Categories
HAUTES PYRÉNÉES

5. CANVI D’ALLOTJAMENT: COL D’ASPIN + COL DU TOURMALET + PIC DU MIDI

I arriba el primer dia de canvi d’allotjament. Passarem d’allotjar-nos a Saint-Lary-Soulan a fer-ho a la zona de Gavarnie-Gèdre. Serà una jornada d’enllaç, i per carretera. Agafarem el cotxe i farem dos ports de muntanya que tenen la seva història, el Col d’Aspin i el mític Col du Tourmalet. Tots dos estan a la carretera D918. Seguidament a l’ascensió del Tourmalet ens trobarem en l’estació inferior del telefèric que porta al Pic du Midi. Pujarem aquesta muntanya amb el corresponent telefèric per gaudir de les vistes des de la seva cima. I d’aquí, anirem a buscar el nostre allotjament a Gavarnie-Gèdre.

Un cop fetes les maletes, sortirem amb el cotxe per la carretera D929 en direcció Nord. A l’alçada de Arreau trencarem a mà esquerra per la carretera D918 i ens encaminarem a fer el primer dels dos ports del dia, el Col d’Aspin. Aquest col es troba a 12,5 kilòmetres de la població d’Arreau. Té una alçada de 1.489m sobre el nivell del mar, i a dalt del mateix hi ha habilitat un petit descampat que funciona com si fos un aparcament.

Rampes del Col d’Aspin

El port connecta les localitats de Sainte-Marie-de-Campan i Arreau. El port ha format part del Tour de França unes 66 vegades, degut a que serveix d’enllaç a nombrosos ports de muntanya, com el Col du Tourmalet (2.115m) i el Col de Peyresourde (1.569m). La primera vegada que es va pujar fou en l’any 1910 i la més recent en el Tour de 2016.

Un cop contemplades les vistes des del col, continuarem la nostra ruta fins a l’altre col, el del Tourmalet. Es troben a 24,7 kilòmetres l’un de l’altre (a una mitja hora en cotxe), i la ruta és completament panoràmica.

Col du Tourmalet

Té una altitud de 2.115m sobre el nivell del mar. El port de muntanya roman tancat durant la temporada hivernal, temps en el que forma part del domini esquiable de l’estació d’esquí de La Mongie, ubicada en la part Est del mateix. El port no va tenir carretera fins que en el 1846 Napoleón III va ordenar la construcció d’una ruta termal. El Tourmalet és especialment conegut per la seva relació amb el Tour de França, ja que des de que es va pujar per primera vegada en el 1910 s’ha convertit en un dels ports més famosos per la seva duresa i història.

I no caldrà que anem gaire lluny un cop hem vist les vistes des de dalt del coll, ja que l’estació inferior del telefèric del Pic du Midi es troba únicament a 850 metres del Tourmalet. L’estació es troba integrada a l’estació d’esquí de La Mongie, i el telefèric compta amb un immens aparcament. Pujar al Pic du Midi és tot un esdeveniment…

El telefèric del Pic du Midi

Enlaira’t cap a una ascensió espectacular còmodament instal·lat en una cabina acristallada. El, o millor, els telefèrics, ja que n’hi ha 2, del Pic du Midi, et permeten franquejar més de 1000 metres de desnivell amb rumb a un lloc excepcional.

Des del cor de l’estació de La Mongie, el telefèric del Pic du Midi et porta en 15 minuts a 2.877 metres d’altitud: un ascens espectacular a l’alta muntanya en dues etapes, amb un canvi de cabina a 2.341m, en el Pic du Taoulet. És el moment del veritable enlairament… Suspesos en l’aire, avancem en la silenciosa quietud del cel. En el seu punt de mira, i cada cop més propera, la cima, una fortalesa gegantina que sembla dominar el món.

Aquest viatge digne d’un conte de fades et propulsa a un univers extraordinari filat amb història, ciència i majestad. Admira, en aquest instant privilegiat i solemne, un paisatge embadalidor desbordant de llum i bellesa. Les planícies del sud-oest francès es perfilen a lo lluny… Has arribat al teu destí!

Donades les circumstàncies meteorològiques i l’altitud, es recomana encaridament vestir-se i preparar-se de forma adequada. T’aconsellem portar roba d’abric, inclús en període estiuenc, ulleres de sol i protector solar d’índex elevat.

Només arribar, les terrasses panoràmiques et reben per desvelar-te el més majestuós dels paisatges: 300 kilòmetres de cimes es despleguen davant dels teus ulls. Unes vistes que et deixaran sense alè. Però, respira, aprofita la puresa de l’aire i deixa’t transportar uns instants per aquesta bocanada d’oxigen pirinenc abans de començar el viatge!

Al llarg de tot el seu recorregut en la cima, les taules panoràmiques o explicatives et permetran descobrir l’entorn del Pic du Midi, la seva història, la fauna, la flora i inclús el sol, que podràs observar amb un minicoronògraf. Un simpàtic equip d’animació pendent del més mínim detall et proposarà una lectura del paisatge a través de les anècdotes, en un ambient on hi regna el bon humor. I si et ve de gust gandulejar al sol, en les cadires i gandules a la teva disposició podràs gaudir d’un moment del més pur delit o introspecció. Després, el museu t’espera per prosseguir amb la visita.

Un viatge dins del paisatge. Suspesa per sobre del buit, una passarel·la metàl·lica de 12 metres de longitud, de l’extremitat vítrea tuteja els núvols per a un punt de vista únic i vertiginós. Agafa’t a l’horitzó perquè sota els teus peus, el buit crida! Sensacions inèdites! Admira la vista excepcional. L’accés és lliure.

Pont sobre el buit

El Pic du Midi, a més d’un majestuós lloc natural, és una extraordinària aventura humana. La seva epopeia comença en el segle XVIII, quan científics com François de Plantade, Monge ou D’Arcet varen començar a fer aquí medicions atmosfèriques i observacions astronòmiques. En el 1870 comença la construcció de l’observatori, les primeres dependències del qual es varen acabar al cap de dotze anys. Les condicions extremes fan d’aquest projecte científic un autèntic repte per tots aquests homes. En l’interior del museu s’explica, amb paraules i imatges, aquesta fabulosa història de varis segles.

Museu del Pic du Midi

Com que no es pot estar tant a prop del cel i les estrelles sense convidar-les a que se’ns uneixin, el museu del Pic du Midi presenta igualment els més bonics paisatges nocturns i de cel estrellat. Descobreix perquè el Pic du Midi és un lloc excepcional i reputat per l’observació astronòmica.

Els horaris per pujar amb telefèric durant els mesos centrals de l’estiu son de 9:30h a 12:30h i de 14h a 17:30h. Les sortides son cada quart d’hora i el trajecte dura uns 15 minuts. La capacitat de la cabina és d’unes 45 persones. Els preus inclouen el trajecte d’anada i tornada així com la visita de la cima i del museu, del pont penjant i l’histopad. Els preus son per adults de 47€, pels menors de 18 anys, 29€, i hi ha una tarifa familiar (2 adults + 2 menors de 18 anys), que val 116€. Déu n’hi do amb els preus! De totes formes creiem que val la pena pujar-hi, per tant, faríem aquesta inversió. Recomanem reservar el bitllet per la web del lloc. Aquí l’adjuntem: a | Pic du midi

Un cop visitat el pic du Midi i retornats a l’aparcament, només ens quedarà prosseguir amb el nostre viatge fins a les immediacions de Gavarnie-Gèdre, uns 34,2 kilòmetres (uns 53 minuts amb cotxe) per uns paisatges increïbles dels Pirineus.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (85,50 kilòmetres, en unes 2 hores i 1 minut):

Categories
HAUTES PYRÉNÉES

4. VALLÉE D’AURE: RUTA VALLÉE DE LA GÉLA o RUTA GRANGES DE MOUDANG + PARC DE LOISIRS DE LA DEMI LUNE + ARREAU

En el dia d’avui acabarem d’explorar les múltiples possibilitats que ofereixen les valls del sud de Saint-Lary-Soulan, i proposarem dues rutes senderistes per tal d’escollir-ne una. Per una banda, hi ha la Ruta a la Vall de la Géla, la qual és una bonica vall d’origen glaciar en la capçalera de la Vall d’Aure. Per l’altra banda, tenim una ruta a les granges de Moudang, per la impressionant vall de Moudang. Escollida una com a activitat central del dia, un cop finalitzada anirem cap al Nord de Saint-Lary a un parc de jocs pels nens, el Parc de Loisirs de la Demi Lune, i després anirem a visitar el poblet de Arreau, a 12km de Saint-Lary, un poblet de muntanya amb molt d’encant. Som-hi doncs.

Anem a explicar la Ruta a la Vall de la Géla: Descobrirem la bonica vall d’origen glaciar de la Géla en la capçalera de la Vall d’Aure en el Parc Nacional dels Pirineus. Es tracta d’un itinerari molt recomanable per a fer en família, de 7 kilòmetres de longitud (anada i tornada) i 315m de desnivell positiu d’ascensió progressiva que ens porta fins la cabana de la Géla des d’un punt de la carretera D173 d’accés a la boca nord (França) del túnel de Bielsa. La dificultat és baixa, i el temps total efectiu és de 2h. Sortirem del mateix cantó de la carretera i seguirem un camí ben marcat que va remuntant la vall en paral·lel al riu Neste de la Géla –sempre per el seu costat dret orogràfic (riba Est)- fins que arribem a la vella cabana de la Géla i al bonic altiplà que forma l’ampla vall homònima. Tornarem al punt d’inici desfent el mateix camí.

Mapa de la caminada, amb els diferents punts de pas

L’itinerari comença en la mateixa carretera D173 (0:00h – 1.400m)(1), prop de la marcada corba que fa la carretera que comunica Aragnouet amb el túnel transfronterer de Bielsa-Aragnouet. En el punt d’inici de la ruta, a peu de carretera, hi trobarem varies senyalitzacions i panells interpretatius i un tancat metàl·lic per el bestiar. Un dels panells fa menció al proper Parc Nacional dels Pirineus, en el que entrarem durant la ruta.

A la mateixa carretera hi ha lloc per a deixar el cotxe
Punt d’inici de la ruta

Prendrem un camí ben marcat que surt en pujada vall amunt. Anem endinsant-nos poc a poc en el bell, ample i extens vall de la Géla caminant per la seva obaga, flanquejant la vessant Nord del pic de Bourgade i gaudint d’un mosaic paisatgístic que combina l’ombra d’un bosc altimontà planifoli amb inclinats i assolellats prats de pastura. Una senyal ens avisa de la possible caiguda provocada d’allaus durant l’hivern, el què ens recorda que en aquesta vall la pràctica de raquetes de neu o esquí de muntanya s’ha de realitzar amb la màxima previsió i precaució i utilitzant sempre ARVA, pala i sonda.

Com sol passar en els Pirineus i especialment en valls molt explotades històricament tant per la ramaderia com per la silvicultura, en la Géla advertim el fort contrast que existeix entre la obaga, per on caminem, i la solana, en l’altra riba de la Neste de la Géla, que es presenta molt més pelada de vegetació.

Pugem còmodament per un sender ben ample

La ruta es ideal per a fer en família, encara que el desnivell acumulat positiu és considerable, d’uns 300m.

Pujant per la vall de la Géla

A mesura que guanyem alçada, la vall es comprimeix lleugerament, moment en el que passem a caminar just per la banda del riu. L’estretor ens anuncia tímidament el paisatge meravellós que ens espera més endavant. Ja apunta al Sud-Oest la fabulosa cresta que connecta el pic de la Géla (2.851m) amb el pic de Troumouse (3.085m), que destaca per tenir un marcat estrat inferior de roca calcària blanquinosa i grisosa del període Devònic (fa entre 714 i 354 milions d’anys) i que forma part del mantell de corriment de Gavarnie i un estrat superior d’un color marró fosc torrat, format per roques metamòrfiques com pissarres i esquists. Aquesta ciclòpia i abismal muralla ens mantindrà badocs a mesura que anem fent el camí, i haurem d’entendre que els llacs de Barroude (i tota la vall de la Géla) no son més que les cubetes del que fou un glaciar de circ –el circ de Barroude- que en el màxim glacial (fa uns 45.000 anys) connectava amb tres circs glacials veïns: Pinarra (Est), Barrosa (Sud) i el grandiós Tromouse (Oest) a través de les collades de la Géla i de la Sède, que el gel sobrepassava.

Característic estrat de roca calcària blanquinosa de la muralla de Barroude, entre els pics de la Géla i de Tromouse
Pugem encantats davant l’espectacular muralla de Barroude que s’alça imponent en el fons de la vall
Avancem un tram per dins del bosc. Avets, faigs, bedolls… ens aporten una frescor reconfortant si fem la ruta en ple estiu

Seguim l’agradable camí prop de la Neste de la Géla, ara més pla, i aviat ens trobarem amb un pont (0:40h – 1.720m)(2) amb senyalitzacions cap a Barroude i el port de Barroude (creuant el pont –dreta-) i el port Vieux (recte), ambdós ports de muntanya fronterers entre França i Espanya. En aquest punt entrem en el Parc Nacional dels Pirineus. Un panell ens explica la normativa del Parc Nacional.

El camí s’apropa fins a tocar el riu, la Neste de la Géla.

Planegem propers al riu

Intuïm que ja queda molt poc perquè el panorama de la capçalera de la vall se’ns obri completament.

Arribem al pont, desviament de camins Barroude / Port Vieux

La Neste de la Géla comença a recollir les aigües en el circ de Barroude.

Pont de fusta sobre la Neste de la Géla

Seguim recte per l’esquerra orogràfica del riu entre prats, ens trobem immersos en un paisatge completament pelat. Seguim un meandre que fa el riu i de cop la vall s’obre i ens regala una visió esglaiadora: davant de nosaltres un gran pla verd amb pantans i en segon terme les estribacions septentrionals del pic de Port Vieux (2.723m) i del Soum de Barroude (2.674m), tancant la composició la magnètica muralla bicolor de Barroude. Davant nostre, la vall s’obre i ens ofereix vistes impressionants.

Al fons, davant nostre, a uns centenars de metres, la cabana de la Géla, pròxim punt de pas

Ja veiem molt a prop de nosaltres una construcció que destaca enmig de la immensitat verda. De seguida arribem a la cabana de la Géla (1:00h – 1.715m)(3). Actualment, aquesta cabana és utilitzada a l’estiu pels pastors que guarden el ramat que pasta per a tota la vall. Molt a prop d’aquesta cabana veiem les restes d’una segona cabana que es va enfonsar en l’estiu de 2014. De la cabana de la Géla surt un camí a l’esquerra (Nord-Est) fins a una tercera cabana construïda a l’estil tradicional de la zona, amb parets de pedra seca i un sostre cobert amb gespa que aprofita la pendent de la vessant, buscant al màxim (i aconseguint-ho) la simbiosis amb l’entorn. Des dels seus voltants tenim unes vistes privilegiades de la capçalera de la vall de la Géla i podem imaginar-nos la dura vida que feien els pastors temps enrere, així com els soferts miners que extreien ferro, galena i coure.

Cabana de la Géla i Circ de Barroude
Vistes a la capçalera de la vall de la Géla amb la muralla de Barroude al fons
L’antiga cubeta glaciar ha quedat plena per sediments

Havent gaudit amb la bellesa d’aquesta allargada vall de marcada erosió glacial i explotada durant segles per la mineria i el pastoralisme, tornarem al punt d’inici en la carretera D173 (2:00h – 1.400m)(1) desfent el mateix camí realitzat en la pujada.

Adjuntem els punts importants de pas:

Punts importants de pas

I aquesta és la caminada de la primera opció proposada. Ara explicarem la caminada de la segona opció que proposem: es tracta de la ruta a les Granges de Moudang a la vall de Moudang. És una caminada semblant a la primera exposada, per tant, l’elecció segur que serà difícil.

Es tracta d’una preciosa i senzilla ruta per a tots els públics que ens portarà fins al meravellós entorn de les Granges de Moudang, prop dels 1.500 metres d’alçada. Aquest conjunt de granges agrupades, eren antigament utilitzades amb finalitats ramaderes, en els nostres dies estan quasi en desús, amb el consegüent deteriorament de les granges, que ara han estat restaurades. Encara hi ha algun ramat que pastura a l’estiu per aquí, el què permet mantenir les pastures al voltant de les granges en bon estat.

La caminada té uns 12,43 kilòmetres i és lineal (anar i tornar), 460 metres de desnivell, i es preveu realitzar en un màxim de 3 hores i mitja. És potser una mica més exigent que la caminada anterior a la Vall de la Géla.

S’inicia la caminada en el Pont du Moudang, una zona recreativa habilitada molt agradable. Volem realitzar un passeig tranquil sense molta dificultat, així que aquesta ruta sembla ésser un pla perfecte. Ens endinsem en el bosc a través d’una pista i de seguida prendrem una desviació a mà esquerra.

Camí de la vall de Moudang
Mapa de la caminada en un panell explicatiu

Anirem ascendint per una pista que travessa un frondós bosc fins arribar a una zona de tirolines muntades sobre el canó del riu que discorre a l’esquerre del camí. Quasi no podem veure el riu, per la frondositat del bosc que tenim al voltant i per la profunditat del barranc per el què discorre, però podem sentir el so de l’aigua.

Vall i granges de Moudang

Seguim avançant en continu ascens per la pista a través del bosc sense possibilitat de pèrdua, fins que de sobte la vall s’eixampla i apareixen davant nostre unes vistes precioses. A partir d’aquí el camí pràcticament planeja i anem admirant el paisatge a mesura que ens anem acostant al nostre objectiu.

Granges de Moudang

Al final de la pista i després de creuar un pont, ens trobem a les Granges de Moudang. Es troben agrupades i tancades per impedir l’accés a personal aliè, ja que deuen servir de graners i refugis. Després d’una bona estona admirant un entorn tant bucòlic, decidim tornar al punt de partida per el mateix lloc per el què hem vingut.

Doncs heus ací que ja hem explicat ambdues caminades que passen pel centre de cada corresponent vall, ambdues bastant semblants. La nostra intenció, com cada dia, era endur-nos el dinar i fer un pícnic a l’entorn d’aquesta naturalesa tant màgica i impactant.

Després, a la tarda, tenim previst anar a un parc de jocs en el poble de Lanemezan: Parc de Loisirs de la Demi Lune. Es troba a uns 40 kilòmetres de Saint-Lary (es fan en uns 43 minuts).

El Parc ofereix tot tipus d’activitats per a nens i adults en un entorn natural arbrat. S’ofereixen dues tarifes:

  • Entrada general al parc: 3€ per persona
  • Entrada general al parc amb activitats il·limitades: 13€ per persona

Els horaris de les activitats a l’estiu son de les 12:45h a les 19:00h. Adjuntem el mapa de les activitats al parc:

Mapa de les activitats al parc

Les activitats son pels nens i pels adults: tirolines, pedals, ponys, trampolins, mini-golf, una àrea de jocs aquàtics,… Bé, crec que no ens ho acabarem pas. Ara, això sí, ens ho mereixem.

Un cop finalitzada la diversió en el parc d’oci, anirem fins al poble de Arreau, ubicat a 12 kilòmetres al nord de Saint-Lary, per tal de visitar-lo.

L’encantador poble de Arreau ens espera per a descobrir la seva forma de viure 100% pirinenca i el seu excepcional patrimoni en la Vall d’Aure. Visitarem els seus nombrosos edificis amb la seva arquitectura protegida, passejarem per les ribes riques en flors, igualment per els seus carrerons medievals i admirarem les casetes d’entramat de fusta amb els sostres de pissarra. Arreau és el punt de trobada entre dos rius importants, el Nestes d’Aure i el Louron: aquests dos rius li donen un encant únic i son l’origen de la seva prosperitat històrica. Des de l’Edat Mitjana, aquesta ciutat de 700 habitants ha estat una cruïlla comercial i la capital emblemàtica de les “Vuit Valls”.

La Sala, el cor del poble

Lloc emblemàtic d’Arreau, el “Halle-Mairie” ha estat un lloc ple de vida des de la seva creació. Construït en 1932 per substituir la sala de fusta del segle XVI, aquest magnífic edifici alberga el mercat setmanal dels dijous sota la sala de la planta baixa. Prova les especialitats dels productors locals i coneix als vilatans que t’ajudaran a descobrir els secrets del poble. La planta pis està ocupada pels serveis de l’Ajuntament. Amb les seves falses safates de fusta en les parets exteriors i el seu campanar decorat amb un rellotge a tres cares, l’arquitectura de la sala està perfectament integrada en l’estil “Aurois” i s’integra en els edificis medievals.

L’edat mitjana viu en la Maison des Lys

Veritable testimoni de la prosperitat del poble durant l’època medieval, descobreix la Maison des Lys, un notable edifici gòtic del segle XVI classificat com a Monument Històric. Les nombroses flors de lliri en la seva façana d’entramat de fusta, atrauen la mirada des de lluny. Foren tallades per els rics propietaris, en homenatge al rei Lluis XI de França. Acosta’t a la casa per veure la seva base de marbre gris pirinenc, que serveix de suport a les dues plantes amb mènsules.

Els castells de Nestes i Ségure

La notable arquitectura pirinenca i els nombrosos edificis històrics del poble de Arreau son reconeguts i protegits: en el 1995 es va crear una zona de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Urbà i Paisatgístic (ZPPAUP) que ara abarca a tot el territori municipal. Contempla el castell de Nestes a les ribes del riu del mateix nom. Aquesta antiga serradora del segle XVII simbolitza el final del Neste du Louron i marca la seva unió amb el Neste d’Aure. En el seu interior, descobreix la Oficina de Turisme Pyrénées2vallées i el Museu dels Cagots. Aquesta última traça la vida d’aquesta minoria perseguida fins al segle XIX per la superstició. Museu obert tots els dies. A 200m més endavant, per Saint-Exupère, creuaràs el Castell de Ségure i la seva imponent torre quadrada del segle XVI. Fou construït sobre la roca, substituint l’antiga torrassa 400 anys més antiga. Aquest edifici històric de la ciutat alberga actualment la seu de la Communauté de Communes Aure Louron.

La capella de Saint-Exupère i l’església d’Arreau

Passejant pels carrers d’Arreau, no podràs deixar de visitar la capella de Saint-Exupère, classificada com a Monument Històric. El seu gran campanar gòtic del segle XVI domina el reste d’edificis del poble. A l’arribar per el carrer Saint-Exupère, l’entrada romànica de 6 columnes et convida a entrar. Admires el seu timpà decorat. Llavors descobreixes el seu nàrtex seguit de la seva estreta però esplèndida nau amb les seves vidrieres, el seu colorista sostre i les seves estàtues. La capella fou un cop utilitzada com a lloc d’encontre per els representants de la Vall d’Aure. Està dedicada a Saint-Exupère, patró del poble que fou bisbe de Toulouse a principis del segle V. Una escola del segle XVI colinda amb la capella, construïda en el suposat lloc de naixement de Saint-Exupère. Si desitges descobrir altres edificis religiosos, visita l’església de Notre-Dame d’Arreau en el camí de tornada a la sala. Situada en el centre del poble, aquesta església romànica impressiona per el seu campanar quadrat. Està declarada Monument Històric des de 1989.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (105 kilòmetres, en unes 1 hora i 55 minuts). Cadascuna de les opcions donades, es col·locaran en el mapa una darrera l’altra:

Categories
HAUTES PYRÉNÉES

3. VALLÉE D’AURE: VALLÉE DE RIOMAJOU + BALNEA SPA + COL DE PEYRESOURDE

El dia d’avui el dedicarem a continuar explorant la magnífica Vall d’Aure: farem un altre trekking, la ruta de la Vallée de Riomajou, ben bé al sud de Saint-Lary, i començarem la ruta per Frédancon. Un cop finalitzada, la nostra intenció serà anar a un balneari per a descansar d’aquestes dues rutes senderistes que ja portarem a sobre: anirem fins a Loudenvielle, al Balnea Spa el qual és un centre termal i de lleure amb una tarifa familiar de dues hores, com no. Un cop visitat, anirem amb el cotxe a coronar el mític Col de Peyresourde, a 1.569 metres d’alçada, el qual fa frontera amb el Departament de l’Alta Garona. Serà una sortida totalment panoràmica per tal de gaudir de les vistes i els paisatges. Comencem.

Començarem el dia anant fins l’Àrea de Frédancon, en la Vall de Riomajou, ubicada a 12,6 kilòmetres de Saint-Lary (a uns 24 minuts amb cotxe).

Vall de Rioumajou – Sender de l’Hospici de Rioumajou

La Vall de Rioumajou és un dels millors emplaçaments per a realitzar senderisme en família en la zona pirinenca de Saint-Lary-Soulan. Un gran espai natural de coníferes, aigües cristallines i amples praderies.

La ruta que volem fer avui és circular i té uns 10,5 kilòmetres de llargada, un temps efectiu per fer-la de 4h, dificultat baixa, i 248 metres de desnivell. També està adaptada per a poder fer-se amb rucs, algo molt tradicional aquí.

El paratge de Rioumajou és un ampli espai natural adaptat a les famílies que té una gran riquesa ecològica, degut a que recera nombroses espècies animals i vegetals úniques. A més, aquesta vall ha tingut una gran importància històrica, ja que ha estat zona de pas de nombrosos ramats de bestiar durant la transhumància, de peregrins del Camí de Santiago, contrabandistes i via d’escapament de nombrosos refugiats durant la Guerra Civil.

Recórrer els seus camins, és recórrer part de la història i de les vivències de nombrosos viatgers en les seves anades i vingudes entre Espanya i França.

Prats de Frédancon

Com hem dit, aparcarem el vehicle en l’Àrea Recreativa de Frédancon. En aquest mateix punt també podem gaudir de diverses activitats que s’organitzen en la vall. És el punt de partida de nombroses rutes de senderisme, passejos en rucs i de tallers d’iniciació a la pesca i respecte per la naturalesa.

L’activitat que té major demanda son els passejos en ruc que organitza l’Asociación del Burro de los Pirineos (els preus son d’uns 45€ el dia i/o 8€ cada 30 minuts). És freqüent veure a nens muntats en dòcils rucs remuntant la vall. Hem de dir al seu favor que semblen estar en bon estat i ben alimentats. La utilització d’aquests animals domèstics per l’oci dels nostres fills és decisió de cadascú.

La caminada que farem serà l’itinerari seguint el “Sentier de Péguère” i el “Sentier de Hospice de Rioumajou”.

Sentier de Péguère

Com ja hem indicat hi ha varis senders i tots correctament senyalitzats. La majoria de la gent realitza el “Sentier de Hospice de Rioumajou”. És de dificultat baixa, i discorre per una pista forestal àmplia i té una durada aproximada de 2 hores.

Nosaltres anem a escometre una senda senzilla, però molt bonica: el “Sentier de Péguère”. Però després, anirem a enllaçar-lo amb el “Sentier de Hospice de Rioumajou”. Així podrem gaudir de tot l’espai natural, de la seva riquesa paisatgística i el seu alt valor ecològic.

Mapa dels senders en la vall

Sortim de Frédancon (alt: 1.380m) seguint els rètols de la ruta Sentier de Péguère. Gaudirem d’un ascens paulatí, però rodejats d’un frondós i espectacular bosc de pins. La pista forestal no té pèrdua i és ampla. Quan hem recorregut uns 200 metres, un cartell vertical indica un creuament de camins entre el Sentier des Vaches i el Sentier de Péguère. Hem de desviar-nos cap a la dreta i continuar ascendint per la vall. Quan hem arribat als 1.505m d’alçada girarem de nou cap a la dreta per anar descendint cap a la llera del rierol de Rioumajou.

Riu Rioumajou

La pista continua sent ampla i l’espès bosc impedeix en alguns moments veure els petits salts d’aigua i cascades que crea el riu al lliscar per la vall. A l’anar apropant-nos a Pont a Soom, el sender passa a ser una senda estreta i amb un ferm irregular. Però a canvi ens ofereix unes boniques vistes del Neste de Rioumajou amb els seus gorgs i marmites excavades a la roca. El pont a Soom ens permet passar al cantó dret del riu i enllaçar amb la pista que puja cap al Refugi de Rioumajou. En la cruïlla de camins, que està senyalitzada, tenim dues possibilitats: retornar a Frédancon, tancant el recorregut circular, o bé seguir el Sentier de Hospice de Rioumajou i fer un tram d’anada i tornada. Nosaltres ens decantem per la segona opció, per tant, girem a l’esquerra (us recomanem seguir els nostres passos, perquè la bellesa de l’espai natural, recompensarà l’esforç).

Hospice de Rioumajou

Un agradable passeig per un camí forestal que va paral·lel al riu, ens portarà fins a les praderies de l’Hospice de Rioumajou. És l’emplaçament ideal per a fer un recés amb els nens i gaudir de la naturalesa. Hi ha qui inclús s’atreveix amb les fresques i cristallines aigües del riu. Nosaltres segur que no passarem dels peus.

En el refugi de Rioumajou es pot prendre un refresc, menjar o pernoctar. Gaudir des de la terrassa dels boscos de coníferes que ens rodegen, el so del riu i els nens corrent per la prada, no té preu. Si us quedeu amb ganes de més, podeu seguir pujant per la vall. Us esperen més cascades i miradors cap a un enclavament natural sorprenent i ple de vida. Per a la resta, només queda baixar per la pista forestal fins a Frédancon, punt de partida d’aquesta interessant ruta.

Àrea Recreativa de Frédancon

Una vegada finalitzada la ruta del dia, continuarem amb la nostra planificació i ens n’anirem amb el cotxe fins al poblet de Loudenvielle, ubicat a 32,4 kilòmetres a l’est de Saint-Lary (a uns 51 minuts amb cotxe). El poble és molt petit i té un immens llac al seu costat, compartit amb altres poblets dels voltants. A Loudenvielle, que té estació d’esquí a l’estiu, hi anem per banyar-nos en un balneari, és a dir, per gaudir tots quatre de les aigües termals. El balneari es diu “Balnea Spa”, i es troba a 1 kilòmetre del centre del poble en direcció al llac.

El Balnea Spa

Es tracta d’un centre termal i de lleure. Els horaris d’estiu son de les 10h del matí fins les 20h del vespre. Hi ha una oferta de tarifa familiar per a dues hores, i els preus en ple mes de juliol i agost oscil·len entre 55€ i 61€ per aquesta tarifa familiar de 4 persones. Una entrada d’adult (2 hores) et costa 21€ i una entrada de nen de 12 a 14 anys 15,5€ (de 3 a 11 anys val 11€).

Balnea és considerat el primer complex de relaxació d’aigües termals dels Pirineus Francesos. És un lloc ideal per venir a recarregar les piles, un lloc rodejat de muntanyes. Ubicat en la vall de Louron, al peu de les estacions d’esquí de Peyragudes i Val Louron, i a la vora del llac Génos-Loudenvielle, Balnea ofereix una veritable peregrinació a les fonts, per a descobrir les virtuts immemorials de l’aigua. És un balneari pensat per les famílies, ja que s’accepten nens a partir de 9 mesos.

Balnea Spa

I per acabar d’explorar les valls de l’est de Saint-Lary, ens enfilarem amb el cotxe fins al Col de Peyresourde, a 1.569m d’alçada, un dels colls mítics de les rutes ciclistes. De Loudenvielle al Col hi ha 11,6 kilòmetres que es fan amb uns 15 minuts. Hem d’anar a buscar la carretera D618. El Col fa frontera entre el Departament en el qual estem (Hautes-Pyrénées) i el Departament de l’Alta Garona. Hi ha un parking habilitat a dalt del Col, perquè puguis baixar i veure les vistes, així com també hi ha un restaurant.

Ziga-zagues pujant al col de Peyresourde

Un cop a dalt, potser no voldrem tornar, veient les vistes de les muntanyes, però serà hora de tornar cap a Saint-Lary-Soulan. Així doncs, acabem amb un dia panoràmic gaudint de les muntanyes i el Col de Peyresourde.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (90,3 kilòmetres, en unes 2 hores i 3 minuts):

Categories
HAUTES PYRÉNÉES

2. RESERVA NATURAL DE NEOUVIELLE: RUTA CIRCULAR LLACS DE NÉOUVIELLE o LACS DE BASTAN + LAC DE CAP LONG

El dia d’avui és el primer dia sencer de les nostres vacances, i serà un plat fort. Donarem dues opcions per escollir-ne una com a activitat central del dia. Per una banda, la opció 1 seria anar a visitar La Reserva Natural de Neouvielle, la qual és un lloc encantador, sent un paradís pels senderistes i pels naturalistes. Hi faríem un trekking anomenat la Ruta Circular dels Llacs de Neouvielle, una ruta amb unes vistes espectaculars. La segona opció és anar a visitar els Llacs de Bastan, accedint a ells des del Col de Portet, i també fer-hi un trekking. Els llacs de Bastan son tres bonics llacs d’origen glaciar. Es van generar per les masses de gel que en el seu dia cobrien aquesta zona de la Vall d’Aure i que actualment representen un dels entorns naturals més bonics del Pirineu Francès. Ambdues caminades valen molt la pena. Haurem d’escollir. I finalment, a la tarda, ens acostarem amb cotxe cap al Lac de Cap Long, un llac artificial a 2161m que s’arriba per una carretera de 23 kilòmetres i més de 1.300 metres de desnivell. Les vistes des de la carretera i un cop a dalt, també son espectaculars. Comencem, doncs.

Primer exposarem la primera de les opcions, la de la visita a la Reserva Natural de Néouvielle: Aquest espai natural de muntanya es troba entre la Vall d’Aure a l’oest, i les Valls de Gavarnie a l’est. La reserva es va crear en el 1936 degut a l’excepcional riquesa del seu entorn. 70 llacs, més de 570 espècies d’algues, una diversitat de l’entorn aquàtic, on es poden trobar els pins negres més alts d’Europa (a 2600m d’alçada), la presència d’animals endèmics dels Pirineus (el “desmán” i el “euproctus”). La reserva, protegida per les crestes i orientada cap al sud, gaudeix d’un microclima més càlid i més sec, ideal per a l’eclosió de la vida i la biodiversitat. Aquest paisatge, que va sorgir fa 300 milions d’anys i el gel l’ha tallat durant milers d’anys, és una font inesgotable de meravelles.

La ruta que explicarem és la Ruta circular als Llacs de Néouvielle, amb inici des del llac d’Orédon. Per arribar al Lac d’Orédon hem de fer uns 30 minuts de cotxe per la carretera local D929 (uns 19,5 kilòmetres), la qual ens portarà des de la cota 821m de Saint-Lary fins la cota 1.902m del Lac d’Orédon. Allí hi aparcarem el cotxe i és on comença la nostra caminada.

Mapa de la ruta

Es tracta d’una excursió circular de 11,1km de longitud, amb un desnivell acumulat de 515 metres i un temps total efectiu de 4h i 15 minuts. La ruta comença en l’aparcament del llac de Orédon. Des del llac de Orédon seguim un camí que puja fent llaçades fins als llacs de Les Laquettes. Rodegem aquests llacs i continuem l’ascens per un sender ben marcat fins al llac de Aubert. Continuem la ruta fins al llac de Aumar, que rodegem per el seu costat septentrional. En aquest tram el camí no és evident i s’han de superar alguns punts passant per entre les roques de la riba del llac. Un cop arribem a l’extrem Sud-Est del llac de Aumar, deixarem aquest llac enrere i seguirem un camí que avança per la vessant de la muntanya en direcció Sud-Est fins arribar a la collada de Estodou. Finalment farem la baixada fins el llac de Orédon, punt d’inici i final de la ruta, passant per l’interior d’un frondós bosc.

El punt d’inici de la ruta és l’aparcament del llac de Orédon (0:00h – 1.857m)(1). Si estacionem el vehicle en el tram de carretera que hi ha abans d’arribar a l’aparcament, s’hauran de seguir uns metres per la carretera, que va rodejant el llac, fins arribar a l’aparcament. Al costat de l’aparcament hi ha un centre d’informació de la Reserva Natural de Néouvielle, banys, una zona on es pot fer bivac i varis panells amb informació del llac de Orédon i els camins i senders de la reserva. També hi ha, uns 100m abans d’arribar a l’aparcament (al Sud), un bar, restaurant i hostal anomenat “Chalet Refuge du Lac”, que està obert durant tot l’estiu.

Aparcament del llac de Orédon, punt d’inici i final de la ruta

Començarem el recorregut prenent un camí que surt de l’extrem Nord de la zona d’aparcament i que rodeja el llac de Orédon, que tenim a la nostra esquerra. El llac d’Orédon és un llac d’origen natural que fou ampliat amb la construcció d’una presa (1884) amb l’objectiu de regular l’abastiment d’aigua del departament de Gers i produir energia hidroelèctrica. Si mirem cap a l’esquerra en direcció Oest, podem observar també la presa del llac de Cap de Long (2.160m), la més espectacular de la reserva, amb 100 metres d’alçada, i que fou construïda amb la mateixa finalitat. També podem observar, a l’esquerre de la presa, a dalt, el Grand Pic o Cylindre d’Estaragne (2.995m) i els pics de Estaragne (3.009m). I a la dreta de la presa, el pic de Hèche Castet (2.568m).

Llac de Orédon en primer terme. Al fons, d’esquerra a dreta: el Cylindre d’Estaragne (2.995m), la presa del llac de Cap de Long (on hi anirem a la tarda, amb cotxe) i el pic de Hèche Castet (2.568m)

El camí va girant poc a poc fins a l’esquerra agafant una clara direcció Oest. Ens endinsem en un bonic bosc de pi negre.

Anem rodejant el llac de Orédon

Aviat arribarem a una cascada (1.883m – 0:15h)(2) del torrent que baixa des dels llacs de Les Laquettes fins al llac de Orédon. A partir d’aquest punt el camí comença a fer llaçades per la vessant de la muntanya. El terreny és pedregós. Estem en un dels trams més exigents de tota la ruta: en els pròxims 1,4 kilòmetres guanyarem més de 200 metres de desnivell. El camí és evident, però en algun punt sembla que es divideixi, nosaltres hem de seguir sempre el camí que puja muntanya amunt fent llaçades, i sense allunyar-nos massa del torrent d’aigua.

Cascada del torrent d’aigua que cau cap al llac de Orédon
Avancem per l’interior d’un bosc

Arribarem a un punt on ens trobarem la carretera que uneix el llac de Orédon i el llac de Aubert, a la nostra dreta. La deixarem enrere a la dreta i seguirem una senyal de color groc (“Lac d’Aubert”) que ens indica el camí.

Indicació del llac de Aubert

Arribem a una petita collada i la pujada acaba. A mà Esquerra, en direcció Oest, s’obre la vall de Les Laquettes. Seguim avançant en aquesta direcció i aviat arribarem al llac oriental de Les Laquettes (0:50h – 2.080m)(3), la primera massa d’aigua d’aquesta zona pantanosa. Endavant a l’esquerra, a mitja distancia, veiem el pic de Hèche Castet (2.568m). I començant en aquest pic, veiem la llarga cresta de Laquettes que arriba fins a l’espectacular piràmide triangular del pic de Ramougn (3.011m), un pic proper al pic de Néouvielle (3.091m), que no veiem perquè queda just darrera.

Llac oriental de Les Laquettes, pic de Hèche Castet (2.568m) i pic de Ramougn (3.011m) al fons

Rodegem el llac per la dreta, deixant-lo sempre a la nostra esquerra. El camí avança en tot moment per la riba. Aviat arribem a la llengua de terra que separa les dues masses d’aigua principals de Les Laquettes. Estem en un prat petit i tranquil des d’on podem admirar la gran varietat d’arbres, plantes i flors que hi ha en la Reserva Natural de Néouvielle.

Llac oriental de Les Laquettes (des de la llengua de terra que separa les dues masses d’aigua)

Seguim remuntant la vall i ens trobem amb el llac occidental de Les Laquettes (1:10h – 2.081m)(4).

Avancem en direcció Nord-Oest rodejant el llac per la dreta. En algun punt el camí s’allunya una mica del llac i guanya alçada per superar més fàcilment les roques que hi ha en la riba. Més endavant el camí recupera la riba del llac i finalment arribem al seu extrem.

Rodegem el llac occidental de Les Laquettes

Veiem ja la presa del llac de Aubert davant, que és fins a on tenim que pujar ara. Prenem el camí que puja cap al llac de Aubert i que està marcat amb fites de pedres. Superem el desnivell sense dificultats i arribem just als peus del mur de contenció. En aquest punt girem a la dreta i seguim el camí que primer rodeja la paret i llavors puja uns metres fins a arribar al nivell del llac.

Prenem el camí que puja cap al llac de Aubert
Mur de contenció del llac de Aubert

Rodegem el bonic llac de Aubert per el seu marge oriental i després de 120m arribem a l’aparcament del llac de Aubert (1:35h – 2.152m)(5). A l’esquerra, en direcció Oest, tenim l’espectacular pic de Ramougn (3.011m), el pic de Néouvielle (3.091m), a la seva dreta la cresta de Espade i, a continuació, al Nord-Oest, la collada de la Hourquette d’Aubert, que separa la zona del llac de Aubert de la zona del llac Nère, que està situat a l’altra banda de la muntanya. A la dreta de la Hourquette d’Aubert, veiem el pic de Madaméte (2.661m) i, a continuació, ja en direcció Nord, la collada de la Madaméte, punt de pas del sender de llarg recorregut GR-10. Hi ha alguns panells que ens ajuden a identificar les muntanyes de l’entorn.

En primer terme el llac de Aubert i darrera, la cresta de Espade, la Hourquette d’Aubert, el pic de Madaméte i la collada de Madaméte.

Ens dirigim a l’extrem nord de l’aparcament del llac de Aubert i prenem el camí que surt en direcció Nord fent una lleugera pujada.

Aparcament del llac de Aubert i camí que hem de prendre des d’aquí (a l’esquerra al fons)

Aviat creuarem un rierol. És el torrent que baixa des del llac de Aumar fins el llac de Aubert. Seguim guanyant alçada a poc a poc i arribem a un creuament on hi ha una senyal indicadora. Endavant cap a l’esquerra hi ha el camí que puja cap a la Hourquette d’Aubert i endavant cap a la dreta està el camí que va cap al llac de Aumar, la collada de Madaméte i la collada de Estoudou. Nosaltres hem de prendre el camí de la dreta, cap al llac de Aumar.

Bifurcació. Seguim cap a la dreta, cap al llac de Aumar.

Després de 200m arribem al tranquil llac de Aumar (1:50h – 2.188m)(6), un llac d’origen glaciar que té una superfície de 25 ha. En aquest punt, just a la riba del llac, ens trobarem una altra senyal indicadora. Nosaltres tenim d’anar cap a l’esquerra, en direcció Nord: primer tenim que anar fins la capçalera del llac i llavors rodejar-lo per la riba oposada a la que ens trobem ara. El camí que surt cap a la dreta ens portaria directament cap a l’extrem Sud-Est del llac de Aumar rodejant el llac pel seu marge Sud-Oest (és una bona alternativa si no volem passar per el marge Nord-Est, que requereix passar per alguns punts sense camí i per entre grans roques; tanmateix, el recorregut per el marge Nord-Est –el que nosaltres us proposem- és d’una gran bellesa, i sens dubte, l’esforç s’ho val).

Avancem, doncs, en direcció Nord, amb el llac de Aumar a la nostra dreta, i després de fer uns 300 metres arribem a la capçalera del llac de Aumar (2:00h – 2.189m)(7). En aquest punt ens separem del camí (GR-10) que segueix muntanya amunt (Nord) cap a la collada de Madaméte. Nosaltres hem de rodejar tot el llac per el seu marge Nord-Est fins l’altre extrem.

Rodegem el llac de Aumar fins la seva capçalera

Creuem un corriol i comencem a donar la volta al llac. Avancem per un camí que té alguns trams difusos. En alguns punts tindrem que ajudar-nos amb les mans, avancem per la riba del llac per entre grans blocs de pedra.

Blocs de pedra que s’han de superar per a rodejar el llac

Durant aquest tram de recorregut gaudim d’unes vistes meravelloses, les aigües cristal·lines del llac de Aumar en primer terme i el massís de Néouvielle al fons: la piràmide del pic de Romougn (3.011m), el pic de Néouvielle (3.091m), la cresta de Espade,… Aquest és un lloc d’una bellesa excepcional.

Llac de Aumar, pic de Romougn (3.011m), pic de Néouvielle (3.091m) i cresta de Espade

Seguim avançant i veiem la carretera que uneix el llac de Orédon i el llac de Aubert a l’altre marge del riu. Just abans d’arribar a l’extrem del llac deixem enrere a mà Esquerra un camí que puja per la vessant de la muntanya. Aquest camí puja fins la collada d’Aumar i llavors baixa per l’altre vessant de la muntanya cap al llac de Ile i el llac de Ours. Nosaltres seguim per la riba del llac de Aumar.

Deixem enrere a l’esquerra el camí que puja cap al port de Aumar

El camí gira i finalment arribem a l’extrem Sud-Est del llac de Aumar (2:40h – 2.199m)(8). Des d’aquí hem de seguir el camí que puja a l’esquerra, en direcció Sud-Est, fins a una petita collada herbosa (deixant el llac de Aumar just al nostre darrere). Des d’aquest punt i fins la collada d’Estadou anirem veien les marques vermelles i blanques del sender de gran recorregut GR-10.

Petita collada herbosa

Després de superar la petita collada herbosa, el camí avança per el costat d’un rierol i creua alguns prats on hi ha àrees vallades per el ramat.

Zona de Prats alpins

A continuació avancem per a dalt d’una llengua de terra. Arribem a un punt on s’obren a mà dreta les vistes del llac de Orédon, que ens queda a sota, i de les muntanyes que el rodegen per el Sud i per l’Oest: el pic de Bugatet (2.875m), el pic Méchant (2.946m), el Cylindre d’Estaragne (2.995m) i els pics d’Estaragne (3.009m). També podem veure la carretera que puja fins el llac de Cap de Long.

Vistes del llac de Orédon, al fons de la vall, i de les muntanyes que el rodegen

Seguim avançant i creuem un torrent d’aigua. Deixem enrere la llengua per la què avançàvem i passem a la vessant de la muntanya. El camí és estret però evident. Creuem varis rierols que baixen cap al llac de Orédon. Arribem a un punt des del que ja podem veure, a la nostra dreta i a sota, la zona d’aparcament i el llac de Orédon en tota la seva magnitud.

Avancem per la vessant de la muntanya
Llac de Orédon, pics d’Estaragne (3.009m), presa de Cap de Long,…

Continuem avançant i arribem a una bifurcació. Nosaltres hem de seguir el camí de l’esquerra. Una placa de color groc que hi ha en un arbre ens indica el camí.

Seguim el camí de l’esquerra. Hi ha una senyal groga en un arbre

Finalment arribem a la collada de Estodou (3:30h – 2.215m)(9). La collada d’Estodou és un punt de pas del sender de llarg recorregut GR-10 i permet comunicar la zona dels llacs de Orédon, Aubert i Aumar amb el llac de l’Oule, que queda en l’altra vessant de la muntanya.

Collada de Estoudou

Uns 20 metres abans del canvi de vessant de la collada, prendrem un sender clar i evident que surt cap a la nostra dreta, en direcció Est. Una senyal de color groc ens indica el camí: ”Lac d’Orédon”. Avancem per aquest sender i aviat ens endinsarem en un bosc espès. El camí comença a baixar ràpidament fent llaçades. En algun punt s’ha de superar algun tronc caigut i alguna roca gran. Per entre les rames dels arbres, a vegades, podem veure les aigües color turquesa del llac de Orédon al fons de la vall.

Camí que surt des de la collada de Estoudou i va cap el llac de Orédon

Finalment el descens s’acaba i el camí desemboca en una pista asfaltada. Girem a l’esquerra en direcció al Chalet Refuge du Lac, que hi arribarem després de fer uns 100 metres per aquesta pista.

Arribem a una pista asfaltada

L’establiment disposa de servei de bar i restaurant durant els mesos d’estiu. Per acabar la ruta, s’ha de baixar per unes escales que hi ha just a la dreta de les places d’aparcament del Chalet Refuge du Lac. Aquestes escales ens porten fins a la carretera d’accés a l’aparcament del llac de Orédon, ja a nivell de l’aigua.

Aparcament del Chalet Refuge du Lac i escales que hem de baixar (a la dreta)

Girem a la dreta i fem els 200 metres que ens separen de l’aparcament del llac de Orédon (4:15h – 1.857m)(1), punt d’inici i final d’aquesta preciosa ruta circular per un dels espais naturals de major bellesa dels Pirineus.

Últims metres abans d’arribar de nou a l’aparcament del llac de Orédon

Adjuntem els punts importants de pas de la caminada, amb les seves coordenades, alçada i temps assolit:

Punts importants de pas
Per finalitzar amb la ruta proposada per la Reserva Natural de Néouvielle, us indiquem que existeixen variacions per escurçar la caminada circular exposada als Lacs de Néouvielle: Una opció seria finalitzar l’ascens de la caminada al Llac d’Aubert i tornar fins al Llac d’Orédon. Una altra opció seria que l’inici i final de la caminada fos el mateix Llac d’Aubert. Les dues versions escurcen força la caminada proposada.

Ara procedirem a explicar l’altra opció alternativa d’activitat central del dia, la qual és una ruta pels Llacs de Bastan. L’inici de la caminada seria des del Col de Portet, a 2.215m d’alçada. Arribaríem al col mitjançant un telefèric des de l’aparcament d’Espiaubé.

Lac de Bastan inferior

Els Llacs de Bastan son tres bonics llacs d’origen glaciar. Es varen generar per les masses de gel que en el seu dia cobrien aquesta zona de la vall d’Aure, i que, actualment, representen un dels entorns naturals més bonics del Pirineu Francès.

La ruta és circular i té una longitud de 12,31km, una durada de 5h, dificultat mitjana, i 282m de desnivell. Els llacs es troben junt a la Reserva Natural de Néouvielle i el Parc Nacional dels Pirineus. El recorregut ens porta per tres llacs de gran bellesa dins la Vall d’Aure que, en algunes vegades, ens traslladen a un paratge de fantasia i conte per la grandesa del paisatge.

Panoràmica de Col de Portet

Com hem dit, primer hem d’arribar a Col de Portet. Agafarem la carretera D123 des de Saint-Lary en direcció a la comuna de Soulan. Superada la vil·la d’Espiaube, hem de desviar-nos cap al Col de Portet per una carretera de muntanya no apta per a persones amb aprensió a les alçades.

Heu de tenir en compte que l’ascens a Col de Portet (alçada de 2.215m) està tancat des de les 10 del matí fins a les 4 de la tarda. Fora d’aquest horari només es pot pujar i baixar amb el telefèric de cabines que surt de l’aparcament de Espiaube (alçada de 1.600m). Així doncs, ens hem de dirigir a la cota 1900 de l’estació de Saint-Lary (a Espiaube).

Carretera per on accedeixes al Col de Portet
Lloc on agafarem el telefèric (Cota 1900 de l’estació de Saint-Lary, anomenat Espiaube)
Sender Lacs de Bastan

Un cop superada la diferencia d’alçada i ubicats a l’aparcament de Col de Portet, prendrem el sender cap al Refuge et lacs de Bastan. Creuarem l’estació d’esports d’hivern per unes praderies de muntanya seguint una senda senzilla, però amb un traçat molt clar –de fet, el recorregut està adaptat per a cadires de rodes especials de muntanya-.

Quan portem caminant uns 2,7km, veurem des de dalt el Llac de l’Oule. Ubicats en la vessant de la muntanya apreciarem les dimensions de la llacuna i la bellesa de l’entorn en la que s’ubica. Des d’aquest emplaçament es veu a la perfecció el caràcter sobri de les muntanyes del Pirineu, però suavitzades amb amplis boscos de coníferes i verdes praderies. Un lloc perfecte per a fer un recés i contemplar el paisatge.

Només 1km més endavant ens trobarem amb una bifurcació de camins. Si seguim les senyals blanques i vermelles del GR-10, baixarem cap al primer llac: Lac de Bastan inférieur. Però, de moment, anem a continuar de front –a la tornada anirem en aquest llac-.

Lac du Milieu

Prosseguim la ruta per un camí amb el mateix traçat com el que seguíem fins ara fins a arribar en el segon llac: Lac du Milieu (llac del mig). Aquest llac és per nosaltres el més bonic dels tres. Té petites illes i penínsules, rodejades de praderies verdes, boscos de pins i imponents formacions muntanyoses. De moment, ens conformem amb veure’l des del camí perquè continuarem pujant fins al tercer llac, el Lac de Bastan supérieur. Per això, des del Refugi de Bastan reprenem la ruta per una senda que serpenteja muntanya amunt fins arribar al llac superior dels Llacs de Bastan. Es tarda uns 15 minuts, però val la pena –encara que no és tant fotogènic com l’anterior-.

Lac de Bastan supérieur

La tornada a l’aparcament podem realitzar-la pel mateix camí o desviar-nos a veure el llac mitjà i el llac inferior. Si ens decantem per la segona opció, un cop en el Refugi de Bastan tenim que abandonar la pista principal. Però abans, podem plantejar-nos prendre un piscolabis, un refresc o inclús dormir en aquest lloc. Les vistes cap al llac mitjà de Bastan hipnotitzen i dónen ganes de quedar-se en aquest lloc per sempre. Si no és eternament, almenys, sí que és possible pernoctar fent bivac o bé en el Refugi de Bastan. Així, podreu veure les estrelles i veure clarejar en un entorn natural com pocs.

Lac de Bastan inférieur

Junt a la terrassa del refugi hi surt un sender estret i pedregós que ens permet aproximar-nos al Llac mitjà i gaudir amb el seu entorn. Vorejarem aquest llac per la dreta sense pressa fins enllaçar amb la pista principal. Però, de seguida la abandonem per la dreta per baixar cap al Llac inferior –estem en la bifurcació inicial del GR-10-. Un cop en el llac inferior, el circumval·larem per el cantó esquerre i només un terç del mateix. Quan deixem enrere l’embassament d’aigua, pujarem lleugerament per la vessant de la muntanya fins a veure una senyalització vertical que ens informa de la direcció correcta a seguir per anar a Col de Portet (temps: 1h i 30 minuts).

Però existeix una variable que és anar cap al Lac de l’Oule (temps 30 minuts) per el GR-10 i llavors pujar per les pistes de l’estació d’esquí de Saint-Lary-Soulan fins a l’aparcament. Nosaltres crec que anirem directament a l’aparcament, per tant, continuarem recte des de l’indicador fins a enllaçar amb el camí preferent que no abandonarem fins arribar a l’inici de la ruta.

Refugi de Bastan

I d’aquestes dues opcions de caminada n’escollirem una perquè sigui l’activitat central del dia d’avui. Hem de contar que per dinar ens emportarem un pícnic per a poder-lo gaudir envoltats d’aquests paisatges increïbles.

Un cop finalitzem la nostra caminada (opció 1 o opció 2), estarem a l’aparcament amb el cotxe i ens acostarem al Lac de Cap Long, a la zona de Néouvielle. Si hem escollit l’opció 1, hi serem molt a prop (únicament haurem de fer uns 10 minuts de cotxe, uns 4,8 kilòmetres); en canvi, si hem escollit la opció 2, haurem de fer més kilòmetres, ja que haurem de baixar fins a Saint-Lary i tornar a pujar aquest cop per la carretera D929. En total son uns 37,6 kilòmetres que es fan amb 1 hora i 7 minuts… Això també ho hem de tenir en compte per a triar la nostra caminada del dia…

Lac de Cap Long

Aparcarem el cotxe a l’aparcament habilitat, al principi de la presa. Les vistes de la vall i de la mateixa presa son espectaculars. Farem la presa a peu, fins a l’altre extrem per tal de contemplar-la el màxim de bé possible. La presa fa de longitud uns 750 metres, i els fa amb dues traçades.

S’observa les dues traçades de la presa

La presa de Cap de Long té una profunditat de 131 metres i una superfície de 110 ha, sent una de les més grans dels Pirineus, amb un volum d’aigua de 67 milions de metres cúbics. La presa fou construïda entre 1950 i 1953 sobre l’emplaçament del petit llac de Oustallat i de l’antic llac de Cap de Long.

Visitat l’embassament i la presa, retornarem a Saint-Lary per acabar de passar la resta de la jornada.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (119 kilòmetres, en unes 3 hores i 22 minuts). Posarem les dues opcions com si fossin dues activitats seguides:

Categories
HAUTES PYRÉNÉES

1. VIATGE D’ANADA: SAINT-LARY-SOULAN + PLA D’ADET

Sortim des de Manresa amb el nostre cotxe i agafem la carretera C-25 l’Eix Transversal i enllaçarem amb l’autovia A-2 que ens portarà a les immediacions de Lleida. Des d’allí continuarem per dins Aragó per l’autovia A-22 fins a Barbastre. D’aquí i fins a la frontera francesa per la carretera A-138, que es transformarà en la D173 a dins de França. Arribarem a la vall d’Aure per la carretera D929 que amb pocs kilòmetres ens farà arribar a Saint-Lary-Soulan. En total son uns 297 kilòmetres des de Manresa, que es fan amb unes 3 hores i 40 minuts.

La Vall d’Aure és un lloc agradable amb un temps privilegiat perquè està protegit de les pertorbacions de l’Oest. En efecte, fou preservada de la Revolució Industrial i de les guerres. La vall comença a Arreau i continua al llarg del riu “Neste” cap a Espanya. La connexió amb Espanya es fa gràcies al túnel Aragnouet – Bielsa.

La vall té molts museus, esglésies, pobles autèntics i proposa moltes activitats esportives en el respecte del desenvolupament sostenible.

Saint-Lary es va desenvolupar molt ràpidament gràcies a les grans obres després de la Segona Guerra Mundial: les obres hidroelèctriques i l’estació d’esquí.

En el dia d’avui no ens mourem de Saint-Lary, bé, quan haguem visitat el poble ens podem acostar un moment al Pla d’Adet, per observar-hi les vistes, sobretot les de la vall.

Saint-Lary-Soulan

El poble de Saint-Lary-Soulan té molts atractius. Des de la presència del centre de benestar Sensoria amb el seu espai lúdic “Le Rio”, passant pels espais museogràfics de la Casa del Parc Nacional o la Casa de l’Ós, pensats per a la família, son moltes de les activitats per a fer amb nens.

Descobrir els espais naturals, els museus, gaudir del bike-park i els recorreguts d’aventura, visitar les granges o als productors locals,… son algunes de les idees que faran les delícies de grans i petits.

De moment, en el dia d’avui passejarem pel centre de Saint-Lary, per la Rue Vincent Mir, així com per la Place de la Mairie (Ajuntament), en ple centre neuràlgic.

Place de la Mairie

El primer que ens trobarem a tocar de la Place de la Mairie, és “La Maison du Parc-National des Pyrénées”. Es tracta del centre d’informació i interpretació del Parc Nacional dels Pirineus, i val la pena la seva entrada.

Maison du Parc National des Pyrénées

L’edifici ens donarà una visió dels espais naturals protegits i de la Vall d’Aure. Hi ha exposicions permanents per descobrir la muntanya i el patrimoni pirinenc. Ofereix un espai museogràfic que presenta els diferents entorns forestals de la Vall d’Aure. En el pati exterior hi trobarem un espai sobre l’ús eco-responsable de la fusta. Es projecten pel·lícules sobre el Parc Nacional i el patrimoni natural, així com contes infantils. Una àrea de recepció i informació permet consultar documentació sobre el Parc Nacional i els recursos naturals i culturals de la vall. També es venen guies topogràfiques, mapes, llibres, camisetes, jocs, etc… Et donaran informació sobre visites guiades i reunions realitzades per monitors de guardia. L’edifici està obert tot l’any i la seva entrada és gratuïta.

Un altre de les visites imprescindibles a fer a Saint-Lary és la Maison de l’Ours, ubicada a 300 metres de distància amb l’edifici anterior. La Maison de l’Ours és un museu dedicat a l’Ós, en aquest cas a un ós anomenat Lugo. Un ós jove i entremaliat. Descobreixes el representant més bonic de la fauna pirinenca a través d’una exposició, una pel·lícula i l’espai de visionat.

Maison de l’Ours

Els horaris en Juliol i Agost son tots els dies de 9h a 12h i de 14h a 18:30h. La durada de la visita s’estima en 1 hora, i els preus son de 6,90€ pels adults i 4,90€ pels nens de 5 a 12 anys. Hi ha un pack familiar amb un 20% de descompte en les entrades.

Una visita que també val molt la pena, és la visita a la Central Hidroelèctrica de Saint-Lary. Es tracta d’una visita guiada gratuïta que es fan de dilluns a divendres. Es reserva a l’oficina de turisme de Saint-Lary.

Visita a la Central Hidroelèctrica de Saint-Lary

És una visita molt interessant per a nens i adults també. Explicacions senzilles i clares amb una gran maqueta explicativa, panells i fotografies que narren aquesta aventura que va ésser la construcció d’aquest equipament. A partir de la visita, mirareu aquestes instal·lacions elèctriques de manera diferent.

Un altre edifici que es pot visitar en el poble és l’Església de Saint Bertrand. És l’església parroquial construïda en els anys 50 del segle passat. Reemplaça a l’antiga església de Saint Hilaire ubicada en el jardí enfront a l’Oficina de Turisme. L’església està oberta tots els dies i es pot visitar. També hi ha la possibilitat de realitzar una visita detallada durant la visita al poble els dilluns a les 14h (registrar-se en la Oficina de Turisme).

Església de Saint Bertrand

Un altre edifici religiós que també val la pena visitar al poble és la Chapelle Sainte Marie, una capella romana del segle XII realitzada amb pedra bruta, construïda sobre una capella gòtica. Es van realitzar considerables reparacions en la capella en els anys 1852 i 1868.

Capella de Santa Maria

I l’últim edifici que mereix també una visita és el Balneari del poble, anomenat Sensoria Rio. És com un paradís per a joves i adults. En una font d’aigua natural a 32º, els més joves descobreixen les sensacions del canyoning, desafiant remolins, gèisers i cascades, mentres que els adults es relaxen amb llits de bombolles, dolls de massatge o en el jacuzzi que ofereix una vista panoràmica excepcional dels Pirineus.

El Balneari Sensoria Rio

Existeix una tarifa per un accés de dues hores. Estaria entre un horari de 14:30h a 20:00h. Els preus durant els mesos de juliol i agost serien de 19€ pels adults i de 14€ pels nens de 4 a 12 anys. Hi ha una tarifa familiar de 4 persones per 52€ i de 5 persones per 66€.

Com podeu comprovar, Saint-Lary-Soulan és un lloc turístic pensat per les famílies amb nens, on tot està adaptat perquè ho sigui, i les tarifes també.

A l’estiu hi ha dos remuntadors oberts a Saint-Lary: el telefèric Pic Lumière, que surt del centre de Saint-Lary i gaudeixes d’un panorama excepcional; i el telecadira Soum de Matte, que porta fins al Mountain Bike Park.

Un cop visitat el poble, la nostra intenció és agafar el telefèric Pic Lumière que ens porta fins al Pla d’Adet, a la cota 1700m. Els horaris del telefèric durant els mesos centrals de l’estiu son tots els dies de 9 a 12h i de 13:30 a 18:30h (el dilluns fins a les 19h ja que hi ha mercat en el Pla d’Adet), les sortides cada 30 minuts aproximadament. Els preus son de 9,70€ el viatge d’anada i tornada en un adult, i de 7,10€ pels nens de 5 a 17 anys. També hi ha la possibilitat de fer un sol viatge (anada) per 7,50€ pels adults i per 5€ els nens de 5 a 17 anys. Un cop a dalt, es tenen unes grans vistes del poble i de la vall.

S’observa a l’esquerra el pas del telefèric fins al Pla d’Adet, a 1700m d’alçada
Vistes pujant el telefèric Pic Lumière

Un cop visitat el Pla d’Adet i el poble de Saint-Lary-Soulan, donarem per finalitzada la jornada en el primer dia.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (301 kilòmetres, en unes 3 hores i 55 minuts):

Categories
HAUTES PYRÉNÉES

Viatge a Hautes-Pyrénées en 15 dies

Lourdes, el Pic du Midi (accessible en telefèric), el Circ de Gavarnie, Cauterets-Pont d’Espagne,… Els Alts Pirineus son l’aparador de nombroses joies. Coneguts en el món sencer, els llocs emblemàtics dels Alts Pirineus son destinacions de fàcil accés, però difícils d’oblidar.

Cirque de Gavarnie al fons

Els panorames s’encadenen superbs i contrastats. De turons a altiplans, a valls entre muntanyes, els itineraris semblen tranquils. A mercè dels seus paisatges, d’un lloc, un spa, un gran port o de la visita a un petit poble, preneu la ruta de les vacances i assaboriu-les a cada instant. Cotxe, moto o bici… poc importa, els paisatges recorreguts no perden la seva bellesa.

Vallée de Bareges

Poden semblar els Alts Pirineus Francesos una regió o territori petit, però a l’hora de planificar un viatge veus que hi ha una gran quantitat de llocs per a visitar. És difícil d’escollir entre tanta naturalesa i pobles i ciutats amb encant. La intenció del viatge ha estat escollir les millors zones del Departament francès de Hautes-Pyrénées i veure-les a fons, sense cap necessitat de voler veure tot el territori o el màxim d’ell. El concepte és el viatge “slow travel”, havent escollit prèviament les zones a visitar.

Es tracta d’una ruta per el Departament francès de Hautes-Pyrénées (Alts Pirineus), en uns 15 dies, visitant 3 grans regions:

Departament de Hautes Pyrénées
La nostra intenció és passar dues setmanes allotjats a 3 llocs diferents, un per cada regió. Començarem per la Vall d’Aude, en la qual ens allotjarem a Saint-Lary Soulan un total de 4 nits; seguirem per les valls de Gavarnie on ens allotjarem a prop del poble de Gavarnie-Gèdre un total de 4 nits també; i la resta de 6 nits les passarem a la zona de Cauterets on ens allotjarem al mateix poble de Cauterets.

A mode introductori, adjuntem el detall del viatge amb les atraccions que volem visitar. També incloem les que estan fora de l’àmbit de les tres regions:

  1. VIATGE D’ANADA: SAINT-LARY-SOULAN + PLA D’ADET
  2. RESERVA NATURAL DE NEOUVIELLE: RUTA CIRCULAR LLACS DE NÉOUVIELLE o LACS DE BASTAN + LAC DE CAP LONG
  3. VALLÉE D’AURE: VALLÉE DE RIOMAJOU + BALNEA SPA + COL DE PEYRESOURDE
  4. VALLÉE D’AURE: RUTA VALLÉE DE LA GÉLA o RUTA GRANGES DE MOUDANG + PARC DE LOISIRS DE LA DEMI LUNE + ARREAU
  5. CANVI D’ALLOTJAMENT: COL D’ASPIN + COL DU TOURMALET + PIC DU MIDI
  6. CIRQUE DU GAVARNIE: CIRQUE DU GAVARNIE + MAISON DU PARC + PISTA DE LUGE
  7. CIRQUE DE TROUMOUSE: CIRQUE DE TROUMOUSE + MUSÉE MILLARIS + PISTA DE GEL
  8. CIRQUE DU GAVARNIE: PIC DE TENTES + PLATEAU DE SAUGUÉ
  9. CANVI D’ALLOTJAMENT: LUZ ST. SAUVEUR + CAUTERETS
  10. CIRQUE DU LYS: CIRQUE DU LYS + PARC DE LOISIRS DE HAUTACAM
  11. PONT D’ESPAGNE: PONT D’ESPAGNE-LA RAILLÈRE + PARC ANIMALIER DES PYRÉNÉES o DONJON DES AIGLES
  12. PARC NACIONAL DES PYRÉNÉES: LLAC GAUBE + VALL DE OULETTES
  13. PARC NACIONAL DES PYRÉNÉES: VALL DE MARCADAU + LOURDES
  14. VALLÉE DE LUTOUR: VALLÉE DE LUTOUR + GRUTES DE BÉTHARRAM
  15. VIATGE DE TORNADA: PARC ANIMALIER DES PYRÉNÉES o DONJON DES AIGLES

Si selecciones cadascun dels dies els podràs anar veient a tots, un per un. A més, al final de cada dia et deixaré el recorregut pels llocs amb un mapa de google maps. I aquí mateix et deixo el mapa principal amb el marcatge de tots els llocs i atractius que pots visitar:

Una ruta per els Alts Pirineus Francesos en 15 dies és el temps ideal per donar una volta pel mateix sense presses. Hi ha tants llocs a veure que la planificació és crucial en aquest viatge. Cada etapa està molt ben estudiada per optimitzar el temps. Amb aquest article et vull ajudar a organitzar aquest viatge. T’exposarem les atraccions que podrem visitar cada dia, l’allotjament que et recomanem, els kilòmetres que hauries de conduir cada jornada, etc… En definitiva, t’ho posarem fàcil perquè no et col·lapsis amb els preparatius.

En la totalitat del viatge, serà necessari moure’ns amb cotxe propi, ja que és la manera més econòmica i pràctica de viatjar durant els esmentats dies, i per veure les corresponents atraccions.

Categories
PIRINEUS ARAGONESOS

15. ALQUÉZAR: ALQUÉZAR + RUTA CAÑÓN DEL RÍO VERO + VIATGE DE TORNADA A MANRESA

I arriba l’últim dia de les nostres vacances al Pirineu Aragonès. Aprofitant la tornada a casa, ens aturarem en el Parque Natural de la Sierra y los Cañones de Guara, concretament en el meravellós poble d’Alquézar. A part de visitar aquest poblet medieval, ens interessarà realitzar una petita ruta pel cañón del rio Vero, la qual és bastant famosa perquè es realitza en una bona part per sobre passarel·les.

Amb les maletes al cotxe, ens dirigirem cap a Alquézar, un dels pobles més bonics d’Aragó i del país. Ens dirigirem cap al sud, i passarem per Barbastre i la carretera A-138, que potser dóna un xic més de volta, però és de conducció més agradable que les carreteres interiors. El temps, però, és el mateix. Es fa amb 1 hora i 10 minuts (uns 80,9km).

Alquézar és un poble que es troba inclòs en la llista dels més bonics d’Espanya i amb tota la raó. Ubicat molt a prop del tram final del cañón del riu Vero, al peu de les serres de Balcez i Olsón en la comarca de Somontano, és una vil·la medieval que ocupa part del Parc Natural de la Sierra y los Cañones de Guara.

Alquézar prové de l’àrab “Al-Qsar” i de la paraula alcázar que significa fortalesa, i és que, el castell o fortalesa el va manar construir “Jalaf Ibn Rasid” en el segle IX, sent el principal punt de defensa de Barbastre enfront als reis cristians de Sobrarbe.

Sense cap mena de dubte, el primer que has de fer si visites Alquézar és anar al mirador Sonrisa al Viento, des d’on es té la millor vista de tot el poble, amb la Sierra de Guara al fons. Es troba just abans d’arribar als estacionaments.

Mirador Sonrisa al Viento

En temps medievals, la vil·la va arribar a tenir varies portes d’accés, de les quals avui només se’n conserva una d’elles. Es tracta del Portal Gòtic, un arc gòtic que té en la seva part superior l’escut de la vil·la; des d’aquí ja es comença a veure l’estil dels carrers de pedra i detalls en els balcons.

Portal Gòtic

A l’arribar a la plaça Rafael Ayerbe, antiga Plaza Mayor, ens trobarem amb la Calle de los Dragones, un carrer molt curiós perquè té un passatge que dóna a la plaça. Sobre el passatge, es veu una casa amb balcó que està suportat per dues estàtues de dragons; també es poden veure uns bonics arcs en el sostre, sobre els tres balcons de la casa.

Calle de los Dragones

Tots els carrers de la vil·la condueixen a la plaça central anomenada Rafael Ayerbe, que està rodejada per soportals i arcs, amb les cases més antigues d’Alquézar. Com en tots els pobles, la seva plaça central és el centre de la vida quotidiana dels propis habitants.

Plaza Rafael Ayerbe

Molta de l’arquitectura medieval de la vil·la encara es manté, exemple d’això son els anomenats “callizos”, o carrerons coberts aprofitats per situar habitacions volades i guanyar espai a les cases. Moltes vegades, els habitants de la vil·la poden creuar d’un extrem a un altre per mitjà dels “callizos”.

Callizo

Un dels callizos més representatiu d’Alquézar és l’anomenat Pasador de Casa Lailla, el terra del qual està ja desgastat, doncs moltes generacions l’han creuat assentades com si fos un tobogan, quan era conegut com “la eslizadera”.

Callizo

Alçant-se sobre el casc urbà d’Alquézar, en un penya-segat sobre el riu Vero, es troba el Castillo Colegiata Santa María la Mayor, que fou una de les fortaleses musulmanes més importants de la comarca i s’anomenà “Barbintayya”. Com ja hem vist, fou un enclavament defensiu de Barbastre enfront als cristians de Sobrarbe.

D’aquella fortalesa només en queda una torrassa quadrangular ja que, després de la reconquesta, en el segle XI, es varen construir edificacions tant defensives com religioses, donant lloc a la primera Colegiata, d’estil romànic. Després, ja en el segle XVI, fou remodelada en estil gòtic tardà, amb l’aspecte que té en l’actualitat. Avui en dia, la Colegiata és Monument Nacional des de 1966.

Es pot conèixer el seu interior de forma lliure o amb visita guiada

Ja en les afores del casc urbà d’Alquézar ens trobem amb l’església de San Miguel, molt a prop de la plaça nova que està plena de bars, restaurants i allotjaments. Aquesta església és d’estil barroc encara que la seva apariència sòbria de l’exterior no dóna aquesta impressió.

Església de San Miguel

Capella de Nuestra Señora de las Nieves: Amb una senzilla façana, té una gran entrada amb un arc de mig punt. Pel que sembla, junt a la porta hi ha un símbol de lo que podia ésser el sabater medieval, alguna cosa així com dos soles gravades en la pedra.

Alguns llocs més per conèixer son la Font de Monchirigüel, el Mirador d’O Vicón, i el Museo Etnográfico Casa Fabián. Ah! I no t’oblidis de provar un “dobladillo” de Alquézar!!!

Un cop visitat Alquézar, ens n’anirem a fer la Ruta de les passarel·les del riu Vero. Es tracta d’una de les activitats que pots fer si visites la vil·la medieval d’Alquézar. Aquesta ruta consta de varis trams de passarel·les que s’han adossat a les parets del congost per sobre del riu amb un total de 4 kilòmetres de recorregut i uns 180 metres de desnivell, dins de la part final del Cañón del río Vero. La ruta dura aproximadament unes 3 hores.

Ruta de les passarel·les del riu Vero

La ruta és ideal per a fer-la en família, ja que és relativament fàcil. El riu Vero neix molt a prop del poble El Pueyo de Morcat i s’endinsa en el Parc Natural de la Sierra y Cañones de Guara, recorrent els congostos calcaris d’aquest parc. Així, aquest riu forma l’anomenat Barranco del Vero, un lloc de molta importància per la seva gran quantitat d’abrics rupestres, com els de Barfaluy, Lecina Superior i Mallata, que son Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1998, dins de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. Per arribar en aquesta ruta de passarel·les s’ha de sortir dels carrers del poble d’Alquézar. La ruta consta de 4 etapes:

Primera etapa – Barranco de la Fuente

La ruta s’inicia molt a prop de la plaza Rafael Ayerbe d’Alquézar, en la Calle Iglesia; a mà Esquerra, just enfront de l’Ajuntament, hi ha una baixada amb una cadena que obre el personal encarregat de les passarel·les, previ pagament d’una taxa municipal.

Inici de la ruta

La primera etapa de la ruta és una baixada creuant el Barranco de la Fuente, dos grans parets de roca i frondosa vegetació. A l’hivern, aquest barranc porta un curs d’aigua que acaba sent afluent del riu Vero. Molts dels trams de la baixada del barranc estan condicionats amb passarel·les de fusta encara que hi ha altres zones en que s’ha de baixar per zones rocoses però son accessibles.

Baixada del Barranco de la Fuente

Durant la baixada es va entre dues parets de roca calcària. La de la banda Esquerra és coneguda com a Peña Castibián i és una zona d’escalada, encara que ja des del neolític aquesta paret fou estada dels nostres avantpassats, ja que s’han trobat algunes pintures rupestres en coves.

A l’arribar a lo més profund del barranc, ens trobem rodejats de grans arbres, vegetació i plantes enfiladisses i arrels que s’enganxen a les parets de roca. També en aquesta zona hi ha plantes endèmiques del Guara, com la Oreja de Oso i la Trencapiedras, i animals com el tritó pirinenc, encara que aquest últim és difícil de veure.

Plantes i arrels enfiladisses a les parets del barranc

Al sortir del barranc, a mà dreta ja està l’inici de les passarel·les, però es pot anar abans a mà Esquerra fins la riba del riu per veure la Cueva de Picamartillo, una cavitat formada per l’erosió de l’aigua.

Cueva del Picamartillo

Segona etapa – Passarel·les del riu Vero

Després de veure la cova de Picamartillo, iniciem el primer tram de passarel·la, una estructura de metall molt ben adherida a la paret de roca per poder admirar el color turquesa del riu.

Passarel·la metàl·lica

Al final d’aquest primer tram baixem directament a la riba del riu, des d’on es pot apreciar l’alçada a la que està la passarel·la, uns 3 o 4 metres aproximadament. Seguim la riba del riu fins arribar a un altre tram petit de passarel·la que es troba en una caiguda d’aigua que es va dissenyar per abastir d’aigua a un molí de farina que va existir anys enrere. Aquesta caiguda forma uns gorgs d’aigua ideals per prendre’s un bany, encara que l’aigua està molt freda. Aquesta zona es troba entre grans blocs de roca, podent veure’s cordes dels que practiquen l’escalada.

Magnitud de l’alçada del congost

Llavors ve un tram entre roques, ja que s’ha de baixar entre una espècie de túnel que forma una llosa de roca. Aquí s’ha d’anar amb compte amb el cap i amb el no relliscar amb les pedres per evitar un accident.

Pas per sota la llosa de pedra

Seguit d’aquest pas de pedra, ens trobem novament amb un altre tram de passarel·la que discorre per una garganta més estreta del riu, mantenint el turquesa de les seves aigües.

Passarel·la en un pas més estret

Més endavant es pot veure l’actual passarel·la i més avall l’antiga passarel·la que anava des de la caiguda d’aigua fins la petita central elèctrica que trobarem més endavant.

S’observen l’actual passarel·la i l’antiga passarel·la

El tram final de passarel·les és més llarg i és el que s’ha agregat més recentment al recorregut, en el 2016. S’alcen en alguns trams fins a 20 metres sobre el riu, tenint unes vistes bellíssimes del congost.

Alçada de les passarel·les per el congost

Tercera etapa – Mirador del río Vero

Finalitzant l’últim tram de passarel·les, ens queda el mirador del riu Vero, una plataforma metàl·lica sobre un sortint rocós, des d’on es tenen les millors vistes del Cañón del río Vero, les passarel·les i Alquézar al fons.

Vistes des del Mirador del río Vero

Quarta etapa – Pujada a Alquézar

Des d’aquest punt només queda pujar fins a Alquézar. La pujada és de quasi un kilòmetre entre oliveres; recomanem pujar a poc a poc ja que hi ha força desnivell.

Realitzar la ruta de les passarel·les del riu Vero té un preu (taxa municipal per manteniment) de 4 euros per persona. Es pot adquirir directament a l’Ajuntament d’Alquézar o bé a través de la pàgina web de les passarel·les, i en aquest cas la taxa és un xic més barata (3€ si s’adquireix “on-line”). L’entrada inclou una assegurança d’accident i un casc que ha d’utilitzar-se durant tot el recorregut i que s’ha de dipositar en un contenidor al finalitzar el recorregut, sense necessitat de retornar al lloc d’inici.
Mapa de la ruta

Finalitzada la ruta de les passarel·les, serà l’hora d’agafar el cotxe i enfilar el camí de tornada a Manresa.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (281,00 kilòmetres, en 3 hores i 22 minuts):

I fins aquí ha arribat el nostre viatge pel Pirineu Aragonès d’Osca. Només resta dir que espero que hagueu gaudit del viatge i que en pugueu fer molts més com aquest i de millors i tot. Salut, i ens veiem de ruta…

Categories
PIRINEUS ARAGONESOS

14. POSETS-MALADETA: PLA D’AIGUALLUTS I FORAU D’AIGUALLUTS + CASCADAS DE ARDONÉS OPCIÓ 1 + CENTRO DE INTERPRETACIÓN GLACIARES + MIRADOR DE ISÁBENA o GRAUS

És l’últim dia sencer de les vacances al Pirineu Aragonès. L’aprofitarem anant a explorar el Parc Natural de Posets-Maladeta. Primer de tot ens arribarem a Benasque o als Llanos de l’Hospital per agafar el bus que ens ha de portar a La Besurta (a l’estiu). Des de la Besurta farem una espectacular ruta de trekking pel Pla d’Aigualluts i el Forau d’Aigualluts. Finalitzada la ruta, on també hi dinarem de pícnic, ens n’anirem a trobar les Cascades de Ardonés, un xic més amunt de Cerler. Després entrarem al Centre de Interpretació dels Glaciars, ubicat a Eriste, prop de Benasque, i per finalitzar la ruta del dia, triarem una opció entre les dues que us proposarem: per una banda, la visita al poble de Graus; i per l’altra banda, una petita ruta al Mirador de Isábena, totes dues opcions a la comarca de la Ribagorza. Comencem.

Sortirem d’Aínsa en direcció al Parc Natural de Posets-La Maladeta. Al cap d’1 hora ens trobarem ja a les immediacions de Benasque, i podem decidir on aparcar el cotxe per anar a buscar el bus a la Besurta, si a Benasque o al pàrking de Llanos de l’Hospital. Si decidim d’aparcar a Benasque, l’autobús surt de l’Hotel Aneto, amb uns horaris fixes. En canvi, des de Llanos de l’Hospital surten busos cada 30-35 minuts aproximadament.

El tancament de la pista cap a la Besurta és degut a la gran afluència de cotxes i persones en aquesta zona, amb l’impacte visual i ambiental que això provoca, a més d’ésser nociu per la fauna i flora del lloc, apareixent any rere any marmotes i altres animals morts.

El primer autobús surt de Benasque cap a Llanos del Hospital i Besurta a les 4:30h del matí. És l’habitual si el què vols és realitzar l’ascensió de l’Aneto. Aquest mateix autobús torna a parar en el pàrking de Llanos del Hospital a les 5:00h, per si enlloc de deixar el cotxe a benasque, decidiu deixar-lo a Llanos del Hospital. L’últim autobús que surt des de Benasque en direcció a La Besurta és a les 18h de la tarda. El primer autobús que va des de La Besurta fins a Benasque surt a les 6:00h del matí i l’últim que surt des de La Besurta és a les 21h.

Parking públic de Llanos del Hospital

En el cas d’haver pujat a Llanos del Hospital en cotxe, és a dir, no haver agafat l’autobús des de Benasque, pots agafar allí l’autobús, aparcant el cotxe just abans d’una barrera amb caseta de fusta, a l’esquerra. Des d’aquesta barrera, hi ha autobusos des de les 8h i fins les 20:30h, amb una freqüència d’uns 35 minuts entre un autobús i l’altre. Aquesta opció és menys recomanable, doncs en dies d’afluència, el pàrking del Vado del Hospital s’omple i no deixen passar més cotxes, tenint que aparcar lluny, a la carretera o directament no hi ha llocs.

Els preus de l’autobús son de 12,20€ anar i tornar des de Benasque, i de 5,10€ anar i tornar des de Llanos del Hospital. Aquests preus son orientatius, perquè cada any els canvien. Com veieu és força més car des de Benasque, però si anem a Llanos del Hospital ens podem trobar que l’aparcament està ple o que l’autobús quan passa ja no hi ha places. És massa arriscat. Proposaríem de sortir amb el bus directament des de Benasque.

Ubicació de la sortida de l’autobús des de l’Hotel Aneto de Benasque

Finalment hem agafat l’autobús que ens deixa a La Besurta (el trajecte és d’uns 16,6km, uns 22 minuts aproximadament). Aquí comença la nostra ruta d’avui: Forau i Cascada de Aigualluts.

Es tracta d’un preciós itinerari que ens descobreix el Forau, la cascada i el Plan de Aigualluts, en el cor del Parc Natural Posets-Maladeta. És un recorregut linial (d’anar i tornar) d’uns 6 kilòmetres de longitud que transcorre en les immediacions del naixement del riu Ésera, en la capçalera de la vall de Benasque. Sortim del cobert de la Besurta i ens apropem al Forau de Aigualluts, des d’on continuem cap a la cascada i el Plan de Aigualluts. Tornarem pel mateix camí que hem anat, fins a La Besurta, on finalitzem la ruta. La ruta té uns 110 metres de desnivell i un horari efectiu (sense aturades) de 2 hores i uns 40 minuts.

Comencem l’itinerari en el cobert de la Besurta (0:00h – 1.900m)(1), en l’esplanada d’accés al transport públic. Des d’aquí seguirem la senyalització vertical cap al Forau i els Plans d’Aigualluts. Agafem una pista-sender senzilla i molt agradable cap al Sud-Est que ens permet captar la bellesa dels Plans de la Besurta.

La Besurta, punt de partida d’una gran varietat de rutes per tots els nivells
El primer tram de la ruta és molt còmode. Tenim unes bones vistes del pic de la Renclusa

Mentres avancem podem veure cap al Sud els Portillones amb el pic de la Renclusa i el llom que baixa fins al fons de la vall, que és la culminació del contrafort Nord-Est de la cima de la Maladeta (3.308m).

Creuem el riu Ésera i seguidament arribem al creuament de camins Forau de Aigualluts / Refugio de la Renclusa (0:15h – 1.910m)(2), situat junt a la sortida del barranc de la Renclusa, per on hi ha una ruta de baixada força important (però no és la nostra caminada en el dia d’avui).

A mesura que anem guanyant alçada milloren les vistes que tenim sobre les muntanyes que ens rodegen
Arribem a la desviació Forau de Aigualluts / Refugio de la Renclusa
Els pics i les crestes afilades son els grans dominadors de les altures de la vall de Benasque
Vistes al massís de la Maladeta: glaciar de la Maladeta, pic de la Maladeta, pic de la Rimaya, pic Cordier, pic Sayó, pic Mir,…

Nosaltres seguim ara el camí cap al Forau de Aigualluts i abordem un tram de pujada amb vistes al conjunt de cimes del sector Nord-Oest del massís de la Maladeta i a part de lo que queda del seu glaciar. Pugem per un petit torrent fins a una collada junt al turó de la Pleta de la Renclusa, des d’on accedim a un nivell superior de l’alta vall de Benasque.

El sender s’empina i les rampes dures passen junt a un exemplar de pi negre mort

Ja per sobre de la cota 2.000m, la pendent es suavitza i, rodejats de prats alpins amb vistes a la piràmide perfecta del pic d’Aigualluts (2.692m), ens acosten plàcidament fins el Forau de Aigualluts (0:50h – 2.011m)(3). Des de la barana de protecció costa de veure i entendre el Forau, ja que el tenim justament a sota nostre, però un panel ens explica els processos erosius que el formaren.

Preciosa estampa amb les aigües del riu Ésera i el pic de Aigualluts al fons
Forau de Aigualluts

Un cop hem admirat i comprès aquest capritxós fenòmen natural, reprenem la ruta cap amunt, passant junt a la impetuosa cascada de Aigualluts. Des d’aquest punt ja podem contemplar, 1.000 metres per sobre nostre, la glacera i la preciosa piràmide de la cima de l’Aneto, que amb els seus 3.404m és la màxima cota de tota la serralada pirinenca. Depenent de l’època de l’any en la que fem la ruta veurem el reflex del gel de la glacera o bé el reflex de la neu que cobreix el gel.

Vistes al pic de l’Aneto, collada de Corones i pic de Corones
Un dels panorames més bells dels Pirineus
Cascada de Aigualluts, ufana d’aigua a principis d’estiu

Per damunt de la cascada ens trobarem amb el pintoresc Plan de Aigualluts (1:10h – 2.030m)(4), que s’ha format amb el dipòsit dels sediments que amb el temps li han anat aportant els diferents cursos d’aigua que baixen de les valls de Barrancos i de la Escaleta. L’aigua discorre com pot entre les argiles impermeables, creant bonics meandres o “aigües tortes”. Aquest biòtop alberga comunitats de flora i microfauna adaptades al medi humit com la cotonera de fulla estreta (Eriophorum angustifolium), éssers molt fràgils que s’hauran de respectar, evitant xafar-los i per tant, en aquest tram, és important no sortir del camí marcat.

El Plan de Aigualluts, lloc on el riu juga a buscar la millor manera de baixar vall avall

En aquest punt podem decidir si tornem per on hem vingut (caminada prevista així d’inici), o si fem una tornada alternativa, com seria seguir cap a la Renclusa (augmentant el desnivell i l’horari de la ruta). Així doncs, decidim tornar cap a La Besurta, quan portem uns 1:25h de caminada. Arribarem al cobert de la Besurta (2:40h – 1.900m)(1), on donarem per acabada aquesta fantàstica excursió.

Verdor dels Prats propers a la Besurta

Finalitzada la ruta, tornarem amb l’autobús cap als Llanos de l’Hospital o cap a Benasc, depèn d’on tinguem el cotxe. La pròxima atracció de la ruta del dia és anar a visitar la cascada d’Ardonés. Anirem amb cotxe fins a Cerler i continuarem per la carretera A-2617 fins a 5,5km més amunt de Cerler, passant pel Mirador de Cerler, a peu de carretera.

Mirador de Cerler

Passat el mirador, la carretera creua el barranc d’Ampriu i descriu una gran corba. Allí hi ha l’aparcament del Born (a 5,5km de Cerler). Aquí deixarem el cotxe i anirem fins a la cascada caminant. Surt una pista que ens hi porta.

Aparcament del Born, amb la pista forestal que hem de seguir a peu

La cascada de Ardonés, també coneguda com la cascada del Born, és un dels racons més bonics de l’entorn de Cerler. La seva proximitat, fàcil accés i bellesa, fan d’aquest lloc una aturada pràcticament obligatòria per tots els que visiten aquesta zona. Bàsicament existeixen dues vies d’accés, la primera i més ràpida es realitza des de la carretera d’accés a l’Estació d’Esquí de Cerler (com hem explicat), mentres que la segona, de major durada, es realitza a través d’un sender que surt des de la mateixa localitat de Cerler.

Mapa amb les dues opcions de la ruta

Primera opció (des del poble de Cerler):

Des de Cerler agafarem el camí en direcció a l’ermita de San Pedro Martir, per la qual passarem i seguirem en direcció al torrent de Ardonés seguint les marques grogues de la ruta PR. En aproximadament 1 hora i mitja arribarem a la cascada. La tornada la realitzaríem per el mateix camí completant així una excursió d’unes 3 hores.

Opció 2: Des de la Carretera d’accés a l’Estació d’Esquí de Cerler

Aquesta és l’opció que utilitzarem. Des de Cerler, prenem la carretera en direcció a l’Estació d’Esquí de Cerler. Quan portem aproximadament uns 4,5 kilòmetres recorreguts arribarem fins al creuament de la carretera amb el barranc d’Amprius, que és salvat per un petit pont. Seguint la carretera uns 600 metres més endavant arribarem a una corba molt tancada amb una petita esplanada a la seva esquerra, des de la qual hi surt un camí o pista el qual prendrem. Podem deixar el cotxe en aquest punt i continuar a peu per la pista durant 1 kilòmetre (10-15 minuts) o bé seguir en cotxe fins al final de la mateixa on l’estacionarem per seguir a peu per una senda que surt a la nostra dreta i que en uns 600 metres (5-10 minuts) ens deixarà als peus de la cascada.

Cascada del Born o del Barranc de Ardonés

La cascada es precipita sobre un petit gorg en el que podem refrescar-nos.

Cascada del Born o del Barranc d’Ardonés

Als peus de la cascada hi ha un petit pont el qual, si no baixa molt cabal pel barranc, podrem crear i continuar per la senda que discorre per la cara oposada del barranc i que més endavant travessa el Barranc del Clotet. Des d’aquest punt podem retornar per on hem vingut o bé continuar per aquesta senda fins a trobar més endavant un altre sender que baixa fins al fons del barranc d’Ardonés, on existeix un petit pont que ens permetrà crear el barranc i continuar per la senda que acaba en el final de la pista per la que hem vingut completant així un petit recorregut circular d’aproximadament 1,5 kilòmetres en uns 25 minuts. Des d’aquí retornarem a peu per la pista fins a arribar a la carretera en uns 15 minuts.

Cascada del Bom o del Barranc de Ardonés

En total haurem invertit prop d’1 hora per la visita a aquesta cascada espectacular. Agafarem el cotxe i ens dirigirem fins al Centre d’Interpretació dels Glaciars Pirinencs, ubicat en el poble de Eriste, a 4 kilòmetres de Benasque. Es troba a l’edifici de les Antigues Escoles d’Eriste. La temàtica del centre son els valors del Monument Natural dels Glaciars Pirinencs, així com la importància com a indicadors del canvi climàtic. És un centre-museu amb projecció d’audiovisuals, una exposició interactiva sobre el paisatge glaciar i el canvi climàtic, un programa d’atenció al visitant i interpretatiu, i un programa d’educació ambiental destinat a grups organitzats.

Centro de Interpretación de los Glaciares Pirenaicos

Visitat el centre, ens quedarà a escollir entre una visita al poble de Graus, i una visita al Mirador de Isábena. Aquí i ara us explicarem aquesta segona, ja que la del poble de Graus ja la vàrem explicar en un dia anterior. Les dues opcions queden a la mateixa comarca, la comarca de la Ribagorza.

Per arribar al Mirador de Isábena des d’Eriste, hi ha uns 39,4km equivalent a uns 49 minuts de cotxe cap al sud-est, a prop de la frontera amb Catalunya. Arribarem i aparcarem en l’Alto de Bonansa (carretera A-1605), sobre el punt kilomètric 48,6. Des de l’Alto de Bonansa, agafarem un sender adaptat de 500 metres que ens portarà mitjançant passarel·les i panells explicatius per dins el bosc de Pegá, el qual és una massa de bosc mixte natural alternat amb pineda de repoblació en estat de maduresa. Al final del recorregut podem trobar el mirador sobre el curs alt del riu Isábena.

Mapa del recorregut fins al mirador
Mirador de Isábena
També hi ha la possibilitat d’enllaçar amb una altra ruta, la Ruta al Mirador de Ansuilo, el qual és proper a una zona de pícnic i una borda que porta el mateix nom. Aquesta segona ruta té uns 5,5km, uns 30m de desnivell i una durada (anar i tornar) de 1h i mitja. A escassos 200 metres de l’Alt de la Bonansa, s’inicia aquesta ruta ornitològica que travessa un frondós bosc pirinenc: el bosc de Pegá. L’itinerari coincideix amb una tranquil·la pista forestal que discorre en suau pujada, entorn als 1.400m d’alçada, entre pinedes i fagedes. Acaba arribant a la borda de Ansuilo i a un impressionant mirador sobre la vall del riu Isábena que ens ofereix boniques vistes cap al congost de Obarra, al sud, i les grans cimes de La Ribagorza, al nord.
Mirador de Ansuilo
Mapa de la ruta al Mirador de Ansuilo

I fins aquí la jornada d’avui. Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (230,00 kilòmetres, en 3 hores i 57 minuts). Adjuntem les opcions una darrera l’altra, com si les haguéssim fet en el mateix dia:

Categories
PIRINEUS ARAGONESOS

13. VALLE DE GISTAÍN: RUTA IBON DE PLAN O BASA LA MORA + MIRADOR ALTO LAVASAR + MUSEO ETNOLÓGICO SAN JUAN DE PLAN + PUEN PECADOR + MIRADOR CRUZ PUYADASE + GISTAÍN

Avui anirem a passar el dia a la vall màgica de Gistaín. Aquest bell racó et deixarà fascinat per els seus paisatges de somni i els seus pobles d’alta muntanya amb sabor a passat. Primer de tot mirarem d’arribar fins a l’Ibón de Plan (o Basa de la Mora). El cotxe ens deixarà a uns 20 minuts a peu de l’ibón i la resta la farem caminant. Dinarem de pícnic i aprofitarem també per anar a veure el Mirador Alto de Lavasar, on es tenen unes grans vistes de la vall de Gistaín. Després baixarem ja al fons de la vall, primer al poble de San Juan de Plan, on visitarem l’interessant Museu Etnològic. Als afores, ens acostarem al Puen Pecador, un pont sobre un torrent, amb una espectacular alçada, i finalitzarem la ruta al poble de Gistaín, on a part de visitar-lo ens acostarem a l’últim dels miradors, el Mirador de la Cruz de Puyadase (a 1,5 kilòmetres al nord de Gistaín), on es tenen també unes grans vistes de la vall. Avui farem una ruta etnogràfica i panoràmica al mateix temps. Comencem.

La Vall de Gistaín o Chistau està rodejada d’imponents pics, nombrosos llacs o ibons i amples praderies de muntanya on pastura el bestiar. Plan, San Juan de Plan, Gistaín i Tella-Sin son els bucòlics pobles que integren aquesta vall, amb les seves cases de pedra, carrers en costa amunt i pintorescos racons amb vistes panoràmiques a la muntanya.

Junt a la seva arquitectura tradicional, aquests pobles han sabut conservar les seves tradicions com els carnavals, la falleta de San Juan i els vestits i artesania popular.

Una vall que t’ofereix, no només rutes de senderisme per a tots els nivells, ascensions a llacs gelats i cimes mítiques com Posets o Bachimala, sinó també el plaer del turisme assossegat, aïllat del món.

Primer de tot ens arribarem al poble de Saravillo, per anar a buscar la pista forestal per a pujar a l’ibón de Plan. Ens trobarem que hem de pagar uns 3€ pel manteniment de la pista en condicions. Com a mínim que aquests diners serveixin per això. La pista té uns 14 kilòmetres i ens estarem aproximadament 1 hora per pujar-la fins al seu final, el Refugio de Lavasar. Aquí deixarem el cotxe i continuarem a peu.

Mapa de la caminada des del Refugio de Lavasar a l’Ibon de Plan

La ruta a peu fins l’Ibón de Plan son uns 20 minuts, on s’hi afegiran uns altres 20 minuts si volem donar la volta a l’ibón quan hi arribem.

El Ibón de Plan, també conegut com a Basa de la Mora, és considerat com un dels ibons més bells del Pirineu. L’ibón es troba emplaçat en un entorn majestuós, acompanyat per enormes moles pètries i grans tarteres de pedra alternades per boscos de pins negres i verdes praderies a les seves ribes.

La ruta a peu és a través d’un còmode sender sense quasi desnivell.

És recomanable preguntar en la oficina de turisme comarcal l’estat de la pista abans d’iniciar l’excursió.

Ibón de Plan

La ruta a peu comença darrera el refugi de Lavasar, on surt un camí que ens portarà, com hem dit, en aproximadament 20 minuts i havent caminat 1,5km per un recorregut de poc desnivell fins al magnífic circ de pedra que envolta l’ibón.

Gran pradería avant-sala de l’arribada a l’Ibón de Plan

El nivell d’aigua existent a l’ibón dependrà de l’època de l’any en la que ens trobem i la pluja caiguda abans de la nostra visita.

Ibón de Plan

Un cop hem arribat a l’ibón podem relaxar-nos en les seves praderies circumdants o bé podem realitzar un recorregut circular que rodeja totalment l’ibón, recorrent aproximadament 1,5km pràcticament plans en uns 20 minuts.

Agafant la sena que surt a la nostra esquerra i sempre junt a l’ibón podrem recórrer aquest senzill sender que ens permet contemplar diferents perspectives de l’ibón.

Ibón de Plan

En l’altre extrem de l’ibón arribarem a una extensa praderia que ens ofereix una perspectiva totalment diferent, res a veure amb la clàssica imatge de l’ibón.

En aquest punt podem retornar per el mateix sender o bé continuar rodejant l’ibón per un camí un xic més complicat encara que practicable per qualsevol excursionista mig ja que travessa una gran pedrissa.

Camí que rodeja perimetralment l’ibón de Plan

La tornada fins al refugi de Lavasar la realitzarem per el mateix camí d’anada en uns 20 minuts. Un cop arribem al refugi de Lavasar, anirem a buscar el trencall cap al Mirador Alto de Lavasar.

Mirador Alto de Lavasar

Després del mirador, agafarem el cotxe i ens en tornarem per la mateixa pista forestal que hem arribat. Un cop a Saravillo, agafarem la carretera de la vall i ens acostarem al poble de San Juan de Plan. Mirarem d’aparcar el cotxe lo més a prop possible del casc urbà, que és molt petitet. Un cop aparcats, anirem a buscar el Museu Etnològic de San Juan de Plan. El Museu es troba a la calle Alta nº1, i ofereix una àmplia col·lecció d’objectes tradicionals. La visita pot durar de 30 minuts fins a 60 minuts. El preu és de 2€ per persona i l’horari d’accés en els mesos d’estiu és de 10 a 13h, i de 16:30 a 20:30h.

Museu Etnològic de San Juan de Plan

Visitat el museu i recorregut el seu casc urbà, sortirem del poble per la carretera de la vall per anar a trobar l’aparcament del Puen Pecador. L’aparcament es troba a la mateixa carretera a uns 1200 metres del poble en direcció nord. Allí aparcarem, i ens dirigirem fent una caminadeta, fins al Puen Pecador.

Caminadeta al Puen Pecador

Es tracta d’un pont molt antic, ple de llegendes, com la que li dóna nom, on es diu que des d’aquí es llançaven al riu Zinqueta als pecadors. La ruta es troba senyalitzada, per lo què no té pèrdua. Durant el passeig anirem gaudint d’un meravellós bosc de ribera amb informació dels arbres que ens anem trobant pel camí. De l’aparcament al pont hi ha uns 200 o 300 metres únicament.

El Puen Pecador

Visitat el pont, anirem fins al poble de Gistaín, el que li dóna el nom a la vall. Està a 3,6km de San Juan de Plan (uns 5 minuts amb cotxe). Però primer, entrarem al poble amb el cotxe per desviar-nos a mà dreta i agafar una pista forestal que en qüestió de 1,5km ens durà a un dels millors miradors de la vall, el Mirador de la Cruz de Puyadase. Les vistes de la vall son espectaculars. A més, en la zona, hi ha una àrea de pícnic.

Vistes des del Mirador de la Cruz de Puyadase

Si la pista forestal estés en mal estat, en definitiva son només 1,5km des del poble de Gistaín amb una mica de pendent. Calculeu una mitja hora anant a peu (per l’anada).

A la tornada, aparcarem a l’entrada del poble de Gistaín i el visitarem passejant pels seus carrerons així com observant la seva arquitectura tradicional. Amb poca estona haurem fet, ja que el poble és molt petit. Això sí, està ubicat en la millor situació per a contemplar la vall.

Gistaín

I fins aquí la jornada d’avui, on hem descobert una nova vall pirinenca, molt especial i màgica.

Adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (94,50 kilòmetres, en 1 hora i 53 minuts):

Categories
PIRINEUS ARAGONESOS

12. GARGANTA DE ESCUAÍN: RUTA MIRADOR DE ANGONÉS DE REVILLA + RUTA MIRADORES DE ESCUAÍN + ERMITAS Y CASTILLO DE SAMITIER

En el dia d’avui tornarem a fer una ruta per dins el Parc Nacional d’Ordesa i el Monte Perdido. Ens endinsarem a la Garganta d’Escuaín, i farem dues petites rutes panoràmiques: una des del poble de Revilla fins al mirador de Angonés, amb vistes a la Garganta i a Escuaín; i l’altra des del poble d’Escuaín fent una ruta pels seus miradors. La primera ruta té una durada d’1 hora i la segona d’uns 20 minuts, i ens permetran veure i entendre la particularitat del paisatge de l’àrea d’Escuaín i la seva garganta. Finalment, a la mateixa comarca del Sobrarbe, anirem a veure les ermites i el castell de Samitier.

Per veure i visitar la Garganta d’Escuaín, tant hi pots anar per el poble d’Escuaín, com pel poble de Revilla. Cada poble està a un costat de la garganta, per tant, si ho vols veure tot, és millor anar als dos pobles. I això és el què farem. Començarem l’excursió d’avui anant primer a veure el poble de Revilla, el qual s’hi arriba a través del poble de Tella (que ja el vàrem visitar en un dia anterior). Agafem el cotxe i ens arribem fins a Revilla. Des d’Aínsa hi ha uns 29,1km (uns 40 minuts amb cotxe). Has de trencar a la carretera A-138 a l’alçada de la pedania d’Hospital i anar en direcció a Tella. De Tella a l’aparcament de la població hi ha 9 kilòmetres.

Aparcarem a l’aparcament que indica “Aparcamiento Miradores de Revilla”. I d’allà començarem la caminada.

Mapa de les rutes en la Garganta d’Escuaín. Farem la ruta nº1 (des de Revilla) i la ruta nº3 (des d’Escuaín)

Hem de tenir en compte que per informació turística ens podem dirigir al Centre de Visitants de Tella que fan un horari en els mesos d’estiu de 9h a 14h i de 16:15h a 19h. També, per més tard, a Escuaín hi ha una oficina d’informació turística que fa uns horaris de 8:30h a 20h.

La caminada té per nom “De Revilla fins al Mirador de Angonés”. El recorregut de la caminada, presenta un escàs desnivell, i segueix una faixa sobre el riu Yaga i acaba en un mirador penjat sobre el barranc d’Angonés i la surgència d’Escuaín. El camí comença en una corba molt pronunciada, poc abans d’arribar al poble de Revilla (en l’aparcament que hem dit).

Punt d’inici de la caminada, en l’aparcament explicat

Després de passar el barranc de Consusa –que encara es troba fora del Parc Nacional- es passa per sota de la paret que alberga als seus peus les restes de lo que fou l’ermita de San Lorenzo, amb inscripcions i símbols religiosos. Seguint el camí principal es troba el primer mirador (mirador de San Lorién), des del qual es contempla, de front, el poble d’Escuaín.

Mirador de San Lorién

Si es continua la marxa, s’arriba a un segon grup de miradors, en el límit del Parc. S’obre sobre la confluència del barranc d’Angonés –que neix en el circ de la Sarra- i la garganta del riu Yaga. Al fons, sobre el marge esquerre del riu, es distingeix la cascada de la Fuente de Escuaín, magnífica surgència originada per els processos del modelat kàrstic.

La caminada té una durada de 30 minuts anada, i un desnivell de 50 metres únicament. És apta per a fer-la amb família i nens petits.

Miradores de Revilla

I realitzada la caminada, tornarem a agafar el cotxe i ens n’anirem al poble d’Escuaín, que el tenim allí davant però per arribar-hi s’ha de fer una volta… S’ha de tornar enrere fins a la carretera A-138 i a l’alçada d’Escalona entrar a mà dreta en direcció Escuaín. Hi ha 34,2km però es fan amb uns 59 minuts!!! Les carreteres son estretes i de força corbes.

Un cop arribem a Escuaín, aparcarem en l’aparcament habilitat del poble, i anirem a començar la petita ruta pels miradors. La ruta es diu “Escuaín – Proas de O Castiello – Escuaín”. Té una durada de 20 minuts i un desnivell d’uns 30 metres. Ja ho veieu, és com una passejada…

Mirador de la garganta d’Escuaín

Des de la caseta d’informació, en el poble d’Escuaín, s’ha de seguir el camí que en direcció nord-est recorre els miradors de O Castiello. Diverses proes naturals de roca treuen el cap a la verticalitat de la garganta del riu Yaga. Les vistes son espectaculars. Es retorna al poble a l’alçada de la central fotovoltaica per donar sortida per el Punt d’Informació del Parc Nacional –amb temàtica centrada en el trencalòs i les aus rapinyaires- i la font d’entrada.

Mirador del camí de las Proas de O Castiello

Com podeu observar, les vistes de la garganta d’Escuaín son al·lucinants, i imprescindibles de veure des de la ruta explicada. Es tracta de 20 minuts on s’observen autèntiques meravelles naturals.

Finalitzada la caminada, ens dirigirem fins al pròxim punt de la ruta del dia, que és el poble de Samitier, a la mateixa comarca del Sobrarbe i a 15 minuts amb cotxe des d’Aínsa, cap al sud (carretera A-138). A Samitier aparcarem el cotxe al poble.

Es tracta d’un entretingut i fàcil passeig realitzat majoritàriament per pista fins al conjunt religiós-militar del segle XI format per una torrassa defensiva coneguda com a Castillo de Samitier i una ermita romànica dedicada als Santos Emeterio y Celedonio. Aquestes fortificacions es troben en lo alt d’un promontori que gaudeix de magnífiques vistes de l’Embalse de Mediano i la Peña Montañesa en un primer pla, amb els Pirineus de fons on destaquen entre altres els massissos de Monte Perdido i Cotiella. Als nostres peus discorre el riu Cinca que en un estret i vertical congost conegut com los Estrechos de Entremon connecta els embalses de Mediano i El Grado. A la meitat del recorregut d’ascens ens trobarem amb l’ermita gòtica de Nostra Senyora de Waldesca, que data del segle XVI. Totes les construccions es troben obertes al públic.

Ermita i Castell amb el riu Cinca al seu pas per els Estrechos de Entremon

El recorregut surt de la pròpia localitat de Samitier. Si continuem pel poble per el carrer principal ens trobarem a la nostra Esquerra un camí que neix i on es troba una petita Font. Continuem per aquest camí i de seguida ens trobarem amb panells informatius de l’itinerari a seguir.

En uns 20 minuts arribarem a l’ermita de Waldesca, del segle XVI i recentment restaurada a la qual podrem accedir.

Ermita de Waldesca

Passada l’ermita de Waldesca i a mesura que anem pujant per la pista van apareixent davant nostre magnifiques vistes dels Pirineus i el seu entorn. En aquest punt hem de girar en la pista de l’esquerra per dirigir-nos al Castillo de Samitier, encara que també podrem fer un parèntesis en l’excursió i continuar recte per pujar fins al Castillo Moro. Les vistes sobre l’Embalse Mediano son magnifiques.

Vistes de l’Embalse Mediano

La pista finalitza en un magnífic mirador dels Estrechos de Entremon.

Estrechos de Entremon

L’últim tram del recorregut es realitza per un camí que en forta ascensió ens porta fins la porta de l’Ermita de San Emeterio y Celedonio.

Castillo de Samitier i Ermita de San Emeterio y Celedonio

Per accedir a la torrassa defensiva, curiosament s’ha de travessar l’ermita per el seu interior ja que aquesta construcció ocupa totalment la cresta del promontori sobre el que s’alça aquest conjunt religiós-militar.

Ermita de San Celedonio
Castillo de Samitier
Vista de l’ermita des de l’interior de la torre del Castillo de Samitier

Finalitzada la visita, adjuntem en un mapa de google maps el recorregut i les atraccions visitades en el dia d’avui, així com els kilòmetres i el temps invertit en la ruta (124,00 kilòmetres, en 2 hores i 51 minuts):