Categories
PIRINEUS ARAGONESOS

5. VALLE DE TENA: TREN D’ARTOUSTE + LAC D’ARTOUSTE + SALLENT DE GÁLLEGO o BALNEARIO DE PANTICOSA o LANUZA Y EMBALSE DE LANUZA

I avui és un nou dia que ens passarem explorant aquesta increïble vall de Tena. Avui anirem a la part alta, i al país veí, França. Pujarem al tren turístic més alt d’Europa (això és lo què diuen), el tren d’Artouste, que ens durà a les immediacions del Lac d’Artouste i d’un gran paisatge com és la vall d’Ossau. En els entorns del Lac d’Artouste farem un pícnic, i després, a la tarda, quan ja haguem retornat, ens decidirem a triar una opció de tres propostes que tindrem: per una part, la visita al poble i els entorns de Sallent de Gállego; per una altra part, podem anar al Balneari de Panticosa (si és que no hi hem anat); i finalment, per última part, podem anar a visitar Lanuza i el seu embassament (si és que tampoc no hi hem anat). Nosaltres farem la tria d’una de les tres opcions. Comencem.

Per agafar el tren d’Artouste ens hem de dirigir cap al nord, creuant la frontera amb França, a 39,2km de Biescas (uns 43 minuts amb cotxe). Arribarem a l’estació d’Artouste, però realment no és l’estació de tren, sinó que és on compres els bitllets per anar-hi. Per arribar a l’estació de tren has d’agafar un telecabina que t’hi porta. Des de dalt, sobre els 2000 metres d’alçada, surten els trens que t’acostaran al lac d’Artouste.

El telecabina que has d’agafar surt de la cota 1250m aproximadament, i et puja a una altra estació superior a 1.900m. El trajecte dura uns 15 minuts. Llavors has d’agafar el tren.

Croquis de l’operació

El tren d’Artouste et porta a fer un viatge a les cimes de les muntanyes amb més de 10 kilòmetres de vies. Es tracta del tren més alt d’Europa sobre vies estretes, on descobriràs vistes excepcionals dins d’una naturalesa salvatge i preservada. El viatge amb tren dura uns 55 minuts, i es fa a cotes d’uns 2.000 metres.

En funció del tipus de bitllet que compris tindràs més temps o menys a aprofitar en el llac d’Artouste. És a dir, hi ha el bitllet “Descubrimiento”, el qual hauràs de tornar amb el tren després d’1 hora i 20 minuts de temps lliure en el llac. Podràs estar-t’hi molt més si agafes el bitllet “Escapada”.

De l’estació de tren final fins al Lac d’Artouste hi ha uns 20 minuts a peu, això també s’ha de tenir en compte. També s’ha de tenir en compte que el bitllet l’has de comprar per internet i amb força antelació perquè si no et pots quedar sense. Et recomanen arribar 45 minuts abans a l’estació de baix del telecabina respecte a l’hora de sortida del tren. L’horari dels trens en temporada alta és cada mitja hora i surten a les 8:30h fins a les 17h. Els preus son de 25€ per adult i 18€ pels nens de 4 a 12 anys (el tipus de bitllet “Descubrimiento”), i de 32€ per adults i 28€ per nens de 4 a 12 anys (el tipus de bitllet “Escapada”).

Creiem que els preus son massa abusius i només agafarem el bitllet “descubrimiento”, tenint 1 hora i 20 minuts lliure un cop arribem a l’estació final de tren.

Adjuntem la pàgina de l’empresa per si encara teniu dubtes: El Tren de Artouste – Été

Tren d’Artouste

La veritat és que el viatge amb el tren d’Artouste és una passada. Passes per autèntics penya-segats i el paisatge és magnífic, d’alta muntanya. Val la pena fer-lo. Una altra cosa és la sobreexplotació que n’han fet d’aquest lloc (tema de les diferents tarifes, etc…).

Un cop arribes a l’estació final d’Artouste, et proposen 8 recorreguts senyalitzats per fer un trekking, i per a tots els nivells d’exigència, però la nostra intenció (i pensem que només tindrem 1h i 20 minuts), és anar a veure el Lac d’Artouste i no moure’ns gaire del mateix.

Tren d’Artouste

Un cop arribem a l’estació final del tren, ens encaminarem per anar fins al Lac d’Artouste, el qual és un llac artificial (té una presa, com els embassaments). Està, com hem dit, a uns 20 minuts a peu de l’estació. Lo més maco de tot és que a part de descobrir el llac, també descobreixes la Vall d’Ossau.

Lac d’Artouste

Aquesta és la ruta de senderisme que sol fer la majoria dels visitants (de l’arribada de l’estació de tren fins al llac). És una ruta fàcil, encara que amb un desnivell força pronunciat, doncs el llac es troba a 1997m d’alçada. Gran part del camí son una espècie d’escales de pedra llaurades a la roca.

Al final del camí t’espera el Lac d’Artouste, d’aigües de blau turquesa. En aquesta zona el bany està prohibit, així ho indiquen varis cartells. Com hem dit abans, hi ha varies rutes de senderisme disponibles en la zona, amb diferents nivells de dificultat.

Un cop hem visitat el llac, tornarem a agafar el tren i d’aquí, seguidament agafarem el telecabina de baixada. La nostra intenció, ara, és triar una de les tres opcions proposades:

  • Sallent de Gállego: Visita del poble i dels entorns
  • Balneari de Panticosa
  • Lanuza i el seu embasament

Passem a descriure la visita al poble de Sallent de Gállego. Agafarem el cotxe i tornarem per la mateixa carretera, ara en territori aragonès, que hem vingut. Farem uns 22,7km des de l’estació inferior d’Artouste (uns 30 minuts amb cotxe). Aparcarem en un parking habilitat en l’entrada del poble, al costat de l’aparcament d’autocaravanes. Sallent de Gállego és, des del segle XIII, la vil·la més important del Valle de Tena, i encara que fa temps que les seves torres fortificades varen desaparèixer, encara conserva els seus carrerons estrets i tortuosos, un vell pont de pedra, una deliciosa església gòtica de principis del segle XVI, i nobles casones amb sostres de pissarra. Segur que el poble t’encantarà ja que és un dels millors pobles que veure en la Valle de Tena.

Carrerons de Sallent de Gállego

El primer que has de fer quan arribis a Sallent de Gállego, és dedicar-te a passejar pels seus carrers, ja que hi ha molt per veure al poble. Amb això, hi trobaràs unes imatges de postal, amb els seus carrers empedrats, l’arquitectura de les seves cases i amb el riu Aguas Límpias travessant d’extrem a extrem la localitat. Son varis els ponts que l’atravessen, però entre ells hi destaca el pont medieval del segle XVI al que els habitants denominen Puente del Paco. Val la pena contemplar aquest trosset d’història.

Puente del Paco, a Sallent de Gállego

Un altre dels llocs que tens que veure a Sallent de Gállego, és l’església de Nostra Senyora de la Asunción, ubicada en la part alta del poble. Data del segle XVI i té una arquitectura gòtica, encara conserva restes d’una ermita romànica. En el seu interior hi podràs contemplar un retaule plateresc del segle XVI i una talla de la Verge de les Neus, patrona de Sallent de Gállego.

Església de Nostra Senyora de la Asunción, a Sallent de Gállego

Una altra de les coses que has de fer a Sallent de Gállego, sobretot a l’estiu, és gaudir de l’ambient de la seva plaça. És un dels llocs més transitats i populars de la localitat. Es troba en un punt estratègic, entre el riu Aguas Límpias i el frontó convertit en rocòdrom. Al seu voltant es troben alguns dels millors restaurants i hotels a Sallent de Gállego.

Sallent de Gállego

Un cop visitat el poble, us proposem anar a veure una cascada als afores del mateix. S’anomena la cascada “El Salto”. Farem una passejada fins a El Salto. Son un total de 40 minuts, amb un desnivell de 84 metres i 2,2km de distància. El punt de sortida és al final del passeig de Fermín Arrudi.

Cascada “el salto”

Es tracta d’un passeig de 2,2km de longitud (anada i tornada) fins la cascada de El Salto. Des del final del passeig Fermín Arrudi agafarem un camí que segueix la vall del riu Aguas Límpias en direcció Nord. Creuarem el barranc de Pondiellos i anirem guanyant alçada suaument per l’interior d’un bosc. Un últim tram en descens ens porta fins als peus de la cascada de El Salto. L’itinerari fins a El Salto ens permet conèixer el salt d’aigua més rellevant del riu Aguas Límpias en el seu recorregut des de l’embassament de la Sarra (Nord) fins a l’embassament de Lanuza (Sud), ja a Sallent de Gállego. També és una ruta ideal per conèixer millor la vegetació d’aquesta zona dels Pirineus: varis panells ens expliquen les característiques dels arbres i arbusts de la regió.

Mapa de la caminada a El Salto

El camí és fàcil i està ben senyalitzat. L’itinerari és adequat per fer amb nens, tant sols s’ha de tenir precaució en l’últim tram de baixada abans d’arribar a la cascada: el camí és estret i hi ha algunes pedres grans. Els panells amb informació dels arbres i arbusts que ens anirem trobant al llarg del recorregut es troben en mal estat de conservació.

La segona de les opcions per fer a la tarda, és visitar el Balneari de Panticosa (l’explicació la pots recuperar del dia anterior), i la tercera opció és visitar el poble de Lanuza i fer una ruta suau de trekking per la riba del seu embassament (l’explicació també la pots trobar en el dia anterior). Així doncs, donarem per finalitzada la ruta del dia.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (107 kilòmetres, en 2 hores i 24 minuts). Adjuntem les opcions una darrera l’altra, com si les haguéssim fet en el mateix dia:

Categories
PIRINEUS ARAGONESOS

4. VALLE DE TENA: LAGOS DE PANTICOSA o LAGO DE LA RIPERA + BALNEARIO DE PANTICOSA o LANUZA Y EMBALSE DE LANUZA o SAN JUAN DE LA PEÑA

La idea que tenim del dia d’avui és passar-nos-el en la seva pràctica totalitat explorant racons naturals en la Valle de Tena. Donarem la opció de fer dues sortides matinals (o una o l’altra), entre la visita als Llacs de Panticosa o la visita al Valle de la Ripera. A la tarda, també donem la opció de realitzar una activitat a escollir entre tres propostes que us farem: la visita al Balneario de Panticosa, la visita a Lanuza i el seu embassament, i la visita al Complexe de San Juan de la Peña. Com veieu, hi ha moltes opcions per triar, ja que els dies que ens passem a la zona no donen per fer-ho tot. Comencem.

Primer de tot explicarem la opció de realitzar la visita als llacs de Panticosa, o sigui que ens dirigirem cap al telecabina de l’estació d’esquí de Panticosa, a uns 16,4km de Biescas (uns 19 minuts en cotxe cap al nord, per la carretera A-136).

Pujarem al telecabina de Panticosa i un cop dalt us explicarem les opcions que tenim. Gaudirem d’un passeig panoràmic en el telecabina de Panticosa, un viatge de 15 minuts en el que et sorprendran les vistes i les agrestes muntanyes d’aquesta vall. Des de la zona d’arribada comencen diferents excursions per fer en bicicleta o a peu.

Els horaris de funcionament del telecabina son de 9:30h a 17h. Els preus de pujada i baixada son de 18,50€ pels adults i 9,5€ pels nens (nascuts entre 2007 i 2017). Els nascuts a partir del 2018 pugen gratuïtament. Ara bé, hi ha la opció de pujar amb una entrada combinada amb el menjar: Opció Combi Menú val 25,5€/persona i inclou el telecabina i un menú al Restaurante Petrosos que hi ha a la cima (el menú d’adult és força complet, ja que inclou 2 plats i postres). També hi ha l’opció de fer un combinat amb un Pack Familiar (2 adults i 2 nens): el preu és de 71,00€ per tots (telecabina i menjar). També, si fas la reserva “on-line”, tindràs un descompte d’un 10% aprox.

Telecabina de Panticosa

Un cop arribem a dalt, podem iniciar la nostra excursió. Hi ha tres tipus diferents d’opcions (a més de la btt i de les empreses de 4×4’s), que ara us anunciarem:

  • Excursió als llacs de Sabocos i d’Asnos
  • Ruta de los Miradores: Mirador de Panticosa, Mirador de Sabocos i Mirador de los Valles.
  • Ascensió al pic Yandel.

Ens inclinarem més per triar l’excursió als llacs de Sabocos i d’Asnos. Es tracta d’una excursió panoràmica, amb una durada prevista segons mapes de 45 minuts fins a l’ibón de Sabocos i de 55 minuts fins a l’ibón d’Asnos (ja veureu com la realitat varia un xic). Es preveu estar-hi el mateix per tornar al telecabina.

Mapa de la ruta (color vermell)

Els ibons d’Asnos i Sabocos ubicats a les immediacions del domini esquiable de l’Estació d’Esquí de Panticosa, son els dos únics ibons presents en la Serra de Tendeñera. El seu fàcil accés agafant el telecabina de Panticosa els converteixen en un lloc molt popular i freqüentat a l’estiu per famílies amb nens. Malgrat de lo humanitzat que es troba aquest entorn, els ibons encara conserven tota la seva bellesa i les vistes del Valle de Tena segueixen sent espectaculars.

Telecabina de Panticosa

Un cop agafem el telecabina, aviat arribarem al Puntal de Petrosos, ubicat a 1848 metres d’alçada i punt final del trajecte del telecabina on baixarem i iniciarem la ruta a peu. Per els que triïn pujar en bus 4×4, la parada es troba a escassos 200 metres en direcció cap a les pistes d’esquí.

Estació d’esquí de Panticosa

Gran part del recorregut es realitza per la pròpia pista que utilitza el bus 4×4, si bé existeixen varies dreceres que podem anar prenent durant l’ascensió. En aquest primer tram les vistes del Valle de Tena son magnifiques.

Vistes del Valle de Tena durant l’ascensió

Aviat arribarem a una bifurcació de camins on se’ns plantejarà la possibilitat de continuar cap a l’ibón d’Asnos o el de Sabocos. Nosaltres agafarem direcció Sabocos. Més endavant arribarem al Mirador de Sabocos que es troba a escassos metres de la pista.

Collada i Mirador de Sabocos

Ibon de Sabocos

Prosseguirem la nostra marxa i arribarem finalment a l’àrea de serveis de Sabocos. En aquest punt podem prendre la pista que surt a la nostra dreta o bé continuar recte per el camí que neix uns metres més endavant. Els dos camins ens conduiran ràpidament a l’Ibón de Sabocos (uns 35 minuts des de l’inici de l’excursió).

L’ibón de Sabocos és un llac d’origen glaciar ubicat a 1905m d’alçada i rodejat pels pics del Verde (2295m) i Peña Sabocos (2757m). Situat en el massís de Tendeñera, es caracteritza per les seves imponents parets calcàries on nien espècies significatives com el Trencalòs.

Ibón de Sabocos

Si prenem la pista de la nostra dreta passarem per la Collada de Sabocos des d’on apareixerà davant nosaltres l’ibón de Sabocos.

Seguirem ara direcció oest (cap a la nostra Esquerra) per un camí que voreja l’ibón i que ens portarà en pocs minuts fins al Refugi de Sabocos.

Al voltant de l’ibón ens trobarem amb extenses prades on poder descansar encara que les ombres brillin per la seva absència.

Junt a l’ibón ens trobarem amb el Refugi de Sabocos, petita construcció i únic element que ens proporcionarà una mica d’ombra.

Refugi de Sabocos

En dies calorosos no podem evitar de prendre un petit bany.

Visitat l’ibón de Sabocos posarem rumb ara fins a l’ibón d’Asnos. Per això tornarem en direcció a l’àrea de serveis de Sabocos i abans d’arribar a aquesta ens trobarem a la nostra esquerra amb una petita senda que puja en direcció Est i que ens portarà fins la pista d’accés a l’ibón d’Asnos.

Ascensió a l’ibón d’Asnos

Ibón d’Asnos

En uns 20 minuts des de l’ibón de Sabocos arribarem a l’Ibón d’Asnos, ubicat a 2060m d’alçada, i rodejat per els pics de Peña Roya (2578m) i Mandilar (2211m). En aquest ibón hi habita la truita assalmonada típica d’aquests llocs, o espècies endèmiques com el Tritó Pirinenc. A primera hora del matí, pots tenir la sort de veure a sarris, marmotes i cabirols que habiten en la zona.

Ibon d’Asnos

A escassos metres de l’ibón d’Asnos es troba la parada del Bus 4×4 per lo què ens trobarem en aquest punt a multitud de famílies amb nens i persones grans que han preferit utilitzar aquest servei de transport.

Des de l’ibón d’Asnos podem pujar fins la Collada del Bozuelo. Si bé les vistes del Valle de Tena no son molt interessants des d’aquest punt sí que val la pena pujar per les vistes que tenim del propi ibón de Asnos.

Ibon d’Asnos i camí de pujada cap a la Collada del Bozuelo
Sierra de la Partacua des de la Collada de Bozuelo

I l’excursió s’acaba amb el retorn al telecabina de Panticosa.

Si haguéssim triat l’excursió als Miradors, les durades de la mateixa segons mapes son de 3 minuts fins al Mirador de Panticosa, 35 minuts fins al Mirador de Sabocos, i 1h i 15 minuts fins el Mirador de los Valles. La seqüència de la caminada és així: es tracta de recórrer els diferents miradors que l’estació de Panticosa té situats estratègicament. El més accessible és el Mirador de Panticosa, el qual està ubicat a poc més de 3 minuts del final del telecabina, té unes vistes impressionants del Valle de Tena. I a més, podreu veure pastant a vaques, ovelles i cavalls.

Mirador de Panticosa. Al fons, la Peña Sabocos

Des d’aquí i si esteu animats, podem anar fins al Mirador de Sabocos. Això et portarà uns 20 minuts. Està a meitat de camí dels ibones Sabocos i de los Asnos, i des d’allí podràs observar des d’una altra perspectiva el Valle de Tena. I si ets amant de la fotografia podràs immortalitzar la gran diferència cromàtica de la vegetació entre valls.

Miradors a Panticosa

Si les cames et responen, et proposem que arribis fins al Mirador de los Valles. La durada aproximada és de 50-55 minuts, però valdrà la pena. Des d’aquest últim mirador podràs gaudir d’una panoràmica impressionant. Un paisatge “de postal” on pots veure tots els pobles de la vall i tots els “tresmils” de la zona del Balneari de Panticosa, la zona de Bujaruelo, el Vignemale,… i si tens sort amb el dia (i no hi ha núvols) algo que pocs saben: pots veure… el Moncayo!

Per l’excursió al pic Yandel, es preveu una durada d’1 hora ascendint (i uns 50 metres de desnivell).

I passem a la segona opció del matí: la visita al Valle de la Ripera, molt a prop de les rutes de Panticosa. Adjuntem en un mapa la seva ubicació en relació amb els ibons i miradors de Panticosa:

Mapa de les atraccions del Valle de la Ripera en relació amb les atraccions de l’estació d’esquí de Panticosa

Es tracta de pujar en un trenet turístic anomenat “tren de Panticosa el Sarrio” o “tren de alta montaña el Sarrio”. El trenet ens portarà a l’inici de la vall de la Ripera i allí podem gaudir d’un dia a la muntanya fent alguna de les rutes de senderisme senyalitzades que hi ha. El trenet està en funcionament dels inicis de juny fins a mitjans d’octubre. Durant la temporada alta hi ha més sortides del trenet (finals de juliol i agost) que en la resta de la temporada. Adjuntem el link de la pàgina web del trenet perquè pugueu mirar quins son els horaris del mateix: Tren de Panticosa – Tren de Alta Montaña El Sarrio (Panticosa)

Els preus d’anar i tornar son de 19€ pels adults i 15€ pels nens de 3 a 12 anys (contractar només l’anada val 13€ els adults i 9€ als nens de 3 a 12 anys). Per comprar el bitllet ho pots fer “on-line” o a la botiga que tenen a Panticosa (calle San Miguel, 39). Pots escollir els horaris d’anada i tornada que desitgis. També dir que el preu del bitllet inclou l’audioguía durant el viatge i el mapa de rutes senyalitzades. La durada del trajecte és d’uns 50-55 minuts des de Panticosa.

Tren el Sarrio de Panticosa

Amb el tren d’”alta muntanya” El Sarrio de Panticosa podràs arribar al desconegut i meravellós Valle de la Ripera on t’espera una preciosa xarxa de rutes senyalitzades per a nens i adults. En la Ripera, a més de fer senderisme i gaudir del paisatge, podràs descansar en les taules de pícnic i refrescar-te en els gorgs de la vall.

La mateixa empresa del trenet fa un altre viatge turístic des de la localitat de Tramacastilla. Aquest viatge és fins a l’ibón de las Paules. És un recorregut molt similar amb el que farem nosaltres.

Un cop hagis arribat al Valle de la Ripera, tindràs a la teva disposició la xarxa de senders senyalitzats per a tots els nivells. Les sis rutes senyalitzades tenen el seu inici en la parada d’arribada del trenet a La Ripera. El Mapa de Senders Senyalitzats que t’hauran entregat en el trenet, t’ajudarà a gaudir de l’excursió.

Arribada al Valle de la Ripera

Passem a descriure les rutes senyalitzades que podem fer des de la Ripera:

Ruta 1: Ruta a Panticosa

Ruta de durada 1h i 50 minuts (anada). Distància de 6km (anada). Desnivell en baixada de 370m. Dificultat: fàcil (sender familiar). Ruta senyalitzada.

Ruta a Panticosa

Sortim des de la mateixa parada del trenet seguint les senyals del camí a Panticosa. El sender discorre al principi junt al riu per endinsar-se poc després en un preciós bosc mixte autòcton. A continuació el paisatge s’obre podent gaudir de meravelloses vistes. Es passa per una font natural i poc després junt a un refugi on es pot fer una parada per a descansar. Allí mateix hi ha una antiga caseta tradicional de pastors.

Ja hem recorregut més de la meitat del sender que es dirigeix de nou cap al riu. Justament a sota el pont que el creua hi ha una encantador gorg on poder prendre’s un meravellós bany en els dies de calor. Finalment, el camí arriba a Panticosa.

Ruta 2: Ruta a la Cascada de Tendedera

Ruta de durada 40 minuts (anada). Distància de 1,9km (anada). Desnivell (pujada) de 110m. Dificultat: fàcil (sender familiar). Ruta senyalitzada.

Ruta a la Cascada de Tendedera

En poc més de mitja hora podràs arribar fins a la bonica cascada del Salt de Tendedera, el cabal de la qual depèn de la neu i pluja caigudes durant l’hivern. El camí discorre per el centre de la Vall de la Ripera a través d’una pista molt fàcil de caminar i amb poc desnivell de pujada. En el recorregut podràs gaudir de tota la bellesa i esplendor de la vall caminant cap a les muntanyes rocoses del Rincón del Verde. Durant el camí es passa per un refugi de pastors que treballen amb el seu bestiar en els mesos d’estiu. Així, quasi amb tota probabilitat podràs veure ramats de vaques, cavalls i ovelles de races autòctones dels Pirineus. Una preciosa excursió familiar que arriba enfront a la cascada i des d’on les vistes son inoblidables.

Ruta 3: Ruta al Rincón del Verde

Fins al Mirador Rincón dero Berde hi ha 1h, 2,8km i 200m de desnivell. Fins al Refugio dero Berde hi ha 1h i 25min, 3,8km i 380m de desnivell. I fins al Mirador Ibón de Sabocos hi ha 2h 20min, 6km, i 570m de desnivell. Dificultat: Fàcil i mitja muntanya. Ruta senyalitzada.

Ruta al Rincón del Verde

Ruta que s’endinsa per paisatges veritablement inoblidables. S’haurà d’agafar el camí senyalitzat i arribar primer fins la cascada de Tendedera. La pista continua per introduir-se un xic després en el cor del Rincón dero Berde, arribant així a un dels entorns de muntanya més espectaculars dels Pirineus. Un primer desviament senyalitzat porta al Mirador del Rincón dero Berde des del que gaudiràs d’unes vistes que recordaràs per sempre. Tornant al camí, arribaràs al Refugio dero Berde. Des d’aquesta encantadora cabana podràs continuar el camí passant per una collada amb meravelloses vistes a tota la vall de Tena. I una mica més endavant arribaràs al Mirador de l’Ibón de Sabocos, podent contemplar des de l’alçada aquest ibón tant bonic.

Ruta 4: Ruta a la Cabaña de Tendedera

Ruta de durada 1h i 45 minuts (anada). Distància de 4,3km (anada). Desnivell (pujada) de 450m. Dificultat: mitja. Ruta senyalitzada.

Ruta a la Cabaña de Tendedera

L’excursió a la petita Cabaña de Tendedera és una encantadora i sorprenent ruta amb paisatges inoblidables. El camí comença en la parada d’arribada del trenet en la Ripera, agafant el camí cap a la Cascada de Tendedera. Després de passar la cascada i seguint el sender cap al Rincón del Verde, s’agafa la desviació senyalitzada a mà esquerra direcció a la Cabaña de Tendedera. En la pujada les vistes del Valle de la Ripera i del Rincón del Verde son impressionants. A més, s’arriba a veure inclús el pic Midi d’Ossau a França! Després de passar per uns preciosos gorgs, s’arriba a la Cabaña de Tendedera ubicada en un entorn de muntanya totalment intacte i natural.

Ruta 5: Ruta al Dedo de Yenefrito

Ruta de durada 1h i 15 minuts (anada). Distància de 2,3km (anada). Desnivell (pujada) de 285m. Dificultat: fàcil (sender familiar). Ruta senyalitzada.

Ruta al Dedo de Yenefrito

El Dedo de Yenefrito és una de les formacions més especials del Valle de Tena. Es tracta d’una roca amb forma de dit ubicada en l’encantadora vall de Yenefrito a la que s’accedeix fàcilment des de la parada del trenet en La Ripera. Després d’agafar el camí des del creuament senyalitzat, i a través d’una pujada molt còmoda que discorre junt al barranc, s’arriba en aquest lloc que es converteix en un preciós mirador natural des d’on gaudir de meravelloses vistes. Des d’aquí podràs veure el poble de Panticosa, la Sierra de la Partacua i tot el fantàstic entorn que rodeja a aquesta roca plena de màgia. Continuant el camí cap amunt, podràs arribar a l’ibón de Catieras.

Ruta 6: Ruta al Ibón de Catieras

Ruta de durada 2h i 40 minuts (anada). Distància de 5,2km (anada). Desnivell (pujada) de 725m. Dificultat: mitja-alta (sender de mitja muntanya). Ruta senyalitzada.

Ruta al Ibón de Catieras

L’Ibón de Catieras és possiblement un dels llacs de muntanya més bonics i millor conservats dels Pirineus. Per arribar-hi des de la parada del tren en La Ripera, hauràs de seguir les senyals per arribar al valle de Yenefrito. Després de passar junt al Dedo de Yenefrito, poc després es passa junt a una cabana. El camí continua fins a una bifurcació en la que s’haurà de prendre el camí a l’esquerra per a creuar el riu. Després de creuar el riu, s’encara una forta pujada per un tram sense senda. Poc després es recupera el camí que s’haurà de continuar per arribar a aquest ibón tant especial.

I fins aquí la descripció de les 6 possibles rutes a realitzar des del Valle de la Ripera. Amb quina ens quedem? Depèn de les ganes i de les condicions físiques de cadascú, però així d’entrada, jo em quedaria amb la ruta 3 al Rincón del Verde…

Finalitzat el trekking, explicarem les tres opcions per acabar de triar-ne una. Les tres propostes son: la visita al Balneario de Panticosa, la visita a Lanuza i el seu embassament, i la visita al Complexe de San Juan de la Peña.

Comencem per la visita al Balneario de Panticosa. El mateix està a 7,6 kilòmetres del poble de Panticosa (uns 13 minuts amb cotxe per la carretera local A-2606).

Balneari de Panticosa

La nostra intenció és entrar al Balneari, concretament a l’edifici “Termas de Tiberio”. L’edifici ha estat dissenyat per Belén Moneo i Jeff Brock, creant un lloc de formes suaus i arrodonides, dissenyat per integrar-se amb la naturalesa que el rodeja, un espai en el que la Llum i l’Aigua es fonguin creant una atmosfera relaxant i reparadora. Tots els espais del Balneari de Panticosa estan dissenyats per al relax i aprofitament de l’aigua curativa.

En el Balneari de Panticosa es poden distingir tres parts ben diferenciades: La zona de Cabines és el lloc on es realitzen els tractaments, dissenyats expressament per el benestar i la bellesa; un total de 26 cabines de tractaments equipades amb la última tecnologia, on cada detall està pensat perquè l’harmonia de les estances aportin una sensació de benestar.

En la planta de piscines, l’Aigua adquireix tot el protagonisme, amb instal·lacions com la Piscina Exterior des de la que es poden observar les estrelles submergides en Aigua Termal, zona de descans i relax, amb vistes a la muntanya després dels tractaments, al costat la Platja de sorra natural, un autèntic Igloo on pujar la pressió arterial, la Piscina d’Hidromassatge, Cortines d’Aigua, Piscina Aromàtica, Sauna Finlandesa, Bany Turc i Hammam. Uns espais ideats per relaxar-se i trobar el benestar físic i mental on es desbloqueja l’energia i s’allibera l’esperit, una experiència sensitiva inoblidable.

Termas de Tiberio

La nostra idea és comprar una entrada que ens serveixi per les Termas de Tiberio. L’entrada més econòmica son 40€ per persona i pots estar a la zona d’aigües un total de 75 minuts (pels nens de 3 a 11 anys l’entrada val 15€). Ho trobo un pèl car i descompensat. Els horaris d’accés a l’estiu son de les 11:30h a les 24:00h. En fi, ens ho pensarem, i sinó, tenim dues propostes més per a realitzar per la tarda.

Anem per la segona, la visita a Lanuza i el seu embassament. Lanuza és un poble amb història, amb grans vistes del pantà i dels seus entorns. Es troba a uns 8,2km del poble de Panticosa (uns 13 minuts amb cotxe), cap al nord.

Poble de Lanuza

Lanuza va tenir que ésser deshabitat perquè en els anys 70 es va prendre la decisió de construir un embassament per a regular el riu Gállego, el què es va traduir en la formació d’un pantà. Degut a això i al perill d’inundar el poblat, el terreny fou deshabitat i els seus 200 habitants es varen dispersar en els pobles propers. La carretera que donava accés a Lanuza va quedar tancada i així els seus carrers acabaren d’abandonar-se. Tanmateix, el pronòstic fou erroni i el nivell del pantà fou menor a l’anticipat, per lo que no tot el poble va quedar sota de l’aigua.

Lanuza i el seu embassament

L’esperança va renéixer en els antics ciutadans i per amor a la seva localitat, varen lluitar per tenir les seves cases un altre cop. D’aquesta manera, pagant, i a principis dels anys 90, poc a poc foren recuperant el terreny i les construccions. El temps va deteriorar els béns i varen tenir que començar de zero. Però ho han anat aconseguint amb esforç i afecte, convertint-se en un exemple de sentit de pertinença per els altres pobles.

També ens interessaria visitar una zona habilitada per el bany en el pantà, anomenada Embarcador Suscalar. A part de poder-nos banyar al pantà, s’hi poden practicar tot tipus d’activitats nàutiques. L’horari d’obertura de l’embarcador és de 9h a 19h.

Embarcador Suscalar

Ubicat a les afores de Lanuza (a 1,9 km del poble), fou construït per servir especialment a les persones que decideixin realitzar alguna de les activitats o esports a l’aire lliure disponibles en les seves rodalies. Pots simplement portar el teu banyador, gorra, crema solar i calçat d’aigua, la resta dels equips i complements es lloguen en l’embarcador. La seguretat és el primer, així que és una regla utilitzar l’armilla salvavides en tot moment; i a més, conta amb un vaixell de salvament per respondre davant de qualsevol eventualitat. No es pot reservar amb anticipació per participar en una activitat, a menys que es tracti d’un grup de més de 15 persones.

Una altra de les atraccions que fer a prop de Lanuza i concretament per una riba del pantà, és una ruta de trekking: Camino natural del embalse de Lanuza. La dificultat de la ruta és baixa, té 6,5km (anar i tornar), temps total efectiu de 1h i 50 minuts, desnivell acumulat de 85m, i punt de sortida i arribada és el pont sobre el riu Gállego, a Sallent de Gállego. La visita al poble de Sallent de Gállego la deixarem pel dia de demà, que també ens acostarem en aquesta zona.

Embalse de Lanuza

Es tracta d’un passeig de 6,5km de longitud (anada i tornada) fins a la presa de l’embassament de Lanuza, des de Sallent de Gállego. L’itinerari voreja l’embassament de Lanuza per el seu marge occidental (O) a través d’un camí que no presenta cap dificultat i que està ben senyalitzat en tot moment.

L’itinerari per el Camí Natural de l’embassament de Lanuza ens ofereix boniques panoràmiques de l’embassament, de la Peña Foratata i de Sallent de Gállego. De fet, durant el recorregut, podrem gaudir d’una de les estampes més clàssiques i conegudes de la vall de Tena: l’embassament en primer terme, Sallent de Gállego i la majestuosa Peña Foratata al fons. Però aquest també és un bon itinerari per conèixer amb tranquil·litat la vegetació de la zona i relaxar-nos en les diverses zones de descans que trobarem al llarg del camí.

Mapa de la caminada

Lo millor d’aquesta ruta son les diferents panoràmiques de la Vall de Tena que anirem descobrint al llarg del camí. També, el fet de caminar per la riba de l’embassament de Lanuza enmig d’un entorn natural de gran bellesa. L’itinerari és adequat per fer-lo amb nens. El camí és fàcil i està ben senyalitzat. Recomanem fer aquesta ruta quan el nivell de l’aigua del pantà és elevat (les vistes son molt més boniques): Des de la presa és possible tornar a Sallent de Gállego per la riba oriental € de l’embassament seguint el camí PR-HU 92. Tanmateix, aquest sender coincideix en bona part d’aquest tram amb la carretera que arriba fins a Lanuza.

Amb la construcció del pantà, en el 1976, el poble de Lanuza fou expropiat i va quedar abandonat. Ara el poble està en procés de rehabilitació: alguns veïns han recuperat les seves cases, hi ha un hotel i aquí se celebra el festival Pirineos Sur. L’estampa més coneguda i emblemàtica de la Valle de Tena és l’embassament de Lanuza, Sallent de Gállego i la doble cima piramidal de la Peña Foratata (2292m i 2341m), elevant-se fins més de 1000 metres per damunt del poble i del propi embassament.
Diverses fotos de la caminada
Diverses fotos de la caminada
Vistes des de la presa de l’embassament, amb el poble de Lanuza i la Peña Foratata

I arribem a la última opció de l’activitat de la tarda: la visita al Complex de San Juan de la Peña. Aquesta visita ja la vàrem descriure dos dies enrere i aniria bé que la recuperéssim per si la voleu fer. Fins aquí hem arribat en el dia d’avui. Ja teniu força rutes per descobrir, dues de matí i tres de tarda, déu n’hi do.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (166 kilòmetres, en 3 hores i 5 minuts). Adjuntem les opcions una darrera l’altra, com si les haguéssim fet en el mateix dia:

Categories
PIRINEUS ARAGONESOS

3. VALLE DE ARAGÓN: TELESILLA TRUCHAS EN ASTÚN + RUTA POR LOS IBONES DE ASTÚN + CUEVA DE LAS GÜIXAS + JACA

Avui ve un dels plats forts de les vacances. Es tracta de la visita al Valle de Aragón, amb la combinació perfecta de caminada per la natura i exploració de la ciutat principal, com és Jaca. Al matí agafarem un telecadira a l’estació d’Astún, per enfilar-nos a les muntanyes i fer una ruta pels ibons d’Astún. N’hi ha un total de 7, per si els volem fer tots (alguns d’ells estan ja al territori veí, França). Ens endurem un bon pícnic per poder menjar de ruta. A la tarda anirem a veure una cova al poble de Villanúa, i finalitzarem la jornada visitant la ciutat de Jaca. Comencem.

Agafarem el cotxe i ens dirigirem al Valle de Aragón, a l’estació d’esquí d’Astún. Des de Biescas hi ha uns 58,5 kilòmetres que es fan amb uns 50 minuts aprox. Arribarem i aparcarem el cotxe al telecadira “Truchas” de l’estació. El trajecte dura uns 10 minuts, i està en funcionament des de principis de juliol fins a finals d’agost, en un horari continu de 9:30h a 17:00h (última pujada, ja que l’última baixada es fa a les 17:30h). Els preus son de 11€ pels adults de 15 a 64 anys, i 7€ pels nens de 6 a 14 anys. Hi ha l’opció de reservar un pícnic (entrepà més beguda). Si interessés reservar un pícnic se li ha de sumar uns 5€ al bitllet de cadascú.

El telecadira Truchas ens deixa directament al primer dels ibons, l’ibón de Truchas, després de salvar un desnivell de 420 metres. Ens deixa a una alçada de 2.100m.

Mapa de la caminada amb la seva ubicació

L’ibón de Truchas conta amb un bar-braseria per menjars, per si us interessa, ja que nosaltres farem un pícnic. Des d’ell es tenen unes impressionants vistes dels entorns.

Ibón de Truchas

El camí s’inicia aquí i es dirigeix al segon dels ibons, l’ibón d’Escalar (anomenat també ibón de les granotes), el qual es troba a uns 20 minuts de l’anterior. Un cop admirat l’ibón de Truchas ens hi dirigirem. Pel camí podrem admirar l’estació d’esquí d’Astún, amb unes magnífiques vistes de la vall de Canfranc.

Ibón d’Escalar

A partir d’aquest segon ibón, la pista es converteix en un camí ascendent que culminarem arribant a la frontera amb França, a la Collada dels monjos (a 2169 metres). Des d’aquest punt les vistes a la preciosa vall francesa i a l’increïble Midi d’Ossau et deixaran sense paraules.

Camí que ens porta a la Collada dels monjos
Collada dels monjos

A partir d’aquí, el camí es va complicant i es requereix una mica més de forma física. Al cap d’una bona estona, començarem a baixar per endinsar-nos a França. Al final del descens trobarem una bifurcació. Si vols arribar al tercer dels ibons, el Lac Casterau, a 2227m, tindràs que prendre el camí que es dirigeix cap a la dreta.

Si encara ens queden ganes de continuar amb la ruta dels ibons d’Astún tindrem que caminar uns altres 20 minuts per arribar al Lac Bersau (2096m), i uns altres 30 minuts més per arribar al Lac Gentau (1955m), des del que obtindràs una espectacular panoràmica del pic du Midi d’Ossau.

Lac Gentau i les vistes al Midi d’Ossau

L’últim esforç de la ruta ens portarà en uns 6 minuts fins al petit Lac Miey (a 1949 metres), i l’últim de la ruta dels ibons, el Lac Romassot, es troba a uns 14 minuts de l’anterior.

Un cop haguem gaudit d’aquesta preciosa excursió i de tots aquests llacs d’origen glaciar, tocarà tornar al telecadira. El camí de tornada es fa per el mateix sender per el que he manat.

Us adjuntem les distàncies i els temps entre els diferents ibons:

Distàncies i temps entre els ibons de la ruta

Amb aquest quadre de distàncies i temps cadascú podrá controlar una mica més el què s’estigui disposat a realizar.

Retornats al telecadira, baixarem i anirem a buscar el cotxe per continuar la nostra ruta, en direcció al poble de Villanúa, on s’hi troba l’espectacular cova de las Güixas. Està a uns 20 minuts del telecadira d’Astún (a uns 18,4km).

La visita a la cova es realitza pel seu centre d’Interpretació, i té una durada de 1 hora. És imprescindible reservar “on-line” la visita a la cova, ja que només s’accepta aquest tipus de reserva.

La cova de “Las Güixas” és una cova condicionada per a la seva visita, ubicada als peus de la muntanya de Collarada. Es tracta d’una cova de dissolució enfonsada en roca calcària que es va començar a formar durant les últimes glaciacions del Quaternari. En el seu interior, l’aigua, poc a poc, ha anat configurant un espectacular escenari subterrani, adornant-ho pacientment amb belles formes calcàries: estalactites, estalagmites, columnes, colades,… Unes altres precioses estructures ens delecten en el seu interior, com la xemeneia, un forat que comunica amb l’exterior, generat per el col·lapse del sostre de la cova al quedar-se sense recolzament i caure pel seu propi pes. Aquest és un lloc màgic en la cova, utilitzat per les bruixes per a celebrar els seus aquelarres.

Cova de las Güixas

En l’actualitat la cova està activa i segueix evolucionant i canviant per l’acció de l’aigua. Des de fa milers d’anys, s’ha ocupat la cova per a diferents finalitats. Diversos grups humans s’han refugiat en aquest lloc des del Neolític fins a almenys el 300d.C., com demostren les restes arqueològiques recuperades del seu interior.

Cova de las Güixas

Molt de temps després, entre els segles XV i XVIII, es va utilitzar la cova per les bruixes com expliquen les llegendes de la zona i sembla que també va servir de presó o refugi de soldats en diferents guerres. En l’actualitat l’habiten algunes comunitats de rat-penats, i és gràcies a això que ha motivat la inclusió de la cova com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC), dins de la Xarxa Natura 2000 europea.

Cova de las Güixas

L’itinerari ens proposa un recorregut guiat per professionals de l’educació ambiental amb els que descobrirem els secrets d’aquest món subterrani, familiaritzant-nos amb la història geològica de la cova, aprenent les característiques de la fauna que habita el seu interior i coneixent les històries dels seus habitants. La duració total de la visita és d’aproximadament 1 hora.

Les visites son sempre guiades i comencen al Centre d’Interpretació a les hores determinades. És imprescindible passar pel Centre d’Interpretació a validar l’entrada a taquilla 15 minuts abans del començament de la visita.

El Centre d’Interpretació “Subterrània” es troba al poble, al Camino de la Fuente, 1. El Centre d’Interpretació va ésser inaugurat l’any 2009, i conta amb innovadors mètodes audiovisuals i didàctics, que mitjançant amenes projeccions i panells ens revelaran tots els secrets de la cova.
Centre d’Interpretació “Subterrània”

Les visites guiades a la cova durant els mesos d’estiu oscil·len entre les 10:15h i les 19h aprox. Els preus son de 9€ per l’entrada general, i de 7,5€ l’entrada reduïda (a aplicar als nens entre 4 i 14 anys).

Visitada la cova i el seu Centre d’Interpretació, continuarem la nostra ruta i ens n’anirem fins a Jaca, que es troba únicament a 15 minuts amb cotxe des de la cova (uns 14,4 kilòmetres). La visita a Jaca ens ocuparà unes horetes.

La ciutat de Jaca, primera capital del Regne d’Aragó i actual capital de la comarca de la Jacetània, està situada al nord-est de la província de Osca, sobre un altiplà en el marge esquerre del riu Aragón. El seu origen fou el poble íber “iaccetano”, que va habitar en el mateix lloc cap al segle III a.C. fins la conquesta romana. Al llarg de la història, sempre va tenir gran importància per trobar-se en el camí per creuar els Pirineus.

Avui en dia, Jaca és una de les ciutats més importants del Pirineu aragonès, referent per a escriptors i historiadors, i sempre en creixement després de l’enderroc de la muralla medieval a principis del segle XX. Conserva un casc antic amb varies construccions interessants. Els seus imprescindibles son:

Ciutadella Castell de Sant Pere

Es tracta d’una fortalesa de planta pentagonal perfecta construïda a finals del segle XVI, sota el regnat de Felip II per assegurar la frontera davant dels francesos. És una construcció única a Europa, amb un magnífic estat de conservació, doncs finalment mai no es va veure embolicada en cap contesa, llevat d’un petit episodi en el 1814 durant la Guerra de la Independència; es poden apreciar baluards en cadascuna de les seves cantonades, un fossar amb un pont de tres arcs per l’accés,…

Ciutadella de Jaca

I també una preciosa porta monumental d’entrada amb l’escut de Felip II, en la que encara es conserva el mecanisme del pont llevadís que va tenir en els seus inicis.

En el seu interior hi ha un gran pati central amb varis edificis i l’església de Sant Pere, construïda en el segle XVIII. A més, alberga el Museu de Miniatures Militars, amb milers de figuretes de plom que mostren la evolució dels uniformes i les armes al llarg de la historia de la humanitat.

El més cridaner és la colla de cérvols que viuen en el fossar des de 1974, i que és la gran atracció dels més petits.

Ciutadella de Jaca

La Ciutadella fou declarada Monument Històric-Artístic en el 1951 i restaurada en el 1968. Es pot visitar per lliure o amb visites guiades i teatralitzades.

Hi ha una entrada per visites al teu aire de 8€ per la general i de 5€ per la reduïda (nens de 7 a 16 anys). Veus el Castell i tots els espais expositius de la ciutadella!! En canvi, la visita guiada té una durada de 45 minuts i accedeixes també a tots els racons expositius. El preu de la mateixa és de 9€ la general i 6€ la reduïda.

Adjuntem l’enllaç per veure el plànol i la informació turística de la ciutadella: plano-guia-ciudadela-de-jaca.pdf (ciudadeladejaca.es)

Dins la ciutadella també hi ha altres tipologies de visites, sobretot enfocades als nens:

  • Ecociudadela: Programa d’educació ambiental en el que podràs conèixer als cérvols que viuen en el fossar del Castell i interactuar amb aquells que tenen imprompta humana. El preu és de 6€ pels nens a partir d’1 any.
Ecociutadella
  • Animalandia: Activitat d’educació ambiental per a tota la família amb el format d’un Escape Room. Es desenvolupa en diferents espais de la fortalesa no inclosos en el circuït de visita habitual. Els preus son de 8€ pels nens a partir de 2 anys.
  • La Memoria de la piedra: Visita teatralitzada a la Ciutadella de Jaca. Un espectacle que ens remunta a finals del segle XVI, quan Felip II va ordenar la construcció d’aquesta fortalesa. Els preus son de 12€ l’entrada general, i 10€ l’entrada reduïda.
  • Pequevisitas: Viu una aventura històrica amb Pequevisites. Visita la Ciutadella i el Museu de Miniatures Militars d’una manera didàctica, divertida i autoguiada, a través de dos reptes. Preu de 2€ sense incloure l’entrada.

Catedral de Sant Pere

És el monument més important de la ciutat i un dels exemples més notables de tot el romànic espanyol. Construïda en el segle XI, té molt a veure amb les peregrinacions compostelanes, ja que Jaca és la primera gran ciutat per la que passa el Camí de Santiago aragonès.

Hi destaquen el seu bonic pòrtic, sota el que dormien els peregrins, i el característic “escacat” jaquès, que consisteix en tacs decoratius a diferents nivells i que s’estendria a altres temples romànics del Camí.

Catedral de Sant Pere
Catedral de Sant Pere

A l’entrada del pòrtic es pot veure una vara jaquesa tallada en la pedra, al costat de la porta; la vara jaquesa era la unitat de mesura patró del comerç jaquès, i equivalía a uns 77 centímetres. Es troba aquí perquè en l’actual plaça de la catedral es celebrava el mercat en l’Edat Mitjana.

Vara jaquesa al costat de la porta de la Catedral

En el seu interior hi ha precioses capelles i retaules. Fou declarada Monument Nacional en el 1931 i Bé d’Interès Cultural en el 1985. A més, des de 1993 és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco dins de la categoria Camins de Santiago de Compostela: camí Francès i Camins del Nord d’Espanya.

Adossat a la catedral hi trobem un claustre barroc reconstruït a finals del segle XVII sobre el primitiu romànic, que actualment alberga el Museu Diocesà.

Museu Diocesà d’Art Sacre

És el què més us sorprendrà de tot el què veureu, és un veritable tresor. Té una impressionant col·lecció de pintura mural medieval que es troba entre les millors del món; està formada per frescos traslladats des de diversos temples de la Jacetània i altres indrets d’Aragó que estaven en estat ruïnós. Destaca una enorme sala amb pintures de Baigüés, a Saragossa, procedents de l’església parroquial dels sants Julián y Basilisa i que daten de finals del segle XI.

Museu Diocesà d’Art Sacre

Us cridarà l’atenció una petita sala de la primera planta anomenada “Secretum”, de planta quadrada i decorada en tons grisos, del segle XVI, que va servir per guardar documents importants i monedes.

La col·lecció es completa amb meravellosos capitells, escultures i objectes litúrgics des del segle XI fins el XVI. També es pot sortir al jardí del claustre, en el que es té una bonica perspectiva de la catedral.

El recomanem moltíssim, ja que és una veritable joia en el cor de Jaca sobre el que podríem escriure molt. Aquest museu es va inaugurar en 1970 i té la seva entrada des de l’interior de la catedral.

Torre del Rellotge

Construcció gòtica que data del segle XV i que també és anomenada torre de la Presó perquè va funcionar com a tal des del segle XVII fins a mitjans del segle XX. Antigament, el rellotge va tenir tres campanes que ara estan exposades en el pati de l’Ajuntament. Conserva unes boniques finestres gòtiques.

Torre del Rellotge

Ajuntament

Bonic exemple de l’estil plateresc aragonès, data del segle XVI. Destaquen la portada amb l’escut de la ciutat i les finestres que el flanquegen, protegides amb reixes de ferro forjat. En el seu interior, a més de les campanes de la Torre del Rellotge, hi ha un famós còdex: El Llibre de la Cadena, manuscrit del segle XIV que reuneix decrets, estatuts, donacions,…des del segle X.

Palau Episcopal

D’estil renaixentista, es va construir en el segle XVII i es va reformar en el XVIII. En el seu interior estan els retrats de tots els bisbes de la seu jaquesa des del segle XVI fins a l’actualitat.

Muralla

La muralla medieval fou construïda en el segle XI per ordre del rei Sancho Ramírez i ampliada en el segle XII; es va enderrocar a principis del segle XX per ordre d’Alfons XIII per raons d’higiene i per a poder realitzar l’eixample de la ciutat. Tenia 23 torrasses i 8 portes d’accés. Actualment es conserva un mur adossat al monestir de Santa Cruz de les monges Benedictines, que també es troba tancat; el seu absis fou construït utilitzant l’única torrassa de la muralla que es manté.

Call Jueu

Jaca va tenir una de les comunitats jueves més importants del Regne d’Aragó, gràcies al rei Sancho Ramírez, que els va equiparar als cristians i els va permetre desenvolupar activitats d’artesania i comerç. Originàriament, el call jueu s’estenia per els carrers de l’Àngel i del Llop (actual Escoles Píes), posteriorment també els carrers Ferrenal i Cambras.

Ermita de Sarsa

Es tracta d’una petita ermita romànica de finals del segle XII, l’emplaçament original de la qual no era l’actual, sino el poblat medieval de Villar de Sarsa, avui desaparegut; es va traslladar en la dècada dels 70 (segle XX) per evitar el seu enrunament. No queden més que algunes restes, però es poden apreciar un bonic absis i un arc amb decoració de boles jaqueses en la porta d’entrada.

Ermita de Sarsa

Església de Nostra Senyora del Carme

Aquest temple data del segle XVII i és la única construcció que queda de l’antic convent de Nostra Senyora del Carme que els Carmelites Descalços fundaren a Jaca. És impressionant la seva magnífica portada manierista de dos pisos; destaca la Verge del Carme, patrona del mar i l’Armada, rodejada per sants carmelites. És difícil que estigui l’església oberta.

Església de Nostra Senyora del Carme

Altres monuments que es poden veure a Jaca son:

  • El ja mencionat Monestir de Santa Cruz de les monges Benedictines. En l’interior de l’església de San Salvador i San Ginés hi ha el sarcòfag de doña Sancha, filla de Ramiro I i germana de Sancho Ramírez, que data del segle XII i està esculpit amb fantàstics relleus.
  • L’església de Santiago, aixecada en el segle XI i reconstruïda en el segle XVII per l’Ordre Dominica. Té un famós capitell procedent del claustre de la catedral.
  • El fort de Rapitán, del segle XIX, ubicat en les afores sobre la muntanya del mateix nom i que forma part del conjunt defensiu de la ciutat juntament amb la Ciutadella. Actualment és seu cultural i sala de concerts.
  • El pont de San Miguel, també en les afores, construït en el segle XV sobre el riu Aragón. Fou declarat Monument Històric-Artístic en el 1943.

També inclourem dins d’aquesta llista de monuments, el Pavelló de Gel de Jaca, ja que es tracta del pavelló de gel més modern del país. Els preus per accedir-hi i patinar son de 9€ pels adults, i 7€ pels nens (de 5 a 14 anys inclosos). Els preus son amb el lloguer de patins inclosos. Els horaris son de les 17h a les 20:30h.

Pavelló de Gel de Jaca

Ja veieu, si en teniu ganes podem acabar el dia patinant a la pista de gel del pavelló. Així donaríem la jornada per finalitzada.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (123 kilòmetres, en 1 hora i 54 minuts):

Categories
PIRINEUS ARAGONESOS

2. VALLE DE TENA: IBON DE PIEDRAFITA + PARQUE FAUNÍSTICO DE LACUNIACHA + TIROLINA VALLE DE TENA o SAN JUAN DE LA PEÑA

Ja som en el nostre primer dia sencer d’aquestes vacances. Avui descobrirem la fascinant Valle de Tena, i alguna de les seves atraccions estrella. La intenció és fer un petit trekking pel matí fins a l’Ibón de Piedrafita, on aparcarem el cotxe al parking del Parc Faunístic Lacuniacha, a 2 kilòmetres de Piedrafita de Jaca. Feta la caminada anar i tornar i visitat el parc, ens llançarem amb una de les tirolines més llargues d’Europa, la Tirolina Valle de Tena, ubicada a la Hoz de Jaca. En el cas que no féssim l’activitat de la tirolina, una altra opció que tenim és anar a visitar San Juan de la Peña, el que fou el monestir més important d’Aragó durant l’Alta Edat Mitjana.

Sortim de Biescas en direcció Piedrafita de Jaca, on anirem a trobar l’aparcament del Parc Faunístic de Lacuniacha. Hi arribem en uns 20 minuts (recorrent 14,3 kilòmetres). Aquí hi comença el trekking fins a l’Ibón de Piedrafita. Es tracta d’un senzill recorregut d’unes dues hores de durada i 270 metres de desnivell fins a un dels ibons més accessibles de la Vall de Tena.

L’ibón de Piedrafita s’ubica als peus de la imponent i escarpada Peña Telera, que amb els seus 2.762 metres d’alçada és, després de la Peña Retona, el pic més alt de la Serra de la Partacua. L’accés a l’ibón es realitza en la seva major part per pista forestal actualment tallada al tràfic. La ruta té una distància de 6km (anar i tornar) i és lineal, és a dir, es torna pel mateix camí que farem servir per arribar-hi.

Ibón de Piedrafita

Des de la zona de l’aparcament agafarem la pista forestal, tallada al trànsit, i pujarem per la mateixa. En el recorregut trobarem un parell de dreceres senyalitzades que ens permetran escurçar lleugerament el major recorregut traçat per la pista.

Mapa del recorregut a l’Ibon de Piedrafita

Durant el recorregut gaudirem d’unes bones vistes de les serralades que conformen la Vall de Tena. A la nostra esquena la Serra Tendeñera.

Continuant per la pista aviat apareixerà davant nostre la Peña Telera.

Pujada a l’ibón amb Peña Telera al fons

Transcorreguts uns 45 minuts de marxa per la pista, arribarem a un torrent anomenat Barranco del Boj, que baixa directament des de l’ibón de Piedrafita. Agafarem el camí que puja en paral·lel al barranc. A la nostra dreta deixarem el Refugi de las Planas o Refugi de Telera.

Remuntant el barranc durant uns 800 metres arribarem finalment a l’ibón de Piedrafita.

Ibón de Piedrafita

Després d’una bona estona explorant els entorns de l’ibón, prendrem el camí de tornada per la pista forestal.

També hi hauria la possibilitat d’allargar la caminada i fer-la arribar fins a l’Arco Natural de Piedrafita. De l’ibón a l’arc és tot pujada, i llavors la caminada es converteix en un trekking de 8,54km, amb un desnivell de 514 metres, i passa a ser una ruta circular. Adjuntem el mapa:

Fem la caminada que fem, arribarem al Parque Faunístico de Lacuniacha (que és on tenim el cotxe) i el visitarem. Es tracta d’un parc en un terreny muntanyós amb rutes per veure 15 espècies animals diferents en semi-llibertat. És un dels atractius de la Valle de Tena, i els horaris d’estiu son tots els dies de les 11h a les 19h, i els preus son de 16€ pels adults i 14€ pels nens.

Plànol conceptual del parc de Lacuniacha

Lacuniacha és un “bioparc” de 30 hectàrees on podrem trobar una representació tant de flora com de fauna de les espècies que viuen o varen viure en algun moment en el Pirineu. Tots els animals que viuen en el parc han nascut en captivitat, provenen de centres de recuperació, o han estat rescatats de llocs on no rebien les cures necessàries per el seu benestar.

Lacuniacha no vol ser una barrera pels animals que viuen en llibertat als voltants del parc, i per aquest motiu, les valles que tanquen els recintes, estan preparades perquè la fauna autòctona pugui entrar i sortir del Parc sense problemes. D’aquesta forma, el visitant podrà gaudir d’esquirols, talps, aus i altres animals que viuen en llibertat en les immediacions del Parc.

Durant el recorregut de 4 kilòmetres i mig del camí de muntanya, gaudirem d’un agradable passeig, on podrem observar al voltant de 120 individus, de les 15 espècies diferents que viuen a Lacuniacha.

Parc Faunístic de Lacuniacha

Lacuniacha està ubicada en l’antic bosc de “La Pinosa”, un paratge natural en el què tot just s’hi ha intervingut. En el parc hi trobarem un itinerari botànic amb les 21 espècies vegetals més destacables de la zona, en el que podrem trobar panells informatius amb les característiques de les plantes.

Lacuniacha forma part de la Reserva de la Biosfera Ordesa-Viñamala, única Reserva de la Biosfera en territori aragonès. La Reserva de la Biosfera Ordesa-Viñamala és una de les millors representacions dels ecosistemes de muntanya del Pirineu. Alberga espècies de flora i fauna singulars dins del context regional i internacional, moltes d’elles amb algun grau d’amenaça, la conservació del qual és fonamental per el manteniment de la diversitat biològica.

També hem de dir, que molt a prop de Lacuniacha s’hi troba una de les fagedes més importants de la vall, anomenada el Bosque de Betato. La seva visita també es podria combinar amb l’excursió a l’ibón de Piedrafita. Es tracta d’una fageda mística i plena d’encants, amb un bon grup de caminades per a fer.

Fageda del Bosque de Betato

En funció del temps que ens quedi, optarem per anar a fer l’activitat de la tirolina a la Vall de Tena, o anar a visitar el Monastir de San Juan de la Peña. Ara i aquí us explicarem les dues atraccions.

També hi ha una tercera atracció, no tant turística, però, i molt encaminada als nens i a la gent gran. Es tracta d’un tren turístic anomenat Tren Valle de Tena, el qual surt del mateix poble de Piedrafita de Jaca i té una durada de recorregut de 2h a 2h i quart. No es pot reservar i en els mesos centrals de l’estiu hi ha 3 sortides diàries (a les 11:30h, 16h i 18:30h). Per tenir plaça has d’anar-hi amb un mínim de 20 minuts d’antelació. Els preus son de 18€ els adults (nens de 9 anys en endavant), i 12€ els nens de 4 a 8 anys.

Tren turístic Valle de Tena

El Tren Turístic Valle de Tena t’ofereix la possibilitat de realitzar una bonica excursió en tren en la que et descobrirà l’inigualable paisatge de La Partacua. El tren surt de Piedrafita de Jaca i porta un conductor professional i una audioguia amb les explicacions dels llocs, les tradicions, la flora i la fauna, la història i els secrets de cada racó de la vall. Ho trobem un pèl car per lo què és.

Així doncs, ens n’anem a buscar l’empresa per llançar-nos amb una de les tirolines més impressionants del continent. Hem d’anar fins a Hoz de Jaca (que és el poble on tenen les oficines). Està ubicat a 8 kilòmetres de Piedrafita de Jaca, que es fan amb uns 14 minuts aproximadament. L’empresa es diu com l’atracció: Tirolina Valle de Tena. Es tracta de la tirolina doble més alta i més llarga d’Europa, bé, o això és lo què diuen. Es pot saltar de dia o de nit. Per reservar es pot fer per la web de l’empresa (Salto Tirolina diurna (turitop.com)). Pots reservar un salt entre les 10:30h i les 20:30h (en el cas que vulguis saltar de dia). Els preus son de 20€ per cada salt. A la web veiem que els adults paguen el mateix que els menors de 18 anys. La tirolina està ubicada a una alçada de 120 metres sobre el Pantano de Búbal, i conta amb 950 metres de recorregut.

Tirolina Valle de Tena
Tirolina Valle de Tena

És una tirolina extrema, però apta per a tots els públics. Es pot arribar a velocitats de 90km/h. A més, també està preparada per persones amb qualsevol tipus de discapacitat, física o sensorial. És la única tirolina d’Espanya adaptada a persones amb minusvalíes.

En el Mirador de Hoz de Jaca s’hi troba la torre des de la que farem el salt fins a recórrer els 950 metres que ens separen de l’arribada, a l’altre cantó de l’embassament. Hi ha un aparcament al costat del mirador. És imprescindible dirigir-se a l’oficina de Hoz de Jaca 10 minuts abans del salt, per a les verificacions prèvies.

En el cas que no vulguem o puguem saltar amb la tirolina, teníem previst la possibilitat de visitar el Monestir de San Juan de la Peña, ubicat a 1 hora del mirador de la Hoz de Jaca (a uns 61,4km en cotxe). Es tracta d’un complex de dos monestirs, un del segle X i l’altre del segle XVII, amb un claustre romànic i tombes reials. El millor accés per arribar al conjunt monumental és a través de la carretera N-240 (Jaca/Pamplona), agafant el desviament al poble de Santa Cruz de la Serós. Una carretera de muntanya que surt del poble ens porta fins al Monestir Vell,  kilòmetres, i des d’allí és necessari recórrer 1,5km més fins al Monestir Nou. Tot el conjunt es troba en un entorn de gran bellesa: el Paisatge Protegit de San Juan de la Peña i Monte Oroel. Gaudeix d’aquest espai únic.

Vistes del Monasterio Nuevo dins el Paisatge Protegit de San Juan de la Peña i el Monte Oroel

L’atracció principal és un monestir rupestre d’espectacular emplaçament, joia del romànic i primer panteó real d’Aragó. Construït a l’empara de la roca a principis del segle X, és un lloc màgic que combina història, cultura i naturalesa com cap altre.

Amb la teva entrada tindràs accés al Monestir Vell i al Monestir Nou, situats a 1,5km l’un de l’altre. També se’t permetrà visitar l’interior de l’església romànica de Santa Maria, ubicada en la veïna localitat de Santa Cruz de la Serós. Tens la possibilitat, també, de realitzar una visita guiada en el Monestir Vell. La resta d’espais es visiten per lliure.

Els imprescindibles de la visita, per tant, son:

  • El Monestir Vell, del segle X
  • El Monestir Nou, del segle XVII
  • El Centre d’Interpretació del Monestir
  • El poble de Santa Cruz de la Serós

En l’interior del Monestir Vell de San Juan de la Peña sobresurt el magnífic claustre. Construït en el segle XII, és un meravellós exemple de l’art romànic i conta amb una amb una valuosa galeria de capitells tallats. Destaquen també l’església preromànica, les pintures de Sant Cosme i Sant Damià, del segle XII, el denominat Panteó de Nobles, l’església superior consagrada en el 1094, i la capella gòtica de Sant Victorián.

Monasterio Viejo de San Juan de la Peña

A tot això hi ha que afegir altres edificis posteriors als segles medievals, entre els que cal assenyalar el Panteó Reial, en el que descansen les restes dels primers Reis d’Aragó. És d’estil neoclàssic i fou erigit en l’últim terç del segle XVIII.

Monasterio Viejo de San Juan de la Peña

Els autèntics orígens del monestir es perden en la foscor dels temps alt-medievals i se li ha suposat refugi d’eremites, encara que les dades històriques ens condueixen a la fundació d’un petit centre monàstic dedicat a Sant Joan Baptista en el segle X, del que sobreviuen encara alguns elements.

Monasterio Viejo de San Juan de la Peña

Arruïnat a finals del mateix segle X, fou refundat sota el nom de San Juan de la Peña per Sancho el Mayor de Navarra en el primer terç del segle XI. Fou aquest monarca qui va introduir en ell la regla de Sant Benet, norma fonamental en la Europa Medieval. Al llarg d’aquest segle, el centre es va ampliar amb noves construccions al convertir-se en panteó de reis i monestir predilecte de la incipient monarquia aragonesa que el va dotar amb nombrosos béns.

Visitat el Monestir Vell, completarem la visita apropant-nos al Monestir Nou, en el que s’hi troben dos Centres d’Interpretació, un dedicat al propi Monestir i l’altre al Regne d’Aragó.

Monasterio Viejo de San Juan de la Peña

Com a conseqüència d’un terrible incendi esdevingut en l’any 1675 en el Monestir Vell de San Juan de la Peña, es va prendre la decisió de construir un nou Monestir. El seu emplaçament es va escollir en un lloc pròxim, el conegut com a “Llano de San Indalecio”, una bella prada assentada sobre la gran roca que reunia condicions idònies per començar una nova vida. D’estil barroc, és conegut com a Monestir Nou i el seu interior alberga l’església i el Centre d’Interpretació del Monestir.

Monestir Nou de San Juan de la Peña

La traça de l’edifici constitueix un dels exemples més perfectes i evolucionats de l’arquitectura monàstica en l’Edat Moderna, per la seva simetria, per la multiplicació dels seus claustres i per l’organització racional que posseïa el projecte original, el qual, lamentablement, mai es va poder realitzar en la seva totalitat.

Monestir Nou de San Juan de la Peña

Centre d’Interpretació del Monestir: Assentat sobre les ruïnes del Monestir Nou, un sorprenent espai del segle XXI ens mostra els diferents aspectes del conjunt de San Juan de la Peña, des dels seus orígens fins que els monjos van tenir que abandonar el monestir en el segle XIX.

El Centre d’Interpretació del Monestir

En el seu interior, una original estructura fa que el visitant, caminant per un terra de cristall, pugui veure sota els seus peus les diferents dependències de lo que fou el Monestir: les habitacions de servei, la cuina, la “botica”, el refectori, la bodega i la despensa… totes elles ambientades amb figures de monjos a tamany natural, mobles, utensilis, etc., per a poder comprendre les enormes dimensions d’aquest conjunt monàstic.

El Centre d’Interpretació del Monestir

Centre d’Interpretació del Regne d’Aragó: Es troba en un modern espai interactiu integrat en l’església barroca del Monestir Nou. A través de grans pantalles mòbils adaptades a l’arquitectura del temple, un espectacular audiovisual ens narra les claus de l’origen del Regne i la Corona d’Aragó. La narració, de 45 minuts de durada, ens endinsa en la història i les arrels d’Aragó des dels seus orígens i explica com San Juan de la Peña fou un emplaçament clau per el destí de la terra d’Aragó.

El Monestir, juntament a l’exuberant naturalesa que l’envolta i les dues esglésies de Santa Cruz de la Serós, conformen el conjunt monàstic de San Juan de la Peña.

Esglésies de Santa Cruz de la Serós: L’església de Santa Maria fou monestir femení en els segles XI i XII, i entre els seus murs varen viure les dones de la noblesa aragonesa. Aresa, Urraca i Sancha, filles del rei Ramiro I, van ser les seves més cèlebres habitants. L’església està oberta tots els dies i la seva visita està inclosa al comprar l’entrada del Monestir de San Juan de la Peña.

Església de Santa Maria

L’ermita de San Caprasio, ubicada a l’entrada del poble, és un bell exemple de romànic llombard del segle XI.

Ermita de San Caprasio

S’aconsella comprar l’entrada per a visitar el recinte “on line”. També se’n venen a taquilles fins a completar l’aforament. Durant els mesos centrals d’estiu (juliol i agost), l’horari del Monestir Vell és de 10h a 14h i de 15h a 20h (diferents hores per la visita guiada, consultar-ho a la web del monestir); l’horari del Monestir Nou és de 10h a 20h, i per l’església de Santa Maria de Sta. Cruz de la Serós és de 10h a 14h i de 15h a 20h. Hi ha una entrada general a 12€, i una entrada reduïda (nens de 6 a 14 anys,…) a 7,5€. Els nens menors a 6 anys entren gratuïtament.

Cal dir que hi ha també servei de llançadora entre els dos Monestirs (només en temporada alta). Quan aquest servei està en funcionament, els visitants no poden desplaçar-se amb el seu vehicle d’un monestir a l’altre.

A part de la visita al Complex dels Monestirs, hi ha la possibilitat de realitzar una ruta panoràmica a peu pels entorns. La mateixa té una durada de 1h i 45 minuts, 3,6km, desnivell de 160m, i és de caràcter circular. La sortida és des del “Llano de San Indalecio”, passes pel “Mirador de Santa Teresa”, després pel “Mirador de San Voto” i per últim pel “Balcón de los Pirineos”.

El Balcón de los Pirineos

Adjuntem la informació del Complex de San Juan de la Peña, amb els corresponents 2 enllaços (Maquetación 1 (monasteriosanjuan.com)), i (visitasanjuan.pdf (monasteriosanjuan.com)).

També adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (141 kilòmetres, en unes 2 hores i 39 minuts). Contarem la visita a San Juan de la Peña com una visita més, i no com una alternativa a les tirolines:

Categories
PIRINEUS ARAGONESOS

1. BIESCAS: VIATGE A BIESCAS + BIESCAS + MIRADOR I ERMITA DE SANTA ELENA A BIESCAS

Sortirem de Manresa amb el nostre propi cotxe agafant l’Eix Transversal C-25 que ens durà cap a l’oest. Enllaçarem amb l’autovia A-2 que ens durà a les immediacions de Lleida i després amb l’autovia A-22 que ens durà fins a la seva finalització, convertint-se en carretera nacional N-240. Trencarem al nord per l’autovia A-23 que ens durà fins al Puente de Sabiñánigo on agafarem la carretera nacional N-330 i després la N-260. Des de la mateixa carretera trencarem a mà esquerra a Biescas i entrarem a la població per l’Avinguda del Manzano. Un cop a Biescas anirem a buscar el nostre allotjament, en el qual ens hi estarem 1 setmana. Per arribar a Biescas hem tardat unes 2 hores i 52 minuts aproximadament, i serem o faltarà poc, al migdia. Per tant, contem conèixer el poble de Biescas en el temps que tinguem del dia, i a última hora de la tarda proposarem realitzar una mini sortida per veure el Mirador i l’Ermita de Santa Elena als afores de Biescas.

La Terra de Biescas és un dels enclavaments estratègics més visitats de tot el Pirineu. A més, es troba dins de la Reserva de la Biosfera Ordesa-Viñamala, una de les primeres reserves declarades en Espanya per la Unesco, i una de les millors representacions d’ecosistemes del Pirineu.

La vil·la de Biescas està situada a les portes de l’espectacular vall de Tena. El bonic entorn que la rodeja i la seva variada oferta d’activitats esportives, l’han convertit en un animat centre d’oci i lloc d’estiueig.

Aquest bonic poble pirenaic està ubicat en una antiga vall glaciar i s’estén a ambdós costats del riu Gállego, sorgint així dos barris diferenciats: El Salvador i San Pedro, presidits per ambdues esglésies del mateix nom.

Com a espai museístic en la vil·la hi destaca el Museu de la Torraza, ubicat en una casa nobiliària del segle XVI.

Mapa del casc històric de Biescas

Un cop visitat el centre històric, agafarem el cotxe per anar a un aparcament habilitat al costat de la carretera A-136 (a 4,4 kilòmetres al nord). Des de l’aparcament, amb uns minsos 20 minuts arribarem al mirador i a l’ermita de Santa Elena. La ruta ens porta per una pista que va fent ziga-zagues, fins al desviament cap a la Hoz de Jaca per un PR. Abandonarem el PR i creuarem la barrera per seguir ascendint per la pista, des de la que ja divisarem el fort. En pocs minuts arribarem a la verda prada de Santa Elena, amb l’ermita i la font al fons.

Ermita de Santa Elena

També hi ha la possibilitat de fer la caminada des del mateix poble de Biescas, éssent el temps invertit en l’anada de 1 hora aproximadament.

Considerarem que pel dia d’avui, el primer de les nostres vacances, ja n’hi ha hagut suficient.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (295 kilòmetres, en unes 3 hores i 10 minuts):

Categories
PIRINEUS ARAGONESOS

Viatge al Pirineu Aragonès en 15 dies

Pot semblar el Pirineu Aragonès una regió o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil escollir entre tanta naturalesa i pobles amb encant.

La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones del Pirineu Aragonès i veure-les a fons, sense cap necessitat de voler veure tot el territori o el màxim d’ell. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.

Es tracta d’una ruta pel Pirineu Aragonès de 15 dies, visitant 8 grans regions:

La nostra intenció és passar 1 setmana a la Vall de Tena (allotjats a la població de Biescas), i passar una altra setmana prop del Parc Nacional d’Ordesa (allotjats a la població d’Aínsa).

A mode introductori, adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que volem visitar:

  1. BIESCAS: VIATGE A BIESCAS + BIESCAS + MIRADOR I ERMITA DE SANTA ELENA A BIESCAS
  2. VALLE DE TENA: IBON DE PIEDRAFITA + PARQUE FAUNÍSTICO DE LACUNIACHA + TIROLINA VALLE DE TENA o SAN JUAN DE LA PEÑA
  3. VALLE DE ARAGÓN: TELESILLA TRUCHAS EN ASTÚN + RUTA POR LOS IBONES DE ASTÚN + CUEVA DE LAS GÜIXAS + JACA
  4. VALLE DE TENA: LAGOS DE PANTICOSA o LAGO DE LA RIPERA + BALNEARIO DE PANTICOSA o LANUZA Y EMBALSE DE LANUZA o SAN JUAN DE LA PEÑA
  5. VALLE DE TENA: TREN D’ARTOUSTE + LAC D’ARTOUSTE + SALLENT DE GÁLLEGO o BALNEARIO DE PANTICOSA o LANUZA Y EMBALSE DE LANUZA
  6. VALLE DE ORDESA: RUTA A LA CASCADA COLA DE CABALLO + TORLA
  7. VALLE DE ORDESA: TAXI 4×4 RUTA MIRADORES DE ORDESA + CASCADA DEL SORROSAL + BROTO
  8. VALLE DE BUJARUELO: VALLE DE BUJARUELO o VALLE DE OTAL + AÍNSA
  9. CAÑÓN DE AÑISCLO: RUTA CAÑÓN DE AÑISCLO + BOLTAÑA + JÁNOVAS
  10. TELLA: RUTA DE LES 3 ERMITAS DE TELLA + TELLA (CASA DE LA BRUJA + MUSEO Y CUEVA DEL OSO + DOLMEN)
  11. VALLE DE PINETA: LLANOS DE LA LARRI + AÍNSA o GRAUS
  12. GARGANTA DE ESCUAÍN: RUTA MIRADOR DE ANGONÉS DE REVILLA + RUTA MIRADORES DE ESCUAÍN + ERMITAS Y CASTILLO DE SAMITIER
  13. VALLE DE GISTAÍN: RUTA IBON DE PLAN O BASA LA MORA + MIRADOR ALTO LAVASAR + MUSEO ETNOLÓGICO SAN JUAN DE PLAN + PUEN PECADOR + MIRADOR CRUZ PUYADASE + GISTAÍN
  14. POSETS-MALADETA: PLA D’AIGUALLUTS I FORAU D’AIGUALLUTS + CASCADAS DE ARDONÉS OPCIÓ 1 + CENTRO DE INTERPRETACIÓN GLACIARES + MIRADOR DE ISÁBENA o GRAUS
  15. ALQUÉZAR: ALQUÉZAR + RUTA CAÑÓN DEL RÍO VERO + VIATGE DE TORNADA A MANRESA

Si selecciones cadascun dels dies els podràs anar veient a tots, un per un. A més, al final de cada dia et deixaré el recorregut pels llocs amb un mapa de google maps.

I aquí mateix et deixo el mapa principal amb el marcatge de tots els llocs i atractius que pots visitar, amb colors diferents segons el dia:

Una ruta per el Pirineu Aragonès en 15 dies és el temps ideal per donar una volta pel mateix sense presses. Hi ha tants llocs a veure que la planificació és crucial en aquest viatge. Cada etapa està molt ben estudiada per optimitzar el temps.

Amb aquest article et vull ajudar a organitzar aquest viatge. T’exposarem les atraccions que podrem visitar cada dia, l’allotjament que et recomanem, els kilòmetres que hauries de conduir cada dia, etc… En definitiva, t’ho posarem fàcil perquè no et col·lapsis amb els preparatius.

Veuràs que en la planificació diària hi ha les atraccions que pots arribar a veure en el dia. Es tracta d’això, de les atraccions que pots arribar a veure, no les que veuràs, que és molt diferent. He pensat en posar-te les atraccions que hi ha per la zona i que tu puguis prioritzar a través dels meus comentaris. Aquí també prioritzarem quines son les més importants i quines valen més la pena que d’altres.

En la totalitat del viatge, serà necessari moure’ns amb cotxe propi, ja que és la manera més econòmica i pràctica de viatjar durant els esmentats dies, i per veure les corresponents atraccions.

Categories
COSTA BRAVA

Escapada a Begur (Costa Brava) – 25 llocs imprescindibles

Un dels racons més bonics de la Costa Brava és sens dubte el preciós poble de Begur. Aquest petit municipi posseeix un dels paisatges més característics de la zona gràcies als seus múltiples monuments del seu casc antic, els seus paisatges en un entorn privilegiat i les seves boniques platges i cales d’aigües cristal·lines. En aquest article us explicarem què veure a Begur, és a dir, quins son els llocs més bonics d’aquesta localitat del Baix Empordà que no us podeu perdre… Encara que Begur es pot visitar en un dia, aquest és un destí perfecte per a passar-hi varis dies de vacances gaudint de les seves platges i fent excursions d’un dia als bonics pobles dels voltants del municipi. O sigui, sempre que puguis, et recomanem passar varis dies en la zona. En total hem classificat uns 25 llocs imprescindibles per veure, dels quals un total de 18 llocs imprescindibles estan en el mateix municipi de Begur. Primer descriurem els del mateix municipi i després els que es trobin fora del mateix.

1. CASTELL DE BEGUR

La imatge més coneguda de Begur és, sens dubte, l’emplaçament del seu castell medieval, avui en runes, el qual presideix el municipi. Encara que cal destacar que només es conserva la muralla i part de la torre principal que té una forma cilíndrica. Està situat en ple centre del casc urbà, a dalt de tot d’una muntanya; en realitat és la part més alta de tot el poble, amb la qual cosa és molt fàcil de localitzar. Ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, i el castell està documentat a principis del segle XI, sent d’origen medieval.

Imatges des de dalt del castell: costa de Pals, l’Estartit i Les illes Medes

S’hi accedeix a peu, des de l’aparcament des Garrigar, mitjançant una rampa pavimentada de 280 metres de llarg amb un desnivell de 30 metres. Aquest mirador ofereix una panoràmica de 360º que permet obtenir una visió única del nucli de Begur, així com també de la resta de la comarca i de la costa.

Vistes des del castell: Vil·la de Begur, amb el seu casc històric

Documentat a principi del segle XI, com hem dit, és d’origen medieval i el primer senyor feudal que es coneix fou Arnust de Begur, documentat a principi del segle XI. L’any 1607 els propietaris del castell van vendre els seus drets al municipi de Begur. El 1810 el castell va patir l’última destrucció durant les guerres napoleòniques.

2. ESGLÉSIA DE SANT PERE I SANTA REPARADA

Després de deixar el cotxe en algun dels nombrosos aparcaments que rodegen la població (no et recomanem entrar amb el cotxe al centre històric), sobre tot en temporada alta, pots començar la visita al centre històric per la Plaça de la Vila.

Aquesta popular plaça, rodejada de terrasses on prendre alguna cosa o menjar, es troba presidida per l’Església de Sant Pere i Santa Reparada, un temple consolidat a principis del segle XVII en estil gòtic tardà, que és un altre dels llocs que visitar a Begur més bonics.

L’edifici original (molt més petit) data de l’any 1199, però s’amplià entre els anys 1600 i 1624, seguint les directrius de l’estil gòtic. Durant el segle XVIII es modificà la seva estructura interna per tal de crear un nou espai dedicat a Santa Reparada, patrona de Begur. L’exterior de l’edifici és modest, i al mur de la cara nord hi trobem “Es Pedrís Llarg” (ja ho explicarem en un altre apartat).

Església de Sant Pere i de Santa Reparada, des de la Plaça de l’Església, en el nucli històric de Begur
Pintures, que representen els apòstols, sota el sostre de la nau principal de l’Església de Sant Pere

3. TORRES DE DEFENSA

Des de la Plaça de la Vil·la pots pujar per el bonic carrer Pi i Ralló, ple de restaurants, galeries d’art i botigues originals, fins arribar a la Torre de Sant Ramon, una de les torres de defensa que veure a Begur més boniques. Va ser construïda al segle XVI per a la defensa de les escomeses pirates que assetjaven la Mediterrània. L’accés a aquestes torres es feia mitjançant una escala de fusta al seu interior. Així es dificultava l’accés als atacants.

Torre de Sant Ramon

Aquesta torre forma part de les sis que es conserven i que es varen construir en el segle XVI perquè els locals es refugiessin i repel·lessin els atacs dels pirates que navegaven pel Mediterrani. Encara que per a nosaltres, la de Sant Ramon és la més fotogènica, val la pena apropar-se a observar les altres:

  • Torre Hermanac de Can Pi: Va ser edificada al segle XVI tot i que al segle XIX es va incorporar a un mas. A l’any 1577 es va concedir una llicència reial per edificar diverses torres a Begur i així poder defensar la població dels atacs pirates. El carrer Bonaventura, on es troba aquesta torre, era conegut com el carrer de les torres fins a l’any 1906.
Torre Hermanac de Can Pi
  • Torre de Can Marquès: Tot i que està incorporada a un mas edificat en el segle XIX, la torre es va aixecar al segle XVI, com hem dit abans. A la part de dalt, s’hi guardaven pedres i altres objectes per llançar als enemics en moments de setge.
Torre de Can Marquès
  • Torre Pella i Forgàs: Edificada també en el segle XVI, construïda sobre la roca natural i destaquen els motius arabescos de les finestres. Va ser propietat del polític, advocat i historiador begurenc Josep Pella i Forgas (1852-1918).
Torre Pella i Forgàs a la plaça del mateix nom
  • Torre de mas Mauri de Vall: D’aquesta torre, construïda al segle XVI, només es conserven dempeus set metres. El gruix del mur és de 1,30m i de totes les torres del poble, és la que té un diàmetre major en la seva base (4,10m) pel que se suposa que era la més alta. Al seu costat hi havia un forn de calç, per proveir-los, i per això es va anar destruint tot el què falta de torre. Actualment la torre ha estat incorporada a la casa i convertida en part d’una estança. La torre en si es troba ubicada al carrer del Raval.
Torre de Mas Mauri de Vall
  • Torre de Mas d’en Pinc: Aquest mas és l’exemple perfecte del que havien estat, durant els segles XVI i XVII, els conjunts formats per masia (habitatge, quadres, corral,…) i torre de defensa. Com a detall especial d’aquesta torre, no té porta exterior, i només s’hi pot accedir pel primer pis de la masia. En l’actualitat el propietari del mas és l’Ajuntament de Begur. Va ser restaurant l’any 1986, com a centre cultural, dedicat a la recerca i estudi del flamenc, en honor a la gran “bailaora” Carmen Amaya, que hi va passar els darrers dies de la seva vida. Avui en dia la masia és seu de la Fundació Nereo, entitat que preserva el medi ambient i que organitza cursets, jornades i altres accions relacionades amb el mar.
Torre de Mas d’en Pinc

4. CASES INDIANES

Al llarg del carrer Bonaventura Carreras hi ha algunes de les cases indianes més boniques de Begur, com can Sora, Can Pi i altres com el Casino Cultural. Hem de recordar que aquests palaus o cases senyorials foren construïdes durant el segle XIX per locals que van fer fortuna a les Amèriques, sobretot a Cuba, i tornaren al seu poble per a passar la resta de la seva vida. Les cases d’indians més importants que es troben a Begur son les següents:

  • Can Sora: A la porxada es conserven frescos de paisatges romàntics. Va ser construïda entorn al 1870 quan la família Cama-Martí va tornar enriquida de l’Havana. A l’interior de la porxada es conserven frescos que representen paisatges romàntics de les terres americanes. A la reixa de la porta es poden veure les inicials JC que corresponen a Josep Cama Rovira, primer propietari de l’immoble.
Can Sora
  • Casa Bonaventura Caner Bataller: La composició arquitectònica de la casa és neoclàssica. Va ser construïda l’any 1866 pel begurenc Bonaventura Caner Bataller, que va emigrar a Cuba l’any 1845. En retornar a Begur va invertir part de la seva fortuna en la indústria surera. La composició arquitectònica de la casa és neoclàssica amb uns pilastres de pedra a la planta baixa que continuen en els pisos superiors.
Casa Bonaventura Caner Bataller
  • Can Pi: Pere Pi Carreras, juntament amb el seu germà petit Josep, van emigrar cap a Cuba on van obrir una botiga de queviures, negoci que complementaven amb importacions i exportacions relacionades amb la indústria del suro. Aquesta casa manté viu un dels trets més característics de les cases indianes del carrer Bonaventura Carreras, el costum de tenir un hort a la part sud.
  • Mas Carreras: És una casa majestuosa d’estil indià. Va ser construïda a la segona meitat del segle XIX per Josep Carreras Frigola, comerciant de Begur que va emigrar a Santiago de Cuba el 1831. És una casa majestuosa d’autèntic estil indià amb habitacions molt àmplies i curiosament adornades. Al seu interior hi havia una torre del segle XVI que es va enderrocar quan es va construir la casa.
Mas Carreras
  • Casa Térmens: Va ser edificada l’any 1869. Era propietat de Santiago Mauri Carreras, el qual va obrir una botiga de teixits a Santiago de Cuba destinada a proveir a l’exèrcit espanyol. Cal destacar les motllures de la planta baixa, i els pilastres acanalats del primer pis i les baranes de ferro dels balcons.
  • Casa Vicenç Ferrer Bataller: Casa d’estil modernista. Construïda entorn el 1887 per l’indià Vicenç Ferrer Bataller que va emigrar a Cuba el 1856, on es va dedicar a la indústria del tabac i al comerç de farines. L’ornamentació de la casa, les baranes i les reixes son modernistes amb esgrafiats i dibuixos que fan referència a motius naturals.
Casa Vicenç Ferrer Bataller
  • Casa Pere Roger: Fou comprada el 1859 per Pere Roger i Puig a l’indià Josep Carreras Frigola. Pere Roger va emigrar a Cuba, on va fundar una fàbrica de tabac a la zona de Santiago de las Vegas. A les parets i sostres interiors es conserven dibuixos i frescos de temàtica i estil plenament indians, i a la porxada que dóna al pati hi ha frescos de temàtica marina.
  • Casa Ramon Silvestre Darder: Va ser construïda el 1887 per Ramon Silvestre Darder. En Ramon, juntament amb els seus germans Josep i Joan, van emigrar a Cuba entre el 1835 i el 1840. Era habitual que l’indià deixés petjada a la casa, les inicials del seu nom apareixen a la llinda de les portes, a les reixes o balconades.
Casa Ramon Silvestre Darder
  • Casa Paco Font: Es considera la darrera casa d’indians construïda a Begur, que data de principis del segle XX. Fou edificada sota la influència del modernisme, present en el trencadís que decora els marcs de les portes i finestres. Era propietat de Francesc Font, que l’any 1889 va emigrar a Ponce (Puerto Rico) per motius militars, com a voluntari.
Casa Paco Font
  • Casa Pere Cortada Sabater: En Pere Cortada va néixer l’any 1815 i va iniciar l’aventura americana a mitjans dels anys 30, juntament amb el seus germans Manuel i Josep. La destinació va ser Santiago de las Vegas i Matanzas, on es van dedicar als negocis. D’aquesta casa en destaquen les pintures murals, que decoren les portes de tota la planta noble.
  • Casa del senyor Puig: Edificada sota la influència estètica indiana. Va ser construïda l’any 1872 per Sebastià Puig Carreras que, tot i no “fer les amèriques”, va edificar la casa sota la influència estètica indiana. La façana està pintada amb frescos que reprodueixen un paisatge ultramarí on predominen els colors blaus i ocres.
Casa del senyor Puig
  • Casa Josep Pi Carreras: Casa d’estil neoclàssic. Edificada el 186 per Josep Pi Carreras. Ell i el seu germà Pere van obrir a l’Havana una botiga de queviures anomenada La Industrial i una fleca. A la part posterior de la casa es conserva una galeria amb vistes al jardí.
  • Casa de Josep Forment: Josep Forment, que va emigrar a l’Havana l’any 1845, la va construir l’any 1866 en retornar a Begur amb una posició social notable. A la barana del balcó es poden veure les inicials JFP, que corresponen a Josep Forment Pi. La façana és d’estil neoclàssic, amb uns carreus a la planta baixa i unes pilastres que recorren els dos pisos superiors.
Casa de Josep Forment
  • Casa de la Vila: Casa construïda el 1902, moment en què ja s’havia produït el retorn massiu de begurencs d’Amèrica. Tot i no tenir constància que el seu propietari fos indià (que hagués fet les amèriques), la casa recull diversos elements d’estètica indiana com ara motius florals a les portes o decoracions de gruix pintades.
Casa de la Vila
  • Can Petu (Casa Pere Pont): En Pere Pont Puig, promotor de la casa, va emigrar a Ponce (Puerto Rico) on es va dedicar al comerç. En retornar a Begur es va fer construir, l’any 1889, una casa senyorial per viure amb la seva esposa Joaquima Carreras i la seva família.
Can Petu (Casa Pere Pont)

5. MAS D’EN PINC

En el 1961 Carmen Amaya va comprar el Mas d’en Pinc on es va establir. Gran amant i apassionada per la Costa Brava, va participar activament en la vida del poble fins que una malaltia renal que patia des de petita va acabar amb la seva vida.

Carmen Amaya va néixer el 2 de novembre de 1913 arran de mar, al Somorrostro de Barcelona. La seva vida, però, està envoltada de misteri i llegenda, com correspon a tots els mites. Va començar a ballar de ben petita a les tavernes de Barcelona acompanyada del seu pare, el Chino. Balladora genial, dona de temperament, Carmen Amaya va tenir una vida intensa i apassionada, i va convertir-se en una llegenda del flamenc. Després de voltar per Europa i Amèrica i ballar en els millors teatres, cabarets i sales de ball, retorna a casa convertida en un mite.

El Mas d’en Pinc

El 18 de novembre, el dia abans de la seva mort, l’Ajuntament l’anomena filla adoptiva de Begur i acorda donar el nom de “Passeig Carmen Amaya” al carrer que va de l’ermita de Sant Ramon fins al mas d’en Pinc.

L’Ajuntament va comprar el mas d’en Pinc el 1965. Actualment el Mas d’en Pinc és un espai obert al públic amb una petita exposició-homenatge a la “bailaora”. La resta de l’edifici és ocupat per l’Àrea de Medi Ambient, la qual coordina espais que actuen com a seu d’entitats dedicades a Medi Ambient, Territori i Cultura.

El Mas d’en Pinc

6. CASC HISTÒRIC DE BEGUR

A l’abric del seu castell medieval, corallers, pescadors, indians i surotapers han protagonitzat brillants pàgines d’una història que es reflecteix a cada carrer, a cada casa i a cada racó del poble.

La imatge més coneguda de Begur és sens dubte el castell medieval que presideix el municipi, però trobem també altres indrets interessants per visitar, com les nombroses cases indianes (edificis d’estil colonial, construïts per begurencs que el segle XIX emigraren a “les Amèriques” fugint de la crisi econòmica del moment, i que retornaren posteriorment amb una important fortuna), les torres de defensa del segle XVI (llegat del temps en que els pirates navegaven pel Mediterrani i construïdes pels begurencs com a mitjà de refugi contra els seus assalts), l’església (edifici d’estil gòtic dedicat a Sant Pere) o altres edificis històrics com el Casino Cultural o les Escoles Velles.

Nucli històric de Begur

Aquí anomenem els altres monuments històrics que formen part del casc antic:

  • Carrer del castell: Antic carrer medieval d’accés al castell. Segons la tradició, els veïns del carrer havien d’oferir un vas d’aigua als senyors feudals del castell quan hi passaven. Això era considerat com un autèntic tribut de vassallatge.
  • Carrer de Vera: El carrer dels corallers. Vera és una localitat d’Almeria on molts begurencs anaven a buscar corall des del segle XIV fins al segle XIX. El corall era una de les activitats econòmiques més importants de la població. Les cases d’aquest carrer, conjuntament amb les del carrer Sant Antoni, son senzilles i d’estètica molt modesta.
Carrer de Vera
  • Casino Cultural: Va se inaugurat l’any 1870 i fou construït per iniciativa dels indians, d’aquí que es conegués com a Casino dels Senyors o Casino Vell. Representa la fusió dels dos antics casinos de la població: El Bagurense i La Unión. Arquitectònicament cal destacar la monumentalitat de l’edificació: grans finestrals i portes resseguits per motllures, i les parets exteriors de pedra sense treballar.
Casino Cultural de Begur
  • Centre Artístic Begurenc: El Centre Artístic va aplegar la vida social i cultural del poble, des dels darrers anys del segle XIX, fins l’esclat de la Guerra Civil. Va ser fundat per la família Forgas Estrabau i pels obrers de la Fàbrica Forgas. El 1918 Marià Frigola Forgas llogava la sala de ball i el teatre per a fer cinema mut. El cinema va seguir actiu fins el 1978.
Cercle Artístic Begurenc
  • Ermita de Sant Ramon: Les primeres notes documentals de la construcció de l’ermita son del segle XVIII. Durant la Guerra Civil (1936-1939) va ser completament destruïda, i el 1951, gràcies a una iniciativa privada, se’n va iniciar la reconstrucció intentant reproduir l’antiga edificació.
Ermita de Sant Ramon
  • Es cantó d’es Peix: Abans que s’inaugurés el mercat municipal l’any 1963, el mercat es feia a la plaça de la vila i en aquest indret es col·locaven les parades de peix. Cada dia al matí, entre dos quarts de vuit i les vuit, arribaven les dones carregades amb cistells de peix que anaven deixant sobre les taules de fusta que hi havia preparades. En aquest indret també s’explicaven totes les xafarderies i anècdotes de Begur i la seva gent.
  • Escoles Velles: Aquest edifici es va convertir en escola pública l’any 1961 i va funcionar com a tal fins a mitjans dels anys 70, moment en què es van inaugurar les escoles actuals als afores de la població.
Escoles Velles
  • Es pedrís llarg: Aquest banc de pedra allargat, que recorre la façana lateral de l’església, es coneix popularment com es pedrís llarg. Pel seu emplaçament, és un mirador perfecte de la vida social del poble i ha estat, per a diverses generacions de begurencs, un lloc on parar-hi la fresca i fer-hi tertúlia. Les seves pedres arrodonides i gastades pel pas dels anys així ho testimonien.
Es pedrís llarg
  • Plaça Forgas: En aquesta plaça hi estava la fàbrica Forgas, dedicada a la indústria surera, que havia aglutinat diferents tallers de taps establerts a Begur. Va arribar a tenir més de 600 treballadors durant els primers anys del segle XX. En el recinte de l’antiga fàbrica, la “bailaora” Carmen Amaya va oferir un dels seus últims espectacles el 24 d’agost de 1963.

7. NUCLI D’ESCLANYÀ

Esclanyà és un nucli de població situada al sector sud-oest del terme municipal de Begur. El 2014 tenia 980 habitants.

Fins a les darreries de l’edat mitjana fou una possessió dels senyors de Cruïlles. El poble s’estructura al voltant de l’església de Sant Esteve d’Esclanyà, esmentada documentalment l’any 1280. L’església conté elements propis de diferents èpoques del romànic des del segle X, la qual cosa permet indicar l’existència d’un temple anterior.

El castell d’Esclanyà, conegut popularment com la torre d’Esclanyà, és una edificació del segle XIV. En l’actualitat es conserva la gran torre de planta rectangular, d’època romànica amb uns merlets a la banda nord.

Tradicionalment l’economia d’Esclanyà es fonamentà en el cultiu de les vinyes i els olivers. La producció de rajoles representà la principal activitat industrial.

Església de Sant Esteve

8. FIRA DELS INDIANS

La fira celebra la intensa relació entre Cuba i Begur, que té el seu origen en l’emigració de molts begurencs a l’illa al llarg del segle XIX. En retornar al poble, aquells que havien prosperat en els seus negocis, construïen ostentoses cases que encara avui decoren els carrers de Begur. Eren els populars “americanos”, que pretenien recrear l’estil de vida de Cuba i que van deixar-nos un divers llegat cultural.

El primer cap de setmana de setembre, Begur es transforma per reviure aquell període històric que ha deixat una profunda petjada en la vil·la i en la seva identitat. Els carrers i places de Begur acullen un mercat de productes d’ultramar, mostres d’oficis i actuacions musicals. La Fira s’obre amb la inauguració oficial per part d’autoritats polítiques i persones vinculades al món indià.

Durant el transcurs de la Fira es programen diverses activitats musicals. El divendres, primer dia de la Fira, en el fantàstic marc del pati de les Escoles Velles, acompanya als begurencs cada any una figura estel·lar diferent, com han estat: Lucrecia, Chano Domínguez, Pepe Rubianes o Moncho, entre d’altres.

Els ritmes caribenys, amb grups cubans de renom internacional, com ara Barnahabana o la Máquina del Sabor, asseguren la gresca i la diversió del públic més exigent.

Tampoc hi falten les havaneres ni els espectacles de carrer, amb recreacions de l’època indiana. Tot això es complementa amb un seguit d’activitats culturals: exposicions, visites guiades, entrevistes, conferències, documentals o taules rodones, que analitzen i divulguen aquest llegat dels “americanos”.

La Fira d’Indians de Begur
La Fira d’Indians de Begur

9. BEGUR EN FLOR

Durant 3 dies a l’últim cap de setmana de Maig, es celebra la corresponent edició de Begur en Flor (en el 2022 es celebrava la vuitena edició), on un any més els carrers, places i racons del municipi s’engalanen de decoració floral, actuacions musicals en directe, exposicions fotogràfiques, cantada de corals, visites guiades…i molt més!

Ho organitza l’Associació de Comerç i Turisme de Begur, i aquest és el seu enllaç: Programa completo (begur.cat)

Algunes de les activitats requereixen inscripció prèvia i tota la informació sobre l’esdeveniment es pot consultar al web www.acitbegur.com.

Carrers durant el Begur en Flor

10. PLATJA D’AIGUABLAVA

Aquest apartat és per descriure la que és per nosaltres, la millor platja del municipi de Begur, la platja d’Aiguablava, considerada també com una de les millors platges de la Costa Brava.

Coneguda per la seva sorra fina i daurada, aquesta platja es caracteritza per les diferents tonalitats de blau i la tranquil·litat de les seves aigües, que juntament amb la seva poca profunditat i els diferents serveis que ofereix com banys i restaurants, la fan ideal per passar un divertit dia amb els més petits de la família.

L’únic inconvenient, com la majoria de platges i cales de Begur, és que a l’estiu s’omple el seu aparcament de l’entrada i si no arribes a primera hora serà quasi impossible trobar-hi algun forat.

Platja d’Aiguablava

La platja té uns 80 metres de llargada i 40 metres d’amplada, i està recoberta de sorra fina. Hi trobem serveis de dutxes, WC, WC per persones de mobilitat reduïda, servei de bany assistit per la Creu Roja, vigilància-socorrisme, accés per a persones de mobilitat reduïda, guingueta-terrassa-bar, serveis d’oci, centre de submarinisme, aparcament per a persones de mobilitat reduïda, i aparcaments.

11. SA TUNA

Sa Tuna és una de les cales més conegudes de Catalunya. La seva bonica platja amb les seves cases antigues de pescadors i els seus boscos de pins que sobresurten fins a la mateixa riba del mar Mediterrani, l’han convertit en objecte de desig de molts amants de les platges boniques.

A Sa Tuna hi ha un aparcament de pagament durant els mesos d’estiu, encara que es pot intentar deixar el cotxe més amunt, quan comencen les urbanitzacions de cases i apartaments.

Sa Tuna és una de les postals típiques de la Costa Brava. Té fàcil accés, alguns restaurants per menjar-hi un bon peix o prendre simplement un vermut i unes vistes i un entorn superbs.

Casetes tradicionals a Sa Tuna

La platja és de sorra gruixuda o directament de còdols i pedres, i té 80 metres de longitud per uns 25 metres d’ample. A la dreta de la platja hi trobem les antigues cases de pescadors, avui restaurades i que li donen aquesta personalitat pròpia en aquesta cala. Aquestes cases tenen unes vistes privilegiades del mar i de la Punta d’es Plom, el braç natural que s’endinsa per la part esquerra de la cala i que serveix de barrera natural a l’onatge, alguna cosa molt apreciada per la gent que va en llanxa o barca i pot atracar en aquest petit port natural.

Sa Tuna

A la dreta de Sa Tuna hi ha la Cova de Sant Pau, una alta gruta que regala unes ombres generoses per els calorosos dies d’estiu i on inclús es celebren Havaneres.

Si busqueu encara més calma i exclusivitat podeu visitar la cala s’Eixugador, que parteix de la zona dreta de Sa Tuna i que es dirigeix cap a l’inici de la Punta d’es Plom. És una cala salvatge i d’aigües cristal·lines, rodejada de pins i a la que solament s’hi pot arribar en vaixell o per el camí de ronda des de Sa Tuna.

Cala s’Eixugador, vora Sa Tuna

12. PLATJA FONDA

Platja Fonda pertany al municipi de Begur, i està situada en una zona natural amb un grau d’ocupació mig a l’estiu. Està formada per una sorra gruixuda i grisosa, i té una longitud de 160 metres i una amplada de 35 metres. Degut a la gran paret del darrere i la seva ubicació, rep molta ombra al llarg del dia. Aquest amagatall natural ha aconseguit romandre verge i conservar una puresa primitiva que rarament es troba en altres llocs de la Costa Brava.

Platja Fonda

El seu accés és limitat, ja que hem de baixar per una llarga escala, que encara que està en bon estat, és una mica empinada. Però podrem accedir amb el cotxe i aparcar en un aparcament, de pagament en els mesos d’estiu, i continuar a peu uns 200 metres més fins a les escales de baixada.

Per el nord, ens trobem amb el Cap de Begur, un imponent sortint i per el sud, amb el Cap de Rubí. Per aquest cantó i gràcies al camí de ronda podrem arribar fins al port de Fornells. Aquest cantó ofereix també uns punts de salt, que els joves utilitzen com a trampolí natural.

Platja Fonda

13. PLATJA DE SA RIERA

Sa Riera té nom de paradís i això és el que és aquesta preciosa cala, una de les visites obligades en qualsevol ruta per la Costa Brava.

En realitat Sa Riera és un antic nucli de pescadors on encara queden cases que treuen el cap al mar on es practicava aquest antic ofici. Actualment aquestes cases conviuen amb apartaments i vil·les de luxe que treuen les seves façanes per un frondós bosc de pins i que solen tenir unes vistes de somni de tota la cala.

A Sa Riera també s’hi pot arribar amb cotxe i aparcar en una zona blava o bé en autobús durant els mesos d’estiu.

Cala de Sa Riera

Sa Riera és la cala més gran de Begur, amb quasi 250 metres de longitud i setanta d’amplada. És de sorra granada i té tot tipus de serveis com dutxes, restaurants i una zona més amplia per a jugar a voley-platja i altres esports estiuencs.

En la seva part nord i just al costat, està la Cala del Rei, una minúscula cala que gràcies a la seva roca, té un toc d’exclusivitat difícil d’igualar.

Cala del Rei

En la seva part sud i tocant a les cases de pescadors està la petita cala Port des Pi, a la que s’arriba caminant en tot just un parell de minuts des de la mateixa Sa Riera.

Junt a les cases de pescadors, estan les barques de pescadors que li donen un toc molt acolorit a la platja. Convé perdre’s per els carrers que hi ha darrere per captar aquest ambient pescador i de litoral de l’enclavament.

Platja de Sa Riera, amb les Illes Medes de fons
Barques a Sa Riera
Poble de pescadors de Sa Riera

14. PLATJA DE ILLA ROJA

Donar-te un bany relaxant al capvespre en les aigües transparents i tranquil·les de l’espectacular Platja de Illa Roja, és una altra de les coses que fer a Begur imprescindibles.

Aquesta platja de sorra fina i de 180 metres de longitud rep el nom per el color vermellós de la sorra i la gran roca situada en la seva meitat, que li donen un aspecte únic i que l’han convertit en una de les millors platges nudistes del món.

Aquí et recomanem fer el Camí de Ronda Nord ja que tindràs les millors vistes d’aquesta platja i que condueix, en uns 20 minuts, fins a Sa Riera, la platja més gran i accessible de Begur.

Platja de Illa Roja, des del camí de ronda
Platja nudista de Illa Roja

15. CAMÍ DE RONDA D’AIGUABLAVA A PLATJA FONDA (CAMÍ SUD)

A la part sud, hi ha el camí de ronda que enllaça les paradisíaques platges d’Aiguablava, Fornells i Platja Fonda. És un camí de ronda de gran espectacularitat i bellesa que permet descobrir aquest indret tan meravellós de litoral de Begur! Si sortim d’Aiguablava, trobarem el camí a la nostra esquerra mirant el mar. Primer arribarem a les diferents cales de Fornells per finalitzar a Platja Fonda, cala de gran bellesa que encara es manté verge.

Fornells des del camí de ronda sud

Aquest camí de 2,5 kilòmetres (té una durada d’unes 2 hores anar i tornar, de dificultat mitja), comença pujant unes escales situades en el lateral esquerre d’Aiguablava i discorre vorejant l’escarpada costa mediterrània, passant per cales de roca com la de Ses Orats i la d’en Malaret fins arribar a Fornells, que destaca pel seu petit port esportiu i les seves barques de pesca.

Cala prop Fornells

Des de Fornells pots continuar el camí de ronda, creuant un petit túnel excavat a la roca, que et portarà fins a una fotogènica piscina privada ubicada sobre les roques i a la bonica cala N’Estàsi. A pocs metres d’aquesta cala es troben les escales que baixen fins la Platja Fonda, una cala verge situada als peus d’un alt penya-segat i amb vistes al Cap de Begur, que és una meravella.

Final del camí de ronda sud, a la Platja Fonda

16. CAMÍ DE RONDA DE SA TUNA A AIGUAFREDA (CAMÍ EST)

A la part més central, hi ha el meravellós camí que enllaça les cales de Sa Tuna i Aiguafreda. Es tracta d’un camí que s’uneix a través de diversos trams amb escales i d’altres més planers. La majestuositat del paisatge és molt destacable. Com a la majoria de cales, el camí s’agafa des d’un lateral on ja es veuen les escales que segueixen el sender.

Camí de ronda est

Per el cantó esquerre a Sa Tuna, comença el Camí de Ronda Est que et portarà en uns 20 minuts (1,5 kilòmetres) a Aiguafreda, una cala d’aigües turqueses, perfecta per practicar snorkel o busseig. Les dues cales disposen d’un aparcament a prop, encara que és més habitual que s’ompli el de Sa Tuna, per lo que pots aparcar a Aiguafreda i fer aquest fàcil camí de ronda al revés.

Sa Tuna

17. CAMÍ DE RONDA DE PLATJA SA RIERA A PLATJA DEL RACÓ (CAMÍ NORD)

A la part nord, trobem el camí de ronda que enllaça la Platja de Sa Riera amb la Platja del Racó. Es tracta d’un camí que recorre la costa i que s’inicia a Sa Riera. A la mateixa platja mirant el mar, a la part esquerra es troben unes escales que són l’inici del camí. És un camí fàcil amb escales en determinats trams. Primer arribem a la imponent Cala de la Illa Roja i finalment arribem a Platja del Racó.

Camí de ronda nord al seu pas per la platja de Illa Roja

La distància que es recorre en un sentit son 1,6 kilòmetres, i el temps que es tarda anar i tornar és 1 hora.

Camí de ronda nord

18. RUTA DELS MIRADORS

Es tracta d’una ruta pels 17 miradors que té Begur en el seu Municipi. Es pot fer la ruta sencera de forma seguida, o es pot fer per trams, com desitgem. La ruta dels miradors de Begur és un recorregut per 17 punts diferents, tots ells d’una gran bellesa que ens permeten per una banda, contemplar el poble des de diferents perspectives i per altra banda, contemplar diferents zones del nostre impressionant litoral.

La ruta es pot realitzar en qualsevol època de l’any. La majoria de miradors estan envoltats d’un entorn natural de bellesa incalculable, que ens permet gaudir i fotografiar paisatges impressionants del poble de Begur.

Aquesta ruta de gran valor paisatgístic, es pot realitzar amb cotxe, en la majoria de miradors destacats. Algun altre mirador, però, només és possible l’accés a peu i això ens permet endinsar-nos en plena natura i gaudir d’un meravellós i preuat paisatge. Aquest és l’ordre de la ruta dels miradors:

  • Mirador Castell de Begur: Ja el vàrem explicar en un dels llocs imprescindibles de veure a Begur.
  • Mirador de Sant Ramon: Situat davant l’ermita de Sant Ramon, al nucli de Begur. Les primeres notes documentals de la construcció de l’ermita son del segle XVIII, i fou reconstruïda al 1951 reproduint l’antiga edificació després de la seva destrucció durant la Guerra Civil. Es recomana l’accés a peu des de la plaça del poble tot resseguint els carrers del casc antic de Begur. Aquest mirador ens permet visualitzar la platja de Sa Riera, amb el rerefons de les Illes Medes, massís del Montgrí i Pirineus.
Mirador de Sant Ramon
  • Mirador de la Torre del Mas d’en Pinc: El mirador es troba situat a la torre del mas d’en Pinc, seu de l’àrea de medi ambient de l’Ajuntament de Begur. Es tracta d’una masia tradicional catalana composta de diferents volums, un pati interior i una torre de defensa contra la pirateria del segle XVII. L’any 1961 l’artista flamenca Carmen Amaya s’estableix al mas fins a la data de la seva mort el 19 de novembre de 1963, actualment el mas disposa d’una exposició permanent dedicada a l’artista. Des d’aquest mirador s’obté una visió menys habitual de la vessant nord del castell de Begur.
Mirador de la Torre del Mas d’en Pinc
  • Mirador del Passeig Carmen Amaya: El mirador del passeig Carmen Amaya es troba situat al bell mig del massís de Begur en l’indret anomenat Sa Roca d’en Pinc, dins l’àmbit de l’Espai d’Interès Natural (EIN). El mirador ens mostra una bella panoràmica tant de la vall com de la platja de Sa Riera amb el massís del Montgrí, la platja de Pals i les Illes Medes de fons. Des d’aquest punt, també es pot contemplar el Cap de Creus i la Serra de l’Albera.
Mirador del Passeig Carmen Amaya
  • Mirador de Carmen Amaya: Aquest mirador és un homenatge a la “bailaora” Carmen Amaya i la seva estreta relació amb Begur, localitat que li oferí el recolliment i descans que l’artista necessitava entre gira i gira. Fou en aquest punt, on l’artista oferí el seu darrer ball al 1963 per recaptar diners per finançar la il·luminació del castell de Begur. Amb el sobrenom de “La Capitana” s’establí al Mas d’en Pinc, actualment propietat de l’Ajuntament de Begur. Aquest mirador, situat a la Plaça Forgas, accessible a peu, disposa d’una zona d’aparcament just al costat i ofereix una agradable panoràmica de la vessant sud tant del casc antic de Begur i del Castell. Conté una estàtua de Carmen Amaya.
Mirador de Carmen Amaya
  • Mirador del Poeta Joan Vinyoli: Situat al Passeig de Sa Miranda, aquest mirador està dedicat al vincle que s’establí entre el poeta Joan Vinyoli i el poble de Begur a partir de l’estiu de 1954. En paraules del propi Vinyoli: “El lloc important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital, va ser Begur”. Aquest mirador, ens permet accedir-hi tant a peu com en cotxe, i ens ofereix una visió propera de la vessant occidental del nucli i el Castell de Begur. Més al nord es dibuixa el Massís del Montgrí, les Illes Medes i el Cap de Creus de fons.
Mirador del poeta Joan Vinyoli
  • Mirador de Lluis Miró i Plaja: Lluís Miró i Plaja fou nomenat fill predilecte de Begur per l’empremta que va deixar a una part del jovent de Begur mitjançant la mítica “quadra”. Aquest mirador, situat en el paratge d’Es Molí de Vent, ofereix una visió del costat occidental del poble i el castell. Més enllà es poden contemplar les Illes Medes, el Cap de Creus i el Massís del Montgrí amb el Canigó de fons.
Mirador de Lluís Miró i Plaja
  • Mirador de Son Moles: El mirador més elevat de Begur, a gairebé 300 metres sobre el nivell del mar, ofereix la panoràmica més espectacular dels paisatges de la nostra comarca amb una visió de 360º. A part de contemplar el castell de Begur i una part del nucli, la visió recorre l’orografia del país des del massís del Montseny, passant per les Guilleries, muntanyes de l’Alta Garrotxa, el Canigó i la serra de l’Albera arribant al Cap de Creus.
Mirador de Son Moles
  • Mirador de la Font de la Salut: Mirador situat a la zona coneguda amb el nom de Font de la Salut, paratge on es trobava la font que en temps passats, a causa del seu bon cabal permetia tant rentar com regar. Aquest mirador ofereix una impressionant vista de la zona sud del municipi, des de la badia d’Aiguablava fins la serra de cadiretes al fons.
Mirador de la Font de la Salut
  • Mirador del Puig de Sa Guàrdia: Mirador situat en una derivació del sender de gran recorregut (GR) que discorre per la Serra de Sa Guàrdia. L’accés al mirador es realitza exclusivament a peu, amb dificultat moderada. S’hi accedeix pel tram final del carrer Puig de la Guarda, on es troba la senyal de GR. Cal deixar el cotxe en aquest punt i seguir per aquest sender durant 5 minuts en direcció Sa Tuna. La vista que ens ofereix el GR-92 fins arribar al mirador ja presenta una bellesa excepcional, rodejat de natura. El mirador ens permet contemplar la badia d’Aiguablava, el nucli de Fornells i si alcem la mirada aquesta es perd fins la Serra de Cadiretes i les Gavarres al sud.
Mirador del Puig de Sa Guàrdia
  • Mirador de Sa Riera: Aquest mirador està situat a la pèrgola del començament del camí de ronda que comunica la platja de Sa Riera amb la platja de l’Illa Roja. Per accedir-hi s’ha de creuar tota la platja de sa Riera en direcció nord. El mirador ens ofereix una panoràmica sencera de la platja així com de les cases pintoresques que la rodegen, amb el massís de Begur de fons.
Mirador de Sa Riera
  • Mirador del Puig Rodó: Mirador situat al bell mig del massís de Begur, dins l’àmbit de l’Espai d’Interès Natural (EIN). Es pot accedir amb cotxe fins al final del carrer, en una ruta inhòspita que ressegueix les muntanyes del sector d’Aiguafreda. En l’arribada en cotxe al final del carrer, la vista que s’obre davant nostre és espectacular, possiblement una de les més extraordinàries de Begur. Des d’aquest mirador podem contemplar la cala de l’Illa Roja amb els seus espectaculars penya-segats d’alt valor geològic, així com els camps d’arròs de Pals, els quals ofereixen una lluminositat especial en l’època d’inundació.
Mirador del Puig Rodó
  • Mirador de Sa Tuna: Aquest mirador està situat al tram del GR-92 de Sa Tuna en direcció sud, a 300 metres a peu del nucli de Sa Tuna, just sobre la cala de s’Eixugador. El camí és de pujada, sense cap dificultat, i ofereix al visitant una passejada tranquil·la sota els pins. Des d’aquí es poden contemplar els penya-segats de la vessant nord del Cap de Begur, l’Alt de Sant Pau, el qual ofereix la condició de port natural al conjunt de la cala, així com la impressionant edificació del Cap Sa Sal i el puig Rodó d’Aiguafreda.
Mirador de Sa Tuna
  • Mirador de Sant Josep: Partint del mirador de Sa Tuna, i continuant el GR-92 en direcció sud, arribem al Mirador de Sant Josep, a 200 metres de distància de l’anterior i amb un desnivell de més de 60 metres. Es tracta d’un sender complicat, gens fàcil, que premia als visitants més agosarats amb una de les fotografies més excepcionals de l’orografia de la nostra costa. Darrera l’edifici del Cap Sa Sal sobresurten les Illes Medes amb el Cap de Creus de fons. El mirador també ens permet visualitzar la major part del pintoresc nucli de pescadors de Sa Tuna, l’Alt de Sant Pau i els escarpats del Cap de Begur amb l’edifici del Semàfor, el darrer guardià de la costa begurenca.
Mirador de Sant Josep
  • Mirador de Puig d’en Malaret: El Puig Malaret ofereix una visió inèdita de la part oriental del nucli de Begur amb els carrers de Sant Antoni i Vera així com del Castell, amb les Illes Medes, el Cap de Creus, el Massís del Montgrí i el Canigó de fons. Està ubicat al punt més elevat de la urbanització de la Borna, la qual s’hi accedeix des de Sa Tuna o bé per la carretera del Semàfor.
Mirador de Puig d’en Malaret
  • Mirador de Fornells i d’Aiguablava: Històric mirador situat a l’esplanada de la corba denominada popularment com la paella, a la carretera GIP-6532, que ens dirigeix a les cales de Fornells i Aiguablava. Aturar-nos en aquest mirador i contemplar la benvinguda que ens ofereix la badia d’Aiguablava és la millor manera de descobrir les cales i platges d’aquest meravellós paratge.
Mirador de Fornells i d’Aiguablava
  • Mirador del Puig des Comal d’Aiguablava: El mirador més meridional de Begur, situat al Puig des Comal d’Aiguablava, en la ruta que connecta Fornells i Aiguablava amb Aigua Xelida i Tamariu a través del carrer de la Cova del Bisbe. Situat en el punt més elevat del carrer, abans de començar el descens direcció a Aigua Xelida, aquest mirador ens ofereix una espectacular vista de la costa més brava, amb la vessant sud del Cap de Begur, el nucli de Fornells i el Puig de Son Ric de fons.
Mirador del Puig des Comal d’Aiguablava

19. CALA D’AIGUA XELIDA

Es tracta d’un espai associat a Josep Pla i que ha guanyat fama paulatinament des de mitjans del segle passat. Allunyada de la massificació que sol imperar en la zona, s’adscriu al petit nucli de Tamariu, i aquest forma part del conegut municipi de Palafrugell. En tot cas, un enclavament encantador i que dona moltes opcions d’ésser gaudit.

Entrada d’Aigua Xelida

Val la pena senyalar que lo que es considera Aigua Xelida és en realitat la suma de varies caletes més petites: Sorellera, En Gotes, Fonts i la central, Grans. Totes elles es situen al final d’una llengua de mar que crea un bonic passadís. Així, la cala queda escortada per les puntes de Bancs i d’Esguarda. Encara que al voltant s’hagin edificat urbanitzacions i les noves construccions estiguin suposant una sèria amenaça per l’entorn, la postal és idíl·lica.

Aigua Xelida arran de mar

Sorra daurada i roques s’uneixen en els poc més de 25 metres d’extensió d’Aigua Xelida, una longitud que contrasta amb les kilomètriques platges de Palamós o Empuriabrava, per exemple. Així, la tonalitat concorda amb els ocres habituals de la Costa Brava. La ocupació s’ha anat incrementant amb el temps i sol ésser alta a l’estiu. Lo petita que és la platja ajuda a que s’ompli ràpid. Per tant, convé portar refrigeris al lloc si es vol passar el dia allí, sempre sent responsable i deixant-ho tot net. Els serveis son mínims, només amb aparcament i accés. L’aigua, com indica literalment el seu nom, sol estar freda.

Estreta boca d’Aigua Xelida

Josep Pla va deixar constància en el 1956 de la seva visió de la platja en la seva obra “Aigua Salada. El relat Un Viatge Frustrat”, basat en la seva pròpia vida, passa per la cala d’Aigua Xelida. Més tard seria part de la recopilació “Aigua de Mar”. A més d’inspirar lletraferits, aquest petit canó marítim és perfecte per la pràctica del busseig. La verticalitat continua sota l’aigua, deixant racons de gran interès. Així mateix, a prop hi ha varies coves marines a les que es pot accedir amb una canoa. La Cova del Bisbe, amb una formació que recordava a la figura d’un bisbe, o a l’extensa Cova d’En Gispert, en son les més conegudes.

Cala d’Aigua Xelida

20. PALS

El poble de Pals, ubicat en la comarca del Baix Empordà, és un dels més bonics de la Costa Brava. Amb una població propera als 2.500 habitants, aquesta petita vil·la medieval sol rebre un bon nombre de turistes cada cap de setmana. Encara que no té monuments o museus de gran renom, els seus preciosos carrers empedrats, les seves muralles i els seus edificis gòtics son un reclam més que suficient per a justificar una visita. En aquest article us parlarem dels principals llocs a veure de Pals.

Pals

El topònim de pals té el seu origen en el nom llatí Palus (lloc pantanós). El poble, junt al seu castell de Montaspre (montis aspero), es menciona per primera vegada en l’any 889 en un precepte del rei Odón de França. Durant segles, diferents reis varen cedir el castell i la vil·la als bisbes de Girona, a diverses famílies nobles, als comptes de Barcelona, als barons de Cruïlles, etc… Durant la guerra civil catalana el castell va quedar destruït i avui només es conserven la Torre de les Hores, les muralles i algun element estructural.

Pals

Encara que Pals és un poble de llarguíssima tradició arrossera (documentada des del segle XV), avui en dia la principal activitat econòmica de la localitat és el turisme.

Segons diferents historiadors, Cristòfol Colon no hauria sortit del port de Palos de la Frontera, sinó de la vil·la reial de Pals.

Gran part de l’encant de Pals es concentra en la seva vil·la medieval, dominada per la presència d’edificis gòtics. L’itinerari proposat per l’oficina de turisme (aquesta hauria de ser la vostra primera aturada) no té pèrdua i està perfectament senyalitzat. De fet, els 10 llocs de major interès turístic compten amb un rètol informatiu amb breus textes en quatre idiomes, il·lustracions i mapa. En total, es recomana reservar un mínim de 1 hora i 15 minuts per a visitar Pals.

Pals

La primera parada del recorregut és Ca la Pruna, una casa fortificada del segle XV convertida avui en Casa de Cultura. En el seu interior es poden veure diferents tipus d’exposicions (pintura, eines del camp, utensilis de farmàcia, etc…). Seguint el carrer de la Creu arribareu a la Plaça Major, on es troben l’Oficina de Turisme i l’Ajuntament. Un dels elements més destacats és l’arc gòtic que dóna accés al Carrer Major, on podreu contemplar unes sepultures medievals (s.VII-VIII) excavades en la pedra.

Ajuntament a la Plaça Major de Pals

Des del carrer Major ens hem de desviar a la dreta per veure la Torre de les Hores, una torre romànica (segle XI-XII) de 15 metres d’alçada. El vestigi més antic del desaparegut Castell de Pals deu el seu nom al fet d’haver estat utilitzada com a rellotge des de fa segles. Rodejant l’església per la seva dreta s’arriba al rètol del Castell. Com hem dit, només queden unes poques petjades de la seva existència, com el pati d’armes on s’ubica l’entrada a la casa de la família Pi i Figueras.

Pals

Una de les joies de Pals és la seva Església de Sant Pere, documentada ja en el segle XI. Reconstruïda en el 1478 amb restes del castell, aquesta església amb barreja d’estils arquitectònics destaca per la seva capçalera i la seva nau (segle XV), el portal occidental (segle XVII) i el campanar. Molt a prop de la porta principal hi trobarem les ruïnes de la Torre d’en Ramonet, de 8 metres. Des d’aquí s’han de seguir les muralles per arribar al Pedró, o mirador de Josep Pla, des d’on obtindreu unes boniques vistes de l’entorn.

Església de Sant Pere de Pals
Interior de l’Església de Sant Pere de pals

L’últim punt d’interès d’aquesta ruta és l’antic Hospital de Pals, al qual s’hi arriba realitzant una agradable caminada per el Passeig Arqueològic del Doctor Pi i Figueras. El recorregut que hem descrit en aquest article abasta quasi tots els carrers del casc antic de Pals, de reduïdes dimensions, però us suggerim que doneu una volta per aquells que s’hagin quedat fora del circuït i us cridin l’atenció, doncs tots i cadascun dels racons d’aquest poble son una delícia.

Carrers de Pals

Encara que el nucli urbà de Pals és bastant petit, l’extensió del municipi és sorprenentment gran. De fet, el seu territori s’estén inclús fins al mar (a quasi 6 kilòmetres del centre), on s’hi ubica l’extensa Platja de Pals (dividida en Platja Gran, al sud; i Platja del Grau, al nord). En la zona hi ha restaurants i una bona oferta d’activitats lúdiques. En la part sud, podeu visitar la Torre Mora, construcció del segle XV en l’entorn del qual varen habilitar una zona de pícnic i jocs infantils.

21. PERATALLADA

La vil·la de Peratallada és una de les poblacions més visitades de la Costa Brava i de tota la província de Girona. La seva peculiar ubicació, a sobre d’un basament de roca sorrenca, i el seu entramat de carrerons medievals, el converteixen en un dels pobles més bonics de Catalunya. En aquest article us expliquem què veure a Peratallada.

Peratallada

La presència d’un castell a Peratallada està documentada en el segle XI, encara que és probable que ja existís allí una fortalesa molt anterior. En quan al nom, es menciona per primera vegada en el segle X i dona bona idea del seu significat: “Petra Scissa” o “Petra Taiata” (pedra tallada). La baronia dels Peratallada, fortificada entorn al castell, va viure la seva màxima esplendor en plena Edat Mitjana, quan es va convertir en una important població de pas entre Girona i el comptat d’Empúries.

Peratallada

En el segle XIII, el llinatge dels Peratallada es va quedar sense descendència i es va barrejar amb la casa dels Cruïlles. De fet, un dels personatges històrics més importants del poble és Berenguer de Cruïlles, qui arribaria a ser bisbe de Girona i el primer president de la Generalitat de Catalunya. En els nostres dies, Peratallada conta amb menys de 250 habitants i el seu principal motor econòmic és el turisme. En el 2008 fou declarada Bé Nacional d’Interès Cultural.

L’encant de Peratallada es reparteix per tots i cadascun dels seus carrers. En pocs pobles hem vist tal proporció de bellesa per metre quadrat. No hi ha racons lletjos, no hi ha cases que “sobrin”, no hi ha lloc que no sembli dissenyat per a la foto.I malgrat tot, no resulta artificial. La única nota negativa, i d’això no té culpa el poble, és la gran quantitat de turistes que poden concentrar-se en temporada alta o els caps de setmana. Però anem al gra: parlem dels principals llocs que veure a Peratallada…

Església de Sant Esteve a Peratallada

Una visita clàssica podria començar en l’Església de Sant Esteve, un temple romànic de dues naus (segles XII-XIII) que es troba just en les afores de la vil·la. Des d’allí, s’ha de creuar la carretera per topar-nos amb el Portal de la Verge, on va haver d’existir un pont llevadís i on s’ubicava la imatge sagrada que li dona nom. Abans d’entrar al poble podeu donar una petita volta per admirar les restes de les muralles, el fossar i la Torre Nord (visible des del lateral dret).

El Portal de la Verge

El Portal de la Verge ens introduirà a Peratallada per el Carrer de la Roca, on entendreu de seguida el perquè del topònim. En molts trams d’aquest carrer la roca viva té absolut protagonisme, donant forma a l’estructura d’algunes cases i a la pròpia via. Després de passar sota un arc de pedra, sense deixar el Carrer de la Roca, ens trobarem a mà esquerra la Torre de les Hores, i a mà dreta, rodejant per l’aparcament, la única torre de planta circular.

Carrer de la Roca, a Peratallada

En el creuament amb el Carrer d’en Vas (on hi ha un preciós arc), us suggerim que seguiu pel Carrer de Jaume II per anar rodejant el castell i poder veure millor la seva Torre de l’Homenatge, amb més de 10 metres d’alçada i els típics merlets quadrats en lo més alt. Aquest carrer desemboca en el Carrer del Forn. Agafeu-la cap a l’esquerra per arribar a la Plaça del Castell, on es troben el castell i l’Oficina de Turisme.

La Torre de l’Homenatge, a Peratallada

El castell-palau de Peratallada, del que es té notícia des de l’any 1065, és potser el més decepcionant de la visita al poble. La façana principal, almenys, no té molt de particular. Només algunes finestres geminades i les seves imponents dimensions ens recorden el passat noble d’aquesta construcció, rehabilitada entre 1964 i 1975. Desgraciadament, es tracta d’un espai privat només disponible per a casaments, esdeveniments d’empresa i similars.

El castell-palau de Peratallada

Des de les rodalies de l’Oficina de Turisme s’ha de passar per sota d’un altre arc per arribar a la Plaça de les Voltes, un dels racons més bonics que cal veure a Peratallada. Aquesta plaça va poder estar completament porxada en altres temps, però avui només es conserven els arcs de la cara nord. Tot i així, manté un fantàstic ambient medieval i és un bon lloc on parar a prendre alguna cosa.

Plaça de les Voltes a Peratallada

Per finalitzar la visita podeu passar per sota dels porxos i sortir al Carrer Major, on hi trobareu cafeteries, restaurants, geladeries, una magnífica “magdaleneria”, botigues de roba i souvenirs, etc… Abans de donar per finalitzat el passeig, la nostra principal recomanació és que us deixeu portar per els carrerons i exploreu al vostre aire. Hi ha racons preciosos per tot arreu!

Racons de Peratallada

22. CALELLA DE PALAFRUGELL

Es tracta d’un dels pobles més bonics de la Costa Brava. Situat en una ubicació privilegiada, en una costa rocosa i rodejada per petites cales d’aigües cristal·lines, aquest antic poble mariner ha sabut conservar tot el seu encant gràcies a mantenir en perfecte estat la part antiga que es caracteritza per els carrers estrets i les cases de pescadors de façanes blanques que estem segurs que t’enamoraran només arribar. A més d’ésser un destí de vacances de sol i platja, Calella de Palafrugell és també perfecte per fer rutes de senderisme pels Camins de Ronda i per suposat, provar la deliciosa gastronomia en el que predominen els arrossos, el peix i el marisc.

L’atracció més coneguda de Calella de Palafrugell, és la Platja de Port Bo, coneguda com la platja de les barques i una de les millors platges de la Costa Brava. Sobre la sorra gruixuda de la platja descansen les petites i acolorides barques dels pescadors, mentres que enfront del mar es troben les cases de pescadors que enamoren pels seus preciosos arcs voltats, coneguts com “les voltes”.

Aquesta zona també és perfecta per a menjar-te una bona paella, un suquet de peix o un arròs caldós en algun dels restaurants més recomanats amb vistes al mar, com “La Blava” o “Sol i Mar”.

Tingues en compte que si viatges a principis de juliol en aquesta platja es realitza la popular cantada d’havaneres que reuneix a turistes de tot el món per escoltar aquestes cançons que fan referència als mariners i emigrants en els seus viatges a Cuba.

Platja de Port Bo

Darrera de la Platja de Port Bo s’hi troba un petit entramat de carrers que formen la part més bonica del casc antic i un dels llocs que cal veure a Calella de Palafrugell imprescindibles. Aquests carrers estrets com el de les Voltes i la Gravina, rodejats de cases blanques de dos pisos amb cobertes inclinades de teula i decorades amb flors, t’enamoraran a primera vista i es convertiran en un dels teus llocs preferits del poble. Un altre dels punts destacats del casc antic és l’Església de Sant Pere, construïda entre 1884 i 1887, que destaca per la seva senzillesa i la seva torre quadrada.

Casc antic de Calella de Palafrugell

Separada de la Platja de Port Bo per una formació rocosa coneguda com “La Trona”, des d’on es llancen a l’aigua els més intrèpids, la Platja del Canadell és una altra de les platges a visitar més boniques. En aquesta platja familiar de més de 200 metres de sorra gruixuda i aigües cristal·lines, es conserven els antics porxos on es guardaven les barques i eines dels pescadors, que es caracteritzen per les seves portes pintades de diferents colors. A més, conta amb un preciós Passeig Marítim amb antigues cases de pescadors i indians com la del escriptor Josep Pla.

Platja del Canadell, un dels llocs a veure a Calella de Palafrugell

Una altra de les millors coses a fer a Calella de Palafrugell, és gaudir de les vistes de la Platja del Canadell i de Port Bo, des del Mirador de Manel Juanola i Reixach, un farmacèutic de Palafrugell creador de la fórmula de les famoses Pastilles Juanola. Aquesta terrassa situada als peus de la coneguda com a “Casa Rosa”, en un sortint rocós, té als seus peus una petita cala que sembla una piscina natural i és perfecta per els nens més petits. A més, aquesta zona té varis bancs per seure a esperar el capvespre amb la refrescant brisa del mar o simplement llegir un llibre amb vistes al Mediterrani.

Mirador de Manel Juanola i Reixach

La Punta dels Burricaires, situada entre la platja de Port Pelegrí i la cala de La Platgeta, és el millor mirador que cal veure a Calella de Palafrugell. Des d’aquesta llengua de roca que s’endinsa varis metres al mar i culmina en un seient circular en el que oneja la bandera de Catalunya, tindràs la millor ubicació per fer autèntiques fotos de postal de la Platja de Port Bo i de tot el conjunt de cases blanques que formen el poble i que ja s’han convertit en una de les postals principals d’aquest preciós poble.

Punta dels Burricaires

Recórrer el camí que va de la Platja del Canadell a la població costanera de Llafranc, considerat un dels Camins de Ronda de la Costa Brava més bonics, és una de les millors coses a fer a Calella de Palafrugell. Aquest passeig de 1,5 kilòmetres que podràs recórrer en uns 20 minuts, discorre per un ampli passeig i et portarà vorejant la rocosa costa mentres gaudeixes d’unes fantàstiques vistes al Mediterrani, fins a arribar a Llafranc, un bonic poble mariner de cases blanques i un xic més tranquil que el seu famós veí.

Recórrer el Camí de Ronda, una de les coses a fer a Calella de Palafrugell

Visitar els Jardins de Cap Roig, ubicats a 3 kilòmetres del centre, és una de les coses a fer en la Costa Brava més imprescindibles i un dels llocs més bonics que cal veure a Calella de Palafrugell. Aquests Jardins Botànics, ubicats en un dels caps més icònics de la costa catalana, meravellen per el contrast del color vermellós de les seves roques amb les diferents tonalitats de blaus de l’aigua, que és un dels més impressionants de tot el Mediterrani. Els artífexs d’aquest màgic racó de 17 hectàrees amb prop de 1000 espècies de tot el món i varies escultures d’art contemporani, foren el matrimoni format per el coronel rus Nicolai Woevodsky i l’aristòcrata anglesa Dorothy Webster, que feren d’aquest lloc un dels més visitats de Catalunya. A més dels seus fantàstics miradors i jardins, un altre dels punts més destacats dels jardins és el Castell de Cap Roig, on cada estiu es munta un auditori a l’aire lliure en el que es realitza un dels festivals de música més prestigiosos del món, en el que actuen grans estrelles nacionals i internacionals com Elton John o Lady Gaga entre altres molts. L’horari de visita és tots els dies d’abril a setembre de 10h a 20h, la resta de mesos tanca a les 18h. Preu: 10 euros per persona.

Jardins de Cap Roig

Una de les grans raons per les que cada estiu aquest poble s’omple de turistes, son les seves petites platges i cales envoltades d’un entorn natural o urbà difícils de trobar en altres racons del món. A més de la de Port Bo i del Canadell, altres platges i cales a visitar a Calella de Palafrugell son la d’En Calau, Port Pelegrí, La Platgeta, Sant Roc, Els Canyers i el Golfet, de la que parlarem en un altre apartat. Totes aquestes platges d’aigües cristal·lines i un ric fons marí, son de fàcil accés caminant des del centre del poble, de manera que no tindràs problemes en trobar la teva preferida segons el nivell de tranquil·litat que estiguis buscant o si viatges amb nens.

Port Pelegrí, una altra de les cales a visitar a Calella de Palafrugell

Una altra de les millors coses a fer a Calella de Palafrugell és acostar-te caminant o en cotxe al Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda, situat a poc més de 2 kilòmetres del centre. Aquest complex ubicat en un dels penya-segats més alts (175 metres) i amb increïbles vistes de la Costa Brava, està format per les restes d’un antic poblat iber del segle VI a.C., una torre de vigilància de l’any 1445, una ermita, un potent far i un hotel amb unes fantàstiques vistes al Mediterrani. Un bon moment per a pujar a Sant Sebastià és al capvespre per gaudir de la posta de sol i aprofitar per quedar-te a sopar en el restaurant El Far.

Far de Sant Sebastià

La Cala el Golfet, situada en una petita badia als peus dels jardins de Cap Roig, i allunyada del centre del poble, és una altra de les joies que cal veure a Calella de Palafrugell. Aquesta pintoresca platja rodejada de vegetació salvatge i pronunciats penya-segats rocosos, és perfecta per gaudir d’un bany més relaxat i practicar un bon snorkel en les seves aigües transparents, que segurament, et regalarà uns moments únics i inoblidables. Per arribar a aquesta cala verge, que no disposa de cap servei, pots aparcar en la urbanització del Golfet situada en la part alta, i baixar per unes escales. Una altra opció més interessant si t’agrada caminar, és fer el Camí de Ronda que va des de Calella de Palafrugell i que trigaràs a recorre’l uns 40 minuts.

Camí de Ronda Cala Golfet

23. PALAU-SATOR

El municipi de Palau-Sator està situat a la mateixa comarca del Baix Empordà, a la plana al·luvial empordanesa, pròxim a la costa i en la part dreta del riu Daró.

Coneixem la primera referència de la seva existència i el possible origen del seu nom, gràcies a un document de l’any 994, en el que es fa menció a l’Església de Sant Pere i a la gran Torre de Palau, aquesta última amb el topònim de “saTor”, sinònim arcaic de torre, referida a la mateixa de l’antic castell, que encara avui destaca en la població.

Palau-Sator
Palau-Sator

El poble rural de Palau-Sator dedica la seva principal activitat a l’agricultura i la ramaderia, principalment al cultiu d’hortalisses, cereals i blat de moro junt a la cria de bestiar i aus de corral. El nucli de la vil·la, manté a dia d’avui la seva arquitectura medieval. Del seu recinte emmurallat lleugerament inclinat, destaquem l’entrada per el carrer del Portal, on predomina l’enorme Torre de les Hores, de 20 metres d’alçada, que formava part de l’antic castell de Palau-Sator. La torre, de construcció romànica i datada en els segles X i XI, té un gran arc apuntat emparedat, varies espitlleres i està coronada per una espadanya. El seu nom li ve donat perquè allí es va col·locar des del seu inici el rellotge públic.

Carrer del Portal amb la Torre de les Hores al fons
Torre de les Hores de Palau-Sator

L’Església parroquial de Sant Pere de Palau-Sator en canvi, es va construir fora dels murs. La seva edificació es correspon amb el període romànic del segle XIII, està formada per una sola nau d’absis semicircular i quatre capelles laterals, dos a cada costat. Posteriorment en els segles XVI i XVII, s’hi varen adossar el cor i les sagristies. Del seu interior podem destacar una làpida medieval esculpida i una creu processional de plata del segle XVI, en el seu altar major residia un retaule barroc de 1707 però lamentablement fou destruït en el 1939.

Església parroquial de Sant Pere de Palau-Sator
Palau-Sator

En el recinte medieval també hi podem observar altres restes del castell, una torre cilíndrica atalussada amb espitlleres per armes de foc, i les cases construïdes a dins, que foren edificades en els segles XVII i XVIII.

Com a curiositat comentar que entre els carrers del Portal i de la Mosca i en la plaça de la “casa de lo comú”, es varen trobar en el 1970 les restes d’una necròpolis baix-romana o alt-medieval, que fou enterrada posteriorment.

També us cridarà l’atenció, les dues fonts que fan la funció d’abeuradors situades ja fora de la muralla. El conjunt històric del nucli de Palau-Sator fou declarat en abril de l’any 2017, Bé Cultural d’Interès Nacional.

Molt pròxim a la Torre de les Hores, està situat el Museu Rural del Mas Pou, inaugurat en el 1995, on s’exposa una col·lecció d’útils que utilitzaven els pagesos i altres oficis relacionats amb aquestes feines.

Pou artesà de Palau-Sator

24. VULPELLAC

El lloc de Vulpellac és esmentat des de l’any 894 amb el nom de “Volpeyliacho”, que pocs anys després (904 i 911) s’escriu com “Vulpiliaco”. Durant els segles XIII i XIV hi tenien drets senyorials els comptes d’Empúries, el bisbe de Girona i el priorat de Sant Miquel de Cruïlles. Des de mitjans del segle XIV apareixen com a senyors del lloc els Sarriera, els quals van reformar l’antic castell per convertir-lo en un gran casal renaixentista.

Nucli de Vulpellac

El castell i l’església conformen el nucli inicial del poble. Al seu voltant es van anar arrecerant les cases, envoltades d’una muralla fortificada. Durant els segles XVII i XVIII comencen a desenvolupar-se alguns carrers extramurs, com el carrer Nou. Poc més o menys el conjunt conserva l’estructura urbana d’aquella època i un bon nombre d’edificis interessants per la seva tipologia tardo-gòtica o renaixentista o pels elements arquitectònics originals que s’han conservat. Moltes d’aquestes cases han estat acuradament restaurades i s’han transformat en segones residències.

Església i Castell de Vulpellac

25. MONELLS

Monells, un petit poble ubicat a la comarca del Baix Empordà a 26 minuts en cotxe de Begur, enamora a primera vista per les seves cases empedrades i el preciós Paratge Natural de les Gavarres que el rodeja. Famós per ser el lloc en el que es varen rodar varies escenes de la divertida pel·lícula “Ocho apellidos catalanes”, aquest poble és perfecte per passar unes dues hores recorrent els seus estrets carrerons i prendre alguna cosa en la seva bonica plaça central.

Després de deixar el cotxe en l’aparcament municipal, junt al riu Rissec, pots començar la visita a Monells per el fotogènic carrer dels Arcs. En aquest carrer podràs observar la influència de l’arquitectura gòtica amb varis esvelts arcs de pedra, començant per el de l’entrada, que et conduiran fins la Plaça de l’Oli, que és el següent punt que et recomanem veure en aquesta visita.

Carrer dels Arcs a Monells

En la irregular Plaça de l’Oli, que destaca per les seves arcades i les seves enfiladisses que contrasten amb el color groguenc de la pedra, se celebrava un mercat medieval fins als segles XIV i XV, quan aquest es va traslladar a la Plaça de Jaume I. Aquí et recomanem prendre’t el teu temps, passejar per tots els racons i sobretot, intentar retrocedir en el temps per imaginar-te com podia ser aquesta petita localitat en aquesta època.

Des d’aquesta plaça de Monells pots accedir per el preciós passatge del Doctor Oliva a la Plaça Jaume I, o pujar per el carrer Vilanova fins la zona del Castell, del que només es conserven un tram de muralla, però que també et recomanem visitar.

Plaça de l’Oli

La Plaça Jaume I és la principal joia que veure a Monells i on es rodaren varies escenes de la pel·lícula “Ocho apellidos catalanes” amb Dani Rovira i Clara Lago com a protagonistes. La plaça està rodejada de bonics edificis de pedra amb porxos que ofereixen ombra a varies terrasses de bars com “El Roure Blanch” i “Ca l’Arcadi”, que surt en la pel·lícula i on pots gaudir d’un bon esmorzar o picar alguna cosa abans de menjar.

Plaça Jaume I de Monells

La última aturada de la ruta per Monells és en l’Església de Sant Genís, situada fora del centre històric, en el barri de la Riera. Aquest edifici religiós, que barreja l’estil gòtic i barroc, té el seu origen en el segle XI i en la seva gran nau interior destaca la clau de volta de la capçalera, on apareix un xai esculpit.

Església de Sant Genís, un dels llocs a veure a Monells
I per finalitzar, adjuntarem la totalitat de les atraccions explicades mitjançant un mapa de google maps:

Categories
EIVISSA

Un dia perfecte a Eivissa

Malgrat les seves reduïdes dimensions, Eivissa amaga multitud de tresors i llocs que valen moltíssim la pena conèixer. Lo ideal seria poder gaudir d’una estada d’almenys tres dies a l’illa, però encara que tant sols disposis d’un sol dia per visitar Eivissa, hi ha moltes coses que hi pots fer. Aquí et proposem algunes idees per aprofitar la teva estança al màxim amb aquest possible itinerari per Eivissa en un dia perfecte.

Abans de res, és important que lloguis un cotxe o una moto per els teus desplaçaments, a fi d’aprofitar al màxim el temps. Amb la seva extensió, és perfectament factible recórrer en un dia tot el perímetre d’Eivissa, això sí, escull bé les aturades perquè evidentment no podràs visitar cadascuna de les seves quasi 50 cales i platges.

Pot semblar Eivissa una illa o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil escollir entre tanta naturalesa i pobles amb encant.

La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones d’Eivissa i veure-les a fons, sense cap necessitat de voler veure tota l’illa o el màxim d’ella. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.

Es tracta d’una ruta per Eivissa en un sol dia, visitant 5 dels seus millors grans atractius:

A mode introductori, adjuntem el detall de l’escapada amb les atraccions que podem visitar. També incloem solucions alternatives a les proposades:

  1. CIUTAT D’EIVISSA: PORT ESPORTIU + BARRI DE LA MARINA + DALT VILA
  2. PARC NATURAL DE SES SALINES: PLATJA DE SES SALINES + TORRE DE SES PORTES + PLATJA DES CAVALLET
  3. POBLE RURAL EIVISSENC: STA. EULÀLIA DEL RIU o ST. CARLES DE PERALTA o STA. GERTRUDIS DE FRUITERA o ST. JOSEP DE SA TALAIA o ST. AGUSTÍ DES VEDRÀ
  4. RUTA CALES DE ST. ANTONI DE PORTMANY: PUNTA GALERA + CALA SALADA + CALA SALADETA
  5. RUTA CALES DE ST. JOSEP DE SA TALAIA I POSTA DE SOL FINAL A ES VEDRÀ: CALA BASSA + TORRE D’EN ROVIRA + PLATGES DE COMTE + CALA CODOLAR + CALA TARIDA + CALA MOLÍ + CALA VEDELLA + CALA CARBÓ + CALA D’HORT + TORRE DES SAVINAR + MIRADOR DES VEDRÀ. DE CAMÍ A L’AEROPORT, PASSAR PER ES CUBELLS
  1. CIUTAT D’EIVISSA: PORT ESPORTIU + BARRI DE LA MARINA + DALT VILA
Vistes del Port Esportiu, el Barri de la Marina i el casc antic emmurallat de Dalt Vila

Un cop trepitgem terra a l’aeroport d’Eivissa, anirem a buscar el nostre cotxe de lloguer, el qual serà un cotxe molt econòmic i petit. Tant la casa “Rentalcars”(Alquiler De Coches Baratos Ibiza Aeropuerto – Rentalcars.com) com la casa “Ibiza Go Car”(Alquiler de coches en Ibiza al mejor precio – IBIZAGOCAR ) ens faran unes bones ofertes per llogar un cotxe en 1 sol dia. En aquest cas, ens quedarem amb una oferta irrefusable per un Fiat 500.

Ens desplaçarem fins a la ciutat d’Eivissa i anirem a aparcar a la zona del port. Aparcarem al Parking Es Pratet i anirem a peu fins al Port Esportiu. En aquest no només trobarem centenars de iots traient el cap en les càlides aigües del Mediterrani, sinó una àmplia oferta de restaurants, botigues exclusives, bars moderns i hotels de primer nivell. En el carrer Andanes tens a la teva disposició nombrosos bars i restaurants en els que assaborir tranquil·lament un cafè mentres t’acaronen els primers rajos de sol. Com podràs comprovar, Eivissa és un lloc de diversió per a rics i famosos en el que s’ha de gaudir del moment sense presses.

Fet el cafè, comença a donar un passeig en direcció al Far d’Eivissa. En ple recorregut trobaràs un mirador molt bonic on podràs obtenir les fotografies potser més espectaculars del matí. Des d’allí, podràs divisar i fotografiar la ciutat emmurallada de Dalt Vila. Sens dubte, les fotos que aconsegueixis enmig d’aquest ambient son les  millors del teu recorregut.

Vistes des del Port Esportiu, cap al Barri de la Marina i el casc antic emmurallat de Dalt Vila

Seguidament, pots dirigir-te cap als carrerons que estan enfront del far per a poder arribar al Barri de la Marina. Recorrent aquests carrerons, podràs arribar fins al Portal de Ses Taules, on també podràs gaudir de boniques vistes. Posteriorment, podràs pujar i conèixer els raconets de Dalt Vila (centre històric).

L’accés al casc històric per el Portal de Ses Taules

El centre històric es troba rodejat de muralles centenàries a través dels seus 7 baluards, el qual el dota d’un encant molt especial. En el seu interior hi trobarem des de construccions típiques fins a varis museus que ens expliquen al detall gran part de la història de la ciutat. Els seus carrers han albergat diferents civilitzacions, des dels fenicis, que fundaren la ciutat en el 654a.C., passant per cartaginesos, romans, àrabs, etc… Totes aquestes empremtes es veuen reflectides en les diferents rutes que ofereix el seu casc antic.

Durant el nostre tour es pot visitar el Museu Puguet, l’entrada del qual és gratuïta (la majoria de museus que hi trobarem son gratuïts). Dins, en la seva pinacoteca, es retraten els costums i els paisatges més representatius de l’illa, pintats per Narcís Puguet Riquet i el seu pare Narcís Puguet Viñas. Només per l’edifici val la pena visitar-lo, ja que és una casona noble típica de Dalt Vila amb un pati interior preciós.

Potser lo millor és passejar pel seu laberint de carrers fins a arribar a la Catedral de Santa Maria, iniciada en el segle XIV, on podem gaudir d’unes magnífiques vistes de la ciutat i del seu port. És el punt més alt de la ciutat i aturada obligatòria.

Catedral de Santa Maria

Una altra visita que recomanem és veure la Necròpolis púnica i el Museu monogràfic Puig des Molins, l’entrada del qual és gratuïta. Aquesta visita ens permetrà conèixer millor els orígens de la ciutat. És la necròpolis més extensa i millor conservada de tot el món.

Quan baixem d’aquesta ciutadella, pots disposar de temps per a descansar i reposar les forces. Per això, ho podràs fer en el Passeig Vara de Rey o en la Plaça del Parc. Ambdós espais son molt populars i un lloc de trobada tant per els locals com pels turistes.

Passeig Vara de Rey, epicentre de la ciutat, amb els comerços, mercats i restaurants més emblemàtics de la ciutat

2. PARC NATURAL DE SES SALINES: PLATJA DE SES SALINES + TORRE DE SES PORTES + PLATJA DES CAVALLET

Parc Natural de Ses Salines, al sud de l’illa

Per continuar amb la nostra ruta del dia, anirem a buscar el cotxe i posarem rumb a la zona sud-est de l’illa i fins al Parc Natural de Ses Salines, en direcció Sant Jordi de Ses Salines. A poc més de deu minuts ens plantarem en una de les platges més famoses de l’illa (Ses Salines). Només recórrer aquesta platja fins al final et semblarà el millor dels plans sobretot pel bell entorn que la rodeja.

Platja de Ses Salines

Relaxa’t i gaudeix de les seves precioses aigües, i si et ve de gust donar-li un toc cultural al teu matí o migdia, apropa’t a visitar la “Fundación La Nave Salinas”, un imponent espai cultural amb entrada gratuïta.

Després ens dirigirem a peu a la torre de defensa de Ses Portes. Es tracta d’una de les set talaies que protegien l’illa de l’atac dels pirates. El camí des de la platja, t’ocuparà menys de 2 kilòmetres (es tarda uns 20 minuts el realitzar-lo), i pel camí podràs gaudir d’un paisatge únic i ple de curioses formacions rocoses entre les que hi trobaràs petites cales i piscines naturals.

Torre de Ses Portes

La Torre de ses Portes és equidistant entre les platges de Ses Salines i Es Cavallet (on anirem després), en ple Parc Natural. Destaca per la seva elevada alçada i consta de dues plantes, comunicades per una escala de cargol. Fou edificada en el 1749, aprofitant l’estructura d’un altre antic refugi de vigilància del segle XVII. Es tracta d’una de les primeres que s’habilitaren a l’illa i, junt amb la ubicada en l’illot de S’Espalmador, protegia els estanys de les salines així com el pas de Es Freus, rumb a Formentera, ja que el foc creuat d’ambdues impedia l’avanç de qualsevol embarcació enemiga.

Al peu de la torre hi ha unes poques casetes varador, en un racó costaner idíl·lic on l’aigua agafa un intens color turquesa. El passeig cap a la torre i d’aquí a la platja de Es Cavallet, és un dels més atractius que es poden realitzar per el Parc Natural.

Platja de Es Cavallet

Com hem dit, continuarem amb el passeig fins a la platja de Es Cavallet, la qual té un ambient molt agradable i el seu estil és nudista. Visitar aquesta platja és especial sobretot si ho fas a l’estiu ja que et pots prendre un bany.

Adjuntem un mapa de google maps amb el recorregut en cotxe fins en aquest punt, on veuràs la ubicació exacta dels aparcaments:

3. POBLE RURAL EIVISSENC: STA. EULÀLIA DEL RIU o ST. CARLES DE PERALTA o STA. GERTRUDIS DE FRUITERA o ST. JOSEP DE SA TALAIA o ST. AGUSTÍ DES VEDRÀ

Imatge típica de poblet eivissenc

El següent pas de la ruta, serà visitar un poble típic de l’Eivissa rural. Si anem bé de temps, estarem sobre el migdia i podem aprofitar per dinar-hi. En aquest apartat us proposem els nostres millors 5 pobles de l’Eivissa rural, i vosaltres, en funció del temps que disposeu, ho podreu gestionar si veure’n 1 o 2, etc…

El primer poble que us proposem és Santa Eulàlia del Riu: aquest és un dels municipis més tranquils i millor cuidats de l’illa, i una vegada estiguis allí podràs apropar-te a Es Puig de Missa, una de les esglésies més importants del municipi i que sens dubte val la pena visitar per la seva gran bellesa. Des d’allí tindràs la millor panoràmica de Santa Eulàlia.

Es Puig de Missa, petit nucli urbà i conjunt arquitectònic que conta amb una església del segle XVI en el punt més elevat del monticle de 52 metres d’alçada

A Santa Eulàlia també hi trobaràs els mercats ambulants hippies més famosos de l’illa: el de Punta Arabí i el de Les Dalias. El primer es realitza durant els dimecres i es troba a la urbanització de Es Canar, a uns 5,8 kilòmetres seguint la costa cap al nord-est. El segon, porta celebrant-se des de 1954 a les afores del poble veí de Sant Carles de Peralta: joies, roba, art, sabons, artesania,… En les seves parades hi trobaràs tot lo què imaginis i el seu horari és durant els dissabtes (aproximadament de les 10h a les 20h).

Mercat ambulant de les Dalias

I anem pel segon poble que proposem: Sant Carles de Peralta, proper a Santa Eulàlia del Riu, i com hem vist, als seus afores es porta a terme durant els dissabtes, un dels mercats ambulants més famosos de l’illa.

A Sant Carles et trobaràs amb una localitat plena d’encant en la que podràs gaudir de l’arquitectura tradicional de l’illa, caminant pels carrers d’aquesta bonica vil·la eivissenca. És un poble pintoresc i ple d’encant, en el que podràs trobar botigues, bars i restaurants perfectes per gaudir de les millors tapes, i acompanyar-les d’un bon vi i tot a preus assequibles. Tampoc t’oblidis de provar els famosos licors d’herbes eivissenques típiques de la zona en el famós Bar Anita (o Ca n’Anneta), un dels principals punts de trobada d’aquest poble.

Bar Anita, a Sant Carles de Peralta

El tercer poble proposat és Santa Gertrudis de Fruitera, i està ubicat a 12 kilòmetres a l’oest de Santa Eulàlia. Es troba pràcticament en el centre geogràfic de l’illa d’Eivissa. És un dels pobles més bonics d’Eivissa, i té una plaça central (plaça de l’església) que és una meravella. En ella s’hi troba el “Bar Costa”, famós per servir els millors entrepans de l’illa.

Plaça de l’Església de Santa Gertrudis

Santa Gertrudis és un petit poble de casetes blanques on el seu centre el formen un creuament de carrers de vianants junt a l’església, plens de diferents bars i restaurants. I és que aquí s’hi troben alguns dels bars amb més solera de l’illa, on es menja molt bé i a molt bon preu. Aquest poble ha enamorat, amb les seves casetes blanques i el seu entorn típicament mediterrani, a molts estrangers sobretot europeus. Aquests han aportat un cert aire bohemi a la localitat.

I anem pel quart: Sant Josep de sa Talaia. És un d’aquests poblets blancs eivissencs especialment admirats pel públic turista i un dels més bonics de l’illa, per això l’hem triat. En ell també hi trobaràs una exquisida proposta gastronòmica, de la que podràs gaudir en els seus meravellosos restaurants. Si a més t’agrada el senderisme i les bones panoràmiques, llavors no dubtis en fer alguna de les entretingudes rutes que trobaràs en aquesta localitat com la que va fins a la cima de Sa Talaia, la cima més alta de tota l’illa d’Eivissa (487 metres sobre el nivell del mar). Des d’allí podràs gaudir d’una bonica vista panoràmica de tota la localitat. Es tracta d’una ruta senderista d’anar i tornar de 6,10 kilòmetres, un desnivell de 269 metres i una dificultat fàcil, per tant, apte per a quasi tothom. Adjuntem l’enllaç amb el wikiloc: Wikiloc | Ruta Sa Talaia desde San José

Vistes des de la cima de Sa Talaia, prop del poble de Sant Josep

Després de la caminada, no hi haurà res millor que apropar-nos a conèixer el poble de Sant Josep. No dubtis a realitzar un passeig pels seus carrers, iniciant-lo per exemple, junt a l’església Parroquial de Sant Josep de Sa Talaia.

Església de Sant Josep de sa Talaia

I finalment, el cinquè dels pobles proposats: Sant Agustí des Vedrà. Un altre poblet amb les casetes blanques típicament eivissenc. Un dels llocs més bonics del poble és la seva església, la qual et conquerirà tant bon punt la vegis. Vagis a l’època que hi vagis, pots parat a menjar al Bar Can Berri. I si hi vas a l’estiu, podràs menjar a Can Berri Vell, ideal per a menjar en parella.

Vistes de l’església de Sant Agustí des Vedrà des de Can Berri Vell

I ja hem anomenat i exposat els cinc pobles. Tots cinc son bones opcions per visitar. No hi ha un més que un altre, ni l’ordre exposat significa res. Els trobareu en la ubicació del mapa final de google maps on indicarem les atraccions.

4. RUTA CALES DE ST. ANTONI DE PORTMANY: PUNTA GALERA + CALA SALADA + CALA SALADETA

Badia de Cala Salada, famosa per les seves cristallines aigües de color blau

Visitat algun dels pobles (o més d’un) de l’anterior apartat, ens disposarem a realitzar una petita ruta per cales i platges del municipi de Sant Antoni de Portmany. Concretament, n’hem seleccionat a tres: Punta Galera, Cala Salada i Cala Saladeta. Les tres es troben molt a prop entre elles, i per situació geogràfica així com per l’accessibilitat que tenen amb vehicle privat, hem proposat aquest itinerari. Durant els mesos d’estiu, però, hi ha una variació en l’accessibilitat de Cala Salada i Cala Saladeta, que ja explicarem.

Primer de tot ens dirigirem al Complex Esportiu Can Coix, el qual es troba a les afores (part nord) de Sant Antoni, arribant per la carretera PM-812. Aquest complex esportiu ens farà de camp base per a realitzar aquesta ruta de les tres cales. Des d’ell sortirem per un camí mal asfaltat en direcció nord-oest que ens durà a les immediacions de la Punta Galera (on també s’hi troba la Cala de sa Galera). El camí porta el nom de Camí de Sa Galera. L’últim kilòmetre del camí és camí de carro sense asfaltar. Aparcarem en el mateix camí, en algun voral on no molestem.

Emplaçament de Punta Galera

Punta Galera, en l’entorn de Cala Salada, composa un dels paisatges més sorprenents de la costa eivissenca. Es tracta d’un tram de roca llisa, que en alguns moments inclús forma terrasses planes a varis nivells, on els banyistes estenen les seves tovalloles. Racó nudista per excel·lència, sempre ha estat un paratge poc freqüentat, encara que cada vegada atrau a més joves, seduïts per la quietud i la bellesa del pintoresc paisatge. Tot i així, la inexistència de “xiringuitos”, la falta de sorra i la nul·la senyalització impedeixen que el lloc es massifiqui.

Emplaçament de Punta Galera

El terreny rocós no és un problema a l’hora de ficar-se a l’aigua, ja que la profunditat supera els dos metres i mig pràcticament en tota la riba, amb l’excepció d’algunes roques submergides més altes que faciliten la sortida del mar. És, sens dubte, un lloc especial, tranquil, on el silenci es respecta quasi com a una biblioteca, i digne d’ésser visitat. No us sorprengueu si us trobeu a un grup de gent practicant ioga o shiatsu.

Visitada la punta, desfarem el camí amb el cotxe fins al Complex de Can Coix, on agafarem la carretera PM-812 en direcció a Santa Agnès, i després de recórrer 600 metres agafarem el desviament cap a l’esquerra pel camí de Cala Salada, el qual és un camí ben asfaltat. Farem uns 1,5 kilòmetres fins que el camí arriba a l’aparcament habilitat de la platja.

Rodejada per un entorn verd tot just urbanitzat, Cala Salada és una de les cales millor valorades i més visitades de l’illa, i està considerada una de les millors platges d’Eivissa.

Cala Salada i entorns

Cala Salada i Cala Saladeta, la seva veïna, sorgeixen d’acollidors entrants que formen dos agradables cales de sorra daurada i aigües cristal·lines que reflecteixen colors blavosos per crear un paisatge de somni.

Cala Salada sol estar plena de gent, però després de recórrer un sinuós camí a través del penya-segat rocós de la riba arribarem fins a Cala Saladeta, una platja de bellesa similar, però una mica més tranquil·la.

Tot i que per arribar des d’una platja fins l’altra, els més valents escullen un camí bastant complicat en el que pràcticament s’escala a través de les roques, en la part superior hi trobareu un camí més còmode.

Cala Saladeta

A l’estiu, però, l’accés a les dues cales està restringit. Només s’hi pot arribar a través de dos mitjans:

  • En vaixell: Des del Port de Sant Antoni de Portmany, amb una durada de trajecte de 25 minuts i un preu de 5€ per persona
  • En autobús: Des de l’estació d’autobusos de Sant Antoni de Portmany, passant per el Complex Esportiu de Can Coix (on hi podem deixar el cotxe) a mig camí. Surten busos cada 15 minuts (de les 9:30h a les 20:30h), i el preu del viatge és de 1,9€ per persona.

A l’estiu, doncs, en funció de com anem de temps durant el dia, haurem de preveure aquesta restricció a les dues cales.

Adjuntem un mapa de google maps amb la ubicació del Complex esportiu Can Coix i la ubicació i aparcament de les corresponents cales explicades:

5. RUTA CALES DE ST. JOSEP DE SA TALAIA I POSTA DE SOL FINAL A ES VEDRÀ: CALA BASSA + TORRE D’EN ROVIRA + PLATGES DE COMTE + CALA CODOLAR + CALA TARIDA + CALA MOLÍ + CALA VEDELLA + CALA CARBÓ + CALA D’HORT + TORRE DES SAVINAR + MIRADOR DES VEDRÀ. DE CAMÍ A L’AEROPORT, PASSAR PER ES CUBELLS

Posta de sol des de l’illot des Vedrà

Finalitzada la ruta a les cales i platges del municipi de Sant Antoni de Portmany, ens disposarem a realitzar una nova ruta a les millors cales i platges del municipi de Sant Josep de sa Talaia, moltes de les quals també formen part de la selecció de les millors cales i platges d’Eivissa. La ruta presenta una seqüència de cales i platges que només vol ésser indicativa, ja que la seva realització dependrà de molts factors. Dins de la descripció que farem de cadascuna ja indicarem la seva importància en relació amb les altres per així tenir dades perquè pugueu veure quines cales o platges descartaríeu a l’hora d’executar la ruta. La ruta és seqüencial, és a dir, començarà per el nord de la costa del municipi, anirà baixant i acabarà al sud, als voltants de l’illot d’Es Vedrà, on es pretén gaudir d’una posta de sol final com a mode d’acomiadament del dia a Eivissa.

Així doncs, començarem per la primera de les cales, Cala Bassa, ubicada a 6,8 kilòmetres del nucli de Sant Agustí des Vedrà. A la cala s’hi arriba per carretera i té un aparcament proper, o sigui que l’accessibilitat, en principi, és bona.

Cala Bassa

El seu nom fa al·lusió a un petit estany a l’entrada de la platja. Rodejada de pinedes, amb sorra fina, aigua cristal·lina i en calma, és una de les millors opcions per gaudir d’un gran dia.

Visitada cala Bassa, ens acostarem a una de les Torres de Vigilància de l’illa, la Torre d’en Rovira. L’accés a la torre és per un camí de carro de terra i pedres, que es va complicant a mida que ens anem acostant. L’últim kilòmetre del camí a la torre és un corriol de bosc. En total, hi ha uns 2 kilòmetres des de Cala Bassa, per tant, preveiem realitzar-los a peu si ens ve de gust i tenim temps.

Torre d’en Rovira

La Torre s’ubica entre les platges de Cala Bassa i Platges d’en Comte, i té el nom de la punta en la que està situada, encara que també és coneguda com Torre de Comte.

Per arribar a aquesta torre hi ha la mateixa distància des d’una platja que de l’altra (al voltant d’uns 20 minuts). La torre s’ubica en un dels punts més bells de la costa eivissenca, amb una panoràmica dels illots de Sa Conillera, s’Illa d’es Bosc, s’Espartar i ses Bledes. A més, també es pot observar tota la badia de Portmany, tancada en l’altre extrem per el Cap Nonó.

La torre, construïda en 1763, és de major mida que altres edificacions similars de l’illa. La torre actualment és de propietat privada i, malgrat de que fou habilitada com a habitatge, conserva un aspecte pràcticament invariable a l’original.

El següent pas de la ruta son les Platges de Comte, a les quals s’hi arriba per carretera asfaltada i hi ha un aparcament habilitat. Hi anirem des de Cala Bassa, havent-hi uns 8 kilòmetres ja que ens hem d’endinsar cap a l’interior per anar a buscar la carretera que hi porta.

Platges de Comte, durant els mesos d’estiu

És una de les platges més boniques d’Eivissa, amb un horitzó esquitxat d’illots i una posta de sol inoblidable, també. Es tracta d’una successió de cales de sorra blanca i gruixuda, de 600 metres de longitud i 30 metres d’amplada. Estan banyades per aigües de color turquesa. Sol estar bastant freqüentada, encara que la seva visita és indispensable, ja que està considerada com a una de les 10 platges més boniques del món, segons diversos rankings d’internautes i revistes de viatges.

Conta amb hamaques i para-sols, lloguer de patins i varis restaurants en els promontoris rocosos que separen unes caletes d’altres.

El crepuscle de Platges de Comte és un dels més bells que poden contemplar-se a l’illa

I de la famosíssima Platges de Comte ens n’anirem a la més desconeguda Cala Codolar, la qual està ubicada a 3,4 kilòmetres de l’altra. L’últim 1,5km de l’accés és per camí de carro. És una platja molt acollidora.

Cala Codolar

És una petita i coqueta caleta de sorra i pedres, situada al final d’un camí rural i lliure d’aglomeracions. Està situada als peus d’una zona residencial sobre un penya-segat, però sense cap edifici en ambdós cantons. Com que està situada al final d’un camí de terra, veuràs que aquesta platja no està tant transitada com la resta de les cales més conegudes de la part occidental. El seu accés principal, com hem dit, és a través d’un camí de terra i no és accessible per mar, així que mai es veu massificada.

Cala Codolar segueix sent una platja única; una caleta reduïda amb un ambient molt relaxat, preferida principalment per gent local. Per les tardes es pot gaudir dels colors de la posta de sol, pels quals és famosa Eivissa, en un entorn de pau absolut, ja sigui gaudint de les vistes amb un còctel del bar o amb la teva nevera plena de beguda fresca.

Coneguda la cala, ens n’anirem a trobar la següent del recorregut, Cala Tarida. Ubicada a 2,3 kilòmetres de Cala Codolar. S’hi arriba amb cotxe ja que es troba en una urbanització.

Cala Tarida, amb el color espectacular de les seves aigües

És una llarga extensió de sorra blanca protegida per turons, Cala Tarida conta amb un fotimer de serveis i és especialment interessant per a les famílies.

És una badia protegida en la petita localitat turística de Cala Tarida amb la platja més llarga i ampla de la part oest de l’illa i amb excel·lent sorra blanca i fina. Les seves aigües netes i cristal·lines que cobreixen un fons marí sorrenc son poc profundes en la part de la dreta i més profundes i rocoses en l’esquerra. El mar aquí té un color veritablement magnífic; blau turquesa i verd esmeralda.

Darrera de la platja s’aixequen turons urbanitzats amb criteri i l’hotel club de vacances queda just al darrera. Cala Tarida és per descomptat una platja molt popular i orientada a les famílies. També hi ha botigues de souvenirs a on comprar joguines inflables, equips d’esnòrquel i pilotes de platja si lo teu no és torrar-te al sol. Si el què busques és un espai solitari hi ha algunes caletes ocultes al nord de la platja i varies roques amb formes interessants a les que hi pots arribar nedant.

Diguem que pel nostre gust, lo millor que té Cala Tarida és el color de les seves aigües, ja que com que està mig urbanitzada no la trobem tant maca com les altres.

I seguim la ruta, ara cap a Cala Molí. També és molt accessible, ja que la carretera asfaltada hi arriba, a 2,9km al sud de Cala Tarida.

Cala Molí

Petit i encantador racó de costa, al que s’accedeix per una serpentejant carretera molt pròxima a Cala Tarida. En un lloc especialment indicat per a famílies i persones que busquen tranquil·litat. Està rodejat per un paisatge de pins i coníferes, i té un xiringuito amb piscina i els penya-segats pròxims ofereixen magnífiques vistes de tota la costa sud de l’illa.

És recomanable portar un calçat adequat per entrar a l’aigua, si no es té la costum de banyar-se en fons de roques i graves. A uns metres de la riba, ja apareix la sorra.

I seguirem la ruta de cales aquest cop cap a Cala Vedella, que està a 4,7 kilòmetres al sud de Cala Molí. És una cala que també està mig urbanitzada. Les aigües de Cala Vedella son especialment clares i transparents, i és en aquesta badia on es creen autèntiques piscines naturals. Conta amb bastants serveis, restaurants i botigues en el seu voltant ja que és una zona familiar bastant freqüentada per turistes i eivissencs en busca de tranquil·litat i estar en contacte amb la naturalesa.

Cala Vedella

Al tenir fàcil accés i bons serveis sol ésser una platja bastant concorreguda en temporada alta. Una cosa que farem a Cala Vedella serà acostar-nos a un mirador de tota la badia, que es troba a 500 metres de la sorra, al carrer de Sa Torrassa, a la riba nord de la badia, on s’obtenen unes grans vistes dels entorns.

Vistes des del mirador de cala Vedella

I de Cala Vedella ens desplaçarem fins a Cala Carbó, a 3,7 kilòmetres al sud de la primera. S’hi arriba també per carretera asfaltada, i està habilitat un aparcament a prop de la cala, a uns 200 metres de la sorra. Cala Carbó és una de les platges més petites i apartades d’Eivissa. És una caleta de sorra fina envoltada de turons plens de pins. La platja és una combinació de sorra i còdols que baixa gradualment fins a tocar amb l’aigua clara. Les roques que sorgeixen a partir de la sorra son òptimes perquè els nens hi pugin a sobre, mentres que pescar des del petit moll és una activitat més relaxada. Els vaixells privats tenen accés a bons amarradors.

Cala Carbó

Hi ha dos restaurants populars que ofereixen bon menjar, especialitzats en paelles i mariscs. Com hem vist, es tracta d’una petita i bonica cala.

I finalment, posarem rumb a l’última cala que volem visitar, però no així a l’última atracció. Aquesta última cala és Cala d’Hort. Per accedir-hi des de Cala Carbó, haurem de fer un recorregut circular d’uns 5,7 kilòmetres, que ens portaran a l’accés asfaltat a la cala. La nostra intenció és que puguis triar per gaudir d’un capvespre completament bonic. Que puguis triar entre aquest emplaçament de la cala i les dues atraccions que ens falten, tenint en comú totes tres atraccions, les vistes que es tenen a l’illot d’Es Vedrà.

En aquesta platja (Cala d’Hort), la presència de l’illot de Es Vedrà l’ha fet molt famosa. Des d’allí, la posta de sol es converteix en un veritable espectacle. Per gaudir millor el moment pots anar cap al mirador de dalt la platja, el qual es troba just abans de la mateixa.

Cala d’Hort amb l’illot des Vedrà al mig

El mirador de la platja està ubicat en unes plataformes naturals on a l’estiu s’hi habilita més superfície d’aparcament pels cotxes que volen arribar a Cala d’Hort. A mesura que ens anem acostant al moment de la posta de sol, les carenes dels penya-segats es van omplint de gent que no vol perdre’s aquest moment tant intens.

Vista des de la plataforma del mirador de la cala, on s’hi ubica superfície d’aparcaments de cotxes durant l’estiu

La Cala d’Hort està situada entre Cala Truja i Cap Blanc. Des de la seva costa es divisa el penyal emergent “Escull” de Cala d’Hort i els illots agrestes, bonics i enigmàtics de Es Vedrà (amb una alçada màxima de 382 metres) i es Vedranell (amb una cota màxima de 128 metres d’altitud) i de Sa Galera.

Aquest entrant de mar en forma de “uve” es caracteritza per tenir unes grans dimensions, un litoral irregular, agrest i abrupte, penya-segats alts que la rodegen, poblats per pins i muntanya baixa, un talús de sorra i de gra mig, una presència de vents fluixos, una pendent suau (a 35 metres de la riba es troba una fondària de metre i mig), així com unes aigües cristal·lines sobre un fons sorrenc que conviden a la pràctica del busseig. Aquesta cala posseeix unes condicions marines i subaqüàtiques aptes per a fondejar embarcacions. Aquest fet provoca que sigui un bon lloc per a resguardar-se de les corrents eòliques de l’est.

Si encara disposem de temps abans de la posta de sol, serà qüestió d’anar a provar els altres dos emplaçaments que ens falten per visitar. Un d’ells, és una torre de vigilància ubicada en un lloc increïble, és la Torre des Savinar. Per arribar-hi ens aproparem amb el cotxe fins a un altre aparcament habilitat a la mateixa carretera local PMV-803-1. Es troba a uns 1,7 kilòmetres de Cala d’Hort, i s’anomena “Mirador Car Park”(aparcament del mirador), ja que comparteix aparcament amb la última atracció que ens quedaria, el Mirador des Vedrà. Per tant, Mirador des Vedrà i Torre des Savinar comparteixen aparcament. El camí que porta a la torre és d’uns 1,5 kilòmetres per corriols de bosc i el tram final per camins autèntics de cabres. Es tarda entre 20 minuts i mitja hora per arribar a la torre, això cal tenir-ho en compte.

Panoràmica impressionant des de la Torre des Savinar amb els illots de Es Vedrà

La Torre des Savinar, també coneguda com a Torre del Pirata o Torre des Cap des Jueu, s’erigeix, en opinió de molts eivissencs, en el lloc més bell de l’illa. Es troba en l’interior de la Reserva Natural de Cala d’Hort, penjada sobre un penya-segat, enfront als illots de Es Vedrà i Es Vedranell. Es va acabar de construir en el 1756 i, encara que es va projectar com a torre artillera, mai va arribar a albergar canons, limitant-se a servir com a talaia de vigilància.

La de Es Savinar, és la única torre que conserva la seva porta original en l’entrada superior, accessible a través d’una rampa. El sobrenom de Torre del Pirata el va rebre de l’escriptor Vicente Blasco Ibáñez en la seva novel·la “Los muertos mandan”. El protagonista de la novel·la, Jaime Febrer vivia en aquesta torre, que actualment és propietat d’una família de Sant Josep.

Si veieu que no podeu arribar a les immediacions de la torre, heu de saber que des del mateix aparcament d’on hem estacionat el vehicle, hi ha un camí força arreglat que ens portarà al mirador des Vedrà, una alternativa per la gent que no pugui arribar fins a la torre.

Un dia d’estiu al Mirador des Vedrà

El mirador és un dels llocs més especials i màgics de l’illa. Es té una gran panoràmica dels illots des Vedrà. I es troba més o menys a uns 200 o 300 metres en línia recta de la Torre des Savinar. El camí que hi porta des de l’aparcament té una longitud d’1 kilòmetre aproximadament amb un desnivell més o menys pla. Per tant, ens serà molt més senzill arribar al Mirador que a la Torre. També, si anem amb temps, vistes les tres atraccions que miren als illots des Vedrà, podrem escollir amb quina ens quedem a l’hora de veure la posta de sol. Això, però, seria la repera amb la ruta completa que hem anat descrivint. També ho podem escollir en funció de com estigui el tema de les aglomeracions de gent. En principi, el lloc menys poblat serà la Torre des Savinar, això també ho hem de tenir clar, producte de la seva accessibilitat (més difícil) que els altres dos llocs.

En fi, triarem un emplaçament entre els tres que hem anunciat, per veure la posta de sol, i serà un moment magnífic i màgic que ens quedarà gravat a la retina per molt de temps. Serà la última imatge de postal que tindrem de la nostra estada d’1 dia a Eivissa.
Posta de sol des des Vedrà

Quan el sol s’hagi post, serà el moment que tindrem consciència que el nostre dia a Eivissa està arribant a la seva fi, i anirem a buscar el cotxe per arribar-nos a l’aeroport d’Eivissa. Inicialment seguirem la carretera local PMV-803-1, la qual seguirem, però amb una petita variació, just a l’inici o gairebé a l’inici. La nostra intenció és passar-nos un moment pel poble de Es Cubells abans de continuar la marxa fins a l’aeroport. De l’aparcament del Mirador des Vedrà fins al poble de Santa Maria des Cubells hi ha uns 5,1 kilòmetres (uns 8 minuts amb cotxe). Arribarem a Es Cubells, el poble del qual està ubicat just sobre el caire d’un penya-segat, el qual ofereix unes vistes privilegiades del seu emplaçament i del mar. Al costat de l’església de Santa Maria des Cubells hi ha habilitat un mirador. No cal dir que les vistes son per caure de cul. Serà el nostre comiat a Eivissa, o el nostre missatge de “ens tornarem a veure aviat” a l’illa.

Poble de Es Cubells, ubicat sobre un penya-segat, amb unes grans vistes del mar

Només ens quedarà continuar la nostra ruta cap a l’aeroport de l’illa. Aproximadament ens quedaran 13,7 kilòmetres (uns 23 minuts amb cotxe). Un cop a l’aeroport, anirem a tornar el cotxe de lloguer i anirem a agafar el nostre vol cap a Barcelona. L’aventura d’1 dia ha arribat a la nostra fi, i segur que ha valgut molt la pena.

Adjuntem aquesta última ruta de cales i platges amb un mapa de google maps (des de Cala Bassa fins a l’aeroport d’Eivissa).

I abans d’acomiadar-nos, us deixo el mapa principal amb el marcatge de tots els llocs i atractius que pots visitar en aquest dia a Eivissa (tots els que hem descrit):

I fins aquí ha arribat la nostra escapadeta a Eivissa. Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.

Salut, i ens veiem de ruta…

Categories
MONTENEGRO

16. ANNEXE: ESCAPADA A DUBROVNIK (CROÀCIA)

Donarem la possibilitat d’allargar un dia més les vacances a Montenegro, però per anar fins a Croàcia, concretament per visitar la ciutat de Dubrovnik, la perla de l’Adriàtic. La nit del dia 15 en comptes de passar-nos-la a Kotor, ens la passarem a Dubrovnik, juntament amb la del dia 16. Així disposarem d’un dia sencer per visitar la ciutat de Dubrovnik. De Kotor a Dubrovnik hi ha 91,3 kilòmetres (1 hora i 47 minuts amb cotxe, i creuant una frontera). També hem de tenir en compte de canviar euros per la moneda utilitzada a Croàcia, les Kunes (més o menys 1 kuna és igual a 0,13 euros).
Dubrovnik

“La llibertat no es ven ni per tots els tresors del món” (Inscripció sobre la porta de la fortalesa Lovrijenac. Un dels imprescindibles que veure a Dubrovnik)

Muralles de Dubrovnik

Hi havia una vegada una ciutat de llum i pedra. Anomenada pels romans Ragusa, fou una petita i pròspera República independent en l’Adriàtic que va competir en poder amb Venècia. En la seva llarga història, la vetusta Dubrovnik ha sofert atacs i terratrèmols, encara que res com aquell matí de desembre de 1991, quan més de 2000 bombes varen caure sobre les teulades, destrossant murs i palaus durant la terrible guerra de Yugoslavia. Encara avui les empremtes de l’esdeveniment son visibles en el casc antic. Tanmateix, la ciutat de llum i pedra brilla de nou gràcies a l’amor dels seus habitants, que han retornat la bellesa a la seva vella joia emmurallada. Véns a descobrir-la?

Teulades de Dubrovnik

Resulta impossible no enamorar-se de Dubrovnik. Malgrat l’excessiva invasió de turistes que ha sofert en els últims anys – en part gràcies o per culpa d’haver estat un dels principals escenaris de Joc de Trons – la seva façana de port antic trasllada només creuar la muralla a una altra època. Caminar els seus carrers deserts just abans de clarejar, amb el queixat de les gavines i les vistes a la vertical muntanya en la que s’encaixona és com trobar-se immersa en un encanteri. Màgia que es trenca – em temo – a allò de les 10 del matí quan desembarquen els creuers i autobusos turístics. Per això recomanem allotjar-se almenys un parell de nits en el centre: quan més es gaudeix aquesta ciutat és a deshores. Dubrovnik serà la nostra última aturada en aquest viatge de 15 dies per Montenegro, i malgrat a la menor tranquil·litat d’altres enclavaments en l’Adriàtic i els preus desorbitats, ens agradarà moltíssim.

El port antic de Dubrovnik

La ciutat més turística de Croàcia disposa d’un gran port en el que atraquen ferris i creuers internacionals, a més d’un transitat aeroport. Nosaltres ens desplacem amb cotxe de lloguer des de Montenegro (haurem de mirar les clàusules a l’hora de firmar el contracte amb l’empresa del cotxe de lloguer). Un viatge bastant ràpid tenint en compte que s’ha de creuar la frontera de Croàcia amb Montenegro. Al cap de dues nits, farem el mateix camí a la inversa i anirem fins a l’aeroport de Podgorica, per agafar el nostre vol cap a Barcelona.

Viatge d’anada fins Dubrovnik (91,2Km en un total de 1h 50min):

Viatge de tornada fins a l’aeroport de Podgorica (158Km en un total de 2h i 49min):

Hem escollit dos allotjaments de la plataforma “booking”, els quals compleixen les prestacions que hem indicat en anteriors apartats en quan a disposició de cuina, aparcament privat, condicions de cancel·lació gratuïta i distància menor a 1km des del centre de la ciutat:
1) Old Harbour City Center Apartment. Adreça: Od Tabakarije 15. DUBROVNIK. Preu: 139,00€/nit (total de 278,00€)
2) Apartments Near Old Town. Adreça: Brgatska 16, Ploce. DUBROVNIK. Preu: 140,00€/nit (total de 280,00€)

Com podeu comprovar, es veu clarament la diferència de preus entre els allotjaments de Montenegro i els de Croàcia, en aquest cas Dubrovnik.

Benvinguda a la petita república marinera que feu ombra en el comerç del Mediterrani a la mateixa Venècia. Les seves massisses muralles, fortificades amb torres i bastions varen defensar la ciutat durant segles d’atacs de pirates i pobles enemics. El seu aspecte regi, esglésies, palaus i convents de pedra clara es varen convertir en el lloc preferit per a un escenari de pel·lícula, recreant la capital dels Set Regnes. Aquesta que quedarà reduïda a cendres per el foc del drac (perdó, spoiler).

Amb un pont de pedra sobre el fossar, l’entrada que dóna accés a la ciutat antiga ja llança una idea de lo que espera portes endins: una urbs de conte. El millor que veure a Dubrovnik comença al traspassar la Porta Pile.

Entrada al casc històric de Dubrovnik

La gran plaça Mikicevica amb la rodona font d’Onofre, del segle XV, son l’eix que vertebra i distribueix als visitants al llarg del casc històric. També des d’aquí es pot pujar les escales per a recórrer les muralles de Dubrovnik. En la plaça s’hi ubiquen l’antic convent de Santa Clara, edifici de 1290 que avui s’utilitza com a teatre 5D, i l’església de Sant Salvador, amb façana renaixentista en estil vèneto-dàlmata. El gran campanar gòtic pertany al convent franciscà l’interior del qual espera varies sorpreses: un museu amb obres d’art sacre, un preciós claustre de capitells romànics i una de les farmàcies més antigues d’Europa, en funcionament des de 1301 fins als nostres dies.

Carrer principal

La millor forma de començar a explorar Dubrovnik és rodejar la muralla per complet, caminant el seu camí de ronda. Des de la part alta de la ciutat fins a la vora del rocós penya-segat que acaba en el mar, es contemplen les seves teulades, el port, les torres de les esglésies i també alguna casa en ruïnes, restes d’aquell nefast bombardeig de la última guerra. Quasi dos kilòmetres de recorregut per unes muralles del segle X. El preu per pujar a la muralla és de 30€ per persona; val la pena, encara que sigui tant car.

Un passeig per la muralla és el millor que fer a Dubrovnik

Una de les moltes torrasses que formen part de la muralla és la Torre Minceta, escenari de Joc de Trons a Dubrovnik. La torre més alta de la ciutat és en la ficció la Casa dels Eterns, on la Khaleesi rescata als seus tres dracs.

Torre Minceta, la Casa dels Eterns en Joc de Trons

Ara ens encaminem a fer un passeig per el casc històric de Dubrovnik. Els peus de nou arran de terra. El centre històric de Dubrovnik és un museu a l’aire lliure per el que perdre’s entre edificis històrics, monuments, palaus, etc… I Botigues temàtiques de Joc de Trons, paradís per a frikis de la sèrie. El carrer Stradun és l’artèria principal de la ciutat, per on encaminar-se per a seguir visitant alguns dels seus llocs imprescindibles.

Carrer Stradun

En la plaça de la Logia es concentrava la vida de la ciutat medieval: aquí s’anunciaven les festes i els edictes, així com s’executaven les sentències. En la plaça s’alça un símbol de Dubrovnik: l’estàtua del paladí Orlando – heroi que va defensar la ciutat en un atac turc segons la llegenda -. A l’esquerra de la plaça, el palau Sponza, un dels principals edificis històrics que veure a Dubrovnik. D’estil venecià, fou construït en el 1312 com a Casa de la Moneda; després fou palau de Duanes. Avui les seves estances atresoren l’arxiu de la ciutat, antiga república independent de Dubrovnik.

Plaça de la Logia, Dubrovnik

Aquest conjunt monumental es completa amb la torre del Rellotge, la logia de les campanes –encarregades d’alertar la població en cas de perill o atac- el palau de la Gran Guardia, i l’església de Sant Blai, en estil barroc venecià. Sense sortir de la plaça de la Logia també podem admirar la façana de l’Ajuntament de Dubrovnik en estil renaixentista (encara que fou construït en el 1863) i el teatre de la ciutat.

Un elegant pòrtic renaixentista dóna la benvinguda al palau dels Regidors, on es reunia el gran Consell, òrgan de govern de la ciutat-república. Passejar per les seves sales i salons nobles és una delícia, encara que el més famós és el bell pati obra d’Onofre de la Cava, amb una esplèndida escala exterior. Les estances del palau avui son seu del Museu de Dubrovnik. En ell es poden admirar pintures i retrats de personatges il·lustres, monedes de la vella Ragusa, així com documents i objectes que formen part de la història de l’antiga república. Una curiositat? Tots els rellotges de palau estan detinguts en una hora concreta: les 5:45h. Moment en que la ciutat fou envaïda per les tropes franceses. El preu per visitar el palau és de 30€ per persona. Ja hem avisat que no resulta una ciutat precisament barata per al turista!

El palau del rector, escenari de Joc de Trons a Dubrovnik (el dels Regidors, amb el seu espectacular pati de regia escala, és en Joc de Trons el palau de Cersei)

Una de les places més acolorides de veure és la plaça de les herbes (el mercat de Dubrovnik), gràcies al mercat de flors, fruites i verdures que s’instal·la cada matí. El seu centre l’ocupa l’estàtua del poeta local Ivan Gundulic, instal·lada a finals del segle XIX.

Mercat de Dubrovnik

D’aquesta plaça en direcció a l’església de Sant Ignasi es localitzen les escales històriques on es va rodar una de les escenes més famoses de Joc de Trons: el passeig de la vergonya de Cersei. Tot un espectacle presenciar els milers de fotografies que es prenen a diari en aquesta escalinata acompanyades de la paraula “Shame”.

Escala del passeig de la vergonya de Cersei a Dubrovnik

La Catedral de Dubrovnik, dedicada a Santa Maria la Major, és el temple religiós més important que veure a Dubrovnik. S’alça sobre les ruïnes d’una catedral més antiga, destruïda per un terratrèmol. La seva magnífica cúpula es va finalitzar en el 1713. El seu interior concentra una extensa col·lecció d’art, des de pintures d’artistes italians, dàlmates i flamencs, el políptic de l’Assumpció de Tiziano i el tresor de la catedral: 200 relicaris antics entre els que destaca el del cap de Sant Blai, treball bizantí en filigrana d’or i esmalt, joia de la orfebreria del segle XII. L’entrada a la catedral és gratuïta, en canvi per accedir al tresor val unes 10 kunes per persona (poc més d’1 euro). Enfront de la catedral s’hi localitza un altre edifici religiós: el palau Episcopal, on es pot accedir a l’antic port de Dubrovnik.   

Catedral de Dubrovnik

El Convent i Museu dels dominics (més art!!!) alberga una excel·lent col·lecció, incloent obres de l’anomenada escola de Ragusa. No ens hem de perdre el bell claustre gòtic, obra del florentí Maso di Bartolomeo en el segle XV. A un costat son visibles els abeuradors per els cavalls que van fer els soldats de Napoleón: el convent es va convertir en quartel durant l’ocupació francesa.

Entorn al carrer Zudioska (barri jueu de Dubrovnik) es varen instal·lar els jueus sefardites que foren expulsats d’Espanya en el segle XVI. El laberint de carrerons i cases s’embulla aquí més que en altres parts de la ciutat vella, tenint com a cor la Sinagoga, oberta al culte. En el seu interior hi ha el Museu hebreu, on s’explica la història dels jueus de la ciutat.

Potser la visita més impactant i nota discordant en aquest passeig històric –hòstia amb la realitat- sigui fer el recorregut per l’exposició de fotografies sobre la guerra, en el Museu Fotogràfic. Impressiona visualitzar encara que sigui de forma impresa aquestes runes, aquestes llengües de foc, la destrucció de la que fou presa el país sencer, tot just fa unes dècades. Un conflicte que encara avui dia segueix present en la vida dels croats.

Bombardejos sobre Dubrovnik

I sortim de la calor de les muralles en la cerca del millor capvespre a Dubrovnik, i d’unes vistes d’infart!!! Anem fins a dalt del pic Srd, la paret vertical a espatlles de la ciutat, de 412 metres d’alçada, on s’ubica el restaurant Panorama. Es tracta del millor mirador de Dubrovnik. El mar, les siluetes rocoses de les illes en l’horitzó i tot Dubrovnik a vista d’ocell a tant sols una hora caminant per un sender –això sí costa amunt- o bé en telefèric o taxi. El preu del Dubrovnik Cable Car és de 200 kunes (26 euros aprox.) per bitllet d’adult per anar i tornar, i 50 kunes (7,5€) pel bitllet de nens entre 4 i 12 anys anar i tornar. L’horari de funcionament del telefèric en els mesos d’estiu és de les 9h del matí a les 24h de la nit. Ja que tenim cotxe de lloguer, potser serà millor passar-nos-hi quan arribem o quan marxem de la ciutat.

Dubrovnik des del restaurant Panorama

A l’altra banda de la porta principal de la muralla es localitza el Barri de Pile, un pintoresc barri que, per trobar-se extramurs, solen haver-hi molts menys turistes. Si es visita Dubrovnik més d’un dia, val la pena de donar-hi una volta per Pile. En ell hi trobarem el palau Pucic, el parc Gradac amb vistes als murs de la ciutat. La fortalesa de Lovrjenac s’alça imponent sobre un sortint rocós, així com la petita església de Santa María de Dance. En aquest barri, a més, es poden localitzar petites caletes on capbussar-se, com la platja de Sulic.

La fortalesa de Lovrjenac

El mar Adriàtic que rodeja Dubrovnik està esquitxat d’illots i illes. Antics amagatalls de navegants i pirates, avui son petits oasis de boscos mediterranis i aigües turqueses i transparents. Les illes més properes a Dubrovnik son les illes Elafiti, amb pobles de pescadors, ermites i cales de còdols. A elles diàriament surten vaixells per a fer excursions des del port. Altres illes populars per visitar des de Dubrovnik: Lokrum, la illa de Mljet –parc nacional i on segons la llegenda Ulisses va quedar encallat atrapat pels encants de la ninfa Calipso- o la illa verge de Lastovo. Per cert, la de Lokrum –el seu antic monestir benedictí- també fou usada en Joc de Trons per a recrear la ciutat de Qarth. Una mica més allunyada però molt popular, on el més sensat és pernoctar-hi, és l’Illa de Korcula, plena de monuments. Tota una costa per a perdre’s-hi, la de Dubrovnik!!!

Costa de Dubrovnik

I fins aquí la descripció de les atraccions que es poden veure amb una mica més d’un dia a Dubrovnik, que és el temps que tindríem aproximadament, per a fer-hi una visita.

Per finalitzar, adjuntem un mapa de google maps amb el marcatge dels imprescindibles de Dubrovnik i voltants:

Si voleu més informació, us adjunto el link de la pàgina web oficial de Turisme de Dubrovnik (Home ES » Visit Dubrovnik) i la de Turisme de Croàcia (Croatia.hr | Welcome to official website of the Croatian National Tourist Board!).

Categories
MONTENEGRO

15. VIATGE: VOL PODGORICA-BCN

I finalment arriba el dia de marxar de Montenegro. Realment ha estat una autèntica sorpresa aquestes vacances, ja que els llocs i paisatges han estat espectaculars. Per si tenim unes hores abans d’apropar-nos a l’aeroport internacional de Podgorica, podem acabar de passejar pels carrers de Kotor o acabar de visitar la ciutat de Podgorica, que potser al primer dia no vàrem tenir gaire temps de fer-ho tot.

Per preparar la ruta a Montenegro havia buscat molta informació, però realment m’ha estat molt difícil de trobar relats d’utilitat que m’ajudessin a quadrar el viatge. La majoria es centraven en la Badia de Kotor i en les ciutats costaneres més famoses. Fora d’aquests punts, la informació és bastant escassa i poc pràctica. Per això, he preparat aquesta guia de Montenegro.

Val la pena dedicar-li un viatge complet a Montenegro? Doncs, sí, per descomptat. Hi ha molt turisme però aquest, sobre tot de procedència russa, es concentra en les zones costaneres. Així que et pots trobar pràcticament sol en paratges increïbles.

Dues setmanes a Montenegro son el viatge ideal per aquestes terres, per descobrir un país, i dedicar-li a cada lloc, el temps que es mereix.

Tot i així, creiem convenient que cadascú s’estudiï la possibilitat d’allargar el viatge per la costa de Croàcia. A nosaltres ens agradaria poder ampliar el temps que li dediquem a les vacances i continuar el trajecte de la road-trip per la costa de Croàcia. Aquí és possible. Ara, bàsicament passa a l’inrevés: la gent visita Croàcia i quan acaben de veure Dubrovnik i la seva zona, fan el salt un dia o dos a Montenegro, bàsicament a la Badia de Kotor.

Per això, afegirem un petit annex (un hipotètic setzè dia de viatge), per anar a visitar la ciutat de Dubrovnik a Croàcia. Cadascú que es monti la ruta que li convingui.
Ara, però, en aquest apartat del quinzè dia, explicarem el viatge de tornada cap a l’aeroport de Podgorica.

Adjuntem el recorregut que hem realitzat en el dia (de Kotor fins a l’aeroport de Podgorica), en un mapa de google maps (hem realitzat un total de 86,30km en un temps de 1h 28min):

[googlemaps https://www.google.com/maps/embed?pb=!1m28!1m12!1m3!1d33345.24960781454!2d19.229966925451787!3d42.37808379035984!2m3!1f0!2f0!3f0!3m2!1i1024!2i768!4f13.1!4m13!3e0!4m5!1s0x134c33063d70c91b%3A0x7a73f15e212e9306!2zS290b3Ig0JrQvtGC0L7RgA!3m2!1d42.424662!2d18.771234!4m5!1s0x134de96c4166ce8f%3A0x9bb6c7b94a148fad!2sPodgorica%20Airport!3m2!1d42.360872!2d19.2508751!5e0!3m2!1sca!2ses!4v1650640335982!5m2!1sca!2ses&w=600&h=450]

Un cop arribats a l’aeroport de Podgorica, anirem a tornar el nostre cotxe de lloguer i anirem a buscar el nostre avió, finalitzant, així, les vacances de dues setmanes a Montenegro.