-en a l’altra banda del poble, a uns 7km del mateix, accedint per una desviació a uns 2km des de la Icefields Parkway. Es tracta del Jasper Sky Tram, el qual és un altre lloc per gaudir dels bonics paisatges del Parc Nacional de Jasper. El Jasper Sky Tram és un telefèric que puja en uns 7 minuts a més de 2.200 metres d’alçada fins l’estació superior de la Whistlers Peak. És el més alt i fa el recorregut més llarg de Canadà, per lo que el passeig és un regal per a la vista. Mica en mica anirem ascendint i anirem veient com els rius i els llacs cada vegada es veuen més petits des de lo més alt de la muntanya. Els horaris de funcionament son de les 8h a les 21h. Els preus son de 57,30$ pels adults (majors de 16 anys), 30,35$ pels joves (de 6 a 15 anys) i gratuït pels menors de 6 anys. Es pot reservar anticipadament. Aquí t’adjuntem l’enllaç: Jasper Skytram | Discover Jasper From New Altitudes..

Un cop a dalt tens una cafeteria amb vistes i varis miradors. Això sí, si vols tenir una vista de 360º de tot l’entorn tens que fer un petit esforç. Existeix un sender de poc menys de kilòmetre i mig molt ben senyalitzat que et porta fins la cima de la muntanya des de l’estació superior del telefèric, així que t’animo a que facis aquesta excursió.

De fet, si t’apassiona el senderisme i vols caminar, existeix un sender complet des de l’estació inferior del telefèric fins a la cima de la muntanya passant per l’estació superior. En total son uns 8 kilòmetres de recorregut, però hi ha bastant desnivell, per lo que només t’ho recomano per si esteu acostumats a caminar. Potser, per a no cansar-te tant, pots fer la pujada en el Jasper Sky Tram i la baixada caminant. Així tindràs la doble experiència.

Mount Edith Cavell

Si et quedes amb ganes de més muntanya, no molt lluny d’allí tens una altra muntanya molt coneguda a Jasper. El Mount Edith Cavell és un dels pics icònics de les Muntanyes Rocalloses de Canadà. Els seus més de 3.300 metres d’alçada i el seu imponent aspecte conformen una de les postals més espectaculars del Parc Nacional de Jasper. L’aparcament es troba a uns 27 kilòmetres al sud de Jasper, i per arribar-hi necessitaràs disposar de cotxe, com nosaltres.

Per arribar al començament dels camins, has d’anar 7km al sud de Jasper per l’autopista 93 i girar a la dreta en l’autopista 93A. Has de recórrer 5,4km i girar a la dreta en Cavell Road. El camí de 14km és angost i té corbes tancades que no son aptes per a remolcs i autocaravanes grans.

En el camí, les aturades ofereixen vistes de l’exhuberant vall de Astoria i els glaciars en la seva capçalera.

Advertència: en tota la zona de Cavell, els excursionistes han de romandre en els senders i lluny dels penya-segats, on existeix el perill de la caiguda de roques i allaus de neu i gel. S’aconsella no apropar-se a la Glacera Angel. Blocs de gel del tamany d’una casa s’ensorren amb freqüència. Tothom que vulgui entrar dins la zona del Mount Edith Cavell, ha de portar el corresponent permís demanat a l’oficina de turisme de Jasper.

L’àrea de Cavell ofereix un fragant bosc subalpí, un nou creixement d’on un glaciar es va retirar recentment de la vall, florits prats alpins i vistes espectaculars del mont Edith Cavell i del Glaciar Angel.

És un lloc que no et pots perdre si t’agrada el senderisme, doncs hi ha dues boniques rutes per tenir vistes panoràmiques de la muntanya i els seus glaciars. Una d’elles s’anomena “Path of the Glacier trail” (ruta 41) i és un sender senzillet de poc més d’1 kilòmetre i mig que comença en el mateix aparcament.

La caminada és un sender circular de 1,6km (anada i tornada), amb un desnivell de 70m i 1 hora de temps d’execució. L’inici del sender, com ja hem dit, és al final de la Cavell Road, on hi ha un petit aparcament.

Aquest sender curt i ben utilitzat ens porta cap a la gran cara nord del mont Edith Cavell, a través d’un paisatge rocós cobert recentment per gel glacial. Els rètols expliquen com l’àrea ara està éssent recolonitzada per plantes i animals.

S’ha de començar el camí a l’altre extrem de l’aparcament, junt a una exhibició sobre la pròpia Edith Cavell, i pren l’escala curta fins al sender, que està pavimentat al principi. Puja constantment durant mig kilòmetre fins un creuament prop del final de la vorera. Continua recte fins a un mirador imponent amb vistes a Cavell Pond i les capes de gel de la glacera Cavell. És possible que vegis icebergs que han caigut a l’aigua. A l’altra banda de la vall, el glaciar Angel descansa les seves ales en el circ entre el mont Edith Cavell (esquerra) i el pic Sorrow (dreta). Segueix el camí de retorn al llarg del turó del que has vingut.

El recent canvi de paisatge a gran escala va succeir en l’estiu de 2.012, quan el Glaciar Ghost va caure del Mont Edith Cavell, causant una inundació massiva de runes per la vall. La inestabilitat del terreny, la caiguda de roques i el gel continuen representant perills significatius més enllà de l’àrea del mirador; no es recomana viatjar a la vora de l’estanc a sota del Glaciar Angel. Aquesta àrea ara està tancada per la teva seguretat; respecta totes les senyalitzacions, roman en els senders i admira l’escena des dels punts de vista proporcionats.

Al final arribaràs a un mirador des d’on tindràs una vista fantàstica del mount Edith Cavell, les seves tres glaceres (Ghost, Angel i Cavell) i el llac format per el desgel de la glacera.

Abans d’arribar fins el final del sender 41, a l’esquerra, comença el sender nº42, anomenat Cavell Meadows Trail. Aquesta ruta primer recorre una zona de pedres on és freqüent veure marmotes, esquirols i uns ratolins anomenats “pikas”. Passaràs per miradors i al final de tot arribaràs al punt més elevat, on fa molt de vent, però hi ha unes vistes fantàstiques.

El perquè del nom és algo curiós. Edith Cavell fou una infermera britànica que ajudava als soldats aliats ferits a escapar del territori ocupat pels alemanys a Bèlgica durant la Primera Guerra Mundial. Quan aquests se’n varen adonar, varen ordenar que fos afusellada, el que va causar una gran commoció a nivell internacional. La muntanya porta el seu nom des de 1916, però ella mai va estar allí.

Aquest sender 42 té una dificultat moderada, té uns 6-7km de longitud (anada i tornada); uns 500m de desnivell; i un temps de durada de 3 a 5 hores. Es considera el seu inici també l’aparcament ubicat al final de la carretera, quan ambdós senders inicien conjuntament el seu trajecte.

Pren aquest sender moderadament empinat però ben anivellat per a veure exemples clàssics de bosc subalpí superior, vegetació arbòria i la regió alpina més enllà. En el camí hi ha vistes espectaculars del Glaciar Angel.

La secció superior del sender a vegades està molla o humida i es fa malbé fàcilment a principis de l’estiu (no s’hi recomana viatjar), però a mitjans de juliol, per lo general, pots contar amb una acolorida exhibició de flors silvestres de muntanya. És important que et mantinguis en el camí, per no danyar a la fràgil tundra.

Segueix el sender Path of the Glacier Trail fins el final de la part pavimentada, girant a l’esquerra poc després en la ruta als prats. On el sender segueix la vora de la “morrena” rocosa, estigues atent a les petites “pikas” grises i als esquirols terrestres de mantell daurat que semblen esquirols llistats entre les roques. El sender s’anivella en la línia d’arbres, gira a l’esquerra i torna a baixar per reunir-se en la vora del bosc.

I realitzat un sender, o ambdós mai se sap, continuarem la nostra ruta del dia, ja arribant a la seva finalització. Agafarem el cotxe i conduirem fins al nord-est de Jasper posant rumb a Miette Hotsprings.

Miette Hotspring

És el colofó perfecte a un dia de senderisme. Son uns banys d’aigües termals naturals que es regulen a 40 graus, rodejats de muntanyes en un paratge extraordinari. Es troben a uns 60km de Jasper, la primera part del recorregut, encara que és una carretera molt transitada (és la Highway que va cap a Edmonton), et farà passar per una zona de petits llacs i amb fons muntanyós molt bonics. Després tindràs que prendre una desviació en la zona anomenada Pocahontas, i els últims 20km son de pujada cap a una muntanya enmig del bosc (la carretera està en perfectes condicions). En total és 1 hora de viatge, que valdrà sens dubte, la pena.

Els banys es composen de dues grans piscines d’aigua calenta, i altres dues petites d’aigua freda, tot a l’aire lliure. A més, tenen vestuaris i cafeteria. El preu és de 7,75$ pels adults (18-64a), 6,75$ pels joves (3-17a), i hi ha un passi familiar a 24,75$, i pots llogar la tovallola o el banyador (1,90$ cadascun). Amb l’entrada s’inclou l’ús d’una taquilla, encara que només podràs obrir-la una vegada, si vols tornar a utilitzar-la tindràs que pagar un extra. Els banys estan oberts de maig a setembre, únicament. L’horari en els dies d’estiu és de 12h a les 20h.

Adjuntem el recorregut del dia d’avui en un mapa de google maps, amb la indicació del kilometratge realitzat, el temps i la ubicació del nostre allotjament (154,00km i 2 hores i 35 minuts). La carretera de google maps no ens deixa arribar a l’aparcament de l’Edith Cavell Road: