Categoria: HAUTES PYRÉNÉES

I finalment ja som a l’últim dia del nostre viatge. Abans d’emprendre la tornada a Manresa, donarem la possibilitat de realitzar dues activitats, de les quals n’haurem d’escollir una. Es tracta de la visita al Parc Animalier des Pyrénées o del Donjon des Aigles. Després de visitar una de les dues atraccions, només ens quedarà enfilar la tornada cap a casa.

Per aquest últim dia es tracta d’escollir entre la visita al Parc Animalier des Pyrénées, el qual és un zoològic pensat pels nens, a Argelès de Gazost, o la visita al Donjon des Aigles, el qual és un zoo-espectacle d’ocells que es fa en un castell, a la petita població de Beaucens.

Aquesta elecció ja la vàrem tenir en el dia nº11 de les vacances, per tant, es tracta de visitar l’atracció que vàrem descartar en aquest dia nº11.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (412,00 kilòmetres, en unes 5 hores i 36 minuts). Posarem les dues propostes d’atraccions consecutivament:

I fins aquí ha arribat el nostre viatge pel Departament d’Hautes-Pyrénées francès. Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot.

Salut, i ens veiem de ruta…

I arribem a l’últim dia sencer de les nostres vacances. I com no, el dedicarem a fer una ruta d’exploració pels entorns de Cauterets, per l’única vall important que ens falta, la Vall de Lutour. Aparcarem el cotxe a l’aparcament de la Fruitière i caminarem fins al llac i al refugi d’Estom. A la tarda, anirem a veure les impressionants grutes de Bétharram, ubicades a 15 kilòmetres de Lourdes. Comencem.

Avui anirem a passar el dia a la Vall de Lutour, amb nens, i farem la Ruta al Llac Estom.

La Vall de Lutour ofereix tots els al·licients necessaris per a realitzar una ruta de senderisme i que sigui un èxit. Els paisatges son espectaculars: muntanyes, boscos de vius colors, cascades i el tranquil i bonic Llac d’Estom son alguns dels ingredients d’aquest agradable passeig.

La nostra ruta tindrà una longitud de 11,95km, unes 5h i mitja de temps efectiu, i uns 450 metres de desnivell. És una ruta moderada però val molt la pena realitzar-la.

La Vall de Lutour Hautes-Pyrénées s’ubica en la vessant francesa del Parc Nacional dels Pirineus. Aquest bonic paratge natural passa en ocasions inadvertit per la magnitud d’altres valls pròximes com les de Gavarnie, Marcadau i Gaube, però no té res que envejar als seus veïns.

La ruta des de la zona turística de Fruitière (Cauterets) fins la part alta de la vall, on es troba el llac d’Estom, és d’una gran bellesa. Recorrerem la garganta acompanyats per el rumor del riu Lutour que baixa per cascades i salts d’aigua entre boscos de pins silvestres i avets. Finalitzarem la ruta en el llac Glaciar d’Estom, franquejat per les altes cimes del pic Labas (2.946m) i Soubiran (2.829m).

El sender al llac Estom surt de La Fruitière (Cauterets). Per tant, des de Cauterets prendrem la carretera D920 en direcció a Pont d’Espagne. A 3,6km ens desviarem a l’esquerra per una carretera estreta de muntanya per la que hi circularem uns 2,5km fins a l’aparcament de La Fruitière. És un pàrking ampli i ben condicionat en el que es troba l’Hotel-Restaurant La Fruitière.

Sortim des de l’aparcament de La Fruitière (alt: 1.371m) per una pista amplia que creua el riu per una passarel·la de fusta i puja per la vall.

Des de l’inici apreciarem que l’entorn natural en el que ens trobem és d’una bellesa desbordant. Per tant, ens prendrem en calma la pujada per a gaudir de cada detall. Aquesta ruta és impressionant de principi a final. Amb la qual, no és necessari realitzar-la sencera per a fer-nos una idea de lo majestuós que és la Vall de Lutour. De fet, la primera part del sender és la més concorreguda. Veurem a nombroses famílies amb nens gaudint de la naturalesa i d’un dia a l’aire lliure. Encara que la ruta és senzilla i ben senyalitzada, en la seva part final el terreny es torna més agrest amb pedra solta i un terreny més irregular. Així que, cadascú ha de decidir en quin punt desitja donar la volta.

Com ja hem indicat el paisatge és de pel·lícula: grans cimes envolten la vall, el riu Lutour serpenteja als nostres peus i un frondós bosc de pins ens espera per recolzar-nos. És precisament quan el bosc es fa més espès, quan el riu llisca formant petites cascades i salts d’aigua que engrandeixen, si cal, la bellesa de l’enclavament natural.

L’única desviació que ens anirem a trobar i està senyalitzada, es troba aproximadament a meitat de la ruta. Un ramal per l’esquerra puja al Refugi Russell i al pic Ardiden, però nosaltres continuem per un camí principal. Ara el terreny té major desnivell i això s’aprecia també en la força amb la que baixa el riu Lutour. Ara, es precipita d’una forma més salvatge per congostos i roques.

Un nou pont ens permet salvar la corrent d’aigua i continuar la ruta fins al Refugi de Estom (alt:1.804m). En les immediacions es troba el petit llac glaciar de Estom amb les seves aigües blaves i turqueses. És un lloc meravellós per fer un merescut descans, abans de reprendre la tornada fins a l’aparcament.

Abans o després de fer la ruta fins al llac d’Estom, us recomanem visitar la Cascada de Lutour. Per això, hem d’aturar-nos en La Raillère que es troba a 2,9km de Cauterets. Fins aquí arriba l’autobús urbà i gratuït de Cauterets, motiu per el qual, està molt concorregut i conta amb varis llocs de souvenirs i menjar ràpid.

Junt al restaurant l’Abri du Benques surt un sender amb bastant desnivell, però que, en tant sols 15 minuts, ens planta davant d’una bonica cascada. Una passarel·la ens permet apropar-nos al torrent d’aigua que llisca muntanya avall entre un bosc de frondosa vegetació i sentir el vapor d’aigua. La Cascada de Lutour és un gran final per un dia ple d’emocions i experiències.

Feta la caminada i visitada la cascada de Lutour, ens acostarem a les Grutes de Bétharram, les quals estan a 15 kilòmetres a l’oest de Lourdes, al municipi de Saint-Pé-de-Bigorre. S’hi arriba anant a Lourdes i circumval·lant la població, agafant llavors la carretera D937 que ens hi porta fins a l’últim trencall que es fa amb la carretera D152. En total des de Cauterets hi tenim uns 46,9km (uns 53 minuts amb cotxe). Potser és el desplaçament més llarg que hem fet des de Cauterets. Per això l’hem deixat per l’últim dia sencer…

Descobertes en el 1810, aquestes coves son una de les primeres coves obertes al públic. Explorarem les entranyes dels Pirineus al visitar les Coves de Bétharram: en 5 plantes, un recorregut de 2,8 kilòmetres en un petit tren, passeig en vaixell en un llac subterrani i a peu. Passarem a través de vàries sales en diferents nivells i descobrirem impressionants formacions geològiques (estalactites, estalagmites, cortines, brodats de pedra…) en varies etapes del seu creixement.

La visita dura una hora i mitja, i com hem dit, es va a peu, amb vaixell i amb tren… Es recomana fer la reserva amb antelació i “on-line”. Des de l’aparcament de les grutes, un bus gratuït ens acosta fins a l’entrada de les coves on es troben les taquilles de l’entrada.

Els horaris per visitar-la son de les 9h a les 18h, i els preus son de 16,50€ pels adults i 11,5€ pels nens de 4 a 12 anys. Les sortides per a les visites es realitzen contínuament segons l’afluència.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (106,00 kilòmetres, en unes 2 hores i 11 minuts):

I tornarem a visitar el Parc Nacional dels Pirineus des del Pont d’Espagne, explorant avui, una altra vall anomenada Vall de Marcadau, la qual és igualment espectacular que les valls ja explorades que hem fet. Farem una ruta fins al refugi du Marcadau i tornarem cap al Pont d’Espagne a buscar el cotxe i anar-nos-en a visitar Lourdes. No solament visitarem el Santuari, sinó que també la ciutat té altres atractius, com el tren cremallera que puja al Pic du Jer, o Le Chateâu-Fort. Comencem.

Molta gent que s’allotja a Cauterets o zones properes s’acosta fins al Pont d’Espagne per a gaudir de les seves cascades salvatges, però no s’endinsa en un entorn natural que és de gran bellesa. Hi ha moltes rutes de senderisme en la zona, però una senzilla i apta per a tota la família és la Vall de Marcadau. Un passeig per el bosc, envoltat de muntanyes i amb el riu Marcadau com a company.

La ruta que farem té una longitud de 8,8km, un temps de 3 hores i mitja, i un desnivell de 184 metres. També disposa d’un tram adaptat per a minusvàlids i cotxets de nen petit.

Cauterets és l’emplaçament ideal per a realitzar nombroses rutes de senderisme i visites d’interès en la zona com el Circ de Troumouse, la Vall de Lutour, pujar al Circ de Lys o al Llac de Gaube i inclús submergir-se en les entranyes de la terra en les Grutes de Bétharram.

Prop d’aquesta localitat es troba una de les valls més visitades per turistes i famílies. Es tracta de la Vall de Marcadau. Degut al seu fàcil accés i la bellesa de l’entorn que l’envolta és un dels enclavaments naturals més sol·licitats junt amb les cascades de Pont d’Espagne. Deu el seu nom a que la vall i el port eren utilitzades com a zona de “mercat” de bestiar i productes agrícoles entre els comerciants espanyols i francesos.

La ruta a la Vall de Marcadau comença en Pont d’Espagne. Per tant, hem de desplaçar-nos des de Cauterets per la carretera de muntanya D920 fins a l’aparcament de pagament de Las Puntas, que ja el coneixem perquè ja hi vàrem aparcar el dia que vam anar al llac Gaube.

Abandonem l’aparcament de Puntas per una carretera asfaltada i ascendim cap a Pont d’Espagne. La confluència dels torrents d’aigua procedents de les valls de Gaube i Marcadau dónen lloc a una successió de cascades que es poden veure des de diverses perspectives i emplaçaments a l’alçada del Pont d’Espanya. És un lloc privilegiat en el que podem apreciar la bellesa de la naturalesa en estat pur. Només venir fins aquí, haurà valgut la pena. Però nosaltres anem a continuar cap a la Vall de Marcadau.

Des de l’Hotellerie du Pont d’Espagne ens dirigim cap al telecabina de Puntas per un camí ample i asfaltat. Quan portem recorreguts 1 kilòmetre aproximadament, ens trobarem amb una bifurcació senyalitzada, i continuarem recte fins al Refugi de Clot.

A l’alçada de l’allotjament de Clot, tenim una nova senyalització vertical. Podem anar a la Vall de Marcadau per el Lac du Paradis, en direcció Refuge Wallon o per Ancien Sentier (camí antic), cap al Refuge du Marcadau.

Nosaltres anirem a pujar per el Lac du Paradis, per tant, girem a l’esquerra i sortegem el riu Marcadau amb l’ajuda de dos ponts de pedra. Prendrem una pista asfaltada, encara que és possible anar per un sender estret i enganxat al riu.

En ambdós casos, el recorregut no té pèrdua. La primera opció és millor si es va amb cadira de bebè o si es té alguna limitació de mobilitat. A més, la pista arriba directament a Lac du Paradis.

Mentres que si anem per la senda junt al riu, podem despistar-nos i saltar-nos el llac, encara que és més bonica. Perquè això no passi, hem d’anar atents. Veurem que és possible creuar al marge esquerre creuant unes plataformes. A l’alçada de la segona passarel·la (pont du Paradís), hem de desviar-nos cap a l’esquerra, abandonant el sender junt al riu i superant un clar en el bosc, per anar fins al Lac du Paradís. És un bonic llac glaciar, envoltat de frondosa vegetació. Un lloc màgic.

Tant si anem per la pista, com si ens desviem fins al llac, com si continuem de front, la pista asfaltada s’uneix amb el sender del riu i es converteix en un camí de terra que ens porta cap a una praderia de muntanya.

Aquí la senyalització ens dóna dues opcions, retornar sobre els nostres passos o creuar un pont i anar per el marge esquerre del riu Mercadau. Independentment de l’opció que escollim, Plateau du Clot es troba a 45 minuts. També és possible continuar ascendint cap al Refuge Wallon-Marcadau que s’ubica a 1h 30min de caminata.

Nosaltres escollim fer la ruta circular i retornar creuant el pont de la Pourtère sobre el Gave du Marcadau. Ara el sender és més abrupte i angost, però no implica cap dificultat. Quan hem recorregut 1km des de que vam iniciar el retorn, veurem una petita cabana de pedra, hem de continuar i si ho desitgem hi ha un parell de ponts que ens permeten tornar al marge dret del riu. Però, si volem continuar per aquest cantó, anirem baixant fins a trobar la prada en la que es troba el Refugi de Clot.

Aquí hi ha un bar-restaurant en el que podem reposar forces si ho desitgem i inclús pernoctar. Llavors, només queda retornar a l’aparcament de Puntas.

I continuarem amb la nostra planificació pel dia d’avui, que és visitar la ciutat de Lourdes amb el seu Santuari de la Verge. Lourdes és mundialment famosa per el seu Santuari i la història que l’envolta. Fins fa poc, pensàvem que lo únic que veure a Lourdes era el Santuari i la seva gruta, però ens vàrem sorprendre al descobrir que a més d’un Santuari, Lourdes té un castell, un funicular i un preciós entorn del que gaudir.

El primer que volem recomanar-vos és que si arribeu a Lourdes amb ganes de conèixer en profunditat la vida de Bernadette i els miracles, comenceu amb una visita guiada per el centre històric i el Santuari amb un guia expert.

Nosaltres només hi tenim previst de passar-nos-hi una tarda, i al no ser devots, foren la curiositat i les ganes de descobrir un nou lloc les que ens portaren fins allí.

El què més sorprèn només apropar-nos a Lourdes és descobrir l’existència d’un Castell. Ubicat en una posició estratègica a dalt d’un penyal rocós, aquesta antiga residència dels comptes de Bigorre convertida posteriorment en presó, alberga avui en dia el Museu Pirinenc. En el seu interior, es pot descobrir la història i les cultures dels qui van viure en la serralada pirinenca franco-espanyola entre els segles XVIII i XX.

Visitar l’interior del Castell de Lourdes i el seu Museu no ens portaria més de 2 hores (tot depenent del temps que invertiu llegint tota la informació que trobareu en el camí. El recorregut és curt i està perfectament senyalitzat. Amb l’entrada tindreu un petit mapa del recorregut proposat amb el que podreu saber en tot moment en quin punt esteu. Des de lo més alt de la fortalesa tindreu unes boniques vistes panoràmiques de les dos principals parts de la ciutat de Lourdes. Per un cantó, l’església i el nucli urbà de la localitat i en l’altre el majestuós Santuari i la llera del riu Gave de Pau.

Els horaris d’estiu son tots els dies de 10h a 19h. Els preus son de 7€ pels adults, 3€ pels nens de 6 a 11 anys, 3,50€ pels joves de 12 a 18 anys i estudiants, i hi ha una entrada combinada entre el Castell i el Pic du Jer a 16€.

Visitat el castell, recomanem també pujar amb el funicular Pic Du Jer. Aquest pic que domina la ciutat, té una gran creu en lo alt que s’il·lumina de nit i el fa reconeixible des de qualsevol punt de la localitat. Per accedir fins a la cima del Pic du Jer existeix un funicular centenari que puja els 1000 metres d’alçada en pocs minuts. Un cop a dalt, hi ha un camí que condueix fins a l’observatori en el que es troba un mirador que ofereix una panoràmica de 360º sobre la ciutat de Lourdes i des del que també es pot veure Tarbes, Pau, la Vall d’Argelès-Gazost i moltes cimes del Pirineu. El lloc sembla perfecte per a fer un pícnic, relaxar-se, passejar i inclús fer alguna ruta senderista si aneu amb temps.

A l’estar en les afores de la ciutat, la millor opció per arribar fins al funicular que ens portarà a la cima del Pic du Jer és en cotxe. Hi ha un aparcament gratuït just a l’alçada de l’estació del funicular en el que podreu aparcar sense problema. Si no teniu cotxe, és possible arribar també amb el trenet turístic o l’autobús urbà.

Els horaris son del 6 de Juliol al 9 de Setembre, tots els dies de 9:30h a 19h. La resta de l’any fins les 18h. Els preus son de 12€ pels adults, 9€ pels nens, 10€ pels joves de 12 a 18 anys i estudiants. Com hem dit abans, hi ha una entrada combinada entre el Castell i el Pic du Jer a 16€.

Visitat el Castell i el Pic du Jer, ens queda la visita al Santuari de Lourdes. Aquesta és la raó que mou a milions de persones cada any a venir fins aquesta localitat del sud de França, així que no podíem finalitzar l’article de què veure a Lourdes sense parlar-vos del Santuari.

La història de la Verge i el Santuari de Lourdes comença en el 1858 quan una nena de 14 anys anomenada Bernadette Soubirous va a buscar llenya amb la seva germana i una altra nena. Al tenir que creuar un riu Bernadette es queda enrere per la seva delicada salut i és en aquest moment quan, a prop d’una gruta, viu per primera vegada l’aparició d’una dona vestida de blanc. Als pocs dies retornà al lloc i de nou va poder veure a la misteriosa senyora. Però no fou fins a una tercera aparició quan la dona li va demanar que acudís a la gruta durant 15 dies seguits.

Encara que al principi ningú se la creia, un d’aquests dies la nena va excavar la terra buscant una font que la dona li havia indicat i poc després les aigües d’aquesta font miraculosa brollaren. Encara així, eren moltes les gents que es burlaven d’ella, però el 25 de març de 1858 en la setzena aparició la senyora li va dir que era la Immaculada Concepció. Aquestes paraules foren les que varen convèncer al seu rector de la veritat de tot el que havia viscut Bernadette ja que aquesta era una jove analfabeta sense accés al dogma catòlic proclamat uns anys abans. Les aparicions foren declarades autèntiques en el 1862 i han estat molts els miracles certificats per l’Església Catòlica relacionats amb les aigües de la font de Lourdes.

En l’actualitat, aquest lloc de culte catòlic és visitat per molts peregrins moguts per la seva fe. L’accés és totalment gratuït i son moltes les persones que arriben allí per les miraculoses aigües de la font. És possible beure d’elles, mullar-se la cara, banyar-se en les piscines i inclús emportar-se-la a casa. Nosaltres ens limitarem a donar un petit passeig per el complex, sempre amb molt de respecte cap a les persones que estaven allí per motivacions diferents a les nostres, i ens centrarem en els punts més importants: les basíliques i la Gruta de les aparicions. Perquè sigueu o no creients, la veritat és que el Santuari, amb 52 hectàrees i 22 llocs de culte és impressionant.

Les 3 basíliques que formen part del Santuari de Lourdes estan en realitat superposades. Arquitectònicament son dignes d’admiració i és inevitable sentir-se petit davant la majestuositat de la construcció. És possible accedir en el seu interior.

La famosa gruta en la que es diu que Bernadette va viure les aparicions de la Verge és en l’actualitat una església a cel obert. Tots els dies de l’any hi ha misses i rosaris i moltes persones fan cua per tocar les roques d’aquesta gruta i apropar-se fins a l’estàtua de la Verge que allí hi ha col·locada. En el centre d’informació del mateix Santuari es pot aconseguir el programa del dia amb tots els horaris.

Com es pot comprovar, Lourdes és més que el seu famós Santuari. Mai hauríem viatjat allí intencionadament per a passar unes hores i dies en la ciutat, però al trobar-te tant a prop no pots més que reconèixer la teva curiositat i apropar-te fins allí. Lourdes, però, té moltes més coses per veure i fer de les que ens pensem. Així que, si decidiu visitar Lourdes, no us oblideu de la seva fortalesa i del seu pic més alt.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (80,00 kilòmetres, en una hora i 47 minuts):

I avui arriba un dels altres plats forts de la jornada en els Pirineus. Anirem a visitar el Parc Nacional des Pyrénées fent una excursió primer fins al llac Gaube. Per arribar-hi haurem d’agafar dos dels remuntadors de N’PY. Per una banda, el telecabina du Puntas i per arribar més amunt, el telecadira de Gaube. Ens deixarà a 20 minuts a peu del llac Gaube. Un cop al llac, contemplarem l’immens panorama i des d’ell realitzarem un trekking per la vall de Oulettes, que ens ha de portar al peu d’un glaciar, on hi ha el refugi des Oulettes. És una ruta molt coneguda i panoràmica que gaudirem molt. Comencem.

La ruta que avui farem s’anomena Ruta del Llac de Gaube i circ de Oulettes de Gaube. Es tracta d’una ruta per la vall de Gaube fins la cara nord del Vignemale, des de Pont d’Espagne. Oficialment la ruta té una distància total de 17,2 kilòmetres (però nosaltres l’escurçarem força a l’agafar els dos remuntadors que hem mencionat abans). Igualment amb el seu desnivell, ja que inicialment tota la ruta en té 750m. El temps total efectiu és de 5h i 20 min que també escurçarem pel mateix motiu. El punt de sortida i d’arribada serà el mateix, el Pont d’Espagne.

Es tracta d’un itinerari fins al circ de Oulettes de Gaube. L’itinerari comença en Pont d’Espagne, en la capçalera de la vall de Cauterets i segueix en tot moment el sender de llarg recorregut GR-10: Per arribar primer al llac de Gaube, pujarem a 2 remuntadors com hem dit. Des d’allà on ens deixin hi haurà encara uns 20 minuts a peu fins al llac. A continuació rodejarem el llac de Gaube i deixarem enrere la cascada de Esplumouse. Continuarem remuntant la vall de Gaube en direcció Sud. Finalment arribarem al refugi de Oulettes de Gaube, situat enmig de l’espectacular circ de Oulettes de Gaube, amb l’emblemàtica cara nord del Vignemale enfront. La tornada es realitzarà per el mateix itinerari i també agafarem els 2 remuntadors.

El llac de Gaube és un dels llacs glaciars més importants i emblemàtics del Parc Nacional dels Pirineus. Els remuntadors de Nouvelles Pyrénées (N’PY) faciliten l’accés a tothom i permeten que milers de persones el visitin cada any. No heu de perdre-us les cascades de Pont d’Espagne que son tot un espectacle de la naturalesa.

Per pujar al llac de Gaube és necessari desplaçar-se fins a Pont d’Espagne que es troba a uns 7,5km de Cauterets (l’altre dia que varem anar a fer la Ruta de les Cascades ja ho vam conèixer). L’aproximació es realitza per la carretera de muntanya D920, que ens durà fins a l’aparcament de Puntas, on podrem deixar estacionat el vehicle i iniciar l’excursió. L’aparcament és de pagament i val uns 7,5€ per cotxe.

Per arribar al Llac de Gaube tenim dues opcions: pujar a peu o utilitzar els remuntadors. Si decidim pujar a peu, tardarem a bon pas com a mínim 1 hora i salvarem un desnivell de 225m. Si per el contrari, decidim fer ús dels remuntadors no haurem d’exposar-nos a aquest esforç físic. Us recordem que estem en una zona de muntanya amb un terreny molt irregular. Per tant, s’han de tenir unes condicions físiques òptimes per a pujar en 1 hora al llac de Gaube.

La nostra recomanació és que, si no esteu acostumats a caminar per la muntanya, o com és el nostre cas, que volem escurçar la ruta per la Vall de Gaube, o aneu amb nens petits, o simplement sou dels que penseu que no hi ha cap necessitat de caminar si es pot anar d’una altra manera… que feu ús dels remuntadors de Nouvelles Pyrénées (N’PY).

El passi d’estiu des de Pont d’Espagne a Lac de Gaube us permetrà tenir unes vistes increïbles del Parc Nacional de Pirineus i de les cascades de Pont d’Espagne. L’entrada inclou l’accés a l’aparcament, el telecabina de Puntas i el telecadira de Gaube (15€ pels adults i 12,5€ pels nens. Hi ha un passi familiar a 50€).

Podeu veure les ofertes, horaris i tarifes en la seva pàgina web: Séjours Été Pyrénées | Sites Touristiques | Bike Parks | N’PY (n-py.com)

Independentment de l’opció que escollim per anar al Llac de Gaube, les cascades de Pont d’Espagne s’han de veure, sí o sí, si no és a la pujada és a la baixada. Son espectaculars, per tant, no us les heu de perdre. Ja només amb veure aquesta zona, la visita haurà valgut la pena.

La caminada des del telecadira de Gaube fins al Llac de Gaube, és, anar i tornar, una longitud de 1,2km, un temps aproximat a 40 minuts, i un desnivell de 34 metres. Com veieu és molt òptima per fer. Així disposarem de més forces per fer el tram següent de la vall de Gaube.

Una vegada que aparquem el cotxe, anirem a adquirir el passi d’estiu en les oficines de N’PY (si no ho hem fet abans des de la seva pàgina web).

L’edifici està situat enfront al pàrking i aquí també està l’accés al telecabina de Puntas (Télécabine du Puntas).

Pujar al telecabina és senzill. Les vistes son espectaculars des de l’inici. Podreu apreciar la magnitud de les cascades de Pont d’Espagne i del sistema muntanyós que ens envolta.

Al final del recorregut, hem de caminar uns 300 metres aproximadament, per agafar el telecadira de Gaube (Télésiège de Gaube). A l’igual com passava amb el telecabina, el personal de N’PY ens ajudarà en tot moment. Per tant, no tindreu cap problema ni per pujar ni per baixar dels remuntadors, encara que aneu amb nens o amb persones que tinguin dificultats de mobilitat.

Un cop a dalt, la vall de Gaube us brindarà unes espectaculars vistes. Us envoltaran altes muntanyes amb vessants verdes (inclús en aquesta època de l’any), esquitxades de pins. La naturalesa que ens rodeja és meravellosa. Es tracta d’un paratge d’alta muntanya que no tot el mon pot gaudir, però que gràcies als remuntadors de N’PY en aquesta ocasió no serà així.

Caminarem uns 20 minuts per un ample camí i gairebé sense desnivell, fins assolir el Llac de Gaube. És una sensació embriagadora veure les muntanyes de la Vall de Gaube reflectides en l’aigua del llac. Al fons, i presidint tot el llac tenim el pic de Vignemale (3.298m d’alçada). La major cima del Pirineu, íntegrament francesa. Junt al llac hi ha un refugi (hotellerie), on podem prendre un piscolabis en la terrassa amb vistes a les aigües blaves i turqueses del llac.

Després d’admirar la bellesa d’aquest lloc, reprenem la marxa cap al circ de Oulettes de Gaube. Hem de rodejar el llac pel seu cantó occidental. Des de la Hotellerie, retrocedirem uns metres i creuarem un pont de fusta que ens deixa a l’altra riba del llac. Just després del pont, trobem un desviament en el que hem de girar a l’esquerra. Remuntarem la vall en direcció Sud seguint el GR-10. El camí que va cap a la dreta ens portaria fins l’estació superior del telecadira de Pont d’Espagne (aproximadament, com hem dit, uns 20 minuts de camí fàcil). Molts visitants pugen fins al llac de Gaube utilitzant aquest mitjà de transport.

Anirem vorejant el llac per la seva riba occidental. El llac de Gaube queda rodejat per el pic Mayouret (2.688m), a l’Est, el Grand Pic de Paloumères (2.720m), al Sud-Est, i el pic de Gaube (2.377m), al Nord-Est. La principal aportació d’aigua que rep és la del riu de Oulettes de Gaube, que baixa de la pròpia vall de Gaube (Sud). El llac té una profunditat mitja de 40 metres, una superfície de 19Ha, i uns 2km de perímetre.

Arribem a la capçalera del llac de Gaube, on el camí es torna a enfilar.

Avancem per un terreny pedregós, amb el riu a la nostra esquerra. Aviat arribarem a un pont sobre un salt d’aigua a través del qual passarem al marge oriental de la vall.

El camí puja vall amunt per la vessant de la muntanya i va guanyant alçada ràpidament. Encara que el terreny sigui abrupte, el camí que hem de seguir és evident. Al fons, cap a davnt, podem veure ja la cascada de Esplumouse. La vall de Gaube té una clara orientació Sud-Nord i queda ubicada entre la cresta de Counillères (Oest) i la cresta de Estibe Aute (Est), que està formada per un conjunt de pics que superen els 2.700m d’alçada.

Després de superar un desnivell considerable, arribem a la part superior de la cascada de Esplumouse. El més impactant d’aquest lloc és la fabulosa perspectiva que tenim de la vall de Gaube si mirem enrere (Nord): veiem el bonic llac de Gaube rodejat de muntanyes i el camí que hem anat superant fins arribar aquí.

Reprenem la marxa per el cantó oriental de la vall. Ara tornem a avançar molt propers al riu, que tenim a mà dreta.

Aviat arribarem a un pont amb bigues metàl·liques per on creuarem de nou el riu i ens situarem novament al marge occidental de la vall. L’emblemàtica estampa de la cara nord del Vignemale es fa cada cop més evident enfront nostre (Sud).

A partir d’ara alternarem trams de roca i pedres amb alguns trams herbosos i més plans. Estem en una zona on és fàcil observar l’herba cotonera (Eriophorum angustifolium), una gramínia que habita en terrenys pantanosos o amb aigua abundant i que es caracteritza per fer una flor blanca d’aspecte similar al cotó.

El camí fa unes esses per entre varies roques que ens permeten superar un últim desnivell pronunciat.

Finalment arribem al refugi de Oulettes de Gaube (2.146m), que està situat enmig del circ de Oulettes de Gaube. El refugi de Oulettes de Gaube és un refugi guardat, té 75 places i està obert de març a octubre. També disposa de servei de bar.

L’ambient del circ de Oulettes de Gaube és espectacular. La vall finalitza bruscament estrellant-se contra els més de 800 metres de paret vertical de la cara nord del Vignemale (3.298m). Intercalats entre les grans parets de roca estan els glaciars del Petit Vignemale (esquerra) i de Oulettes (centre). I just en lo alt del glaciar de Oulettes hi trobem el mític corredor “Couloir de Gaube” que, amb la seva peculiar forma de “Y”, s’obre pas entre la Punta Chausenque (3.204m), el Pitón Carré (3.197m) i el propi Gran Vignemale o Pique Longue (3.298m). El “Couloir de Gaube”(600m, MD-IV, 4, 85º) és una de les víes de gel i neu més conegudes i prestigioses del Pirineu. Des del refugi, el sender de llarg recorregut GR-10 puja per el costat oriental del circ cap a la Hourquette de Ossoue i el refugi Bayssellance, el més alt del Pirineu (2.650m). Aquesta és una de les vies per ascendir als grans pics del massís: el Petit Vignemale (3.032m), el gran Vignemale (3.298m), el Montferrat (3.219m).

La tornada la realitzarem desfent tot el camí que hem fet en l’anada. Ara el camí, a l’avançar en baixada, es fa més ràpid. Retornarem a Pont d’Espagne (1.490m), punt d’inici i final d’aquesta magnífica excursió que ens ha portat fins a un dels llocs més màgics i excepcionals de la gran serralada pirinenca.

Avui ens mereixem que la jornada planificada s’acabi en aquest moment.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (15,70 kilòmetres, en uns 29 minuts):

Avui farem una bonica ruta anomenada Ruta de les Cascades, que és un tram del GR-10. L’inici el farem a l’aparcament de Puntas i la tornada la realitzarem amb bus públic per anar a buscar el cotxe que el tindrem aparcat a l’aparcament de Puntas. A la tarda donarem dues opcions per poder-ne triar una: una primera és anar a visitar el Parc Animalier des Pyrénées, que és un zoològic pensat per els nens; i la segona és el Donjon des Aigles, un zoo-espectacle d’ocells dels Pirineus, i es fa en un castell. N’hem de triar una. Ja veurem.

Avui farem la ruta anomenada “Senda de les Cascades”, a Cauterets. També se n’anomena la Ruta Pont d’Espagne – Raillère. La farem amb els nens. La senda de les Cascades és un preciós recorregut, prop de Cauterets, que permet gaudir d’una successió de salts d’aigua que forma el riu Marcadau al lliscar per la vall. La caminada té una longitud de 5km, una durada de 2h, dificultat baixa, i 15 metres de desnivell.

Cauterets és el paradís dels senderistes i els amants de la muntanya. La bellesa del Pirineu francès es fa palpable en aquesta petita localitat, en la que la neu de l’hivern dóna pas a primaveres i estius suaus, que permeten gaudir de rutes de gran bellesa.

No és necessari realitzar grans desplaçaments amb cotxe per gaudir dels nombrosos senders adaptats a totes les condicions físiques i edats. El recorregut que avui us proposem, discorre entre Raillère (barriada o pedania de Cauterets) i Pont d’Espagne. És una senda en la que l’aigua és la gran protagonista, i crea boniques i suggerents cascades.

La senda de les Cascades es pot fer com a travessia o com a ruta lineal. És indiferent començar a Raillère o en Pont d’Espagne, però si esculls aquesta segona opció, el desnivell és a favor.

Es pot allargar l’excursió, pujant per un sender perfectament senyalitzat des de Cauterets fins a Raillère, i des d’aquí, enllaçar amb la Senda de les Cascades. Per els més “ganduls”, hi ha un autobús gratuït des de Cauterets. És bastant habitual que la gent vagi a Raillère a donar un passeig, comprar souvenirs i gaudir de les terrasses i establiments de snacks. També, realitzen una petita excursió fins la cascada de Lutour.

Si ens decidim per començar a Pont d’Espagne, igualment, es pot ampliar i enllaçar la ruta amb la Vall de Marcadau o amb la mítica senda que puja al Llac de Gaube (tot això, ho veurem els pròxims dies que ens quedarem per aquí!!!). Com veieu hi ha múltiples combinacions per a gaudir de la naturalesa en aquesta zona.

Nosaltres avui escollim fer únicament la ruta linial des de Pont d’Espagne a Raillère, és com una mena de presentació a lo què pot donar de si la zona.

Sortim des de Pont d’Espagne. Com que hem pujat amb cotxe, l’haurem d’estacionar en l’aparcament de pagament de Puntas. És obligat gaudir de l’entorn de Pont d’Espagne. Encara que en algunes ocasions pot estar una mica massificat, la bellesa del lloc val la pena. S’ha de visitar sense presses i gaudint de tots els salts d’aigua i cascades que hi ha entorn a l’Hotellerie du Pont d’Espagne.

Des d’aquest refugi surt la Senda de les Cascades. És un recorregut senyalitzat i correspon a un tram del GR-10. El camí és pedregós i amb molta pedra solta des de l’inici. No és un terreny senzill, per tant, pot resultar dur si no s’està acostumat a caminar per muntanya.

Des de l’inici, l’excursió discorre per un bosc de coníferes i de vegetació frondosa. I, en quan la senda es va apropant al riu du Marcadau, ens sorprèn la primera de les cascades: Cascade de Boussès.

Des d’aquest punt, ens endinsarem un xic més en el bosc per llavors retornar a la ribera de Grave du Marcadau i continuar baixant. Arribarem al pont i la cascada du Pas de L’ours, des d’on podrem apreciar la bravura de les aigües que baixen per la vall.

La senda continua sense modificar la dificultat per una bonica arbrada que en nombroses ocasions ens permet treure el cap al cabal del riu i veure petits salts d’aigua, i altres més significatius com la Cascada de Pouey Bacou.

El descens segueix fins arribar al torrent d’aigua més rellevant de la ruta: la Cascada du Cerisey. És un enclavament natural de gran bellesa, que convida a fer un recés i gaudir del rumor de la llera del riu.

No abandonem la senda que hem portat i continuarem paral·lels al riu cap a Raillère. El paisatge sofreix poques modificacions en aquest tram, l’únic ressenyable és que creuem una coqueta fageda, abans d’arribar a la cascada de d’Escane Gat.

Des d’aquest punt només queda recórrer el trajecte que ens separa de Raillère on finalitzaria la ruta, a no ser que aneu a fer l’excursió d’anada i tornada. Anirem a Raillère a buscar l’autobús gratuït que ens portarà fins a l’aparcament de Puntas, on tenim el cotxe. A l’oficina de turisme hem de pensar a demanar els horaris i les parades que fa aquest autobús.

Finalitzada l’excursió, tornarem del Pont d’Espagne i proposem per la tarda realitzar una activitat de dues que us proposarem en aquest punt.

La primera d’elles, és la visita al Parc Animaliere des Pyrénées, el qual es troba a Argelès de Gazost. Es tracta d’un zoo en un bosc amb fauna salvatge exòtica i autòctona i on, a més, es pot alimentar a les marmotes. Els horaris d’accés de juliol i agost son de 9:30h a 19h (la taquilla tanca a les 17:30h), i els preus son de 20€ pels adults, i 14,50€ pels nens de 3 a 11 anys. Hem de contar que la visita pot durar entre 2 i 3 hores. També hi ha serveis de bars, zona de pícnic, etc…

La segona activitat proposada és la visita a Donjon des Aigles, en el petit poble de Beaucens. Es tracta d’un zoo-espectacle d’ocells dels Pirineus, en un castell. Hi ha uns horaris pels espectacles: 15:30h, 17:30h. La durada de l’espectacle és de 50 minuts.

El castell medieval de Beaucens és a 15km de Lourdes en els Alts Pirineus, i és la llar d’una de les col·leccions més prestigioses d’aus rapinyaires: Milans, voltors, àguiles i falcons junt a papagais a l’estiu. Sobre un fons musical, un espectacle de gran bellesa rica en emoció per a descobrir unes vacances de primavera a finals de setembre. Els nens i els adults estaran encantats. Es tracta d’una de les col·leccions més prestigioses d’aus rapinyaires i lloros del món en vol lliure en el cel dels Pirineus. Els preus son de 15€ pels adults i de 9,5€ pels nens de 5 a 11 anys. També hi ha la possibilitat de visitar el castell pels matins, pagant una entrada a part (7,5€ pels adults i 4,5€ pels nens).

De les dues activitats que us hem proposat n’haurem d’escollir una, i així finalitzarà la programació pel dia d’avui.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (57,00 kilòmetres, en una hora i 28 minuts):

I aprofitarem bé el primer dia a la zona de Cauterets. Agafarem el telefèric de Lys i després un telecadira que ens portarà a la cima de l’estació d’esquí de Cirque du Lys i podrem gaudir del panorama dels pics circumdants dels Pirineus. Des de dalt farem un trekking de baixada, passant per la Cresta de Lys, el llac d’Ilhéou i anar baixant fins a Cauterets. En total, si no parem, que segur que si, com a mínim per dinar de pícnic, son unes 3 hores de trekking en baixada! A la tarda anirem a un Parc d’Oci a l’estació d’esquí de Hautacam, el qual l’atracció estrella és un tobogan…

El Cirque du Lys, estació d’esquí a l’hivern, és un vast lloc excepcional per a descobrir també a l’estiu. La panoràmica dels Pirineus, des de les crestes, és de visita obligada. Des del poble, el telefèric de Lys ens permet accedir sense esforç a una altitud de 1.800m. Un cop a dalt, és possible caminar des de les terrasses o també agafar el telecadira “Grand Barbat” per arribar a la cima de l’estació i gaudir del panorama dels pics circumdants: Pic du Midi, Vignemale,…

El Circ de Lys és una de les zones del Pirineu a les que és més senzill accedir, gràcies als remuntadors de Novelles Pyrénées (N’PY). La ruta al Llac d’Ilhéou és més que recomanable, encara que sigui només per a contemplar les impressionants vistes de les Crestes i el Circ de Lys.

La ruta de trekking circular que farem tindrà una longitud de 8,65km, una durada d’unes 4h i 15 min., dificultat baixa, i 49 metres de desnivell en pujada i molt desnivell en baixada.

Cauterets és el destí ideal per els amants dels esports de neu, i per aquells que els hi agrada gaudir dels spas i les aigües termals. Però, sobretot, ofereix opcions de senderisme en èpoques estiuenques.

Son nombroses i variades les sendes que es poden recórrer per el Parc Nacional dels Pirineus, però totes tenen en comú la seva especial bellesa. És un territori únic amb paisatges i paratges naturals que presenten una gran biodiversitat. Sempre presidits per elevades muntanyes, prats verds i aigües blaves i cristal·lines.

Per anar al Cirque du Lys haurem de fer ús del servei de remuntadors de N’PY. Escollim aquesta opció perquè creiem que és la millor manera de poder conèixer i arribar a una zona més àmplia del Parc sense tenir que exposar als nens a un gran esforç físic.

Amb el telecabina de Lys i el telecadira de Grand Barbat podrem gaudir no només del llac d’Ilhéou sinó també d’unes vistes precioses de la Cresta de Lys.

Per arribar a la Cresta de Lys (Crétes du Lys) ens hem de dirigir al centre de Cauterets i agafar el telecabina de Lys. En funció d’on tinguem l’allotjament, hi podem anar a peu. En el cas d’haver-hi d’anar en cotxe, es pot aparcar de forma gratuïta en les pròpies instal·lacions de N’YP que conten amb un ampli aparcament. El telecabina ens permetrà ascendir en uns 15 minuts fins l’estació de Lys (Gare du Lys) que es troba a uns 1.850m d’alçada. Durant el trajecte, anirem deixant enrere unes precioses vistes de Cauterets i els seus entorns. En l’estació de Lys agafarem el telecadira de Grand Barbat. Durant els 25 minuts que dura l’ascensió fins al mirador de la Cresta de Lys, tindrem l’oportunitat de gaudir de la majestuositat del paisatge dels Pirineus.

Els remuntadors de Nouvelles Pyrénées (N’YP) son segurs, econòmics i permeten obtenir ofertes per adquirir passis d’estiu combinats. Els més habituals son el passi de Pont d’Espagne – Llac de Gaube i el passi de les Crestes de Lys. Per veure les tarifes, horaris, descomptes i passis que hi ha disponibles podeu accedir a la seva pàgina web: Séjours Été Pyrénées | Sites Touristiques | Bike Parks | N’PY (n-py.com) Els passis permeten tant pujar com baixar amb el remuntador. En aquesta ocasió nosaltres pujarem amb l’opció de telecabina + telecadira. Després, baixarem a peu per a veure el llac i la cascada d’Ilhéou. A l’escollir aquesta opció, finalitzarem la ruta en l’aparcament gratuït de Cambasque, o bé, en el mateix Cauterets (com serà el cas). Si desitgéssim finalitzar a Cambasque hem de pujar prèviament el cotxe fins a l’aparcament de Courbet (alt: 1.341m). Per això, hauríem d’agafar la carretera D920 i desplaçar-nos 5km fins a Cambasque. En canvi, com que hem pujat amb el telecabina des de Cauterets, un cop a cambasque hem de continuar amb el camí senyalitzat fins a Cauterets (1h i 20 minuts aproximadament). Hem escollit aquesta opció per no haver de tocar el cotxe. També podríem escollir l’opció de Cambasque per fer la ruta més curta…

Com ja hem indicat s’ha d’agafar el passi d’estiu de les Crestes de Lys amb N’PY. Els preus son de 16€ pels adults i 12,50€ pels nens de 5 a 11 anys (també hi ha el passi familiar que ens costaria a tots quatre a preu de nen de 5 a 11 anys, és a dir, 12,50€ x 4 = 50€).

Durant l’ascens començarem a ésser conscients de la bellesa natural dels Pirineus. Quan arribem al mirador i vegem les Crestes de Lys amb les seves cimes més emblemàtiques (Vignemale, Balaitus o el pic Midi de Bigorre) ens donarem conte de que només haver arribat fins aquí ja haurà valgut la pena.

Un cop deixem el telecadira, hem de seguir les indicacions cap a la Cresta de Lys. Només uns passos més amunt hi trobarem la senyalització cap al Llac d’Ilhéou (aprox.: 1h 15min). Es tracta d’un sender estret que surt a l’esquerra i que va per la vessant de la muntanya. El descens es realitza còmodament, no té cap dificultat.

Quan portem caminats uns 15 minuts, observarem que hi ha una desviació senyalitzada, a la dreta, cap al Col d’Ilhéou (aprox. 0:15min). Aquest desviament és opcional, i es dirigeix a una collada que permet veure tota la vall. El paisatge bé mereix fer aquest petit esforç. Llavors, no s’ha de retrocedir, doncs les senyals del GR-10 (vermelles i blanques) permeten reprendre el camí cap al llac, baixant directament des de la collada.

El sender no té pèrdua, ja que està degudament senyalitzat. Aquesta ruta la pot realitzar qualsevol persona que es trobi en unes condicions físiques adequades i per suposat, els nens. De fet, és una senda freqüentada per famílies amb fills de curta edat. Només hi ha un petit tram, arribant al llac, que està una mica exposat i que és susceptible d’una caiguda accidental. Per tant, aquí s’ha d’anar en compte amb els més petits.

Un cop arribem al Llac d’Ilhéou realitzarem un merescut descans per a contemplar amb calma la bellesa que ens envolta. El llac té una aigua clara, fresca i cristal·lina que convida al bany, encara que això està reservat als més valents. Nosaltres segur que no ens banyarem, ja que l’aigua està gelada. Però l’entorn és preciós. El llac glaciar està rodejat d’altes muntanyes, com el pic Courounalas, i prats verds que ens traslladen a paisatges de pel·lícula.

El llac també conta amb el Refugi d’Ilhéou Raymond Ritter (alt: 1.988m), on es pot prendre alguna cosa o també pernoctar-hi. Molta gent decideix dormir aquí per a fer senderisme per la zona, pescar o realitzar trajectes d’alta muntanya. Aquest és una de les etapes del GR-10 que recorre els Pirineus de refugi en refugi.

Un cop gaudit del llac tenim dues opcions: pujar de nou al telecadira per baixar amb els remuntadors (aprox. 1:15min), o seguir baixant cap a Cambasque (aprox: 1:30min).

Junt al refugi surt una pista àmplia que ens portarà fins a l’aparcament de Courbet. Per el camí veurem el llac Negre (Lac Noir). Es tracta d’un petit llac que vist des de la pista té el color que li dóna el nom.

És possible baixar sense sortir-se en cap moment d’aquest camí. Però, també veureu que hi ha alguns desviaments senyalitzats amb marques blanques i vermelles (pertanyents al GR-10) que permeten prendre dreceres. Nosaltres no ho recomanem, en absolut, per nens de curta edat.

A meitat de camí entre el llac d’Ilhéou i l’aparcament veurem la Cascada d’Ilhéou (alt: 1.481m). Es tracta d’un gran salt d’aigua que presideix tota la vall. A partir d’aquí, nosaltres continuarem per la pista, salvant el riu d’Ilhéou per un pont de fusta abans d’arribar a l’aparcament de Le Coubet.

Si hem matinat i pujat el cotxe fins a l’aparcament, la nostra ruta finalitza aquí. Si no és així (com és el nostre cas), s’ha de continuar el camí fins a Cauterets (aprox: 1h 20min).

El descens a Cauterets és senzill, còmode i està senyalitzat. Per sota del pàrking hi ha un camí que es dirigeix a Cauterets i que ens deixarà a les afores del poble. També, és possible prendre abans del pont de Sahucs (pont de fusta sobre el riu d’Ilhéou) una desviació a la dreta del GR-10 que va cap a Cauterets.

El Circ de Lys es cobreix cada hivern de neu i és un lloc consagrat per els amants de la neu, però Cauterets no és solament esports d’hivern. Gràcies als passis d’estiu de N’PY aquests bells paratges passen a estar a l’abast de tothom. Podreu realitzar senderisme, deixar anar adrenalina per les pistes de BTT (VTT) o pescar en aigües fresques i cristal·lines. Cauterets és el destí ideal per unes vacances familiars!

Realitzada la caminada, continuarem amb la planificació prevista pel dia d’avui. Ara anirem a buscar el cotxe per anar-nos-en a l’estació d’esquí de Hautacam, a la regió d’Argelès-Gazost. Es tracta d’un parc de jocs a l’estació d’esquí, amb un tobogan d’estiu com l’atracció estrella. S’anomena Parc de Loisirs de Hautacam. Hi ha 32,8km de cotxe (uns 45 minuts). Hem d’anar en direcció Argelès-Gazost, i just abans d’arribar-hi, prendre la carretera D100 que ens portarà a l’estació d’Hautacam.

Tant a l’hivern com a l’estiu, Hautacam és un autèntic parc infantil a escala real per a tots els amants de les emocions. Aquest parc d’oci, únic a França, dissenyat per a la felicitat de grans i petits, et convida a multiplicar les seves experiències i a descobrir tots els plaers de la muntanya. Naturalesa preservada, panorames increïbles, diversitat d’activitats, esports originals, ambient divertit i preus assequibles… Prepara’t per viure moments excepcionals en el cor dels Alts Pirineus!

El trineu de muntanya és l’activitat estrella de l’estació d’Hautacam. És accessible per a nens a partir de 3 anys, i l’atracció és 100% segura. Acceleracions, girs bruscs, sensacions garantides en quasi 800 metres de descens. Per als menys atrevits, no us espanteu, la velocitat està regulada.

Una càmara està amagada en el recorregut, posa el teu millor somriure i surt amb una foto de record del teu descens. Els preus son de 6€ per carrera (32€ per 6 carreres/50€ per 10 carreres).

A part del tobogan hi ha moltes altres coses: Patinets elèctrics, Karts, bicicleta de muntanya, activitats en família (orientació,…), passeig amb llames,… Els horaris d’obertura son de 11h a 19h aproximadament. Nosaltres, però, només hem vingut per fer la baixada amb el tobogan d’estiu, però bé, un cop allà, ja veurem…

I fins aquí la jornada del dia d’avui. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (66,60 kilòmetres, en una hora i 32 minuts):

I tornarem a canviar d’allotjament en el dia d’avui. Canviarem les valls de Gavarnie per la zona de Cauterets, la qual també és molt rica en atraccions naturals. En el dia d’avui anirem a visitar els entorns del poble de Luz St. Sauveur, on hi trobem una Central Hidroelètrica visitable, un mini-golf i un parc acrobàtic i de tirolines. Després ens n’anirem directament al poble de Cauterets per a visitar-lo, on a part del seu centre històric hi ha un balneari spa anomenat “Les Bains du Rocher” amb una tarifa familiar de 2 hores, i el Centre de Visitants i la Casa del Parc Nacional dels Pirineus ubicat al mateix Cauterets. Això serà suficient pel dia d’avui. Comencem.

Ens arribarem al poble de Luz Saint Sauveur, el qual es troba a 11,7 kilòmetres de Gèdre, o sigui que amb un quart d’hora hi arribarem. Primer de tot, però, i a mig camí, a Pragnères, anirem a visitar la Central Hidroelèctrica de Pragnères (sempre i quan no haguem visitat una central hidroelèctrica abans, el primer dia a Saint-Lary-Soulan). Si ja la varem visitar a Saint-Lary no cal tornar-hi.

La Central Hidroelèctrica de Pragnères és una visita perfecte per a descobrir les energies renovables, i a més, és adaptada als nens. Per entrar a visitar la Central s’ha de reservar a l’oficina de turisme de Gèdre o de Gavarnie.

Aprofita una visita guiada per a descobrir el patrimoni industrial de les Valls de Gavarnie i una de les centrals hidroelèctriques més importants dels Pirineus. Descobreix el sistema de recollida de l’aigua seguint els passos dels constructors de les preses pirinenques. Al final del recorregut, amplia la teva visita a través de la realitat virtual i experimenta un moment únic d’immersió total en el patrimoni industrial de les valls.

La central hidroelèctrica de Pragnères EDF, posada en servei en 1954, forma part d’un complex sistema en el cor de les Valls de Gavarnie. Per aquest desenvolupament, hi ha 40 kilòmetres de galeries, quatre preses, incloent Cap de Long i 30 preses d’aigua, una planta de producció i dues estacions de bombeig.

Les visites son guiades i han de ser a l’hora que es disposa, dilluns a divendres a les 11h, 14:30h, 16h i 17:30h. Els preus son de 5€ per adult i 3€ pels nens.

Visitada la central, ens acostarem a Luz St. Sauveur i concretament a l’Hotel Chili. En aquest hotel és on hi ha un mini-golf, i com bé sabeu, nosaltres tenim una tradició, i sempre hem de jugar en un d’aquests. En el parc de l’Hotel Chili (Avenue de l’Impératriz Eugénie, 37. Quartier Thermal) hi ha aquest mini-golf.

Finalitzada la partida, podem anar a fer una visita a un parc acrobàtic i de tirolines, el qual també està pel mateix poble. Es diu “En Chene Et Frene” i es troba a 1,4km de l’Hotel Chili, més a prop del centre del poble.

Els horaris del parc son en els mesos d’estiu tots els dies de 10:30h a 17h, i els preus son a partir de 10€ en amunt els circuïts.

Un cop vistes aquestes atraccions, o part d’aquestes, serà el moment de desplaçar-nos ja cap al poble de Cauterets. De Luz St. Sauveur a Cauterets hi ha 22,6 kilòmetres (que es fan amb uns 28 minuts). S’ha d’anar seguint la carretera principal de la vall (D921) fins al poble de Solon on agafarem la nova carretera D920 que ens durà a Cauterets. Cauterets és un petit poble termal amb edificis del segle XIX i hotels i balnearis històrics. Les aigües d’aquesta zona, tenen molts beneficis per a la salut.

Ubicat a 950 metres, Cauterets és la combinació perfecta entre un petit poble de muntanya i un poble amb aires de ciutat. Patrimoni i activitats completen els actius perfectes per unes agradables vacances. Cauterets viu al ritme de les 4 estacions. També està molt ben comunicada: està a 30 minuts de Lourdes, i el poble està en el centre de varis llocs imperdibles dels Pirineus, Pic du Midi, Gavarnie, Hautacam, Parc Animalier des Pyrénées, Donjon des Aigles, Val d’Azun, Pays Toy, Tourmalet,…

Per la seva arquitectura típica del segle XIX, els seus grans hotels i façanes monumentals, Cauterets ha sabut conservar i potenciar tota la riquesa del seu patrimoni.

El primer que farem quan arribem a Cauterets (a part d’anar-nos-en al nostre allotjament) serà visitar l’Oficina de Turisme que està al centre del poble.

L’oficina de turisme està també a la plaça de Maréchal Foch, al costat de l’Ajuntament. A darrera l’edifici de l’Ajuntament hi ha l’edifici de Les Halles (el mercat).

Cauterets és coneguda per les seves abundants fonts termals. Estan caracteritzades per la presència de sofre i silicat de sosa, i s’utilitzen en el tractament de malalties respiratòries, reumatisme, malalties de la pell i d’altres. Tres son els principals establiments termals a la ciutat: les Thermes de Cèsar; les Thermes les Griffons; i les Thermes du Rocher. En aquesta última tenim pensat d’acostar-nos-hi.

Nosaltres donarem un passeig pel centre històric, i un cop fet, entrarem al Centre de Visitants i Casa del Parc Nacional dels Pirineus. L’edifici es troba a l’Avinguda de la Gare, de Cauterets, a 300m al nord de l’oficina de Turisme. Es tracta d’un edifici on es fan exposicions i projeccions de pel·lícules relacionades amb el Parc Natural dels Pirineus.

Els horaris d’obertura son tots els dies de 9:30h a 19h, i l’entrada és gratuïta.

Un cop visitat el centre, ens n’anirem al Balneari “Les Bains du Rocher”, el qual es troba a 4 minuts del Centre de Visitants (a 260 metres) i a 3 minuts (220m) de l’oficina de turisme. El poble és petit i tot està a l’abast de la mà.

El Complex té dues grans piscines, una d’elles a l’aire lliure, accessibles a l’estiu i a l’hivern! Aprofita l’aigua a 34º amb banys de bombolles, bancs de bombolles, gèisers, colls de cigne, accés a la sauna, hammam, i té una sala de descans revestida de pedres de sal per a una relaxació garantida.

En el cor de l’espai estètic, podràs descobrir una àmplia gamma de tractaments per homes i dones en un entorn de somni. Entre massatges, tractaments corporals i facials, massatges after-ski, fórmules adaptades als no esquiadors,… i escapades temàtiques variades: salut, esport, bellesa… cadascú hi trobarà el tractament que més li convingui per un benestar òptim.

De l’entrada, ens interessa el passi de 2 hores, el qual et permet descobrir tot l’equipament.

Els horaris en els dies d’estiu son de les 10h a les 19:30h. Els preus son de 19,50€ pels adults i hi ha una tarifa familiar a 45,50€ que és la que ens interessa a nosaltres.

L’entrada als banys serà la millor forma d’acabar amb aquest dia de trasllat. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (36,00 kilòmetres, en uns 52 minuts):

I finalment l’últim dia sencer que passem a la zona de Gavarnie-Gèdre, i en el dia d’avui ens acostarem un altre cop al Cirque du Gavarnie però des d’uns altres punts de vista: Anirem amb cotxe fins el Coll de Tentes i allí hi aparcarem el cotxe. Farem a peu una curta pujada fins al Pic de Tentes (2.321m) i obtindrem un superb panorama del lloc i l’entorn. Serà espectacular. Es tracta del cim més accessible de Gavarnie (la caminada tindrà una durada de 30 minuts per l’anada). Després d’admirar el paisatge, ens canviarem d’ubicació i anirem fins al Plateau de Saugué, un balcó natural cap al Cirque de Gavarnie, ubicat a 8km de Gèdre. La imatge son prats idíl·lics amb unes grans vistes. Així donarem la jornada per acabada…

Agafarem el cotxe i posarem rumb fins al Col de Tentes, per la carretera D923, on hi aparcarem el cotxe. Està a una alçada de 2.208m sobre el nivell del mar. El trajecte des de Gèdre ha tingut una durada d’uns 33 minuts (hem fet uns 18,8km), i hem passat pel costat de la pista d’esquí de Gavarnie-Gèdre.

La caminada que farem serà una petita ascensió a un pic, el Pic de Tentes (de 2.322m) des de la collada de Tentes. És una curta ascensió, on obtindrem grans vistes. La distància total de la caminada serà de 1,4km, el desnivell acumulat de 114 metres, i el temps total efectiu d’una mitja hora, amb el punt de sortida i arribada en la collada de Tentes.

Us proposem una curta caminada fins arribar a la cima herbosa i arrodonida del pic de Tentes. Es tracta d’un passeig fàcil que comença en la Collada de Tentes i ens porta fins a la cima en uns 15 minuts. El sender supera els poc més de 100 metres de desnivell que hi ha en menys d’un kilòmetre i mig de distància. Aquesta excursió és ideal per fer-la amb nens o amb gent poc acostumada a sortir a la muntanya.

Comencem la fàcil i curta excursió en l’aparcament de la collada de Tentes (0:00h – 2.208m)(1) des d’on ja gaudim d’unes grans vistes de tots els pics que ens envolten.

Hi ha espai suficient per estacionar-hi el vehicle còmodament. En el propi aparcament hi trobarem varis panells amb mapes i explicacions de la zona. La collada de Tentes també és el punt d’inici del conegut ascens al Taillón passant per el refugi de Sarradets.

Abans de començar a caminar, us recomanem que observeu l’entorn durant uns minuts. En el mirador que està situat al Sud de la collada de Tentes hi ha un panell explicatiu amb el nom de les muntanyes que podem admirar just enfront: el pic del Taillón i els pics de Gabietos s’alcen imponents. I si mirem cap avall, veurem tota la vall de Pouey d’Aspé amb el camí que va des de el Plateau de Bellevue, passa per la cabana dels Soldats i arriba fins al port de Bujaruelo (a la nostra dreta, al fons).

Comencem a pujar cap al pic de Tentes prenent el sender que surt de l’aparcament a mà esquerra, en direcció Nord-Est.

El sender és ample i puja còmodament per entre prats verds.

Quasi sense donar-nos conte arribem, en pocs minuts, a la cima del pic de Tentes (0:15h – 2.322m)(2). La taula panoràmica que hi ha ens ajuda a reconèixer el gran nombre de cimes que podem veure des d’aquest magnífic mirador: el Circ de Gavarnie, els pics dels Astazou, el pic de Marboré, els pics de la Cascada, la Espalda de Marboré, el Casco, el Vignemale, el pic de Midi de Bigorre, el Néouvielle, el pic Long, la Brecha de Roldán, etc… El poc esforç que necessitem per a pujar fins a aquesta concorreguda cima es veu àmpliament recompensat per les grans vistes que ens ofereix.

Retornem per el mateix camí. Aviat arribem una altra vegada a la collada de Tentes (0:30h – 2.208m)(1), punt d’inici i final d’aquest curt i agradable passeig.

Adjuntem els punts importants de pas, amb els temps, alçades i coordenades:

Un cop finalitzada la caminada i haver-nos empapat d’alta muntanya, continuarem la nostra ruta del dia, agafant el cotxe i dirigint-nos al Plateau de Saugué. Per arribar al Plateau no és gens senzill. Hem de tornar al poble de Gavarnie per la carretera D923 i dirigir-nos cap a Gèdre per la carretera D921. Just abans d’arribar al casc urbà de Gèdre farem algunes corbes força tancades. En una d’elles, hi ha el trencall a mà esquerra que indica “Plateau de Saugué”.

Fins al trencall hem estat uns 34 minuts en cotxe (des de Col de Tentes), fent uns 19,20km. Ara, a partir del trencall i per arribar a dalt el plató, ens queden uns 6,5 kilòmetres (15 minuts de cotxe), i ascendirem uns 600 metres. El primer que fas quan creues el trencall, és creuar per un pont el riu Gave de Gavarnie. La pista està asfaltada però no amb gaire bones condicions, i de seguida comença enfilant-se ben amunt, corba rere corba. Vas passant per algunes cases d’hostes, també per un càmping, i quan ja portes 6,8 kilòmetres des del trencall, arribes a una mica d’esplanada on podràs deixar-hi el cotxe. La pista asfaltada també finalitza i continuen camins de carro (pistes forestals). Acabem d’arribar al Plateau de Saugué.

Les vistes del circ de Gavarnie des de l’aparcament son superespectaculars.

Per admirar encara més el circ i les muntanyes del costat, ens encaminarem a recórrer la pista forestal principal que ens portarà a uns prats idíl·lics que son com un balcó natural cap al Cirque du Gavarnie. Per cert, la paraula “plateau” significa “altiplà”, ja que aquest lloc està com en un altiplà respecte la vall.

El passeig per l’altiplà de Saugué no presenta cap dificultat: des de l’aparcament, un petit bucle de poc més de 2 kilòmetres sense grans desnivells condueix suaument al fons de l’altiplà en un entorn molt bucòlic, entre graners i prats. Adjuntem el mapa de la caminadeta circular que farem pel Plateau de Saugué:

La caminada té una distància de 2,5 kilòmetres, i una durada de 1h i 20 minuts, amb un desnivell de 60 metres. Tant el punt de partida com el d’arribada es troben al mateix lloc, a l’aparcament en l’altiplà de Saugué, a 1640m sobre el nivell del mar.

Un petit aparcament just després de la casa rural de Le Saugué marca el final del carrer: quan es baixa del cotxe, com hem dit, ja s’està enfront del bonic teló de fons que ofereix el Circ de Gavarnie. Des de l’aparcament, s’abandona la pista que passa una mica per sota de l’altiplà a l’esquerra per iniciar el bucle per la pista de la dreta. Cent metres més endavant, just després del graner en ruïnes, s’abandona la pista per un petit sender ben senyalitzat, tancat a l’esquerra, recte cap al circ de Gavarnie i el fons de l’altiplà. D’aquesta manera, prenem una mica d’alçada per avançar amb una vista encara més bonica.

Un panell educatiu es troba a l’inici d’aquesta ruta circular. A mesura que s’avança, altres petits panells marquen el recorregut per a donar a conèixer aquest entorn de pastures d’estiu. També hi ha un mirador en el petit turonet just a sobre l’aparcament.

Nosaltres continuem el camí seguint les indicacions fins al fons de l’altiplà. Al final s’incorpora a la pista que, en sentit contrari, voreja els “hórreos” i torna a l’aparcament. El lloc és ideal per a fer un pícnic al sol amb la bonica vista dels pics de la vall de Gavarnie.

Passeig ideal per a fer abans o després de descobrir el Circ de Gavarnie: només hi ha 30 minuts en cotxe des de l’aparcament de l’altiplà de Saugué fins al poble que és l’entrada al Circ. L’altiplà de Saugué pot ser un lloc molt més confidencial que el Cirque de Gavarnie, però no obstant és un lloc superb i accessible: per tant, molt popular segons l’època de l’any. El problema és que la seva configuració no permet la recepció simultània d’un gran nombre de persones: en períodes de molt tràfic el petit aparcament s’omple ràpidament i molts vehicles aparquen al llarg d’una carretera ja de per sí estreta. En aquests moments, hem de tenir en compte que aquest lloc, del que encara podem gaudir, alberga propietats privades, en particular “hórreos” que encara utilitzen els pastors, i que és important no bloquejar l’accés als mateixos. A més, com qualsevol lloc natural, no sobreviurà a l’afluència contínua d’un gran nombre de visitants si no es respecta la regla d’or: no deixar petjades del teu pas (això significa entre altres coses no deixar escombraries, però també respectar els camins ja senyalitzats per a no degradar les pastures de muntanya.

I fins aquí la jornada d’avui. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (51,4 kilòmetres, en una hora i 36 minuts):

Avui serà un dia molt semblant amb el d’ahir: avui també descobrirem un Circ muntanyós, el Cirque de Troumouse, el qual és més gran i més obert que el de Gavarnie, amb una circumferència d’uns 11 kilòmetres. Explorarem el circ i hi dinarem de pícnic, com ahir. A la tarda, anirem a Gèdre a visitar el Musée Millaris i la Pista de Gel. Som-hi doncs.

El Circ de Troumouse, menys vertical que Gavarnie, és tanmateix el més gran i el més obert dels tres (Gavarnie, Espiaubé, Troumouse). A l’estiu Troumouse acull nombrosos ramats de vaques i ovelles. La seva grandesa, junt a un ambient tranquil i de vegetació, li proporciona un encant particular, La carretera que porta a Troumouse és per sí sola un veritable espectacle: es pot accedir en cotxe fins al Plateau du Maillet, i llavors seguir a peu o en trenet turístic per arribar al circ. Un paisatge de muntanya protegit i emblemàtic!

El Circ de Troumouse és un enclavament natural idíl·lic, en el que, l’aproximació és senzilla, no implica un gran esforç. Això és algo a ressaltar perquè no sempre és possible visitar un lloc d’extraordinària bellesa al que és fàcil accedir, sense aglomeracions, que permeti passejar amb assossegament i assaborint cada racó màgic.

La ruta que farem avui tindrà una longitud de 4,9km, una durada de 2:30h, una dificultat baixa, un desnivell de 134 metres, i és apta per a tota la família.

El Circ de Troumouse és una de les joies dels Alts Pirineus, junt amb Gavarnie i Estaubé. Es troba rodejat per una muralla rocosa d’uns 4 kilòmetres de diàmetre que protegeixen les praderies de muntanya per on pasturen els animals i per la que, nombrosos rierols llisquen cap als Llacs de l’Aire. És un lloc idíl·lic, ple de color i unes impressionants vistes cap a algunes de les cimes més emblemàtiques del Parc Nacional dels Pirineus com el pic de Troumouse (3.085m), Soum des Salettes (2.976m), Pene Blanque (2.905m) o el pic d’Estaubé (2.810m).

Des de Gèdre, seguirem la carretera en direcció a Gavarnie. A la sortida del poble, hi ha una desviació a l’esquerra cap a Heas-Circ de Troumouse. Un cop en la localitat de Heas és necessari pagar un peatge (aproximadament uns 6€) que és destinat a la conservació i protecció de la zona. A més, ofereixen un mapa i informació del Parc Nacional.

Una carretera de muntanya (la D922) amb nombroses llaçades que passa junt a l’alberg de Maillet, i que, ja deixa veure la immensitat del paratge natural, ens portarà fins a l’aparcament del Circ de Troumouse (Plateau du Maillet)(2.095m). Des de Gèdre, en total hem estat uns 16,8 kilòmetres (uns 28 minuts amb cotxe).

Només baixar del cotxe, ens n’adonem que l’espai natural que ens rodeja és d’una bellesa única. Només pujar cap a l’aparcament haurà valgut la pena, però no ens en podem anar sense assaborir a fons aquest paratge.

Per tant, dirigim els nostres passos cap al rètol informatiu que hi ha ubicat en el parking i del que hi surt un sender que es dirigeix cap a una prada. Un petit pont de pedra ens ajudarà a vorejar el rierol de Ruisseau du Cot que porta les aigües del circ cap als Llacs de l’Aire. Una senyalització vertical ens informa de la direcció correcta a prendre si desitgem pujar fins al Mirador de la Vierge de Troumouse (Verge de Troumouse, a 25 minuts) o si volem anar al Lac des Aires (Llac de l’Aire, a 45 minuts). Nosaltres, en primer lloc, volem anar al Llac de l’Aire, i a la tornada, pujarem a veure la Verge de Troumouse.

Girarem a la dreta després de creuar el pont i prendrem el sender amb un traçat clar que va paral·lel al rierol. Passarem junt a petites basses i bestiar pasturant. El passeig és còmode i no implica cap dificultat, inclús per els més petits.

Observarem que el camí gira pronunciadament cap a l’esquerra i comença a baixar amb un desnivell acusat. Seguint aquest traçat arribarem al Llac de l’Aire, un espai natural perfecte perquè els nens gaudeixin i facin una merescuda pausa. La llacuna es pot vorejar, segons el cabal de Gave des Touyeres, per la dreta i continuar el camí fins a un segon llac proper. O bé per l’esquerra, en el que, prenent com a referència el punt de desaigüe del Llac de l’Aire i seguint el curs del riu Touyeres, podrem anar fins a les cascades de Matacas. Ambdós recorreguts son recomanables i es poden fer sense dificultat, encara que impliquen un major esforç que l’emprat fins ara.

Un cop gaudit d’aquest meravellós entorn, tornarem sobre els nostres passos cap al pont de l’inici, junt a l’aparcament.

La ruta al Mirador de la Vierge de Troumouse comença en el pont sobre el rierol de Ruisseau du Cot, però si venim de tornada dels Llacs de l’Aire no és necessari anar-hi, exactament, fins a aquest punt. Podem avançar per la prada, seguint els petits senders que el creuen, en direcció a la Verge que es veu des de baix. Passarem junt a la Cabane de la Vierge, una construcció dedicada a les feines del pasturatge i pujarem muntanya amunt en zig-zag fins arribar a la Verge de Troumouse.

Es troba ubicada enmig del circ glaciar i és un mirador privilegiat de la vall, les praderies i les cimes que la protegeixen. És un lloc màgic, en el que ens n’adonarem de lo grandiosa que és la naturalesa. Ara, només ens queda desfer el camí i retornar a l’aparcament.

Cal dir, per últim, que hi ha a disposició turística, un petit tren que des de l’aparcament t’acosta un xic més endins del Circ de Troumouse. Nosaltres l’hem descartat, però potser a algú li pot resultar útil. Pujar al tren val pels adults un total de 9€ (anar i tornar) i 6€ pels nens. Els horaris del trenet son des de les 10h del matí fins les 16:30h de la tarda.

Un cop hem finalitzat la caminada i tinguem ganes de tornar, agafarem el cotxe i ens dirigirem a la població de Gèdre, per anar a veure dues atraccions més. Per una banda, hi ha el Musée Millaris, un centre d’interpretació museïtzat d’interès pels nens, i per l’altra, hi ha una pista de gel on poder patinar. Si us sembla bé, començarem per explicar el Museu.

Els horaris d’obertura del Musée Millaris en els mesos d’estiu son de 9 a 12h i de 14 a 18h. L’entrada val uns 3€ pels adults i 2€ pels nens de 6 a 12 anys.

El Museu és un recorregut lúdic i interactiu durant el qual s’assisteix a un espectacle audiovisual que presenta cinc personatges de la zona. És un bonic edifici de quatre plantes, on aprendràs sobre el patrimoni mundial, la vida en la muntanya, la agricultura i el pasturatge, les tradicions, l’aigua i el seu ús. Aquests temes es presenten d’una forma pedagògica i cultural per fer que la visita sigui tant sorprenent com enriquidora. La visita durarà 1 hora i tindreu total autonomia amb una audioguia (francès, anglès o espanyol) que t’explicarà la història de Gavarnie-Gèdre i les pràctiques dels homes del territori. Millaris té l’etiqueta “Turisme i Discapacitat” per els quatre tipus de discapacitat.

Visitat el museu, qui voldrà resistir-se a anar a patinar sobre gel? Gèdre té una pista de patinatge sobre gel. Els aficionats a lliscar i derrapar en el gel poden gaudir en la pista de patinatge. Amb amics o en família, principiants o experts… La pista és per a tots els públics i permet gaudir de les alegries de patinar sobre gel al teu ritme i depenent dels teus gustos. Els més petits poden iniciar-se fàcilment gràcies als pingüins que els permeten mantenir l’equilibri. A més, hi ha cascs gratuïts per a totes les edats. Una activitat d’oci que ni grans ni petits podran perdre’s, ideal per gaudir i refugiar-se si no fa bon temps. Què millor que tornar amb un somriure i amb els millors records!

Els horaris d’obertura de la pista son durant els mesos d’estiu, tots els dies de 15 a 20h. Els preus amb els patins inclosos son de 7€ pels adults i de 5€ pels nens de 6 a 17 anys.

I així finalitzarem la jornada d’avui. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (34 kilòmetres, en uns 56 minuts):

Finalment arriba un altre dels plats forts d’aquestes vacances, que és ni més ni menys que la visita al Cirque du Gavarnie. Aquest primer dia el què farem serà endinsar-nos més enllà del mirador i de la Hotellerie. Farem un trekking fins a la cascada de 420m. A la tarda visitarem la Maison du Parc a Gavarnie, el centre d’informació del Parc Nacional dels Pirineus. Després ens dirigirem a Gèdre per pujar a la pista de luge i així fer baixar l’adrenalina. Comencem.

La intenció del dia d’avui és anar-nos-en a topar amb l’impressionant Circ de Gavarnie i la seva gran cascada. Es tracta d’una popular excursió que ens porta des de Gavarnie fins als peus de la Gran Cascada. Té una distància total de 11 kilòmetres, un desnivell acumulat de 385m, un temps total efectiu de 3h i 20 minuts, i el nivell de dificultat és mig.

Us proposem realitzar una de les rutes més conegudes i imprescindibles del Pirineu. Es tracta de l’excursió que va des de Gavarnie fins la Gran Cascada de l’espectacular Circ de Gavarnie, per el camí principal.

El circ de Gavarnie és una veritable meravella de la naturalesa. Està format per una gran muralla rocosa amb tres grades verticals i presenta uns 1.500m de desnivell entre el fons de la vall i els pics de més de 3.000m d’alçada que la rodegen (Marboré, picos de la Cascada, Espalda de Marboré, Torre de Marboré, el Casco de Marboré…), que entre ells estan separats per petits glaciars. Enmig del circ hi trobem la Gran Cascada, que amb els seus 423m de caiguda, està considerada la més alta d’Europa. Aquest circ està ubicat just en el punt on coincideixen dos importants parcs nacionals: el Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido (Espanya) i el Parc Nacional dels Pirineus (França). Aquests dos parcs son el símbol de la gran riquesa natural i paisatgística que trobarem aquí i que la UNESCO ha catalogat com a “Patrimoni de la Humanitat”.

Comencem l’excursió en l’entrada de Gavarnie (0:00h – 1.365m)(1), just al costat de l’Oficina de Turisme, En aquesta oficina hi ha informació de la previsió meteorològica del dia i de les moltes activitats que es poden fer en la zona. Gavarnie és un petit poble de muntanya que últimament s’ha convertit en un enclavament turístic molt conegut. Es troba situat prop del circ de Gavarnie, en la capçalera de la vall, en l’extrem sud de la regió anomenada “les Vallées de Gaves”. Cada estiu i durant dues setmanes, en Gavarnie es celebra un festival de teatre que reuneix a mils d’espectadors. El poble de Gavarnie es considera el bressol del “Pirineisme”: en el segle XIX, Gavarnie es va convertir en el gran punt de trobada dels “pirineïstes” i va veure com naixia una nova professió, la de guia de muntanya. Actualment segueix sent un punt de referència ineludible per qualsevol persona que desitgi conèixer els Pirineus.

Avancem per el carrer principal de Gavarnie en direcció al Circ (Sud). Sorprèn que, ja des del poble, tinguem unes bones vistes del circ de Gavarnie. I enfront al circ, a la nostra esquerra, destaquen els dos pics de los Astazou, l’Oriental (3.071m) i l’Occidental (3.015m) separats per el conegut corredor Swan. A mesura que anem avançant per els carrers del poble, les vistes que tenim del circ i de la cascada, que seran visibles pràcticament durant tota l’excursió, van millorant. Arribem al pont de Broule (0:15h – 1.381m)(2), que està situat sobre el riu de Gavarnie (“Gave de Gavarnie”). En aquest punt existeix l’opció de continuar per la dreta del riu, o per una pista ampla de terra (la mateixa per la que veníem), o bé creuar el pont de Broule i avançar per el costat oriental de la vall, per una pista asfaltada. És indiferent l’opció que escollim: els dos camins es tornaran a trobar i s’ajuntaran uns 600 metres més enllà, en el pont de Nadau. Una bona opció pot ser pujar per un camí i baixar per l’altre, així l’itinerari de tornada serà un xic diferent. Així doncs. Nosaltres continuem progressant còmodament per el camí de terra de la dreta del riu sense creuar el pont de Broule.

Víctor Hugo i el Circ de Gavarnie En el 1843, el poeta romàntic Víctor Hugo, durant un viatge que va realitzar per els Pirineus, va visitar el circ de Gavarnie i va quedar xocat i admirat per la majestuositat d’aquesta gran i incomparable muralla natural. Víctor Hugo no es va cansar d’admirar aquest gran coliseu de la naturalesa pirinenca format per grades, roques, salts d’aigua, cornises de neu,… És per això que va deixar escrit que el circ de Gavarnie era a la vegada “muntanya i muralla, a més de ser un dels edificis més meravellosos que existeixen, obra del més misteriós dels arquitectes”. Gavarnie és un lloc molt significatiu del patrimoni dels Pirineus.

Durant els mesos d’estiu és habitual trobar-se molta gent fent aquest recorregut. La poca dificultat que té l’itinerari, el seu fàcil accés, l’espectacularitat dels paisatges que es veuen, i la seva popularitat, fan que sigui un dels llocs més visitats dels Pirineus francesos.

Deixem a la nostra dreta el desviament cap al Plateau de Bellevue (0:22h – 1.391m)(3) i continuem avançant. El camí no presenta cap dificultat, el que ens permet gaudir de l’impressionant paisatge que tenim davant.

Creuem el pont de Nadau (0:25h – 1.396m)(4) i ens situem en l’altre cantó del riu de Gavarnie. A partir d’aquest punt, tot l’itinerari fins la cascada avança per el cantó oriental (Est) del riu.

Després de superar aquest últim pont, el camí comença a pujar una mica. Al llarg de l’itinerari anirem trobant panells informatius que ens ampliaran la informació sobre el circ de Gavarnie, un circ natural d’origen glacial.

El Parc Nacional dels Pirineus està format per dues zones: una zona perifèrica i una zona-cor. El circ de Gavarnie forma part d’aquesta zona-cor. Els gossos estan estrictament prohibits dins de la zona-cor del Parc Nacional, encara que vagin lligats. Existeix, tanmateix, una excepció a aquesta norma en la vall de Gavarnie-Gèdre: es permet portar gossos lligats per el camí principal del circ de Gavarnie i fins a l’Hotel du Cirque.

El camí avança per l’interior d’un bosc. Si fa un dia calorós, aquest bosc ens ajudarà a refrescar-nos.

Poc després, el bosc acaba i la pista fa una baixada fins a una bonica zona de prats anomenada “La Prade”, antigament coberta per imponents llengües glaciars, avui en dia desaparegudes. És un bon punt per tornar a gaudir de les meravelloses vistes que tenim del circ de Gavarnie, un circ de roca calcàrea.

Acte seguit la pista torna a avançar en lleugera pujada i al cap d’una estona arribem a l’Hotel du Cirque et de la Cascade (1:10h – 1.562m)(5), on, si ho desitgem, podem fer un descans en el bar d’aquest hotel i prendre un refresc. L’hotel també té servei de restaurant.

Molts excursionistes acaben l’excursió en aquest punt, des d’on ja tenim unes grans vistes de la cascada, que es troba bastant a prop. Si decidiu que ja és suficient i no desitgeu continuar, per retornar a Gavarnie s’ha de desfer tot el camí que hem fet de pujada.

Nosaltres continuem cap al fons del circ i la cascada per el mateix camí. A partir d’aquest punt el camí es converteix en un sender més estret i més pedregós.

A mesura que anem endinsant-nos cap al fons del circ i en direcció a la cascada, el camí té més pendent.

Una última rampa una mica relliscosa ens permet arribar finalment a la base del circ i arribar als peus de la Gran Cascada (1:50h – 1.750m)(6). Impressiona veure-la des de tant a prop! No recomanem quedar-nos aquí gaire estona, ens trobem en una zona on la caiguda de pedres és freqüent, s’ha d’anar amb compte. Addicionalment a la Gran Cascada, en el circ veiem innombrables petites cascades per les que cau l’aigua des de les grades superiors.

Amb 423 metres de caiguda, la Grande Cascade (Gran Cascada) de Gavarnie és la cascada més alta d’Europa. La cascada està alimentada, en gran part, per l’aigua que es fon de la glacera de la Cascada i per les neus que la cresta de les Druides fa acumular. L’altre aprovisionament d’aigua és un conducte subterrani natural de més de 2 kilòmetres que arriba des del Llac Gelat del Monte Perdido, en la vessant espanyola de la muntanya.

Ens trobem davant 1.500m de paret de material sedimentari. Aquests sediments foren dipositats en un mar càlid i poc profund, a finals de la era secundaria, fa uns 100 milions d’anys. La formació de la cadena pirinenca a principis de la era terciària feu que tots aquests materials emergissin a la superfície. Posteriorment, l’erosió dels grans glaciars de la era quaternària (la última glaciació fou fa uns 10.000 anys) feu que s’esculpís aquest meravellós amfiteatre format per tres enormes grades verticals successives i que estan separades per algunes cornises menys inclinades, on la neu es manté fins ben entrat l’estiu.

En el 1887, en aquestes impressionants parets, el guia Célestin Passet, acompanyat de Bazillac i De Monts, va obrir la via d’escalada denominada “clàssica” del mur de la Cascada. Més d’un segle després de la seva obertura, aquesta via no ha perdut el seu atractiu i molts escaladors vénen fins a Gavarnie per fer-la. A partir dels anys 80, el circ fou un dels primers llocs de França on els escaladors varen començar a escalar cascades de gel. El circ es va convertir ràpidament en un lloc excel·lent per practicar aquesta disciplina i les diferents cascades del circ tenen, ara, reputació mundial. Les característiques del circ i la seva situació i orientació fan que les condicions de neu i gel solen ser molt bones. Les cascades que estan situades a la primera grada, d’una alçada d’uns 300m, son les més concorregudes.

Si ens hi fixem, també podem veure el sender que surt des de l’interior del circ de Gavarnie, puja serpentejant per entre les grades de roca i arriba fins al refugi de Sarradets, just a sota de la Brecha de Rolando. Aquest sender es denomina “Las Escalas de Sarradets”.

La tornada la realitzarem desfent tot el camí fet en l’anada. Ara el camí, a l’avançar en baixada, es fa més ràpid. Necessitem aproximadament 1:30h per retornar fins la entrada de Gavarnie (3:20h – 1.365m)(1), punt d’inici i final d’aquesta magnífica excursió, ideal per fer amb la família, en parella o amb els amics.

Adjuntem els punts importants de pas, amb el seu temps, alçada i coordenades.

Encara que potser hi podríem haver anat abans de la caminada, quan arribem a Gavarnie, serà un bon moment per entrar en la Maison du Parc. És el centre d’informació del Parc Nacional dels Pirineus. Hi ha exposicions i projeccions de pel·lícules. Els horaris d’entrada son de les 9 a les 12h i de les 14 a les 18h. L’entrada és gratuïta.

A dins s’ofereix una exposició sobre el lloc Pirineus Mont Perdut, circs i congostos, catalogats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. També es presenten les majors expedicions, els més bells escrits del pirineïsme i exposicions temporals al llarg de l’any.

També projecten nombroses pel·lícules sobre el Parc Nacional i el patrimoni natural. Es projecten sota demanda en la sala de projecció.

Una àrea de recepció i informació permet consultar documentació sobre el Parc Nacional, les riqueses naturals i culturals de les valls del Parc Nacional, rutes de senderisme, refugis, fauna, flora i normativa.

Es venen topoguíes, mapes, llibres, jocs, llibres per nens, i camisetes estan a la venta en la zona de botigues.

Visitada la Maison anirem a buscar el cotxe i ens dirigirem al poble de Gèdre, per a portar a terme una altra de les activitats previstes per el dia d’avui, la baixada amb trineu d’estiu. En francès es diu “piste de luge”, a l’estiu.

T’agrada lliscar i emocionar-te? Doncs vine i llença’t per el tobogan d’estiu a tota velocitat. És un tobogan individual amb un descens de 700 metres i 8 corbes. És gratuït per nens menors de 6 anys acompanyats per un adult. El preu d’adult és de 3,6€ i els preus per nens és de 2,80€. Els horaris d’obertura durant els mesos d’estiu son de 10 a 12h i de 14 a 19h.

I així finalitzem la jornada d’avui. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (17,70 kilòmetres, en uns 27 minuts). Com veieu, avui quasi no hem tocat el cotxe: