Arribem al sisè dia de les vacances i ens llevem al poble de Castelrotto. Començarem visitant el poble de Castelrotto, que es troba als peus de l’Alpe di Siusi. Passejarem pel seu centre històric i observarem les façanes pintades al fresc. Després de Castelrotto ens acostarem, de camí a Alpe di Siusi, a l’església de San Valentino, del segle XI amb un bonic campanar i frescos medievals en el seu interior. Finalment, ja a la tarda, anirem a conèixer l’altiplà alpí més gran d’Europa. Aparcarem el cotxe al pàrking de Compatsch, que ja estarà allà on passem la nit. Per la tarda-vespre caminarem per una famosa ruta de senderisme que ens portarà fins a un gran mirador, sota uns grans paisatges de praderies verdes esquitxades amb cabanes de fusta.
Índex: 1. Castelrotto 2. Església de San Valentino 3. Alpe di Siusi
1. Castelrotto
A més de rutes de senderisme, llacs de colors intensos i muntanyes calcàries impactants, els Dolomites ofereixen una bona mostra d’arquitectura típica alpina. Hi ha infinitat de poblets tant bells com Castelrotto. Una petita localitat en la que hi destaca el seu impressionant campanar de 82 metres d’altura i meravelloses casetes de façanes pintades. Aquest poble està ubicat molt a prop del desviament cap a Alpe di Siusi, per lo què et recomano que et reservis una mica de temps per a recórrer el seu centre històric. Nosaltres ens agafarem el temps necessari durant tot el matí, i anirem molt de “tranquis”.
Ubicada en la província de Bolzano, aquesta petita localitat, a les portes d’Alpe di Siusi, pot ser una aturada perfecta pels viatgers que visiten aquesta zona o inclús, com a punt per allotjar-se si no vols fer-ho a Compastch. La zona centre de la localitat és bastant petita per lo què el podràs recórrer fàcilment en menys d’1 hora si vols.
Et recomano que comencis la visita per Krausenplatz (Piazza Krausen), que és la zona més cèntrica i, des d’aquí, anar recorrent els carrerons que envolten la plaça i estan esquitxats de casetes d’arquitectura tradicional. Com hem dit, el mínim segons nosaltres a destinar-hi a la seva visita és d’1 hora, i pots deixar el cotxe en el pàrking que hi ha a la carretera general d’accés a la localitat (pàrking de pagament). Nosaltres, a l’haver-nos allotjat aquí, ja ho vam preveure.
2. Església de San Valentino
Vist Castelrotto, no ens dirigirem cap a les praderies d’Alpe di Siusi sense passar abans per un lloc molt especial: l’Església de San Valentino. Està ubicada en un paratge natural d’excepció, a les portes d’Alpe di Siusi, aquesta és una de les esglésies més conegudes dels Dolomites i això no és una simple casualitat ja que les vistes d’aquesta, amb les muntanyes en l’horitzó, son bellíssimes. L’església es troba a 2,2 kilòmetres al sud de Castelrotto, pràcticament a les seves afores.
Per arribar fins a ella has de saber que, encara que hi ha gent que ho fa, està totalment prohibit aparcar en els marges de la carretera d’accés a Alpe di Siusi. Ni tant sols per estar-hi un moment i fer-te una foto. Igualment està prohibit accedir a l’església pels camins que surten de la carretera d’accés a Alpe di Siusi. Aquests son camins particulars i la gent local, després de les destrosses causades en els seus cultius, pels turistes irresponsables, han decidit prohibir el pas. A dia d’avui, la única forma d’accedir a l’església de San valentino és deixant el cotxe en algun aparcament de la localitat de Seis am Schlern (Siusi allo Sciliar) i des d’allí, seguir les indicacions del sender que et porta a l’església de San Valentino. Aquest sender és de més o menys 1,6 kilòmetres (anada i tornada) i, encara que la pendent és bastant acusada, no té cap tipus de dificultat.
Un cop a l’església, has de tenir en conte que únicament es pot accedir per les zones que no estan vallades. A l’igual que els accessos que hi havia fa uns anys des de la carretera general, els voltants de l’església son privats i els propietaris, després dels conflictes amb els turistes, van decidir vallar-ho. En l’exterior podràs veure varis frescos, que representen imatges de la zona. L’interior únicament es pot veure després de demanar la clau, algo que nosaltres no vam poder fer.
Com a mínim, heu de contar com a temps de visita, entre la caminada des del parking i la visita, creiem que com a mínim hi hauríeu de destinar no més d’una hora. El cotxe l’has de deixar en algun parking de la localitat de Seis amb Schlern (Siusi allo Sciliar), i des d’allí, seguir les indicacions del sender que porta a l’església de San Valentino. Està totalment prohibit aparcar en els marges de la carretera d’accés a Alpe di Siusi.
El lloc és espectacular, i nosaltres vam dinar-hi de pícnic fent temps per pujar per la carretera d’Alpe di Siusi, que fins les 17h de la tarda no l’obrien. Després de visitar-la ens vam adonar que durant els dies d’estiu, l’obren cada dia de 16:00 a 18:00 hores. No ho vam saber…
3. Alpe di Siusi
L’Alpe di Siusi es situa a l’altiplà Seiser. És l’altiplà a més alçada d’Europa i un dels prats alpins més extensos del continent. Composa la típica imatge d’una gran vall verda esquitzada de cabanes de fusta i vaques pasturant, amb muntanyes de fons. Una preciositat a veure en els Dolomites. Per arribar al punt panoràmic (a Google Maps pots buscar “Belvedere Alpe di Siusi”) s’han de caminar uns 4 kilòmetres des d’algun dels aparcaments de Compastch. La carretera fins als aparcaments tanca de 9 del matí a les 5 de la tarda, així que la nostra recomanació és anar a veure-hi el capvespre a Alpe di Siusi perquè hi ha menys gent. Pots arribar a Compastch en cotxe i a més normalment ja no hi ha ningú a la “garita” per pagar. Durant la caminada passaràs per un banc gegant amb bones vistes bastant divertit.
Estàs preparat per descobrir les praderies alpines més famoses de tot Europa? De veritat, a Alpe di Siusi les fotos no fan justícia. Estem davant d’una gegantina extensió de pastures verdes esquitxades de pintoresques cabanes de fusta i l’impressionant cadena muntanyosa del Sassolungo dominant l’horitzó. Sens dubte, un dels paisatges més captivadors que visitar als Dolomites.
Tot molt idíl·lic, sí, però té un petit inconvenient. I és que, la carretera d’accés a Compastch (localitat on s’inicien les rutes i on tenim l’allotjament per aquesta nit) es manté tancada de 9:00 a 17:00 hores. De fet, si vols pujar en cotxe has de fer-ho fora d’aquest horari. Del contrari, tindràs que optar per utilitzar l’autobús o el telecabina. Diuen que el moment més especial es viu durant la sortida del sol, just quan la boira recrea un ambient de misteri i bellesa. Tanmateix, això no t’hauria de condicionar tant, si vols. Nosaltres vam pujar per la tarda poc després de l’obertura de la carretera i vam fer una ruta circular d’unes 2-3 hores (adjunto el track de wikiloc) en pràcticament total soledat que ens va agradar molt. I a aquestes hores, i més si tens l’allotjament a dalt, t’estalvies el pàrking.
Coneguda per ser una de les zones més escèniques dels Dolomites, Alpe di Siusi està ubicat en la zona occidental de les muntanyes i s’extén per 52 kilòmetres quadrats entre Val di Gardena, el Grup Sassolungo i el massís del Sciliar. Però, què és un Alp? Aquest nom ens indica que aquest lloc és una zona en la que es porta a terme la pastura alpina. A mesura que vagis recorrent la zona, podràs veure clarament com aquesta està dividida en parcel·les, de les que els agricultors n’extrauen el fenc per les seves granges i masies. A més de lo escènic dels paisatges, que realment són bellíssims, Alpe di Siusi pot presumir de ser un dels Alps més extensos d’Europa, d’aquí la seva importància i, sobretot, l’interès en preservar la zona.
Diem això perquè puguis entendre els motius que han portat a l’aplicació de diferents restriccions al tràfic que, encara que poden ser molestes pels viatgers, sens dubte, son les que permeten que aquest lloc continuï sent lo què a dia d’avui és: una meravella. Un cop estiguis aquí, pots gaudir de diferents senders, sent el més conegut el que porta al mirador Belvedere, un punt des del que es tenen una de les vistes més conegudes de Alpe di Siusi. Aquest sender, que surt de Compastch, la localitat més coneguda d’Alpe di Siusi, et porta a través d’uns 8 kilòmetres (anada i tornada) per uns paisatges de postal, de valls verdes esquitxades de cases de fusta, que són una autèntica meravella. Tingues en compte que el sender discorre per terreny pràcticament pla en la seva totalitat per lo què és molt fàcil recórrer-lo. La millor hora del dia per fer-ho és a primera hora del matí, quan alguns dies mostren una boirina baixa increïble o per la tarda, una mica abans de la posta de sol, quan els colors ataronjats tenyeixen el cel. Has de saber que el mirador Belvedere no està senyalitzat. Per a poder localitzar el punt, et recomanem seguir els rètols que indiquen “Adler Lodge Alpe”. El mirador està a uns 500 metres abans d’arribar a l’hotel. Si utilitzes l’aplicació “Maps.me” sí que el trobaràs marcat.
Accés a Alpe di Siusi. Restriccions
Com hem comentat anteriorment, aquesta és una zona restringida al tràfic i, en l’intent de protegir-la i preservar-la, no es permet la circulació de cap tipus de vehicle. Llavors, com pots arribar a Alpe di Siusi? Tens dues opcions depenent de la teva situació:
Allotjant-te en Alpe di Siusi: Si t’allotges en algun hotel d’Alpe di Siusi tindràs un permís especial per circular per la carretera general que t’emetran en l’oficina d’informació, ubicada en la carretera d’accés, després de mostrar la teva reserva. Aquest és únicament vàlid el dia d’entrada i sortida i únicament entre el post de control i el teu hotel. No pots circular per la resta de carreteres. És a dir, encara que t’allotgis en la zona, no podràs moure’t lliurement amb cotxe.
Sense allotjar–te a Alpe di Siusi: La carretera d’accés a Alpe di Siusi està restringida al tràfic de 9:00 a 17:00 hores. La resta d’hores pots arribar fins a Compastch, deixar allí el cotxe en el pàrking habilitat (26,5€/dia, i 13€ fora de temporada alta, del 7 d’abril al 8 de maig) i moure’t per tota la vall caminant o en autobús. A dia d’avui recorda que, si no estàs allotjat a Alpe di Siusi, només pots accedir fins a Compastch abans de les 9:00h i després de les 17:00 hores i que no es pot circular per les carreteres de la vall en cap cas i a cap hora del dia. Si hi vas fora d’aquestes hores, hauràs d’arribar a Alpe di Siusi en transport públic.
Anar en cotxe als miradors i aparcar en els marges de les carreteres, en qualsevol moment del dia, està prohibit. No fer-ho lo únic que provoca és el deteriorament del lloc i que al final, acabin per no deixar entrar al turisme. Durant la nostra visita, vam veure a molta gent saltant-se la normativa i aparcant en els marges de la carretera per fer-se fotos i realment és una pena veure la falta de respecte amb la que viatgem.
Nosaltres per això vam contractar un hotel per passar la nit aquí. El nostre hotel és el “Seiser Alm Plaza”, ubicat a Compastch. És una opció perfecta per recórrer la zona i tenir accés lliure amb cotxe fins allí a qualsevol hora del dia. Si només vols fer el sender al mirador Belvedere, has de contar unes 2 hores de caminata més l’estona que estiguis al mirador. Una opció perfecta, que és la que nosaltres et proposem fer en la ruta pels Dolomites, és arribar a Compastch per la tarda, fer la caminata, dormir en el poble i, al dia següent, continuar la ruta. Si no has visitat l’església de San valentino, pot ser un bon moment perquè ho facis.
Com hem dit abans, si no voleu o podeu pujar fora dels horaris restrictius de la carretera, hi ha l’opció, a part del bus, de pujar a Compastch amb telefèric. Es tracta d’agafar el telefèric al poble de sota, Seis am Schlern, que es diu “Cabinovia Alpe di Siusi”. L’horari de funcionament durant l’estiu és de tots els dies de 8:00 a 19:00 hores. El preu del viatge és de 26,5€ pels adults anar i tornar. Adjunto la seva pàgina web perquè tinguis més informació.
I d’aquesta manera acabem el dia a les praderies d’Alpe di Siusi. Feta la caminada al capvespre, després ens n’anirem al nostre allotjament a descansar i demà serà un altre dia.
Adjunto un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia feta amb cotxe, sortint des de l’allotjament de Cstelrotto i acabant a l’allotjament de Alpe di Siusi (Compastch), a punt pel dia següent, i amb els principals atractius del mateix (després de 13,80km i de 24 minuts de ruta):
I amb moltes ganes comencem aquest cinquè dia als Dolomites. Avui farem una de les seves millors caminades, la Viel dal Pan, que també és una de les rutes senderistes més famoses. Realitzada la caminada continuarem la nostra ruta pels principals colls i passos de la zona, trobant-nos primerament amb el Paso Sella (on tindrem vistes del llegendari Sassolungo, un fotogènic massís de 3 pics), i després amb el Paso de Gardena, on tindràs una de les millors vistes dels Dolomites. Serà l’hora de desplaçar-nos al poble de Castelrotto per a buscar el nostre allotjament, ja pensant en el dia següent.
Índex: 1. Viel dal Pan 2. Paso Sella 3. Paso de Gardena
1. Viel dal Pan
Encara que ja l’haguem vist, sobretot en el dia anterior en la Terrazza delle Dolomiti, avui podem dir que anirem fins al Mirador de la Marmolada. La ruta de senderisme Viel dal Pan és fàcil i bonica tot junt. Surt des de lo alt del Paso Pordoi i posa rumb al refugi de Viel dal Pan per un camí ample i senzill, apte per a tots els públics. Tot el trajecte ofereix vistes meravelloses de la Val di Fassa i de la muntanya més alta amb l’únic glaciar dels Dolomites: La Marmolada.
A prop ja del refugi, un sortint en el camí fa les vegades de balcó natural. La perspectiva que s’observa del glaciar i de la textura de la roca en tons plata per sota del front de gel és al·lucinant. Per nosaltres, un dels llocs imprescindibles dels Dolomites, amb una recompensa enorme i molt poc esforç. Al refugi pots arribar-hi en aproximadament hora i mitja o dues hores, i retornar pel mateix camí segons aquest track que adjunto. Però, si disposes de més temps, hi ha una ruta circular suspesa per la vessant de la muntanya sobre el Lago Fedaia que suma uns 14 kilòmetres i prop de 5 hores de caminada, una passada!
Amb unes vistes úniques a la Marmolada, la muntanya més alta dels Dolomites, aquesta caminada és una de les més conegudes de la zona ja que promet unes vistes úniques, no només a la “reina dels Dolomites” sinó també a tota la zona del Val di Fassa. Amb 7 kilòmetres (anada i tornada) i recorrent un terreny pràcticament pla en la seva totalitat, excepte la primera part que té una pendent un xic acusada, creiem que aquesta és una de les primeres caminades que has de fer per endinsar-te en els Dolomites.
Si véns de més lluny, un cop hagis deixat el cotxe en el pàrking dels voltants de l’Hotel Savoia (en el nostre cas l’Hotel ja s’ocupa que tinguem plaça de parking), en el Paso Pordoi a 2.200 metres d’altitud, hauràs de seguir el sender 601 direcció al Refugi Viel dal Pan. Per orientar-te et recomanem fixar-te en una petita església, que normalment obre a mig matí (et recomanem que hi entris a la tornada ja que és preciosa per dins). Un cop passis aquesta petita església i arribis a la zona més alta del sender, et trobaràs amb el Rifugio Sass Becé a més d’unes vistes úniques al Sasso Becé. Un cop aquí tens dues opcions, continuar pel camí que té més pendent (és més curt però més dur) o envoltar el turó (un sender una mica més llarg però més pla). No et preocupis ja que ambdues opcions conflueixen en el mateix punt una mica més enllà i des de les dues podràs gaudir del Grup del Sassolungo.
Passada aquesta primera zona que és la més cansada per la pendent inicial, començaràs a tenir les primeres vistes de la Marmolada. Recorda que només has de seguir la senyalització del sender 601 Viel dal Pan. No té pèrdua i a partir d’aquí el camí és bastant ample, discorre per terreny pràcticament pla i no presenta cap tipus de dificultat. A mesura que vagis avançant i quan comencis a veure a la llunyania el refugi Viel dal Pan, no et perdis a la dreta, un sortint amb unes vistes impressionants de La Marmolada, a més dels glaciars i les vistes a lo lluny, del Lago di Fedaia.
Una mica més enllà i després de continuar el sender, que discorre a través d’uns ondulants turons, arribaràs al Refugi Viel dal Pan, un moment perfecte per gaudir de les vistes des de la seva terrassa prenent algo i, si és l’hora de menjar, aprofitar per provar uns deliciosos canardeli amb goulasch que són aliment per l’estómac i l’ànima. Un cop hagis descansat, tocarà recórrer el camí de tornada recorrent el mateix sender.
Com ja hem dit abans, la ruta son 7 kilòmetres (anada i tornada) i el temps per recórrer-lo és d’unes 4 hores contant 30 minuts de parada en el refugi per a menjar. La dificultat és mínima ja que el 90% del sender discorre a través de terreny pla. L’única part més cansada és la primera, que comença amb una pendent acusada i al final que hi ha una lleu pendent per arribar al refugi.
També com hem dit abans, per a fer aquest trekking et recomanem aparcar en el parking habilitat del Paso Pordoi, al costat de l’Hotel Savoia. Hi ha una zona gratuïta de parking, habilitada per a visitants. En la zona de pàrking hi ha varies botigues de souvenirs a més de varis restaurants i bars en els qie pots menjar-hi, prendre algo o inclús, comprar algo per fer un pícnic durant la caminada.
2. Paso Sella
Retornats al Paso Pordoi, anirem a buscar el cotxe i ens acostarem al pròxim punt de la nostra ruta del dia, que no és més que el Paso Sella. Es troba a uns 13 kilòmetres que es fan en uns 23 minuts, això si no vols aturar-te a fer fotografies del paisatge. Primer agafem la carretera SS48 que ens fa baixar la muntanya fins a la Vall di Fassa, i després pugem amb la carretera SS242 fins al Paso Sella.
És un port de muntanya aclaparador. Les vistes des de dalt del Paso Sella en dies clars son impressionants. I poc més a dir, ho tens que veure en persona. El Pas de Sella té 2.244 metres d’alt, i és el més alt dels Dolomites i probablement, és el més espectacular. Des d’aquí tindràs unes vistes úniques del Grup del Sassolungo, compost per el Sassopiatto, els Cinque Ditta i la Punta Grohmann, a més de 3.100 metres d’altura, a més del Grup Sella amb les seves torres, el Sass Pordoi, la Marmolada i el Val di Fassa.
Des d’aquest port comencen varies rutes de senderisme com la que envolta el massís i que té una longitud de 17 kilòmetres i un desnivell de quasi 1.000 metres, encara que lo millor és agafar un petit telecabina que et portarà fins la part més alta des d’on podràs gaudir de les vistes. Això tenim pensat fer un cop aparcat el cotxe en el Paso Sella: agafar el “Telecabina Gondelbahn Forcella del Sassolungo”.
L’horari de funcionament del telecabina és tots els dies d’estiu de 8:15 a 17:00 hores. El preu del viatge és de 30€ l’anada i tornada pels adults, i 23€ l’anada i tornada pels menors de 16 anys. Adjunto la seva pàgina web perquè tinguis més informació.
És important saber que les sinuoses i estretes carreteres que porten als passos de muntanya dels Dolomites acostumen a estar plenes de ciclistes i motociclistes, per lo que si et trasllades en cotxe, s’ha d’extremar al màxim la precaució i no aparcar en els marges de la carretera si no estan habilitats.
3. Paso de Gardena
Ens desplacem amb cotxe fins al pròxim dels passos mítics, el Paso de Gardena, ubicat a 10 kilòmetres al nord-est del Paso Sella (s’hi arriba en uns 17 minuts aproximadament), baixant la carretera SS242 i pujant després la SS243. Si algo tenen els Alps italians son ports de muntanya a gran altura i tots ells d’una espectacularitat difícil d’igualar. Pots accedir-hi per carretera, per senders o per remuntadors, telecadires i tot tipus d’enginys mecànics. Son ideals per començar rutes de senderisme, fer bicicleta, practicar escalada o simplement conduir per ells admirant els impressionants paisatges.
El Paso de Gardena (2.121m) comunica la vall del mateix nom amb el Val Badia. La nostra idea, a part d’aparcar el cotxe en l’aparcament habilitat i gaudir de les vistes (vistes excel·lents al massís del Sella, al Parc Natural Puez-Odle i al Grup Sassolungo, grans clàssics del perfil dolomític), és caminar una mica per l’entorn i anar a trobar la preciosa capella de Sant Maurici, que es troba aproximadament a uns 12 minuts a peu del mateix Paso.
Com ja sabeu, el Paso de Gardena que connecta les valls de Val badia i la Val Gardena, és un altre dels passos de muntanya més bonics que veure en els Dolomites. Des d’aquest punt gaudiràs d’una de les millors vistes dels Dolomites, amb el massís del Sella i el Sassolungo de fons, a més de poder completar diferents rutes de senderisme i vies ferrates, pels més valents.
La nostra intenció és la mateixa que en el Pas del Sella, un cop haguem deixat el cotxe en un aparcament habilitat (aquí hi ha poques places) i fer una petita caminata pels miradors dels voltants sense completar cap ruta de senderisme. Hem de tenir en conte que un bon moment per observar les muntanyes dels Dolomites és al capvespre quan la roca dolomita (calcària de magnesi) adquireix tonalitats de color rosa segons l’incidència dels rajos del sol. El Paso de Gardena és el lloc ideal per “esperar” aquest capvespre i gaudir-lo.
Una alternativa a la ruta del dia d’avui, és fer un dels tours dolomítics amb cotxe més famosos, que també es pot recórrer en bicicleta o en moto, per una carretera que connecta cinc dels passos de muntanya més icònics dels Dolomites: Paso de Sella; Paso Pordoi; Paso Fedaia; Paso Falzarego; i Paso de Gardena. Mentres recorres la carretera podràs veure les cimes del grup del Sassolungo, el grup Sella, la Marmolada, les Tofane i les Conturines. A més, i per si això no fos suficient, aquesta carretera és la que es recorre varies vegades a l’any en diferents proves de ciclisme com la famosíssima “Maratona de les Dolomites” que es celebra cada any en el mes de juliol. Com hauràs vist, en les propostes de rutes pels Dolomites ja hem inclòs a tots els passos indicats en aquest apartat, però alguns en diferents dies. Si vols, es pot recórrer la carretera completa per passar pels 5 i fer el total del recorregut en el mateix dia. Aquesta pot ser una gran opció pels viatgers que estiguin fent un viatge sense incloure caminades i poden invertir més temps en les carreteres escèniques. Si no fas cap ruta de senderisme en les zones dels passos, amb 15-30 minuts en cadascun d’ells podràs gaudir de les vistes. En cadascun dels passos de muntanya et trobaràs parkings habilitats (gratuïts) en els que podràs deixar el cotxe per gaudir dels miradors. A més, en tots ells hi trobaràs botigues de souvenirs a més de restaurants o cafeteries per fer una aturada en el camí.
Adjunto un mapa de google maps amb aquesta opció alternativa de recórrer els 5 ports de muntanya de cop (total de 122 kilòmetres i 3h i 9 minuts sense comptar amb les aturades als Passos):
I per finalitzar amb la ruta del dia només faltarà que ens arribem al poble de Castelrotto, que es troba a uns 30 kilòmetres a l’oest de Paso de Gardena (es recorre amb uns 45 minuts aproximadament). Serà el punt on l’endemà començarà la nostra visita.
Adjunto un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia feta amb cotxe, sortint des de l’allotjament del Paso Pordoi i acabant a l’allotjament de Castelrotto, a punt pel dia següent, i amb els principals atractius del mateix (després de 53,30km i de 1 hora i 26 minuts de ruta):
Despertar a un refugi de muntanya en el cor dels Dolomites és una cosa indescriptible i meravellosa, crec. Durant el matí, emprendrem el camí de tornada des del Refugi Re Alberti I cap a l’estació superior del telefèric “Funivia Catinaccio”. Un cop al cotxe, ens dirigirem al famós Paso Pordoi, on gaudirem d’una altra pujada en telefèric fins a la seva Terrazza delle Dolomiti. Farem nit a un hotel ubicat al mateix Paso Pordoi.
Índex: 1. Torri del Vajolet (tornada) 2. Paso Pordoi (Terrazza delle Dolomiti)
1. Torri del Vajolet (tornada)
Un dels millors despertars de les nostres vides podríem dir. L’emplaçament del refugi Re Alberto I és al·lucinant enmig dels Dolomites.
De bon matí, i de molt bon humor, comencem a preparar les coses per continuar amb el nostre trekking que no és més que emprendre el camí de tornada cap a l’estació superior del telefèric “Funivia Catinaccio”. Desfarem en la seva totalitat el camí que vam fer al dia anterior.
2. Paso Pordoi (Terrazza delle Dolomiti)
Més o menys pel migdia, un cop baixem del telefèric a Vigo de Fassa, anem a buscar el cotxe i ens disposarem a continuar la nostra ruta pels Dolomites. Anirem en direcció nord, a buscar el Paso Pordoi. Hi ha uns 25km fins al Paso Pordoi, que es fan en uns 40 minuts de cotxe.
Es tracta d’un pas de muntanya llegendari que descobrir en els Dolomites. A més de 2.200 metres d’alçada, envoltat d’altes muntanyes, refugis, telecadires i telecabines, el Paso Pordoi ha passat a la història per ésser escenari de gestes ciclistes durant el Giro de Italia. També és el punt de començament de varies rutes de senderisme interessants. La més popular és una ruta senzilla i amb unes vistasses cap a La Marmolada, la Ruta Viel dal Pan, que tenim previst fer-la l’endemà.
El Paso Pordoi (a 2.239 metres), conta amb una carretera d’accés que és una obra increïble, especialment si tenim en conte quan es va construïr. A més d’això, les vistes son increïbles i, pels amants del ciclisme una parada obligatòria al ser una de les etapes del Giro d’Itàlia.
És un mític port de muntanya, ja que com hem dit és un port llegendari pels amants del ciclisme gràcies al Giro d’Itàlia perquè ha estat final d’etapa en nombroses ocasions. L’empinada pujada de 13km (amb un 6% de pendent mitja) per la carretera SP48, és apta només per a valents. Arriba al seu punt culminant en un enclavament icònic en el cor dels Dolomites, on una escultura d’una bicicleta assenyala la seva rellevància per aquest esport. El Paso Pordoi (Jof de Pordou en l’idioma ladí) no és un port més de muntanya: marca la frontera entre dues regions, el Véneto i el Trentino Alto Adigio.
Al sud hi queda el massís de la Marmolada: per a fer el trekking al seu mirador o a l’anomenada “Terrazza delle Dolomiti”, tindràs que deixar el cotxe aquí. Per això avui farem nit en aquest lloc, per demà a primera hora fer el trekking fins al mirador de la Marmolada, anomenat Viel dal Pan.
Durant aquesta tarda, la nostra intenció és arribar fins a la “Terrazza delle Dolomiti”, però no patiu, res de caminar per avui, pujarem al seu telefèric de muntanya anomenat “Funivia Sass Pordoi”.
El lloc és increïble, ja ho veureu. És un balcó-mirador natural amb vistes als Dolomites i a la seva muntanya més alta, La Marmolada.
L’horari d’obertura del telefèric durant els mesos estivals és de tots els dies de 9:00 a 17:00 hores. El preu del viatge és de 28€ pels adults anar i tornar. Adjunto la seva pàgina web per a més informació.
A Sass Pordoi (o millor dit “Terrassa delle Dolomiti”), s’hi pot arribar fàcilment amb el modern telefèric que en només 4 minuts, et portarà a la seva cima, a 2.950m, i a la terrassa més increïble dels Dolomites. És un d’aquests llocs que expressa tota la majestuositat de la naturalesa, la immensitat del cel, i la insignificància de l’home. A l’acostar-te a la terminal de la vall del telefèric, et trobaràs amb una de les formacions rocoses més boniques dels Dolomites: Sass Pordoi, encaramat sobre un pedestal rodó cobert de gespa, quasi suspès sobre una enorme pila de deixalles rocoses, que s’han desmoronat. El llit de roca s’eleva majestuós i impassible sobre el camp circumdant. A mida que puges, et complaurà trobar-te “cara a cara” amb aquesta muntanya d’infinita bellesa. És quasi com si poguéssis extendre la mà i tocar-lo.
L’ascens es desenvolupa verticalment i permet observar cada aflorament, cada meandre de la muntanya. Quan baixis del telefèric, et trobaràs en una increïble terrassa natural suspesa entre les muntanyes. En els dies assolellats podràs estirar-te com si estiguéssis a la riba del mar. De fet, aquí hi va haver-hi una vegada un mar. Un mar primordial que va retrocedir fa milers d’anys, aturant el temps en les vessants de muntanya que ara dominen indiscutiblement un paisatge que s’ha tornat inoblidable, quan llavors no eren més que roques submergides.
Des de qualsevol cantó de Sass Pordoi que miris, gaudiràs d’una vista veritablement panoràmica dels principals pics dels Dolomites: des de la conca d’Ampezzo, passant per la Marmolada, el Pale di San Martino i el Saslonch, fins a les estribacions del sud, dels grups de Ortles i Cevedale, i als Alps suïssos i austríacs.
Segur que no podrem marxar d’aquest lloc fins que el telefèric ens avisi que fa l’últim viatge del dia, sobre les 17h de la tarda. Llavors serà el moment en què haurem de baixar al Paso Pordoi a buscar el nostre allotjament (l’històric Hotel Savoia). En aquest punt decidim que la nostra ruta planificada acaba en el mateix lloc i moment, i abans de sopar, si en tenim ganes, sortirem a mirar les vistes del Paso Pordoi o a realitzar curtes passejades fins als miradors dels voltants sense necessitat de completar cap ruta de senderisme.
Adjunto un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia feta amb cotxe, sortint des del refugi Re Alberto I de les Torres de Vajolet i acabant al nostre allotjament del Paso Pordoi, l’Hotel Savoia, a punt pel dia següent, i amb els principals atractius del mateix (després de 25,50km i de 42 minuts de ruta):
I aquest tercer dia de les vacances ja forma part d’un dels millors dies d’exploració dels Dolomites, ja que ho té tot. Pel matí visitarem a fons el Lago Carezza, un dels llacs més bonics i fotogènics dels Dolomites, on farem una caminada a tota la volta del llac. I per la tarda farem un dels mítics trekkings que es poden fer en els Dolomites, el trekking a la Torri del Vajolet, en ple Parc Natural del Catinaccio. Agafarem el primer telefèric (Funivia Catinaccio) en el poble de Vigo di Fassa, i un cop a dalt caminarem unes 3 hores fins arribar a la base de les mítiques Torri del Vajolet. El nostre objectiu serà arribar al Rifugio Re Alberti I, un lloc màgic on passarem la nit.
Índex: 1. Lago di Carezza 2. Torri del Vajolet (anada)
1. Lago di Carezza
Per mi i per alguns, el Lago di Carezza és el llac més bonic que veure en els Dolomites. Havia vist algunes fotografies de l’any passat que estava una mica sec i quan vam arribar i el vam veure a vessar i preciós que estava envoltat de pins i muntanyes, ens vam quedar meravellats. Se’l coneix també com el Llac Arciris, pel contrast del seu color turquesa amb les mils de tonalitats que centellegen en els seus reflexes. Té un fotimer de llegendes, entre elles la d’una ninfa que treu el cap quan hi ha poca aigua (vam veure l’escultura submergida, està en el centre del llac). Per visitar-lo només has de deixar el cotxe en l’aparcament de pagament habilitat, i en pocs passos (baixant un túnel soterrani on per cert, hi ha banys) arribaràs a la terrassa-mirador. Aquest punt és el que ofereix una vista més bonica, però val la pena fer el recorregut de 30 minuts que li dóna la volta.
Hem començat amb una de les grans estrelles dels Dolomites. Segurament, el llac amb els colors més intensos que he vist mai. El Lago di Carezza és una petita llacuna de tonalitats maragda i impressionants reflexos encaixada entre agulles calcàries al més pur estil dolomític. És com una imatge de postal la visita del qual pot ser que no et porti molt de temps. Conta amb aparcament de pagament junt al llac, i un altre gratuït si no t’importa caminar uns 15-20 minuts i un sender circular que envolta tot el perímetre en uns 30 o 40 minuts a peu.
Conegut per ser una de les perles dels Dolomites, el Lago di Carezza és un d’aquests llocs que superen qualsevol expectativa. Ubicat en un entorn natural increïble, aquest llac és conegut a més de per la seva bellesa, pel color de les seves aigües i perquè aquestes, quan les condicions són òptimes, reflexen el grup del Laterman. A més de poder rodejar-lo a través d’un senzill caminet, un dels punts que no et pots perdre és el seu impressionant mirador al que s’hi arriba després de creuar un túnel que surt des de la zona de la botiga i el centre de visitants, ubicada al cantó del parking. Et recomanem accedir d’aquesta forma ja que així tindràs la visió més espectacular del llac. T’assegurem que aquest no et defraudarà. Un cop hagis gaudit de les vistes des del mirador, et recomano envoltar el llac a més de recórrer el sender secundari, que podràs veure en una zona una mica més alta del principal, des del que podràs gaudir d’una perspectiva de la zona una mica més alta.
Encara que qualsevol moment és ideal per a visitar aquesta meravella de la naturalesa, sense dubte, la primera hora del matí i al capvespre son les millors hores per visitar-lo. En aquests moments no hi sol haver tanta gent, pensa que aquest és un dels llocs més visitats dels Dolomites i a més, les seves aigües solen estar calmades, una condició òptima per a poder veure les muntanyes reflexades a l’aigua.
Un dels motius d’haver-nos allotjat al Sport Hotel Lago Carezza, que està ubicat a tant sols 3 kilòmetres del Lago di Carezza, és el fet que et permet gaudir de la sortida del sol i del capvespre en el llac, dos dels moments més especials del dia.
Si et demanes quin temps de visita li destines, nosaltres et diem que com a mínim li has de destinar 1 hora, això si vols envoltar-lo. El llac es troba només a 200 metres de l’aparcament per lo què és fàcilment accessible. El preu del parking son 2 euros per hora i 24 euros de 12 a 24 hores. Si estàs fent una ruta pels Dolomites en autocaravana, el preu son 9 euros per hora i 30 euros de 12 a 24 hores.
Explica una llegenda que en les profunditats del Lago di Carezza hi habitava una sirena. De la seva extraordinària bellesa se’n va enamorar el mag Masaré i per guanyar el seu amor, va consultar a una savia bruixa de les muntanyes anomenada Lanwerda. Aquesta li va aconsellar al mag que es disfressés de venedor de joies i que creés un arciris. Entusiasmat, el mag va desplegar un arc de bellíssims colors des del terra a Latemar. Però va oblidar disfressar-se. La sireneta el va veure en aquest instant i es va submergir per sempre en el llac. Enfurismat, el bruixot va tirar totes les joies del arciris a les aigües, raó per la que el Lago Carezza encara reflexa màgicament els set colors del sol.
Estem a la Val d’Ega, al Tirol del Sud. La zona està plena de llocs sorprenents, de llegenda… Qui sap si la història d’aquest ésser mitològic i esquiu (en altres versions era una nimfa) que ja mai més es va veure en la superficie d’aquest llac alpí provingui de les corrents submarines que alimenten les seves aigües des de les muntanyes de Latemar. Serralada de pics desdentegats, que semblen tallats per el ganivet d’un déu de l’antiguitat gegant, amb aquesta forma tant peculiar de les dolomites, roca calcària que fa milenis estava sota el mar. Els seus pics es reflexen com un mirall perfecte sobre la superficie clara, cristallina, en tonalitat verd intens d’aquest llac de fantasia. El Carezza és un dels més bonics, imperdible en una ruta pels Dolomites al nord d’Itàlia.
A 1.520 metres d’altura, el nom d’aquest llac glaciar deriva d’una família de plantes de fulla ampla: les “Caricaceae”. Encara que a l’estiu i la primavera son les flors de to violeta les que adornen les seves ribes; a l’hivern, la neu. En alemany se’l coneix com Karersee, encara que el seu altre nom (el llegendari i molt més poètic) és “l’arc iris”. 300 metres d’amplada (hi ha un sender circular que l’envolta entre avets) i 140 de llarg configuren un llac petit, totalment de somni. Sens dubte, el Carezza és un dels llacs més bonics dels Dolomites.
El Karersee s’ubica en el terme municipal de Welschnofen, Dolomites Occidentals, regió de Trentino Alto-Adige, a tant sols 25 kilòmetres de la ciutat medieval de Bolzano, la qual es considera la porta d’entrada als Dolomites.
La nostra visita al lago di Carezza fou magnífica, encara que no vam apreciar sota les seves aigües a la ninfa o la sirena, el reflexe de Latemar en la seva quieta cara, sobre la que flotaven pètals de flors, no se’ns oblidarà mai segurament. Inmillorable començament per un gran viatge per una de les cadenes muntanyoses més impressionants d’Europa. Fantàstic és una paraula que es queda molt curta per aquesta estona passejant pel lago di Carezza.
2. Torri del Vajolet (anada)
Continuem la nostra road-trip cap al poble de Vigo de Fassa, ubicat a 12 kilòmetres a l’est del llac (aquests 20 minuts amb cotxe per la carretera SS241 son els únics que farem en el dia d’avui). Avui us convido a recórrer amb mi la ruta de les Torres de Vajolet. Un sender de muntanya ubicat en el cor dels Dolomites italians, quallat de paisatges aclaparadors i amb grans dosis d’emoció.
El nostre objectiu es troba en ple massís del Catinaccio, en la vora de la vall Val di Fassa. Un paratge d’alta muntanya on s’erigeixen desafiants i solitàries 6 agulles de pedra que superen els 2.800 metres d’alçada. Una delicada escultura natural que intimida i enamora a parts iguals. Prepara’t per flipar.
Inici del trekking
Com sol succeïr en tota l’àrea dolomítica i donada la gran varietat de transports d’alta muntanya (funiculars, telecadires,…) contem amb vàries opcions per arribar al punt d’inici. Des del municipi de Vigo di Fassa s’ha d’agafar el funicular “Funivie Catinaccio (Vigo-Ciampedie)” que en una ascensió de quasi 700 metres de desnivell ens transporta fins a l’estació superior de Ciampedie. Des d’allí començarem la caminada cap a les Torres de Vajolet. Pots consultar preus i horaris en la seva web oficial. Ara, t’avanço que els horaris d’obertura del telefèric son de tots els dies de 8:30 a 13:00 i de 14:00 a 18:00 hores, i els preus son de 26€ per persona (anada i tornada).
Junt a l’estació disposes d’aparcament gratuït (és petit i s’omple en un vist i no vist) i altres de pagament. Als voltants hi ha més places gratuïtes amb temps limitat a 4 hores que només et serviran si vas a fer un petit passeig per la zona, que no és el nostre cas. Si t’has quedat sense plaça a l’aparcament principal, et recomano estacionar en l’aparcament nº3 (Parking 3 – P3). Es troba una mica més apartat però és gratis, més ampli (encara que en les hores centrals del dia pot omplir-se) i conta amb un servei de trasllat en minibús sense cap cost i des de l’estació del funicular. A més, si vas a fer un trekking de varis dies, pots deixar el cotxe el temps que necessitis (avisant al responsable de l’aparcament).
Des de Pera di Fassa, una altra alternativa similar Ja t’avanço que aquesta alternativa és algo liosa i et sortirà més cara. En aquest cas, sortim des de la població de Pera di Fassa utilitzant 3 trams de telecadires: Vajolet 1, Vajolet 2 i Pian Pecei-Ciampedie. El punt final del recorregut et deixarà a pocs metres de l’estació superior de Ciampedie. Una altra opció seria agafar només els dos primers telecadires (Vajolet 1 i Vajolet 2) i començar la caminada des de Pian Pecei seguint el Sentiero delle Leggende fins al refugi Gardeccia (uns 2km). A partir d’allí, la ruta coincideix amb la que surt des de Ciampedie.
Un cop hem arribat als 2000 metres d’alçada gracies al fenomenal (i gens car per cert) funicular alpí, arriba el moment d’emprendre el camí a peu.
Dades tècniques de la ruta L’inici és al refugi de Ciampedie. Té una longitud de 12 kilòmetres anar i tornar fins al refugi Re Alberto I. Té un desnivell de 750 metres de pujada i de baixada. El tipus de ruta és lineal. El temps estimat de fer la ruta és de 5 a 6 hores (anar i tornar) amb parades. La dificultat és mitja, ja que per exemple, hi ha una zona equipada amb cadenes i un gran desnivell. Atenció! L’últim tram salva un gran desnivell per terreny rocós i equipat amb cable-passamans. Hem de dir que aquesta ruta no és apta per a tothom. Està la ruta senyalitzada amb els senders 540, 546 i 542. Adjunto el track de la ruta.
La ruta de les Torres de Vajolet pas a pas
Arranquem des de l’estació superior del telefèric en la planície de Ciampedie. Un excel·lent balcó panoràmic sobre el valle de Fassa envoltat d’alguns dels grups muntanyosos més mítics i bonics dels Dolomites. Aquí no hi falta la seva bona ració de bars, restaurants i instal·lacions esportives.
Iniciem la marxa pel sender 540 cap al refugi Gardeccia i deixem enrere l’aldarull inicial dels voltants de l’estació del telefèric. És un camí pla i senzill que alterna trams de bosc amb petits clars i vistes brutals.
Quasi sense donar-nos-en compte i 3 kilòmetres més tard arribem a una altra esplanada molt freqüentada. Les animades terrasses de varis refugis, entre els que es troba el de Gardeccia, i els camps verds del voltant son el complement perfecte per atraure centenars de visitants que vénen aquí a passar el dia. Toca continuar pel sender 546 rumb al refugi de Vajolet per una pista ampla de pedra i terra on el desnivell no dóna tregua. Encara que no presenta gran dificultat, ens farà suar la samarreta. A mesura que ens apropem a les parets rocoses, les vistes guanyen amplitud i espectacularitat.
Assolir el promontori a quasi 2250 metres d’alçada en el que hi descansen els refugis de Vajolet i Preuss bé mereix una petita parada abans d’enfrontar-nos amb la part final de la ruta. A més, des d’aquest punt les vistes de la vall que acabem de recórrer encaixada entre cimes rocoses, son al·lucinants.
I arriba l’hora de la veritat! Tant sols tenim per endavant 1 kilòmetre de distància, però ens enfrontem a més de 400 metres de desnivell i entre 1 i 2 hores de caminada. Només s’ha de prendre la desviació que indica la ruta 542 cap al Rifugio Re Alberto I per començar l’ascens vertiginós cap a la base de les Torres de Vajolet.
Ull! Aquesta part de la ruta no és apta per a tothom. Es tracta d’un terreny d’alta muntanya per el que s’ha de progressar amb precaució, un mínim de destresa i que requereix un major esforç. A més, conta amb trams en els que tindràs que utilitzar les mans i altres equipats amb cadena on una ensopegada pot suposar una caiguda perillosa.
Per a persones habituades a rutes de muntanya i sempre que les condicions meteorològiques siguin favorables, aquest pas no suposa cap problema i posa el puntet de diversió i aventura en aquesta ruta a les Torres de Vajolet. Així que, amb precaució i una bona dosis d’exigència física, ens apropem al nostre objectiu final.
I per fi, la recompensa! El refugi Re Alberto I, al més pur estil italià, apareix enfront a nosaltres junt a un estany natural i a l’impressionant perfil de les Torres de Vajolet. És un paisatge sublim i s’ha d’assaborir amb calma des de tots els angles.
Tenim davant nostre, una de les imatges més boniques dels Dolomites! Ho hem aconseguit. A més, el sender continua i en apenes 10-15 minuts d’ascens arribaràs al Refugi Santner. Un balcó natural amb unes vistes brutals.
La tornada la realitzarem l’endemà al matí pel mateix camí. Tingues en compte l’horari de funcionament del funicular o els telecadires a l’hora de planificar la ruta. I, si vols una experiència de 10, et recomano que facis nit al refugi Re Alberto I i emprenguis la tornada al matí següent. Així ho hem planificat nosaltres.
Dormir en el Refugi Re Alberto I
T’imagines gaudir un dels paisatges més bells dels Dolomites quasi en exclusivitat? Fer nit en el refugi sota les Torres de Vajolet t’ofereix l’oportunitat de viure la màgia d’un paratge natural inigualable durant el capvespre i la sortida del sol. A més, sentiràs l’ambient muntanyenc tant genuí que es respira en el seu interior.
No és econòmic. Res en els Dolomites ho és. Però sota el meu punt de vista, val el 100% la pena. Lo millor és que reservis amb bastant antelació. El camí cap als refugis Vajolet i Preuss no té cap dificultat i és la zona més freqüentada per tot tipus de visitants. Tot i així, hem de ser conscients de que ens trobem a l’alta muntanya. I ho dic perquè a vegades es veuen escenes (com gent portant cotxets de bebè) força compromeses. Respecte a l’últim tram fins a la base de les Torres del Vajolet, encara que sí que estem acostumats a rutes de muntanya, crec que cadascú ha de valorar les seves possibilitats.
Consells per a realitzar el trekking de les Torres de Vajolet
Per acabar, et deixo un breu resum de recomanacions perquè la teva experiència en la ruta a les Torres de Vajolet sigui de 10:
Si aniràs a realitzar la ruta d’anada i tornada el mateix dia, comprova els horaris del funicular o telecadires que necessites per tornar i adecua els teus temps de trekking.
Per a una experiència completa, fes una nit en el refugi Re Alberto I i sent l’alta muntanya com mai.
En les immediacions del refugi Gardeccia disposes de font d’aigua potable. En el refugi Re Alberto I es paga l’aigua potable a un preu altíssim.
Comprova les previsions meteorològiques i sigues previngut. Tingues en compte que, excepte en els refugis, disposaràs de poques ombres i recers.
Valora les teves possibilitats segons les teves condicions físiques per afrontar la ruta. L’últim tram de major exigència no és adequat per a persones amb vertigen o amb poca seguretat i experiència en terrenys de muntanya.
El camí a seguir pel canal rocós fins al refugi Re Alberto I està indicat amb marques de pintura. En el cas d’anar darrere o creuar-te amb altres persones sigues pacient, facilita el pas i respecta els traçats alternatius d’ascens i descens en algun dels trams equipats amb cable.
Gaudeix de les espectaculars vistes que ofereix la collada enfront del refugi Re Alberto I i el sender fins al Refugi Santner.
Al ser un trajecte linial pots adaptar la ruta a les teves circumstàncies arribant fins on et sembli convenient. De fet, molts visitants opten per passar el dia en la zona dels refugis de Gardeccia o Vajolet.
Estem en un ambient de muntanya. Porta calçat, roba i material adequat a més d’aigua suficient.
Respecta el medi ambient, les instal·lacions i a les persones de l’entorn.
Adjunto un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia feta amb cotxe, sortint des del nostre allotjament de Lago di Carezza i acabant al Refugi Re Alberto I en ple Parc del Grupo del Catinaccio, a punt pel dia següent, i amb els principals atractius del mateix (després de 15,90km i de 25 minuts de ruta):
En aquest segon dia sencer del nostre viatge, ens endinsarem més si és possible al Parco Naturale Adamello Brenta, amb la visita a la Val Genova, un territori amb cascades, muntanyes, glaciars, boscos, rius i fins i tot óssos… Al migdia continuarem la nostra ruta cap al nord, sortint d’aquest meravellós Parc Natural i anant en direcció al poble de Tesero, el qual té un centre històric amb força desnivell però molt bonic. Seguirem la ruta i acabarem el dia d’avui anant a buscar el nostre allotjament al Lago di Carezza, un dels llacs més bonics i fotogènics dels Dolomites. L’endemà hi farem una bona visita. Avui ha sigut un dels pocs dies de ruta de les vacances.
Índex: 1. Val Genova 2. Tesero
1. Val Genova
Tornarem a conduïr cap al cor d’aquest territori de naturalesa salvatge en estat pur. Aquest cop per a visitar Val Genova, a 68 kilòmetres de Trento. Com hem dit, aquest territori pertanyent al Parc Natural Adamello Brenta condensa cascades, muntanyes, glaciars, boscos, rius, patrimoni i fins i tot óssos en llibertat, tot junt en un dels paratges més sorprenents que veure als Dolomites.
Durant la temporada alta, pots accedir-hi en cotxe fins al final de la Val di Genova només si ho fas abans de les 10:00 o a partir de les 17:30 hores. Dins d’aquest rang horari tindràs que deixar el cotxe en altres aparcaments intermitjos (tots ells de pagament). Aparquis on aparquis, un servei d’autobusos et permetrà moure’t entre els diferents punts del recorregut.
Lo millor és que tens moltes opcions, pots anar-hi en cotxe, fer varies parades pel camí (no et perdis les cascades de Nardis) i gaudir de l’entorn sense esforç, i també pots fer rutes de senderisme. Sigui com sigui, aquesta zona és una passada, per moments sembla que t’has teletransportat a Canadà o Alaska.
Nosaltres no ens vam plantejar fer cap ruta de senderisme, ja que únicament disposàvem d’un matí, i voliem veure els principals atractius de la vall. L’entrada de la vall és el poblet de Carisolo, i allí ens van fer deixar el cotxe. Hi ha un servei de busos molt eficient, que ens va portant per la vall i s’atura moltíssim a cada aparcament i a cada atracció. No vam parar fins arribar a l’altra punta de la vall, a la seva capçalera, al kilòmetre 17 de la vall, a Malga Bedole. Les vistes de la glacera i la vall que es tenen des d’aquí son més que impactants i sorprenents.
Adjunto la informació de la Val Genova, on hi ha la informació dels aparcaments i autobusos, així com horaris i preus.
2. Tesero
La nostra ruta continua cap al nord, en direcció al Lago di Carezza, una de les atraccions Top d’aquest viatge. Pel camí, ens aturarem i visitarem el poble de Tesero, a 130 kilòmetres de la Val di Genova (a unes dues hores i mitja en cotxe).
Estem en la búsqueda de pobles bonics que veure en els Dolomites, que veureu que n’hi ha forces, i un dels que no poden faltar a la llista és Tesero. Amb 2.700 habitants, aquest s’ubica en la regió de Trentino Alto-Adigio, la part occidental dels Dolomites.
Emmarcat en el verd i a les ribes del riu Stava, el seu empinat centre històric és diví: carrers empedrats, passatges i escales, places amb boniques fonts, casetes de colors,… Té cases senyorials pintades en tonalitats pastel com la Casa Jellici.
I continuem la nostra “road-trip”, ara només ens queden uns 33 kilòmetres fins al Lago di Carezza (que es fan en uns 46 minuts). De fet, no anem directament al llac, sinó al nostre allotjament prop del llac, que es diu “Hotel Sport Passo Carezza”, i està ubicat a 5 minuts del llac, passada la població mateixa de Carezza.
Adjunto un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia, sortint des del nostre allotjament de Trento i acabant a l’allotjament prop del Lago di Carezza, a punt pel dia següent, i amb els principals atractius del mateix (després de 251,00km i de 5 hores i 16 minuts de ruta):
Un cop hem aterrat a l’aeroport Internacional de Venècia Marco Polo i recollit el nostre cotxe de lloguer, començarem la nostra ruta pels Dolomites en 16 dies, dirigint-nos a la ciutat de Trento, el qual es troba a 172 kilòmetres al nord-oest de l’aeroport (trigarem un xic més de dues hores). Adjunto el mapa de google maps amb aquest desplaçament:
Durant el nostre primer dia de ruta, visitarem en mitja jornada (tot el matí) el Centre Històric de la ciutat de Trento. Com veurem el centre històric gira al voltant de la Piazza del Duomo, amb nombrosos palaus, castells i esglésies, així com els seus museus i els seus vestigis romans. Al migdia ens acostarem al Lago de Molveno, que és un dels llacs més bonics i nets del país. Després de visitar la població de Molveno a la riba del seu llac, ens acostarem al Lago di Tovel. Som en plena àrea dels Dolomites de Brenta. Diuen que la seva joia és aquest Lago di Tovel. Ho comprovarem. Té unes aigües transparents i un entorn de conte. Tornarem a Trento per passar la nit al nostre allotjament.
Índex: 1. Trento 2. Lago de Molveno 3. Lago di Tovel
1. Trento
La nostra intenció d’haver començat la nostra ruta pels Dolomites des de la ciutat de Trento, rau en que volíem començar per una zona dels Dolomites que no fos la típica estampa de naturalesa en estat pur. Aquest territori pertany al Parc Natural Adamello Brenta, que durant un dia i mig explorarem per començar a iniciar-nos en la nostra ruta de les grans zones ubicades en els grans grups dolomítics ubicats un xic més al nord.
Trento té un dels millors conjunts renaixentistes del nord d’Itàlia, i està situada a unes dues hores del poble en què acabarem la nostra ruta circular, el poble d’Alleghe. La capital del Trentino Alto Adigio ofereix un centre històric perfectament conservat que gira al voltant de la Piazza del Duomo amb nombrosos palaus, castells i esglésies que visitar, com el Palazzo Cazuffi, el Palazzo Pretorio, la Catedral de San Vigilio i el Castell del Buonconsiglio.
Encara que realment estem fora de l’àrea muntanyosa dels Dolomites, val moltíssim la pena començar la nostra ruta des d’aquesta ciutat capital de la regió Trentino – Alto Adigio. Amb una ubicació privilegiada en el cor dels Alps italians i molt pròxima al Lago di Garda, la ciutat de Trento ofereix un mix de història, naturalesa i patrimoni irresistible.
I com hem dit, és difícil no enamorar-se dels seus carrers medievals plens d’edificis històrics, de la magnífica Piazza del Duomo, la Catedral de San Vigilio i el Castello del Buonconsiglio a més dels seus museus i els seus vestigis romans. Una visita obligada que et sorprendrà gratament.
2. Lago de Molveno
Durant el matí hem passejat pels carrers del casc històric de Trento, sense intenció d’entrar a cap atracció o museu, només hem volgut obtindre unes pinzellades de la seva cultura i art caminant pels seus carrers més importants. Al migdia, anem a buscar el cotxe i ens desplacem fins al Lago de Molveno, a uns 50 minuts entrant de ple en el Parco Naturale Adamello Brenta.
Diuen del Lago de Molveno que és el llac més bell i net d’Itàlia! Com a carta de presentació, aquest guardó concedit al Lago de Molveno en el 2019 és bastant convincent, però els seus al·licients van més enllà. Destil·la bellesa a cabassos en el seu passeig enjardinat junt al llac, en el riu esgraonat que baixa pel centre urbà del propi poble de Molveno i en l’ambient serè que l’envolta.
Es tracta d’una destinació amb molt d’allotjament disponible i perfecte per a desconnectar del bullici d’altres llocs amb major popularitat, sense perdre gens ni mica la bellesa dels Dolomites. Aquí en tenim el primer tast.
3. Lago di Tovel
A mesura que avança la tarda, ens n’adonem que aquests primers paisatges dolomítics que tenim davant ens enganxen i ens paral·litzen d’alguna manera que ens evita de continuar amb la ruta prevista. És moment d’anar a visitar un últim llac, el Lago di Tovel, ubicat a un xic més d’1 hora al nord del Lago de Molveno. El tram final de la carretera per arribar-hi, corresponent a la SP14, és força espectacular, i molt estreta… Lo millor son els últims 10 kilòmetres des de la població de Tuenno.
Estem en plena àrea dels Dolomites de Brenta, una zona bastant desconeguda per el turisme internacional i igual d’espectacular. La seva joia més valuosa és el Lago di Tovel, amb les seves aigües transparents i un entorn de conte.
Després d’estacionar en el pàrking habilitat, toca recórrer el sender que envolta el llac d’uns 4 kilòmetres d’extensió. El paisatge és al·lucinant. Als colors intensos del llac tenim que sumar-hi un magnífic paratge envoltat de muntanyes i boscos, bellíssims reflexes a l’aigua, brillants platges lacustres i una atmòsfera plena de màgia.
La carretera d’accés i els aparcaments son de pagament entre les 9:00 i les 17:00 hores. També disposa de servei d’autobús i un parell de restaurants en el perímetre del propi llac. Realment, aquest llac és una autèntica joia de la naturalesa. Està ubicat en un gran emplaçament i el viatge fins aquí val moltíssim la pena. Si no disposeu de temps i heu d’escollir entre el llac anterior visitat (Lago di Molveno) i aquest Lago di Tovel, no hi ha color: quedeu-vos amb aquest!
Només ens quedarà recórrer uns 50 kilòmetres cap al sud (una hora de cotxe) fins arribar al nostre aparcament del centre històric de Trento, i d’allí, al nostre allotjament. Per ser el primer dia, ja n’hem tingut prou.
Adjunto un mapa de google maps amb la previsió de la ruta del dia, sortint des del nostre allotjament de Trento i acabant amb el mateix allotjament a punt pel dia següent, i amb els principals atractius del mateix (després de 141,00km i de 2 hores i 52 minuts de ruta):
Vols fer una ruta pels Dolomites i no saps per on començar a organitzar-la? Queda’t amb nosaltres perquè en aquest article compartiré amb tu tota la informació necessària perquè puguis planificar aquest viatge i sobretot, gaudir d’una de les zones naturals més belles i increïbles del món. Sabem que no sempre és fàcil organitzar un viatge. I molt menys un recorregut pels Dolomites, una zona amb infinitat de punts d’interès, incloses rutes de senderisme impressionants, que fan que la planificació i organització dels dies pugui arribar a resultar un maldecap si no coneixes la zona. Això fou el què ens va passar a nosaltres quan vam començar a planificar aquest viatge. D’aquí que volem ajudar-te perquè puguis estalviar-te les hores i hores que nosaltres vam passar bussejant a internet, buscant informació sobre les caminades, els llocs turístics i sobretot, informació sobre com organitzar-lo tot perquè la ruta fos coherent i inclogués els atractius principals de la zona.
Conegut per ser un conjunt de cadenes muntanyoses dels Alps Orientals Italians, i extenent-se per les províncies de Pordenone, Udine, Trento, Bolzano i Belluno, els Dolomites deuen el seu nom al geòleg Déodat de Dolomieu, que fou la primera persona en estudiar la roca predominant en la zona, coneguda com a dolomía. Com a curiositat et direm també que, si els visites a l’estiu, probablement et trobis amb una visió dels paisatges més “blanquinosa”, com coberta de pols, molt diferent a les de les fotos que hagis vist en aquesta zona per l’hivern. Això es deu a que la zona, sota la llum de les èpoques més càlides, es mostra molt més clara, algo que també fa que es conegui als Dolomites com els “monts pàl·lids”. Però que això no t’aturi ni et faci dubtar, els Dolomites son un espectacle de la naturalesa, els visitis en el moment de l’any que els visitis.
Aquesta zona d’Itàlia és increïblement complexa. Formada per diferents zones dins dels Alps, aquí també abunden escènics valls esquitxats d’encantadors pobles que durant desenes d’anys han estat les localitzacions utilitzades pels viatgers per a gaudir d’aquest espectacle de la naturalesa, tant a l’estiu com a l’hivern. D’aquí que els Dolomites també puguin presumir de tenir desenes de centres turístics, perfectament equipats, amb infinitat d’infraestructures logístiques, que fan que qualsevol viatge a aquesta zona del país, sigui un viatge perfectament organitzat.
A més d’aquestes petites localitzacions, les ciutats de Trento, Bolzano i Belluno, ubicades pràcticament en els vèrtexs dels Dolomites, son la porta d’entrada a aquest increïble paratge. D’aquí que molts les utilitzin també com a base encara que, segons la nostra experiència, lo ideal és fer-ho en pobles més propers als punts d’interès per invertir el menor temps possible en els trasllats. Imaginem que tots els noms que estem mencionant probablement t’estiguin sonant a xinès, però no et preocupis, t’assegurem que un cop hagis llegit el post sencer, tindràs més clares les ubicacions. A més, creiem que és important tenir una mica de context per entendre les zones que et proposem visitar i així, poder ubicar-les en el mapa.
Poden semblar els dolomites una regió o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil escollir entre tanta naturalesa i pobles i ciutats amb encant. La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones dels Dolomites i veure-les a fons, sense cap necessitat de voler veure tot el territori o el màxim d’ell. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.
Es tracta d’una ruta per l’àrea dels Dolomites italians de 16 dies, una ruta en cotxe de lloguer i per lliure, pel conjunt de massissos en els Alps Orientals Italians, al sud de la cadena principal alpina, durant els mesos estivals. Adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que visitarem:
Es tracta d’una ruta amb cotxe de lloguer durant 16 dies, i anirem canviant d’allotjament cada dia. Començarem la ruta per la ciutat de Trento i acabarem en el poble d’Alleghe. Per la morfologia del territori i logística del viatge, és necessari anar canviant d’allotjament perquè així no surti una ruta amb un kilometratge molt alt. Així minimitzem els desplaçaments. Més endavant en aquest mateix article, exposarem quins seran els nostres allotjaments en tota la ruta. El tipus de ruta és circular i el seu sentit és seguint les agulles d’un rellotge. Els principals trekkings i atractius més importants es troben repartits per tota la ruta amb un caràcter “in crescendo” d’importància.
També hem tingut en compte varies premises essencials i bàsiques a l’hora de dissenyar aquesta ruta de 16 dies, i és que el viatge és una exploració d’un territori natural, i per això, la idea que tenim és cada dia fer un petit o més gran trekking (segons cada cas) per tal de conèixer el veritable atractiu del viatge que és la naturalesa.
Si selecciones cadascun dels dies els podràs anar veient a tots, un per un. A més, al final de cada dia et deixaré el recorregut pels llocs amb un mapa de google maps. I aquí mateix et deixo el mapa principal amb el marcatge de tots els llocs i atractius que pots visitar en el conjunt de la Ruta de 16 dies pels Dolomites (també hi deixem marcats els aparcaments dels atractius, que en aquest cas son crucials conèixer-los):
Una ruta pels Dolomites italians en 16 dies és el temps ideal per conèixer la regió sense presses. Hi ha tants llocs a veure que la planificació és crucial en aquest viatge. Cada etapa ha d’estar molt ben estudiada per saber optimitzar el temps. Et proposem de fer una “road-trip” circular pels Dolomites, amb inici a la ciutat de Trento i final al poble d’Alleghe. Amb aquest article et vull ajudar a organitzar aquest viatge inoblidable. T’exposarem les atraccions que podrem visitar cada dia, l’allotjament que et recomanem, els kilòmetres que hauries de conduïr cada dia, els trekkings que et proposem fer, etc… En definitiva, t’ho posarem fàcil perquè no et col·lapsis amb els preparatius.
A part del detall del programa de viatge, t’adjuntaré alguns dels principals consells per viatjar per lliure per la regió italiana dels Dolomites. Corresponen a 6 grans grups:
Vols econòmics
Cotxe de lloguer
Allotjament
Sanitat i assegurança de viatge
Targes turístiques
Viatge als Dolomites en 7 i 10 dies
1. Vols econòmics
La clau és buscar els vols amb molta antelació. Com més t’apropis a les dates, més probabilitats tindràs de que els preus es dupliquin i augmentin. El nostre viatge és per als mesos estivals (juliol i/o agost), per tant, amb molta antelació fes una cerca exhaustiva dels millors preus a la plataforma de Skyscanner, per tal de mirar de trobar vols directes econòmics durant els mesos centrals de l’estiu:
Per viatjar als Dolomites italians, pots fer l’acostament amb avió des de molts llocs diferents (aeroports de Venècia, Milà, Innsbruck, etc…). Nosaltres ens hem decidit per volar a Venècia (Aeroport Internacional Marco Polo) i llogar un cotxe al mateix aeroport que ens acostarà a la primera de les ciutats d’on iniciarem la nostra ruta, Trento. Igualment, en la finalització de la nostra ruta, ens dirigirem amb el cotxe de lloguer des del poble d’Alleghe a l’aeroport Internacional de Venècia, i d’allí sortirà el nostre vol de tornada fins a Barcelona. Els vols Barcelona-Venècia (o a l’inrevés) tenen una durada com a màxim de 2 hores i els més econòmics els operen les companyies Ryanair i Vueling.
2. Cotxe de lloguer
Un cop arribem a l’Aeroport de Venècia Marco Polo, no tenim ni el més mínim dubte: fer una roadtrip per lliure amb cotxe de lloguer per la regió italiana dels Dolomites. És la única forma d’arribar a tots els llocs, i gaudir de les carreteres i els seus paisatges com mai. Per reservar i escollir la companyia sempre recomanem utilitzar el comparador de cotxes de lloguer “Autoeurope”, per nosaltres és el que millors preus ofereix i més cobertures. També hi ha aquest altre, de “Rentalcars”. La intenció que tenim és arribar a l’aeroport de Venècia i anar a buscar el cotxe de lloguer. Quan finalitzem la roadtrip al poble d’Alleghe, ens dirigirem a l’aeroport de Venècia i el tornarem a deixar a la mateixa oficina de l’aeroport.
3. Allotjament
Per reservar allotjament, un cop més et recomano que ho facis amb molta antelació i comparis preus. Més encara si viatges en temporada alta:
En el cas específic d’aquest viatge als Dolomites, hem de dir, que un dels punts forts del programa de viatge, és el fet de passar alguna de les nits en un refugi de muntanya. Concretament ho preveiem fer 3 vegades, un cop realitzat una part del trekking corresponent:
Trekking Torri del Vajolet: Nit al Rifugio Re Alberto I
Trekking Tre Cime di Lavaredo: Nit al Rifugio Locatelli
Trekking al Lago di Sorapis: Nit al Rifugio Vandelli
A continuació, t’adjuntem un quadre de la planificació diària on veuràs les ciutats, pobles i refugis on tenim previst allotjar-nos, i la proposta d’allotjament a través de les dues plataformes anteriors (excepte els refugis, que ja explicarem com ho contractem en explicar cadascun dels dies a la planificació del viatge):
En cada allotjament hi pots accedir i veure totes les condicions de contractació (veuràs que tots disposen d’aparcament, excepte els refugis), així com els preus.
4. Sanitat i assegurança de viatge
Els Dolomites pertanyen a Itàlia, i aquesta a la Unió Europea, per tant hi tindrà validesa la Tarjeta Sanitària Europea. Per altra banda, creiem que és necessari viatjar amb assegurança de viatge. Pots contractar la teva assegurança amb qualsevol de les companyies de confiança que tinguis. Un extra a tenir en compte és que inclogui cobertura Covid: despeses d’anul·lació en cas de resultar positiu, despeses d’hotel per a possibles quarantenes o tancament de frontera, proves PCR en destí i més.
5. Targes turístiques
Per l’àrea dels Dolomites hem trobat únicament una tarja-abonament que considerem eficient i que pot significar un estalvi econòmic en quan al cost de comprar viatges amb remuntadors, telefèrics, etc… dels Dolomites. La tarja en qüestió es diu “Supersummer Lift Pass”, i aquí us adjunto tota la informació per si us interessa.
6. Viatge als Dolomites en 7 i 10 dies
En el cas que no pugueu disposar dels dies previstos en la nostra proposta de 16 dies, us adjuntem dues planificacions de viatge per a la regió dels Dolomites, pensades per a menys dies, una per 10 i l’altra per 7. Creiem que per conèixer en gran part l’essència dels Dolomites, 7 dies serien el mínim per una estada. Planificació d’un mínim de 7 dies si voleu veure lo més essencial:
Dia 1: Trento + Lago di Carezza + Paso Pordoi. Nit a Paso Pordoi
Dia 2: Viel dal Pan + Paso Sella + Paso de Gardena + Església de San Valentino. Nit a Compatsch
Dia 3: Alpe di Siusi + Castelrotto + Seceda + Chiesa di San Giacomo + Ortisei. Nit a Ortisei
Dia 4: Rifugio de Odle + Església San Giovanni in Ranuy + Val di Funes. Nit a Lago di Braies
Dia 5: Tre Cime di Lavaredo + Cadini di Misurina + Lago Antorno + Lago Misurina. Nit a Lago di Braies
Dia 6: Lago di Sorapis + Paso de Falzarego + Cortina d’Ampezzo. Nit a Cortina d’Ampezzo
Dia 7: Cinque Torri + Paso Giau + Terrazza Marmolada + Alleghe
Amb aquesta planificació de 7 dies, que per nosaltres seria el mínim del mínim, podeu comptar amb un trekking força important per dia. Adjuntem ara, una planificació de 10 dies:
Dia 1: Trento + Lago di Carezza. Nit a Lago di Carezza
Dia 2: Torri del Vajolet + Paso Pordoi (Terrazza delle Dolomiti). Nit a Paso Pordoi
Dia 3: Viel dal Pan + Paso Sella + Paso de Gardena + Castelrotto + Església de San Valentino. Nit a Compatsch
Dia 4: Seceda + Ortisei + Església de San Giacomo + Chiusa/Klausen. Nit a Chiusa/Klausen
Dia 5: Rifugio de Odle + Església San Giovanni in Ranuy + Val di Funes. Nit a Lago di Braies
Dia 6: Tre Cime di Lavaredo + Cadini di Misurina + Lago Antorno + Lago di Misurina. Nit a Misurina
Dia 7: Lago di Sorapis + Paso de Falzarego + Cortina d’Ampezzo. Nit a Cortina d’Ampezzo
Dia 8: Cinque Torri + Paso Valparola + Paso Giau + Val Fiorentina. Nit a Selva di Cadore
Dia 9: Terrazza Marmolada + Lago di Fedaia. Nit a Sottoguda
I ja som al últim dia (3r dia) de la nostra escapada a Copenhague. Aquí, nosaltres us proposem una petita sortida de la ciutat de Copenhague per poder visitar un poble típic danès amb el seu encant, i també poder visitar 2 atractius en el mateix poble: la seva Catedral que és Patrimoni de la Humanitat, i un museu singular, el Museu de Vaixells Vikings. La localitat és Roskilde i es troba a 30 kilòmetres de Copenhague. Per la tarda, un cop retornats a Copenhague, us proposem acabar de passar la resta del dia als Jardins Tívoli, un dels parcs d’atraccions més antics del món.
Índex: 1. Roskilde: Roskilde Domkirke i Vikingeskibsmuseet 2. Jardins de Tívoli
1. Roskilde: Roskilde Domkirke i Vikingeskibsmuseet
Un cop esmorzats ens acostarem a l’Estació Central de Copenhague, ubicada a uns 10-15 minuts del nostre allotjament, a peu és clar. Es troba ubicada darrera el Parc d’Atraccions de Tívoli. Allí hi agafarem un tren de rodalies que en uns 20 minuts ens portarà a Roskilde (separat uns 30 kilòmetres de Copenhague).
Roskilde és una petita ciutat danesa situada al final d’un fiord. És una altra de les millors excursions que pots fer des de Copenhague, amb la Catedral i el Museu dels Vaixells Vikings de Roskilde, com els seus dos principals reclams turístics.
Un cop a Roskilde, realitzarem un petit recorregut pel Centre Històric d’aquesta ciutat. Bàsicament seguirem el carrer Algade, que ens portarà pel cor del barri històric. Farem uns 550 metres fins a trobar-nos amb els edificis de Byens Hus, actualment un Centre Cívic. Aquí, trencarem a mà dreta per anar a descobrir la seva imponent Catedral.
La Catedral es troba a 900 metres de l’estació de tren, caminant son uns 12-15 minuts aproximadament. La seva façana és força imponent.
La Catedral de Roskilde és d’estil gòtic i fou declarada Patrimoni de la Humanitat. És la major catedral que veure a Dinamarca. Admirem la seva arquitectura exterior.
En el seu interior es troben una gran part de les tombes de la família reial que van des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat.
L’horari de visita de la Catedral és de dilluns a divendres de 9:00 a 17:00 hores, dissabtes de 9:00 a 12:00 hores, i diumenges i festius de 12:30 a 17:00 hores. El preu de l’entrada és de 70kr pels adults i entrada gratuïta pels nens. Entrada també gratuïta amb la tarja-abonament Copenhague Card Discover. Adjunto la seva pàgina web.
Sortint de la catedral, anem en direcció nord i de baixada en busca del Museu dels Vaixells Vikings.
Continuem el nostre tour per Roskilde baixant pel carrer Skolegade i travessant el parc urbà de Byparken. En qüestió d’un quart d’hora passejant, arribem a la ubicació del Museu dels Vaixells Vikings. L’exposició dels vaixells es situa en el port que dóna accés al fiord, punt de partida per nombrosos navilis. Entre les embarcacions de la col·lecció hi podrem contemplar el vaixell viking més gran del món. Els seus 37 metres d’eslora podien albergar fins a un centenar de guerrers disposats a combatre allí on atraquéssin.
En el Museu també hi podràs veure cinc dels vaixells vikings reflotats en el 1960 després que passéssin més de 1.000 anys sota les aigües del fiord.
L’horari d’obertura del museu a l’estiu és de tots els dies de 10:00 a 17:00 hores. El preu de l’entrada és de 160kr pels adults i entrada gratuïta pels nens. També és gratuïta l’entrada amb la tarja Copenhague Card Discover. Adjunto la seva pàgina web.
Visitat el museu és hora de tornar cap al centre de Roskilde per anar a dinar. Després agafarem el tren regional de tornada a Copenhague.
Arribats a Copenhague, i depèn del temps que tinguem abans d’agafar el nostre avió de retorn, passarem les darreres hores del viatge en els Jardins de Tívoli, ben al costat de l’allotjament i de l’Estació Central de trens de Copenhague.
Un dels grans atractius de Copenhague son els seus espais verds i sense cap mena de dubte els Jardins Tívoli son el millor exemple per parlar del costat més “green” d’aquesta ciutat. Tant si viatgeu sols com si ho feu en família, gaudireu en el seu interior d’un dels parcs d’atraccions més antics del món. Impressionant, no?
Amb l’entrada als Jardins Tívoli podreu recórrer el parc i passejar entre les seves atraccions decimonòniques en un ambient tant divertit com únic. Dins de les seves nombroses atraccions hi destaquen algunes com “The Demon”, una espectacular muntanya russa ambientada a l’Imperi Xinès, o “Fatamorgana”, una torre de 45 metres d’altura amb 3 nivells de velocitat. No obstant, heu de tenir en conte que els Jardins Tívoli obren solament per Nadal, Pasqüa, a l’estiu i per Halloween.
Muntanyes russes, cotxes de xoc, carrussels, jocs de fira, galeries de tir, formen part de la diversió que ofereix aquest parc que va obrir les portes en el 1843. A més de totes aquestes atraccions, aquest parc disposa d’una gran varietat de restaurants com el “Nimb”, situat en un palau d’estil àrab, o la Fragata de Sant Jordi en un vaixell. Uns altres llocs famosos del parc son la pagoda xinesa, el palau àrab o la magnífica porta d’entrada.
Entre les atraccions (no incloses en l’entrada general) més famoses es troben les muntanyes russes “The Demon” i “La Mina”, la “Golden Tower·, “Fatamorgana” i el “Grand Prix”, aquesta última per a totes les edats.
Abans d’anar-te’n dels Jardins Tívoli t’aconsellem pujar al “The Star Flyer” per gaudir d’unes increïbles vistes mentres tens la sensació de volar i veure algun espectacle en el teatre a l’aire lliure. Una altra bona època de viatjar a Copenhague i visitar aquests jardins, és entre novembre i desembre quan es monta un bonic mercat nadalenc.
L’horari de visita dels Jardins Tívoli son durant l’estiu de 11:00 a 23:00 hores. El preu de l’entrada solament és de 160kr tant pels adults com pels nens. Amb la tarja Copenhague Card Discover s’hi inclou aquesta entrada als Jardins Tívoli. Lo què no està inclòs en l’entrada ni en la tarja, son les atraccions. Ho pots fer de dues maneres: pagar i pujar a la que t’interessi, o comprar un passi per pujar a totes les atraccions. El passi és el “Ride Pass” i el preu és a partir de 189kr pels adults. En temporada alta pot costar fins a 319kr pels adults. Has de mirar la web, per això l’adjunto aquí.
Nosaltres al final, al disposar de la Copenhague Card Discover, vam considerar pagar atracció per atracció, ja que teníem clar que no pujariem a moltes. Únicament vam pujar a la muntanya russa “The Demon” i a les cadiretes voladores “The Star Flyer”. Va valdre moltíssim la pena. No teniem temps per a res més. El preu de pujar a “The Demon” és de 90kr, i el preu per pujar a “The Star Flyer” és de 90kr més. En temporada alta hauràs de fer bastanta cua, com ens va passar a nosaltres.
I així finalitza el nostre viatge-escapadeta a Copenhague. Ens han quedat alguns racons per veure i alguns monuments i atraccions per acabar de pujar. Sempre podrem trobar la manera de tornar-hi algun altre dia.
En aquest últim dia, si us interessa, també hi ha altres opcions de fer escapades diferents com la què hem fet anant a Roskilde. Us adjunto algunes excursions que es poden fer possibles des de Copenhague:
Castell de Frederiksborg: Conegut com el “Versalles danès”, és el castell més gran d’Escandinàvia. Pots reservar l’excursió des d’aquesta pàgina de confiança.
Legoland: Si viatges amb nens no et pots perdre el parc Legoland ple de mega-construccions fetes amb peces de Lego i situat a unes 3 hores per carretera de Copenhague.
Adjunto en un mapa de google maps, el recorregut detallat del dia d’avui, amb el marcatge de les principals atraccions i monuments visitats:
I fins aquí ha arribat el nostre viatge-escapada a Copenhague en 3 dies. Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.
En aquest segon dia a Copenhague visitarem els monuments i atractius que es troben dins del Districte de Indre By, però fora del Centre Històric de la ciutat. Avui sí que caldrà que agafem mitjans de transport, i veurem que segons on sigui l’atracció, serà un o altre. El primer que farem serà anar a visitar La Sireneta, que s’ha convertit en la icona de la ciutat de Copenhague. Hi arribarem caminant de la parada de metro més propera, “Osterport”. Continuarem amb la passejada entrant a dins del “Kastellet”, una ciutadella construïda en el 1626 pel rei Christian IV. Sortint del Kastellet passarem per davant de l’església anglicana de Saint Alban i per davant d’una font preciosa anomenada “Font de Gefion”. Caminant arribarem al barri de Nyboder, un barri històric d’antigues cases de mariners famoses per les seves façanes grogues. Continuarem a peu fins arribar a l’Església de Marbre (Frederiks Kirke), un temple barroc amb una gran cúpula. El proper monument és el Palau de Amaliensborg, la residència oficial de la família reial durant l’hivern, on visitarem un dels 4 palaus que hi ha. També contemplarem un famós canvi de guàrdia. Ja serà hora de dinar, i anirem al parc de “The King’s Garden” a menjar-nos el nostre pícnic. Seguidament llogarem una bicicleta que ens durà a l’altra banda del canal de Copenhague, al Barri de Christianshavn, i concretament, als peus de l’església de Sant Salvador. Aquí, després de reservar hora, pujarem a la seva torre amb una escala exterior de vertigen que ens donarà les millors vistes panoràmiques de tota l’àrea metropolitana de Copenhague. El següent punt de la ruta és la Ciutat Lliure de Christiania, una zona de Copenhague autogovernada pels seus 1000 residents. Anirem després a buscar un bus aqüàtic (dit també ferry) per arribar-nos al Reffen Street Food, una antiga zona industrial que ha estat transformada en un lloc de moda amb un fantàstic mercat de menjar del carrer. Aquí hi soparem, i quan volguem tornarem a l’allotjament mitjançant un bus urbà. Aquest també ha estat un dia força complet.
Índex: 1. De La Sireneta a Kastellet 2. De Nyboder a l’Església de Marbre 3. Del Palau Amaliensborg a l’Església de Sant Salvador 4. De Christiania al Reffen Street Food
1. De La Sireneta a Kastellet
Sortim de l’Alberg cap a la Plaça de l’Ajuntament, on anem a buscar el metro. Agafarem les línies 3 o 4 que ens duran de Radhuspladsen a “Osterport”. D’allí ens quedarà entre 10 minuts i un quart d’hora a peu fins a poder contemplar l’estàtua de La Sireneta de Copenhaguen. Adjunto un mapa de google maps amb el recorregut fins a La Sireneta:
Recorregut amb Metro fins a La Sireneta
A part del metro, també s’hi podria arribar d’una altra manera fins a l’estàtua de La Sireneta. Podríem anar fins a la parada del bus aqüàtic “Det Kongelige Bibliotek” a l’alçada de la Biblioteca Reial a l’illa de Slotsholmen, i baixar a la parada de “Nordre Toldbod”, uns 2,5 kilòmetres més al nord. Encara ens quedaria, però, una passejada d’uns 8 minuts aproximadament. Creiem que és una bona alternativa per si encara no coneixes el Bus Aqüàtic de la ciutat.
La Sireneta és probablement el monument més famós de Copenhague i, per tant, una visita a la ciutat no està completa sense apropar-nos a ella. L’esmentada escultura fou creada per l’escultor Edvard Eriksen a principis del segle XX i ret homenatge a un dels contes més populars de l’escriptor i poeta Hans Christian Andersen. La zona on està ubicada aquesta petita sirena de bronze, que medeix poc més d’un metre i pesa quasi 180 kilos, ofereix unes vistes privilegiades del port de Copenhague, que per cert, és el port més gran de Dinamarca. Una altra alternativa és fer el Free Tour de La Sireneta i comprovar com des de la seva postura sembla que vigili als vaixells que fondegen en les aigües del mar Bàltic.
L’escultura de La Sireneta, basada com hem dit en un conte de Hans Christian Andersen, és l’icona de la ciutat i un altre dels llocs més bonics que visitar a Copenhague. Creada per l’escultor Eriksen a principis del segle XX per encàrrec dels Jacobsen, la família propietària de la fàbrica de cervesa Carlsberg, aquesta escultura de bronze de 1 metre d’altura, fou donada a la ciutat i col·locada sobre una roca a prop del port. Malgrat sofrir varis actes de vandalisme com l’amputació d’un braç o el llançament de pintura per sobre, La Sireneta continua éssent el monument més visitat de Dinamarca, per lo què és una cita imprescindible en la ciutat. Nosaltres recomanem visitar-la a primera hora si vols fer-te una foto sense gent o a la llum de la lluna per a tenir una preciosa imatge de record.
Nosaltres, a l’anar-hi a primera hora no ens vam trobar gaire gent, només algun autobús de jubilats… Seguidament vam anar per entrar per l’entrada nord de la ciutadella de Kastellet, que es troba a uns 400m de La Sireneta. Considerem que després de la visita a La Sireneta no et pots perdre la fortalesa de Kastellet, una de les millor conservades del nord d’Europa i un altre dels llocs a veure a Copenhague.
Construïda en el 1626 per el rei danès Christian IV per reforçar la seguretat de la muralla defensiva de Copenhague, aquesta fortalesa té forma d’estrella amb bastions en els seus xamfrans i encara que avui dia serveix com a àrea militar, s’utilitza com a parc públic.
Val la pena fer un tranquil passeig en un dia assolellat i observar alguns dels seus punts d’interès com la Casa del Comandant, una Església i la Presó, ah! I sobretot el fotogènic molí de vent d’estil holandès.
Els horaris d’obertura de la fortalesa son de les 6:00 del matí fins a les 20:00 hores del vespre. L’entrada és gratuïta. Adjuntem la seva pàgina web.
En els espais exteriors de la fortalesa de Kastellet s’hi troben alguns dels atractius que valen la pena visitar-los o si menys no, fer-hi una aturada. Primer ens trobem aquesta estàtua d’homenatge als soldats caiguts de Dinamarca. S’anomena “Vore Faldne”. Continuem caminant i ens apareixen imatges bucòliques dels canals que envolten la fortalesa. Aquí val la pena gaudir d’aquestes vistes una estona.
Al sortir del tot de la fortalesa pots apropar-te a l’església anglicana de St. Alban, on és curiós, l’entrada és gratuïta però accepten una donació. Si dius que ets català o de Barcelona et dónen un fulletó en… català! Ara, no pots marxar sense deixar almoina.
Al costat de l’església hi ha la Font de Gefion, composta per nombroses figures d’animals inspirades en la llegendària deesa Gefjun de la mitologia nòrdica.
En aquest punt vam fer una temptativa de llogar una bicicleta de la casa “Donkey Republic” al carrer, però inicialment no ens en vàrem sortir a l’hora de desbloquejar la roda de darrera. Més endavant ho vàrem continuar intentant.
2. De Nyboder a l’Església de Marbre
Ens vam dirigir al barri de Nyboder, que es troba a uns 10 minuts a peu cap al sud-oest de la ciutat, ja en ple casc urbà. Es tracta d’un barri històric d’antigues cases de mariners, famoses per les seves façanes grogues.
Construïdes des de mitjans del segle XVII fins a finals del segle XVIII per ordre del rei Christian IV, aquestes fileres de cases adossades varen servir com a vivenda pel personal i les seves famílies de la creixent Marina Reial Danesa. En l’actualitat encara alberguen a membres de la marina i les forces aèrees daneses, i pots visitar un petit museu en el número 24 amb objectes i records dels seus habitants.
Va ser una llàstima, perquè a part de la pluja, el museu estava tancat, només obre de 11:00 a 14:00 hores els diumenges. El preu de l’entrada és de 20kr pels adults. Adjunto la seva pàgina web.
Tot seguit vam anar baixant pel carrer principal Store Kongensgade en direcció a l’Església de Marbre. En uns 500 metres hi vam arribar (uns 7 minuts de passeig).
Just enfront del Palau de Amalienborg es troba l’Església de Marbre, una de les més populars de la capital danesa i, per tant, imprescindible en la nostra llista de què veure a Copenhague. Aquest temple va començar a construïr-se per ordre del rei Frederic V en el 1749, però es va allargar durant més de 150 anys. De fet, l’arquitecte inicial, Nicolei Eigtved, havia dissenyat una església d’estil rococó que finalment va acabar éssent d’estil barroc.
Lo que més destaca de l’església és la seva gran cúpula de marbre, inspirada en la cúpula de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, i la major dels països nòrdics, amb ni més ni menys que 31 metres de diàmetre i 50 metres d’alçada. El seu nom es deu en gran part també a les 12 columnes de marbre que suporten el seu pes. Us recomanem pujar a la cúpula i gaudir de les boniques vistes del centre de Copenhague.
Nosaltres no vam tenir aquesta sort, perquè quan hi vam anar, no es podia pujar a la cúpula. A més, no hi havia la opció de pagar entrada ni visita a la cúpula, era entrada gratuïta per tothom a l’església.
Entrar a l’interior de l’Església de Marbre, coneguda com església Frederic i situada enfront al Palau de Amalienborg, és una altra de les coses que fer a Copenhague. Aquest temple luterà d’estil barroc que va tardar més de 150 anys en construïr-se, impressiona per la seva gran cúpula de color verd de 50 metres d’alçada i 31 metres de diàmetre. A l’interior hi trobaràs un altar amb un bonic retaule, varis púlpits, piles baptismals, orgues, relleus medievals, a més d’observar els dotze apòstols pintats en l’interior de la cúpula.
L’horari de visita és de dilluns a dissabte de 10:00 a 17:00 hores i els diumenges de 12:30 a 17:00 hores. El preu de l’entrada és gratuïta, però no et deixen pujar a la cúpula. Quan hi vam anar així era. Adjunto la seva pàgina web. Sembla ser que feia poc que es podia pujar a la cúpula abonant uns 50kr pels adults.
Llàstima, les vistes des de la cúpula segur que eren espectaculars. Ens haurem de conformar amb les de la Torre de l’Església de Sant Salvador, que veurem a la tarda.
3. Del Palau Amaliensborg a l’Església de Sant Salvador
A davant mateix de l’Església de Marbre hi ha el complexe amb els Palaus de Amaliensborg. La monarquia danesa és la més antiga del món i una de les més importants d’Europa. Per això, un dels llocs imprescindibles que veure a Copenhague és el Palau de Amalienborg, residència de la reialesa danesa. Aquest elegant complexe està conformat per quatre edificis: el Palau de Frederick VIII, on viuen els reis Frederic i Mary de Dinamarca; el Palau de Christian VII, que s’utilitza per celebrar nombrosos esdeveniments reials; el Palau de Christian VIII, que alberga el Museu de Amalienborg; i el Palau de Christian IX, on resideix la exmonarca Margarita de Dinamarca.
Aquest conjunt de palaus, distribuits entorn a la Plaça d’Amalienborg, està considerat un dels millors exemples de l’arquitectura danesa. Per tant, us recomanem aquesta visita guiada per el Palau d’Amalienborg perquè comproveu per vosaltres mateixos i descobriu totes les històries que guarden cadascuna de les seves estances. Us sorprendrà i encantarà a parts iguals.
El Palau d’Amalienborg, residencia oficial de la família reial durant l’hivern, és un altre dels imprescindibles de Copenhague. Aquest palau d’estil rococó està format per quatre grans edificis que envolten una gran plaça presidida per l’estàtua del seu fundador, el rei Frederik V. Dels 4 palaus, el Palau de Christian VIII és l’únic que es pot visitar i alberga el Museu de Amaliensborg, que et permet fer un repàs a la història de la família reial danesa.
L’interior de les estances del Palau de Christian VIII estan molt ben cuidades i ens va agradar força. Ara, no és gens comparable amb el Castell de Rosenborg que vam veure al dia anterior, que era molt més espectacular que aquest. A més, a Amaliensborg hi ha una exposició en positiu de lo què significa tenir una reialesa a Dinamarca i sota el nostre criteri hi ha massa ostentació de què és disposar d’una monarquia com la Danesa. Ho venen tot molt bé i molt bonic.
Eren prop de les 12:00 hores del migdia, éssent el moment en el que hi té lloc un curiós canvi de guàrdia. El vam estar observant una mica.
Vist el Palau i el canvi de guàrdia vam decidir anar a comprar menjar i fer-nos un pícnic als jardins que vam descobrir el dia anterior anomenats “The King’s Garden”. Es troben relativament a prop del Palau d’Amaliensborg, a 1 kilòmetre aproximadament (uns 10-15 minuts passejant). Pel camí ens vam trobar la guàrdia que venia del Palau d’Amaliensborg…
Els horaris de visita al Palau d’Amaliensborg son tots els dies de 10:00 a 17:00 hores, i els preus per entrar al Museu son de 125kr pels adults i entrada gratuïta pels nens. Amb la tarja Copenhague card Discover està la visita inclosa. Ara, la primera cua la vam haver de fer, que és quan et diuen a quina hora has de tornar per fer la visita. Només ens van fer esperar una mitja hora o tres quarts d’hora. Val la pena anar-hi d’hora per minimitzar l’espera. Adjunto la pàgina web.
Realment, disposar d’aquests espais al centre de la ciutat, a prop de tot, és una passada. Vindríem cada dia a fer un pícnic, en el cas que fes sol, és clar.
Després de dinar i fer una mica el ronso, era el moment de llogar les bicicletes a “Donkey Republic”. Finalment ens en vam sortir, vam saber desbloquejar la roda de darrera, i vam posar rumb a la següent atracció de la ruta: L’Església de Sant Salvador del barri de Christianshavn, a l’altra banda del canal de Copenhague.
Adjunto un mapa de google maps amb el recorregut que vam fer amb la bici:
Recorregut del passeig en bici
Vam fer un xic més de 2 kilòmetres per la ciutat en poc menys de 15 minuts. Vam trobar que la xarxa de carrils bici de Copenhague és infinitament millor a les que coneixem al nostre país. Ens ho vam passar molt bé, però ho vam deixar per un altre viatge degut a la responsabilitat que feia anar per un lloc sense apenes haver entrenat un xic abans…
Un cop aparcada la bicicleta, vam veure que teníem força temps encara abans de la visita a l’Església de Sant Salvador, ja que aquest cop vam ser molt previsors i vam reservar dia i hora per internet. Teníem la reserva a les 17:00h de la tarda, i encara faltava 1 hora i mitja. Vam decidir anar-nos-en caminant a la Ciutat Lliure de Christiania, que està ben bé al costat. Aquesta visita l’explicarem en el següent apartat. Ara i aquí, explicarem la visita que vam fer a la Torre de l’Església de Sant Salvador.
Pujar els 400 graons fins al mític mirador de l’Església de Sant Salvador (Vor Freisers Kirke) és un dels plans més recomanats per fer a Copenhague. I és que, segons els propis habitants de la capital danesa, la torre d’aquesta església d’estil barroc ofereix les millors vistes panoràmiques de la ciutat a 90 metres d’alçada. Ho vam comprovar i és veritat!!!
Tanmateix, encara que la torre en forma d’espiral s’ha convertit en l’atracció més famosa de l’església de Sant Salvador, també us recomanem visitar el seu interior i contemplar el seu històric orgue de més de tres segles. Tota una joia. Anem a lo què anàvem: l’Església de Sant Salvador és un dels millors miradors de la ciutat, a més de ser un altre dels llocs que veure a Copenhague imprescindibles.
Aquesta església d’estil barroc, visible des de molts punts de la ciutat, és coneguda per la seva escala exterior (no apta per a persones que sofreixin vertigen) en forma de cargol situada en la part superior des d’on tindràs les millors vistes panoràmiques de la ciutat. Per arribar fins a aquest punt, situat a 90 metres d’alçada, hauràs de pujar 400 graons que et porten fins a una esfera daurada culminada amb una escultura de Jesucrist.
I lo què més observem de prop és el mateix barri de Christianshavn, que reposa als nostres peus. Impressionant. A l’interior de l’església hi destaca l’altar de Nostre Salvador de marbre blanc i un orgue de tres plantes del segle XVII i com a curiositat, és interessant saber que en l’exterior s’hi va afegir un carilló, que és el més gran en el nord d’Europa, i sona tots els dissabtes a les quatre de la tarda.
L’Església de Sant Salvador es troba un xic allunyada del centre històric, prop de Christiania. A part del metro, la bicicleta i l’autobús, una bona opció per acostar-s’hi si no disposes de molt temps és reservar l’autobús turístic de Copenhague que para en tots els punts importants de la ciutat.
L’horari de visita de l’Església i la Torre de Sant Salvador és durant l’estiu tots els dies de 9:00 a 20:00 hores (recordeu fer reserva prèvia de dia i hora). L’entrada a la Torre és de 69kr pels adults i 20kr pels nens. L’entrada està inclosa en la tarja Copenhague Card Discover. Adjunto la pàgina web.
Un cop pujada la torre i havent quedat aturdits per el lloc i les meravelloses vistes, continuem la nostra ruta cap al carrer de Sankt Annae Gade que ens durà a un embarcador molt especial. Més endavant ho comentem.
4. De Christiania al Reffen Street Food
Com hem dit bastant anteriorment, mentres fem temps per arribar a l’hora de la reserva per pujar a la Torre de l’Església de Sant Salavdor, tenim temps suficient per visitar el barri de Christiania. De l’Església de Sant Salvador a l’entrada del Barri de Christiania hi ha únicament 230 metres que es fan en uns 2-3 minuts.
Probablement, aquest sigui un dels recorreguts més particulars del nostre viatge per Copenhague. I és que hi ha qui assegura que no conta com a visita a la capital danesa si no heu entrat en el seu barri hippie. O millor dit, en la Ciutat Lliure de Christiania. Al llarg dels seus quasi cinquanta anys de vida, Christiania ha sigut un barri autogestionat pels seus poc més de mil habitants. De fet, es consideren un “Estat dins d’un altre Estat” al marge de les lleis de Dinamarca i de la Unió Europea.
Si us ha entrat la curiositat per saber més sobre la història i l’estil de vida dels habitants d’aquest peculiar barri, llavors aquest free tour per Christianshavn és ideal perquè descobriu tots els seus secrets, mentres camineu pels exteriors de la Ciutat Lliure de Christiania. La ciutat lliure de Christiania és una zona de la ciutat de Copenhague que està autogovernada pels seus residents i que es considera independent de Dinamarca.
La seva història comença al 1971 quan varis pares ocupen aquest lloc per tenir un espai per jugar amb els seus fills i mica en mica, es va transformant en un moviment polític de ruptura amb la forma de vida més habitual en el país. Avui en dia, és una comuna de voltant 1000 persones, en les que es permet el consum de marihuana o haixís, encara que sempre amb la vigilància del govern danès.
Christiania és un lloc curiós que veure a Copenhague, en el que recomanem fer un passeig per la tarda, sobre tot pel seu carrer principal Pusher Street, menjar en algun dels seus locals vegetarians com Morgenstedet, veure l’enorme troll de fusta Green George, el mural “The world is in our hands”, la Galeria d’Art de Christiania, a més de gaudir d’un ambient alternatiu.
Encara que no és ni moltíssim menys un lloc perillós, s’ha de tenir en compte que està prohibit fer fotos en molts llocs del seu interior i és algo que els habitants porten d’una manera bastant estricta. Per conèixer millor la història i curiositats d’aquesta zona et recomanem reservar aquest free tour en espanyol. Una forma divertida d’arribar a Christiania i altres punts de la ciutat és reservar aquest tour en bicicleta amb guia en espanyol.
Bé, hem donat una volta i hem visitat el barri alternatiu de Christiania. Crec que val la pena acostar-s’hi i veure-ho per vosaltres mateixos. Hi ha coses bastant xocants i curioses, com habitacles o cases d’alt cost enmig del barri o d’una zona bastant degradada. És per observar força detingudament, crec jo.
Visitat Christiania i visitada la Torre de l’Església de Sant Salvador del barri de Christianshavn, seguirem el carrer Sankt Annae Gade perquè ens condueixi fins al canal principal de la ciutat, en busca de l’embarcador anomenat “Knippelsbro”.
Knippelsbro és un embarcador amb molt bones vistes del canal principal de Copenhague. Hi arribem perquè ens interessa agafar el ferry (dit d’altra manera, el bus aqüàtic) que ens portarà a l’última atracció de la ruta en el dia d’avui: a l’antiga zona industrial de “Refshaleoen”, on hi ha un mercat de menjar de carrer molt famós anomenat “Reffen Street Food”.
Adjuntem amb un mapa de google maps aquest recorregut que vam fer de Knippelsbro a Refshaleoen:
Trajecte d’uns 26 minuts per arribar al Reffen Street Food
Hem escollit aquesta opció també per gaudir de Copenhaguen des del seu canal i observar altres punts d’interès des d’una perspectiva peculiar i única. Val molt la pena. També voldríem fer la tornada amb ferry però quan acabem de sopar i es faci fosc el bus aqüàtic ja no passa. Durant el dia passen cada mitja hora aproximadament.
I finalment arribem a l’embarcador de la zona industrial Refshaleoen. D’aquí fins al mercat de Reffen (Reffen Street Food) hi ha un passeig d’uns 5 minuts a peu, per la riba del canal de Copenhague. Per si voleu caminar, Reffen es troba a uns 40 minuts a peu de Christiania. Com hem dit, Reffen, ubicat en el port de Refshaleoen, és una antiga zona industrial que ha estat transformada en un lloc de moda que atrau a locals i turistes gràcies al seu fantàstic mercat de menjar del carrer, el més gran dels Països Nòrdics.
Aquest mercat sostenible (sistema de residus zero) on conviuen més de 50 xefs de 18 nacionalitats, ofereix menjar de tot el món i menjar danès basant-se en productes de proximitat i qualitat.
Els horaris del mercat son a l’estiu tots els dies de 11:30 a 22:30 hores. L’entrada com podeu suposar és gratuïta. Adjunto la pàgina web.
Un cop sopats, anem a buscar la parada de bus més propera per tornar al centre en bus, ja que per l’hora que és és l’únic mitjà de transport públic que ens hi porta.
Adjunto un mapa de google maps amb la ruta que vam fer de tornada en bus, que ens va deixar a 200 metres del nostre allotjament. La línia de bus que agafarem és la 2A:
Trajecte de 16 minuts en bus fins al centre històric de la ciutat
I així, entrada la nit, donem per acabada la ruta del dia. Demà més, que ens espera una sortida de Copenhague i la visita del seu Parc d’Atraccions històric anomenat Tívoli.
Cal dir que també haguéssim pogut accedir fins al mercat de Reffen amb un bus aqüàtic com hem fet, però des de davant mateix del moll on hi ha La Sireneta. L’embarcador s’anomena “Nordre Toldbod” i fins a “Refshaleoen” hi ha només 5 minuts de trajecte. Nosaltres vam preferir fer-ho des de Christianshavn perquè així és un trajecte molt més espectacular i pots veure llocs que habitualment no veus des de l’aigua.
Adjunto en un mapa de google maps, el recorregut detallat del dia d’avui, amb el marcatge de les principals atraccions i monuments visitats:
Un cop arribem a l’Aeroport de Copenhague-Kastrup anirem a buscar el metro, concretament la línia 2 (groga) que ens portarà a Kongens Nytorv. Allí farem transbord a la línia 3 (vermella) o 4 (blava) que ens portarà de Kongens Nytorv a Radhuspladsen (plaça de l’Ajuntament). Des d’allí, i en uns 10 minuts aproximadament arribarem al nostre allotjament (l’Alberg Copenhague Downtown Hostel). El primer dia el dedicarem a visitar íntegrament el Centre Històric de la ciutat de Copenhague (concretament és el barri anomenat “City” del Districte del centre “Indre By”). Totes les atraccions, museus i altres elements d’interès, estan a una distància prudencial com per afirmar que el nostre mitjà de transport del dia d’avui seran les nostres cames. Començarem la visita per la torre rodona Rundetaarn (torre del segle XVII) on ens esperen unes vistes espectaculars de la ciutat que acabarem de conèixer. D’allí continuarem la ruta fins al Castell de Rosenborg, on després de fer cua ens donaran dia i hora per la seva visita. Tenim sort, i només ens fan esperar 1 hora. Aprofitem per anar a veure el Museu dels Rècords Guinness ubicat a l’inici del carrer peatonal Stroget, i visitat el mateix, entrarem ara sí al Rosenborg Slot, un edifici renaixentista amb aspecte de castell de conte de fades. Al migdia i a la sortida del castell, ens acostarem al canal Nyhavn, el canal més famós a visitar a Copenhague. Ens perdrem en la seva bellesa de cases de colors i vaixells de fusta atracats en les seves ribes. La visita a Nyhavn finalitzarà i ens acostarem a la Plaça de Kongens Nytorv, una de les places més boniques de la ciutat. Començarem passejant pel carrer peatonal més llarg d’Europa, el carrer Stroget. A l’alçada de la font Storkespringvandet trencarem cap al moll Ved Stranden 26, on concertarem dia i hora pel nostre passeig en barca d’1 hora pels canals de la ciutat. En aquest cas, també tenim sort i ens faran esperar un xic més d’1 hora que aprofitem per visitar els punts d’interès de l’illa de Slotsholmen (Christiansborg Slot i Biblioteca Reial Danesa). Realitzat el tour pels canals, continuarem la nostra visita pel carrer Stroget i finalitzarem la mateixa a la Plaça de l’Ajuntament, la Radhuspladsen. Fins aquí arribarà la jornada del dia.
Índex: 1. De la Rundetaarn al Rosenborg Slot 2. Del canal Nyhavn al carrer Stroget 3. Passeig d’1 hora pels canals de Copenhague 4. De Christiansborg Slot a Radhuspladsen
1. De la Rundetaarn al Rosenborg Slot
Com hem dit anteriorment, aquest primer dia el dedicarem a passejar i visitar els atractius del Centre Històric de la ciutat de Copenhague. Ens dirigirem des del Copenhaguen Downtown Hostel fins a la torre rodona Rundetaarn.
Per anar a la torre, creuarem l’avinguda Gammel Strand i ens dirigirem cap al nord fins a trobar-la. Son uns 10 minuts des del nostre allotjament.
Son quasi les 10:00h del matí i ja hi ha força cua per entrar a la Torre Rodona oRundetaarn. La porta d’entrada és molt bonica també.
La torre està construïda en el segle XVII per ordre del rei Christian IV com observatori astronòmic i forma part d’un dels llocs que veure a Copenhague imprescindibles.
Adossada a la torre, es troba l’Església dels Trinitaris de Copenhague. Quan puges per la torre hi ha una obertura força gran on es veu l’interior de l’església.
En el l’interior de la torre es troba un telescopi de 1929, antics mapes de les constel·lacions i un planetari del segle XVII, encara que el més destacat és l’impressionant rampa interior en forma de cargol que recorre 7 voltes i mitja abans d’arribar a la part més alta, d’on s’obtenen unes fantàstiques vistes panoràmiques.
L’entrada a la Torre no està inclosa en la tarja-abonament “Copenhague Card Discover”, tot i que fa uns pocs anys sí hi estava inclosa. Curiós.
L’horari d’obertura en els mesos estiuencs és tots els dies de les 10:00 a les 20:00 hores, i el preu és de 40Kr pels adults i 10Kr pels nens. Com hem dit, l’entrada no està inclosa en la tarja “Copenhague Card Discover”. Adjunto la seva pàgina web.
Un cop hem baixat de la torre, ens dirigim al Rosenborg Slot. De la torre al Castell de Rosenborg hi ha 10 minuts a peu, travessant els increïbles jardins del Castell anomenats “Kongens Have” (The King’s Garden).
Si alguna vegada heu somniat amb veure un castell de conte de fades en la vida real, podríem dir que el Castell de Rosenborg és el vostre somni fet realitat. Aquesta construcció d’estil renaixentista va passar de ser la residència d’estiu del rei Christian IV al seu castell preferit. De fet, abans de morir, el monarca va demanar que el portéssin allí per a passar els seus últims dies.
Actualment, Rosenborg alberga una enorme col·lecció reial de joies i altres molts objectes de valor, que s’exposen en estances que han romàs intactes des del segle XVIII, com les alcoves reials o la sala del tron. Si voleu conèixer l’interior d’aquest imponent edifici, la millor forma de fer-ho és amb aquesta visita guiada per el Castell de Rosenborg.
El primer contacte que hem tingut amb el castell de Rosenborg ha estat una llarga cua des d’on t’assignaven una hora de visita, per repartir millor la gent. Nosaltres hem tingut sort i ens han dit que podíem tornar en 1 hora i quart per entrar a visitar-lo. Per tant, no ens ho hem pensat gaire, i anem a aprofitar de veure un altre atractiu que es troba proper al castell: el Museu dels Rècords Guinness ubicat al començament del carrer peatonal Stroget.
El Museu dels Rècords Guinness és un museu on es recreen alguns dels rècords Guinness més famosos del món i amb molts jocs interactius perquè es distreguin els nens.
Els horaris d’obertura del museu a l’estiu son tots els dies de 10:00 a 19:00 hores i el preu de l’entrada és de 169kr pels adults i nens. Amb la tarja “Copenhague Card Discover” hi entres gratuïtament, i no et dónen hora per a més endavant. Hi entres en el moment. Adjunto la seva pàgina web, ja que creiem que val la pena si passes per allí.
Una hora passa volant, i de seguida ens n’adonem que tenim d’estar novament a la porta d’entrada del Castell de Rosenborg per a la nostra visita abans del migdia.
El Castell de Rosenborg, un antic palau del segle XVII amb un impressionant jardí, és un dels llocs que veure a Copenhague més bonics. Construït com a residència d’estiu del monarca Christian IV i la família reial, aquest palau envoltat per un fossar d’aigua destaca pel seu estil renaixentista que junt al seu bonic jardí li dónen un aspecte, com hem dit abans, de castell de conte de fades.
Encara que les millors vistes del castell s’obtenen des dels jardins, val la pena entrar al seu interior per a veure les estances reials decorades amb mobiliari de l’època, com el saló del tron, la sala de tapissos reials i sobretot, la col·lecció de joies de la Casa Reial de Dinamarca.
Per conèixer millor la història d’aquest castell t’aconsellem reservar aquesta visita guiada en espanyol. Si no vols fer un tour, recorda que l’entrada està inclosa en la Copenhague Card Discover, una tarja que inclou les entrades als museus i monuments més importants, a més de l’ús il·limitat del transport públic.
Els horaris de visita dels dies d’estiu son tots els dies de 9:00 a 17:00 hores. El preu per accedir al Castell és de 140kr pels adults i entrada gratuïta pels nens. Entra amb la Copenhague Card Discover. Adjunto la seva pàgina web.
Vistes i visitades les principals cambres en les plantes del Castell, ens fan sortir a fora per entrar per una altra entrada a lo què serien les dependències que hi ha al soterrani, on es disposen els elements de més valor del castell, és a dir, les joies i el tresor reial.
Un cop sortim a l’exterior del castell, encara tenim ganes de veure’l per fora en la seva totalitat i observar bé els detalls arquitectònics que presenta.
Finalment decidim continuar la nostra ruta, ara en direcció als canals, i concretament a l’àmbit del canal Nyhavn.
Proper al Castell de Rosenborg, s’hi troba un altre dels atractius que val la pena visitar, sobretot si disposeu de temps. Es tracta del Jardí Botànic de la ciutat, anomenat Botanisk Have (Botanical Garden). Nosaltres no hi vam entrar perquè vam prioritzar entrar millor al Museu de Rècords Guinness i disposar de més temps per veure altres coses. Aquest jardí botànic és en part del Museu d’Història Natural de Dinamarca, i és un altre dels oasis verds del centre de Copenhague. Val la pena fer un agradable passeig pels seus camins envoltats de naturalesa fins la riba d’un bonic llac en el que s’hi troben varis hivernacles de vidre que alberguen nombroses plantes de Dinamarca i de tot el món.
2. Del canal Nyhavn al carrer Stroget
Baixem i tornem a creuar el bonic parc que conformen els jardins del castell de Rosenborg, anomenat The King’s Garden (Kongens Have). Ara ens dirigim al canal Nyhavn. Hem de creuar també la plaça de Kongens Nytorv. Del Rosenborg Slot fins al començament del canal Nyhavn hi ha a peu uns 12 minuts que es fan tot passejant.
Passem el lloc anomenat “Memorial Anchor” i arribem a la riba nord del canal Nyhavn. Decidim que primer passejarem per tota la riba nord, i després farem tota la riba sud.
Construït en el segle XVII sota les ordres del rei Christian V, el canal Nyhavn és un dels racons més bonics de veure a Copenhague i una aturada obligatòria. Va néixer com la principal porta d’entrada del mar a Copenhague, encara que aviat es va convertir en un lloc popular de festes per a mariners i locals de prostitució. No obstant, avui en dia la seva essència ha canviat radicalment.
La imatge típica de les postals de Copenhague actualment son les seves boniques cases del segle XVII, totes de diferents colors i tamanys, a les ribes del canal Nyhavn. No se’ns acudeix millor manera per a gaudir d’aquestes vistes que en aquest passeig en vaixell pels canals de Copenhague. No oblideu que nosaltres, amb la Copenhague Card Discover ja ens entra un creuer d’1 hora pels canals, però ull, que no és des d’aquest canal Nyhavn.
El Nyhavn o “Port Nou”, construït en el segle XVII, com a entrada a la ciutat per mar pels comerciants que venien a fer negocis a la ciutat, és el canal més famós que visitar a Copenhague.
Durant molts anys fou habitat per prostitutes i mariners, encara que a dia d’avui és freqüentat a totes hores per hordes de turistes que queden fascinats amb les façanes de colors i els vaixells de fusta atracats en ambdues ribes.
Com a curiositat, aquest lloc va servir a l’afamat escriptor Hans Christian Andersen per escriure alguns dels seus contes més populars com “La Princesa i el Pèsol”, durant la època que va viure en els edificis 6, 18 i 20.
Entre els seus punts d’interès es troba, com hem dit abans, l’”Àncora Memorial”, una antiga àncora que recorda als mariners danesos caiguts durant la Segona Guerra Mundial.
Després de l’experiència de recórrer el canal, et recomanem que ho facis de dia i de nit, prenent algo o sopant en alguna de les seves terrasses amb vistes al canal. T’asseguro que no te’n penediràs!
També és aconsellable estar-te una estona a la punta de l’inici del canal, allà on hi ha la parada del bus aqüàtic de Nyhavn. Les boniques vistes del canal Nyhavn es contraposen amb les vistes del canal principal de Copenhague, que des d’allí són si més no, singulars.
Vist el canal Nyhavn, ens dirigim ara fins a la plaça Kongens Nytorv, des d’on comença el carrer peatonal més llarg d’Europa, el Stroget. Kongens Nytorv significa la Nova Plaça del Rei. Es tracta d’una de les places més grans de Copenhague i una de les més boniques de la ciutat. Aquesta plaça, presidida per l’estàtua eqüestre del rei Christian V, està envoltada de varis edificis històrics com el Teatre Reial i el Palau de Charlottenborg, a més d’un antic quiosc d’estil neobarroc.
Un altre dels edificis amb més encant és el que alberga els grans magatzems Magasin du Nord que data de 1893 i fou reconstruït en estil del Nou Renaixement francès. Per conèixer millor la història de la ciutat i no perdre’t res important és molt recomanable reservar aquest free tour amb guia en espanyol, situat entre els millors free tours de Copenhague, o aquest tour privat en el que tu esculls l’itinerari.
Una llista de coses a veure i fer a Copenhague no estaria completa sense una recomanació pels amants de les compres. I sí, la capital danesa també té un petit racó, o millor dit, un gran racó per aquest divertit pla. Es tracta del carrer Stroget, que és ni més ni menys que el carrer peatonal més llarg d’Europa. Aquest carrer, que en realitat no és un sol carrer, sinó més bé una zona amb ramificacions de carrers més petites, va des de la plaça Radhuspladsen, on s’ubica l’Ajuntament i l’escultura del famós autor Hans Christian Andersen, fins a la plaça Kongens Nytorv, on veureu edificis històrics com el Teatre Reial de Copenhague. En aquesta transitada zona, que recorren aproximadament unes 125.000 persones al dia, hi trobareu des de botigues de souvenirs fins als locals de les marques més luxoses.
Un cop arribem a la placeta d’Amagertorv, en el mateix carrer Stroget (ho coneixereu perquè hi ha una font espectacular, la font de bronze “Stork”), trencarem cap al sud en búsqueda de la plaça Hojbro Plads on s’hi troba el moll Ved Stranden 26. Aquí és on reservarem el creuer d’1 hora pels canals de Copenhague. Bé, ara fem un parèntesis, i continuem explicant el carrer Stroget.
Recórrer Stroget, el carrer peatonal més llarg d’Europa i un paradís pels amants de les compres, és una de les millors coses a fer a Copenhague. Com hem dit abans, durant el passeig per Stroget observaràs multitud de botigues entre les que hi destaquen la botiga de Lego i la de porcel·lana Royal Copenhaguen, a més d’altres moltes, que barregen les marques més conegudes, amb algunes realment encantadores i algo més alternatives. També hi trobaràs alguna botiga de souvenirs on comprar algun record com la figureta de La Sireneta o les delicioses galetes de mantega daneses.
El carrer Stroget té 1.100 metres i es recorre en uns 15-20 minuts si no vols aturar-te enlloc. Nosaltres ens vam aturar força sovint a veure tot tipus de botigues, com la de Lego, souvenirs, etc… Al voltant d’aquest carrer es troben alguns dels millors restaurants de Copenhague com el Domhusets Smørrebrød, on pots provar el famós plat local smørrebrød, una llesca de pa negre amb mantega i diversos ingredients freds. Altres restaurants recomanats on provar plats locals com el Frikadeller (mandonguilles de carn molta de porc), Sild (areng), flaeskesteg (llesques fines de porc rostit) son el Paludan’s Book & Cafe, Schønnemann, The Olive Kitchen & Bar, Maple Casual Dining o el Smagsløget, on serveixen uns deliciosos sandwichs.
Per el postre pots acostar-te a l’històrica cafeteria Conditori La Glace, oberta en el 1870 i que serveix xocolates servides en gerreta o els famosos Wienerbrød, una massa de pasta de full replena d’atmetlles i canela. Encara que totes aquestes opcions ens encanten, la nostra cafeteria preferida i en la que hi vam passar força estona és la Bastard Café, que conta amb una gran col·lecció de jocs de taula.
Mentres passeges per Stroget, també et recomanem anar parant en les boniques places de Gammeltorv, Hojbro Plads, Grabrodretorv o la ja coneguda Amagertorv, presidida per la popular font Stork. Sense cap mena de dubte, recórrer aquest carrer és un dels millors consells per viatjar a Copenhague.
Baixant per la mateixa plaça Gammeltorv, ens trobem amb un edifici que impressiona per la seva ubicació. És l’Antic Palau de Justícia d’estil neoclàssic envoltat de cases típiques del centre de la ciutat. Força impactant.
3. Passeig d’1 hora pels canals de Copenhague
Com hem dit anteriorment, a l’alçada de la plaça Amagertorv en el carrer Stroget anirem fins al moll Ved Strandet 26 per contractar el nostre passeig en vaixell. També després d’una bona cua, ens indiquen que hi ha la possibilitat d’agafar un vaixell que sortirà en poc més d’1 hora. Decidim en aquesta hora d’anar a visitar la illa de Slotsholmen, on ens hi trobem el Christianborg Slot, la seu actual del Parlament danès i dels 3 poders suprems de Dinamarca (només el veurem per fora, perquè no tindrem temps de visitar-lo), i la Biblioteca Reial Danesa, on farem una passejada pel seu impressionant interior d’arquitectura moderna. Al cap d’1 hora, tornarem a ser al moll Ved Strandet 26 per agafar el nostre vaixell. La sortida per l’illa de Slotsholmen l’expliquem en el pròxim punt d’aquesta redacció.
El passeig en vaixell d’1 hora que ens entra en la Copenhague Card Discover córre a càrrec de l’empresa “Stromma Canal Tours”, ubicada al moll Ved Strandet 26, a tocar amb la plaça Hojbro Plads, una plaça presidida per l’estàtua eqüestre d’Absalón, el bisbe guerrer al que se li atribueix la fundació de Copenhague, i que com acabem de veure, té un dels molls des d’on surten els vaixells que recorren els canals, una altra de les coses que fer a Copenhague imprescindibles.
Sortim amb un dels vaixells més plans (per salvar tots els desnivells dels ponts que s’ubiquen al canal de Slotsholmen), i ens dirigim cap al canal principal de la ciutat.
Aquests passejos en vaixell, que solen durar 1 hora, et permeten gaudir d’unes perspectives úniques de les cases que envolten els canals, com les acolorides del canal Nyhavn, a més d’edificis com l’Òpera, la Biblioteca Reial, el Palau de Amalienborg, la Borsa i l’Església de Sant Salvador, i escultures com la famosa Sireneta.
Entre els tours en vaixell més recomanats pots reservar aquest creuer que surt del moll Ved Stranden 26. Concretament és un vaixell i sortida molt similar a la que vàrem fer nosaltres.
Ens fiquem cap a l’interior del canal de Christianshavn, on se’ns obre un nou barri desconegut per nosaltres encara: el barri de Christianshavn, que demà descobrirem.
La guia ens diu que passats un pont tindrem la torre de l’Església de Sant Salvador a mà esquerra per fer-li una bona foto: i així ho fem. Aquesta torre també la pujarem demà.
Arribem al pont que fa d’intersecció entre el Canal de Christianshavn i el canal principal central de Copenhague. Darrera s’observa l’edifici de la Biblioteca Reial, que és força impactant.
Una cosa que no hem dit, és que durant el creuer d’1 hora tenim els serveis d’1 guia que parla anglès. Per entendre-les, tenim la possibilitat d’escoltar una audioguia amb espanyol, i això és el què fem, escoltem les explicacions de tot el què fem en espanyol, endollant els auriculars que haurem de tornar, a un punt en concret darrera de cada seient.
Com hem dit, l’operador del tour és l’empresa “Stromma Canal Tours”. Hem fet el tour d’1 hora “Classic Canal Tour”. Es realitza concretant l’hora exacta amb els clients durant l’horari aproximat de 9:45 a 19:00 hores. Els preus son de 169kr pels adults i 84kr pels nens. Com sabeu, amb la Copenhague Card Discover hi ha l’entrada gratuïta, només has de concertar dia i hora. Adjunto la seva pàgina web.
4. De Christiansborg Slot a Radhuspladsen
Concertada l’hora d’inici del tour amb vaixell, decidim anar a l’illa de Slotsholmen (a tocar del carrer Stroget) i anar a visitar 2 imprescindibles de la ciutat: El Christiansborg Slot i la Biblioteca Reial Danesa.
Realment ara, estem accedint a l’illa de Slotsholmen. En aquesta petita illa del port de Copenhague s’ubiquen tres edificis molt significatius de la capital danesa: el palau de Christiansborg, la Biblioteca Reial Danesa i l’antic edifici de la Borsa. El Palau de Christiansborg és la seu del Folketing, l’oficina del primer ministre danès i la Cort Suprema danesa. Actual seu del Parlament i dels tres poders suprems de Dinamarca: executiu, legislatiu i judicial, aquest palau fou construït en el segle XII com a residència de la família reial danesa encara que al llarg del temps ha sofert dos incendis que l’han destruït quasi per complet.
En l’actual edifici, acabat en el 1928, es poden veure les restes de les dues construccions anteriors, a més de les habitacions del rei i de la reina, el Saló del Tron, les cavallerisses reials, el Saló d’Alexandre i la impressionant sala de tapissos. Per acabar la visita pots pujar de forma gratuïta a la Christiansborg’s Tower, que ofereix unes fantàstiques panoràmiques des dels seus més de 100 metres d’alçada. Ens sap molt de greu de no haver tingut temps ni cap possibilitat de visitar aquest palau. Realment ho deixem per un altre viatge a Copenhague.
Per conèixer millor la història d’aquest palau t’aconsellem reservar aquesta visita guiada en espanyol. L’horari de visites és de 10:00 a 17:00 hores cada dia a l’estiu. El preu és de 195kr pels adults i entrada gratuïta pels nens. Amb la Copenhague Card Discover l’entrada hi està inclosa. Adjunto la seva pàgina web.
Continuem caminant en direcció a la Biblioteca Reial, i ara estem creuant un jardí molt bonic i entranyable. És molt tranquil ja que està força amagat, i es diu “Det Kongelige Biblioteks Have” (en català, el Jardí de la Biblioteca Reial).
Al mig del mateix parc hi ha una font escultural. Si mires a nord, tens el Palau de Christiansborg darrera, i si mires a sud, hi tens l’antiga Biblioteca Reial.
La Biblioteca Reial, per la seva banda, presumeix de ser la major biblioteca de tots els països nòrdics. És com el punt més llunyà del nostre recorregut que fem per la illa de Slotsholmen. La biblioteca és un altre dels llocs imprescindibles a visitar a la ciutat. Composta com hem dit per varis edificis entre els que hi sobresurt el conegut com a Diamant Negre (Det Kongelige Bibliotek), es tracta d’una obra mestra de l’arquitectura feta de marbre negre i vidre, en la que s’hi reflexa l’aigua, donant-li l’aspecte d’un diamant.
Tingues en compte, que en l’edifici “Diamant Negre” de la Biblioteca Reial, encara que en el seu interior es poden fer fotografies, hi ha zones que estan restringides al públic ja que no podem oblidar que és un lloc d’estudi.
Això és el què ens trobem un cop entrem. Un espai magnífic de gran alçada amb rampes i balconades per tot arreu, i una façana única amb vistes al canal de Copenhague. Com hem dit, es tracta d’una obra mestra de l’arquitectura moderna.
El primer que fem un cop entrem és pujar per les rampes i ascensors fins a la part més alta i observar l’edifici des d’allí. La vista, tant interior com cap a l’exterior, és espectacular.
Els horaris de visita de la biblioteca son durant els mesos d’estiu de dilluns a divendres de 8:00 a 21:00 hores, i els dissabtes de 9:00 a 19:00 hores. Adjunto la seva pàgina web.
Al sortir de la Biblioteca, i abans d’arribar al nostre moll Ved Stranden 26 per agafar el vaixell per a fer el creuer d’1 hora, passarem per una última atracció a l’illa de Slotsholmen. Passarem per davant de l’edifici de la Borsa de Copenhague, d’estil renaixentista i maó vermell, que destaca per la coberta de la seva torre composada per quatre cues de drac que s’enrosquen en forma d’espiral.
L’antic edifici de la Borsa, fou l’escenari d’importants negociacions comercials que el varen convertir en un dels eixos fonamentals de la vida econòmica danesa al llarg de la seva història.
Finalment, un cop acabem el tour amb vaixell pels canals de Copenhague, com hem dit, hem continuat visitant i passejant pel carrer comercial peatonal Stroget, fins que al vespre hem arribat al seu final, la plaça de l’Ajuntament de la ciutat.
Al final del carrer Stroget es troba la Plaça de l’Ajuntament o Radhuspladsen, presidida per una escultura de Hans Christian Andersen i considerada una altra de les places més boniques que veure a Copenhague.
Antic mercat de fenc i una de les portes d’entrada a la ciutat, aquesta plaça està envoltada de varis edificis interessants com el Palace Hotel, el Politikens Hus i sobre tot, l’Ajuntament de Copenhague, que destaca per la seva façana vermellosa, l’estàtua daurada de Absalón i l’esbelta torre del rellotge de més de 100 metres d’alçada, que alberga el rellotge astronòmic de Jens Olsen.
A més, aquesta plaça conta amb varies escultures curioses com la Font del Drac, una columna coronada per dos músics tocant el “lur” i la “Vejrpigerne”, una escultura daurada que rotava segons el temps que fes.
Donem per acabada la ruta del dia, ara que s’està fent fosc a Copenhague, i ens en tornarem a l’allotjament a descansar i preparar-nos per anar a sopar pels voltants.
Un altre dels atractius que teniem pensat com a possibles per a realitzar en el dia d’avui, és la visita al Museu Nacional de Dinamarca. Creiem que val la pena, tot i que nosaltres no hem tingut temps de fer-ho. El Museu s’ubica dins del Casc Històric i es troba relativament a prop del nostre allotjament. Es tracta del Museu més important del país que alberga una valuosa col·lecció de peces de l’època vikinga, de la prehistòria i fins i tot mòmies de l’antic Egipte. Els horaris d’obertura en els mesos d’estiu son tots els dies de 10:00 a 17:00 hores. El preu de l’entrada és de 130kr pels adults i pels nens gratis. Adjunto la seva pàgina web.
Adjunto en un mapa de google maps, el recorregut detallat del dia d’avui, amb el marcatge de les principals atraccions i monuments visitats: