Autor: admin

Per agafar el tren d’Artouste ens hem de dirigir cap al nord, creuant la frontera amb França, a 39,2km de Biescas (uns 43 minuts amb cotxe). Arribarem a l’estació d’Artouste, però realment no és l’estació de tren, sinó que és on compres els bitllets per anar-hi. Per arribar a l’estació de tren has d’agafar un telecabina que t’hi porta. Des de dalt, sobre els 2000 metres d’alçada, surten els trens que t’acostaran al lac d’Artouste.

El telecabina que has d’agafar surt de la cota 1250m aproximadament, i et puja a una altra estació superior a 1.900m. El trajecte dura uns 15 minuts. Llavors has d’agafar el tren.

El tren d’Artouste et porta a fer un viatge a les cimes de les muntanyes amb més de 10 kilòmetres de vies. Es tracta del tren més alt d’Europa sobre vies estretes, on descobriràs vistes excepcionals dins d’una naturalesa salvatge i preservada. El viatge amb tren dura uns 55 minuts, i es fa a cotes d’uns 2.000 metres.

En funció del tipus de bitllet que compris tindràs més temps o menys a aprofitar en el llac d’Artouste. És a dir, hi ha el bitllet “Descubrimiento”, el qual hauràs de tornar amb el tren després d’1 hora i 20 minuts de temps lliure en el llac. Podràs estar-t’hi molt més si agafes el bitllet “Escapada”.

De l’estació de tren final fins al Lac d’Artouste hi ha uns 20 minuts a peu, això també s’ha de tenir en compte. També s’ha de tenir en compte que el bitllet l’has de comprar per internet i amb força antelació perquè si no et pots quedar sense. Et recomanen arribar 45 minuts abans a l’estació de baix del telecabina respecte a l’hora de sortida del tren. L’horari dels trens en temporada alta és cada mitja hora i surten a les 8:30h fins a les 17h. Els preus son de 25€ per adult i 18€ pels nens de 4 a 12 anys (el tipus de bitllet “Descubrimiento”), i de 32€ per adults i 28€ per nens de 4 a 12 anys (el tipus de bitllet “Escapada”).

Creiem que els preus son massa abusius i només agafarem el bitllet “descubrimiento”, tenint 1 hora i 20 minuts lliure un cop arribem a l’estació final de tren.

Adjuntem la pàgina de l’empresa per si encara teniu dubtes: El Tren de Artouste – Été

La veritat és que el viatge amb el tren d’Artouste és una passada. Passes per autèntics penya-segats i el paisatge és magnífic, d’alta muntanya. Val la pena fer-lo. Una altra cosa és la sobreexplotació que n’han fet d’aquest lloc (tema de les diferents tarifes, etc…).

Un cop arribes a l’estació final d’Artouste, et proposen 8 recorreguts senyalitzats per fer un trekking, i per a tots els nivells d’exigència, però la nostra intenció (i pensem que només tindrem 1h i 20 minuts), és anar a veure el Lac d’Artouste i no moure’ns gaire del mateix.

Un cop arribem a l’estació final del tren, ens encaminarem per anar fins al Lac d’Artouste, el qual és un llac artificial (té una presa, com els embassaments). Està, com hem dit, a uns 20 minuts a peu de l’estació. Lo més maco de tot és que a part de descobrir el llac, també descobreixes la Vall d’Ossau.

Aquesta és la ruta de senderisme que sol fer la majoria dels visitants (de l’arribada de l’estació de tren fins al llac). És una ruta fàcil, encara que amb un desnivell força pronunciat, doncs el llac es troba a 1997m d’alçada. Gran part del camí son una espècie d’escales de pedra llaurades a la roca.

Al final del camí t’espera el Lac d’Artouste, d’aigües de blau turquesa. En aquesta zona el bany està prohibit, així ho indiquen varis cartells. Com hem dit abans, hi ha varies rutes de senderisme disponibles en la zona, amb diferents nivells de dificultat.

Un cop hem visitat el llac, tornarem a agafar el tren i d’aquí, seguidament agafarem el telecabina de baixada. La nostra intenció, ara, és triar una de les tres opcions proposades:

• Sallent de Gállego: Visita del poble i dels entorns
• Balneari de Panticosa
• Lanuza i el seu embasament

Passem a descriure la visita al poble de Sallent de Gállego. Agafarem el cotxe i tornarem per la mateixa carretera, ara en territori aragonès, que hem vingut. Farem uns 22,7km des de l’estació inferior d’Artouste (uns 30 minuts amb cotxe). Aparcarem en un parking habilitat en l’entrada del poble, al costat de l’aparcament d’autocaravanes. Sallent de Gállego és, des del segle XIII, la vil·la més important del Valle de Tena, i encara que fa temps que les seves torres fortificades varen desaparèixer, encara conserva els seus carrerons estrets i tortuosos, un vell pont de pedra, una deliciosa església gòtica de principis del segle XVI, i nobles casones amb sostres de pissarra. Segur que el poble t’encantarà ja que és un dels millors pobles que veure en la Valle de Tena.

El primer que has de fer quan arribis a Sallent de Gállego, és dedicar-te a passejar pels seus carrers, ja que hi ha molt per veure al poble. Amb això, hi trobaràs unes imatges de postal, amb els seus carrers empedrats, l’arquitectura de les seves cases i amb el riu Aguas Límpias travessant d’extrem a extrem la localitat. Son varis els ponts que l’atravessen, però entre ells hi destaca el pont medieval del segle XVI al que els habitants denominen Puente del Paco. Val la pena contemplar aquest trosset d’història.

Un altre dels llocs que tens que veure a Sallent de Gállego, és l’església de Nostra Senyora de la Asunción, ubicada en la part alta del poble. Data del segle XVI i té una arquitectura gòtica, encara conserva restes d’una ermita romànica. En el seu interior hi podràs contemplar un retaule plateresc del segle XVI i una talla de la Verge de les Neus, patrona de Sallent de Gállego.

Una altra de les coses que has de fer a Sallent de Gállego, sobretot a l’estiu, és gaudir de l’ambient de la seva plaça. És un dels llocs més transitats i populars de la localitat. Es troba en un punt estratègic, entre el riu Aguas Límpias i el frontó convertit en rocòdrom. Al seu voltant es troben alguns dels millors restaurants i hotels a Sallent de Gállego.

Un cop visitat el poble, us proposem anar a veure una cascada als afores del mateix. S’anomena la cascada “El Salto”. Farem una passejada fins a El Salto. Son un total de 40 minuts, amb un desnivell de 84 metres i 2,2km de distància. El punt de sortida és al final del passeig de Fermín Arrudi.

Es tracta d’un passeig de 2,2km de longitud (anada i tornada) fins la cascada de El Salto. Des del final del passeig Fermín Arrudi agafarem un camí que segueix la vall del riu Aguas Límpias en direcció Nord. Creuarem el barranc de Pondiellos i anirem guanyant alçada suaument per l’interior d’un bosc. Un últim tram en descens ens porta fins als peus de la cascada de El Salto. L’itinerari fins a El Salto ens permet conèixer el salt d’aigua més rellevant del riu Aguas Límpias en el seu recorregut des de l’embassament de la Sarra (Nord) fins a l’embassament de Lanuza (Sud), ja a Sallent de Gállego. També és una ruta ideal per conèixer millor la vegetació d’aquesta zona dels Pirineus: varis panells ens expliquen les característiques dels arbres i arbusts de la regió.

El camí és fàcil i està ben senyalitzat. L’itinerari és adequat per fer amb nens, tant sols s’ha de tenir precaució en l’últim tram de baixada abans d’arribar a la cascada: el camí és estret i hi ha algunes pedres grans. Els panells amb informació dels arbres i arbusts que ens anirem trobant al llarg del recorregut es troben en mal estat de conservació.

La segona de les opcions per fer a la tarda, és visitar el Balneari de Panticosa (l’explicació la pots recuperar del dia anterior), i la tercera opció és visitar el poble de Lanuza i fer una ruta suau de trekking per la riba del seu embassament (l’explicació també la pots trobar en el dia anterior). Així doncs, donarem per finalitzada la ruta del dia.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (107 kilòmetres, en 2 hores i 24 minuts). Adjuntem les opcions una darrera l’altra, com si les haguéssim fet en el mateix dia:

Primer de tot explicarem la opció de realitzar la visita als llacs de Panticosa, o sigui que ens dirigirem cap al telecabina de l’estació d’esquí de Panticosa, a uns 16,4km de Biescas (uns 19 minuts en cotxe cap al nord, per la carretera A-136).

Pujarem al telecabina de Panticosa i un cop dalt us explicarem les opcions que tenim. Gaudirem d’un passeig panoràmic en el telecabina de Panticosa, un viatge de 15 minuts en el que et sorprendran les vistes i les agrestes muntanyes d’aquesta vall. Des de la zona d’arribada comencen diferents excursions per fer en bicicleta o a peu.

Els horaris de funcionament del telecabina son de 9:30h a 17h. Els preus de pujada i baixada son de 18,50€ pels adults i 9,5€ pels nens (nascuts entre 2007 i 2017). Els nascuts a partir del 2018 pugen gratuïtament. Ara bé, hi ha la opció de pujar amb una entrada combinada amb el menjar: Opció Combi Menú val 25,5€/persona i inclou el telecabina i un menú al Restaurante Petrosos que hi ha a la cima (el menú d’adult és força complet, ja que inclou 2 plats i postres). També hi ha l’opció de fer un combinat amb un Pack Familiar (2 adults i 2 nens): el preu és de 71,00€ per tots (telecabina i menjar). També, si fas la reserva “on-line”, tindràs un descompte d’un 10% aprox.

Un cop arribem a dalt, podem iniciar la nostra excursió. Hi ha tres tipus diferents d’opcions (a més de la btt i de les empreses de 4×4’s), que ara us anunciarem:

• Excursió als llacs de Sabocos i d’Asnos
• Ruta de los Miradores: Mirador de Panticosa, Mirador de Sabocos i Mirador de los Valles.
• Ascensió al pic Yandel.

Ens inclinarem més per triar l’excursió als llacs de Sabocos i d’Asnos. Es tracta d’una excursió panoràmica, amb una durada prevista segons mapes de 45 minuts fins a l’ibón de Sabocos i de 55 minuts fins a l’ibón d’Asnos (ja veureu com la realitat varia un xic). Es preveu estar-hi el mateix per tornar al telecabina.

Els ibons d’Asnos i Sabocos ubicats a les immediacions del domini esquiable de l’Estació d’Esquí de Panticosa, son els dos únics ibons presents en la Serra de Tendeñera. El seu fàcil accés agafant el telecabina de Panticosa els converteixen en un lloc molt popular i freqüentat a l’estiu per famílies amb nens. Malgrat de lo humanitzat que es troba aquest entorn, els ibons encara conserven tota la seva bellesa i les vistes del Valle de Tena segueixen sent espectaculars.

Un cop agafem el telecabina, aviat arribarem al Puntal de Petrosos, ubicat a 1848 metres d’alçada i punt final del trajecte del telecabina on baixarem i iniciarem la ruta a peu. Per els que triïn pujar en bus 4×4, la parada es troba a escassos 200 metres en direcció cap a les pistes d’esquí.

Gran part del recorregut es realitza per la pròpia pista que utilitza el bus 4×4, si bé existeixen varies dreceres que podem anar prenent durant l’ascensió. En aquest primer tram les vistes del Valle de Tena son magnifiques.

Aviat arribarem a una bifurcació de camins on se’ns plantejarà la possibilitat de continuar cap a l’ibón d’Asnos o el de Sabocos. Nosaltres agafarem direcció Sabocos. Més endavant arribarem al Mirador de Sabocos que es troba a escassos metres de la pista.

Ibon de Sabocos

Prosseguirem la nostra marxa i arribarem finalment a l’àrea de serveis de Sabocos. En aquest punt podem prendre la pista que surt a la nostra dreta o bé continuar recte per el camí que neix uns metres més endavant. Els dos camins ens conduiran ràpidament a l’Ibón de Sabocos (uns 35 minuts des de l’inici de l’excursió).

L’ibón de Sabocos és un llac d’origen glaciar ubicat a 1905m d’alçada i rodejat pels pics del Verde (2295m) i Peña Sabocos (2757m). Situat en el massís de Tendeñera, es caracteritza per les seves imponents parets calcàries on nien espècies significatives com el Trencalòs.

Si prenem la pista de la nostra dreta passarem per la Collada de Sabocos des d’on apareixerà davant nosaltres l’ibón de Sabocos.

Seguirem ara direcció oest (cap a la nostra Esquerra) per un camí que voreja l’ibón i que ens portarà en pocs minuts fins al Refugi de Sabocos.

Al voltant de l’ibón ens trobarem amb extenses prades on poder descansar encara que les ombres brillin per la seva absència.

Junt a l’ibón ens trobarem amb el Refugi de Sabocos, petita construcció i únic element que ens proporcionarà una mica d’ombra.

En dies calorosos no podem evitar de prendre un petit bany.

Visitat l’ibón de Sabocos posarem rumb ara fins a l’ibón d’Asnos. Per això tornarem en direcció a l’àrea de serveis de Sabocos i abans d’arribar a aquesta ens trobarem a la nostra esquerra amb una petita senda que puja en direcció Est i que ens portarà fins la pista d’accés a l’ibón d’Asnos.

Ibón d’Asnos

En uns 20 minuts des de l’ibón de Sabocos arribarem a l’Ibón d’Asnos, ubicat a 2060m d’alçada, i rodejat per els pics de Peña Roya (2578m) i Mandilar (2211m). En aquest ibón hi habita la truita assalmonada típica d’aquests llocs, o espècies endèmiques com el Tritó Pirinenc. A primera hora del matí, pots tenir la sort de veure a sarris, marmotes i cabirols que habiten en la zona.

A escassos metres de l’ibón d’Asnos es troba la parada del Bus 4×4 per lo què ens trobarem en aquest punt a multitud de famílies amb nens i persones grans que han preferit utilitzar aquest servei de transport.

Des de l’ibón d’Asnos podem pujar fins la Collada del Bozuelo. Si bé les vistes del Valle de Tena no son molt interessants des d’aquest punt sí que val la pena pujar per les vistes que tenim del propi ibón de Asnos.

I l’excursió s’acaba amb el retorn al telecabina de Panticosa.

Si haguéssim triat l’excursió als Miradors, les durades de la mateixa segons mapes son de 3 minuts fins al Mirador de Panticosa, 35 minuts fins al Mirador de Sabocos, i 1h i 15 minuts fins el Mirador de los Valles. La seqüència de la caminada és així: es tracta de recórrer els diferents miradors que l’estació de Panticosa té situats estratègicament. El més accessible és el Mirador de Panticosa, el qual està ubicat a poc més de 3 minuts del final del telecabina, té unes vistes impressionants del Valle de Tena. I a més, podreu veure pastant a vaques, ovelles i cavalls.

Des d’aquí i si esteu animats, podem anar fins al Mirador de Sabocos. Això et portarà uns 20 minuts. Està a meitat de camí dels ibones Sabocos i de los Asnos, i des d’allí podràs observar des d’una altra perspectiva el Valle de Tena. I si ets amant de la fotografia podràs immortalitzar la gran diferència cromàtica de la vegetació entre valls.

Si les cames et responen, et proposem que arribis fins al Mirador de los Valles. La durada aproximada és de 50-55 minuts, però valdrà la pena. Des d’aquest últim mirador podràs gaudir d’una panoràmica impressionant. Un paisatge “de postal” on pots veure tots els pobles de la vall i tots els “tresmils” de la zona del Balneari de Panticosa, la zona de Bujaruelo, el Vignemale,… i si tens sort amb el dia (i no hi ha núvols) algo que pocs saben: pots veure… el Moncayo!

Per l’excursió al pic Yandel, es preveu una durada d’1 hora ascendint (i uns 50 metres de desnivell).

I passem a la segona opció del matí: la visita al Valle de la Ripera, molt a prop de les rutes de Panticosa. Adjuntem en un mapa la seva ubicació en relació amb els ibons i miradors de Panticosa:

Es tracta de pujar en un trenet turístic anomenat “tren de Panticosa el Sarrio” o “tren de alta montaña el Sarrio”. El trenet ens portarà a l’inici de la vall de la Ripera i allí podem gaudir d’un dia a la muntanya fent alguna de les rutes de senderisme senyalitzades que hi ha. El trenet està en funcionament dels inicis de juny fins a mitjans d’octubre. Durant la temporada alta hi ha més sortides del trenet (finals de juliol i agost) que en la resta de la temporada. Adjuntem el link de la pàgina web del trenet perquè pugueu mirar quins son els horaris del mateix: Tren de Panticosa – Tren de Alta Montaña El Sarrio (Panticosa)

Els preus d’anar i tornar son de 19€ pels adults i 15€ pels nens de 3 a 12 anys (contractar només l’anada val 13€ els adults i 9€ als nens de 3 a 12 anys). Per comprar el bitllet ho pots fer “on-line” o a la botiga que tenen a Panticosa (calle San Miguel, 39). Pots escollir els horaris d’anada i tornada que desitgis. També dir que el preu del bitllet inclou l’audioguía durant el viatge i el mapa de rutes senyalitzades. La durada del trajecte és d’uns 50-55 minuts des de Panticosa.

Amb el tren d’”alta muntanya” El Sarrio de Panticosa podràs arribar al desconegut i meravellós Valle de la Ripera on t’espera una preciosa xarxa de rutes senyalitzades per a nens i adults. En la Ripera, a més de fer senderisme i gaudir del paisatge, podràs descansar en les taules de pícnic i refrescar-te en els gorgs de la vall.

Un cop hagis arribat al Valle de la Ripera, tindràs a la teva disposició la xarxa de senders senyalitzats per a tots els nivells. Les sis rutes senyalitzades tenen el seu inici en la parada d’arribada del trenet a La Ripera. El Mapa de Senders Senyalitzats que t’hauran entregat en el trenet, t’ajudarà a gaudir de l’excursió.

Passem a descriure les rutes senyalitzades que podem fer des de la Ripera:

Ruta 1: Ruta a Panticosa

Ruta de durada 1h i 50 minuts (anada). Distància de 6km (anada). Desnivell en baixada de 370m. Dificultat: fàcil (sender familiar). Ruta senyalitzada.

Sortim des de la mateixa parada del trenet seguint les senyals del camí a Panticosa. El sender discorre al principi junt al riu per endinsar-se poc després en un preciós bosc mixte autòcton. A continuació el paisatge s’obre podent gaudir de meravelloses vistes. Es passa per una font natural i poc després junt a un refugi on es pot fer una parada per a descansar. Allí mateix hi ha una antiga caseta tradicional de pastors.

Ja hem recorregut més de la meitat del sender que es dirigeix de nou cap al riu. Justament a sota el pont que el creua hi ha una encantador gorg on poder prendre’s un meravellós bany en els dies de calor. Finalment, el camí arriba a Panticosa.

Ruta 2: Ruta a la Cascada de Tendedera

Ruta de durada 40 minuts (anada). Distància de 1,9km (anada). Desnivell (pujada) de 110m. Dificultat: fàcil (sender familiar). Ruta senyalitzada.

En poc més de mitja hora podràs arribar fins a la bonica cascada del Salt de Tendedera, el cabal de la qual depèn de la neu i pluja caigudes durant l’hivern. El camí discorre per el centre de la Vall de la Ripera a través d’una pista molt fàcil de caminar i amb poc desnivell de pujada. En el recorregut podràs gaudir de tota la bellesa i esplendor de la vall caminant cap a les muntanyes rocoses del Rincón del Verde. Durant el camí es passa per un refugi de pastors que treballen amb el seu bestiar en els mesos d’estiu. Així, quasi amb tota probabilitat podràs veure ramats de vaques, cavalls i ovelles de races autòctones dels Pirineus. Una preciosa excursió familiar que arriba enfront a la cascada i des d’on les vistes son inoblidables.

Ruta 3: Ruta al Rincón del Verde

Fins al Mirador Rincón dero Berde hi ha 1h, 2,8km i 200m de desnivell. Fins al Refugio dero Berde hi ha 1h i 25min, 3,8km i 380m de desnivell. I fins al Mirador Ibón de Sabocos hi ha 2h 20min, 6km, i 570m de desnivell. Dificultat: Fàcil i mitja muntanya. Ruta senyalitzada.

Ruta que s’endinsa per paisatges veritablement inoblidables. S’haurà d’agafar el camí senyalitzat i arribar primer fins la cascada de Tendedera. La pista continua per introduir-se un xic després en el cor del Rincón dero Berde, arribant així a un dels entorns de muntanya més espectaculars dels Pirineus. Un primer desviament senyalitzat porta al Mirador del Rincón dero Berde des del que gaudiràs d’unes vistes que recordaràs per sempre. Tornant al camí, arribaràs al Refugio dero Berde. Des d’aquesta encantadora cabana podràs continuar el camí passant per una collada amb meravelloses vistes a tota la vall de Tena. I una mica més endavant arribaràs al Mirador de l’Ibón de Sabocos, podent contemplar des de l’alçada aquest ibón tant bonic.

Ruta 4: Ruta a la Cabaña de Tendedera

Ruta de durada 1h i 45 minuts (anada). Distància de 4,3km (anada). Desnivell (pujada) de 450m. Dificultat: mitja. Ruta senyalitzada.

L’excursió a la petita Cabaña de Tendedera és una encantadora i sorprenent ruta amb paisatges inoblidables. El camí comença en la parada d’arribada del trenet en la Ripera, agafant el camí cap a la Cascada de Tendedera. Després de passar la cascada i seguint el sender cap al Rincón del Verde, s’agafa la desviació senyalitzada a mà esquerra direcció a la Cabaña de Tendedera. En la pujada les vistes del Valle de la Ripera i del Rincón del Verde son impressionants. A més, s’arriba a veure inclús el pic Midi d’Ossau a França! Després de passar per uns preciosos gorgs, s’arriba a la Cabaña de Tendedera ubicada en un entorn de muntanya totalment intacte i natural.

Ruta 5: Ruta al Dedo de Yenefrito

Ruta de durada 1h i 15 minuts (anada). Distància de 2,3km (anada). Desnivell (pujada) de 285m. Dificultat: fàcil (sender familiar). Ruta senyalitzada.

El Dedo de Yenefrito és una de les formacions més especials del Valle de Tena. Es tracta d’una roca amb forma de dit ubicada en l’encantadora vall de Yenefrito a la que s’accedeix fàcilment des de la parada del trenet en La Ripera. Després d’agafar el camí des del creuament senyalitzat, i a través d’una pujada molt còmoda que discorre junt al barranc, s’arriba en aquest lloc que es converteix en un preciós mirador natural des d’on gaudir de meravelloses vistes. Des d’aquí podràs veure el poble de Panticosa, la Sierra de la Partacua i tot el fantàstic entorn que rodeja a aquesta roca plena de màgia. Continuant el camí cap amunt, podràs arribar a l’ibón de Catieras.

Ruta 6: Ruta al Ibón de Catieras

Ruta de durada 2h i 40 minuts (anada). Distància de 5,2km (anada). Desnivell (pujada) de 725m. Dificultat: mitja-alta (sender de mitja muntanya). Ruta senyalitzada.

L’Ibón de Catieras és possiblement un dels llacs de muntanya més bonics i millor conservats dels Pirineus. Per arribar-hi des de la parada del tren en La Ripera, hauràs de seguir les senyals per arribar al valle de Yenefrito. Després de passar junt al Dedo de Yenefrito, poc després es passa junt a una cabana. El camí continua fins a una bifurcació en la que s’haurà de prendre el camí a l’esquerra per a creuar el riu. Després de creuar el riu, s’encara una forta pujada per un tram sense senda. Poc després es recupera el camí que s’haurà de continuar per arribar a aquest ibón tant especial.

I fins aquí la descripció de les 6 possibles rutes a realitzar des del Valle de la Ripera. Amb quina ens quedem? Depèn de les ganes i de les condicions físiques de cadascú, però així d’entrada, jo em quedaria amb la ruta 3 al Rincón del Verde…

Finalitzat el trekking, explicarem les tres opcions per acabar de triar-ne una. Les tres propostes son: la visita al Balneario de Panticosa, la visita a Lanuza i el seu embassament, i la visita al Complexe de San Juan de la Peña.

Comencem per la visita al Balneario de Panticosa. El mateix està a 7,6 kilòmetres del poble de Panticosa (uns 13 minuts amb cotxe per la carretera local A-2606).

La nostra intenció és entrar al Balneari, concretament a l’edifici “Termas de Tiberio”. L’edifici ha estat dissenyat per Belén Moneo i Jeff Brock, creant un lloc de formes suaus i arrodonides, dissenyat per integrar-se amb la naturalesa que el rodeja, un espai en el que la Llum i l’Aigua es fonguin creant una atmosfera relaxant i reparadora. Tots els espais del Balneari de Panticosa estan dissenyats per al relax i aprofitament de l’aigua curativa.

En el Balneari de Panticosa es poden distingir tres parts ben diferenciades: La zona de Cabines és el lloc on es realitzen els tractaments, dissenyats expressament per el benestar i la bellesa; un total de 26 cabines de tractaments equipades amb la última tecnologia, on cada detall està pensat perquè l’harmonia de les estances aportin una sensació de benestar.

En la planta de piscines, l’Aigua adquireix tot el protagonisme, amb instal·lacions com la Piscina Exterior des de la que es poden observar les estrelles submergides en Aigua Termal, zona de descans i relax, amb vistes a la muntanya després dels tractaments, al costat la Platja de sorra natural, un autèntic Igloo on pujar la pressió arterial, la Piscina d’Hidromassatge, Cortines d’Aigua, Piscina Aromàtica, Sauna Finlandesa, Bany Turc i Hammam. Uns espais ideats per relaxar-se i trobar el benestar físic i mental on es desbloqueja l’energia i s’allibera l’esperit, una experiència sensitiva inoblidable.

La nostra idea és comprar una entrada que ens serveixi per les Termas de Tiberio. L’entrada més econòmica son 40€ per persona i pots estar a la zona d’aigües un total de 75 minuts (pels nens de 3 a 11 anys l’entrada val 15€). Ho trobo un pèl car i descompensat. Els horaris d’accés a l’estiu son de les 11:30h a les 24:00h. En fi, ens ho pensarem, i sinó, tenim dues propostes més per a realitzar per la tarda.

Anem per la segona, la visita a Lanuza i el seu embassament. Lanuza és un poble amb història, amb grans vistes del pantà i dels seus entorns. Es troba a uns 8,2km del poble de Panticosa (uns 13 minuts amb cotxe), cap al nord.

Lanuza va tenir que ésser deshabitat perquè en els anys 70 es va prendre la decisió de construir un embassament per a regular el riu Gállego, el què es va traduir en la formació d’un pantà. Degut a això i al perill d’inundar el poblat, el terreny fou deshabitat i els seus 200 habitants es varen dispersar en els pobles propers. La carretera que donava accés a Lanuza va quedar tancada i així els seus carrers acabaren d’abandonar-se. Tanmateix, el pronòstic fou erroni i el nivell del pantà fou menor a l’anticipat, per lo que no tot el poble va quedar sota de l’aigua.

L’esperança va renéixer en els antics ciutadans i per amor a la seva localitat, varen lluitar per tenir les seves cases un altre cop. D’aquesta manera, pagant, i a principis dels anys 90, poc a poc foren recuperant el terreny i les construccions. El temps va deteriorar els béns i varen tenir que començar de zero. Però ho han anat aconseguint amb esforç i afecte, convertint-se en un exemple de sentit de pertinença per els altres pobles.

També ens interessaria visitar una zona habilitada per el bany en el pantà, anomenada Embarcador Suscalar. A part de poder-nos banyar al pantà, s’hi poden practicar tot tipus d’activitats nàutiques. L’horari d’obertura de l’embarcador és de 9h a 19h.

Ubicat a les afores de Lanuza (a 1,9 km del poble), fou construït per servir especialment a les persones que decideixin realitzar alguna de les activitats o esports a l’aire lliure disponibles en les seves rodalies. Pots simplement portar el teu banyador, gorra, crema solar i calçat d’aigua, la resta dels equips i complements es lloguen en l’embarcador. La seguretat és el primer, així que és una regla utilitzar l’armilla salvavides en tot moment; i a més, conta amb un vaixell de salvament per respondre davant de qualsevol eventualitat. No es pot reservar amb anticipació per participar en una activitat, a menys que es tracti d’un grup de més de 15 persones.

Una altra de les atraccions que fer a prop de Lanuza i concretament per una riba del pantà, és una ruta de trekking: Camino natural del embalse de Lanuza. La dificultat de la ruta és baixa, té 6,5km (anar i tornar), temps total efectiu de 1h i 50 minuts, desnivell acumulat de 85m, i punt de sortida i arribada és el pont sobre el riu Gállego, a Sallent de Gállego. La visita al poble de Sallent de Gállego la deixarem pel dia de demà, que també ens acostarem en aquesta zona.

Es tracta d’un passeig de 6,5km de longitud (anada i tornada) fins a la presa de l’embassament de Lanuza, des de Sallent de Gállego. L’itinerari voreja l’embassament de Lanuza per el seu marge occidental (O) a través d’un camí que no presenta cap dificultat i que està ben senyalitzat en tot moment.

L’itinerari per el Camí Natural de l’embassament de Lanuza ens ofereix boniques panoràmiques de l’embassament, de la Peña Foratata i de Sallent de Gállego. De fet, durant el recorregut, podrem gaudir d’una de les estampes més clàssiques i conegudes de la vall de Tena: l’embassament en primer terme, Sallent de Gállego i la majestuosa Peña Foratata al fons. Però aquest també és un bon itinerari per conèixer amb tranquil·litat la vegetació de la zona i relaxar-nos en les diverses zones de descans que trobarem al llarg del camí.

Lo millor d’aquesta ruta son les diferents panoràmiques de la Vall de Tena que anirem descobrint al llarg del camí. També, el fet de caminar per la riba de l’embassament de Lanuza enmig d’un entorn natural de gran bellesa. L’itinerari és adequat per fer-lo amb nens. El camí és fàcil i està ben senyalitzat. Recomanem fer aquesta ruta quan el nivell de l’aigua del pantà és elevat (les vistes son molt més boniques): Des de la presa és possible tornar a Sallent de Gállego per la riba oriental € de l’embassament seguint el camí PR-HU 92. Tanmateix, aquest sender coincideix en bona part d’aquest tram amb la carretera que arriba fins a Lanuza.

I arribem a la última opció de l’activitat de la tarda: la visita al Complex de San Juan de la Peña. Aquesta visita ja la vàrem descriure dos dies enrere i aniria bé que la recuperéssim per si la voleu fer. Fins aquí hem arribat en el dia d’avui. Ja teniu força rutes per descobrir, dues de matí i tres de tarda, déu n’hi do.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (166 kilòmetres, en 3 hores i 5 minuts). Adjuntem les opcions una darrera l’altra, com si les haguéssim fet en el mateix dia:

Agafarem el cotxe i ens dirigirem al Valle de Aragón, a l’estació d’esquí d’Astún. Des de Biescas hi ha uns 58,5 kilòmetres que es fan amb uns 50 minuts aprox. Arribarem i aparcarem el cotxe al telecadira “Truchas” de l’estació. El trajecte dura uns 10 minuts, i està en funcionament des de principis de juliol fins a finals d’agost, en un horari continu de 9:30h a 17:00h (última pujada, ja que l’última baixada es fa a les 17:30h). Els preus son de 11€ pels adults de 15 a 64 anys, i 7€ pels nens de 6 a 14 anys. Hi ha l’opció de reservar un pícnic (entrepà més beguda). Si interessés reservar un pícnic se li ha de sumar uns 5€ al bitllet de cadascú.

El telecadira Truchas ens deixa directament al primer dels ibons, l’ibón de Truchas, després de salvar un desnivell de 420 metres. Ens deixa a una alçada de 2.100m.

L’ibón de Truchas conta amb un bar-braseria per menjars, per si us interessa, ja que nosaltres farem un pícnic. Des d’ell es tenen unes impressionants vistes dels entorns.

El camí s’inicia aquí i es dirigeix al segon dels ibons, l’ibón d’Escalar (anomenat també ibón de les granotes), el qual es troba a uns 20 minuts de l’anterior. Un cop admirat l’ibón de Truchas ens hi dirigirem. Pel camí podrem admirar l’estació d’esquí d’Astún, amb unes magnífiques vistes de la vall de Canfranc.

A partir d’aquest segon ibón, la pista es converteix en un camí ascendent que culminarem arribant a la frontera amb França, a la Collada dels monjos (a 2169 metres). Des d’aquest punt les vistes a la preciosa vall francesa i a l’increïble Midi d’Ossau et deixaran sense paraules.

A partir d’aquí, el camí es va complicant i es requereix una mica més de forma física. Al cap d’una bona estona, començarem a baixar per endinsar-nos a França. Al final del descens trobarem una bifurcació. Si vols arribar al tercer dels ibons, el Lac Casterau, a 2227m, tindràs que prendre el camí que es dirigeix cap a la dreta.

Si encara ens queden ganes de continuar amb la ruta dels ibons d’Astún tindrem que caminar uns altres 20 minuts per arribar al Lac Bersau (2096m), i uns altres 30 minuts més per arribar al Lac Gentau (1955m), des del que obtindràs una espectacular panoràmica del pic du Midi d’Ossau.

L’últim esforç de la ruta ens portarà en uns 6 minuts fins al petit Lac Miey (a 1949 metres), i l’últim de la ruta dels ibons, el Lac Romassot, es troba a uns 14 minuts de l’anterior.

Un cop haguem gaudit d’aquesta preciosa excursió i de tots aquests llacs d’origen glaciar, tocarà tornar al telecadira. El camí de tornada es fa per el mateix sender per el que he manat.

Us adjuntem les distàncies i els temps entre els diferents ibons:

Amb aquest quadre de distàncies i temps cadascú podrá controlar una mica més el què s’estigui disposat a realizar.

Retornats al telecadira, baixarem i anirem a buscar el cotxe per continuar la nostra ruta, en direcció al poble de Villanúa, on s’hi troba l’espectacular cova de las Güixas. Està a uns 20 minuts del telecadira d’Astún (a uns 18,4km).

La visita a la cova es realitza pel seu centre d’Interpretació, i té una durada de 1 hora. És imprescindible reservar “on-line” la visita a la cova, ja que només s’accepta aquest tipus de reserva.

La cova de “Las Güixas” és una cova condicionada per a la seva visita, ubicada als peus de la muntanya de Collarada. Es tracta d’una cova de dissolució enfonsada en roca calcària que es va començar a formar durant les últimes glaciacions del Quaternari. En el seu interior, l’aigua, poc a poc, ha anat configurant un espectacular escenari subterrani, adornant-ho pacientment amb belles formes calcàries: estalactites, estalagmites, columnes, colades,… Unes altres precioses estructures ens delecten en el seu interior, com la xemeneia, un forat que comunica amb l’exterior, generat per el col·lapse del sostre de la cova al quedar-se sense recolzament i caure pel seu propi pes. Aquest és un lloc màgic en la cova, utilitzat per les bruixes per a celebrar els seus aquelarres.

En l’actualitat la cova està activa i segueix evolucionant i canviant per l’acció de l’aigua. Des de fa milers d’anys, s’ha ocupat la cova per a diferents finalitats. Diversos grups humans s’han refugiat en aquest lloc des del Neolític fins a almenys el 300d.C., com demostren les restes arqueològiques recuperades del seu interior.

Molt de temps després, entre els segles XV i XVIII, es va utilitzar la cova per les bruixes com expliquen les llegendes de la zona i sembla que també va servir de presó o refugi de soldats en diferents guerres. En l’actualitat l’habiten algunes comunitats de rat-penats, i és gràcies a això que ha motivat la inclusió de la cova com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC), dins de la Xarxa Natura 2000 europea.

L’itinerari ens proposa un recorregut guiat per professionals de l’educació ambiental amb els que descobrirem els secrets d’aquest món subterrani, familiaritzant-nos amb la història geològica de la cova, aprenent les característiques de la fauna que habita el seu interior i coneixent les històries dels seus habitants. La duració total de la visita és d’aproximadament 1 hora.

Les visites son sempre guiades i comencen al Centre d’Interpretació a les hores determinades. És imprescindible passar pel Centre d’Interpretació a validar l’entrada a taquilla 15 minuts abans del començament de la visita.

Les visites guiades a la cova durant els mesos d’estiu oscil·len entre les 10:15h i les 19h aprox. Els preus son de 9€ per l’entrada general, i de 7,5€ l’entrada reduïda (a aplicar als nens entre 4 i 14 anys).

Visitada la cova i el seu Centre d’Interpretació, continuarem la nostra ruta i ens n’anirem fins a Jaca, que es troba únicament a 15 minuts amb cotxe des de la cova (uns 14,4 kilòmetres). La visita a Jaca ens ocuparà unes horetes.

La ciutat de Jaca, primera capital del Regne d’Aragó i actual capital de la comarca de la Jacetània, està situada al nord-est de la província de Osca, sobre un altiplà en el marge esquerre del riu Aragón. El seu origen fou el poble íber “iaccetano”, que va habitar en el mateix lloc cap al segle III a.C. fins la conquesta romana. Al llarg de la història, sempre va tenir gran importància per trobar-se en el camí per creuar els Pirineus.

Avui en dia, Jaca és una de les ciutats més importants del Pirineu aragonès, referent per a escriptors i historiadors, i sempre en creixement després de l’enderroc de la muralla medieval a principis del segle XX. Conserva un casc antic amb varies construccions interessants. Els seus imprescindibles son:

Ciutadella Castell de Sant Pere

Es tracta d’una fortalesa de planta pentagonal perfecta construïda a finals del segle XVI, sota el regnat de Felip II per assegurar la frontera davant dels francesos. És una construcció única a Europa, amb un magnífic estat de conservació, doncs finalment mai no es va veure embolicada en cap contesa, llevat d’un petit episodi en el 1814 durant la Guerra de la Independència; es poden apreciar baluards en cadascuna de les seves cantonades, un fossar amb un pont de tres arcs per l’accés,…

I també una preciosa porta monumental d’entrada amb l’escut de Felip II, en la que encara es conserva el mecanisme del pont llevadís que va tenir en els seus inicis.

En el seu interior hi ha un gran pati central amb varis edificis i l’església de Sant Pere, construïda en el segle XVIII. A més, alberga el Museu de Miniatures Militars, amb milers de figuretes de plom que mostren la evolució dels uniformes i les armes al llarg de la historia de la humanitat.

El més cridaner és la colla de cérvols que viuen en el fossar des de 1974, i que és la gran atracció dels més petits.

La Ciutadella fou declarada Monument Històric-Artístic en el 1951 i restaurada en el 1968. Es pot visitar per lliure o amb visites guiades i teatralitzades.

Hi ha una entrada per visites al teu aire de 8€ per la general i de 5€ per la reduïda (nens de 7 a 16 anys). Veus el Castell i tots els espais expositius de la ciutadella!! En canvi, la visita guiada té una durada de 45 minuts i accedeixes també a tots els racons expositius. El preu de la mateixa és de 9€ la general i 6€ la reduïda.

Adjuntem l’enllaç per veure el plànol i la informació turística de la ciutadella: plano-guia-ciudadela-de-jaca.pdf (ciudadeladejaca.es)

Dins la ciutadella també hi ha altres tipologies de visites, sobretot enfocades als nens:

• Ecociudadela: Programa d’educació ambiental en el que podràs conèixer als cérvols que viuen en el fossar del Castell i interactuar amb aquells que tenen imprompta humana. El preu és de 6€ pels nens a partir d’1 any.

• Animalandia: Activitat d’educació ambiental per a tota la família amb el format d’un Escape Room. Es desenvolupa en diferents espais de la fortalesa no inclosos en el circuït de visita habitual. Els preus son de 8€ pels nens a partir de 2 anys.
• La Memoria de la piedra: Visita teatralitzada a la Ciutadella de Jaca. Un espectacle que ens remunta a finals del segle XVI, quan Felip II va ordenar la construcció d’aquesta fortalesa. Els preus son de 12€ l’entrada general, i 10€ l’entrada reduïda.
• Pequevisitas: Viu una aventura històrica amb Pequevisites. Visita la Ciutadella i el Museu de Miniatures Militars d’una manera didàctica, divertida i autoguiada, a través de dos reptes. Preu de 2€ sense incloure l’entrada.

Catedral de Sant Pere

És el monument més important de la ciutat i un dels exemples més notables de tot el romànic espanyol. Construïda en el segle XI, té molt a veure amb les peregrinacions compostelanes, ja que Jaca és la primera gran ciutat per la que passa el Camí de Santiago aragonès.

Hi destaquen el seu bonic pòrtic, sota el que dormien els peregrins, i el característic “escacat” jaquès, que consisteix en tacs decoratius a diferents nivells i que s’estendria a altres temples romànics del Camí.

A l’entrada del pòrtic es pot veure una vara jaquesa tallada en la pedra, al costat de la porta; la vara jaquesa era la unitat de mesura patró del comerç jaquès, i equivalía a uns 77 centímetres. Es troba aquí perquè en l’actual plaça de la catedral es celebrava el mercat en l’Edat Mitjana.

En el seu interior hi ha precioses capelles i retaules. Fou declarada Monument Nacional en el 1931 i Bé d’Interès Cultural en el 1985. A més, des de 1993 és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco dins de la categoria Camins de Santiago de Compostela: camí Francès i Camins del Nord d’Espanya.

Adossat a la catedral hi trobem un claustre barroc reconstruït a finals del segle XVII sobre el primitiu romànic, que actualment alberga el Museu Diocesà.

Museu Diocesà d’Art Sacre

És el què més us sorprendrà de tot el què veureu, és un veritable tresor. Té una impressionant col·lecció de pintura mural medieval que es troba entre les millors del món; està formada per frescos traslladats des de diversos temples de la Jacetània i altres indrets d’Aragó que estaven en estat ruïnós. Destaca una enorme sala amb pintures de Baigüés, a Saragossa, procedents de l’església parroquial dels sants Julián y Basilisa i que daten de finals del segle XI.

Us cridarà l’atenció una petita sala de la primera planta anomenada “Secretum”, de planta quadrada i decorada en tons grisos, del segle XVI, que va servir per guardar documents importants i monedes.

La col·lecció es completa amb meravellosos capitells, escultures i objectes litúrgics des del segle XI fins el XVI. També es pot sortir al jardí del claustre, en el que es té una bonica perspectiva de la catedral.

El recomanem moltíssim, ja que és una veritable joia en el cor de Jaca sobre el que podríem escriure molt. Aquest museu es va inaugurar en 1970 i té la seva entrada des de l’interior de la catedral.

Torre del Rellotge

Construcció gòtica que data del segle XV i que també és anomenada torre de la Presó perquè va funcionar com a tal des del segle XVII fins a mitjans del segle XX. Antigament, el rellotge va tenir tres campanes que ara estan exposades en el pati de l’Ajuntament. Conserva unes boniques finestres gòtiques.

Ajuntament

Bonic exemple de l’estil plateresc aragonès, data del segle XVI. Destaquen la portada amb l’escut de la ciutat i les finestres que el flanquegen, protegides amb reixes de ferro forjat. En el seu interior, a més de les campanes de la Torre del Rellotge, hi ha un famós còdex: El Llibre de la Cadena, manuscrit del segle XIV que reuneix decrets, estatuts, donacions,…des del segle X.

Palau Episcopal

D’estil renaixentista, es va construir en el segle XVII i es va reformar en el XVIII. En el seu interior estan els retrats de tots els bisbes de la seu jaquesa des del segle XVI fins a l’actualitat.

Muralla

La muralla medieval fou construïda en el segle XI per ordre del rei Sancho Ramírez i ampliada en el segle XII; es va enderrocar a principis del segle XX per ordre d’Alfons XIII per raons d’higiene i per a poder realitzar l’eixample de la ciutat. Tenia 23 torrasses i 8 portes d’accés. Actualment es conserva un mur adossat al monestir de Santa Cruz de les monges Benedictines, que també es troba tancat; el seu absis fou construït utilitzant l’única torrassa de la muralla que es manté.

Call Jueu

Jaca va tenir una de les comunitats jueves més importants del Regne d’Aragó, gràcies al rei Sancho Ramírez, que els va equiparar als cristians i els va permetre desenvolupar activitats d’artesania i comerç. Originàriament, el call jueu s’estenia per els carrers de l’Àngel i del Llop (actual Escoles Píes), posteriorment també els carrers Ferrenal i Cambras.

Ermita de Sarsa

Es tracta d’una petita ermita romànica de finals del segle XII, l’emplaçament original de la qual no era l’actual, sino el poblat medieval de Villar de Sarsa, avui desaparegut; es va traslladar en la dècada dels 70 (segle XX) per evitar el seu enrunament. No queden més que algunes restes, però es poden apreciar un bonic absis i un arc amb decoració de boles jaqueses en la porta d’entrada.

Església de Nostra Senyora del Carme

Aquest temple data del segle XVII i és la única construcció que queda de l’antic convent de Nostra Senyora del Carme que els Carmelites Descalços fundaren a Jaca. És impressionant la seva magnífica portada manierista de dos pisos; destaca la Verge del Carme, patrona del mar i l’Armada, rodejada per sants carmelites. És difícil que estigui l’església oberta.

Altres monuments que es poden veure a Jaca son:

• El ja mencionat Monestir de Santa Cruz de les monges Benedictines. En l’interior de l’església de San Salvador i San Ginés hi ha el sarcòfag de doña Sancha, filla de Ramiro I i germana de Sancho Ramírez, que data del segle XII i està esculpit amb fantàstics relleus.
• L’església de Santiago, aixecada en el segle XI i reconstruïda en el segle XVII per l’Ordre Dominica. Té un famós capitell procedent del claustre de la catedral.
• El fort de Rapitán, del segle XIX, ubicat en les afores sobre la muntanya del mateix nom i que forma part del conjunt defensiu de la ciutat juntament amb la Ciutadella. Actualment és seu cultural i sala de concerts.
• El pont de San Miguel, també en les afores, construït en el segle XV sobre el riu Aragón. Fou declarat Monument Històric-Artístic en el 1943.

També inclourem dins d’aquesta llista de monuments, el Pavelló de Gel de Jaca, ja que es tracta del pavelló de gel més modern del país. Els preus per accedir-hi i patinar son de 9€ pels adults, i 7€ pels nens (de 5 a 14 anys inclosos). Els preus son amb el lloguer de patins inclosos. Els horaris son de les 17h a les 20:30h.

Ja veieu, si en teniu ganes podem acabar el dia patinant a la pista de gel del pavelló. Així donaríem la jornada per finalitzada.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (123 kilòmetres, en 1 hora i 54 minuts):

Sortim de Biescas en direcció Piedrafita de Jaca, on anirem a trobar l’aparcament del Parc Faunístic de Lacuniacha. Hi arribem en uns 20 minuts (recorrent 14,3 kilòmetres). Aquí hi comença el trekking fins a l’Ibón de Piedrafita. Es tracta d’un senzill recorregut d’unes dues hores de durada i 270 metres de desnivell fins a un dels ibons més accessibles de la Vall de Tena.

L’ibón de Piedrafita s’ubica als peus de la imponent i escarpada Peña Telera, que amb els seus 2.762 metres d’alçada és, després de la Peña Retona, el pic més alt de la Serra de la Partacua. L’accés a l’ibón es realitza en la seva major part per pista forestal actualment tallada al tràfic. La ruta té una distància de 6km (anar i tornar) i és lineal, és a dir, es torna pel mateix camí que farem servir per arribar-hi.

Des de la zona de l’aparcament agafarem la pista forestal, tallada al trànsit, i pujarem per la mateixa. En el recorregut trobarem un parell de dreceres senyalitzades que ens permetran escurçar lleugerament el major recorregut traçat per la pista.

Durant el recorregut gaudirem d’unes bones vistes de les serralades que conformen la Vall de Tena. A la nostra esquena la Serra Tendeñera.

Continuant per la pista aviat apareixerà davant nostre la Peña Telera.

Transcorreguts uns 45 minuts de marxa per la pista, arribarem a un torrent anomenat Barranco del Boj, que baixa directament des de l’ibón de Piedrafita. Agafarem el camí que puja en paral·lel al barranc. A la nostra dreta deixarem el Refugi de las Planas o Refugi de Telera.

Remuntant el barranc durant uns 800 metres arribarem finalment a l’ibón de Piedrafita.

Després d’una bona estona explorant els entorns de l’ibón, prendrem el camí de tornada per la pista forestal.

Fem la caminada que fem, arribarem al Parque Faunístico de Lacuniacha (que és on tenim el cotxe) i el visitarem. Es tracta d’un parc en un terreny muntanyós amb rutes per veure 15 espècies animals diferents en semi-llibertat. És un dels atractius de la Valle de Tena, i els horaris d’estiu son tots els dies de les 11h a les 19h, i els preus son de 16€ pels adults i 14€ pels nens.

Lacuniacha és un “bioparc” de 30 hectàrees on podrem trobar una representació tant de flora com de fauna de les espècies que viuen o varen viure en algun moment en el Pirineu. Tots els animals que viuen en el parc han nascut en captivitat, provenen de centres de recuperació, o han estat rescatats de llocs on no rebien les cures necessàries per el seu benestar.

Lacuniacha no vol ser una barrera pels animals que viuen en llibertat als voltants del parc, i per aquest motiu, les valles que tanquen els recintes, estan preparades perquè la fauna autòctona pugui entrar i sortir del Parc sense problemes. D’aquesta forma, el visitant podrà gaudir d’esquirols, talps, aus i altres animals que viuen en llibertat en les immediacions del Parc.

Durant el recorregut de 4 kilòmetres i mig del camí de muntanya, gaudirem d’un agradable passeig, on podrem observar al voltant de 120 individus, de les 15 espècies diferents que viuen a Lacuniacha.

Lacuniacha està ubicada en l’antic bosc de “La Pinosa”, un paratge natural en el què tot just s’hi ha intervingut. En el parc hi trobarem un itinerari botànic amb les 21 espècies vegetals més destacables de la zona, en el que podrem trobar panells informatius amb les característiques de les plantes.

Lacuniacha forma part de la Reserva de la Biosfera Ordesa-Viñamala, única Reserva de la Biosfera en territori aragonès. La Reserva de la Biosfera Ordesa-Viñamala és una de les millors representacions dels ecosistemes de muntanya del Pirineu. Alberga espècies de flora i fauna singulars dins del context regional i internacional, moltes d’elles amb algun grau d’amenaça, la conservació del qual és fonamental per el manteniment de la diversitat biològica.

També hem de dir, que molt a prop de Lacuniacha s’hi troba una de les fagedes més importants de la vall, anomenada el Bosque de Betato. La seva visita també es podria combinar amb l’excursió a l’ibón de Piedrafita. Es tracta d’una fageda mística i plena d’encants, amb un bon grup de caminades per a fer.

En funció del temps que ens quedi, optarem per anar a fer l’activitat de la tirolina a la Vall de Tena, o anar a visitar el Monastir de San Juan de la Peña. Ara i aquí us explicarem les dues atraccions.

També hi ha una tercera atracció, no tant turística, però, i molt encaminada als nens i a la gent gran. Es tracta d’un tren turístic anomenat Tren Valle de Tena, el qual surt del mateix poble de Piedrafita de Jaca i té una durada de recorregut de 2h a 2h i quart. No es pot reservar i en els mesos centrals de l’estiu hi ha 3 sortides diàries (a les 11:30h, 16h i 18:30h). Per tenir plaça has d’anar-hi amb un mínim de 20 minuts d’antelació. Els preus son de 18€ els adults (nens de 9 anys en endavant), i 12€ els nens de 4 a 8 anys.

El Tren Turístic Valle de Tena t’ofereix la possibilitat de realitzar una bonica excursió en tren en la que et descobrirà l’inigualable paisatge de La Partacua. El tren surt de Piedrafita de Jaca i porta un conductor professional i una audioguia amb les explicacions dels llocs, les tradicions, la flora i la fauna, la història i els secrets de cada racó de la vall. Ho trobem un pèl car per lo què és.

Així doncs, ens n’anem a buscar l’empresa per llançar-nos amb una de les tirolines més impressionants del continent. Hem d’anar fins a Hoz de Jaca (que és el poble on tenen les oficines). Està ubicat a 8 kilòmetres de Piedrafita de Jaca, que es fan amb uns 14 minuts aproximadament. L’empresa es diu com l’atracció: Tirolina Valle de Tena. Es tracta de la tirolina doble més alta i més llarga d’Europa, bé, o això és lo què diuen. Es pot saltar de dia o de nit. Per reservar es pot fer per la web de l’empresa (Salto Tirolina diurna (turitop.com)). Pots reservar un salt entre les 10:30h i les 20:30h (en el cas que vulguis saltar de dia). Els preus son de 20€ per cada salt. A la web veiem que els adults paguen el mateix que els menors de 18 anys. La tirolina està ubicada a una alçada de 120 metres sobre el Pantano de Búbal, i conta amb 950 metres de recorregut.

És una tirolina extrema, però apta per a tots els públics. Es pot arribar a velocitats de 90km/h. A més, també està preparada per persones amb qualsevol tipus de discapacitat, física o sensorial. És la única tirolina d’Espanya adaptada a persones amb minusvalíes.

En el Mirador de Hoz de Jaca s’hi troba la torre des de la que farem el salt fins a recórrer els 950 metres que ens separen de l’arribada, a l’altre cantó de l’embassament. Hi ha un aparcament al costat del mirador. És imprescindible dirigir-se a l’oficina de Hoz de Jaca 10 minuts abans del salt, per a les verificacions prèvies.

En el cas que no vulguem o puguem saltar amb la tirolina, teníem previst la possibilitat de visitar el Monestir de San Juan de la Peña, ubicat a 1 hora del mirador de la Hoz de Jaca (a uns 61,4km en cotxe). Es tracta d’un complex de dos monestirs, un del segle X i l’altre del segle XVII, amb un claustre romànic i tombes reials. El millor accés per arribar al conjunt monumental és a través de la carretera N-240 (Jaca/Pamplona), agafant el desviament al poble de Santa Cruz de la Serós. Una carretera de muntanya que surt del poble ens porta fins al Monestir Vell,  kilòmetres, i des d’allí és necessari recórrer 1,5km més fins al Monestir Nou. Tot el conjunt es troba en un entorn de gran bellesa: el Paisatge Protegit de San Juan de la Peña i Monte Oroel. Gaudeix d’aquest espai únic.

L’atracció principal és un monestir rupestre d’espectacular emplaçament, joia del romànic i primer panteó real d’Aragó. Construït a l’empara de la roca a principis del segle X, és un lloc màgic que combina història, cultura i naturalesa com cap altre.

Amb la teva entrada tindràs accés al Monestir Vell i al Monestir Nou, situats a 1,5km l’un de l’altre. També se’t permetrà visitar l’interior de l’església romànica de Santa Maria, ubicada en la veïna localitat de Santa Cruz de la Serós. Tens la possibilitat, també, de realitzar una visita guiada en el Monestir Vell. La resta d’espais es visiten per lliure.

Els imprescindibles de la visita, per tant, son:

• El Monestir Vell, del segle X
• El Monestir Nou, del segle XVII
• El Centre d’Interpretació del Monestir
• El poble de Santa Cruz de la Serós

En l’interior del Monestir Vell de San Juan de la Peña sobresurt el magnífic claustre. Construït en el segle XII, és un meravellós exemple de l’art romànic i conta amb una amb una valuosa galeria de capitells tallats. Destaquen també l’església preromànica, les pintures de Sant Cosme i Sant Damià, del segle XII, el denominat Panteó de Nobles, l’església superior consagrada en el 1094, i la capella gòtica de Sant Victorián.

A tot això hi ha que afegir altres edificis posteriors als segles medievals, entre els que cal assenyalar el Panteó Reial, en el que descansen les restes dels primers Reis d’Aragó. És d’estil neoclàssic i fou erigit en l’últim terç del segle XVIII.

Els autèntics orígens del monestir es perden en la foscor dels temps alt-medievals i se li ha suposat refugi d’eremites, encara que les dades històriques ens condueixen a la fundació d’un petit centre monàstic dedicat a Sant Joan Baptista en el segle X, del que sobreviuen encara alguns elements.

Arruïnat a finals del mateix segle X, fou refundat sota el nom de San Juan de la Peña per Sancho el Mayor de Navarra en el primer terç del segle XI. Fou aquest monarca qui va introduir en ell la regla de Sant Benet, norma fonamental en la Europa Medieval. Al llarg d’aquest segle, el centre es va ampliar amb noves construccions al convertir-se en panteó de reis i monestir predilecte de la incipient monarquia aragonesa que el va dotar amb nombrosos béns.

Visitat el Monestir Vell, completarem la visita apropant-nos al Monestir Nou, en el que s’hi troben dos Centres d’Interpretació, un dedicat al propi Monestir i l’altre al Regne d’Aragó.

Com a conseqüència d’un terrible incendi esdevingut en l’any 1675 en el Monestir Vell de San Juan de la Peña, es va prendre la decisió de construir un nou Monestir. El seu emplaçament es va escollir en un lloc pròxim, el conegut com a “Llano de San Indalecio”, una bella prada assentada sobre la gran roca que reunia condicions idònies per començar una nova vida. D’estil barroc, és conegut com a Monestir Nou i el seu interior alberga l’església i el Centre d’Interpretació del Monestir.

La traça de l’edifici constitueix un dels exemples més perfectes i evolucionats de l’arquitectura monàstica en l’Edat Moderna, per la seva simetria, per la multiplicació dels seus claustres i per l’organització racional que posseïa el projecte original, el qual, lamentablement, mai es va poder realitzar en la seva totalitat.

Centre d’Interpretació del Monestir: Assentat sobre les ruïnes del Monestir Nou, un sorprenent espai del segle XXI ens mostra els diferents aspectes del conjunt de San Juan de la Peña, des dels seus orígens fins que els monjos van tenir que abandonar el monestir en el segle XIX.

En el seu interior, una original estructura fa que el visitant, caminant per un terra de cristall, pugui veure sota els seus peus les diferents dependències de lo que fou el Monestir: les habitacions de servei, la cuina, la “botica”, el refectori, la bodega i la despensa… totes elles ambientades amb figures de monjos a tamany natural, mobles, utensilis, etc., per a poder comprendre les enormes dimensions d’aquest conjunt monàstic.

Centre d’Interpretació del Regne d’Aragó: Es troba en un modern espai interactiu integrat en l’església barroca del Monestir Nou. A través de grans pantalles mòbils adaptades a l’arquitectura del temple, un espectacular audiovisual ens narra les claus de l’origen del Regne i la Corona d’Aragó. La narració, de 45 minuts de durada, ens endinsa en la història i les arrels d’Aragó des dels seus orígens i explica com San Juan de la Peña fou un emplaçament clau per el destí de la terra d’Aragó.

Esglésies de Santa Cruz de la Serós: L’església de Santa Maria fou monestir femení en els segles XI i XII, i entre els seus murs varen viure les dones de la noblesa aragonesa. Aresa, Urraca i Sancha, filles del rei Ramiro I, van ser les seves més cèlebres habitants. L’església està oberta tots els dies i la seva visita està inclosa al comprar l’entrada del Monestir de San Juan de la Peña.

L’ermita de San Caprasio, ubicada a l’entrada del poble, és un bell exemple de romànic llombard del segle XI.

S’aconsella comprar l’entrada per a visitar el recinte “on line”. També se’n venen a taquilles fins a completar l’aforament. Durant els mesos centrals d’estiu (juliol i agost), l’horari del Monestir Vell és de 10h a 14h i de 15h a 20h (diferents hores per la visita guiada, consultar-ho a la web del monestir); l’horari del Monestir Nou és de 10h a 20h, i per l’església de Santa Maria de Sta. Cruz de la Serós és de 10h a 14h i de 15h a 20h. Hi ha una entrada general a 12€, i una entrada reduïda (nens de 6 a 14 anys,…) a 7,5€. Els nens menors a 6 anys entren gratuïtament.

Cal dir que hi ha també servei de llançadora entre els dos Monestirs (només en temporada alta). Quan aquest servei està en funcionament, els visitants no poden desplaçar-se amb el seu vehicle d’un monestir a l’altre.

A part de la visita al Complex dels Monestirs, hi ha la possibilitat de realitzar una ruta panoràmica a peu pels entorns. La mateixa té una durada de 1h i 45 minuts, 3,6km, desnivell de 160m, i és de caràcter circular. La sortida és des del “Llano de San Indalecio”, passes pel “Mirador de Santa Teresa”, després pel “Mirador de San Voto” i per últim pel “Balcón de los Pirineos”.

Adjuntem la informació del Complex de San Juan de la Peña, amb els corresponents 2 enllaços (Maquetación 1 (monasteriosanjuan.com)), i (visitasanjuan.pdf (monasteriosanjuan.com)).

També adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (141 kilòmetres, en unes 2 hores i 39 minuts). Contarem la visita a San Juan de la Peña com una visita més, i no com una alternativa a les tirolines:

La Terra de Biescas és un dels enclavaments estratègics més visitats de tot el Pirineu. A més, es troba dins de la Reserva de la Biosfera Ordesa-Viñamala, una de les primeres reserves declarades en Espanya per la Unesco, i una de les millors representacions d’ecosistemes del Pirineu.

La vil·la de Biescas està situada a les portes de l’espectacular vall de Tena. El bonic entorn que la rodeja i la seva variada oferta d’activitats esportives, l’han convertit en un animat centre d’oci i lloc d’estiueig.

Aquest bonic poble pirenaic està ubicat en una antiga vall glaciar i s’estén a ambdós costats del riu Gállego, sorgint així dos barris diferenciats: El Salvador i San Pedro, presidits per ambdues esglésies del mateix nom.

Com a espai museístic en la vil·la hi destaca el Museu de la Torraza, ubicat en una casa nobiliària del segle XVI.

Un cop visitat el centre històric, agafarem el cotxe per anar a un aparcament habilitat al costat de la carretera A-136 (a 4,4 kilòmetres al nord). Des de l’aparcament, amb uns minsos 20 minuts arribarem al mirador i a l’ermita de Santa Elena. La ruta ens porta per una pista que va fent ziga-zagues, fins al desviament cap a la Hoz de Jaca per un PR. Abandonarem el PR i creuarem la barrera per seguir ascendint per la pista, des de la que ja divisarem el fort. En pocs minuts arribarem a la verda prada de Santa Elena, amb l’ermita i la font al fons.

També hi ha la possibilitat de fer la caminada des del mateix poble de Biescas, éssent el temps invertit en l’anada de 1 hora aproximadament.

Considerarem que pel dia d’avui, el primer de les nostres vacances, ja n’hi ha hagut suficient.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (295 kilòmetres, en unes 3 hores i 10 minuts):

Pot semblar el Pirineu Aragonès una regió o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil escollir entre tanta naturalesa i pobles amb encant.

La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones del Pirineu Aragonès i veure-les a fons, sense cap necessitat de voler veure tot el territori o el màxim d’ell. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.

Es tracta d’una ruta pel Pirineu Aragonès de 15 dies, visitant 8 grans regions:

A mode introductori, adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que volem visitar:

1. BIESCAS: VIATGE A BIESCAS + BIESCAS + MIRADOR I ERMITA DE SANTA ELENA A BIESCAS
2. VALLE DE TENA: IBON DE PIEDRAFITA + PARQUE FAUNÍSTICO DE LACUNIACHA + TIROLINA VALLE DE TENA o SAN JUAN DE LA PEÑA
3. VALLE DE ARAGÓN: TELESILLA TRUCHAS EN ASTÚN + RUTA POR LOS IBONES DE ASTÚN + CUEVA DE LAS GÜIXAS + JACA
4. VALLE DE TENA: LAGOS DE PANTICOSA o LAGO DE LA RIPERA + BALNEARIO DE PANTICOSA o LANUZA Y EMBALSE DE LANUZA o SAN JUAN DE LA PEÑA
5. VALLE DE TENA: TREN D’ARTOUSTE + LAC D’ARTOUSTE + SALLENT DE GÁLLEGO o BALNEARIO DE PANTICOSA o LANUZA Y EMBALSE DE LANUZA
6. VALLE DE ORDESA: RUTA A LA CASCADA COLA DE CABALLO + TORLA
7. VALLE DE ORDESA: TAXI 4×4 RUTA MIRADORES DE ORDESA + CASCADA DEL SORROSAL + BROTO
8. VALLE DE BUJARUELO: VALLE DE BUJARUELO o VALLE DE OTAL + AÍNSA
9. CAÑÓN DE AÑISCLO: RUTA CAÑÓN DE AÑISCLO + BOLTAÑA + JÁNOVAS
10. TELLA: RUTA DE LES 3 ERMITAS DE TELLA + TELLA (CASA DE LA BRUJA + MUSEO Y CUEVA DEL OSO + DOLMEN)
11. VALLE DE PINETA: LLANOS DE LA LARRI + AÍNSA o GRAUS
12. GARGANTA DE ESCUAÍN: RUTA MIRADOR DE ANGONÉS DE REVILLA + RUTA MIRADORES DE ESCUAÍN + ERMITAS Y CASTILLO DE SAMITIER
13. VALLE DE GISTAÍN: RUTA IBON DE PLAN O BASA LA MORA + MIRADOR ALTO LAVASAR + MUSEO ETNOLÓGICO SAN JUAN DE PLAN + PUEN PECADOR + MIRADOR CRUZ PUYADASE + GISTAÍN
14. POSETS-MALADETA: PLA D’AIGUALLUTS I FORAU D’AIGUALLUTS + CASCADAS DE ARDONÉS OPCIÓ 1 + CENTRO DE INTERPRETACIÓN GLACIARES + MIRADOR DE ISÁBENA o GRAUS
15. ALQUÉZAR: ALQUÉZAR + RUTA CAÑÓN DEL RÍO VERO + VIATGE DE TORNADA A MANRESA

Si selecciones cadascun dels dies els podràs anar veient a tots, un per un. A més, al final de cada dia et deixaré el recorregut pels llocs amb un mapa de google maps.

I aquí mateix et deixo el mapa principal amb el marcatge de tots els llocs i atractius que pots visitar, amb colors diferents segons el dia:

Una ruta per el Pirineu Aragonès en 15 dies és el temps ideal per donar una volta pel mateix sense presses. Hi ha tants llocs a veure que la planificació és crucial en aquest viatge. Cada etapa està molt ben estudiada per optimitzar el temps.

Amb aquest article et vull ajudar a organitzar aquest viatge. T’exposarem les atraccions que podrem visitar cada dia, l’allotjament que et recomanem, els kilòmetres que hauries de conduir cada dia, etc… En definitiva, t’ho posarem fàcil perquè no et col·lapsis amb els preparatius.

En la totalitat del viatge, serà necessari moure’ns amb cotxe propi, ja que és la manera més econòmica i pràctica de viatjar durant els esmentats dies, i per veure les corresponents atraccions.